9 de desembre de 2025, dimarts II d'Advent

DIMARTS DE LA SETMANA II D'ADVENT

Oració col·lecta

Vós, oh Déu, heu fet conéixer

d’un cap a l’altre de la terra

la vinguda del Salvador;

concediu-nos esperar amb alegria

les festes del seu naiximent.

Lectura primera Is 40,1-11

Déu consola el seu poble

«Consoleu, consoleu el meu poble»,

diu el vostre Déu.

«Parleu amorosament a Jerusalem,

crideu i digueu-li

que s'ha complit el seu servici,

que ha sigut perdonada la seua culpa:

ha rebut de mans del Senyor

doble pena per tots els seus pecats».

Escolteu una veu que crida:

«Obriu en el desert una ruta al Senyor,

aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu.

S'alçaran les valls

i s'abaixaran les muntanyes i els tossals,

els camins sinuosos s'adreçaran

i els terrenys escabrosos s'aplanaran.

Es revelarà la glòria del Senyor

i la voran tots alhora.

La boca del Senyor ho ha dit».

Sent una veu que em diu: «Crida!»

Jo li pregunte:  «¿Què he de cridar?»

Tota carn és com l'herba,

la seua gràcia és com la flor del prat:

només bufa l'alé del Senyor

l'herba s'asseca i la flor se sema.

Ben cert: els pobles són com l'herba.

L'herba s'asseca i la flor se sema,

però la paraula del nostre Déu dura per sempre.

¡Puja a una muntanya ben alta,

tu que anuncies a Sió la bona nova!

¡Tu que portes bones noves a Jerusalem,

alça ben fort el teu crit,

alça'l ben fort, no tingues por!

Digues a les viles de Judà:

«¡Ací teniu el vostre Déu!

El Senyor Déu arriba amb poder,

el seu braç domina tota cosa,

l'acompanya el fruit de la seua victòria,

el precedixen els trofeus;

vetla com un pastor pel ramat,

el reunix amb el seu braç,

porta al si els corders,

acompanya les ovelles que crien».

Salm responsorial 95,1-2.3 i 10ac.11-12.13 (R.: Is 40,9-10)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom,

anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

R. El Senyor, el nostre Déu,

arriba amb poder.

Conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis.

Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»

Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.

El cel se n'alegra, la terra ho celebra,

brama el mar amb tot el que conté,

exulten els camps amb tot el que hi ha,

fan festa els arbres del bosc. R.

En vore que ve el Senyor,

que ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia

El dia del Senyor s'acosta,

ja ve a salvar-nos.

Evangeli Mt 18,12-14

Déu no vol que es perden ni els més menuts

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

¿Què vos sembla? Si algú té cent ovelles i se li n'extravia una, ¿no deixa les noranta-nou per la muntanya i va a buscar la perduda? Vos dic amb tota veritat que, si la troba, tindrà més alegria per esta que per les noranta-nou que no s'havien perdut. Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perda ni un d'estos menuts».

Memòries litúrgiques

 Sant Joan Diego Cuauhtlatoatzin (mem. ll.)

Sant Joan Diego Cuauhtlatoatzain, d'estirp indígena nativa, home proveït d'una fe puríssima, d'humilitat i de fervor, que va aconseguir que es construïra un santuari en honor de la Mare de Déu de Guadalupe, en el pujol de Tepeyac, a la ciutat de Mèxic, on se li havia aparegut la Mare de Déu. (1548)


• J.M. Bausset: Sant Cuauhtlatoatzin (2015).

Beat valencià Ricard de los Ríos i Fabregat, prevere salesià, màrtir (memòria a Bétera)

Beat valencià Josep Ferrer i Esteve, prevere escolapi, màrtir (mem. a Algemesí)

Altres

Aniversari de la mort de la venerable Margarida Agulló (València 1600)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Josep Meseguer i Costa (Vallibona, els Ports, 1920)

• Josep Meseguer i Costa, bisbe (Josep Miquel Bausset)

MARTIROLOGI ROMÀ

2. A Toledo, santa Leocàdia, verge i màrtir, insigne per la confessió de Crist. (303)

3. A Pavía, a la regió italiana de Ligúria, sant Sir, primer bisbe de la ciutat. (s. IV)

4. A Nazianz, lloc de Capadòcia, hui Turquia, santa Gorgònia, mare de família, que fou filla de santa Nonna i germana de sant Gregori el Teòleg i de sant Cesari. Fou el mateix Gregori qui escrigué les seues virtuts. (c. 370)

5. Al monestir de Genouillac, prop de Perigús [Perigueux], sant Ciprià [o Cebrià], abat. (s. VI)

6. Prop de Schonungen, a la vora del riu Main, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Libori Wagner, prevere i màrtir, qui, eximi per la seua caritat, va coronar amb l'escampament de la seua sang la cura pastoral, tant de catòlics com de dissidents. (1631)

7. Trànsit de sant Pere Fourier, prevere, que va servir la pobríssima parròquia de Mattaincourt, a Lorena. Renovà la Congregació de Canonges Regulars del Nostre Salvador, i fundà, també, la Congregació de la Mare de Déu, per a l’educació gratuïta de les xiquetes. (1640)

8. A Moricone, lloc de la Savina, a l'actual regió del Laci, a Itàlia, beat Bernat Maria de Jesús (Cèsar) Silvestrelli, prevere de la Congregació de la Passió, el qual, elegit superior general, s'esforçà amb entusiasme en el seu increment i difusió. (1911)

9. A Llombai, a la Ribera Alta, beat Josep Ferrer Esteve, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia i màrtir, que va ser afusellat pels qui odiaven el sacerdoci. (1936)

10. Al Picador de Paterna, beats Ricard de los Ríos Fabregat, Julià Rodríguez Sánchez i Josep Giménez López, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, els quals, en la persecució contra la fe, van lluitar ardentment per Crist. (1936)

7 de desembre de 2025: Diumenge II d'Advent

DIUMENGE II D'ADVENT / Cicle A

Lectura primera Is 11,1-10

Farà justícia als desvalguts

Lectura del llibre d'Isaïes

Aquell dia, un rebrot naixerà de la soca de Jessé,

brotarà un plantó de les seues raïls.

L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell:

esperit de saviesa i d'enteniment,

esperit de consell i de fortalesa,

esperit de coneiximent i de reverència pel Senyor;

esperit que li inspire com reverenciar-lo.

No jutjarà per les aparences

ni decidirà per allò que senta dir;

farà justícia als desvalguts,

sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres.

La seua paraula serà un assot en el país,

una sentència que farà morir el malvat.

S'armarà de justícia la cintura,

se cenyirà de lleialtat.

El llop conviurà amb el corder,

el lleopard descansarà amb el cabrit,

el vedell i el lleó pasturaran junts,

i un xiquet els farà de pastor.

La vaca pasturarà amb l'os,

les seues cries reposaran juntes

i el lleó com el bou menjarà palla;

la criatura juga vora l'amagatall de l'escurçó,

i el xiquet fica la mà en el cau de la serp.

Ningú causarà mal ni matarà

en tota la meua muntanya sagrada,

perquè la terra s'omplirà

del coneiximent del Senyor,

com l'aigua ompli la mar.

Aquell dia, el rebrot de Jessé s'alçarà

com a bandera entre els pobles;

les nacions li demanaran consell,

i el lloc on habitarà serà gloriós.

Salm responsorial 71,1-2.7-8.12-13.17 (R.: 7)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,

doneu al fill de rei la vostra justícia,

que guie el vostre poble amb justícia,

els vostres pobres amb rectitud.

R. Que en els seus dies despunte la justícia,

i una gran pau fins que es vele la lluna.

Que en els seus dies despunte la justícia,

i una gran pau fins que es vele la lluna.

Que domine de mar a mar,

des del Riu fins a l'extrem de la terra. R.

Salvarà el pobre que clama,

el desvalgut que no té defensor.

S'apiadarà del pobre i del dèbil,

els salvarà de la mort. R.

Beneït per sempre el seu nom,

que dure com el sol.

Tots els pobles, siguen beneïts en ell;

totes les nacions, augureu-li felicitat. R.

Lectura segona Rm 15,4-9

Crist salva tots els hòmens

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, tot el que es va escriure en el passat, fou escrit per a instruir-nos a nosaltres, per a que a través de la nostra paciència i del consol que donen les Escriptures mantingam l’esperança. Que el Déu de la paciència i el consol, vos done els mateixos sentiments, segons Jesucrist; així, unànimes, a una veu, glorificareu a Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.

Per això, accepteu-vos els uns als altres com Crist vos va acceptar, per a glòria de Déu. És a dir, Crist es posà al servici del poble circumcidat per a mostrar la fidelitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques; però, si els altres pobles glorifiquen a Déu, és per pura bondat, tal com està escrit: «Vos alabaré entre els gentils, cantaré al vostre nom».

Al·leluia Lc 3,4-6

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí;

tots voran la salvació de Déu.

