Déu omnipotent i etern,feu que celebrem de tal maneraels misteris de la Passió del Senyor,que merescam ser perdonats.Per nostre Senyor Jesucrist...
T'he fet llum de tots els pobles,per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terraLectura del llibre d'IsaïesEscolteu-me, illes remotes;estigueu atents, pobles llunyans.Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,quan estava en el si de la mare,va pronunciar el meu nom.Va fer dels meus llavis una espasa tallanti em va amagar a l'ombra de la seua mà.Va fer de mi una fletxa aguda,ben guardada en la seua baina,i em va dir: «Eres el meu servent, Israel,
en tu manifestaré la meua glòria».Jo pensava: «M'he cansat en va,he consumit les meues forces per no res.De fet el Senyor sostenia la meua causa,el meu Déu em guardava la recompensa».El Senyor em va formar des del si de la mareper a que fora el seu servent,fera tornar el poble de Jacob,i li reunira el poble d'Israel;m'he sentit honrat davant del Senyor,i el meu Déu ha sigut la meua força:però ara ell em diu:«És massa poc que sigues el meu serventper a restablir les tribus de Jacobi fer tornar els qui he guardat d'Israel;et faré llum de tots els pobles,per a que la meua salvació arribe
de cap a cap de la terra».
En vós, Senyor, m'empare,que no en tinga un desengany.Deslliureu-me, traeu-me del perill;vós, bo i just; escolteu i salveu-me.R. Els meus llavis contaran la vostra bondat.Sigueu el meua castell de refugi,la meua roca salvadora.Per a mi sou penyal i castell.Déu meu,rescateu-me de les mans de l'injust. R.Vós sou la meua esperança, Déu meu;en vós, Senyor, he confiat des de jove.En el si de la mare ja m'assistíeu,en el claustre matern em sosteníeu. R.Els meus llavis contaran la vostra bondat,tot el dia la vostra salvació,que jo no sé mesurar.M'instruïu, Déu meu, des de jove,i encara proclame les vostres meravelles. R.
Salve, Rei nostre, obedient al Pare;vós fóreu portat com un corderet a la mort de creu.
U de vosaltres m'ha d'entregar...Abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, [durant el sopar amb els deixebles,] Jesús es va commoure i va declarar: «En veritat vos dic que u de vosaltres m'ha d'entregar». Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien a qui es referia. U dels deixebles, aquell que Jesús estimava, es trobava en taula al seu costat. Simó Pere li va fer senyes per a que li preguntara de qui parlava. Ell es deixà caure sobre el pit de Jesús i li preguntà: «Senyor, ¿qui és?» Jesús li va contestar: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». I Jesús va sucar el pa i el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere del mos, Satanàs va entrar en ell. Jesús li digué: «Fes de pressa això que has de fer». Ningun comensal va entendre per què li ho deia Jesús. Com que Judes guardava la caixa dels diners, alguns suposaven que Jesús li encarregava la compra de tot el que necessitaven per a la festa, o que donara alguna cosa als pobres. Este es va menjar aquell tros de pa i va eixir immediatament. Era de nit.Quan Judes va eixir fora, Jesús va dir: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben prompte. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc de temps. Em buscareu, però ara vos dic també a vosaltres allò que vaig dir als jueus: "A on jo vaig, vosaltres no hi podeu anar"». Simó Pere li diu: «Senyor, ¿a on aneu?» Jesús li respon: «Per ara, tu no pots seguir-me a on jo vaig. Em seguiràs més tard». Pere li replica: «Senyor, ¿per què no vos puc seguir ara? Jo donaria la vida per vós». Jesús li respon: «¿Tu vols donar la vida per mi? Mira, t'assegure que abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades».
Senyor,accepteu, compadit, les ofrenes de la vostra famíliai, ja que li permeteu participardels dons sagrats,feu que arribe a disfrutar-los en plenitud.
Per Crist, Senyor nostre.
És realment just i necessari,és el nostre deure i la nostra salvació,Senyor, Pare sant,Déu omnipotent i etern,que, sempre i en tot lloc,vos donem gràcies,per Crist Senyor nostre.Perquè s'acosten els dies santsde la seua passió salvadorai de la seua gloriosa resurrecció,en els quals ell venç la supèrbia de l'enemici nosaltres celebremel misteri de la nostra redempció.Per ell, els cors dels àngels,que s'alegren eternament en la vostra presència,adoren la vostra majestat.Vos preguem, per tant, que ens deixeu ajuntarles nostres veus a les seuesper a alabar-vos, humils,dient:
Senyor,nodrits amb este do de salvació,implorem de la vostra misericòrdia,que, per este sagrament,amb el qual ens alimenteu en esta vida temporal,ens feu participar també de la vida eterna.Per Crist, Senyor nostre.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 31 de març
1. Al lloc d'Argol, a Pèrsia, actualment l'Iraq, sant Benjamí, diaca, que, per predicar insistentment la paraula de Déu, va consumar el seu martiri amb canyes punxegudes clavades sota les ungles, en temps del rei Vararane V. (c. 420)
Va ser un diaca persa que, en el regnat de Varanane V, no va cedir en la seua predicació de l’Evangeli, mostrant un gran zel missioner tant a sostindre en la fe els fidels com a portar l’Evangeli als pagans. Arrestat i sotmés a un judici, davant la seua negativa a renegar de Crist i passar-se a la religió persa, el van turmentar horriblement. Finalment el van matar el dia 31 de març de l’any 420. [font]
2. A Roma, commemoració de santa Balbina, el títol erigit de la qual a l'Aventí mostra la veneració que es va tributar al seu nom. (a. 595)
3. A Colònia, ciutat d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Agilulf, bisbe, il·lustre per l'austeritat de la seua vida i per la predicació. (751/752)
4. A Borgo San Domnino, en la rodalia de Parma, a Itàlia, sant Guiu, abat del monestir de Pomposa, on va rebre molts deixebles i va restaurar els edificis. Es va preocupar de manera especial per l'oració, la contemplació i el culte diví, i va buscar viure en la soledat, atent només a Déu. (1046)
5. A Tolosa, a França, beata Joana, verge, de l'Orde de les Carmelites. (s. XV)
6. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bonaventura de Forli, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb la seua predicació per diverses regions d'Itàlia va moure el poble a la penitència. Va morir ja octogenari, mentre predicava un sermó quaresmal. (1491)
7. A Carlisle, a Anglaterra, commemoració del beat Cristòfol Robinson, prevere i màrtir, que va ser testimoni del martiri de sant Joan Boste i, finalment, sota el regnat d'Isabel I, en dia no precisat, només pel fet de ser sacerdot, també va ser ajusticiat, rebent d'esta manera la palma de la glòria. (1597)
8. Al llogaret de Ravensbrück, a Alemanya, beata Natàlia Tulasiewicz, màrtir, que, en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a Déu i a la dignitat humana, va ser reclosa en un camp de concentració, on, en una cambra de gas, va entregar la seua ànima al Senyor. (1945)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada