HUITAVA DE PASQUA
DILLUNS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA
Este Jesús, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonisLectura dels Fets dels Apòstols
El dia de Pentecosta, Pere s’alçà amb els Onze i, amb veu alta, digué a la gent:
«Hòmens de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapiau açò que vos dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant de vosaltres, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Prou que ho sabeu tots.
Ara bé: d'acord amb la decisió que Déu havia pres i que ja coneixia, a Jesús de Natzaret li feren traïció, i vosaltres el matàreu fent-lo clavar en la creu per uns hòmens que no seguixen la Llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha deslliurat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retindre'l captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia:
"Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, no cauré mai.Pes això s'alegra el meu cor, exulta la meua llengua;també el meu cos reposa confiat:no m'abandonareu entre els morts,ni deixareu el vostre amic caure en la fossa.M'ensenyareu el camí que du a la vida:
en la vostra presència, alegria plena ".
Germans, vos he de parlar clar. El patriarca David va morir i el soterraren en un sepulcre que hui encara podem vore. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron u dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que el seu amic caiguera en la fossa".Este Jesús, per tant, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha enaltit, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promés, i l'ha donat amb profusió. Açò és el que esteu veent i sentint».
Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,no hi ha felicitat en mi sense vós».Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.O bé:Al·leluia.Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.També de nit instruïx el meu cor.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, no cauré mai. R.El meu cor s'alegra, la meua ànima exulta,també el meu cos reposa confiat:no m'abandonareu entre els morts,ni deixareu el vostre amic caure en la fossa. R.M'ensenyareu el camí que du a la vida:en la vostra presència, alegria plena;al vostre costat, delícies per sempre. R.
Hui és el dia en què venç el Senyor:alegrem-nos i celebrem-ho.
Aneu, conteu-ho als meus germans: que vagen a Galilea, que allí em voran᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren corrents del sepulcre per a anunciar-ho als deixebles. I en això que Jesús els va eixir al pas i les va saludar: «Déu vos guarde». Elles s¡acostaren, se li abraçaren als peus i l'adoraren. Jesús va afegir: «No tingueu por. Aneu, conteu-ho als meus germans: que vagen a Galilea, que allí em voran».Mentres elles anaven de camí, alguns de la guàrdia tornaren a la ciutat i contaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Estos es reuniren amb el consell de notables i acordaren donar una bona suma de diners als soldats, i els digueren: «Feu córrer que, de nit, mentres dormíeu, han anat els seus deixebles i han robat el cos. Si el governador arribara a saber-ho, ja ens encarregarem de convéncer-lo que vos deixe tranquils». Els soldats es quedaren els diners i feren segons se'ls havia indicat. I entre els jueus encara corre esta versió dels fets.
Meditació pasqual
Papa Francesc: Regina Coeli, Dilluns de l'Àngel, 22 d'abril de 2019
En Ell, nosaltres també hem ressuscitat, passant de la mort a la vida, de l'esclavitud del pecat a la llibertat de l'amor. Deixem-nos alcançar, doncs, pel missatge consolador de la Pasqua i embolcallar per la seua llum gloriosa, que dissipa les tenebres de la por i de la tristesa. Jesús ressuscitat camina al nostre costat. Ell es manifesta als que l’invoquen i l’estimen. En primer lloc, en l'oració. Però també en les alegries senzilles viscudes amb fe i gratitud. També podem sentir-lo present compartint moments de cordialitat, d'acolliment, d'amistat, de contemplació de la naturalesa. ¡Que este dia de festa en el qual s'acostuma a gaudir d'una mica d'oci i de gratuïtat, ens ajude a experimentar la presència de Jesús!
* * * * *
1. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actual Croàcia, passió de sant Ireneu, bisbe i màrtir, que en temps de l'emperador Maximià, i sota el prefecte Probe, va ser primer turmentat, després empresonat i finalment decapitat. (s. IV)
2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Eutiqui, bisbe, que va presidir el II Concili Ecumènic Constantinopolità, en el qual va defendre enèrgicament la fe ortodoxa i, després de patir un llarg exili, amb la seua mort va professar la resurrecció de la carn. (582)
3. A Roma, santa Gal·la, filla del cònsol Símac, la qual, en morir el seu cònjuge, va viure prop de l'església de Sant Pere durant molts anys, entregada a l'oració, a les almoines, als dejunis i a altres obres santes, i el felicíssim trànsit de la qual va ser descrit pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)
4. A Troyes, de Nèustria, hui França, sant Winebald, abat de l'abadia de Saint-Loup, preclar per la seua austeritat. (c. 620)
5. A la mateixa ciutat de Troyes, sant Prudenci, bisbe, que per als qui havien de viatjar va preparar un compendi del Saltiri, va recollir de les Sagrades Escriptures els preceptes per als candidats al sacerdoci i va restaurar la disciplina dels monestirs. (861)
6. A Velehrad, lloc de Moràvia, actualment Txèquia, naiximent per al cel de sant Metodi, bisbe, juntament amb el seu germà sant Ciril, la memòria del qual se celebra el dia 14 de febrer. (885)
7. A l'abadia de Sankt Gallen, a la regió de Suàbia, a Alemanya, beat Notker Bàlbul, monjo, que va passar quasi tota la vida en este cenobi component nombroses seqüències. Gràcil de cos però no d'ànim, tartamut de veu però no d'esperit, va ser ferm en totes les coses divines, pacient en l'adversitat, mans envers tots, diligent en la pregària, en la lectura, en la meditació i en l'escriptura. (912)
8. Al monestir de Sant Elies, sobre la muntanya Aulina, prop de Palmi, a la regió italiana de Calàbria, sant Filaret, monjo, cèlebre per la seua vida entregada a l'oració. (1070)
9. A l'illa d'Eskilsø, prop de Roskilde, a Dinamarca, sant Guillem, abat, que cridat a Dinamarca des del cenobi de Canonges Regulars de París, va renovar no sense obstacles la disciplina regular, i a l'alba del Diumenge de Pasqua va partir d'esta vida. (1203)
10. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, passió de sant Pere de Verona, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, nascut de pares seguidors del maniqueisme, encara xiquet va abraçar la fe catòlica i, sent encara adolescent, va rebre del mateix sant Doménec l'hàbit. Dedicat a combatre l'heretgia, de camí cap a Como va caure víctima dels enemics, proclamant fins i tot en l'últim moment el símbol de la fe. (1252)
11. Al monestir de Santa Maria, a la Sacra Muntanya, prop de Varesse, també a la regió de Llombardia, beata Caterina de Pallanza, verge, que, juntament amb diverses companyes, va portar vida eremítica sota la Regla de sant Agustí. (1478)
12. A la ciutat de Vinh Tri, a Tonquín, actual Vietnam, sant Pau Lè Bao Tinh, prevere i màrtir, que, encara clergue, va romandre molt de temps en la presó, i després, ordenat sacerdot, va dirigir el seminari, va confeccionar un llibre d'homilies i un compendi de doctrina cristiana. Finalment, empresonat de nou, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a la decapitació. (1857)
13. A Verona, a Itàlia, beat Ceferí Agostini, prevere, que es va dedicar al ministeri de la predicació, a la catequesi i a la instrucció cristiana, i va treballar per a ajudar la joventut, els pobres i els malalts. Va instituir la Pia Unió de les Noves Ursulines Filles de Santa Maria Immaculada. (1896)
14. A Torí, igualment a Itàlia, beat Miquel Rua, prevere, propagador eximi de la Societat de Sant Francesc de Sales. (1910)
15. A Varsòvia, ciutat de Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que després de ser envaïda Polònia durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat en la parròquia del lloc (1944)
Miquel Czartoryski va nàixer a Pelkinie (Polònia) el 1897 de família de prínceps. Amb el grau d’enginyer, a 30 anys entra als Dominics i hi professa el 1928 canviant el seu nom. Quan l’1 d’agost de 1944 el que quedava de l’exèrcit polonés va voler alliberar Varsòvia dels nazis, en Miquel no pot tornar al convent i es queda com a capellà militar, sobretot per a atendre els ferits.Va romandre al peu del canó d’aquella carnisseria: 18.000 soldats polonesos morts, 25.000 ferits, i 200.000 civils morts. Els nazis el van afusellar el 6 de setembre de 1944.
16. A la localitat de Fiobbio di Albino, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Petrina Morosini, verge i màrtir, que a vint-i-sis anys, quan tornava a casa des del seu treball, per defendre enfront d'un jove la virginitat que havia promés a Déu, va ser ferida de mort al cap. (1957)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada