25 de maig de 2025, diumenge VI de Pasqua: Pasqua del Malalt

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle C

Pasqua del Malalt


Subsidi litúrgic (Delegació Diocesana de la Pastoral de Malalts i Majors de la diòcesi de València, traduït al valencià)

A. S'acosta el moment en què Jesús Ressuscitat pujarà al cel. Però, ja que Jesús ens estima, no ens deixarà sols enmig del món. Seguirà amb nosaltres d'una manera nova però no menys real que l'anterior. Promet fer estatge en els qui l'estimen i guarden la seua Paraula. Després promet als apòstols que l'Esperit Sant que enviarà el Pare els anirà ensenyant tot i recordant tot el que Jesús els va dir (Ev.). Esta certesa és la que farà a la comunitat de Jerusalem, amb els apòstols al capdavant, dir amb plena seguretat: «L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit...» (1 lect.). Crist ens deixa la seua pau per sempre. És la pau que va brollar del sacrifici de la creu i que brolla de l'altar per a tots nosaltres cada vegada que celebrem el misteri de l'eucaristia.

B. Sense Jesús i el seu Esperit res som com a Església i res podrem dir. L'edifici espiritual de l'Església es va construint a poc a poc gràcies a l'acció de l'Esperit Sant que ajuda a buscar sempre el bé comú a través d'una oració unànime, amb un mateix sentir. Admirem en l'Evangeli la delicadesa de Jesús. Ell va a la seua passió i es preocupa que el cor dels deixebles no es veja torbat i estiga en pau. Ell ens deixa la seua pau com a herència, una pau necessària per a que l'Esperit parle i recorde.

* * * * *

 Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.).

Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]

Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).

Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Salern l'any 1085. [font]

Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).

Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de maig

Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església, el qual, servidor de Crist des dels huit anys, va passar tota la seua vida al monestir de Wearmouth, a Northúmbria, a Anglaterra, dedicat a la meditació i a l'exposició de les Escriptures. Després de l'observança de la disciplina monàstica i l'exercici quotidià del cant a l'església, les seues delícies van ser sempre estudiar, ensenyar o escriure. (735)

Sant Gregori VII, papa, el qual, anteriorment anomenat Hildebrand, que primer va portar vida monàstica i va col·laborar en la reforma de l'Església en nombroses legacions pontifícies del seu temps. Una vegada elevat a la càtedra de Pere, va reivindicar amb gran autoritat i fortalesa d'ànim la llibertat de l'Església respecte al poder dels prínceps, defenent valentament la santedat del sacerdoci. En ser obligat a abandonar Roma per este motiu, va morir en l'exili a Salern, a la regió italiana de Campània. (1085)

Santa Maria Magdalena de Pazzi, verge de l'Orde de les Carmelites, que a la ciutat de Florència, també a Itàlia, va portar una vida d'oració abnegadament amagada en Crist, resant amb obstinació per la reforma de l'Església. Distingida per Déu amb molts dons, va dirigir d'una manera excel·lent les seues germanes cap a la perfecció. (1607)

4. A Atela, de nou a la regió italiana de Campània, sant Canió, bisbe i màrtir(s. III/IV)

5. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, commemoració de sant Dionís, bisbe, el qual, havent sigut desterrat a Armènia per l'emperador arrià Constanci a causa de la seua fe catòlica, va morir allí, per la qual cosa va meréixer el títol propi dels màrtirs. (c. 361)

6. A Florència, ciutat de la Toscana, novament a Itàlia, sant Zenobi, bisbe(s. IV/V)

7. Al monestir de Mantenay-sur-Seine, al costat de Troyes, a la Gàl·lia, hui França, sant Lleó, abat(s. VII)

8. A Anglaterra, sant Aldelm, bisbe, home cèlebre per la seua doctrina i escrits, que havia sigut abat de Malmesbury i després va ser nomenat primer bisbe de Sherborne, entre els saxons occidentals. (709)

9. A Peñalba, a la regió d'Astorga, al regne hispànic de Lleó, sant Gennadi, bisbe, primer abat i més tard bisbe del mateix lloc. Va prestar el seu consell als reis, però, mogut pel desig del claustre, va renunciar a la dignitat episcopal per a passar la resta de la seua vida com a monjo i eremita. (c. 925)

10. A Villamagna, prop de Florència, a la Toscana, actualment Itàlia, commemoració de sant Gerard Mecatti, qui, seguint les petjades de sant Francesc, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar a un lloc desert, on, per amor de Crist, es va dedicar a acollir a pelegrins i a ajudar a malalts. (c. 1245)

11. Prop de Montesanto, al Picé, hui la regió italiana de les Marques, trànsit de sant Geri, que, havent sigut abans comte de Lunèl, va portar vida d'ermità i va morir en el transcurs d'una santa peregrinació. (c. 1270)

12. A Faenza, a Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Jaume Felip (Andreu) Bertoni, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, insigne pel do de les llàgrimes i la seua extraordinària humilitat. (1483)

13. A Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Doan Van Van, màrtir, que, sent catequista i administrador de la parròquia de Bau No, en temps de l'emperador Tu Duc, ja octogenari, va confirmar amb la seua sang la perseverança en la fe. (1857)

14. A París, a França, santa Magdalena Sofia Barat, verge, que va fundar la Societat del Sagrat Cor de Jesús i va treballar amb gran entrega per la formació cristiana de les jóvens. (1865)

15. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Dionís Ssebuggwawo, màrtir, que a setze anys, havent reconegut davant del rei Mwanga que havia ensenyat els rudiments de la fe cristiana a dos persones de la seua cort, va ser traspassat amb una llança pel mateix sobirà. (1886)

16. A Catatlán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Cristòfor Magallanes i sant Agustí Caloca, preveres i màrtirs, que durant la persecució mexicana, confiant valerosament en Crist Rei, van obtindre la corona del martiri. (1927)

17. Beats Màrius Vergara i Isidor Ngei Ko Lat (Shadaw, Birmània, hui Myanmar 1950). El primer sacerdot italià de l'Institut Pontifici per a les Missions Estrangeres, i el segon birmà, laic i catequista, assassinats per odi a la fe.

18. Al camp de concentració de la ciutat de Javas, a Moldàvia, beat Nicolau Cehelskij, prevere i màrtir, el qual, sota un règim perseguidor de la religió, va superar amb la força de la seua fe els turments del martiri. (1951)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

13 de juliol de 2025, diumenge XV

DIUMENGE XV DURANT L'ANY / Cicle C Lectura primera Dt 30,10-14 Són paraules que estan molt prop de tu per a poder-les complir     Lectur...

entrades populars