4 de novembre de 2026, dimecres XXXI

DIMECRES DE LA SETMANA XXXI / II

Sant Carles Borromeo

Oració col·lecta

Conserveu, Senyor, en el vostre poble l’esperit, 

amb el qual omplíreu el bisbe sant Carles Borromeo, 

a fi que l’Església, sempre renovada, 

i conformada a la imatge de Crist, 

puga presentar davant del món 

el verdader rostre del vostre Fill.

Lectura primera Fl 2,12-18

Treballeu per dur a bon terme la vostra salvació.

Déu impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Benvolguts, escolteu-me com ja ho féieu quan em trobava entre vosaltres; més ara, que estic lluny. Treballeu amb respecte i temor per dur a bon terme la vostra salvació. Déu és qui, per la seua benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions.

Feu-ho tot sense murmurar ni discutir, sigueu irreprensibles i senzills, com a fills de Déu sense tara enmig d'una gent innoble i poc sincera. Vosaltres, que porteu la paraula de vida, resplandiu en el món com les estrelles en el cel; el dia de Crist jo em podré gloriar de no haver corregut o treballat en va. I si la meua sang ha de ser abocada com a libació en l'ofrena que és la vostra fe, me n'alegre i me'n felicite amb tots vosaltres. Alegreu-vos-en també vosaltres i feliciteu-vos-en amb mi.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia 1Pe 4,14

Feliços vosaltres si algú vos retreu el nom de cristians:

vol dir que l'Esperit de Déu reposa sobre vosaltres.

Evangeli Lc 14,25-33

Ningú de vosaltres pot ser deixeble meu

si no renuncia a tot allò que té

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, una multitud de gent anava amb Jesús; i ell es girà i els va dir: 

«Si algú ve cap a mi i no m’estima més que a son pare i sa mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot més que a la pròpia vida, no pot ser el meu deixeble. Qui no carrega la seua creu i em seguix, no pot ser deixeble meu. 

¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’assentarà primer a calcular el gasto i vore si té recursos per a acabar-la? Perquè si, després de posar els fonaments, no poguera acabar l’obra, tots els qui ho vorien començarien a burlar-se d’ell dient: “Este home començà a construir, però no ha pogut acabar”. 

O bé, ¿quin rei, si va a la guerra a lluitar contra un altre rei, no s’assenta primer a decidir si amb deu mil hòmens podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, quan aquell encara està lluny, li enviarà una ambaixada per a demanar la pau. 

Igualment, ningú de vosaltres pot ser deixeble meu si no renuncia a tot allò que té». 

 

Jesús ens demana radicalitat en el seguiment. Ser cristià no és una cosa senzilla i fàcil de complir. Per obediència al Pare, Jesús acaba en la creu i ens demana a nosaltres que seguim els seus passos. Esta radicalitat ens pot fer por i no és senzill dur-la a terme, però si ho aconseguim, com van fer els sants, podrem convertir-nos en els seus deixebles. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Carles Borromeo

Sant Carles Borromeo, bisbe (memòria ob.), titular de l'església parroquial d'Albal, una d'Ontinyent i una de Mislata. És patró dels catequistes, dels seminaristes i dels bisbes.

Memòria de sant Carles Borromeo, bisbe, que nomenat cardenal pel seu oncle matern, el papa Pius IV, i elegit bisbe de Milà, va ser en esta seu un verdader pastor fidel, preocupat per les necessitats de l'Església del seu temps. Per a la formació del clero va convocar sínodes i va erigir seminaris, va visitar moltes vegades tota la seua diòcesi amb la finalitat de fomentar els costums cristians i va donar moltes normes per a bé dels fidels. Va passar a la pàtria celeste en la data d'ahir. (1584)

• J.M. Bausset: Sant Carles Borromeo (2014)

Martirologi Romà

2. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a la Itàlia actual, sants Vidal i Agrícola, màrtirs, el primer dels quals, segons ens referix sant Ambròs, va ser abans servent del segon, i després company i col·lega en el martiri. Vidal va patir tants turments que no li va quedar part del seu cos sense ferides, i Agrícola, al seu torn, sense intimidar-se davant del suplici del seu antic criat, el va imitar en el mateix martiri en ser crucificat. (304)

3. A Mira, lloc de Lícia, hui Turquia, sants màrtirs Nicandre, bisbe, i Hermes, prevere. (c. s. IV)

4. Commemoració de sant Pieri, prevere d'Alexandria, a Egipte, il·lustrat en els temes filosòfics, però més esclarit encara per la integritat de la seua vida i la seua voluntària pobresa. Mentre Teones regia l'Església alexandrina, va explicar amb profunditat al poble les divines Escriptures, i a Roma, després de la persecució, va descansar en pau. (s. IV)

5. A Rodés [Rodez], població d'Aquitània, actual França, sant Amanci [o Amanç], bisbe, a qui es té com a primer d'esta ciutat. (s. V)

6. A Maastrich, al costat del Mosa, a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Perpetu, bisbe. (c. 620)

7. A Trèveris, localitat d'Austràsia, a l'Alemanya actual, santa Modesta, abadessa, que, consagrada a Déu des de la infància, va ser la primera que va presidir la comunitat de monges del cenobi "ad Horreum" (Oeren) a la ciutat, i va estar unida amb santa Gertrudis de Nivelles en total familiaritat, basada en Déu. (680)

8. Al costat de Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, sant Emeric o Imre o Enric, fill de sant Esteve, rei dels hongaresos, sorprés per una mort imprevista. (1031)

9. A Pàdua, a la regió actualment italiana de Vèneto, beata Elena Enselmini, verge de l'Orde de Santa Clara, que va patir amb admirable paciència multitud de dolors i fins a la pèrdua de la parla. (1242)

10. A Cerfroid, al territori de Meaux, a França, sant Fèlix de Valois, a qui, després d'una llarga vida d'ermità, se'l considera company de sant Joan de Mata en la fundació de l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1212)

11. Al convent de la Mare de Déu des Cöts, a Nantes, ciutat de França, beata Francesca d'Amboise, que, sent duquessa de Bretanya, va fundar a Vannes el primer Carmel femení francés, on es va retirar com a serventa de Crist en quedar viuda. (1475)

12. Beata Teresa Manganiello (1849- Montefusco 1876). Laica, del Tercer Orde de Sant Francesc, dedicà la seua curta vida a la pregària, a la penitència i a ajudar els necessitats.