18 d'abril de 2026, dissabte II de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 6,1-7

Elegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquells dies anava augmentant la quantitat dels creients, i els de llengua grega es queixaven dels de llengua hebrea perquè, en l'assistència diària als pobres, les seues viudes no eren ateses. 

Els Dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixàrem l'anunci de la paraula de Déu i ens posàrem a servir a les taules. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens de bona reputació, plens d'Esperit i d'enteniment, i els encarregarem eixa faena; nosaltres continuarem dedicant-nos a la pregària i al ministeri de la paraula».

La proposta va agradar a tots, i elegiren a Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioqué convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i estos, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt la quantitat dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

O bé:

Al·leluia.

Que la paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials;

estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia

Crist, el creador de totes les coses,

ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 6,16-21

Veren que Jesús s'acostava caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

De vesprada, els deixebles de Jesús baixaren al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra ribera. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac anava encrespant-se. Quan havien remat unes tres o quatre milles, van vore que Jesús s’acostava a la barca caminant per damunt de l’aigua, i es van espantar. Ell els va dir: «Soc jo, no tingueu por». Volien fer-lo pujar a la barca, però immediatament la barca va tocar terra en el lloc a on anaven. 

 

Glossa de l'Evangeli

Sant Tomàs d'Aquino: Comentari sobre S. Joan, in loc.

Aquell vent és figura de les temptacions i de la persecució que patirà l'Església per falta d'amor. Perquè, com diu Sant Agustí, quan es refreda l'amor, augmenten les ones i la nau sotsobra. No obstant això, el vent, la tempestat, les ones i les tenebres no aconseguiran que la nau s'aparte del seu rumb i quede destrossada.

* * * * *

Beat Andreu Hibernon (mem. ll.)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe emèrit de Sant Feliu de Llobregat (1998)

• J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)

3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)

4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)

5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)

7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora; va destacar per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)

8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)

10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)

11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)

12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)

 13. A la ciutat de Gandia (la Safor), beat Andreu Hibernon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que de jove va ser espoliat per uns lladres i després va cultivar admirablement la pobresa. (1602)

14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)

15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

16. Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.

17. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)

18. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)

17 d'abril de 2026, divendres II de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 5,34-42

Els apòstols es retiraren,

contents d'haver sigut dignes

de ser maltractats per causa del nom de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, es va alçar en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, un mestre de la Llei respectat per tot el poble; va manar que feren eixir un moment els apòstols i va dir: 

«Israelites, penseu bé el que voleu fer contra eixos hòmens. Fa uns anys es va alçar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li ajuntaren uns quatre-cents hòmens. Teudes va acabar ajusticiat, els seus seguidors es desbandaren i quedaren reduïts a no res. Més tard, en els dies de l'empadronament, també es va alçar Judes el Galileu i va moure gent darrere d'ell. També Judes va morir i es dispersaren els seus seguidors. I ara jo vos dic: desentengueu-vos d'eixos hòmens i deixeu-los anar; perquè si el seu pla o la seua obra és cosa humana, ja es desfarà; però si ve de Déu, no podreu fer-la caure i vos exposaríeu a lluitar contra Déu».

Li donaren la raó a Gamaliel i cridaren els apòstols; els feren assotar, els prohibiren parlar mai més en nom de Jesús i els soltaren.

Els apòstols es retiraren del sanedrí, contents d'haver sigut dignes de ser maltractats per causa del nom de Jesús.

I cada dia, en el temple i de casa en casa, no paraven d'ensenyar i proclamar la Bona Notícia que Jesús és el Crist.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: cf. 4ab)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. Una cosa he demanat al Senyor:

poder viure en sa casa.

O bé:

Al·leluia.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,1-15

Jesús va repartir els pans a tota la gent.

En repartia tants com en volien 

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra vora del mar de Galilea o de Tiberíades, i el seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 

Jesús va pujar a la muntanya i es va assentar amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús va alçar els ulls i, en vore la multitud que anava arribant, preguntà a Felip: «¿On podem comprar pa a fi que puguen menjar tots?» 

De fet, ho preguntava per a posar-lo a prova, perquè Jesús ja sabia què havia de fer.  

Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per a poder donar només un tros de pa a cada u». 

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Ací hi ha un xiquet que porta cinc pans d'ordi i dos peixets; però, ¿què és açò per a tanta gent?»

Jesús els va manar: «Feu que s'acomoden tots»  En aquell lloc hi havia molta herba, i s'acomodaren tots; només d'hòmens, n'eren uns cinc mil. 

Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre els qui estaven acomodats, tant com en volgueren; igual va fer amb els peixos. 

