Lectures del dia (AVL)
+ Dr. Josef ARQUER
(Berlín, Alemanya)
Hui, ens fixem en alguns que, entre la gent, han procurat acostar-se a Jesucrist, que està parlant mentres contempla els camps plens d'espigues: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats» (Lc 10,2). De sobte, fixa la seua mirada en ells i va assenyalant-ne uns quants, un per un: tu, tu i tu. Fins a setanta-dos...
Bocabadats, li senten dir que vagen, de dos en dos, a tots els pobles i llocs on Ell anirà. Potser algun haurà respost: —Però, Senyor, si jo tan sols he vingut per a escoltar-te, perquè és tan bonic el que dius!
El senyor els posa en alerta contra els perills que els assetjaran: «Aneu!: jo vos envie com a corders enmig de llops». I, tot usant imatges acostumades en les paràboles, afegix: «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies» (Lc 10,3-4). Bo i interpretant el llenguatge expressiu de Jesús: —Deixeu de banda els mitjans humans. Jo vos envie i això vos bastarà. Tot i que vos sentiu lluny, romandreu prop, jo vos acompanye.
A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romangueren amb Ell, els setanta-dos retornaran després a les seues famílies i al seu treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant els qui ens envolten a acostar-se a Jesucrist.
L'aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d'aquell parell de dies en què descobriren la bellesa de ser testimonis.
En considerar hui aquell episodi llunyà, copsem que no és un pur record històric. Ens veem al·ludits: podem sentir-nos al costat del Crist present en l'Església i adorar-lo en l'Eucaristia. I el papa Francesc ens anima a «portar Jesucrist a l'home, i conduir-lo a l'encontre amb Jesucrist, Camí, Veritat i Vida, realment present en l'Església i contemporani en cada home».
(Adaptat al valencià)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 3 de juliol
Festa de sant Tomàs, apòstol, qui, en anunciar-li els altres deixebles que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». I amb esta fe que va experimentar és tradició que va portar la paraula de l'Evangeli als pobles de l'Índia. (s. I)
Si bé ens podem reconèixer en els dubtes de l’apòstol Tomàs, convé que també l’imitem en la seua professió de fe (Jo 20,24-29): «La bondat divina actuà de tan admirable manera, que, quan Tomàs, dubtós, tocava en el seu Mestre les ferides de la carn, guaria en nosaltres les ferides de la infidelitat» (St. Gregori el Gran, Homilia 26).
En esta data se celebra el trasllat del seu cos a Edessa (segle VI). Una tradició molt antiga li atribuïx l’evangelització de Pèrsia, i la tradició malabar de l’Índia el té com a fundador. [font]
2. A Laodicea, a Síria, commemoració de sant Anatoli, bisbe, que va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no sols per a les persones de fe, sinó també per als filòsofs. (s. III)
3. A Bizia, ciutat de Tràcia, hui Turquia, sant Memnó, centurió i màrtir, que convertit a la fe en temps de Diocleciài Maximià per sant Sever, juntament amb este va ser sotmés a cruels turments, i victoriós va entrar en primer lloc al cel. (c. s. III)
4. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs, que van ser decapitats per negar-se a immolar als ídols i per confessar encara més valentament a Crist. (c. s. IV)
5. A Altino, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Heliodor, bisbe, que va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia, com a companys els sants Cromaci i Jeroni, i va ser el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)
6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Anatoli, bisbe, que va professar la fe ortodoxa sobre les dos naturaleses de Crist expressada pel papa sant Lleó en el tomus que va enviar a Flavià, i el contingut del qual es va preocupar a fer arribar al concili de Calcedònia. (458)
7. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó II, papa, coneixedor tant de la llengua grega com de la llatina, amant de la pobresa i dels pobres, que va acollir les decisions del Tercer Concili de Constantinoble. (683)
Va nàixer a Catània i va ser consagrat papa el 17 d'agost del 682, després d'una llarga espera per a la confirmació imperial. La condemna d'Honori I en el concili ecumènic de Constantinoble havia de ser acceptada per tot el món ecumènic i, a l'espera que això es produïra, l'emperador va retardar la ratificació del nou papa. Lleó II va aprovar totes les actes del concili i va explicar els motius de la condemna al papa Honori, tot i que la va ratificar, amb una carta a l'emperador. Papa culte i eloqüent, en el seu curt pontificat va aconseguir restaurar les esglésies de Sant Giorgio in Velabro i de Santa Bibiana. Va morir el 3 de juliol del 683 i el seu cos és enterrat a Sant Pere, davall de l'altar de la capella de la Mare de Déu de la Columna. [font]
8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, sant Raimon Gayrard, mestre d'escola, que, en quedar vidu, va consagrar la seua vida a fer obres de caritat, va fundar per a això un hospital, i, finalment, va ser admés entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. (1118)
9. A Hung Yên, Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Nguyên Dình Uyên, catequista i màrtir, que, empresonat en temps de l'emperador Minh Mang pels qui odiaven la fe cristiana, va morir a la presó. (1838)
10. A la ciutat de Vinh Long, a la Cotxinxina, també Vietnam en l'actualitat, sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir, decapitat, en temps de l'emperador Tu Duc, per confessar a Crist. (1853)
11. A Fuencarral, poble pròxim a Madrid, a Espanya, beata Maria Anna Mogás Fontcuberta, verge, fundadora de l'institut Franciscà de Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les xiquetes i la cura de pobres i malalts. (1886)
12. En una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs, que, en la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihetuan, oblidant-se de si mateixos, van ser assassinats mentre s'esforçaven per a protegir les dones i xiquets cristians que fugien. (1900)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada