18 de juny de 2026, dijous XI

DIJOUS DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera Sir 48,1-15 (grec: 1-14)

Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta,

Eliseu quedà ple del seu esperit

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Elies era un profeta de foc; la seua paraula cremava com una antorxa. Retirà del país el pa que els mantenia, i el seu zel va fer minvar la població. Amb la paraula de Déu va tancar l'aigua del cel, i tres vegades en va fer caure foc.

¡Quin respecte que imposes, Elies! ¿Qui podrà mai gloriar-se de ser com tu? Vas ressuscitar un mort, per voler del Senyor, el vas fer tornar del país dels morts, però vas fer baixar reis a la fossa, vas fer morir gent il·lustre en el seu llit. Al Sinaí havies sentit com Déu amenaçava el poble, havies sentit en l'Horeb com decidia castigar-lo. Vas ungir el qui havia de complir els castics de Déu i així vas deixar un profeta com a successor. Després, un terbolí se t'endugué enlaire, uns cavalls de foc et portaren al cel. Diu l'Escriptura que estàs a punt per a vindre, quan serà l'hora, a calmar la indignació de Déu abans que esclate, i fer que els pares es reconcilien de tot cor amb els fills. Així prepararàs les tribus de Jacob. ¡Feliços els qui, abans de morir, voran el teu retorn! Potser ells no moriran tampoc, sinó que viuran una vida plena.

Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta, Eliseu quedà ple del seu esperit. No el va fer tremolar mai ningú, no va dominar el seu esperit cap poder humà. No li va ser negat cap miracle i, fins i tot mort, el seu cos va profetitzar. Obrava prodigis mentres vivia però va fer miracles després de mort.

Salm responsorial 96,1-2.3-4.5-6.7 (R.: 12a)

El Senyor és rei. La terra ho celebra,

se n'alegren totes les illes.

Foscor i núvols el rodegen,

dret i justícia sostenen el seu tron.

R. Justs, alegreu-vos en el Senyor.

Davant d'ell avança un foc

i abrasix els enemics tot al voltant.

Els seus llamps enceguen tot el món

i la terra, quan ho veu, s'estremix. R.

Es desfan com cera les muntanyes

davant del Senyor de tota la terra.

El cel proclama la seua justícia,

i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.

Queden avergonyits tots els idòlatres,

que es gloriaven de falses divinitats;

tots els àngels es prostren davant d'ell. R.

Al·leluia Rm 8,15b

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Evangeli Mt 6,7-15

La vostra pregària serà esta

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans, que es pensen que com més parlaran es faran escoltar. No feu com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament quines necessitats teniu. La vostra pregària serà esta: 

 

Pare nostre, que esteu en el cel,

siga santificat el vostre nom,

vinga a nosaltres el vostre Regne,

faça's la vostra voluntat ací en la terra com es fa en el cel;

el nostre pa de cada dia, doneu-nos-el el dia de hui;

perdoneu els nostres deutes tal com nosaltres perdonem els nostres deutors;

i no permeteu que caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal. 

 

Ja que, si perdoneu als altres les seues culpes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà; però si no els perdoneu, no vos perdonarà tampoc el vostre Pare».

• Guillem Anglés: El Parenostre (segle XIV)
• Daniel Climent Giner: L'impacte cultural del profeta Elies (2025).

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juny

1. A Roma, al cementeri de Balbina, a la Via Ardeatina, sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià, als quals va agermanar el patiment. (c. 304)

2. A Trípoli, ciutat de Fenícia, actual Líban, sant Leonci, soldat, que pels atroços turments patits en la presó va arribar a la corona del martiri. (s. IV)

3. A Àfrica, sants Ciríac i Paula, màrtirs. (c. s. IV)

4. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, actualment França, sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Nola, qui, al seu torn, va lloar en els seus escrits el bisbe (s. V)

5. A la muntanya de Gemmariario, prop de les termes de Sciacca, a Sicília occidental, ara Itàlia, sant Calòger, eremita. (c. s. V)

6. A Schönau, lloc de Renània, a Germània, hui Alemanya, santa Isabel, verge, insigne per l'observança de la vida monàstica. (1164)

7. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Osanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec i va aconseguir harmonitzar amb les ocupacions seculars la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. (1505)

8. A Pàdua, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per a clergues, va ensenyar el catecisme als xiquets en el seu propi dialecte, va celebrar un sínode, va mantindre col·loquis amb el seu clero i va obrir moltes escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb ell mateix. (1697)

A Pàdua (Italia) va morir en 1697 sant Gregori Barbarigo, qui abans de ser bisbe havia sigut diplomàtic a Venècia. La seua acció pastoral està en la línia de les reformes tridentines. Fou canonitzat l'any 1960. (fonts: MCL, p. 1250)

 

 

17 de juny de 2026, dimecres XI

El binomi Trinitat-esport no és precisament habitual; no obstant això, l'associació no és absurda. De fet, tota bona activitat humana porta amb si un reflex de la bellesa de Déu, i sens dubte l'esport és una d'elles. Després de tot, Déu no és estàtic, no està tancat en si mateix. És comunió, relació viva entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, que s'obri a la humanitat i al món. La teologia anomena esta realitat pericòresi, és a dir, “dansa”: una dansa d'amor recíproc.

Lleó XIV: Homilia en la missa de la Santíssima Trinitat, 15 de juny de 2025

DIMECRES DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 2R 2,1.6-14

Passà un carro de foc, i Elies va pujar al cel

Lectura del segon llibre dels Reis

Quan el Senyor volgué endur-se a Elies al cel enmig d'una tempesta, Elies i Eliseu van eixir de Guilgal; arribant a Jericó, Elies li digué: «Queda't ací, que el Senyor m'envia al Jordà». Eliseu li va respondre: «Et jure per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida que no et deixaré». I se n'anaren els dos junts. 

Cinquanta hòmens de la comunitat dels profetes els seguien, però es quedaren a una certa distància. Elies i Eliseu pararen davant del Jordà. Elies va fer un bolic amb el seu mantell i va donar un colp a les aigües, que es van separar a banda i banda, i van passar els dos per terra eixuta. 

Després de passar, Elies digué a Eliseu: «Demana què vols que faça per tu abans de ser endut del teu costat». Li respon Eliseu: «Fes-me l'hereu del teu esperit». Elies li respon: «Demanes una cosa difícil. Mira, si em veus mentres soc endut del teu costat, serà tal com desitges; però, si no em veus, no ho serà».

Mentres anaven caminant i parlant, un carro de foc, tirat per cavalls de foc, els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava: «Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!» Quan ja no el va vore més, es va esgarrar el vestit en dos trossos.

Després va recollir el mantell d'Elies, que havia caigut, i se'n tornà. Arribat al Jordà, es detingué vora el riu, i amb el mantell d'Elies donà un colp a les aigües, dient: «¿On està el Senyor, el Déu d'Elies?» Quan va donar el colp a les aigües, el riu es va partir a banda i banda i Eliseu va passar.

Salm responsorial 30,20.21.24 (R.: 25)

¡Quina bondat més gran, Senyor,

heu reservat als vostres fidels!

La brindeu als qui s'emparen en vós

a la vista de tots.

R. Sigueu valents, tingueu coratge,

tots els qui espereu en el Senyor.

Els vestiu amb l'abric de la vostra presència,

lluny de les intrigues humanes;

els oculteu en la vostra casa,

lluny dels atacs de males llengües. R.

¡Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!

El Senyor guarda els qui creuen en ell,

i als orgullosos els castiga sense pietat. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18

Ton Pare, present en els llocs més amagats, t'ho recompensarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Mireu de no fer el bé a la vista de tots per tal que vos admiren: d'esta manera no podeu esperar cap recompensa del vostre Pare del cel.

Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no t'anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites en les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan ajudes els altres, procura que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta: que el teu gest quede amagat, i ton Pare, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.

I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets en les sinagogues i als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan hages de pregar, entra en la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega a ton Pare, present en els llocs més amagats; i ell, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.

I quan dejuneu, no feu cara trista com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que fan dejuni. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan vullgues dejunar, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que fas dejuni, sinó només ton Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà». 

 

* * * * *

Beat Josep Maria Cassant, prevere

Si “en casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jo 14,2), en la casa de l’Església també n’hi ha, per a molts. En Josep Maria (1878-1903), fill d’una família pagesa del sud de França, només parlava occità; va haver d’aprendre el francés, i el llatí se li faria una muntanya. Per això li van aconsellar que no entrara al seminari, bo com era, i va optar, a setze anys per entrar a la trapa de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben prompte es va guanyar la simpatia dels companys.

Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Ni tan sols en salut: ben aviat la tuberculosi el va visitar. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. El cos se li anava afeblint, però espiritualment s’anava enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Tenia 25 anys. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004. [font]

El 17 de juny de 1703 va nàixer John Wesley, fundador del Metodisme

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Roma, a la via Salària Antiga ad septem Palumbas, sants Blast i Diògenes, màrtirs. (s. inc.)

2. A Apollonia, a Macedònia, hui Pojan a Albània, sants Isaure, Innocent, Fèlix, Hermi, Pelegrí i Basili, màrtirs. (s. inc.)

3. A Silistra, a Mèsia, actual Bulgària, sants màrtirs Nicandre i Marcià, que, sent soldats, van rebutjar fer ofrena i sacrificar als déus, i per això van ser condemnats a la pena capital pel prefecte Màxim, en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (c. 297)

4. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Antidi, bisbe i màrtir, que va ser condemnat a mort, segons la tradició, per Croc, rei dels vàndals. (c. 411)

5. A Bitínia, hui Turquia, sant Hipaci, abat del monestir dels Rufins, el qual, amb una vida austera i durs dejunis, va ensenyar als seus deixebles la perfecta obediència a l'observança monàstica, i als seglars el verdader temor de Déu. (446)

6. A la Bretanya Menor, actual territori de França, sant Herveu, eremita, que, segons la tradició, cec de naixement, cantava amb goig les meravelles del paradís. (s. VI)

7. A Orleans, a la Gàl·lia, de nou ara a França, sant Avit, abat. (c. 530)

8. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Raineri o Ranier, pobre i pelegrí per Crist. (1160)

9. A Ourem, a Portugal, santa Teresa, reina de Lleó i mare de tres fills, que, després de la mort del seu espòs, va abraçar la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, sota la disciplina cistercenca. (1250)

10. A Venècia, territori hui italià, beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni; els seus primers religiosos van ser antics lladres que ell mateix havia convertit. (1435)

11. A Nàpols, a la regió també italiana de Campània, beat Pau Burali, de l'Orde de Clergues Regulars (Teatins), primer bisbe de Piacenza i després de Nàpols, que es va entregar de ple a renovar la disciplina de l'Església i a fortificar en la fe al ramat a ell confiat. (1578)

12. Al litoral de França, en una nau ancorada enfront del port de Rochefort, beat Felip Pappon, prevere d'Autun i màrtir, que, sent rector, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i, després d'haver donat l'absolució a un altre captiu moribund, també va expirar ell. (1794)

13. Al lloc de Qua Linh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Da, màrtir, el qual, d'ofici fuster i sagristà, després de ser sotmés a molts i cruels turments en temps de l'emperador Tu Duc, va romandre ferm en la professió de la seua fe, per la qual cosa finalment va ser llançat a les flames. (1862)

14. Beat Josep Maria Cassant (Tolosa, França 1878-1903). Sacerdot trapenc a l'abadia cistercenca de Santa Maria del Desert.

16 de juny de 2026, dimarts XI

DIMARTS DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 1R 21,17-29

Has fet pecar el poble d'Israel

Lectura del primer llibre dels Reis

Després de la mort de Nabot, la paraula del Senyor va arribar al profeta Elies, el tixbita: «Ves a l'encontre d'Acab, el rei d'Israel, que viu a Samaria. Ara està en la vinya de Nabot, a on ha baixat a prendre'n possessió. Dis-li: "Açò diu el Senyor: Has comés un assassinat i t'has apoderat de la vinya". Dis-li també: "Açò diu el Senyor: En el lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, lleparan també la teua"».

Acab va dir a Elies: «¿Ja m'has atrapat, enemic meu?» Elies li va respondre: «Sí, t'he atrapat perquè t'has venut a la maldat que ofén el Senyor. Per això jo faré caure la desgràcia damunt de tu i agranaré la teua descendència: de la casa d'Acab exterminaré tots els barons que viuen a Israel, esclaus o lliures. La teua dinastia acabarà com la de Jeroboam, fill de Nebat, i la de Baixà, fill d'Ahià, perquè m'has disgustat i has fet pecar el poble d'Israel. I de Jezabel diu el Senyor: "La devoraran els gossos al peu de la muralla de Jizreel". Els de la família d'Acab que moriran en la ciutat, els devoraran els gossos; i els que moriran fora, les aus del cel».

Ningú s'havia venut mai a la maldat que ofén el Senyor, com es va vendre Acab, instigat per la seua muller, Jezabel. La seua conducta va ser del tot abominable: adorava ídols detestables, com havien fet els amorreus, que el Senyor va desposseir a favor dels israelites. 

Quan Acab va sentir aquelles paraules, es va esgarrar els vestits, es va cobrir el cos amb un sac, dejunava i dormia vestit de sac i caminava amb el cap inclinat cap avall. 

La paraula del Senyor va arribar al profeta Elies, el tixbita: «¿Has vist com Acab s'ha humiliat davant de mi? Ja que s'ha humiliat així, estos mals que he anunciat contra sa casa no vindran en vida seua, sinó en vida del seu fill».

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.11 i 16 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.

Ara reconec la meua falta,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat;

als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

Aparteu la mirada dels meus pecats,

oblideu totes les meues faltes.

Deslliureu-me de la sang escampada,

Déu meu, salvador meu,

i aclamaré la vostra bondat. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 5,43-48

Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Ja sabeu que es va dir: "Amaràs a qui tens prop i odiaràs l'enemic". Però jo vos dic: Ameu els enemics i pregueu per aquells que vos perseguixen: així sereu fills del vostre Pare que està en el cel, que fa eixir el sol damunt dels roïns i dels bons, i fa ploure damunt dels justs i dels injusts. 

Perquè, si ameu només els qui vos amen, ¿quin mèrit teniu? Els publicans, ¿no fan també igual? I si només saludeu els germans, ¿què feu d'extraordinari? Els pagans, ¿no fan també igual? 

Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte». 

 

* * * * *

El 16 de juny de 2013 es va celebrar la concessió del títol de Basílica a l'església del Salvador de Borriana

• J.M. Bausset: La basílica del Salvador de Borriana (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de juny

1. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, commemoració dels sants Quirc [o Quirze o Ciríac o Cir] i Julita [o Julieta], màrtirs. (s. inc.)

2. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Ferriol i Ferruci, màrtirs. (s. IV)

3. A Nantes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Similià, bisbe, al qual sant Gregori de Tours alaba com un gran confessor. (s. IV)

4. A Limassol, a l'illa de Xipre, sant Ticó, bisbe, en temps de l'emperador Teodosi el Jove. (s. V)

5. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sants Aure [o Auri], bisbe, Justina, la seua germana, i companys, màrtirs, que mentre celebraven l'Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. (s. V)

Sant Aurelià d'Arle

6. A Lió, a França, sepultura de sant Aurelià, bisbe d'Arle, el qual, nomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seua ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. (551)

7. A Carrara, lloc de Toscana, regió de la Itàlia actual, beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, que, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. (860)

8. A Meissen, a Saxònia, hui Alemanya, sant Benó, bisbe, que va ser deposat de la seua seu i enviat a l'exili per defensar la unitat de l'Església i mantindre's fidel al Pontífex Romà. (c. 1106)

9. Al monestir de monges cistercenques d'Aywières, a Brabant, territori de l'actual Bèlgica, santa Lutgarda, verge, insigne per la seua devoció al Sagrat Cor del Senyor. (1246)

• J.M. Bausset: Santa Ludgarda (2015)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que, regnant Enric VIII, per mostrar-se fidel a la unitat de l'Església catòlica, va ser tancat i encadenat a la presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1537)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir, el qual, vicari parroquial a Cahors, durant la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot, va ser empresonat en una vella nau, on, contagiat de fatal malaltia mentres prestava ajuda als seus companys de presó, va entregar el seu esperit al Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Lang Coc, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Doménec Nguyen, metge, Doménec Nhi, Doménec Mao, Vicent i Andreu Tuong, agricultors, tots els quals, arrestats per la seua fe cristiana i víctimes de cruels tortures en la presó, finalment van ser decapitats en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

13. Al llogaret d'Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa, beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu. (1888)

14. Beat Donizetti Tavares de Lima (1882- Tambaú, el Brasil 1961). Rector brasiler, que va destacar per les seues gràcies miraculoses i la seua preocupació per les necessitats socials dels seus feligresos.