5 de maig de 2026, dimarts V de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, vós en la resurrecció de Crist,

ens heu creat de nou per a la vida eterna;

manteniu el vostre poble en la fe i en l’esperança

per a que no dubte mai

de la realització de les vostres promeses.

Lectura primera Fets 14,19-28

Contaren a la comunitat el que Déu havia fet amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, arribaren a Listra uns jueus d'Antioquia i d'Iconi que es guanyaren la gent; apedregaren a Pau i el tragueren a rastrons fora de la població. Ja el donaven per mort, però quan els deixebles se li acostaren, ell es va alçar i va tornar a la ciutat. 

L'endemà va eixir amb Bernabé cap a Derbe. En aquella ciutat anunciaren la Bona Notícia i feren molts deixebles. Després tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els creients i els exhortaven a perseverar en la fe. Els recordaven: «Hem de passar per moltes tribulacions per a entrar en el Regne de Déu». 

Ordenaven preveres en cada una de les comunitats, i amb oracions i dejunis els encomanaven al Senyor en qui havien cregut.

Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar la paraula a Perga, baixaren a Atalia. D'allí se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu per a la missió que acabaven de complir. 

Quan arribaren, reuniren la comunitat per a contar-los tot el que Déu havia fet amb ells, i com Déu havia obert les portes de la fe als qui no eren jueus. I allí van passar una bona temporada amb els creients.

Salm responsorial 144,10-11.12-13ab.21 (R.: cf. 11a)

Senyor, que vos exalcen totes les criatures,

que vos celebren els vostres fidels;

que proclamen la glòria del vostre regnat

i parlen del vostre poder.

R. Que els vostres fidels, Senyor,

proclamen la glòria del vostre regnat.

O bé: 

 

Al·leluia.

Que recorden a tots les vostres gestes,

la glòria i l'esplendor del vostre regnat.

El vostre regnat s'estén a tots els segles,

el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Que els meus llavis donen gràcies al Senyor,

que tots alaben el seu sant nom

per sempre més. R.

Al·leluia Lc 24,46.26

El Messies havia de patir i de ressuscitar,

abans d'entrar en la seua glòria.

Evangeli Jo 14,27-31a

Vos done la meua pau

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Vos deixe la pau, vos done la meua pau, i no vos la done com la dona el món. Que els vostres cors s'asserenen i no temen. Ja heu sentit que vos he dit: me'n vaig, però tornaré a vosaltres. Si m'estimàreu, vos alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.

Vos ho dic ara, amb temps, a fi que, quan això passe, cregau. Ja no parlaré molt més amb vosaltres, perquè ja arriba el príncep d'este món. No és que ell puga res contra mi, però el món ha de saber que jo ame el Pare i que faig el que ell m'ha manat». 

 

* * * * *

El 5 de maig de 553 començà el II concili de Constantinoble

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de maig

1. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Jovinià, lector i màrtir. (s. III)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Eutimi, diaca i màrtir. (c. 305)

3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem, que va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats en les mines, després d'haver-li arrancat un ull i cremat un peu amb ferros candents. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seua gloriosa confessió, va descansar en pau. (c. 350)

4. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Alemanya, sant Britó, bisbe, qui va defensar al seu ramat dels errors del priscil·lianisme, encara que juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, va tractar en va de detindre la violència dels qui reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. (386)

Sant Hilari d'Arle

 5. A Arle, a la regió de Provença, a la França actual, sant Hilari, bisbe, que, després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, molt a pesar seu, a l'episcopat, on treballant amb les seues pròpies mans, vestint una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i viatjant a peu, va manifestar a tots el seu amor a la pobresa. Entregat a l'oració, els dejunis i les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els òrfens i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. (449)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Nicet [o Niceci], bisbe. (s. V)

7. A Milà, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Geronci, bisbe. (c. 472)

8. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Mauront, abat i diaca, que va ser deixeble de sant Amand. (702)

9. A Llemotges, població d'Aquitània, també a l'actual França, sant Sacerdot, bisbe, que primer va ser monjo i abat, i més tard designat bisbe, si bé al final de la seua vida va voler tornar de nou a la vida monàstica. (s. VIII)

10. A Hildesheim, al territori de Saxònia, a Alemanya, sant Gotard, bisbe, que, primer abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar altres monestirs, i en morir sant Bernat el va succeir en la seu episcopal, on va promoure la vida cristiana de la seua Església, va restablir en el clero la disciplina regular i va obrir diverses escoles. (1038)

11. A Calàbria, a Itàlia, sant Lleó, eremita, que, entregat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d'Africo, prop de la ciutat de Reggio, cenobi que ell mateix havia fundat. (c. s. XIII)

12. A Vençay, prop de Tours, a França, sant Avertí, diaca, que va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i a la mort d'este va tornar a este lloc, on va viure com a eremita. (1189)

13. A Licata, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Àngel, prevere carmelita i màrtir. (1225)

14. A Recanati, al Picé, hui regió italiana de les Marques, beat Benvingut Mareni, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1289)

15. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Nunci Sulprizio, qui, després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada amb llagues i el cos exhaust, va suportar els seus sofriments amb ànim seré i alegre. Disposat sempre a ajudar a tots, i pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i va alleujar les seues misèries. (1836) Canonitzat en 2018

16. A Somasca, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Caterina Cittadini, verge, que, privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, que va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de xiquetes pobres, i amb esta mateixa finalitat, va fundar l'Institut de les Germanes Ursulines de Somasca. (1857)

17. A Dresden, a Alemanya, beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. (1943)