20 d'agost de 2026, dijous XX: Sant Bernat

DIJOUS DE LA SETMANA XX / II


Oració col·lecta

Oh Déu, que volguéreu que sant Bernat,
encés del zel de la vostra casa,
il·luminara i inflamara la vostra Església; 
concediu-nos, per la seua intercessió, 
que, fervents en el mateix esperit, 
caminem sempre com a fills de la llum.

Lectura primera Ez 36,23-28

Vos donaré un cor nou
i posaré en vosaltres el meu Esperit

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor:

«Jo santificaré el meu gran nom,
profanat entre els altres pobles,
profanat per vosaltres enmig d'ells.
I, quan jo mostraré en vosaltres la meua santedat,
als ulls dels pobles, sabran que jo soc el Senyor.
Ho dic jo, el Senyor Déu sobirà.

Vos prendré d'entre els altres pobles,
vos reuniré de tots els països
i vos faré tornar a la vostra terra.
Abocaré damunt de vosaltres aigua clara
i quedareu nets de tota taca
i de tots els vostres ídols.
Vos donaré un cor nou
i posaré en vosaltres un esperit nou;
trauré de la vostra carn el cor de pedra
i vos en donaré un de carn.
Posaré en vosaltres el meu esperit
i faré que seguiu els meus preceptes,
que compliu i guardeu les meues lleis.
Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.
Vosaltres sereu el meu poble,
i jo seré el vostre Déu».

Salm responsorial 50,12-13.14-15.18-19 (R.: Ez 36,25)

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
i restaureu en mi un esperit ferm.
No m'aparteu de la vostra mirada,
no em lleveu el vostre esperit sant.

R. Abocaré damunt de vosaltres aigua clara
i quedareu nets de tota taca.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
feu-me fort amb esperit generós.
Mostraré els vostres camins als malvats,
i tornaran a vós els pecadors. R.

No vos fan goig els sacrificis,
si vos oferira un holocaust, no vos plauria.
El meu sacrifici és un esperit abatut;
un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el desprecieu. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.


Evangeli Mt 22,1-14

Convideu a la boda tots els qui trobeu

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà una altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble:
«El Regne del cel es pareix a un rei que preparava el casament del seu fill; quan envià els criats per a avisar els convidats, estos no volgueren acudir.
Encara n'envià uns altres amb l'encàrrec de dir als convidats: "Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i les aus de corrral. Tot està a punt: vingueu a la boda".
Però ells no van acceptar la invitació: u se'n va anar al seu camp, un altre als seus negocis, i els altres agarraren els enviats, els maltractaren i els mataren.
El rei es va indignar i va enviar les seues tropes per a acabar anb aquells homicides i calar foc a la seua ciutat.
Més tard, digué als seus criats: "El banquet de boda està a punt, però els convidats no se'l mereixien: aneu, per tant, a les eixides dels camins i convideu a la boda tot aquell que trobeu".
Ells van eixir als camins i reuniren tots els que havien trobat, bons i roïns. I la sala del banquet s'omplí de comensals.
Quan el rei va entrar a saludar els convidats, va vore un home que no duia el vestit de festa, i li va dir: "¿Com és que has entrat ací sense vestit de festa?" Ell va callar.
Per això el rei digué als qui servien: "Lligueu-lo de mans i peus i tireu-lo fora, a la foscor. Allí tot seran plors i  cruixir de dents".
Els cridats són molts, i els elegits, pocs». 
 
* * * * *

Sant Bernat de Claravall, abat i doctor de l'Església (mem. ob.),
 titular de l'església parroquial de Forna.

    Memòria de sant Bernat, abat i doctor de l'Església, el qual, havent ingressat juntament amb trenta companys al nou monestir del Cister, va ser després fundador i primer abat del monestir de Clairvaux (Claravall), on va dirigir sàviament els monjos pel camí dels manaments del Senyor. Va recórrer una vegada i una altra Europa per a restablir la pau i la unitat i va il·luminar tota l'Església amb els seus escrits i les seues sàvies exhortacions, fins que va descansar en el Senyor prop de Langres, a França. (1153)

Beata Maria Climent i Mateu, soltera, màrtir valenciana (memòria a Xàtiva)

Beat valencià Maties Cardona i Meseguer, escolapi, màrtir (memòria a Vallibona)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 d'agost

2. Commemoració de sant Samuel, profeta, qui, cridat per Déu quan encara era xiquet, va ser després jutge a Israel i per mandat diví va ungir a Saül com a rei del seu poble, però després que va ser repudiat per Déu per la seua falta de fidelitat, va conferir també la unció real a David, de l'estirp de la qual havia de nàixer Crist.

