12 de juny de 2026, divendres: Sagrat Cor de Jesús

Divendres de la tercera setmana després de Pentecosta


SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS

Cicle A

Altar major de la basílica del Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que, sent mans i humil de cor, exaltat en la creu va ser fet font de vida i amor, del qual s’assacia tota la humanitat.

Titular d'una basílica a València (l'església de la Companyia), i d'esglésies parroquials d'Alcoi, Burjassot, Elx, Manises, Patraix i Torrevieja.
Oració col·lecta

Senyor, Déu totpoderós, 
en esta celebració en honor del Cor del vostre Fill estimat, 
recordem la immensitat del seu amor; 
feu que ens arribe l’abundància de gràcies 
que brolla d’esta font celestial.

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Dt 7,6-11

El Senyor s'ha enamorat de vosaltres i vos ha elegit

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés digué al poble: «Eres un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. Ell t'ha elegit d'entre tots els pobles de la terra per a que sigues la seua heretat preferida. El Senyor s'ha enamorat de vosaltres i vos ha elegit d'entre tots els pobles, no perquè fóreu un poble més nombrós que els altres, quan de fet sou el més menut de tots, sinó perquè vos estima i es manté fidel al jurament que havia fet als vostres pares.
Per això, el Senyor, amb mà forta, vos ha fet eixir d'Egipte, la terra on éreu esclaus, i vos ha rescatat del poder del Faraó, rei d'Egipte. Reconeix, per tant, que el Senyor, el teu Déu, és realment Déu. És el Déu fidel, que manté la seua aliança i el seu amor fins a un miler de generacions, per als qui l'estimen i guarden els seus preceptes. Però als qui no l'estimen, els dona la paga que es mereixen i els fa desaparéixer, i no espera a donar-los més tard la paga merescuda. Tu, per tant, guarda els preceptes, els decrets i les prescripcions que hui et mane de complixques».

Salm responsorial 102,1-2.3-4.6-7.8 i 10 (R.: 17)

Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.

R. L'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d'amor entranyableR.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisés els seus camins,
els seus propòsits, als fills d'Israel. R.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, generós en l'amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

Lectura segona 1Jo 4,7-16

Déu ha amat

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, hem d'amar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; i tot aquell que ama ha nascut de Déu i el coneix. El qui no ama no coneix a Déu, perquè Déu és amor.
L'amor de Déu s'ha fet visible entre nosaltres quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, per a donar-nos vida gràcies a ell. L'amor és açò: no som nosaltres qui ens hem avançat a amar a Déu, sinó que ell ens ha amat primer; tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.
Amics meus, si Déu ens ha amat d'esta manera, també nosaltres ens hem d'amar els uns als altres. A Déu, no l'ha vist mai ningú, però si ens estimem, ell està en nosaltres i el seu amor ha arribat en nosaltres a la plenitud.
Sabem que estem en ell i ell en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit. Nosaltres l'hem vist i donem testimoni que el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món. Per això tot aquell que confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell. Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hem cregut en ell.
Déu és amor, i qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell.

Al·leluia Mt 11,29ab

Porteu el meu jou, aprengueu de mi, 
que soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Mt 11,25-30

Soc benèvol i humil de cor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús va dir:
«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.
Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats; jo vos donaré descans. Porteu el meu jou, aprengueu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre descans, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera». 
 
A. El cor de Jesús simbolitza l'amor infinit de Déu per tots, i és el centre de tota de la Bíblia. En Jesús, el fill de Déu fet home per a la nostra salvació, s'han complit totes les profecies sobre el cor. En el cor de Jesús de Natzaret, en la llibertat de l'home Jesús, que és alhora llibertat divina, Déu ha permés per fi que nasquera enmig del seu poble eixe cor en el qual Déu s'ha fet home. Enguany ens toca l'evangeli de Sant Mateu que ens presenta a Jesús pregant al Pare des de la intimitat de l'amor diví, i convidant-nos a acudir a eixe amor que està en el seu cor humà i diví, un cor mans i humil. El seu jou són els manaments divins, una càrrega lleugera, comparada amb la càrrega que suposa a la llarga el pecat i l'allunyament d'este amor diví.

* * * * *

Santa Maria Rosa Molas i Vallvé, verge

Sant Onofre, anacoreta, patró de l'Alcúdia de Crespins, d'Algemesí i de Quart de Poblet.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 12 de juny

1. A Lorium, en la dotzena milla de la via Aurèlia, sant Basilides, màrtir(s. inc.)

2. A Egipte, sant Onofre [o Nofre], anacoreta, que en el vast desert va portar vida religiosa per espai de seixanta anys. (400)

3. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó III, papa, qui va coronar com a emperador romà el rei dels francs, Carlemany, i es va distingir per la defensa de la recta fe i de la dignitat divina del Fill de Déu (816).

4. A Utrecht, a la regió de Güeldes [Gelderland], a Lotaríngia, hui Holanda, sant Odulf, prevere, que va evangelitzar el poble de Frísia. (c. 855)

5. A Suècia, sant Èsquil, bisbe i màrtir, el qual, nascut a Anglaterra, va ser ordenat bisbe per sant Sigfrid, el seu mestre, i no va estalviar cap esforç a anunciar a Crist entre els pagans de la província de Södermanland, pels quals va morir lapidat. (1080)

6. A Cortona, a la Toscana, regió d'Itàlia actualment, beat Guiu, prevere, que va ser deixeble de sant Francesc i va portar una vida de dejunis, pobresa i humilitat. (1245)

7. Prop d'Ocre, a la regió també italiana dels Abruços, beat Plàcid, abat, qui primer eremita en una cova, va reunir després nombrosos deixebles seus al monestir del Sant Esperit. (1248)

8. A Città di Castello, a l'Úmbria, de nou a Itàlia, beata Flòrida (Lucrècia Elena) Cevoli, verge de l'Orde de les Clarisses, la qual, encara que afectada per diverses malalties, va complir amb sol·licitud totes les funcions que se li van encomanar. (1767)

9. A Verona, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gaspar Bertoni, prevere, que va fundar la Congregació dels Estigmes de Nostre Senyor Jesucrist, perquè els seus membres foren missioners al servici dels bisbes. (1843)

10. A Capranica, en la rodalia de Viterbo, de nou a Itàlia, beat Llorenç Maria de Sant Francesc Xavier Salvi, prevere de la Congregació de la Passió, que va difondre la devoció al Jesuset. (1856)

11. A Riobamba, a la República de l'Equador, beata Mercé Maria de Jesús Molina, verge, que va fundar una comunitat religiosa per a atendre i formar xiquetes òrfenes i pobres, i també per a acollir dones caigudes, a fi d'ajudar-les a renovar la seua vida de gràcia. (1883)

12. A Ragusa, ciutat de Sicília, a Itàlia, beata Maria Càndida de l'Eucaristia Barba, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, que va donar testimoniatge d'una perfecta observança de la vida consagrada i de la regla, i va procurar amb obstinació l'edificació de nous monestirs. (1949)

11 de juny de 2026, dijous X: Sant Bernabeu

SANT BERNABEU, APÒSTOL

Memòria


Oració col·lecta

Oh Déu, que volguéreu que sant Bernabeu, 

ple de fe i de l’Esperit Sant, 

fora elegit per a la conversió dels pagans; 

feu que l’Evangeli de Crist, 

que ell predicà amb valentia,

siga proclamat per totes parts d’obra i de paraula.


Lectura primera Fets 11,21b-26;13,1-3

Era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, a Antioquia, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.
Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.
Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.
En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres, com ara Bernabé, Simeó dit el Negre, Lluci de Cirene, Manaén, que s'havia criat amb el tetrarca Herodes, i Saule.
Un dia que celebraven un acte de culte al Senyor amb dejuni, l'Esperit Sant els va parlar: «Separeu-me a Bernabé i a Saule per a dedicar-los a l'obra a què els cride».
Després del dejuni i de la pregària, els imposaren les mans i els despediren.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria
i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i clarins. R. 
 
