27 d'octubre de 2024, diumenge XXX

DIUMENGE XXX / Cicle B

Lectura primera Jr 31,7-9

Cegos i coixos, jo els faré tornar

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:

«Crideu d'alegria pel poble de Jacob,

celebreu la primera de les nacions,

aclameu i crideu: "¡Salveu, Senyor,

el vostre poble, la resta d'Israel!"

Jo els faré tornar del país del Nord,

els reuniré des de l'extrem de la terra.

Entre ells hi hauran cegos i coixos,

embarassades i parteres;

tornarà una multitud immensa.

Vindran plorant, suplicaran, i jo  els guiaré;

els conduiré als torrents d'aigua,

per un camí pla, sense traves.

Perquè jo soc un pare per a Israel,

i Efraïm serà el meu primogènit».

Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3)

Quan el Senyor feu tornar els captius de Sió,

crèiem que era un somni:

la nostra boca s'omplí d'alegria;

la nostra llengua, de càntics.

R. ¡El Senyor obra meravelles en nosaltres,

amb quin goig ho celebrem!

Els altres pobles es deien:

«El Senyor obra meravelles en ells».

¡El Senyor obra meravelles en nosaltres,

amb quin goig ho celebrem! R.

Feu-nos tornar, Senyor,

com els torrents del Nègueb.

Els qui sembraven amb llàgrimes,

canten de goig en la sega. R.

Eixien a sembrar plorant,

carregats amb la llavor;

i tornaran cantant d'alegria,

portant les seues garbes. R.

Lectura segona He 5,1-6

Eres sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec

Lectura de la carta als cristians hebreus

Tot gran sacerdot, tret d'entre els hòmens, està destinat a representar-los davant de Déu i a ofrenar-li dons i víctimes pels pecats. Ell és capaç de ser indulgent amb els ignorants i eks extraviats, perquè ell també experimenta la seua debilitat. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, com va cridar a Aaron.

Tampoc Crist es va donar a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó Déu, que li ha dit: «Tu eres el meu Fill, jo t'he engendrat hui». I en un altre lloc diu: «Tu eres sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».

Al·leluia 2Tm 1,10b

Jesucrist, el nostre Salvador,

ha destruït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 10,46-52

Rabuni, feu que m'hi veja

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va eixir de Jericó amb els deixebles i amb molta gent. Vora el camí estava assentat, demanant almoina, un cego que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingueu compassió de mi».

Molts el renyien per a fer-lo callar, però ell cridava cada volta més fort: «Fill de David, tingueu compassió de mi». Jesús va parar i va dir: «Crideu-lo». Ells cridaren el cego i li digueren: «Anima't i vine, que et crida». El cego va tirar la capa, s'alcà d'un bot i s'acostà a Jesús. Jesús li preguntà: «¿Què vols que faça per tu?» Ell respongué: «Rabuni, feu que m'hi veja». Jesús li digué: «Ves, la teua fe t'ha salvat». A l'instant s'hi veia, i el seguia pel camí.

Li demanem a Déu que augmente la nostra fe, esperança i caritat per a aconseguir el que ens promet. I el cego del camí ens ensenya a fer-ho. La fe es manifesta com un canvi de destí que obri un camí de seguiment, i este canvi produïx alegria i pau. A través de Jesucrist i la seua paraula, podem acostar-nos a la llum de Déu. Este cego també és model de l'Església que ha rebut el mandat d'anar pels camins d'este món seguint el seu Senyor. Escoltem els que estan en els màrgens dels camins d'este món, els pobres i marginats. Ells criden com el cego des de la seua pobresa i necessitat.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

* * * * *

Martirologi Romà

Sant Evarist, papa

1. A Roma, sant Evarist, papa, que va ser el quart successor de sant Pere i va regir l'Església Romana en temps de l'emperador Trajà. (108)

2. Prop d'Esmirna, a l'actual Turquia, sant Tràsea, bisbe d'Eumènia de Frígia i màrtir. (c. 170/180)

3. A Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Namaci, bisbe, que va construir l'església catedral. (c. 460)

4. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, sepultura de sant Gaudiós [l'Africà], bisbe, el qual, a causa de la persecució dels vàndals, va passar d'Abitínia a la Campània, i va acabar els seus dies en la pau d'un monestir. (s. V/VI)

5. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Oterà, monjo, que va ser un dels primers deixebles de sant Columba. (s. VI)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, actualment Itàlia, commemoració del beat Bertomeu de Breganze, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que va fundar en esta ciutat la Milícia de Jesucrist, per a defendre la fe catòlica i la llibertat de l'Església. (1270)

7. A Paterna, beat valencià Salvador Mollar Ventura, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir. (1936) (Memòria a Manises)