7 de març de 2026, dissabte II de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: alçar-se i tornar al Pare

Lectura primera Mi 7,14-15.18-20

Tireu al fons del mar tots els nostres pecats

Lectura de la profecia de Miquees

Amb la vostra vara, Senyor,

pastureu el vostre poble, 

el ramat que és la vostra heretat,

que viu solitari en el bosc

entre camps fèrtils.

Que pasture a Basan i a Galaad

com en temps antics.

Mostreu-nos els vostres prodigis,

com el dia que ens vau traure d'Egipte. 

 

¿Qui és com vós, Déu nostre?

Vós perdoneu les culpes

i passeu per alt la infidelitat

de la resta de la vostra heretat:

no vos obstineu a castigar,

perquè estimeu la bondat.

Torneu a compadir-vos de nosaltres,

esclafeu les nostres culpes,

tireu al fons del mar tots els nostres pecats.

Sigau fidel a Jacob,

bondadós amb Abraham,

tal com vau jurar als nostres pares

des dels primers temps.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i t'engalana d'amor entranyable. R.

No sempre acusa,

ni guarda rancor sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra, 

aparta de nosaltres les nostres culpes, 

com l'Orient està separat de l'Occident. R. 

 

Vers abans de l'evangeli Lc 15,18

Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua».
Jesús els va proposar esta paràbola:

«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns. 

Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre la seua part, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta. 

Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Per això es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar al camp a pasturar porcs. Tenia ganes d'afartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però no li'n donava ningú. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I es posà en camí cap a casa del pare.

Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu". 

Però el pare va dir als criats: "De pressa, porteu el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell més gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem trobat". I es posaren a celebrar-ho. 

Mentrestant, el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i dansades i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Este li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell més gros". 

El fill major s'indignà i no volia entrar. Son pare va eixir i li insistia, però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver-te desobeït en res, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell més gros".

El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem trobat"».

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Déu perdona sempre, som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó, però Ell perdona sempre. Ens diu que Déu és Pare, que no només acull novament, sinó que s'alegra i fa festa pel seu fill, que ha tornat a casa després d'haver malbaratat tots els seus béns. Nosaltres som este fill, i commou pensar quant ens estima i espera sempre el Pare. Però en la mateixa paràbola hi ha també el fill gran, que entra en crisi davant d'este Pare. I que ens pot posar en crisi també a nosaltres. De fet, en nosaltres també hi ha este fill gran i, almenys en part, tenim la temptació de donar-li la raó (…) Qui té un cor sintonitzat amb Déu, quan veu el penediment d'una persona, per greus que hagen sigut els seus errors, se n'alegra. No es fixa en els errors, no assenyala amb el dit el mal, sinó que s'alegra pel bé, perquè el bé de l'altre també és el meu! I nosaltres, ¿sabem vore els altres així? (Àngelus, 27 de març de 2022)

* * * * *

Santes Perpètua i Felicitat. màrtirs (comm.).

Memòria de santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs, que en temps de l'emperador Septimi Sever van ser detingudes a Cartago, actual Tunísia, juntament amb uns altres catecúmens. Perpètua, matrona d'uns vint anys, era mare d'un xiquet encara lactant, mentre que Felicitat, la seua esclava, estava llavors embarassada, per la qual cosa, segons les lleis, no podia ser martiritzada fins que donara a llum. Arribat el moment, enmig dels dolors del part es va alegrar de ser exposada a les feres, i així, amb rostre alegre, van passar les dos de la presó a l'amfiteatre, segures de partir cap al cel. (203)

• J.M. Bausset: Les santes Perpètua i Felicitat (2015)

► “Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de març

2. També a Cartago, passió dels sants Sàtir, Saturní, Revocat i Secundí, que en la mateixa persecució sota Septimi Sever, l'últim d'ells va morir en la presó, mentre que els altres, maltractats per diverses bèsties, van acabar degollats després de donar-se l'òscul de la pau. (203)

3. A Cesarea de Palestina, passió de sant Eubuli, que va ser company de sant Adrià, i l'endemà passat d'ell va aconseguir la glòria en ser destrossat pels lleons i decapitat. (309)

4. Al Quersonés, a l'actual Grècia, sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó, i Efrem [o Efraïm], bisbes i màrtirs. (c. s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, per sobrenom "Simple", deixeble de sant Antoni. (s. IV)

6. A Brescia, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia sant Gaudiós, bisbe. (s. V)

7. A l'abadia d'Aniana, al territori de Septimània, hui França, sant Ardó Esmaragde, prevere, company de sant Benet d'Aniana en la vida cenobítica. (843)

8. A Prusa, a Bitínia, actual Turquia, sant Pau, bisbe, que per defendre el culte de les sagrades imatges va ser expulsat de la pàtria i va morir en l'exili. (850)

9. Al monestir de Fossanova de l'Orde Cistercenc, a la regió italiana del Laci, trànsit de sant Tomàs d'Aquino, la memòria del qual se celebra el dia 28 de gener. (1274)

10. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Joan Larke i Joan Ireland, preveres, i Germà Gardiner, tots els quals, per la seua fidelitat al Romà Pontífex, van ser penjats a Tyburn, en temps del rei Enric VIII. (1544)

11. A Florència, població de Toscana, a Itàlia, santa Teresa Margarida Redi, verge, que, havent entrat en l'Orde de Carmelites Descalces, va avançar per l'ardu camí de la perfecció i va morir sent encara jove. (1770)

12. Beata Maria Antònia de Sant Josep de Paz y Figueroa (1730- Buenos Aires Argentina 1799). Verge, fundadora del Beateri dels Exercicis Espirituals de Buenos Aires a l'Argentina. Coneguda popularment com "Mama Antula".

13. A Seül, ciutat de Corea, sant Joan Baptista Nam Chong-sam, màrtir. (1866)

14. Al lloc de Sai-Nam-Hte, també a Corea, sants màrtirs Simeó Berneux, bisbe, Just Ranfer de Bretenières, Lluís Beaulieu i Pere Enric Dorie, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, que van ser decapitats per afirmar amb decisió que havien vingut a Corea en nom de Crist per a salvar ànimes. (1866)

15. Beat Josep Olallo Valdés (1820- Puerto Príncipe, hui Camagüey, 1889). Religiós cubà de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Va dedicar heroicament tota la seua vida a la cura dels malalts.

16. A la ciutat de Kirov, a Rússia, beat Leònides Fëdorov, bisbe i màrtir, el qual, sent exarca apostòlic dels catòlics russos de ritu bizantí, va meréixer ser deixeble fidel a Crist fins a la mort, sota un règim contrari a la religió. (1934)

6 de març de 2026, divendres II de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat

Lectura primera Gn 37,3-4.12-13a.17b-28

  

Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo

Lectura del llibre del Gènesi

Jacob amava més a Josep que a cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir una túnica de mànega llarga. Els germans notaven que son pare el preferia a tots ells i, per això, no el podien vore ni parlar-li amigablement.

Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats de son pare. Un dia, Jacob va dir a Josep: «Ves a Siquem a vore com estan els teus germans i les ovelles». Josep va anar a buscar els germans i els trobà a Dotan. Ells el veren de lluny i, abans que ell arribara, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal salvatge l'ha devorat. Així vorem de què li servixen els seus somnis».

Però Rubén, que ho va sentir, va voler salvar-li la vida. Els va dir: «No el mateu. No vos taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubén el volia salvar i tornar-lo a son pare. Quan Josep arribà on estaven els germans, li llevaren la túnica de mànega llarga i el tiraren a la cisterna, que estava buida, sense aigua. Després es posaren a menjar. Quan menjaven, veren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats d'herbes aromàtiques, bàlsem i mirra, per a vendre-les a Egipte.

Judà va dir als seus germans: «¿Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al remat és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans li van fer cas. Uns marxants madianites que passaven per allà van traure a Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

El Senyor cridà la fam sobre el país,

els llevà el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com a esclau.

R. Recordeu les meravelles del Senyor.

Li ferraren els peus amb un cep,

i el coll amb una argolla,

fins que es complí la predicció

i la paraula del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu ama tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Mt 21,33-43.45-46

Este és l'hereu: matem-lo

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots i als notables del poble: 

«Escolteu una altra paràbola:

Un propietari va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns llauradors, i se'n va anar del país. 

Quan s'acostava el temps de la verema, envià uns criats seus per a cobrar dels llauradors la seua part de la collita, però ells agarraren aquells criats, i a u, li van pegar; a un altre, el van matar; i a un altre, el van traure a pedrades. 

Ell va enviar uns altres criats, més que la primera vegada, però els tractaren igual. 

Finalment els va enviar el seu fill, dient-se: "Almenys al meu fill el respectaran". Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 

Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells llauradors?»

Li contestaren: «Els farà matar de mala manera i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».

Jesús els va dir: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?" Per això vos dic que vos llevaran el Regne de Déu i el confiaran a un poble que el façà fructificar».

