30 de març de 2026: Dilluns Sant

SETMANA SANTA

DILLUNS SANT

Oració col·lecta

Déu totpoderós, feu que,

els qui flaquegem per la nostra debilitat,

trobem la força en la Passió del vostre Fill unigènit.

Lectura primera Is 42,1-7

No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:

«Ací teniu el meu servent, que jo sostinc,

el meu elegit, que té tot el meu favor.

He posat en ell el meu Esperit;

porta el dret a les nacions.

No crida ni alça la veu,

no es fa sentir pels carrers; 

no trenca la canya que es bada,

no apaga la flama que vacil·la;

porta el dret amb veritat,

sense dubtar ni flaquejar,

fins que l'haurà implantat en la terra,

i les illes esperen les seues decisions».

Déu, el Senyor,

que ha creat el cel i l'ha desplegat,

que fixa la terra amb la seua vegetació,

que dona el respir a la gent que l'habita,

i l'esperit als qui la recorren,

declara açò:

«Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,

t'he pres per la mà, t'he format

i et designe aliança del poble,

llum de les nacions,

per a tornar la vista als cegos,

per a traure de la presó els captius

i, del calabós, els qui viuen en la foscor».

Salm responsorial 26,1.2.3.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva:

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén.

¿Qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Quan m'assalten els malvats

per a devorar-me sencer,

ells, enemics i rivals,

entropessen i cauen. R.

Si un exèrcit acampa contra mi,

el meu cor no tremola;

si em declaren la guerra,

em quede tranquil. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Vers abans de l'evangeli

Salve, Rei nostre;

només vós heu tingut pietat de nosaltres.

Evangeli Jo 12,1-11

Deixa-la en pau; ella l'havia guardat per al dia que m'hauran d'amortallar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, a qui Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allí li oferiren un sopar: Marta servia i Llàtzer era u dels  comensals. 

Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic, prou car, va ungir els peus de Jesús i li'ls va eixugar amb els cabells. Tota la casa es va omplir de la fragància d'aquell perfum.

U dels deixebles, Judes Iscariot, el qui l'havia d'entregar, va dir: «¿Per què no s'ha venut este perfum per tres-cents denaris i els han donat als pobres?» Açò ho va dir, no perquè li importaren els pobres, sinó perquè era un lladre; ell guardava la caixa i cisava els diners que hi posaven.

Jesús li va dir: «Deixa-la en pau. Ella el guardava per al dia que m'hauran d'amortallar. De pobres, sempre en tindreu entre vosaltres, però a mi, no em tindreu sempre».

Un grup molt gran de jueus saberen que Jesús estava allí i hi acudiren, no solament per ell, sinó també per a vore a Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Els grans sacerdots decidiren matar també a Llàtzer, perquè molts jueus, per causa d'ell, els abandonaven i creien en Jesús.

Oració sobre les ofrenes

Digneu-vos, Senyor,
atendre els misteris que celebrem.
Vós, que els heu instituït
per a que ens alliberen de l'antiga condemnació,
feu que donen en nosaltres el fruit de la vida eterna.

 Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i la nostra salvació,

Senyor, Pare sant,

Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc,

vos donem gràcies,

per Crist Senyor nostre.

Perquè s'acosten els dies sants

de la seua passió salvadora

i de la seua gloriosa resurrecció,

en els quals ell venç la supèrbia de l'enemic

i nosaltres celebrem

el misteri de la nostra redempció.

Per ell, els cors dels àngels,

que s'alegren eternament en la vostra presència,

adoren la vostra majestat.

Vos preguem, per tant, que ens deixeu ajuntar

les nostres veus a les seues

per a alabar-vos, humils,

dient: 

 

Postcomunió

Senyor, visiteu el vostre poble

i mireu amb bondat els qui celebren els sants misteris;

ajudeu-los a conservar els remeis de la vida eterna

que reben de la vostra misericòrdia.

