9 de juny de 2025, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Dilluns després de Pentecosta

BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L'ESGLÉSIA

Memòria

Es reprén el temps ordinari

Memòria de la benaurada Verge Maria, mare de l'Església, a qui Crist va encomanar els seus deixebles per tal que, perseverant en l'oració a l'Esperit Sant, cooperaren en l'anunci de l'Evangeli (elog. del Martirologi Romà).

Oració col·lecta

Déu, Pare de misericòrdia, 

el vostre Fill, clavat en la creu, 

ens va entregar a sa Mare, santa Maria Verge, 

com a Mare nostra; 

per la seua intercessió, 

concediu-nos que la vostra Església 

siga cada dia més fecunda, 

s'alegre per la santedat dels seus fills, 

i atraga al seu si a tots els pobles.

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Mare de tots els qui viuen

Lectura del llibre del Gènesi

Després que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «¿On estàs?» Ell li respongué: «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que m'heu posat al meu costat m'ha oferit el fruit del arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat». 

El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

L'home donà a la sea dona el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.

O bé:

Lectura primera Fets 1,12-14

Tots ells eren constants i unànimes en la pregària,

amb Maria, la mare de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Després de vore com Jesús era portat al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia recórrer en dissabte. 

Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume, fill de d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.

Salm responsorial 86,1-2.3 et 5.6-7; (R.: 3)

El Senyor té el palau al mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,

coses glorioses:

Diuen d’ella:

«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;

este i aquell altre són fills de Sió.» R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fill de Sió.»

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.

Al·leluia

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;

oh santa Mare de l’Església,

que manteniu viu en el vostre cor

l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli Jo 19,25-34

Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Vora la creu de Jesús estaven sa mare, la germana de sa mare, Maria la dona de Cleofàs i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i al seu costat el deixeble que ell estimava, i digué a sa mare: «Dona, ací tens el teu fill»; i a continuació va dir al deixeble: «Ací tens ta mare». I, des d'aquella hora, el deixeble la va acollir en sa casa.

Després, Jesús, que sabia que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit», inclinà el cap i va deixar anar l'esperit.

Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins el dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. 

Els soldats hi anaren i trencaren les cames al primer i, després, a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.

* * * * *

Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)

Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.

• La paraula del dia: marededéu (AVL)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de juny

Sant Efrem

1. Sant Efrem [o Efraïm], diaca i doctor de l'Església, que primer va exercir a Nisibis, la seua pàtria, el ministeri de la predicació i l'ensenyament de la doctrina, i més tard, en envair Nisibis els perses, es va traslladar a Edessa, a Osroene, hui Turquia, on va iniciar una escola teològica amb els deixebles que l'havien seguit, en la qual va exercir el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Va ser cèlebre per la seua austeritat de vida i la riquesa de la seua doctrina, i pels exquisits himnes que també va compondre va meréixer ser anomenat "cítara de l'Esperit Sant". (373)

2. A Roma, en la quinzena milla de la Via Nomentana, al lloc anomenat ad Arcas, sants Prim i Felicià, màrtirs. (s. inc.)

Estos dos màrtirs eren germans i varen ser decapitats per causa de la fe en Crist prop de Roma, al segle III. Al segle VII el papa Teodor feu portar les seues relíquies a l'església redona del Mont Celi, dedicada a Sant Esteve. [font: MCL, p. 1241]

3. A Nicea, ciutat de Bitínia, actual Turquia, sant Diomedes, màrtir. (s. inc.)

4. A Vernemet, a la regió d'Agen, a Aquitània, actualment França, sant Vicent, màrtir, que, segons conta la tradició, va consumar el seu propi martiri per Crist durant la celebració d'una festa pagana en honor del sol. (292)

5. A Siracusa, a la regió italiana de Sicília, sant Maximià, bisbe, a qui esmenta amb freqüència el papa sant Gregori I el Gran. (594)

6. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Columba, prevere i abat, que, natural d'Hibèrnia, hui Irlanda, i instruït en els preceptes monàstics, en la seua pàtria i finalment a Iona va fundar monestirs cèlebres per l'observança i pel cultiu de les lletres, i ja ancià, esperant el suprem dia, al peu de l'altar va reposar en el Senyor. (597)

7. A Andria, a la regió italiana de la Pulla, sant Ricard, bisbe, el qual, anglés de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va acollir amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. (1196)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII, per raó de la seua fidelitat a l'Església catòlica, va ser tancat en la presó de Newport, on va morir de fam. (1537)

9. En Reritiba, al Brasil, sant Josep d'Anchieta, prevere de l'ordre de la Companyia de Jesús, el qual, nascut a les Illes Canàries, va passar quasi tota la seua vida en les missions del Brasil, on va treballar intrèpidament i amb gran zel. (1597)

Josep d'Anchieta va nàixer a San Cristóbal de la Laguna, a l'illa canària de Tenerife, el dia 19 de març de 1534. Ingressà a la Companyia de Jesús el primer de maig de 1551 a la Província de Portugal. Passats dos anys, és destinat al Brasil on, mogut per l'amor a Crist, es dedica a la formació humana i cristiana dels indígenes sota la llum de l'Evangeli, perseverant incansable en una múltiple activitat apostòlica fins a la mort. Ordenat sacerdot el 1566, fou nomenat superior de les comunitats de Sant Vicenç i de Sant Pau; i, després de deu anys, Provincial de totes les Missions brasileres, on es mostrà, durant deu anys més, com a excel·lent superior i organitzador. Josep d'Anchieta fou el primer a compondre una gramàtica de la llengua indígena; i el primer també a escriure un catecisme en la mateixa llengua. Com a missioner apostòlic va procurar per tots els mitjans la promoció dels indígenes en els aspectes humà, social i moral. Així és com va meréixer, per part dels natius, el títol d'"Apòstol del Brasil". Morí el 9 de juny de 1597 a la ciutat brasilera de Reritiba, ciutat que, en honor seu, ara porta el nom d'Anchieta. El papa Joan Pau II el va inscriure en el catàleg dels beats l'any 1980 i el papa Francesc en el dels sants el 3 d'abril de 2014. [Font: Litúrgia de les Hores: propi de la Companyia de Jesús, 2016]

10. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de l'Orde de la Companyia de Jesús, a qui, en els temps difícils de la Revolució Francesa, el papa Pius VI va nomenar vicari apostòlic de Moulins. Va ser empresonat, pels qui odiaven l'Església, en una nau presó, on va morir a conseqüència d'una fatal malaltia que allí va contraure. (1794)

11. A Roma, beata Anna Maria Taigi, mare de família, que, víctima de la violència del seu marit, va cuidar d'ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i es va distingir, a més, per la seua atenció a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. (1837)

12. Beat Moisés Tovini (1877-1930). Sacerdot diocesà de Brescia, rector del Seminari.

13. Beat Lluís Boccardo (1861-1936). Sacerdot i fundador de les Germanes de Crist Rei.