14 de juliol de 2026, dimarts XV: Beat Gaspar Bono

DIMARTS DE LA SETMANA XV / II


Dedicació de la catedral d'Oriola (lectures, més avant)

Oració col·lecta

Oh Déu, que ens vau donar en el beat Gaspar Bono 
un model singular d'amor cap a vós
en l'exercici del ministeri pastoral;
concediu-nos, per la seua intercessió,
caminar darrere dels seus passos
fins a aconseguir els premis eterns.

Lectura primera Is 7,1-9

Si no teniu fe, no vos mantindreu ferms

Lectura del llibre d'Isaïes

En temps d'Acaz, fill de Jotam, fill d'Ozies, rei de Judà, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, fill de Remaliahu, rei d'Israel, van atacar Jerusalem, però no la van poder conquistar.
Quan arribà al palau de David la notícia que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i de tot el poble va tremolar com quan el vent fa tremolar els arbres del bosc.
Aleshores el Senyor va dir a Isaïes: «Ves amb el teu fill Xear-Jaixub a trobar Acaz a l'extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Llavadors, i dis-li: "No perdes la calma, no tingues por, no perdes l'esperança veent la fumaguera d'estes dos brases, la fúria dels arameus de Ressín i del fill de Remaliahu. Els arameus, Efraïm i el fill de Remaliahu s'han proposat fer-te mal, atacar Judà i desunir-lo, fer-se un partit favorable i nomenar rei el fill de Tabal"». 
A tot açò diu el Senyor Déu: 
 
«Estos plans no es compliran ni ara ni mai. 
La capital de Síria és Damasc, 
i el seu rei és Ressín. 
La capital d'Efraïm és Samaria, 
i el seu rei és el fill de Remaliahu. 
D'ací a seixanta-cinc anys, 
Efraïm ja no serà un poble, 
i si no teniu fe, 
no vos mantindreu ferms».

Salm responsorial 47,2-3a.3b-4.5.6.7-8 (R.: 9d)

El Senyor és gran i molt digne de llaor
en la ciutat del nostre Déu.
El seu Mont Sant, tossal magnífic,
és la delícia de tot el món.

R. Déu ha fundat per sempre la seua ciutat.

La muntanya de Sió toca el cel,
és la ciutat d'un gran rei;
Déu, entre els palaus,
destaca com un baluard. R.

Mira, els reis s'aliaren, 
es conjuraren contra ella.
En vore-la, els vingué l'estupor
i van fugir espantats. R.

Allí els vingué la tremolor,
i dolors com de part;
com quan el vent de llevant
fa miques les naus de Tarsis. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 11,20-24

El dia del juí
la sort de Tir i Sidó i del país de Sodoma
serà més suportable que la vostra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va començar a recriminar les ciutats a on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s'havien convertit. Els deia: «Ai, Corazín! Ai, Betsaida! Si a Tir i a Sidó hagueren vist els miracles que s'han fet ací, ja fa temps que haurien fet penitència, coberts de sac i cendra. Però jo vos dic que el dia del juí la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra.
I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs elevada fins al cel? ¡Baixaràs al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist s'hagueren fet a Sodoma, encara existiria el dia de hui. Però t'assegure que el dia del juí la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teua». 
 
DEDICACIÓ DE L'ESGLÉSIA CATEDRAL D'ORIOLA 
Festa a la diòcesi d'Oriola-Alacant

Lectura primera Ez 43,1-2.4-7a

La glòria del Senyor omplia el santuari

Lectura de la profecia d’Ezequiel 
 
L’àngel em conduí a la porta que dona a l’orient, d’on venia la glòria del Déu d’Israel. Brogia com el so d’un aiguat impetuós, i la seua glòria il·luminava la terra. La glòria del Senyor entrà al temple per la porta que dona a l’orient. I l’Esperit em va elevar i em feu entrar a l'atri interior; la glòria del Senyor omplia el santuari. Un home estava dret al meu costat, i en vaig sentir un altre que em deia des del santuari: «Fill d’home, has vist el lloc on tinc el sitial, on pose les plantes dels peus; ací habitaré per sempre enmig del poble d’Israel». 
 
Salm responsorial 94,1-2.3-5.6-7 (R.: cf. 2a)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
acostem-nos a ell per a beneir-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants. 
 
R. Acostem-nos a benelr el Senyor. 
 
O bé: 
 
Al·leluia. 
 
El Senyor és Déu sobirà, 
rei de reis, per damunt de tots els déus; 
té en la mà les entranyes de la terra: 
i són d’ell els cims de les muntanyes; 
la mar és d’ell, perquè ell l’ha feta, 
les seues mans han modelat la terra ferma. R.

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.
Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.

 Lectura segona Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït
sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 
 
Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit. 
 
Al·leluia

Tindré enmig d'ells el meu tabernacle:
jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble

 Evangeli Lc 19,1-10


Hui s'ha salvat esta casa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va anar de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia perquè era baix d'estatura. Per això, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar els ulls i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar a ta casa». Zaqueu va baixar de seguida i el va acollir amb alegria.
Tot aquell que ho va vore murmurava contra Jesús i comentava el fet que s'haguera quedat en casa d'un pecador. Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restituiré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui s'ha salvat esta casa, ja que este home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

Beat Gaspar Bono, prevere (mem. lliure a les diòcesis de València i Mallorca).

Sant Camil de Lel.lis, prevere (mem. lliure).


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de juliol

Sant Camil de Lel·lis, prevere, que va nàixer prop de Teano, a la regió italiana dels Abruços, i des de l'adolescència va seguir la carrera militar i es va deixar arrossegar pels vicis propis d'una joventut alegre i despreocupada, però, convertit de la seua mala vida, es va entregar a la cura dels malalts als hospitals dels incurables, als quals servia com al mateix Crist. Ordenat sacerdot, va posar a Roma els fonaments de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts. (1614)

2. A Brescia, al territori de Venècia, també a l'actual Itàlia, sant Optacià, bisbe, que va subscriure les cartes sinodals sobre la fe catòlica respecte a l'Encarnació enviades per Eusebi, bisbe de Milà, al papa sant Lleó. (s. V)

3. A Soignies, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, sant Vicent o Madelgari, que, amb el consentiment de la seua esposa santa Valtrudis, va abraçar la vida monàstica i, segons conta la tradició, va fundar dos monestirs. (c. 677)

4. A Deventer, lloc de Frísia, actual Holanda, sant Marxelm, prevere i monjo, anglosaxó d'origen i deixeble des de la seua joventut de sant Wilibrord, al qual va acompanyar en els treballs que este va emprendre per Crist. (c. 775)

5. A Stáry Kynsperk, lloc pròxim a Egres, a Bohèmia, hui Txèquia, beat Hroznata (Croznat), màrtir, que, en morir la seua esposa i el seu fill, va deixar la cort ducal i va ingressar a l'abadia premonstratenca de Tepla, i per defendre els drets d'esta abadia va ser capturat per uns malfactors, que el van deixar morir de fam. (1217)

6. A Verona, en els confins del territori de Venècia, a l'actual Itàlia, santa Toscana, que, mort el seu espòs, va distribuir tots els seus béns entre els pobres, i es va dedicar incessantment en l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a la cura dels malalts. (1343/1344)

7. A Foligno, població de l'Úmbria, també a Itàlia, beata Angelina de Marsciano, que, en quedar viuda, es va consagrar durant cinquanta anys a servir a Déu i al proïsme, i va iniciar una Congregació de Germanes del Tercer Orde Regular de Sant Francesc de clausura per a la formació de la joventut femenina. (1435)

8. A València, beat Gaspar Bono, prevere de l'Orde dels Mínims, que va abandonar les armes d'un príncep terreny per a militar a les ordes de Crist Rei i va regir la província hispana d'este Orde amb zel, prudència i caritat. (1604)

9. A Lima, ciutat del Perú, sant Francesc Solano, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que per a la salvació de les ànimes va recórrer en totes les direccions Amèrica Meridional, i va ensenyar, amb la seua paraula i el seu testimoniatge la novetat de la vida cristiana als indis i als mateixos colonitzadors espanyols. (1610)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Ricard Langhorne, màrtir, insigne jurista, que, acusat de traïció, sota el rei Carles II va ser condemnat a la pena capital i va entregar la seua ànima a Déu en el patíbul de Tyburn. (1679)

11. A Cerecca-Ghebaba, poble d'Etiòpia, beat Ghebre Miquel, això és, "Servent Miquel", prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que buscant en els seus estudis i en l'oració la verdadera fe, la va trobar unint-se a l'Església catòlica. Per això va patir primer presons, i després, custodiat per soldats i carregats els seus peus amb pesades cadenes, va ser obligat a caminar durant tretze mesos, fustigat contínuament, fins que va morir consumit per la set i la fam. (1855)

12. A la ciutat de Nangong, a la província xinesa de Hebei, sant Joan Wang Guixin, màrtir, que durant la persecució desencadenada pels Yihetuan va preferir morir per Crist abans que tacar la seua puresa amb una lleu mentida. (1900)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

13 de juliol de 2026, dilluns XV

DILLUNS DE LA SETMANA XV / II


Lectura primera Is 1,10-17

Llaveu-vos.
Lleveu-me de davant dels ulls tot el mal que feu

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu la paraula del Senyor,
nobles de Sodoma!
Sentiu l'advertència del nostre Déu,
poble de Gomorra!
Diu el Senyor:
«¿Per què m'oferiu tants sacrificis?
¡Estic embafat dels moltons que cremeu
i del greix dels vedells!
La sang dels bous, dels corders 
i dels cabrits no em diu res.
¿Qui vos ha demanat mai tot això?
Quan veniu a vore'm,
no feu més que passejar pel meus atris.
No em porteu més ofrenes vanes;
em repugna el fum dels sacrificis.
Llunes noves, dissabtes, assemblees:
no puc sofrir la mescla de crim i festa.
Deteste els vostres novilunis i les celebracions:
se m'han fet pesades,
estic cansat d'aguantar-les.
Quan esteneu les mans,
aparte els ulls
i, per més oracions que feu,
no les escolte,
perquè teniu les mans tacades de sang.
Llaveu-vos i renteu-vos.
Lleveu-me de davant dels ulls
tot el mal que feu.
Deixeu de fer el mal,
apreneu a fer el bé.
Busqueu la justícia,
defeneu l'oprimit,
feu justícia a l'orfe,
defeneu la causa de la viuda».

Salm responsorial 49,8-9.16bc-17.21 i 23 (R.: 23b)

No condemne els teus  sacrificis,
els teus holocausts sempre presents;
però no accepte el bou de ta casa
ni el cabrit del teu corral.

R. A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu.

¿Per què em recites els manaments
i t'omplis la boca amb la meua aliança,
si tu odies els mandats
i desdenyes les meues paraules? R.

¿He de callar mentres fas tot això?
¿Penses que soc com tu?
T'acuse i t'ho retrac a la cara.
L'alabança és un sacrifici que m'honora.
A qui camina honradament,
li mostraré la salvació de Déu. R.

 Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 10,34-11,1

No he vingut a sembrar pau, sinó espases

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«No penseu que he vingut a sembrar pau en la terra: no he vingut a sembrar pau, sinó espases. He vingut a posar el fill en contra del pare, la filla en contra de la mare i la nora en contra de la sogra; i els enemics de cada u seran els mateixos de sa casa. 
Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi. 
Qui vullga guardar la seua vida, la perdrà; però qui l'arribe a perdre per causa meua, la trobarà. 
Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull a qui m'ha enviat. 
Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justs. I tot el qui done un got d'aigua fresca a un d'estos menuts només perquè és deixeble meu, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa».
Quan Jesús va acabar de fer als dotze deixebles estes recomanacions, se'n va anar a ensenyar i a predicar per aquells pobles. 
 
* * * * *

Sant Enric (mem. ll.).

    Sant Enric, emperador romanogermànic, que, segons la tradició, d'acord amb la seua esposa Cunegunda va posar gran tenacitat a reformar la vida de l'Església i a propagar la fe en Crist per tot Europa, on, mogut per un zel missioner, va instituir nombroses seus episcopals i va fundar monestirs. Va morir en este dia a Grona, prop de Göttingen, a Francònia, actual Alemanya. (1024)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de juliol

2. Commemoració de sant Esdres, sacerdot i escriba, que, en temps d'Artaxerxes, rei dels perses, havent tornat des de Babilònia a la Judea, va congregar al poble que estava dispers i va posar gran obstinació a estudiar, portar a la pràctica i ensenyar la Llei del Senyor a Israel.

3. Commemoració de sant Silas, elegit i enviat pels apòstols a les Esglésies de la gentilitat al costat dels sants Pau i Bernabé, ple de la gràcia de Déu, va complir amb gran afany el seu ministeri. (s. I)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Serapió, màrtir, que, en temps de l'emperador Septimi Sever i del prefecte Àquila, va aconseguir la corona del martiri en ser cremat viu. (c. 212)

5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, santa Mírope, màrtir. (s. III/IV)

6. A Filomèlia, ciutat de Frígia, actual Turquia, sants màrtirs Alexandre i trenta soldats, que, segons conta la tradició, van ser martiritzats sota Magne, prefecte d'Antioquia de Pisídia. (s. IV)

7. A Albi, ciutat d'Aquitània, actualment França, trànsit de sant Eugeni, bisbe de Cartago, gloriós per la seua fe i les seues virtuts, que va patir el desterrament durant la persecució desencadenada pels vàndals. (501)

8. A la Bretanya Menor, també a la França actual, sant Turià, abat del monestir de Dôle i bisbe. (s. VII/VIII)

9. A Gènova, a la regió italiana de Ligúria, beat Jaume de Varazze o Voràgine, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que, per a promoure la vida cristiana del poble, va oferir en els seus escrits nombrosos exemples de virtut. (1298)

10. A Norwich, a Anglaterra, beat Tomàs Tunstal, prevere de l'Orde de sant Benet i màrtir, que, en temps del rei Jaume I, va ser condemnat a mort i penjat per haver entrat, com a sacerdot, en este país. (1616)

11. Davant de les costes de Rochefort, a França, beats Lluís Armand Josep Adam, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Bertomeu Jarrige de la Morélie de Biars, preveres i màrtirs, que, empresonats en una vella nau durant la Revolució Francesa per ser sacerdots, van morir en ella víctimes de la pesta i de la seua caritat envers els seus companys de captivitat. (1794)

12. A Orange, ciutat de Provença, també a França, beates Magdalena de la Mare de Déu (Isabel) Verchière i cinc companyes*, vèrgens, martiritzades durant la mateixa Revolució Francesa. (1794)

Els noms són: beates Teresa Enrica de l'Anunciació Faurie, Anna Andrea de Sant Aleix Minutte, Maria Anna de Sant Francesc Lambert, Maria Anna de Santa Francesca Depeyre i Maria Anastàsia de Sant Gervasi Roquard.

13. A la ciutat de Châu Dôc, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Manuel Lê Van Phung, màrtir, pare de família, que, malgrat estar detingut en la presó, no va cessar d'exhortar els seus fills i familiars per a que foren caritatius amb els seus enemics, i finalment va ser decapitat per orde de l'emperador Tu Duc. (1859)

14. A Budrie, lloc d'Emília-Romanya, santa Clèlia Barbieri, verge, que es va preocupar pel bé espiritual de la joventut femenina i va fundar la Congregació de Germanes Mínimes de la Mare de Déu dels Dolors per a la formació humana i cristiana, especialment, de les xiquetes pobres i abandonades. (1870)

15. A Galeazza, prop de Bolonya, també a Itàlia, beat Ferran Maria Baccillieri, prevere, que va consagrar la seua vida a la formació, en tots els aspectes, del poble que se li havia encomanat, i va fundar la Congregació de les Serventes de Maria per a ajudar les famílies necessitades i, en particular, per a formar la joventut femenina. (1893)

16. Al territori de Langziqiao, prop de Hengshui, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pau Liu Jinde, màrtir, que, durant la persecució duta a terme pels Yihetuan, ja ancià i havent quedat com a únic cristià del llogaret, va eixir a l'encontre dels agressors amb el rosari i un llibre de devoció a la mà i els va saludar com se solia saludar els cristians, per la qual cosa va ser immediatament assassinat. (1900)

17. A la localitat de Nangong, també en la mateixa província xinesa de Hebei, sant Josep Wang Guiji, màrtir, el qual, durant la persecució ja esmentada, va rebutjar salvar la seua vida dient, com li suggerien, una lleu mentida, i va preferir morir gloriosament per Crist. (1900)

18. A la ciutat d'Angostura, a Colòmbia, beat Marià de Jesús Euse Hoyos, prevere, qui, senzill i íntegre, es va entregar totalment a l'oració, als estudis i a la instrucció dels xiquets. (1926)

19. A Caguas, ciutat de Puerto Rico, beat Carles Manuel Rodríguez Santiago, que es va consagrar incansablement a la renovació de la sagrada litúrgia i a la difusió de la fe entre els jóvens. (1963)

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

12 de juliol de 2026, diumenge XV


DIUMENGE XV / Cicle A


Lectura primera Is 55,10-11

La pluja amera la terra i la fa germinar

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«Tal com la pluja i la neu
cauen del cel i no tornen
sense amerar la terra, fecundar-la 
i fer-la germinar,
per a donar gra al sembrador 
i pa a qui ha de menjar, 
així serà la paraula que ix dels meus llavis: 
no tornarà a mi de buit, 
sense haver fet allò que jo volia 
i haver complit la seua missió».

