1 de juny de 2025, diumenge VII de Pasqua: Ascensió del Senyor

Solemnitat de l'Ascensió del Senyor

Hernando de los Llanos
Del retaule major de la Seu
de València

Solemnitat de l'Ascensió del nostre Senyor Jesucrist, quan quaranta dies després de la Resurrecció va ser elevat al cel en presència dels deixebles, seient a la dreta del Pare, fins que tornarà en la seua glòria a jutjar vius i morts (elog. del Martirologi Romà).

Lectures del dia:
 
Lectura primera Fets 1,1-11
 
S'elevà davant d'ells 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols 
 
En el meu primer llibre, Teòfil, vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar fins al dia que va ser endut al cel, després d'haver confiat la seua missió als apòstols que ell havia elegit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió, se'ls presentà i els donà moltes proves que estava viu, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava de les coses del Regne de Déu.
Un dia que menjaven junts, els recomanà que no s'allunyaren de Jerusalem, sinó que esperaren el compliment de la promesa del Pare que ja havien sentit dels seus llavis: «Perquè Joan», va afegir, «havia batejat amb aigua, però vosaltres, d'ací a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant». 
Els qui es trobaven reunits li preguntaren: «Senyor, ¿és que restablireu ara el regne d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra saber quin temps i quina hora ha marcat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vos vindrà damunt, rebreu una força que vos farà testimonis meus a Jerusalem, en tot el país dels jueus, a Samaria i fins al límit de la terra».
Després de dir açò, s'elevà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara estaven mirant al cel com ell se n'anava, quan es presentaren dos hòmens vestits de blanc, que els digueren: «Hòmens de Galilea, ¿què feu ací drets mirant al cel? Este Jesús que ha sigut emportat d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera que l'heu vist anar-se'n al cel».

Salm responsorial 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)
 
Aplaudiu, tots els pobles.
Aclameu a Déu amb crits de festa.
El Senyor, l'Altíssim, és temible,
el gran rei de tota la terra.

R. Déu puja entre aclamacions,
el Senyor, al so de trompetes.

O bé: 
 
Al·leluia.

Déu puja entre aclamacions,
el Senyor, al so de trompetes.
Canteu al nostre Déu, canteu-li. 
Canteu al nostre rei, canteu-li. R.

Déu és rei de tot el món:
canteu-li amb estil.
Déu regna sobre les nacions,
s'assenta en el tron sagrat. R.

Lectura segona Ef 1, 17-23

El va assentar a la seua dreta en el cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, 
Demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, que vos done un esperit de saviesa i de revelació per a conéixer-lo; que il·lumine els ulls del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos dona en herència als sants, i quina és la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, segons l'eficàcia de la seua força poderosa. 
La va desplegar quan ressuscità a Crist d'entre els morts i el va assentar a la seua dreta en el cel, per damunt de tots els principats i dels qui tenen autoritat, poder o senyoriu, i per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. 
Tot ho ha sotmés als seus peus, i a ell l'ha fet, per damunt de tot, cap de l'Església, que és el seu cos, plenitud del que ho ompli tot en tots.

O bé:

Lectura segona He 9,24-28;10,19-23
 
Crist ha entrat en el cel mateix 
 
Lectura de la carta als cristians hebreus 
 
Crist no ha entrat en un santuari fet per mans humanes, imatge del verdader, sinó que ha entrat en el cel mateix, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres. 
El gran sacerdot entra cada any en el santuari amb una sang que no és la seua. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, perquè, si no, hauria hagut de patir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. De fet s'ha manifestat ara una vegada per sempre, al final dels temps, per a abolir el pecat amb el seu sacrifici. 
Els hòmens morim una sola vegada, i després de la mort ve el juí; semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i va prendre damunt d'ell els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per a salvar els qui viuen esperant-lo.
Germans, la sang de Jesús ens permet entrar confiadament al lloc santíssim. Ell ha inaugurat l'entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d'accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot en la casa de Déu. Per tant, presentem-nos allí amb tota la fe d'un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat llavat amb l'aigua del baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem ferma l'esperança que ens dona la fe que professem: Déu complix fidelment les seues promeses.

Al·leluia Mt 28,19.20
 
Aneu a convertir tots els pobles;
jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.

Evangeli Lc 24,46-53
 
Mentres els beneïa, fou endut cap al cel 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar al tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré vindre damunt de vosaltres aquell que el Pare ha promés. Quedeu-vos en la ciutat fins que sigau revestits de la força que vos vindrà de dalt». 
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània i, alçant les mans, els beneí. I mentres els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. Ells l’adoraren. Després se’n tornaren a Jerusalem, plens d’una gran alegria. I contínuament estaven en el temple beneint a Déu. 
 
