5 de gener de 2026, dilluns: vespra de Reixos

Dia 5 de gener

Lectures del dia:

Lectura primera 1Jo 3,11-21

Hem passat de la mort a la vida perquè estimem els germans

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, el missatge que vau sentir des del principi és que ens amem els uns als altres. No feu com Caín, que era del Maligne i per això va matar el seu germà. ¿Sabeu per què el va matar? Perquè les seues obres eren roïnes, i les del seu germà, bones. 

Germans, si el món vos odia, no vos n'estranyeu; nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem els germans. Qui no ama continua mort. Tot el qui té odi al seu germà és un assassí i, com vosaltres sabeu, no hi ha cap assassí que tinga dins d'ell la vida eterna. L'amor verdader, l'hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seua vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans.

Si algú que té de tot per a viure bé contempla com el seu germà passa necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot estar en el seu cor l'amor de Déu? 

Fills meus, no estimem només amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat. D'esta manera coneixerem que som de la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè, encara que la nostra consciència ens acuse, Déu és més gran que la consciència i ell ho sap tot. Benvolguts, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2a)

Aclameu el Senyor per tota la terra,

serviu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Aclameu el Senyor per tota la terra.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que ell ens ha creat i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,

canteu alabances en els seus atris,

enaltiu-lo i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo que és el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia

Naix la claror d'un dia sant:

vingueu, pobles, adoreu el Senyor,

que hui ha baixat a la terra una gran llum.

Evangeli Jo 1,43-51

Vós sou el Fill de Déu, sou el rei d'Israel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús pensava eixir cap a Galilea; troba a Felip i li diu: «Seguix-me». Després Felip, que era de Betsaida, el poble d’Andreu i de Pere, troba a Natanael i li diu: «Hem trobat aquell de qui va escriure Moisés en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret». Natanael li replicà: «¿De Natzaret pot eixir res de bo?» Felip li contesta: «Vine i voràs». 

Quan Jesús veié que s’acostava Natanael, comentà: «Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya». Natanael li pregunta: «¿D’on em coneixes? Jesús li va respondre: «Abans que Felip et cridara, t’he vist baix de la figuera». Li diu Natanael: «Rabí, tu eres el Fill de Déu, tu eres el Rei d’Israel». Jesús li digué: «¿Creus només perquè t’he dit que t’he vist baix de la figuera? Coses més grans voràs» I va afegir: «En veritat, en veritat vos ho dic: voreu el cel obert, i els àngels de Déu pujant i baixant damunt del Fill de l’home».

* * * * *

Aniversari de l'encontre a Jerusalem del papa sant Pau VI amb el patriarca ortodox grec Atenàgores I (1964). Es tracta de la primera trobada de catòlics i ortodoxos des de 1439.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de gener

1. A Alexandria d'Egipte, santa Sinclètica, verge, de qui es conta que va portar vida eremítica. (s. IV)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Deogràcies, bisbe, que va redimir molts captius capturats pels vàndals, oferint-los recer en dos grans basíliques dotades de llits i estores. (457/458)

3. A Roma, commemoració de santa Emiliana, verge, tia paterna del papa sant Gregori el Gran, que va morir piadosament poc després de la seua germana Tàrsila. (s. VI)

4. A la Bretanya Menor, hui França, sant Convoió, abat, fundador a Redon del monestir de Sant Salvador, on, sota la seua direcció i seguint la Regla de sant Benet, va florir un elevat nombre de monjos, però destruït el cenobi pels normands, va fundar una nova casa a Saint-Maixent-de-Plélan, en la qual va morir ja octogenari. (868)

5. A Londres, a Anglaterra, sant Eduard, anomenat "el Confessor", que, sent rei dels anglesos, va ser molt estimat per la seua exímia caritat, treballant incansablement per mantindre la pau en els seus estats i la comunió amb la Seu Romana. (1066)

6. Prop de Valkenburg, a la regió de Limburg, als Països Baixos actuals, sant Gerlac, eremita, que es va distingir pel servici als indigents. (1165)

7. A Todi, a la regió de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, beat Roger, prevere de l'Orde dels Germans Menors, deixeble de sant Francesc i fervent imitador seu. (1237)

8. A Angers, ciutat de França, beats Francesc Peltier, Jaume Ledoyen i Pere Tressier, preveres i màrtirs, els qui, per mantindre's fidels al seu sacerdoci, van ser decapitats durant la Revolució Francesa. (1794)

9. A la ciutat de Filadèlfia, de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe, de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va distingir per la seua sol·licitud a favor dels immigrants pobres, ajudant-los amb els seus consells i la seua caritat, així com per l'educació cristiana dels xiquets. (1860)

10. A Gènova, ciutat d'Itàlia, beata Maria Repetto, verge, de les Germanes de la Mare de Déu del Refugi a la Muntanya del Calvari, que va viure amagada del món i es va esforçar per a ajudar els afligits i donar esperança de salvació eterna als que dubtaven. (1890)

11. A Dublín, ciutat d'Irlanda, sant Carles de Sant Andreu (Joan Andreu) Houben, prevere de la Congregació de la Passió de Jesucrist, admirable ministre del sagrament de la Penitència. (1893) Canonitzat el 3 de juny de 2007.

12. A Jazlowice, a Ucraïna, beata Marcel·lina Darowska, la qual, morts el seu espòs i el seu primogènit, es va consagrar a Déu. Preocupada per la dignitat de la família, va fundar la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, per a l'educació de les jóvens. (1911)

13. A Spoleto, a Itàlia, beat Pere Bonilli, prevere, fundador de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família, per a atendre i educar les xiquetes pobres i òrfenes. (1935)

14. A Saragossa, a Espanya, santa Genoveva Torres i Morales, verge, que des de jove va experimentar les contrarietats de la vida i va suportar la malaltia que l‘afligia. Va fundar l'Institut de Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, per a ajudar les dones. (1956)

4 de gener de 2026: Diumenge II de Nadal

DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

Lectura primera Sir 24,1-2.8-12

La saviesa de Déu habita en el poble que ell ha elegit

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

La saviesa s'elogia ella mateixa, es glorieja enmig del seu poble, parla en l'assemblea del poble de l'Altíssim, es glorieja davant dels seus exèrcits, dient:

«El Senyor de l'univers em donà una orde, el qui em va crear m'indicà on plantar la meua tenda em digué: "Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teua heretat, trau nous refillols entre els meus elegits". M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més deixaré d'existir. Li done culte davant d'ell en el temple sant. Així m'he establit a Sió, m'ha fet trobar repòs en la ciutat que ell i jo volem, exercixc el meu poder a Jerusalem. M'he arrelat en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seua heretat».

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jo 1,14)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió,

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills.

R. La paraula es va fer home

i va habitar entre nosaltres.

O bé:

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori

i t'assacia amb la flor del blat.

Envia órdens a la terra,

i la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Lectura segona Ef 1,3-6.15-18

Déu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist,

que ens ha beneït en Crist

amb tota classe de benediccions espirituals en el cel.

Ens va elegir en ell abans de crear el món,

per a que fórem sants i irreprensibles als seus ulls.

Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,

segons la seua benèvola decisió,

a lloança i glòria de la gràcia

que ens ha concedit en el seu Amat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canse de donar gràcies per vosaltres, i vos recorde en les meues pregàries. Demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que vos done un esperit de saviesa i de revelació, a fi que conegau de veritat qui és ell; li demane també que il·lumine la mirada interior del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos té reservades en l'heretat que ell vos dona entre els sants.

Al·leluia Cf. 1Tm 3,16

Glòria a vós, oh Crist, proclamat en tots els pobles;

glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan

En el principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Per tant, estava amb Déu en el principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels hòmens, Llum que brilla en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. 

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tots arribaren a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. 

La Paraula era la Llum verdadera, que, al vindre al món, il·lumina a tots els hòmens. 
Estava en el món, en el món que li deu l’existència, però el món no la va reconéixer. Va vindre a sa casa, i els seus no la van acollir. Però a tots els qui la van acollir, als qui creuen en el seu nom, els va concedir poder ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni del desig de la carn o de la voluntat d’un home, sinó de Déu mateix. 

I la Paraula es va fer home i va habitar entre nosaltres, i contemplàrem la seua glòria, com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d'ell, Joan proclamava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè ell ja existia abans que jo». De l'abundància de la seua plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè Déu donà la Llei per Moisés, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

A Déu, no l'ha vist mai ningú; el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

A. La saviesa de Déu es manifesta en la creació i en la història de la salvació, i amb el salm unim Antic i Nou Testament. La lectura als cristians d'Efes ens presenta un himne d'alabança a Déu per Jesucrist. En l'Evangeli llegim un altre gran himne, el més gran dels himnes inspirats, que està dedicat a Jesús com a Verb, és a dir, com a Paraula de Déu que es fa home com nosaltres per a la nostra salvació. Verb significa paraula que actua, paraula que és acció, paraula que salva. Este Evangeli és una oració en si mateix, és un himne que parla de Jesús.

