14 de maig de 2026, dijous: Sant Maties, apòstol

El camí és treballar per la pau amb la veritat de l’Evangeli, encara que això moltes vegades no agrade, o semble poc realista. Qualsevol altre no fa més que provocar més sofriments. Condemnar la guerra no es justificar cap injustícia, és proclamar que únicament la pau és el camí per a arribar al cel i a la terra nous que tots anhelem. Els cristians no tenim altre camí com ens ho està ensenyant el papa Lleó, a qui ens sentim units en comunió profunda de fe i d’amor i a qui, des d’ací, vull manifestar l’adhesió de tots els cristians de les nostres diòcesis.


(Enric Benavent, arquebisbe de València: Homilia en la Missa d'Infants, 10 de maig de 2026)


Festa de Sant Maties, apòstol


Festa de sant Maties [o Macià], apòstol, que va seguir el Senyor Jesús des del baptisme de Joan fins al dia en què Crist va pujar al cel i, per esta raó, després de l'Ascensió del Senyor va ser posat pels apòstols en el lloc que havia ocupat Judes, el traïdor, a fi que, formant part del grup dels Dotze, fora testimoni de la Resurrecció.

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que associàreu sant Maties al col·legi dels apòstols,
concediu-nos, per la seua intercessió,
que, havent tingut la sort de disfrutar del vostre amor,
merescam ser comptats entre els escollits. 

Lectura primera Fets 1,15-17.20-26

La sort va tocar a Maties,
que va quedar agregat al onze apòstols 

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere s'alçà enmig dels germans reunits, que eren vora cent vint persones, i els va dir:
«Germans, s'havia de complir allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David, parlant de Judes, l'home que va guiar els qui arrestaren a Jesús. Era u dels nostres i tenia esta mateixa missió.
Ara bé, en el llibre dels salms està escrit: "Que els siga devastat el campament i els deixen deshabitades les tendes". I també: "Que un altre ocupe el seu càrrec".
Per això, cal que u dels que ens acompanyaren durant tot el temps que Jesús, el Senyor, va viure amb nosaltres —des dels temps que Joan batejava fins al dia que fou endut al cel— siga amb nosaltres testimoni de la seua resurrecció».
En proposaren dos: Josep, anomenat Barsabàs, o també Just, i Maties. Després pregaren així:
«Vós, Senyor, coneixeu el cor de tots; mostra quin d'estos dos elegiu per a ocupar el lloc de servici apostòlic que Judes abandonà per a anar-se'n al lloc que li corresponia».
Ho feren a sorts, i la sort va tocar a Maties, que va quedar agregat als onze apòstols.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: cf. 8)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles. 

R. El Senyor el posa entre els prínceps
del seu poble. 

O bé:
Al·leluia. 

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R. 

¿Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d'allí s'inclina
per a vore el cel i la terra. R. 

Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra,
per a posar-lo entre prínceps,
els prínceps del seu poble. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit
i vos he confiat la missió d'anar per totes parts i donar fruit,
un fruit que durarà per sempre.

Evangeli Jo 15,9-17

No sou vosaltres, els qui m'heu elegit;
soc jo qui vos he elegit 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.
Vos he dit açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa.
Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare.
No sou vosaltres els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per tots els llocs i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I qualsevol cosa que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres».

Altres


El 14 de maig de 1907 va nàixer a Borriana el cardenal Tarancon.

El 14 de maig de 1971 el papa Pau VI va publicar la carta apostòlica Octogesima adveniens.

Aniversari de l'ordenació episcopal de mons. Vicent Juan Segura (+), bisbe auxiliar emèrit de València (2005).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de maig

Sant Maties, apòstol.

2. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, sant Màxim, màrtir durant la persecució sota l'emperador Deci, i de qui es conta que va morir lapidat. (c. 250)

3. A Cimiez, a la regió de Provença, actualment França, sant Ponç, màrtir(c. s. III)

4. A Síria, sants Víctor i Corona, companys màrtirs(c. s. III)

5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, sant Isidor, màrtir, que, segons la tradició, va ser llançat a un pou. (s. III)

6. A Aquileia, al territori de Venècia, a la Itàlia actual, sants Fèlix i Fortunat, màrtirs, la ciutat dels quals van honrar amb el seu gloriós martiri. (s. IV)

7. A la regió també italiana de Sardenya, commemoració de les santes Justa i Enedina, màrtirs(s. III/IV)

8. A Clarmont, al territori d'Aquitània, actualment França, sant Abruncle, bisbe, qui, expulsat de la seua seu de Langres per Gundebald, rei dels burgundis, va ser posat al capdavant de l'església de Clarmont. (488)

9. A la mateixa ciutat citada anteriorment, sant Gal, bisbe, home humil i bondadós, oncle patern de sant Gregori de Tours(551)

10. A Lismore, a Irlanda, sant Cartago, bisbe i abat(638)

11. Al monestir de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sant Erembert, que, havent sigut bisbe de Tolosa, va abraçar després la disciplina monàstica. (674)

12. A Santarém, a Portugal, beat Gil de Vaozela, prevere, que, docent de medicina a París, va abandonar una vida dissoluta que portava i, després d'ingressar en l'Orde de Predicadors, amb llàgrimes, oració i sacrificis, va superar totes les temptacions. (1265)

13. Al llogaret de Saint Mary-of-the-Woods, d'Indiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Teodora (Anna Teresa) Guérin, verge de la Congregació de Germanes de la Providència, la qual, oriünda de França, va residir i va morir en eixa xicoteta ciutat. Era de naturalesa compassiva i, encara enmig de les majors dificultats, va confiar sempre en la divina providència i es va preocupar amb sol·licitud de la comunitat naixent. (1856) (Canonitzada en 2006).

14. Al lloc de Bétharram, prop de Pau, als Baixos Pirineus francesos, sant Miquel Garicoitz, prevere, que va fundar la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús(1863)

15. A Nizza Monferrato, a la regió de Piemont, a Itàlia, santa Maria Dominica Mazzarello, fundadora, juntament amb sant Joan Bosco, de l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, dedicades a la instrucció de xiquetes pobres. Va sobreeixir per la seua humilitat, prudència i caritat. (1881)


13 de maig de 2026, dimecres VI de Pasqua

No obstant això, hui dia, tant la ciència com la religió s'enfronten a una amenaça diferent i potser més insidiosa: aquells que neguen l'existència mateixa de la veritat objectiva. Massa persones en el nostre món es neguen a reconéixer el que tant la ciència com l'Església ensenyen clarament: que tenim la solemne responsabilitat de cuidar el nostre planeta i vetlar pel benestar dels qui l'habiten, especialment els més vulnerables, les vides dels quals es veuen amenaçades per l'explotació imprudent tant de les persones com del món natural. Precisament per això, el compromís de l'Església amb una ciència rigorosa i honesta continua sent no sols valuós, sinó essencial.

(Lleó XIV: Als membres de la Fundació de l'Observatori Vaticà, 11 de maig de 2026)


DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Mare de Déu de Fàtima


Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu disposat que la Mare del vostre Fill 
fora també Mare nostra; 
concediu-nos que, 
perseverant en la penitència 
i en la pregària 
per la salvació del món, 
promogam dia a dia el Regne de Crist.

Lectura primera Fets 17,15.22-18,1

Este déu que ja venereu sense conéixer-lo, 

jo vos l'anuncie


Lectura dels Fets dels Apòstols


En aquells dies, els acompanyants de Pau el conduïren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau com més prompte millor. 

Pau, dret enmig de l'Areòpag, va dir: 

«Hòmens d'Atenes, puc observar en molts detalls que sou especialment religiosos. Perquè recorrent i contemplant els vostres llocs de culte, fins i tot he trobat un altar que porta esta inscripció: "Al déu desconegut". 

Mireu, este déu que ja venereu sense conéixer-lo, jo vos l'anuncie. El Déu que va fer el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per humans, ni és servit per mans humanes, com si necessitara d'algú, perquè és ell qui ens dona a tots la vida, la respiració i tot. A partir d'un sol home va traure tots els pobles per a que habitaren la faç la terra. Ha determinat les etapes de la seua història i els límits dels seus territoris, per tal que busquen a Déu, a vore si almenys el troben a cegues, encara que ell no està lluny de ningú: en ell vivim, ens movem i existim. Ho han cantat també alguns dels vostres poetes: "Sí, som del seu llinatge". Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assemble a l'or, a la plata, o a la pedra, que treballen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara mana que tots, en tot lloc, es convertixquen, perquè ja té assenyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia, per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tots ressuscitant-lo d'entre els morts».

Quan sentiren parlar de resurrecció dels morts, uns s'ho prengueren a broma, uns altres li digueren: «Sobre això ja t'escoltarem un altre dia». 

Pau es va retirar d'aquell rogle. Amb tot, alguns se li ajuntaren i es feren creients, entre ells Dionís, membre de l'Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i alguns més. 

Després d'açò, Pau va deixar d'Atenes i se'n va anar a Corint.


Salm responsorial 148,1-2.11-12.13.14

Alabeu el Senyor des del cel,

alabeu-lo en les altures;

alabeu-lo, tots els seus àngels,

alabeu-lo, tots els seus exèrcits. 


R. El cel i la terra estan plens de la vostra glòria.


O bé: 

 

Al·leluia.


Pobles i reis de la terra,

poderosos i governants de tot el món,

xiquets i vells,

jóvens i donzelles. R.


Que tots alaben el nom del Senyor,

l'únic nom que despunta sobre tot altre;

la seua majestat domina cel i terra

i ha donat al seu poble un gran poder. R.


Càntic de alabança de tots els seus fidels,

dels fills d'Israel, els seus elegits. R.


Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.


Evangeli Jo 16,12-15

L'Esperit de la veritat vos guiarà cap a la veritat plena


 Lectur
a de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Encara tinc moltes coses per a dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures. 

Ell em glorificarà, perquè les coses que vos anunciarà són coses meues. Tot allò que és del Pare és meu; per això dic que les coses que vos anunciarà són coses meues».

Per a meditar 

Papa Francesc: Àngelus (22 de maig de 2016)

L'Esperit ens conduïx a entendre moltes coses que Jesús mateix ha de dir encara (cf. Jo 16, 12). No es tracta de doctrines noves i especials, sinó d'una plena comprensió de tot el que el Fill va sentir del Pare i va donar a conéixer als deixebles (cf. v. 15). L'Esperit ens guia per noves situacions existencials amb una mirada dirigida a Jesús i, al mateix temps, obert als esdeveniments i al futur. Ell ens ajuda a caminar en la història fermament radicats en l'Evangeli i també amb dinàmica fidelitat a les nostres tradicions i costums.

* * * * *

ALTRES

Mare de Déu de Fàtima (mem. ll.)

Beata Juliana de Norwich.

El 13 de maig de 2010 va morir a València Rafael Sanus i Abad, bisbe titular de Germaniciana i auxiliar de València.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de maig

 Nostra Senyora la Benaurada Mare de Déu de Fàtima, a Portugal. A la localitat d'Aljustrel, la contemplació de qui, en l'orde de la gràcia, és la nostra Mare clementíssima, suscita en molts fidels, a pesar de les adversitats, la pregària pels pecadors i la profunda conversió dels cors.

2. A Maastricht, al costat del riu Mosa, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Servaci, bisbe de Tongeren [Tongres], que va defensar amb tenacitat la fe ortodoxa nicena sobre la naturalesa de Crist, en les controvèrsies suscitades en diversos concilis. (c. 384)

3. A Peiteu [Poitiers], al territori d'Aquitània, hui França, santa Ainés [o Agnés], abadessa, que va rebre la benedicció de mans de sant Germà de París i va governar amb immensa i amorosa sol·licitud l'abadia de la Santa Creu(588)

4. Al lloc anomenat Goriano Sicoli, a la regió italiana dels Abruços, beata Gemma, verge, que va viure reclosa en una molt xicoteta cel·la adossada a l'església, des de la qual podia vore solament l'altar. (1465)

5. A Como, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Magdalena Albrici, abadessa de l'Orde de Sant Agustí, que va reviscolar extraordinàriament el fervor de les seues germanes en religió. (1834)

6. A Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay], a la comarca de Peiteu [Poitiers], a França, sant Andreu Hubert Fournet, prevere, qui va exercir com a rector durant la Revolució Francesa, enfortint a pesar de la seua condició de sacerdot proscrit, la fe dels seus feligresos, i, en restablir-se la pau per a l'Església, va fundar, juntament amb santa Isabel Bichier des Ages, l'Institut de Filles de la Creu(1834)

12 de maig de 2026, dimarts VI de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, feu que el vostre poble exulte sempre
de vore’s espiritualment rejovenit:
que els qui ara s’alegren
de sentir-se restituïts a la dignitat de fills
esperen el dia de la resurrecció
amb l’esperança segura del goig etern.

Lectura primera Fets 16,22-34

Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors ordenaren que els arrancaren la roba i que els assotaren. Després de colpejar-los de valent, els van tancar a la presó i manaren al carceller que els tinguera molt vigilats. El carceller, complint l'orde, els va dur a la part més fonda de la presó i els va lligar els peus.
Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presoners els escoltaven. De sobte, la terra va tremolar tan fort que va somoure els fonaments de la presó, i a l'instant s'obriren totes les portes i es trencaren les cadenes de tots. El carceller es va despertar i, en vore les portes obertes, va desembainar l'espasa per a matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 
Però Pau li cridà: «No, no ho faces, que tots estem ací». El carceller demanà llum, va córrer cap a dins i va caure tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Els va dur fora i els va preguntar: «Senyors, ¿què he de fer per a salvar-me?» Ells li respongueren: «Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu». 
I van anunciar la paraula del Senyor a ell i a tots els de sa casa. A aquelles hores de la nit, el carceller se'ls va endur, els va sanar les ferides, i es va fer batejar immediatament amb tots els seus. Després els va pujar a casa, els parà taula i celebraren una festa de família per haver cregut en Déu.

Salm responsorial 137,1-2abc.2d-3.7c-8 (R.: 7c)

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,
vos cantaré en presència dels àngels.
Em prostraré davant del santuari
i enaltiré el vostre nom,
perquè estimeu i sou fidel.

R. La vostra dreta em salva, Senyor.

O bé: 
 
Al·leluia.

Les vostres promeses sobrepassen
el que havíem sentit de vós.
Quan vos invocava, m'escoltaveu,
heu enfortit la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continue afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
No abandoneu la vostra obra, Senyor. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,
diu el Senyor;
ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 16,5-11

Si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Ara me'n torne a aquell que em va enviar, i ningú de vosaltres em pregunta a on vaig, però el vostre cor s'ha omplit de tristor perquè vos ho he dit. Amb tot, vos dic la veritat: vos convé que me'n vaja; si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor; però, si me'n vaig, vos l'enviaré. 
I ell, quan vindrà, demostrarà la culpa del món respecte al pecat, la justícia i la condemna: respecte al pecat, perquè no creuen en mi; respecte a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em voreu més; i respecte a la condemna, perquè el príncep d'este món ja està condemnat». 
 
* * * * *

El 12 de maig de 1923 fou coronada canònicament a València la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

El 12 de maig de 1961 el papa Joan XXIII proclamà sant Pasqual Bailon patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de maig

Sant Pancraç, Guercino (1616)
Sants Nereu i Aquil·leu, màrtirs, els quals, segons referix el papa sant Damas, eren dos jóvens que s'havien enrolat com a soldats i que, coaccionats per la por, estaven disposats a obeir les ordes impies del magistrat. No obstant això, després de convertir-se al Déu verdader, van abandonar el servici i, llançant els seus escuts, armes i uniformes, van acceptar el sacrifici contents del seu triomf com a confessors de Crist. Els seus cossos van ser sepultats en este dia al cementeri de Domicil·la, situat a la via Ardeatina de Roma. (s. III ex.)

Sant Pancraci [o Pancraç], màrtir, que, segons la tradició, va morir també a Roma en plena adolescència per la seua fe en Crist, i va ser sepultat en la segona milla de la via Aurèlia. El papa sant Símmac va alçar una cèlebre basílica sobre el seu sepulcre i el papa sant Gregori el Gran va convocar sovint al poble entorn del mateix sepulcre, perquè allí rebera el testimoni del verdader amor cristià. En este dia es commemora la sepultura d'este màrtir romà. (s. IV in.)

3. A Galatz, a Mèsia, actual Romania, sant Ciril, màrtir, que va ser martiritzat juntament amb sis companys. (c. s. III)

4.A Salamina, a Xipre, sant Epifani, bisbe, que va sobreeixir per la seua vasta erudició i coneiximent de les ciències sagrades, i va ser admirable també per la seua santedat de vida, per la seua gelosa defensa de la fe catòlica, per la seua generositat envers els pobres i pel seu poder taumatúrgic. (403)

5. A Agira, lloc de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Felip, prevere, el qual, oriünd de Tràcia, es va establir en esta ciutat. (s. V)

6. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Modoald [o Romoald], bisbe, que va fundar i ornamentar diverses esglésies i monestirs, i va constituir també diverses agrupacions de vèrgens. Va ser sepultat al costat de la seua germana Severa. (c. 647)

7. Al monestir de Marchiennes, a la regió de Cambrai, a França, santa Rictruda [o Rictrudis], abadessa, que, després de la violenta mort del seu espòs Adalbald, va prendre el vel religiós per consell de sant Amand i va governar amb gran encert les seues monges en el citat monestir. (c. 688)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Germà, bisbe, el qual, insigne per la seua doctrina i virtuts, va refutar amb gran persuasió l'edicte contra les imatges sagrades promulgat per l'emperador Lleó l'Isàuric. (733)

9. A la regió de Castella, a Espanya, en la localitat posteriorment designada amb el seu nom, sant Doménec de la Calzada, prevere, que va construir ponts i camins empedrats per a ús dels pelegrins jacobeus i, mogut per la seua immensa pietat, va edificar també un hospital de pelegrins, proveït de sales destinades a socórrer-los. (1060/1109)

10. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Imelda Lambertini, verge, acceptada des de molt xicoteta com a monja en l'Orde de Predicadors, on, sent encara jove, després d'haver rebut de manera admirable l'Eucaristia, va entregar immediatament el seu esperit. (1333)

11. A Aveiro, a Portugal, beata Joana, verge, filla del rei Alfons V, que va renunciar a contraure matrimoni en diverses ocasions i va preferir servir en l'Orde de Predicadors i ingressar en el monestir d'Aveiro. Es va convertir, així, en refugi de pobres, òrfens i viudes. (1490)

12. A Roma, beat Àlvar del Portillo (1914-1994bisbe, prelat de l'Opus Dei.

entrada destacada

14 de maig de 2026, dijous: Sant Maties, apòstol

El camí és treballar per la pau amb la veritat de l’Evangeli, encara que això moltes vegades no agrade, o semble poc realista. Qualsevol alt...

entrades populars