Quan tots quedaren satisfets, va dir als deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, que no es llancen a perdre». 

Ells els arreplegaren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, ompliren dotze paneres. 

Quan la gent va vore el prodigi que Jesús havia fet, va començar a dir: «Realment este home és el Profeta que havia de vindre al món». 

Jesús, sabent que anaven a emportar-se'l per a fer-lo rei, es va retirar de nou a soles a la muntanya. 

 

* * * * *

Aniversari de la mort de  Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores 

Martirologi Romà

Elogis del 17 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Pere, diaca, i Hermògenes, el seu coadjutor. (c. s. IV)

2. A Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Simeó bar Sabas, bisbe de Selèucia i Ctesifont, que, per orde del rei dels perses Sapor II, va ser detingut i carregat de cadenes per negar-se a adorar el sol i continuar proclamant a Jesucrist lliurement i valentament. Empresonat juntament amb més de cent cristians, bisbes, preveres i d'altres ordes eclesiàstics, va ser sotmés a tortures, i el Divendres Sant de la Passió del Senyor, davant dels seus ulls i mentre els exhortava, tots els seus companys van ser decapitats, com ell mateix ho va ser en últim lloc. (341)

3. També commemoració de molts màrtirs que, després de la mort de sant Simeó, en tot el territori de Pèrsia, i igualment sota el rei Sapor II, van ser degollats per causa del nom de Crist, entre ells sant Txusdazat [o Guhashtazad, Usthazan o Gothazat], eunuc del palau reial i padrí del mateix rei, que durant el primer ímpetu de la persecució va patir el martiri al palau d'Artaxerxes, germà de Sapor, a la província d'Adiabene, a l'actual Iraq. (341)

4. A Tortona, a la regió de Ligúria, actualment Itàlia, sant Innocenci, bisbe. (s. IV)

5. A Melitene, a l'antiga Armènia, hui Turquia, sant Acaci, bisbe, que va intervindre en el Concili d'Efes contra Nestori per a defendre la fe catòlica, i després va ser deposat injustament de la seua seu. (c. 435)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, ara França, sant Pantagat, bisbe. (540)

7. A l'illa d'Eigg, a les Hèbrides interiors, enfront d'Escòcia, sant Donnan, abat, juntament amb cinquanta-dos monjos, que durant les celebracions pasquals van ser degollats o cremats per uns pirates. (617)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Elies, prevere, ja ancià, Pau i Isidor, monjos jóvens, que per la seua fe cristiana van perir en la persecució duta a terme pels sarraïns. (856)

9. A l'abadia de la Chaise-Dieu, també a França, sant Robert de Turlande, abat, al qual se li van unir alguns germans en este lloc on s'havia retirat per a viure en soledat, i amb la seua predicació i exemple de vida va guanyar moltes ànimes per al Senyor. (1067)

10. A l'abadia de Molesme, a França, sant Robert, abat, qui desitjós d'una vida monàstica més senzilla i estricta, va ser fundador de monestirs i esforçat superior, director d'ermitans i restaurador eximi de la disciplina monàstica, i instaurador del monestir de Cister, que va regir com a primer abat. Finalment, va ser cridat de nou com a abat a Molesme, on va descansar allí en pau. (1111)

11. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume de Cerqueto, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va oferir un seré exemple en assumir amb alegria la malaltia que l'afligia. (1367)

12. A Pisa, a la regió de Toscana, beata Clara Gambacorti, que, en perdre encara molt jove al seu espòs, aconsellada per santa Caterina de Siena va fundar el monestir de sant Doménec sota una regla austera, va dirigir amb prudència i caritat les germanes, i es va distingir per haver perdonat l'assassí de son pare i dels seus germans. (1419)

13. A Madrid, a Espanya, beata Maria Anna de Jesús Navarro de Guevara, verge, la qual, després de superar l'oposició de son pare, va rebre l'hàbit de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé i es va dedicar a la vida d'oració, penitència i ajuda a pobres i afligits. (1624)

14. A Londres, a Anglaterra, beat Enric Heath, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que sota el rei Carles I, per la sola raó del seu sacerdoci, va ser entregat al botxí a Tyburn. (1643)

15. A Sault, lloc de la província de Quebec, al Canadà, santa Caterina Tekawitha, verge, que, nascuda entre els indígenes del lloc, va patir moltes amenaces i vexacions per haver acceptat, en el dia de Pasqua, rebre el baptisme i oferir a Déu la seua virginitat, que conservava ja abans de convertir-se. (1680) Canonitzada en 2012

16. Beat Llucià Botovasoa (1908- Vohipeno, Madagascar 1947). Laic i pare de família, mestre, membre del Tercer Orde de Sant Francesc; assassinat per romandre fidel a l'Església.

16 d'abril de 2026, dijous II de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 5,27-33

Nosaltres som testimonis d'estes paraules,

i també l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els guardes s'emportaren els apòstols i els presentaren davant del sanedrí, i el gran sacerdot començà l'interrogatori: «Vos ordenàrem severament que no ensenyàreu en nom de Jesús; per contra, heu omplit Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquell home». 

Pere i els apòstols replicaren: «Obeir a Déu és primer que obeir als hòmens. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat a Jesús, que vosaltres matàreu penjant-lo en una creu, i el mateix Déu l'ha enaltit a la seua dreta com a guia i salvador, per a concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeïxen». 

Ells, en sentir açò, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.

Salm responsorial 33,2 i 9.18 i 17.19-20 (R.: 7a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre en els llavis la seua alabança.

Tasteu i voreu que bo és el Senyor;

feliç aquell que confia en ell.

R. Quan el pobre clama, el Senyor l'escolta.

O bé:

Al·leluia.

Als qui clamen, el Senyor els escolta

i els trau de tots els perills.

El Senyor s'enfronta als malvats,

en la terra es perdrà el seu record. R.

El Senyor s'acosta als cors afligits,

renova els cors trencats.

El just patix molts mals,

però el Senyor sempre l'allibera. R.

Al·leluia Jo 20,29

Perquè m'has vist Tomàs, has cregut;

feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 3,31-36

El Pare ama el Fill

i ho ha posat tot en les seues mans

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «El qui ve de dalt està per damunt de tots; qui ve de la terra és de la terra i parla de la terra; i qui ve del cel està per damunt de tots i dona testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú accepta el seu testimoni. 

Qui l'accepta, acredita que Déu és veraç, perquè l'enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que dona l'Esperit sense límits. 

El Pare ama el Fill i ho ha posat tot en les seues mans. Qui creu en el Fill té vida eterna, però el qui es nega a creure en el Fill no vorà la vida, sinó que la ira de Déu pesa damunt d'ell».  

 

 

Per a meditar l'evangeli

Papa Francesc: Homilia a Santa Marta (12 d'abril de 2018)

La paraula "obediència" apareix també en l'Evangeli de hui (Jo 3, 31-36). Perquè una vida d'obediència és la que caracteritza als Apòstols que han rebut l'Esperit Sant. Obediència per a seguir la senda de Jesús que "va obeir fins a la fi" com en l'Hort de les Oliveres. Obediència que consistix a fer la voluntat de Déu. L'obediència és el camí que el Fill ens va obrir, i el cristià, llavors, obeïx a Déu. Els sacerdots, en canvi, que volien manar, ho van reglamentar tot, amb una propina: la corrupció va arribar fins al Sepulcre. Així resol les coses el món, és a dir, amb coses mundanes. La primera és els diners, el senyor dels quals és el diable. Jesús mateix va dir que no es pot servir a dos senyors.

* * * * *

Festa de la Santa Faç de Nostre Senyor Jesucrist a Alacant i arxiprestat de Mutxamel, mem. ob. a la diòcesi

• J.M. Bausset: El miracle de la llàgrima de la Santa Faç (2015)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

1. A Corint, ciutat d'Acaia, hui a Grècia, sants màrtirs Leònides i set companyes: Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunència, Callis i Basilissa, que, després d'haver patit diverses tortures, van ser llançats a la mar. (III/IV)

2. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense, commemoració de sant Optat i els seus dèsset companys, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser executats, després de ser turmentats, Prudenci va compondre uns versos sobre el seu gloriós martiri. (s. IV)

Els noms són: Luperci, Succés, Marcial, Urbà, Júlia, Quintilià, Publi, Frontó, Fèlix, Cecilià, Evodi, Primitiu, Apodemi i altres quatre que portaven tots el nom de Saturní [o Sadurní].

3. A la mateixa ciutat de Saragossa, santa Engràcia, verge i màrtir, que va patir durs suplicis i li van quedar les nafres com a testimoni del seu martiri. (s. IV)

4. De nou a Saragossa, sants Gai i Crescenci, que en la mateixa persecució van perseverar en la fe en Crist i van superar les tortures que se'ls van infligir. (s. IV)

5. A la seu d'Astorga, durant el regnat dels sueus a Espanya, sant Toribi, bisbe, que, sota el mandat del papa sant Lleó el Gran, es va enfrontar decididament a la secta priscil·lianista, que allí estava difonent-se. (s. V)

6. A Braga, a la regió de Lusitània, hui Portugal, sant Fructuós, bisbe, el qual, monjo i fundador de monestirs, va ser bisbe de Dume [Dumium], i després, per voluntat dels Pares del X Concili de Toledo, també bisbe metropolità de Braga, seu que, juntament amb els seus monestirs, va regir amb prudència. (c. 665)

7. A Escòcia, sant Magnus, màrtir, que, sent príncep de les Illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana, i enfrontat amb el rei de Noruega per haver protestat contra l'arrogància del seu poble, va ser assassinat a traïció quan es va presentar desarmat davant d'ell per a signar la pau sobre el domini d'aquelles illes. (1116)

8. A Sebourg, a Hainaut, actualment França, sant Drogó, pastor i pelegrí pel Senyor, que, buscant una vida senzilla i solitària, va acabar els seus dies reclús en una cel·la menuda. (c. 1186)

9. A Broni, prop de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, commemoració de sant Contard, pelegrí, que va triar viure en pobresa total i va morir en contraure una malaltia mentre es trobava de camí cap a Sant Jaume de Galícia. (1249)

10. A Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Joaquim, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que es va distingir per la seua devoció a la Mare de Déu i va complir la llei de Crist assumint la cura dels pobres. (1306)

11. A Roma, sant Benet Josep Labre, el qual, desitjós des de la seua adolescència d'una aspra vida penitent, va realitzar peregrinacions a cèlebres santuaris vestint parracs i acontentant-se amb almoines, donant exemple de pietat i penitència, i tornat a Roma es va entregar a una vida d'oració i de pobresa extrema. (1783)

12. A Avrillé, en la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Delépine, Joan Ménard i vint-i-quatre companyes, quasi tots llauradors, que van ser afusellats durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

Són els seus noms: Renata Bourgeais, Joana Gourdon, Maria Gingueneau, Francesca Michoneau, Joana Onillon, Renata Séchet, Maria Roger, Francesca Suhard, Joana Thomas, viuda; Magdalena Cady, Maria Piou, Petrina Pottier, Renata Rigault, Joana Leduc, Magdalena Sallé, esposes; Maria Genoveva i Marta Poulain de la Forestrie, Petrina Bourigault, Maria Forestier, Maria Lardeux, Petrina Laurent, Anna Maugrain, Margarida Robin i Maria Rochard.

13. A Nevers, també a França, santa Maria Bernadeta Sobirós, verge, la qual, nascuda a Lorda d'una família molt pobra, sent encara xiqueta va assistir a les aparicions de la Immaculada Santíssima Mare de Déu i després va abraçar la vida religiosa i va portar una vida amagada i humil. (1879)

• J.M. Bausset: Santa Bernadeta Sobirós (2015)

El papa Francesc parla de Bernadeta

Com santa Bernadeta estem sota la mirada de Maria. La xica humil de Lorda conta que la Mare de Déu, a la qual anomenava «la bella Senyora», la mirava com es mira una persona. Estes paraules senzilles descriuen la plenitud d'una relació. Bernadeta, pobra, analfabeta i malalta, se sent mirada per Maria com a persona. La bella Senyora li parla amb gran respecte, sense llàstima. Això ens recorda que cada pacient és i serà sempre un ser humà, i ha de ser tractat en conseqüència. Els malalts, com les persones que tenen una discapacitat fins i tot molt greu, tenen una dignitat inalienable i una missió en la vida i mai es convertixen en simples objectes, encara que a vegades puguen semblar merament passius, però en realitat mai és així.

Bernadeta, després d'haver estat en la Gruta i gràcies a la pregària, transforma la seua fragilitat en ajuda als altres, gràcies a l'amor es fa capaç d'enriquir el seu proïsme i, sobretot, d'oferir la seua vida per la salvació de la humanitat. El fet que la bella Senyora li demane que rese pels pecadors, ens recorda que els malalts, els que patixen, no sols porten amb ells el desig de curar-se, sinó també el de viure la pròpia vida de manera cristiana, arribant a donar-la com a verdaders deixebles missioners de Crist. A Bernadeta, Maria li va donar la vocació de servir els malalts i la va cridar per tal que es fera Germana de la Caritat, una missió que ella va complir d'una manera tan alta que es va convertir en un model per a tots els agents sanitaris. Demanem doncs a la Immaculada Concepció la gràcia de saber sempre vore el malalt com una persona que, certament, necessita ajuda, a vegades fins i tot per a les coses més bàsiques, però que també porta amb ella un do a compartir amb els altres.

(Missatge per a la XXV Jornada Mundial del Malalt de 2017)