Evangeli Mt 3,1-12

Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Per aquells dies vingué Joan Baptiste, que predicava en el desert de Judea dient: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop». De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia: «Una veu clama en el desert: “Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li la senda”». Joan duia un vestit de pèl de camell, i portava un cenyidor de pell en la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel del bosc. Anaven a buscar-lo de Jerusalem, de tota la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i ell els batejava en el riu Jordà.

Però, quan Joan va advertir que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «¡Cria d’escurçons! ¿Qui vos ha ensenyat a escapar de la ira de Déu que ja s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no vos confieu pensant que teniu a Abraham com a pare; vos assegure que Déu pot fer eixir fills d'Abraham d’eixes pedres. Ja està la destral tocant la soca de l’arbre, i l’ arbre que no dona fruit serà tallat i tirat al foc. Jo vos batege només amb aigua, per a que vos convertiu; però el qui ve darrere de mi és més fort que jo, i no soc digne ni de deslligar-li les sandàlies: ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala en les mans per a ventar el gra de la seua era; arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en una foguera que no s’apaga». 

 

Este diumenge se'ns presenta una de les figures de l'Advent, Joan Baptiste, el precursor del Senyor que en l'Evangeli de hui ens crida a la conversió. Necessitem continuar convertint-nos. Crist és el rebrot de la soca de Jesé, el fill de David, que ve a salvar a tots: «Crist acull els gentils perquè alaben a Déu» (1 i 2 lect.). «Que siga la benedicció de les famílies de la terra i siga estimat per tots els pobles» (Salm resp.). Des d'ací, hem de sentir-nos moguts a anunciar a tots la proximitat de la vinguda de Crist, amb les nostres paraules i, sobretot, amb el nostre exemple.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de la Immaculada (2025, desembre 3)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Ximo Garcia Roca: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

* * * * *

Sant Ambròs [o Ambrosi] de Milà, bisbe i doctor de l'Església, patró d'Aín (la Plana Baixa).

Sant Ambrosi, bisbe i doctor de l'Església, va nàixer a Trèveris, cap a l'any 340. Quan encara era catecumen, va ser elegit bisbe per aclamació popular per a presidir l'Església de Milà, ciutat de la qual havia sigut governador. L'Església d'Occident el venera com a pare per la seua activitat pastoral, pels seus escrits i per la seua defensa de la recta doctrina contra els arrians. També el recorda l'Església per la seua llibertat d'esperit i per la seua fortalesa d'ànim quan va haver d'enfrontar-se a l'emperador Teodosi, la participació del qual en la reunió eucarística va haver d'impedir, a causa de l'escàndol que suposava la duríssima repressió que este governant cristià havia ordenat contra algunes ciutats revoltades de l'imperi.

• J.M. Bausset: Sant Ambròs (2014)
• Daniel Climent i Carles Martín: L'inici de l'any litúrgic, l'advent i sant Ambròs de Milà (2020)

Martirologi Romà

Elogis del 7 de desembre

Memòria de sant Ambròs, bisbe de Milà, a Itàlia, i doctor de l'Església, que va descansar en el Senyor el dia 4 d'abril, data que en aquell any coincidia amb la vigília pasqual, però que és venerat en el dia de hui, en el qual, sent encara catecumen va ser elegit per a governar aquella cèlebre seu, mentres exercia l'ofici de Prefecte de la ciutat. Verdader pastor i doctor dels fidels, va exercir preferentment la caritat cap a tots, va defendre valerosament la llibertat de l'Església i la recta doctrina de la fe en contra dels arrians, i catequitzà el poble amb els comentaris i la composició d'himnes. (397)

2. A Spoleto, lloc de l'Úmbria, també a l'actual Itàlia, sant Sabí, on és venerat com a bisbe i màrtir. (c. 300)

3. A Síria, sant Antenodor, màrtir, que, segons la tradició, conten, va ser torturat pel foc i altres suplicis en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Eleusi, i condemnat després a la pena capital, en fallar el botxí ningú es va atrevir a degollar-lo, per la qual cosa es va adormir en el Senyor enmig de l'oració. (c. 304)

4. Al lloc de Teano, a l'actual regió italiana de Campània, sant Urbà, bisbe. (s. IV)

5. A Palestina, sant Joan el Silenciós [o Silenciari] o Hesicasta, el qual, havent renunciat a l'episcopat de Colònia a Armènia, va viure com a monjo a la laura de Sant Sabas, en humil servici als germans i en austera soledat i silenci. (558)

6. A Faremoutiers, a la regió de Meaux, a la Gàl·lia, actual França, santa Fara, abadessa, la qual, havent governat durant molts anys el monestir, va ser agregada al grup de les vèrgens que seguixen el Corder de Déu. (657)

