15 de gener de 2026, dijous I

DIJOUS DE LA SETMANA I / II

Lectures de la missa del dia:

Lectura primera 1S 4,1b-11

Els israelites foren derrotats

i l'arca de Déu va ser capturada

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, els filisteus es reuniren per a combatre contra Israel. Els israelites eixiren a lluitar i acamparen prop d'Eben-Aèzer, mentres els filisteus acampaven a Afec. Els filisteus atacaren en orde de batalla. La lluita va ser dura, i els filisteus derrotaren els israelites, que perderen uns quatre mil hòmens en el camp de batalla.

Quan l'exèrcit d'Israel va tornar al campament, els ancians es preguntaven: «¿Per què el Senyor ha volgut que els filisteus ens derrotaren hui? Anem a Siló a buscar l'arca de l'aliança del Senyor: si l'arca ve enmig de nosaltres, ens salvarà dels nostres enemics».

Enviaren, per tant, gent a Siló per a portar l'arca de l'aliança del Senyor de l'Univers, que té els querubins com a carrossa. Els dos fills d'Elí, Ofní i Pinhàs, vingueren amb l'arca.

Quan l'arca va arribar al campament d'Israel, tot el poble va alçar un crit de guerra tan fort que la terra se somovia. Els filisteus sentiren el crit i es preguntaven: «¿Què deu ser esta escama tan increïble en el campament dels hebreus?»

Quan saberen que havia arribat al campament l'arca del Senyor, el pànic s'apoderà de l'exèrcit, perquè deien que havien vingut els déus dels israelites. Tots cridaven: «Ai de nosaltres! Açò no s'havia vist mai. Ai de nosaltres! ¿Qui ens salvarà de les mans d'estos déus tan poderosos? Són els déus que assotaren els egipcis amb tota classe de plagues en el desert. ¡Filisteus, sigau valents, porteu-vos com uns hòmens, si no voleu ser esclaus dels hebreus com ells ho han sigut de nosaltres! ¡Lluiteu com uns hòmens!»

Els filisteus lluitaren de valent, i els israelites, derrotats, fugiren cada u a la seua tenda. La desfeta va ser enorme: d'lsrael caigueren trenta mil guerrers, l'arca de Déu va ser capturada i moriren els dos fills d'Elí, Ofní i Pinhàs.

Salm responsorial 43,10-11.14-15.24-25 (R.: 27b)

Senyor, ara ens abandoneu i avergonyiu,

ja no eixiu amb els nostres guerrers;

ens feu fugir de l'enemic,

i el qui ens odia ens ho rapinya tot.

R. Senyor, allibereu-nos, per la vostra bondat

Heu fet de nosaltres el deshonor dels veïns,

mofa i befa dels de la redor;

som espill d'infortuni entre els pobles,

que mouen el cap amb aires de burla. R.

Desperteu-vos, ¿per què dormiu, Senyor?

Alceu-vos, no ens deixeu per sempre.

¿Per què ens gireu la cara

i oblideu la nostra pena i misèria? R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús anunciava la Bona Nova del Regne,

i curava entre el poble tota malaltia.

Evangeli Mc 1,40-45

La lepra desaparegué i quedà pur

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, se li va acostar a Jesús un leprós i, agenollat, li va suplicar: «Si voleu, podeu deixar-me net». 

Jesús, compadit, va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vullc: queda net». 

A l’instant la lepra desaparegué, i quedà net. 

Jesús va fer que se n’anara de seguida, després d’advertir-lo severament: «No li digues res a ningú, però ves a presentar-te al sacerdot i oferix per a la teua purificació el que Moisés va ordenar: això els servirà de prova». Però ell, en anar-se’n, començà a pregonar el fet i a escampar-lo en tots els llocs, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap poble, sinó que es quedava als afores, en despoblat; però acudien a ell de totes parts.

• Tocar un leprós (Marc 1,40-45) (laparaula.com)

* * * * *

Aniversari del naiximent de Martí Luter King (1929)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de gener

1. A la ciutat d'Anagni, a la regió italiana del Laci, santa Secundina, verge i màrtir. (s. inc.)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Joan Calibita, de qui es conta que durant un temps va viure en un racó de la casa paterna, i després en una barraca (kalyba), completament donat a la contemplació, passant desapercebut fins i tot davant dels seus pares, que després de la seua mort només el van reconéixer per un exemplar de l'Evangeli, adornat en or, que ells mateixos li havien regalat. (s. V)

Santa Ida

3. A l'abadia de Cluain Chreadhail [Killeedy], a Hibèrnia, actual Irlanda, santa Ita [o Ida], verge i fundadora d'este mateix cenobi. (570)

4. A la ciutat de Rieti, a la Savina, hui la regió italiana del Laci, commemoració de sant Probe, bisbe, elogiat pel papa sant Gregori el Gran. (c. 570)

5. A Glanfeuil, al costat del riu Loira, al territori d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, sant Maur [o Maure o Mur], abat. (s. VI/VII)

• J.M. Bausset: Els sants Maur i Plàcid (2015)

6. A la regió de Rodés, també a la Gàl·lia, santa Tarsícia, verge i màrtir. (s. VI/VII)

7. Al llogaret d'Hamme, a Brabant, actual Holanda, sant Ablebert o Emebert, bisbe de Cambrai. (c. 645)

8. A la ciutat de Chartres, al territori de Nèustria, actualment hui França, sant Malard, bisbe. (c. 650)

9. A Val di Non, a l'actual regió italiana de Trentino, sant Romedi, anacoreta, qui, després d'entregar a l'Església tots els seus béns, va portar vida penitent al lloc que encara porta el seu nom. (c. s. VIII)

10. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, mort de sant Bonet, bisbe de Clarmont. Era prefecte de Marsella en el moment de ser elevat a l'episcopat per a ocupar el lloc del seu germà sant Avit, però deu anys més tard va renunciar a la seu, es va retirar a l'abadia de Manhluec [Manglieu] i, després de peregrinar a Roma; al retorn va morir a Lió. (c. 710)

11. A Armo, prop de Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Arseni, eremita, cèlebre pel seu esperit d'oració i per la seua austeritat. (904)

12. A Saint-Gilles-les-Boucheries, a la regió de Provença, a l'actual França, beat Pere de Castellnou, prevere i màrtir, que, havent ingressat a l'abadia cistercenca de Fontfreda, va ser encarregat pel papa Innocenci III perquè anunciara en aquella regió la pau i instruïra sobre la verdadera fe, però va morir ferit per una llança d'alguns heretges. (1208)

13. A Città della Pieve, a l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume, anomenat "l'Almoiner", que es va mostrar bon advocat de pobres i oprimits. (c. s. XIII)

14. Al territori de Gualdo Tadino, també a l'Úmbria, beat Àngel, eremita. (1325)

15. A la ciutat de Fu'an, a la província de Fujian, a la Xina, sant Francesc Fernández de Capillas, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual va anunciar el nom de Crist primer a les Illes Filipines i després a Fujian, on durant la persecució sota els tàrtars va ser empresonat per llarg temps i finalment decapitat. (1648)

16. Al llogaret de Steyl, a Holanda, sant Arnold Janssen, prevere, qui, per a difondre la fe en les missions, va fundar la Societat del Verb Diví. (1909)

17. A Berlín, a Alemanya, beat Nicolau Gross, pare de família i màrtir, que, dedicat a les qüestions socials, es va enfrontar amb un règim contrari a la dignitat humana i a la religió. Per no voler actuar en contra dels preceptes de Déu, va ser empresonat i penjat, i va obtindre, així, la seua participació en la victòria de Crist. (1945)

18. Beats Valentí Palència Marquina i companys* (Suances, Cantàbria, Espanya, 1937). Sacerdot diocesà, director, capellà i professor del «Patronat de Sant Josep per a l'ensenyament i educació de xiquets pobres», i quatre dels xics del col·legi assassinats per odi a la fe.

* Donat Rodríguez Garcia, Germà García Garcia, Zacaries Cuesta Campo, Emili Huidobro Corrales.

12 d'octubre de 2025, diumenge XXVIII: Mare de Déu del Pilar

DIUMENGE XXVIII / Cicle C

Mare de Déu del Pilar

Lectura primera 2R 5,14-17

Naaman va tornar cap a l'home de Déu

i confessà que el Senyor és l'únic Déu

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman de Síria va baixar i es va banyar set vegades en el riu Jordà, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. I, havent tornat amb tots els seus a ca l’home de Déu, entrà i, dret davant d’ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la gràcia d’acceptar un present del teu servent». Però Eliseu va respondre: «Tan cert com viu el Senyor, de qui soc servent, que no acceptaré res». Naaman insistia que l’acceptara, però Eliseu s’hi va negar. Per això, Naaman digué: «Ja que no el vols, permet que faça carregar dos mules amb terra d’este país, perquè este servent teu ja no oferirà més holocausts ni sacrificis a altres déus sinó només al Senyor».

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat als pobles la salvació.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la salvació.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Lectura segona 2Tm 2,8-13

Si perseverem també regnarem amb Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Recorda’t de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, nascut del llinatge de David. Este és l’Evangeli que jo anuncie, i per ell he de patir fins al punt de trobar-me encadenat com si fora un criminal. Però la Paraula de Déu no està encadenada Per això, jo ho suporte tot pel bé dels elegits, per a que ells també alcancen la salvació que està en Jesucrist, juntament amb la glòria eterna. Esta paraula és digna de fe: Si morim amb ell, viurem amb ell; si perseverem, regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; si li som infidels, ell continua fidel, perquè no pot negar-se a si mateix.

