24 de juny de 2022, divendres: Sagrat Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús

Altar major de la basílica del Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que, sent mans i humil de cor, exaltat en la creu va ser fet font de vida i amor, del qual s’assacia tota la humanitat.

Titular d'una basílica a València (l'església de la Companyia), i d'esglésies parroquials d'Alcoi, Elx, Manises i Torrevieja.

• Sagrat Cor de Jesús (Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Lectures de la solemnitat

- Ez 34, 11-16. Jo mateix faré pasturar les meues ovelles i jo mateix les duré a reposar

- Sal 23 (22), 1-3.4.5.6 (R.:1). El Senyor és el meu pastor: no em falta res

- Rm 5, 5b-11. Déu donà prova de l'amor que ens té

- Lc 15, 3-7. Veniu a celebrar-ho: he trobat l’ovella que havia perdut

El Cor de Jesús simbolitza l'amor infinit que Déu ens té (cf. primera orac. i sobre les ofrenes). Del seu cor traspassat en la creu, van brollar sang i aigua, els sagraments de l'Església. És la font de la salvació (Pf.). En participar en l'eucaristia ens unim més a Ell i podem reconéixer-lo present en els germans (cf. orac. després de la comunió).

Les lectures d'este any C ens presenten a Crist com el pastor que ens pastura, que ens fa descansar en prats deliciosos, ens porta al repòs vora l'aigua i allí ens retorna (1 lect. i salm resp.). És el pastor que ens busca com a ovelles perdudes, que s'alegra de trobar-nos i que ens recorda l'alegria en el cel per un únic pecador que es convertisca (Ev.). Ell va morir per nosaltres quan encara érem pecadors (2 lect.).

El 24 de juny de 1542 va nàixer a Fontiveros sant Joan de la Creu

El 24 de juny de 1885 va morir a Carlet la serventa de Déu Micaela Grau, fundadora de les Germanes de la Doctrina Cristiana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de juny

2. A Roma, a la via Salària Antiga ad Septem Palumbas, sants Joan i Festus, màrtirs. (s. inc.)

3. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simplici, qui, de noble i devota estirp, va viure en perfecta castedat amb la seua virtuosa esposa i després va ser elegit bisbe. (c. 375)

4. A la població de Créteil, a la regió de París, també a l'actual França, mort dels sants Agoard i Agilbert, i de molts altres més, màrtirs. (s. V/VI)

5. A Mechelen [Malines], al territori de Brabant, hui Bèlgica, sant Rumold, venerat com a eremita i màrtir. (775)

6. Al monestir de Lobbes, a Austràsia, de nou a Bèlgica, sant Teodulf, bisbe i abat. (776)

7. A la ciutat de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Goard, bisbe i màrtir, el qual, quan estava celebrant una Missa solemne amb el poble en la catedral, va ser blanc, juntament amb molts fidels, de les sagetes dels normands, mentre cantava "Amunt els cors". (843)

8. A Vestervig, a Dinamarca, sant Teodoric, prevere, missioner en esta regió, de qui es diu que va construir, amb fusta, la primera església. (c. 1065)

9. A la província de Sichuan, a la Xina, sant Josep Yuan Zaide, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe cristiana. (1817)

10. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, santa Maria de Guadalupe (Anastàsia) García Zavala, verge, que va participar activament en la fundació de la Congregació de Serventes de Santa Margarida Maria i dels Pobres, i es va distingir per les seues obres de caritat en favor dels necessitats i dels malalts. (1963) Canonitzada en 2013.