Salm responsorial 64,10abcd.10e-11.12-13.14 (R.: Lc 8,8)

Guardeu la terra i la regueu,
l'enriquiu sobre manera;
el braçal de Déu va ple d'aigua
prepareu els camps de blat.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Fecundeu la terra
amerant els solcs,
aplanant els terrossos,
mullant-la amb la pluja,
i beneïu els seus brots. R.

Coroneu l'any amb els vostres béns,
els teus passos regalen abundor,
regalen pastures en l'erm,
els tossals s'omplin d'alegria. R.

Els prats es visten d'ovelles,
i les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten. R.

Lectura segona Rm 8,18-23

Tota la creació anhela amb impaciència 
la plena manifestació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Jo pense que els patiments del temps present no són res comparats amb la glòria que un dia s'ha de revelar en nosaltres: tota la creació anhela amb impaciència la plena manifestació dels fills de Déu. La creació s'ha trobat sotmesa al fracàs, no voluntàriament, sinó per voluntat del que la va sotmetre, amb l'esperança que un dia serà deslliurada dels lligams de la corrupció, per a arribar a la llibertat gloriosa dels fills de Déu. Sabem que fins ara tot la creació gemeca i patix dolors de part. I no només això: també nosaltres, els qui ja posseïm les primícies de l'Esperit, gemequem en el nostre interior, esperant l'hora que serem adoptats com a fills, i la redempció del nostre cos.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és Crist;
el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,1-23

El sembrador va eixir a sembrar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Aquell dia Jesús va eixir de casa i s’assentà vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que va haver de pujar a una barca, on es va acomodar, i la gent es va quedar vora l’aigua. I els parlava llargament en paràboles: «Un sembrador va eixir a sembrar. Al sembrar, una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny pedregós, on hi havia poca terra; en un no res va germinar, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia raïls, quan va eixir el sol, amb la calor se secà. Una part va caure entre cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Però una part va caure en terra bona i donà fruit: una, cent; una altra, seixanta; una altra, trenta. Qui tinga orelles, que ho escolte».
Els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què els parleu en paràboles?»
Ell va respondre: «Déu vos concedix el do de conéixer els secrets del Regne, però a ells, no. Perquè a qui te se li donarà i en tindrà a mans plenes; però a qui no te, li llevaran també allò que té. Per això els parle en paràboles, perquè miren sense vore res, i escolten sense sentir ni entendre.
En el cas d'ells es complix la profecia d'Isaïes: 
 
"Escoltareu, però no entendreu;
mirareu, però no voreu res.
El cor d'este poble s'ha fet insensible,
s'ha tornat dur d'orella
i s'ha tapat els ulls;
per a no vore amb els ulls,
ni sentir amb les orelles,
ni entendre amb el cor,
ni convertir-se per a que jo els cure". 
 
Però feliços els vostres ulls perquè poden vore i les vostres orelles perquè poden sentir. Vos ho dic de veres: Molts profetes i justs desitjaven vore açò que vosaltres veieu, però no ho veren; desitjaven sentir açò que vosaltres sentiu, però no ho sentiren». 
Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.
La llavor sembrada a la vora del camí vol dir que, a tots aquells que escolten la paraula del Regne però no l'entenen, el Maligne els furta la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny pedregós vol dir que, a aquells que reben amb alegria la paraula del Regne quan la senten, però només per un moment; no arrela dins d'ells, i en el moment que es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbixen de seguida.
La llavor sembrada entre cards vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: al cent, al seixanta, o al trenta per u». 
 
A. Déu mostra la llum de la seua veritat per mitjà de la seua paraula i nosaltres estem cridats a acollir-la i a deixar que fructifique. Jesús respon a una pregunta que està latent entre els deixebles que l'acompanyen: ¿per què no tots accepten l'ensenyament que Jesús proclama? Els ensenya amb una paràbola llauradora, la del sembrador que tira molta llavor, no sols en la terra bona i llaurada sinó també en els màrgens i entre pedres i cards. Tota terra pot ser aprofitada. Esta és la missió de qui sembra, diu Jesús als seus deixebles, tirar la llavor amb generositat, i confiant en Déu que és qui fa fructificar. La llavor del regne és una llavor d'amor, de justícia i de pau, i és una llavor que no és nostra.

