7 de setembre de 2026, dilluns XXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXIII / II

Lectura primera 1C 5,1-8

Abandoneu el rent vell:

Crist, el nostre anyell pasqual, ha sigut immolat

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, s'ha sabut per tot arreu que u de la vostra comunitat fa vida amb la seua madrastra. ¡Una immoralitat tan gran no es veu ni entre els pagans!

I en lloc de tindre'n pena i d'excloure de la comunitat l'home que ha fet això, vosaltres tan satisfets!

Jo, absent en el cos, però present en l'esperit en la reunió dels germans, i, com si fora present, ja he decidit què cal fer amb l'home que viu així: En el nom de Jesús, el nostre Senyor, reuniu-vos juntament amb mi, que seré present en l'esperit, i pel poder de Jesús, el nostre Senyor, entreguem este home en mans de Satanàs, que el castigarà en el cos; però així se salvarà el seu esperit el dia del Senyor.

¡No està bé que visqueu tan desvanits! ¿No sabeu que un poc de rent fa pujar tota la pasta? Abandoneu el rent vell per tal de ser una pasta nova, ja que sou com pans sense rent, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha sigut immolat. Per això, celebrem la Pasqua, no amb el rent vell, el rent de la maldat i de la malícia, sinó amb els pans sense rent de la sinceritat i de la veritat.

Salm responsorial 5,5-6.7.12 (R.: 9a)

Vós no sou un Déu

que es complaga en la maldat,

no accepteu l'arrogant en la vostra casa;

els qui viuen obcecats

no aguanten la vostra mirada.

R. Guieu-me, Senyor, vós que sou just.

Detesteu els amics de males arts,

destruïu els mentirosos;

l'home fals i sanguinari,

vós l'abomineu, Senyor. R.

Que s'alegren els qui es refugien en vós,

que ho celebren per sempre;

empareu-los, que puguen celebrar-ho

els qui estimen el vostre nom. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 6,6-11

Esperaven a vore si curaria en dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

Un altre dissabte Jesús havia acudit a ensenyar a la sinagoga, i hi havia allí un home que tenia la mà dreta morta. 

Els fariseus i els mestres de la Llei l’observaven per vore si curaria en dissabte i així poder acusar-lo; però ell coneixia bé els seus pensaments i digué a l'home que tenia la mà sema: «Alça't i posa't ací al mig». I es va alçar i es quedà dret. 

I Jesús els va dir: «Vos pregunte: ¿què es pot fer en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Després els mirà un a un i digué a l'home: «Estira la mà». La va estirar i la mà recobrà el moviment. 

Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús. 

 

Els mestres de la Llei es creien fidels complidors de la voluntat de Déu i, no obstant això, amb la seua actitud anul·len el sentit autèntic de la Llei. Jesús denuncia una manera d'entendre la Llei estreta i deshumanitzada. La religió no és per a condemnar l'home, sinó per a salvar-lo i acostar-lo a Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

A Alaquàs, pujaeta i pujà de la Mare de Déu de l'Olivar. A continuació, cant d'albaes a la Mare de Déu en la parroquia

A l'Alcúdia (la Ribera Alta), entrada de la Mare de Déu de l'Oreto.

• J.M. Bausset: L'entrà de la Mare de Déu de l'Oreto (2015)

A Alfara de la Baronia, baixada de la Mare de Déu dels Afligits i ofrena de flors

A Peníscola, seté dia del novenari a la Mare de Déu de l'Ermitana

Beat Guiu d'Arezzo, pare de la música occidental

Beata valenciana Ascensió (de Sant Josep de Calasanç) Lloret i Marco, verge de l'Institut de Germanes de les Escoles Cristianes, màrtir (memòria a Gandia)

Aniversari de la mort de Vicent Ruiz Monrabal, advocat i polític democristià (2011)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de setembre

