19 de juliol de 2026, diumenge XVI

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Missatges del Papa als jóvens (I) (2026, juliol 15)

DIUMENGE XVI / Cicle A

Lectura primera Sa 12,13.16-19

Concediu el penediment als pecadors

Lectura del llibre de la Saviesa

Llevat de vós no hi ha cap Déu que vetle per tot el món,

i a qui hàgeu de convéncer que la vostra sentència és justa.

El vostre poder és font de justícia,

i el mateix domini que teniu sobre tot el món fa que els perdoneu a tots. 

Demostreu només la vostra força

si algú no creu que ho podeu tot,

o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. 

Vós, poderós sobirà, sou moderat en les sentències 

i ens governeu amb gran indulgència: 

perquè podeu fer tot allò que voleu. 

Obrant així, heu ensenyat al vostre poble 

que els justs han de ser humans, 

i heu omplit d’esperança els vostres fills, 

quan veuen que concediu el penediment als pecadors.

Salm responsorial 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per al qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica.

R. Vós, Senyor, sou indulgent i bo.

Tots els pobles que heu creat, Senyor,

vindran a fer-vos homenatge

i glorificaran el vostre nom.

Perquè sou gran, Senyor,

són prodigioses les vostres obres,

vós sou l'únic Déu». R.

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,

lent per al castic, fidel en l'amor,

mireu-me, apiadeu-vos de mi. R.

Lectura segona Rm 8,26-27

L'Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

L’Esperit mateix, per a ajudar la nostra debilitat, intercedix amb gemecs que no es poden expressar; perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per a pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I encara que els seus gemecs no es puguen expressar, el qui coneix els cors sap quin és el voler de l’Esperit; ell intercedix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 13,24-43

Deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà a la gent esta paràbola: «El Regne del cel es pareix a un home que havia sembrat bona llavor en el seu camp, però durant la nit, mentres tots dormien, va arribar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat, i se'n va anar. Quan el sembrat va créixer i apuntava l'espiga, aparegué també la zitzània. Els jornalers anaren a dir-li a l'amo: "¿No era bona, la llavor que sembràreu en el vostre camp? ¿Com és que ara hi ha zitzània?" Ell els respongué: "Açò ho ha fet algun enemic". Els jornalers li digueren: "¿Voleu que anem a arrancar-la?" Ell els va dir: "No ho feu ara, que podríeu arrancar també el blat: deixeu-los créixer junts fins a l'hora de la sega i, quan arribe el moment, diré als segadors: Arranqueu primer la zitzània i feu-ne garbes per a cremar-la; després segueu el blat i porteu-lo al meu graner"».

Els va proposar una altra paràbola: «El Regne del cel es pareix a un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més menuda de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses, i arriba a ser com un arbre, tant que les aus del cel venen a fer niu en les seues rames».

Els va dir encara una altra paràbola: «El Regne del cel és com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina i espera, fins que tot fermenta». Tot açò ho va exposar Jesús a la gent en paràboles, i no els exposava res sense paràboles, a fi que es complira la paraula del profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, anunciaré coses que estaven amagades des de la creació del món».

Jesús va deixar aquella gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la zitzània sembrada en el camp. Ell els va respondre: «El que sembra la bona llavor és el Fill de l’home; el camp és el món, i la bona llavor són els fills del Regne. La zitzània són els fills del Maligne; l’enemic que l’ha sembrada és el diable. La sega vol dir el final dels temps, i els segadors són els àngels. Igual com arranquen la zitzània i la cremen, passarà al final dels temps: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, arrancaran del seu Regne tots els que fan caure en pecat i els que obren el mal, i els tiraran al forn encés; allí tot seran plors i cruixir de dents. Aquell dia els justs, en el Regne de son Pare, resplandiran com el sol.

Qui tinga orelles, que escolte».

