8 de juliol de 2026, dimecres XIV

DIMECRES DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 10,1-3.7-8.12

És hora de buscar-me a mi, el Senyor

Lectura de la profecia d'Osees

Israel era una vinya exuberant,

que donava molt de fruit.

Com més abundava el seu fruit,

més altars construïa;

com més fèrtil era la terra,

més esteles consagrava.

El seu cor és capritxós

i ara expiarà la seua culpa.

Déu derrocarà els altars;

les esteles, les assolarà.

Ara dirà: «No tenim rei

perquè no teníem temor del Senyor.

I, a més, un rei, ¿de què ens serviria?».

Samaria i el seu rei es perden

com l'espuma sobre l'aigua.

Seran destruïts els santuaris del mal,

que són el pecat d'Israel;

creixeran espines i cards

damunt dels seus altars.

I diran a les muntanyes: «Cobriu-nos»,

i als tossals: «Espenyeu-vos damunt de nosaltres».

Sembreu llavor de justícia

i segareu fruits de bondat;

llaureu un camp nou.

És hora de buscar-me a mi, el Senyor,

fins que arribe i faça ploure la justícia.

Salm responsorial 104,2-3.4-5.6-7 (R.: 4b)

Canteu al Senyor al so de les cítares,

mediteu tots els seus prodigis.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

R. Busqueu sempre la presència del Senyor.

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència.

Recordeu les meravelles que ha obrat,

els seus prodigis i les seues decisions. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit:

ell, el Senyor, és el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,1-7

Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va convocar els dotze deixebles i els va donar autoritat sobre els esperits malignes, per a poder expulsar-los, i també per a curar qualsevol patiment i malaltia.

Els noms dels dotze apòstols són: primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar.

Jesús va enviar estos dotze, i ela va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes de la casa d'lsrael. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop».

* * * * *

Venerable valencià Vicent Vítor, dominicà (1696)

Aniversari de la mort de l'escriptor Giovanni Papini (1956)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de juliol

Àquila i Priscil·la

1. Commemoració dels sants esposos Àquila i Prisca o Priscil·la, col·laboradors de l'apòstol Pau, a qui acollien en sa casa i per la protecció del qual van exposar les seues vides. (s. I)

2. A Heraclea, a Tràcia, actual Turquia, santa Glicèria, màrtir. (s. inc.)

3. A Cesarea de Palestina, hui Israel, sant Procopi, màrtir, que en temps de l'emperador Dioclecià va ser conduït des de la ciutat de Scytópolis a Cesarea, on, per manifestar audaçment la seua fe, va ser decapitat immediatament pel jutge Fabià. (c. 303)

4. A Taormina, a la regió actualment italiana de Sicília, sant Pancraç, màrtir, que pel que sembla va ser el primer bisbe d'esta Església. (s. inc.)

5. A Toul, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Auspici, bisbe. (s. V)

6. A Renània, actual Alemanya, sant Disibod, ermità, que, havent reunit alguns companys, va fundar un monestir al costat del riu Nahe. (s. VII)

7. Al monestir de Bilsen, a Brabant, ara Bèlgica, santa Landrada, abadessa. (690)

8. A Würzburg, ciutat d'Austràsia, hui Alemanya, sant Quilià, bisbe i màrtir, natural d'Irlanda, des d'on va viatjar a esta regió per a predicar l'Evangeli, i on va ser martiritzat per vetlar diligentment perquè s'hi observara la vida cristiana. (s. VII ex.)

9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, mort dels sants monjos abrahamites, que, en temps de l'emperador Teòfil, van patir el martiri per defendre el culte de les sagrades imatges. (s. IX)

10. A Spina Lammberti, a la regió italiana d'Emília-Romanya, trànsit del papa sant Adrià III, que amb gran zel va buscar la reconciliació de l'Església de Constantinoble amb la de Roma, però, afectat d'una greu malaltia, va morir santament en un viatge a les Gàl·lies. (885)

11. A Tívoli, al Laci, també a la Itàlia actual, trànsit del beat Eugeni III, papa, deixeble estimat de sant Bernat, que, elegit pontífex després d'haver sigut abat del monestir dels sants Vicent i Anastasi ad Acquas Salvias, va defendre amb tenacitat el poble cristià de Roma de les insídies dels heretges i va renovar també la disciplina eclesiàstica. (1153)

12. A Shimabara, al Japó, beat Manci Araki, màrtir, que per haver allotjat a sa casa al beat Francesc Pacheco, prevere, va ser tancat en la presó, on va morir consumit per la tisi. (1626)

13 Beat Pere Vigne (Boucieu, França 1670-1740). Sacerdot, fundador de les Germanes del Santíssim Sagrament.

14. A la ciutat de Youngnian, a Hebei, província de la Xina, sant Joan Wu Wenyin, màrtir, que, sent catequista, per negar-se a renunciar a la fe cristiana i abraçar el paganisme, va ser decapitat durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan. (1900)

7 de juliol de 2026, dimarts XIV

DIMARTS DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 8,4-7.11-13

Qui sembra vents, cull tempestats

Lectura de la profecia d'Osees

Açò diu el Senyor:

«Entronitzen reis que jo no he elegit,

nomenen governants que jo no he aprovat.

Amb el seu or i la seua plata han fet ídols,

i seran la seua ruïna!

El teu vedell empesta, Samaria;

s'ha encés contra ells la meua ira.

¿Quant de temps tardaran a retrobar la innocència?

Este vedell és cosa d'Israel;

l'ha fet un artesà, i no és Déu.

El vedell de Samaria acabarà fet a trossos.

Qui sembra vents, cull tempestats.

Blat sense espiga, no dona farina,

que si en dona, se la paparan els estrangers.

Efraïm multiplica els altars per a expiar els pecats,

i només són ocasió de més pecats.

Li he escrit molts preceptes,

però els considera estranys.

Ja poden immolar víctimes i menjar-ne la carn,

que a mi, el Senyor, no m'agraden:

tinc presents les seues culpes,

demanaré comptes dels seus pecats. 

Hauran de tornar a Egipte».

Salm responsorial 113B,3-4.5-6.7ab-8.9-10 (R.: 9a)

El nostre Déu està en el cel,

els seus plans, els du a terme.

Però els ídols d'ells són plata i or,

obra humana i res més.

R. La casa d'Israel confia en el Senyor.

Tenen boca i no parlen,

tenen ulls i no s'hi veuen,

tenen orelles i no senten,

tenen nas i no oloren. R.

Les seues mans no toquen,

els seus peus no caminen.

Seran com ells els qui els fan,

i tots els qui confien en ells. R.

La casa d'Israel confia en el Senyor:

és el seu auxili i el seu escut.

La casa d'Aaron confia en el Senyor:

és el seu auxili i el seu escut. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Mt 9,32-38

La collita és abundant, però els segadors són pocs

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, portaren a Jesús un mut endimoniat. Jesús va expulsar el dimoni i el mut va parlar. La gent, meravellada, deia: «No s'ha vist mai cosa igual a Israel». Però els fariseus deien: «Este expulsa els dimonis pel poder del príncep dels dimonis».

Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, proclamava la Bona Nova del Regne i curava tota malaltia.

En vore les multituds, li van fer llàstima, perquè estaven maltractades i desolades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs; per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats». 

 

* * * * *

A Urgell, ciutat de Catalunya, sant Ot [Odó o Dot]. (1122)

Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra

Aniversari de la mort a Benimaclet de Carles Salvador i Gimeno, poeta i gramàtic (1955)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juliol

1. Commemoració de sant Panté d'Alexandria, home ple de zel apostòlic, enriquit amb tota classe de saviesa, coneixedor en alt grau de la Paraula de Déu i el seu amant apassionat, sobre el qual la tradició conta que la seua fe i ardent caritat el van impulsar a anar a predicar l'Evangeli a pobles desconeguts de llunyanes regions d'Orient, i que en tornar finalment a Alexandria, a Egipte, allí va descansar en pau, en temps de l'emperador Antoní Caracalla. (s. III)

2. A Faremoutiers, prop de Meaux, a Aquitània, hui França, santa Edilburga, abadessa del monestir de Faremoutiers, que, sent filla del rei dels angles orientals, va donar glòria a Déu amb la seua severa abstinència i la seua virginitat perpètua. (695)

3. A Winchester, a Anglaterra, sant Edda, bisbe de la Saxònia occidental, home de preclara saviesa, que des de Dorchester va traslladar el cos de sant Birí a esta ciutat, en la qual va fixar la seua seu episcopal. (706)

4. A Eichstätt, a Francònia, actualment Alemanya, sant Willibald, bisbe, el qual, havent professat com a monjo, va peregrinar al llarg de llocs sants i moltes regions per a renovar en ells la vida monàstica, fins que sant Bonifaci el va ordenar bisbe d'esta ciutat i va fer d'ell un valuós col·laborador en l'evangelització de Germania, perquè va convertir molts pobles a Crist. (787)

Sant Màel Ruain

5. A Tallaght, a Irlanda, sant Màel Rúain, bisbe i abat, que va renovar amb gran afany la celebració de la sagrada litúrgia, el culte dels sants i la disciplina monàstica. (789)

6. A Urgell, ciutat de Catalunya, al regne d'Aragó, sant Ot, que, elegit bisbe per aclamació popular quan era encara seglar, confirmat seguidament va defendre els més humils i va ser bondadós envers tots. (1122)

7. A Perusa, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, trànsit del papa beat Benet XI, de l'Orde de Predicadors, que, benigne i bondadós, conciliador i amant de la pau, va promoure durant el seu breu pontificat la concòrdia en l'Església, la renovació de la disciplina i l'enaltiment de la devoció religiosa. (1304)

8. A Fossano, lloc del Piemont, també a Itàlia, beat Oddino Barotti, prevere, rector pobre i auster, que va consumir la seua vida lliurant-se dia i nit a la cura de malalts i moribunds durant el transcurs d'una pesta contagiosa. (1400)

9. A Winchester, a Anglaterra, beats Rogeli Dickinson, prevere, i el llaurador i pare de família Raül Milner, pobre i illetrat, però ferm en la fe, que en temps de la reina Isabel I van ser empresonats, cruelment turmentats i, finalment, condemnats al patíbul. Amb ells es commemora el beat Llorenç Humphrey, que havia abraçat la fe catòlica en la seua joventut i que va morir penjat en data incerta. (1591)

10. En la mar, enfront de la població de Rochefort, a França, beat Joan Josep Juge de Saint-Martin, prevere i màrtir, que, sent canonge de Llemotges, va ser detingut durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, i tancat en condicions inhumanes en una nau, va passar d'este món al Senyor consumit per la malaltia. (1794)

11. A Orange, també a França, beata Ifigènia de Sant Mateu (Francesca Maria Susanna) de Gaillard de la Valdène, verge, monja benedictina, màrtir durant la Revolució Francesa. (1794)

12. Prop de la ciutat de Hengyang, a la província de Hunan, a la Xina, sants Antoní Fantosati, bisbe, i Josep Maria Gambaro, prevere de l'Orde dels Menors, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en acostar-se a la costa per a prestar ajuda als fidels cristians, van ser lapidats. (1900)

13. A la ciutat de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina també, sant Marc Ji Tianxiang, màrtir, qui, exclòs per trenta anys del banquet eucarístic per no voler abstenir-se de l'ús de l'opi, no per això va cessar de continuar demanant una mort santa per a concloure la seua vida i, citat a judici, després d'haver professat fermament la seua fe en Crist, va ser admés al banquet etern. (1900)

14. Al poble de Hujiacun, a Shenxian, també a la província xinesa de Hebei, santa Maria Guo Lizhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, com una altra mare dels Macabeus, va donar ànims als set membres de la seua família que l'acompanyaven en el lloc del suplici, va demanar ser ella l'última a ser executada, i així, havent-los vist partir prèviament a tots al cel, finalment els va seguir. (1900)

15. Al poble de Rakunai, a Nova Bretanya, illa de Papua-Nova Guinea a la Melanèsia, beat Pere To Rot, màrtir, pare de família i catequista, que en temps de guerra va ser arrestat per haver perseverat en el seu ministeri, i va sofrir el martiri sota els efectes d'una injecció de verí letal. (1945)

16. A la ciutat de León, a Nicaragua, beata Maria Romero Meneses, verge de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora, que en el territori de Costa Rica es va dedicar, amb bondat i eficàcia, a la instrucció de les jóvens, especialment les pobres i marginades, i va difondre la devoció a l'Eucaristia i a la Santíssima Mare de Déu. (1977)

6 de juliol de 2026, dilluns XIV

DILLUNS DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 2,16.17b-18.21-22

Et prendré com a esposa per sempre

Lectura de la profecia d'Osees

Açò diu el Senyor: 

«Jo la seduiré, 

la conduiré al desert 

i li parlaré al cor. 

Allí em correspondrà com quan era jove, 

quan va eixir del país d'Egipte. 

Aquell dia em dirà "Marit meu", 

no em dirà més "Baal meu". 

Ho dic jo el Senyor. 

Et prendré com a esposa per sempre 

i seré per a tu un espòs bo, fidel, 

amorós, compassiu. 

Seré per a tu un espòs lleial, 

i tu coneixeràs el Senyor».

Salm responsorial 144,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)

Vos beneiré dia a dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és gran i digne de tota alabança.

La seua grandesa és incalculable.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet,

li fa la lloança de les vostres proeses.

Ens fan saber la glòria del Senyor,

i jo celebre els seus prodigis. R.

Ells ens parlen de gestes temibles,

i jo conte les grandeses del Senyor;

recorden que és immensa la seua bondat

i aclamen els seus favors. R.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo per amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26

La meua filla acaba de morir-se, però si veniu, tornarà a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús estava parlant i es va presentar u dels principals del poble, que va caure als seus peus i li va dir: «La meua filla acaba de morir-se, però si veniu a imposar-li les mans, tornarà a la vida». Jesús es va alçar i el va seguir, acompanyat dels deixebles.

Pel camí, una dona, que feia dotze anys que patia pèrdues de sang, se li va acostar per darrere i li va tocar la vora del vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja quedaré curada». Jesús es va girar i, al vore-la, li va dir: «Ànim, filla meua: la teua fe t'ha salvat». I des d'aquell moment va quedar curada.

Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home principal i va vore l'escama de la gent i els qui tocaven les flautes, els va dir: «Aneu-vos-en: la criatura no s'ha mort, només dorm». Però ells es burlaven de Jesús. Quan la gent va eixir fora, Jesús va entrar, va donar la mà a la xiqueta i ella es va alçar. La notícia del fet es va escampar per tota la regió.

MEDITACIÓ

Podeu llegir la paràfrasi de sor Isabel de Villena: Com el Senyor ressuscità una donzella, filla del príncep de la sinagoga.

* * * * *

Santa Maria Goretti, verge i màrtir (mem. ll.)

A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia 22 de juny (1535).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 6 de juliol

Santa Maria Goretti, verge i màrtir, que en el transcurs d'una infància difícil, ajudant a sa mare en les labors de la casa, es va distingir ja per la seua pietat. Quan no tenia més que dotze anys, va morir en defensa de la seua castedat a causa de les punyalades que li va assestar un jove que intentava violar-la quan estava sola a sa casa, pròxima a la localitat de Nettuno, a la regió del Laci, d'Itàlia. (1902)

2. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, santa Ciríaca, verge, màrtir en temps de l'emperador Dioclecià, que és objecte de gran veneració a Tropea, a Calàbria. (s. IV)

3. A Fiesole, a la regió italiana de la Toscana, sant Ròmul, diaca, celebrat com a primer màrtir d'esta ciutat. (s. inc.)

4. A Egipte, sant Sísoes, de sobrenom "el Gran", ermità, molt insigne per la perfecció amb què va practicar la vida monàstica. (c. 429)

5. A Escòcia, commemoració de sant Pal·ladi, bisbe, el qual, enviat des de Roma a Irlanda, va morir a Anglaterra, en la mateixa època en què sant Germà d'Auxerre combatia l'heretgia pelagiana. (432)

6. Al territori d'Armagh, a Irlanda, santa Monenna, abadessa del monestir de Killeevy, fundat per ella mateixa. (517)

7. A la regió de Condat, al massís del Jura, a Burgúndia, hui França, sant Just, monjo. (s. VI)

8. A la vora del Rin, a l'actual Alemanya, sant Goar, prevere, oriünd d'Aquitània, el qual, amb el suport del bisbe de Trèveris, va construir un hospital i un oratori per a rebre als pelegrins i proveir a la salvació de les seues ànimes. (s. VI)

9. A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia vint-i-dos de juny (1535).

10. També a Londres, beat Tomàs Alfield, prevere i màrtir, que va abjurar de la fe catòlica sota tortures; a pesar d'això va ser expulsat d'Anglaterra, però després, penedit, va tornar a la pàtria, i sota el regnat d'Isabel I, per haver divulgat una Apologia en favor dels catòlics, va patir a Tyburn el suplici del patíbul. (1585)

11. Enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Agustí Josep (Elies) Desgardin, monjo cistercenc i màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, en odi a la fe va ser tret del seu monestir de Sept-fontaines i tancat en una vella nau, en la qual, entregat a cura dels seus companys malalts, va morir també ell en contagiar-se. (1794)

12. A Orange, també a França, beata Susanna Àgueda (Maria Rosa) de Loye, verge de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonada juntament amb altres trenta-dos monges de diversos ordes i comunitats religioses, va perseverar fidel a la seua vocació monàstica, i va ser ella la primera, entre totes les condemnades a mort pels qui odiaven el cristianisme, a pujar impàvida al patíbul. (1794)

13. A Shuangzhong, prop de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pere Wang Zuolong, màrtir, que, en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, va ser penjat per negar-se a donar culte als ídols i a abjurar de la fe cristiana. (1900)

14. A Roma, beata Maria Teresa Ledochowska, verge, que, entregada totalment a la cura dels africans oprimits per l'esclavitud, va fundar l'Institut de Missioneres del Sodalici de Sant Pere Claver. (1922)

15. A Buenos Aires, a l'Argentina, santa Nazària (Ignàsia) de Santa Teresa de Jesús March Mesa, verge, nascuda a Espanya i emigrant amb la seua família a Mèxic, que, plena de zel missioner, va consagrar la seua vida a l'evangelització dels pobres i necessitats en diverses nacions d'Amèrica Llatina i va fundar l'Institut de les Missioneres Croades de l'Església. (1943). Canonitzada en 2018.