B. El segon diumenge de Nadal ens oferix la possibilitat de seguir contemplant l’esdeveniment del Verb fet home; de fet, es proclama el mateix evangeli que el dia de Nadal. A més, les lectures ens oferixen la contemplació de la Saviesa de Déu personificada en Jesucrist, que posa la seua tenda enmig del seu poble (1 lect.) i ens recorden que, gràcies a l’encarnació i naiximent del Senyor, tots podem ser fills de Déu (2 lect.).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Deme Orte: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt 2026: Oh Verb! Oh Crist!.

* * * * *

Santa Genoveva Torres i Morales, religiosa.

• J.M. Bausset: Carta als Reis d'Orient (2015)
• Santa Genoveva Torres (Cercapou)
• J.M. Bausset: Santa Genoveva Torres (2017)

Martirologi Romà

1. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, sants Hermes i Cai, màrtirs, que van sofrir el martiri als llocs d’Arcer i Vidin, respectivament. (s. IV)

2. A Dijon, a Borgonya, hui França, sant Gregori, que després d'haver regit la regió d’Autun va ser ordenat bisbe de Langres. (539/540)

3. A la localitat d’Usès, a la Gàl·lia Narbonesa, de nou l'actual França, sant Ferriol, bisbe, autor d'una Regla per a monjos, que, enviat a l'exili per enveja, en tornar al cap de tres anys al costat del seu ramat se’l va rebre amb alegria, com un verdader home de Déu. (581)

4. A Meaux, a Nèustria, igualment a la França de hui, sant Rigomeri, bisbe. (s. VI)

5. A la ciutat de Reims, també a Nèustria, sant Rigobert, bisbe, que, expulsat de la seua seu per Carles Martell, en contra del que es disposa pels cànons, va portar una vida humil. (743)

6. A Bruay-sur-l'Escaut, ciutat d'Artois, novament a Nèustria, santa Faraïlda, viuda, qui, obligada a casar-se amb un home violent, va abraçar fins a l'ancianitat una vida d'oració i austeritat. (740/750)

7. A Foligno, a la regió italiana de l'Úmbria, santa Àngela, la qual, després de la mort del seu espòs i dels seus fills, va seguir les petjades de sant Francesc, lliurant-se totalment a Déu, i va escriure un llibre, on conta les experiències de la seua vida mística. (1309). Canonitzada en 2013.

8. A Santa Croce sull'Arno, a Etrúria, actualment regió de la Toscana, a Itàlia, beata Cristiana (Oringa) Menabuoi, verge, que va fundar un monestir sota la Regla de sant Agustí. (1310)

9. A Durham, ciutat d'Anglaterra, beat Tomàs Plumtree, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort per la seua fidelitat a l'Església catòlica i, portat davant del patíbul, va preferir ser penjat abans que viure en l'apostasia. (1570)

10. A la ciutat d’Emmitsburg, de l'estat de Maryland, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Isabel Anna Seton, qui, en quedar viuda, va abraçar la fe catòlica i va treballar intrèpidament per a fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Josep, amb la finalitat d'educar les jóvens i atendre la infància sense recursos. (1821)

Nascuda a Nova York l'any en què va esclatar la guerra de la independència americana, va ser mare de cinc fills. Una vegada viuda, es va convertir al catolicisme i va fundar un institut religiós que va donar origen a l'estructuració escolar i hospitalària dels Estats Units. Va ser la primera persona natural dels Estats Units d'Amèrica que fou canonitzada per l'Església catòlica.

11. A Madrid, sant Manuel González García, bisbe successivament de Màlaga i de Palència, que va ser un pastor eximi segons el cor del Senyor. Va promoure el culte a la Sagrada Eucaristia i va fundar la Congregació de Germanes Missioneres Eucarístiques de Natzaret. (1940). Canonitzat en 2016.

3 de gener de 2026, dissabte: Santíssim Nom de Jesús

Dia 3 de gener

Lectures del dia:

Lectura primera 1Jo 2,29-3,6

Ningú dels qui estan en Jesucrist peca

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, sabeu que ell és just; per això heu de reconéixer que tot el qui actua justament ha nascut de Déu. Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som. Per això el món no ens coneix, com no l'ha conegut a ell. 

Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que, quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el vorem tal com és. 

I tot el qui té esta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Tot el qui comet un pecat comet un crim, perquè pecar és un crim. Com vosaltres sabeu, Jesucrist es va manifestar per a llevar els pecats, ell, que no té pecat. Ningú dels qui estan en ell peca; tots els qui pequen és que no l'han vist ni l'han conegut.

Salm responsorial 97,1.3cd-4.5-6 (R.: 3cd)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. D'un extrem a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

D'un extrem a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-les al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i clarins. R.

Al·leluia Jo 1,14a.12a

El qui és la Paraula es va fer home

i habità entre nosaltres.

A tots els qui l'han rebut

els concedix poder ser fills de Déu.

Evangeli Jo 1,29-34

Mireu l'anyell de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan va vore a Jesús que venia cap a ell i va dir: 

«Mireu l'anyell de Déu, que lleva el pecat del món; este és de qui jo deia: després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig vindre a batejar amb aigua per a que ell es manifestara a Israel». 

I Joan testificà: 

«He vist l'Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell; i jo no sabia qui era, però el que m'envià a batejar amb aigua em digué: "Damunt de qui voràs que l'Esperit baixa i es posa és el que bateja amb l'Esperit Sant". Jo ho he vist, i done testimoni que este és el Fill de Déu».

• F. Xavier Martí: Agnus Dei

* * * * *

El Santíssim Nom de Jesús (mem. ll.)

Naiximent de santa Genoveva Torres Morales (Almenara, 1870) 

Santa Genoveva, patrona de París.

Martirologi Romà

2. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Anter, papa, que va tindre un pontificat breu després del papa màrtir sant Poncià. (236)

3. A Nicomèdia, de la província romana de Bitínia, actualment Turquia, sants Teopempt i Teona, que van sofrir el martiri en la persecució duta a terme baix Dioclecià. (c. 304)

4. A Cesarea de Capadòcia, igualment a l'actual Turquia, sant Gordi [o Gordià], màrtir, al qual sant Basili va considerar èmul, com a centurió que era, del que va estar al costat de la Creu, ja que va confessar a Jesús, Fill de Déu, durant la persecució desencadenada baix Dioclecià. (304)

5. A Pàdua, a la regió ara italiana de Venècia, commemoració de sant Daniel, diaca i màrtir. (c. 304)

6. A Parios, a l’Hel·lespont, hui Turquia, sant Teògen, màrtir, qui, en negar-se a formar part de la milícia a causa de la seua fe cristiana, en temps de l'emperador Licini va ser martiritzat en la presó i finalment llançat a la mar. (320)

7. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Florenci, bisbe, que va participar en el concili celebrat a Valença. (d. 377)

8. A París, a la Gàl·lia, de nou França actualment, santa Genoveva, verge de Nanterre, que a quinze anys, aconsellada pel bisbe Germà d'Auxerre, va prendre el vel de les vèrgens. Va animar els habitants de la ciutat, acoquinats per les incursions dels huns, i va ajudar els seus conciutadans en temps de fam. (c. 500)

Va nàixer prop de París l'any 422. Encara xiqueta, es va trobar amb sant Germà, venerable bisbe, el qual li va aconsellar que dedicara la seua vida a servir a Déu i el proïsme, i així ho va fer. A quinze anys va formar amb un grup d'amigues una associació de dones dedicades a l'apostolat i a ajudar els pobres. No eren religioses però vivien molt santament a sa casa o al lloc de treball, i assistien molt al temple i ajudaven tant com podien els més necessitats. Quan tenia trenta anys va sentir dir que el terrible bàrbar anomenat Atila s'acostava amb cent mil guerrers per a assetjar París i destruir-la a sang i foc. La gent volia eixir fugint però Genoveva els va convéncer que en lloc d’eixir corrents el que havien de fer era anar a l'església a resar. Quasi la linxen els covards, però la majoria li va fer cas i es van dedicar a pregar, i la ciutat es va salvar de ser atacada, ja que el ferotge Atila, quan ja arribava a París, va canviar d'improvís de rumb i es va dirigir cap a Orleans, però pel camí li van eixir a l'encontre els exèrcits cristians i el van derrotar en la terrible batalla dels Camps Catalàunics. Així es va complir el que havia anunciat Genoveva, que si el poble pregava amb fe la ciutat de París no seria atacada. Això li va donar una gran popularitat en esta capital. Després va arribar a París una espantosa escassetat i carestia i la gent es moria de gana. Genoveva, en lloc de queixar-se, va reunir un bon grup d'hòmens i se'n va anar riu amunt buscant menjar, i va tornar amb les barques plenes de comestibles, i així va salvar una vegada més la ciutat. Les dades sobre esta santa les coneixem perquè les va escriure Gregori de Tours, uns vint anys després d'haver mort ella. (Font: Santoral de l’Arquebisbat de Tarragona)

9. A Lentini, lloc de Sicília, a Itàlia, sant Llucià, bisbe. (s. X)

10. Al monestir de Mannanam, a Kerala, estat de l'Índia, sant Quirze Elias Chevara, prevere, fundador de la Congregació de Germans Carmelites de Maria Immaculada. (1871) Canonitzat en 2014.