24 de març de 2026, dimarts V de Quaresma: Sant Òscar Romero

DIMARTS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

La Quaresma: mirar el Crucificat és viure

Oració col·lecta

Senyor, concediu-nos perseverar en la vostra voluntat,

a fi que el poble que vos servix

augmente en els nostres dies,

en nombre i en santedat.

Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Nm 21,4-9

Els qui han sigut picats, si miren la serp de bronze, salvaran la vida

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, els israelites, per a no entrar dins del territori d'Edom, partiren del mont Or fent la volta pel camí del Mar Roig. Però fent camí, el poble va perdre la paciència i parlava contra Déu i contra Moisés. Deia: «¿Per què ens heu fet eixir d'Egipte, si hem de morir en este desert? No hi ha pa ni aigua, i ja ens repugna este menjar tan miseriós».

El Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i molts israelites moriren. El poble va anar davant de Moisés i li va dir: «Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que ens aparte estes serps». Moisés va pregar pel poble, i el Senyor li va dir: «Forja una imatge d'estes serps i posa-la en forma d'estendard. Els qui han sigut picats, si la miren, salvaran la vida».

Moisés va fer una serp de bronze, la va posar en forma d'estendard, i el qui havia sigut picat, si mirava la serp de bronze, salvava la vida.

Salm responsorial 101,2-3.16-18.19-21 (R.: 2)

Senyor, escolteu la meua pregària,

que el meu clam arribe a vós.

No m'amagueu la mirada

en hores de perill;

escolteu atentament,

no tardeu més a respondre

ara que vos invoque.

R. Senyor, escolteu la meua pregària,

que el meu clam arribe a vós.

Els estrangers temeran el nom del Senyor,

i tots els reis de la terra, la seua glòria.

Quan el Senyor restaurarà Sió,

manifestarà la seua glòria,

escoltarà l'oració dels desvalguts,

farà cas de les seues pregàries. R.

Que quede escrit

per a les generacions que vindran,

i el poble creat de nou alabarà el Senyor:

"El Senyor mira des de les altures del cel,

des del seu lloc sagrat, aguaita la terra,

per a escoltar el plor dels captius,

per a alliberar els condemnats a mort". R.

Vers abans de l'evangeli

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

tots aquells qui el troben viuran per sempre.

Evangeli Jo 8,21-30

Quan alçareu amunt el Fill de l'home, sabreu que jo soc

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: «Jo me'n vaig; em buscareu en va, i morireu en el vostre pecat. A on jo vaig, vosaltres no podeu vindre». 

Els jueus comentaven entre ells: «¿Per què diu que nosaltres no podem anar a on ell va? ¿Que té intenció de matar-se?» 

Jesús va continuar: «Vosaltres sou d'ací baix, jo soc d'allà dalt; sou d'este món, i jo no soc d'este món. Vos he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creeu que jo soc».

Ells li preguntaren: «¿I qui eres tu?» Jesús els va contestar: «Vos ho he dit des del principi. Tinc moltes coses a dir i a condemnar de vosaltres; penseu que el qui m'envia és veraç i jo no dic al món sinó allò que li he sentit dir». 

Ells no entengueren que els parlava del Pare. I va afegir: «Quan alçareu amunt el Fill de l'home, sabreu que jo soc i que no faig res pel meu compte, sinó que parle d'allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'envia està amb mi; no em deixa a soles, perquè sempre faig allò que li agrada». En sentir açò, molts cregueren en ell.

Oració sobre les ofrenes

Vos oferim, Senyor,

este sacrifici de reconciliació,

a fi que els nostres pecats

siguen perdonats per la vostra misericòrdia

i els nostres cors incerts troben en vós un guia segur.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Concediu, Déu totpoderós,

que la participació assídua en els vostres misteris

ens acoste cada volta més als béns eterns.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Oh Déu, lent a la ira i ric en pietat

amb els qui esperen en vós,

concediu als vostres fidels plorar els mals comesos,

per a obtindre la gràcia del vostre consol.

Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

El pecat, per tant, «és l'obra de Satanàs i Jesús venç a Satanàs. «el Crucifix no és un ornament, no és una obra d'art, amb moltes pedres precioses, com les que es veuen: el Crucifix és el misteri de l'“aniquilació” de Déu, per amor”. La serp, «profetitza en el desert la salvació»: és, de fet, «elevada i qui la mira és curat». Però esta salvació no es va fer "amb la vareta màgica d'un déu que fa les coses"; sinó que més aviat es va fer «amb el patiment del Fill de l´home, amb el patiment de Jesucrist». (Homilia Santa Marta, 15 de març de 2016)

* * * * *

Sant Romero d'Amèrica (Òscar Arnulf Romero), bisbe, màrtir.

L’any 1977 el bisbe Òscar va ser nomenat arquebisbe de San Salvador, amb l’alegria dels polítics i militars repressors: fins aleshores havia estat un home ‘pacífic’, que creien que no els portaria problemes. Però els hi va eixir el tir per la culata: el nou prelat començà a denunciar l’opressió contra els pobres, la creixent desigualtat econòmica i la violència exercida per les autoritats repressores.

Amenaçat de mort, ell continuà denunciant amb contundència la violència governamental. Un sicari, ara sí, el va assassinar d’un tir precís al cor mentre alçava l’hòstia, que quedà tacada amb la seua sang, a la capella de les Carmelites de l’Hospital de la Divina Providència de Sant Salvador. Era el 24 de març de 1980. Tenia 62 anys. Les últimes paraules del dia anterior als soldats: «Hermanos, ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: no matar. En nombre de Dios y de este pueblo sufrido… les pido, les ruego, les ordeno en nombre de Dios, cese la represión“. [font]

Aniversari de la impressió del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis (Ginebra, 1478)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de març

1. A Cesarea de Palestina, hui a l'Israel actual, sants màrtirs Timolau, Dionís, Pàusides, Ròmul, Alexandre i un altre Alexandre, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, van ser conduïts emmanillats davant del prefecte Urbà, on van confessar ser cristians, per la qual cosa, pocs dies després, amb els companys Agapi i un altre Dionís, van ser decapitats, i així van meréixer les corones de la vida eterna. (303)

2. A Mauritània, al territori actualment d'Algèria, sant Secúndul, que va patir per la fe de Crist. (s. inc.)

3. A Clogher, a Hibèrnia, actual Irlanda, sant Mac Cairthind, bisbe, a qui es té per deixeble de sant Patrici. (s. V)

4. A Catània, a la regió hui italiana de Sicília, sant Sever, bisbe. (814)

5. A Fabriano, al Picé, regió de les Marques en l'actualitat, també a Itàlia, beat Joan del Bàcul, prevere i monjo, company de sant Silvestre, abat. (1290)

6. A Vasdtena, a Suècia, santa Caterina, verge, filla de santa Brígida, que, en ser casada contra la seua voluntat, amb consentiment del seu cònjuge va conservar la virginitat i, en enviduar, va portar una vida piadosa. Pelegrina a Roma i a Terra Santa, va traslladar les restes de sa mare a Suècia i les va depositar al monestir de Vasdtena, on ella mateixa va prendre l'hàbit monàstic. (1381)

7. A Ronda, població d'Andalusia, beat Diego Josep de Cadis (Francesc Josep) López-Caamaño, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, predicador insigne i propugnador intrèpid de la llibertat de l'Església. (1801)

8. Al lloc de Pniewite, al costat de Gdansk, a Polònia, beata Maria Karlowska, verge, que va instituir la Congregació de Germanes del Diví Pastor de la Providència Divina, amb la finalitat que recuperaren la dignitat de filles de Déu les jóvens i dones pobres de costums corromputs. (1935)

23 de març de 2026, dilluns V de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

La Quaresma: Déu salva, no condemna

Oració col·lecta

Oh Déu, la vostra gràcia inefable

ens ompli de benediccions;

feu que de tal manera passem

de la vetustat del pecat a la novetat de la vida,

que ens disposem per a la glòria del Regne.

Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62

Hauré de morir sense haver fet res d'això

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, vivia a Babilònia un home que es deia Joaquim. S'havia casat amb Susanna, filla d'Helquies, una dona de gran bellesa que reverenciava a Déu. Els seus pares, que eren justs, l'havien educada en la Llei de Moisés. Joaquim era molt ric. Tocant a sa casa tenia un jardí on els jueus es reunien, perquè Joaquim era el més honorable de tots.

Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals havia dit el Senyor: «A Babilònia, la maldat ve dels ancians, dels jutges que passen per ser guies del poble». Estos dos acudien cada dia a casa de Joaquim, on acudien tots els qui tenien algun litigi.

Al migdia, quan la gent es retirava, Susanna anava a passejar pel jardí del seu marit. Els dos ancians, que cada dia la veien arribar, es van apassionar per ella. La passió els va encegar, i s'oblidaren de Déu i dels deures de justícia. I esperaven una ocasió favorable.

Un dia Susanna va entrar en el jardí, com sempre, amb dos criades, i va voler banyar-se, perquè feia calor. No hi havia ningú més que els dos ancians, que l'espiaven d'amagat. Susanna va dir a les criades: «Porteu-me sabó i perfum i tanqueu les portes, que vullc banyar-me». 

Una vegada sola, els dos ancians van córrer cap a Susanna i li digueren: «Mira, les portes estan tancades, no ens veu ningú i nosaltres desitjàvem este moment. Complau-nos, si no, t'acusarem que hi havia un jove amb tu i que per això has fet marxar les criades». Susanna va sospirar: «No tinc per on eixir-me'n: si faig el que voleu, m'amenaça la mort, i si no ho faig, no m'escaparé de les vostres mans. Però m'estime més caure en les vostres mans sense haver fet res de mal, que pecar contra el Senyor». I Susanna va cridar, i cridaren també els dos ancians. U d'ells va córrer i va obrir les portes del jardí. 

Quan els criats de la casa sentiren els crits, entraren per la porta lateral, a vore què passava. En sentir el que deien els ancians, els criats quedaren afrontats: no s'havia dit mai de Susanna res de semblant.

L'endemà, quan el poble es va reunir en casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propòsit criminal de condemnar-la a mort, i digueren al poble: «Feu vindre a Susanna, filla d'Helquies, la dona de Joaquim». Anaren a buscar-la, i ella va acudir amb els seus pares, els seus fills i tots els parents. Els seus familiars i tots els qui la veien ploraven. Els dos ancians, drets enmig del poble, li posaren les mans sobre el cap. Ella, plorant, va mirar al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor. Els ancians declararen: «Ens passejàvem a soles dins del jardí quan esta dona va entrar amb dos criades. Ella les va fer marxar, va tancar les portes, i un jove, que estava amagat, se li va acostar. Nosaltres, que estàvem en un racó del jardí, quan vérem aquella infàmia, vam córrer cap a ells i els trobàrem junts. No poguérem atrapar el jove, que era més fort que nosaltres. Ell obrí la porta i se'n va anar. A ella, l'atrapàrem i li preguntàrem qui era el jove, però no ho ha volgut dir. De tot açò, nosaltres en som testimonis».

Tot el poble, reunit en assemblea, els va creure com a ancians i jutges que eren, i la condemnaren a mort. Susanna va cridar ben alt: «Déu etern, vós que coneixeu les coses amagades i ho veieu tot abans que existixca, vós sabeu que m'acusen falsament. I ara hauré de morir sense haver fet res del que s'han inventat contra mi».

El Senyor va escoltar el clam de Susanna i, quan se l'enduien per a matar-la, va desvetlar l'esperit de santedat en un jovenet que es deia Daniel. El jove es va posar a cridar: «Soc innocent de la sang d'esta dona». Tot el poble es va girar i li va preguntar: «Què vols dir?» Ell, dret al mig de tots, els va dir: «¿Tan poc d'enteniment teniu, fills d'Israel? Sense haver examinat la causa ni comprovar si és certa, heu condemnat una filla d'Israel. Torneu al lloc del juí, que l'acusació era falsa». 

De seguida tot el poble se'n va tornar, i els ancians del poble digueren a Daniel: «Posa't entre nosaltres i parla, que Déu t'ha donat un coneiximent d'ancià». Daniel els va dir: «Separeu-los ben lluny l'u de l'altre i els jutjaré». 

Una vegada separats, en va cridar un i li va dir: «¡Home envellit en el mal! Ara pagaràs per tots els pecats que cometies amb les teues sentències injustes, condemnant els innocents i absolent els culpables, per més que el Senyor diu: "No condemnes a mort l'innocent o el just". Si realment vas vore esta dona, digues davall de quin arbre els has vist junts». Ell va respondre: «Davall d'un freixe» Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu ja ha rebut l'orde de partir-te pel mig». 

Després el fa retirar, ordena que vinga l'altre i li diu: «¡Fill de Canaan i no de Judà! T'ha seduït la bellesa d'una dona, i la passió t'ha encegat. Açò és el que féieu amb les filles d'Israel, i elles cedien per por, però una filla de Judà no ha pogut consentir la vostra maldat. Ara, digues davall de quin arbre els has atrapat junts». Ell va respondre: «Davall d'una carrasca». Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu, que està esperant amb l'espasa en la mà, et partirà pel mig i vos matarà als dos».

Tota l'assemblea del poble es va posar a cridar, i beneïen a Déu, que salva els qui esperen en ell. Després agarraren els dos ancians, que Daniel, amb les seues paraules, havia deixat convictes del crim d'acusació falsa. Els van infligir la mateixa pena que ells havien tramat contra un altre, tal com mana la Llei de Moisés, i els condemnaren a mort. Aquell dia Déu va salvar una vida innocent.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 4ab)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs

per l'amor del seu nom.

R. Ni que passe per una vall fosca

no tinc gens de por, perquè vos tinc al meu costat.

Ni que passe per una vall fosca

no tinc gens de por.

Vos tinc al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Pareu una taula davant de mi,

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor 

m'acompanyen tota la vida. 

I viuré anys i més anys 

en la casa del Senyor. R.

L'any C, quan l'evangeli de la dona adúltera ha estat llegit el diumenge anterior:

Vers abans de l'evangeli Jo 8,12

Jo soc la llum del món;

qui em seguix no caminarà a fosques,

sinó que tindrà la llum de la vida.

Evangeli Jo 8,12-20

Jo soc la llum del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va tornar a parlar als fariseus: «Jo soc la llum del món; qui em seguix no caminarà a fosques, sinó que tindrà la llum de la vida». Els fariseus li replicaren: «Tu dones testimoni a favor teu i, per tant, la teua declaració no és veraç». Jesús els respongué: «Encara que jo done testimoni a favor meu, la meua declaració és veraç, perquè sé d'on he vingut i a on vaig; vosaltres, en canvi, no sabeu d'on vinc ni a on vaig. Vosaltres jutgeu amb criteris humans; jo no porte ningú a juí, i si ho fera, la causa seria vàlida, perquè no soc jo sol, sinó jo i el Pare que m'ha enviat, i la declaració de dos testimonis es considera que és veritat, tal com diu la vostra Llei. Jo done testimoni a favor meu, però el Pare que m'ha enviat també dona testimoni a favor meu». Ells li preguntaren: «¿I on està ton Pare?» Jesús els contestà: «Ni sabeu qui soc jo ni sabeu qui és mon Pare; si sabéreu qui soc jo, sabríeu també qui és mon Pare».

Jesús pronuncià estes paraules mentres ensenyava en el temple, vora la sala del tresor, i no el va agarrar ningú perquè encara no havia arribat la seua hora.

Els anys A i B:

Vers abans de l'evangeli Ez 33,11

Diu el Senyor: «No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertixca i que vixca».

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tinga cap pecat,

que tire la primera pedra

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres, i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tot el poble acudia al seu entorn. S’assentà i comença a instruir-los.

Els mestres de la llei i els fariseus li portaren una dona sorpresa en ple adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, esta dona l'han sorpresa en flagrant adulteri. Moisés, en la Llei, ens ordena apedregar eixes dones. I vós, ¿què hi dieu?»

Li feen esta pregunta per a parar-li una trampa i tindre un pretext per a acusar-lo. Però Jesús es va acatxar i començà a escriure en terra amb el dit. Com que continuaven insistint en la pregunta, Jesús es posà dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que tire la primera pedra». Després es tornà a acatxar i continuà escrivint en terra. Ells, quan el sentiren, anaren retirant-se un a un, començant pels més vells. Jesús es quedà a soles, i la dona estava allí al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, ¿on estan? ¿No t’ha condemnat ningú?» Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo no et condemne tampoc. Ves i, d’ara en avant, no peques més».  

 

Oració sobre les ofrenes

Senyor, concediu als vostres fidels,

reunits per a celebrar els sants misteris,

oferir-vos una consciència pura i un esperit renovat

com a fruit de la penitència.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Enfortits per la benedicció dels vostres sagraments,

vos preguem, Senyor,

que la seua força ens purifique sempre del mal

i que el seguiment de Crist

accelere els nostres passos cap a vós en la glòria.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

Sant Toribi de Mogrobejo

Aniversari del traspàs de mossén Josep Espasa i Signes, prevere valencià (1980)

Commemoració de Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe

Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)

Aniversari de la mort de monsenyor Manuel Moll i Salord (1972), que fou bisbe de Tortosa

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 de març

2. A Cornualla, hui al Regne Unit, sant Fingar o Guigner, màrtir. (c. 460)

3. Commemoració dels sants màrtirs Victorià, procònsol de Cartago, actual Tunísia, de dos germans de la ciutat d'Aigües Règies, hui Henchir-Baboucha, així com de dos mercaders, tots dos de nom Frumenci, que, en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, van patir atroços suplicis per la seua constància a confessar la fe cristiana: així va aconseguir la corona gloriosa. (484)

4. A Pontoise, prop de París, a França, sant Valter [Gualteri o Gautier], primer abat del monestir del lloc, que, renunciant al seu amor per la soledat, amb el seu exemple va ensenyar als monjos la disciplina de la Regla i va fustigar en el clero els costums simoníacs. (c. 1095)

5. A Ariano Irpino, a la regió italiana de Campània, sant Otó, ermità. (c. 1120)

6. A Gubbio, a l'Úmbria, també a Itàlia, beat Pere, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1306)

7. A York, a Anglaterra, beat Edmund Sykes, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser desterrat per ser sacerdot, i havent tornat a Anglaterra de nou, va ser capturat i ajusticiat. (1587)

8. Al lloc de Naas, prop de Dublín, a Irlanda, beat Pere Higgins, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en temps del rei Carles I va ser penjat sense juí previ per guardar fidelitat a l'Església Romana. (1642)

9. A Barcelona, sant Josep Oriol, prevere, que amb la seua mortificació corporal, el seu cultiu de la pobresa i la seua contínua oració, va mantindre una unió constant amb Déu, que el va enriquir de dons celestials. (1702)

10. Al poble de Cemmo, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Anunciata Cocchetti, verge, que amb fortalesa i humilitat va dirigir l'Institut de Germanes de Santa Dorotea, acabat de fundar. (1882)

11. Prop d'ad-Dahr, a l'actual Líban, santa Rafqa [Rebeca] Choboq Ar-Rayes, verge de l'Orde de les Germanes Libaneses Maronites, que, cega durant trenta anys, i després amb paràlisi de tots els membres, va romandre contínuament en oració, fixa només en Déu. (1914)

12. A Leopoldov, a Eslovàquia, beat Metodi Doménec Trcka, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució per causa de la fe, amb el seu gloriós martiri va canviar el seu peregrinar terrenal en vida eterna. (1959)

22 de març de 2026, diumenge V de Quaresma

DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A

(abans, Diumenge I de Passió )

Lectura primera Ez 37,12-14

Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, vos faré eixir de les vostres sepultures i vos faré tornar a la terra d'Israel. I quan obriré els vostres sepulcres i vos faré eixir de les vostres sepultures, sabreu que jo soc el Senyor. Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i vos deixaré en la vostra terra. En aquell moment sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complit». Diu el Senyor Déu.

Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.

Senyor, escolteu el meu clam.

Estigueu atent, escolteu

este clam que vos suplica.

R. Són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

Si teniu en compte les culpes,

Senyor, ¿qui es pot sostindre?

Però és molt vostre perdonar,

i això ens infon respecte. R.