7. A la regió d'Ontario, al Canadà, passió de sant Carles Garnier, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, mentres batejava catecúmens, fou greument ferit per uns pagans que van irrompre violentament, i va morir a colps de destral. La seua memòria se celebra el dia 19 d'octubre, juntament amb altres companys. (1649)

8. A Savona, a Itàlia, santa Maria Josepa (Beneta) Rossello, verge, que va fundar la Congregació de la Mare de Déu de la Misericòrdia i, confiant solament en Déu, es va entregar amb tot l'afany a procurar la salvació de les ànimes. (1880)

18 de novembre de 2025, dimarts XXXIII: Basíliques de Sant Pere i Sant Pau

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIII / I

Oració col·lecta

Defeneu, Senyor, la vostra Església amb la protecció dels apòstols,

a fi que, gràcies a aquells que anunciaren per primera vegada l’Evangeli, 

obtinga també fins al final del temps un augment de gràcia celestial.

Lectura primera 2M 6,18-31

Deixaré un exemple de mort voluntària i generosa per les lleis venerables i santes

Lectura del segon llibre dels Macabeus

En aquells dies, a un tal Eleazar, un dels principals mestres de la Llei, home d'edat avançada i de noble figura, li obriren la boca i el forçaren a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Ell, que preferia una mort gloriosa a una vida deshonrada, l'escopia, i avançava voluntàriament a l'instrument de suplici, tal com correspon a un home que està resolt a no tastar, ni per amor a la vida, res que no estiga permés.

Els oficials que presidien aquell sacrifici contrari a la Llei el coneixien feia molt de temps. Per això se l'endugueren a part i li proposaren que es fera portar carn que ell poguera menjar, que ell mateix se la preparara i que fingira menjar la carn dels sacrificis, tal com el rei ho havia manat. Fent això es podia salvar de la mort i beneficiar-se d'este favor que li feien per l'antiga amistat que els unia. Però Eleazar va prendre una noble resolució, digna dels seus anys i de la seua honorable ancianitat, dels seus venerables cabells blancs i de l'excel·lent comportament que havia mantingut des de xiquet, però digna, encara més, de la Llei santa, donada per Déu. Va respondre immediatament com pertocava i els va dir: «Envieu-me de pressa al país dels morts. Fingir d'esta manera no seria propi de la meua edat: a canvi del poc temps de vida que guanyaria, molts jóvens, pensant-se que Eleazar, als noranta anys, ha adoptat la religió dels estrangers, s'apartarien del bon camí per culpa meua, i la meua senectut quedaria deshonrada. Per un moment jo m'escaparia del suplici humà, però ni viu ni mort no podria escapar-me de les mans del Totpoderós. Si ara done coratjosament la vida, em mostraré digne de la vellesa i deixaré als jóvens un exemple de mort voluntària i generosa per les lleis venerables i santes». Després de dir estes paraules, se'n va anar cap al suplici sense vacil·lar.

Els qui l'hi conduïen, tenint per una estupidesa el que acabava de dir, canviaren d'actitud, i tota la simpatia que abans sentien per ell es convertí en crueltat. A punt ja de morir pels colps dels assots, va dir gemecant: «El Senyor, en el seu suprem coneiximent, sap molt bé que, podent salvar-me de la mort, ara patixc en el cos els dolors terribles dels assots, però en el meu esperit els patixc de gust per fidelitat a ell».

Així va donar la seua vida. La seua mort va deixar el record d'un home virtuós i l'exemple d'una noble generositat, no només per a la joventut, sinó per a tot el poble.

Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 6b)

¿Quants n'hi han, Senyor, que m'acacen!

Molts s'alcen contra mi.

Són molts els qui diuen de mi:

«No espereu que Déu el salve».

R. El Senyor em sosté.

Senyor, vós sou l'escut que em protegix,

als ulls de tots, vós sou la meua glòria.

Si cride invocant el Senyor,

ell m'escolta des del mont sant. R.

Puc gitar-me i dormir i despertar:

el Senyor em sosté.

No em fa por la multitud

que acampa entorn de mi. R.

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu ens ha amat primer

i ha enviat el seu Fill

com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l'home ha vingut a buscar

i a salvar allò que s'havia perdut

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i estava travessant-la. En això que en home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia, perquè era baix d'estatura. Però ell, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar la vista i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar en ta casa». 

