PASQUA
 |
Resurrecció del Senyor
(Vicent Macip)
Museu de la Seu de
València |
El temps pasqual comença amb la Vigília Pasqual i acaba el diumenge de Pentecosta. Són cinquanta dies que cal celebrar amb alegria.
- La paraula del dia: Pasqua (AVL).
Vigília Pasqual en la Nit Santa
Esta celebració commemora la Nit Santa en què el Senyor va ressuscitar i és figura de la Pasqua autèntica de Crist, de la nit de l’alliberament verdader, en què «rompudes les cadenes de la mort, Crist puja victoriós de l’abisme» (Pregó pasqual).
Segons una antiquíssima tradició, esta és una nit de vetla en honor del Senyor, i la Vigília que hi té lloc, commemorant la Nit Santa en què el Senyor va ressuscitar, ha de considerar-se com «la mare de totes les Santes Vigílies» (sant Agustí).
Durant la Vigília, l'Església espera la Resurrecció del Senyor i la celebra amb els sagraments de la iniciació cristiana (CO, 332). Els fidels, tal com ho recomana l'Evangeli (Lc 12, 35-48), han d'assemblar-se als criats que amb els llums encesos a les mans esperen el retorn del seu Senyor, a fi que, quan arribe, els trobe en vetla i els convide a compartir la seua taula.
La primera part de la Vigília és un solemne lucernari en el qual es beneïx el signe de hui, el ciri pasqual. La llum de Crist, que ressuscita gloriós, dissiparà les tenebres del nostre esperit.
La litúrgia de la Paraula ens presentarà les fites més importants de la Història de la Salvació, fins que en l'Al·leluia solemne pregonem l'alegria i la certesa de la resurrecció de Crist.
Lectures de la Vigília pasqual
Lectura primera Gn 1,1-2,2
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo
Lectura del llibre del Gènesi
Al principi Déu va crear el cel i la terra. La terra era un món buit i sense orde, la foscor cobria tota la superfície de l'abisme i l'esperit de Déu planava per damunt de les aigües. Déu va dir: «Que existixca la llum». I la llum va existir. Déu va vore que la llum era bona, i la va separar de la foscor. I donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». Hi hagué una vesprada i un matí, i va ser el primer dia.
Déu digué: «Que hi haja un firmament entremig de les aigües per a separar unes aigües de les altres». Déu va fer el firmament i separà les aigües que hi ha baix del firmament de les que hi ha dalt. I va ser així. Déu li donà el nom de «cel». Hi hagué una vesprada i un matí, i va ser el segon dia.
Déu digué: «Que les aigües de baix del cel es congreguen totes en un sol lloc i apareguen els continents». I va ser així. I Déu donà als continents el nom de «terra», i a les aigües reunides, el de «mar». I Déu va vore que era bo.
Déu digué: «Que la terra produïxca la vegetació: herbes que facen llavor i arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor, per tota la terra». I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. I Déu va vore que era bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i va ser el tercer dia.
Déu digué: «Que hi haja llums en el firmament del cel que separen el dia de la nit, i assenyalen les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminen la terra». I va ser així. Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran que presidira el dia, i un de més menut, que presidira la nit; va fer també les estreles. Déu els col·locà en el firmament del cel per a que il·luminaren la terra, presidiren el dia i la nit i separaren la llum de la foscor. I Déu va vore que era bo.. Hi hagué una vesprada i un matí, i va ser el quart dia.
Déu digué: «Que en les aigües hi haja sers vius que naden, i que animals alats volen entre la terra i el firmament del cel». Déu creà els grans monstres marins, i els sers vius de tota classe que naden dins de l'aigua i tota classe d'animals alats. I Déu va vore que era bo. Déu els beneí dient-los: «Sigau fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües de la mar, i que els animals alats es multipliquen en la terra». Hi hagué una vesprada i un matí, i va ser el dia que feia cinc.
Déu digué: «Que la terra produïxca sers vius de tota classe: bestiar, rèptils i tota classe de feres». I va ser així. Déu va fer tota classe de feres i tota classe de bestiar i rèptils. I Déu va vore que era bo.
I Déu digué: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els animals alats i totes les bèsties i rèptils que es mouen per la terra». Déu va crear el ser humà a la seua imatge, el va crear a imatge de Déu; va crear l'home i la dona. I Déu els beneí dient-los: «Sigau fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, les aus del cel i tots els animals que es mouen per la terra».
Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor; seran el vostre aliment. I a tots els animals de la terra, a tots els animals alatsl, i a totes les bestioles que es mouen per terra, a tots els sers vius, els done l'herba verda com a aliment». I així es va fer. Déu va vore que tot allò que havia fet, i era bo de veritat. Hi hagué una vesprada i un matí, i va ser el dia que feia sis.
D'esta manera quedaren acabats el cel, la terra i tot l'univers. Déu acabà la seua obra el dia que feia set, i el dia que feia set va descansar de tota l'obra que havia fet.
Salm responsorial 103,1-2a.5-6.10 i 12.13-14.24 i 35c (R.: 30)
Beneïx el Senyor, ànima meua.
Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!
Aneu vestit d'esplendor i majestat,
vos rodeja la llum com un mantell.
R. Senyor, envieu el vostre Esperit,
que renove la faç de la terra.
Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
Li donàreu l'oceà com a vestit,
les aigües sepultaven les muntanyes. R.
Feu brollar torrents de les fonts,
que s'esgolen entre les muntanyes;
en les vores fan niu els ocells,
refilen entre les branques. R.
Des del vostre palau regueu les muntanyes,
sacieu la terra de pluges del cel;
feu nàixer l'herba per als animals
i les plantes que l'home cultiva. R.
¡Que variades que són, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes sàviament!
La terra està plena de les vostres criatures.
Beneïx el Senyor, ànima meua. R.
O bé:
Salm 32,4-5.6-7.12-13.20 i 22 (R.: 5b)
R. Senyor, la terra està plena de la vostra misericòrdia.
Lectura segona Gn 22,1-18
Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Déu, per a posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham, Abraham». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «Pren a Isaac, el teu fill únic, que tant ames, ves-te'n al país de Morià, i allí, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust».
Abraham es va alçar de bon matí, va aparellar la somera, va prendre dos criats i el seu fill Isaac, va asclar la llenya per al foc de l'holocaust i es va posar en camí cap al lloc que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham va alçar els ulls i va vore de lluny el lloc. I va dir als criats: «Quedeu-vos ací amb la somera; jo i el xiquet pujarem allí per a adorar a Déu i després tornarem». Abraham va carregar la llenya de l'holocaust a l'esquena del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren a caminar els dos junts.
Isaac va dir a son pare: «Escolta, pare». Abraham va respondre: «¿Què vols, fill?» Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però la víctima, ¿on està?» Abraham li respon: «Déu mateix ens procurarà la víctima del sacrifici, fill meu». I continuaren caminant els dos.
Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill Isaac i el va posar en l'altar, damunt de la llenya. Abraham allargà la mà i agarrà el ganivet per a degollar el seu fill.
Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic».
En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.
A aquell lloc, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «En la muntanya el Senyor es proveïx».
L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué:
«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè m'has obeït"».
Salm responsorial 15,5 i 8.9-10.11 (R.: 1)
Senyor, heretat meua i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, no cauré mai.
R. Guardeu-me, Déu meu, vós sou el meu refugi.
El meu cor s'alegra, s'omplin de goig les meues entranyes
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meua vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui vos ama. R.
M'ensenyareu el camí que du a la vida:
joia i festa plena en la vostra presència;
al vostre costat, delícies per sempre. R.
Lectura tercera Ex 14,15-15,1a
Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, el Senyor digué a Moisés: «¿Per què t'aclames a mi? Ordena als israelites que es posen en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en dos, a fi que els israelites caminen per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els egipcis s'obstinen a entrar darrere d'ells. I mostraré el meu poder sobre el Faraó i sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus guerrers. Els egipcis sabran que jo soc el Senyor, quan la meua glòria s'haurà manifestat en el Faraó, en els seus carros i en els seus guerrers».
L'àngel de Déu que caminava davant de la formació d'Israel es posà a caminar darrere d'ells, i també la columna de núvol que tenien davant es posà darrere i es va situar entre el campament dels egipcis i el d'Israel. El núvol era tenebrós, i en tota la nit, les dos formacions no s'acostaren l'una a l'altra.
Moisés estengué la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant, que durà tota la nit, va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta. Les aigües es partiren i els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Els egipcis intentaren perseguir-los, i tota la cavalleria del Faraó, amb els carros i els cavallers, entraren darrere d'ells en el llit de la mar.
A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, posà la mirada sobre la formació dels egipcis i sembrà la confusió: encallà les rodes dels carros i feia que a les tropes els costara molt avançar. Els egipcis digueren: «Fugim d'Israel, que el Senyor lluita a favor seu contra Egipte». El Senyor digué a Moisés: «Estén la mà cap al mar: que es tornen a ajuntar les aigües i que cobrixquen els egipcis, els seus carros i els seus guerrers».
Moisés estengué la mà cap al mar i, de bon matí, el mar se'n tornà al seu lloc de sempre. Els egipcis, que fugien, se'l van trobar davant, i el Senyor els va precipitar al mig del mar. Les aigües tornaren i cobriren els carros amb els cavallers. De totes les tropes del Faraó que havien entrat darrere dels israelites en el llit de la mar, no quedà ni un sol home. Però els israelites caminaven per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis i els israelites veren els egipcis morts a la vora del mar. Quan els israelites veren la gran gesta que el Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran temor de Déu i cregueren en ell i en el seu servent Moisés.
Llavors Moisés i els israelites entonaren este càntic en honor del Senyor.
Després d'esta lectura no es diu «Paraula de Déu».
Salm responsorial Ex 15,1-2.3-4.5-6.17-18 (R.: 1a)
Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria,
ha tirat al mar cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
És el meu Déu, i jo l'he d'alabar,
és el Déu del meu pare i jo l'he d'enaltir.
R. Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria.
El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és "el Senyor".
Ha tirat al mar els carros del Faraó i el seu exèrcit;
els millors combatents s'han afonat al mar Roig. R.
i han baixat al fons com una pedra.
La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic;
la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. R.
Feu entrar i planteu el vostre poble
en la muntanya de la vostra heretat,
el lloc, Senyor, que heu preparat per a viure,
el santuari, Senyor, que han bastit les vostres mans.
El Senyor serà rei per sempre més. R.
Lectura quarta Is 54,5-14
El Senyor, el teu redemptor, t'estima amb un amor etern
Lectura del llibre d'Isaïes
El teu creador s'ha fet el teu marit,
el seu nom és "El Senyor de l'univers";
t'ha rehabilitat el Sant d'Israel,
anomenat "Déu de tota la terra".
El Senyor t'ha cridat com qui crida
l'esposa abandonada que s'enyora.
¿Pot ser repudiada la muller de la joventut?,
Jo t'havia abandonat per poc de temps,
però ara et recobre amb un afecte immens.
En una flamerada d'indignació
t'havia amagat un moment la meua mirada,
però ara t'ame amb un amor etern,
diu el Senyor, el qui t'ha reclamat.
Faré com en els dies de Noé,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria mai més la terra;
ara jure que no m'irritaré
Encara que es moguen les muntanyes
i se somoguen els tossals,
no es mourà l'amor que jo et tinc
ni se somourà el meu
pacte de pau,
diu el Senyor, el qui t'ama.
Oh pobra ciutat, batuda pel temporal, desolada.
Faré posar les teues pedres damunt d'ambre negre,
i et donaré uns fonaments de safir;
faré de robins els teus merlets,
les teues portes de cristall de roca
i tot el teu recinte de pedres precioses.
Tots els teus fills sera deixebles del Senyor
i serà gran la seua prosperitat.
Tindràs el fonament en la justícia,
lluny de tota amenaça: no hauràs de témer per res;
lluny de tot terror: no s'acostarà a tu.
Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)
¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permés que s'alegren els enemics.
Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;
quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.
R. ¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!.
Canteu-li, fidels del Senyor,
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida;
a la nit, tot eren plors,
al matí, cants de goig. R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
Heu mudat els meus plors en danses.
Senyor, Déu meu, vos lloaré per sempre. R.
Lectura quinta Is 55,1-11
Veniu a mi, i vos saciaré de vida.
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna
Lectura del llibre d'Isaïes
«Oh, tots els qui teniu set, vingueu a l'aigua,
vingueu els qui no teniu diners,
compreu i mengeu sense diners,
compreu llet i vi sense pagar res.
¿Per què perdeu els diners en un pa que no alimenta,
i malgasteu el salari en menjars que no satisfan?
Escolteu bé, i tastareu cosa bona,
assaborireu plats suculents.
Estigueu atents, vingueu a mi,
Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,
els favors segurs promesos a David.
El vaig fer testimoni davant dels pobles,
guia i sobirà de nacions.
Cridaràs un poble que tu no coneixies,
i eixe poble, sense conéixer-te, vindrà corrents,
buscant el Senyor, el teu Déu,
el Sant d'Israel, que t'ha honrat.
Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,
invoqueu-lo, ara que està prop.
Que l'injust abandone els seus camins,
i el malvat els seus propòsits;
que torne al Senyor i s'apiadarà d'ell,
al nostre Déu, tan generós per a perdonar.
Perquè els meus pensaments no són els vostres,
i els vostres camins no són els meus, diu el Senyor.
Els meus camins i els meus pensaments
estan molt lluny dels vostres,
com la distància del cel a la terra.
Tal com la pluja i la neu cauen del cel
i no retornen sense amerar la terra,
fecundar-la i fer-la germinar,
per a donar gra al sembrador
i pa a qui ha de menjar,
així serà la paraula que ix dels meus llavis:
no tornarà a mi de buit
sense haver fet allò que jo volia
i haver complit la seua missió».
Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)El Senyor és el Déu que em salva,
confie en ell, no m'espante.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
R. Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conéixer entre els pobles les seues gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquen per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran en la teua ciutat. R.
Lectura sexta Ba 3,9-15.32-4,4
Avança pel camí que conduïx a la claror del Senyor
Lectura del llibre de Baruc
Escolta, Israel, els preceptes de vida,
estigues atent i aprendràs la prudència.
¿Com és, Israel, que et trobes en país enemic
i t'has fet vell en una terra que no és teua,
que tots eviten el teu contacte,
com evitarien el contacte d'un difunt,
i et tracten igual que si estigueres en el país dels morts?
És que has abandonat la font de la Saviesa.
Si hagueres seguit el camí de Déu,
hauries vixcut en pau per sempre.
Aprén on es troba la prudència,
on està el vigor, on està la intel·ligència,
i sabràs també on es troba la vida llarga
i on està la llum dels ulls i la pau.
Però, ¿qui ha descobert el lloc de la prudència?
¿Qui ha entrat en les cambres on guarda els tresors?
Només la coneix el qui ho sap tot.
És ell qui l'ha trobada amb el seu enteniment.
Ell ha preparat la terra per sempre i l'ha poblada d'animals;
quan envia la llum, ella va;
quan la crida, ella l'obeïx tremolant;
les estreles brillaven en el lloc on es ponen,
celebrant allí la seua festa;
ell les cridà i li respongueren: «Ací ens teniu»,
i amb alegria brillaren per al seu creador.
Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar.
I és ell qui ha descobert tots els camins de la Saviesa
i l'ha donada a Jacob, el seu servent,
Després d'això s'aparegué ací en la terra,
on convixqué amb els hòmens.
És això el llibre dels manaments de Déu,
la llei que perdura per sempre més.
Tots els qui la guarden s'encaminen a la vida,
però els qui l'abandonen moriran.
Retorna, poble de Jacob, i apodera-te'n,
avança pel camí que conduïx a la claror de la seua llum.
No dones a un altre poble la teua glòria,
no cedixques el teu privilegi a una gent forastera.
¡Que feliços som nosaltres, poble d'Israel!
Nosaltres coneixem com hem d'agradar a Déu.
Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: Jo 6,68b)
La llei del Senyor és perfecta
i és descans de l'ànima;
el testimoni del Senyor és fidel,
dona saviesa als simples.
R. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
Els mandats del Senyor són rectes,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són diàfans,
il·luminen els ulls. R.
El temor que ell inspira és sa,
es manté per sempre;
les lleis del Senyor són verdaderes,
totes són justíssimes. R.
Són més envejables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
d'un abeller que destil·la. R.
Lectura sèptima Ez 36,16-17a.18-28
Abocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou
Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:
quan la casa d'Israel habitava la seua terra,
la profanà amb la seua actitud i els seus actes.
Per això vaig abocar sobre ells el meu rigor,
per la sang que havien escampat en aquella terra,
pels ídols amb què l'havien profanada.
Els vaig dispersar entre els altres pobles,
els vaig escampar per diversos països
en pena de la seua actitud i els seus actes.
Entre els pobles a on anaren
profanaren el meu sant nom,
fent que digueren d'ells:
"Eixe era el poble del Senyor,
i ha hagut d'abandonar el seu país".
Però m'ha dolgut vore el meu sant nom
profanat per la casa d'Israel
entre els pobles a on anaren.
Per això, digues a la casa d'Israel:
Açò diu el Senyor, el teu Déu:
"No ho faré per vosaltres, casa d'Israel,
entre els pobles a on anàreu.
Jo santificaré el meu gran nom,
profanat entre els altres pobles,
profanat per vosaltres enmig d'ells.
I, quan jo mostraré en vosaltres la meua santedat,
als ulls dels pobles, sabran que jo soc el Senyor.
Ho dic jo, el Senyor Déu sobirà.
Vos prendré d'entre els altres pobles,
vos reuniré de tots els països
i vos faré tornar a la vostra terra.
Abocaré sobre vosaltres aigua clara
i quedareu nets de tota taca
i de tots els vostres ídols.
Vos donaré un cor nou
i posaré en vosaltres un esperit nou;
trauré de la vostra carn el cor de pedra
i vos en donaré un de carn.
Posaré en vosaltres el meu esperit
i faré que seguiu els meus preceptes,
que compliu i guardeu les meues lleis.
Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.
Vosaltres sereu el meu poble,
i jo seré el vostre Déu"».
Salm responsorial 41,3.5bcd;42,3.4 (R.: 41,2)
Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida;
¿quan podré vore a Déu cara a cara?
R. Com la cerva sospira per l'aigua viva,
també sospire jo per vós, Déu meu.
Recorde com en altres temps
venia amb colles d'amics
cap a la casa de Déu,
enmig d'una reunió festiva,
amb crits d'alegria i de lloança. R.
Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guien,
que em duguen a la muntanya sagrada,
al lloc on residiu. R.
I m'acostaré a l'altar de Déu,
a Déu, que és la meua alegria;
ho celebraré i vos alabaré amb la cítara,
Senyor, Déu meu. R.
Quan se celebra el baptisme, el salm responsorial serà Is 12, 2.3-4bcd.5-6, com després de la lectura quinta.
O bé:
Salm 50,12-13.14-15.18-19 (R.: 12a)
R. Déu meu, creeu en mi un cor ben net.
Oració col·lecta
Oh Déu,
que feu resplandir esta nit santíssima
amb la glòria de la resurrecció del Senyor;
desvetleu en la vostra Església
la consciència de ser fills de Déu,
a fi que, renovats en el cos i en l'esperit,
vos servim amb fidelitat.
Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura de l'apòstol Rm 6,3-11
Crist, una volta ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans,
Tots els qui hem sigut batejats en Jesucrist, hem sigut submergits en la seua mort. En efecte, pel baptisme hem sigut sepultats amb ell en la mort, per a que, tal com Crist, per la glòria del Pare, va ressuscitar d'entre els morts, també nosaltres caminem en una nova vida. I si nosaltres hem sigut units a ell en una mort com la seua, també ho serem en una resurrecció com la seua. Hem de saber que allò que érem abans ha sigut crucificat amb ell; la nostra condició pecadora ha sigut destruïda i d'ara en avant no som esclaus del pecat: perquè el qui ha mort està alliberat del pecat.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, una vegada ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre d'ell. Quan ell va morir, va morir al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, considereu-vos morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.
Al·leluia Salm 117,1-2.16ab-17,22-23
R. Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Evangeli Mt 28,1-10
Ha ressuscitat i ara va davant de vosaltres a Galilea
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Al final del dissabte, quan ja clarejava el matí del diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a vore el sepulcre. De sobte, es va sentir un gran terratrèmol: un àngel del Senyor baixà del cel, va apartar la pedra i es va assentar damunt. Resplandia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. Va ser tan gran el sobresalt dels guàrdies, que de la por es quedaren com morts. L'àngel del Senyor digué a les dones: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu a Jesús, el crucificat. No està, ací: ha ressuscitat, tal com va dir. Vingueu, nireu el lloc on estava, i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d'entre els morts i ara va davant de vosaltres a Galilea; allí el voreu. Mireu que jo vos ho he dit». Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren corrents d'allí per a anunciar-ho als deixebles. I en això que Jesús els va eixir al pas i les va saludar: «Déu vos guarde». Elles s'acostaren, se li abraçaren als peus i l'adoraren. Jesús va afegir. «No tingueu por. Aneu, conteu-ho als meus germans: que vagen a Galilea, que allí em voran».
Nit santa i feliç per a celebrar les cadenes trencades de la mort. Contemplem la història de la salvació, des de la creació fins a la gran profecia del cor nou, i en el centre el pas de la mar enmig de la nit amb el cant final d'alliberament. Creació i alliberament s'unixen en un mateix designi diví, i nosaltres anem responent amb el cant dels salms lloant amb el cor. En cos i ànima renovats per a entregar-nos al servici del Déu que il·lumina esta nit. Tot culmina amb la proclamació de la resurrecció a les dones en el matí d'aquell primer diumenge.
La tercera part de la celebració de hui es dedica a actualitzar el nostre baptisme, per al qual ens hem preparat en la Quaresma. Renovarem la nostra adhesió a Crist per la fe, expressada en les promeses baptismals. La benedicció de l'aigua de la pila baptismal i l'aspersió amb ella ens recorden la nostra mort a l'home vell pel baptisme i el nostre naiximent a la nova vida en el Senyor Ressuscitat. La litúrgia eucarística ens retorna en el sagrament la presència gojosa del Senyor Jesucrist, la nostra Víctima Pasqual.
Acolliu, Senyor, les ofrenes del vostre poble
i escolteu la seua pregària,
que arranca dels sagraments pasquals,
obtinga la seua plenitud en el vostre regne.
Per Crist, Senyor nostre.
És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
que sempre, Senyor, vos alabem,
però més que mai en esta nit
en què Crist, la nostra Pasqua,
Perquè Crist és l'Anyell verdader
que lleva el pecat del món.
Ell, morint, destruïa la nostra mort,
i ressuscitant ens ha tornat la vida.
ple de la gran alegria de la Pasqua,
d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;
i també els àngels i els arcàngels
i tots els cors celestials
cantem l'himne de la vostra glòria:
Oració després de la comunió
Senyor, infoneu-nos el vostre esperit de caritat;
i feu que vixcam unànimes
els qui heu assaciat amb un mateix sagrament pasqual.
Per Crist, Senyor nostre.
