4 de maig de 2026, dilluns V de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA V DE PASQUA


Lectura primera Fets 14,5-18

La Bona Notícia que vos porterm és que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, es va gestar a Iconi un pla dels jueus i dels no jueus, amb l'assentiment dels dirigents locals, per a maltractar i apedregar a Pau i Bernabé; ells, en saber-ho, fugiren a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i rodalies, i allí anaven anunciant la Bona Notícia.
A Listra, entre els oients de Pau hi havia un home amb els peus baldats, coix de naiximent, que no havia arribat a caminar mai. Pau, que anava parlant, va fixar en ell la mirada, i veent que tenia prou fe per a curar-se, li va cridar: «Alça't, posa't dret». L'home es va posar dret d'un bot i començà a caminar. La multitud, en vore este prodigi de Pau, es va posar a exclamar en la llengua de Licaònia: «¡Ens han baixat els déus en figura humana!» A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, ja que ell portava la paraula. El sacerdot del santuari de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar amb la multitud davant de les portes, portant vedells i garlandes per a oferir-los un sacrifici.
Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s'esgarraren els vestits i es llançaren enmig de la gent cridant: «¿Però què esteu fent? ¡Som persones de carn i ossos com vosaltres! I la Bona Notícia que vos portem és que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot allò que contenen. Si ell, en les generacions passades, va permetre que cada poble seguira el seu camí, no va deixar mai de donar proves de la seua bondat, enviant-vos del cel la pluja i la fertilitat, l'abundor d'aliment i l'alegria en els vostres cors». 
Les seues paraules, a males penes van poder calmar la gent i que no els oferira un sacrifici.

Salm responsorial 113B,1-2.3-4.15-16 (R.: 1)

No ens doneu a nosaltres la glòria,
no ens la doneu, Senyor;
doneu-la al vostre nom,
perquè vós sou fidel en l'amor.
Que no puguen dir els altres pobles:
«¿On està el seu Déu?»

R. No ens doneu a nosaltres la glòria, Senyor,
doneu-la al vostre nom.

O bé:
Al·leluia.

El nostre Déu està en el cel,
i fa tot el que ell es proposa.
Però els ídols d'ells són plata i or,
obra humana i res més. R.

Sigau beneïts del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.
El Senyor s'ha reservat el cel
i ha donat als hòmens la terra. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar
tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 14,21-26

L'Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu,
vos recordarà tot el que vos he dit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Qui accepta els meus manaments i els complix, este és el qui m'estima; mon Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i em mostraré a ell». 
Judes, no l'Iscariot, li va preguntar: «Senyor, ¿per quina raó voleu mostrar-vos a nosaltres i no al món?» 
Jesús li respon: «Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell. Qui no m'estima no guarda les meues paraules, que no són meues, sinó del Pare que m'ha enviat. Vos he dit tot açò mentres he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, vos ho ensenyarà tot i vos recordarà tot el que vos he dit».

* * * * *

CI Aniversari de la Coronació Pontifícia i Canònica de la Mare de Déu del Lledó

XXVI Aniversari de la Consagració de la S. E. Cocatedral de Castelló de la Plana

El 4 de maig de 2003 el papa Joan Pau II va canonitzar a Madrid la religiosa Genoveva Torres, natural d'Almenara

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de maig

1. A Cirta, població de Numídia, hui Algèria, commemoració dels sants màrtirs Agapi i Secundí, bisbes, els quals, després d'un prolongat desterrament en esta ciutat, van arribar a ser màrtirs gloriosos a causa de la seua condició episcopal durant la persecució sota l'emperador Valerià, en la qual es pretenia suscitar el furor dels gentils per a posar a prova la fe dels justos. Van ser també martiritzats amb ells sant Emilià, soldat, santes Tertula i Antònia, vèrgens consagrades a Déu, i una dona amb els seus fills bessons. (258/259)

2. A Nicea, a Bitínia, Turquia actualment, santa Antonina, màrtir, que va ser cruelment torturada i turmentada amb diferents suplicis, després va estar tres dies penjada i en acabant empresonada durant dos anys. Finalment, sota el governador Priscil·lià i per la confessió de la seua fe en Crist, va ser cremada viva. (s. III/IV)

