31 de maig de 2025, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

Cicle A


Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de Pentecosta. [Font: MCL, adaptat, p. 652]

Propi de la solemnitat:

Col·lecta

Oh Déu Pare, 
quan enviàreu al món el Verb de la veritat 
i l'Esperit santificador, 
revelàreu a la humanitat el vostre admirable misteri. 
Concediu-nos que en en la professió de la fe verdadera, 
reconeguem la glòria de la Trinitat eterna 
i adorem la seua unitat de poder i majestat.

Lectura primera Ex 34,4b-6.8-9

Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne 
 
Lectura del llibre de l'Èxode 
 
En aquells dies, Moisés es va alçar de bon matí i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava en les mans les dos tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i pronuncià el seu nom. Moisés va estar allí amb ell. En això el Senyor, passant davant d'ell, va cridar: «Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, generós en l'amor». 
Moisés es va inclinar a l'instant, es va prosternar i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix i acompanyeu-nos. És certament un poble rebel, però vós perdoneu les nostres culpes i els nostres pecats, i feu de nosaltres la vostra heretat».

Salm responsorial Dn 3,52.52.53.54.55.56 (R.: 52b)
 
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
R. Glòria i lloança per sempre.

És beneït el vostre nom gloriós i sant.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el temple de la vostra glòria.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el vostre soli reial.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el firmament del cel.
R. Glòria i lloança per sempre.

Lectura segona 2C 13,11-13
 
La gràcia de Jesucrist, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant 
 
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 
 
Germans, estigueu alegres, sigueu perfectes, exhorteu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Vos saluda tot el poble sant.
Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguen amb tots vosaltres.

Al·leluia Cf. Ap 1,8
 
Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,
a Déu que és, que era i que ve.

Evangeli Jo 3,16-18
 
Déu va enviar el seu Fill per a salvar el món gràcies a ell 
 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. Déu no va enviar el seu Fill per a condemnar el món, sinó per a salvar el món gràcies a ell: qui creu en el Fill no és condemnat, però qui no creu en ell ja està condemnat, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. 
 
A. Quan Jesús presenta a Déu com a comunitat d'amor, no vol revelar-nos únicament la constitució de la divinitat, sinó que, alhora, ens vol presentar la intimitat mateixa de la seua Església. La comunitat cristiana, per obra de l'Esperit Sant, ha sigut creada a imatge de la Trinitat i està cridada a viure una comunió d'amor similar a la de la mateixa comunitat trinitària. Si el nostre Déu és comunitat d'amor, l'Església ha de ser una comunitat d'hòmens i dones que s'estimen i que s'entreguen els uns pels altres. Per això se'ns ha donat el do de l'Esperit, per a que obre la unitat en l'amor de tot el poble cristià. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La Bíblia narra el misteri de l'amor de Déu: un amor que és comunió, i que es manifesta per mitjà de les tres divines persones. La saviesa de Déu des del principi és imatge del Verb, nascut del Pare abans de tots els segles. I este Verb, o Paraula de Déu que actua, es fa home, i és Jesucrist, el nostre germà major que ens porta fins a Déu gràcies a l'amor abocat en els nostres cors: l'Esperit Sant. Este Esperit que ens guia procedix del Pare i del Fill i és igualment Déu, i per mitjà de la fe i de la vida sacramental ens introduïx en la comunió d'amor que és la Trinitat divina. Contemplem esta veritat senzilla de Déu en la seua Unitat de poder i grandesa: el misteri de Déu i la seua relació d'amor amb el seu poble i amb tots nosaltres.

Oració sobre les ofrenes

Senyor, Déu nostre, 
santifiqueu, per la invocació del vostre nom,
estos dons que vos oferim, 
i per ells feu de nosaltres mateixos
una ofrena en el vostre honor.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació, 
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies.

A vós que amb el vostre Unigènit i l'Esperit Sant
sou un sol Déu, un sol Senyor;
no una sola persona, sinó tres en una sola substància.
De manera que tot allò que creiem de la vostra glòria,
perquè vós ho heu revelat,
ho creiem igualment tant del vostre Fill com de l'Esperit Sant.
Per això, confessant-vos Déu verdader i etern,
adorem alhora la vostra essència, única,
les persones, distintes, i la seua idèntica majestat.

Majestat que alaben els àngels i els arcàngels 
i tots els cors celestials,
que no cessen de clamar a una veu:

Oració després de la comunió

Senyor, que siga profitosa per a la nostra salvació
la recepció d'este sagrament,
que és també una confessió de la Trinitat eterna
i de la Unitat indivisible.

Dia Pro Orantibus

* * * * *

El 31 de maig de 1472 va nàixer a Sedan Érard de la Marca, que fou, entre altres coses, arquebisbe de València.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 de maig

2. A Roma, al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina, santa Petronil·la [o Peronella], verge i màrtir. (s. inc.)

És una autèntica màrtir romana, enterrada al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina. El nom de la santa, alguns l'han relacionat amb el de "Petrus", amb què han donat peu a la falsa llegenda que la fa filla de sant Pere, en lloc de derivar-lo de "Petronius". [font]

3. Al costat de Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Hermies, soldat i màrtir. (s. III)

4. A Aquileia, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Canci, Cancià i Cancianil·la, màrtirs, que, detinguts pel perseguidor mentres fugien de la ciutat en un carromato, finalment van ser condemnats al suplici. (s. IV)

5. A la població de Tolosa, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Silvi [o Selvi], bisbe, que va començar la construcció d'una basílica per a instal·lar dignament el sepulcre de sant Sadurní. (c. 400)

6. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, actual regió d'Itàlia, beat Jaume Salomoni, prevere, que, sent encara adolescent, mort son pare i ingressada sa mare en les monges cistercenques, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en l'Orde de Predicadors, on va resplandir durant quaranta-cinc anys com a amic dels pobres i home de pau, dotat d'insignes carismes. (1314)

7. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Baptista (Camila) de Varano, abadessa del monestir de Clarisses fundat per son pare, on va experimentar grans tribulacions i també místiques consolacions. (1524)

8. A York, a Anglaterra, beats Robert Thorpe, prevere, i Tomàs Watkinson, que van ser condemnats a mort en temps de la reina Isabel I, el primer per ser sacerdot i el segon, pare de família d'edat avançada, per haver prestat moltes vegades ajuda als sacerdots. Tots dos van rebre, a un mateix temps, la corona del martiri en el patíbul. (1591)

9. A París, a França, beat Nicolau Barré, prevere, el qual, sent mestre de Teologia i cèlebre educador d'ànimes en l'esperit de l'Evangeli, va fundar en tot França les Escoles Cristianes i de Caritat, així com l'Institut de Germanes Mestres de l'Infant Jesús, per a impartir educació gratuïta als fills del poble. (1686)

10. A Nicòsia, lloc de Sicília, a Itàlia, sant Fèlix (Jaume) Amorós, religiós, que, després d'haver sigut rebutjat durant deu anys, finalment va ingressar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va exercir oficis humilíssims amb senzillesa i innocència de cor. (1787) (Canonitzat en 2005).

11. Al poble de Bellegra, als voltants de Roma, beat Marià de Roccacasale (Doménec) Di Nicolantonio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, complint l'ofici de porter, va obrir la porta del convent als pobres i als pelegrins, als qui va atendre amb summa caritat en tot. (1886)

12. Al lloc de Mityana, a Uganda, sant Noé Mawaggali, màrtir, que, sent servidor del rei, iniciada la persecució va refusar impàvid emprendre la fugida i va oferir voluntàriament el seu pit a les llances dels soldats, els qui, després de travessar-li'l, el van penjar d'un arbre fins que va entregar l'esperit per Crist. (1886)


at Cap comentari:
Labels: , , ,

30 de maig de 2026, dissabte VIII

DISSABTE DE LA SETMANA VIII / II


Lectura primera Jud 17.20-25

Déu pot guardar-vos de caure
i pot presentar-vos irreprensibles davant de la seua glòria

Lectura de la carta de sant Judes

Benvolguts, recordeu les coses que van predir els apòstols de Jesucrist, el nostre Senyor.
Edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santíssima, pregueu moguts per l'Esperit Sant, mantingueu-vos en l'amor de Déu, mentres espereu que la misericòrdia de Jesucrist, Senyor nostre, vos done la vida eterna.
Heu de tindre compassió dels indecisos; a uns, salveu-los arrancant-los del foc; dels altres, heu de tindre misericòrdia però amb prudència; detesteu fins i tot el vestit embrutat per la seua mala vida.
Déu pot guardar-vos de caure i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig davant de la seua glòria. A ell, l'únic Déu i salvador nostre, siga donada la glòria, la majestat, el poder i la sobirania per Jesucrist, Senyor nostre, abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,
vos busque des de l'alba.
Tinc set de vós,
com carn que desitja,
en terra seca i àrida.

R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari
per a vore-vos gloriós i poderós.
El vostre amor val més que la vida;
per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida
i alçaré les mans en nom vostre
Assaciat com d'ambrosia i nèctar,
vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Al·leluia Col 3,16a.17c

Que la paraula de Crist
habite en vosaltres en tota la seua riquesa.
Doneu gràcies per Jesucrist a Déu Pare.


Evangeli Mc 11,27-33

¿Amb quina autoritat fas estes coses?

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles tornaren a Jerusalem i, quan caminava pel temple, se li acostaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables, i li preguntaren: «¿Amb quina autoritat fas tu estes coses? ¿Qui t'ha donat l'autoritat per a fer-les?» 
Jesús els replicà: «Vos faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i vos diré amb quina autoritat faig estes coses. El baptisme de Joan, ¿era cosa del cel o cosa humana? Contesteu-me». 
Ells es feien este raonament: «Si responem que era cosa del cel, ens preguntarà: "¿I per què no el vau creure?"; però no podem dir tampoc que era cosa humana». Tenien por de la gent, perquè tots estaven convençuts que Joan era realment un profeta. Per això li respongueren: «No ho sabem». 
I Jesús els va dir: «Jo no vos dic tampoc amb quina autoritat faig estes coses».

* * * * *

Sant Ferran (mem. ll.)

Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de maig

2. Al lloc de Porto Torres, a la regió italiana de Sardenya, sant Gaví, màrtir. (c. s. IV)

3. A Cesarea de Capadòcia, actual Turquia, sants Basili i Emèlia, que van ser pares dels sants bisbes Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, i de santa Macrina, verge. Estos sants esposos, desterrats de la seua ciutat en temps de l'emperador Galeri Maximià, van habitar en les soledats del Pont, i després de la persecució van reposar en pau, després de deixar els seus fills com a hereus de les seues virtuts. (349 i 372)

4. A Pavía, ciutat de Llombardia, a l'actual Itàlia, sant Anastasi, bisbe, el qual, havent abandonat l'heretgia arriana, va professar fermament la fe catòlica. (c. 680)

5. A Geel, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, santa Dimpna, verge i màrtir. (s. VII/IX)

6. A Tervuren, també a Brabant, a Austràsia, trànsit de sant Hubert, bisbe de Tongres i Maastricht, deixeble i successor de sant Lambert, que es va dedicar amb totes les seues forces a la difusió de l'Evangeli per Brabant i les Ardenes, on va acabar amb els costums pagans. (727)

Santa Joana d'Arc
7. A Rouen, a la regió de Normandia, a França, santa Joana d'Arc, verge, coneguda com la donzella d'Orleans, que després de lluitar fermament per la seua pàtria, al final va ser entregada al poder dels enemics, els quals la van condemnar en un judici injust a ser cremada en la foguera. (1431)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Lluc Kirby, prevere i màrtir, que, en la persecució desencadenada durant el regnat d'Isabel I, va ser penjat en la triple forca de Tyburn després de molts turments. Amb ell van patir el suplici, en el mateix patíbul, els beats preveres i màrtirs Guillem Filby i Llorenç Johnson, així com Tomàs Cottam, de l'Orde de la Companyia de Jesús. (1582)

9. A la mateixa ciutat i trenta anys després, regnant Jaume I, beats Guillem Scott, de l'Orde de Sant Benet, i Ricard Newport, preveres i màrtirs, que per ser sacerdots, van ser estrangulats, encara que el segon, com encara respirava en acabar el suplici, va ser rematat a espasa i esquarterat. (1612)

10. A Kampala, a Uganda, sant Maties Kalemba, de sobrenom "Mulumba" o "el Fort", màrtir, que, després d'abandonar el culte mahometà, va rebre el baptisme en Crist i, renunciant al càrrec de jutge, es va dedicar amb tenacitat a propagar la fe cristiana, per la qual cosa, en temps del rei Mwanga, va ser sotmés a tortures i, privat de tot consol, va entregar finalment el seu esperit a Déu. (1886)

11. A Savona, a Itàlia, trànsit del beat Josep Marello, bisbe d'Acqui, a la regió del Piemont, que va fundar la Congregació d'Oblats de Sant Josep, dedicada a la formació moral i cristiana de la joventut. (1895)

12. Beata Maria Celina de la Presentació (Bordeus 1878-1897). Monja clarissa.

13. Beata Marta Wiecka (Sniatyn, Ucraïna 1874-1904). Religiosa de les Filles de la Caritat.

14. Beat Carles Liviero (Città di Castello, Itàlia 1866-1932). Bisbe de Città di Castello i fundador de la congregació religiosa de les Xicotetes Esclaves del Sagrat Cor.

