16 d'agost de 2026, diumenge XX

DIUMENGE XX / Cicle A

Sant Roc


Oració col·lecta

Oh Déu,
vós heu preparat béns invisibles per als qui vos estimen.
Infoneu el vostre amor als nostres cors,
a fi que, estimant-vos en tot i per damunt de tot,
alcancem allò que vós ens prometeu
que és més que tot el que puguem desitjar.
 
Lectura primera Is 56,1.6-7

Conduiré els estrangers al meu mont sant

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«Guardeu el dret, practiqueu la justícia,
que està a punt d’arribar la meua salvació,
i de revelar-se la meua justícia.
Els estrangers que s’han adherit al Senyor
i volen ser els seus servidors,
els que es posen al seu servici per amor del seu nom,
si es guarden de trencar el repòs del dissabte
i es mantenen fidels a la meua aliança,
els conduiré al meu mont sant
i els alegraré en la meua casa d’oració;
acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i sacrificis,
perquè el meu temple s’anomenarà
‘casa d’oració per a tots els pobles’».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4)

Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,
que la lum de la seua mirada ens il·lumine.
Que en la terra es coneguen els vostres camins,
entre els pobles, la vostra salvació.

R. Que vos alaben les nacions, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós regiu les nacions amb justícia
i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben les nacions, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.
Que Déu ens beneïxca,
i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Rm 11,13-15.29-32

Déu, que ha concedit a Israel els seus favors i l'ha cridat,
no es farà mai arrere

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus:
Com que soc el vostre apòstol, intente posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n'estiguen zelosos i puga salvar-ne alguns. Si per haver sigut ells exclosos ha vingut la reconciliació del món, ¿què no vindrà quan ells s'incorporen? ¿No serà un pas de mort a vida? Quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai arsrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han sigut obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mt 15,21-28

¡Dona, que gran és la teua fe!

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es va retirar a la regió de Tir i de Sidó. Allí va eixir una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, tingueu pietat de mi: la meua filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Feu-li cas: ve darrere i no para de cridar». Jesús els respongué: «M'han enviat només a les ovelles perdudes de la casa d'Israel». Ella va arribar, es va prosternar i li va suplicar: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li va replicar: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les molles que cauen de la taula dels amos». Jesús respongué: «¡Dona, que gran és la teua fe! Que siga tal com vols». I en aquell mateix moment es posà bona la seua filla.

A. El que salva és la fe, amb independència de poble o nació. Així apareix ja en l'Antic Testament, quan Isaïes anuncia que Déu portarà els estrangers al seu mont sant, perquè la seua casa és casa d'oració (1 lect). El salm responsorial va en la mateixa línia del missatge universal de salvació: «Que vos alaben les nacions, Déu nostre, que vos alaben tots els pobles alhora». I la segona lectura relaciona la conversió dels qui no són jueus amb l'esperança de la conversió d'Israel a Jesucrist. En l'Evangeli, Jesús enaltix la fe d'una dona cananea, per tant no jueva, i cura la seua filla. Des d'ací hem de renovar el nostre compromís missioner.

B. L'amor de Déu i les seues promeses que s'infonen en els nostres cors no té fronteres. Però ¿per què parla Jesús així? Per tal que la fe siga fe ha d'haver-hi qui vixca esta fe amb veritat. I per a això ha vingut Jesús, per a que els fills d'Israel comprenguen i vixquen la seua fe acceptant-lo com al Messies salvador. Perquè la salvació de tots ve a través d'ells com li diu Jesús a la cananea, i sobre això reflexiona Sant Pau. Jesús exclama que la fe d'esta dona pagana és gran, i d'esta manera ensenya als seus deixebles, a la seua Església, a viure la fe sense exclusions i a ser acollidors amb tots. Eixa fe que Jesús no ha trobat entre tanta discussió sobre la puresa i la impuresa, la troba ara en esta dona necessitada. La humanitat necessitada que clama trenca totes les barreres davant de Déu.
Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els nostres presents,
en els quals obrareu un meravellós intercanvi:
vos oferirem allò que ens heu donat,
i, a canvi, vos rebrem a vós mateix.

Oració després de la comunió

Este sagrament, Senyor,
ens ha fet participar de Crist, el vostre Fill;
vos preguem humilment que ens feu semblants a ell en la terra
i que meresquem compartir amb ell la vida del cel.

* * * * *

Memòries

Sant Roc (memòria lliure a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant, si no cau en diumenge)

Sant Roc, titular de les esglésies parroquials de Baldovar, Benialí, Benicalap, Benicull, la Carroja, Fuentes de Ayódar, Lloc Nou de Sant Jeroni, Novelda, Oliva, Silla, Torrechiva i Villagordo del Cabriel; i cotitular d'una d'Alacant, una d'Alcoi i una de Torrevieja; patró de Burjassot, Dosaigües, Llíber, Olocau, San Antonio de Benagéber, Tavernes Blanques, Vallanca, Villar del Arzobispo, etc; patró canònic de Museros, Paiporta, Villargordo del Cabriel, etc.

Festa de Sant Roc a Albalat dels Tarongers, Almenara, Arañuel, Baldovar (Alpuente), Barracas, Benassal, Bicorb, Bétera, Burjassot, Callosa de Segura, Casinos, Dénia, Espadilla, Fuentes de Ayódar, Montserrat, Museros, Olocau, Olocau del Rei, Paiporta, Puig de Santa Maria, San Antonio de Benagéber, Sot de Chera, Sueca, Teresa, El Toro, Torrechiva, Vallanca, el Verger, Villar del Arzobispo, Villargordo del Cabriel, etc.


Sant Esteve d’Hongria, rei

Sant Esteve, rei d'Hongria, que, regenerat pel baptisme i rebuda la corona reial de mans del papa Silvestre II, va impulsar la propagació de la fe cristiana entre els hongaresos, va posar en orde l'Església en el seu regne, la va dotar de béns i monestirs, va ser just i pacífic en el govern dels seus súbdits i, finalment, en Székesfehérvár, a Hongria, el dia de l'Assumpció, la seua ànima va partir cap al cel. (1038)

Beat valencià Josep Maria Sanchis i Mompó (Gabriel Maria de Benifaio), germà terciari caputxí, màrtir (memòria a Benifaio i Torrent); beat valencià Enric Garcia i Beltran (Enric d'Almassora), caputxí, diaca i màrtir (memòria a Almassora); beat valencià Plàcid Garcia i Gilabert, prevere franciscà, màrtir (memòria a Benitatxell). 

Beat valencià Mateu Despons Tena, prevere operari diocesà, màrtir (mem. a Sant Mateu).

Aniversari del naiximent de sant Joan Bosco (1815)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 d'agost

2. Commemoració de sant Arsaci, que en temps de l'emperador Licini va donar testimoni de la seua fe en Crist i, abandonant l'exèrcit, va portar vida eremítica a Nicomèdia, hui Turquia. Finalment, vaticinant la imminent ruïna de la ciutat, va entregar el seu esperit a Déu mentre pregava. (c. 358)

3. A Sion, a la regió de Valais, entre els helvecis, hui Suïssa, sant Teodor o Teòdul, primer bisbe d'aquella ciutat, que, seguint l'exemple de sant Ambròs, va defendre la fe catòlica contra els arrians i va venerar amb magnificència les relíquies dels màrtirs d'Agaunum. (s. IV)

4. A la Bretanya Menor, actual França, sant Armagil, eremita(s. VI)

5. Al territori de la Gàl·lia Cenomanense, també a la França actual, sant Frambald, monjo, que va alternar la vida en soledat amb la cenobítica. (c. 650)

6. Als boscos pròxims a la ciutat de Rennes, a la Bretanya Menor, de nou a França, beat Radulf [o Raül] de la Futaie, prevere, fundador de l'abadia de Sant Sulpici. (1129)

7. A Subiaco, al Laci, regió de l'actual Itàlia, beat Llorenç, anomenat el "Cuirasser", que després d'haver matat accidentalment una altra persona, va decidir expiar la seua culpa amb extrema austeritat i penitència, vivint solitàriament en la cova d'una muntanya. (1243)

8. A Llombardia, també a Itàlia, sant Roc, que, nascut a Montpeller, a la regió francesa del Llenguadoc, va adquirir fama de santedat amb la seua piadosa peregrinació per tot Itàlia curant els afectats per la pesta. (c. 1379)

9. A Florència, a Toscana, de nou a Itàlia, beat Àngel Agustí Mazzinghi, prevere de l'Orde dels Carmelites. (1438)

10. A Kyoto, del Japó, beat Joan de Santa Marta, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir, que, mentre era conduït al lloc del suplici, predicava al poble i cantava el salm Alabeu el Senyor, vosaltres tots els pobles(1618)

11. A Kokura, també al Japó, beats màrtirs Simó Bokusai Kiota, catequista, i Magdalena, la seua esposa; Tomàs Gengoro i la seua esposa Maria, i el fill de tots dos, Jaume, encara xiquet, que, per orde del prefecte Yetsundo i per odi al nom de Crist, van ser crucificats cap avall. (1620)

12. En un vell navili ancorat en la mar enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptiste Ménestrel, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonat en una nau presó per ser sacerdot, va consumar el seu martiri cobert de nafres putrefactes. (1794)

13. Al llogaret de Fanjiazhuang, prop de Wujiao, a la província xinesa d'Hebei, santa Rosa Fan Hui, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels seguidors de la secta Yihetuan, coberta de ferides, va ser llançada a un riu encara viva. (1900)

14. A Barcelona, beata Petra de Sant Josep (Anna Josepa) Pérez Florido, verge, que va oferir amb alegria una cura assídua als ancians abandonats i va fundar la Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, per a l'atenció dels pobres. (1906)

15. A Dénia, comarca de la Marina Alta, beat valencià Plàcid Garcia Gilabert, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va afrontar un gloriós combat pel seu amor a Crist. (1936)

16. A la localitat d'Almassora, a la Plana Alta, beat valencià Enric Garcia Beltran, diaca de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va ser fet partícip en la victòria de Crist. (1936)

El germà Enric d´Almassora (Enric Garcia Beltran) va nàixer el 16 de març de 1913 i era diaca. Va haver d'abandonar el convent d'Oriola i se n'anà a Almassora a casa dels pares. Fou arrestat l'1 d'agost de 1936 i afusellat el 16 del mateix mes.

17. A la localitat de Picassent, a l'Horta Sud, beat valencià Gabriel (Josep Maria) Sanchis Mompó, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que va emigrar al Senyor en ser mort violentament pels enemics de l'Església. (1936)

15 d'agost de 2026, dissabte: Mare de Déu d'Agost

Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu



Solemnitat de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, consumat el curs de la seua vida en la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria del cel. Esta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII en 1950.

Missa de la solemnitat

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,
vós heu portat a la glòria del cel en cos i ànima
la immaculada verge Maria, Mare del vostre Fill.
Feu que, amb la mirada fita en les coses celestials,
meresquem tindre part en la seua glòria.

Lectures de la missa del dia

Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab
 
Aparegué en el cel un gran senyal
 
Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan 
 
El santuari de Déu que hi ha en el cel s'obrí, i dins del temple aparegué l'arca de l'aliança de Déu. Després aparegué en el cel un gran senyal: una dona vestida de sol, amb la lluna baix dels peus i una corona al cap de dotze estreles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. 
També aparegué en el cel un altre senyal: un gran drac roig, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seua cua arrastrà la tercera part de les estreles i les llançà a la terra. El drac va parar davant de la dona per a devorar-li el fill així que nasquera. 
La dona posà al món un fill, un xiquet que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu, davant del seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. En eixe moment vaig sentir en el cel una veu forta que proclamava: «Ara és l'hora de la salvació, de la força i del regnat del nostre Déu, l'hora del poder del seu Messies».

Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)
 
A la teua dreta està la reina,
vestida amb or d'Ofir.

R. A la teua dreta està la reina,
vestida amb or d'Ofir.

Escolta, filla, mira, atén,
oblida el teu poble i la casa de ton pare;
el rei està captivat per la teua bellesa:
venera'l, que és el teu senyor. R.

Les porten entre alegria i festa,
entren al palau del rei. R.

Lectura segona 1C 15,20-27a
 
Crist, el primer; després, els qui són de Crist 
 
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint  
 
Germans, 
Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui dormen. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots tornaran a la vida gràcies a Crist. Cada u en el moment que li correspon: Crist el primer, després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; i, al final, quan ell destituirà tota classe de sobirania, d'autoritat o de poder, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar «fins que Déu haurà sotmés tots els enemics davall dels seus peus». El darrer enemic destituït serà la Mort: perquè tot ho ha posat davall dels seus peus.

Al·leluia  
 
Maria ha estat enduta al cel.
Els àngels se n'alegren.

Evangeli Lc 1,39-56 
 
El Totpoderós ha fet en mi coses grans.
Exalça els humils 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria es va posar en camí, a bon pas, cap a un poble de la muntanya de Judà; entrà en casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura va saltar d'alegria en el seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, va exclamar amb totes les seues forces: 
 
«¡Beneïda tu entre totes les dones 
i beneït el fruit de les teues entranyes! 
¿I com és això, que la mare del meu Senyor 
ve a visitar-me? 
Mira: en haver sentit la teua salutació, 
ha saltat d'alegria la criatura que porte en les entranyes. 
Feliç tu, que has cregut:
allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà». 
 
Maria va dir: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat 
de la seua serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
destrona els poderosos
i exalça els humils;
ompli de béns els pobres
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrida
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre». 
 
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a sa casa
 
A. Des de la fe de l'Església, Maria, associada a Jesucrist redemptor, és assumida en cos i ànima a la glòria divina. Jesucrist ens ha precedit en la seua resurrecció, i Maria, la que per obra de l'Esperit Sant, el va portar en el seu ventre i el va donar a llum, ha iniciat també al costat del Fill l'últim dia. I en ella, una criatura com tots nosaltres, s'anticipa la nostra resurrecció. Ella viu celestialment, plenament identificada amb el Fill. Però ella continua sent mare, tal com Jesús li la va presentar al deixeble, anomenant-la dona com a deixebla, i és portadora d'esperança per a tots els seus fills deixebles, fills de l'Església, fills de Maria.

B. Maria, escollida per Déu, ens ensenya el camí cap al cel. La seua vida preservada i plena de gràcia, és elevada a la dignitat més gran que es mereix. Des d’allí, intercedix per nosaltres per a conduir-nos cap al seu fill Jesús. Que este signe d’esperança ens acompanye en tot moment, per a dirigir sempre la mirada al cel. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Oració sobre les ofrenes

Que puge fins a vós, Senyor, el nostre oferiment,
i que amb la intercessió de santa Maria verge, assumpta al cel,
els nostres cors abrasits d’amor,
aspiren sempre a vós.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació,
Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies
per Crist Senyor nostre.

Perquè hui ha estat assumpta al cel
la Verge i Mare de Déu,
imatge i primícia de l’Església gloriosa,
model d’esperança certa,
i consol del poble que camina.
Vós amb raó no volguéreu
que patira la corrupció del sepulcre,
aquella que de manera inefable
va ser mare de l’autor de la vida,
el vostre Fill, fet home.

Per això,
amb tots els cors dels àngels,
vos lloem amb goig, dient:

Oració després de la comunió

Senyor,
hem pres estos sagraments de salvació,
i vos preguem per mitjà de santa Maria verge, assumpta al cel,
que puguem arribar a la glòria de la resurrecció.


