14 de juny de 2026, diumenge XI

DIUMENGE XI / Cicle A


Lectura primera Ex 19,2-6a

Mont Sinaí
Sereu el meu regne sacerdotal
i una nació santa

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí, i acamparen allí, davant de la muntanya. Moisés va pujar cap a Déu. 
El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites: Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, i com vos he portat damunt de les ales igual que una àguila, i vos he conduït fins a mi. Ara, per tant, si escolteu la meua veu i observeu la meua aliança, sereu la meua heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meua: sereu el meu regne sacerdotal i una nació santa».

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,
honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

«¡Que bo és el Senyor!
El seu amor dura per sempre,
és fidel per segles i segles». R.

Lectura segona Rm 5,6-11

Si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill,
molt més serem salvats gràcies a la seua vida

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justs per la sang de Crist, amb molta més raó, gràcies a ell, ens salvarem del castic, Perquè, si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara, que ja estem reconciliats, serem salvats gràcies a la seua vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motius de gloriar-nos en Déu.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 9,36-10,8

Jesús va convocar els dotze deixebles, i els va enviar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, en vore les multituds de gent, li van fer llàstima, perquè estaven maltractades i desolades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles: 
«La collita és abundant, però els segadors són pocs; per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats». Per això va convocar els dotze deixebles i els va donar autoritat sobre esperits malignes, per a poder expulsar-los, i també per a curar qualsevol patiment i malaltia. 
Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar. 
Jesús va enviar estos dotze, i els va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes de la casa d'Israel. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis». 
 
A. Déu vol fer de la humanitat un sol poble unit en el que és fonamental: la dignitat de ser els seus fills. Per això Jesús sent compassió davant les multituds que estaven maltractades i desolades. Diu «multituds», en plural, perquè són unes quantes. I a estes multituds enviarà Jesús els dotze apòstols. Però abans d'enviar-los, després d'haver-los triat i convocat, els demana que preguen a l'amo dels sembrats, és a dir, que oren a Déu Pare que envie treballadors. L'oració a Déu està abans de la missió, perquè esta missió no dependrà d'ells, sinó que serà obra d'Ell. Jesús ensenya sempre que l'oració constant és anterior, perquè la missió que Jesús encarrega no és una missió humana, en primer lloc, és la missió de Déu entre nosaltres. Este serà el principi i fonament de l'Església.

B. El tema de la llibertat recorre les lectures d'este diumenge. Déu allibera el seu poble de l'esclavitud d'Egipte i fa d'ell la seua propietat personal, «un regne de sacerdots i una nació santa» (1 lect). Això, que era una anticipació, es va realitzar plenament quan Jesucrist va morir per a alliberar-nos de l'esclavitud del pecat i obrir-nos el camí de la salvació (2 lect). Alliberats per Jesucrist, estem cridats a anunciar i comunicar eixa mateixa llibertat gloriosa dels fills de Déu, especialment als qui no coneixen a Crist i caminen com ovelles sense pastor (Ev).

C. El Senyor crida també hui i continua enviant. A cada u dona l'Esperit Sant i confia la missió de testimoniar enmig del món la seua Paraula i la seua presència. A uns, a més, els crida a engendrar nova vida i ser esperança i futur de la humanitat; a uns altres, a ennoblir la terra amb l'esforç del seu treball; a uns altres els crida a ser professionals per a ajudar els altres i fer-los la vida menys difícil; a uns altres, a ser sacerdots i que siguen el canal de l'Esperit pel qual córrega l'aigua salvadora i reguen amb la gràcia el cor de totes les persones; a uns altres els crida a consagrar-se al seu servici per la virginitat i que es dediquen completament al servici dels altres i siguen portadors d'un poc de cel sobre esta terra; a uns altres, a arribar a una edat avançada i que siguen testimonis i memòria del seu amor entre els hòmens. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 14 de juny

1. A Samaria o Sebaste, a Palestina, hui Israel, commemoració de sant Eliseu, que va ser deixeble d'Elies i profeta a Israel des del temps del rei Joram fins als dies de Joàs. Encara que no va deixar oracles escrits, amb els seus miracles va anunciar la salvació que havia d'arribar per a tots els hòmens. (s. IX aC)

2. A Aquileia, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Protus, màrtir(s. inc.)

3. Prop de Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sants Valeri i Rufí, màrtirs(s. IV)

4. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Fortunat, bisbe(s. IV)

5. A Viena del Delfinat [Vienne], a Burgúndia, actual França, sant Eteri, bisbe(s. VI)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Metodi, bisbe, que, sent monjo es va dirigir a Roma, en el pontificat del papa Pasqual I, per a defendre el culte de les sagrades imatges, i, elevat a l'episcopat, va celebrar solemnement el triomf de la fe ortodoxa. (847)

7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Anastasi, prevere, Fèlix, monjo, i Digna, verge, que van morir el mateix dia. Anastasi, per confessar la seua fe cristiana davant dels jutges musulmans, va ser decapitat, i amb ell va morir també Fèlix, originari de Getúlia, a Àfrica del Nord, que havia professat la fe catòlica i la vida monàstica a Astúries. Digna, encara jove, per haver représ el jutge per la mort dels dos anteriors, va ser decapitada immediatament. (853)

8. Beata Francesca de Paula de Jesús (1810- Baependi, el Brasil 1895). Laica, filla d'esclaus, òrfena a deu anys, coneguda popularment com Nhà Chica i mare dels pobres, que va dedicar la seua vida al servici dels necessitats.

9. Beat Cosme (Santí) Spessotto Zamuner (1923- San Juan Nonualco, El Salvador 1980). Sacerdot, religiós de l'Orde dels Germans Menors, i rector exemplar de la parròquia de San Juan Nonualco fins al seu martiri i mort per odi a la fe.


13 de juny de 2026, disssabte; Cor Immaculat de Maria

COR IMMACULAT DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Memòria


Memòria del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria, qui, conservant en ell la memòria del compliment dels misteris de la salvació en el seu Fill, va esperar ardentment la seua realització definitiva en Crist.
Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria (mem. ll.), titular d'esglésies parroquials a Alacant i Manises

Oració col·lecta

Senyor, vós vau preparar una mansió digna de l’Esperit Sant 
en el cor de la Verge Maria; 
concediu-nos, per la seua intercessió, 
que també nosaltres sigam un temple de la vostra glòria.

Lectures de la missa:

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera Gn 18,1-15

¿Hi ha res impossible al Senyor? Tornaré, i Sara haurà tingut un fill

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham en la carrasca de Mambré. Abraham descansava a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Va alçar els ulls i va vore tres hòmens drets davant d'ell. Només els va vore va córrer al seu encontre des de l'entrada de la tenda, es va prosternar, va inclinar el front fins a terra i va dir:
«Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vos pregue que no passeu de llarg sense parar ací amb el vostre servent. Permeteu que porten aigua per a llavar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'este arbre. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que vos ha fet passar prop del vostre servent».
Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
Abraham va entrar de pressa en la tenda i va dir a Sara:
«Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes panets».
Després va córrer cap al ramat, va triar un vedell tendre i gros i el va donar al criat per a que el preparara de seguida. Quan tot estava a punt, va prendre brullo, llet i la carn del vedell, els ho va servir i es va quedar dret al costat d'ells a l'ombra de la carrasca, mentres ells menjaven.
I li preguntaren: «¿On està Sara, la teua esposa?» 
Abraham va respondre: «Està dins de la tenda».
Ell li va dir: «L'any que ve tornaré per este temps i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill».
Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tindre fills, es va posar a riure pensant: «¿Seré fecunda ara a la vellesa i quan el meu marit també és vell?»
El Senyor va dir a Abraham: «¿Com és que Sara ha rist pensant que una dona tan vella no podrà tindre fills? ¿Hi ha res impossible per al Senyor? L'any vinent tornaré per este temps, i Sara haurà tingut un fill».
Ella, mentint per por, va assegurar que no havia rist, però ell va insistir: «Sí que has rist».

