DIJOUS DE LA SETMANA XIII / II
Dedicació de la cocatedral d'Alacant (lectures, més avant)
Lectura primera Am 7,10-17
Ves a profetitzar a Israel, el meu pobleLectura de la profecia d'Amós
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, envià a dir a Jeroboam, rei d'Israel: «Amós està conspirant contra tu dins mateix d'Israel. El país no pot tolerar més les seues paraules: anuncia que mataran amb l'espasa a Jeroboam i que el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra».Després Amasies digué a Amós: «Vident, ves-te'n d'ací, fuig al país de Judà. Menja't allí el teu pa i fes de profeta, però no tornes més ací, a Betel, a fer de profeta, que açò és un santuari del rei, el temple del regne».Amós li respongué: «Ni era profeta, ni fill de profeta. Era pastor, i em dedicava a collir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere dels ramats, i em va dir: "Ves a profetitzar a Israel, el meu poble". Ara, per tant, escolta la paraula del Senyor: Tu em dius que no profetitze més contra Israel, que no parle contra el poble d'Isaac. Per això, escolta què diu el Senyor: "La teua dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teues filles seran morts amb l'espasa, les teues terres seran mesurades i repartides, tu moriràs en un país impur i tot el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra"».
Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 10b)
La llei del Senyor és perfecta,i és descans de l'ànima;el testimoni del Senyor és fidel,dona saviesa als simples.R. Les lleis del Senyor són segures,totes són justíssimes.Els mandats del Senyor són rectes,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són clars,il·luminen els ulls. R.La paraula del Senyor és pura,es manté per sempre;les lleis del Senyor són segures,totes són justíssimes. R.Són més envejables que l'or,més que l'or a mans plenes;són més dolços que la meld'un abeller que destil·la. R.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatel servici de la reconciliació.
Evangeli Mt 9,1-8
La gent glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va pujar a una barca, va passar a l'altra vora, i va anar al seu poble, Cafarnaüm. Allí li portaren un paralític en una llitera, i ell, en vore la fe que tenien, va dir al paralític: «Coratge, fill: els teus pecats et queden perdonats».Uns mestres de la Llei pensaren: «Este blasfema». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els va dir: «¿Per què vos deixeu dur per mals pensaments? ¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home, ací en la terra, té el poder de perdonar els pecats». I li diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». Ell es va alçar i se n'anà a sa casa.La gent que ho va vore va sentir un gran temor i glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà.
MEDITACIÓ
Del papa Francesc, Audiència general, 19 de febrer de 2014
El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de curació. Quan jo em confesse és per a sanar-me, guarir la meua ànima, sanar el cor i alguna cosa que vaig fer i no funciona bé. La imatge bíblica que millor ho expressa, en el seu vincle profund, és l'episodi del perdó i de la curació del paralític, on el Senyor Jesús es revela al mateix temps metge de les ànimes i dels cossos (cf. Mc 2,1-12; Mt 9,1-8; Lc 5,17-26). (...) Abans de res, el fet que el perdó dels nostres pecats no és una cosa que puguem donar-nos nosaltres mateixos. Jo no puc dir: em perdone els pecats. El perdó es demana, es demana a un altre, i en la Confessió demanem el perdó a Jesús. El perdó no és fruit dels nostres esforços, sinó que és un regal, és un do de l'Esperit Sant, que ens ompli de la purificació de misericòrdia i de gràcia que brolla incessantment del cor obert de bat a bat de Crist crucificat i ressuscitat. En segon lloc, ens recorda que només si ens deixem reconciliar en el Senyor Jesús amb el Pare i amb els germans podem estar verdaderament en la pau. I açò ho hem sentit tots en el cor quan ens confessem, amb un pes en l'ànima, una mica de tristor; i quan rebem el perdó de Jesús estem en pau, amb eixa pau de l'ànima tan bella que només Jesús pot donar, només Ell.
DEDICACIÓ DE L'ESGLÉSIA COCATEDRAL D'ALACANT
Memòria obligatòria a la ciutat d'Alacant
Lectura primera Ap 21,1-5a
És el tabernacle de Déu entre els hòmensLectura de l'Apocalipsi de sant JoanJo, Joan, vaig vore un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat, i la mar ja no existia. I vaig vore la Ciutat santa, una nova Jerusalem, que baixava del cel, de part de Déu, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:«Este és el tabernacle de Déu entre els hòmens perquè acamparà entre ells; ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu amb ells”. Els eixugarà les llàgrimes dels ulls, i ja no hi haurà mort, ni dol, ni plors, ni pena, perquè les coses d’abans han passat».I el qui s’assentava en el tron va afirmar: «Mireu com faig noves totes les coses».
Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)
Sou beneït, Senyor,
Déu del nostre pare Israel,des de sempre i per sempre.R. Senyor, alabem el vostre nom gloriósSón vostres, Senyor, la grandesa i el poder,la glòria, l’esplendor, la majestat;perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.Són vostres els regnes amb els seus sobirans.Vós doneu la riquesa i els honors. R.Vós teniu la sobirania sobre tot el món;està en les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la. R.
Lectura segona Ef 2,19-22
Formeu un edifici construïtsobre el fonament dels apòstolsLectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.
Al·leluia
Diu el Senyor:
"He escollit este temple i l'he consagrat
per a que porte per sempre el meu nom"
Evangeli Jo 2,13-22
Ell es referia al santuari del seu cos᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem, i va trobar en el temple els venedors de bous, ovelles i coloms, i els canvistes en les seues taules.
Es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els va bolcar les taules, i va dir als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa de mon Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel per la vostra casa em devora».
I els jueus el van interrogar: «¿Quin signe ens dones que t'autoritze a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu este temple i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este temple ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell parlava del temple del seu cos.
Per això, quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en l’Escriptura i en la paraula de Jesús.
* * * * *
Aniversari de la mort de sor Isabel de Villena (1490)
Dedicació de l'església cocatedral d'Alacant (1959) (mem. ob. a la ciutat d'Alacant)
Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Salvador Giménez i Valls, bisbe emèrit de Lleida (2005).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 2 de juliol
1. A Roma, al cementeri de Damas, en la segona milla de la via Aurèlia, sants Procés i Martinià, màrtirs. (s. inc.)
2. Commemoració dels sants màrtirs Liberat, abat, Bonifaci, diaca, Servus i Rústic, subdiaques, Rogat i Septimi, monjos, i el xiquet Màxim, que a Cartago, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, per confessar la verdadera fe catòlica i un sol baptisme van ser sotmesos a turments cruels i morts a colps de rem al cap mentres estaven estesos sobre els troncs on els anaven a cremar, i així van concloure el curs del seu admirable combat i van rebre del Senyor la corona del martiri. (484)
3. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, santa Monegunda, consagrada a Déu, que, havent deixat pàtria i progenitors, es va entregar únicament a l'oració. (557)
4. A Winchester, a Anglaterra, sant Swithum, bisbe, que va ser insigne per la seua austeritat i pel seu amor als pobres, i per instituir moltes esglésies, que visitava sempre caminant. (862)
5. A Sezze, a la regió actualment italiana del Laci, sant Lídà, abat, fundador del monestir d'este lloc, que amb els seus monjos va procurar el sanejament de les terres circumdants, per a deslliurar-les de la malsana febre palúdica. (1118)
6. A Villeneuve, prop d'Avinyó, a França, trànsit del beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, sempre entregat a la penitència i a l'oració. (1387)
7. A Fabrià, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, commemoració dels beats Joan i Pere Becchetti, preveres de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, units més per la conducta de vida que pels vincles de la sang. (c. 1420/1421)
8. A Lecce, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, sant Bernardí Realino, prevere de la Companyia de Jesús, il·lustre per la seua caritat i la seua benignitat, el qual, menyspreant els honors del món, es va entregar a la cura pastoral dels presos i dels malalts, així com al ministeri de la paraula i de la penitència. (1616)
9. A Lieja, a Bèlgica, beata Eugènia Joubert, verge de la Congregació de la Sagrada Família del Cor de Jesús, que va consagrar la seua vida a ensenyar la doctrina cristiana a les xiquetes i, atacada per la tisi, va seguir amb amor a Crist sofrent. (1904)
Nascuda a Yssingeux (a l’Auvèrnia occitana) el 1876 en una família que li va oferir una educació acurada en diversos col·legis religiosos. Tot i que el pare no hi estava d’acord, a 19 anys entrà a la Congregació de la Sagrada Família del Sagrat Cor on professa a mans del seu fundador, el P. Rabussier, a 21 anys. Destinada a diferents comunitats fou catequista de xiquets i adolescents. El març del 1902, però, se li declarà una tuberculosi pulmonar, que ella acceptà.
Amb certa millora, l’estiu de 1903 peregrinà a Loreto i a Roma on assistí als funerals del papa Lleó XIII i a l’entrada de Pius X. Retornà a la casa de St. Gilles (prop de Lieja) on va haver de fer llit. Morirà el 2 de juliol de l’any següent donant exemple de paciència i d’humilitat. Beatificada el 1994.