Al·leluia 1Te 5,18

Doneu gràcies en tot.

Perquè això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19

Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. A l’entrada d’un poblet li eixiren a l’encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore’ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots» Mentres anaven de camí, quedaren nets, i un d’ells, quan va vore que s’havia curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, i es va prosternar als peus de Jesús per a donar-li gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús preguntà: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d’este estranger?» I li digué: «Alça’t i ves-te’n. La teua fe t’ha salvat».

La salvació no és només per als jueus sinó per a tots els hòmens de qualsevol raça, poble o nació. Així, la primera lectura de hui ens presenta la curació de Naaman, un sirià de religió pagana, que, curat de la lepra pel profeta Eliseu, es va convertir a l'únic Déu verdader, el Déu d'Israel; el va alabar i va fer el propòsit de no oferir ja més sacrificis a altres déus. De manera anàloga, el samarità de l'Ev., curat per Jesús, juntament amb altres nou que eren jueus, va ser l'únic capaç de tornar a Jesús donant-li gràcies; i eixa fe, així expressada, li va alcançar la salvació. En l'eucaristia de hui hem de alabar el Senyor i beneir-lo per haver-nos netejat no ja de la lepra, banyant-nos set vegades al riu Jordà com Naaman, sinó del pecat en les aigües del baptisme.

• Missa d'À Punt: El leprós agraït  (Benjamín G. Buelta)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

Festa de la Mare de Déu del Pilar

• Lectures de la festa.

Segons una venerada tradició, la Santíssima Mare de Déu es va manifestar a Saragossa sobre una columna o pilar, signe visible de la seua presència. Esta tradició va trobar la seua expressió cultual en la missa i en l'Ofici que, per a tot Espanya, va decretar el papa Climent XII.

• Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Capella de la Mare de Déu del Pilar (Seu de València)
• Antonio Mora Vergés: Ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí.

Festa de la Mare de Déu del Pilar, titular de les esglésies parroquials de Bonrepòs i Mirambell, la Campaneta, les Cases de Bàrcena, Los Montesinos, Pilar de la Horadada, Tírig, una de Catarroja, una d'Algemesí i cotitular d'una de València. Dona nom a una ermita de Catí.

Festa de l'Axiamo (Ecce Homo) a Borriana.

• J.M. Bausset: L'Axiamo de Borriana (2015)

A Carcaixent, Dia de la Troballa de la imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives

Aniversari del naiximent d'Edith Stein, doctora de l'Església (1891)

• Franco Battiato canta a Edith Stein.
• J.M. Bausset Santa Edith Stein (9 d'agost del 2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Victorio Oliver Domingo, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1972)

Martirologi Romà

A Roma, a la via Laurentina, sant Hedist, màrtir. (s. inc.)

A Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, santa Domnina, màrtir, que sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Lícies, després d'haver patit molts turments, va entregar en la presó el seu esperit a Déu. (c. 304)

Commemoració dels quatre mil nou-cents seixanta-sis sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a l'Àfrica, on, per mandat del rei arrià Huneric, que odiava la fe catòlica, bisbes, preveres i diaques de l'Església de Déu, juntament amb una munió de fidels, van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de diversos turments, com els bisbes Ciprià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor. (483)

A Piacenza, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Opili, diaca. (c. s. V)

A Roma, sant Fèlix IV, papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum romà en la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. (530)

A la província Nòrica, actual Àustria, al costat del Danubi, sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. (a. s. VII)

A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seua abstinència, que es va distingir pel seu interés pel que fa al culte diví i les relíquies dels sants. (1254)

A Ascoli, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va destacar admirablement per la seua gran humilitat, pobresa i pietat. (1604)

A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Bullaker, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava la Missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i esquarterat quan estava encara amb vida. (1642)

A Riba-roja de Túria, beat valencià Josep González Huguet, prevere i màrtir. (memòria a Cheste i Alaquàs) (1936)

A Massamagrell, beat valencià Pere Salcedo i Puchades (Pacífic de València), religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins i màrtir. (memòria a Castellar-l'Oliveral, València). (1936)

Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a la ciutat polonesa de Cracòvia, beat Romà Sitko, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat humana i a la religió, fins a passar a la visió de l'eterna benaurança. (1942)

Sant Carles Acutis (1991- Monza, Itàlia 2006). Fou un estudiant italià i un aficionat programador d'informática, conegut per documentar miracles eucarístics d'arreu del món i catalogar-los en una web que creà abans de la seua mort per leucèmia. També s'entregà al voluntariat amb els sense sostre i els menjadors socials.