Al·leluia Jo 13,34
 

Vos done un manament nou,
diu el Senyor:
Que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he amat. 
 
Evangeli Mt 10,7-13 
 
Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis
 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, Jesús va dir als apòstols: «Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis. No guardeu en la faixa ni or ni plata ni coure, no prengueu alforja per al camí, ni dos túniques, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguen. Quan arribeu a una vila o a un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos en sa casa fins que moureu d'aquell lloc. Quan entreu en la casa, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa ho mereix, que reba la pau que li desitgeu; si no ho mereix, que esta pau torne a vosaltres».
 

Santoral


Sant Bernabeu o Bernabé, apòstol (mem. ob.)

Levita originari de Xipre, Bernabé tingué un paper important en la primera comunitat cristiana de Jerusalem i d'Antioquia. Diverses missions l'associaren als apòstols. Acompanyà sant Pau en els principis de la seua predicació, prengué part en el concili de Jerusalem (Ga 2, 9). Després se separà de Pau per a unir-se al seu cosí Joan Marc i anar a Xipre (Fets 15, 36). Es diu que el 488 el seu cos fou descobert a Salamina. [Font: MCL, p. 1244]


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 11 de juny

Memòria de sant Bernabeu o Bernabé, apòstol, home bo, ple d'Esperit Sant i de fe, que va formar part dels primers creients a Jerusalem, va predicar l'Evangeli a Antioquia i va introduir entre els germans a Saule de Tars, acabat de convertir. Amb ell va fer un primer viatge per Àsia per a anunciar la Paraula de Déu, va participar després en el Concili de Jerusalem i va acabar els seus dies a l'illa de Xipre, la seua pàtria, sense parar de difondre l'Evangeli. (s. I)

2. A Nàpols, a la regió hui italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que per la seua fidelitat a la fe de Nicea va ser desterrat per l'emperador Constanci, on va morir consumit per les tribulacions. (s. IV)

3. A Bremen, a Saxònia, actualment Alemanya, sant Rembert, bisbe d'Hamburg i Bremen, fidel deixeble i successor de sant Òscar, que va continuar el seu ministeri per terres de Dinamarca i Suècia, i en temps de les incursions dels normands es va preocupar de redimir els captius. (888)

4. A Magúncia, lloc de Francònia, de nou a l'actual Alemanya, beat Bardó, bisbe, el qual, sent abat del monestir de Hersfeld, va ser elevat a l'orde episcopal i va treballar amb summa sol·licitud pastoral per a bé de la seua església. (1051)

5. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, santa Alícia o Aleida, verge, de l'Orde Cistercenc, que havent emmalaltit de lepra a vint-i-dos anys, es va veure obligada a viure marginada, i cap al final de la seua vida, perduda fins i tot la vista, ni un sol membre del seu cos va quedar sa, excepte la seua llengua per a cantar les lloances de Déu. (1250)

6. A Treviso, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Paris, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que va ser director espiritual de religioses durant setanta-set anys, i va morir a l'edat de cent huit anys. (1267)

7. A Gniezno, lloc de Polònia, beata Iolanda [o Iolant], abadessa, la qual, a la mort del seu espòs, el duc Boleslau el Piadós, va abandonar tots els béns temporals i, juntament amb la seua filla, va professar la vida monàstica en l'Orde de les Clarisses. (1298)

8. A Saluzzo, a la regió del Piemont, a la Itàlia actual, beat Esteve Bandelli, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi en la predicació i el sagrament de la Confessió. (1450)

9. A Salamanca, a Espanya, sant Joan de Sahagún González de Castrillo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, amb la seua santedat de vida i els seus col·loquis constants, va aconseguir la concòrdia de les faccions existents entre els ciutadans. (1479)

10. A Tortosa, a Espanya, santa Rosa Francesca Maria dels Dolors (Maria Rosa) Molas i Vallvé, verge, que va transformar una associació de piadoses dones en la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, per a assistir a les persones afligides. (1876)

11. A Roma, santa Paula Frassinetti, verge, qui, enmig de grans dificultats, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Dorotea, per a la formació cristiana de les jóvens. Es va distingir per la seua fortalesa d'ànim, per la seua gran delicadesa en obrar i per l'energia amb què va dirigir el seu Institut. (1882)

12. A Ragusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, beata Maria Schininà, verge, que va triar una vida senzilla i humil, dedicada a curar malalts, abandonats i pobres, i va instituir les Germanes del Sagrat Cor, per a prestar ajuda a tot gènere de misèria. (1910)

13. Al llogaret de Kara-Kenpru, prop de Diyarbakir, a Turquia, beat Ignasi Maloyan, bisbe de Mardin, a Armènia, i màrtir durant el genocidi dels cristians perpetrat en aquella regió pels perseguidors de la fe. Havent refusat abraçar cap altra religió, després de consagrar el pa per a la refecció espiritual dels seus companys de captivitat, va ser afusellat juntament amb un ingent nombre de cristians, escampant la seua sang per a l'obtenció del fruit de la pau eterna. (1915)


10 de juny de 2026, dimecres X

DIMECRES DE LA SETMANA X / II


Lectura primera 1R 18,20-39

Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu:
convertiu el seu cor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el rei Acab convocà tots els fills d'Israel a la muntanya del Carmel i reuní també tots els profetes de Baal. Elies es va acostar al poble i va exclamar: «¿Quant de temps continuareu amunt i avall? Si el Senyor és el Déu verdader, seguiu-lo, i si és Baal, seguiu a Baal». Com que el poble no va saber què contestar, Elies els va dir: «De tots els profetes del Senyor jo soc l'únic que he quedat, mentres que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Porteu dos vedells; que ells en trien un, que el tallen i el posen damunt de la llenya de l'altar, però que no encenguen el foc. Jo prepararé l'altre vedell, el posaré damunt de la llenya del meu altar, sense encendre foc. Vosaltres invocareu el nom del vostre déu i jo invocaré el nom del Senyor; aquell dels dos que respondrà encenent el foc, és el Déu verdader».
El poble trobà bé la proposta i Elies digué als profetes de Baal: «Trieu un dels vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc». Ells prengueren el vedell que els van donar, el prepararen i des del matí fins al migdia estigueren invocant el nom de Baal cridant-li: «Baal, escolteu-nos!» Però no arribava cap resposta, per més que saltaven al voltant de l'altar que havien fet. A migdia, Elies es va posar a riure's d'ells i els deia: «Crideu més fort! Baal és déu, però potser ara està cavil·lós, o té faena o està fora de casa. Qui sap si dorm, però ja es despertarà». Ells bramaven tant com podien i es feien incisions amb punyals o amb llances fins que els rajava la sang. Van estar delirant des del migdia fins a l'hora de presentar l'ofrena; però no arribava cap resposta, ni els escoltava ningú.
Aleshores Elies va dir a tot el poble: «Acosteu-vos». I tots se li van acostar. Elies va refer l'altar del Senyor, que estava enderrocat. Prengué dotze pedres, per a representar les dotze tribus dels fills de Jacob, aquell Jacob a qui el Senyor havia comunicat esta paraula: «El teu nom serà Israel». Amb aquelles pedres va refer l'altar dedicat al nom del Senyor. Una vegada refet, el rodejà amb un solc com per a sembrar dos mesures de gra, va arreglar la llenya, va tallar el vedell i el posà damunt de la llenya. Després va dir a la gent: «Ompliu quatre gerres d'aigua i aboqueu-les damunt de la víctima». Quan ho hagueren fet, els va manar: «Torneu a fer-ho». Ells ho feren de nou, i els digué encara: «Feu-ho per tercera vegada». A la tercera vegada, l'aigua rajava per tots els costats i es va omplir el solc.
Ja era l'hora de presentar l'ofrena. Elies s'acostà a l'altar i va pregar així: «Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: Que tots, a Israel, sàpien hui que vós sou Déu a Israel i jo soc servidor vostre, i la vostra paraula m'ha manat tot açò que he fet. Escolteu-me, Senyor, escolteu-me. Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu: convertiu el seu cor». A l'instant va caure el foc del Senyor, va consumir la víctima, la llenya, les pedres i la cendra, i va secar l'aigua del solc. En vore-ho, tot el poble es va prosternar i repetia: «¡El Senyor és l'únic Déu, el Senyor és l'únic Déu!»

Salm responsorial 15,1-2.4.5 i 8.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.
Jo dic al Senyor: «Sou el meu Déu,
no hi ha felicitat en mi sense vós».

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Multipliquen els seus ídols,
van darrere dels falsos déus.
Però jo no els oferiré més sacrificis,
ni posaré en els meus llavis els seus noms. R.

Senyor, heretat meua i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
en la vostra presència, alegria plena;
al costat vostre, delícies per sempre. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a

Feu que aprenga, Senyor, les vostres sendes,
que camine en la vostra veritat.

Evangeli Mt 5,17-19

No vinc a abolir, sinó a donar plenitud

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. 
Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. 
Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel».

* * * * *

Servent de Déu Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte

El 10 de juny de 1953 va nàixer Dominique de Courcelles, historiadora de les idees

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 10 de juny

1. A la població d'Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Censuri, bisbe(s. V)

2. A París, ciutat de Nèustria, de nou a França, sant Landeric, bisbe, de qui es conta que, en temps de fam, per a atendre els pobres va alienar els ornaments de l'església, i que va edificar un hospital al costat de l'església catedral. (657)

3. A Rochester, a Anglaterra, sant Itamar, bisbe, que va ser el primer de la regió de Kent a ser elevat a l'orde episcopal, i va brillar sempre per la dignitat de la seua vida i per la seua erudició. (656)

4. A Dobrowo, a Polònia, mort de sant Bogomil, bisbe de Gniezno, que, després de renunciar a la seua seu, va portar en este lloc vida eremítica, consumat per la seua austeritat (1182)

5. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Diana d'Andalò, verge, la qual, superant totes les dificultats que li anteposava la seua família, va prometre davant de sant Doménec abraçar la vida claustral i va ingressar al monestir de Santa Ainés, que ella mateixa havia fundat. (1236)

6. A Treviso, en el territori de Venècia, a la Itàlia actual, beat Enric de Bozen, fuster i analfabet, que entregava als pobres tot el que tenia, i ja al final, quasi sense forces, demanava el necessari per a viure, sense deixar de compartir-ho amb els captaires (1315).

7. A la ciutat de Buda, a Hongria, trànsit del beat Joan Dominici, bisbe de Dubrovnik, que, després de la pesta negra, va restaurar l'observança regular en els convents de l'Orde de Predicadors, i enviat després, a Bohèmia i Hongria per a contindre la predicació herètica de Joan Hus, allí el va sorprendre la mort. (1419)

8. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Green, prevere, i Gualter Pierson, monjos de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, per haver-se oposat al rei Enric VIII en les seues pretensions de suprem moderador en assumptes eclesiàstics, van ser tancats en llòbrega presó, on van morir de fam i malaltia. (1537)

Cartoixans de Londres que el 18 de maig de 1537 es van negar a donar el permís al rei Enric VIII per a que fora el suprem moderador de l’Església anglesa al marge de la Catòlica romana. Tancats en una presó llòbrega, van morir de fam i malaltia el 10 de juny següent. Foren beatificats el 9 de desembre de 1886. «Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!» (Mt 5,10). [font]

9. A la ciutat de Moerzeke-els-Termonde, prop de Gant, a Bèlgica, beat Eduardo Poppe, prevere, que, en temps difícils, amb els seus escrits i la seua predicació va propagar per Flandes la formació cristiana i la devoció a l'Eucaristia. (1924)

10. Beat Eustaqui Kugler (1867- Regensburg 1946). Religiós profés de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

entrada destacada

12 de juny de 2026, divendres: Sagrat Cor de Jesús

Divendres de la tercera setmana després de Pentecosta SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS Cicle A Altar major de la basílica del Cor de Jesús...

entrades populars