6 de maig de 2026, dimecres V de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA V DE PASQUA


Oració col·lecta

Senyor, vós estimeu la innocència
i la retorneu als qui l’han perduda;
atraeu a vós els cors dels vostres fidels,
per tal que no s’aparten mai de la llum de la vostra veritat
els qui allibereu de les tenebres de la incredulitat.

Lectura primera Fets 15,1-6

Decidiren que pujaren a Jerusalem
a tractar esta qüestió amb els apòstols i els preveres

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d'Antioquia que, si no se circumcidaven d'acord amb la Llei de Moisés, no podien salvar-se. Açò va portar un conflicte i una discussió tan viva de Pau i Bernabé amb ells, que decidiren que Pau i Bernabé, i alguns més, pujaren a Jerusalem per a tractar esta qüestió amb els apòstols i els preveres.
Enviats, per tant, per la comunitat d'Antioquia, passaren per Fenícia i per Samaria, i parlaven de la conversió dels qui no eren jueus a tots els germans, i els donaven una gran alegria. 
Quan arribaren a Jerusalem, els va acollir la comunitat amb els apòstols i els preveres, i contaren totes les coses que Déu havia fet amb per mitjà d'ells; però alguns antics fariseus que s'havien fet creients es van alçar per a dir que els no jueus havien de passar per la circumcisió i que calia imposar-los l'observança de la Llei de Moisés. I els apòstols i els preveres es reuniren per a estudiar la qüestió.

Salm responsorial 121,1-2.3-4.5 (R.: cf. 1)

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
a la teua porta, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

O bé: 
 
Al·leluia.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós;
allà pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a alabar el nom del Senyor. R.

Allí estan els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,
diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Jo soc el cep verdader, i mon Pare és el llaurador. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l'esporga per a que en done encara més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat.
Estigueu en mi i jo en vosaltres. Si un sarment no està unit a la vinya, no pot donar fruit; igualment, tampoc vosaltres en podeu donar si no esteu en mi.
Jo soc el cep i vosaltres els sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no està en mi, el tiren fora, com al sarment, i se seca. Després l'arrepleguen, el tiren al foc i crema. Si esteu en mi, i la meua paraula queda en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.
La glòria de mon Pare és que doneu molt de fruit per ser deixebles meus». 

Sant Petronax, abat

El 6 de maig de 1540 va morir a Bruges l'humaniste valencià Joan Lluís Vives i March

Aniversari del traspàs de Maria Montessoripedagogafeminista i humanista italiana (1952)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de maig

1. Commemoració de sant Lluci de Cirene, que en el llibre dels Fets dels Apòstols és nomenat entre els profetes i doctors de l'Església d'Antioquia. (s. I)

2. A Lambaesa, de Numídia, actualment Algèria, sants màrtirs Marià, lector, i Jaume, diaca. El primer, després d'haver superat, per la seua fe en Crist, diverses proves durant la persecució desencadenada per Deci, va ser detingut de nou juntament amb el seu benvolgut company, i tots dos, després de suportar cruels suplicis, van ser morts a espasa en companyia de molts altres, confortats amb la gràcia de Déu. (c. 259)

3. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Veneri, bisbe, deixeble i diaca de sant Ambròs, que va acudir en ajuda dels bisbes africans enviant-los clergues, i va afavorir sant Joan Crisòstom en el seu desterrament. (409)

4. A Roma, santa Beneta, verge i monja romana, de qui sant Gregori el Gran conta que va descansar en el Senyor, tal com ella mateixa havia demanat amb insistència, al cap de trenta dies de la mort de santa Gal·la, de la qual era estimada més que qualsevol altra. (s. VI)

5. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a Anglaterra, sant Eadbert, bisbe, successor de sant Cutbert, que va brillar pel seu coneiximent de les Escriptures, per la seua observança dels preceptes divins i, especialment, per les seues generoses almoines. (698)

6. A Barcelona, a Espanya, sant Pere Nolasc, prevere, que, segons la tradició, juntament amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d'Aragó va fundar l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, per a la redempció dels captius. Es va entregar ardentment, amb treball i esforç, a procurar la pau i a alliberar del jou de l'esclavitud els cristians que havien caigut captius dels infidels. (1258)
7. A Montepulciano, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Pucci-Franceschi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui, impulsat pel seu amor a Déu, va deixar la seua dona, fills i riqueses, i es va fer pobre de Crist. (1330)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Jones i Antoni Middleton, preveres i màrtirs, els quals, en temps de la reina Isabel I, per la seua condició de sacerdots van ser capturats davant de la seua pròpia casa i després esquarterats a espasa. (1590)

9. A Quebec, al domini del Canadà, sant Francesc de Montmorency-Laval, bisbe, que va establir la seua seu episcopal en esta ciutat, i des d'allí, durant quasi cinquanta anys, es va dedicar amb totes les seues forces a confirmar i acréixer l'Església des d'esta vasta regió d'Amèrica del Nord fins al golf de Mèxic. (1708) Canonitzat en 2014

10. A la ciutat del Caire, a Egipte, beata Maria Caterina Troiani, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que des d'Itàlia va ser enviada a eixe país africà, on va fundar una nova família de Germanes Franciscanes Missioneres. (1887)

11. A Roma, beata Anna Rosa Gattorno, religiosa, que, sent mare de família, en quedar viuda ho va deixar tot i es va entregar per complet a Déu i al proïsme. Va fundar la Congregació de Filles de Santa Anna, Mare de Maria Immaculada, on va brillar per la gran labor realitzada a favor dels malalts, els febles i els xiquets desemparats, en el rostre dels quals contemplava a Crist pobre. (1900)

12. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beats Enric Kaczorowski i Casimir Gostynski, preveres i màrtirs, que durant la invasió de Polònia en temps de guerra van ser fets presoners pels perseguidors de la dignitat humana i conduïts al camp de concentració de Dachau, on, per la seua fe en Crist, van exhalar l'últim sospir en les cambres de gas. (1942)

5 de maig de 2026, dimarts V de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA V DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, vós en la resurrecció de Crist,
ens heu creat de nou per a la vida eterna;
manteniu el vostre poble en la fe i en l’esperança
per a que no dubte mai
de la realització de les vostres promeses.

Lectura primera Fets 14,19-28

Contaren a la comunitat el que Déu havia fet amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, arribaren a Listra uns jueus d'Antioquia i d'Iconi que es guanyaren la gent; apedregaren a Pau i el tragueren a rastrons fora de la població. Ja el donaven per mort, però quan els deixebles se li acostaren, ell es va alçar i va tornar a la ciutat. 
L'endemà va eixir amb Bernabé cap a Derbe. En aquella ciutat anunciaren la Bona Notícia i feren molts deixebles. Després tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els creients i els exhortaven a perseverar en la fe. Els recordaven: «Hem de passar per moltes tribulacions per a entrar en el Regne de Déu». 
Ordenaven preveres en cada una de les comunitats, i amb oracions i dejunis els encomanaven al Senyor en qui havien cregut.
Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar la paraula a Perga, baixaren a Atalia. D'allí se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu per a la missió que acabaven de complir. 
Quan arribaren, reuniren la comunitat per a contar-los tot el que Déu havia fet amb ells, i com Déu havia obert les portes de la fe als qui no eren jueus. I allí van passar una bona temporada amb els creients.

Salm responsorial 144,10-11.12-13ab.21 (R.: cf. 11a)

Senyor, que vos exalcen totes les criatures,
que vos celebren els vostres fidels;
que proclamen la glòria del vostre regnat
i parlen del vostre poder.

R. Que els vostres fidels, Senyor,
proclamen la glòria del vostre regnat.

O bé: 
 
Al·leluia.

Que recorden a tots les vostres gestes,
la glòria i l'esplendor del vostre regnat.
El vostre regnat s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Que els meus llavis donen gràcies al Senyor,
que tots alaben el seu sant nom
per sempre més. R.

Al·leluia Lc 24,46.26

El Messies havia de patir i de ressuscitar,
abans d'entrar en la seua glòria.

Evangeli Jo 14,27-31a

Vos done la meua pau

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Vos deixe la pau, vos done la meua pau, i no vos la done com la dona el món. Que els vostres cors s'asserenen i no temen. Ja heu sentit que vos he dit: me'n vaig, però tornaré a vosaltres. Si m'estimàreu, vos alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.
Vos ho dic ara, amb temps, a fi que, quan això passe, cregau. Ja no parlaré molt més amb vosaltres, perquè ja arriba el príncep d'este món. No és que ell puga res contra mi, però el món ha de saber que jo ame el Pare i que faig el que ell m'ha manat». 
 
