DIVENDRES DE LA SETMANA XI / II
Lectura primera 2R 11,1-4.9-18.20
Mentres ungien a Joaix,tot el món cridava: «Vixca el rei!»
Lectura del segon llibre dels ReisEn aquells dies, quan Atalia va vore que el seu fill Ocozies havia mort, va fer matar tots els qui eren de descendència reial. Però mentres mataven els fills del rei, Josabet, filla del rei Joram i germana d'Ocozies, segrestà a Joaix, fill d'Ocozies, l'amagà amb la seua nodrissa al dormitori sense que Atalia en sabera res, i el va salvar de la mort. Així, durant sis anys el tingué amagat al temple. Tot este temps Atalia regnava en el país.Passats sis anys, el sacerdot Joiadà va cridar els capitans de la guàrdia mercenària i de l'escorta reial, els va reunir al temple, i allí mateix es va confabular amb ells, els va fer prestar jurament i els va presentar el fill del rei.Els capitans van complir tot el que el sacerdot Joiadà els havia ordenat. A l'hora del relleu de la guàrdia del dissabte, cada u va retindre el torn que eixia, juntament amb el que entrava, i es presentaren davant del sacerdot Joiadà. El sacerdot els donà les llances i els escuts del rei David que guardava en el temple, i tots els hòmens de l'escorta reial, armes en mà, s'alinearen a banda i banda entre l'altar i el lloc sant, per a custodiar el rei. Joiadà va fer eixir el fill del rei, li posà la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tot el món aplaudia i cridava: «Vixca el rei!»Quan Atalia va sentir el clamor del poble, va córrer cap al temple. Quan va vore el rei dret, al costat de la columna, com és costum, rodejat dels oficials i dels trompeters, i tot el poble cridant d'alegria i tocant les trompetes, Atalia va cridar: «Complot, complot!» El sacerdot Joiadà ordenà als oficials que comandaven la guàrdia que la tragueren fora dels atris i mataren els qui intentaren seguir-la. Els digué: «No la mateu en el temple del Senyor». Ells l'agarraren, la conduïren al palau reial per la porta dels Cavalls, i allí la mataren.Joiadà va renovar l'aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l'altra; i es comprometeren a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble. Després tota la gent va anar al temple de Baal, l'enderrocà, va fer miques els altars i els ídols, i, davant mateix dels altars, degollà el sacerdot de Baal, Matan.I el sacerdot Joiadà deixà guàrdia al temple del Senyor. Tot el poble ho va celebrar i la ciutat va quedar en pau. A Atalia la mataren amb l'espasa al palau del rei.
Salm responsorial 131,11.12.13-14.17-18 (R.: 13)
El Senyor va jurar a David,li va fer un vot, i no se'n desdirà:«Posaré un fill teu en el teu tron».R. El Senyor ha elegit a Sió,l'ha volguda per a viure.«Si els teus fills guarden la meua aliança,els manaments que jo els donaré,continuaran també els teus fillsocupant per sempre el teu tron». R.El Senyor ha elegit a Sió,l'ha volguda per a viure:«Es ací on em quedaré per sempre,m'agrada, ací vullc residir». R.«Ací faré germinar el poder de David,per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.Vestiré de confusió els seus enemics,però al front d'ellbrillarà la meua diadema». R.
Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Evangeli Mt 6,19-23
On està el teu tresor, alli està també el teu cor᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«No acumuleu tresors ací en la terra, on el rovell i les arnes els llancen a perdre, i on els lladres entren en les cases i roben. Val més que acumuleu tresors en el cel, on no els llançaran a perdre ni el revell ni les arnes, i on els lladres no entren ni roben. Perquè on està el teu tresor, allí està també el teu cor. La llum del cos és l'ull: si el teu ull és clar, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és térbol, tot el teu cos quedarà en la foscor. Si la llum que hi ha en tu és foscor, ¡que gran serà la foscor!»
* * * * *
Sant Romuald, abat (mem. ll.)
El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal
L'home no és més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)
L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)
El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 19 de juny
Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs, qui, havent nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica, va viatjar per Itàlia durant diversos anys, durant els quals va fundar xicotets monestirs i va promoure la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar la seua labor al monestir de Val di Castro, al Picé, actual regió italiana de les Marques. (1027)
- J.M. Bausset: Sant Romuald (2015)
2. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Gervasi i Protasi, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs, que en este dia els va traslladar solemnement a la nova basílica que havia edificat. (transl. 386)
3. En les muntanyes Vosges, al territori de Burgúndia, a Austràsia, actual França, sant Deodat [o Adeodat], bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. (c. 679)
4. Al monestir de Fécamp, a Nèustria, de nou a la França actual, santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre cordialment i va atendre sant Leodegari [o Llogari], mutilat d'Ebroí. (c. 682)
5. A Saragossa, a Hispània, sant Lambert, màrtir. (c. s. VIII)
6. A Caltagirone, a la regió italiana de Sicília, beat Gerland, que, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, es va entregar generosament a la cura de les viudes i dels xiquets òrfens. (c. 1271)
 |
| Santa Juliana Falconieri |
7. A Florència, a Toscana, actualment a Itàlia, santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l'Orde dels Servents de Maria, anomenades pel seu hàbit "Mantelates". (1341)
8. A Pesaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Miquelina, viuda, que va entregar tots els seus béns als pobres i, vestit l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, mendicant el seu pa va portar una vida humil i molt disciplinada. (1356)
9. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seua provada fidelitat a l'Església catòlica de Crist van ser empresonats i mantinguts drets durant dèsset dies, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. (1535)
10. També a Londres, beat Tomàs Woodhouse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució sota la reina Isabel I, va estar empresonat més de dotze anys, reconciliant amb l'Església catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. (1573)
11. Al llogaret de Wuyi, prop de la ciutat de Xianxian, a la província xinesa d'Hebei, sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant de l'altar. (1900)
Els seus caps quedaren exposats a les muralles de la ciutat. Joan Pau II va canonitzar-los amb dos jesuïtes més i cinquanta-dos laics, morts en aquell període, l'1 d’octubre del 2000.
12. Beata Elena Aiello (1895- Roma 1961). Religiosa mística i fundadora de la Congregació de Religioses Mínimes de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist.
