DIMECRES XIII DEL TEMPS ORDINARI / II
Festa de la Precisíssima Sang de Nostre Senyor a la diòcesi de València (textos, més avall)
Oració col·lecta
Oh Déu, vós ens heu convertit en fills de la llumper la gràcia de l’adopció;no permeteu que ens envolten les tenebres de l’error,ans mantingueu-nos sempre en l’esplendor de la veritat.
Lectura primera Am 5,14-15.21-24
Aparta de mi l'escama dels teus cants.Deixeu que la justícia rage com un torrent incessantLectura de la profecia d'AmósBusqueu el bé i no el mal, i viureu;així el Senyor, Déu de l'univers,serà amb vosaltres, tal com ara preteneu.Avorriu el mal i estimeu el bé,instaureu la justícia en els tribunals.Qui sap si el Senyor de l'universes compadirà del que queda de Josep.Diu el Senyor:«Odie i repudie les vostres festes,no suporte les vostres assemblees.Podeu presentar-me sacrificis i ofrenes,però no em complauen;tampoc faig cas de les víctimes de comunió.Aparta de mi l'escama dels teus cants,no vull sentir més el so de les arpes.Deixeu que el dret rage com l'aigua,i la justícia com un torrent incessant».
Salm responsorial 49,7.8-9.10-11.12-13.16bc-17 (R.: 23b)
Escolta, poble meu, vullc parlar;Israel, jo vullc testificar contra tu;jo, Déu, el teu Déu. R.R. A qui camina honradamentli mostraré la salvació de Déu.No condemne els teu sacrificis,els teus holocausts sempre presents;però no accepte el bou de ta casani el cabrit del teu corral. R.Les bèsties del bosc són meues,i en tinc milers per les muntanyes.Conec una a una les aus que van pel cel,i els animalets del camp són meus. R.Si tinguera fam, no t'ho diria:és ben meu el món i tot el que conté.¿És que em cal menjar carn de boui beuré sang de cabrit? R.«¿Per què em recites els manaments
i t'omplis la boca amb la meua aliança,si tu odies els mandats,i desdenyes les meues paraules?» R.
Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurementque la proclamació de la veritatens fera nàixer a la vida,per a que fórem com un primer fruitde tot el que ha creat.
Evangeli Mt 8,28-34
¿Heu vingut per a torturar els dimonis abans d'hora?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va arribar a l'altra vora del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren al seu encontre dos endimoniats, tan furiosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. I es posaren a pegar crits: «¿Què voleu de nosaltres, Fill de Déu? ¿Heu vingut ací per a torturar-nos abans d'hora?» A una certa distància pasturava un gran ramat de porcs, i els dimonis li pregaren: «Si ens traus fora, envia'ns a aquell ramat».Jesús els va dir: «Aneu». Els dimonis eixiren dels dos hòmens i se n'anaren als porcs. Tot el ramat es va precipitar muntanya avall fins al llac, on va morir ofegat. Els porquers fugiren cap al poble, on ho contaren tot, també el cas dels endimoniats. Tota la gent del poble va eixir a l'encontre de Jesús i li demanaren que abandonara el seu territori.
* * * * *
LA PRECIOSÍSSIMA SANG DEL NOSTRE SENYOR
Festa a la diòcesi de València
Oració col·lecta
Oh Déu, que heu redimit a tots els hòmensamb la sang preciosa del vostre Fill unigènit,conserveu en nosaltres l'acció de la vostra misericòrdiaa fi que, celebrant sempre el misteri de la nostra salvació,pugam aconseguir els seus fruits eterns.
Lectura primera He 9,11-15
Crist, amb la seua pròpia sang,ha entrat una vegada per sempre al lloc santLectura de la carta als cristians hebreusGermans,Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans humanes, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seua pròpia sang ens ha redimit per sempre.
Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Però ara Crist s'ha oferit ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense cap defecte. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten a la mort, i podrem donar culte al Déu viu.
Crist és mediador d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos durant la primera aliança. Per ell, els qui estaven cridats reben l'herència eterna que els havia sigut promesa.
Salm responsorial 115,12-13.14-15.18-19 (R.: 17a)
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvació
i invocaré el seu nom.
R. Senyor, vos oferiréuna víctima d'acció de gràcies.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble.Al Senyor li doldriala mort dels seus fidels. R.Compliré les meues promesesen presència de tot del poble.,en els atris de la casa del Senyor,en mig de tu, Jerusalem. R.
Evangeli Jo 19,28-37
Li travessà el costat, i en va eixir sang i aigua᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús, sabent que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». I, inclinant el cap, expirà.
Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins al dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. Els soldats hi anaren i li trencaren les cames al primer, i també a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.
En dona testimoni el qui ho va vore; i el seu testimoni és veraç. I ell sap que diu la veritat, a fi que també vosaltres cregau. Efectivament: tot açò passà perquè s'havia de complir l'Escriptura: «No li trencaran ni un os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que traspassaren».
* * * * *
Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)
Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]
Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.
Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]
Santa Ester
Elogis del dia 1 de juliol
1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.
2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe. (s. III ex.)
3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)
4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. (533)
5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)
6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)
7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)
8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)
9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)
10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)
11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)
12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.
13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)
14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)
15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)
16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)
17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.
18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.
