16 d'agost de 2026, diumenge XX

DIUMENGE XX / Cicle A

Sant Roc

Oració col·lecta

Oh Déu,

vós heu preparat béns invisibles per als qui vos estimen.

Infoneu el vostre amor als nostres cors,

a fi que, estimant-vos en tot i per damunt de tot,

alcancem allò que vós ens prometeu

que és més que tot el que puguem desitjar.

 

Lectura primera Is 56,1.6-7

Conduiré els estrangers al meu mont sant

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Guardeu el dret, practiqueu la justícia,

que està a punt d’arribar la meua salvació,

i de revelar-se la meua justícia.

Els estrangers que s’han adherit al Senyor

i volen ser els seus servidors,

els que es posen al seu servici per amor del seu nom,

si es guarden de trencar el repòs del dissabte

i es mantenen fidels a la meua aliança,

els conduiré al meu mont sant

i els alegraré en la meua casa d’oració;

acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i sacrificis,

perquè el meu temple s’anomenarà

‘casa d’oració per a tots els pobles’».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4)

Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,

que la lum de la seua mirada ens il·lumine.

Que en la terra es coneguen els vostres camins,

entre els pobles, la vostra salvació.

R. Que vos alaben les nacions, Déu nostre,

que vos alaben tots els pobles.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.

Vós regiu les nacions amb justícia

i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben les nacions, Déu nostre,

que vos alaben tots els pobles.

Que Déu ens beneïxca,

i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Rm 11,13-15.29-32

Déu, que ha concedit a Israel els seus favors i l'ha cridat,

no es farà mai arrere

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus:

Com que soc el vostre apòstol, intente posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n'estiguen zelosos i puga salvar-ne alguns. Si per haver sigut ells exclosos ha vingut la reconciliació del món, ¿què no vindrà quan ells s'incorporen? ¿No serà un pas de mort a vida? Quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai arsrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han sigut obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mt 15,21-28

¡Dona, que gran és la teua fe!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es va retirar a la regió de Tir i de Sidó. Allí va eixir una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, tingueu pietat de mi: la meua filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Feu-li cas: ve darrere i no para de cridar». Jesús els respongué: «M'han enviat només a les ovelles perdudes de la casa d'Israel». Ella va arribar, es va prosternar i li va suplicar: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li va replicar: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les molles que cauen de la taula dels amos». Jesús respongué: «¡Dona, que gran és la teua fe! Que siga tal com vols». I en aquell mateix moment es posà bona la seua filla.

A. El que salva és la fe, amb independència de poble o nació. Així apareix ja en l'Antic Testament, quan Isaïes anuncia que Déu portarà els estrangers al seu mont sant, perquè la seua casa és casa d'oració (1 lect). El salm responsorial va en la mateixa línia del missatge universal de salvació: «Que vos alaben les nacions, Déu nostre, que vos alaben tots els pobles alhora». I la segona lectura relaciona la conversió dels qui no són jueus amb l'esperança de la conversió d'Israel a Jesucrist. En l'Evangeli, Jesús enaltix la fe d'una dona cananea, per tant no jueva, i cura la seua filla. Des d'ací hem de renovar el nostre compromís missioner.

B. L'amor de Déu i les seues promeses que s'infonen en els nostres cors no té fronteres. Però ¿per què parla Jesús així? Per tal que la fe siga fe ha d'haver-hi qui vixca esta fe amb veritat. I per a això ha vingut Jesús, per a que els fills d'Israel comprenguen i vixquen la seua fe acceptant-lo com al Messies salvador. Perquè la salvació de tots ve a través d'ells com li diu Jesús a la cananea, i sobre això reflexiona Sant Pau. Jesús exclama que la fe d'esta dona pagana és gran, i d'esta manera ensenya als seus deixebles, a la seua Església, a viure la fe sense exclusions i a ser acollidors amb tots. Eixa fe que Jesús no ha trobat entre tanta discussió sobre la puresa i la impuresa, la troba ara en esta dona necessitada. La humanitat necessitada que clama trenca totes les barreres davant de Déu.

• Missa d'À Punt (2026): Pregar com la dona cananea (Patxi Loidi)
• Missa d'À Punt (2023): Obriu-me, Senyor (Guillem de Sant Teodoric)

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els nostres presents,

en els quals obrareu un meravellós intercanvi:

vos oferirem allò que ens heu donat,

i, a canvi, vos rebrem a vós mateix.

Oració després de la comunió

Este sagrament, Senyor,

ens ha fet participar de Crist, el vostre Fill;

vos preguem humilment que ens feu semblants a ell en la terra

i que meresquem compartir amb ell la vida del cel.

* * * * *

Memòries

Sant Roc (memòria lliure a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant, si no cau en diumenge)

Sant Roc, titular de les esglésies parroquials de Baldovar, Benialí, Benicalap, Benicull, la Carroja, Fuentes de Ayódar, Lloc Nou de Sant Jeroni, Novelda, Oliva, Silla, Torrechiva i Villagordo del Cabriel; i cotitular d'una d'Alacant, una d'Alcoi i una de Torrevieja; patró de Burjassot, Dosaigües, Llíber, Olocau, San Antonio de Benagéber, Tavernes Blanques, Vallanca, Villar del Arzobispo, etc; patró canònic de Museros, Paiporta, Villargordo del Cabriel, etc.

Festa de Sant Roc a Albalat dels Tarongers, Almenara, Arañuel, Baldovar (Alpuente), Barracas, Benassal, Bicorb, Bétera, Burjassot, Callosa de Segura, Casinos, Dénia, Espadilla, Fuentes de Ayódar, Montserrat, Museros, Olocau, Olocau del Rei, Paiporta, Puig de Santa Maria, San Antonio de Benagéber, Sot de Chera, Sueca, Teresa, El Toro, Torrechiva, Vallanca, el Verger, Villar del Arzobispo, Villargordo del Cabriel, etc.