Jo confie en el Senyor,

confie en la seua paraula.

La meua ànima espera el Senyor,

més que els sentinel·les el matí. R.

Més que els sentinel·les el matí, 

que Israel espere el Senyor. 

Perquè són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

És ell qui redimirà Israel

de totes les seues culpes. R.

Lectura segona Rm 8,8-11

L'Esperit d'aquell que va ressuscitar a Jesús

d'entre els morts, habita en vosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Els qui viuen segons la carn no poden agradar a Déu; però vosaltres no viviu segons la carn sinó segons l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en el vostre interior. I si algú de vosaltres no té l’Esperit de Crist, no és de Crist, però si Crist està en vosaltres, encara que el cos haja de morir per culpa del pecat, com que esteu justificats, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar a Jesús d’entre els morts, el mateix que va ressuscitar a Crist d’entre els morts donarà vida als vostres cossos mortals gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a-26

Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;

els qui creuen en mi, no moriran mai.

Evangeli Jo 11,1-45

Jo soc la resurrecció i la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta. Maria era qui, més avant, ungí el Senyor amb perfum i li torcà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

Les dos germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que ameu tant està malalt». Jesús, en sentir açò, va dir: «Eixa malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu; el Fill de Déu serà glorificat». Jesús amava a Marta i a la seua germana i a Llàtzer, però quan va saber que estava malalt, es va quedar encara dos dies en el lloc on estava. Després, passats eixos dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».

Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus vos volien apedregar, ¿i ara hi torneu?». Jesús contestà: «¿No són dotze hores les hores del dia? Els qui caminen de dia no entropessen, perquè veuen la claror d'este món, però els qui caminen de nit sí que entropessen, perquè els falta la claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit; vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la seua mort, però els deixebles es pensaven que parlava del descans de la son. I Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M'alegre de no haver estat allí; serà en profit vostre, a fi que cregueu. Però ara anem a buscar-lo». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem també nosaltres, morirem amb ell». Quan Jesús va arribar, ja feia quatre dies que Llàtzer estava en el sepulcre.

Betània està prop de Jerusalem, a cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.

Marta, quan va saber que Jesús arribava, va eixir a esperar-lo. Maria es va quedar en casa. Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s’hauria mort; però, ara i tot, sé que Déu vos concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tots ressusciten el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que haja mort, viurà, i tot el qui viu i creu en mi, no morirà mai. Creus açò?» Ella li diu: «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Crist, el Fill de Déu que havia de vindre al món».

Havent dit això, anà a cridar la seua germana Maria i li digué en veu baixa: «El Mestre està ací i et crida». Quan ella sentí això s'alçà de seguida i anà a buscar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava en el lloc on Marta l'havia trobat. Els jueus que estaven amb ella en casa per a donar-li el condol, en vore que s'alçava així i se n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on estava Jesús i, en vore'l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort». Jesús, quan va vore com plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, es va commoure profundament i es va contorbar. I va preguntar:

«¿On l’heu posat?» Li diuen: «Vingueu a vore-ho, Senyor». Jesús es posà a plorar i els jueus deien: «Mireu com el volia», però altres deien: «Este que va obrir els ulls al cego, ¿no hauria pogut evitar la mort de Llàtzer?» Jesús, commogut una altra vegada, arribà on estava el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús diu: «Lleveu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja fa mala olor; fa quatre dies que és mort». Jesús li respon: «¿No t’he dit que si creus voràs la glòria de Déu?» Llevaren la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, vos done gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però ho dic per la gent que m'envolta, per a que creguen que vós m’heu enviat». I a continuació, va cridar fort: «Llàtzer, ix fora». I el mort va eixir, amb els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».

Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i veren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

A. Pròxims ja els dies de la Passió del Senyor, l'oració col·lecta d'este diumenge ens recorda que va ser l'amor el que va moure el Fill a entregar-se a la mort per la salvació del món. Però vencerà la mort ressuscitant perquè nosaltres participem en la seua resurrecció: «Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida» (1 lect). Es tracta del mateix Esperit Sant que va ressuscitar a Jesús d'entre els morts i que, si habita en nosaltres per la gràcia, també vivificarà els nostres cossos (2 lect). En l'evangeli Crist se'ns revela com la resurrecció i la vida: «els qui creuen en mi, no moriran mai».

