4 d'agost de 2026, dimarts XVIII

DIMARTS DE LA SETMANA XVIII / II

Sant Joan Maria Vianney, prevere

Oració col·lecta

Déu omnipotent i misericordiós,

vós heu fet de sant Joan Maria Vianney

un sacerdot admirable pel seu zel pastoral;

concediu-nos, pel seu exemple i per la seua intercessió,

guanyar per a vós, amb l’amor de Crist, els nostres germans

i que amb ells aconseguim la glòria eterna. 

 

Lectura primera Jr 30,1-2.12-15.18-22

Has comés tants pecats, que jo t'he fet tot això.

Però renovaré la vida de les tendes de Jacob

Lectura del llibre de Jeremies

Paraula del Senyor adreçada a Jeremies: 

«Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre totes les paraules que t'he dit. 

 

Açò diu el Senyor a la ciutat de Sió: 

La teua nafra és incurable, 

la teua ferida és fonda; 

no hi ha ningú que hi pose remei, 

i la llaga no es tanca. 

Tots els amants t'han oblidat, 

ja no s'interessen per tu, 

perquè t'he ferit com a un enemic, 

amb un castic duríssim. 

Són tantes les teues culpes, 

has comés tants pecats... 

¿Per què crides per la teua ferida, 

pel dolor viu del teu mal 

Són tantes les teues culpes, 

has comés tants pecats, 

que jo t'he fet tot això. 

 

Però, açò diu el Senyor: 

Renovaré la vida de les tendes de Jacob, 

m'apiadaré de les seues llars: 

damunt les seues ruïnes s'alçara la nova ciutat, 

coronada amb una ciutadella. 

D'allí eixiran accions de gràcies, 

esclataran crits de festa. 

Els multiplicaré, i no minvaran; 

els glorificaré, i no seran humiliats. 

Els seus fills seran com en temps passats, 

es reuniran en assemblea davant de mi, 

i castigaré els seus opressors. 

U dels seus els presidirà, 

un governant eixit d'entre ells; 

jo el faré vindre prop i que s'acoste a mi. 

Perquè, ¿qui s'atreviria a aproximar-se a mi? 

Ho dic jo, el Senyor. 

 

I vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu». 

 

Salm responsorial 101,16-18.19-21.29 i 22-23 (R.: 17) 

 

Els estrangers veneraran el nom del Senyor; 

i tots els reis de la terra, la seua majestat. 

Quan el Senyor restaurarà Sió, 

manifestarà la seua glòria, 

escoltarà l'oració dels desvalguts, 

farà cas de les seues pregàries. 

 

R. Quan el Senyor restaurarà Sió, 

manifestarà la seua glòria. 

 

Que quede escrit 

per a les generacions que vindran, 

i el poble creat de nou lloarà el Senyor. 

El Senyor mira des de les altures del cel, 

des del seu lloc sagrat, aguaita la terra, 

per a escoltar el plor dels captius, 

per a alliberar els condemnats a mort. R. 

 

Els fills dels vostres servidors viuran segurs, 

els seus descendents 

es mantindran en la vostra presència. 

Anunciaran a Sió el nom del Senyor; 

a Jerusalem, la seua lloança; 

quan s'hi trobaran pobles i regnes 

per a donar culte al Senyor. R.

Al·leluia Jo 1,49b

Rabí,

vós sou el Fill de Déu,

sou el Rei d'Israel.

Evangeli Mt 15,1-2.10-14

Tota planta que no ha plantat el meu Pare celestial, serà arrancada

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, uns fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem s'acostaren a Jesús i li digueren: «¿Com és que els vostres deixebles trenquen la tradició dels antics? No es llaven les mans abans de menjar».

Jesús va cridar la gent i els va dir: «Escolteu açò i entengueu-ho bé: El que contamina la persona no és allò que entra en la boca, sinó allò que ix de la boca».

Després els deixebles anaren a dir-li: «¿No sabeu que els fariseus s'han escandalitzat en sentir-vos?» Jesús els va respondre: «Tota planta que no ha plantat el meu Pare celestial, serà arrancada. Deixeu-los estar: són cegos, guies de cegos, i sempre que un cego guia un altre cego, els dos acaben dins del clot». 

 

* * * * *

Sant Joan Maria Vianney, prevere, titular d'una església parroquial a la ciutat de València.

