25 de setembre de 2026, divendres XXV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXV / II

Lectura primera Ecle 3,1-11

Hi ha un temps per a cada cosa davall del cel

Lectura del llibre de l'Eclesiastés

Cada cosa té el seu moment, 

i hi ha un temps per a cada cosa davall del cel.

Hi ha un temps de nàixer i un temps de morir,

un temps de plantar i un temps de collir,

un temps de matar i un temps de curar,

un temps de destruir i un temps de construir,

un temps de plorar i un temps de riure,

un temps d'estar de dol i un temps de dansar,

un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne,

un temps d'abraçar i un temps de privar-se'n,

un temps de buscar i un temps de perdre,

un temps de guardar i un temps de tirar,

un temps d'esgarrar i un temps de cosir,

un temps de callar i un temps de parlar,

un temps d'estimar i un temps d'odiar,

un temps de guerra i un temps de pau.

El qui treballa, ¿quin profit trau del seu esforç?

He vist les faenes que Déu ha imposat als fills d'Adam: ell ha fet bones totes les coses al seu temps.

També els ha donat el sentit del passat i del futur, però sense que puguen arribar a comprendre, des del començament fins al final, l'obra que Déu ha fet.

Salm responsorial 143,1a i 2abc.3-4 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca,

el meu aliat i la meua força;

el baluard que em salva,

l'escut que m'empara.

R. Beneït siga el Senyor, la meua roca.

Senyor, ¿què és l'home, per a que vos n'ocupeu?

¿Què és un mortal, per a que el tingueu en compte?

L'home es dissipa com el fum,

els seus dies són com una ombra. R.

Al·leluia Mc 10, 45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seua vida en rescat per tots 

 

Evangeli Lc 9,18-22

Sou el Messies de Déu.

El Fill de l'home ha de patir molt

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

Un dia que Jesús feia oració en un lloc apartat, en companyia dels deixebles, els preguntà: «¿Qui diu la gent que soc jo?» Ells li contestaren: «Uns diuen que sou Joan Baptiste; altres, que sou Elies; altres, que ha ressuscitat un profeta dels antics». 

Ell els va preguntar: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Pere li respongué: «El Messies de Déu». Però ell els va manar severament que no ho digueren a ningú. I va afegir: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia».

* * * * *

Aniversari del naiximent del bisbe valencià Eduard Poveda Rodríguez (Castelló, la Ribera Alta, 1920)

• F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez (2012)
• F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)

Aniversari de la mort de Francisco Suárez, teòleg i filòsof espanyol († 1617)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de setembre

Sant Cleofàs o Clopas, deixeble del Senyor

Sant Cleofàs es va trobar amb Jesús ressuscitat en el camí d'Emmaús (Lc 24,13-35) juntament amb un altre company itinerant. El seu cor s'abrasia mentres Jesús els explicava l'Escriptura, encara que no el reconeixien. Després, a casa de Cleofàs, a Emmaús, el reconegueren en la fracció del pa.

Sopar a Emaús

Sant Fermí d'Amiens, venerat com a bisbe i màrtir. († Amiens, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, s. inc.)

Sants màrtirs Pau i Tata, cònjuges, més els seus fills Sabinià, Màxim, Ruf i Eugeni, que, acusats tots ells de ser cristians, van entregar el seu esperit a Déu turmentats amb assots i altres suplicis. († Damasc, a Síria, c. s. IV)

Sant Solemne, bisbe. († Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, també a la França actual, a. 511)

Sant Principi o Príncep, bisbe, germà de sant Remigi [o Remí] de Reims. († Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, així mateix a França, s. VI)

Sant Finbar, bisbe. († Cork, a la província de Momònia, a Hibèrnia, hui Irlanda, s. VI)

Sant Aunacari o Anacari d'Auxerre, bisbe, durant l'episcopat del qual es va concloure l'anomenat Martirologi Jeronimià. († Auxerre, lloc de Nèustria, actual França, 605)

Sant Ermenfred, abat. († Cusance, a la regió de Besançon, també a Neustria, c. 670)

Sant Sergi de Ràdonej, qui, elegit com a abat, va propagar la vida eremítica i cenobítica que ell havia practicat primer, i a més, com a home de caràcter afable, va ser conseller de prínceps i consolador de fidels cristians. († monestir de la Santíssima Trinitat, a la regió de Moscou, a Rússia, 1392)

Beat Marc Criado, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius, i màrtir. († Las Alpujarras, prop de Granada, 1569)

Beats Joan Pere (Josep) Bengon Aranguren, prevere, Pau Maria (Pere) Leoz i Portillo, religiós de la Congregació de la Passió, i Jesús Hita Miranda, religiós de la Companyia de Maria, màrtirs. († Carrión de Calatrava, prop de Ciudad Real, 1936)

Beato José Antón Gómez (Ciudad universitaria, Madrid 1936). Mártir, sacerdot benedictí, prior del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de Silos, afusellat in odium fidei.

