DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A
Lectura primera Fets 6,1-7
Elegiren set hòmens plens de l'Esperit SantLectura dels Fets dels ApòstolsPer aquells dies en què creixia la quantitat dels creients, els de llengua grega es queixaven dels de llengua hebrea perquè, en l’assistència diària als pobres, les seues viudes no eren ateses. Els Dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixàrem l’anunci de la paraula de Déu i ens posàrem a servir taules. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens de bona reputació, plens de l’Esperit i de saviesa, i els encarregarem esta faena; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula».La proposta va agradar a tors, i elegiren a Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un convers d’Antioquia. Els presentaren als apòstols, i estos, després de pregar, els imposaren les mans.La paraula de Déu anava escampant-se, i a Jerusalem es multiplicaven els creients; i també molts sacerdots jueus s’adherien a la fe.
Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)
Alegreu-vos, justs, en el Senyor,fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.Celebreu el Senyor amb la lira,canteu-li amb l'arpa de deu cordes.R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;esta és l'esperança que posem en vós.O bé:Al·leluia.La paraula del Senyor és sincera,i totes les seues accions són lleials.Estima el dret i la justícia,el seu amor ompli la terra. R.Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,els qui esperen en l'amor que els té;ell els rescata de la mort,els sustenta en temps de fam. R.
Lectura segona 1Pe 2,4-9
Vosaltres sou poble elegit, regne sacerdotalLectura de la primera carta de sant PereBenvolguts,Acostant-vos al Senyor, pedra viva, descartada pels hòmens, però escollida i preciosa als ulls de Déu, també vosaltres, com a pedres vives, sou edificats per Déu com a casa espiritual, per a un sacerdoci sant, destinat a sacrificis espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo pose a Sió una pedra angular, escollida i preciosa: el qui crega en ella no quedarà defraudat». Per a vosaltres, els qui heu cregut, és de gran valor, però per als qui no creuen és «la pedra que descartaren els constructors, i que ara és la pedra angular», però «en pedra que fa entropessar, en pedra d’escàndol». Ells entropessen perquè no obeïxen la paraula: este era el seu destí. Però vosaltres sou «poble elegit, regne sacerdotal, nació sagrada, possessió reservada», a fi que «proclameu les meravelles» d’aquell que vos ha cridat de les tenebres a la seua llum admirable.
Al·leluia Jo 14,6
Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor;ningú no ve al Pare sinó per mi.
Evangeli Jo 14,1-12
Jo soc el camí, la veritat i la vida᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Que els vostres cors s'asserenen. Tingueu fe en Déu, tingueu fe també en mi. En casa de mon Pare hi ha moltes estances: si no, ¿vos diria que vaig a preparar-vos un lloc? I quan hi vaja i vos el prepare, tornaré i vos portaré amb mi; d’esta manera, on estic jo, estareu també vosaltres. I per a anar a on jo vaig, ja sabeu el camí».Tomàs li va dir:«Senyor, si no sabem a on aneu, ¿com podem saber el camí?»Jesús va respondre:«Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú va al Pare, sinó per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixeu el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist».Li diu Felip:«Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més».Jesús li diu:«Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres ¿i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. ¿Com pots dir que vos mostre el Pare? ¿És que no creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo vos dic, no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seues obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per les obres. Vos ho dic de veres: qui creu en mi farà les obres que jo faig, i en farà de més grans encara; perquè ara jo me’n vaig al Pare».
A. Davant la pregunta de Felip, Jesús ens convida a no desanimar-nos. És possible que la vida de Jesús, el seu exemple de virtut i d’entrega, ens semble impossible de seguir o d'imitar. I és veritat, per a nosaltres és impossible. Heus ací la clau: no soc jo el que viu, és Crist el que viu en mi. Per això les obres del cristià són les de Crist i encara majors, perquè abasten tot el temps i l'espai, i són, així, continuadors de l'obra del Fill i prolonguen la salvació de Jesús en la nostra vida quotidiana (Evangeli per a cada dia 2026).
B. Les dos primeres lectures ens ajuden a aprofundir en el misteri de l'Església, la pedra angular de la qual és Crist i nosaltres les pedres vives, formant un sacerdoci sagrat per a oferir a Déu sacrificis espirituals per mitjà de la nostra unió amb Jesucrist (2 lect). I des del seu començament eixa Església és ministerial, on cada u actua segons el seu carisma al servici de l'anunci de la Paraula i en la pràctica de la caritat. Així van sorgir els primers set diaques, ordenats pels apòstols orant amb la imposició de mans (1 lect). En l'Evangeli Jesús ens diu que ell se'n va al Pare i que tornarà per a portar-nos amb Ell, el camí i la veritat i la vida (CEE).
C. Prenent decisions amb discerniment espiritual l'Església va edificant-se com un edifici espiritual de pedres vives unides a Crist, pedra angular, sabent que la nostra verdadera estança no està en este món sinó en la casa del Pare. L'evangeli ens situa en el context de les paraules de Jesús durant l'última cena. Són les seues últimes paraules, el seu testament, i miren al futur dels deixebles. Són paraules assossegades, des de la intimitat del cor de Jesús, on està el Pare. Jesús ressuscitat ens guia pel seu camí quan ens deixem il·luminar cada dia per la seua paraula i busquem el sentir de la seua Església. La seua veritat es manifesta en la seua divinitat i en la seua presència en els nostres germans necessitats. La seua vida ens ompli d'esperança perquè és la vida ressuscitada i plena cap a la qual caminem (CEE).
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Joan Sifre: Tres minuts amb les lectures del Diumenge (2026)
- Vicent F. Estarlich: Importància de ressuscitar hui (2026)
- Missa d'À Punt: Camí d'anar i tornar (2026)
- Missa d'À Punt: Ser cada dia els vostres testimonis (2023)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Davant el nou curs escolar (2026, abril 29)
Festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló, patrona principal de Castelló de la Plana
- Francesc Cantó i Blasco: L'aparició de Madona Sancta Maria, la Mare de Déu del Lledó
- Mare de Déu del Lledó (Cercapou)
- Programa de festes de 2026.
- La paraula del dia: lledó (AVL)
La Creu de Maig
La tradició assegura que fou en este dia, de l’any 326, quan Santa Helena, la mare de Constantí, va descobrir les restes de la creu. Sant Joan Crisòstom ho relata així: «Com que les tres creus havien estat enterrades en el mateix lloc, vam reconéixer la del Salvador primer, ja que estava al mig, també per la tauleta inscrita, car les creus dels lladres no la tenien» (Sermó LXXXIV). En 1960, la festa de la “Invenció de la Santa Creu”, que a Roma sempre s’havia celebrat el 3 de maig, s’unifica amb la del 14 de setembre, per a evitar duplicitats.
- J.M. Bausset: La Santa Creu, el tres de maig la trobareu (2016)
- J.M. Bausset: Les creus de Maig (2015)
Venerable Joana de la Creu Vázquez, franciscana
Venerable Esteve al-Duwayhi, o Esteve II Butros, bisbe maronita
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 3 de maig
1. Sants Felip i Jaume, apòstols.
2. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sants Timoteu i Maura, màrtirs. (286)
3. A Roma, a la setena milla de la via Nomentana, sants Evenci, Alexandre i Teòdul (s. III/IV).
4. A Narni, lloc d'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Juvenal, venerat com el primer bisbe de la diòcesi. (s. IV)
5. A Kildare, a Irlanda, sant Conlet, bisbe, que va ser col·laborador de santa Brígida en l'assistència espiritual del monestir que ella dirigia i d'altres llocs sota la seua jurisdicció, i a causa de la seua autoritat va exercir una gran ascendència sobre els prelats del seu país. (c. 520)
6. A Argos, a Grècia, sant Pere, bisbe, que va mostrar una immensa caritat cap als pobres i va treballar, incansable, posant pau en els litigis per a bé de les ànimes. (c. 922)
7. Al monestir de Fohorst, a Flandes, hui Bèlgica, trànsit de sant Ansfrid, bisbe d'Utrecht, el qual, afectat per la ceguesa, es va retirar a este lloc. (c. 1008)
8. A Kíiv, ciutat d'Ucraïna, sant Teodosi, abat, que, segons la tradició, va fundar el monestir conegut amb el nom de les Coves i va instituir-hi la vida cenobítica. (1074)
9. A Vercelli, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Emília Bicchieri, verge de l'Orde de Sant Doménec, que, malgrat haver exercit sovint el càrrec de priora, realitzava molt contenta en la vida de comunitat els servicis més humils de la casa. (1314)
10. A Kazimierz, a Polònia, sant Estanislau, prevere i canonge regular, que, impulsat per la seua caritat pastoral, va ser ministre diligent de la paraula de Déu, mestre de la vida espiritual i confessor molt sol·licitat. (1489) Canonitzat en 2010
11. A Susa, a la regió del Piemont, a Itàlia, beat Eduard Josep Rosaz, bisbe, que durant vint-i-cinc anys va assistir pastoralment la diòcesi que se li havia confiat, amb una dedicació especial cap als pobres. Va fundar la Congregació de Germanes del Tercer Orde de Sant Francesc. (1903)
12. A la ciutat de Sherbrooke, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria Leònia (Elòdia) Paradis, verge, que va fundar la Congregació de Germanetes de la Sagrada Família, dedicades al servici domèstic dels sacerdots. (1912)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada