31 de juliol de 2022, diumenge XVIII: Sant Ignasi de Loiola

 Lectures del diumenge XVIII (AVL)

- Ecl 1, 2; 2, 21-23. ¿Què li queda a l'home de tot el seu esforç?

- Sal 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1). Al llarg de tots els segles, Señor,

                                                                        heu estat sempre la nostra muralla

- Col 3, 1-5. 9-11. Busqueu allò que és de dalt, on està Crist

- Lc 12, 13-21. Tot això que has acumulat, ¿de qui serà?

¿En què tenim posada la nostra seguretat? ¿Què pensem que és la font de la nostra felicitat? ¿Els diners, les propietats, els plaers d'este món, la fama, el poder...? Les lectures de hui responen a estes preguntes. «¿Què li queda a l'home de tot el seu esforç?... Vanitat de vanitats; tot és vanitat!». L'Evangeli ens crida a no atresorar béns d'este món sinó a fer-nos rics davant de Déu: «Mireu: guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en l’abundància, la vida d’un home no depén dels seu béns». En la mateixa línia la 2 lect. ens recorda que, havent ressuscitat amb Crist, hem de buscar els béns de dalt, on està Crist. Ens farem rics davant de Déu compartint el que tenim amb els nostres germans més pobres i necessitats. I només en Crist, pa de vida, assaciarem la nostra fam i la nostra set (cf. ant. de la comunió).

Sant Ignasi de Loiola, prevere, titular de l'església parroquial de Campanar

Entre el 20 de maig de 2021 -aniversari de la ferida sofrida per Íñigo a Pamplona-, i el 31 de juliol de 2022, festivitat de Sant Ignasi, s'ha celebrat “Ignatius 500”, amb el lema: Vore noves totes les coses en Crist. A més de recordar l’esdeveniment històric de la seua conversió, els jesuïtes ho viuen com una oportunitat d’actualitzar esta experiència a dia de hui. Conviden a tindre sempre els sentits oberts per a captar les necessitats de l’entorn, preguntant en tot moment com podem ajudar a transformar la realitat; assumint les pròpies limitacions i eixint al camí, per a anar descobrint este Déu que habita i treballa en totes les criatures, i contemplar-lo en tot el que ens esdevé.

Va nàixer a Loiola, al País Basc, l'any 1491. Primerament va viure en la cort i després va seguir la milícia. Convalescent d'una ferida rebuda en la defensa de Pamplona, el 1521, va encendre's en desigs de seguir les petjades de Crist. Retirat a Manresa, va viure una experiència espiritual, l'essència de la qual va consignar en el llibre dels Exercicis Espirituals. A París va estudiar teologia i va posar els primers fonaments de la Companyia de Jesús. Ordenat sacerdot a Venècia l'any 1537, es dirigí a Roma, on, tres anys després, fundava la Companyia de Jesús. L'any següent 1541, fou elegit primer Prepòsit General. Va contribuir moltíssim amb tota mena d'obres apostòliques a la restauració catòlica del segle XVI i a la renovació de l'activitat missionera de l'Església. Morí a Roma l'any 1556, i el 1622 Gregori XV el va canonitzar. [Font]

• Pregàries ignasianes.
• J. M. Bausset: Sant Ignasi de Loiola (31 de juliol de 2015)

Aniversari de la mort a Sogorb de Crisòstom Royo de Castellví, bisbe de Sogorb (1691)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de juliol

Memòria de sant Ignasi de Loiola, prevere, el qual, nascut al País Basc, va passar la primera part de la seua vida en la cort com a patge fins que, ferit greument, es va convertir a Déu. Va completar els estudis teològics a París i va unir a ell als seus primers companys, amb els quals més tard va fundar l'Orde de la Companyia de Jesús a Roma, on va exercir un fructuós ministeri escrivint diverses obres i formant els seus deixebles, tot per a major glòria de Déu. (1556)

2. A Milà, al territori Transpadà, actualment Itàlia, sant Cal·limer, bisbe. (s. II ex.)

3. A Sinnada, a Frígia, hui Turquia, sants Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs. (s. III)

4. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sant Fabi, màrtir, que va ser empresonat per negar-se a portar la insígnia del governador en una assemblea de la província, i com que va romandre fidel en la confessió de Crist, el jutge el va condemnar a mort. (303/304)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Tertul·lí, màrtir. (c. s. IV)

6. A Ravenna, a la via Flamínia, també a la Itàlia actual, trànsit de sant Germà, bisbe d'Auxerre, defensor de la fe dels britànics front l'heretgia pelagiana, el qual, havent acudit a Ravenna per a obtindre la pau de la regió de l'Armòrica, va ser rebut triomfalment pels emperadors Valentinià i Gal·la Placídia, i des d'allí va pujar després al regne celestial. (448)

7. Prop de Fòrum Corneli, actual Imola, a la mateixa via Flamínia, trànsit de sant Pere Crisòleg, bisbe de Ravenna, del qual es va fer memòria ahir. (c. 450)

8. A Skövde, a Suècia, santa Elena [o Helena], viuda, a qui es considera màrtir per haver sigut injustament assassinada. (c. 1160)

9. A Acquapendente, a la regió italiana de Toscana, trànsit del beat Joan Colombini, ric comerciant que, deixant-ho tot, va abraçar la pobresa, i amb els qui el van seguir va fundar l'Orde dels Jesuats, als components dels quals va voler pobres de Crist i casats amb la dama Pobresa. (1307)

10. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beat Everard Hanse, prevere i màrtir, que des del dia en què va abraçar la fe catòlica sempre li va ser fidel, la va propagar entre els seus conciutadans i, en temps de la reina Isabel I, va confirmar la seua fe amb el martiri a Tybourn. (1581)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Francesc Jarriges de la Morelie du Breuil, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, quan la persecució contra l'Església es feia sentir més intensa, va ser tancat en una vella nau destinada al transport d'esclaus, on va morir en emmalaltir de tisi. (1794)

12. A Cây Mét, lloc pròxim a la ciutat de Saigon, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sants Pere Doàn Côn Quý, prevere, i Manuel Phung, màrtirs, que, després de passar prop de set mesos en la presó, van ser decapitats per ser cristians. (1859)

13. A la vall Alighede, a Etiòpia, sant Justí de Jacobis, bisbe, de la Congregació de la Missió, que, mans i ple de caritat, es va entregar a l'apostolat i a la formació del clero indígena i, per això, va haver de patir prompte fam, set, tribulacions i la presó. (1860)

14. A la ciutat de Granollers, pròxima a Barcelona, beats màrtirs Dionís Vicente Ramos, prevere, i Francesc Remón Játiva, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en la persecució desencadenada contra la fe, amb el seu martiri, van seguir els passos de Crist. (1936)

15. A València, beat Jaume Buch Canals, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va morir confessant a Crist. (1936)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, en el camp de concentració de Dachau, beat Miquel Ozieblowski, prevere i màrtir, el qual, ocupada Polònia, la seua pàtria, per un règim polític contrari a la religió, per la seua fe va ser deportat a una presó d'extermini, on va portar a compliment el martiri baix cruels tortures. (1942)

17. A Kalisz, a Polònia, beat Francesc Stryjas, màrtir, que durant la mateixa persecució, després de passar per terribles turments, va volar triomfador a la trobada del Senyor. (1944)

18. A la ciutat de Trnava, a Eslovàquia, beata Sidònia (Cecília) Schelingovà, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu i màrtir, que, en temps difícils per a l'Església del seu país, va patir molt de cos i en l'esperit per haver protegit un sacerdot i, afectada finalment per una malaltia, es va mostrar testimoni alegre i constant de Crist. (1955)

- Beat Francesc Solanus Casey, en el segle Bernard (1870- Detroit, Michigan, els Estats Units d'Amèrica del Nord 1957). Sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors Caputxins.