24 de setembre de 2026, dijous XXV: Mare de Déu de la Mercé

DIJOUS DE LA SETMANA XXV / II

Mare de Déu de la Mercé

Oració col·lecta

Senyor Déu nostre, que en la vostra admirable providència

volguéreu que la Mare del vostre Fill 

experimentara les angoixes i els patiments humans; 

per la intercessió de Maria, 

consol dels afligits i alliberadora dels captius, 

concediu als qui viuen sota qualsevol esclavitud 

la verdadera llibertat dels fills de Déu.

Lectura primera Ecle 1,2-11

No hi ha res de nou davall del sol

Lectura del llibre de l'Eclesiastès

«Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

vanitat i més vanitat, tot és en va».

¿Quin profit trau l'home de tot l'esforç

amb què treballa davall del sol?

Una generació se'n va, i una altra ve,

i la terra es manté sempre igual.

El sol ix, el sol es pon,

anhelant d'arribar al lloc

d'on eixirà de nou.

El vent que bufa cap al sud,

després gira cap al nord;

dona voltes i més voltes,

i refà el camí que havia fet.

Els rius corren cap al mar,

i el mar no s'ompli mai;

però els rius no paren de córrer

cap al lloc a on han anat sempre.

Massa paraules cansen,

i és parlar debades;

l'ull no es cansa de vore,

ni l'orella de sentir.

Ha passat? Tornarà a passar.

Ja s'ha fet? Tornarà a fer-se:

no hi ha res de nou davall del sol.

Quan d'una cosa diuen:

"Mira, açò és nou!",

segur que ja va existir

en els temps que ens han precedit.

De les coses passades,

ja no en queda cap record,

ni en quedarà cap de les futures

entre els qui vindran després.

Salm responsorial 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 1)

Vós feu tornar els hòmens a la pols

dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».

Mil anys als vostres ulls

són com un dia que ja ha passat,

com un torn de guàrdia de nit.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,

heu sigut el nostre refugi.

Vos emporteu els hòmens com si fora en el son:

de matí s'espiguen com l'herba,

com l'herba que florix i s'espiga,

però a la vesprada es pansix i se seca. R.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies

per a adquirir la saviesa del cor.

Torneu, Senyor, ¿a què espereu?

Tingueu pietat dels vostres servents. R.

Que el vostre amor ens òmpliga, Senyor,

i ho celebrarem amb goig cada dia.

Que la bondat del Senyor, el nostre Déu,

baixe a nosaltres i done fermesa

a l'obra de les nostres mans. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 9,7-9

A Joan, jo el vaig fer decapitar.

Però este de qui sent dir tot això, qui és?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de tot això que passava, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que Elies s'havia aparegut, i uns altres que havia ressuscitat un profeta dels antics. 

Però Herodes els deia: «A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però este de qui em conten tot això, qui és?» I tenia ganes de vore a Jesús. 

 

Herodes desitja conéixer a Jesús, però el seu desig és merament superficial i mogut per la simple curiositat. Vol saber si este del qual tots parlen és aquell a qui va fer llevar la vida per pura fanfarroneria. Per a conéixer a Crist cal desitjar, no sols conéixer-lo, sinó comprendre’l seguir-lo, inclús amb sacrificis. A això, de cap manera, està disposat el rei. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ

La Mare de Déu de la Mercé, titular de les esglésies parroquials de Borriana, Casas del Rey, Algar de Palància i cotitular d'una església de Xàtiva.

Celebrem hui la memòria de la benaurada Mare de Déu de la Mercé. Entre les famílies religioses dedicades amb un vincle especial a la Mare de Crist, es troba l'orde de la Mercé, que va fundar sant Pere Nolasc per a la redempció dels captius cristians, al començament del segle XIII. La Mare de Déu és la Mare que el Senyor ens va concedir misericordiosament i que cuida sempre amb afecte dels germans del seu Fill que estan en perill i intercedix perquè alcancen la plena llibertat dels fills de Déu.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de setembre

Sant Anatoli de Milà, considerat primer bisbe d'aquesta ciutat. († Milà, s. II)

Sants Andoqui, Tirs i Fèlix, màrtirs. († Saulieu, al territori d'Autun, a la Gàl·lia, hui França, s. inc.)

Sant Rústic, bisbe, que, quan era prevere a Clarmont, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. († Clarmont, a Aquitània, també França en l'actualitat, s. V)

Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com anacoreta. († Lió, a la Gàl·lia, de nou França, d. 528)

Sant Isarn de Marsella, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor, auster amb si i comprensiu i pacífic amb els altres. († Marsella, a Provença, 1043)

Sant Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (hui Csanad) i màrtir, que va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve, i en una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. († Panònia, Hongria, 1046)

Beat Dalmau Moner, prevere de l'Orde de Predicadors, conegut pel seu amor a la soledat i al silenci. († Girona, 1341)

Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats tots dos a la pena capital i penjats, regnant Isabel I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. († York, a Anglaterra, 1589)

Passió de sant Antoni González, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, enviat a la nació nipona amb altres cinc companys, poc després, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, va ser empresonat i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va precedir en la mort els altres. († Nagasaki, al Japó, 1637)

Sant Pacífic, prevere de l'Orde dels Germans Menors, preclar per les seues penitències, amor a la soledat i oració davant el Santíssim Sagrament. († San Severino Marche, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1721)

Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe, que va tindre gran dedicació al cultiu de la vida cristiana de les famílies, al de la institució del clergat i a la defensa de la unitat de l'Església. († Maribor, localitat d'Eslovènia, 1862)

Beata Coloma (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna, que, injustament calumniada, va viatjar a Roma, on, vivint pobra i alegre, va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família, per a jóvens obreres pobres o allunyades de la seua família. († Roma, 1926)

Beat valencià J. R. Pasqual Ferrer i Botella, prevere i màrtir (memòria a Algemesí). († Albalat de la Ribera, 1936)

Beat valencià Josep Ma. Ferrándiz i Hernández, prevere i màrtir (memòria a Camp de Mirra i Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beata Encarnació Gil i Valls, verge i màrtir valenciana (memòria a Ontinyent). († l'Olleria, 1936)

Beat valencià Josep Ramon Ferragud i Girbés, pare de família i màrtir (memòria a Algemesí). († Alzira, 1936)

23 de setembre de 2026, dimecres XXV

DIMECRES DE LA SETMANA XXV / II

Lectura primera Pr 30,5-9

No em doneu pobresa ni riquesa,

doneu-me el pa que necessite i prou

Lectura del llibre dels Proverbis

Tota paraula de Déu és or provat al foc;

Déu és escut dels qui es refugien en ell.

No afegixques res a les seues paraules,

que, si et reprén, quedaràs com a mentirós.

Déu meu, vos demane dos favors,

no me'ls negueu mentres visca:

aparteu de mi falsedat i mentira

i no em doneu pobresa ni riquesa.

Doneu-me el pa que necessite i prou:

que, assaciat, segur que renegaria de vós

i diria: «Qui és el Senyor?»,

i si fora pobre, em faria lladre

i prendria en va el nom de Déu.

Salm responsorial 118,29.72.89.101.104.163 (R.: 105a)

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

R. La vostra paraula és llum dels meus passos.

M'ha fet més bé la llei dels vostres llavis,

que mil monedes d'or o de plata. R.

Les vostres promeses, Senyor, són eternes,

persistiran com el cel. R.

Aparte els meus peus del camí del mal,

perquè vullc observar la vostra paraula. R.

El bon juí em ve dels vostres preceptes,

per això m'aparte del camí de la mentira. R.

M'esmussa l'engany, el deteste,

i estime la vostra llei. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Lc 9,1-6

Jesús els va enviar a anunciar el Regne de Déu

i a curar els malalts

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va convocar els Dotze i els va donar poder i autoritat sobre tots els dimonis i també per a curar malalties, i els va enviar a proclamar el Regne de Déu i a sanar els malalts. I els va dir:

«No prengueu res per al camí: ni bastó, ni alforja, ni pa, ni diners, ni un altre vestit. La primera casa on vos allotgeu, no la deixeu fins que moureu d'aquell lloc.

Si no vos han volgut acollir, a l'hora d'eixir del poble, espolseu-vos la pols dels peus, com a acusació contra ells».

