15 de maig de 2022, divendres VI de Pasqua

En el fons, el desig de tota la humanitat és que el nostre món siga signe i anticipació del cel i de la terra nova que tots anhelem. Però cada dia veiem amb preocupació com això que tots desitgem sembla que s’allunya cada vegada més. Quants signes de mort! quantes víctimes innocents! Quantes guerres! Què poc és respectada la vida i la dignitat humana! Quina indiferència davant el sofriment dels pobres! Quants enfrontaments per defensar interessos que no es poden justificar! Quantes divisions en el nostre món! Massa vegades persones i pobles, per tal d’aconseguir els seus objectius obliden els principis morals i això és font d’injustícies i de guerres. 

 

(Enric Benavent, arquebisbe de València: Homília de la Missa d'Infants, 10 de maig de 2026)

DIVENDRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Oració col·lecta

Senyor, Déu nostre, vós, 

en la humilitat i senzillesa de sant Isidre, llaurador,

ens deixàreu un exemple de vida amagada amb Crist en vós;

concediu-nos que el treball de cada día

faça més humà este món

i que siga també una lloança al vostre nom.

Lectura primera Fets 18,9-18

Molts d'esta ciutat formen part del meu poble

Lectura dels Fets dels Apòstols

Pau es trobava a Corint i una nit, en una visió, el Senyor li va dir: «No tingues por, continua parlant i no calles, que jo vetle per tu i ningú et tocarà per a fer-te mal, perquè molts d'esta ciutat formen part del meu poble». Pau s'hi va quedar un any i mig, ensenyant entre ells la paraula de Déu.

En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es posaren tots d'acord en contra de Pau, el portaren davant del tribunal i l'acusaren dient: «Este home incita la gent a donar culte a Déu d'una manera contrària a la Llei». Però abans que Pau obrira la boca, Gal·lió els va replicar: «Jueus, si es tractara d'un crim o d'un delicte, jo vos escoltaria com cal i sense presses; però estes baralles sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei són cosa vostra i no vullc ser jutge d'estes qüestions». I els va fer eixir del tribunal. 

Ells, aleshores, es van tirar contra Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal, li van pegar. Gal·lió es va fer el desentés. 

Pau es va quedar encara uns dies a Corint. Després va dir adeu als germans i s'embarcà cap a Síria en companyia de Priscil·la i Aquila. A Cèncrees es va rapar el cap, perquè havia fet un vot. 

 

Salm responsorial 46,2-3.4-5.6-7 (R.: 8a)

Aplaudiu, pobles de tot el món,

aclameu a Déu amb crits de festa.

El Senyor, l'Altíssim, és temible,

el gran rei de tota la terra.

R. Déu és rei de tot el món.

O bé: 

 

Al·leluia.

Ells ens sotmet els pobles,

posa les nacions als nostres peus;

ell ens va elegir com a heretat seua,

glòria de Jacob, el seu estimat. R.

Déu puja entre aclamacions,

el Senyor, al so de trompetes.

Canteu al nostre Déu, canteu-li,

canteu al nostre rei, canteu-li. R.

Al·leluia Lc 24,46.26

El Messies havia de patir i  ressuscitar d'entre els morts,

abans d'entrar a la seua glòria.

Evangeli Jo 16,20-23a

Tindreu una alegria que no vos podrà llevar ningú

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Vos dic de veres que plorareu i vos lamentareu, però el món s'alegrarà; i estareu tristos, però la vostra tristor es convertirà en alegria. La dona, a punt de donar a llum, té dolor perquè ha arribat la seua hora; però, quan ja ha nascut la criatura, ja no se'n recorda del dolor, per l'alegria d'haver posat una vida al món. També vosaltres ara esteu tristos, però, quan vos tornaré a vore, el vostre cor s'alegrarà, amb una alegria que no vos podrà llevar ningú. 

Eixe dia ja no em preguntareu res més».  

* * * * *

Sant Isidre el Llaurador (mem. ob.)

Sant Isidre el Llaurador, patró de Casas del Río i Gàtova. Festa de Sant Isidre a Benaixeve, Casas Altas, Casas Bajas, Cox, Pavías, Sacanyet, Sinarcas, Teresa, Utiel, Sant Isidre, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

El 15 de maig de 1891 el papa Lleó XIII va publicar l'encíclica Rerum novarum.

Dia Internacional de les Famílies

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de maig

Memòria de sant Isidre, llaurador, que a Madrid, al regne de Castella, juntament amb la seua dona, santa Maria de la Cabeza, va portar una dura vida de treball, recollint amb més paciència els fruits del cel que els de la terra, i d'esta manera es va convertir en un verdader model de l'honrat i piadós agricultor cristià. (c. 1130)

2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, actual Turquia, sants Pere, Andreu, Pau i Dionísia, màrtirs. (s. III)

3. A Clarmont d'Alvèrnia, a Aquitània, hui França, sants Cassi i Victorí, màrtirs, que, segons la tradició, patiren el martiri sota la persecució de Crocas, rei dels alamans. (s. III)

4. A l'illa de Sardenya, sant Simplici, prevere. (s. III/IV)

5. A Làrissa, lloc de Tessàlia, sant Aquil·leu, anomenat "Taumaturg", bisbe, que va participar en el primer Concili de Nicea i, revestit de totes les virtuts, va evangelitzar amb fervor apostòlic als pobles pagans. (s. IV)

6. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Retici, bisbe, de qui sant Agustí referix la gran autoritat de què gaudia com a bisbe, i sant Jeroni el recorda com a gran exegeta de la Sagrada Escriptura. (s. IV)

Moneda de Caleb

7. A Etiòpia, sant Caleb [o Kaleb] o Elesbaan, rei, que per a reivindicar la mort dels màrtirs de Nagran es va enfrontar victoriosament en batalla als enemics de Crist i, segons es diu, en temps de l'emperador Justí va enviar a Jerusalem la seua corona reial; va viure després com a monjo, en resposta a un vot que havia fet, fins que va partir a l'encontre del Senyor. (c. 535)

8. A Septempeda [ara San Severino Marche], al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Severí, bisbe, del qual esta ciutat va prendre el seu nom. (s. inc.).

9. A Bingen, al costat del Rin i prop de Magúncia, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Rupert, duc, que, sent encara molt jove, va partir en peregrinació per a visitar les tombes dels Apòstols, i en tornar als seus dominis va erigir moltes esglésies. Va eixir a l'encontre del Senyor recentment complits els dèneu anys. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, commemoració de sant Witesind, màrtir, que per por dels musulmans es va apartar de la fe catòlica, però en negar-se després a prendre part en el culte mahometà, el mataren per odi al cristianisme. (855)

11. A Ais de Provença, a la regió francesa de Provença, beat Andreu Abellón, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, malgrat no comptar amb molts mitjans per a l'acompliment del seu càrrec, va restaurar amb fermesa la disciplina regular en els convents on va ser superior. (1450)

14 de maig de 2026, dijous: Sant Maties, apòstol

El camí és treballar per la pau amb la veritat de l’Evangeli, encara que això moltes vegades no agrade, o semble poc realista. Qualsevol altre no fa més que provocar més sofriments. Condemnar la guerra no es justificar cap injustícia, és proclamar que únicament la pau és el camí per a arribar al cel i a la terra nous que tots anhelem. Els cristians no tenim altre camí com ens ho està ensenyant el papa Lleó, a qui ens sentim units en comunió profunda de fe i d’amor i a qui, des d’ací, vull manifestar l’adhesió de tots els cristians de les nostres diòcesis.

(Enric Benavent, arquebisbe de València: Homilia en la Missa d'Infants, 10 de maig de 2026)

Festa de Sant Maties, apòstol

Festa de sant Maties [o Macià], apòstol, que va seguir el Senyor Jesús des del baptisme de Joan fins al dia en què Crist va pujar al cel i, per esta raó, després de l'Ascensió del Senyor va ser posat pels apòstols en el lloc que havia ocupat Judes, el traïdor, a fi que, formant part del grup dels Dotze, fora testimoni de la Resurrecció.