* * * * *

Beat Joaquim de Fiore, monjo.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de març

1. A Asti, a la regió Transpadana, actualment Itàlia, sant Segon, màrtir. (s. inc)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, sant Domní, màrtir. (s. IV)

3. A Senlis, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Règul, bisbe. (s. IV)

4. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Constantinoble, l'actual Istanbul, a Turquia, en temps de l'emperador Constanci, per orde del bisbe arrià Macedoni, van ser desterrats o torturats amb tota classe de suplicis. (s. IV)

Sant Joan Clímac

5. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Joan, abat, que va compondre la cèlebre obra Escala del Paradís per a la instrucció dels monjos, en la qual assenyalava el camí del progrés espiritual a manera d'una ascensió per trenta esglaons cap a Déu, a causa de la qual cosa va rebre el sobrenom de "Clímac". (649)

• J.M. Bausset: Sant Joan Clímac (2015)

6. A Siracusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Zòsim, bisbe, que, primer, va ser humil custodi del sepulcre de santa Llúcia, i després, abat del monestir d'esta població. (c. 600)

7. A Coventry, a Anglaterra, santa Osburga, primera abadessa del monestir d'este lloc. (c. 1018)

8. Prop d'Aquino, a la regió del Laci, a Itàlia, sant Clinus, abat del monestir de sant Pere della Foresta. (d. 1030)

9. A Aguilera, al regne de Castella, sant Pere de Valladolid Regalado, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, insigne per la seua humilitat i el rigor de la seua penitència, va construir dos cenobis, on només havien de viure dotze germans en total soledat. (1456)

10. A Vercelli, ciutat del Piemont, a Itàlia, beat Amadeu IX, duc de Savoia, que durant el seu govern va fomentar per tots els mitjans la pau, i amb la seua ajuda i zel va sostindre les causes dels pobres, les viudes i els òrfens. (1472)

11. Al llogaret de Su-Ryong, a Corea, sants màrtirs Antoni Daveluy, bisbe, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son i Lluc Hwang Sok-tu, catequistes, que per la fe de Crist van morir decapitats. (1866)

12. A Nàpols, a Itàlia, beat Lluís (Arcàngel) Palmentieri de Casáuria, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, impulsat pel fervor de la caritat cap als pobres de Crist, va instituir dos congregacions: els Germans de la Caritat i les Germanes Franciscanes de Santa Isabel. (1885)

13. A Torí, també a Itàlia, sant Lleonard Murialdo, prevere, que va fundar la Congregació de Sant Josep, per a educar en la fe i la caritat cristianes els xiquets abandonats. (1900)

14. Al llogaret de San Julián, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Juli Álvarez, prevere i màrtir, que en la cruel persecució contra la religió va testificar amb la seua sang la seua fidelitat a Crist. (1927)

15. Prop de Viena, a Àustria, beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir, la qual, originària de Moràvia, va exercir el servici d'infermera en un hospital i, detinguda en temps de guerra pels enemics de la fe, va morir decapitada. (1943)

10 d'agost de 2025: diumenge XIX

DIUMENGE XIX / Cicle C

Lectura primera Sa 18,6-9

Amb un mateix fet castigava els adversaris

i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat

Lectura del llibre de la Saviesa

Aquella nit de l’eixida d’Egipte havia sigut anunciada prèviament als nostres pares, per a que se sentiren encoratjats veent complits els juraments de què s’havien fiat. El vostre poble esperava aquella nit que salvaria els justs i destruiria els enemics. I això mateix que vos va servir per a castigar els adversaris, es convertí en motiu de glòria per a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els sants hereus d’una estirp de justs oferien víctimes d’amagat i es comprometien de comú acord a observar esta llei divina: que els membres del poble sant compartirien els mateixos béns i els mateixos perills. I entonaven per primera vegada els himnes dels pares.

Salm responsorial Salm 32,1 i 12.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,

fareu bé de alabar-lo, nets de cor.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

R. Feliç el poble que el Senyor s'ha triat com a heretat.

O bé:

Al·leluia.

Els ulls del Senyor vetllen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els allibera de la mort,

i els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona He 11,1-2.8-19

Esperava aquella ciutat que té a Déu mateix com a arquitecte i constructor

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans,

Creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conéixer realitats que no veem.

Els antics, per la fe, s’han fet mereixedors d’un gran testimoni.

Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap a la terra que havia de posseir en herència. Abraham va eixir sense saber a on anava.

Gràcies a la fe, va residir com a foraster en la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada, que té a Déu mateix com a arquitecte i constructor.

Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, obtingué la capacitat de fundar un llinatge, encara que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en qui havia fet la promesa. Per això d’un sol home, Abraham, que ja estava a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estreles del cel i com els grans d’arena de la vora de la mar.

Tots estos moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó veent-ho i saludant-ho de lluny, i reconeixent que eren estrangers i forasters en la terra. Els qui parlen així mostren clarament que busquen una pàtria. I si s'hagueren referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els faltava l'ocasió de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, la pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat.

Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, va oferir el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el destinatari de la promesa. Déu havia dit d'ell: «Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom». Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'esta veritat.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Evangeli Lc 12,32-48

Estigau a punt també vosaltres

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tingueu por, xicotet ramat, que és voluntat del vostre Pare donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina: procureu-vos cabassets que no es llancen a perdre, reuniu-vos en el cel un tresor que no s’acabe, on els lladres no s’acosten, ni les arnes ho destrossen tot. Perquè on està el vostre tresor, allí estarà el vostre cor.

Estigau a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li a penes arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts.

Tingueu present que, si l'amo de casa haguera sabut a quina hora de la nit havia de vindre el lladre, no hauria permés que li entraren a casa. Estigau a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu».

Pere li preguntà: «Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?»

El Senyor li respongué: «¿Qui és l'administrador fidel i sensat a qui l'amo confiarà els seus criats, per a que els done al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell criat si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així. Vos assegure que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensa: “El meu amo tarda a vindre”, i comença a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que no espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li reservarà la sort dels qui no són fidels.

El criat que, coneixent la voluntat de l'amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà pocs. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li confien, li exigiran encara més».

A. La primera lect. de hui es referix a la primera nit de Pasqua que van viure els israelites a Egipte, quan van ser alliberats de l'esclavitud i cridats a ser poble de Déu. Nosaltres per la fe hem sigut cridats a formar part del nou poble de Déu que és l'Església i esperem heretar un dia la terra promesa del cel (cf. 2 lect.). Això ocorrerà quan vinga novament el Fill de l'Home, Jesucrist. I com no sabem ni el dia ni l'hora en què vindrà, hem d'estar preparats. No baixem, per tant, la guàrdia i mantinguem-nos vigilants vivint segons les exigències de l'Evangeli. La participació en la missa del diumenge serà el millor mitjà per a eixa vigilància espiritual. Ací obrim el nostre cor a Crist present en la seua Paraula, en l'eucaristia i en els germans.

B. Tres paràboles amb diversos protagonistes que conviden a la paciència, perquè buscar el Regne de Déu significa despreniment i paciència per a esperar el Senyor de la casa que ha de vindre. El contrari de la confiança, de la fe, és la por que genera desconfiança. Per això Jesús consola els seus anomenant-los «xicotet ramat» i els convida a perseverar des de la humilitat del servici. No podem oblidar que el consol de Jesús és per a tots ells com a comunitat, no és un consol individual sinó fraternal. Hui més que mai cal buscar la comunitat, la fraternitat que mostre des del sentir cristià el servici i l'esperança.

• Servir Jesús i ser servits per ell (Lluc 12, 32-48) (laparaula.com)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Vicent F.  Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge. 
• Missa d'À Punt: Pregària del servent fidel.

Sant Llorenç, diaca i màrtir

Dia de sant Llorenç, diaca i màrtir, que ferventment desitjós, com conta sant Lleó el Gran, de compartir la sort del papa Sixt II en el seu martiri, en rebre del tirà l'orde de lliurar els tresors de l'Església, ell, festivament, li va presentar els pobres en l'aliment i abric dels quals havia gastat diners abundants. Tres dies més tard (any 258), per la fe de Crist va véncer el suplici del foc, i l'instrument del seu martiri es va convertir en distintiu del seu triomf. El seu cos va ser enterrat a Roma, en el cementeri de Camp Verano, conegut des de llavors pel seu nom (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Llorenç (10 d'agost del 2015)

Sant Llorenç és titular de les esglésies parroquials d'Alberic, Altea, Benirredrà, Bèlgida, Benimaclet, Bussot, Càlig, Castell de Cabres, Massalfassar i Vilar de Canes; cotitular d'una església parrroquial de València. També dona nom a un barri de la ciutat de València, a unas ermites de Cullera, Favara, Tavernes de la Valldigna i Vilallonga. Patró dels bibliotecaris. És patró d'Alberic, Bèlgida, Benillup, Benimantell, Benirredrà, Bussot, Càlig, Castell de Cabres, Llaurí i Parcent.

* * * * *

Festes de Sant Llorenç a la partida de l'Olla d'Altea, Bèlgida, Benirredrà, Bussot, Castell de Cabres, Llaurí, Massalfassar, Parcent i Vilar de Canes

Beat Josep Toledo i Pellicer, prevere i màrtir valencià (memòria a Llaurí); beat valencià Joan Martorell i Sòria, prevere salesià, màrtir (memòria a Picassent).