Els Dotze se n'anaren i anaven de poble en poble anunciant la Bona Nova i curant malalts per allà on passaven. 

 

Jesús envia els Dotze a complir un encàrrec, una missió: realitzar les mateixes accions de Crist, això és, predicar, curar malalts i expulsar dimonis. Els deixebles del Senyor estem cridats a continuar la missió de Crist al llarg de la història portant el seu missatge de salvació a cada persona, en tot lloc. La missió de l'Església no és una altra que la de Crist i, per tant, evitant les temptacions mundanes, tots estem cridats a col·laborar en la gran obra de la redempció. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Pius de Pietrelcina, prevere (mem. ob.)

Fem memòria de sant Francesc Forgione, conegut popularment com sant Pius de Pietrelcina, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins. Va nàixer a Pietrelcina (Itàlia), l'any 1887. Al convent de Sant Giovanni Rotondo, a la regió italiana de la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents, i va mostrar una atenció particular als pobres i necessitats. Tal dia com hui de l'any 1968 va acabar la seua peregrinació terrestre i es va configurar amb Crist crucificat.

Santa Tecla d'Iconi, verge i màrtir. (s. I)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de setembre

Sant Zacaries i santa Isabel, pares de sant Joan Baptista, precursor del Senyor. Isabel, en rebre la seua parenta Maria a sa casa, plena de l’Esperit Sant, saludà la mare del Senyor com la beneïda entre totes les dones; i Zacaries, sacerdot ple d’esperit profètic, davant del seu fill nascut, va alabar Déu redemptor i va predicar la pròxima aparició del Crist, Sol d’Orient, que ve de dalt del cel.

Sant Lli [o Linus], papa, al qual, segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols encomanaren l’episcopat de l’església fundada a l’Urbs, i que Pau recorda com a company (s. I).

Sant Sosso (abans Sosí), diaca i màrtir, el qual, en dir del papa sant Símac, en desitjar protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell mateix el martiri amb igual preu i glòria. († Cap Miseno, lloc de Campània, a l'actual Itàlia, c. 305)

Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. († Ancona, del Picé, actualment regió de les Marques, també a Itàlia, s. V)

Sant Adamnà [o Adomnà], prevere i abat, home docte en coneiximents bíblics i amantíssim de la unitat i de la pau, que, tant a Escòcia com a Irlanda, va persuadir a molts amb la seua predicació per a celebrar la Pasqua segons la tradició romana. († Monestir de Hy, a l'illa de Iona, a Escòcia, 704)

Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs, els quals, fets captius a Siracusa, van ser deportats i sotmesos a suplici pels sarraïns a l'Àfrica. († d. 881)

Beat Pere Acotanto, monjo, que va recusar humilment el càrrec d'abat, i va preferir viure reclús en el monestir. († Venècia, c. 1187)

Beata Elena Duglioli Dall'Olio, que després d'un matrimoni portat en admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. († Bolonya, a Emília-Romanya, també a Itàlia, 1520)

Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs, que alegres van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics correligionaris. († Tlaxcala, a Mèxic, 1527-1529)

Beat Guillem Way, prevere i màrtir, condemnat a mort i penjat en el patíbul, sota el regnat d'Isabel I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. († Kingston, a la vora del Tàmesi, a Anglaterra, 1588)

Beata Maria Emília Tavernier, religiosa, que, en perdre el marit i els fills, es va entregar a cuidar els necessitats, per això va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, en favor dels òrfens, ancians i dèbils mentals. († Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, 1851)

Beat Francesc de Paula Víctor (1827- Três Pontas, en Minas Gerais, Brasil 1905). Sacerdot diocesà, fill d'esclava, rector que en la seua tasca pastoral va viure intentant ser un reflex de l'amor de Jesús cap a qualsevol ser humà.

Beat valencià Vicent Ballester i Far, prevere i màrtir. († Benissa, 1936) (Memòria a Benidoleig i Xàbia)

Beates valencianes Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, i Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs totes dos. (†  Benicalap, 1936) (Memòria a la parròquia de Sant Nicolau de València).

Beata Maria Josepa del Río Mesa, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtir. († Benicalap, 1936)

Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació del Tercer Orde Franciscà Serventes dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. († Cracòvia, a Polònia, 1940)

Beat Josep Stanek, prevere de la Societat Apostolat Catòlic i màrtir, el qual va patir, en temps de guerra, el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. († Varsòvia, 1944)