Cristians i musulmans, creiem junts que cada ser humà és modelat per les mans de Déu, per tant dotat d'una dignitat que cap llei ni poder humà té dret a confiscar (cf. Gn 1,27). Les nacions del món també han proclamat: "Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets". És sobre este fonament de fraternitat, en l'origen de la humanitat i en la fe, que junts assumim la nostra responsabilitat comuna: condemnar totes les formes de discriminació i persecució per motius de raça, religió o origen; rebutjar qualsevol instrumentalització del nom de Déu amb finalitats militars, econòmiques o polítiques; i alçar les nostres veus en suport de cada minoria que patix.
DISSABTE DE LA SETMANA V DE PASQUA
Déu totpoderós,vós, pel baptisme regenerador,ens heu donat la vida eternai en fer-nos justs ens heu destinat a la immortalitat;feu per la vostra gràciaque arribem a la plenitud de la glòria.
Vine a Macedònia i ajuda'nsLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, Pau va arribar a Derbe i a Listra. Hi havia allí un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva creient, però de pare grec, que tenia bona fama entre els germans de Listra i d'Iconi. Pau va voler emportar-se'l amb ell, però el va fer circumcidar perquè vivien jueus en aquella regió, i tots sabien que son pare era grec.
Quan passaven per les poblacions, els comunicaven les normes que els apòstols i els preveres de Jerusalem havien manat observar. I les comunitats s'enfortien en la fe i creixien més i més cada dia.
Després van recórrer Frígia i el territori de Galàcia, ja que l'Esperit Sant els havia indicat que no proclamaren la Paraula per la província d'Àsia. Arribaren a Mísia i volien anar a Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho va permetre.
Per això, passant de llarg per Mísia, baixaren a Troas, on Pau, de nit, va tindre esta visió: un home de Macedònia estava dret davant d'ell i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda'ns».
Després d'esta visió, vam eixir de seguida cap a Macedònia, convençuts que Déu ens cridava per a dur-los la Bona Notícia.
Aclameu el Senyor per tota la terra,honoreu el Senyor amb cants de festa,entreu davant d'ell amb crits d'alegria.R. Aclameu el Senyor per tota la terra.O bé:
Al·leluia.Reconeixeu que el Senyor és Déu,que ens ha creat i que som seus,som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.«¡Que bo és el Senyor!Perdura eternament el seu amor,és fidel per segles i segles». R.
Ja que heu ressuscitat amb Crist,busqueu les coses de dalt,on està Crist assentat a la dreta de Déu.
No sou del món, perquè jo vos he triat i vos he tret del món Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Si el món vos odia, recordeu que primer m'ha odiat a mi. Si fóreu del món, el món vos estimaria com a cosa seua; però, com que no sou del món, perquè jo vos he triat i vos he tret del món, el món vos odia.
Recordeu la paraula que vos vaig dir: que un criat no és més que l'amo; si a mi m'han perseguit, també vos perseguiran a vosaltres, i el cas que han fet de les meues paraules és el que faran de les vostres.
Vos faran tot això per causa del meu nom, perquè no coneixen el que m'ha enviat».
Mare de Déu dels Desamparats
Patrona principal de la ciutat de Valènciai de la Comunitat Valenciana
Solemnitat a la ciutat de València i festa a les diòcesis valencianes. Però la celebració pública es fa demà.- Enric Benavent, arquebisbe de València: Mare de Déu dels Desamparats, Mare dels últims, Mare de tots (2024, maig 8)
Lectures
- Ap 21, 1-5a. Vaig vore una nova Jerusalem, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs
- Rm 12, 9-13. Sigau solidaris dels cristians necessitats; acolliu els forasters
- Salm responsorial: Jdt 13, 23bc-24a.25abc (R.: 15, 10b). Oh Maria, vós sou l’orgull del nostre poble
- Jo 19, 25-27. Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare
- Cercapou: Mare de Déu dels Desamparats.
- Missa d'À Punt (Missa d'Infants, diumenge a les 7.55): Mare de Déu dels Innocents.
- Missa d'À Punt: Al matí cap al llevant.
Santoral
Sant Gregori d'Òstia, patró d'Alcoi. Festa a Benicarló i a la Torre de les Maçanes.
- J.M. Bausset: Sant Gregori d'Òstia (2015)
- J.M. Bausset: Sant Pacomi (2015)