A. La primera lectura i l'Evangeli de hui —amb la paràbola de la zitzània— són un crit d'atenció sobre la temptació de ficar-nos a jutges dels altres, excloent-los del regne del cel. Ens oblidem que Déu en el pecat dona lloc al penediment. Només quan torne el Senyor al final dels temps quedarà clar qui són el blat i qui la zitzània, i serà ell el que ho jutjarà. Mentrestant, demanem que ens concedisca abandonar el pecat i passar a una vida nova, sabent que Déu és clement i misericordiós (Salm resp.) i que l'Esperit acudix en ajuda de la nostra debilitat i intercedix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar (2 lect).

B. El do espiritual de saviesa ens diu que som servents, i que l'important és mantindre la perseverança amb fe, esperança i caritat. Jesús ens ensenya amb paràboles que el Regne de Déu comença com una cosa menuda i quasi insignificant, i hui ens trobem amb tres: el blat i la zitzània, el granet de mostassa, i el rent. En les tres ens presenta Jesús la realitat xicoteta, pacient, sacrificada i amable del Regne de Déu. Parlant en paràboles, ens revela misteris amagats des de la fundació del món. I sabem que només units a ell, acollint la seua saviesa, anirem sent transformats quasi sense saber com. No caiguem en la temptació dels falsos purismes i de les grandeses, sinó busquem sempre el Regne de Déu i la seua justícia.

C. El Regne va creixent al llarg de la història i també en la nostra història personal. Ací veem la paràbola del blat i la zitzània que ens parla de nosaltres mateixos, del nostre compromís personal amb el Regne. En el camí de la vida cristiana compartixen espai el blat, és a dir, les nostres bones obres, la nostra fe i esperança, i la zitzània, això és, la nostra resistència interior a l'avanç del Regne. Només quan ens trobem cara a cara amb el nostre Redemptor, ell eliminarà la zitzània i arreplegarà el nostre blat. Fins a eixe moment, el cristià viu una tensió i una lluita, la del Regne que es va il·luminant en nosaltres i la foscor que anem expulsant de la nostra vida. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Missa d'À Punt (2026): La saviesa del blat i la perseverança (Mary Ortwein)
• Missa d'À Punt (2023): Blat i cugula (José María R. Olaizola, SJ)

* * * * *

Aniversari de la mort a València de l’escriptora Beatriu Civera (1995)

• Beatriu Civera, escriptora (Dèlia Amorós Pinos, en Diccionari biogràfic de dones).
• Beatriu Civera, escriptora (Raül Castanyer i Pinto).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juliol

Sant Èpafres

1. Commemoració de sant Èpafres, que en Colosses, Laodicea i Hieràpolis, històriques ciutats de l'actual Turquia, va treballar molt en la difusió de l'Evangeli, i a qui sant Pau diu caríssim coservent, cocaptiu i fidel ministre de Crist. (s. I)

2. A Neros, lloc de Frígia, també a la Turquia actual, sants Macedoni, Teòdul i Tacià, màrtirs, que, sent emperador Julià l’Apòstata, per orde del prefecte Almaqui, i després de sofrir molts turments, van ser estesos sobre graelles roents, on van afrontar serenament el seu martiri. (c. 362)

3. Al monestir d’Annesis, prop del riu Iris, a la regió del Pont, de nou a la Turquia actual, santa Macrina, verge, germana dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, gran coneixedora de les Sagrades Escriptures, que es va retirar a la vida solitària i va ser exemple admirable d'amor a Déu i d'allunyament de les vanitats del món. (379)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, així mateix a Turquia, sant Dió, per sobrenom "Taumaturg", arximandrita, natural d'Antioquia, que va ser ordenat sacerdot en esta ciutat i en ella va fundar un monestir sota la regla dels acemetes. (s. V inc.)

5. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Símmac, papa, a qui els cismàtics van amargar durant llarg temps la vida i va morir finalment com un autèntic confessor de la fe. (514)

6. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Àurea, verge, germana dels sants màrtirs Adolf i Joan, que, en una de les persecucions sota els musulmans, portada davant del jutge va negar, espantada, la fe, però penedida immediatament, es va presentar al mateix magistrat i, repetit el judici, es va mantenir ferma, i així va superar l'enemic en un nou combat amb l'efusió de la seua sang. (856)

7. A Utrecht, a la regió de Gueldre, a Lotaríngia, a l'actual Holanda, sant Bernold o Bernulf, bisbe, que va deslliurar del domini dels senyors laics les esglésies i els monestirs de la seua diòcesi, va fundar noves esglésies i va introduir els usos i costums cluniacencs en els monestirs. (1054)

8. Al monestir de Marienburg, al territori de Francònia, hui Alemanya, beata Stilla, verge consagrada, sepultada a l'església que ella mateixa havia fundat. (c. 1140)

9. A Foligno, lloc de la regió italiana de l'Úmbria, beat Pere Crisci, el qual, distribuïts tots els seus béns entre els pobres, es va posar al servici de la catedral i va portar vida humil i penitent a la torre del campanar. (c. 1323)

10. A Chester, a Anglaterra, sant Joan Plessington, prevere i màrtir, que havent estat ordenat sacerdot a Segòvia, en tornar a Anglaterra va ser condemnat per això a la forca, sent rei Carles II. (1679)

11. A Lujiazhuang, població pròxima a Yingxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Joan Baptiste Zhou Wurui, màrtir, que, jove encara, va confessar obertament davant dels seguidors del moviment dels Yihetuan que era cristià, per la qual cosa li van amputar diversos membres i finalment el van rematar a destralades. (1900)

12. Al lloc de Liucun, prop de la ciutat de Renqin, també a la província xinesa d’Hebei, sants màrtirs Isabel Qin Bianzhi i el seu fill de catorze anys Simó Qin Chunfu, que en la mateixa persecució del Yihetuan, forts en la fe, van véncer totes les crueltats dels enemics. (1900)

13. Al lloc de Borowikowszczyzna, a Polònia, beats Aquil·les Puchala i Hermann Stepien, preveres de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtirs, que durant l'ocupació militar de Polònia, la seua pàtria, van ser assassinats pels qui odiaven la fe. (1943)

18 de juliol de 2026, dissabte XV

DISSABTE DE LA SETMANA XV / II

Lectura primera Mi 2,1-5

Si volen camps, se n'apoderen,

si volen cases, se les queden

Lectura de la profecia de Miquees

Ai d'aquells que, des del llit, pensen el mal,

i el fan quan es fa clar,

perquè en les seues mans està el poder.

Si volen camps, se n'apoderen,

si volen cases, se les queden;

forcen la casa i el senyor,

la terra i el seu amo.

Per això diu el Senyor:

«Jo, per torna, tinc plans contra esta gent:

una calamitat que vos afonarà fins al coll,

no podreu caminar amb el cap alt,

perquè serà un temps de desgràcies.

Aquell dia vos entonaran un cant de burla,

es cantarà una lamentació:

"Hem sigut totalment devastats.

L'heretat del meu poble és venuda.

¿Com s'acostarà a mi

per a poder restituir-nos

els camps que està repartint?"

Per això no trobareu ningú que vos assigne

una part en la comunitat del Senyor».

Salm responsorial 9,22-23.24-25.28-29.35 (R.: 33b)

¿Com és, Senyor, que vos quedeu lluny,

que vos amagueu en temps de desgràcia?

El malvat, insolent, acaça el desvalgut,

que cau en les intrigues que ell trama.

R. No vos oblideu de l'indefens, Senyor.

El malvat presumix de les seues ambicions;

àvid de diners, desdenya el Senyor:

«La seua ira esclata molt amunt,

Déu no compta per a res». R.

Ple de malediccions, d'enganys i violència,

quan parla vela conjurs i maleficis.

Es posa a l'aguait rere l'entrada

per a assassinar d'amagat l'innocent. R.

Ho veieu vós, tot això,

que mireu penes i sofriments,

i les preneu en les vostres mans;

a vós s'encomana el pobre,

vós socorreu els òrfens. R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

reconciliava el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat

el servici de la reconciliació.

