Dedicació de la Santa Església Catedral, Basílica Metropolitana de València
Solemnitat a la catedral: Lectures.Porta dels Apòstols de la Seu
de València (1886)- Festa a la ciutat i diòcesi de València: Lectures.
- Vicent Sorribes: Dedicació de l'Església Catedral de València (1951)
- J.M. Bausset: La Dedicació de la Catedral de València (2015)
Nou d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana
- J.M. Giménez: El 9 d'Octubre del 1917 (1917)
- Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Homilia en el VII centenari de la mort del rei Jaume I (1976)
- Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Valencians, cristians, ciutadans (1988)
- Ramon Arnau: Sentit cristià del 9 d'Octubre
- J.V. Gómez Bayarri: La festivitat del 9 d'Octubre a través de les cròniques (2015)
Diumenge XXVIII del Temps Ordinari
Lectures del diumenge (AVL):
- 2 Re 5, 14-17. Naaman se'n tornà a casa de l'home de Déu i confessà que el Senyor és l'únic Déu
- Sal 98 (97), 1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2). El Senyor ha revelat la seua ajuda, i els pobles contemplen la salvació
- 2 Tim 2, 8-13. Si som constants en les proves, també regnarem amb Crist
- Lc 17, 11-19. ¿Només ha tornat este estranger per a a donar glòria a Déu?
La salvació no és només per als jueus sinó per a tots els hòmens de qualsevol raça, poble o nació. Així, la primera lectura de hui ens presenta la curació de Naaman, un sirià de religió pagana, que, curat de la lepra pel profeta Eliseu, es va convertir a l'únic Déu verdader, el Déu d'Israel; el va alabar i va fer el propòsit de no oferir ja més sacrificis a altres déus. De manera anàloga, el samarità de l'Ev., curat per Jesús, juntament amb altres nou que eren jueus, va ser l'únic capaç de tornar a Jesús donant-li gràcies; i eixa fe, així expressada, li va alcançar la salvació. En l'eucaristia de hui hem de alabar el Senyor i beneir-lo per haver-nos netejat no ja de la lepra, banyant-nos set vegades al riu Jordà com Naaman, sinó del pecat en les aigües del baptisme.
- J.M. Bausset: La Soledat a Nules (2015)
Dia Mundial del Correu
Instaurat per primera vegada l’any 1969, la UPU (Unió Postal Universal) va declarar el 9 d’octubre com a Dia Mundial del Correu. Esta institució, establida en 1874 i la seu de la qual es troba a Berna, Suïssa, és la segona organització internacional més antiga en l’àmbit mundial.
Santoral
Sant Donís [o Dionís o Dionisi], bisbe, i companys, màrtirs (mem. ll). Segons la tradició. Dionisi, enviat pel Romà Pontífex a la Gàl·lia, va ser el primer bisbe de París, i allí, juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, van patir tots als afores de la ciutat. (s. III).
Sant Donís és titular d'una església parroquial a València. A la ciutat de València i la redor se celebra amb la mocadorada, perquè hui és el dia dels enamorats valencians.
- Capella de Sant Donís i Santa Margarida (Seu de València)
 |
| Sant Joan Leonardi |
Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients, que, cridat per Déu, va eixir de la seua pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que l'Altíssim li havia promés a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seua fe en Déu, esperant contra tota esperança perquè no va negar-se a oferir en sacrifici el fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seua esposa Sara.
Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. (Laodicea, a Síria, s. inc.)
Sant Domí, màrtir. (Fidenza, al territori de Parma, a la Itàlia actual, en la via Clàudia, s. IV)
Commemoració de santa Públia, qui, en morir el seu marit, va entrar en un monestir. En este lloc, mentre cantava amb les seues companyes vèrgens les paraules del salm «els ídols dels gentils són or i plata» i «siguen semblants els que els fan», van ser escoltades per l'emperador Julià l'Apòstata, que passava per allí, qui va ordenar que la bufetejaren i reprengueren amb aspror. (Antioquia de Síria, hui Turquia, s. IV)
Sant Sabí de Bigorra, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. (regió de Bigorra, als peus de les muntanyes Pirinenques franceses, s. V)
Sant Domní, eremita. (Città di Castello, al costat del Tíber, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, 610)
Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. (Al territori d'Hainaut, a Austràsia, hui Alemanya, s. VII)
Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va entregar el seu esperit a Déu. (Al monestir de Montecassino, a Itàlia, 834)
Sant Gunter de Brevnov, eremita, qui, després d'abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i després es va retirar a la soledat dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als hòmens. (Al monestir de Brevnov, a Bohèmia, hui Txèquia, 1045)
Sant Bernat de Rodez, abat dels canonges regulars d'eixe cenobi. (En el monestir de Montsalvy, a França, 1110)
Sant Lluís Bertrán, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, a Amèrica meridional, va predicar l'evangeli de Crist i va defensar diversos pobles indígenes. (València, 1581) Se'n feu memòria ahir a l'arxidiòcesi de València.
Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manuel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i huit companys* dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant la revolució van ser assassinats sense judici previ, i van aconseguir així la victòria. (Turón, al Principat d'Astúries, 1934)
* Els seus noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomé) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Vilfrid) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicent) Alonso Andrés, August Andreu (Romà ) Martín Fernández, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sáez i Anicet Adolf (Manuel) Seco Gutiérrez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada