DIMECRES DE LA SETMANA XV / II
Sant Bonaventura
Oració col·lecta
Oh Déu totpoderós, concediu als qui celebremel piadós traspàs de sant Bonaventura, bisbe,que progressem amb el seu magisterii que imitem sempre la seua caritat ardent.
Lectura primera Is 10,5-7.13-16
¿Pot gloriar-se la destralde ser més que el llenyater?Lectura del llibre d'IsaïesAçò diu el Senyor:«Ai dels assiris!Són la vara amb què jo pegue,
el bastó amb què castigue.Els envie contra una nació infidel,contra un poble que m'irrita,per a que el saquegen, l'espolien,i el xafen com el fang dels carrers.Però ells no ho veuen així,els seus propòsits no són estos:només volen exterminar,destruir del tot moltes nacions».El rei dels assiris proclama:«Tot això és obra del meu poder,fruit de la meua destresa,de la meua sagacitat.Faig desaparéixer les fronteres dels pobles,m'apodere dels seus tresors,destrone reis d'una envestida.Com qui troba un niu i arreplega els ous abandonats,he arreplegat les riqueses dels pobles,m'he apoderat de tota la terra,sense que ningú batera les ales,sense que ningú piulara».
Però el Senyor diu:
«¿Pot gloriar-se la destral de ser més que el llenyater?¿La serra es pot creure més gran que el serrador?És com si una vara volguera brandar el qui pega,com si un bastó, que és només fusta, volguera alçar un home».Per això el Senyor de l'universli enviarà un mal que li rosegarà les carns,encendrà dins de les seues entranyesuna febra que cremarà com un foc.
Salm responsorial 93,5-6.7-8.9-10.14-15 (R.: 14a)
Trituren el vostre poble, Senyor,oprimixen la vostra heretat,maten forasters i viudes,executen òrfens.R. El Senyor no deixa el seu pobleI encara diuen: «El Senyor no ho veu,el Déu de Jacob no ho sap».Ignorants, no ho enteneu.Reflexioneu, insensats. R.El qui ha fet l'orella, ¿no ho sentirà?El qui ha format l'ull, ¿no ho vorà?¿Podrà callar el qui reprén les nacions?¿No sabrà res el qui instruïx els hòmens? R.El Senyor no deixa el seu poble,no abandona la seua heretat;tornaran a ser justes les sentències,i els rectes de cor les aprovaran. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos done gràcies, Pare,Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzillsels misteris del Regne.
Evangeli Mt 11,25-27
Heu amagat estes coses als savis i als entesos i les heu revelades als senzills Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir:«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.
Meditació de l'Evangeli amb el papa Francesc
Homilia a l'església de Sant Pius de Pietrelcina (2018, març 17)
En l'Evangeli, Jesús dona gràcies al Pare perquè ha revelat els misteris del seu Regne als senzills [parvulis]. ¿Qui són estos 'menuts' que saben com acollir els secrets de Déu? Els 'menuts' són aquells que necessiten els grans, que no són autosuficients, que no creuen que poden bastar-se a si mateixos. 'Menuts' són aquells que tenen el cor humil i obert, pobre i necessitat, que senten la necessitat de pregar, de confiar-se i de deixar-se acompanyar. El cor d'estos 'menuts' és com una antena, capta el senyal de Déu, immediatament, el veu de seguida. Perquè Déu busca el contacte amb tots, però el que es fa gran crea una interferència enorme, no li arriba el desig de Déu: Quan un està ple de si mateix, no hi ha lloc per a Déu. Per tant, Ell preferix els senzills, se'ls revela, i la manera de trobar-se amb Ell és abaixar-se, encollir-se dins, reconéixer-se necessitat. El misteri de Jesucrist és misteri d'humilitat: Ell es va abaixar, es va aniquilar. El misteri de Jesús com veem en l'Hòstia en cada missa, és un misteri d'humilitat: d'amor humil, i només es pot comprendre sent 'menut' i freqüentant els menudets.
I ara podem preguntar-nos: ¿sabem com buscar a Déu allí on està? [...]. En el malalt es troba Jesús, i en la cura amorosa d'aquells que s'inclinen sobre les ferides del proïsme, està el camí per a trobar a Jesús. Qui cuida els xiquets està del costat de Déu i venç la cultura del rebuig, que, per contra, preferix els poderosos i considera inútils els pobres. Els que preferixen els 'menuts' proclamen una profecia de vida contra els profetes de mort de tots els temps, també de hui, que rebutgen la gent, rebutgen els xiquets, els ancians, perquè no servixen.
De xicotet, a l'escola, ens ensenyaven la història dels espartans. A mi sempre em cridava l'atenció una cosa que ens deia la mestra, que quan naixia un xiquet o una xiqueta amb malformacions el portaven al cim de la muntanya i el llançaven des d'allí perquè no hi haguera xiquets com ells. Nosaltres, els xiquets, déiem: «Però quina crueltat!». Germans i germanes, nosaltres fem el mateix, amb més crueltat, amb més ciència. El que no servix, el que no produïx, és rebutjat. Esta és la cultura del rebuig; hui no volem els "menuts". Per això Jesús és deixat de costat.
* * * * *
Sant Bonaventura, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.), patró de Pedreguer. Allí és festa local.
- J. M. Bausset: Sant Bonaventura (15 de juliol del 2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 15 de juliol
Memòria de la inhumació de sant Bonaventura, bisbe d'Albano, a Itàlia, i doctor de l'Església, celebèrrim per la seua doctrina, per la santedat de la seua vida i per les preclares obres que va realitzar en favor de l'Església. Com a ministre general va regir amb gran prudència l'Orde dels Germans Menors, i fou sempre fidel a l'esperit de sant Francesc; en els seus nombrosos escrits va unir erudició summa i pietat ardent. Quan estava prestant un gran servici al II Concili Ecumènic de Lió, va meréixer passar a la visió beatífica de Déu. (1274)
2. A Porto Romano, actual Fiumicino, també a Itàlia, sants Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs. (s. IV)
3. A Cartago, actualment Tunísia, en la via anomenada dels Escilitans, a la basílica de Faust, inhumació de sant Fèlix, bisbe de Tibiuca i màrtir, que davant l'orde del procurador Magnilià que es llançaren al foc els llibres de la Bíblia, va respondre que preferia ser abrasat ell abans que cremar les Sagrades Escriptures, i per esta resposta el procurador Anulí el va travessar amb l'espasa. (303)
4. També a Cartago, commemoració dels sants Catulí, diaca i màrtir, alabat per sant Agustí en un sermó al poble, i altres màrtirs, que reposen a la basílica de Faust. (303)
5. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Felip i deu xiquets. (c. s. IV)
6. A l'illa de Ténedo, a la mar Egea, davant de la costa de l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Abudemi, màrtir. (s. IV)
7. A Nísibe, a Mesopotàmia, actualment l'Iraq, sant Jaume, primer bisbe d'esta ciutat, que va intervindre en el Concili de Nicea i va dirigir el seu ramat en pau, alimentant-lo espiritualment i defenent-lo amb energia dels enemics de la fe. (338)
8. Prop de Roermond, a la ribera del Mosa, a l'actual Holanda, sant Plequelm, bisbe, oriünd de Northúmbria, que va dedicar la seua vida a anunciar a molts les riqueses de la fe en Crist. (c. 713)
9. A Ansbach, a Francònia, hui Alemanya, sant Gumbert, abat, que va fundar este monestir en una casa de camp de la seua propietat. (c. 790)
10. A Tessàlia, a Grècia, trànsit de sant Josep, bisbe de Tessalònica, germà de sant Teodor Estudita, que durant la seua vida de monjo va compondre nombrosos himnes i, promogut després a l'episcopat, prompte va haver de patir moltes i aspres dificultats per a defendre la disciplina eclesiàstica i el culte de les sagrades imatges, després de la qual cosa va ser relegat a l'exili a Tessàlia, on va morir de fam. (832)
11. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Atanasi, bisbe, qui, després d'haver patit molt per les insídies del seu impiu nebot Sergi, va ser expulsat de la seua seu episcopal i, sumit en les tribulacions, va volar al cel a Véroli, país dels hèrnics. (872)
12. A Kíiv, ciutat antigament de Rússia i hui dia a Ucraïna, sant Vladímir, príncep, batejat amb el nom de Basili, que es va preocupar de propagar la fe ortodoxa entre els pobles que governava. (1015)
13. A Ratzeburg, a la regió de Schleswig-Hostein, a Germania, hui Alemanya, sant Ansuer, abat i màrtir, lapidat juntament amb altres vint-i-huit monjos de Wendes, per pagans contraris als qui predicaven l'Evangeli. (1066)
14. A Västeras, a Suècia, sant David, bisbe, el qual, originari d'Anglaterra, després d'abraçar la vida de monjo cluniacenc va anar a predicar la fe cristiana als suecs i, ja ancià, va morir piadosament al monestir que ell mateix havia fundat. (c. 1082)
15. A Breslau, a Silèsia, a l'actual Polònia, beat Cesles, un dels primers preveres de l'Orde de Predicadors, que va treballar pel regne de Déu a Silèsia i en altres regions pròximes. (1242)
16. A Montcalieri, població del Piemont, a Itàlia, beat Bernat, marqués de Baden, a qui el va sorprendre la mort mentres es dirigia a Orient per a defendre la població cristiana, després de la conquista de Constantinoble pels enemics. (1458)
17. Passió dels màrtirs beats Ignasi de Grevoleda, prevere, i trenta-huit companys, religiosos tots de l'Orde de la Companyia de Jesús*, que quan es dirigien a les missions del Brasil, la seua nau anomenada "San Jacobo", van ser assaltats per pirates i, en odi a la religió catòlica, traspassats tots ells amb espases i llances. (1570)
Els seus noms són: beats Diego d'Andrade, prevere; Gonçal Henriques, diaca; Antoni Soares, Benet de Castro, Joan Fernandes, Manuel Álvares, Francesc Álvares, Joan de Mayorga, Esteve de Zudaire, Alfons de Baena, Doménec Fernandes, un altre Joan Fernandes, Aleix Delgado, Lluís Correia, Manuel Rodrigues, Simó Lopes, Manuel Fernandes, Àlvar Mendes, Pere Nunes, Lluís Rodrigues, Francesc de Magalhaes, Nicolau Dinis, Gaspar Álvares, Blas Ribeiro, Antonio Fernandes, Manuel Pacheco, Pedro de Fontoura, Andreu Gonçalves, Maur Vaz, Diego Pires, Marc Caldeira, Antoni Correia, Ferran Sánchez, Gregori Escribano, Francesc Pérez Godoy, Joan de Zafra, Joan de Sant Martí, religiosos, i Joan, que es va unir a ells.
18. A Campi Salentina, a la regió italiana de la Pulla, sant Pompili Maria Pirrotti, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, cèlebre per l'austeritat de la seua vida. (1766)
19. A la mar, davant de la costa de Rochefort, beat Miquel Bernat Marchand, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat a Rouen per ser sacerdot, fou traslladat després a una vella nau, on va emmalaltir i va morir. (1794)
20. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Nguyên Bá Tuân, prevere i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser empresonat per ser cristià i va morir de fam a la presó. (1838)
21. A París, a França, beata Anna Maria Javouhey, verge, fundadora de la Congregació de Religioses Missioneres de Sant Josep de Cluny, dedicades a la cura de malalts i a la instrucció cristiana de la joventut femenina, obra que la beata va aconseguir difondre també en terres de missió. (1851)
22. A la província de My Tho, a la Cotxinxina, actualment Vietnam, sant Andreu Nguyên Kim Thông Nam (Nam Thuông), màrtir, el qual, en temps de l'emperador Tu Duc, per ser catequista va ser primer empresonat i després desterrat, obligant-lo a caminar cap a l'exili encadenat i carregat amb un troç de fusta, per la qual cosa va morir durant el viatge com a autèntic màrtir. (1855)
23. Al poble de Bielsk Podlaski, a Polònia, beat Antoni Beszta-Borowski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va ser fet presoner pels enemics de la fe i, va descansar en la pau de Crist després de ser afusellat. (1943)