Zaqueu va baixar corrents i el va acollir amb alegria, i tots els que ho veren murmuraven, dient: «S’ha quedat en casa d'un pecador». Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns i, si he defraudat algú, li tornaré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui ha arribat la salvació a esta casa, perquè ell també és fill d'Abraham, i el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

 

DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS

Memòria lliure

Recordem en esta celebració la Dedicació de les basíliques dels sants apòstols Pere i Pau a Roma. La primera d'elles va ser edificada per l'emperador Constantí damunt del sepulcre de sant Pere al tossal del Vaticà; en deteriorar-se pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada en este mateix dia del seu aniversari, l'any 1626. L'altra, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la Via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi, va ser reedificada íntegrament i dedicada el 10 de desembre de 1854. Amb la seua comuna commemoració es vol significar, d'alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat en l'Església.

• J.M. Bausset: La Dedicació de les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau (2014)

Les lectures d'esta memòria són pròpies.

Lectura primera Fets 28,11-16.30-31

Finalment arribàrem a Roma

Lectura dels Fets dels Apòstols

Tres mesos després del naufragi ens férem a la mar en una nau alexandrina, que duia per insígnia els Dioscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on paràrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allí fins a Règium. Un dia més tard es va girar el vent del Sud, i el segon dia arribàrem a Puteoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allí els germans, informats de la nostra arribada, eixiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els va vore, va donar gràcies a Déu i es va animar.

Una vegada a Roma, van permetre a Pau viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. I va passar dos anys sencers en aquella estança llogada, on rebia tots els qui l'anaven a buscar, i obertament, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la salvació.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-les al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i clarins. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem.

Senyor, vos glorifiquem.

El cor gloriós dels apòstols

vos dona alabança.

Evangeli Mt 14,22-33

Maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

Després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles. Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». 

Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

Meditació de l'evangeli

Del Papa Francesc, Àngelus, 10 d'agost de 2014

Este relat és una bella imatge de la fe de l'apòstol Pere. En la veu de Jesús que li diu: "Vine", ell va reconéixer el ressò del primer encontre en la riba d'eixe mateix llac, i immediatament, una vegada més, va deixar la barca i es va dirigir cap al Mestre. I va caminar sobre les aigües. La resposta confiada i disponible davant la crida del Senyor permet realitzar sempre coses extraordinàries. Però Jesús mateix ens va dir que som capaços de fer miracles amb la nostra fe, la fe en Ell, la fe en la seua paraula, la fe en la seua veu. En canvi, Pere comença a afonar-se en el moment en què aparta la mirada de Jesús i es deixa atropellar per les adversitats que l'envolten. Però el Senyor està sempre allí, i quan Pere l'invoca, Jesús el salva del perill. En el personatge de Pere, amb els seus impulsos i les seues debilitats, es descriu la nostra fe: sempre fràgil i pobra, inquieta i, amb tot, victoriosa, la fe del cristià camina cap a l'encontre del Senyor ressuscitat, enmig de les tempestats i perills del món.

Martirologi Romà

2. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Romà, màrtir, diaca a l'Església de Cesarea, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en vore com els cristians obeïen els seus decrets i s'acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i després de tallar-li la llengua, va consumar el seu gloriós martiri en ser estrangulat a la presó. (304)

3. A Colombier, a la regió de Bourges, a Aquitània, hui França, sant Patrocle [o Pàtrocle], prevere, que va ser ermità i missioner. (c. 576)

4. A la Bretanya Menor, també a França, sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica en una illa deserta, i com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre el nombre dels seus deixebles. (s. VI)

5. A Coutances, al territori de Nèustria, de nou a l'actual França, sant Romacari [o Runfari o Rufari], bisbe. (s. VI)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, així mateix a França, sant Teofred, abat i màrtir. (c. 752)

7. A Tours, població de Nèustria, actualment també a França, trànsit de sant Odó [o Ot], abat de Cluny, que va instaurar l'observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d'Aniana. (942)

8. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Takeya, Joan Yoshida Shoun i Doménec Jorge, tots els quals, pel nom de Crist, van ser cremats vius. (1619)

9. A Saint-Charles, a l'estat de Missouri, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Rosa Filipina Duchesne, verge de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i es va traslladar a Amèrica, on va obrir moltes escoles. (1852)

10. A Ceccano, al costat de Frosinone, a Itàlia, beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que, quan es preparava amb fervor i alegria al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. (1902)

11. Al lloc de Wal-Ruda, a Polònia, beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el fragor de la guerra, quan encara era adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defendre la seua castedat, agredida per un soldat. (1914)

12. A Madrid, beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa i Naveros i cinc companyes*, vèrgens de l'Orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs. (1936)

*Els noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany i Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera i Izaguirre, Maria Ainés (Ainés) Zudaire i Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola i Garagarza, i Maria Gràcia (Josepa Joaquima) Lecuona i Aramburu.