27 de febrer de 2022, diumenge VIII

Lectures del dia (AVL):

    Sir 27, 4-7. No faces l’elogi de ningú abans de sentir-lo parlar

    Sal 91,2-3.13-14.15-16 (R.: 2a). És bo lloar el Senyor

    1 Cor 15, 54-58. Déu ens concedix la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor

    Lc 6, 39-45. La boca parla del que sobreïx del cor

La vida cristiana no es reduïx a una sèrie d'actes exteriors sense que s'haja produït una autèntica conversió interior del cor i de la ment: «La boca parla del que sobreïx del cor» (Ev.). Si això no es té en compte, serem com els fariseus hipòcrites que exigien als altres el que ells no estaven disposats a complir ni viure. Per això ens diu Jesús en l'Evangeli que, abans de ficar-nos a corregir els altres, ens corregim a nosaltres mateixos i llavors podrem «veure prou clar per a poder traure la brossa de l’ull del germà». La maldat o la bondat provenen del cor de l'home i, per això, l'home es prova en el seu raonar (1 lect.).

Servent de Déu Guillem Rovirosa i Albet, sindicalista

Dia Mundial de les ONG

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Julià i Eunus, màrtirs. En temps de l'emperador Deci, el primer d'ells, Julià, impedit per la seua malaltia de gota, que no li permetia caminar ni estar dret, es va fer portar per dos dels seus criats en una cadira de mà per a presentar-se al jutge, i allí, un dels criats va renegar de la seua fe, mentre que l'altre, Eunus, es va mantindre ferm en la seua confessió de Crist juntament amb el seu amo. Conduïts tots dos per tota la ciutat muntats en camells, a la vista del poble van ser assotats fins a la mort. (s. III)

2. També en la mateixa ciutat d'Alexandria, sant Besas, màrtir, que, sent soldat, va intentar contindre els que insultaven els màrtirs abans citats, per la qual cosa va ser denunciat davant del jutge i, per perseverar en la fe, va morir decapitat. (s. III)

3. A Rouen, a la Gàl·lia, actualment França, santa Honorina, verge i màrtir. (s. inc.)

4. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Baldomer, subdiaca, home dedicat a Déu. (c. 660)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sants Basili i Procopi Decapolita, monjos, que en temps de l'emperador León III Isàuric van lluitar decididament en favor del culte a les santes imatges. (741)

6. Al monestir de Nerek, a Armènia, sant Gregori, monjo, doctor dels armenis, il·lustre per la seua doctrina, els seus escrits i la seua saviesa mística. (1005)

7. A Messina, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc, abat del monestir del Santíssim Salvador, que seguia la normes dels monjos orientals. (1149)

8. A Londres, a Anglaterra, santa Anna Line, viuda i màrtir, la qual, havent mort el seu marit en el desterrament per ser catòlic, va oferir la seua casa per a acollir sacerdots, i per esta raó, durant el regnat d'Isabel I, va ser penjada a Tyburn. Amb ella van patir els preveres i màrtirs Marc Barkworth, de l'Orde de Sant Benet, i Roger Filcock, de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van ser esquarterats abans de morir. (1601)

9. També a Londres, beat Guillem Richardson, prevere i màrtir, que havent-se ordenat a la ciutat de Sevilla, a Espanya, va ser penjat a Tyburn, sent l'últim màrtir sota Isabel I. (1603)

10. Al poble de Sencelles, a l'illa espanyola de Mallorca, beata Francesca Anna [Francinaina] dels Dolors de Maria Cirer Carbonell, verge, que sense saber llegir ni escriure, però moguda pel zel diví, es va entregar a obres d'apostolat i de caritat, i va fundar per a això la comunitat de Germanes de la Caritat. (1855)

Sant Gabriel de la Dolorosa Possenti

11. A Isola, a la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Gabriel de la Verge dels Dolors (Francesc) Possenti, acòlit, que, renunciant a la vanitat del món, encara adolescent va ingressar en la Congregació de la Passió de Jesucrist, on en breu temps va consumar la seua vida. (1862)

• J.M. Bausset: Sant Gabriel de la Dolorosa (2015)

12. A Marsella, a França, beata Maria de Jesús Deluil Martiny, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres Filles del Cor de Jesús, que ferida de mort per un sediciós, va concloure la seua vida escampant la seua sang en íntima unió amb la Passió de Crist. (1884)

13. A la població de Pastura, a Colòmbia, beata Maria de la Caritat de l'Esperit Sant (Carolina) Brader, verge, que va saber conjugar admirablement la vida contemplativa amb l'activitat missionera, i per a promoure la formació cristiana, va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Immaculada. (1943)

20 de febrer de 2022, diumenge VII

Lectures del dia (AVL)

    1 Sam 26, 2. 7-9. 12-13. 22-23: Déu t'havia posat en les meues mans, però jo no t'he volgut fer res de mal.

    Sal 103 (102), 1.2.3-4.8 i 10.12-13 (R.:8a). El Senyor és compassiu i benigne.

    1 Cor 15, 45-49. Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.

    Lc 6, 27-38. Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.

«Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós». L'amor als enemics, la generositat amb els que ens demanen, perdonar els que ens ofenen... Tot açò és el contingut de l'evangeli de hui. Per a entendre-ho hem de contemplar primer la misericòrdia de Déu, que tant ens estima i perdona al llarg de la nostra vida, a pesar de tants pecats i infidelitats. Hui, en resar el Parenostre, atenguem especialment la petició: «Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors». ¿Som conseqüents amb esta petició? En la primera lect. se'ns presenta com a model de compassió i misericòrdia a David, que podent venjar-se de Saül, el seu enemic, li va perdonar la vida, i no va voler atemptar impunement contra l'ungit del Senyor.

Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)

Dia Mundial de la Justícia Social

Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.

En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentre una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?

Papa Francesc: Fratelli tutti.

Oració al Creador

Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,

sense fam, sense pobrea,

sense violència, sense guerres.

Que el nostre cor s'òbriga 

a tots els pobles i nacions de la terra,

per a reconéixer el bé i la bellea

que vas sembrar en cada u,

per a estrényer llaços d'unitat, de projectes comuns,

d'esperances compartides. Amén.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 de febrer

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Serapió, màrtir, que en temps de l'emperador Deci, va ser víctima d'atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va acabar sent precipitat des de l'alt de la seua pròpia casa. (c. 248)

2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van perir a la ciutat de Tir, a l'actual Líban, en temps de l'emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seua ferma i inamovible constància a pesar de la seua joventut. Un d'ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats. (303)

3. A Antioquia de Síria, hui Turquia, commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, que educat en la fe cristiana des de la seua edat més tendra, va aconseguir la corona de la glòria en ser estripat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. (311)

4. A Tournai, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Eleuteri, bisbe. (c. 530)

5. Al cenobi de Saint-Truiden, al territori de Brabant, a Austràsia, també a l'actual Bèlgica, trànsit de sant Euqueri, bisbe d'Orleans, que desterrat per Carles Martel a causa de les calúmnies d'alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. (c. 738)

6. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. (c. 787)

7. A Ajustrel, lloc pròxim a Fàtima, a Portugal, santa Jacinta Marto, la qual, sent encara xiqueta de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l'afligia i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Mare de Déu. (1920)

8. A Stutthof, prop de Gdynia, a Polònia, beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Doménec i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser confinada en un camp de concentració, on, després d'haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. (1945)

Entre els milions de víctimes de l’Holocaust nazi hi ha nombrosos màrtirs cristians, especialment a Polònia. És el cas d’Estanislava Rodzinska nascuda al poble polonés de Nawojowa el 1899. Òrfena ben prompte de mare és acollida per les religioses d’un convent de dominiques. El seu exemple de vida farà que entre a la congregació i hi professe canviant el seu nom. Es va dedicar a la docència en diverses escoles i orfenats.

El 1939, amb l’ocupació del país per les tropes soviètiques, les religioses van haver de deixar la docència, però la Júlia la continuà clandestinament en un orfenat de Vilna. Acusada d’ajudar la resistència, és enviada al camp de concentració de Stutthof (prop de Danzig). El seu bon esperit la va portar a ajudar les presoneres jueves, malaltes de tifus, fins que ella mateixa se’n va contagiar i va morir el 20 de febrer de 1945. El 9 de maig següent el camp seria alliberat. Durant el seu seté viatge apostòlic a Polònia el papa Joan Pau II la va beatificar el 3 de juny de 1999. (Font)

13 de febrer de 2022, diumenge VI

 Lectures del dia (AVL).

Jornada de Lluita contra la Fam en el Món

• Enric Benavent. bisbe de Tortosa: Contagia solidaritat per acabar amb la fam (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de febrer

1. A Atenes, ciutat de Grècia, sant Martinià, que havia abraçat la vida eremítica en un lloc pròxim a Cesarea de Palestina. (c. 398)

2. A Karden, prop del Mosa, al territori de Trèveris, actualment Alemanya, sant Càstor d'Aquitània, prevere i eremita. (s. IV)

3. A Todi, ciutat de la regió italiana d'Úmbria, sant Benigne, prevere i màrtir. (s. IV)

4. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sant Esteve, bisbe. (c. 515)

5. A Rieti, a la Savina, hui regió del Laci, a Itàlia, commemoració de sant Esteve, abat, home d'exímia paciència, com va testificar d'ell sant Gregori Magne, papa. (s. VI)

6. A Osnabrück, al territori de Saxònia, a Germània, hui Alemanya, sant Gosbert, bisbe dels suabis, que, havent estat expulsat pels pagans, va assumir el govern de la citada església d’Osnabrück. (874)

7. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Gimer, bisbe. (c. 931)

8. A Lodeva, també a la Gàl·lia Narbonesa, sant Fulcrà, bisbe, insigne per la seua misericòrdia cap als pobres i pel seu zel en el culte diví. (1006)

9. A Meaux, a la Gàl·lia, de nou l'actual França, sant Gilbert, bisbe. (1009)

10. Prop de Ptolemaida, hui Akko, a Palestina, trànsit del beat Jordà de Saxònia, prevere de l'Orde de Predicadors, successor i imitador de sant Doménec, que va treballar incansablement per a estendre l'Orde i va perir en un naufragi. (1237)

11. A Spoleto, a l'actual regió italiana d'Úmbria, beata Cristina (Agustina) Camozzi, la qual, mort el seu espòs, va cedir per un temps a la concupiscència de la carn, però recuperada de nou la fe, va triar una vida penitent i va ingressar en l'Orde Secular de Sant Agustí, on es va distingir pel seu lliurament incessant a la pregària i pel servici a malalts i pobres. (1458)

12. A Pàdua, a la regió de Venècia, a Itàlia, beata Eustòquia (Lucrècia) Bellini, verge de l'Orde de Sant Benet. (1469)

13. A la localitat de Dongjaochang, prop de la ciutat de Lezhi, a la província xinesa de Sichuan, sant Pau Liu Hanzuo, prevere i màrtir, estrangulat per ser cristià. (1818)

14. A Thi-Nghe, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Pau Le-Van-Loc, prevere i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va ser decapitat a la porta de la ciutat per confessar a Crist. (1858)

15. Beat James Alfred Miller (1944- Huehuetenango, Guatemala 1982). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes de La Salle i màrtir.