1 de juliol de 2025, dimarts XIII: La Preciosíssima Sang

LA PRECIOSÍSSIMA SANG DEL NOSTRE SENYOR

Festa a la diòcesi de València


[Més avant, lectures del dimarts XIII]

 

DIMARTS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Gn 19,15-29


El Senyor va fer ploure sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, de bon matí, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teua dona i les dos filles que estan ací, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable». Veent que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat.
Una vegada fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No mires arrere ni faces parada en la vall, que series aniquilat: fuig a la muntanya». Lot els va dir:
«No, senyor meu: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu sigut amb mi tan bo que m'heu volgut salvar la vida; penseu, per tant, que, abans que m'haja refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. Mireu, prop d' ací hi ha una ciutat menuda, on puc refugiar-me. És ben menuda. Deixeu-me fugir cap allí per a salvar la vida».
Ell li va respondre:
«Fins en això et vullc afavorir: no destruiré la ciutat que dius. Corre, ves a refugiar-te allí, que no podré fer res fins que no arribaràs allà».
Per això la ciutat es diu Sóar, que vol dir menuda.
Lot va arribar a Sóar quan el sol eixia i, a l'instant, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la vall, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar arrere i es va convertir en una estàtua de sal.
Abraham va anar de bon matí al lloc on havia estat davant de la presència del Senyor, va mirar cap a Sodoma i Gomorra i cap a la vall i va vore que pujava de la terra una fumaguera com si fora una carbonera.
Així Déu, quan va destruir les ciutats de la vall, recordant-se d'Abraham, va traure a Lot de la catàstrofe, mentres destruïa les ciutats on Lot havia viscut. 

Salm responsorial 25,2-3.9-10.11-12 (R.: 3a)

Examineu-me, Senyor, i proveu-me,
depureu-me al foc el cor i les entranyes.
Tinc present el vostre amor
i camine en la vostra veritat.

R. Tinc present el vostre amor, Senyor.

No em compteu entre els pecadors,
entre els hòmens que cometen crims de sang;
en les seues mans hi han males intencions,
estan plenes de regals per a subornar. R.

La meua vida, en canvi, és honrada.
Salveu-me i apiadeu-vos de mi.
Els meus peus van pel camí dret;
beneiré el Senyor enmig del poble reunit. R.

Al·leluia Salm 129,5

Confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.

Evangeli Mt 8,23-27

Es va alçar, va increpar els vents i l'aigua, i va seguir una gran bonança

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar a la barca en companyia dels deixebles. Més tard començà a avalotar-se la mar tan violentament, que les ones cobrien la barca. Però ell dormia. Ells anaren a despertar-lo i li deien: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe?» I es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança. Ells, admirats, deien: «¿Qui és este, a qui fins i tot els vents i la mar l'obeïxen?»

* * * * *

Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)

Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]


Beat Joan Nepomucé Chrzan, prevere i màrtir

Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.

Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]

Santa Ester

MARTIROLOGI ROMÀ


30 de juny de 2025, dilluns XIII

DILLUNS XIII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Roma 
amb la sang d’una multitud de màrtirs; 
feu que la fortalesa invencible d’esta lluita per la fe 
ens confirme en la nostra opció cristiana
i ens faça participar del goig d’esta victòria.

Lectura primera Gn 18,16-33

¿Fareu desaparèixer tant el just com el culpable?

Lectura del llibre del Gènesi

Aquells hòmens s'alçaren i se n'anaren de la carrrasca de Mambré cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per a dir-los adeu. El Senyor es deia: 
    «¿Per què he d'amagar a Abraham el que pense fer? Abraham s'ha de convertir en un poble gran i nombrós, i tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se; l'he triat per a que mane als seus fills i a tots els descendents que no s'aparten dels meus camins i siguen justs i bondadosos; i així jo compliré a favor d'ell totes les meues promeses». 
I el Senyor digué: 
    «El clam que puja contra Sodoma i Gomorra és molt fort. És greu el seu pecat. Hi baixaré a vore si les seues obres corresponen al clam que m'arriba. Siga el que siga, ho sabré».
Els dos hòmens que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d'ell. En eixe moment Abraham s'acostà i digué: 
    «¿De veres que fareu desaparéixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justs. ¿De veres que els fareu desaparéixer? ¿No perdonareu la població per amor dels cinquanta justs que hi ha? ¡Mai de la vida no fareu una cosa així! ¿Exterminareu el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? ¡Mai de la vida! Vós, que jutgeu tota la terra, ¿deixareu de fer justícia?» 
El Senyor respongué:
    «Si trobara dins de Sodoma cinquanta justs, per amor d'ells perdonaria tota la ciutat». 
Abraham insistí: 
    «Encara gose parlar al Senyor, jo que soc només pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justs en faltaren cinc. Per eixos cinc que falten ¿destruiríeu tota la ciutat?» 
El Senyor li va dir: 
    «No la destruiria si hi trobara quaranta-cinc justs». 
Abraham li tornà a parlar: 
    «Suposem que només n'hi haguera quaranta». 
El Senyor respongué: 
    «No ho faria, per consideració a eixos quaranta». 
Abraham continuà: 
    «Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc: Suposem que només n'hi haguera trenta». 
El Senyor respongué: 
    «No ho faria, per consideració a eixos trenta». 
Abraham insistí: 
    «Encara gose parlar al meu Senyor. Suposem que només n'hi haguera vint». 
El Senyor contestà: 
    «No la destruiria, per consideració a eixos vint». 
Abraham insistí de nou: 
    «Que el meu Senyor no s'enfade si insistixc per última vegada: Suposem que només n'hi haguera deu». 
Ell respongué: 
    «No la destruiria, per consideració a eixos deu». 
Quan el Senyor va acabar de parlar, se'n va anar, i Abraham va tornar al lloc on vivia.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.10-11 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d'amor entranyableR.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l'amor.
No sempre acusa,
ni guarda rancor sense fi. R.

No ens castiga els pecats com mereixem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 8,18-22

Seguix-me

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, veent que hi havia molta gent al seu voltant, donà orde d'eixir cap a l'altra vora del llac; però abans se li va acostar un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, vos seguiré aneu a on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un dels deixebles li digué: «Senyor, deixeu-me primer que vaja al soterrar de mon pare». Jesús li replicà: «Seguix-me, i deixa que els morts soterren els seus morts».

* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ


28 de juny de 2025, dissabte: Cor Immaculat de Maria

COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Memòria


Memòria del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria, qui, conservant en ell la memòria del compliment dels misteris de la salvació en el seu Fill, va esperar ardentment la seua realització definitiva en Crist.
Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria (mem. ll.), titular d'esglésies parroquials a Alacant i Manises

Hui hi ha ordenacions sacerdotals a la seu de València.
Oració col·lecta

Senyor, vós vau preparar una mansió digna de l’Esperit Sant 
en el cor de la Verge Maria; 
concediu-nos, per la seua intercessió, 
que també nosaltres sigam un temple de la vostra glòria.

Lectures de la missa:

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera Gn 18,1-15

¿Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fill

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham en la carrasca de Mambré. Abraham descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Va alçar els ulls i va vore tres hòmens drets davant d'ell. Només els va vore va córrer al seu encontre des de l'entrada de la tenda, es va prosternar, va inclinar el front fins a terra i va dir:
«Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu de llarg sense parar ací amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per a llavar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'este arbre. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que vos ha fet passar prop del vostre servent».
Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
Abraham va entrar de pressa en la tenda i va dir a Sara:
«Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes panets».
Després va córrer cap al ramat, va triar un vedell tendre i gros i el va donar al criat per a que el preparara de seguida. Quan tot estava a punt, va prendre brullo, llet i la carn del vedell, els ho va servir i es va quedar dret al costat d'ells a l'ombra de la carrasca, mentres ells menjaven.
I li preguntaren: «¿On està Sara, la teua esposa?» 
Abraham va respondre: «Està dins de la tenda».
Ell li va dir: «L'any que ve tornaré per este temps i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill».
Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tindre fills, es va posar a riure pensant: «¿Seré fecunda ara a la vellesa i quan el meu marit també és vell?»
El Senyor va dir a Abraham: «¿Com és que Sara ha rist pensant que una dona tan vella no podrà tindre fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per este temps, i Sara haurà tingut un fill».
Ella, mentint per por, va assegurar que no havia rist, però ell va insistir: «Sí que has rist».

Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)

La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat de la seua serventa.

R. El Senyor s'ha recordat de la seua misericòrdia.

Des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. R.

El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Ompli de béns els pobres,
i deixa els rics sense res. R.

Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat  de la misericòrdia
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempreR.

Al·leluia Cf. Lc 2,19

Feliç la verge Maria, que conservava en el seu cor
la paraula de Déu i la meditava.

Evangeli Lc 2,41-51

Conservava tots estos records en el seu cor

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes, i tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.
Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no van entendre estes paraules.
Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. Sa mare guardava totes les paraules en el seu cor. 
 

* * * * * 

Sant Ireneu

Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ll.).

Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]

Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de juny

27 de juny de 2025, divendres: Sagrat Cor de Jesús

Divendres de la tercera setmana després de Pentecosta


SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS

Cicle C

Altar major de la basílica del Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que, sent mans i humil de cor, exaltat en la creu va ser fet font de vida i amor, del qual s’assacia tota la humanitat.

Titular d'una basílica a València (l'església de la Companyia), i d'esglésies parroquials d'Alcoi, Burjassot, Elx, Manises, Patraix i Torrevieja.
Oració col·lecta

Senyor, Déu totpoderós, 
en esta celebració en honor del Cor del vostre Fill estimat, 
recordem la immensitat del seu amor; 
feu que ens arribe l’abundància de gràcies 
que brolla d’esta font celestial.

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Ez 34,11-16

Jo mateix pasturaré les meues ovelles
i les duré a descansar

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meues ovelles i les cuidaré.
Les cuidaré com un pastor cuida del ramat escampat.
Les arreplegaré de tots els llocs 
on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. 
Les trauré d'entre els pobles,
les reuniré de tots els països, 
les faré tornar a la seua terra 
i les pasturaré en les muntanyes d'Israel, 
en les valls i en tots els llocs poblats del país. 
Les conduiré a les millors pastures 
i els seus prats seran les muntanyes altes d'Israel. 
Allí, en aquelles muntanyes, reposaran en un bon corral 
i trobaran pastures delicioses. 
Jo mateix pasturaré les meues ovelles
i les duré a descansar, diu el Senyor Déu. 
Buscaré l'ovella perduda, 
faré tornar la desviada, 
embenaré la ferida, 
curaré la malalta, 
guardaré les grosses i robustes; 
les pasturaré totes amb justícia».

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor: no em falta res.
Em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna les forces.
Em guia per camins segurs
per amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em falta res.

Ni que passe per una vall fosca,
no tinc gens de por.
Vós esteu al meu costat:
la vostra vara i el vostre bastó
em donen confiança. R.

Vós pareu una taula davant de mi
enfront dels enemics;
m'heu ungit el cap amb perfums,
i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor 
m'acompanyen tota la vida, 
i viuré anys i més anys
en la casa del Senyor. R.

Lectura segona Rm 5,5-11

Déu demostra l'amor que ens té

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, l'esperança no defrauda, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor. En efecte, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justs per la sang de Crist, amb molta més raó, gràcies a ell, ens salvarem del castic. Perquè, si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara, que ja estem reconciliats, serem salvats gràcies a la seua vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motius de gloriar-nos en Déu.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor;
jo conec les meues ovelles,
i elles em coneixen a mi.

O bé:

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,
que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Lc 15,3-7

Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús digué esta paràbola als fariseus i als mestres de la Llei: «Qui de vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa en el camp les noranta-nou i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan la troba, ¿no se la carrega al muscle molt content i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut"? Vos dic que, igualment, hi ha més alegria en el cel per un sol pecador penedit que no per noranta-nou justs, que no necessiten penedir-se».

A. El Cor de Jesús simbolitza l'amor infinit que Déu ens té (cf. primera orac. i sobre les ofrenes). Del seu cor traspassat en la creu, van brollar sang i aigua, els sagraments de l'Església. És la font de la salvació (Pf.). En participar en l'eucaristia ens unim més a Ell i podem reconéixer-lo present en els germans (cf. orac. després de la comunió).
Les lectures d'este any C ens presenten a Crist com el pastor que ens pastura, que ens fa descansar en prats deliciosos, ens porta al repòs vora l'aigua i allí ens retorna (1 lect. i salm resp.). És el pastor que ens busca com a ovelles perdudes, que s'alegra de trobar-nos i que ens recorda l'alegria en el cel per un únic pecador que es convertisca (Ev.). Ell va morir per nosaltres quan encara érem pecadors (2 lect.).

B. El cor és el més humà, i en el de Jesús es manifesta l'amor infinit de Déu per tots nosaltres. La imatge d'este cicle C és la del bon pastor, que amb un cor misericordiós guia, busca la desviada, pastura i dona repòs. En el cor de Jesús de Natzaret, en la llibertat de l'home Jesús, Déu ha permés per fi que nasquera enmig del seu poble eixe cor en el qual Déu s'ha fet carn. Per això el cor de Jesús és l'afirmació de la misericòrdia de Déu, Jesús és el rostre de la misericòrdia divina, ell és la misericòrdia. És el pastor de les nostres ànimes, el que ens guia a través del seu Esperit.

* * * * *

Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església.

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)



MARTIROLOGI ROMÀ


26 de juny de 2025, dijous XII

DIJOUS XII DEL TEMPS ORDINARI / I


Oració col·lecta

Oh Déu, que per un designi inescrutable 
voleu que l’Església s’associe a la passió del vostre Fill; 
concediu als fidels que patixen persecució pel vostre nom 
l’esperit de paciència i de caritat, 
per a que siguen testimonis fidels i verídics de la vostra paraula.

Lectura primera Gn 16,1-12.15-16

Agar donà un fill a Abram i Abram li posà el nom d'Ismael

Lectura del llibre del Gènesi

Sarai, l'esposa d'Abram, no li havia donat cap fill. Sarai tenia una esclava egípcia que es deia Agar. Per això li va dir a Abram:
Mira, el Senyor m'ha privat de descendència. Pren la meua esclava, i potser gràcies a ella podré tindre algun fill.
Abram acceptà la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar com a esposa a Agar, la seua esclava egípcia. Abram va unir-se amb ella i Agar quedà encinta. Però, quan ella va saber que esperava un fill, ja no va respectar més la seua ama. Sarai va protestar davant del seu marit: 
«Tu n'eres responsable: jo vaig posar la meua esclava als teus braços i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. ¡Que el Senyor siga jutge entre tu i jo!». 
Abram li va respondre: 
«L'esclava és ben teua. Fes-li el que et semble bé». 
I Sarai la va maltractar de tal manera que va haver de fugir.
L'àngel del Senyor la va trobar en el desert, vora un pou d'aigua que hi ha en el camí de Xur, i li preguntà: 
«Agar, esclava de Sarai, ¿d'on vens i a on vas?» 
Ella respongué: 
«Fuig de la meua ama, Sarai». 
L'àngel del Senyor li va manar: 
«Torna a la teua ama i obeïx-la». 
I afegí encara l'àngel del Senyor: 
«La teua descendència serà tan gran que no podrà comptar-la ningú». 
Digué també: 
«Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teues penes. Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tots i tots lluitaran contra ell, viurà a part de tots els seus parents». 
Agar va donar un fill a Abram i Abram li posà el nom d'Ismael. En aquell moment Abram tenia huitanta-sis anys.

Salm responsorial 105,1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor: Que bo és,
perdura eternament el seu amor.
¿Qui pot contar les proeses del Senyor
i proclamar les seues alabances?

R. Enaltiu el Senyor: Que bo és!

O bé:
Al·leluia.

Feliços els qui observen la llei
i obren sempre amb justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor. R.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;
que pugam vore feliços els elegits,
que ens alegrem amb el vostre poble
i ens gloriem amb la vostra heretat. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima
farà cas de les meues paraules;
el meu pare l'estimarà,
i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda sobre roca,
i una altra damunt de l'arena

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu "Senyor, Senyor" entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi, vosaltres que obreu el mal!"
Per això, tot el qui escolta estes paraules meues i les posa en pràctica, se sembla a un home sensat que va construir sa casa sobre roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va afonar, perquè tenia els fonaments sobre la roca.
En canvi, tot aquell que escolta estes paraules meues i no les posa en pràctica, se sembla a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, la casa s'afonà: la seua ruïna fou completa».
Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt admirada de la seua doctrina, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ


entrada destacada

9 de juliol de 2026, dijous XIV

DIJOUS DE LA SETMANA XIV / II Lectura primera Os 11,1-4.8c-9 Tinc el cor trasbalsat Lectura de la profecia d'Osees Diu el Senyor:  «Quan...

entrades populars