A. Jesús ressuscitat diu als deixebles que rebran la força de l'Esperit Sant per a ser els seus testimonis fins al límit de la terra. Ell és la nostra esperança enmig de la seua Església de la qual és cap i sacerdot etern que intercedix per nosaltres. D'esta manera, la Paraula de Déu proclamada hui ens mostra la gran veritat de la fe: Jesús, el Verb de Déu fet humanitat com la nostra per a redimir-la, ha arribat a la consumació de la seua missió, la glòria al costat del Pare. Allí estarà fins a la consumació final dels temps. La gran obra de Déu a través de Jesús ha començat: és un ja, però encara no.

B. Celebrem hui el misteri que professem en el Credo: Crist, una vegada ressuscitat d'entre els morts, va pujar al cel i està assegut a la dreta del Pare. Ens ha obert així les portes de la glòria per a fer-nos partícips de la seua divinitat (Prefaci II). Ell, com a cap nostre, ha volgut precedir-nos, perquè nosaltres, membres del seu cos (l'Església) (cf. 2a lectura), visquem amb l'ardent esperança de seguir-lo en el seu regne (Prefaci I). Una esperança que recolza també en saber que ell està amb nosaltres fins que torne ple de glòria (cf. Al·leluia i primera lectura).


Jornada Mundial de les Comunicacions Socials


* * * * *

Sant Justí, màrtir

    Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defenent-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.


Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.

Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)

L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix

Dia Mundial de les Mares i dels Pares

PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS


Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:

'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes anunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.

Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'

MARTIROLOGI ROMÀ


31 de maig de 2025, dissabte: Visitació de Maria

Festa de la Visitació de la Benaurada Verge Maria

Poc temps després de l'acompliment del misteri de l'encarnació, Maria visita la seua cosina Isabel que espera el naiximent de Joan Baptiste. Isabel i l'infant que porta en les entranyes saluden en Maria i en el seu Fill diví la nova salvació. Este misteri és la primera manifestació de la gràcia que l'encarnació ha portat al món; Joan Baptista ha estat santificat des del si de sa mare, la qual s'unix a l'acció de gràcies de la Mare de Déu. La institució de la festa es deu a sant Bonaventura i a l'orde franciscà (1263). Urbà VI l'estengué a tota l'Església en 1389 per a obtindre la fi del gran cisma d'Occident. [font] Abans se celebrava el 2 de juliol.

Lectures de la missa:

Oració col·lecta

Déu totpoderós i etern,
que moguéreu la Verge Maria,
mentres portava en el ventre el vostre Fill,
a visitar santa Isabel;
feu que, obedients a la inspiració de l’Esperit,
pugam amb Maria magnificar-vos sempre.

Lectura primera So 3,14-18

El Senyor, rei d'Israel, el tens dins

Lectura de la profecia de Sofonies

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel.
Alegra't i celebra-ho de tot cor, filla de Jerusalem.
El Senyor ha revocat la teua condemna,
ha fet fugir els teus enemics.
El Senyor, rei d'Israel, està dins de tu:
mai més hauràs de témer cap mal.
Aquell dia diran a Jerusalem:
«No tingues por, Sió,
que els teus braços no flaquegen;
el Senyor, el teu Déu, el tens dins;
és poderós i et salva;
per tu està content i alegre;
per l'amor que et té, et renova;
per tu exulta com en dies de festa».
Apartaré de tu la desgràcia,
la vergonya que has de suportar.

O bé:

Lectura primera Rm 12,9-16b

Ajudeu els cristians necessitats, acolliu els forasters

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, 
que el vostre amor no tinga res de fingit: 
detesteu el mal i enamoreu-vos del bé. 
Estimeu-vos amb afecte de germans, 
avanceu-vos els uns als altres en el respecte . 
Sigau diligents i no peresosos, 
inflamats per l'Esperit. Serviu el Senyor. 
Sigau alegres en l'esperança, 
pacients en la desgràcia, 
constants en la pregària, 
ajudeu els cristians necessitats, 
acolliu els forasters.  
 
Beneïu els qui vos perseguixen. 
Beneïu, sí, no maleïu. 
Alegreu-vos amb els qui estan alegres, 
ploreu amb els qui ploren. 
Viviu en harmonia entre vosaltres. 
No sigau orgullosos, 
sinó poseu-vos al nivell dels humils.

Salm responsorial Is 12,2-3.4bcd.5-6 (R.: 6b)

El Senyor és el Déu que em salva,
en ell confie, no m'espante.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.

R. El Sant d'Israel és gran en la teua ciutat.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conéixer entre els pobles les seues gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquen per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran en la teua ciutat. R.

Al·leluia Cf. Lc 1,45

¡Feliç tu, Verge Maria, que has cregut!
Allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà.

Evangeli Lc 1,39-56

¿I com és això, que la mare del meu Senyor ve a visitar-me?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria es va posar en camí, a bon pas, cap a un poble de la muntanya de Judà; entrà en casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura va saltar d'alegria en el seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, va exclamar amb totes les seues forces: 
 
«¡Beneïda tu entre totes les dones 
i beneït el fruit de les teues entranyes! 
¿I com és això, que la mare del meu Senyor 
ve a visitar-me? 
Mira: en haver sentit la teua salutació, 
ha saltat d'alegria la criatura que porte en les entranyes. 
Feliç tu, que has cregut:
allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà». 
 