3. A Lorch, a la regió del Nòric, Alemanya en l'actualitat, prop del Danubi, sant Florià, màrtir, que durant la persecució baix Dioclecià, i per orde del governador Aquilí, va ser llançat des del pont al riu Enns amb una pedra lligada al coll. (304)

4. En les mines de Fennes, a Palestina, on estaven condemnats, sant Silvà, bisbe de Gaza, i trenta-nou companys, màrtirs, tots ells coronats amb el suplici durant la mateixa persecució, en ser decapitats per orde del cèsar Maximí Daia. (c. 304)

5. Beat Miquel Giedrojc (c. 1420- Cracòvia, Polònia 1485). Lituà de naiximent. Religiós de l'Orde de canonges regulars de Sant Agustí.

6. A Varsòvia, a Polònia, beat Ladislau de Gielniow, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que predicava amb fervor extraordinari la Passió del Senyor i la celebrava amb himnes piadosos. (1505)

7. A Londres, a Anglaterra, sants Joan Houghton, Robert Lawrence i Agustí Webster, preveres i màrtirs, priors respectivament de les cartoixes de Londres, Beauvale i Axholme, i sant Ricard Reynolds, de l'Orde de Santa Brígida, tots els quals, durant el regnat d'Enric VIII, i després d'haver professat valerosament la fe dels Pares, van ser arrossegats vius fins al lloc del seu suplici a Tyburn, on van perir penjats juntament amb Joan Haile, prevere, rector de la localitat pròxima d'Isleworth. (1535)

8. Beat Tomàs Acerbis da Olera (1563- Innsbruck, Àustria 1631). Religiós de l'Orde dels Frares Menors Caputxins. Va destacar com a predicador, conseller espiritual i per la seua humilitat i caritat.
 
9. A Trèveris, a Alemanya, beat Joan Martí Moyë, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, que a la localitat de Lorena, a França, va fundar l'Institut de Germanes de la Divina Providència, i a la Xina va reunir en règim de vida comuna unes vèrgens dedicades a l'ensenyament. Es va mostrar sempre inflamat pel zel de les ànimes, encara després de vore's obligat a abandonar la seua pàtria durant la Revolució Francesa. (1793)

10. Beat Víctor Emili Moscoso Cárdenas (1846- Riobamba, l'Equador 1897). Sacerdot de la Companyia de Jesús i màrtir en un clima de persecució contra l'Església catòlica.

11. Beata Edvige Carboni (1880- Roma 1952). Verge, laica, mística, va pertànyer al Tercer orde Franciscà.

12. Beata Sandra Sabattini (1961- Bolonya, Itàlia 1984), va ser una estudiant de medicina italiana, amb el desig de formar part de les missions mèdiques a l'Àfrica per a treballar al costat dels pobres i malalts. Va viure un festeig exemplar. Va morir atropellada per un cotxe.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

3 de maig de 2026, diumenge V de Pasqua: Mare de Déu del Lledó

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle A


Lectura primera Fets 6,1-7

Elegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquells dies en què creixia la quantitat dels creients, els de llengua grega es queixaven dels de llengua hebrea perquè, en l’assistència diària als pobres, les seues viudes no eren ateses. Els Dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixàrem l’anunci de la paraula de Déu i ens posàrem a servir taules. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens de bona reputació, plens de l’Esperit i de saviesa, i els encarregarem esta faena; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula».
La proposta va agradar a tors, i elegiren a Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un convers d’Antioquia. Els presentaren als apòstols, i estos, després de pregar, els imposaren les mans.
La paraula de Déu anava escampant-se, i a Jerusalem es multiplicaven els creients; i també molts sacerdots jueus s’adherien a la fe.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,
fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.
Celebreu el Senyor amb la lira,
canteu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;
esta és l'esperança que posem en vós.

O bé:

Al·leluia.

La paraula del Senyor és sincera,
i totes les seues accions són lleials.
Estima el dret i la justícia,
el seu amor ompli la terra. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els rescata de la mort,
els sustenta en temps de fam. R.

Lectura segona 1Pe 2,4-9

Vosaltres sou poble elegit, regne sacerdotal

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts,
Acostant-vos al Senyor, pedra viva, descartada pels hòmens, però escollida i preciosa als ulls de Déu, també vosaltres, com a pedres vives, sou edificats per Déu com a casa espiritual, per a un sacerdoci sant, destinat a sacrificis espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo pose a Sió una pedra angular, escollida i preciosa: el qui crega en ella no quedarà defraudat». Per a vosaltres, els qui heu cregut, és de gran valor, però per als qui no creuen és «la pedra que descartaren els constructors, i que ara és la pedra angular», però «en pedra que fa entropessar, en pedra d’escàndol». Ells entropessen perquè no obeïxen la paraula: este era el seu destí. Però vosaltres sou «poble elegit, regne sacerdotal, nació sagrada, possessió reservada», a fi que «proclameu les meravelles» d’aquell que vos ha cridat de les tenebres a la seua llum admirable.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor;
ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Jo 14,1-12

Jo soc el camí, la veritat i la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Que els vostres cors s'asserenen. Tingueu fe en Déu, tingueu fe també en mi. En casa de mon Pare hi ha moltes estances: si no, ¿vos diria que vaig a preparar-vos un lloc? I quan hi vaja i vos el prepare, tornaré i vos portaré amb mi; d’esta manera, on estic jo, estareu també vosaltres. I per a anar a on jo vaig, ja sabeu el camí».
Tomàs li va dir:
«Senyor, si no sabem a on aneu, ¿com podem saber el camí?» 
Jesús va respondre:
«Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú va al Pare, sinó per mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixeu el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist».
Li diu Felip:
«Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més».
Jesús li diu:
«Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres ¿i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. ¿Com pots dir que vos mostre el Pare? ¿És que no creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo vos dic, no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seues obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per les obres. Vos ho dic de veres: qui creu en mi farà les obres que jo faig, i en farà de més grans encara; perquè ara jo me’n vaig al Pare».  
 
A. Davant la pregunta de Felip, Jesús ens convida a no desanimar-nos. És possible que la vida de Jesús, el seu exemple de virtut i d’entrega, ens semble impossible de seguir o d'imitar. I és veritat, per a nosaltres és impossible. Heus ací la clau: no soc jo el que viu, és Crist el que viu en mi. Per això les obres del cristià són les de Crist i encara majors, perquè abasten tot el temps i l'espai, i són, així, continuadors de l'obra del Fill i prolonguen la salvació de Jesús en la nostra vida quotidiana (Evangeli per a cada dia 2026).

B. Les dos primeres lectures ens ajuden a aprofundir en el misteri de l'Església, la pedra angular de la qual és Crist i nosaltres les pedres vives, formant un sacerdoci sagrat per a oferir a Déu sacrificis espirituals per mitjà de la nostra unió amb Jesucrist (2 lect). I des del seu començament eixa Església és ministerial, on cada u actua segons el seu carisma al servici de l'anunci de la Paraula i en la pràctica de la caritat. Així van sorgir els primers set diaques, ordenats pels apòstols orant amb la imposició de mans (1 lect). En l'Evangeli Jesús ens diu que ell se'n va al Pare i que tornarà per a portar-nos amb Ell, el camí i la veritat i la vida (CEE).

C. Prenent decisions amb discerniment espiritual l'Església va edificant-se com un edifici espiritual de pedres vives unides a Crist, pedra angular, sabent que la nostra verdadera estança no està en este món sinó en la casa del Pare. L'evangeli ens situa en el context de les paraules de Jesús durant l'última cena. Són les seues últimes paraules, el seu testament, i miren al futur dels deixebles. Són paraules assossegades, des de la intimitat del cor de Jesús, on està el Pare. Jesús ressuscitat ens guia pel seu camí quan ens deixem il·luminar cada dia per la seua paraula i busquem el sentir de la seua Església. La seua veritat es manifesta en la seua divinitat i en la seua presència en els nostres germans necessitats. La seua vida ens ompli d'esperança perquè és la vida ressuscitada i plena cap a la qual caminem (CEE).

Mare de Déu del Lledó
Festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló, patrona principal de Castelló de la Plana

La Creu de Maig

La tradició assegura que fou en este dia, de l’any 326, quan Santa Helena, la mare de Constantí, va descobrir les restes de la creu. Sant Joan Crisòstom ho relata així: «Com que les tres creus havien estat enterrades en el mateix lloc, vam reconéixer la del Salvador primer, ja que estava al mig, també per la tauleta inscrita, car les creus dels lladres no la tenien» (Sermó LXXXIV). En 1960, la festa de la “Invenció de la Santa Creu”, que a Roma sempre s’havia celebrat el 3 de maig, s’unifica amb la del 14 de setembre, per a evitar duplicitats.


Venerable Joana de la Creu Vázquez, franciscana

Venerable Esteve al-Duwayhi, o Esteve II Butros, bisbe maronita

Dia Mundial de la Llibertat de Premsa

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de maig

1. Sants Felip i Jaume, apòstols.

2. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sants Timoteu i Maura, màrtirs. (286)

3. A Roma, a la setena milla de la via Nomentana, sants Evenci, Alexandre i Teòdul (s. III/IV).

4. A Narni, lloc d'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Juvenal, venerat com el primer bisbe de la diòcesi. (s. IV)

5. A Kildare, a Irlanda, sant Conlet, bisbe, que va ser col·laborador de santa Brígida en l'assistència espiritual del monestir que ella dirigia i d'altres llocs sota la seua jurisdicció, i a causa de la seua autoritat va exercir una gran ascendència sobre els prelats del seu país. (c. 520)

6. A Argos, a Grècia, sant Pere, bisbe, que va mostrar una immensa caritat cap als pobres i va treballar, incansable, posant pau en els litigis per a bé de les ànimes. (c. 922)

7. Al monestir de Fohorst, a Flandes, hui Bèlgica, trànsit de sant Ansfrid, bisbe d'Utrecht, el qual, afectat per la ceguesa, es va retirar a este lloc. (c. 1008)

8. A Kíiv, ciutat d'Ucraïna, sant Teodosi, abat, que, segons la tradició, va fundar el monestir conegut amb el nom de les Coves i va instituir-hi la vida cenobítica. (1074)

9. A Vercelli, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Emília Bicchieri, verge de l'Orde de Sant Doménec, que, malgrat haver exercit sovint el càrrec de priora, realitzava molt contenta en la vida de comunitat els servicis més humils de la casa. (1314)

10. A Kazimierz, a Polònia, sant Estanislau, prevere i canonge regular, que, impulsat per la seua caritat pastoral, va ser ministre diligent de la paraula de Déu, mestre de la vida espiritual i confessor molt sol·licitat. (1489) Canonitzat en 2010

11. A Susa, a la regió del Piemont, a Itàlia, beat Eduard Josep Rosaz, bisbe, que durant vint-i-cinc anys va assistir pastoralment la diòcesi que se li havia confiat, amb una dedicació especial cap als pobres. Va fundar la Congregació de Germanes del Tercer Orde de Sant Francesc. (1903)

12. A la ciutat de Sherbrooke, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria Leònia (Elòdia) Paradis, verge, que va fundar la Congregació de Germanetes de la Sagrada Família, dedicades al servici domèstic dels sacerdots. (1912)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , , , , ,

2 de maig de 2026, dissabte IV de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església


Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,
vós que heu fet de sant Atanasi, bisbe,
un defensor eximi de la divinitat del vostre Fill,
concediu-nos que gràcies a la seua acció pastoral
aprofundim en la seua doctrina
i progressem contínuament
en el vostre coneiximent i amor.

Lectura primera Fets 13,44-52

Ara ens dirigim als qui no són jueus

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dissabte següent, quasi tota la ciutat es va reunir per a escoltar la paraula del Senyor. Quan veren aquella multitud, els jueus, plens de malícia, es posaren a contradir amb paraules injurioses les afirmacions de Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: 
«Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu; però ja que no l'accepteu i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara ens dirigirem als qui no són jueus. Així ens ho ha manat el Senyor: "Et faré llum de tots els pobles, per a que la meua salvació arribe de cap a cap de la terra"». En sentir això, els qui no eren jueus s'alegraven i alabaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna van creure. 
La paraula del Senyor anava escampant-se per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de reprovació, s'espolsaren els peus, i se n'anaren a Iconi. Els deixebles vivien plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 3cd)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. Tots han vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.

O bé: 
 
Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la justícia.
L'ha mogut la misericòrdia 
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

Tots han vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia Jo 8,31b-32

«Si vos manteniu ferms en la meua paraula,
sereu de deveres deixebles meus,
i coneixereu la veritat», diu el Senyor.

Evangeli Jo 14,7-14

Qui em veu a mi veu el Pare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Si em coneixeu a mi, coneixereu també el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». 
Li va dir Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més» 
Jesús li replicà: «Felip, tant de temps que estic entre vosaltres ¿i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. ¿Com pots dir que vos mostre el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo vos dic no venen de mi mateix. És el Pare, que viu en mi, qui fa les obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per estes obres. Vos dic de veres que qui crega en mi també farà les obres que jo faig i encara de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que li demaneu en nom meu, ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, la faré». 
 
* * * * *

Sant Atanasi d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)

    Memòria de sant Atanasi, bisbe i doctor de l'Església, el qual, preclar per la seua santedat i doctrina, a Alexandria d'Egipte va defendre amb valentia la fe catòlica des del temps de l'emperador Constantí fins a Valent, per la qual cosa va haver de suportar nombroses trampes per part dels arrians i ser desterrat en diverses ocasions. Finalment, va tornar a l'Església que se li havia confiat, on, després d'haver lluitat i patit molt amb heroica paciència, va descansar en la pau de Crist en el quaranta-sisé aniversari de la seua ordenació episcopal. (373)

Sant Antoní de Florència, bisbe, fou un dels primers biògrafs de sant Vicent Ferrer

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de maig

2. A Attália [Antalya], a la regió de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Hèsper i la seua esposa Zoe, juntament amb els seus fills Ciríac i Teòdul, màrtirs. Tots ells, segons la tradició, en temps de l'emperador Adrià eren esclaus al servici d'un pagà, i per orde del seu mateix amo van ser primer assotats a causa de la seua lliure confessió de fe cristiana, després brutalment turmentats i finalment llançats a un forn encés, on van entregar les seues ànimes a Déu. (s. II)

3. A la ciutat d'Hispalis, Sevilla actualment, a la Hispània Bètica, sant Fèlix, diaca i màrtir. (s. IV)

4. Commemoració dels sants màrtirs Vindemial, bisbe de Gafsa, a Numídia, hui Tunísia, i Longinus [o Longí], bisbe de Pomaria, a Mauritània, els dos decapitats per orde d'Huneric, rei dels vàndals, després d'haver-se enfrontat als arrians en el concili de Cartago. (483)

5. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, actual França, sant Valdebert [o Valbert], abat. (665/670)

6. Al territori de Sant Gal, a Helvècia, hui Suïssa, santa Viborada, verge i màrtir, que va viure tancada en una cel·la al costat de l'església de Sant Magne, des d'on atenia el poble. A causa de la seua fe i dels seus vots religiosos, va escometre la mort a les mans d'invasors hongaresos. (926)

7. A Linköping, a Suècia, beat Nicolau Hermansson, bisbe, el qual, exigent amb si mateix, es va entregar per complet a la seua Església i als pobres, i va rebre la custòdia de les relíquies de Santa Brígida. (1391)

8. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que després de dur a terme una labor de reforma en l'Orde de Predicadors, es va consagrar amb diligència al ministeri pastoral de la seua diòcesi, on va resplandir per la seua santedat i per la seua profitosa i constant predicació. (1459)

9. A Clonmel, a Irlanda, beat Guillem Tirry, prevere de l'Orde de Sant Agustí, màrtir sota el règim d'Oliver Cromwell per mantindre's fidel a l'Església de Roma. (1654)

10. A la ciutat de Vinh Long, a Cotxinxina, actual Vietnam, sant Josep Nguyên Van Luu, màrtir, que, agricultor i catequista, es va oferir voluntàriament en lloc del prevere Pere Luu, que era buscat pels soldats, i va morir en la presó en temps de l'emperador Tu Duc. (1854)

11. A la ciutat d'Aranjuez, a la regió espanyola de Castella la Nova, sant Josep Maria Rubio Peralta, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que es va significar per la seua atenció als penitents en la confessió sacramental, per la predicació d'exercicis espirituals i per les seues visites als pobres en els suburbis de Madrid. (1929)

12. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Boleslau Strzelecki, prevere i màrtir, el qual, en esclatar la guerra, va ser empresonat per la seua fe, i va aconseguir la corona de la glòria per les tortures rebudes. (1941)


at Cap comentari:
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

4 de maig de 2026, dilluns V de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA V DE PASQUA Lectura primera Fets 14,5-18 La Bona Notícia que vos porterm és que vos convertiu d'estos ídols inútil...

entrades populars