L'Assumpció de la Mare de Déu és titular de la Seu de València, de la Seu de Xàtiva, de la Seu de Sogorb, de la cocatedral de Castelló, de la basílica d'Alacant, de la basílica menor d'Elx, de l'església col.legial de Gandia, de l'església arxiprestal de Morella, de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Albaida, Albocàsser, Alboraia, Aldaia, l'Alcora, Andilla, Aielo de Rugat, Aiora, Ares del Maestrat, Benaguasil, Benassal, Beneixida, Benimaclet, Benlloc, Biar, Bocairent, el Boixar, Cabanes, Camporrobles, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Castalla, Castellfort, Castelló (Ribera Alta), Castelló de Rugat, Catí, Cervera del Maestrat, Cocentaina, les Coves de Vinromà, Dénia, Fanzara, Foios, Forcall, Gorga, Guadalest, Llíria, Llutxent, Lucena del Cid, Montesa, Montserrat, Museros, Navarrés, Oliva, Onda, Ontinyent, Ortells, Palanques, Patró, Pego, la Pelejana (la Vall d'Alba), Penàguila, Planes, la Pobla d'Alcolea (Morella), la Pobla de Benifassà, la Pobla del Duc, Portell de Morella, Ribarroja del Túria, Santa Pola, Sax, Sorita, Suera, Teresa de Cofrents, Torrent, Traiguera, Utiel, la Vall d'Uixó, Vallibona, la Vila Joiosa, Vilafamés, Villena, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xert, Xilxes i Xixona; cotitular de l'església parroquial de Massarrojos.
Festa de la Mare de Déu de Begonya, titular d'una església del Port de Sagunt.

Elx (el Baix Vinalopó) es fa el Misteri

Inici de la Fira d'Agost a Xàtiva, fins al 20 d'agost


«E quan venc que nós haguem l’església, sempre manam-hi fer altar de nostra dona sancta Maria, car en totes les viles, que grans fossen, que Déus nos havia donades a guanyar de sarraïns, havíem edificada església de nostra dona sancta Maria» (Llibre dels Fets de Jaume I).

Memòries

Beats valencians Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll, i companys màrtirs claretians
Beat valencià Josep Maria Peris i Polo, prevere, màrtir (memòria a Cinctorres) [goigs]; beat Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir valencià (memòria a Pego i Piles); beat valencià Agustí Hurtado i Soler (Doménec Maria d'Alboraia), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alboraia); beats valencians Joan Climent (Climent Adolf) Vea i Balaguer (memòria a la Jana i a Sant Mateu), Ildefons (Lluís Albert) Alberto i Flos (memòria a Benicarlo i l’Alcora) i Miquel (Exuperi) Alberto i Flos (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs.

Venerable Matilde de Magdeburg, monja, filòsofa i mística (1282)

Aniversari del naiximent a Lisboa de sant Antoni de Pàdua (1195)

Aniversari de la fundació a París de la Companyia de Jesús (1534)

Aniversari del naiximent de sant Òscar Romero, bisbe (1917)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 d'agost

Sant Tarsici
 2. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, commemoració de sant Tarsici, màrtir, que en defensar la Santíssima Eucaristia de Crist d'una furiosa torba de gentils que intentava profanar-la, va preferir ser apedregat fins a la mort abans que entregar les sagrades formes als gossos. (c. 257)

3. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Estrató, Felip i Eutiquià, màrtirs(s. inc.)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Simplici, bisbe, al qual sant Ambròs va designar com a successor seu i a qui sant Agustí va celebrar amb grans elogis. (401)

5. Commemoració de sant Alipi, bisbe de Tagaste, a Numídia, actual Algèria, que primer va ser deixeble de sant Agustí, després company seu de conversió, col·lega en el ministeri pastoral, correligionari en la lluita contra els heretges i, finalment, copartícip amb ell de la glòria celeste. (c. 430)

6. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Alemanya, sant Altfrid, bisbe, que va edificar l'església catedralícia i va afavorir la construcció de monestirs. (874)

7. A Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, mort de sant Esteve, rei dels hongaresos, la memòria del qual se celebra demà. (1038)

8. A Cracòvia, a Polònia, sant Jacint, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser designat per sant Doménec per a propagar l'Ordre en aquella nació i, tenint per companys al beat Ceslau i a Enric Germànic, va predicar l'Evangeli als territoris de Bohèmia i Silèsia. (1257)

9. A Savigliano, al Piemont, actual regió italiana, beat Aimon Taparelli, prevere de l'Orde de Predicadors, incansable defensor de la veritat. (1495)

10. A Pallanza, prop de Novara, també a Itàlia, beata Juliana de Busto Arsizio, verge de l'Orde de Sant Agustí, insigne per la seua invencible fortalesa d'ànim, la seua admirable paciència i la seua constant contemplació dels béns celestials. (1501)

11. A Roma, sant Estanislau de Kostka, el qual, polonés d'origen, desitjós d'entrar en l'Orde de la Companyia de Jesús, va escapar de la casa paterna i es va dirigir a peu a Roma, on, admés en el noviciat per sant Francesc de Borja, va morir amb fama de santedat, aconseguida en breu temps realitzant els servicis més humils. (1568)

12. A la ciutat de Wenga, en la rodalia de Busira, al Congo Belga, actual República Democràtica del Congo, beat Isidor Bakanja, màrtir, que, iniciat en la fe cristiana en la seua adolescència, la va cultivar diligentment i amb valentia va donar-ne testimoniatge amb el seu treball. Per això, en odi a la religió cristiana, va ser sotmés a continus assots per part del director de la companyia colonial, i va entregar a Déu el seu esperit pocs mesos més tard, i va perdonar el seu botxí. (1909)

13. Beat Pius Albert del Corona (1862- Florència, Itàlia 1912). Sacerdot de l'Orde de Predicadors (Dominics), bisbe de San Miniato i fundador de la congregació de les Germanes Dominiques de l'Esperit Sant.

14. A la localitat de Chalchihuites, territori de Durango, a Mèxic, sants màrtirs Lluís Batis Sáinz, prevere, Manuel Morales, pare de família, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, que, per odi al cristianisme, van patir la mort durant la persecució mexicana. (1926)

15. A Barbastre, a la regió d'Aragó, beats Lluís Masferrer Vila, prevere, i dèneu companys*, màrtirs de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que en el furor de la persecució contra l'Església van posar la seua vida en mans de Crist i es van unir en una abraçada amb els seus germans que, en altres dies i al mateix lloc, van patir la mort per a glòria del Senyor. (1936)

16. A Almassora, a la Plana Baixa, beat valencià Josep Maria Peris i Polo, prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir, que, mort al cementeri, va aconseguir la palma del martiri durant la mateixa persecució. (1936)

17. A Madrid, beata Maria del Sagrari de Sant Lluís Gonzaga (Elvira) Moragas Cantarero, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, màrtir també en l'esmentada persecució. (1936)

18. De nou a Madrid, beat valencià Doménec (Agustí) Hurtado i Soler, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que va ser coronat per ser testimoni de Crist. (1936)

19. A Motril, al costat de Granada, a la regió d'Andalusia, beat Vicent Soler, prevere de l'Orde d'Agustins Recol·lectes i màrtir, que en la mateixa persecució, va ser condemnat a mort juntament amb altres detinguts, als quals ell havia preparat piadosament per a morir, i, afusellat davant dels murs del cementeri, va aconseguir la glòria del triomf en Crist. (1936)

20. A Palma de Gandia, comarca de la Safor, beat valencià Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint les petjades de Crist, va obtenir per la seua gràcia el premi de la vida eterna. (1936)

21. A la població de Tàrrega, prop de Barcelona, beat Jaume Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, com a fidel deixeble, va meréixer ser redimit amb la sang de Crist. (1936)

21. A Pàdua, ciutat d'Itàlia, beat Claudi (Ricard) Granzotto, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va unir l'exercici de la seua professió religiosa amb l'art d'escultor, i en pocs anys va aconseguir la perfecció imitant a Crist. (1947)

entrada destacada

16 d'agost de 2026, diumenge XX

DIUMENGE XX / Cicle A Sant Roc Oració col·lecta Oh Déu, vós heu preparat béns invisibles per als qui vos estimen. Infoneu el vostre amor ...

entrades populars