22 de març de 2026, diumenge V de Quaresma

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A

(abans, Diumenge I de Passió )


Lectura primera Ez 37,12-14

Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, vos faré eixir de les vostres sepultures i vos faré tornar a la terra d'Israel. I quan obriré els vostres sepulcres i vos faré eixir de les vostres sepultures, sabreu que jo soc el Senyor. Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i vos deixaré en la vostra terra. En aquell moment sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complit». Diu el Senyor Déu.

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.
Senyor, escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
este clam que vos suplica.

R. Són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.

Si teniu en compte les culpes,
Senyor, ¿qui es pot sostindre?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.
La meua ànima espera el Senyor,
més que els sentinel·les el matí. R.

Més que els sentinel·les el matí, 
que Israel espere el Senyor. 
Perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimirà Israel
de totes les seues culpes. R.

Lectura segona Rm 8,8-11

L'Esperit d'aquell que va ressuscitar a Jesús
d'entre els morts, habita en vosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Els qui viuen segons la carn no poden agradar a Déu; però vosaltres no viviu segons la carn sinó segons l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en el vostre interior. I si algú de vosaltres no té l’Esperit de Crist, no és de Crist, però si Crist està en vosaltres, encara que el cos haja de morir per culpa del pecat, com que esteu justificats, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar a Jesús d’entre els morts, el mateix que va ressuscitar a Crist d’entre els morts donarà vida als vostres cossos mortals gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a-26

Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;
els qui creuen en mi, no moriran mai.

Evangeli Jo 11,1-45

Jo soc la resurrecció i la vida

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta. Maria era qui, més avant, ungí el Senyor amb perfum i li torcà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dos germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que ameu tant està malalt». Jesús, en sentir açò, va dir: «Eixa malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu; el Fill de Déu serà glorificat». Jesús amava a Marta i a la seua germana i a Llàtzer, però quan va saber que estava malalt, es va quedar encara dos dies en el lloc on estava. Després, passats eixos dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».
Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus vos volien apedregar, ¿i ara hi torneu?». Jesús contestà: «¿No són dotze hores les hores del dia? Els qui caminen de dia no entropessen, perquè veuen la claror d'este món, però els qui caminen de nit sí que entropessen, perquè els falta la claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit; vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la seua mort, però els deixebles es pensaven que parlava del descans de la son. I Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M'alegre de no haver estat allí; serà en profit vostre, a fi que cregueu. Però ara anem a buscar-lo». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem també nosaltres, morirem amb ell». Quan Jesús va arribar, ja feia quatre dies que Llàtzer estava en el sepulcre.
Betània està prop de Jerusalem, a cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava, va eixir a esperar-lo. Maria es va quedar en casa. Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s’hauria mort; però, ara i tot, sé que Déu vos concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tots ressusciten el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que haja mort, viurà, i tot el qui viu i creu en mi, no morirà mai. Creus açò?» Ella li diu: «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Crist, el Fill de Déu que havia de vindre al món».
Havent dit això, anà a cridar la seua germana Maria i li digué en veu baixa: «El Mestre està ací i et crida». Quan ella sentí això s'alçà de seguida i anà a buscar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava en el lloc on Marta l'havia trobat. Els jueus que estaven amb ella en casa per a donar-li el condol, en vore que s'alçava així i se n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on estava Jesús i, en vore'l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort». Jesús, quan va vore com plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, es va commoure profundament i es va contorbar. I va preguntar:
«¿On l’heu posat?» Li diuen: «Vingueu a vore-ho, Senyor». Jesús es posà a plorar i els jueus deien: «Mireu com el volia», però altres deien: «Este que va obrir els ulls al cego, ¿no hauria pogut evitar la mort de Llàtzer?» Jesús, commogut una altra vegada, arribà on estava el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús diu: «Lleveu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja fa mala olor; fa quatre dies que és mort». Jesús li respon: «¿No t’he dit que si creus voràs la glòria de Déu?» Llevaren la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, vos done gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però ho dic per la gent que m'envolta, per a que creguen que vós m’heu enviat». I a continuació, va cridar fort: «Llàtzer, ix fora». I el mort va eixir, amb els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i veren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

A. Pròxims ja els dies de la Passió del Senyor, l'oració col·lecta d'este diumenge ens recorda que va ser l'amor el que va moure el Fill a entregar-se a la mort per la salvació del món. Però vencerà la mort ressuscitant perquè nosaltres participem en la seua resurrecció: «Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida» (1 lect). Es tracta del mateix Esperit Sant que va ressuscitar a Jesús d'entre els morts i que, si habita en nosaltres per la gràcia, també vivificarà els nostres cossos (2 lect). En l'evangeli Crist se'ns revela com la resurrecció i la vida: «els qui creuen en mi, no moriran mai».

B. Jesús és la vida, i la seua vida comença ací quan busquem la seua gràcia unint-nos a ell. Jesús li diu a Marta que el seu germà ressuscitarà, i ella l'entén dins de la seua fe jueva com que ressuscitarà el darrer dia. Jesús, ara, corregix això també, i diu que ell mateix és la resurrecció i la vida, en el sentit que, qui creu en ell, ja ha ressuscitat, no morirà mai. Jesús parla que som immortals, que la mort podrà destruir el nostre cos material, però que creent en ell, que és la resurrecció i la vida, no morirem per sempre. Jesús ressuscitat és la manifestació de la glòria de Déu! Esta és la veritat de Déu que tots anem buscant.


* * * * *


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de març

1. Commemoració de sant Epafrodit, a qui l'apòstol sant Pau diu germà, cooperador i company en els combats. (s. I)

Epafrodit (“abellidor”) és un dels molts col·laboradors que va tindre l’apòstol Pau. Cristià de la ciutat de Filips, la seua comunitat el va enviar a portar uns “bons recursos per a les seues despeses”, a Pau, que es trobava empresonat (cf. Fl 4,16-18). En el viatge, Epafrodit cau malalt i està a punt de morir, però, una vegada restablit, Pau li encarrega de dur als filipencs la carta que tenim en el Nou Testament, i en la qual l’apòstol no estalvia alabances al seu amic, qualificant-lo com a “germà, company de faena i de lluita” (Fl 2,25-30). [font]

2. A Narbona, al sud de la Gàl·lia, hui França, a la via Domítia, fora de la ciutat, sepultura de sant Pau, bisbe i màrtir(s. III)

3. A Galàcia, a l'actual Turquia, sants Calinic i Basilisa, màrtirs(s. inc.)

4. A Ankara, també a Galàcia, sant Basili, prevere i màrtir, que durant tot el mandat de l'emperador Constanci es va oposar enèrgicament als arrians, i després, sota l'emperador Julià, per haver pregat públicament a Déu que cap cristià s'apartara de la fe, va ser capturat i conduït al prefecte de la província i, després de nombrosos turments, va consumar el seu martiri. (362)

5. Commemoració de santa Lea, viuda romana, les virtuts i mort de la qual van rebre les lloances de sant Jeroni. (c. 383)

6. a Osimo, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Benvingut Scotivoli, bisbe, que, elegit pel papa Urbà IV per a esta seu, va promoure la pau entre els ciutadans i, segons l'esperit dels Germans Menors, va voler morir sobre terra nua. (1282)

7. A Londres, a Anglaterra, sant Nicolau Owen, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant molts anys va crear refugis per a acolliment de sacerdots, a causa de la qual cosa, sota el regnat de Jaume I, va ser empresonat i cruelment torturat en el poltre fins a exhalar l'esperit, confessant gloriosament a Crist Senyor. (1606)

8. A Angers, a França, beat Francesc Chartier, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat per ser sacerdot. (1794)

9. Commemoració de sant Agustí Zhao Rong, prevere i màrtir, que a la província de Sichuan, a la Xina, en temps de persecució va ser tancat en una presó per la seua condició de cristià, i allí va trobar la mort en un dia no precisat de primavera. La seua memòria se celebra el dia 9 de juliol(1815)

10. Al camp de concentració d'Stutthof, prop de Gdansk, a Polònia, beats Marià Górecki i Bronislau Komorowski, preveres i màrtirs, que van ser afusellats durant l'ocupació militar de la seua pàtria pels seguidors de doctrines hostils a la religió. (1940)

11. Beat Clement August Graf von Galen (Alemanya 1878-1946Bisbe de Münster (cardenal des de 1933).

21 de març de 2026, dissabte IV de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE QUARESMA


La Quaresma: ¿què diem de Jesús?

Oració col·lecta

Que l’acció de la vostra misericòrdia, Senyor,
moga els nostres cors,
ja que sense vós
no vos podem complaure.
Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Jr 11,18-20

Jo era com un corder mans que porten a matar

Lectura del llibre de Jeremies

Senyor, m'heu fet saber, i ara ja sé,
m'heu fet vore les seues intrigues. 
Jo, com un corder mans que porten a matar,
no sabia que conspiraven contra mi i deien:
«Talem l'arbre en ple vigor,
arranquem-lo de la terra dels vius
i que ningú recorde més el seu nom».

Senyor de l'univers, que jutgeu segons dret 
i proveu el cor i la ment:
que veja com feu justícia,
jo que vos he confiat la meua causa.

Salm responsorial 7,2-3.9bc-10.11-12 (R.: 2a)

Senyor, Déu meu, en vós trobe refugi;
salveu-me dels perseguidors, allibereu-me,
que si algú, com un lleó, m'arrapa la vida,
¿qui la rescatarà, qui la salvarà?

R. Senyor, Déu meu, en vós trobe refugi.

Feu-me justícia, Senyor,
perquè soc honrat i no tinc culpa.
Ja n'hi ha prou de la malícia dels malvats!
Vós, Déu just, doneu raó a l'innocent,
vós que proveu el cor i la ment. R.

Déu és l'escut que em protegix,
el salvador dels rectes de cor.
Déu jutja segons dret,
Déu s'imposa cada dia. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Jo 7, 40-53

El Messies, ¿ha de vindre de Galilea?

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, alguns del poble, que havien oït estes paraules de Jesús, començaren a dir: «Este és realment el Profeta»; uns altres deien: «És el Messies»; però uns altres preguntaven: «El Messies, ¿pot vindre de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que "serà descendent de David i vindrà de Betlem, el poble de David"?» I la gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien arrestar-lo, però ningú li va posar les mans damunt.
Els guardes del temple tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i estos els preguntaren: «¿Per què no l'heu portat?» Ells els respongueren: «No ha parlat mai ningú com este home». Els fariseus replicaren: «Vosaltres ¿també vos heu deixat enganyar? ¿És que alguna autoritat o algun fariseu ha cregut en ell? Eixa gentola, que no coneix la Llei, està maleïda».
U del sanedrí, Nicodem, que al principi havia visitat a Jesús, preguntà: «¿És que la nostra Llei permet jutjar a algú sense haver-lo escoltat i sense saber què ha fet?» Ells li objectaren: «¿Tu també eres galileu? Estudia l'Escriptura i voràs com de Galilea no pot eixir cap profeta». I cada u se n'anà a sa casa.
Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor,
esta ofrena de reconciliació,
i amb la força del vostre amor
inclineu cap a vós la nostra voluntat,
encara que siga rebel.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que els vostres sagraments ens purifiquen, Senyor,
i en el seu poder salvador ens facen agradables. 
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Protegiu, Senyor, el vostre poble
que es prepara per a les festes de Pasqua
i acompanyeu-lo amb l'abundància de la vostra gràcia,
per a que a través dels consols terrenals
siguen guiats als béns eterns.
Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de març

1. A Egipte, sant Serapió, anacoreta(s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs d'Alexandria d'Egipte, que en temps de l'emperador Constanci i del prefecte Filagri, van ser sacrificats el Divendres Sant de la Passió del Senyor, en irrompre els arrians i els pagans en diverses esglésies. (339)

3. A Lauconne, a la regió de Lió, a la França actual, mort de sant Lupicí, abat, que juntament amb el seu germà sant Romà, va observar en els boscos del Jura les regles monàstiques. (480)

4. A Irlanda, sant Endeu [o Enda], abat, que a l'illa d'Aran va fundar un cenobi tan cèlebre, que, per la seua fama, esta illa va ser anomenada "dels Sants". (c. 542)

5. A Montecassino, a l'actual Itàlia, mort de sant Benet, abat, la memòria del qual se celebra el dia 11 de juliol. (547)

Fins a la reforma de 1969, Sant Benet se celebrava este dia de la seua mort: 21 de març. La diada es traslladà a l’11 de juliol, per a evitar que caiguera durant la Quaresma. Els benedictins i cistercencs, però, a més de l’11 de juliol, també el celebren hui com el “traspàs del Pare Sant Benet”.

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, passió de sant Jaume, conegut pel sobrenom de "Confessor", que va lluitar valentament a favor del culte de les santes imatges i va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (c. 824)

7. A Valence, a la regió de Vienne, a França, sant Joan, bisbe, que primer va ser abat de Bonnevaux, i després, elegit per a la seu episcopal, va patir moltes contrarietats en defensa de la justícia, i va ajudar generosament els pobres i els mercaders arruïnats. (c. 1145)

Sant Nicolau de Flüe
8. A la regió muntanyenca comunament dita Ranft, al costat de Sachseln, a Suïssa, sant Nicolau de Flüe, que, per inspiració divina, desitjós d'un altre gènere de vida, va deixar l'esposa i els deu fills, i es va retirar a la muntanya per a abraçar la vida d'anacoreta, en la qual va arribar a ser cèlebre per la seua dura penitència i menyspreu del món. Solament una vegada va eixir de la seua cel·la, i va ser per a calmar amb una breu exhortació els qui estaven a punt d'enfrontar-se en una guerra civil. (1487) Patró de Suïssa.

9. A Dorchester, a Anglaterra, beat Tomàs Pilchard, prevere i màrtir, home docte i mans, que en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot. Amb ell es commemora també el beat Guillem Pike, màrtir, d'ofici fuster, que en la mateixa ciutat i en dia desconegut, sota el mateix regnat va ser esquarterat amb gran crueltat per haver-se reconciliat amb l'Església Romana. (1591)

10. A York, també a Anglaterra, beat Mateu Flathers, prevere i màrtir, que havent sigut alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, en temps del rei Jaume I, va ser esquarterat viu per la seua fidelitat a Crist. (1608)

11. A Ronco Scrivia, lloc de la regió italiana de Ligúria, beata Beneta Cambiagio Frassinello, que, d'acord amb el seu marit, espontàniament va renunciar a la vida conjugal i va fundar l'Institut de Germanes Benedictines de la Providència, per a la instrucció cristiana de jóvens pobres i abandonades. (1858)

20 de març de 2026, divendres IV de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA


La Quaresma: elegir el camí del just perseguit o el dels perseguidors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós doneu l’ajuda convenient a la debilitat humana;
feu que acollim amb alegria
i reproduïm en la nostra conducta
els efectes de la vostra gràcia.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Sa 2,1a.12-22

Condemnem-lo a una mort vergonyosa

Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats van errats quan diuen entre ells:
«Posem un parany al just; ens molesta i està contra tot el que fem; ens retrau que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneiximent de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees; només de vore'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seua vida és diferent de la dels altres i camina per sendes estranyes. Ens té per moneda falsa i s'aparta dels nostres camins com de la pesta. Diu que el final dels justs serà afortunat i presumix de tindre a Déu com a pare. A vore si les seues paraules són veres, comprovem quin serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si sap suportar els mals; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu l'auxiliarà».
Així pensen ells, però van errats. La malícia els encega. Desconeixen els designis secrets de Déu; per això no esperen la recompensa d'una vida santa, ni creuen que Déu premie les ànimes irreprensibles.

Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)

El Senyor s'enfronta als malvats,
en la terra es perdrà el seu record.
Als qui clamen, el Senyor els escolta
i els trau de tots els perills.

R. El Senyor s'acosta als cors afligits.

El Senyor s'acosta als cors afligits,
i sutura els cors trencats.
El just patix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera. R.

Vetla per tots els seus ossos,
no en trencaran ni u.
El Senyor rescata els seus servents,
no acusarà els qui confien en ell. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 7,1-2.10.25-30

Volien agarrar-lo, però encara no havia arribat la seua hora

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea: no volia anar a Judea, perquè els jueus volien matar-lo. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús ja havien pujat a Jerusalem per a assistir a la festa, ell també hi va pujar, però d'incògnit, no a la vista de tots.
Alguns de Jerusalem comentaven: «¿No és este el que volien matar? ¿Com és que parla obertament i no li diu res ningú? ¿És que l'han reconegut com a Mesies les nostres autoritats? Però quan arribarà el Mesies, no sabrà ningú d'on és; d'este, en canvi, sí que ho sabem». 
I Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc; encara que, de fet, no he vingut pel meu compte, sinó que m'envia aquell que és veraç, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell el qui m'ha enviat». 
Per això volien agarrar-lo, però ningú li va posar les mans damunt, perquè encara no havia arribat la seua hora. 
Oració sobre les ofrenes

Que este sacrifici, Déu totpoderós,
ens purifique amb la seua força
i ens permeta arribar renovats a les celebracions de Pasqua,
inici de la nostra salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, que este sagrament,
que marca el pas de l'antiga aliança a la nova,
ens despulle de l'home antic
i ens renove en esperit.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Mireu amb bondat, Senyor, els vostres fidels,
i protegiu amb la vostra ajuda benèvola
els que confien en la vostra misericòrdia.
Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'Evangeli de hui és clar, ¿no? Jesús estava amagat estos darrers dies perquè la seua hora encara no havia arribat; però Ell sabia quin seria el seu final, quin seria el seu propòsit. Jesús va ser perseguit. Ell certament «sabia quin seria el seu final». Les persecucions comencen de seguida, quan «al començament de la seua predicació torna al seu país, va a la sinagoga i predica». Aleshores, «immediatament després d'una gran admiració, comencen» les murmuracions. Però sabem d'on ve això. Este és u de nosaltres. ¿Però amb quina autoritat ens ve a ensenyar? ¿On va estudiar? El desqualifiquen! És la mateixa història, ¿no? —¡Però sabem d'on és este! Però, quan Crist vinga, ningú no sabrà d'on és. En una paraula, és la mateixa actitud de sempre: «desacrediten el Senyor, desacrediten el profeta per a llevar-li autoritat». (Homilia Santa Marta, 4 d'abril de 2014)

* * * * *


Aniversari del naiximent del papa Lleó XIII (1810)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de març

1. Commemoració de sant Arquip, company de l'apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs. (s. I)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants Pau, Ciril i altres, màrtirs(s. inc)

3. A Metz, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Urbici, bisbe(c. 450)

Sant Martí de Braga
4. A Braga, ciutat de Portugal, sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia, conegut pel sobrenom de "Dumenc" per haver regit primer la seu de Dumium [Dume], des de la qual va passar després a la de Braga, on amb el seu zel i predicació, van abandonar els sueus d'eixa diòcesi l'heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. (c. 579)

5. A l'illa de Farne, a Northúmbria, actual Anglaterra, trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que en el seu ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans havia demostrat al monestir i a l'erm, i va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. (687)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sepultura de sant Volfram, qui, sent monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, tornat a l'esmentada abadia, va descansar allí en la pau del Senyor. (c. 700)

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d'Apol·lònia, a Macedònia, actual Albània, que, per donar culte a les santes imatges, va ser enviat a l'exili per l'emperador Lleó l'Armeni. (733)

8. A la laura de Sant Sabas, a Palestina, martiri de vint sants monjos, asfixiats amb fum a l'església de la Mare de Déu pels sarraïns, que havien assaltat el monestir. (797)

9. A Siena, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Ambròs Sansedoni, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tots. (1287)

10. A Praga, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Joan Nepomucé, prevere i màrtir, que per defendre l'Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV, i sotmés a turments i tortures, encara amb vida va ser llançat al riu Moldava. (1393)

11. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Baptista Spagnoli, prevere de l'Orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar el mateix Orde, del qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. (1516)

12. A Florència, ciutat de la Toscana, també a Itàlia, beat Hipòlit Galantini, fundador de l'Associació de la Doctrina Cristiana de sant Francesc d'Assís, que va realitzar una destacadíssima labor en la instrucció catequètica dels xiquets i de la gent senzilla. (1619)

13. A Ernée, a la regió de Mayenne, a França, beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va entregar a la cura dels xiquets i els malalts, i que, per haver ocultat dels perseguidors a sacerdots durant la Revolució Francesa, va ser morta a espasa. (1794)

14. A Tarragona, beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus vexacions i, acusat falsament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa i abandonat per tots. (1872)

15. A Bilbao, ciutat del País Basc, santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Serventes de Jesús de la Caritat, a les quals va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. (1912)
16. A Lviv, a Ucraïna, sant Josep Bilczewski, bisbe, que es va dedicar amb gran caritat a l'edificació dels costums i a la instrucció del clero i del poble de ritu llatí, i en l'atroç temps de guerra que va assolar aquella regió va fer quant era a la seua mà per a ajudar els pobres i necessitats. (1923) Canonitzat en 2005.

entrada destacada

22 de març de 2026, diumenge V de Quaresma

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A (abans, Diumenge I de Passió ) Lectura primera Ez 37,12-14 Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida...

entrades populars