26 de març de 2026, dijous V de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA V DE QUARESMA


La Quaresma: guardar la paraula és no conéixer la mort

Oració col·lecta

Ateneu, Senyor, les nostres súpliques
i mireu, bondadós,
els qui confiem en la vostra misericòrdia,
de manera que, purificats de la misèria del pecat,
perseverem en la vida cristiana
i sigam hereus de les vostres promeses.
Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Gn 17,3-9

Seràs pare de molts pobles

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, Abram es prosternà amb el front a terra, i Déu li va dir: «Faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs més Abram, sinó Abraham, per a significar que seràs pare de molts pobles. Et faré molt i molt fecund; de tu traure diverses nacions, i de tu naixeran reis. Seré fidel a la meua aliança amb tu i amb les generacions que et succeiran. Serà una aliança perenne: jo seré el teu Déu i el Déu dels teus descendents. A tu i a ells, vos donaré tot el país dels cananeus, on ara vius com a foraster: serà per sempre la vostra possessió, i jo seré el vostre Déu».
I Déu va dir encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meua aliança».

Salm responsorial 104,4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)

Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència.
Recordeu les meravelles que ha obrat,
els seus prodigis i les seues decisions.

R. El Senyor recorda sempre l'aliança.

Fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell és el Senyor, el nostre Déu,
que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per mil generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Jo 8,51-59

Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «En veritat vos dic que els qui guarden la meua paraula no voran mai la mort». 
Els jueus li replicaren: «Ara veem ben clar que estàs endimoniat: Abraham va morir, i els profetes també, i tu dius: "Els qui guarden la meua paraula no tastaran mai la mort". ¿Es que eres més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i els profetes també van morir. ¿Qui et penses que eres?» 
Jesús va respondre: «Si jo em glorificara a mi mateix, la meua glòria no valdria res, però és mon Pare qui em glorifica. Vosaltres dieu que és el vostre Déu, però no el coneixeu. Jo sí que el conec, i si diguera que no el conec, mentiria, com mentiu vosaltres; però jo el conec i guarde la seua paraula. Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia, i quan el va vore, es va omplir d'alegria». 
Els jueus li replicaren: «¿Encara no tens cinquanta anys i has vist a Abraham?» Jesús els va contestar: «En veritat vos dic que des d'abans que Abraham existira, jo soc». 
Ells agarraren pedres per a tirar-li-les, però Jesús es va amagar i va eixir del temple.

Oració sobre les ofrenes

Mireu, Senyor,
el sacrifici de reconciliació que vos presentem:
que beneficie la nostra conversió
i la salvació del món sencer.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Satisfets pel do de la salvació,
invoquem la vostra misericòrdia, Senyor,
per a que, amb este sagrament que ens nodrix en el temps,
ens feu partícips de la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Tingueu pietat, Senyor, del vostre poble,
per tal que, renunciant dia a dia a allò que no vos agrada,
trobe l'alegria en els vostres manaments.
Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'alegria de la fe, l'alegria de l'Evangeli és el criteri per vore la fe d'una persona: esta persona sense alegria no és un verdader creient». Tornem a casa, però abans celebrem ací amb estes paraules de Jesús: «Abraham, el vostre pare, es va entusiasmar esperant vore el meu dia, i quan el va vore, es va omplir d'alegria». I va demanar «al Senyor la gràcia de ser exultant en l´esperança, la gràcia de poder vore el dia de Jesús quan ens trobarem amb Ell i la gràcia de l'alegria (Santa Marta, 26 de març de 2015).

* * * * *

Aniversari de la publicació de l'encíclica Populorum progressio, de sant Pau VI (1967)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de març

1. A Roma, a la via Labicana, sant Càstul, màrtir(s. inc.)

2. A Anatòlia, actual Turquia, sants Manuel, Sabí, Codrat i Teodosi, màrtirs(s. inc.)

3. A la regió de Sírmium, a Pannònia, hui Croàcia, sants màrtirs Montà, prevere, i Màxima, la seua esposa, que per confessar tots dos la seua fe en Crist Senyor, van ser precipitats a la mar per uns infidels. (c. 304)

4. Commemoració de la passió de sant Eutiqui, subdiaca alexandrí, que en temps de l'emperador Constanci, i sota el bisbe arrià Jordi, va morir per la fe catòlica. (356)

5. A Sebaste, a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Pere, bisbe, qui, germà menor de sant Basili el Gran, va ser un eximi defensor de la fe ortodoxa davant dels arrians. (c. 391)

6. A Montier-en-Der, a l'actual regió de Champagne, a l'actual França, sant Bercari, primer abat d'Hautvillers i després de Der, que, violentament apunyalat el dia de Dijous Sant per un monjo al qual havia représ, va passar al cel el dia de la Resurrecció. (685)

7. A Montalbano, a la regió ara italiana de Toscana, sants Baronci i Desideri, ermitans(s. VII)

8. Al monestir de Werden, a Saxònia, hui Alemanya, trànsit de sant Liudger, bisbe, que va ser deixeble d'Alcuí. Va predicar l'Evangeli a Frísia, Dinamarca i Saxònia, va establir la seu de Münster i va fundar diversos monestirs, que es van convertir en centres per a la propagació de la fe. (809)

9. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, beata Magdalena Caterina Morano, verge de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora, que es va dedicar a impartir catequesi i va recórrer sense parar tota esta regió. (1908)

25 de març de 2026, dimecres: Anunciació del Senyor

ANUNCIACIÓ DEL SENYOR

Solemnitat


Quan a la ciutat de Natzaret l'àngel del Senyor va anunciar a Maria: «Quedaràs encinta i tindràs un fill, i l'anomenaran Fill de l'Altíssim». Maria va contestar: «Soc l'esclava del Senyor; que es faça en mi segons la teua paraula». I així, arribada la plenitud dels temps, el que des d'abans dels segles era l'Unigènit Fill de Déu, per nosaltres els hòmens i per la nostra salvació, per obra de l'Esperit Sant, es va encarnar en Maria, la Verge, i es va fer home.


Titular de les parròquies d’Aldaia, Xeraco i Nàquera.


Oració col·lecta

Oh Pare, heu volgut que la vostra Paraula
es fera realment home en el si de la Verge Maria:
concediu-nos als qui confessem que el nostre Redemptor
és Déu i home verdader,
que partícipem també de la seua naturalesa divina.
Ell, que amb vós...

Lectura primera Is 7,10-14;8,10c

La verge està encinta

Lectura del llibre del profeta Isaïes 
 
En aquells dies el Senyor digué al rei Acaz: 
«Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, 
en les profunditats del país dels morts, 
o dalt en el cel». 
Acaz respongué: 
«No vullc demanar-ne cap; no vullc temptar el Senyor». 
I digué Isaïes: 
«Escolteu, casa de David: 
¿no en teniu prou cansant els hòmens 
que canseu fins al meu Déu? 
Per això el Senyor mateix vos donarà un senyal: 
la verge està encinta i tindrà un fill, 
i li posarà de nom Emmanuel, 
que vol dir "Déu amb nosaltres"».

Salm responsorial 39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)

M'heu dit a cau d'orella
que no voleu sacrificis ni ofrenes,
que no cal holocaust ni víctima.
Per això vos dic: Ací em teniu.

R. Ací em teniu: Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.

Com està escrit en el meu llibre,
Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,
amb la vostra llei en el cor. R.

Anuncie la vostra justícia
en la gran assemblea;
no em mossegue els llavis;
vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

No he guardat la vostra justícia dins del meu cor;
he contat la vostra lleialtat i la vostra salvació;
no he amagat el vostre amor i la vostra veritat
a la gran assemblea. R.

Lectura segona He 10,4-10

Com està escrit en el meu llibre,
Déu meu, vullc fer la vostra voluntat

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs lleve els pecats. Per això, en entrar en el món, Crist diu: 
«No voleu sacrificis ni ofrenes, 
però m'heu format un cos; 
no cal holocaust ni víctima. 
Per això vos dic: Ací em teniu, 
com està escrit en el meu llibre, 
Déu meu, vullc fer la vostra voluntat».
Primer ha dit: «No voleu sacrificis ni ofrenes, no cal holocaust ni víctima». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei de Moisés prescrivia. Després afig: «Ací em teniu; vullc fer la vostra voluntat». Noteu com suprimix tot el que deia primer i ho substituïx pel que diu després. 
A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta voluntat de Déu.

Al·leluia i vers abans de l'evangeli Jo 1,14ab

La Paraula es va fer carn
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle,
i hem contemplat la seua glòria.

Evangeli Lc 1,26-38

Tindràs un fill

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a visitar una verge, promesa amb un descendent de David, que li deien Josep, i el nom de la verge era Maria.
L'àngel entrà en sa casa i li digué: «Déu et guarde, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir estes paraules, i es preguntava per què la saludava d'esta manera. Però l'àngel li digué: «No tingues por, Maria; has trobat gràcia davant de Déu. I ara quedaràs encinta i tindràs un fill. Li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran "Fill de l'Altíssim". El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare. Regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regnat no tindrà fi».
Maria preguntà a l'àngel: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà damunt de tu, i et cobrirà l'ombra del poder de l'Altíssim; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu.
També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que deien que era estèril, ja està de sis mesos, perquè per a Déu no hi ha res impossible».
Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es faça en mi segons la teua paraula».
I l'àngel la va deixar. 
 
A. La salutació de l'àngel a Maria és especial: «Jaire!, alegra't!», li diu. I així comença el nostre Nou Testament, amb esta alegria que recorrerà tot el camí de Jesús i el camí de l'Església. Amb ella comença la bona notícia, l'Evangeli. Maria no va dubtar, ella no pregunta el «què» sinó el «com», perquè està oberta a Déu en tot moment. És la nostra resposta en el salm amb Maria: «Ací em teniu», perquè sabem que la Paraula de Déu es va fer carn i va habitar entre nosaltres, el qui és Déu i home verdader que ens portarà a l'alegria eterna de la resurrecció.

B. En la celebració de hui, cal ressaltar en primer lloc la fe de la Mare de Déu en les paraules de l'àngel. Una fe no fanàtica, sinó raonada: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?». Una fe que és obediència a la voluntat de Déu: «Soc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules» (Evangeli). I eixa obediència és la que Crist va tindre des del primer moment de la seua encarnació: «Ací em teniu; vull fer la vostra voluntat» (cf. salm resp. i segona lectura). Per eixa fe de la Mare de Déu, el Fill de Déu, per obra de l'Esperit Sant, va ser portat amb amor en les seues puríssimes entranyes, i Déu va complir les seues promeses als fills d'Israel i va satisfer de manera insospitada l'esperança dels altres pobles (cf. prefaci).

C. El Fill de Déu es va fer home en el si de la Mare de Déu, per obra de l'Esperit Sant. Així ho va anunciar l'àngel a la Verge, que, plena de fe, va mostrar la seua total disponibilitat a complir la voluntat de Déu (Ev.). Eixa obediència de Maria ens porta a l'obediència plena del Fill a complir la voluntat del Pare, des del primer moment de la seua entrada en el món: «Ací em teniu; vull fer la vostra voluntat» (2 lect.). En l'anunciació es complix la profecia d'Isaïes: «Mireu, la verge tindrà un fill». I el xiquet que donarà a llum és el «Déu-amb-nosaltres». Si per la desobediència dels primers pares va entrar el pecat en el món, per Maria, la segona Eva, Déu estarà amb nosaltres.
Oració sobre les ofrenes

Accepteu amb bondat, Déu totpoderós, 
l'ofrena de la vostra Església,
per a que, en reconéixer els seus orígens
en l'Encarnació del vostre Fill unigènit,
s'alegre en esta celebració dels seus misteris.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Vos demanem, Senyor,
que confirmeu en nosaltres el do de la verdadera fe,
per a que, els qui confessem que el Fill de la Verge
és Déu i home verdader,
alcancem per la força de la seua resurrecció
l'alegria eterna.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC 
 
«Per a Déu no hi ha res impossible» (Lc 1,37): així acaba la resposta de l'Àngel a Maria. Quan creiem que tot depén exclusivament de nosaltres, ens quedem presoners de les nostres capacitats, de les nostres fortaleses, dels nostres horitzons miops. Però quan estem disposats a deixar-nos ajudar, a deixar-nos aconsellar, quan ens obrim a la gràcia, sembla que l'impossible comença a fer-se realitat. […] Déu continua buscant aliats, continua buscant hòmens i dones capaços de creure, capaços de recordar, de sentir-se part del seu poble per a cooperar amb la creativitat de l'Esperit. Déu continua caminant pels nostres barris i pels nostres carrers, va a tot arreu a la recerca de cors capaços d'escoltar la seua invitació i fer-la carn ací i ara. Parafrasejant sant Ambrosi en el seu comentari d'este passatge podem dir: Déu continua buscant cors com el de Maria, disposat a creure fins i tot en condicions molt extraordinàries (vegeu Exposició de l'Evangeli segons Lluc II, 17: PL 15, 1559). Que el Senyor augmente esta fe i esperança en nosaltres. (Homilia, Solemnitat de l'Anunciació del Senyor, Parc de Monza, 25 de març de 2017) 

JORNADA PER LA VIDA

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Casimir López Llorente, bisbe de Sogorb-Castelló (2001)

Aniversari del naiximent de mossén Manuel Betí Bonfill, historiador (Sant Mateu, 1864)

Dia Internacional per al Reconeiximent Paritari de les Dones en l'Església Catòlica

Sant Isaac, patriarca, fill d'Abraham


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 de març

2. Commemoració del sant lladre [Dimes], que en la creu va reconéixer a Crist i d'Ell va meréixer sentir: «Hui estaràs amb mi en el Paradís». (s. I)

3. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sant Dula, màrtir. (s. inc.)

4. A Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sant Quirí, màrtir(s. inc.)

5. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a la Grècia actual, santa Madrona, màrtir, que, sent esclava d'una hebrea, mentres donava culte secretament a Crist, va ser descoberta per la seua senyora i castigada amb molts suplicis. Finalment, condemnada a mort, va confessar la seua fe en Crist i va entregar a Déu el seu esperit incorrupte. (s. inc.)

6. A Milà, a la regió italiana de Transpadana, sant Mona, bisbe(c. 300)

7. A l'illa d'Indre, prop de Nantes, a França, sant Hermeland, qui, després de servir en la cort reial, es va fer monjo de l'abadia de Fontenelle i finalment va ser designat primer abat del lloc. (c. 720)

8. A Mammola, prop de Gerace, a Calàbria, a l'actual Itàlia, sant Nicodem, eremita, que va ser mestre de vida monàstica, cèlebre per l'austeritat i per les seues virtuts. (990)

9. A Sàzava, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Procopi, que, deixant dona i fill, va abraçar la vida eremítica, i després va fundar en aquell lloc un monestir que va presidir ell mateix, on celebrava les divines lloances en ritu grec i en llengua eslava. (1053)

10. A Schaffhausen, ciutat de Suàbia, a l'actual Alemanya, beat Everad, que, sent comte de Nellenburg, va abraçar la vida monàstica en el cenobi de Tots Sants (Allerheiligen), construït amb el seu esforç. (1078)

11. Al costat de Costacciaro, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Tomàs, ermità, que durant seixanta-cinc anys va practicar la vida d'anacoreta i va ensenyar a uns altres a viure-la. (1337)

12. A York, a Anglaterra, santa Margarida Clitherow, màrtir, que, amb el consentiment del seu marit, va abraçar la fe catòlica, en la qual va educar també els seus fills, i es va preocupar d'ocultar a sa casa sacerdots que eren perseguits, per la qual cosa va ser detinguda diverses vegades durant el regnat d'Isabel I. Finalment, i després de refusar que la seua causa fora portada davant del tribunal, perquè els ànims dels consellers del jutge no carregaren amb la responsabilitat de la seua sentència a mort, per la seua fe en Crist va ser asfixiada sota un enorme pes fins a morir. (1586)

13. A Winchester, també a Anglaterra, beat Jaume Bird, màrtir, que en temps de la mateixa reina Isabel I, a dèneu anys, convertit des de poc temps abans al catolicisme, va rebutjar participar en una litúrgia herètica, per la qual cosa va meréixer arribar a la celebració del culte celestial. (1592)

14. A Montefiascone, lloc de Toscana, a Itàlia, santa Llúcia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies, per a promoure l'ensenyament cristià de jóvens i dones, especialment les mancades de recursos. (1732)

15. Beata Maria Rosa (Margarida) Flesch (Niederwenigern, Alemanya 1826-1906). Religiosa i fundadora de les Religioses Franciscanes de Santa Maria dels Àngels.

16. A Roma, al costat de Sant Pau, a la via Ostiense, beat Plàcid Riccardi, prevere de l'Orde de Sant Benet, qui, malgrat sentir-se afectat per febres contínues, malalties i paràlisis, va abraçar incansablement l'observança de la Regla i l'oració. (1915)

17. Al lloc de Chervonohrad, al costat de Lwiw, a Ucraïna, beata Josafata (Miquelina) Hordáshevska, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i es va dedicar a fer el bé on fora major la necessitat. (1919)

18. Santa Maria Alfonsina Danil Ghattas (1843- Ain Karim 1927). Religiosa palestina, cofundadora de la Congregació de les Germanes Dominiques del Santíssim Rosari de Jerusalem. Canonitzada en 2015.

19. A la ciutat de Majdanek, a Polònia, beat Emilià Kovc, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim hostil va ser deportat a un camp de concentració, on, pel combat de la fe, va aconseguir la vida eterna. (1944)

20. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Hilari Januszewski, prevere de l'Orde de Carmelites Descalços i màrtir, que, en temps de guerra, per confessar a Crist, va ser deportat des de Polònia a esta presó, on va morir contagiat del tifus per assistir els malalts, i va deixar un bell testimoniatge de fe i caritat. (1945)

24 de març de 2026, dimarts V de Quaresma: Sant Òscar Romero

DIMARTS DE LA SETMANA V DE QUARESMA


La Quaresma: mirar el Crucificat és viure

Oració col·lecta

Senyor, concediu-nos perseverar en la vostra voluntat,
a fi que el poble que vos servix
augmente en els nostres dies,
en nombre i en santedat.
Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Nm 21,4-9

Els qui han sigut picats, si miren la serp de bronze, salvaran la vida

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, els israelites, per a no entrar dins del territori d'Edom, partiren del mont Or fent la volta pel camí del Mar Roig. Però fent camí, el poble va perdre la paciència i parlava contra Déu i contra Moisés. Deia: «¿Per què ens heu fet eixir d'Egipte, si hem de morir en este desert? No hi ha pa ni aigua, i ja ens repugna este menjar tan miseriós».
El Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i molts israelites moriren. El poble va anar davant de Moisés i li va dir: «Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que ens aparte estes serps». Moisés va pregar pel poble, i el Senyor li va dir: «Forja una imatge d'estes serps i posa-la en forma d'estendard. Els qui han sigut picats, si la miren, salvaran la vida».
Moisés va fer una serp de bronze, la va posar en forma d'estendard, i el qui havia sigut picat, si mirava la serp de bronze, salvava la vida.

Salm responsorial 101,2-3.16-18.19-21 (R.: 2)

Senyor, escolteu la meua pregària,
que el meu clam arribe a vós.
No m'amagueu la mirada
en hores de perill;
escolteu atentament,
no tardeu més a respondre
ara que vos invoque.

R. Senyor, escolteu la meua pregària,
que el meu clam arribe a vós.

Els estrangers temeran el nom del Senyor,
i tots els reis de la terra, la seua glòria.
Quan el Senyor restaurarà Sió,
manifestarà la seua glòria,
escoltarà l'oració dels desvalguts,
farà cas de les seues pregàries. R.

Que quede escrit
per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou alabarà el Senyor:
"El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat, aguaita la terra,
per a escoltar el plor dels captius,
per a alliberar els condemnats a mort". R.

Vers abans de l'evangeli

La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és Crist;
tots aquells qui el troben viuran per sempre.

Evangeli Jo 8,21-30

Quan alçareu amunt el Fill de l'home, sabreu que jo soc

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: «Jo me'n vaig; em buscareu en va, i morireu en el vostre pecat. A on jo vaig, vosaltres no podeu vindre». 
Els jueus comentaven entre ells: «¿Per què diu que nosaltres no podem anar a on ell va? ¿Que té intenció de matar-se?» 
Jesús va continuar: «Vosaltres sou d'ací baix, jo soc d'allà dalt; sou d'este món, i jo no soc d'este món. Vos he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creeu que jo soc».
Ells li preguntaren: «¿I qui eres tu?» Jesús els va contestar: «Vos ho he dit des del principi. Tinc moltes coses a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m'envia és veraç i jo no dic al món sinó allò que li he sentit dir». 
Ells no entengueren que els parlava del Pare. I va afegir: «Quan alçareu amunt el Fill de l'home, sabreu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que parle d'allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'envia està amb mi; no em deixa a soles, perquè sempre faig allò que li agrada». En sentir açò, molts cregueren en ell.

Oració sobre les ofrenes

Vos oferim, Senyor,
este sacrifici de reconciliació,
a fi que els nostres pecats
siguen perdonats per la vostra misericòrdia
i els nostres cors incerts troben en vós un guia segur.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Concediu, Déu totpoderós,
que la participació assídua en els vostres misteris
ens acoste cada volta més als béns eterns.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Oh Déu, lent a la ira i ric en pietat
amb els qui esperen en vós,
concediu als vostres fidels plorar els mals comesos,
per a obtindre la gràcia del vostre consol.
Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

El pecat, per tant, «és l'obra de Satanàs i Jesús venç a Satanàs. «el Crucifix no és un ornament, no és una obra d'art, amb moltes pedres precioses, com les que es veuen: el Crucifix és el misteri de l'“aniquilació” de Déu, per amor”. La serp, «profetitza en el desert la salvació»: és, de fet, «elevada i qui la mira és curat». Però esta salvació no es va fer "amb la vareta màgica d'un déu que fa les coses"; sinó que més aviat es va fer «amb el patiment del Fill de l´home, amb el patiment de Jesucrist». (Homilia Santa Marta, 15 de març de 2016)

* * * * *

Sant Romero d'Amèrica (Òscar Arnulf Romero), bisbe, màrtir.


L’any 1977 el bisbe Òscar va ser nomenat arquebisbe de San Salvador, amb l’alegria dels polítics i militars repressors: fins aleshores havia estat un home ‘pacífic’, que creien que no els portaria problemes. Però els hi va eixir el tir per la culata: el nou prelat començà a denunciar l’opressió contra els pobres, la creixent desigualtat econòmica i la violència exercida per les autoritats repressores.

Amenaçat de mort, ell continuà denunciant amb contundència la violència governamental. Un sicari, ara sí, el va assassinar d’un tir precís al cor mentre alçava l’hòstia, que quedà tacada amb la seua sang, a la capella de les Carmelites de l’Hospital de la Divina Providència de Sant Salvador. Era el 24 de març de 1980. Tenia 62 anys. Les últimes paraules del dia anterior als soldats: «Hermanos, ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: no matar. En nombre de Dios y de este pueblo sufrido… les pido, les ruego, les ordeno en nombre de Dios, cese la represión“. [font]


Aniversari de la impressió del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis (Ginebra, 1478)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de març

1. A Cesarea de Palestina, hui a l'Israel actual, sants màrtirs Timolau, Dionís, Pàusides, Ròmul, Alexandre i un altre Alexandre, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, van ser conduïts emmanillats davant del prefecte Urbà, on van confessar ser cristians, per la qual cosa, pocs dies després, amb els companys Agapi i un altre Dionís, van ser decapitats, i així van meréixer les corones de la vida eterna. (303)

2. A Mauritània, al territori actualment d'Algèria, sant Secúndul, que va patir per la fe de Crist. (s. inc.)

3. A Clogher, a Hibèrnia, actual Irlanda, sant Mac Cairthind, bisbe, a qui es té per deixeble de sant Patrici. (s. V)

4. A Catània, a la regió hui italiana de Sicília, sant Sever, bisbe(814)

5. A Fabriano, al Picé, regió de les Marques en l'actualitat, també a Itàlia, beat Joan del Bàcul, prevere i monjo, company de sant Silvestre, abat. (1290)

6. A Vasdtena, a Suècia, santa Caterina, verge, filla de santa Brígida, que, en ser casada contra la seua voluntat, amb consentiment del seu cònjuge va conservar la virginitat i, en enviduar, va portar una vida piadosa. Pelegrina a Roma i a Terra Santa, va traslladar les restes de sa mare a Suècia i les va depositar al monestir de Vasdtena, on ella mateixa va prendre l'hàbit monàstic. (1381)

7. A Ronda, població d'Andalusia, beat Diego Josep de Cadis (Francesc Josep) López-Caamaño, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, predicador insigne i propugnador intrèpid de la llibertat de l'Església. (1801)

8. Al lloc de Pniewite, al costat de Gdansk, a Polònia, beata Maria Karlowska, verge, que va instituir la Congregació de Germanes del Diví Pastor de la Providència Divina, amb la finalitat que recuperaren la dignitat de filles de Déu les jóvens i dones pobres de costums corromputs. (1935)

entrada destacada

26 de març de 2026, dijous V de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA V DE QUARESMA La  Quaresma : guardar la paraula és no conéixer la mort Oració col·lecta Ateneu, Senyor, les nostres súp...

entrades populars