13 d'octubre de 2026, dimarts XXVIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXVIII / II


Lectura primera Ga 5,1-6

Ser circumcidat no compta per a res.
El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavitud i vol que siguem lliures. Per això, mantingueu-vos ferms, i no vos sotmeteu una altra vegada al jou de l'esclavitud.
Soc jo, Pau, qui vos ho dic: Si vos feu circumcidar, ja no podeu esperar res de Crist. A més, a tots els qui es circumciden, els faig saber que s'obliguen a complir tota la Llei. I si creieu que vos feu justs complint la Llei, ja no teniu res a vore amb Crist, heu quedat exclosos de la gràcia de Déu. Nosaltres, per la fe, esperem el fruit de la justícia que ve de la fe i de l'Esperit. En Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho. El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor.

Salm responsorial 118,41.43.44.45.47.48 (R.: 41a)

Que ploguen els vostres favors, Senyor,
salveu-me, com havíeu promés.

R. Que ploguen els vostres favors, Senyor.

No em lleveu dels llavis
la promesa que no enganya:
confie en el vostre juí. R.

Compliré sempre la vostra voluntat,
per segles i més segles. R.

Viuré amb un cor ample,
jo que medite els vostres preceptes. R.

Els manaments fan les meues delícies,
me'ls estime de veres, R.

Alce a vós les meues mans,
elogiant els vostres decrets. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i eficaç,
i és capaç de discernir les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Lc 11,37-41

Doneu a la gent necessitada;
d’esta manera sí que vos quedarà tot purificat
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, després que Jesús havia acabat parlant, un fariseu el convidà a dinar a sa casa. Jesús va anar i es va posar a taula. El fariseu s'estranyà que no s'haguera llavat abans de menjar, però el Senyor li digué: «Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora la copa i el plat, però per dins esteu plens de rapacitat i de maldat. Insensats! El que va fer la part de fora, ¿no va fer també la de dins? Doneu a la gent necessitada el que hi ha dins; d’esta manera sí que vos quedarà tot purificat».

Llavar-se les mans no era un gest merament higiènic, sinó que apuntava a la puresa ritual jueva practicada rigorosament pels fariseus. Davant de la sorpresa del fariseu, Jesús té la llibertat d'amonestar-lo sobre la seua hipocresia. La puresa que cal procurar amb radicalitat és la interior. La puresa fa referència a la manera de relacionar-se amb el Pare: sense pecat ni mundanitat, sinó amb veritat i honestedat. Per això, redimits per Crist, amb ell i en ell, podem donar almoina «del que hi ha dins», és a dir, de nosaltres mateixos, i este do de si ens purifica en ell.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Festa de Sant Francesc de Pàola a Carcaixent

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules


Aniversari del miracle del Sol a Fàtima (1917)

Aniversari de la mort de monsenyor Pau Barrachina Estevan, bisbe d'Oriola-Alacant (2008)


Martirologi Romà


Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia de Síria, actual Turquia, home molt erudit, que va ocupar esta seu com a sisé successor de sant Pere i va compondre un llibre per a defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció. (s. II)

Va viure en el segle II. Va ser un filòsof molt apreciat i reconegut per la seua cultura. Un dia va arribar a les seues mans un exemplar de la Bíblia i immediatament va sorgir en ell un viu desig d'atacar-la i ridiculitzar-la. Per això es va dedicar a llegir-la detingudament buscant-hi els punts febles. Però en anar passant les pàgines, la gràcia de Déu va anar operant la conversió del seu cor. Al final de la lectura s'havia convertit en un admirador i defensor del llibre sagrat. Amb el temps va ser elegit bisbe d'Antioquia, una de les ciutats més importants del món antic, i va escriure una Apologia en tres volums. [font]

A Còrdova, a la província hispànica de Bètica, sants Faust, Genar i Marcial, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. (s. III/IV)

A Tessalònica, a Macedònia, a Grècia actualment, sant Florenci, màrtir, que, segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. (c. s. III)

A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris, Alemanya en l'actualitat, sant Lubenci, prevere. (s. IV)

A Sanremo, a la costa lígur, a l'actual Itàlia, sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple de fervor apostòlica, va morir durant una visita pastoral. (s. V)

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Venanci, abat, el qual, havent-se casat en la seua joventut, en visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seua esposa, es va ajuntar a ells per a viure per a Crist. (s. V)

A Salagnac, al territori de Llemotges, a Aquitània, també a la França actual, sant Leobó, eremita. (s. inc.)

A l'illa de Iona, a Escòcia, sepultura de sant Comgà, abat, que va arribar a esta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seua germana santa Kentigerna, els fills d'esta i alguns missioners. (s. VIII)

A Augsburg, ciutat de Baviera, a Germània, actual Alemanya, sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. (c. 807)

A Saint-Cierges, a la regió d'Alvèrnia, a la Gàl·lia, hui França, sant Guerau d'Orlhac [Guiral o Grau], que, sent comte d'Orlhac [Aurillac], va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular, procurant el bé de les regions que tenia encomanades. (909)

Prop de Subiaco, a la regió del Laci, a Itàlia, santa Quelidona o Celidona, verge, que, com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. (1152)

A la localitat de Trino, a Monferrato, també a Itàlia, beata Magdalena Panattieri, verge, germana de Penitència de Sant Doménec. (1503)

Beat Pere-Adrià Toulorge (1757- Coutances. França 1793). Sacerdot profés dels Canonges Regulars Premonstratencs, assassinat per odi a la fe durant la Revolució francesa, després d'haver exercit el ministeri sacerdotal clandestinament.

Beat Lluís Brisson (1817- Aube, França 1908). Religiós, sacerdot fundador dels Oblats i de les oblates de Sant Francesc de Sales.

Beat valencià Antoni (Lluís Maria) Ayet i Canós, carmelita, màrtir (memòria a Vila-real). (Vila-real 1886 - Barcelona 1936)

Beat Joan Fornasini (1915- San Martino di Caprara, Itàlia 1944). Sacerdot diocesà, rector. Fou assassinat por un soldat nazi alemany de la SS per odi a la fe.

Al lloc de Balazar, prop de Braga, a Portugal, beata Alexandrina Maria da Costa, que, en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres; i en la contemplació de l'Eucaristia, la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor a Déu i als germans més necessitats. (1955)

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

12 d'octubre de 2026, dilluns: Mare de Déu del Pilar

Festa de la Mare de Déu del Pilar

Segons una venerada tradició, la Santíssima Mare de Déu es va manifestar a Saragossa sobre una columna o pilar, signe visible de la seua presència. Esta tradició va trobar la seua expressió cultual en la missa i en l'Ofici que, per a tot Espanya, va decretar el papa Climent XII.
Festa de la Mare de Déu del Pilar, titular de les esglésies parroquials de Bonrepòs i Mirambell, la Campaneta, les Cases de Bàrcena, Los Montesinos, Pilar de la Horadada, Tírig, una de Catarroja, una d'Algemesí i cotitular d'una de València. Dona nom a una ermita de Catí.

Festa de l'Axiamo (Ecce Homo) a Borriana.
A Carcaixent, Dia de la Troballa de la imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives

Aniversari del naiximent d'Edith Stein, doctora de l'Església (1891)
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Victorio Oliver Domingo, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1972)

Martirologi Romà


A Roma, a la via Laurentina, sant Hedist, màrtir. (s. inc.)

A Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, santa Domnina, màrtir, que sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Lícies, després d'haver patit molts turments, va entregar en la presó el seu esperit a Déu. (c. 304)

Commemoració dels quatre mil nou-cents seixanta-sis sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a l'Àfrica, on, per mandat del rei arrià Huneric, que odiava la fe catòlica, bisbes, preveres i diaques de l'Església de Déu, juntament amb una munió de fidels, van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de diversos turments, com els bisbes Ciprià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor. (483)

A Piacenza, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Opili, diaca. (c. s. V)

A Roma, sant Fèlix IV, papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum romà en la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. (530)

A la província Nòrica, actual Àustria, al costat del Danubi, sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. (a. s. VII)

A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seua abstinència, que es va distingir pel seu interés pel que fa al culte diví i les relíquies dels sants. (1254)

A Ascoli, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va destacar admirablement per la seua gran humilitat, pobresa i pietat. (1604)

A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Bullaker, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava la Missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i esquarterat quan estava encara amb vida. (1642)

A Riba-roja de Túria, beat valencià Josep González Huguet, prevere i màrtir. (memòria a Cheste i Alaquàs) (1936)

A Massamagrell, beat valencià Pere Salcedo i Puchades (Pacífic de València), religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins i màrtir. (memòria a Castellar-l'Oliveral, València). (1936)

Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a la ciutat polonesa de Cracòvia, beat Romà Sitko, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat humana i a la religió, fins a passar a la visió de l'eterna benaurança. (1942)

Sant Carles Acutis (1991- Monza, Itàlia 2006). Fou un estudiant italià i un aficionat programador d'informática, conegut per documentar miracles eucarístics d'arreu del món i catalogar-los en una web que creà abans de la seua mort per leucèmia. També s'entregà al voluntariat amb els sense sostre i els menjadors socials.

at Cap comentari:
Labels: , ,

11 d'octubre de 2026, diumenge XXVIII


DIUMENGE XXVIII / Cicle A


Lectures de la missa


Lectura primera Is 25,6-10a

El Senyor prepararà un convit i torcarà les llàgrimes de tots els ulls

Lectura del llibre d'Isaïes

Aquell dia,
el Senyor de l'univers prepararà
per a tots els pobles, en esta muntanya,
un convit de plats gustosos,
un convit de vins rancis,
de plats exquisits, de vins delicats.
Farà desaparéixer en esta muntanya
el vel de dol que cobrix tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
engolirà per sempre la Mort.
El Senyor torcarà les llàgrimes de tots els ulls, 
i esborrarà per tota la terra 
l'oprobi del seu poble.
Ha parlat el Senyor.
Aquell dia diran: «Ací teniu el nostre Déu,
de qui esperàvem que ens salvaria,
este és el Senyor en qui havíem esperat:
alegrem-nos i celebrem que ens haja salvat,
perquè la mà del Senyor reposarà damunt d'esta muntanya».

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 6cd)

El Senyor és el meu pastor:
no em falta res.
Em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna les forces.

R. Viuré anys i més anys en la casa del Senyor.

Em guia per camins segurs
per l'amor del seu nom;
ni que passe per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Vós esteu a la meua vora:
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta. R.

Davant de mi pareu taula vós mateix,
enfront dels meus enemics;
m'ungiu el cap amb perfums,
i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida.
I viuré anys i més anys
en la casa del Senyor. R.

Lectura segona Fl 4,12-14.19-20

Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure en l'abundància. Estic aveat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivia en l'estretor.
El meu Déu cobrirà les vostres necessitats d'acord amb l'esplendidesa de la seua glòria en Jesucrist.
A Déu, Pare nostre, la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia Ef 1,17-28

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumine els ulls del nostre cor
a fi que coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mt 22,1-14

Convideu a la boda tot aquell que trobeu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà una altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: 
«El Regne del cel es pareix a un rei que preparava el casament del seu fill; quan envià els criats per a avisar els convidats, estos no volgueren acudir. 
Encara n'envià uns altres amb l'encàrrec de dir als convidats: "Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i les aus de corral. Tot està a punt: vingueu a la boda". 
Però ells no van acceptar la invitació: u se’n va anar al seu camp, un altre als seus negocis, i els altres agarraren els enviats, els maltractaren i els mataren. 
El rei es va indignar i va enviar les seues tropes per a acabar amb aquells homicides i calar foc a la seua ciutat. Més tard, digué als seus criats: "El banquet de boda està a punt, però els convidats no se'l mereixien: aneu, per tant, a les eixides dels camins i convideu a la boda tot aquell que trobeu". 
Ells van eixir als camins i reuniren tots els que havien trobat, bons i roïns. I la sala del banquet s'omplí de comensals.
Quan el rei va entrar a saludar els convidats, va vore un home que no duia el vestit de festa, i li va dir: "¿Com és que has entrat ací sense vestit de festa?" Ell va callar.
Per això el rei digué als qui servien: "Lligueu-lo de mans i peus i tireu-lo fora, a la foscor. Allí tot seran plors i  cruixir de dents".
Els cridats són molts, i els elegits, pocs». 
 
A. Per a assistir a la boda és imprescindible portar un vestit de festa. La salvació és universal, però acceptar en la nostra vida este regal és una cosa personal. Cada u de nosaltres ha d'acollir este do amb la seua llibertat i, amb la seua pròpia voluntat seguir els camins de Déu i fer obres bones que embellixquen el vestit de la nostra existència. La salvació es transforma així en un do i en una tasca. Un do desbordant, perquè l'alegria del cel serà immensa i eterna, i, al mateix temps, una tasca desafiadora, que ens convida constantment a estar atents a la voluntat de Déu i a dur-la a terme. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La litúrgia de hui ens eleva a contemplar el nostre futur definitiu, l'alegria eterna del cel. I per això empra el símbol del convit festiu preparat pel Senyor que torcarà les llàgrimes de tots els hòmens (1 lect). I l'Evangeli presenta la paràbola del banquet de bodes al qual tots estem convidats. Ens hem de preguntar si nosaltres som d'eixos que, amb la nostra manera de viure, estem rebutjant la invitació. Encara som a temps de canviar i de revestir-nos de la gràcia de Déu per a poder participar en l'eucaristia que, celebrada amb amor, ens porta a la glòria del cel, la casa del Senyor, on viurem anys i més anys (Salm resp).

C. Déu ve representat com un rei que convida al banquet de bodes del seu fill. La paràbola és molt clara, perquè els convidats no sols no responen, sinó que se senten ofesos per la insistència de la invitació. Els convidats que s'excusen expressen la superficialitat dels qui estan en les seues coses i no discernixen, no aprecien el regal més bell i alguns acaben tancant-se en un fanatisme ideologitzat i agressiu. No acceptaven la invitació agraïts, sinó que, sobrats, jutjaven el banquet i els comensals. I el convidat que no portava el vestit no aprecia el regal de la misericòrdia divina i adopta una postura autosuficient, perquè no discernix el do de l'amor diví, que és gratuït, i que l'única cosa que ens demana és canviar el nostre mode de viure. Que sapiem apreciar la gràcia divina que ens precedix i acompanya!

* * * * *

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa, la vida i l'activitat del qual van estar plenes d'una humanitat singular i es va esforçar a manifestar la caritat cristiana cap a tots, treballant per la unió fraterna dels pobles. Sol·lícit per l'eficàcia pastoral de l'Església de Crist en tota la terra, va convocar el Concili Ecumènic Vaticà II (1963). Canonitzat el 27 d'abril de 2014.

Sant Joan XXIII, papa (mem. ll.), cotitular d'una església parroquial d'Alcoi.

Santa Soledat Torres Acosta, verge


Santa Maria Soledat (Manuela) Torres Acosta va demostrar des de la seua joventut gran sol·licitud cap als malalts pobres, als quals va atendre amb total abnegació, especialment en fundar la Congregació de les Serventes de Maria, Ministres dels Malalts. Va morir a Madrid en 1887. (mem. ll.)
Aniversari del naiximent de François Mauriac (1885)
Aniversari de l'obertura del concili Vaticà II (1963)

Santoral


Commemoració de sant Felip, u dels set diaques elegits pels apòstols, que va convertir els samaritans a la fe en Crist, va batejar l'eunuc de Candace, que era la reina dels etíops, i va evangelitzar totes les ciutats per les quals passava fins a arribar a Cesarea de Palestina, actual Israel, on, segons la tradició, va descansar en el Senyor. (s. I)

Sants Tarac, Probe i Andrònic, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van perdre la vida per confessar a Crist. († Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, c. 304)

Commemoració dels sants Nicasi, Quirí, Scubícol i Piència, màrtirs. († A la regió de Vexin, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. inc.)

Sant Santí, bisbe, que, segons es creu, va ser el primer a predicar l'Evangeli en esta ciutat. († Verdun, també a la Gàl·lia, s. IV)

Commemoració de sant Sàrmata, abat a la regió de la Tebaida, a Egipte, que, sent deixeble de sant Antoni, va rebre la mort a les mans dels sarraïns. († 357)

Sant Fermí, bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va ensenyar al seu poble el camí de la veritat. († Usés, lloc de la Gàl·lia Narbonense, actual França, c. 552)

Sant Cànic d'Irlanda, abat del monestir d'Achadh Bhó, hui Aghaboe, un dels molts que va fundar. († regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, 599)

Mort de sant Anastasi, prevere, subdelegat de l'Església Romana i company en la confessió de la fe catòlica i en el desterrament de sant Màxim el Confessor, que va entregar el seu esperit a Déu mentre pronunciava en la celebració de la santa Sinaxi: «El sant per als sants». († Prop de la fortalesa de Schemaris, hui Tzager, a les muntanyes georgianes del Caucas, 666)

Sant Gumar, que sent militar, però devot de Déu, amb els seus béns va construir un oratori, on a la seua mort va ser enterrat. († Lier, lloc de Brabant, actual França, c. 775)

Sant Brunó, bisbe, que, sent germà de l'emperador Otó I, va rebre conjuntament el govern de Lotaríngia i la funció episcopal, i va dur a terme la seua missió sacerdotal amb gran fidelitat, mostrant alhora la seua gran magnanimitat com a príncep. († Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germania, hui Alemanya, 965)

Sant Gaudenci o Radzim, bisbe, germà segons la carn i segons l'esperit, de sant Adalbert, bisbe de Praga, company fidel seu en els treballs, testimoni del seu martiri i cocaptiu també en els empresonaments patits. († Gniezno, ciutat de Polònia, c. 1011)

Commemoració de sant Meinhard de Holstein, bisbe, que, sent monjo a Germània, ja ancià va decidir dirigir-se a Livònia per a evangelitzar eixe poble. Allí va construir l'església d'Üxkül, de la qual va ser ordenat bisbe, i va posar així els fonaments de la fe cristiana en aquella regió. († Riga, a Letònia, al costat de la mar Bàltica, 1196)

Beat Jaume d'Ulm Griesinger, religiós de l'Orde de Predicadors, el qual, encara que analfabet, era molt bon pintor de vidrieres, i va donar exemple de constant treball i oració. († Bolonya, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, 1491)

Mort de sant Alexandre Sauli, que va ser primer bisbe d'Aleria, a l'illa de Còrsega, i després de Pavia, i va formar part de la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau, on va treballar amb gran caritat en favor dels pobres. († Calosso d'Asti, a la regió també italiana del Piemont, 1592)

Sant Pere Le Tuy, prevere i màrtir, que per la seua fe en Crist, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. († Hanoi, població de Tonquín, hui Vietnam, 1833)

Beat Àngel Ramos Velázquez, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir. († Barcelona, 1936)

at Cap comentari:
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

13 d'octubre de 2026, dimarts XXVIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXVIII / II Lectura primera Ga 5,1-6 Ser circumcidat no compta per a res. El que compta és la fe, que ens fa obrar per...

entrades populars