* * * * *

El 5 de maig de 553 començà el II concili de Constantinoble


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de maig

1. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Jovinià, lector i màrtir(s. III)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Eutimi, diaca i màrtir(c. 305)

3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem, que va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats en les mines, després d'haver-li arrancat un ull i cremat un peu amb ferros candents. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seua gloriosa confessió, va descansar en pau. (c. 350)

4. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Alemanya, sant Britó, bisbe, qui va defensar al seu ramat dels errors del priscil·lianisme, encara que juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, va tractar en va de detindre la violència dels qui reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. (386)

Sant Hilari d'Arle
 5. A Arle, a la regió de Provença, a la França actual, sant Hilari, bisbe, que, després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, molt a pesar seu, a l'episcopat, on treballant amb les seues pròpies mans, vestint una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i viatjant a peu, va manifestar a tots el seu amor a la pobresa. Entregat a l'oració, els dejunis i les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els òrfens i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. (449)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Nicet [o Niceci], bisbe(s. V)

7. A Milà, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Geronci, bisbe(c. 472)

8. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Mauront, abat i diaca, que va ser deixeble de sant Amand. (702)

9. A Llemotges, població d'Aquitània, també a l'actual França, sant Sacerdot, bisbe, que primer va ser monjo i abat, i més tard designat bisbe, si bé al final de la seua vida va voler tornar de nou a la vida monàstica. (s. VIII)

10. A Hildesheim, al territori de Saxònia, a Alemanya, sant Gotard, bisbe, que, primer abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar altres monestirs, i en morir sant Bernat el va succeir en la seu episcopal, on va promoure la vida cristiana de la seua Església, va restablir en el clero la disciplina regular i va obrir diverses escoles. (1038)

11. A Calàbria, a Itàlia, sant Lleó, eremita, que, entregat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d'Africo, prop de la ciutat de Reggio, cenobi que ell mateix havia fundat. (c. s. XIII)

12. A Vençay, prop de Tours, a França, sant Avertí, diaca, que va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i a la mort d'este va tornar a este lloc, on va viure com a eremita. (1189)

13. A Licata, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Àngel, prevere carmelita i màrtir(1225)

14. A Recanati, al Picé, hui regió italiana de les Marques, beat Benvingut Mareni, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1289)

15. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Nunci Sulprizio, qui, després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada amb llagues i el cos exhaust, va suportar els seus sofriments amb ànim seré i alegre. Disposat sempre a ajudar a tots, i pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i va alleujar les seues misèries. (1836) Canonitzat en 2018

16. A Somasca, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Caterina Cittadini, verge, que, privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, que va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de xiquetes pobres, i amb esta mateixa finalitat, va fundar l'Institut de les Germanes Ursulines de Somasca. (1857)

17. A Dresden, a Alemanya, beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. (1943)

4 de maig de 2026, dilluns V de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA V DE PASQUA


Lectura primera Fets 14,5-18

La Bona Notícia que vos porterm és que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, es va gestar a Iconi un pla dels jueus i dels no jueus, amb l'assentiment dels dirigents locals, per a maltractar i apedregar a Pau i Bernabé; ells, en saber-ho, fugiren a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i rodalies, i allí anaven anunciant la Bona Notícia.
A Listra, entre els oients de Pau hi havia un home amb els peus baldats, coix de naiximent, que no havia arribat a caminar mai. Pau, que anava parlant, va fixar en ell la mirada, i veent que tenia prou fe per a curar-se, li va cridar: «Alça't, posa't dret». L'home es va posar dret d'un bot i començà a caminar. La multitud, en vore este prodigi de Pau, es va posar a exclamar en la llengua de Licaònia: «¡Ens han baixat els déus en figura humana!» A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, ja que ell portava la paraula. El sacerdot del santuari de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar amb la multitud davant de les portes, portant vedells i garlandes per a oferir-los un sacrifici.
Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s'esgarraren els vestits i es llançaren enmig de la gent cridant: «¿Però què esteu fent? ¡Som persones de carn i ossos com vosaltres! I la Bona Notícia que vos portem és que vos convertiu d'estos ídols inútils al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot allò que contenen. Si ell, en les generacions passades, va permetre que cada poble seguira el seu camí, no va deixar mai de donar proves de la seua bondat, enviant-vos del cel la pluja i la fertilitat, l'abundor d'aliment i l'alegria en els vostres cors». 
Les seues paraules, a males penes van poder calmar la gent i que no els oferira un sacrifici.

Salm responsorial 113B,1-2.3-4.15-16 (R.: 1)

No ens doneu a nosaltres la glòria,
no ens la doneu, Senyor;
doneu-la al vostre nom,
perquè vós sou fidel en l'amor.
Que no puguen dir els altres pobles:
«¿On està el seu Déu?»

R. No ens doneu a nosaltres la glòria, Senyor,
doneu-la al vostre nom.

O bé:
Al·leluia.

El nostre Déu està en el cel,
i fa tot el que ell es proposa.
Però els ídols d'ells són plata i or,
obra humana i res més. R.

Sigau beneïts del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.
El Senyor s'ha reservat el cel
i ha donat als hòmens la terra. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar
tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 14,21-26

L'Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu,
vos recordarà tot el que vos he dit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Qui accepta els meus manaments i els complix, este és el qui m'estima; mon Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i em mostraré a ell». 
Judes, no l'Iscariot, li va preguntar: «Senyor, ¿per quina raó voleu mostrar-vos a nosaltres i no al món?» 
Jesús li respon: «Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell. Qui no m'estima no guarda les meues paraules, que no són meues, sinó del Pare que m'ha enviat. Vos he dit tot açò mentres he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, vos ho ensenyarà tot i vos recordarà tot el que vos he dit».

* * * * *

CI Aniversari de la Coronació Pontifícia i Canònica de la Mare de Déu del Lledó

XXVI Aniversari de la Consagració de la S. E. Cocatedral de Castelló de la Plana

El 4 de maig de 2003 el papa Joan Pau II va canonitzar a Madrid la religiosa Genoveva Torres, natural d'Almenara

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de maig

1. A Cirta, població de Numídia, hui Algèria, commemoració dels sants màrtirs Agapi i Secundí, bisbes, els quals, després d'un prolongat desterrament en esta ciutat, van arribar a ser màrtirs gloriosos a causa de la seua condició episcopal durant la persecució sota l'emperador Valerià, en la qual es pretenia suscitar el furor dels gentils per a posar a prova la fe dels justos. Van ser també martiritzats amb ells sant Emilià, soldat, santes Tertula i Antònia, vèrgens consagrades a Déu, i una dona amb els seus fills bessons(258/259)

2. A Nicea, a Bitínia, Turquia actualment, santa Antonina, màrtir, que va ser cruelment torturada i turmentada amb diferents suplicis, després va estar tres dies penjada i en acabant empresonada durant dos anys. Finalment, sota el governador Priscil·lià i per la confessió de la seua fe en Crist, va ser cremada viva. (s. III/IV)

3. A Lorch, a la regió del Nòric, Alemanya en l'actualitat, prop del Danubi, sant Florià, màrtir, que durant la persecució baix Dioclecià, i per orde del governador Aquilí, va ser llançat des del pont al riu Enns amb una pedra lligada al coll. (304)

4. En les mines de Fennes, a Palestina, on estaven condemnats, sant Silvà, bisbe de Gaza, i trenta-nou companys, màrtirs, tots ells coronats amb el suplici durant la mateixa persecució, en ser decapitats per orde del cèsar Maximí Daia. (c. 304)

5. Beat Miquel Giedrojc (c. 1420- Cracòvia, Polònia 1485). Lituà de naiximent. Religiós de l'Orde de canonges regulars de Sant Agustí.

6. A Varsòvia, a Polònia, beat Ladislau de Gielniow, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que predicava amb fervor extraordinari la Passió del Senyor i la celebrava amb himnes piadosos. (1505)

7. A Londres, a Anglaterra, sants Joan Houghton, Robert Lawrence i Agustí Webster, preveres i màrtirs, priors respectivament de les cartoixes de Londres, Beauvale i Axholme, i sant Ricard Reynolds, de l'Orde de Santa Brígida, tots els quals, durant el regnat d'Enric VIII, i després d'haver professat valerosament la fe dels Pares, van ser arrossegats vius fins al lloc del seu suplici a Tyburn, on van perir penjats juntament amb Joan Haile, prevere, rector de la localitat pròxima d'Isleworth. (1535)

8. Beat Tomàs Acerbis da Olera (1563- Innsbruck, Àustria 1631). Religiós de l'Orde dels Frares Menors Caputxins. Va destacar com a predicador, conseller espiritual i per la seua humilitat i caritat.
 
9. A Trèveris, a Alemanya, beat Joan Martí Moyë, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, que a la localitat de Lorena, a França, va fundar l'Institut de Germanes de la Divina Providència, i a la Xina va reunir en règim de vida comuna unes vèrgens dedicades a l'ensenyament. Es va mostrar sempre inflamat pel zel de les ànimes, encara després de vore's obligat a abandonar la seua pàtria durant la Revolució Francesa. (1793)

10. Beat Víctor Emili Moscoso Cárdenas (1846- Riobamba, l'Equador 1897). Sacerdot de la Companyia de Jesús i màrtir en un clima de persecució contra l'Església catòlica.

11. Beata Edvige Carboni (1880- Roma 1952). Verge, laica, mística, va pertànyer al Tercer orde Franciscà.

12. Beata Sandra Sabattini (1961- Bolonya, Itàlia 1984), va ser una estudiant de medicina italiana, amb el desig de formar part de les missions mèdiques a l'Àfrica per a treballar al costat dels pobres i malalts. Va viure un festeig exemplar. Va morir atropellada per un cotxe.

entrada destacada

6 de maig de 2026, dimecres V de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA V DE PASQUA Oració col·lecta Senyor, vós estimeu la innocència i la retorneu als qui l’han perduda; atraeu a vós els ...

entrades populars