1. A Alèsia, al territori dels edus, a la Gàl·lia, hui França, santa Regina, màrtir. (s. inc.)

2. A Pompeiòpolis, a Cilícia, actual Turquia, sant Sozont, màrtir. (s. inc.)

3. A Benevent, localitat de Campània, a la Itàlia actual, sants màrtirs Fest, diaca, i Desideri, lector. (s. IV)

4. A Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, Sant Evorci de Toul, bisbe. (s. IV)

5. A Aosta, al territori italià dels Alps de Graies, sant Grat, bisbe. (s. V)

6. A Breuil, de la Gàl·lia Trecense, actual França, sants Memori (abans Nemori) i companys, màrtirs, segons la tradició, sota Àtila, rei dels huns. (s. V)

7. A Châlons, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, sant Alpí, bisbe, deixeble de sant Llop de Troyes. (s. V)

8. A Saint-Cloud, al territori de París, de nou a la Gàl·lia, sant Clodoald, prevere, que, d'estirp règia, assassinats els seus pares i germans i tutelat per la seua àvia, santa Clotilde, es va fer clergue i va renunciar al regne terrenal. (560)

9. A Albi, a Aquitània, així mateix a França, santa Caríssima, verge de vida reclosa. (s. VI/VII)

10. A Maubeuge, a la regió d'Hainaut, a Austràsia, de nou a l'actual França, santa Madelberta, abadessa, successora de la seua germana santa Adeltrudis. (c. 705)

11. A Flandes, a l'actual Bèlgica, commemoració de sant Hilduard [o Garibald], bisbe. (c. 760)

12. A Toul, a la Lotaríngia, actualment França, sant Gozelí, bisbe, promotor de la vida monàstica. (962)

Sant Joan de Lodi

13. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, a Itàlia, sant Joan de Lodi, bisbe, acompanyant de sant Pere Damià en legacions. (c. 1106)

14. A Die, a França, sant Esteve de Châtillon, bisbe, que, tret de la soledat cenobítica de la Cartoixa dels Ports (Belley), va presidir l'Església amb gran diligència i sense menyscapte de la seua austeritat cartoixana. (1208)

15. A Košice, a les muntanyes dels Carpats, a l'actual Eslovàquia, sants màrtirs Marc Krizevcanin, prevere d'Esztergom, Esteve Pongracz i Melcior Grodziecki, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, als qui ni la fam, ni les màquines, ni els turments del foc els van fer abjurar de la fe catòlica. (1619)

16. A Nagasaki, del Japó, beats màrtirs Tomàs Tsuji, prevere jesuïta, Lluís Maki i el seu fill Joan, condemnats al foc a causa de la seua fe cristiana. (1627)

17. A Londres, a Anglaterra, beats Randulf Corby, jesuïta, i Joan Duckett, preveres i màrtirs, que, en temps del rei Carles I, van ser condemnats a mort en el patíbul de Tyburn per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, i van aconseguir així la palma celestial. (1644)

18. En una nau ancorada enfront de Rochefort, a França, beats Claudi Bernabé Laurent de Mascloux i Francesc d'Oudinot de la Boissière, preveres i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa van ser detinguts per ser sacerdots i per Crist van morir malalts d'inanició. (1794)

19. A l'illa Woodlark, a Oceania, beat Joan Baptiste Mazzucconi, prevere de l'Institut de Milà per a Missions Estrangeres i màrtir, que després de dos anys evangelitzant, ja exhaust per febres i nafres, va ser decapitat pels qui odiaven la fe. (1855)

20. A Parma, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Eugènia Picco, verge de la Congregació de Filles dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, que, entregada al compliment de la voluntat de Déu, va promoure la dignitat de la dona i es va dedicar a la formació de les religioses. (1921)

21. Beat Ignasi Kłopotowski (1866-1931) Religiós, fundador de la Congregació de les Germanes Loretanes, a Polònia. En els últims anys de la seua vida va ser rector a l'església de sant Florià, cuidava dels pobres i els "sense sostre", i es va dedicar també a l'apostolat de la paraula de Déu mitjançant el treball editorial.