Aniversari del naiximent del xativí Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, prevere i polític (1757)

Aniversari de la mort del periodista i escriptor Martí Domínguez i Barberà (1984)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 10 d'agost

2. Commemoració dels sants màrtirs, que a Alexandria d'Egipte, en la persecució duta a terme per l'emperador Valerià i sota el prefecte Emilià, van ser torturats durant molt de temps amb suplicis diversos i refinats, aconseguint amb diferents formes de mort la corona del martiri. (257)

3. A Dumblan, a Escòcia, sant Blaan, bisbe. (s. VI)

4. A Alcamo, a la regió italiana de Sicília, beat Arcàngel de Calatafimi Piacentini, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la seua austeritat de vida i el seu amor a la soledat. (1460)

5. A la ciutat d'Iki, al Japó, beat Agustí Ota, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que va ser decapitat per la seua fe en Crist. (1622)

6. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Claudi Josep Jouffret de Bonnefont, de la Societat de Sant Sulpici, Francesc Frangois, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, i Llàtzer Tiersot, de l'Orde dels Pares Cartoixans, tots preveres i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa, tancats en una vella nau, van consumar el martiri pel fet de ser sacerdots. (1794)

7. Al Saler, prop de València, beat valencià Josep Toledo Pellicer, prevere i màrtir, que, configurat amb Crist, Gran Sacerdot, va imitar amb el seu triomf en el martiri a Aquell a qui havia estimat i adorat. (1936)

8. A la ciutat de València, beat valencià Joan Martorell Soria, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en la mateixa persecució va patir el martiri. Amb ell es commemora també el beat Pere Mesonero Rodríguez, religiós de la mateixa Societat, que al Vedat de Torrent, en un dia no conegut, va rebre la gloriosa corona per haver testimoniat a Crist. (1936)

9. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beats Francesc Drzewiecki, de la Congregació de l'Obreta de la Divina Providència, i Eduard Grzymala, preveres i màrtirs, els quals, durant la devastació de la seua pàtria, Polònia, en temps de guerra, van ser traslladats a una presó estrangera, des d'on van emigrar a Crist morts en una cambra de gas. (1942)

8 d'agost de 2025, divendres XVIII: Sant Doménec

DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / I

Memòria de Sant Doménec

Oració col·lecta

Senyor, que sant Doménec ajude la vostra Església

amb els seus mèrits i les seues ensenyances;

que ell, que fou predicador eximi de la vostra veritat,

siga també un piadós intercessor a favor nostre.

Lectura primera Dt 4,32-40

Per amor als teus pares va elegir els seus descendents

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés va dir al poble:

«Repassa les èpoques antigues, des del dia que Déu va crear la humanitat sobre la terra; investiga d'un extrem a l'altre del cel, a vore si alguna vegada hi ha hagut un fet tan gran com este, si s'ha sentit mai una cosa semblant. ¿Hi ha algun poble que haja escoltat la veu de Déu, que li parlava d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i haja continuat en vida? ¿O algun déu que haja intentat arrancar un poble que vivia en poder d'un altre per a fer-se'l seu? Vosaltres heu vist amb els vostres ulls tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, signes i prodigis, lluitant amb mà forta i braç poderós, amb fets terribles, com el Senyor, el vostre Déu, ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres heu vist amb els vostres ulls?. A tu, el Senyor ha volgut mostrar-t'ho per a que sàpies que ell, i ningú més, és l'únic Déu.

Per a instruir-te, et va fer sentir des del cel la seua veu, et va fer contemplar ací en la terra el seu foc immens, i entremig del foc vas escoltar les seues paraules. Per amor als teus pares va elegir els seus descendents, t'ha fet eixir d'Egipte, ell, personalment, amb el seu gran poder, i ha desposseït davant de tu pobles més grans i més poderosos que tu, per a introduir-te al seu territori i donar-te'l en herència, com ja és un fet el dia de hui.

Reconeix hui i medita en el teu cor que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre. 

Observa els seus decrets i els manaments que jo et done hui, per a que sigues feliç tu i els teus fills després de tu, i tingues una llarga vida en la terra que el Senyor, el teu Déu, et dona per sempre».

Salm responsorial 76,12-13.14-15.16 i 21 (R.: 12a)

Recorde de nou les gestes del Senyor,

tots aquells fets meravellosos;

medite totes les vostres obres,

i pense en les vostres proeses.

R. Recorde de nou les gestes del Senyor.

Déu meu, era sant el vostre obrar,

¿quin déu era gran com ho era el nostre?

Vós, el Déu dels prodigis,

revelàveu als pobles el vostre poder. R.

Amb el vostre braç rescatàreu un poble,

els fills de Jacob i de Josep.

Vau conduir com un ramat el vostre poble,

per mà de Moisés i d'Aaron. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

d'ellls és el Regne del cel.

Evangeli Mt 16,24-28

¿Què podrà pagar una persona per a recobrar la seua vida?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a ell mateix, que prenga la seua creu i que seguixca els meus passos. Qui vullga salvar la pròpia vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà.

¿De qui li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la?

Perquè el Fill de l'home ha de vindre amb els seus àngels en la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres.

Vos dic de veres que alguns dels qui ara estan ací no tastaran la mort sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne».

* * * * *

Doménec de Guzman, prevere (memòria ob.), titular de l'església parroquial castrense de València, de l'església parroquial de Vilamalur i d'una ermita de Petrés.

Memòria de sant Doménec, prevere, que, sent canonge d'Osma, es va fer humil ministre de la predicació als països agitats per l'heretgia albigesa i va viure en voluntària pobresa, parlant sempre amb Déu o sobre Déu. Desitjós d'una nova manera de propagar la fe, va fundar l'Orde de Predicadors, per a renovar l'Església a la manera apostòlica de vida, i va manar als seus germans que s'entregaren al servei del proïsme amb l'oració, l'estudi i el ministeri de la Paraula. La seua mort va tindre lloc a Bolonya, el dia 6 d'agost. (1221)

• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (11 d'agost del 2013)
• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (9 d'agost del 2015)
• Convent de Sant Doménec de Xàtiva.
• La vida de pregària de Sant Domènec de Guzmán (CET)

Beat Antoni Silvestre i Moya, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i a l'Olleria)

Beata valenciana Pasqualina Gallén i Martí (Presentació de la Sagrada Família), escolàpia, màrtir (memòria a Morella)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'agost

2. A Albano, en la quinzena milla de la via Àpia, sants Secund, Carpòfor, Victorí i Severià, màrtirs. (s. III/IV)

3. A Roma, en la setena milla de la via Ostiense, sants Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, màrtirs. (s. IV)

4. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, martiri de sant Marí, ancià d'Anazarb, que en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Lysia va ser decapitat, i el seu cos, per orde d'este prefecte, llançat a les feres perquè el devoraren. (c. 303-311)

5. A Milà, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Eusebi, bisbe, que va treballar intensament per la fe verdadera i va reconstruir l'església catedral destruïda pels huns. (c. 462)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Sever, prevere. (c. s. V)

7. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, també a l'actual França, sant Mòmmol, abat del monestir de Fleury. (678)

8. A Cízic, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Emilià, bisbe, que, per defendre el culte a les sagrades imatges, va suportar grans sofriments per part de l'emperador Lleó i, finalment, va acabar la seua vida en el desterrament. (s. IX)

9. Al monestir de Göttweig, a l'actual Àustria, sant Altman, bisbe de Passau, que va fundar nombroses cases de clergues sota la Regla de Sant Agustí, va renovar la disciplina del clero i va morir en l'exili, expulsat de la seua seu per haver defés la llibertat de l'Església contra l'emperador Enric IV. (1091)

10. A Gallese, prop de Viterbo, a la regió italiana de Toscana, sant Famià, eremita, que, nascut a Colònia, després d'haver distribuït els seus béns entre els pobres i haver realitzat piadoses peregrinacions, va morir en este lloc, revestit amb l'hàbit cistercenc. (c. 1150)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Felton, màrtir, que va exposar públicament la butla d'excomunió emesa pel papa sant Pius V contra la reina Isabel I i, per este motiu, va ser esquarterat cruelment al costat de l'església de Sant Pau, mentres invocava el nom del Salvador, consumant així gloriosament el seu martiri. (1570)

12. A York, també a Anglaterra, beat Joan Fingley, prevere i màrtir, el qual, també durant el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort per ser sacerdot i va perir penjat. Amb ell es commemora el beat Robert Bickendike, que en aquell mateix període, sense que es conega el dia i l'any, va patir els mateixos turments per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica. (1586)

13. Al llogaret Xixiaodun, prop de Xinhexian, a la província d'Hebei, a la Xina, sant Pau Ke Tingzhu, màrtir, que sent el responsable dels cristians del llogaret, durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, va oferir als altres, en ser esquarterat, un lluminós exemple de fermesa cristiana. (1900)

14. A la ciutat de Zamora, a Espanya, beata Bonifàcia Rodríguez Castro, verge, que va fundar la Congregació de Serventes de Sant Josep, per a promoure cristianament i socialment la dona mitjançant l'oració i el treball, segons l'exemple de la Sagrada Família. (1905)

15. A Sydney, a Austràlia, santa Maria de la Creu (Maria Elena) MacKillop, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep i del Sagrat Cor, i la va dirigir després de múltiples dificultats i fatigues. (1909) Canonitzada en 2010.