15. Al camp de concentració de Buchenwald, a la regió de Turíngia, a Alemanya, passió del beat Otó Neururer, prevere i màrtir, que, per haver convençut una jove catòlica perquè no simulara la celebració del matrimoni amb un partidari, ja casat, del règim hostil a Déu i als hòmens, va ser tancat en la presó, on, malgrat tot, va continuar clandestinament amb el seu ministeri entre tota mena de tribulacions, fins que va consumar el martiri en ser penjat pels peus cap avall. (1940)

16. Beata Llúcia de la Immaculada (Maria) Ripamonti (1909- Brescia 1954), va ser una religiosa italiana, membre de les Serventes de la Caritat. Va oferir la seua vida i la seua greu malaltia per la conversió dels pecadors i la santedat dels sacerdots.

at Cap comentari:
Labels: , , ,

29 de maig de 2026, divendres VIII: Sant Pau VI

DIVENDRES DE LA SETMANA VIII / II

Sant Pau VI, papa


Oració col·lecta

Oh, Déu,
que confiàreu la cura pastoral de la vostra Església al papa sant Pau,
apòstol valent de l'Evangeli del vostre Fill,
concediu-nos que, il·luminats pels seus ensenyaments,
puguem col·laborar amb vós
per a estendre en el món la civilització de l'amor.
Pel nostre Senyor Jesucrist.

Lectura primera 1Pe 4,7-13

Heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu,
que pren formes tan variades

Lectura de la primera carta de sant Pere

Estimats, s'acosta el final; per tant, porteu una vida sòbria i ordenada, i doneu-vos a la pregària. Sobretot estimeu-vos de deveres entre vosaltres, perquè l'amor enterra un muntó de pecats. Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense queixar-vos. Que cada u ajude els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpia que compartix paraules de Déu; si algú presta un servici, que es valga de les forces que Déu li dona. D'esta manera Déu serà glorificat en tot per Jesucrist, a qui pertoquen la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
Amics meus, no vos estranyeu d'esta persecució que s'ha encés contra vosaltres per a provar-vos. No té res d'estrany. Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els patiments de Crist: també el dia que es revelarà la seua glòria desbordareu d'alegria.

Salm responsorial 95,10.11-12.13 (R.: 13ab)

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei».
Manté ferm tot el món, incommovible;
governa els pobles amb rectitud.

R. El Senyor ja ve a jutjar la terra.

El cel se n'alegra, la terra ho celebra,
brama el mar amb tot el que conté,
exulten els camps amb tot el que hi ha,
fan festa els arbres del bosc. R.

Davant del Senyor, que ja arriba,
que ja ve a jutjar la terra;
jutjarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit
i vos he confiat la missió d'anar per tots els llocs
i donar fruit, un fruit que durarà per sempre.

Evangeli Mc 11,11-25

El temple s'ha de dir casa d'oració, per a tots els pobles.
Tingueu fe en Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, després d’haver sigut aclamat per la multitud, va entrar a Jerusalem i va anar al temple. Com que ja era tard, donà només una mirada i va eixir amb els Dotze cap a Betània. L'endemà, quan eixia de Betània, tenia gana. Va vore de lluny una figuera que ja tenia fulla i s’hi va acostar per si de cas hi trobava fruit, però encara no era temporada de figues, i no hi havia més que fulla. I li digué a la figuera: «Que mai de la vida no menge ningú dels teus fruits». I els deixebles el sentiren.
Quan arribaren a Jerusalem, va entrar en el temple i es posà a tirar fora els qui compraven i venien dins del temple; va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginara res dins del recinte. I els ho explicava dient: «¿No està escrit que ma casa s’ha de dir casa d'oració, per a tots els pobles? Però vosaltres la teniu feta una cova de lladres». Els grans sacerdots i els mestres de la Llei ho saberen i buscaven la manera de perdre’l; però li tenien por perquè tot el poble admirava la seua ensenyança. I a poqueta nit van eixir de la ciutat.
L'endemà de matí, pel camí, veren que la figuera s'havia secat de soca-rel. «Rabí, la figuera que vau maleir s'ha secat», va dir Pere, que ho recordava. Jesús els va contestar: «Tingueu fe en Déu. Si algú mana a esta muntanya que s'alce i es tire al mar, i no dubta en el seu cor, sinó que creu que es farà això que ell mana, vos assegure que es farà. Per això vos dic: Qualsevol cosa que demaneu en l’oració, heu de creure que ja ho teniu concedit, i ho tindreu. I quan feu oració, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare que està en el cel vos perdonarà els vostres pecats».

* * * * *

Sant Pau VI, papa (mem. ll.)

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font] 


Sant Pere Sans, bisbe i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de maig

1. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Hesiqui Palatí, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en escoltar l'orde que qui no sacrificara als ídols havia d'abandonar l'exèrcit, es va despullar immediatament de les armes, i per este motiu va ser llançat al riu Orontes amb una gran pedra lligada al seu braç dret. (c. 303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Maximí, bisbe, que, com a valent defensor de la integritat de la fe enfront dels arrians, va acollir fraternalment sant Atanasi d'Alexandria i altres bisbes desterrats, i en ser expulsat de la seua seu pels seus enemics, va morir a Poitiers, la seua terra natal. (c. 346)

3. A Val de Senar, al territori de Trento, a l'actual Itàlia, sants màrtirs Sisini, diaca, Martiri, lector, i Alexandre, ostiari, capadocis d'origen, que després de fundar una església en aquella regió i introduir l'ús dels cants d'alabança al Senyor, van ser assassinats per alguns pagans que estaven oferint sacrificis lustrals. (397)

4. A Ravenna, a la regió també italiana de la Flamínia, actual Emília-Romanya, sant Exuperanci, bisbe, que va governar prudentment esta Església durant l'època en què el rei Odoacre es va apoderar d'Itàlia i de la ciutat. (430/476-477)
ç
5. A Milà, ciutat de Ligúria, de nou a Itàlia, sant Senador, bisbe, a qui el papa sant Lleó el Gran envià com a legat a Constantinoble quan era encara prevere. (c. 480)

6. A Mâcon, a Borgonya, França en l'actualitat, sant Gerard, qui, monjo en primer lloc i elegit després bisbe d'esta ciutat, va portar finalment vida solitària en un bosc. (c. 940)

7. A Pisa, ciutat de Toscana, de nou a Itàlia, santa Bona, verge, que va peregrinar piadosament i repetidament a Terra Santa, Roma i Compostel·la. (1207)

8. A Avinhonet, prop de Tolosa, a França, beats Guillem Arnau i els seus deu companys*, els quals, units en la tasca de contrarestar el mal causat pels càtars, mitjançant engany van ser capturats per la seua fe en Crist i la seua obediència a l'Església Romana, i van morir a espasa en la nit de l'Ascensió del Senyor, mentres entonaven a una sola veu el Te Deum. (1242)

* Els noms són els següents: beats Bernat de Roquefort, Garcia d'Aure, Esteve de Sant Tiberi; Raimon de Cortisan, de sobrenom Escrivà, canonge; Bernat; Pere d'Arnau, Bernat Fortanier i Admer, clergues; i el prior d'Avinhonet, el nom del qual s'ignora.

9. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Gerardesca, viuda, que va passar la seua vida en una cel·la pròxima al monestir camaldulenc de Sant Sabí, dedicada a alabar a Déu i a la intimitat amb el Senyor. (c. 1269)

10. A York, a Anglaterra, beat Ricard Thirkeld, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, condemnat a mort per ser sacerdot i per haver reconciliat a moltes persones amb l'Església catòlica, va ser conduït al suplici del patíbul. (1583)

11. Beats Pau Yun Ji-chung i altres 123 companys, assassinats per odi a la fe a Corea. (1791/1888).

12. Al lloc anomenat Roma, a Lesotho, a l'Àfrica del Sud, beat Josep Gerard, prevere dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, que primer va anunciar a Crist a la província de Natal, i després, principalment i infatigablement, entre el poble dels basutos. (1914)

13. Beata Elies de Sant Clement (1901- Bari 1927). Verge, monja de l'Orde de les Carmelites Descalces, malalta d'encefalitis, va oferir els seus sofriments al Senyor i va morir a vint-i-sis anys el matí de Nadal de 1927.

14. A Roma, trànsit de santa Úrsula (Júlia) Ledóchowska, verge, que va fundar l'Institut de Religioses Ursulines del Sagrat Cor de Jesús Agonitzant i va afrontar fatigosos viatges a través de Polònia, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia. (1939)

15. Sant Pau VI (1897- Castel Gandolfo 1978). Papa, reformador, que va clausurar el Concili Vaticà II.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

31 de maig de 2025, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta Solemnitat de la Santíssima Trinitat Cicle A Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens e...

entrades populars