3. Prop de la fortalesa de Chinon, al territori de Tours, a Aquitània, actual França, sant Màxim, deixeble de sant Martí, que primer va ser monjo a l'abadia de l'Île Barbe, prop de Lió, i després va fundar un monestir a la riba del riu Vigenne [Viena], on va morir en edat molt avançada. (s. V)

4. A l'abadia de Noirmoutier, a l'illa d'Her, novament a la costa d'Aquitània, sant Filibert de Tournus, abat, que, educat en la cort del rei Dagobert, encara adolescent, es va fer monjo, i va fundar i va dirigir primerament el cenobi de Jumièges i després aquell d'Her. (c. 684)

5. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Leovigild i Cristòfol, monjos, els quals, durant la persecució duta a terme pels musulmans, van professar espontàniament la fe en Crist davant del jutge i, per això, van ser decapitats, i van obtindre així la palma del martiri. (852)

6. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, mort del beat Bernat Tolemei, abat i fundador de la Congregació Olivetana segons la Regla de sant Benet, que es va aplicar amb constància a l'observança de la disciplina monàstica i, durant una epidèmia de pesta que assolava Itàlia, va morir al costat dels monjos de Siena, que s'havien contagiat. (1348)

7. En una nau ancorada enfront de Rochefort, en la costa francesa, beats Lluís Francesc Le Brun i Gervasi Brunel, preveres i màrtirs, monjo de la Congregació Benedictina de sant Maur el primer, i prior de l'abadia cistercenca de la Trapa el segon, que, empresonats tots dos de manera inhumana durant la Revolució Francesa, van consumar el martiri esgotats per la malaltia. (1794)


9. A Roma, mort del papa sant Pius X, la memòria del qual se celebra demà. (1914)

10. A Vallibona, comarca dels Ports, beat Maties Cardona Meseguer, prevere de l'Orde dels Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir durant la persecució religiosa. (1936)

11. A la ciutat de Xàtiva, beata Maria Climent Mateu, verge i màrtir, que en el temps de la mateixa persecució va meréixer ser configurada amb Crist per la seua mort en la fe. (1936)

12. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Ladislau Mączkowski,  prevere i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, va ser deportat en temps de guerra i, davant dels perseguidors de la dignitat humana i del cristianisme, entre cruels tortures, va defendre la seua fe fins a la mort. (1942)

13. Beat Georg Häfner (1900, Dachau † 1942). Sacerdot alemany, màrtir, víctima de l'odi a la fe, al camp de concentració de Dachau, Alemanya.

14. Beat Teòfil Matulionis (1873- Šeduva, Lituània 1962). Arquebisbe - bisbe de Kaišiadorys  assassinat mitjançant enverinament per odi a la fe.

19 d'agost de 2026, dimecres XX: Sant Lluís de Tolosa

DIMECRES DE LA SETMANA XX / II


Lectura primera Ez 34,1-11

Els llevaré les ovelles de les mans i no les podran devorar

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula. Em va dir: 
«Fill d'home, profetitza contra els pastors d'Israel, 
profetitza i dis-los: 
Açò diu el Senyor Déu: 
¡Ai dels pastors d'Israel, 
que es pasturen ells mateixos! 
Un pastor, ¿no hauria de pasturar el ramat? 
Vosaltres, en canvi, vos alimenteu amb la seua llet, 
vos vestiu amb la seua llana, 
immoleu els millors caps, 
però no pastureu el ramat. 
En lloc d'ajudar les ovelles dèbils, 
de curar les malaltes, 
d'embenar les ferides, 
de fer tornar les dispersades 
i de buscar les que s'han perdut, 
maltracteu les fortes cruelment. 
Sense pastor, les ovelles s'han dispersat, 
i els animals salvatges les han devorades. 
S'han dispersat i han errat per les muntanyes i els tossals. 
El meu ramat s'ha escampat per tot el país, 
i no se n'ocupa ningú, 
no el busca ningú. 
 
