DIMARTS DE LA SETMANA XXIV / II
Mare de Déu dels Dolors
Oració col·lecta
Oh Déu, vós volguéreu que els dolors del vostre Fill, crucificat,
foren compartits per sa Mare al peu de la creu;
concediu a la vostra Església que, associada amb Maria a la passió,
meresca participar de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist.
L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.
Lectura primera 1C 12,12-14.27-31a
Vosaltres sou el cos de Cristi cada u per la seua part és membreLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist és com el cos humà: és u, encara que tinga molts membres; ja que tots els membres, encara que en siguen molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut de l'únic Esperit.Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts.Per tant, vosaltres sou el cos de Crist i cada u per la seua part és membre.En l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després els qui tenen la gràcia de curar, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llengües. ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? ¿Tenen tots la gràcia de curar? ¿Tots parlen llengües? ¿O tots saben interpretar-les? Ambicioneu els carismes més grans.
Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 3c)
Aclameu el Senyor, per tota la terra,honoreu el Senyor amb cants de festa,entreu davant d'ell amb crits d'alegria.R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.Entreu als seus portals enaltint-lo,canteu alabances als seus atris,enaltiu i beneïu el seu nom. R.«¡Que bo és el Senyor!Perdura eternament el seu amor,és fidel per segles i segles». R.
Feliç la Verge Maria,que al peu de la creu de Jesúsva meréixer, sense morir, la palma del martiri.
Evangeli Jo 19,25-27
La bona mare s'entristia i patiamentres veia els sofriments del seu Fill᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana de sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i va dir a la mare:«Dona, ací tens el teu fill».Després va dir al deixeble:«Ací tens ta mare».I des d'aquell moment el deixeble la va acollir en sa casa.
O bé:
Evangeli Lc 2,33-35A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, el pare de Jesús i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i va dir a Maria, sa mare: «Este serà motiu que molts, a Israel, caiguen i s'alcen; serà signe de contradicció -a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima-, i així es revelaran els pensaments amagats en els cors de molts».
 |
| Mare de Déu dels Dolors, patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta) |
* * * * *
La Mare de Déu dels Dolors, que dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seua passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seua admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seua desobediència va portar la mort.
Titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València; patrona dels poetes valencians; patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta), patrona de Canals.
- Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 15 de setembre
Sant Nicomedes de Roma, màrtir, el sepulcre del qual va honrar el papa Bonifaci V en la via Nomentana amb una basílica sepulcral. (s. inc.)
Sant Valerià, màrtir, company de san Potí a Lió, va aconseguir fugir de la presó i aparegué a Tournus, Chalon-sur-Saône, on va seguir evangelitzant al poble; fou capturat per segona vegada i decapitat. (s. inc.).
Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs, la passió dels quals va tindre lloc, segons sembla, a Tomis, Escítia, regió de l'actual Romania, quan Licini era emperador. (s. IV)
Sant Nicetes el Got, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric, que odiava la fe catòlica, va manar cremar a la vora del Danubi, Il·líria oriental, actual Sèrbia-Montenegro (c. 370).
Sant Apre de Toul, bisbe. (s. VI)
Sant Aicard o Acard, abat, deixeble i successor, en el càrrec, de sant Filibert. († Monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria, França, s. VII)
Sants màrtirs Èmila, diaca, i Jeremies, que van ser decapitats per la seua fe cristiana durant la persecució sarraïna a Còrdova, després de patir una llarga i dura presó. (852)
Beat Roland [o Rotlà] de Mèdici, anacoreta, que va passar una vida solitària en els abruptes Alps, vivint en gran penitència i conversant només amb Déu. († Busseto, prop de Fidenza, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, 1386)
Beat Carles de Montegranelli (1417)
Santa Caterina Fieschi, viuda, insigne pel menyspreu del mundà, pels seus freqüents dejunis, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. († Gènova, a la Ligúria, Itàlia, 1510)
Beat Camil Costanzo, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va cessar de predicar a Crist encara en la mateixa pira. († Hirado, Japó, 1622)
Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs, que, quan eren catequistes, en pretendre apartar els ídols per a servir a Crist, van ser apallissats cruelment, i així, imitant la passió del Senyor, van aconseguir el premi etern a Santo Domingo Xagacia, Mèxic (1700).
Beat Antoni Maria Schwartz, prevere, que va fundar la Congregació per als Obrers Cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a cura pastoral de principiants i jóvens obrers i per a la defensa dels seus drets. († Viena, 1929)
Beat Pasqual Penadés i Jornet, prevere i màrtir valencià (†La Llosa de Ranes, 1936). Memòria a Montaverner i a Bèlgida.
Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir, que des de Polònia, dominada pels nazis, a causa de la seua fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. (1942)
Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, que va ser missioner a Birmània, si bé per raons de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la Paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. († Nàpols, 1952)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada