18 de setembre de 2026, divendres XXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIV / II

Lectura primera 1C 15,12-20

Si Crist no ha ressuscitat,

la vostra fe no té cap fonament

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, si proclamem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, ¿com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació no té cap fonament ni la vostra fe tampoc.

A més, com a testimonis de Déu, resultem uns mentirosos, perquè afirmem que ha ressuscitat a Crist, cosa que no pot haver fet si realment els morts no ressusciten. Perquè, si els morts no ressusciten, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra fe i encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també deuen estar perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'esta vida, som els qui fem més llàstima de tots els hòmens.

Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

Salm responsorial 16,1.6-7.8 i 15 (R.: 15b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,

escolteu el meu clamor.

Ateneu la meua defensa,

ix de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetle,

vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em responeu;

estigueu atent, escolteu les meues paraules.

Ajudeu-me amb l'amor admirable

amb què salveu dels enemics

els qui s'abriguen en els vostres braços. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,

Amagueu-me a l'ombra de les vostres ales.

Jo vos voré, perquè la meua causa és justa.

Quan em desvetle,

vos contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 8,1-3

Els acompanyaven algunes dones,

que els assistien amb els seus béns

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús recorria viles i pobles proclamant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que ell havia curat d'esperits malignes i malalties: Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de qui havien eixit set dimonis; Joana, la dona de Cusa, administrador d'Herodes; Susanna, i moltes altres que els assistien amb els seus béns.  

 

Sabem del paper marginal que els jueus (i els grecs i els romans) de l'època de Jesús li assignaven a la dona. Per al Senyor no és així, ell dignifica les dones i les accepta com a deixebles seues i deixa que l'acompanyen en el seu camí. No sols els atorga un paper en l'evangelització, sinó sobretot en el testimoni primer de la seua resurrecció. Jesús instaura una nova manera de tractar la dona (per a escàndol dels seus contemporanis), però no sols això, sinó que la comunitat dels seus seguidors representa el Regne de Déu, en el qual es reconcilien hòmens i dones, casats i solters, sans i malalts, rics i pobres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de setembre

Sant Oceà, màrtir. († Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, s. inc.).

Santa Ariadna [Adriana o Ariana], màrtir. († Prymnesso, a Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Martiri de sant Ferriol de Viena

Sant Ferriol de Viena, màrtir, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detindre cristians, per la qual cosa, capturat per mandat del prefecte, va ser cruelment assotat i empresonat. Evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, finalment va ser decapitat, i va rebre així la palma del martiri al territori de la Gàl·lia Vienense, França actualment. († s. III)

Sant Eustorgi de Milà, bisbe, a qui sant Atanasi elogia per confessar la verdadera fe contra l'error arrià. († Milà, a la regió italiana de Ligúria, a. 355)

Sant Senari, bisbe. († Avranches, població situada en la costa de Bretanya Menor, França actual, s. VI)

Sant Ferriol de Llemotges, bisbe, que va deslliurar d'un imminent perill a Marc, referendari del rei Xildebert, a qui volia matar el populatxo. († Llemotges, ciutat d'Aquitània, França, c. 591-597)

Sant Eumeni de Gortina, bisbe. († Gortina, a l'illa de Creta, c. s. VII)

Santa Ricarda de Suàbia, emperadriu, que va menysprear el poder terrenal per a servir a Déu en el monestir fundat per ella mateixa. († Andlau, de la Baixa Lotaríngia, actual Alemanya, c. 895)

Sant Josep de Copertino

Sant Josep de Copertino, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals, cèlebre, en circumstàncies difícils, per la seua pobresa, humilitat i caritat envers els necessitats de Déu. († Osimo, a la regió Picena, Itàlia, 1663). Patró dels astronautes.

Sant Doménec Trach, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per preferir la mort a calcigar la creu. († Nam Dinh, a Tonkín, hui Vietnam, 1840)

Beats David Okelo i Gildo Irwa, catequistes i màrtirs, que, havent-se oferit espontàniament per a anunciar l'Evangeli al poble, van ser llancejats fins a la mort, i així, en el martiri, van manifestar la força de Crist. († Paimol, prop de la missió de Kalongi, a Uganda, 1918)

Beat Carles Eraña Guruceta, religiós de la Companyia de María i màrtir. († Ciudad Real, 1936)

Beats Ferran Garcia i Sendra (memòria a Pego i Sagra) i Josep Garcia i Mas (memòria a Pego), preveres i màrtirs valencians. († Prop de Gandia, 1936)

Beats valencians Salvador Chulià i Ferrandis (Ambrosi Maria de Torrent) i Vicent Jaunzarás i Gómez (Valentí Maria de Torrent), preveres, Josep Maria López i Mora (Recared Maria de Torrent), Vicent Gay i Zarzo (Modest Maria de Torrent) i Just Lerma i Martínez (Francesc Maria de Torrent), germans, terciaris caputxins, màrtirs (memòria a Torrent). († Montserrat, la Ribera Alta, 1936)

Beat Josep Kut, prevere i màrtir, el qual, oriünd de Polònia, mentre estava sotmés a dura custòdia, ben consolidat en la fe va volar al cel, víctima de cruels turments al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Alemanya (1942).

17 de setembre de 2026, dijous XXIV: Santa Hildegarda de Bingen

DIJOUS DE LA SETMANA XXIV / II

Santa Hildegarda de Bingen

Sant Robert Bel·larmino

Oració col·lecta

Oh Déu, font de vida,

que vau omplir d’esperit profètic

santa Hildegarda, verge,

feu que nosaltres, amb el seu exemple i intercessió,

coneguem els vostres camins

i que, en la foscor d’este món,

reconeguem la claredat de la vostra llum.

Lectura primera 1C 15,1-11

Açò és el que proclamem,

i açò és el que vosaltres heu cregut

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vos recorde la Bona Nova que vos vaig anunciar i que vosaltres acceptàreu, i en la qual vos heu mantingut ferms. Per ella obteniu la salvació si recordeu les paraules tal com vos les vaig anunciar; perquè, si no, vos hauríeu convertit en va a la fe.

Primer de tot vos vaig transmetre la mateixa ensenyança que jo havia rebut: 

que Crist va morir pels nostres pecats, com anunciaven les Escriptures,

que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, com anunciaven les Escriptures,

i que s'aparegué a Cefes i després als Dotze. 

Després es va aparéixer a més de cinc-cents germans alhora; molts d'estos encara viuen, però alguns ja han mort. Després es va aparéixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols.

Finalment, el darrer de tots, com a u que naix fora de temps, se'm va aparéixer també a mi. Perquè jo soc el menor dels apòstols i ni tan sols meresc el nom d'apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per la gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha sigut infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; però no he sigut jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Per això, tant si soc jo com si són ells, açò és el que proclamem, i açò és el que vosaltres heu cregut.

Salm responsorial 117,1-2.16ab-17.28 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

Que responga la casa d'Israel:

el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat

O bé:

Al·leluia.

«La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor és excelsa».

No moriré, viuré encara,

per a contar les gestes del Senyor.. R.

Vós sou el meu Déu, vos done gràcies;

¡Vos exalce, Déu meu! R.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;

jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 7,36-50

Esta dona té molt d'amor

perquè li han perdonat molts pecats

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un fariseu convidà a Jesús a dinar amb ell. Jesús va anar a casa del fariseu i es va posar en taula.

I una dona pecadora que hi havia en el poble, quan va saber que Jesús menjava en casa del fariseu, va acudir-hi amb un gerret d'alabastre ple de perfum, es va acostar a Jesús per darrere i es va posar als seus peus, plorant; començà a banyar-li els peus amb les llàgrimes, i li'ls eixugava amb els cabells; després li besava els peus i li'ls ungia amb perfum.

El fariseu que l'havia convidat, en vore això, pensava: «Esta dona que el toca és una pecadora. Si este fora profeta, sabria qui és i quina vida porta».

Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li fa: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos hòmens devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, el prestador els perdonà el deute. ¿Qui dels dos et pareix que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui li va perdonar més». Jesús li diu: «Ben pensat».

Després Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «¿Veus esta dona? Quan he entrat en ta casa, tu no m'has donat aigua per a llavar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha llavat amb les seues llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has donat el bes de benvinguda; ella, en canvi, des que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic que ella té molt d'amor perquè li han perdonat molts pecats. A qui se li perdona poc, poc d'amor té».

Després digué a la dona: «Els teus pecats queden perdonats». Els altres convidats començaren a pensar: «¿Qui és este que fins i tot perdona els pecats?». Jesús digué encara a la dona: «La teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau». 

 

No és que la dona se sentira atreta cap a Jesús com a persona religiosa, sinó que era el mateix Senyor qui l'atreia cap a si amb el do de la fe, que inclou l'esperança i la caritat. Esta és la fe que salva i és do de Déu. El que ocorre és que algunes persones, com el fariseu Simó, estan tancades a este do, perquè no en tenen necessitat; es consideren bones i fidels a Déu i ja ho tenen tot. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Robert Bel.larmino, bisbe i doctor de l'Església

Recordem sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l'Església, membre de l'Orde de la Companyia de Jesús. Va nàixer l'any 1542. Va intervindre sàviament, amb aportacions subtils i peculiars en les disputes teològiques del seu temps. Va ser cardenal i, durant algun temps, també bisbe de la diòcesi de Càpua, a Itàlia. Finalment, va exercir en la Cúria romana múltiples activitats relacionades amb la defensa doctrinal de la fe. Va entregar la seua ànima a Déu l'any 1621. Fou canonitzat en 1930 per Pius XI, i l'any següent el va declarar Doctor de l'Església universal.

• J.M. Bausset: Sant Robert Bel.larmino (2015)

Santa Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l'Església

Santa Hildegarda, verge i doctora de l’Església que, entesa en la ciència natural i la medicina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.

• Textos litúrgics de la memòria, en valencià.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de setembre

Sepultura de sant Sàtir, els insignes mèrits del qual relata el seu germà sant Ambròs. Quan encara no estava iniciat en els misteris cristians, va patir un naufragi sense por de la mort, però, salvat de les aigües, va entrar a l'Església de Déu per a no morir amb les mans buides. Unit en íntima i mútua fraternitat al seu germà Ambròs, va ser enterrat pel bisbe de Milà al costat del màrtir sant Víctor, a Milà, a la regió italiana de Ligúria. († 377)

Passió de sant Lambert, bisbe de Maastricht i màrtir, que, desterrat, es va retirar al monestir de Stavelot, i temps després, restituït a la seu, encara que innocent va ser assassinat a Lieja (Austràsia, actual Bèlgica) pels enemics de l'Església mentre exercia brillantment la funció pastoral. († c. 705)

Sant Roding, abat, fundador i piadós prepòsit del monestir de Beaulieu, pròxim a Lió. († Bosc de la regió d'Argona, a la vora del Mosa, a Austràsia, França actualment, s. VIII inc.)

Santa Coloma, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels musulmans va confessar espontàniament la seua fe davant el jutge i altres magistrats, per la qual cosa va ser degollada enfront de les portes del palau. († Còrdova 853)

Sant Reinald, que va abraçar la vida eremítica a les muntanyes de Craon, per a millor viure els preceptes del Senyor. († Mélinais, a la regió d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, c. 1104)

Santa Hildegarda (Bermersheim, Alemanya 1098 - Bingen am Rhein 1179), verge i doctora de l'Església que, entesa en la ciència natural i la medicina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.

• Georgina Rabassó: Hildegarda de Bingen: pensar, imaginar i crear a l'Edat Mitjana (CEIC Alfons el Vell, 2019)

Beat Querubí Testa, prevere de l'Ordre d'Ermitans de Sant Agustí, devotíssim de la passió del Senyor. (†Avigliana, territori de Torí, el Piemont, actual regió d'Itàlia, 1479)

Sant Pere Arbués, prevere i màrtir, canonge regular de l'Orde de Sant Agustí, que, dedicat en aquest regne a combatre supersticions i heretgies, va ser assassinat davant l'altar de l'església catedral a mans d'alguns afectats pel seu ofici d'inquisidor. († Saragossa, 1485)

Beat Estanislau de Jesús i Maria (Joan Papczynski) (Gora Kalwaria, Polònia 1631-1701), sacerdot i fundador dels Clergues Marians de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu.

Passió de sant Manuel Nguyen Van Triêu, prevere, màrtir sota el règim de l'emperador Canh Thinh. († Hue, Annam, hui Vietnam, 1798)

Sant Francesc Maria de Camporosso, religiós de l'Orde de Germans Menors Caputxins, que va ser eximi per la seua caritat envers els pobres, així com pel seu lliurament al bé i salvació dels seus veïns malalts d'una pesta arrasadora, de la qual ell mateix es va fer ofrena com a víctima a Gènova, de la regió italiana de Ligúria. († 1866)

Beat Segimon Fèlix Felinski, bisbe de Varsòvia, que enmig de grans dificultats va treballar per la llibertat i la instauració de l'Església, i per a atendre les necessitats del poble va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Família de Maria. († Cracòvia, a Polònia, 1895)

Beat valencià Joan Ventura i Solsona, prevere i màrtir (mem. a Vilafermosa). (†Castell de Vilamalefa, 1936)

Beat Timoteu Valero Pérez, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Segimon Sajna, prevere i màrtir, afusellat en temps de guerra per no abdicar de la seua fe sota un règim estranger hostil a Déu. († Boscos de Palmiry, prop de Varsòvia, 1940)

Beata Leonella (Rosa) Sgorbati (1940- Mogadiscio, Somàlia 2006). Religiosa professa de l'Institut de les Missioneres de la Consolata assassinada per odi a la fe.

16 de setembre de 2026, dimecres XXIV

DIMECRES DE LA SETMANA XXIV / II

Sants Corneli, papa i Cebrià, bisbe, màrtirs

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que heu donat a l’Església a sant Corneli i a sant Cebrià 

com a pastors sol·lícits i màrtirs invictes; 

feu que, per la seua intercessió, 

siguem enfortits en la fe i en la constància 

i treballem sense flaquejar per la unitat de l’Església.

Lectura primera 1C 12,31-13,13

La fe, l'esperança i l'amor subsistixen,

però l'amor és el més gran

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, ambicioneu els carismes més grans. Però ara vos indicaré un camí incomparablement més gran. Ja puc parlar les llengües dels hòmens i dels àngels, que, si no tinc amor, no passe de ser una campana que repica o uns platerets estridents.

Ja puc tindre el do de profecia i arribar a conéixer tots els misteris i a posseir tota la ciència, ja puc tindre tanta fe que fora capaç de moure muntanyes, que, si no tinc amor, no soc res.

Ja puc repartir tots els meus béns als pobres, ja puc vendre'm a mi mateix com a esclau, només per a ser ben vist, que, si no tinc amor, no em servix de res.

L'amor és pacient, és bondadós; l'amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és grosser ni interessat, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de la injustícia, sinó que troba el goig en la veritat. Excusa sempre, es fia sempre, espera sempre, aguanta sempre.

L'amor no falla mai. Vindrà un dia que les profecies s'acabaran, que el do de llengües cessarà, que la ciència s'acabarà, perquè és curt el nostre coneiximent i precàries les nostres profecies; el dia que vindrà allò que és perfecte, allò que és precari s'acabarà.

Quan jo era un xiquet, parlava com un xiquet, sentia com un xiquet, raonava com un xiquet; quan em vaig fer un home, vaig deixar les coses de xiquet. Ara veem confusament, com en un espill poc clar, però després vorem cara a cara. Ara conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsistixen, els tres; però, dels tres, l'amor és el més gran.

Salm responsorial 32,2-3.4-5.12 i 22 (R.: 12b)

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes;

dediqueu-li un càntic nou,

que sonen les cordes amb el vítol.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

La paraula del Senyor és sincera

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Al·leluia Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 7,31-35

Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si entonem cants de dol, no voleu plorar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor va dir:

«¿A qui podria comparar jo la gent del nostre temps? ¿A qui es pareixen? Són com els xiquets que, jugant en la plaça, es dieun a crits:

"Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si entonem cants de dol, no voleu plorar".

Perquè ha vingut Joan Baptiste, que no és amic de menjar pa ni de beure vi, i dieu que té el dimoni; però ara ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Mireu quin home més fartó i bevedor; és amic de publicans i pecadors".

Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa». 

 

La situació descrita es repetix constantment. És prou que una persona adopte un comportament coherent amb la seua fe cristiana, i molt més si es compromet activament en el treball per l'Església o pel canvi de la societat, per a que els qui no volen un missatge així el critiquen, li donen l'esquena o es riguen d'ell. No accepten una fe religiosa que els portarà a donar el que no volen donar. Però els xicotets, els pobres i els exclosos que no tenen interessos econòmics ni poders socials o polítics a defendre, veuen allí una prova de la validesa de l'Evangeli i donen raó als qui obren així. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

 Sant Corneli, papa, i sant Cebrià [o Ciprià], bisbe, màrtirs (memòria ob.)

Recordem hui en una mateixa celebració els sants Corneli, papa, i Ciprià, bisbe de Cartago. Els dos molt units en vida, van ser màrtirs de Crist a mitjan segle III. El primer, mort en el desterrament; el segon, executat per l'espasa.

De sant Ciprià ens han arribat alguns escrits: cartes pastorals i el seu tractat sobre la unitat de l'Església. Però és sobretot un pastor la influència del qual es deixa sentir no sols al nord d'Àfrica sinó també en les Esglésies d'Espanya.

• J.M. Bausset: Sant Cebrià (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de setembre

Memòria de sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe, màrtirs, sobre els quals el 14 de setembre es relata la sepultura del primer i la passió del segon. Junts són celebrats en esta memòria per l'orbe cristià, perquè, en dies de persecució, tots dos van testimoniar el seu amor per la veritat indefectible davant de Déu i del món. (252, 258)

Santa Eufèmia, màrtir, que, segons tradició, després de patir sota l'emperador Dioclecià i el procònsol Prisc nombroses tortures per Crist, al final del seu combat va aconseguir la corona de la glòria a Calcedònia, Bitínia, hui Turquia. († c. 303)

Sants Abundi i companys, màrtirs. (†Muntanya de Soracte, prop de la via Flamínia, al Laci, actualment regió d'Itàlia, 304)

Sants Víctor, Fèlix, Alexandre i Papíes, màrtirs. (†Roma, a la via Nomentana ad Capream, al cementeri major, s. inc.)

Sant Prisc, bisbe i màrtir, a qui sant Paulí de Nola va dedicar lloes poètiques. (†Nocera, lloc de Campània, també a la Itàlia actual, c. s. IV)

Commemoració de sant Ninià de Galloway, bisbe, bretó de naiximent, que va portar el poble dels pictes a la veritat de la fe, i va fundar allí una seu episcopal. († Càndida Casa, actual Whitehorn, a la regió de Galloway, Escòcia, c. 432)

Sants Rogeli [o Roger], monjo ancià, i el jove Servideu (‘Abdallah), que, procedents d'Orient, van predicar amb audàcia a Crist entre els sarraïns, per la qual cosa, condemnats a mort, sense gens de tristesa, amputades cames i mans, van ser finalment decapitats a Còrdova († 852).

Santa Ludmila, màrtir, duquessa de Bohèmia, que, com a responsable de l'educació del seu net sant Venceslau, va procurar infondre en el seu ànim l'amor de Crist, i va perseverar fins a morir estrangulada per la conjuració de la seua nora Drahomira i altres nobles pagans. (†Praga, Bohèmia, 921)

Santa Edit [Edith o Edita] de Wilton, verge, filla del rei dels angles, que des de la seua edat més primerenca es va consagrar a Déu en un monestir, ignorant, més que abandonant, el món. († Wilton, Anglaterra, c. 984)

Beat Víctor III, papa, el qual, després de regir sàviament durant trenta anys el cèlebre monestir de Montecassino i enriquir-lo magníficament, va ser elegit per a governar l'Església romana. († Montecassino, Itàlia, 1087)

Sant Vital [o Vidal], abat, que, deixades les ocupacions seculars, es va entregar en la soledat al cultiu de l'observança rigorosa, i va guanyar molts seguidors per al monestir que ell mateix havia fundat. († Savigny, Normandia, 1122)

Sant Martí de Finojosa, anomenat "el Sacerdot", que, quan era abat cistercenc, va ser ordenat bisbe de Sigüenza, seu des de la qual es va esforçar per reformar el clero. Finalment es va retirar al seu propi monestir. († Monestir de Santa Maria de Huerta, al regne de Castella, 1213)

Beat Lluís Aleman, bisbe d'Arle, que va viure una vida d'exímia pietat i penitència. (†Selon de Provença, 1450)

Beats Doménec Shobioye, Miquel Timonoya i el seu fill Pau, decapitats a Nagasaki per la seua confessió de fe. († 1628)

Sant Joan Macias, religiós dominic, que, dedicat per molt de temps a oficis humils, va atendre amb diligència pobres i malalts i va resar assíduament el Rosari per les ànimes dels difunts. († Lima, Perú, 1645)

Prop de Sai-Nam-Hte, a Corea, passió de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir, que entregat amb gran zel durant dos anys a la labor sacerdotal, va ser decapitat amb gloriós martiri. La seua memòria se celebra el 20 de setembre. (1846)

Beat Ignasi Casanovas, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir. († prop d'Òdena, Barcelona, 1936)

Beat Pau (Bernardí d'Andújar) Martínez Robles, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolores († Torís, 1936)

Beats valencians Salvador Ferrer i Cardet (Laureà Maria de Borriana), prevere, i Josep Manuel Ferrer i Jordà (Benet Maria de Borriana), germà, terciaris caputxins, màrtirs (†Torís, 1936). Memòria a Borriana i a Torrent.