Per això, pastors, escolteu la paraula del Senyor: 
Ho jure per la meua vida, diu el Senyor Déu: 
El meu ramat ha sigut depredat, 
l'han devorat els animals salvatges 
perquè no tenia pastors; 
els meus pastors no se n'ocupen: 
en compte de pasturar-lo, 
es pasturen ells mateixos. 
Per això, ara, pastors, escolteu la paraula del Senyor: 
Açò diu el Senyor Déu: 
Vaig a enfrontar-me als pastors, 
els reclamaré les meues ovelles 
i els les llevaré de les mans. 
No les  tornaran a pasturar, 
i a ells mateixos tampoc;
salvaré les ovelles de la seua boca: 
no les podran devorar.
Açò vos anuncia el Senyor Déu: 
Jo mateix buscaré les meues ovelles 
i les cuidaré».

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:
no em falta res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna les forces.
Em guia per camins segurs,
per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,
no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,
no tinc gens de por.
Vós esteu al meu costat:
la vostra vara i el vostre bastó
em donen confiança. R.

Vós pareu una taula davant de mi
enfront dels enemics;
m'heu ungit el cap amb perfums,
i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
en la casa del Senyor. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i eficaç,
i discernix les intencions
i els pensaments del cor.

Evangeli Mt 20,1-16

¿Veus amb mals ulls que jo siga generós?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«El Regne del cel es pareix a un propietari que va eixir de bon matí a llogar jornalers per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal d'un denari, i els va enviar a la vinya. Va tornar a eixir a mitjan matí, en trobà uns altres en la plaça sense faena i els va dir: "Aneu també vosaltres a la meua vinya; vos pagaré el que siga just". I ells van anar. 
Cap a migdia i a mitjan vesprada, va tornar a eixir i va fer igual. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà uns altres i els va dir: "¿Què feu ací tot el dia desfaenats?" Ells li contestaren: "És que no ens ha llogat ningú!" Els va dir: "¡Aneu també a la meua vinya!"
A poqueta nit, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat: "Crida els jornalers i paga'ls el jornal, començant pels últims i acabant pels primers". 
Vingueren els de l'última hora i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers, es pensaven que cobrarien més, però cobraren el mateix jornal. En vore això, remugaven contra el propietari: "Estos últims han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor".
Ell va replicar a u d'ells: "Amic, no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? Pren el que et toca i ves-te'n. A este últim jo li vullc pagar igual que a tu. ¿És que no puc fer el que vullc amb els meus diners? ¿O és que veus amb mals ulls que jo siga generós?" 
D'esta manera, els darrers seran primers, i els primers, darrers».

Memòries

Sant Lluís d'Anjou (o de Tolosa), les restes del qual reposen a la Seu de València des de 1423, titular d'una parròquia de la ciutat de València (mem. ll. a la seu de València)

"Lo dia del gloriós bisbe sent Lluys, per estar custodides y guardades en la seu les sues relíquies, los senyors jurats, de matí, ab ses gramalles, acompanyen la procesó claustral y asistixen a l'offici en la capella machor, en los puestos acostumats y ab los officials reals que acostumen acudir, y lo racional y síndich o síndichs" [Joan Baptista de Valda: Llibre de les assistències i funccions, València 1667].

Sant Joan Eudes, prevere (mem. ll.)

Sant Joan Eudes, prevere, que es va dedicar durant molts anys a la predicació en les parròquies i va fundar després la Congregació de Jesús i Maria, per a la formació dels sacerdots en els seminaris, i una altra de religioses de la Mare de Déu de la Caritat, per a enfortir en la vida cristiana les dones penedides. Va fomentar d'una manera especial la devoció als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, fins que a Caen, de la regió de Normandia, a França, va descansar piadosament en el Senyor. (1680)

Sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe (mem. ll.)

Sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe de Pastura, a Colòmbia, de l'Orde d'Agustins Recol·lectes, que va dedicar tota la seua vida a anunciar l'Evangeli, tant a les Illes Filipines com a Amèrica del Sud, i va morir a Monteagudo, lloc de Navarra, a Espanya. (1906)

Beat Francesc de P. Ibáñez i Ibáñez, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i Penàguila)

Beates valencianes Maria dels Desemparats (del Santíssim Sagrament) Giner i Líster (memòria al Grau de València) i Teresa (de la Mare del Diví Pastor) Chambó i Palés (memòria a València), Àgueda (de Nostra Senyora de les Virtuts) Hernández i Amorós (memòria a Villena), Maria Dolors (de Sant Francesc Xavier) Vidal i Cervera (memòria a València), religioses carmelites de la Caritat, màrtirs.

Aniversari del naiximent de Josep Lluís Bauset i Ciscar (1910)

Aniversari de la mort de Blai Pascal (1662)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 d'agost

3. Al lloc denominat Fabrateria Vetus, prop de Ceccano, al Laci, regió actualment italiana, sant Magne, màrtir. (s. inc.)

4. A Tarragona, a Hispània, sant Magí, màrtir(s. inc.)

5. A Gaza, a Palestina, sant Timoteu, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Urbà, després de superar victoriosament molts turments, va ser cremat a foc lent. (c. 350)

6. A Cilícia, hui Turquia, sant Andreu, tribú, i companys soldats, que, segons la tradició, obtinguda amb l'ajuda divina una victòria sobre els perses, es van convertir a la fe de Crist i, acusats per este crim, en temps de l'emperador Maximilià van rebre una mort cruel en els congostos de la muntanya de Taure, a mans de l'exèrcit del prefecte Seleuc. (s. IV)

7. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç, sepultura de sant Sixt III, papa, que va restablir la concòrdia entre el Patriarcat d'Antioquia i el d'Alexandria, i a l'Urbs va erigir per al poble de Déu la basílica de Santa Maria la Major, a la muntanya de l'Esquilí. (440)

8. A la localitat de Sisteron, a França, sant Donat, prevere, de qui es diu que va portar vida d'anacoreta durant molts anys. (s. VI)

9. Al monestir de Bobbio, a Ligúria, a Itàlia, sant Bertulf, abat, successor de sant Atal en el govern d'este cenobi. (639)

10. A Nuremberg, al territori de Francònia, hui Alemanya, sant Sebald, eremita(s. IX/X)

11. A Calàbria, a la Itàlia actual, sant Bertomeu di Simeri, prevere i abat, que, després d'haver portat vida eremítica, va fundar el monestir dels Grecs. (1130)

12. Al cenobi d'Igny, a França, beat Guerric, abat, el qual, verdader deixeble de sant Bernat, com que no podia donar exemple en el treball als seus germans per la fragilitat del seu cos, els confortava en la humilitat i caritat amb reiterades exhortacions espirituals. (1151/1157)

13. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a l'actual Itàlia, beat Lleó II, abat(1295)

14. A Brignoles, a Provença, regió de França, mort de sant Lluís, bisbe, el qual, nebot del rei sant Lluís, va preferir la pobresa evangèlica a les lloances i honors del món i, encara jove en anys, però madur en virtut, va ser elevat a la seu de Tolosa, però a causa de la seua delicada salut, va descansar promptament en la pau del Senyor. (1297)

15. A Piacenza, a Emília-Romanya, actual regió d'Itàlia, beat Jordà de Pisa, prevere de l'Orde de Predicadors, que en llenguatge popular va exposar al poble la més alta doctrina amb la màxima senzillesa. (c. 1311)

16. A Acquapagana, al Picé, actualment regió italiana de les Marques, beat Àngel, eremita de l'Orde dels Camaldulencs. (1313)

17. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lluís Florés, prevere de l'Orde de Predicadors, Pere de Zúñiga, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i tretze companys*, mariners japonesos, que, desembarcats en el port i detinguts immediatament per la seua fe cristiana, després de diverses tortures van patir tots un únic martiri. (1622)

Els seus noms: Beats Joaquim Hirayama, Lleó Sukeyemon, Miquel Diaz, Antoni Yamada, Marc Takenoshima Shinyemon, Tomàs Koyanagi, Jaume Matsuo Denshi, Llorenç Rokuyemon, Pau Sankichi, Joan Yago, Joan Nagata Mataktichi i Bertomeu Mohioye.

18. A Dorchester, a Anglaterra, beat Hug Green, prevere i màrtir, que, ordenat a Duoai, va exercir el ministeri en la seua pàtria al llarg de trenta anys, fins que durant el regnat de Carles I, en ser esquarterat cruelment va meréixer ser associat a la passió de Crist. (1642)

19. A la Llosa de Ranes, comarca de la Costera, beat Francesc Ibáñez Ibáñez, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va acabar la seua vida en adhesió a Crist fins a la mort. (1936)

20. A la ciutat de Gandia, capital de la Safor, beat Tomàs Sitjar Fortià, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que en la mateixa persecució va escampar la seua sang per Crist. (1936)

21. Al Saler, terme de València, beates Elvira de la Nativitat de Nostra Senyora Torrentallé Paraire i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat i màrtirs, que en la prova de la fe en Crist Espòs, van obtindre el premi de la vida eterna. (1936)

Els noms són: Maria de Nostra Senyora de la Providència Calaf Miracle, Francesca de Santa Teresa d'Amezúa Ibaibarriaga, Maria dels Desemparats del Santíssim Sagrament Giner Líster, Teresa de la Mare del Diví Pastor Chambó Palets, Àgueda deNostra Senyora de les Virtuts Hernández Amorós, Maria dels Dolors de Sant Francesc Xavier Vidal Cervera, Maria de les Neus de la Santíssima Trinitat Crespo López i Rosa de Nostra Senyora del Bon Consell Pedret Rull.

 

18 d'agost de 2026, dimarts XX: Beat Nicolau Factor

DIMARTS DE LA SETMANA XX / II


Lectura primera Ez 28,1-10

Tu, que eres un home, i no un déu,
tens en el cor pretensions divines

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:

«Fill d'home, digues al rei de Tir:
Açò et fa saber el Senyor Déu:
Tu dius en el teu orgull:
"Soc un déu i visc en una seu divina,
en el cor mateix dels mars".
Tu, que eres un home, i no un déu,
tens en el cor pretensions divines. 
Et tens per més savi que Daniel,
creus que per a tu no hi ha secrets.
Sagaç i hàbil, t'has creat una fortuna,
has atresorat or i plata.
Per la teua destresa en el comerç,
has amuntonat riqueses
i el teu cor se n'ha enorgullit.
Per això et fa saber el Senyor Déu:
Ja que tens pretensions divines,
enviaré contra tu uns estrangers,
els més despietats de tots els pobles;
desembainaran l'espasa
contra la teua destresa meravellosa,
deshonraran la teua glòria
i et faran baixar a la fossa
amb una mort violenta en el cor dels mars.
Davant dels qui et mataran,
¿gosaràs dir que eres un déu?
¡En mans dels assassins
no seràs més que un home!
Moriràs d'una mort deshonrosa
en mans d'uns estrangers.
Soc jo qui ho anuncie,
jo, el Senyor, Déu sobirà».

Salm responsorial Dt 32,26-27ab.27cd-28.30.35cd-36ab (R.: 39c)

Jo pensava: No en deixaré rastre,
no guardarà ningú el seu record.
Però no vullc que se'n glorie l'enemic,
interpretant este fet a favor seu.

R. Jo done la mort o la vida.

No vullc que diga: «¡És obra nostra tot això,
és glòria de la nostra mà, i no del Senyor!»
Perquè esta nació ha perdut la raó,
no té gens d'enteniment. R.

¿Com és que un de sol n'acaça mil,
i dos en fan fugir deu mil?
És que els ha venut la seua Roca,
el Senyor els ha abandonat. R.

El dia del desastre és imminent,
s'acosta de pressa la seua hora.
El Senyor defendrà el seu poble,
i s'apiadarà dels seus servents. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Mt 19,23-30

És més fàcil que un camell passe pel cos d'una agulla
que no que un ric entre en el Regne del cel

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Cregueu-me: un ric difícilment entrarà en el Regne del cel. Vos diré més encara: És més fàcil que un camell passe pel forat d'una agulla que no que un ric entre en el Regne de Déu». En sentir açò, els deixebles quedaren tan sorpresos que deien: «En eixe cas, ¿qui podrà salvar-se?» Jesús es va quedar mirant-los i els va dir: «Humanament és impossible, però per a Déu tot és possible». 
I Pere li va dir: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i vos hem seguit. ¿Què ens tocarà?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: vosaltres, els qui m'heu seguit, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'assentarà en el tron de la seua glòria, també vos assentareu en dotze trons per a governar les dotze tribus d'Israel. I tot aquell que, pel meu nom, ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, n’obtindrà el cent per u i heretarà la vida eterna. Però molts que ara són primers seran últims, i molts últims, primers».
* * * * *

Beat valencià Nicolau Factor [pregària], cotitular d'una església parroquial de València


Beat Vicent Ma. Izquierdo i Alcon, prevere i màrtir valencià (memòria a la Pobla de Farnals); beats valencians Patrici (Rafael Josep) Gellida i Llorach (memòria a Benicarló) i Fermí (Alexandre Joan) Gellida i Cornelles (memòria a Benicarló i Vinaròs), germans de La Salle, màrtirs.

Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa a Beniarrés

Aniversari de la mort del papa xativí Alexandre VI (1503)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'agost

1. A Palestrina, a la regió del Laci, actualment Itàlia, sant Agapit, màrtir(s. inc.)

2. A Útica, a l'actual Tunísia, sants màrtirs anomenats de la "Massa Càndida", que, més nombrosos que els peixos recollits en les seues xàrcies pels apòstols, van acceptar la mort amb gran fortalesa de fe per romandre fidels al seu bisbe Quadrat i confessar, alhora, a Crist com a Fill de Déu. (s. III/IV)

3. A Myra, lloc de Lícia, hui Turquia, sant Lleó, màrtir. (s. III/IV)

4. A Roma, a la via Labicana, santa Elena [o Helena], mare de l'emperador Constantí, que, entregada amb singular dedicació a ajudar els pobres, acudia piadosament a l'església mesclada entre els fidels, i havent peregrinat a Jerusalem per a descobrir els llocs del naiximent de Crist, de la seua Passió i Resurrecció, va honrar el pesebre i la creu del Senyor amb venerades basíliques. (c. 329)
5. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Fermí, bisbe(s. IV)

6. A Arle, a la regió de Provença, també a França, sant Eoni, bisbe, que va defendre la seua església de l'heretgia pelagiana i va recomanar al seu poble com a successor seu a sant Cesari, que ell mateix havia ordenat de prevere. (502)

7. A Bitínia, hui Turquia, mort de sant Macari, abat del monestir de Pelecete, que en temps de l'emperador Lleó V, va patir moltes proves per la defensa de les sagrades imatges, i va morir finalment en el desterrament. (850)

8. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, regió actualment italiana, beat Lleonard, abat, extraordinari home de pau. (1255)

9. A Ravenna, ciutat d'Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Rinald de Concorezzo, bisbe, insigne pel seu zel, prudència i caritat. (1321)

10. A Màntua, població de Llombardia, de nou a Itàlia, beata Paula Montaldi, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va distingir per la seua devoció a la passió del Senyor i per la seua constant oració i austeritat. (1514)

11. En una nau ancorada enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Antoni Banassat, prevere i màrtir, que, per ser rector, en el furor de la Revolució Francesa va ser detingut pels qui odiaven la fe, i va emigrar al Senyor consumit per la fam. (1794)

12. A Valdemoro, prop de Madrid, a Espanya, beat Francesc Arias Martín, prevere i màrtir, que, sent novici en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, durant la persecució religiosa va complir en breu temps el seu camí de perfecció. (1936)

13. A Barbastre, prop d'Osca, beats Jaume Falguerona Vilanova i Atanasi Bidaurreta Labra, religiosos de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, màrtirs en la mateixa persecució, juntament amb altres companys que els havien precedit en dies anteriors. (1936)

14. A Alcanyís, prop de la regió de Tortosa, beat Martí Martínez Pascual, prevere i màrtir, membre de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans, que en la mateixa persecució i en el mateix dia va rebre la corona de la glòria. (1936)

15. A la localitat anomenada Rafelbunyol, a la regió de València, beat Vicent Maria Izquierdo Alcón, prevere i màrtir, que va rebre la mort per part dels qui odiaven la fe. (1936)

16. A Santiago de Xile, sant Albert Hurtado Cruchaga, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va fundar una obra perquè els pobres que sense sostre i els rodamons, sobretot xiquets, pogueren trobar una llar verdadera i familiar. (1952) (Canonitzat en 2005)

entrada destacada

20 d'agost de 2026, dijous XX: Sant Bernat

DIJOUS DE LA SETMANA XX / II Oració col·lecta Oh Déu, que volguéreu que sant Bernat, encés del zel de la vostra casa, il·luminara i inflamar...

entrades populars