26 d'octubre de 2022, dimecres XXX

Sants Llucià i Marcià

 Evangeli del dia: Lc 13, 22-30

Vindrà gent d'orient i d'occident 

i s'assentaran en taula en el Regne de Déu

Papa Francesc: Àngelus (21 d'agost de 2016)

Vull fer-vos una proposta. Pensem ara, en silenci, per un moment, en les coses que tenim dins de nosaltres i que ens impedixen travessar la porta: el meu orgull, la meua supèrbia, els meus pecats. I després, pensem en l'altra porta, aquella oberta de bat a bat per la misericòrdia de Déu que a l'altre costat ens espera per a donar-nos el seu perdó.

El Senyor ens oferix tantes ocasions per a salvar-nos i entrar a través de la porta de la salvació! Esta porta és una ocasió que no s'ha de malgastar: no hem de fer discursos acadèmics sobre la salvació, com aquell que s'havia dirigit a Jesús, sinó que hem d'aprofitar les ocasions de salvació. Perquè arribarà el moment en què «l'amo de casa s'alçarà i tancarà la porta» (cf. Lc 13, 25), com ens ha recordat l'Evangeli. Però si Déu és bo i ens estima, ¿per què arribarà el moment en què tancarà la porta? Perquè la nostra vida no és un videojoc o una telenovel·la; la nostra vida és seriosa i l'objectiu que cal aconseguir és important: la salvació eterna.

Martirologi Romà

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

Sant Amand d'Estrasburg

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.