22. A Gandia, capital de la Safor, beata Ascensió de Sant Josep de Calassanç Lloret Marco, verge de l'Institut de Germanes de les Escoles Cristianes i màrtir, que va culminar la seua vida terrestre en la persecució contra l'Església, afirmant la seua fe religiosa. (1936)

14 d'abril de 2026, dimarts II de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 4,32-37

Un sol cor i una sola ànima

Lectura dels Fets dels Apòstols

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells parlava de les coses que posseïa com si foren pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent.

Entre ells no hi havia ningú que vixquera en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, depositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cada u. 

Josep, un levita, nascut a Xipre, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé, que vol dir fill de consolació, va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.

Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)

El Senyor és rei, va vestit de majestat.

El Senyor va vestit i cenyit de poder.

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

O bé:

Al·leluia.

Manté ferm tot el món, incommovible.

El vostre soli es manté des del principi,

vós sou des de sempre. R.

El vostre pacte és irrevocable;

la santedat, Senyor, adorna la vostra casa

al llarg de tots els temps. R.

Al·leluia Jo 3,15

El Fill de l'home ha de ser elevat,

per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna.

Evangeli Jo 3,7b-15

Ningú ha pujat al cel,

tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Heu de nàixer de nou. El vent bufa allà on vol; sents la seua veu, però no saps ni d'on ve ni a on va. Una cosa semblant passa amb el qui ha nascut de l'Esperit». Li pregunta Nicodem: «I això com pot ser?» Jesús li contesta: «Tu eres mestre d'Israel, i no ho saps? Et dic amb tota veritat que parlem de coses que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan vos parle de coses de la terra, ¿com podreu creure'm quan vos parlaré de les del cel? Ningú ha pujat al cel, tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel. I igual que Moisés, en el desert, va elevar la serp, també el Fill de l'home ha de ser elevat, per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna».

Arquebisbe Costa i Borràs

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Joan Antoni Reig i Pla (1996)

Aniversari de la defunció de  Josep Doménec Costa i Borràs, arquebisbe de Tarragona, fundador de les Missioneres de la Immaculada Concepció (1864)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 d'abril

1. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sants Tiburci, Valerià i Màxim, màrtirs. (s. inc.)

2. A Antioquia de Síria, hui Turquia, santes màrtirs Bernice i Prosdoca, vèrgens, i la seua mare Domnina, que en temps de persecució, per a evitar els que volien atemptar contra la seua puresa, van buscar remei en la fugida, però van trobar finalment el martiri en ser llançades a un riu. (s. IV)

3. Al desert de Nítria, a Egipte, sant Frontó, abat, que, juntament amb setanta companys, es va retirar a aquell lloc inhòspit. (c. s. IV)

4. A Elphin, lloc d'Irlanda, sant Asac, bisbe, considerat deixeble de sant Patrici i primer bisbe d'esta Església. (s. V)

5. A Alexandria, a Egipte, santa Tomaide, màrtir. (476)

6. A Lió, a França, sant Lambert, bisbe, que abans havia sigut monjo i abat del monestir de Fontenelle. (c. 688)

7. A Montemarano, a Campània, actual regió d'Itàlia, sant Joan, bisbe, que es va dedicar a ajudar els pobres i a la santificació del clero. (s. XI/XII)

8. A l'abadia de Tiron, al costat de Chartres, a França, sant Bernat, abat, que va portar vida eremítica en boscos i a l'illa de Chausey, i va ser mestre insigne dels deixebles que acudien a ell en gran nombre, als quals encaminava cap a la perfecció evangèlica. (1117)

9. A Avinyó, a França, sant Benet, jove pastor, que sent adolescent es va traslladar a esta ciutat i gràcies a ell, amb l'ajuda de Déu, es va construir un pont sobre el Roine, molt útil per als ciutadans. (1184)

10. A Tui, a la regió de Galícia, beat Pere González "Telm", prevere de l'Orde de Predicadors, que va tractar de ser tan humil com en el passat havia desitjat la glòria, i es va entregar a ajudar els més desvalguts, sobretot a mariners i pescadors. (1246)

11. A Schiedam, a Gueldres, a l'actual Holanda, santa Lidvina o Liduina, verge, que, per la conversió dels pecadors i l'alliberament de les ànimes, va suportar durant tota la vida malalties del cos, confiada només en Déu. (1433)

12. Al poble de les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, beata Isabel Calduch Rovira, verge de l'Orde de Clarisses Caputxines i màrtir, que va entregar la vida per confessar a Crist. (1936)

12 d'abril de 2026: Diumenge de la Misericòrdia

DIUMENGE II DE PASQUA:

HUITAVA DE PASQUA / Cicle A

El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.

Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Els sagraments pasquals (2023)

Oració col·lecta

Oh Déu sempre misericordiós,

que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua,
reanimeu la fe del vostre poble,
a fi que tots comprenguen millor
quin baptisme ens ha purificat,
quin Esperit ens ha regenerat
i quina sang ens ha redimit.
Per nostre Senyor Jesucrist,...

Lectura primera Fets 2,42-47

Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú

Lectura dels Fets dels Apòstols

Els germans es dedicaven amb perseverança a l'ensenyança dels apòstols, a la comunió fraterna, a partir el pa i a les oracions. Tots sentien un gran respecte pels molts prodigis i miracles que feien els apòstols.

Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú; venien béns i propietats, i distribuien els diners entre tots, segons les necessitats de cada u.

Cada dia assistien en grup al culte del temple, i en les cases partien el pa i compartien el menjar amb cor alegre i senzill; lloaven a Déu i tot el poble els mirava amb bons ulls. Cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui anaven salvant-se.

Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:

el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

O bé:

Al·leluia.

Que diga la casa d'Aaron:

el seu amor durarà sempre.

Que diguen els fidels del Senyor:

el seu amor durarà sempre. R. 

 

M'espentaven tan fort que anava a caure,

però vós, Senyor, m'heu sostingut.

Del Senyor em ve la força i el triomf,

és ell qui m'ha salvat.

Escolteu, crits de festa i de victòria

en el campament dels justs. R. 

 

La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

És el Senyor qui ho ha fet,

i els nostres ulls se'n meravellen.

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo. R.  

 

Lectura segona 1Pe 1,3-9

Ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva,

gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts

Lectura de la primera carta de sant Pere

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia, ens ha fet nàixer de nou a l’esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts; a una herència que res no pot destruir, ni deteriorar ni agostejar, reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que alcanceu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps. Això vos ha de donar una gran alegria, encara que ara hàgeu de patir durant algun temps diverses proves. Si l’or, que al cap i a la fi perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’ameu, i d’ara en avant, per haver cregut en ell sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria inefable i gloriosa, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist. 

 

Seqüència (opcional). Victimae paschali laudes 

 

            

Evangeli Jo 20,19-31

Huit dies més tard, Jesús va entrar

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts». 

Quan va vindre Jesús, Tomàs, u dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré». 

Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre; i estos s'han escrit per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. 

 

A. La unitat en l'oració i en la fraternitat és el primer fruit de l'Esperit que ens fa renàixer com a fills de Déu, i això es manifesta en la primera comunitat cristiana. La raó és que Jesús ressuscitat mostra l'amor misericordiós de Déu, i d'ací naix tot. Del seu costat traspassat brolla la font de l'amor i la misericòrdia divina. Quan diem que Déu és misericordiós diem que ell vol acollir la vida, i donar vida, i, com Tomàs, ens trobem amb la misericòrdia de Déu quan comencem a confiar en ell en situacions difícils.

B. Alabem hui a Déu perquè el seu amor durarà sempre (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).

C. El diumenge és el dia en què sant Joan va tindre la visió de Crist que li va encarregar escriure l'Apocalipsi. El dia que fa huit, el diumenge, és el dia en què els cristians reunits ens trobem amb el Senyor ressuscitat a qui no veem, però en qui creiem per la fe, com aquells primers cristians que van creure pel testimoniatge dels apòstols i els signes que feien (1 lect). Així, es va aparéixer als apòstols reunits la vesprada del dia en què va ressuscitar i al cap de huit dies se'ls va aparéixer una altra vegada. Els envia pel món a portar la salvació, com el Pare el va enviar a ell, i els dona potestat per a continuar fent present la divina misericòrdia en el perdó dels pecats (Ev).

• Hem vist el Senyor (Joan 20,19-31) (laparaula.com)
• Missa d'À Punt: Jesús ressuscitat (Caritas Diocesana de València).
• Missa d'À Punt: Jo sé que Crist ha ressuscitat... (Caritas Diocesana de València).
• Missa d'À Punt (2023): Pregària a Crist ressuscitat (Josep Lligadas)
• Daniel Climent Giner: Del Diumenge de Quasimodo al Dilluns de Sant Vicent (2025)

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, les ofrenes del vostre poble

[i dels nou batejats]

que, renovats per la professió de la fe

i pel baptisme

aconseguim la vida eterna.

Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i la nostra salvació,

que sempre, Senyor, vos alabem,

però més que mai en este dia

en què Crist, la nostra Pasqua,

ha estat immolat.

Perquè Crist és l'Anyell verdader

que lleva el pecat del món.

Ell, morint, destruïa la nostra mort,

i ressuscitant ens ha tornat la vida.

Per això,

ple de la gran alegria de la Pasqua,

d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;

i també els àngels i els arcàngels

i tots els cors celestials

cantem l'himne de la vostra glòria:

Oració després de la comunió

Feu, oh Deú omnipotent,

que els fruits del sagrament pasqual

perduren sempre en nosaltres.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

Aniversari del naiximent del pare Vicent Faus i Beltran (València 1937)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 d'abril

1. A Fermo, al Picé, actual regió italiana de les Marques, santes Vísia i Sofia, vèrgens i màrtirs. (s. inc.)

2. A Roma, al cementeri de Calepodi, en la tercera milla de la via Aurèlia, sepultura del papa sant Juli I, qui, enfront dels atacs dels arrians, va custodiar valentament la fe del Concili de Nicea, va defendre sant Atanasi, perseguit i exiliat, i va reunir el Concili de Sàrdica. (352)

3. A Verona, al territori de Venècia, actualment també a Itàlia, sant Zenó, bisbe, que amb el seu treball i predicació va conduir la ciutat al baptisme de Crist. (c. 372)

4. A Capadòcia, a la Turquia actual, sant Sabas el Got, màrtir, que durant la persecució contra els cristians baix Atanaric, rei dels gots, per haver rebutjat tres dies després de la celebració de la Pasqua els aliments immolats als ídols, va ser llançat a un riu després de cruels turments. (372)

5. Prop de Gap, a la província romana de la Gàl·lia, hui França, sant Constantí, bisbe. (d. 517)

6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Damià, bisbe, la carta del qual sobre la recta fe, referent a la voluntat i l'obrar de Crist, va ser llegida en el III Concili de Constantinoble. (697)

7. A Pario, a l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Basili, bisbe, que, per haver defés el culte de les sagrades imatges, va patir assots, cadenes i exili. (735)

8. A la regió de Calais, a la Gàl·lia, hui França, sant Erkembod, abat de Sithiu i, alhora, bisbe de Thérouanne. (742)

9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Alferi, fundador i primer abat, que, després de ser conseller de Guaimari, duc de Salern, es va fer deixeble de sant Odiló a Cluny i es va distingir de manera excel·lent en l'observança de la vida monàstica. (1050)

10. Al monestir de Belém, prop de Lisboa, a Portugal, beat Llorenç, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, l'exímia pietat del qual va atraure moltíssims penitents a este cenobi. (s. XIV)

11. A la ciutat dels Andes, a Xile, santa Teresa de Jesús (Joana) Fernández Solar, verge, que, sent novícia en l'Orde de Carmelites Descalces, va consagrar, com ella mateixa deia, la seua vida a Déu pel món pecador, i a l'edat de vint anys va morir consumida pel tifus. (1920)

12. A Nàpols, a Itàlia, sant Josep Moscati, metge de professió, entregat total i incansablement a la quotidiana assistència als malalts, sense reclamar als pobres cap paga, i que atesos els cossos, curava, alhora, les ànimes amb gran amor. (1927)

13. Al llogaret de San José, al territori de Chilpancingo, a Mèxic, sant David Uribe, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra l'Església va patir el martiri per haver confessat a Crist Rei. (1927)

25 de gener de 2026, diumenge III: Diumenge de la Paraula de Déu

DIUMENGE III / Cicle A

Diumenge de la Paraula de Déu

Lectures de la missa:

Lectura primera Is 8,23b-9,3

A la Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum

Lectura del llibre d'Isaïes

En temps passat, el Senyor va humiliar el país de Zabuló i el país de Neftalí, 

però després ha cobert de glòria el camí del Mar, 

l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.  

 

El poble que avançava a fosques 

ha vist una gran llum, 

una llum ha resplandit 

per als qui vivien en el país tenebrós. 

Els heu omplit de goig, 

d’una alegria immensa; 

s’alegren davant de vós com la gent en la sega, 

com fan festa els vencedors quan repartixen el botí. 

 

El jou que li pesava, 

la barra que duia al muscle 

i la vara del seu opressor: 

tot ho heu trossejat com el dia de Madian.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor em guarda la vida,

¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor 

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor 

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Armat de valor! ¡Espera en el Senyor! R.

Lectura segona 1C 1,10-13.17

Poseu-vos d'acord i que no hi haja divisions entre vosaltres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, vos demane que estigau d’acord en tot i que no hi haja divisions entre vosaltres; estigau ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloe m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vullc dir que cada u de vosaltres afirma: «Jo soc partidari de Pau», «jo, d’Apol·ló», «jo, de Cefes», «jo, de Crist». ¿Com és això? ¿Crist està dividit? ¿És que han crucificat a Pau per vosaltres o vos han batejat en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’Evangeli, però sense recórrer a paraules de sabuts, que farien perdre valor a la creu de Crist.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús anunciava la Bona Nova del Regne,

i curava, entre la gent, totes les malalties.

Evangeli Mt 4,12-23

Anà a viure a Cafarnaüm,

perquè s'havia de complir allò que havia anunciat Isaïes

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va saber que Joan havia sigut empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, en la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: 

 

«País de Zabuló i país de Neftalí, 

camí del mar, l’altra banda del Jordà, 

Galilea dels pagans; 

el poble que vivia a fosques 

ha vist una gran llum, 

una llum ha resplandit 

per als qui vivien en el país tenebrós». 

 

Des d’aquell temps, Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop».

Vorejant el llac de Galilea, va vore dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant les xàrcies a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Vingueu darrere de mi, i vos faré pescadors d’hòmens». Immediatament abandonaren les xàrcies i el seguiren. Més enllà va vore uns altres dos germans: Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Anaven en la barca amb son pare, repassant les xàrcies, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i el seguiren. I Jesús anava per tot Galilea, ensenyant en les sinagogues, anunciant la Bona Nova del Regne i curant, entre la gent, totes les malalties. 

 

A. L'Evangeli de sant Mateu fa referència sovint a l'Antic Testament, presentant com les profecies es van complint en Jesucrist. Així el text evangèlic de hui ens presenta a Jesús que se'n va a viure a Cafarnaüm, al costat del llac, al país de Zabuló i Neftalí que «ha vist una gran llum, una llum resplandix per als qui vivien en el país tenebrós» (1 lect). Eixa llum que Crist emet amb la predicació: «Convertiu-vos, que el regne del cel està prop», i que va il·luminar els primers deixebles, que abandonaren les xàrcies i se n'anaren amb ell. Eixa llum i esperança amb la qual curava entre la gent totes les malalties (Ev).

B. Mateu és l'evangeliste escriba que narra a Jesús subratllant el compliment de les Escriptures de l'Antic Testament. Per això, per a contar el començament de la predicació de Jesús, recorda la promesa del profeta Isaïes sobre Galilea, este lloc perifèric i fronterer, quasi oblidat, al qual li arribarà una llum. Sant Pau ens recorda la importància de la unitat entre nosaltres i com Déu havia triat a gent que no comptava per a formar part d'aquelles primeres comunitats amb les quals va anar creixent l'Església. Jesús vol establir relacions familiars i fraternes, per això els crida de dos en dos com a germans que són. La paraula de Déu vol il·luminar les nostres foscors per a que ens trobem amb el seu amor.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge III (2026)
• Missa d'À Punt: Pregària dels deixebles del Senyor (2026)
• Joan Sifre: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

Diumenge de la Paraula de Déu

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Diumenge de la Paraula de Déu (2026, gener 21) 
• Avel·lí Flors: Diumenge de la Paraula de Déu (2020).
• Papa Francesc: Carta apostòlica Aperuit illis (2019)

* * * * *

Acaba l'Octavari de Pregària per la unitat dels cristians.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
• Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
• Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)

Aniversari del naiximent de Ramon Llull (1233)

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

2. Commemoració de sant Ananies, deixeble del Senyor, que a Damasc va batejar a sant Pau. (s. I)

3. A Pozzuoli, a la regió hui italiana de Campània, sant Artemas, màrtir. (s. III/IV)

4. A Cartago, actual Tunísia, sant Agileu, màrtir, en l'aniversari de mort del qual sant Agustí va oferir, en el seu honor, un sermó al poble en la seua basílica. (s. III/IV)

5. A la ciutat de Nazianz, a la regió de Capadòcia, hui Turquia, mort de sant Gregori, bisbe, la memòria del qual se celebra el dia 2 de gener. (379)

6. Commemoració de sant Bretanió, bisbe de Tomis, a Escítia, actual Romania, que es va oposar enèrgicament a l'emperador arrià Valent i es va distingir per la seua santedat i pel seu zel en defensa de la fe catòlica. (s. IV)

7. A Tabenna, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Palemó, anacoreta, home assidu a l'oració i de gran austeritat, que va ser mestre de sant Pacomi. (s. IV)

8. A Clarmont, al territori d'Aquitània, actualment França, sant Prejecte [o Projecte o Priest], bisbe, i Amarí, home de Déu, que van ser assassinats pels notables de la ciutat. (676)

9. A Marchiennes, a Fiandre, també a la França actual, sant Popó, abat dels monestirs d'Stavelot i Malmedy, que va difondre en molts cenobis de Lotaríngia l'observança de Cluny. (1048)

10. A Ulm, ciutat de Suàbia, hui Alemanya, beat Enric Seuse, prevere de l'Orde de Predicadors, que va suportar pacientment molts contratemps i malalties, va compondre un tractat sobre la saviesa eterna i va predicar assíduament sobre el Nom de Jesús. (1366)

11. Al lloc d'Amandola, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, beat Antoni Migliorati, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1450)

12. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beata Arcàngela (Leonor) Girlani, verge de l'Orde del Carme, priora del convent de Parma i fundadora del cenobi de Màntua. (1495)

13. Beat Francesc Zirano (1563- Alger, Algèria 1603). Sacerdot de l'Orde dels Frares Menors Conventuals, assassinat per odi a la fe.

14. A Tortosa, a Espanya, beat Manuel Domingo i Sol, prevere, que va instituir la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús, per a fomentar les vocacions sacerdotals. (1909)

15. A Alessandria, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Maria Antònia (Teresa) Grillo, religiosa, que, en quedar viuda, va assumir amb misericòrdia les necessitats dels pobres i, després de vendre totes les seues possessions, va fundar la Congregació de Germanetes de la Divina Providència. (1944)

16. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Antoni Świadek, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per defendre la fe davant dels qui seguien doctrines que negaven la dignitat humana i cristiana, va adquirir una corona immarcescible. (1945)