B. Jesús és la vida, i la seua vida comença ací quan busquem la seua gràcia unint-nos a ell. Jesús li diu a Marta que el seu germà ressuscitarà, i ella l'entén dins de la seua fe jueva com que ressuscitarà el darrer dia. Jesús, ara, corregix això també, i diu que ell mateix és la resurrecció i la vida, en el sentit que, qui creu en ell, ja ha ressuscitat, no morirà mai. Jesús parla que som immortals, que la mort podrà destruir el nostre cos material, però que creent en ell, que és la resurrecció i la vida, no morirem per sempre. Jesús ressuscitat és la manifestació de la glòria de Déu! Esta és la veritat de Déu que tots anem buscant.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge V de Quaresma  (2026)
• Llorenç Gimeno: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

• Enric Benavent, arquebisbe de València:  La vida, un do inviolable (2026, març 18)
• Missa d'À Punt: Prenent els vostres deixebles amb Vós (Litúrgia ortodoxa)

* * * * *

Dia Mundial de l'Aigua.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de març

1. Commemoració de sant Epafrodit, a qui l'apòstol sant Pau diu germà, cooperador i company en els combats. (s. I)

Epafrodit (“abellidor”) és un dels molts col·laboradors que va tindre l’apòstol Pau. Cristià de la ciutat de Filips, la seua comunitat el va enviar a portar uns “bons recursos per a les seues despeses”, a Pau, que es trobava empresonat (cf. Fl 4,16-18). En el viatge, Epafrodit cau malalt i està a punt de morir, però, una vegada restablit, Pau li encarrega de dur als filipencs la carta que tenim en el Nou Testament, i en la qual l’apòstol no estalvia alabances al seu amic, qualificant-lo com a “germà, company de faena i de lluita” (Fl 2,25-30). [font]

2. A Narbona, al sud de la Gàl·lia, hui França, a la via Domítia, fora de la ciutat, sepultura de sant Pau, bisbe i màrtir. (s. III)

3. A Galàcia, a l'actual Turquia, sants Calinic i Basilisa, màrtirs. (s. inc.)

4. A Ankara, també a Galàcia, sant Basili, prevere i màrtir, que durant tot el mandat de l'emperador Constanci es va oposar enèrgicament als arrians, i després, sota l'emperador Julià, per haver pregat públicament a Déu que cap cristià s'apartara de la fe, va ser capturat i conduït al prefecte de la província i, després de nombrosos turments, va consumar el seu martiri. (362)

5. Commemoració de santa Lea, viuda romana, les virtuts i mort de la qual van rebre les lloances de sant Jeroni. (c. 383)

6. a Osimo, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Benvingut Scotivoli, bisbe, que, elegit pel papa Urbà IV per a esta seu, va promoure la pau entre els ciutadans i, segons l'esperit dels Germans Menors, va voler morir sobre terra nua. (1282)

7. A Londres, a Anglaterra, sant Nicolau Owen, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant molts anys va crear refugis per a acolliment de sacerdots, a causa de la qual cosa, sota el regnat de Jaume I, va ser empresonat i cruelment torturat en el poltre fins a exhalar l'esperit, confessant gloriosament a Crist Senyor. (1606)

8. A Angers, a França, beat Francesc Chartier, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat per ser sacerdot. (1794)

9. Commemoració de sant Agustí Zhao Rong, prevere i màrtir, que a la província de Sichuan, a la Xina, en temps de persecució va ser tancat en una presó per la seua condició de cristià, i allí va trobar la mort en un dia no precisat de primavera. La seua memòria se celebra el dia 9 de juliol. (1815)

10. Al camp de concentració d'Stutthof, prop de Gdansk, a Polònia, beats Marià Górecki i Bronislau Komorowski, preveres i màrtirs, que van ser afusellats durant l'ocupació militar de la seua pàtria pels seguidors de doctrines hostils a la religió. (1940)

11. Beat Clement August Graf von Galen (Alemanya 1878-1946) Bisbe de Münster (cardenal des de 1933).