Maria va dir: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat 
de la seua serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
destrona els poderosos
i exalça els humils;
ompli de béns els pobres
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrida
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre». 
 
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a sa casa.

* * * * *

El 31 de maig de 1472 va nàixer a Sedan Érard de la Marca, que fou, entre altres coses, arquebisbe de València.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 de maig


30 de maig de 2025, divendres VI de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, vós que escollíreu el rei sant Ferran
com a defensor de la vostra Església en la terra,
escolteu les oracions del vostre poble
que vos demana experimentar la seua protecció des del cel.
Santa Joana d'Arc

 
* * * * *

Sant Ferran (mem. ll.)

Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere

MARTIROLOGI ROMÀ





29 de maig de 2025, dijous VI de Pasqua: Sant Pau VI

DIJOUS DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, que heu fet que el vostre poble
participara en els dons de la redempció;
concediu-nos disfrutar eternament
del goig de la resurrecció del Senyor.

Lectura primera Fets 18,1-8

Pau estava en casa d'ells i treballava.
Cada dissabte discutia en la sinagoga

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau va deixar Atenes i se'n va anar a Corint. Allí va trobar un jueu de nom Aquila, natural de la regió del Pont, que acabava d'arribar d'Itàlia amb la seua dona, Priscil·la, perquè Claudi havia decretat que tots els jueus abandonaren Roma. Van fer amistat i, com que Pau tenia el mateix ofici de fabricar tendes, estava en casa d'ells i treballaven junts. 
Cada dissabte discutia en la sinagoga per a convéncer jueus i grecs. Quan Siles i Timoteu van arribar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a evangelitzar els jueus afirmant que Jesús era el Messies. 
Com que estos se li oposaven i responien amb injúries, Pau es va espolsar els vestits i els va dir: «Vosaltres sou els responsables de la vostra perdició: jo soc innocent. D'ara en avant em dirigiré als altres pobles». 
Va abandonar la sinagoga i es va instal·lar en casa d'un tal Tici Just, adorador de l'únic Déu, que vivia al costat de la sinagoga. Crisp, el cap de la sinagoga, sí que va creure en el Senyor, amb tots els de sa casa, i molts corintis, quan sentien a Pau, creien i es batejaven.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: cf. 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la justícia.

O bé: 
 
Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seus victòria,
i els pobles contemplen la justícia.
L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia Cf. Jo 14,18

No vos deixaré òrfens, diu el Senyor;
me'n vaig, però tornaré, i el vostre cor s'alegrarà.

Evangeli Jo 16,16-20

Estareu tristos,
però la vostra tristor es convertirà en goig

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «D'ací a poc ja no em voreu, però poc després em tornareu a vore». 
Alguns deixebles comentaven: «¿Què vol dir "d'ací a poc ja no em voreu, però poc després em tornareu a vore, i això que ens deia abans, que se'n va al Pare? ¿Per què diu "d'ací a poc"? No sabem de què parla». 
Jesús va endevinar que volien fer-li un preguntat i els va dir: «¿No acabeu d'entendre açò que vos dic: "D'ací a poc ja no em voreu, però poc després sí que em voreu"?. Vos dic de veres que plorareu i vos lamentareu, però el món s'alegrarà; i estareu tristos, però la vostra tristor es convertirà en alegria».

* * * * *

Sant Pau VI, papa (mem. ll.)

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font


Sant Pere Sans, bisbe i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

MARTIROLOGI ROMÀ


28 de maig de 2025, dimecres VI de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Oració col·lecta
Sant Germà, bisbe de París

Senyor, concediu-nos que

igual com ara celebrem en la fe

les solemnitats de la resurrecció del vostre Fill,

també, quan retorne gloriós, 

merescam alegrar-nos en l’Església dels sants.

27 de maig de 2025, dimarts VI de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, feu que el vostre poble exulte sempre
de vore’s espiritualment rejovenit:
que els qui ara s’alegren
de sentir-se restituïts a la dignitat de fills
esperen el dia de la resurrecció
amb l’esperança segura del goig etern.
 
* * * * *

Sant Agustí
Sant Agustí de Canterbury, bisbe (mem. ll.)

    Sant Agustí, bisbe de Canterbury, a Anglaterra, el qual, havent sigut enviat juntament amb altres monjos pel papa sant Gregori el Gran per a predicar la paraula de Déu als angles, va ser acollit de bon grat pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir el mateix rei i molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en esta terra. Va morir el dia vint-i-sis de maig. (604/605)

  • J.M. Bausset: Sant Agustí de Canterbury (2015)


MARTIROLOGI ROMÀ


entrada destacada

9 de juliol de 2026, dijous XIV

DIJOUS DE LA SETMANA XIV / II Lectura primera Os 11,1-4.8c-9 Tinc el cor trasbalsat Lectura de la profecia d'Osees Diu el Senyor:  «Quan...

entrades populars