- Enric Benavent, arquebisbe de València: "Esta és la victòria que venç al món: la nostra fe" (2025, maig 28)
Solemnitat de l'Ascensió del Senyor
 |
| Hernando de los Llanos Del retaule major de la Seu de València |
Solemnitat de l'Ascensió del nostre Senyor Jesucrist, quan quaranta dies després de la Resurrecció va ser elevat al cel en presència dels deixebles, seient a la dreta del Pare, fins que tornarà en la seua glòria a jutjar vius i morts (elog. del Martirologi Romà).
Lectures del dia:
S'elevà davant d'ells
Lectura dels Fets dels Apòstols
En el meu primer llibre, Teòfil, vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar fins al dia que va ser endut al cel, després d'haver confiat la seua missió als apòstols que ell havia elegit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió, se'ls presentà i els donà moltes proves que estava viu, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava de les coses del Regne de Déu.Un dia que menjaven junts, els recomanà que no s'allunyaren de Jerusalem, sinó que esperaren el compliment de la promesa del Pare que ja havien sentit dels seus llavis: «Perquè Joan», va afegir, «havia batejat amb aigua, però vosaltres, d'ací a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant».
Salm responsorial 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)Els qui es trobaven reunits li preguntaren: «Senyor, ¿és que restablireu ara el regne d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra saber quin temps i quina hora ha marcat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vos vindrà damunt, rebreu una força que vos farà testimonis meus a Jerusalem, en tot el país dels jueus, a Samaria i fins al límit de la terra».Després de dir açò, s'elevà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara estaven mirant al cel com ell se n'anava, quan es presentaren dos hòmens vestits de blanc, que els digueren: «Hòmens de Galilea, ¿què feu ací drets mirant al cel? Este Jesús que ha sigut emportat d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera que l'heu vist anar-se'n al cel».
Aplaudiu, tots els pobles.Aclameu a Déu amb crits de festa.El Senyor, l'Altíssim, és temible,el gran rei de tota la terra.R. Déu puja entre aclamacions,el Senyor, al so de trompetes.O bé:
Al·leluia.Déu puja entre aclamacions,el Senyor, al so de trompetes.Canteu al nostre Déu, canteu-li.
Canteu al nostre rei, canteu-li. R.Déu és rei de tot el món:canteu-li amb estil.Déu regna sobre les nacions,s'assenta en el tron sagrat. R.
Lectura segona Ef 1, 17-23
El va assentar a la seua dreta en el cel
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans,
Demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, que vos done un esperit de saviesa i de revelació per a conéixer-lo; que il·lumine els ulls del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos dona en herència als sants, i quina és la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, segons l'eficàcia de la seua força poderosa.
La va desplegar quan ressuscità a Crist d'entre els morts i el va assentar a la seua dreta en el cel, per damunt de tots els principats i dels qui tenen autoritat, poder o senyoriu, i per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre.
Tot ho ha sotmés als seus peus, i a ell l'ha fet, per damunt de tot, cap de l'Església, que és el seu cos, plenitud del que ho ompli tot en tots.
Lectura segona He 9,24-28;10,19-23
Crist ha entrat en el cel mateix
Lectura de la carta als cristians hebreus
Crist no ha entrat en un santuari fet per mans humanes, imatge del verdader, sinó que ha entrat en el cel mateix, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres.
El gran sacerdot entra cada any en el santuari amb una sang que no és la seua. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, perquè, si no, hauria hagut de patir la passió una vegada i una altra des de la creació del món. De fet s'ha manifestat ara una vegada per sempre, al final dels temps, per a abolir el pecat amb el seu sacrifici.
Al·leluia Mt 28,19.20Els hòmens morim una sola vegada, i després de la mort ve el juí; semblantment, Crist, que es va oferir una sola vegada i va prendre damunt d'ell els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per a salvar els qui viuen esperant-lo.Germans, la sang de Jesús ens permet entrar confiadament al lloc santíssim. Ell ha inaugurat l'entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d'accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot en la casa de Déu. Per tant, presentem-nos allí amb tota la fe d'un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat llavat amb l'aigua del baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem ferma l'esperança que ens dona la fe que professem: Déu complix fidelment les seues promeses.