16. A Poggio a Caiano, a la regió italiana de la Toscana, beata Margarida Maria (Maria Anna Rosa) Caiani, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Franciscanes del Sagrat Cor de Jesús, per a la formació de la joventut i l'assistència als malalts. (1921)

17. Al Saler, prop de València, beat valencià Antoni Silvestre Moya, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va arribar victoriós al regne celestial pel seu ferm testimoni de Crist. (1936)

18. A València, beates Maria de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia i màrtirs, que en la mateixa persecució van eixir gloriosament a l'encontre de Crist, el seu Espòs, martiritzades per la violència dels enemics de l'Església. (1936)

Són els seus noms: Presentació de la Sagrada Família (Pasqualina) Gallén i Martí, Maria Lluïsa de Jesús Girón i Romera, Carmela de Sant Felip Neri (Nazària) Gómez i Lezaun, i Clemència de Sant Joan Baptiste (Antònia) Riba i Mestres.

19. Al camp d'extermini de Gusen, a Alemanya, beat Vladímir Laskowski, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, empresonat en un camp de concentració i cruelment torturat, va aconseguir la glòria del martiri. (1940)

18 de juliol de 2025, divendres XV

DIVENDRES XV DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Ex 11,10-12,14

Degolleu el corder a poqueta nit. Quan voré la sang, «passaré» de llarg

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, Moisés i Aaron van fer molts prodigis en presència del Faraó, però el Senyor li va endurir el cor i el Faraó no va deixar eixir del seu país els israelites.

El Senyor va dir a Moisés i a Aaron mentres estaven en el país d'Egipte: «Per a vosaltres, este mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'este mes, que cada família, cada casa prenga un corder o un cabrit. Si una família fora massa menuda, que el prenga junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones que calen per a menjar-se'l. Que siga un animal mascle, sense tara, i que no tinga més d'un any. Podeu prendre igual un corder que un cabrit.

L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollen aquell dia a poqueta nit, que prenguen de la seua sang i en posen en els dos brancals i en el travesser de les cases on se'l menjaran. 

Aquella mateixa nit han de menjar-se la carn, rostida a la brasa, amb pans sense rent i herbes amargues. No vos la mengeu crua ni bullida, sinó tota a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l'endemà. Si en sobra, cremeu-ho.

Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i vos l'heu de menjar corrents: perquè és la Pasqua, és a dir, el "pas" del Senyor. 

Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels hòmens com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà un senyal en les cases on vosaltres viviu. Quan voré la sang, ‘passaré' de llarg i, en el moment que jo castigue el país d'Egipte, no vos caurà damunt la plaga de l'extermini. 

Tingueu este dia com un memorial, i celebreu-lo com una festa del Senyor. Que totes les generacions el celebren com una institució perpètua"».

Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el nom del Senyor.

Al Senyor li doldria

la mort dels seus fidels.

Senyor, soc el vostre servent,

fill de la vostra esclava.

Vós em trencàreu les cadenes. R.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies,

i invocaré el nom del Senyor.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 12,1-8

El Fill de l'home és senyor del dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segon sant Mateu

En aquell temps, Jesús passava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles, que tenien fam, començaren a arrancar espigues i a menjar-se-les.

Quan els fariseus ho veren, li digueren: «Mira, els teus deixebles estan fent una cosa que està prohibida en dissabte».

Jesús els va respondre: «¿No heu llegit què va fer David quan ell i els seus tenien fam? ¿No heu llegit com entraren en la casa de Déu i es menjaren els pans de l'ofrena, uns pans que no podien menjar ni ell ni els seus hòmens, sinó només els sacerdots? ¿I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots en el temple poden trencar el dissabte sense culpa? Però jo vos assegure que ací teniu una cosa més gran que el temple. Si haguéreu entés què volen dir aquelles paraules: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis", no hauríeu condemnat mai uns innocents; perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juliol