Memòria de sant Joan Maria Vianney, prevere, que durant més de quaranta anys es va entregar d'una manera admirable al servici de la parròquia que li va ser encomanada al llogaret d'Ars, prop de Belley, a França, amb assídua predicació, oració i exemples de penitència. Diàriament, catequitzava xiquets i adults, reconciliava els penedits i amb la seua ardent caritat, alimentada en la font de la santa Eucaristia, va brillar de tal manera que va difondre els seus consells de llarg a llarg de tot Europa, i amb la seua saviesa va portar a Déu moltíssimes ànimes. (1859)

• J. M. Bausset: Sant Joan Maria Vianney (4 d'agost del 2015)

Venerable Enric Angelelli, bisbe màrtir

• J. M. Bausset: Enrique Angelelli, bisbe màrtir (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 d'agost

2. Commemoració de sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de l'apòstol sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner al costat d'ell a Roma. (s. I)

3. A Roma, a la via Tiburtina, sants Justí i Crescenci, màrtirs. (258)

4. A Tàrsia, lloc de Bitínia, hui Turquia, sant Eleuteri, màrtir. (s. IV)

5. A Pèrsia, actual Iraq, santa Ia, màrtir durant el regnat de Sapor II. (c. 632)

6. A Tours, població de Nèustria, actual França, commemoració de sant Eufroni, bisbe, que va participar en diversos concilis, va restaurar moltes esglésies a la ciutat, va erigir parròquies als llogarets i va promoure amb gran cura la veneració de la Santa Creu (573).

7. Als boscos de Panaia, prop de Catanzaro, a l'actual regió italiana de Calàbria, sant Onofre, eremita, insigne pels seus dejunis i per l'austeritat de vida. (995)

8. A Split, a Dalmàcia, actual Croàcia, sant Rainer, bisbe i màrtir, que, en primer lloc, va ser monjo, després va suportar grans patiments per defendre els drets de l'Església en la seu episcopal de Cagli i posteriorment va morir apedregat en la d'Split. (1180)

9. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beata Cecília, verge, que va rebre l'hàbit de religiosa de mans de sant Doménec, de la vida del qual i de l'esperit del qual va ser testimoni fidelíssima. (1290)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Horne, màrtir, monjo a la Cartoixa d'esta ciutat, en la qual mai es va apartar del compliment de la Regla. Debilitat per una llarga permanència en la presó durant el regnat d'Enric VIII, i sotmés finalment al suplici al patíbul de Tyburn, va emigrar a la dreta de Crist. (1540)

11. A Mont-real, a la regió de Quebec, al Canadà, beat Frederic Janssoone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, per al progrés de la fe, va difondre notablement les peregrinacions a Terra Santa. (1916)

12. A Madrid, a Espanya, beat Gonçal Gonzalo Gonzalo, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que en temps de persecució contra la religió, va confirmar amb la sang el testimoni de la seua fe en Crist. (1936)

13. A Barcelona, beats màrtirs Josep Batalla Parramón, prevere, Josep Rabasa Bentanachs i Gil Rodicio Rodicio, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales, que durant la mateixa persecució, van aconseguir la vida eterna amb la defensa de la fe. (1936)

14. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Enric Krzysztofik, prevere i màrtir, el qual, deportat, en temps de guerra, des de Polònia a una presó estrangera per haver-se professat cristià, va consumar entre suplicis el seu martiri. (1942)

3 d'agost de 2026, dilluns XVIII

DILLUNS DE LA SETMANA XVIII / II

Lectura primera Jr 28,1-17

Hananià, el Senyor no t'ha enviat,

i estàs portant este poble a confiar en la mentira

Lectura del llibre de Jeremies

Al principi del regnat de Sedecies, rei de Judà, el quint mes de l'any quart, el profeta Hananià, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Açò diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: d'ací a dos anys, faré tornar en este lloc tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, es va endur a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia. Així trencaré el jou del rei de Babilònia. Ho dic jo, el Senyor».

El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li va respondre: «Amén! Que Déu ho faça! ¡Que el Senyor complixca les paraules que acabes de profetitzar i faça tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara vos diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes contra molts països i  grans regnes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es complix la seua paraula es veu que aquell profeta era realment enviat del Senyor». 

Aleshores Hananià va agarrar el jou que Jeremies portava al coll, el va trencar, i va dir davant de tot el poble: «Açò diu el Senyor: És així com d'ací a dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se' va anar.

Després que el profeta Hananià hagué fet açò, el Senyor va fer sentir la seua paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a l'encontre d'Hananià i dis-li: Açò diu el Senyor: Tu has trencat un jou de fusta, però jo en faré un altre de ferro. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu açò: El jou que ara pose al coll de totes estes nacions és un jou de ferro, per a sotmetre-les a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges».

Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananià: «Escolta, Hananià: El Senyor no t'ha enviat, i estàs portant este poble a confiar en la mentira. Per això diu el Senyor: T'envie fora d'esta terra: enguany mateix moriràs, perquè estàs predicant la desobediència al Senyor». I aquell any mateix, el sèptim mes, va morir el profeta Hananià.

Salm responsorial 118,29.43.79.80.95.102 (R.: 68b)

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

R. Senyor, instruïu-me en els vostres decrets.

No em lleveu dels llavis

la promesa que no enganya:

confie en el vostre juí. R.

Que es posen a favor meu el fidels,

els qui coneixen el vostre pacte. R.

Si guarde plenament els vostres decrets,

no quedaré confós. R.

Els malvats esperen l'ocasió de perdre'm,

i jo intente entendre el vostre pacte. R.

No he evitat les decisions que heu pres,

vós me les heu ensenyades. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,22-36

Maneu-me que vaja caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquells dies, després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles. 

Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» 

I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. La gent d'aquell lloc el reconegueren i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts i li suplicaven que els deixara tocar només la vora del seu mantell: tots els que la tocaren es posaren bons.

* * * * *

Santa Teresa Beneta de la Creu, verge i màrtir (festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat Salvador Ferrandis i Seguí, prevere i màrtir valencià (memòria a l'Orxa i a Pedreguer)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'agost

1. A Nàpols, ciutat de Campània, sant Aspré, primer bisbe d'esta població. (s. II/III)

2. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eufroni, bisbe, que va edificar una basílica en honor del màrtir sant Simforià i va adornar amb major decòrum el sepulcre de sant Martí de Tours. (d. 475)

3. A la muntanya de Màssica, a la regió actualment italiana de Campània, sant Martí, que, portant vida solitària, va romandre moltíssims anys retirat en una cova estreta. (580)

4. A Anagni, al Laci, també a l'actual Itàlia, sant Pere, bisbe, que va brillar, en primer lloc, per l'observança monàstica i després pel zel pastoral, portant a terme la construcció de l'església catedral. (1105)

 5. A Lucera, en el territori de la Pulla, així mateix a Itàlia, beat Agustí Kazotic, bisbe, de l'orde de Predicadors, que al principi va estar al capdavant de l'Església de Zagreb i, posteriorment, per l'hostilitat del rei de Dalmàcia, va assumir la seu de Lucera, on va desenvolupar una gran obra d'ajuda en favor dels pobres i els necessitats. (1323)

6. A Alacant, beat valencià Salvador Ferrandis Segui, prevere i màrtir, que en la persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist i va aconseguir, així, la palma de la glòria. (1936)

7. Al poble de Samalús, prop de Barcelona, beats màrtirs Alfons López López, prevere, i Miquel Remón Salvador, tots dos religiosos de l'Orde de Germans Menors Conventuals, que en la mateixa persecució van rebre la corona del martiri per donar testimoniatge de Crist. (1936)

8. A la ciutat de Barcelona, beat Francesc Bandrés Sánchez, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en l'esmentada persecució, va confirmar amb la seua sang la seua fidelitat al Senyor. (1936)

2 d'agost de 2026, diumenge XVIII: Mare de Déu dels Àngels

DIUMENGE XVIII / Cicle A

Oració col·lecta

Assistiu, Senyor, els vostres fidels

i mostreu-vos bondadós amb els qui vos imploren.

I, ja que l’Església es gloria de tindre-vos

com a Pare i Pastor,

doneu-li i conserveu-li els dons de la gràcia.

Lectura primera Is 55,1-3

Vingueu i mengeu

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor: 

«Oh, tots els qui teniu set, vingueu a l’aigua, 

vingueu els qui no teniu diners, 

compreu i mengeu sense diners, 

compreu llet i vi sense pagar.

¿Per què perdeu els diners en un pa que no alimenta, 

i malgasteu el salari en menjars que no satisfan? 

 

Escolteu-me bé, i tastareu cosa bona, 

assaborireu plats suculents. 

Estigueu atents, vingueu a mi. 

Escolteu-me i viureu. 

Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, 

els favors segurs promesos a David».

Salm responsorial 144,8-9.15-16.17-18 (R.: cf. 16)

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo amb tots,

estima de cor totes les seues criatures.

R. Obriu la mà, Senyor,

i ens assacieu.

Tots posen els ulls en vós, mirant esperançats,

i al seu temps els doneu l'aliment.

Obriu la mà,

i assacieu de favors tots els vivents. R.

El Senyor és just en tots els seus camins,

i bondadós en totes les seues obres.

El Senyor està prop dels qui l'invoquen,

dels qui l'invoquen amb sinceritat. R.

Lectura segona Rm 8,35.37-39

Ninguna criatura podrà separar-nos de l’amor de Déu

manifestat en Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, 

¿Qui podrà separar-nos de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? De tot això eixim fàcilment vencedors amb l’ajuda d’aquell que ens ha amat. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni les altures ni les profunditats, ni cap altra criatura podrà separar-nos de l’amor de Déu manifestat en Jesucrist, el nostre Senyor.

Al·leluia Mt 5,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Mt 14,13-21

Tots en menjaren i quedaren assaciats

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús va sentir la notícia de la mort de Joan Baptiste, se n'anà en una barca cap a un lloc despoblat i retirat. La gent, en saber-ho, el va seguir per terra des dels pobles. Quan desembarcà, va vore una gran multitud, li van fer llàstima i es va posar a curar els malalts. 

Els deixebles, veent que es feia tard, anaren a dir-li: «Este lloc està despoblat i ja s'ha fet tard. Digueu adeu a la gent, i que vagen als poblets a comprar-se menjar». Però Jesús els respongué: «No cal que se'n vagen. Doneu-los menjar vosaltres». Ells li van dir: «Ací només tenim cinc pans i dos peixos». Ell respongué: «Porteu-me'ls ací». 

Jesús ordenà que la gent s'acomodarà en l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, va partir els pans i els va donar als deixebles, i ells a la gent. Tots en menjaren i quedaren assaciats, i encara arreplegaren dotze paneres plenes de les sobres. En menjaren uns cinc mil hòmens, sense comptar les dones i els xiquets. 

 

A. La bondat imperible de Déu, la seua misericòrdia, és una font d'aigua que sempre raja, i es manifesta en l'amor de Crist, en la seua compassió per la multitud que el seguix. I Jesús ens convida a compartir amb ell este sentiment quan els diu: «Doneu-los vosaltres de menjar». Un episodi molt conegut que trobem en els quatre evangelis, i en ell es manifesten els signes que prenuncien l'eucaristia: pren el pa en les seues mans, dona gràcies a Déu, el partix i el dona als deixebles a fi que el distribuïxquen entre la gent. Contemplem esta veritat que meditem: l'eucaristia és font de vida quan tractem de viure el que celebrem, un pa partit i repartit per a la vida del món.

B. Així es va despedir el Senyor de la seua benvolguda gent de Galilea. Havia desitjat assaciar la seua fam de Déu amb la paraula i ara assaciava la seua fam corporal per a mostrar-los la realitat del seu amor per ells. Però sobre esta festa s'estén un vel de tristesa: Jesús no va ser ben comprés per la multitud que el desitjava com un rei d'este món. El drama de la passió s’entreveu ja amb el funest presagi de l'execució de Joan el Baptiste, i el Mestre es retira amb els seus íntims. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures de diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): Pregaria de la multiplicació dels pans i els peixos.

Oració sobre les ofrenes 

 

Senyor, santifiqueu estes ofrenes, 

accepteu este sacrifici espiritual, 

i feu de nosaltres mateixos 

una ofrena en honor vostre. 

 

Oració després de la comunió 

 

Senyor, no negueu la vostra ajuda 

a aquells que alimenteu amb el pa celestial, 

i, ja que mai no deixeu d’afavorir-los, 

feu-los també dignes de la salvació eterna. 

 

MEMÒRIES

Imatge de la Mare de Déu dels Àngels
El Cabanyal (València)

Mare de Déu dels Àngels, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, Albal, Almedíjar, Aras de los Olmos, Bejís, Benavites, Betxí, Castellfabib, Castelló de la Plana, Chelva, Chera, Chulilla, Cortes de Pallàs, Cortes de Arenoso, el Cabanyal, Fuente la Reina, Gàtova, Mislata, Puebla de Arenoso, el Puig de Santa Maria, Ràfol de Salem, Serra, Silla, el Toro, Torrella, Torres Torres, Tuèjar, Vallanca i La Yesa; de les esglésies d'Ares del Bosc (Benasau), Annauir (Xàtiva), etc., d'un santuari a Sant Mateu...

• Josep Miquel BAUSSET: La Mare de Déu dels Àngels (2 d'agost del 2015)

Sant Eusebi de Vercelli, bisbe (mem. ll.)

Sant Eusebi, primer bisbe de Vercelli, a la Ligúria, que va consolidar l'Església en tota la regió subalpina, actualment Itàlia, i que per defendre la fe del Concili de Nicea, va ser desterrat per l'emperador Constanci, primer a Escitòpolis i, posteriorment, a Capadòcia i Tebaida. Tornat a la seua seu després de huit anys, es va esforçar amb constància i valentia per a restablir la fe contra els arrians. (371)

Sant Pere Julià Eymard, prevere (mem. ll.)

Sant Pere Julià Eymard, prevere, el qual va ser primerament sacerdot diocesà i després membre de la Companyia de Maria. Adorador eximi del Misteri eucarístic, va instituir dos noves congregacions, una de clergues i una altra de dones, per a fomentar i difondre la pietat al Santíssim Sagrament. Va morir al lloc de la Mure, prop de Grenoble, a França, on havia nascut. (1868)

Beat valencià Francesc Tomàs i Serer, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alcalalí)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 d'agost

3. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, commemoració de sant Rutili, màrtir, que durant molt de temps va escapar de la persecució fugint d'un lloc a un altre i, a vegades, salvant-se del perill amb suborn, però, arrestat finalment d'improvís i presentat al prefecte, va rebre la corona d'un gloriós martiri en ser torturat amb grans suplicis i llançat, finalment, al foc. (c. 212)

4. A Roma, al cementeri de Calixt, sant Esteve I, papa, el qual per a afirmar clarament que la unió baptismal dels cristians amb Crist es complia una sola vegada, va prohibir que els heretges que volgueren tornar a la plena comunió amb l'Església foren de nou batejats. (257)

5. A la regió pròxima a l'actual ciutat de Burgos, a Hispània, santa Centola, màrtir. (s. inc.)

6. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Màxim, bisbe, considerat successor de sant Prosdòcim. (s. III/IV)

7. A Marsella, a Provença, regió de la Gàl·lia, hui França, sant Seré, bisbe, que va acollir amb hospitalitat a sant Agustí i els seus companys enviats pel papa sant Gregori el Gran a evangelitzar Anglaterra i, mentre es dirigia a Roma, va descansar piadosament en el Senyor a Biandrate, prop de Vercelli, a Itàlia. (601)

8. A Chartres, ciutat de Nèustria, també a l'actual França, sant Betari, bisbe. (c. 623)

9. A Palència, a la regió hispànica de Castella, mort de sant Pere, bisbe d'Osma, que, primer monjo i després ardiaca de l'Església de Toledo, finalment va ser elevat a la seu d'Osma, acabada d'alliberar de la dominació mahometana, la qual va reorganitzar amb viu zel pastoral. (1109)

10. A Caleruega, població igualment de Castella, commemoració de la beata Joana d'Aza, mare de sant Doménec, que, plena de fe, va fer grans obres de misericòrdia en favor dels pobres i necessitats. (s. XIII inc.)

11. A Barbastre, beats Felip de Jesús Munárriz Azcona, Joan Díaz Nosti i Leonci Pérez Ramos, preveres i màrtirs tots ells Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu, que, precedint a molts altres companys, en el furor de la persecució contra l'Església van ser afusellats a les portes del cementeri per milicians. (1936)

12. A la mateixa ciutat, beat Ceferí Jiménez Malla, el "Pelé", màrtir de raça gitana, dedicat a promoure la pau i la concòrdia entre el seu poble i els veïns, el qual, en l'esmentada persecució, en eixir en defensa d'un sacerdot que era arrossegat pels carrers pels milicians, va ser detingut i, portat al cementeri, va consumar la seua peregrinació per la terra en ser afusellat, mentre sostenia la corona del Rosari en les seues mans. (1936)

• J.M. Bausset: Beat Ceferí Jiménez Malla (2015)

13. Al llogaret d'Híjar, prop de Terol, beat Francesc Calvo Burillo, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va patir el martiri en la mateixa persecució contra la fe. (1936)

14. A Madrid, beat valencià Francesc Tomàs Serer, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en la citada persecució va meréixer escampar la seua sang per Crist. (1936)

15. Sant Justí Maria Russolillo (1891- Pianura, Itàlia, 1955). Sacerdot, rector i fundador de la Societat de les Divines Vocacions. Canonitzat en 2022.