9 de maig de 2026, dissabte V de Pasqua

Cristians i musulmans, creiem junts que cada ser humà és modelat per les mans de Déu, per tant dotat d'una dignitat que cap llei ni poder humà té dret a confiscar (cf. Gn 1,27). Les nacions del món també han proclamat: "Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets". És sobre este fonament de fraternitat, en l'origen de la humanitat i en la fe, que junts assumim la nostra responsabilitat comuna: condemnar totes les formes de discriminació i persecució per motius de raça, religió o origen; rebutjar qualsevol instrumentalització del nom de Déu amb finalitats militars, econòmiques o polítiques; i alçar les nostres veus en suport de cada minoria que patix. 

 

(Lleó XIV: A la Delegació de les Comunitats Musulmanes del Senegal, 9 de maig de 2026)

DISSABTE DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

Déu totpoderós,

vós, pel baptisme regenerador,

ens heu donat la vida eterna

i en fer-nos justs ens heu destinat a la immortalitat;

feu per la vostra gràcia

que arribem a la plenitud de la glòria.

Lectura primera Fets 16,1-10

Vine a Macedònia i ajuda'ns

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau va arribar a Derbe i a Listra. Hi havia allí un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva creient, però de pare grec, que tenia bona fama entre els germans de Listra i d'Iconi. Pau va voler emportar-se'l amb ell, però el va fer circumcidar perquè vivien jueus en aquella regió, i tots sabien que son pare era grec.

Quan passaven per les poblacions, els comunicaven les normes que els apòstols i els preveres de Jerusalem havien manat observar. I les comunitats s'enfortien en la fe i creixien més i més cada dia. 

Després van recórrer Frígia i el territori de Galàcia, ja que l'Esperit Sant els havia indicat que no proclamaren la Paraula per la província d'Àsia. Arribaren a Mísia i volien anar a Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho va permetre. 

Per això, passant de llarg per Mísia, baixaren a Troas, on Pau, de nit, va tindre esta visió: un home de Macedònia estava dret davant d'ell i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda'ns». 

Després d'esta visió, vam eixir de seguida cap a Macedònia, convençuts que Déu ens cridava per a dur-los la Bona Notícia.

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 2a)

Aclameu el Senyor per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Aclameu el Senyor per tota la terra.

O bé: 

 

Al·leluia.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que ens ha creat i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

«¡Que bo és el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Col 3,1

Ja que heu ressuscitat amb Crist,

busqueu les coses de dalt,

on està Crist assentat a la dreta de Déu.

Evangeli Jo 15,18-21

No sou del món, perquè jo vos he triat i vos he tret del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Si el món vos odia, recordeu que primer m'ha odiat a mi. Si fóreu del món, el món vos estimaria com a cosa seua; però, com que no sou del món, perquè jo vos he triat i vos he tret del món, el món vos odia. 

Recordeu la paraula que vos vaig dir: que un criat no és més que l'amo; si a mi m'han perseguit, també vos perseguiran a vosaltres, i el cas que han fet de les meues paraules és el que faran de les vostres. 

Vos faran tot això per causa del meu nom, perquè no coneixen el que m'ha enviat». 

 

Mare de Déu dels Desamparats

Patrona principal de la ciutat de València

i de la Comunitat Valenciana

Solemnitat a la ciutat de València i festa a les diòcesis valencianes. Però la celebració pública es fa demà.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Mare de Déu dels Desamparats, Mare dels últims, Mare de tots (2024, maig 8)

Propi de la missa de la Mare Déu dels Desemparats (AVL).

Lectures

- Ap 21, 1-5a. Vaig vore una nova Jerusalem, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs

- Rm 12, 9-13. Sigau solidaris dels cristians necessitats; acolliu els forasters

- Salm responsorial: Jdt 13, 23bc-24a.25abc (R.: 15, 10b). Oh Maria, vós sou l’orgull del nostre poble

- Jo 19, 25-27. Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

• Cercapou: Mare de Déu dels Desamparats.
• Missa d'À Punt (Missa d'Infants, diumenge a les 7.55): Mare de Déu dels Innocents.
• Missa d'À Punt: Al matí cap al llevant.  

ALTRES

El 9 de maig de 1844 va nàixer a Dénia el prevere i historiador Roc Chabàs i Llorens.

Dia d'Europa.

Santoral

Sant Gregori d'Òstia, patró d'Alcoi. Festa a Benicarló i a la Torre de les Maçanes.

• J.M. Bausset: Sant Gregori d'Òstia (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de maig

1. Commemoració de sant Isaïes, profeta, que en temps d'Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, va ser enviat a un poble infidel i pecador per a manifestar-li el Déu fidel i salvador, en compliment de la promesa feta pel Senyor a David. Segons ha transmés la tradició existent entre els jueus, va morir martiritzat sota el regnat de Manassés. (s. VIII aC)

2. Commemoració de sant Hermas, esmentat per sant Pau en la Carta als Romans. (s. I)

3. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pacomi, abat, que, quan encara era pagà, es va sentir impressionat pel testimoni de caritat cristiana envers els soldats detinguts en la presó comuna i, després d'abraçar el cristianisme, va rebre l'hàbit monàstic de mans de l'anacoreta Palemó. Al cap de set anys, per inspiració divina, va anar obrint nombrosos monestirs amb la finalitat de rebre els monjos en règim de vida comuna, i va escriure per a ells una cèlebre Regla. (347/348)

• J.M. Bausset: Sant Pacomi (2015)

4. A Pèrsia, l'Iraq actual, tres-cents deu sants màrtirs. (c. s. IV)

5. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Dionís, bisbe. (s. IV)

6. A Cagli, a la via Flamínia, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Geronci, bisbe de Ficocle, qui, segons la tradició, va ser martiritzat en este dia, quan tornava d'un Sínode celebrat a Roma. (c. 501)

7. A Vendôme, al costat del riu Loira, a la Gàl·lia, hui França, sant Beat, prevere i ermità. (c. s. VII)

8. Al monestir camaldulenc de Fonte Avellana, a la regió de l'Úmbria, a Itàlia, beat Fort Gabrielli, ermità. (1040)

9. Al lloc de Monticchiello, a la regió també italiana de Toscana, beat Benincasa de Montepulciano, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que va viure en una cova de la muntanya d'Amiata, al territori de Siena, on va portar una vida de penitència. (1426)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Pickering, màrtir, monjo de l'orde de Sant Benet, el qual, home de sincera simplicitat i de vida innocentíssima, va ser acusat falsament de conspirar contra el rei Carles II i, mogut pel seu amor a Crist, es va encaminar amb ànim seré cap al patíbul a Tyburn. (1679)

11. A la ciutat de Nam-Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Dô Quang Hiên, prevere de l'orde de Predicadors i màrtir, que, tancat en una presó, es va dedicar amb intensitat a convertir els pagans i a confortar en la fe els cristians també allí empresonats, fins que va ser decapitat per decret de l'emperador Thiêu Tri. (1840)

12. A Munic, ciutat de la regió de Baviera, a Alemanya, beata Maria Teresa de Jesús (Carolina) Gerhardinger, verge, que va fundar providencialment la congregació de Germanes de les Escoles de la Mare de Déu. (1879)

13. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la citada ciutat de Munic, a Alemanya, beat Esteve Grelewski, prevere i màrtir, el qual, en ser envaïda Polònia militarment en temps de guerra, va ser fet presoner pels perseguidors de l'Església i, extenuat pels cruels turments patits, va rebre finalment la corona de la glòria. (1941)

14. Beata Carme Rendiles Martínez (1903, Caracas, Veneçuela 1977). Fundadora de les Germanes Serventes de Jesús de Veneçuela.

8 de maig de 2026, divendres V de Pasqua

El llibre és una ocasió per a pensar. En l'era digital, la materialitat del llibre ens remet al paper del pensament, de la reflexió i de l'estudi. Llegir és nodrir la ment; ajuda a alimentar un sentit crític conscient i format, a protegir-se dels fonamentalismes i les dreceres ideològiques. Per això exhorte a tots a llegir llibres, com a antídot a l'entossudiment mental, que es reflectix en actituds rígides i en visions reductives de la realitat.

(Lleó XIV, Discurs a la Redacció de la Llibreria Editora Vaticana, 7 d'abril de 2026)

 

DIVENDRES DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

 

Doneu-nos, Senyor,

la gràcia de viure plenament el misteri pasqual:

i que el mateix misteri que celebrem amb tanta alegria

ens protegixca i ens salve amb la seua força indeficient.

Lectura primera Fets 15,22-31

L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit

no imposar-vos cap més càrrega

que estes indispensables

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren elegir-ne alguns d'ells i enviar-los amb Pau i Bernabé a Antioquia. Els elegits foren Judes, anomenat Barsabàs, i Siles, dos dels més destacats entre els germans. I els donaren esta carta: 

«Els apòstols i els preveres, germans vostres, saluden els germans no jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns dels nostres han anat sense la nostra autorització a inquietar-vos amb les seues opinions i a alterar els vostres esperits. Per això hem decidit per unanimitat elegir alguns dels nostres germans i enviar-vos-els, en companyia dels nostres estimats Bernabé i Pau, que han arriscat la seua vida pel nom del nostre Senyor, Jesucrist. Vos enviem, per tant, Judes i Siles, que vos exposaran de paraula açò mateix que vos diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem decidit no imposar-vos cap més càrrega que estes indispensables: que vos abstingueu de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i d'unions il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Salut».

Ells, després de dir adéu, baixaren a Antioquia i allí reuniren tota la comunitat per a entregar-los la carta: quan la llegiren, s'alegraren molt per aquelles paraules reconfortants.

Salm responsorial 56,8-9.10-12 (R.: 10a)

Tinc el cor fort, Déu meu,

tinc el cor fort.

Vullc tocar i cantar:

desperta, glòria meua,

desperteu, lira i arpa,

vullc despertar l'aurora.

R. Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor,

vos cantaré davant de les nacions.

El vostre gran amor arriba al cel,

i la vostra fidelitat, als núvols.

Siga exalçada la vostra glòria, Déu meu,

per damunt del cel i de tota la terra. R.

Al·leluia Jo 15,15b

Vos estic dient amics, diu el Senyor;

perquè vos he fet saber tot allò que li he sentit a mon Pare.

Evangeli Jo 15,12-17

Açò vos mane: que us estimeu els uns als altres

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa l'amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare. 

No sou vosaltres, els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per tots els llocs i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I qualsevol cosa que demanareu al Pare en nom meu, ell vos la donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres». 

 

MARE DE DÉU DE GRÀCIA

(mem. ob. a la diòcesi de València)

74. Maria és, per a tot cristià, «la primera que “ha cregut”, i precisament amb esta fe seua d'esposa i de mare vol actuar sobre tots els que s'entreguen a ella com a fills». I ho fa amb un afecte ple de signes de proximitat que els ajuden a créixer en la vida espiritual, ensenyant-los a deixar que la gràcia de Crist actue més i més. En esta relació d'afecte i confiança, ella, que és la “plena de gràcia”, ensenya a cada cristià a rebre la gràcia, a conservar la gràcia rebuda i a meditar l'obra que Déu està fent en les seues vides (cf. Lc 2,19).

(Dicasteri per a la Doctrina de la Fe: Mater Populi fidelis, 2025, octubre 7)

Oració col·lecta

Senyor i Déu nostre, que, 

en elegir la Santíssima Mare de Déu 

com a Mare del Mediador de la nova aliança, 

la vau constituir Mare de totes les gràcies; 

concediu-nos el goig de rebre, per la seua intercessió, 

la gràcia de la salvació eterna.

Evangeli de la memòria

Evangeli Jo 2,1-11

D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea

᛭ Lectura de l'Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, es van celebrar unes bodes a Canà de Galilea: hi assistia la mare de Jesús, i també ell i els seus deixebles foren convidats a la festa.

Com que el vi s'acabava, la mare de Jesús li va dir: «No els queda vi». Jesús li va respondre: «Dona, ¿tu i jo, què hi tenim a vore? Encara no ha arribat la meua hora». Sa mare diu als qui servien: «Feu tot allò que ell vos diga». Hi havia allí sis gerres de pedra destinades a les pràctiques de purificació, usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de dos o tres mesures. Els diu Jesús: «Ompliu-les d'aigua». Ells les ompliren fins a la vora. Després els digué: «Ara traeu-ne i porteu-ne al majordom». Ells li'n portaren. El majordom tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors si que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. A continuació, el majordom crida el nóvio i li diu: «Tots servixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, servixen els més fluixos. Però tu has guardat fins ara el vi millor».

D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea: així manifestà la seua glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Meditació amb el papa Francesc: Unes bodes a Canà de Galilea (2019/2016)

Primer aniversari de l'elecció del papa Lleó XIV

• Primer missatge del papa Lleó XIV

El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de maig

1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)

2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir. (s. IV)

3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe. (s. IV)

4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)

5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)

6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)

7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat. (s. VI)

8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)

Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]

9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)

10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)

11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)

12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)

13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)

14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)

15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)

16. Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.

17. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)

18. Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.

19. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement crebantat pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)

20. Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.

* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Déu dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.

 

7 de maig de 2026, dijous V de Pasqua

Benvolguts germans, en el món vell encara estem en camí, el que atrau l'atenció són els llocs exclusius, les experiències a l'abast d'uns pocs, el privilegi d'entrar on ningú pot fer-ho. En canvi, en el món nou a on el Ressuscitat ens porta, el més valuós està a l'abast de tots. Però no per això perd atracció. Al contrari, allò que està obert a tots ara causa alegria; la gratitud pren el lloc de la competició; l'acolliment elimina l'exclusió; l'abundància ja no genera desigualtat. Sobretot, ningú es confon amb un altre, ningú està perdut. La mort amenaça d'esborrar el nom i la memòria, però en Déu cada u és finalment un mateix. En veritat, este és el lloc que busquem tota la vida, a vegades disposats a tot amb la condició d'aconseguir un poc d'atenció i de reconeiximent.

(Lleó XIV, Regina coeli, 3 de maig de 2026)

DIJOUS DE LA SETMANA V DE PASQUA

Lectura primera Fets 15,7-21

Segons el meu parer, no hem d'inquietar

els gentils que s'han convertit a Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, després d'una discussió molt viva, Pere s'alçà i els digué: 

«Germans, sabeu molt bé que Déu em va elegir entre vosaltres des dels primers dies per a que la gent d'altres pobles sentira de la meua boca la paraula de l'Evangeli i creguera. I Déu, que llig els cors, s'ha posat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant igual que a nosaltres. Sense fer diferències entre nosaltres i ells, ha purificat els seus cors amb la fe. ¿Per què ara provoqueu a Déu, volent imposar a estos creients una càrrega que ni els nostres pares ni nosaltres hem pogut suportar? La nostra fe ens diu que els uns i els altres ens salvem només per la gràcia de Jesús, el Senyor».

Tota l'assemblea va callar, i continuaren escoltant dels llavis de Bernabé i de Pau els signes i prodigis que Déu havia fet gràcies a ells entre els no jueus. Quan acabaren de parlar, Jaume prengué la paraula i digué: 

«Escolteu-me, germans. Simó ha exposat com des del començament Déu procurà fer-se un poble elegit entre els no jueus. I açò concorda amb la paraula dels profetes en l'Escriptura: 

 

"Després jo tornaré a reconstruir 

la casa de David que havia caigut. 

Reconstruiré les seues ruïnes i l'alçaré, 

per a que busquen el Senyor els altres hòmens, 

tots els pobles que porten el meu nom. 

Ho diu el Senyor, que fa estes coses 

que sempre s'han conegut". 

 

Per tant, segons el meu parer, no hem d'inquietar la gent d'altres pobles que s'han convertit a Déu; només els escriurem que s'abstinguen de menjar res oferit als ídols, d'unions il·legítimes, de la carn d'animals ofegats i de la sang. Estes prescripcions ja són conegudes de temps antic en moltes ciutats on cada dissabte senten llegir la Llei de Moisès en les sinagogues».

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.10 (R.: cf. 3)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,

conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

Digau a tots els pobles: «El Senyor és rei!»

Manté ferm tot el món, incommovible;

governa els pobles amb rectitud. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Jo 15,9-11

Mantingueu-vos en el meu amor,

per a que la vostra alegria siga completa

 Lectur

a de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor. Vos he dit tot açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa». 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de maig

1. A Roma, commemoració de santa Domitil·la [o Domicil·la] màrtir, que, neboda del cònsol Flavi Climent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Domicià, acusada d'haver renegat dels déus pagans, pel seu testimoniatge de fe en Crist va ser deportada, juntament amb altres cristians, a l'illa de Ponça, on va consumar un prolongat martiri. (s. I/II)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a la Turquia actual, sant Flavi i quatre companys, màrtirs. (s. III/ IV)

3. Al cementeri de Cenomanum, a la Gàl·lia, hui Le Mans, a França, sant Cenèric, diaca i monjo, el qual, després de visitar els sepulcres de sant Martí de Tours i de sant Julià de Le Mans, va passar la resta de la seua vida en la soledat i en l'austeritat. (s. VII)

Sant Joan de Beverley

4. A Beverley, a Northúmbria, al Regne Unit actual, sant Joan, bisbe primer d'Hexham i després de York, que va associar el treball pastoral a l'oració en soledat, i després d'haver renunciat al seu càrrec, va passar els últims anys de la seua vida al cenobi que ell mateix havia fundat en aquell lloc. (721)

Sant Joan de Beverley va ser un sant molt venerat a l'Anglaterra catòlica, anterior a Enric VIII. Va nàixer a Harpham i va ser educat a l'escola catedralícia de Canterbury, que en aquella època estava dirigida per sant Adrià. Va entrar a l'abadia de Whitby, governat per una abadessa, santa Hilda. Explica el seu biògraf que va arribar a fer parlar un sordmut a través d'un mètode de vocalització pacient. 

L'any 687 va ser consagrat bisbe de la diòcesi d'Hexham, d'on va passar a la seu de York, el 705. Dotze anys més tard va dimitir per motius de salut i es va retirar a l'abadia de Beverley, que ell mateix havia fundat. Allí va viure quatre anys més. Moria el 7 de maig del 721. [font]

5. Al monestir de Niedernburg, pròxim a Passau, a la regió de Baviera, a Alemanya, beata Gisela, que va estar casada amb sant Esteve, rei d'Hongria, a qui va ajudar en la propagació de la fe. A la mort del seu espòs va ser privada dels seus béns i del seu regne, i es va retirar al citat monestir, que va governar després com a abadessa. (1060)

6. A Kíiv, ciutat d'Ucraïna, sant Antoni, ermità, que va iniciar la seua vida monàstica al mont Atos i en acabant la va prosseguir al monestir d'eixa ciutat, denominat de les Coves. (1073)

7. A Cremona, a la regió italiana de Llombardia, beat Albert de Bèrgam, llaurador, que després de suportar amb paciència les reprensions que la seua dona li feia per la seua gran generositat cap als pobres, va abandonar les seues terres i va viure com a germà de l'Orde de Penitència de sant Doménec. (1279)

8. A Roma, santa Rosa Venerini, verge, nascuda a Viterbo, que va fundar les Mestres Pies Venerini, amb les quals va obrir a Itàlia les primeres escoles per a l'educació de les xiquetes. (1728) (Canonitzada en 2006).

9. A Gènova, ciutat també d'Itàlia, sant Agustí Roscelli, prevere i fundador de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, per a la formació de les xiquetes. (1902)

10. Beat Francesc Paleari (1863- Torí 1939). Sacerdot de l'Institut Cottolengo, que es va dedicar als pobres i als malalts en la Xicoteta Casa de la Divina Providència, i a l'ensenyament, i es va distingir per la seua afabilitat i paciència.