Salm responsorial Lc 1,46-48a.48b-49a.49b-50 i 53.54-55 (R.: 54b)

La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat de la seua serventa.

R. El Senyor s'ha recordat de la seua misericòrdia.

Des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. R.

El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Ompli de béns els pobres,
i deixa els rics sense res. R.

Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat  de la misericòrdia
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempreR.

Al·leluia Cf. Lc 2,19

Feliç la verge Maria, que conservava en el seu cor
la paraula de Déu i la meditava.

Evangeli Lc 2,41-51

Conservava tots estos records en el seu cor

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes, i tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.
Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no van entendre estes paraules.
Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. Sa mare guardava totes les paraules en el seu cor. 
 

* * * * *

 Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l'Església

Va nàixer a Lisboa (1195) i, vivint encara sant Francesc, entrà a l'orde dels frares menors. després d'uns anys de vida eremítica a Forli, fou enviat a predicar per Itàlia i pel Nord de França. Va morir a trenta-sis anys a Pàdua, amb fama de miracler popular. [font: MCL, p. 1251]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de juny

Memòria de sant Antoni, prevere i doctor de l'Església, que, nascut a Portugal, primer va ser canonge regular i després va entrar en l'Orde recentment fundat dels Germans Menors, per a propagar la fe entre els pobles d'Àfrica, però es va dedicar a predicar per Itàlia i França, on va atraure molts a la verdadera fe. Va escriure sermons notables per la seua doctrina i estil, i per mandat de sant Francesc va ensenyar teologia als germans, fins que a Pàdua va descansar en el Senyor. (1231)

2. A Roma, en la setena milla de la via Ardeatina, santa Felícula, màrtir(90)

3. A Alexandria d'Egipte, beat Aquil·leu, bisbe, insigne per la seua erudició, la seua fe i la seua vida i costums. (312)

4. A Nicòsia, a Xipre, sant Trifili, bisbe, que va defensar amb fermesa la fe de Nicea i, com afirma sant Jeroni, va ser l'orador més eloqüent del seu temps, i gran comentarista del Càntic dels Càntics. (370)

5. A la regió italiana dels Abruços, sant Ceteu o Pelegrí, bisbe d'Amiternum, el qual, en envair els llombards el territori, falsament acusat d'haver traït la ciutat, va ser condemnat a mort i ofegat en el riu. (c. 600)

6. A Alexandria d'Egipte, sant Eulogi, bisbe, cèlebre per la seua doctrina, al qual el papa sant Gregori el Gran va escriure diverses cartes, dient d'ell: «No està lluny de mi el que està unit a mi». (c. 607)

7. Prop de Llemotges, a Aquitània, actual França, sant Salmodi, eremita(s. VII)

8. A la regió de Lió, a la Gàl·lia, també França, sant Ragnebert [o Rambert], màrtir, el qual, d'origen noble i adornat de virtuts, es va fer odiós a Ebroí, mestre de palau, qui el va enviar al desterrament i finalment el va fer assassinar. (680)

9. A la vall de Larbost, als Pirineus francesos, sant Aventí, eremita i màrtir, mort, segons la tradició, a mans dels mahometans. (s. VIII)

10. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Fàndila, prevere i monjo, que en la persecució desencadenada pels sarraïns, en temps de l'emir Muhammad I, va ser decapitat per la seua fe en Crist. (853)

11. Al monestir de Claravall, a Borgonya, actualment França, beat Gerard, monjo, germà de sant Bernat, que, doctrinalment preparat, va demostrar una especial prudència i encertat criteri en el camp de l'espiritualitat. (1138)

12. A Hue, a Annam, hui Vietnam, sants Agustí Phan Viet Huy i Nicolau Bui Viet The, màrtirs, els quals, portats primer per la por, van profanar la Creu, però penedits immediatament, van sol·licitar de l'emperador Minh Mang ser jutjats de nou com a cristians, i van ser ferits mortalment i llançats a la mar, encara vius, des d'una nau. (1839)

13. Al llogaret de Naumowicze, pròxima a Grodno, a Polònia, beata Marianna Biernacka, mare de família i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, es va oferir espontàniament als soldats en lloc de la seua nora encinta i, afusellada immediatament, va rebre la gloriosa palma del martiri. (1943)

14. Beat Francesc Mottola (1901- Tropea, Itàlia 1969). Sacerdot diocesà, canonge, fundador de l'Institut Secular dels Oblats del Sagrat Cor.


12 de juny de 2026, divendres: Sagrat Cor de Jesús

Divendres de la tercera setmana després de Pentecosta


SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS

Cicle A

Altar major de la basílica del Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que, sent mans i humil de cor, exaltat en la creu va ser fet font de vida i amor, del qual s’assacia tota la humanitat.

Titular d'una basílica a València (l'església de la Companyia), i d'esglésies parroquials d'Alcoi, Burjassot, Elx, Manises, Patraix i Torrevieja.
Oració col·lecta

Senyor, Déu totpoderós, 
en esta celebració en honor del Cor del vostre Fill estimat, 
recordem la immensitat del seu amor; 
feu que ens arribe l’abundància de gràcies 
que brolla d’esta font celestial.

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Dt 7,6-11

El Senyor s'ha enamorat de vosaltres i vos ha elegit

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés digué al poble: «Eres un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. Ell t'ha elegit d'entre tots els pobles de la terra per a que sigues la seua heretat preferida. El Senyor s'ha enamorat de vosaltres i vos ha elegit d'entre tots els pobles, no perquè fóreu un poble més nombrós que els altres, quan de fet sou el més menut de tots, sinó perquè vos estima i es manté fidel al jurament que havia fet als vostres pares.
Per això, el Senyor, amb mà forta, vos ha fet eixir d'Egipte, la terra on éreu esclaus, i vos ha rescatat del poder del Faraó, rei d'Egipte. Reconeix, per tant, que el Senyor, el teu Déu, és realment Déu. És el Déu fidel, que manté la seua aliança i el seu amor fins a un miler de generacions, per als qui l'estimen i guarden els seus preceptes. Però als qui no l'estimen, els dona la paga que es mereixen i els fa desaparéixer, i no espera a donar-los més tard la paga merescuda. Tu, per tant, guarda els preceptes, els decrets i les prescripcions que hui et mane de complixques».

Salm responsorial 102,1-2.3-4.6-7.8 i 10 (R.: 17)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.

R. L'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d'amor entranyableR.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisés els seus camins,
els seus propòsits, als fills d'Israel. R.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, generós en l'amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

Lectura segona 1Jo 4,7-16

Déu ha amat

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, hem d'amar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; i tot aquell que ama ha nascut de Déu i el coneix. El qui no ama no coneix a Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha fet visible entre nosaltres quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, per a donar-nos vida gràcies a ell. L'amor és açò: no som nosaltres qui ens hem avançat a amar a Déu, sinó que ell ens ha amat primer; tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.
Amics meus, si Déu ens ha amat d'esta manera, també nosaltres ens hem d'amar els uns als altres. A Déu, no l'ha vist mai ningú, però si ens estimem, ell està en nosaltres i el seu amor ha arribat en nosaltres a la plenitud.
Sabem que estem en ell i ell en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit. Nosaltres l'hem vist i donem testimoni que el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món. Per això tot aquell que confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell. Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hem cregut en ell.
Déu és amor, i qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell.

Al·leluia Mt 11,29ab

Porteu el meu jou, aprengueu de mi, 
que soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Mt 11,25-30

Soc benèvol i humil de cor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús va dir:
«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.
Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats; jo vos donaré descans. Porteu el meu jou, aprengueu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre descans, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera». 
 
A. El cor de Jesús simbolitza l'amor infinit de Déu per tots, i és el centre de tota de la Bíblia. En Jesús, el fill de Déu fet home per a la nostra salvació, s'han complit totes les profecies sobre el cor. En el cor de Jesús de Natzaret, en la llibertat de l'home Jesús, que és alhora llibertat divina, Déu ha permés per fi que nasquera enmig del seu poble eixe cor en el qual Déu s'ha fet home. Enguany ens toca l'evangeli de Sant Mateu que ens presenta a Jesús pregant al Pare des de la intimitat de l'amor diví, i convidant-nos a acudir a eixe amor que està en el seu cor humà i diví, un cor mans i humil. El seu jou són els manaments divins, una càrrega lleugera, comparada amb la càrrega que suposa a la llarga el pecat i l'allunyament d'este amor diví.

* * * * *

Santa Maria Rosa Molas i Vallvé, verge

Sant Onofre, anacoreta, patró de l'Alcúdia de Crespins, d'Algemesí i de Quart de Poblet.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 12 de juny

1. A Lorium, en la dotzena milla de la via Aurèlia, sant Basilides, màrtir(s. inc.)

2. A Egipte, sant Onofre [o Nofre], anacoreta, que en el vast desert va portar vida religiosa per espai de seixanta anys. (400)

3. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó III, papa, qui va coronar com a emperador romà el rei dels francs, Carlemany, i es va distingir per la defensa de la recta fe i de la dignitat divina del Fill de Déu (816).

4. A Utrecht, a la regió de Güeldes [Gelderland], a Lotaríngia, hui Holanda, sant Odulf, prevere, que va evangelitzar el poble de Frísia. (c. 855)

5. A Suècia, sant Èsquil, bisbe i màrtir, el qual, nascut a Anglaterra, va ser ordenat bisbe per sant Sigfrid, el seu mestre, i no va estalviar cap esforç a anunciar a Crist entre els pagans de la província de Södermanland, pels quals va morir lapidat. (1080)

6. A Cortona, a la Toscana, regió d'Itàlia actualment, beat Guiu, prevere, que va ser deixeble de sant Francesc i va portar una vida de dejunis, pobresa i humilitat. (1245)

7. Prop d'Ocre, a la regió també italiana dels Abruços, beat Plàcid, abat, qui primer eremita en una cova, va reunir després nombrosos deixebles seus al monestir del Sant Esperit. (1248)

8. A Città di Castello, a l'Úmbria, de nou a Itàlia, beata Flòrida (Lucrècia Elena) Cevoli, verge de l'Orde de les Clarisses, la qual, encara que afectada per diverses malalties, va complir amb sol·licitud totes les funcions que se li van encomanar. (1767)

9. A Verona, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gaspar Bertoni, prevere, que va fundar la Congregació dels Estigmes de Nostre Senyor Jesucrist, perquè els seus membres foren missioners al servici dels bisbes. (1843)

10. A Capranica, en la rodalia de Viterbo, de nou a Itàlia, beat Llorenç Maria de Sant Francesc Xavier Salvi, prevere de la Congregació de la Passió, que va difondre la devoció al Jesuset. (1856)

11. A Riobamba, a la República de l'Equador, beata Mercé Maria de Jesús Molina, verge, que va fundar una comunitat religiosa per a atendre i formar xiquetes òrfenes i pobres, i també per a acollir dones caigudes, a fi d'ajudar-les a renovar la seua vida de gràcia. (1883)

12. A Ragusa, ciutat de Sicília, a Itàlia, beata Maria Càndida de l'Eucaristia Barba, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, que va donar testimoniatge d'una perfecta observança de la vida consagrada i de la regla, i va procurar amb obstinació l'edificació de nous monestirs. (1949)

entrada destacada

14 de juny de 2026, diumenge XI

DIUMENGE XI / Cicle A Lectura primera Ex 19,2-6a Mont Sinaí Sereu el meu regne sacerdotal i una nació santa Lectura del llibre de l'Èxod...

entrades populars