10 d'octubre de 2026, dissabte XXVII: Sant Tomàs de Villanueva

DISSABTE DE LA SETMANA XXVII / II

Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València


Oració col·lecta

Oh Déu, vós volguéreu que sant Tomàs de Villanueva, 
insigne per la doctrina i la caritat, 
fora comptat entre els sants pastors de la vostra Església; 
per la seua intercessió, 
concediu-nos la gràcia de ser comptats sempre 
entre els membres de la vostra família santa.

Lectura primera Ga 3,22-29

Tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, tal com ensenya l'Escriptura, tots són captius del pecat, i les promeses de Déu només havien de ser concedides als creients gràcies a la fe en Jesucrist. Abans d'arribar l'hora de la fe, estàvem custodiats per la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria. La Llei, per tant, ens va fer de guia, que ens conduïa a Crist, per tal que ens fera justs per la fe. Però ara, que ha arribat l'hora de la fe, ja no depenem de cap guia. Tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist vos heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona: tots sou un en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d'Abraham, hereus de la promesa.

Salm responsorial 104,2-3.4-5.6-7 (R.: 8a)

Canteu al Senyor al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.
Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

R. El Senyor recorda sempre l'aliança.

O bé:

Al·leluia.

Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència.
Recordeu les meravelles que ha obrat,
els seus prodigis i les seues decisions. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit:
ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que governa tota la terra. R.

Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu
i la guarden.

Evangeli Lc 11,27-28

Felices les entranyes que vos van dur.
Millor encara: feliços els qui escolten la paraula de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, mentres Jesús parlava, una dona va cridar entre la gent: «Felices les entranyes que vos van dur i els pits que vos van criar». Però ell li va replicar: «Millor encara: feliços els qui escolten la paraula de Déu i la guarden».

* * * * *

Sant Tomàs de Villanueva
Gravat de 1791
Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València

Sant Tomàs de Villanueva, bisbe, va nàixer a Fuenllana (Ciudad Real) l'any 1486. Sent religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, va acceptar per obediència l'episcopat. Nomenat arquebisbe de València, va sobreeixir, entre altres virtuts pastorals, per un encés amor als pobres fins al punt que els va entregar tots els seus béns. Va morir a València l'any 1555.

Festa a la diòcesi de València; mem. ll. en altres.

Lectures de la festa:

- 2Tm 4, 1-5
- Salm 22, 1-3.4.5.6 (R: 1)
- Evangeli Jo 10,11-16

El bon pastor dona la vida per les ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús va dir: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles, però el que no és pastor ni és amo de les ovelles, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, i el llop les ataca i les dispersa, perquè ell només treballa pel jornal i no li importen les ovelles. Jo soc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare; i jo done la vida per les ovelles. Encara tinc unes altres ovelles, que no són d'este corral, i també les he de guiar jo, i faran cas de la meua veu. I formaran un sol ramat amb un sol pastor». 
 
Amb la imatge de l’ovella l'evangeli afirma una veritat fonamental de la nostra vida: estem necessitats d'un pastor. Jesús és el Bon Pastor: dona la vida per les ovelles, les coneix íntimament, els dona a conéixer la seua Paraula i les reunix en un sol ramat. El pastor assalariat, per contra, les abandona davant del llop i no li importen les ovelles. Com a tals, estem cridats a discernir la veu del Bon Pastor de la dels assalariats. Jesús es deixa mostrar i fins i tot identificar en els seus pastors elegits, com sant Tomàs de Villanueva. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Titular de l'església parroquial de Benicàssim, una de Castelló de la Plana, una de València i d'unes ermites a Cap Negret (Altea) i a Penella (Cocentaina). Nom de l’arxiprestat núm. 2 de la ciutat de València. Patró de la diòcesi de Ciudad Real.

Santoral


Commemoració de sant Pinit, bisbe de Cnossos, a l'illa de Creta, que, sota els emperadors Marc Antoní Ver i Luci Aureli Còmode, es va distingir pels seus escrits sobre la fe i per la seua preocupació pel creiximent del ramat que se li havia encomanat. († c. 180)

Sant Eulampi i la seua germana santa Eulàmpia, màrtirs durant la persecució desencadenada sota Dioclecià. († Nicomèdia, a Bitínia, actual Turquia, s. IV)

Sants Gereó i companys, màrtirs, que van oferir el seu coll a l'espasa per a defendre la verdadera pietat. († Colònia, a Germània, hui Alemanya, s. IV)

Sants Víctor i Malós, màrtirs. († Birten, a la regió de Colònia, c. s. IV)

Sants Casi i Florentí, màrtirs. († Bonn, a Germània, c. s. IV)

Sant Clar, venerat com a primer bisbe de Nantes. († Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. IV)

Sant Cerboni, bisbe, que, tal com conta el papa sant Gregori el Gran, en envair els llombards aquella regió, va donar proves de virtut en buscar refugi a l'illa d'Elba. (Populònia, lloc de la regió italiana de Toscana, c. 575)

Santa Tanca de Troyes, verge i màrtir, que, com narra la tradició, per a defendre la seua virginitat no va dubtar a acceptar la mort. († Prop de Ramerude, a la regió de Troyes, a Nèustria, França actualment, s. VI/VII)

Mort de sant Paulí, bisbe de York, que, sent monjo i deixeble del papa sant Gregori el Gran, va ser enviat a Anglaterra per a predicar l'Evangeli. Allí va convertir Edwin, rei de Northúmbria, i va llavar amb les aigües del baptisme a tot el seu poble. († Rochester, a Anglaterra, 644)

Santa Telquilde, abadessa, la qual, de família noble, notable pels seus mèrits i austera en els seus costums, va ensenyar a les vèrgens sagrades a eixir a l'encontre de Crist amb els llums encesos. († monestir de Jouarre, al territori de Meaux, a Nèustria, hui França, c. 670)

Passió dels set sants màrtirs de l'Orde dels Germans Menors, Daniel, Samuel, Àngel, Lleó, Nicolau i Hugolí, preveres, juntament amb Domne, enviats pel germà Elies a predicar l'Evangeli als mahometans, i que, després de patir insults, cadenes i assots, van aconseguir la palma del martiri en ser decapitats. († Ceuta, a la Mauritània Tingitana, 1227)

Sant Joan, prevere, prior del monestir de Canonges Regulars de Sant Agustí, cèlebre per la seua oració, austeritat i bondat. († Bridlington, a Anglaterra, 1379)

Sant Daniel Comboni, bisbe, que va fundar l'Institut de Missioners Combonians del Cor de Jesús, i després de ser elegit bisbe en eixe continent, es va entregar sense reserves i va predicar l'Evangeli per aquelles regions, treballant també per a fer respectar la dignitat humana. († Khartum, a Sudan, 1881)

Beata Àngela Maria (Sofia Camila) Truszkowska, verge, que va fundar la Congregació de Religioses de Sant Fèlix de Cantalici, per a ajudar xiquets abandonats, pobres i marginats. (†Cracòvia, a Polònia, 1899)

Beata Maria dels Esposoris (Caterina) Irigoyen Echegaray (1848- Madrid 1918). Religiosa professa de la Congregació de les Serventes de Maria Ministres dels Malalts.

Beat Lleó Wetmanski, bisbe auxiliar de Plock, que, en temps d'un règim contrari a Déu i a la humanitat, va ser empresonat en un camp de concentració, on va consumar el seu martiri amb una mort heroica. († Dzialdowo, de nou a Polònia, 1941)

Beat Eduard Detkens, màrtir, originari de Polònia, que va morir en la cambra de gas durant la mateixa persecució. († Linz, a Àustria, 1942)

9 d'octubre de 2026, divendres XXVII: Dedicació de la Seu de València

DEDICACIÓ DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL

BASÍLICA METROPOLITANA DE VALÈNCIA


  • Porta dels Apòstols de la Seu
    de València (1886)
    Solemnitat a la catedral: Lectures.
  • Festa a la ciutat i diòcesi de València: Lectures.


Nou d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana


DIVENDRES DE LA SETMANA XXVII / II


Lectura primera Ga 3,7-14

És per la fe que tots els pobles
són beneïts amb Abraham, el creient

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, sapieu que els fills d'Abraham, ho són per la fe. L'Escriptura preveia que Déu faria justs per la fe els qui no són jueus; per això anuncià a Abraham la bona notíca que per ell «serien beneïts tots els pobles». I és per la fe, que són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè als qui confien en les obres de la Llei, els amenaça una maledicció, ja que l'Escriptura diu: «Maleït el qui no observe tot el que hi ha escrit en esta Llei». Ara bé, per la Llei ningú no és just davant de Déu, perquè, segons l'Escriptura, «viurà el qui és just per la fe», en canvi la Llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, segons l'Escriptura, «viurà el qui la complix».
Crist, per a rescatar-nos d'aquella maledicció de la Llei, va acceptar per nosaltres una maledicció, tal com diu l'Escriptura: «Maleït el qui està penjat en un patíbul». Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complit per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promés.

Salm responsorial 110,1-2.3-4.5-6 (R.: 5b)

De tot cor alabe el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

R. El Senyor recorda sempre la seua aliança.

O bé:

Al·leluia.

La seua gesta és gloriosa i esplèndida,
la seua bondat durarà sempre.
Ha fet prodigis memorables:
el Senyor és compassiu i benigne. R.

Recordant sempre la seua aliança,
donà un aliment als qui el veneren.
Demostrà la força del seu braç,
repartint al seu poble la terra dels natius. R.

Al·leluia Jo 12,31b.32

Ara el príncep d'este món serà expulsat, diu el Senyor;
i jo, quan seré elevat sobre la terra,
atrauré tota la gent cap a mi.

Evangeli Lc 11,15-26

Si jo expulse els dimonis pel poder de Déu,
és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús estava expulsant un dimoni que havia deixat mut un home. Només eixir el dimoni, el mut va parlar, i la gent va quedar molt admirada. Però alguns digueren: «Este expulsa els dimonis pel poder de Belzebú, el príncep dels dimonis».
Uns altres, per a posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.
Jesús, coneixent les seues intencions, els digué: «Tot regne dividit en faccions queda arrasat, i una casa cau damunt d'una altra casa. Igualment, si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, ¿com podrà durar?..., ja que dieu que jo expulse els dimonis pel poder de Belzebú. Si jo expulse els dimonis pel poder de Belzebú, els vostres fills, ¿amb quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo expulse els dimonis amb el dit de Déu, és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres. Mentres un home valent i ben armat guarda el seu palau, els seus béns estan segurs. Però, si l'ataca i el derrota un altre de més valent, li lleva tot l'armament en què confiava i després repartix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi; i qui no arreplega amb mi, escampa. 
 
* * * * *

Dia Mundial del Correu

Instaurat per primera vegada l’any 1969, la UPU (Unió Postal Universal) va declarar el 9 d’octubre com a Dia Mundial del Correu. Esta institució, establida en 1874 i la seu de la qual es troba a Berna, Suïssa, és la segona organització internacional més antiga en l’àmbit mundial.

Santoral


Sant Donís [o Dionís o Dionisi], bisbe, i companys, màrtirs (mem. ll). Segons la tradició. Dionisi, enviat pel Romà Pontífex a la Gàl·lia, va ser el primer bisbe de París, i allí, juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, van patir tots als afores de la ciutat. (s. III). 

Sant Donís és titular d'una església parroquial a València. A la ciutat de València i la redor se celebra amb la mocadorada, perquè hui és el dia dels enamorats valencians. 
Sant Joan Leonardi, prevere, que va deixar la ciutat de Lucca, a la regió italiana de Toscana, on exercia com a farmacèutic, per a arribar a ser sacerdot, i amb la finalitat d'ensenyar als xiquets la doctrina cristiana, restaurar la vida apostòlica del clero i propagar la fe cristiana, va instituir l'Orde de Clergues Regulars, més tard dits de la Mare de Déu, la qual cosa el va portar a patir per això moltes contradiccions. També va iniciar el Col·legi de Propaganda Fide, en el qual, esgotat pels treballs, va descansar piadosament. (1609)

Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients, que, cridat per Déu, va eixir de la seua pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que l'Altíssim li havia promés a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seua fe en Déu, esperant contra tota esperança perquè no va negar-se a oferir en sacrifici el fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seua esposa Sara.

Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. (Laodicea, a Síria, s. inc.)

Sant Domí, màrtir. (Fidenza, al territori de Parma, a la Itàlia actual, en la via Clàudia, s. IV)

Commemoració de santa Públia, qui, en morir el seu marit, va entrar en un monestir. En este lloc, mentres cantava amb les seues companyes vèrgens les paraules del salm «els ídols dels gentils són or i plata» i «siguen semblants els que els fan», van ser escoltades per l'emperador Julià l'Apòstata, que passava per allí, qui va ordenar que la bufetejaren i reprengueren amb aspror. (Antioquia de Síria, hui Turquia, s. IV)

Sant Sabí de Bigorra, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. (regió de Bigorra, als peus de les muntanyes Pirinenques franceses, s. V)

Sant Domní, eremita. (Città di Castello, al costat del Tíber, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, 610)

Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. (Al territori d'Hainaut, a Austràsia, hui Alemanya, s. VII)

Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va entregar el seu esperit a Déu. (Al monestir de Montecassino, a Itàlia, 834)

Sant Gunter de Brevnov, eremita, qui, després d'abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i després es va retirar a la soledat dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als hòmens. (Al monestir de Brevnov, a Bohèmia, hui Txèquia, 1045)

Sant Bernat de Rodez, abat dels canonges regulars d'eixe cenobi. (En el monestir de Montsalvy, a França, 1110)

Sant Lluís Bertrán, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, a Amèrica meridional, va predicar l'evangeli de Crist i va defendre diversos pobles indígenes. (València, 1581) Se'n feu memòria ahir a l'arxidiòcesi de València.

Aniversari de la mort de sant Joan Enric Newman, cardenal, doctor de l'Església (1890).

Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manuel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i huit companys* dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant la revolució van ser assassinats sense judici previ, i van aconseguir així la victòria. (Turón, al Principat d'Astúries, 1934)

* Els noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomé) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Vilfrid) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicent) Alonso Andrés, August Andreu (Romà) Martín Fernández, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sáez i Anicet Adolf (Manuel) Seco Gutiérrez.

8 d'octubre de 2026, dijous XXVII: Sant Lluís Bertran

DIJOUS DE LA SETMANA XXVII / II

Sant Lluís Bertran, prevere



Hui el Centre Pare Tosca celebrarà la festa de Sant Joan Enric Newman, prevere i doctor de l'Església. A les 19.00 h Rosari i Missa a l'Oratori de la Mare de Déu de la Llum i Sant Felip Neri (plaça de Sant Feiip Neri, 11, València).

Oració col·lecta

Oh Déu, que associàreu a la glòria dels vostres elegits 
a sant Lluís Bertran, 
per la mortificació del seu cos 
i la predicació de l'Evangeli; 
concediu-nos ser sempre conseqüents 
amb la fe que professem.

Lectura primera Ga 3,1-5

¿Vau rebre l'Esperit perquè havíeu complit les obres de la Llei
o perquè heu escoltat amb fe?

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

¡Gàlates insensats! ¿Com és que vos heu deixat fascinar, després d'haver tingut davant dels ulls la figura de Jesucrist clavat en la creu? Responeu-me només a açò: L'Esperit, ¿el vau rebre perquè havíeu complit les obres de la Llei o perquè heu escoltat amb fe? ¿Tan insensats sou? Havíeu començat amb els dons de l'Esperit, ¿i ara voleu acabar amb les vostres pròpies obres? ¿Tants dons de l'Esperit, els heu experimentat en va? No m'ho puc creure. A vore: quan Déu vos dona l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè havíeu complit les obres de la Llei o perquè heu escoltat amb fe?

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73.74-75 (R.: 68)

El Senyor ha suscitat un salvador poderós
en la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel,
ha visitat el seu poble i l'ha redimit.

És la salvació que ens desliiura dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
per fer manifest l'amor als nostres pares,
i el record de l'aliança santa
que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte
amb santedat i justícia tots els nostres dies. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor
per a que escoltem atentament
les paraules del vostre Fill.

Evangeli Lc 11,5-13

Demaneu, i vos donaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si algú té un amic, i eixe va a buscar-lo a mitjanit i li diu: "Amic deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per a oferir-li", segur que no li respondrà des de dins: "No em molestes; la porta ja està tancada, i tant jo com els meus fills ja estem gitats; no em puc alçar a donar-te'ls." Vos assegure que, si no s'alcà per a fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquell l'obligarà a alçar-se per a donar-li tots els pans que necessita. I jo vos dic: demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran; perquè qui demana obté, qui busca troba i a qui toca li obrin. Si el fill demana un peix a son pare, ¿qui de vosaltres li donaria una serp en comptes del peix? I si li demana un ou, ¿qui de vosaltres li donaria un alacrà? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui li'l demanen». 

 Evangeli per a la memòria de Sant Lluís Bertran Mc 16, 15-20

    Anuncieu la Bona Notícia a tota la creació
    ᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

    En aquell temps Jesús s'aparegué als Onze i els va dir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Notícia a tota la creació. Qui crega i es batege, se salvarà; però qui no crega, es condemnarà. Als qui creguen, els acompanyaran estos signes: en nom meu expulsaran dimonis; parlaran llengües noves; agarraran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».

Es tracta de les últimes paraules de Jesús als deixebles abans de l'Ascensió. El mandat de portar l'Evangeli a tota la creació es concreta en la predicació per a suscitar la fe i administrar el baptisme. Els signes que acompanyen el missioner permeten reconéixer que l'obra evangelitzadora no és humana, sinó de Déu. En sant Lluís Bertran veem un exemple de resposta total a la crida del Senyor i d'abandó total en les seues mans per a ser instrument del seu amor entre els més necessitats. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

    Sant Lluís Bertran
(Mem. ob. a la diòcesi de València)

Sant Lluís Bertran, de Zurbarán
Sant Lluís Bertran va nàixer a València l'1 de gener de 1526. A 18 anys va ingressar en els dominics. Era tan forta la seua entrega i generositat per a servir l'ideal de sant Doménec de Guzmán que prompte va destacar per les seues penitències i austeritats, pel recolliment en les llargues hores que passava davant del Santíssim Sagrament de l'Eucaristia i per la transparència de la seua vida.
Més endavant l'esperit missioner es va imposar en la seua vida, i va anar a Nova Granada, l'actual Colòmbia, on va estar uns set anys predicant amb la paraula i l'exemple. Les moltes conversions que va aconseguir en este país i els miracles que hi va fer li van valer el sobrenom d'Apòstol de les Índies.
Durant estos anys va destacar pel seu gran esforç per procurar la implantació sòlida de la fe, desarrelant amb eficàcia els cultes pagans.
Després d'una llarga malaltia va morir a València a 55 anys.

Sant Lluís Bertran, prevere, titular de les esglésies parroquials de Tormos, una de Torrent i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. Apòstol de Sud-amèrica. Patró de Colòmbia, de Bunyol i dels novicis dominics.


Santa Faustina Kowalska, verge (mem. ll.)

Santa Faustina Kowalska, verge de la Congregació de Germanas de la Benaventurada Mare de Déu de la Misericòrdia, que anuncià sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. S'adormi piadosament en el Senyor a la ciutat de Cracòvia, a Polònia. (1938) 

Santoral

Santa Taís [o Tahís], patrona d'Alexandria.

Santa Pelàgia, verge i màrtir, a la qual sant Joan Crisòstom va dedicar grans alabances. († Antioquia de Síria, en l'actual Turquia, c. 302)

Commemoració de santa Reparada, que és venerada en molts llocs com a verge i màrtir. († c. s. IV)

Sant Fèlix [o Feliu], bisbe, que, ordenat per sant Ambròs de Milà, va ser el primer bisbe de Como. († Como, a la regió italiana de Ligúria, s. IV)

Sant Evodi, bisbe. († Rouen, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, s. V)

Santa Regenfrida, abadessa, qui, amb els seus béns, va fundar el cenobi de Denain i el va presidir dignament. († monestir de Denain, en Hainaut, també a la França actual, s. VIII)

Sant Hug, religiós, que, després d'haver lluitat llarg temps a Terra Santa, va ser designat per a regir la Comanda de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem en esta ciutat, i es va distingir per la seua bondat i la seua caritat cap als pobres. († Gènova, Itàlia, c. 1233)

Beats Joan Adams, Robert Dibdale i Joan Lowe, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, per haver servit al poble fidel cadascú en el seu lloc, van aconseguir el regne del cel en ser condemnats a mort i martiritzats atroçment a Tyburn. († Londres, 1586)

Beats Laurentí i 45 companys màrtirs, germans maristes († Montcada i Reixac, 1936). Se celebra el 6 de novembre. 

entrada destacada

10 d'octubre de 2026, dissabte XXVII: Sant Tomàs de Villanueva

DISSABTE DE LA SETMANA XXVII / II Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València Oració col·lecta Oh Déu, vós volguéreu que sant Tomàs de ...

entrades populars