DIMARTS DE LA SETMANA IX / II
Lectura primera 2Pe 3,12-15a.17-18
Esperem un cel nou i una terra novaLectura de la segona carta de sant PereBenvolguts, espereu la vinguda del dia de Déu, i feu tot el possible per a que arribe prompte. Eixe dia el cel s'encendrà en flames i es desfarà, i els elements es fondran en el foc. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promés, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.Per això, amics meus, mentres ho espereu, mireu que ell vos trobe en pau, immaculats i irreprensibles, i penseu que la paciència del nostre Senyor és la nostra salvació.Per tant, amics, ja esteu advertits; estigueu en guàrdia: no vos deixeu dur pels errors d'esta gent sense principis ni perdau la vostra fermesa. Aneu creixent en la gràcia i en el coneiximent de Jesucrist, el nostre Senyor i el nostre Salvador. A ell la glòria, ara i per sempre. Amén.
Salm responsorial 89,2.3-4.10.14 i 16 (R.: 1)
Abans de nàixer les muntanyesi ser engendrats la terra i el món,des de sempre i per sempre sou Déu.R. Al llarg de tots els segles, Senyor,heu sigut el nostre refugi.Vós feu tornar els hòmens a la polsdient-los: «Retorneu, fills d'Adam».Mil anys als vostres ullssón com un dia que ja ha passat,com un torn de guàrdia de nit. R.Ni que visquérem setanta anys,i, els més forts, fins als huitanta,al remat, són de fatigues inútils,s'esgolen de pressa, i ens n'envolem. R.Que cada matí ens assacie el vostre amori ho celebrarem amb goig tota la vida.Feu conéixer l'obra als vostres servents,el vostre esplendor als seus fills. R.
Al·leluia Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corper a fer-nos comprendre a quina esperança ens ha cridat.
Evangeli Mc 12,13-17
Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar,i a Déu, allò que és de Déu Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, els fariseus i els partidaris d'Herodes enviaren a Jesús alguns dels seus per a enganxar-lo en alguna paraula comprometedora.Se li acostaren i li digueren: «Mestre, sabem que sou veraç; no vos deixeu influir per ningú, siga qui siga, ja que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu de veritat el camí de Déu. ¿És lícit pagar tribut al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?»Jesús, advertint la seua mala fe, els respongué: «¿Per què em voleu comprometre'? Deixeu-me vore un denari». Ells li'l portaren i Jesús els preguntà: «¿De qui són esta efígie i esta inscripció?» Li respongueren: «Del Cèsar». Jesús els replicà: «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».I quedaren sorpresos de la resposta.
* * * * *
Memòries
Sants Marcel·lí i Pere, màrtirs (mem. ll.)
Sant Marcel·lí, prevere, i sant Pere, exorciste, màrtirs, sobre els quals el papa sant Damas conta que, durant la persecució sota Dioclecià, condemnats a mort i conduïts al lloc del suplici, foren obligats a cavar la seua propia fossa i, després, degollats i enterrats ocultament, perquè no en quedara ni rastre dels cossos; més tard, però, una dona piadosa, anomenada Lucil·la, traslladà les seues restes a Roma, a la via Labicana, i els donà digna sepultura al cementeri ad Duas Lauros, cap a l'any 304.
Sant Dictini d'Astorga, bisbe
Sant Joan d'Ortega, prevere
2. Sants Potí, bisbe, Blandina i quaranta-sis companys màrtirs* [màrtirs de Lió i Viena], el valuós i reiterat combat dels quals, que tingué lloc en temps de l'emperador Marc Aureli, testifica la carta que l'església de Lió envià a les esglésies d'Àsia i de Frígia. El bisbe Potí, ja nonagenari, morí poc després de ser empresonat, i alguns altres també moriren en la presó, mentres que els altres foren exposats com a espectacle a l'amfiteatre, davant de milers d'espectadors, on els que eren ciutadans romans foren decapitats i els altres, entregats a les feres. Finalment Blandina, reservada per al combat més cruel i perllongat, després d'haver estat encoratjant els seus comapnys, els seguí a la glòria en ser decapitada després de patir prolongades i cruels tortures l'any 177.
*Estos són els noms: Zacaries, prevere, Veci Epàgat, Macari, Asclibíades, Silvi, Prim, Ulpi, Vital, Comí, Octubre, Filomé, Gemin, Júlia, Albina, Grata, Emília, Potàmia, Pompeia, Rodana, Biblis, Quàrcia, Materna, Helpis; Sanç, diaca; Matur, neòfit; Àtal de Pèrgam, Alexandre de Frígia, Pòntic, Just, Aristeu, Corneli, Zòsim, Titus, Juli, Zotic, Apol·loni, Geminià, una altra Júlia, Ausona, una altra Emília, Jamnica, una altra Pompeia, Domna, Justa, Tròfima i Antània.
3. A Formia, a la regió de Campània, a la Italia actual, sant Erasme, bisbe i màrtir. (c. 303)
4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Eugeni I, papa, que va succeir sant Martí, màrtir. (657)
5. Al Bòsfor, a la Propòntide, hui Turquia, mort de sant Nicèfor, bisbe de Constantinoble, que, tenaç defensor de les tradicions, es va oposar amb decisió a l'emperador iconoclasta Lleó l'Armeni, sostenint el culte de les sagrades imatges. Expulsat de la seua seu, va ser relegat llarg temps en un monestir, on va entregar la seua ànima a Déu. (629)
6. A Acqui, lloc del Piemont, a Itàlia, sant Guiu, bisbe. (1070)
7. A Trani, a la regió de la Pulla, de nou a Itàlia, sant Nicolau, pelegrí, que, natural de Grècia, recorria tota la regió portant un crucifix a la mà i repetint incessantment: «Senyor, tingueu pietat». (1094)
8. A Sandomierz, al costat del riu Vístula, a Polònia, beats Sadoc, prevere, i els seus companys de l'Orde de Predicadors, màrtirs, que, segons la tradició, van ser víctimes dels tàrtars mentres cantaven la Salve Regina, saludant al final de la seua existència la Mare de la Vida. (1260)
9. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Ninh, màrtir, jove agricultor que, per no voler xafar la creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)
10. Beats Valeri Trajà Frenţiu (Sighetu Marmației 1952), Vasile Aftenie (Vacaresti, Bucarest 1950), Joan Suciu (Sighetu Marmației 1953), Titus Livi Chinezu (Sighetu Marmației 1955), Joan Bălan (Sighetu Marmației 1959), Alexandre Rusu (Gherla 1963) i Juli Hossu (Bucarest 1970), bisbes de l'Església grecocatòlica de Romania, i màrtirs (1950-1970) durant el règim comunista.