• Enric Ferrer: Les oronelles de Sant Macià (Levante-EMV)

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que associàreu sant Maties al col·legi dels apòstols,
concediu-nos, per la seua intercessió,
que, havent tingut la sort de disfrutar del vostre amor,
merescam ser comptats entre els escollits. 

Lectura primera Fets 1,15-17.20-26

La sort va tocar a Maties,
que va quedar agregat al onze apòstols 

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere s'alçà enmig dels germans reunits, que eren vora cent vint persones, i els va dir:
«Germans, s'havia de complir allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura per boca de David, parlant de Judes, l'home que va guiar els qui arrestaren a Jesús. Era u dels nostres i tenia esta mateixa missió.
Ara bé, en el llibre dels salms està escrit: "Que els siga devastat el campament i els deixen deshabitades les tendes". I també: "Que un altre ocupe el seu càrrec".
Per això, cal que u dels que ens acompanyaren durant tot el temps que Jesús, el Senyor, va viure amb nosaltres —des dels temps que Joan batejava fins al dia que fou endut al cel— siga amb nosaltres testimoni de la seua resurrecció».
En proposaren dos: Josep, anomenat Barsabàs, o també Just, i Maties. Després pregaren així:
«Vós, Senyor, coneixeu el cor de tots; mostra quin d'estos dos elegiu per a ocupar el lloc de servici apostòlic que Judes abandonà per a anar-se'n al lloc que li corresponia».
Ho feren a sorts, i la sort va tocar a Maties, que va quedar agregat als onze apòstols.

Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: cf. 8)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles. 

R. El Senyor el posa entre els prínceps
del seu poble. 

O bé:
Al·leluia. 

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R. 

¿Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d'allí s'inclina
per a vore el cel i la terra. R. 

Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra,
per a posar-lo entre prínceps,
els prínceps del seu poble. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit
i vos he confiat la missió d'anar per totes parts i donar fruit,
un fruit que durarà per sempre.

Evangeli Jo 15,9-17

No sou vosaltres, els qui m'heu elegit;

soc jo qui vos he elegit 

 

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.

Vos he dit açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa.

Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el que dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare.

No sou vosaltres els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per tots els llocs i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I qualsevol cosa que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres».

Altres

El 14 de maig de 1907 va nàixer a Borriana el cardenal Tarancon.

El 14 de maig de 1971 el papa Pau VI va publicar la carta apostòlica Octogesima adveniens.

Aniversari de l'ordenació episcopal de mons. Vicent Juan Segura (+), bisbe auxiliar emèrit de València (2005).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de maig

Sant Maties, apòstol.

2. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, sant Màxim, màrtir durant la persecució sota l'emperador Deci, i de qui es conta que va morir lapidat. (c. 250)

3. A Cimiez, a la regió de Provença, actualment França, sant Ponç, màrtir. (c. s. III)

4. A Síria, sants Víctor i Corona, companys màrtirs. (c. s. III)

5. A l'illa grega de Quios, a la mar Egea, sant Isidor, màrtir, que, segons la tradició, va ser llançat a un pou. (s. III)

6. A Aquileia, al territori de Venècia, a la Itàlia actual, sants Fèlix i Fortunat, màrtirs, la ciutat dels quals van honrar amb el seu gloriós martiri. (s. IV)

7. A la regió també italiana de Sardenya, commemoració de les santes Justa i Enedina, màrtirs. (s. III/IV)

8. A Clarmont, al territori d'Aquitània, actualment França, sant Abruncle, bisbe, qui, expulsat de la seua seu de Langres per Gundebald, rei dels burgundis, va ser posat al capdavant de l'església de Clarmont. (488)

9. A la mateixa ciutat citada anteriorment, sant Gal, bisbe, home humil i bondadós, oncle patern de sant Gregori de Tours. (551)

10. A Lismore, a Irlanda, sant Cartago, bisbe i abat. (638)

11. Al monestir de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sant Erembert, que, havent sigut bisbe de Tolosa, va abraçar després la disciplina monàstica. (674)

12. A Santarém, a Portugal, beat Gil de Vaozela, prevere, que, docent de medicina a París, va abandonar una vida dissoluta que portava i, després d'ingressar en l'Orde de Predicadors, amb llàgrimes, oració i sacrificis, va superar totes les temptacions. (1265)

13. Al llogaret de Saint Mary-of-the-Woods, d'Indiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Teodora (Anna Teresa) Guérin, verge de la Congregació de Germanes de la Providència, la qual, oriünda de França, va residir i va morir en eixa xicoteta ciutat. Era de naturalesa compassiva i, encara enmig de les majors dificultats, va confiar sempre en la divina providència i es va preocupar amb sol·licitud de la comunitat naixent. (1856) (Canonitzada en 2006).

14. Al lloc de Bétharram, prop de Pau, als Baixos Pirineus francesos, sant Miquel Garicoitz, prevere, que va fundar la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús. (1863)

• J.M. Bausset: Sant Mikel Garikoitz (2015)

15. A Nizza Monferrato, a la regió de Piemont, a Itàlia, santa Maria Dominica Mazzarello, fundadora, juntament amb sant Joan Bosco, de l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, dedicades a la instrucció de xiquetes pobres. Va sobreeixir per la seua humilitat, prudència i caritat. (1881)

13 de maig de 2026, dimecres VI de Pasqua

No obstant això, hui dia, tant la ciència com la religió s'enfronten a una amenaça diferent i potser més insidiosa: aquells que neguen l'existència mateixa de la veritat objectiva. Massa persones en el nostre món es neguen a reconéixer el que tant la ciència com l'Església ensenyen clarament: que tenim la solemne responsabilitat de cuidar el nostre planeta i vetlar pel benestar dels qui l'habiten, especialment els més vulnerables, les vides dels quals es veuen amenaçades per l'explotació imprudent tant de les persones com del món natural. Precisament per això, el compromís de l'Església amb una ciència rigorosa i honesta continua sent no sols valuós, sinó essencial.

(Lleó XIV: Als membres de la Fundació de l'Observatori Vaticà, 11 de maig de 2026)

DIMECRES DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Mare de Déu de Fàtima

Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu disposat que la Mare del vostre Fill 
fora també Mare nostra; 
concediu-nos que, 
perseverant en la penitència 
i en la pregària 
per la salvació del món, 
promogam dia a dia el Regne de Crist.

Lectura primera Fets 17,15.22-18,1

Este déu que ja venereu sense conéixer-lo, 

jo vos l'anuncie

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els acompanyants de Pau el conduïren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i a Timoteu que es reuniren amb Pau com més prompte millor. 

Pau, dret enmig de l'Areòpag, va dir: 

«Hòmens d'Atenes, puc observar en molts detalls que sou especialment religiosos. Perquè recorrent i contemplant els vostres llocs de culte, fins i tot he trobat un altar que porta esta inscripció: "Al déu desconegut". 

Mireu, este déu que ja venereu sense conéixer-lo, jo vos l'anuncie. El Déu que va fer el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per humans, ni és servit per mans humanes, com si necessitara d'algú, perquè és ell qui ens dona a tots la vida, la respiració i tot. A partir d'un sol home va traure tots els pobles per a que habitaren la faç la terra. Ha determinat les etapes de la seua història i els límits dels seus territoris, per tal que busquen a Déu, a vore si almenys el troben a cegues, encara que ell no està lluny de ningú: en ell vivim, ens movem i existim. Ho han cantat també alguns dels vostres poetes: "Sí, som del seu llinatge". Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assemble a l'or, a la plata, o a la pedra, que treballen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara mana que tots, en tot lloc, es convertixquen, perquè ja té assenyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia, per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tots ressuscitant-lo d'entre els morts».

Quan sentiren parlar de resurrecció dels morts, uns s'ho prengueren a broma, uns altres li digueren: «Sobre això ja t'escoltarem un altre dia». 

Pau es va retirar d'aquell rogle. Amb tot, alguns se li ajuntaren i es feren creients, entre ells Dionís, membre de l'Areòpag, una dona que es deia Dàmaris i alguns més. 

Després d'açò, Pau va deixar d'Atenes i se'n va anar a Corint.

Salm responsorial 148,1-2.11-12.13.14

Alabeu el Senyor des del cel,

alabeu-lo en les altures;

alabeu-lo, tots els seus àngels,

alabeu-lo, tots els seus exèrcits. 

R. El cel i la terra estan plens de la vostra glòria.

O bé: 

 

Al·leluia.

Pobles i reis de la terra,

poderosos i governants de tot el món,

xiquets i vells,

jóvens i donzelles. R.

Que tots alaben el nom del Senyor,

l'únic nom que despunta sobre tot altre;

la seua majestat domina cel i terra

i ha donat al seu poble un gran poder. R.

Càntic de alabança de tots els seus fidels,

dels fills d'Israel, els seus elegits. R.

Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré el Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.

Evangeli Jo 16,12-15

L'Esperit de la veritat vos guiarà cap a la veritat plena

 Lectur

a de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Encara tinc moltes coses per a dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures. 

Ell em glorificarà, perquè les coses que vos anunciarà són coses meues. Tot allò que és del Pare és meu; per això dic que les coses que vos anunciarà són coses meues».

Per a meditar 

Papa Francesc: Àngelus (22 de maig de 2016)

L'Esperit ens conduïx a entendre moltes coses que Jesús mateix ha de dir encara (cf. Jo 16, 12). No es tracta de doctrines noves i especials, sinó d'una plena comprensió de tot el que el Fill va sentir del Pare i va donar a conéixer als deixebles (cf. v. 15). L'Esperit ens guia per noves situacions existencials amb una mirada dirigida a Jesús i, al mateix temps, obert als esdeveniments i al futur. Ell ens ajuda a caminar en la història fermament radicats en l'Evangeli i també amb dinàmica fidelitat a les nostres tradicions i costums.

* * * * *

ALTRES

Mare de Déu de Fàtima (mem. ll.)

Beata Juliana de Norwich.

• A propòsit del Llibre de les revelacions de l'amor diví de Juliana de Norwich (Andreu Grau i Arau)

El 13 de maig de 2010 va morir a València Rafael Sanus i Abad, bisbe titular de Germaniciana i auxiliar de València.

• Rafael Sanus: un bisbe del Vaticà II (J.M. Bausset, 2020)
• Avel·lí Flors: Rafael Sanus Abad (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de maig

 Nostra Senyora la Benaurada Mare de Déu de Fàtima, a Portugal. A la localitat d'Aljustrel, la contemplació de qui, en l'orde de la gràcia, és la nostra Mare clementíssima, suscita en molts fidels, a pesar de les adversitats, la pregària pels pecadors i la profunda conversió dels cors.

2. A Maastricht, al costat del riu Mosa, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Servaci, bisbe de Tongeren [Tongres], que va defensar amb tenacitat la fe ortodoxa nicena sobre la naturalesa de Crist, en les controvèrsies suscitades en diversos concilis. (c. 384)

3. A Peiteu [Poitiers], al territori d'Aquitània, hui França, santa Ainés [o Agnés], abadessa, que va rebre la benedicció de mans de sant Germà de París i va governar amb immensa i amorosa sol·licitud l'abadia de la Santa Creu. (588)

4. Al lloc anomenat Goriano Sicoli, a la regió italiana dels Abruços, beata Gemma, verge, que va viure reclosa en una molt xicoteta cel·la adossada a l'església, des de la qual podia vore solament l'altar. (1465)

5. A Como, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Magdalena Albrici, abadessa de l'Orde de Sant Agustí, que va reviscolar extraordinàriament el fervor de les seues germanes en religió. (1834)

6. A Lo Puèi de Velai [Le Puy-en-Velay], a la comarca de Peiteu [Poitiers], a França, sant Andreu Hubert Fournet, prevere, qui va exercir com a rector durant la Revolució Francesa, enfortint a pesar de la seua condició de sacerdot proscrit, la fe dels seus feligresos, i, en restablir-se la pau per a l'Església, va fundar, juntament amb santa Isabel Bichier des Ages, l'Institut de Filles de la Creu. (1834)