3 d'octubre de 2026, dissabte XXVI: Sant Francesc de Borja

DISSABTE DE LA SETMANA XXVI / II


Lectura primera Jb 42,1-3.5-6.12-16 (hebreu: 1-3.5-6.12-17)

Ara vos he vist amb els meus propis ulls.
Per això ara em retracte

Lectura del llibre de Job

Job va dir al Senyor: 
«Reconec que ho podeu tot,
i no vos és impossible res que vos hàgeu proposat. 
Tu has dit:
"¿Qui és este insensat que parla així
dels designis de la Providència?" 
És cert! He parlat de coses massa elevades,
que jo no puc conéixer ni entendre.
Jo vos coneixia només pel que sentia dir,
però ara vos he vist amb els meus propis ulls.
Per això ara em retracte,
penedit damunt la pols i la cendra».
El Senyor va beneir els últims anys de Job més que els primers. Arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A les filles els posà els noms de Colometa, Flor de Canella i Ombra dels Ulls. En tot el país no hi havia cap xica tan bonica com elles, i el pare els va donar la mateixa part de l'herència que als seus germans. Job va viure encara cent quaranta anys. Va vore els seus nets i els nets dels seus nets, i morí satisfet d'una llarga vida.

Salm responsorial 118,66.71.75.91.125.130 (R.: 135a)

Doneu-me coneiximent i bon sentit,
que jo tinc fe en els manaments.

R. Senyor, deixeu-me veure
la claror de la vostra mirada.

M'ha fet bé haver passat penes:
he aprés els vostres decrets. R.

Senyor, sou just, ho reconec,
i amb raó m'heu fet  passar penes. R.

Cel i terra subsistixen per decisió vostra,
perquè tot l'univers vos obeïx. R.

Soc el vostre servent, feu-me capaç
de conéixer el vostre pacte. R.

La revelació de la vostra paraula dona llum,
dona enteniment als senzills. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
els misteris del Regne.

Evangeli Lc 10,17-24

Alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan escrits en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Vos he donat poder de xafar serps i alacrans i de véncer tota la potència de l'enemic: res no vos podrà fer mal. Però no vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan escrits en el cel». En aquell moment, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, va dir: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d’esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans; ningú coneix el Fill, tret del Pare, i ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar». Després va cridar a part els deixebles i els va dir: «¡Feliços els ulls que poden vore açò que veeu! Vos assegure que molts profetes i reis volien vore el que veeu, i no ho veren; i sentir el que sentiu, i no ho sentiren».

SANT FRANCESC DE BORJA

Memòria

Memòria obligatòria a l'arxidiòcesi de València. Lliure en altres.

Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.

Sant Francesc de Borja, prevere, titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània també té una església dedicada.

Del Diari de sant Francesc de Borja

"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.

Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".

(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).

* * * * *

Martirologi Romà

Elogis del dia 3 d'octubre

Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).

Santa Càndida, màrtir. († Roma, s. inc.)

Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)

Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)

Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)

Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)

Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)

Beat Ot o Otó, fundador i primer abat. († monestir de Metten, a Baviera, actual Alemanya, 802)

Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)

Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.
Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]

Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)

Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs,* que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).

* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.

Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Jesús Jaramillo Monsalve (1916- prop de Fortul, departament d'Arauca, Colòmbia 1989). Bisbe d'Arauca, sacerdot de l'Institut per a les Missions Estrangeres de Yarumal, assessinat per odi a la fe per la guerrilla colombiana.

2 d'octubre de 2026, divendres XXVI: Sant Àngel Custodi

DIVENDRES DE LA SETMANA XXVI / II


SANT ÀNGEL CUSTODI DEL REGNE DE VALÈNCIA

Memòria

Antífona   Dn 3,58

Beneïu-lo, àngels del Senyor,

canteu-li alabances per sempre.


Monició d'entrada

Hui celebrem la memòria dels sants Àngels Custodis, protectors d'hòmens i dones i dels pobles per designi de Déu, i també missatgers de la seua voluntat.


Col·lecta

Oh Déu, vós, que amb una providència inefable 

ens envieu els vostres sants Àngels

per tal que siguen els nostres custodis;

feu que ells ens protegisquen aempre en la terra

i que disfrutem de la seua companyia en el cel.

Per Jesucrist Senyor nostre.


L'evangeli d'esta memòria és propi.

La lectura primera és de la fèria corresponent.


Lectura primera Jb 38,1.12-21; 40,3-5

¿Has donat mai ordes al matí?

¿Has visitat les fonts del mar?


Lectura del llibre de Job


El Senyor, des de la tempesta, va dir a Job:

«Des que estàs en el món, 

¿has donat mai órdens al matí? 

¿Has manat a l'aurora 

que agarre la terra per les puntes 

i n'espolse els malvats? 

Aleshores, com argila modelada, 

la terra mostra els relleus, 

marcats com els plecs d'un vestit; 

la llum dels malvats s'apaga 

i el braç prepotent es trenca. 

¿Has visitat les fonts de la mar? 

¿Has caminat pel fons de l'oceà? 

¿Has descobert les portes de la Mort, 

l'entrada del país de la foscor? 

¿Tens idea de l'amplària de la terra? 

Dis-me, si ho saps, quines mides té. 

¿Saps en quin cantó residix la llum, 

i de quin lloc arriba la foscor, 

cas que les vullgues tancar 

i encaminar-les a sa casa? 

¡Tot això ho hauries de saber si ja havies nascut, 

si comptes tants anys de vida!»

Job va dir al Senyor:

«¿Què puc respondre, jo que soc tan poca cosa? 

Em pose la mà sobre els llavis i calle. 

Ja he parlat massa: no replicaré, no diré res més».


Salm responsorial 138,1-3.7-8.9-10.13-14ab (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós sabeu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu bé si camine o si repose,

vos són coneguts tots els meus passos.


R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.


¿A on aniré lluny del vostre esperit?

¿A on fugiré lluny de la vostra mirada?

Si puge al cel, allà esteu,

si baixe a l'infern, allí vos trobe. R.


Si prenc les ales de l'aurora

per a volar a l'altra vora de la mar,

allí em du la vostra ma,

m'agarra la vostra dreta. R.


Vós heu creat el meu interior,

m'heu teixit en les entranyes de ma mare.

Vos done gràcies

per haver-me fet tan admirable,

les vostres obres són portentoses. R.



Al·leluia Salm 102,21

Beneïu el Senyor, àngels del Senyor,
grans portadors de les seues órdens.

Evangeli Mt 18,1-5.10

Els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare que està en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En una ocasió, s'acostaren els deixebles a Jesús i li preguntaren: «¿Qui és el més gran en el Regne del cel?» Jesús va cridar un xiquet, el posà al mig i va dir: «Vos assegure que, si no canvieu i vos feu com els xiquets, no entrareu en el Regne del cel; o siga, que el qui es faça insignificant com este xiquet serà el més gran en el Regne del cel. I el qui accepta en el meu nom un xiquet com este, m'accepta a mi. Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets, perquè els seus àngels veuen contínuament cara a cara el meu Pare que està en el cel.

En el context de la pregunta sobre el més gran en el Regne del cel, Jesús manifesta la seua especial predilecció pels xiquets. En la societat jueva antiga, lluny d'estar idealitzats, els xiquets representaven la ignorància, la debilitat i la necessitat de ser cuidats. Jesús convida els deixebles no a ser infantils, sinó a adoptar estes actituds de xiquet, ja que permeten emtrar en el Regne de Déu i experimentar així l'amor del Pare cap a nosaltres. Este text concreta eixa atenció paternal i amorosa de Déu amb la donació d'un àngel custodi a cada u. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Oració sobre les ofrenes

    Acolliu, Senyor,
    els dons que vos presentem
    en honor dels vostres sants àngels
    i feu que, amb la seua protecció constant,
    siguem deslliurats de qualsevol perill present
    i arribem feliçment a la vida eterna.
    Per Crist, Senyor nostre.

Antífona de la comunió   cf. Sal 137,1

    Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,
    vos cantaré en presència dels àngels.

Postcomunió

    Senyor, que en este sagrament
    ens heu donat el pa de la vida eterna,
    guieu-nos, amb l'assistència dels vostres àngels,
    pels camins de la salvació i de la pau.
    Per Crist, Senyor nostre.

Sant Àngel Custodi del Regne de València


El Sant Àngel Custodi del Regne de València, titular d'una església parroquial de València i una de la Vall d'Uixó.

  • Vicent Sorribes: El Sant Àngel Custodi, patró de València i del Regne (1959).
  • Josep Miquel Bausset: L'Àngel Custodi del Regne de València (4 d'octubre del 2015).
  • Paraula del dia: àngel (AVL).

  • * * * * *


    Aniversari del naiximent de Gandhi (1869)

    Aniversari del naiximent de Grahan Greene (1904)

    Santoral


    Sant Eleuteri, màrtir. († Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, s. III/IV)

    Sant Saturi de Sòria, eremita. († Numància, a la Hispània Cartaginesa, 606)

    Mort de sant Leodegari [o Llogari], bisbe d'Autun, el qual, sotmés a diversos suplicis i encegat, va ser condemnat a mort injustament per Ebroí, majordom de palau del rei Teodoric.
    Amb ell es commemora la memòria del seu germà Gerí, màrtir, que dos anys abans, per orde del mateix Ebroí, havia sigut lapidat. († Saint-Léger, al territori d'Arres, a Nèustria, actual França, 679-680 i 677)

    Sant Beregís d'Andage, abat, fundador en aquest lloc un monestir de canonges regulars, que ell va presidir amb fidelitat. († Andage, als boscos d'Ardennes, a Austràsia, actualment Bèlgica, c. 725)

    Sant Ursicí, bisbe de Coira [Chur] i primer abat del monestir de Disentis, que ell mateix havia fundat. († la Rècia, Suïssa en l'actualitat, s. VIII)

    Commemoració de sant Teòfil de Bulgària, monjo, que per defensar el culte de les santes imatges va ser torturat cruelment per l'emperador Lleó l'Isàuric, i després exiliat. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, 795)

    Beat Berenguer de Peralta, bisbe († Lleida, 1256), venerat com a tal a la diòcesi de Lleida.

    Beats Lluís Yakichi i Llúcia, esposos, juntament amb els seus fills Andreu i Francesc, màrtirs, que van morir per Crist. La mare i els fills van ser decapitats en presència del pare, i este va ser cremat viu. († Nagasaki, al Japó, 1622)

    Beat Jordi Edmund René, prevere i màrtir, que, quan era canonge de Vézelay, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i va morir víctima de tuberculosi. († En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, en una vella nau ancorada, 1794)


    Beat Antoni Chevrier
    Beat Antoni Chevrier, prevere, que va instituir l'Institut del Prado, per a preparar sacerdots destinats a ensenyar la doctrina cristiana a jóvens pobres. († Lió, França, 1879)

    Beat Joan Beyzym, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús, que va exercir el seu ministeri entre els leprosos, als quals va prodigar una obra de caritat en favor dels seus cossos i dels seus esperits. († Fianarantsoa, a l'illa de Madagascar, 1912). La Companyia de Jesús el celebra el 13 d'octubre a Espanya.

    Joan Beyzym nasqué a Wielkie (Polònia) el 1850. Ordenat sacerdot a Cracòvia el 1881, fou prefecte d'estudis i professor primer en el col·legi de Tamopol, i després a Chyrow. Ací sentí la crida a dedicar-se completament al servici dels leprosos en una missió pobra. Amb el permís del Pare General, anà a Madagascar a finals de l'any 1898, i a Ambahivorakel començà el seu apostolat entre 150 leprosos que vivien en unes condicions de misèria indescriptible. Amb l'ajuda econòmica que li proporcionaren els seus connaturals polonesos, va projectar i construir per a ells un hospital, segons les tècniques mèdiques més avançades. Morí a Marana el 1912 i va ser sepultat al cementiri annex al leprosari. Va ser beatificat per Joan Pau II el 18 d'agost de 2002. [Font]

    Beats valencians Elies i Joan Baptista Carbonell i Mollà, preveres, màrtirs (memòria a Cocentaina). († Sax, 1936)

    Beata valenciana Maria Guadalupe (Maria Francesca) Ricart i Olmos, religiosa servita, màrtir (memòria a Albal). († Silla, 1936)

    Beats Francesc Carceller i Galindo, escolapi (mem. a Forcall), i Isidor Bover Oliver (mem. a Vinaròs), operari diocesà, preveres i màrtirs valencians. († Castelló de la Plana, 1936)

    Beata Maria Antonina Kratochwil, verge, de la Congregació de Germanes de les Escoles de Nostra Senyora i màrtir, que en temps de guerra va ser empresonada per la seua fe i va morir a causa de les tortures suportades per Crist. († Stanislanów, a Polònia, 1942)

    1 d'octubre de 2026, dijous XXVI: Santa Teresa de Lisieux

    DIJOUS DE LA SETMANA XXVI / II

    Santa Teresa de Lisieux, doctora de l'Església


    Oració col·lecta

    Oh Déu, vós que prometéreu el vostre Regne
    als xicotets i als humils de cor;
    feu que seguim amb confiança el camí de santa Teresa de l’Infant Jesús
    i que, amb la seua intercessió, 
    arribem a la visió de la glòria eterna.

    Lectura primera Jb 19,21-27

    Sé que el meu defensor viu

    Lectura del llibre de Job

    Job va dir: 
    «¡Compadiu-vos de mi, amics meus, 
    que la mà del Senyor m'ha malferit! 
    ¿Per què em perseguiu, com Déu em perseguix? 
    ¿Encara no m'heu mossegat prou? 
    ¡Si les meues paraules pogueren quedar escrites! 
    ¡Si foren gravades amb un cisell d'acer i amb plom, 
    marcades per sempre en la roca!
    Però jo sé que el meu defensor viu 
    i que al final s'alçarà de la pols. 
    I, després que m'arranquen la pell, 
    ja sense carn, contemplaré a Déu. 
    Jo mateix el contemplaré, 
    el voran els meus ulls, no els d'un altre: 
    es fon tot el meu interior».

    Salm responsorial 26,7-8a.8b-9abc.13-14 (R.: 13)

    Escolteu el meu clam, Senyor,
    compadiu-vos de mi, responeu-me.
    De part vostra, el cor em diu:
    «Busqueu la meua presència».

    R. Segur que en la terra dels vius
    voré la bondat del Senyor.

    Busque la vostra presència;
    Senyor, no vos amagueu.
    No sigueu sever
    ni aparteu el vostre servent,
    vós que sou la meua ajuda. R.

    Segur que en la terra dels vius
    voré la bondat del Senyor.
    ¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!
    ¡Que el teu cor no flaquege!
    ¡Espera en el Senyor! R.

    Al·leluia Mc 1,15

    El Regne de Déu està prop.
    Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

    Evangeli Lc 10,1-12

    La pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells

    ᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Llucç 
     
    En aquell temps, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià davant d’ell, de dos en dos, a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. I els va dir: «La collita és abundant, però els segadors són pocs: demaneu a l’amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu saquet, ni alforja, ni sandàlies, no vos pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: “Pau a esta casa”. Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d’ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts del lloc i digau a la gent d’allí: “El Regne de Déu està prop de vosaltres”. Però, si en un poble no vos volen acollir, eixiu als carrers i digueu: "Fins la pols del vostre poble que se'ns ha apegat als peus, ens l'espolsem i vos la deixem; però heu de saber que el Regne de Déu ja s'acosta". Ja vos dic que, el dia del juí, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble». 
     
    Jesús envia els deixebles a anunciar el Regne de Déu. A fi que l'anunci de l'Evangeli siga autèntic, ha d'estar acompanyat per la transformació profunda que l'Esperit va obrant en el cor dels deixebles. En este evangeli Jesús realça tres característiques d'esta transformació: l'oració per l'enviament de més operaris, la pobresa i la valentia prudent i audaç per a portar la Bona Nova, fins i tot amb rebuig. ¿Com col·labore amb la gràcia en esta transformació de l'Esperit per a la missió? [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

    Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església


    Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.


    Fragments de l'autobiografia


    I

    Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!

    II

    Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.

    III

    Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.

    * * * * *

    Aniversari del naiximent de Miquel Batllori i Munné 
     (Barcelona, 1909)

    Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)

    Santoral


    Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)

    Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)

    Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)

    Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)

    Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)

    Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)

    Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)

    Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)

    Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)

    Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)

    Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)

    Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)

    Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)

    Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

    Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)

    Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)

    entrada destacada

    3 d'octubre de 2026, dissabte XXVI: Sant Francesc de Borja

    DISSABTE DE LA SETMANA XXVI / II Lectura primera Jb 42,1-3.5-6.12-16 (hebreu: 1-3.5-6.12-17) Ara vos he vist amb els meus propis ulls. Per a...

    entrades populars