En sentir esta paràbola, els grans sacerdots i els fariseus comprengueren que es referia a ells, i volien agarrar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia com a profeta.

* * * * *

Aniversari del naiximent de l'humaniste valencià Joan Lluís Vives i March (València, 1493)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de març

1. A Tortona, lloc de la regió italiana del Piemont, sant Marcià, venerat com a bisbe i màrtir. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, sant Victorí, màrtir. (s. inc.).

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sant Quirze, prevere. (s. IV inc.)

4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a l'actual Turquia, que, desterrat per l'emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi. (c. 378)

5. A Toledo, a Hispània, sant Julià, bisbe, que va iniciar tres concilis en esta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. (690)

6. A Säckingen, al territori d'Helvècia, actual Suïssa, sant Fridolí, abat, el qual, oriünd d'Irlanda, va peregrinar per França fins que en esta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. (s. VIII)

7. A Metz, a Austràsia, hui França, sant Crodegang, bisbe, que va disposar que el clero visquera com darrere dels murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida, i va promoure de manera admirable el cant a l'Església. (766)

8. A Síria, passió de quaranta-dos sants màrtirs, que, capturats a Amorio de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre en gloriós combat la palma del martiri. (848)

9. A Barcelona, ciutat de Catalunya, sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan esta antiquíssima seu va ser alliberada del domini dels musulmans. (1137)

Este fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un muntó de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora, arquebisbe de Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).

Enterrat inicialment al claustre de la catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat en 1675. [font]

10. A Viterbo, lloc de Toscana, a Itàlia, beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc, que, assídua en les obres de caritat, a díhuit anys va consumar promptament el breu curs de la seua vida. (1253)

11. A Gant, ciutat de Flandes, a l'actual Bèlgica, santa Coleta Boellet, verge, qui durant tres anys va portar una vida austeríssima, tancada en una casa menuda al costat de l'església, i més tard, després de professar en la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l'esperit de pobresa i de penitència. (1447)

5 de març de 2026, dijous II de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: confiar en els valors verdaders

Lectura primera Jr 17,5-10

Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;

beneït aquell que confia en el Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:

«Maleït el que confia en l'ajuda humana

i busca qui li faça de braç dret,

mentres el seu cor s'aparta del Senyor.

Serà com un matoll en el desert;

no veu vindre la pluja;

viu en un desert ardorós,

en una terra salada que no es pot habitar. 

 

Beneït el que confia en el Senyor,

que troba l'esperança en el Senyor .

Serà com un arbre plantat vora l'aigua,

que estén les arrels vora el corrent;

quan ve l'estiu, ell no té por,

les seues fulles aguanten fresques;

en anys de sequera no s'inquieta

ni deixa de donar fruit. 

 

No hi ha res més fals que el cor: no té remei.

¿Qui es capaç de conéixer-lo?

Jo, el Senyor, escrute el cor

i examine la consciència,

per a donar a cada u segons per on camina,

segons el fruit de les seues obres».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol, i tu, patiments

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: 

«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i per a ell cada dia era una festa. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres.

El pobre va morir i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d'estes flames".

Abraham li va respondre: "Fill meu, recorda que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals, però ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d'ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d'on esteu vosaltres cap ací".

El ric va dir: "En eixe cas, pare, et pregue que l'envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertixca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments".

Abraham li va respondre: "Ja tenen a Moisés i els profetes: que els escolten". El ric va contestar: "No ho faran, pare meu Abraham. Però si va a vore'ls algú d'entre els morts, sí que es convertiran". Abraham li va dir: "Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d'entre els morts"» 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Per a convertir-nos, no hem d'esperar esdeveniments prodigiosos, sinó obrir el cor a la Paraula de Déu, que ens crida a amar a Déu i el proïsme. La Paraula de Déu pot fer reviure un cor marcit i curar-lo de la seua ceguesa. El ric coneixia la Paraula de Déu, però no la va deixar entrar en el cor, no la va escoltar, per això va ser incapaç d'obrir els ulls i de tindre compassió del pobre. Cap missatger i cap missatge no podran substituir els pobres que trobem en el camí, perquè en ells ens ve a trobar el mateix Jesús: «cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a m» (Mt  25, 40), diu Jesús. Així, en el canvi de les sorts que la paràbola descriu s'amaga el misteri de la nostra salvació, en què Crist unix la pobresa a la misericòrdia. Estimats germans i germanes, escoltant este Evangeli, tots nosaltres, al costat dels pobres de la terra, podem cantar amb Maria: «Derroca els poderosos del soli i exalça els humils; ompli de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res» (Lc  1, 52-53). (Audiència general, 18 de maig de 2016)