Evangeli Mt 12,14-21

Els va manar que no el descobriren,

per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus buscaven la manera de matar a Jesús. Quan ho va saber, se'n va anar d'allí. Molta gent el va seguir, i ell va curar tots els malalts, però els va manar que no el descobriren, per tal que es complira allò que havia anunciat el profeta Isaïes: 

 

«Ací teniu el meu servent, que jo he triat,

el meu estimat, que té tot el meu favor.

He posat damunt d'ell el meu Esperit;

porta el dret a les nacions.

No xillarà ni alçarà la veu,

no es farà sentir pels carrers; 

no trencarà la canya que es bada,

ni apagarà la flama que vacil·la

fins que faça triomfar el dret.

Les nacions esperaran en el seu nom». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juliol

1. A Roma, en la novena milla de la via Tiburtina, commemoració dels sants Simforosa i els seus set companys: Crescent, Julià, Nemesi, Primitiu, Justí, Estacteu i Eugeni, tots màrtirs, que van quedar germanats en Crist després de patir el sacrifici sota diverses formes de tortura. (s. III/IV)

2. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Matern, bisbe, que, restituïda la llibertat de l'Església, va traslladar amb gran solemnitat des de Lodi a esta ciutat els cossos dels màrtirs Nabor i Fèlix. (s. IV)

3. A Silistra, Mèsia, hui Bulgària, sant Emilià, màrtir, que, menyspreant els edictes de Julià l’Apòstata i les amenaces del seu vicari Catulí, va demolir l'altar dels ídols per a impedir els sacrificis, per la qual cosa va ser llançat a un forn ardent i va aconseguir així la palma del martiri. (362)

4. A Brescia, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Filastri, bisbe, la vida i la mort del qual van ser lloats pel seu successor, sant Gaudenci. (c. 397)

5. Forlimpopoli, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Rufil, bisbe, a qui es té pel primer que va governar esta Església i va conduir tota la població rural dels voltants a Crist. (s. V)

6. A Metz, ciutat d'Austràsia, hui França, sant Arnulf, bisbe, conseller de Dagobert, rei d'Austràsia, càrrec al qual va renunciar per a abraçar la vida eremítica a les muntanyes Vosges. (640)

7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Teodòsia, monja, que va sofrir el martiri per oposar-se, com havia ordenat l'emperador Lleó Isàuric, al fet que es llançara una imatge de Crist des dalt de l'anomenada Porta de Bronze. (s. VIII)

8. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, actualment Holanda, sant Frederic, bisbe, que, il·lustre pels seus coneixements sobre les Sagrades Escriptures, es va dedicar incansablement a l'evangelització dels frisons. (838)

9. A Segni, a la regió italiana del Laci, sant Bru, bisbe, que va traballar i va sofrir intensament per la renovació de l'Església, i obligat per això a deixar fins i tot la seua diòcesi, va trobar refugi a Montecassino, on va exercir d'abat temporal del monestir. (1123)

10. A Cracòvia, ciutat de Polònia, sant Simó de Lipnica, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la seua predicació i per la seua devoció al nom de Jesús, que, impulsat per la seua caritat, es va lliurar a la cura dels empestats moribunds i va desitjar ardentment fins i tot morir per ells. (1482) Canonitzat en 2007.

11. Prop de Rochefort, a la costa de França, beat Joan Baptista de Brussel·les, prevere de Llemotges i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una nau destinada al trasllat d'esclaus, on, consumit de misèria i atacat per la pesta, va descansar en el Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Nam Dinh, en Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Nicolau Dinh Dat, màrtir, el qual, sent soldat, va ser forçat a renunciar a la fe cristiana i, després de cruels turments, van aconseguir que xafara una creu, encara que immediatament es va penedir i, per a expiar la culpa de la seua apostasia, va escriure a l'emperador Minh Mang demanant-li que el jutjaren de nou com a cristià, a conseqüència de la qual cosa va ser finalment estrangulat. (1859)

13. Beat Tiburci Arnaiz Muñoz (1865- Màlaga, Espanya 1926). Sacerdot profés de la Companyia de Jesús, fundador de les Missioneres de les Doctrines Rurals († 1926).

14. Al llogaret de Cristinopol (Txervonograd), a Ucraïna, beata Tarsícia (Olga) Mackiv, verge de la Congregació de Germanes Esclaves de Maria Immaculada i màrtir, que, en temps de guerra, va obtindre davant dels seus perseguidors dos victòries: la de la virginitat i la del martiri. (1944)

17 de juliol de 2026, divendres XV

DIVENDRES DE LA SETMANA XV / II

Lectura primera Is 38,1-6.21-22.7-8

He escoltat la teua pregària,

he vist les teues llàgrimes

Lectura del llibre d'Isaïes

En aquells dies, el rei Ezequies caigué molt malalt. El profeta Isaïes, fill d'Amós, va anar a vore'l i li digué: «Açò diu el Senyor: Posa orde en ta casa, perquè la teua vida s'acaba: dins de poc moriràs».

Ezequies és girà de cara a la paret i pregà el Senyor: «Ah, Senyor, recordeu que m'he portat amb vós fidelment i amb tota sinceritat, i he fet sempre el bé, tal com vós voleu». I va esclatar en un gran plor.

El Senyor va fer sentir la seua paraula a Isaïes i li digué: «Ves a dir a Ezequies: "Açò diu el Senyor, Déu del teu pare David: He escoltat la teua pregària, he vist les teues llàgrimes: allargaré quinze anys la teua vida; a tu i a esta ciutat vos deslliuraré de les mans del rei d'Assíria: protegiré esta ciutat"».

Després Isaïes digué: «Porteu un empastre de figues, apliqueu-lo damunt del mal i el rei es posarà bo».

Ezequies li preguntà: «¿Quin serà el senyal que podré pujar al temple del Senyor?» Isaïes respongué: «El senyal que el Senyor complirà la seua paraula és este: Faré que l'ombra del sol torne arrere dels deu escalons de les escales d'Acaz que ja ha baixat». I l'ombra del sol tornà arrere dels deu escalons que havia baixat.

Salm responsorial Is 38,10.11.12abcd.16 (R.: 17b)

Jo pensava: A la mitat de la vida

me n'he d'anar;

m'envien a les portes del país dels morts

privat dels anys que em quedaven.

R. Senyor, heu salvat la meua vida

de caure a la fossa de la mort.

Pensava: No voré més el Senyor

en la terra dels vius,

no contemplaré ningú més

dels habitants del món. R.

S'emporten lluny de mi la meua cabanya,

com una tenda de pastors;

ell enrotlla com un teixidor la meua vida

i en talla l'ordit. R.

Senyor, viurà per a vós el meu cor,

hi viurà el meu esperit.

Em cureu, em torneu a la vida. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 12,1-8

El Fill de l'home és senyor del dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segon sant Mateu

Un dissabte Jesús passava per uns camps de blat, i els seus deixebles, que tenien fam, començaren a arrancar espigues i a menjar-se-les.

Quan els fariseus ho veren, li digueren: «Mira, els teus deixebles estan fent una cosa que no és pot fer en dissabte».

Jesús els va respondre: «¿No heu llegit què va fer David quan ell i els seus tenien fam? ¿No heu llegit com entraren en la casa de Déu i es menjaren els pans de l'ofrena, uns pans que no podien menjar ni ell ni els seus hòmens, sinó només els sacerdots? ¿I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots, en el temple, poden trencar el descans del dissabte sense culpa? Però jo vos assegure que ací teniu una cosa més gran que el temple. Si haguéreu entés què vol dir: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis", no hauríeu condemnat mai uns innocents; perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte». 

 

* * * * *

Santes Justa i Rufina, vérgens i màrtirs (festa a Oriola). Festa de les 'Santes Escudelleres' a Manises

Aniversari de la mort de fra Bartolomé de Las Casas, gran defensor dels indis americans, servent de Déu (1566)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, naiximent en el cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzal, Cití, Venturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genara, Generosa, Vestina, Donata i Segona, tots els quals, per orde del procònsol Saturní i per haver confessat a Crist, primer van ser empresonats, l'endemà lligats a un cep, i finalment, per mantindre‘s ferms en la seua fe en Crist i negar-se a donar culte a l'emperador com si fora un déu, condemnats a mort. Posats tots de genolls en el lloc en què anaven a ser executats, van ser tots decapitats mentre donaven gràcies a Déu. (180)

2. A Amastris, a Paflagònia, actualment Turquia, sant Jacint, màrtir. (c. s. III)

3. A Sevilla, a la província hispànica de Bètica, santes Justa i Rufina, vèrgens, que, detingudes pel prefecte Diogenià, després de ser sotmeses a cruels suplicis van ser tancades a la presó, on els van fer passar fam i més tortures. Justa va exhalar el seu esperit empresonada, i Rufina, per continuar proclamant la seua fe en el Senyor, va ser decapitada. (c. 287)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, en la festa de l'Epifania del Senyor. (s. IV ex.)

5. A Roma, a la basílica situada al mont Aventí, se celebra amb el nom d'Aleix un home de Déu que, com conta la tradició, va deixar la seua opulenta casa per a viure com un pobre, mendicant almoina. (s. IV)

6. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Teodosi, bisbe. (s. VI)

7. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Ennodi, bisbe, que va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. (521)

8. A Deurne, prop d’Anvers, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Fredegand, monjo, pel que sembla procedent d'Irlanda, que va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. (s. VIII)

9. Al monestir de Winchelcumbe, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, sant Kenelm, príncep d'este territori, que, segons la tradició, és considerat màrtir. (c. 812)

10. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i mantenidor del primat de Pere. (855)

11. En Stockerau, prop de la ciutat de Viena, a Baviera, ara Àustria, sant Colman [o Colomà], irlandés, que, en dirigir-se com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, va ser pres per un explorador enemic, motiu pel qual el van penjar d'un arbre i va arribar així a la Jerusalem celestial. (1012)

12. A Nitra, en la ribera del riu Waag, en els Carpats eslovacs, sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans, que, vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en un erm del mont Zabor una vida d'extrema austeritat. (1031/1034)

13. A Cracòvia, ciutat de Polònia, santa Eduvigis, reina, que, nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb el gran duc lituà Jageló, que en el baptisme va prendre el nom de Ladislau, va sembrar amb ell la fe catòlica a Lituània. (1399)

14. A París, a França, beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes*, vèrgens del Carmel de Compiègne i màrtirs, que durant la Revolució Francesa es van mantindre fidels a l'observança monàstica, i davant del patíbul van renovar les promeses baptismals i els vots religiosos. (1791)

*Els noms de les quals són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l'Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Isabel Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Teresa Soiron.

A partir del 1792, amb l’execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l’anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d’antirevolucionaris van créixer fins a l’extrem. En este clima molts religiosos van acabar morint en la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts.

El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, setze religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seues germanes van morir sense proferir cap paraula d’odi, sinó cantant lloances a Déu. [font] 

 

15. A Zhujiaxiezhuang, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Pere Liu Ziyu, màrtir, el qual, durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, desoint els amics que li aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant del mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. (1900)

16. A Leopoldov, lloc d'Eslovàquia, beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir, el qual, pastor de l’eparquia de Presov, sota un règim ateu va ser empresonat i sotmés a tal classe de tribulacions que, després d'atroces tortures, acollint fidelment la paraula de Crist, amb una valerosa confessió de la fe va passar a la vida eterna. (1960)

17. Beats Enric Ángel Angelelli Carletti, bisbe de La Rioja; Gabriel Longueville, sacerdot diocesà; Carles de Déu Murias, sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Conventuals; i Wenceslau Pedernera, laic i pare de família, assassinats per odi a la fe a l'Argentina en 1976.