• Vicent Sorribes: La devoció valenciana a sant Roc (1956)
• J.M. Bausset: Sant Roc (16 d'agost del 2015)

Sant Esteve d’Hongria, rei

Sant Esteve, rei d'Hongria, que, regenerat pel baptisme i rebuda la corona reial de mans del papa Silvestre II, va impulsar la propagació de la fe cristiana entre els hongaresos, va posar en orde l'Església en el seu regne, la va dotar de béns i monestirs, va ser just i pacífic en el govern dels seus súbdits i, finalment, en Székesfehérvár, a Hongria, el dia de l'Assumpció, la seua ànima va partir cap al cel. (1038)

Beat valencià Josep Maria Sanchis i Mompó (Gabriel Maria de Benifaio), germà terciari caputxí, màrtir (memòria a Benifaio i Torrent); beat valencià Enric Garcia i Beltran (Enric d'Almassora), caputxí, diaca i màrtir (memòria a Almassora); beat valencià Plàcid Garcia i Gilabert, prevere franciscà, màrtir (memòria a Benitatxell). 

Beat valencià Mateu Despons Tena, prevere operari diocesà, màrtir (mem. a Sant Mateu).

Aniversari del naiximent de sant Joan Bosco (1815)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 d'agost

2. Commemoració de sant Arsaci, que en temps de l'emperador Licini va donar testimoni de la seua fe en Crist i, abandonant l'exèrcit, va portar vida eremítica a Nicomèdia, hui Turquia. Finalment, vaticinant la imminent ruïna de la ciutat, va entregar el seu esperit a Déu mentre pregava. (c. 358)

3. A Sion, a la regió de Valais, entre els helvecis, hui Suïssa, sant Teodor o Teòdul, primer bisbe d'aquella ciutat, que, seguint l'exemple de sant Ambròs, va defendre la fe catòlica contra els arrians i va venerar amb magnificència les relíquies dels màrtirs d'Agaunum. (s. IV)

4. A la Bretanya Menor, actual França, sant Armagil, eremita. (s. VI)

5. Al territori de la Gàl·lia Cenomanense, també a la França actual, sant Frambald, monjo, que va alternar la vida en soledat amb la cenobítica. (c. 650)

6. Als boscos pròxims a la ciutat de Rennes, a la Bretanya Menor, de nou a França, beat Radulf [o Raül] de la Futaie, prevere, fundador de l'abadia de Sant Sulpici. (1129)

7. A Subiaco, al Laci, regió de l'actual Itàlia, beat Llorenç, anomenat el "Cuirasser", que després d'haver matat accidentalment una altra persona, va decidir expiar la seua culpa amb extrema austeritat i penitència, vivint solitàriament en la cova d'una muntanya. (1243)

8. A Llombardia, també a Itàlia, sant Roc, que, nascut a Montpeller, a la regió francesa del Llenguadoc, va adquirir fama de santedat amb la seua piadosa peregrinació per tot Itàlia curant els afectats per la pesta. (c. 1379)

9. A Florència, a Toscana, de nou a Itàlia, beat Àngel Agustí Mazzinghi, prevere de l'Orde dels Carmelites. (1438)

10. A Kyoto, del Japó, beat Joan de Santa Marta, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir, que, mentre era conduït al lloc del suplici, predicava al poble i cantava el salm Alabeu el Senyor, vosaltres tots els pobles. (1618)

11. A Kokura, també al Japó, beats màrtirs Simó Bokusai Kiota, catequista, i Magdalena, la seua esposa; Tomàs Gengoro i la seua esposa Maria, i el fill de tots dos, Jaume, encara xiquet, que, per orde del prefecte Yetsundo i per odi al nom de Crist, van ser crucificats cap avall. (1620)

12. En un vell navili ancorat en la mar enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptiste Ménestrel, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonat en una nau presó per ser sacerdot, va consumar el seu martiri cobert de nafres putrefactes. (1794)

13. Al llogaret de Fanjiazhuang, prop de Wujiao, a la província xinesa d'Hebei, santa Rosa Fan Hui, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels seguidors de la secta Yihetuan, coberta de ferides, va ser llançada a un riu encara viva. (1900)

14. A Barcelona, beata Petra de Sant Josep (Anna Josepa) Pérez Florido, verge, que va oferir amb alegria una cura assídua als ancians abandonats i va fundar la Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, per a l'atenció dels pobres. (1906)

• Joan Pau II: Beata Petra de Sant Josep (1994)
• J.M. Bausset: La Beata Petra de Sant Josep (16 d'agost del 2015)

15. A Dénia, comarca de la Marina Alta, beat valencià Plàcid Garcia Gilabert, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va afrontar un gloriós combat pel seu amor a Crist. (1936)

16. A la localitat d'Almassora, a la Plana Alta, beat valencià Enric Garcia Beltran, diaca de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va ser fet partícip en la victòria de Crist. (1936)

El germà Enric d´Almassora (Enric Garcia Beltran) va nàixer el 16 de març de 1913 i era diaca. Va haver d'abandonar el convent d'Oriola i se n'anà a Almassora a casa dels pares. Fou arrestat l'1 d'agost de 1936 i afusellat el 16 del mateix mes.

17. A la localitat de Picassent, a l'Horta Sud, beat valencià Gabriel (Josep Maria) Sanchis Mompó, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que va emigrar al Senyor en ser mort violentament pels enemics de l'Església. (1936)