* * * * *

Aniversari del traspàs de Max Jacob, pintor, poeta i escriptor, després de ser deportat pel règim nazi (1944)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de març

1. Commemoració de sant Teòfil, bisbe de Cesarea de Palestina, que sota l'emperador Septimi Sever va brillar per la seua saviesa i integritat de vida. (195)

2. A Pamfília, a l'actual Turquia, sant Conó, màrtir, hortolà de professió, que en temps de l'emperador Deci va ser obligat a córrer davant d'un carro amb els peus travessats per claus i, caent de genolls, va entregar l'esperit mentres resava. (c. 250)

3. A Roma, a la via Àpia, al cementeri de Calixt, sepultura de sant Luci, papa, successor de Corneli, que va patir l'exili per la fe de Crist i, en temps angoixants, va ser eximi confessor de la fe, actuant amb moderació i prudència. (254)

4. A Sinope, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Focas l'Hortolà, màrtir, llaurador d'ofici, que va patir moltes injúries pel nom del Redemptor. (c. s. IV)

5. A Cesarea de Palestina, sant Adrià, màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, en el dia en què solien celebrar-se els festejos de la Fortuna, per orde del procurador Firmilià, i per la seua fe de Crist, va ser llançat davant d'un lleó i després degollat a espasa. (309)

6. A Palestina, a la ribera del Jordà, sant Geràsim, anacoreta, que en temps de l'emperador Zenó, convertit a la fe ortodoxa per obra de sant Eutimi, es va entregar a grans penitències, i va oferir a tots els que sota la seua direcció s'exercitaven en la vida monàstica la norma d'una integèrrima disciplina i la manera de sustentar-se. (475)

Va nàixer a Lícia. Primer va ser monjo i després anacoreta a la seua regió, però després va anar a Palestina i es va establir per la redor de la mar Morta. Per influència del bisbe intrús Teodosi, va abraçar el monofisisme, però l'en va traure sant Eutimi el Gran. Cap a l'any 455 va fundar un monestir a la vora del riu Jordà, que va presidir amb gran santedat i prudència fins que va morir, el 5 de març de l'any 475. S'explica d'ell que cada any, per Quaresma, es reunia amb Eutimi i observava un rigorós dejuni que només interrompia per a rebre l'eucaristia. És cèlebre la llegenda que diu que va curar un lleó traent-li una espina de la pota, i que l'animal es va quedar amb ell fins que, un cop mort el sant, es va ajaure damunt de la seua tomba i s'hi va estar fins que va morir. [font]

7. A Saighir, a la regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Kieran [o Ciaran], bisbe i abat. (530)

8. A Arle, ciutat de Provença, a l'actual França, sant Virgili, bisbe, que va rebre com a hostes sant Agustí i els seus monjos quan viatjaven cap a Anglaterra per encàrrec del papa sant Gregori el Gran. (c. 618)

9. A Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, beat Cristòfol Macassoli, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne per la seua predicació i la seua caritat envers els pobres. (1485)

10. A Nàpols, ciutat de Campània, de nou a Itàlia, beat Jeremies (Joan) Kostistik de Valacchia, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que, amb caritat i alegria, va assistir incessantment els malalts durant quaranta anys. (1625)

11. També a la mateixa ciutat de Nàpols, sant Joan Josep de la Creu (Carles Caietà) Calosirto, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, seguint les petjades de sant Pere d'Alcántara, va restablir la disciplina de la Regla en molts convents de la regió napolitana. (1734)

Carles Gaietà Calosirto va nàixer a l’illa napolitana d’Ischia el 1654. Acabades les humanitats a 16 anys va ser el primer italià a seguir la reforma franciscana de sant Pere d’Alcàntara, que pretenia que l’orde tornara a l’esperit ori­ginal. Ben prompte va destacar per la seua gran ascesi (penitència, pregària i austeritat), i els seus superiors, veent la seva vàlua, li van encarregar fundar un convent nou, el van nomenar mestre de novicis i finalment provincial de l’orde.

Els seus contemporanis expliquen que tenia el do de la profecia, de la curació i de la bilocació. Va ser igual­ment conegut com a bon confessor i director espiritual de persones que també acabarien sent santes, com ara Alfons Maria de Liguori. Va morir el 5 de març de 1734 a Lucia del Monte, prop de Nàpols. Canonitzat en 1811 per Gregori XVI. [font]