B. En la primera lectura es compara la pluja, que fa germinar la terra, amb la paraula que ix dels llavis de Déu, que fa allò que ell vol i complix la seua missió. Eixa Paraula és Jesucrist; i eixa Paraula és la que se sembra amb la predicació (Ev). ¿L'escoltem sense atenció i no fem per entendre-la?, ¿l'entenem i aprofundim i som constants a complir-la?, ¿l'escoltem, però davant de qualsevol dificultat deixem de complir-la?, ¿l'escoltem, però els afanys de la vida, la preocupació pels diners, ens porten a oblidar-la? A mesura que visquem el missatge evangèlic anirem caminant cap a la manifestació plena de la llibertat gloriosa dels fills de Déu (2 lect).

C. Jesús explica als apòstols el sentit ocult de la paràbola. El sembrador és Déu i la llavor és la Paraula. Esta Paraula ve al cor de cada u dels hòmens per a donar fruit de salvació, d'amor i de misericòrdia. Però no tota la llavor dona fruit. No obstant això, no hem de pensar en la terra pedregosa, la vora del camí o la terra amb males herbes com a persones diferents. En realitat, totes eixes terres, inclosa la terra bona i productiva, conformen el nostre cor. El cristià ha de ser oient de la Paraula, però no de qualsevol manera. La paràbola ens advertix de les actituds que cal evitar si volem que la voluntat de Déu es complixca en les nostres vides. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Erasme de Rotterdam

Aniversari del traspàs d'Erasme de Rotterdam (Basilea 1536)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de juliol

1. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sants Procle i Hilarió, màrtirs sota l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. (s. II)

2. A Aquileia, en els confins de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Fortunat i Hermágores, màrtirs. (s. III)

3. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Nabor i Fèlix, màrtirs, que, sent soldats oriünds de Mauritània, actual Algèria, es conta que van patir el martiri a Lodi en temps de persecució i van ser després sepultats a Milà. (c. 304)

4. A Fano, al Picé, hui regió de les Marques, de nou a Itàlia, sant Paternià, bisbe. (s. IV)

5. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Vivenciol, bisbe, que, promogut a l'episcopat des de l'escola monàstica de San Eugend, on ensenyava, va induir clergues i laics a ser presents en el Concili de Pau, perquè el poble poguera conéixer millor les decisions del pontífex. (c. 523)

6. A Passignano, a la regió italiana de Toscana, sant Joan Gualbert, abat, qui, després de perdonar per l’amor de Crist l’assassí d’un germà seu, va vestir l’hàbit monàstic i, més tard, amb el desig de practicar una vida més austera, va posar els fonaments d’una nova familia monacal a Vallombrosa. (1073)

7. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, també a Itàlia, sant Lleó I, abat, que va proveir els pobres amb el treball de les seues pròpies mans i els va protegir dels prínceps. (1079)

8. A Londres, a Anglaterra, beat David Gunston, màrtir, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que per no reconéixer el poder del rei Enric VIII en els assumptes espirituals, va ser penjat en el patíbul de Southwark. (1581)

9. També a Londres, sant Joan Jones, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i després d'entrar a Anglaterra com a sacerdot en temps de la reina Isabel I, va ser condemnat a la pena capital i va consumar el martiri en la forca. (1598)

10. A Nagasaki, ciutat del Japó, beats Maties Araki i set companys*, que van patir el martiri per la seua fe en Crist. (1626)

Els noms dels quals són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos: Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill el xiquet Lluís.

11. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França, beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Eleonor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, vèrgens i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la persecució desencadenada en temps de la Revolució Francesa. (1794)

12. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Climent Ignasi Delgado Cebrián, bisbe i màrtir, que, després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per orde de l'emperador Minh Mang a causa de la seua fe en Crist i va morir finalment a la presó després de molts sofriments. (1838)

13. A la província de Ninh Binh, també a Tonquín, santa Ainés Lê Thi Thành (Dê), màrtir, mare de família, que havent sigut cruelment turmentada per haver ocultat a sa casa a un sacerdot, es va negar a abjurar de la seua fe i va morir a la presó, en temps de l'emperador Thiêu Tri. (1842)

14. A la província de Nghê An, a Annam, de nou a l'actual Vietnam, sant Pere Khanh, prevere i màrtir, que, en ser reconegut com a cristià quan es trobava en la seua taula de recaptador, va passar sis mesos pres en la presó i, després de vans intents perquè abjurara, va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1842)


at Cap comentari:
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

14 de juliol de 2026, dimarts XV: Beat Gaspar Bono

DIMARTS DE LA SETMANA XV / II Dedicació de la catedral d'Oriola (lectures, més avant) Oració col·lecta Oh Déu, que ens vau donar en el b...

entrades populars