Lectures del dia (AVL)
1 Sam 26, 2. 7-9. 12-13. 22-23: Déu t'havia posat en les meues mans, però jo no t'he volgut fer res de mal.
Sal 103 (102), 1.2.3-4.8 i 10.12-13 (R.:8a). El Senyor és compassiu i benigne.
1 Cor 15, 45-49. Així com som semblants a l'home fet de pols, també serem semblants a l'home que és del cel.
Lc 6, 27-38. Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.
«Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós». L'amor als enemics, la generositat amb els que ens demanen, perdonar els que ens ofenen... Tot açò és el contingut de l'evangeli de hui. Per a entendre-ho hem de contemplar primer la misericòrdia de Déu, que tant ens estima i perdona al llarg de la nostra vida, a pesar de tants pecats i infidelitats. Hui, en resar el Parenostre, atenguem especialment la petició: «Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors». ¿Som conseqüents amb esta petició? En la primera lect. se'ns presenta com a model de compassió i misericòrdia a David, que podent venjar-se de Saül, el seu enemic, li va perdonar la vida, i no va voler atemptar impunement contra l'ungit del Senyor.
Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)
Dia Mundial de la Justícia Social
Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.
En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentre una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?
Papa Francesc: Fratelli tutti.
Oració al Creador
Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,sense fam, sense pobrea,sense violència, sense guerres.
Que el nostre cor s'òbriga
a tots els pobles i nacions de la terra,
per a reconéixer el bé i la belleaque vas sembrar en cada u,per a estrényer llaços d'unitat, de projectes comuns,d'esperances compartides. Amén.
Elogis del 20 de febrer
1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Serapió, màrtir, que en temps de l'emperador Deci, va ser víctima d'atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va acabar sent precipitat des de l'alt de la seua pròpia casa. (c. 248)
2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van perir a la ciutat de Tir, a l'actual Líban, en temps de l'emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seua ferma i inamovible constància a pesar de la seua joventut. Un d'ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats. (303)
3. A Antioquia de Síria, hui Turquia, commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, que educat en la fe cristiana des de la seua edat més tendra, va aconseguir la corona de la glòria en ser estripat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. (311)
4. A Tournai, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Eleuteri, bisbe. (c. 530)
5. Al cenobi de Saint-Truiden, al territori de Brabant, a Austràsia, també a l'actual Bèlgica, trànsit de sant Euqueri, bisbe d'Orleans, que desterrat per Carles Martel a causa de les calúmnies d'alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. (c. 738)
6. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. (c. 787)
7. A Ajustrel, lloc pròxim a Fàtima, a Portugal, santa Jacinta Marto, la qual, sent encara xiqueta de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l'afligia i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Mare de Déu. (1920)
8. A Stutthof, prop de Gdynia, a Polònia, beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Doménec i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser confinada en un camp de concentració, on, després d'haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. (1945)
Entre els milions de víctimes de l’Holocaust nazi hi ha nombrosos màrtirs cristians, especialment a Polònia. És el cas d’Estanislava Rodzinska nascuda al poble polonés de Nawojowa el 1899. Òrfena ben prompte de mare és acollida per les religioses d’un convent de dominiques. El seu exemple de vida farà que entre a la congregació i hi professe canviant el seu nom. Es va dedicar a la docència en diverses escoles i orfenats.
El 1939, amb l’ocupació del país per les tropes soviètiques, les religioses van haver de deixar la docència, però la Júlia la continuà clandestinament en un orfenat de Vilna. Acusada d’ajudar la resistència, és enviada al camp de concentració de Stutthof (prop de Danzig). El seu bon esperit la va portar a ajudar les presoneres jueves, malaltes de tifus, fins que ella mateixa se’n va contagiar i va morir el 20 de febrer de 1945. El 9 de maig següent el camp seria alliberat. Durant el seu seté viatge apostòlic a Polònia el papa Joan Pau II la va beatificar el 3 de juny de 1999. (Font)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada