27 de juny de 2026, dissabte XII

DISSABTE DE LA SETMANA XII DURANT L'ANY / II

Sant Ciril d'Alexandria

Lectura primera Lm 2,2.10-14.18-19

Crida al Senyor de tot cor,

muralla de la ciutat de Sió

Lectura de les Lamentacions

El Senyor ha devastat sense pietat

tots els pobles de Jacob, 

en la seua ira ha enderrocat 

les fortaleses de Judà, 

ha llançat per terra i ha profanat 

el regne amb els seus prínceps.

Seuen per terra sense dir paraula

els vells de la ciutat de Sió; 

s'han cobert el cap de cendra, 

s'han vestit de sac negre; 

abaixen el cap fins a terra 

les jóvens de Jerusalem.

Les llàgrimes m'enceguen els ulls, 

se'm remouen les entranyes, 

tot jo em desfaig veent 

el desastre del meu poble, 

veent les criatures extenuades

pels carrers de la ciutat.

Diuen els fills a les mares: 

«Mare, on està el pa i el vi?» 

I ses desmaien com malferits 

pels carrers de la ciutat, 

exhalen el darrer sospir 

a la falda de la mare. 

¿A qui t'assembles, 

a qui et puc comparar, 

ciutat de Jerusalem? 

A qui et puc equiparar per a consolar-te, 

poble de Sió? 

La teua desfeta és immensa com la mar. 

Qui hi posarà remei?

Les visions dels teus profetes 

eren falses i fictícies: 

no denunciaven les teues culpes 

per evitar el desastre, 

somiaven missatges falsos 

que t'han llançat fora del país. 

Crida al Senyor de tot cor, 

muralla de la ciutat de Sió: 

plora torrents de llàgrimes 

de nit i de dia, 

no aturis el teu plor, 

que no reposi la nineta dels teus ulls. 

Alça't de nit i crida el teu dolor 

a cada relleu de la guàrdia, 

aboca el teu cor com aigua

en presència del Senyor, 

estén les mans i prega'l

per a salvar les teues criatures.

Salm responsorial 73,1-2.3-4.5-7.20-21 (R.: 19b)

Déu nostre, ¿per què ens teniu abandonats,

i vos indigneu amb el ramat que pastureu?

Recordeu-vos del poble que vau fer vostre,

que redimíreu en altre temps per a posseir-lo;

recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.

R. No oblideu els vostres pobres per sempre.

Acosteu-vos-hi: tot són ruïnes irreparables,

d'un cap a l'altre

l'enemic ha devastat el temple.

Al lloc de les vostres assemblees

sentim els crits dels opressors,

i han hissat allí els seus estendards

en lloc dels nostres. R.

A cops de destral

han abatut els sostres de l'entrada,

han estellat les seues portes

amb maces i aixes;

han calat foc al vostre santuari,

l'han arrasat,

profanant el lloc on residia el vostre nom. R.

Ja és hora que penseu en l'aliança,

les coves del país són caus de violència.

Que els oprimits no se'n vagen defraudats,

que els pobres desvalguts

lloen el vostre nom. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres patiments

Evangeli Mt 8,5-17

Vindrà molta gent d'Orient i d'Occident,

i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús entrà en Cafarnaüm. Se li va acostar un centurió i li va suplicar: «Senyor, el meu criat està gitat en casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Aniré a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu en ma casa; només que digueu una paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo soc un subordinat i també tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que vaja, va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça una cosa, la fa».

Jesús es quedà admirat de sentir-ho, i digué als qui el seguien: «Vos dic amb tota veritat que no he trobat a Israel ningú que tinguera tanta fe. I vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentres que als fills del Regne els tiraran fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents».

Després Jesús digué al centurió: «Ves-te'n a casa i que siga tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.

Arribant a casa de Pere, Jesús va trobar que la sogra d'este estava en el llit amb febra; li tocà la mà i la febra desaparegué. Ella s'alçà i els va servir a taula. A poqueta nit, li portaren molts endimoniats i ell, només amb una paraula, expulsava els esperits i curava tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres patiments». 

 

* * * * *

Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de Sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església.

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

• J.M. Bausset: Sant Ciril d'Alexandria (2015)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de juny

2. A Cartago, actual Tunísia, santa Gudenes, màrtir, la qual, per orde del prefecte Rufí, va ser sotmesa quatre vegades al suplici del poltre, lacerada amb garfis, vexada en una sòrdida presó i finalment degollada. (203)

3. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Zoil, màrtir. (303)

4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Sampsó, prevere que, refugi dels pobres, va aconseguir que edificara un hospital l'emperador Justinià, a qui havia curat d'una malaltia. (560)

5. A Chinon, a la Gàl·lia Turonense, actual França, sant Joan, prevere, nascut a la Bretanya, que per amor de Déu s'amagava de la mirada dels hòmens, reclòs en una cel·la menuda construïda al costat de l'església del lloc. (s. VI)

6. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Ariald, diaca i màrtir, que va combatre esforçadament els deplorables costums del clero simoníac i depravat, i, pel seu zel en favor de la casa de Déu, va ser assassinat cruelment per dos clergues després d'atroços sofriments. (1066)

7. A Corneto, prop de Bovino, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, beat Benvingut de Gubbio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va conformar a la vida de Crist pobre pel seu humil servici als malalts. (c. 1232)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Tomàs Toan, màrtir, el qual, sent catequista i responsable de la missió de Trung Linh, en temps de l'emperador Minh Mang va patir, per la seua fe en Crist, nous i terribles suplicis en la presó, fins que va morir de fam i set. (1840)

9. Al cantó de Friburg, a Suïssa, santa Margarida Bays, verge, la qual, exercint en família el treball de modista, es va esforçar a atendre les múltiples necessitats del proïsme sense abandonar mai la vida d'oració. (1879). Canonitzada en 2019.

10. A Moulins, a França, beata Lluïsa Teresa Montaignac de Chauvance, verge, que va fundar la Congregació d'Oblates del Sagrat Cor de Jesús. (1885)

26 de juny de 2024, divendres XII

DIVENDRES DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 25,1-12

La població de Judà va ser deportada fora del seu país

Lectura del segon llibre dels Reis

L'any nové del regnat de Sedecies, el dia deu del mes que fa deu, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem amb tot el seu exèrcit, va acampar davant de la ciutat i va fer construir un mur que la rodejava. La ciutat va patir el setge fins a l'any onze del rei Sedecies. Finalment, el dia nou del mes quart, quan la fam ja s'havia apoderat de la ciutat i la gent del poble no tenia gens de pa, els enemics obriren una bretxa en la muralla de la ciutat. Tots els guerrers van fugir de nit per la porta que hi ha entre les dos muralles, davant del jardí del rei, encara que els caldeus tenien rodejada la ciutat. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabà. Però les tropes caldees el perseguiren i l'atraparen a les planes de Jericó. Tot l'exèrcit del rei es va desbandar i els caldeus agarraren el rei i el conduïren a Riblà, on estava el rei de Babilònia, i li donaren la sentència: els fills de Sedecies foren degollats davant d'ell, i a Sedecies, li buidaren els ulls i el portaren encadenat a Babilònia.

L'any dèneu de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el dia set del mes que fa cinc, un oficial del rei de Babilònia, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, va entrar en Jerusalem i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. L'exèrcit dels caldeus, que anava amb el comandant de la guàrdia, va enderrocar tota la muralla de Jerusalem, i Nabuzardan, comandant de la guàrdia, va deportar tota la gent que havia quedat a la ciutat, juntament amb els desertors que s'havien passat al rei de Babilònia. Deixà només una part de la gent senzilla del país, per a que cultivara les vinyes i els camps.

Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a i 6a)

Vora els rius de Babilònia

paràvem i ploràvem

d'enyorança de Sió;

en els salzes que hi havia

teníem penjades les lires.

R. Si t'oblidara, Jerusalem,

que se m'apegue la llengua al paladar.

Els qui ens havien deportat

volien que cantàrem;

ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.

¿Com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

Si t'oblidara, Jerusalem,

que se'm paralitze la mà dreta. R.

Que se m'apegue la llengua al paladar,

si no guardara el teu record,

si no posara Jerusalem,

per damunt dels cants de festa. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mt 8,1-4

Si voleu, podeu deixar-me net

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya, i el seguia molta gent. En això que se li va acostar un leprós, va caure als seus peus i li va dir: «Senyor, si voleu, podeu deixar-me net». Jesús va allargar la mà i el va tocar dient: «Sí que vullc; queda net». A l'instant va quedar net de la lepra.

Jesús li va dir: «Vigila de no dir-ho a ningú. Ves només a presentar-te al sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisés: això els servirà de prova». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny

Sant Pelai (o Pelagi), màrtir, que a Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, a tretze anys, per voler conservar la seua fe en Crist i la seua castedat davant dels costums deshonestos d'Abd-ar-Rahman III, califa dels musulmans, va consumar el seu gloriós martiri en ser esbocinat amb tenalles. (925)

• J.M. Bausset: Sant Pelai (2015)

2. A Roma, commemoració dels sants Joan i Pau, als quals es va dedicar una basílica al mont Celi, al Clivo di Scauro, en les propietats del senador Pammaqui. (s. IV)

3. A Trento, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Vigili, bisbe, que, havent rebut de sant Ambròs de Milà les insígnies de la seua comesa i una instrucció pastoral, es va esforçar per consolidar a la seua regió la tasca d'evangelització i per a extirpar a fons el que quedava d'idolatria. S'assegura que va consumar el seu martiri pel nom de Crist, colpejat a mort per hòmens cruels. (405)

4. A Nola, Lloc de la regió també italiana de Campània, sant Deodat, bisbe, successor de sant Paulí. (405)

5. Al territori de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actual França, sant Maixent [o Majenci], abat, insigne per la seua virtut. (c. 515)

6. A Tessalònica, a la regió de Macedònia, hui Grècia, sant David, eremita, que va passar quasi huitanta anys reclòs en una xicoteta cel·la, fora dels murs de la ciutat. (c. 540)

7. Prop de Valenciennes, a Austràsia, actualment França, sants Salvi, bisbe, i el seu deixeble, que van arribar a esta regió procedents d'Alvèrnia, i van ser assassinats baix Winegard, senyor del lloc. (s. VIII)

8. A Gubbio, lloc de l'Úmbria, actual regió d'Itàlia, sant Radulf, bisbe, que es va dedicar sense descans a la predicació i va distribuir amb gran prodigalitat entre els pobres tot allò que va poder sostraure de les seues expenses domèstiques. (1064)

9. A Belley, a Savoia, actual França, sant Antelm, bisbe, monjo de la Gran Cartoixa, que va restaurar els edificis destruïts per una gran nevada. Elegit després prior, va convocar el capítol general, i designat més tard bisbe, es va distingir per la seua aplicació ferma i decidida en la correcció del clero i en la reforma dels costums. (1177)

10. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, també a França, beat Ramon Petiniaud de Jourgnac, prevere i màrtir, ardiaca de Llemotges, que en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser empresonat en condicions atroces i, víctima de les malalties, va consumar el seu martiri. (1794)

11. A Cambrai, de nou a França, beates Magdalena Fontaine, Francesca Lanel, Teresa Fantou i Joana Gérard, verges i màrtirs, de la Companyia de Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, que durant la Revolució Francesa van ser condemnades a mort i conduïdes al suplici coronades a manera de burla amb el rosari. (1794)

12. Al territori de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província de Hebei, a la Xina, sant Josep Maria Taishun, màrtir, el qual, sent metge i catequista, malgrat que durant la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan tots els membres de la seua família van renegar de la fe, ell va preferir donar testimoniatge de Crist escampant la seua sang. (1900)

13. Als voltants de Guadalajara, en l'estat de Jalisco, a Mèxic, sant Josep Maria Robles, prevere i màrtir, que, durant la persecució contra l'Església en temps de la Revolució Mexicana, va ser penjat d'un arbre. (1927)

14. A Treviso, a Itàlia, beat Andreu Jacint Longhin, bisbe, que, en les dificultats de la guerra, va acudir generós a les necessitats dels pròfugs i captius, i enmig de l'agitació del seu temps, amb singular sol·licitud va defendre els drets dels obrers, dels agricultors i de tots els necessitats. (1936)

15. En els boscos de Birok, prop d'Stradch, a la regió de Lviv, a Ucraïna, beats Nicolau Konrad, prevere, i Vladímir Pryjma, que, sota un règim contrari a Déu, van donar testimoniatge de l'esperança en la resurrecció de Crist, sense cap temor a la mort. (1941)

16. Al llogaret de Sykhiv, també a la regió de Lviv, a Ucraïna, beat Andreu Iscak, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució va ser afusellat per la seua fe en Crist. (1941)

17. Beat Jaume Ghazir Haddad (Beirut, Líban 1875-1954). Sacerdot caputxí. Fundador de les Germanes Franciscanes de la Santa Creu.

18. A Roma, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere, fundador de l'Opus Dei i de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. (1975)

25 de juny de 2026, dijous XII

DIJOUS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 24,8-17

El rei de Babilònia va deportar a Joaquim

i a tots els guerrers a Babilònia

Lectura del segon llibre dels Reis

Joaquim tenia dihuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. Sa mare es deia Nohestà, filla d'Elnatan de Jerusalem. Va fer el mal que ofén el Senyor, tal com havia fet son pare.

En aquell temps l'exèrcit de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà a Jerusalem, i la ciutat quedà assetjada. Nabucodonosor en persona va arribar a la ciutat mentres el seu exèrcit l'assetjava, i Joaquim, rei de Judà, amb sa mare, els seus dignataris, els seus oficials i els seus eunucs, es va entregar al rei de Babilònia, qui els va fer presoners. Era l'any octau del seu regnat.

Tal com el Senyor ho havia anunciat, Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i del palau del rei, va fer miques tots els objectes d'or que Salomó, rei d'Israel, havia manat fer per al temple. Va deportar tota la població de Jerusalem, deu mil en total, és a dir, tots els oficials, tots els guerrers, i tots els ferrers i els altres artesans. Només va quedar la gent pobra del poble.

També va deportar a Joaquim de Jerusalem a Babilònia, amb sa mare i les seues esposes, els eunucs i els notables del país. Els hòmens valents que deportà a Babilònia eren set mil, i els ferrers i altres artesans, mil, tots en edat de prendre les armes. En lloc de Joaquim, el rei de Babilònia nomenà rei el seu oncle Matanià, i li canvià el nom pel de Sedecies.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8-9 (R.: 9b)

Mireu, Déu meu,

han entrat els pobles en la vostra heretat,

han profanat el temple sant,

Han arruïnat Jerusalem.

Han tirat els cossos dels vostres servents

als ocells com a menjar;

la carn dels vostres fidels,

a les bèsties de la terra.

R. Per l'honor del vostre nom, Senyor, allibereu-nos.

Entorn de Jerusalem

la sang corre com l'aigua,

i ningú enterra els morts.

Convertits en menyspreu dels veïns,

som la burla dels pobles que ens rodegen.

Senyor, ¿quant de temps estaràs irritat

i cremarà el teu zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem desemparats del tot. R.

Defeneu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom,

allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Jo 14,23

Si algú m'estima, guardarà la meua paraula;

mon Pare l'estimarà, i vindrem els dos a viure en ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda damunt de la roca,

i una altra damunt de l'arena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà en el Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat de mon Pare que està en el cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no recordeu que en el vostre nom profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi els qui obreu el mal!"

Per això, qui escolta estes paraules meues i les posa en pràctica, es pareix a un home sensat que va construir sa casa damunt de la roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments en la roca. 

En canvi, qui escolta estes paraules meues i no les posa en pràctica, es pareix a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa va caure: la seua ruïna fou completa». 

Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt admirada de la seua doctrina, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defendre enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)