Evangeli Lc 24,46-53Aneu a convertir tots els pobles;jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
Mentres els beneïa, fou endut cap al cel
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar al tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré vindre damunt de vosaltres aquell que el Pare ha promés. Quedeu-vos en la ciutat fins que sigau revestits de la força que vos vindrà de dalt».
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània i, alçant les mans, els beneí. I mentres els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. Ells l’adoraren. Després se’n tornaren a Jerusalem, plens d’una gran alegria. I contínuament estaven en el temple beneint a Déu.
A. Jesús ressuscitat diu als deixebles que rebran la força de l'Esperit Sant per a ser els seus testimonis fins al límit de la terra. Ell és la nostra esperança enmig de la seua Església de la qual és cap i sacerdot etern que intercedix per nosaltres. D'esta manera, la Paraula de Déu proclamada hui ens mostra la gran veritat de la fe: Jesús, el Verb de Déu fet humanitat com la nostra per a redimir-la, ha arribat a la consumació de la seua missió, la glòria al costat del Pare. Allí estarà fins a la consumació final dels temps. La gran obra de Déu a través de Jesús ha començat: és un ja, però encara no.
B. Celebrem hui el misteri que professem en el Credo: Crist, una vegada ressuscitat d'entre els morts, va pujar al cel i està assegut a la dreta del Pare. Ens ha obert així les portes de la glòria per a fer-nos partícips de la seua divinitat (Prefaci II). Ell, com a cap nostre, ha volgut precedir-nos, perquè nosaltres, membres del seu cos (l'Església) (cf. 2a lectura), visquem amb l'ardent esperança de seguir-lo en el seu regne (Prefaci I). Una esperança que recolza també en saber que ell està amb nosaltres fins que torne ple de glòria (cf. Al·leluia i primera lectura).
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Tres minuts amb les lectures del diumenge (Vicent Fc. Estarlich)
- Missa d'À Punt: ().
- Missa d'À Punt: En l'Ascensió del Senyor.
Jornada Mundial de les Comunicacions Socials
- Papa Francesc: Missatge per a la 59a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2025)
- Papa Francesc: «Vine i ho voràs» (Jo 1, 46). Comunicar trobant les persones on estan i com són. Missatge per a la 55a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2021).
- Papa Francesc: Per tal que pugues contar i gravar en la memória (cf. Ex 10,2). La vida es fa història. Missatge per a la 54a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials (2020).
* * * * *
 |
| Sant Justí |
- Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defenent-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.
- J.M. Bausset: Sant Justí (2015)
Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.
Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)
L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix
- J.M. Bausset: Mossén Manuel Milian Boix (2014)
Dia Mundial de les Mares i dels Pares
PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS
Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:
'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes anunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.
Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 1 de juny
3. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Amon [o Ammó], Zenó, Ptolomeu i Ingenu, soldats, i l'ancià Teòfil, els quals, sent presents en un procés, en adonar-se que un dels cristians que era martiritzat flaquejava i s'inclinava a apostatar, amb el rostre, la mirada i gestos van intentar animar-lo, i en ser objecte de recriminacions per part del populatxo, es van avançar confessant-se cristians, i així és com per mitjà de la seua victòria, Crist, que els va infondre constància, va triomfar en ells gloriosament. (249)
4. A Licòpolis [hui Assiut], també a Egipte, sants màrtirs Isquirió, oficial de l'exèrcit, i altres cinc soldats, que, per orde del prefecte Arri, i en temps de l'emperador Deci, per la seua fe en Crist van ser morts amb variades formes de martiri. (c. 250)
5. A Bolonya, ciutat d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, sant Pròcul [o Procle], màrtir, que per la seua fe cristiana va ser crucificat. (c. 300)
6. Prop de Montefalco, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, sant Fortunat, prevere, de qui es diu que, sent pobre, amb el seu treball constant va ajudar els desvalguts, i que va entregar la seua vida en favor dels germans. (s. IV/V)
7. A l'illa de Lerins, a Provença, regió de l'actual França, sant Caprasi, ermità, que, juntament amb sant Honorat, es va retirar a aquell lloc i va donar principi a la vida monàstica. (430)
8. A Clarmont, a Aquitània, de nou a França, sant Flor, que va donar nom al monestir que es va edificar sobre la seua tomba, així com a la ciutat i a la seu episcopal. (s. inc.)
9. A la Bretanya Menor, també a França, sant Ronó, bisbe, que, havent arribat per mar des d'Hibèrnia, va portar una vida eremítica en els boscos del lloc. (c. s. VIII)
10. A la regió de Leicester, a Anglaterra, sant Wigstan [o Vistà], màrtir, pertanyent a l'estirp real de Mèrcia, que, per oposar-se al matrimoni incestuós de sa mare, va ser assassinat per l'espasa del tirà. (849)
11. A Trèveris, ciutat de Renània, a Lotaríngia, hui Alemanya, sant Simeó, el qual, nascut de pare grec a Siracusa, després d'haver portat vida eremítica a Betlem i al Sinaí, va morir finalment reclòs a la torre de la Porta Negra d'eixa ciutat. (1035)
12. Al monestir d'Oña, al territori de Burgos de la regió de Castella, a Hispània, sant Enec [o Énnec], abat, home de pau, la mort de la qual va ser plorada també per jueus i musulmans. (c. 1060)
13. A la ciutat d'Alba, al Piemont, a Itàlia, beat Teobald, que, per amor a la pobresa, va donar tot els seus diners per a socórrer una vídua i per esperit d'humilitat va treballar com a mosso de corda, per a portar sobre si les càrregues dels altres. (1150)
14. A Urbino, a la regió del Picé, actualment les Marques, també a Itàlia, beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que primer, sent comerciant, procurava afavorir més els altres que a si mateix, i després, havent-se reclòs en una cel·la, solament eixia per a atendre pobres i malalts. (1304)
15. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Storey, màrtir, que, expert en dret, va ser fidelíssim al Romà Pontífex. Després d'haver patit la presó i l'exili, per la seua fe catòlica va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn, i així aconseguí el goig etern. (1571)
16. A Omura, al Japó, beats màrtirs Alfons Navarrete, de l'Orde de Predicadors, Ferran de Sant Josep d'Ayala, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i Lleó Tanaka, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, per decisió del comandant suprem Hidetada, van ser decapitats a causa de la fe cristiana. (1617)
17. En una nau presó ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Vernoy de Montjournal, prevere i màrtir, qui, canonge de Moulins, durant la Revolució Francesa va ser empresonat pel fet de ser sacerdot i va morir a conseqüència de la malaltia que va contraure a la presó. (1794)
18. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuc, màrtir, jove llaurador que es va negar a xafar la creu, per la qual cosa va ser empresonat i martiritzat diverses vegades, fins a ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)
19. A Piacenza, a Itàlia, beat Joan Baptista Scalabrini, bisbe, qui va treballar incansablement pel bé de la seua església i va mostrar un especial interés pels sacerdots, els agricultors i els obrers, portant particularment en el seu cor els qui emigraven als països d'Amèrica, per als quals va fundar dos Pies Societats del Sagrat Cor [Missioners de Sant Carles, Missioneres de Sant Carles]. (1905)
20. A Messina, ciutat de Sicília, de nou a Itàlia, sant Anníbal Maria Di Francia, prevere, que va fundar la Congregació de Pares Rogacionistes del Cor de Jesús i la de Filles del Zel Diví, per a pregar al Senyor sants sacerdots per a la seua Església i cuidar òrfens sense recursos. (1927) (Canonitzat en 2004)
21. Beata Hildegarda Burjan (1883- Viena 1933). Laica, esposa i mare de família. Hebrea de naiximent, va rebre el baptisme després de la curació d'una malaltia greu. Va estudiar en la universitat filosofia, política i economia i va ser la primera dona diputada en el parlament austríac. Fundadora de la Societat de les Germanes de la Caritas Socialis, per a ajudar els més necessitats († 1933).
