DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle A
Diumenge del Bon Pastor
Lectures de la missa:
Déu l'ha constituït Senyor i Messies
Lectura dels Fets dels Apòstols
El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els Onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d'Israel ha de saber cert que este Jesús que vosaltres crucificàreu, Déu l'ha constituït Senyor i Messies».
Estes paraules els traspassaren el cor, i preguntaren a Pere i als altres apòstols: «Germans, ¿què hem de fer?». Pere els va respondre: «Convertiu-vos i bategeu-vos cada u de vosaltres en el nom de Jesús, el Messies, per a obtindre el perdó dels pecats. D’esta manera rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa val per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els descartats ara, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà».
Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava: «Aparteu-vos d’esta generació depravada». Els qui acolliren les paraules de Pere es van fer batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor:no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna les forces.Em guia per camins segurs,per l'amor del seu nom.R. El Senyor és el meu pastor, no em falta res.
O bé:
Al·leluia.Ni quan passe per una vall fosca,no tinc gens de por.Vos esteu al meu costat:la vostra vara i el vostre bastóem donen confiança. R.Vós pareu una taula davant de mienfront dels enemics;m'heu ungit el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.La vostra bondat i el vostre amorm'acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysen la casa del Senyor. R.
Heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià
Lectura de la primera carta de sant Pere
Benvolguts,
Si feu el bé i, damunt, aguanteu el patiment, això sí que té mèrit davant de Déu. Esta és la vostra vocació, ja que també Crist va patir per vosaltres, i vos ha deixat un exemple per a que seguiu els seus passos. «Ell no va cometre pecat ni tenia mai l’engany en la boca»; quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el maltractaven, no llançava amenaces; sinó que confiava la seua causa a aquell que jutja amb justícia. En la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», a fi que, morts al pecat, vixcam per a la justícia. «Les seues ferides vos curaren». Tots vosaltres «anàveu com ovelles errants», però ara heu tornat al vostre pastor i guardià.
Al·leluia Jo 10,14
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:
jo conec les meues ovelles,i elles em coneixen a mi.
Evangeli Jo 10,1-10
Jo soc la porta de les ovelles᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús parlà així:«Vos ho dic de veres: qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc, és un lladre o un bandoler; però qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu; crida les seues pel seu nom i les fa eixir. Quan les ha tretes totes, camina davant d'elles, i les ovelles el seguixen, perquè coneixen la seua veu. A un estrany, no el seguirien, sinó que li fugirien, perquè desconeixen la veu dels estranys».
Jesús els parlava d'esta manera, però ells no entenien què els volia dir; per això va afegir:
«Vos ho dic de veres: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut primer que jo eren lladres o bandolers, per això les ovelles no els feren cas. Jo soc la porta. El qui entre passant per mi se salvarà, podrà entrar i eixir lliurement i trobarà pastura. Ell lladre només entra per a robar, matar i destruir. Jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida, i en tinguen en abundància».
A. Crist és el nostre Pastor i nosaltres som el seu ramat, cridats a participar en la seua admirable victòria sobre el pecat i la mort (cf. co). A través del baptisme ens integrem en l'Església, el seu ramat (1 lect), i hem tornat al pastor i guardià de les nostres vides (2 lect). Per això, podem sempre cantar plens de confiança en Crist: «El Senyor és el meu pastor: no em falta res». Ell ens dona la seua gràcia en els sagraments, especialment en l'eucaristia, la taula abundant de la qual ens prepara cada diumenge (Salm resp.). I, entrant per ell, la Porta de les ovelles (Ev), ens salvarem.
B. Pere i els apòstols prediquen amb «paraules que traspassen el cor» i que conviden a la conversió, a posar la confiança en el pastor i guardià de les nostres ànimes. En l'evangeli Jesús es presenta com a pastor del ramat i porta del corral. A Jesús el deixa entrar el guarda de la cleda, que és Déu Pare. I el que no entra per esta porta, que és Jesús, sinó que salta per la tanca, és el que vol que el pastor no el veja, perquè entra per a aprofitar-se del ramat i no per a cuidar-lo. Jesús com a porta dona confiança, i les ovelles ixen i entren, i troben aliment. És una relació lliure i confiada. Contemplem estes paraules de Jesús sentint la calor de la seua amistat; la seua fortalesa ens ha precedit.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt (2026): Gràcies, Jesús, Bon Pastor.
- Missa d'À Punt (2024): Pregària a Jesús, Bon Pastor (The Church of Scotland)
- Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures del Diumenge (2026)
* * * * *
Jornada de Pregària per les Vocacions
- Papa Lleó XIV: El descobriment interior del do de Déu (2026)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial d'Oració per les Vocacions (2026, abril 22)
Pregària
Vos donem gràcies, Déu Pare nostre,
per la crida baptismal a ser el vostre poble,
«assemblea de cridats».
Vos responem una altra vegada amb el nostre «sí»,
per a ser fidels a l’Evangeli del vostre Fill, Jesucrist,
i a la nostra vocació.
Doneu-nos el desig d’anunciar «la vida com a vocació»
i oferir-nos al vostre servici en la vida consagrada,
en el sacerdoci, en el matrimoni, en la tasca missionera
i en el compromís apostòlic laical.
Ompliu els nostres cors amb el vostre Esperit
de saviesa i de discerniment
per tal que la nostra «pastoral de la crida»,
tan rica en vocacions i carismes,
siga un testimoni de la vostra presència entre nosaltres.
Amb Santa Maria, Verge Immaculada i Mare de la Vocació,
amb l’apòstol Jaume, amic del Senyor,
i animats per la riquesa de tants màrtirs i sants de la nostra terra
vos diem: «Ací ens teniu per a fer la vostra voluntat».
Amén.
SANT ISIDOR, BISBE I DOCTOR DE L'ESGLÉSIA
Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, qui, deixeble del seu germà Leandre i successor seu en la seu de Sevilla, a la Hispània Bètica, va escriure amb erudició, va convocar i va presidir diversos concilis, i va treballar amb zel i saviesa per la fe catòlica i per l'observança de la disciplina eclesiàstica (elog. del Martirologi Romà).
- J.M. Bausset: Sant Isidor de Sevilla (2015)
* * * * *
Mare de Déu del Bon Consell. Se celebra a Torrent.
El 26 d'abril de 1988 fou assassinat monsenyor Juan José Gerardi Conedera, bisbe auxiliar de Guatemala, defensor de les comunitats indígenes.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 26 d'abril
2. A Roma, commemoració de sant Clet, papa, el segon que va regir l'Església Romana després de sant Pere. (88)
3. Al territori de Gabii, en la trentena milla de la via romana Prenestina, sant Primitiu, màrtir. (s. inc.)
4. A Amàsia, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basil [o Basileu], bisbe, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 322)
5. A l'erm del bosc de Crécy, a la regió d'Amiens, a Nèustria, actualment França, sant Ricari, prevere, que, commogut per la predicació d'uns monjos escocesos, es va convertir a una vida de penitència. (645)
6. A l'abadia de Corbie, també a Nèustria, sant Pascasi Radbert, abat, que va exposar de manera clara i lúcida la veritat sobre el Cos i la Sang del Senyor en el misteri de l'Eucaristia. (865)
7. A Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sants Guillem i Pelegrí, eremites. (s. XII)
8. Al regne d'Aragó, beats Doménec i Gregori, preveres de l'Orde de Predicadors, que sense portar or ni plata, mendicant cada dia l'aliment necessari, peregrinaven anunciant a tots la Paraula de Déu. (s. XIII)
9. Al monestir de la Transfiguració, a la ciutat de Moscou, a Rússia, sepultura de sant Esteve, bisbe de Perm, que va evangelitzar els nadius zyrjani, va inventar un alfabet per a la seua llengua, en la qual celebrava la litúrgia, va destruir ídols, va erigir esglésies i va confirmar les veritats de la fe entre aquelles gents. (1396)
10. Al monestir de Sant Isidor de Dueñas, a Espanya, sant Rafael Arnáiz Barón, religiós de l'Orde Cistercenc, que, afligit encara novici per una greu malaltia, va suportar amb gran paciència la seua malparada salut, confiant sempre en el Senyor. (1938) Canonitzat en 2009
- J.M. Bausset: El monjo sant Rafael Arnáiz (2015)
11. Al llogaret de Montjuïc, prop de la ciutat de Girona, beat Juli Junyer Padern, prevere de la Societat de sant Francesc de Sales i màrtir, que durant la persecució contra la fe va aconseguir pel martiri la glòria de la vida eterna. (1938)
12. Al camp de concentració de Sachsenhausen, a Alemanya, beat Estanislau Kubista, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, tancat en duríssima presó, va entregar la seua ànima a Déu. Amb ell es commemora també el beat Ladislau Goral, bisbe auxiliar de Lublin, que va patir en el mateix lloc per defendre la dignitat dels hòmens i de la fe, i va morir en dia no precisat, víctima de la malaltia. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada