19 de juny de 2022, diumenge: Corpus Christi

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que a la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoniatge de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Eugénic: El capellà de les Roques (1914)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures del dia:

- Gn 14, 18-20. Portà pa i vi

- Sal 110 (109), 1.2.3.4 (R.: 4bc). Ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec

- 1 Cor 11, 23-26. Cada vegada que mengem este papa i bevem este calze, anunciem la mort del Senyor

- Seqüència (opcional): Lauda, Sion, Salvatorem

 Lc 9, 11b-17. Tots en menjaren tant com en volgueren

La festa de hui se centra en l'adoració de l'eucaristia en la qual Crist és present verdaderament, realment i substancialment. Una presència que es prolonga fora de la missa en el sagrari.

L'oració col·lecta de la missa de hui subratlla la connexió de l'eucaristia amb la Passió de Crist, de la qual és memorial. La pau i la unitat de l'Església estan en el fons de l'oració sobre les ofrenes. En l'oració després de la comunió se subratlla la dimensió escatològica de la comunió, «signe del banquet del regne» que ens omplirà del goig de la divinitat.

La litúrgia de la Paraula ens presenta el sacrifici de Melquisedec, anticipació del de la missa (1 lect.). El sal. resp. ens recordarà a Crist com a únic i etern sacerdot de la Nova Aliança. En la 2 lect. se'ns recorda que l'eucaristia és el memorial de la mort del Senyor. I l'evangeli ens narra la multiplicació dels pans, signe profètic del banquet messiànic que és la comunió eucarística.

Dia de la Caritat

El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal

L'home no es més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)

L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)

El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juny

Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs, qui, havent nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica, va viatjar per Itàlia durant diversos anys, durant els quals va fundar xicotets monestirs i va promoure la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar la seua labor al monestir de Val di Castro, al Picé, actual regió italiana de les Marques. (1027)

• J.M. Bausset: Sant Romuald (2015)

2. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Gervasi i Protasi, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs, que en este dia els va traslladar solemnement a la nova basílica que havia edificat. (transl. 386)

3. En les muntanyes Vosges, al territori de Burgúndia, a Austràsia, actual França, sant Deodat [o Adeodat], bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. (c. 679)

4. Al monestir de Fécamp, a Nèustria, de nou a la França actual, santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre cordialment i va atendre sant Leodegari [o Llogari], mutilat d'Ebroí. (c. 682)

5. A Saragossa, a Hispània, sant Lambert, màrtir. (c. s. VIII)

6. A Caltagirone, a la regió italiana de Sicília, beat Gerland, que, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, es va entregar generosament a la cura de les viudes i dels xiquets òrfens. (c. 1271)

Santa Juliana Falconieri

7. A Florència, a Toscana, actualment a Itàlia, santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l'Orde dels Servents de Maria, anomenades pel seu hàbit "Mantelates". (1341)

8. A Pesaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Miquelina, viuda, que va entregar tots els seus béns als pobres i, vestit l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, mendicant el seu pa va portar una vida humil i molt disciplinada. (1356)

9. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seua provada fidelitat a l'Església catòlica de Crist van ser empresonats i mantinguts drets durant dèsset dies, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. (1535)

10. També a Londres, beat Tomàs Woodhouse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució sota la reina Isabel I, va estar empresonat més de dotze anys, reconciliant amb l'Església catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. (1573)

11. Al llogaret de Wuyi, prop de la ciutat de Xianxian, a la província xinesa d'Hebei, sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant de l'altar. (1900)

Els seus caps quedaren exposats a les muralles de la ciutat. Joan Pau II va canonitzar-los amb dos jesuïtes més i cinquanta-dos laics, morts en aquell període, l'1 d’octubre del 2000.

- Beata Elena Aiello (1895- Roma 1961). Religiosa mística i fundadora de la Congregació de Religioses Mínimes de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist.