DILLUNS DE LA SETMANA XXII / II
Lectura primera 1C 2,1-5
Vos vaig anunciar el misteri de Crist clavat en la creuLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan vaig anar a vosaltres, no vos vaig anunciar el misteri de Déu amb les sublimitats de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist i, damunt, clavat en la creu.
I em vaig presentar davant de vosaltres dèbil i amb molt de temor i tremolor. No vos parlava ni vos predicava amb paraules que s'imposaven per la seua saviesa, sinó per la manifestació de la força de l'Esperit, per tal que la vostra fe no es fonamentara en la saviesa humana, sinó en la força de Déu.
Salm responsorial 118,97.98.99.100.101.102 (R.: 97a)
¡Com estime la vostra Llei, Senyor!La medite tot el dia.R. ¡Com estime la vostra llei, Senyor!Els manaments em fan més sagaç que l'enemic,perquè sempre estan amb mi. R.Soc més sensat que tots els meus mestres,perquè medite el vostre dret. R.Soc més prudent que els ancians,perquè guarde els vostres preceptes. R.Aparte els meus peus del camí del mal,perquè vullc observar la vostra paraula. R.No descuide les vostres decisions,perquè sou vós qui m'ensenyeu. R.
Al·leluia Lc 4,18
L'Esperit del Senyor reposa sobre mi;ell m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.
Evangeli Lc 4,16-30
M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.Cap profeta és ben acollit en la seua terra᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, a on s'havia criat. El dissabte va anar a la sinagoga, com tenia costum, i es va alçar a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit:
«L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,ja que ell m'ha ungitper a portar la Bona Nova als pobres,m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat,i als cegos el retorn de la llum,a deixar en llibertat els oprimitsi a proclamar l'any de gràcia del Senyor»
Després va enrotllar el volum, el tornà a l'ajudant de la sinagoga i s'assentà. Tota la sinagoga tenia els ulls posats en Jesús. Ell començà a dir-los: «Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura que acabeu d'escoltar».Tots ho comentaven estranyant-se que isqueren dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «¿No és este el fill de Josep?» Jesús els va dir: «Ben segur que m'aplicareu aquella expressió: Metge, cura't tu mateix. Hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també ací, en el teu poble». Però ell va afegir: «En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en la seua terra. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s'obrí per a donar pluja, i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel; però Elies no va ser enviat a ninguna d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d'ells va ser purificat, sinó Naaman, un leprós de Síria».En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, sobre la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però ell, passant entremig d'ells, se'n va anar.
* * * * *
Festa a Alcosser, Bejís, Emperador i la Llosa
A Albuixech, festa a Sant Ramon
A Benifairó de les Valls, pujada de la Mare de Déu del Bon Succés a l'ermita
A Castalla, festa a la Mare de Déu de la Soledat
- Himne de la Mare de Déu [de la Soledat]
A Fontanars dels Alforins, festa a la Mare de Déu del Rosari
A Gaianes, festa al Santíssim Crist de l'Empar
A Gaibiel, festa al Santíssim Crist de la Set
A Geldo, festa a la Mare de Déu de la Misericòrdia
A Mislata, festa a la Mare de Déu dels Àngels
A Montanejos, festa al Sagrat Cor de Jesús
A l'Olleria, festa al Santíssim Ecce Homo
A Quart de Poblet, festa a la Mare de Déu de la Llum
A Quatretonda, festa a la Divina Aurora
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 2 de setembre
2. A Nicea, també a Bitínia, martiri de santa Teodota amb els seus fills Evodi, Hermògenes i Calixt. (s. IV)
3. A Edessa, al territori d'Osroene, a Mesopotàmia septentrional, sant Habib, diaca i màrtir, que en temps de l'emperador Licini va ser condemnat a la foguera per orde del prefecte Lisànies. (322)
4. A Apamea, lloc de Síria, sant Antoní (o Antolí), màrtir de la fe, de qui es diu que els pagans el van matar per destruir ídols gentils quan tenia vint anys. (s. IV)
5. A Tarragona, a Hispània, sant Pròsper, bisbe. (s. IV/V)
6. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Just, bisbe, que va renunciar al bisbat arran del concili d'Aquileia i es va retirar, juntament amb sant Viator (Viador), lector, a un desert d'Egipte, on va conviure durant alguns anys amb monjos de vida ascètica. Les restes mortals de tots dos van ser traslladats després a Lió. (d. 381)
7. A la muntanya de Soratte, a la via Flamínia, al Laci, regió de l'actual Itàlia, sant Nonós, abat. (c. 570)
8. A Autun, lloc de Burgúndia, hui França, sant Siacre o Siagre, bisbe, la ciència i el zel del qual van brillar en els concilis on va intervindre. (599/600)
9. A Avinyó, a Provença, també a França, sant Agrícola, bisbe, que, després de portar vida monàstica a l'illa de Lerins, va succeir en l'episcopat son pare, sant Magne, de qui havia sigut auxiliar. (c. 700)
10. Al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Elpidi, el nom del qual va adoptar el poble que conserva el seu venerat cos. (c. s. XI)
11. A Pontida, al territori de Bèrgam, a Llombardia, regió actualment italiana, sants Albert i Vit [o Guiu], monjos. El primer, després de posposar armes i honors mundans per seguir a Crist, va fundar un monestir en la seua ciutat segons els costums cluniacencs, i el segon va governar este monestir. (c. 1096)
12. A la muntanya del Carmel, a Palestina, hui Israel, prop de la font d'Elies, beat Brocard, prior dels eremites, als qui sant Albert, bisbe de Jerusalem, va donar la Regla de vida, per a conduir-se dia i nit vigilants en l'oració i en la meditació de la llei del Senyor. (1231)
Prior d’un grup d’ermitans que vivien al Mont Carmel, a redós de la font d’Elies i a qui el patriarca de Jerusalem, sant Albert, entregà l’any 1210 la regla i la institució canònica de l’Orde del Carmel.En Brocard (nom d’origen bretó que designa un animal proveït d’una punxa –‘broc’- i, per extensió, un guerrer ben armat) quedà constituït primer prior general dels Carmelites. Va morir vers el 1231, i fou enterrat al Mont Carmel. [font]
13. A Skänninge, a Suècia, beata Ingrid Elofsdotter, que en enviduar va dedicar tots els seus béns al servici del Senyor, i va vestir l'hàbit dominicà després d'una peregrinació a Terra Santa. (1282)
14. Beat Antoni Franco (1585- Lucia de Mela, Itàlia 1626). Prelat Ordinari de Santa Lucia del Mela, es va distingir pel seu zel pastoral, especialment amb els pobres i malalts.
15. A París, a França, martiri dels beats Joan Maria de Lau d'Allemans, Francesc Josep i Pere Lluís de la Rochefoucauld, bisbes, més noranta-tres companys*, clergues o religiosos, que, per negar-se tots ells a prestar el jurament impiament imposat als clergues en temps de la Revolució Francesa, van ser empresonats al convent dels Carmelites i, després, ajusticiats pels qui odiaven la religió. (1792)
Són els seus noms: beats Vicent Abraham, Andreu Angar, Joan Baptiste Claudi Aubert, Francesc Balmain, Joan Pere Bangue, Lluís Francesc Andreu Barret, Josep Bécavin, Jaume Juli Bonnaud, Joan Antoni Jacint Boucharène de Chaumeils, Joan Francesc Bosquet, Claudi Cayx-Dumas, Joan Charton de Millou, Claudi Chaudet, Nicolau Clairet, Claudi Colin, Francesc Dardan, Guillem Antoni Delfaud, Maturín Víctor Deruelle, Gabriel Desprez de Roche, Tomàs Nicolau Dubray, Tomàs Renat Dubuisson, Francesc Dumasrambaud de Calandelle, Enric Hipòlit Ermès, Armand de Foucauld de Pontbriand, Jaume Friteyre-Durvé, Claudi Francesc Gagnières des Granges, Lluís Llorenç Gaultier, Joan Gautier, Joan Goizet, Andreu Grasset de Saint-Sauveur, Joan Antoni Guilleminet, Joan Baptiste Jannin, Joan Lacan, Pere Landry, Claudi Antoni Radulf de Laporte, Robert le Bis, Maturín Nicolau le Bous de Villeneuve de la Villecrohaim, Oliveri Lefèvre, Carles Francesc Legué, Jaume Josep Lejardinier Deslandes, Jaume Joan Lemeunier, Vicent Josep le Rousseau de Rosencoat, Francesc Cèsar Londiveau, Lluís Longuet, Jaume Francesc de Lubersac, Gaspar Claudi Maignien, Joan Felip Marchand, Lluís Mauduit, Francesc Lluís Méallet de Fargues, Jaume Alexandre Menuret, Joan Baptiste Nativelle, Maties Agustí Nogier, Josep Tomàs Pazery de Thorame, Juli Honorat Ciprià Pazery de Thorame, Pere Francesc Pazery de Thorame, Pere Ploquin, Renat Nicolau Poret, Julià Poulain-Delaunay, Joan Robert Quéneau, Francesc Urbà Salins de Niart, Joan Enric Lluís Samson, Joan Antoni de Savine, Joan Antoni Bernabé Séguin, Joan Baptiste Maria Tessier, Llop Tomàs o Bonnotte, Francesc Vareilhe-Duteil, Pere Lluís Josep Verrier i Lluís Barreau de la Touche, de la Congregació de Sant Maur de l'Orde de Sant Benet; Joan Francesc Burté, de l'Orde dels Germans Menors; Apol·linar (Joan Jaume) Morel, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins; Ambròs Agustí Chevreux i Renat Julià Massey, de l'Orde de Sant Benet; Bernat Francesc de Cucsac, Jaume Gabriel Galais, Pere Gauguin, Pere Miquel Guérin, Jaume Esteve Felip Hourrier, Enric August Luzeau de la Moulonnière, Joan Baptiste Miquel Pontus, Pere Nicolau Psalmon i Claudi Rousseau, de la Companyia de Sant Sulpici; Carles Jeremies Bérauld du Pérou, Francesc Lluís Hébert i Francesc Lefranc, de la Companyia de Jesús i Maria; Urbà Lefèvre, de la Societat de Missions Estrangeres de París; Severí (Jordi) Girault, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, tots preveres; Lluís Aleix Maties Boubert, Esteve Francesc Deusdedit de Ravinel i Jaume Agustí Robert de Lézardières, diaques; Salomó (Guillem Nicolau Lluís) Leclercq, religiós de les Escoles Cristianes (canonitzat en 2016); August Nézel, clergue, i Carles Regis Mateos de la Calmette.
16. Al mateix lloc, dia i any, beats Pere Jaume Maria Vitalis, prevere, i vint companys*, màrtirs, que en els mateixos temps de turbulència van ser assassinats a l'abadia de San Germain-des-Prés, pels qui odiaven a l'Església. (1792)
Els seus noms són: beats Daniel Lluís André des Pommerayes, Lluís Remigi Benoist, Lluís Renat Nicolau Benoist, Antoni Carles Octavià du Bouzet, Joan Andreu Capeau, Armand Chapt de Rastignac, Claudi Fontaine, Pere Lluís Gervais, Sants Huré, Joan Lluís Guyard de Saint-Clair, Alexandre Carles Lenfant, Llorenç, Lluís le Danoist, Tomàs Joan Monsaint, Francesc Josep Pey, Joan Josep Rateau, Marc Lluís Royer, Joan Pere Simon, a més de Carles Lluís Hurtrel, de l'Orde dels Mínims, tots preveres; i Lluís Benjamí Hurtrel, diaca.
17. Beata Maria Lluïsa del Santíssim Sagrament Velotti (1826- Casoria, Itàlia 1886). Religiosa. Fundadora de les Germanes Franciscanes Adoratrius de la Santa Creu, per a l'educació cristiana de la joventut, l'assistència als malalts, ancians i discapacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada