30 de juny de 2026, dimarts XIII

DIMARTS DE LA SETMANA XIII / II

Oració col·lecta

Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Roma 

amb la sang d’una multitud de màrtirs; 

feu que la fortalesa invencible d’esta lluita per la fe 

ens confirme en la nostra opció cristiana

i ens faça participar del goig d’esta victòria.

Lectura primera Am 3,1-8;4,11-12

El Senyor ha parlat.

¿Qui pot deixar de profetitzar?

Lectura de la profecia d'Amós

Escolteu, poble d'Israel, estes paraules que el Senyor pronuncia contra vosaltres, contra tota la família que va fer pujar del país d'Egipte: 

 

«De tots els pobles de la terra,

sou els únics que jo he distingit.

Per això mateix vos demane comptes

de totes les vostres culpes.

¿Poden dos hòmens caminar junts

sense haver-se posat d'acord?

¿Rugix el lleó dins de la selva

si no ha trobat cap presa?

¿Alcen el crit les seues cries

si no ha caçat res?

¿Cau l'ocell en un parany

si no l'atrau el reclam?

¿Salten de terra els paranys

si no hi ha res per a capturar?

¿Toquen el corn de guerra a la ciutat

sense que la gent s'alarme?

¿Hi ha a la ciutat cap desgràcia

que no vinga de la mà del Senyor?

Déu, el Senyor, no farà res

sense haver revelat el secret

als seus servidors, els profetes.

Ha rugit un lleó.

¿Qui no s'esqualla?

El Senyor Déu ha parlat.

¿Qui pot deixar de profetitzar?»

«Vos he enviat una calamitat

tan gran com la de Sodoma i Gomorra,

i heu quedat com una branca salvada del foc,

però no heu tornat a mi.

Ho dic jo, el Senyor.

Per això, Israel, ara voràs com et tractaré,

ara voràs què t'espera:

prepara't a l'encontre amb el teu Déu, Israel».

Salm responsorial 5,5-6ab.6c-7.8 (R.: 9a)

Vós no sou un Déu

que es complaga en la maldat,

no accepteu l'arrogant en la vostra casa;

els qui viuen obcecats

no aguanten la vostra mirada.

R. Guieu-me, Senyor, vós que sou just.

Detesteu els amics de males arts,

destruïu els mentirosos;

l'home fals i sanguinari,

vós l'abomineu, Senyor. R.

Però jo, per la vostra gran bondat,

entre a la vostra casa,

i em prosterne ple de reverència

davant del santuari. R.

Al·leluia Salm 129,5

Confie en el Senyor,

confie en la seua paraula.

Evangeli Mt 8,23-27

Es va alçar, va increpar els vents i el llac, i va seguir una gran bonança

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

En aquell temps, Jesús es va embarcar acompanyat dels deixebles; i més tard es va moure de colp, enmig del llac, un temporal tan fort que les ones cobrien la barca. Però ell dormia. Ells el despertaren i li digueren:: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe!» I es va alçar, va increpar els vents i el llac, i va seguir una gran bonança. Aquells hòmens es preguntaven admirats: «¿Qui és este, que fins el vent i el llac l'obeïxen?»

 

* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana (mem. ll.)

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juny

Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)

3. A Llemotges, d'Aquitània, hui França, Sant Marçal [o Marcial] de Llemotges, bisbe. (s. III)

Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.

Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]

4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)

5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)

6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)

7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)

8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)

9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)

11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)

12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)

13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)

14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)

15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)

21 de juny de 2026, diumenge XII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: El papa Lleó XIV (2025, juny 17)

DIUMENGE XII / Cicle A

Lectura primera Jr 20,10-13

El Senyor salva la vida del pobre de les mans dels malvats

Lectura del llibre del profeta Jeremies

Jo, Jeremies, sent com murmura la multitud: «Eixe és el “Terror de totes parts”. Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem». Tots els meus amics esperen que entropesse: «Potser es deixarà enganyar i el podrem fer caure i venjar-nos d’ell».

Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible: els qui em perseguixen cauran, no podran fer res.

El seu fracàs els cobrirà de vergonya, el seu deshonor no serà mai oblidat. 

Senyor de l’univers, que sabeu si un home vos és fidel, que penetreu l’interior dels cors: feu-me vore com feu justícia, ja que he confiat a vós la meua causa. 

Canteu al Senyor, alabeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels malvats.

Salm responsorial 68,8-10.14 i 17.33-35 (R.: 14c)

Per vós he aguantat insults,

i abaixe els ulls, avergonyit;

un estrany soc per als meus germans,

un estranger per als fills de ma mare.

El zel del vostre temple em devora,

i cauen sobre mi els insults

dels qui vos insulten.

R. Escolteu-me, Senyor, vós que ameu tant.

Jo vós pregue, Senyor,

en este temps de gràcia;

escolteu-me, Déu meu,

vós que ameu tant,

vós que ajudeu per fidelitat.

Escolteu-me, Senyor, perquè el vostre amor és bo;

per la vostra gran tendresa, mireu-me. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius.

Que l'alaben el cel i la terra,

els mars i tot el que s'hi mou. R.

Lectura segona Rm 5,12-15

No hi ha comparació entre el delicte i el do

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Igual com el pecat va entrar en el món per obra d’un sol home, i amb el pecat la mort, també la mort s’estengué a tots els hòmens, ja que tots pecaren. Abans de la Llei el pecat ja existia en el món, encara que, mentres no hi havia llei, la culpa no podia ser imputada. Així i tot, la mort ja imperava des d’Adam fins a Moisés, també sobre aquells hòmens que no havien pecat amb una transgressió com la d’Adam.

I Adam prefigurava l’home que havia de vindre més tard.

Però no hi ha comparació entre el delicte i el do: si pel pecat d’un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justs viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.

Al·leluia Jo 15,26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,

diu el Senyor,

i vosaltres també en donareu testimoni.

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:

«No tingueu por d’ells, perquè no hi ha res secret que no haja de ser descobert, ni res tan amagat que no haja de ser conegut. Allò que vos dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i allò que vos dic a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos. però no poden matar l’ànima. Tingueu por, si de cas, dels qui poden fer que l’ànima i el cos es perden en l’infern.

¿No es venen dos pardalets per pocs diners? I ni u d’ells cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu vos té comptats cada u els cabells. Per això, no tingueu por: valeu molt més que tots els pardalets junts.

A tota persona que em reconega davant dels hòmens, també jo la reconeixeré davant del meu Pare del cel, però al qui em negue davant de la gent, també jo el negaré davant del meu Pare del cel». 

 

A. Véncer la por amb la confiança. Jesús demana als seus deixebles que no tinguen por, per a dir, i també que no tinguen por davant la mort. La por pot ser una arma contra la veritat, i sempre hi haurà qui vulga controlar la nostra por per a manipular la veritat i mentir. L'important en esta vida, diu Jesús, és mantindre l'ànima en la veritat de l'evangeli, i no vendre-la per por de ningú. Jesús deixa clar que ningú en este món pot matar l'ànima, quan esta es manté en la veritat. El nostre temor ha de ser dirigit a Déu, no com a por que paralitza i intimida, sinó com a respecte que venera i adora al que vol habitar en la nostra ànima amb el seu amor i la seua veritat.

B. Les dificultats i persecucions a causa de la fe han ocorregut sempre. I davant d'elles sentim la temptació de deixar-nos portar per la por i anar ocultant la nostra condició de creients, i amb això ens inhibim del testimoniatge que hem de donar. «No tingueu por dels qui maten només el cos», ens diu Jesús en l'Evangeli de hui; i ens promet que ell es posarà de la nostra part davant del Pare del cel, si nosaltres ens posem de la seua part davant de cada ser humà. Davant dels qui ens menyspreen per la fe hem de saber que el Senyor està amb nosaltres i hem d'encomanar al Senyor la nostra causa (1 lect), ja que «el Senyor escolta els pobres, no abandona mai els captius» (Salm resp).

• Ximo Garcia Roca: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): Lliures i alliberadors (Genaro Àvila, sj)
• Missa d'À Punt (2023): Jo m'abandone a Vós (Sant Carles de Foucauld

* * * * *

Sant Lluís Gonçaga, religiós (mem. ob.)

Fill dels marquesos de Castiglione, nasqué l'any 1568 a Màntua, a la regió llombarda. Sa mare l'educà piadosament i ell es mostrà molt inclinat a la pràctica religiosa. A nou anys, va fer vot de perpètua castedat davant d'un altar de la Mare de Déu, a Florència. Va romandre alguns anys a Espanya com a patge de Maria d'Àustria. Obtingut el permís de son pare, després d'una llarga lluita, entrà a la Companyia de Jesús a Roma l'any 1587. Allí acabà la seua vida l'any 1591, per un contagi contret mentre servia els malalts en els hospitals. Fou canonitzat per Benet XIII l'any 1726, i el 1729 el proclamava patró de la joventut, particularment estudiosa. [Font]

• J.M. Bausset: Sant Lluís Gonçaga (2015)

Aniversari del naixement de Martí Domínguez Barberà, periodiste i escriptor (Algemesí 1908)

Aniversari de l'elecció del papa sant Pau VI (1963)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 21 de juny

Memòria de sant Lluís Gonçaga, religiós, que, nascut de nobilíssima estirp i admirable per la seua puresa, va renunciar a favor del seu germà el principat que li corresponia i va ingressar a Roma en l'Orde de la Companyia de Jesús. Va morir, a penes adolescent, per haver assistit durant una greu epidèmia malalts contagiats. (1591)

2. A Gaël, a la Bretanya Menor, hui França, sant Mevé, abat, que, originari de Càmbria, es va retirar als boscos de l'Armòrica, on va fundar un monestir. (s. VI)

3. Al territori d'Évreux, a Nèustria, també a la França actual, sant Leufred [o Agofred], abat, fundador del monestir de la Santa Creu, que va presidir durant quaranta-huit anys. (738)

4. A Bourges, a Aquitània, de nou a França, sant Radulf, bisbe, el qual, sol·lícit per la vida sacerdotal, juntament amb preveres de l'Església que tenia encomanada va recollir textos dels sants Pares i dels cànons per a ús pastoral. (866)

5. A Osca, ciutat del regne d'Aragó, sant Ramon, que, sent canonge regular, va ser designat bisbe de Roda d'Isàvena i de Barbastre, seu de la qual va ser expulsat durant tres anys per no voler combatre mai amb les armes els enemics de la fe cristiana. (1126)

6. A Orviero, a la regió d'Úmbria, a Itàlia, beat Tomàs Corsini, religiós de l'Orde dels Servents de Maria. (1343)

7. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Rigby, màrtir, el qual, detingut i condemnat a la pena capital durant el regnat d'Isabel I per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica, va ser penjat a Southwark i esquarterat mentre encara estava viu. (1600)

8. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Jaume Morelle Dupas, prevere i màrtir, que sever per a si mateix i dolç envers els altres, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per ser rector al territori de Poitiers i va morir finalment de fam. (1794)

9. Al lloc de Zapotlanejo, a Mèxic, sant Josep Isabel Flores, prevere, màrtir durant la gran persecució contra la religió en aquell país. (1927)