16 d'octubre de 2022, diumenge XXIX

 Lectures del diumenge (AVL):

- Èx 17, 8-13. Si Moisés mantenia les mans alçades, guanyava Israel

- Sal 121 (120), 1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2). L'ajuda em vindrà del Señor, que ha fet el cel i la terra

- 2 Tim 3, 14 - 4, 2. Que l'home de Déu siga complet i preparat per a tota obra bona

- Lc 18, 1-8. Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia

L'oració a Déu, especialment la de petició, ha d'estar basada en la màxima confiança en Déu: «Jo t'invoque perquè tu em respons, Déu meu; inclina l'oïda i escolta les meues paraules. Guarda'm com a les ninetes dels teus ulls, a l'ombra de les teues ales amaga'm» (ant. d'entrada). Però moltes vegades ens desanimem perquè sembla que Déu no ens escolta. Per això hem de sentir amb atenció l'Ev. de hui, en el qual el Senyor ens diu que hem de pregar sempre sense defallir. Però moltes vegades ens falta la fe, i seran ella i la confiança en Déu les que ens ajudaran a pregar sempre, sobretot quan tenim per mediador no ja a Moisés (cf. 1 lect.) sinó a Jesucrist, sabent que Ell ens guarda de tot mal ara i per tots els segles (cf. salm resp.). Demanem-li cada dia que augmente la nostra fe.

Aniversari de la defunció del servent de Déu Miquel Costa i Llobera, prevere i poeta (1922)

Aniversari de la defunció de Francesc de Paula Burguera i Escrivà, escriptor i polític valencià (2015)

Martirologi Roma

Santa Eduvigis

Santa Eduvigis, religiosa (mem. ll.).

Fem memòria de santa Eduvigis, religiosa, duquessa de Silèsia, a Alemanya. Va resplandir per la seua santedat: com a mare educadora de set fills, com a viuda entregada al servici dels malalts, com a religiosa de vida contemplativa al monestir de monges cistercenques que ella mateixa havia fundat i del qual era abadessa la seua filla Gertrudis, lloc on va acabar la seua vida en 1243.

Santa Margarida Maria d'Alacoque, verge (mem. ll.).

Recordem santa Margarida Maria d'Alacoque, verge, monja de l'Orde de la Visitació de la Mare de Déu, nascuda a França l'any 1647. Donar a conéixer a tots l'amor de Déu, revelat en Jesucrist i simbolitzat en el seu cor, va ser la raó de la seua vida. Va morir al monestir de Paray-le-Monial en 1690.

• J.M. Bausset: Santa Margarida Maria d'Alacoque (2015)

A Jerusalem, commemoració de sant Longinos [o Longí], venerat com el soldat que va obrir amb la llança el costat del Senyor crucificat. (s. I)

A la regió de Toul, a la Gàl·lia, hui França, sant Elifi, que és venerat com a màrtir. (s. IV)

Commemoració dels sants Martinià i Saturià, màrtirs a Àfrica, juntament amb dos germans seus, tots els quals, durant la persecució sota el rei arrià Genseric, eren esclaus d'un vàndal i van ser convertits a la fe de Crist per una altra esclava, santa Màxima, verge. Per la seua constància en la fe catòlica van ser apallissats amb vares nuoses fins a descobrir els seus ossos i, desterrats a la regió dels mauritans, per convertir-ne alguns a la fe de Crist van ser condemnats a mort. Santa Màxima, després de superar molts combats, va acabar com a mare de moltes vèrgens en un monestir. (s. V)

Al territori de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Amand i el seu deixeble sant Junià, eremites. (s. VI)

Prop d'Arbon, a Germània, actual Alemanya, sant Gal, prevere i monjo, que, encara adolescent va ser rebut per sant Columbà al monestir de Bangor, a Hibèrnia, per a dedicar-se després a propagar l'Evangeli en estes regions i ensenyar als germans la disciplina monàstica. Va descansar en el Senyor ja quasi centenari. (645)

A Noyon, lloc de Nèustria, França en l'actualitat, sant Mumoln o Mommelin, bisbe, que, sent monjo, va ajudar sant Andomar en la tasca d'evangelitzar, fins que va ser elegit bisbe per a succeir sant Eloi. (c. 680)

Al monestir de Hersfeld, a la regió de Francònia, a Germània, hui Alemanya, sant Lull [o Lul], bisbe de Magúncia, que, sent company i col·laborador de sant Bonifaci en la missió d'evangelitzar, va ser ordenat bisbe per ell, perquè fora mestre dels preveres, doctor de la Regla per als monjos, predicador fidel i pastor per al poble cristià. (786)

A la regió de Retz, prop de Nantes, a Bretanya Menor, actual França, sant Vidal, eremita. (s. VIII)

A la regió de Mirepoix, prop dels Pirineus, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Galderic [o Galdric], agricultor, cèlebre per la seua devoció a la Mare de Déu. (c. 900)

A Briude, a la regió de Clarmont, a Aquitània, de nou a França, santa Bonica, verge. (s. IX/XI)

A Pamiers, al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, igualment França, sant Anastasi, monjo, el qual, nascut a Venècia, va abraçar la vida eremítica a l'illa de Tombolènia, prop de Mont-Saint-Michel, i va passar després al monestir de Cluny, on va acabar vivint en soledat els últims anys de la seua vida. (c. 1085)

A Comenge [Comminges], de nou al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, sant Bertran o Bertrand, bisbe, que, seguint els consells del papa sant Gregori VII, va treballar incansable per la reforma de l'Església, va reconstruir la seua ciutat abandonada i derruïda, va edificar l'església catedral, i va instituir-hi una comunitat de canonges regulars segons la Regla de sant Agustí. (c. 1123)

Al monestir d'Igny, a la regió de Reims, així mateix a la Gàl·lia, mort del beat Gerard, abat de Claravall, que durant la visita que feia en este monestir va ser assassinat per un monjo al qual havia représ. (1177)

Al lloc de Materdomini, a la regió italiana de Campània, sant Gerard Maiella, religiós de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, ple d'amor per Déu, va abraçar un gènere de vida austera, i consumit pel zel per Déu i les ànimes, encara jove va descansar en el Senyor. (1755)

Prop de Cracòvia, ciutat de Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beats Anicet Koplin, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, i Josep Jankowski, de la Societat de l'Apostolat Catòlic, preveres i màrtirs, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim contrari a Déu i a la religió, van proclamar la seua fe en Crist fins a la mort, el primer en la cambra de gas i el segon assassinat pels guàrdies del camp. (1941)

Beat Agustí Thevarparampil "Kunjachan" (Palai, Kerala, l'Índia 1891-1973). Sacerdot de ritu siromalabar, anomenat "Kunjachan" (xicotet sacerdot).