TRÍDUUM PASQUAL
Dissabte Sant de la sepultura del Senyor
L’Església s’està vora el sepulcre i medita sobre la Passió i Mort del Senyor i sobre el seu descens a l’infern. Hui tampoc hi ha missa.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Contemplar, adorar, orar (2026, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Joan Llidó Herrero: La Passió (1985, abril 3)
- Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
- Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)
- Prosper Guéranger: Pregària al Crist del sepulcre (s. XIX)
- J.M. Bausset: Dissabte Sant (2015)
Durant el Dissabte Sant l'Església roman al costat del sepulcre del Senyor, meditant la seua Passió i Mort, el seu descens a l'infern, i s'absté absolutament del sacrifici de la Missa, quedant nu l'altar fins que, després de la solemne Vigília o expectació nocturna de la Resurrecció, s'inauguren els gojos de la Pasqua, amb l'exuberància de la qual començaran els cinquanta dies pasquals.
Martirologi Romà
Elogis del 4 d'abril
1. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, hui Grècia, sants màrtirs Agatòpode, diaca, i Teòdul, lector, que a causa de la seua confessió de la fe cristiana, en temps de l'emperador Maximià, i per mandat del prefecte Faustí, van ser llançats a la mar amb una pedra lligada al coll. (s. IV in.)
2. A Milà, a la regió de Ligúria, a Itàlia, mort de sant Ambròs, bisbe, que el dia de Dissabte Sant va eixir a l'encontre de Crist, vencedor de la mort. La seua memòria se celebra el 7 de desembre, aniversari de la seua ordenació. (397)
3. Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, que a Espanya se celebra el dia 26 d'este mateix mes. (636)
4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Plató, abat, que durant molts anys va lluitar amb ànim invicte contra els destructors de les sagrades imatges, i amb el seu nebot Teodor, va organitzar el cèlebre monestir d'Studion. (814)
5. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actualment França, sant Pere, bisbe, que va afavorir els començaments de l'Orde de Fontevraud i, apartat injustament de la seu, va morir exiliat a Chauvigny. (1115)
6. A Scicli, lloc de Sicília, a Itàlia, beat Guillem Cuffitelli, eremita, que, renunciant a la pràctica de la caça, va passar cinquanta-set anys en la soledat i en la pobresa. (1411)
7. A Palerm, ciutat també de Sicília, sant Benet Manasseri, denominat el "Negre" pel color de la seua pell, que primer va ser eremita, i va entrar després en l'Orde dels Germans Menors. Es va mostrar sempre humil en tot i ple de fe en la divina Providència. (1589)
8. A Catània, de nou a Sicília, beat Josep Benet Dusmet, bisbe, membre de l'Orde de Sant Benet, que va fomentar vivament el culte diví, la instrucció cristiana del poble i el zel en el clero, i en temps de pesta va prestar auxili als malalts. (1894)
10. A Regio Calàbria, a Itàlia, beat Gaietà Catanoso, prevere, que va instituir la Congregació de les Germanes Veròniques de la Santa Faç, per a alleujament dels pobres i abandonats. (1953)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada