TRÍDUUM PASQUAL
És el centre culminant de tot l’any litúrgic. Comença el Dijous Sant, amb la missa vespertina «en la cena del Senyor», continua durant el Divendres Sant i el Dissabte Sant, té el seu centre en la Vigília Pasqual i acaba amb les vespres del Diumenge de Resurrecció. Este període de temps s’anomena justament el «tríduum del crucificat, sepultat i ressuscitat».- Lectures bíbliques per al tríduum pasqual.
- Manual per a viure la Setmana Santa des de casa (Arquebisbat de València, 2020)
Dijous Sant
Oh Déu,hui celebrem aquella Cena santíssimaen què el vostre Unigènit,abans d'entregar-se a la mort,va confiar a l'Església el sacrifici nou i etern,convit del seu amor;feu que obtingam de tan gran misteri,la plenitud de la caritat i de la vida.Pel nostre Senyor Jesucrist...
El ritual del sopar pasqualLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aaron mentres estaven en el país d'Egipte:«Per a vosaltres, este mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'este mes, que cada família, cada casa, prenga un corder o un cabrit. Si una família fora massa menuda, que el prenga junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones que calen per a menjar-se'l. Que siga un animal mascle, sense tara, i que no tinga més d'un any. Podeu prendre igual un corder que un cabrit.L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollen aquell dia a poqueta nit, que prenguen de la seua sang i en posen en els dos brancals i en el travesser de les cases on se'l menjaran.Aquella mateixa nit han de menjar-se la carn, rostida a la brasa, amb pans sense rent i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i vos l'heu de menjar corrents, perquè és la Pasqua, és a dir, el "pas" del Senyor. Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels hòmens com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà un senyal en les cases on vosaltres viviu. Quan voré la sang "passaré" de llarg i, en el moment que jo castigue el país d'Egipte, no vos caurà damunt la plaga de l'extermini.Tingueu este dia com un memorial, i celebreu-lo com una festa del Senyor. Que totes les generacions el celebren com una institució perpètua"».
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvaciói invocaré el seu nom.R. El calze de la benediccióés comunió amb la sang de Crist.Al Senyor li dol la mort dels seus fidels.Senyor, soc el vostre servent,servent vostre, fill de la vostra serventa.Vós em trencàreu les cadenes. R.Oferiré una víctima d'acció de gràcies,invocant el nom del Senyor.Compliré les meues promesesen presència de tot el poble. R.
Cada vegada que mengem este pa i bevem este calze,anunciem la mort del SenyorLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans,Esta tradició que jo he rebut i que vos he transmés a vosaltres, ve del Senyor: Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Açò és el meu cos, oferit per vosaltres. Feu açò per a celebrar el meu memorial».Igualment, després de sopar, prengué el calze i digué: «Este calze és la nova aliança segellada amb la meua sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per a celebrar el meu memorial».Així, per tant, cada vegada que mengeu este pa i beveu este calze anuncieu la mort del Senyor fins que torne.
Vers abans de l'evangeli Jo 13,34
Evangeli Jo 13,1-15Vos done un manament nou, diu el Senyor:Que vos ameu els uns als altrestal com jo vos he amat.
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Era abans de la festa de la Pasqua. Jesús, que sabia que havia arribat la seua hora, la de passar d'este món al Pare, i que havia amat els seus que vivien en el món, els va demostrar el seu amor fins a l'extrem.Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la idea d'entregar-lo, Jesús, sabent que el Pare havia deixat en les seues mans totes les coses, i que venia de Déu i a Déu tornava, s'alçà de taula, deixà el vestit i es va cenyir una tovallola; després abocà aigua en un llibrell i es posà a llavar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia cenyida.Quan va arribar a Simó Pere, este li diu: «Senyor, ¿vós voleu llavar-me els peus a mi?». Jesús li replica: «Ara no entens açò que estic fent; ho entendràs més tard». Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em llavareu els peus». Jesús li contestà: «Si no te'ls llave, tu no seràs dels meus». Li diu Simó Pere: «Senyor, no em llaveu només els peus, sinó també les mans i el cap». Jesús li respon: «El qui s'ha banyat només necessita llavar-se els peus; ja està net del tot. I vosaltres ja esteu nets, però no tots». Jesús sabia qui era el traïdor; per això va dir que no tots estaven nets.
Després de llavar-los els peus, es va vestir vestits i es posà de nou en taula, i els digué: «¿Enteneu açò que vos acabe de fer? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. Si jo, que soc el Mestre i el Senyor, vos he llavat els peus, també vosaltres heu de llavar-vos els peus els uns als altres. Vos he donat exemple per tal que vosaltres ho feu tal com jo ho he fet».
Oració sobre les ofrenes
Senyor,concediu-nos prendre part dignamenten estos misteris,perquè cada vegada que celebrem el memorialdel vostre sacrificies fa present l'obra de de la redempció.Per Crist, Senyor nostre.
És realment just i necessari,és el nostre deure i és la nostra salvació,Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,que, sempre i en tot lloc,vos donem gràcies per Crist Senyor nostre,sacerdot verdader i eternque, en instituir l’Eucaristia,començà oferint-se ell mateix a vóscom a víctima de salvaciói ens va manar que celebràrem este sacrificiper a fer el seu memorial.El seu Cos, immolat per nosaltres,és menjar que ens enfortix;la seua Sang, escampada per nosaltres,és beguda que ens purifica.
Per això,amb els àngels i els arcàngelsi amb tots els cors celestials,cantem l’himne de la vostra glòria,dient:
En una mateixa comunió,i celebrant el dia santíssimque nostre senyor Jesucrist fou entregat per nosaltres,venerem la memòria
de la gloriosa sempre Verge Maria, *
Accepteu favorablementesta ofrena que vos presentem, nosaltres,els vostres ministres i tota la vostra família; hui,que és el dia que nostre Senyor Jesucristconfià als seus deixebles la celebraciódels misteris del seu Cos i de la seua Sang;feu que els nostres diestranscórreguen en la vostra pau,salveu-nos de la condemnació eternai compteu-nos entre els vostres elegits.[Per Crist Senyor nostre. Amén.]
Ell, el dia abans de patir per la nostra salvaciói la de tots, açò és, hui,prengué el pa amb les seues mans santes i venerables,i, alçant els ulls al celcap a vós, Déu, el seu Pare omnipotent,donant-vos gràcies digué la benedicció,el partí i el donà als seus deixebles, dient:
Concediu-nos, oh Déu omnipotent,que, igual que ens alimentaen la terra la Cena del vostre Fill,merescam d'assaciar-nosen el convit de l'eternitat.Per Crist, Senyor nostre.
- Sant Agustí: La plenitud de l’amor.
- Adoro te devote (Sant Tomàs d'Aquino - Mossén Sorribes).
- Bartomeu Cucala: La crossa del pastor (1524).
- Sant Pau VI: Homilia «in Cœna Domini» (1964).
- J.M. Bausset: Dijous Sant (2015).
MARTIROLOGI ROMÀ
Sant Francesc de Pàola, ermità, fundador de l'Orde dels Mínims a Calàbria. Va prescriure als seus deixebles que visqueren d'almoines, que no tingueren propietat ni tocaren mai diners, i que utilitzaren només aliments quaresmals. Cridat a França pel rei Lluís XI, el va assistir en el llit de mort, i, cèlebre per l'austeritat de vida, va morir al seu torn a Plessis-lèz-Tours, al costat de la ciutat francesa de Tours. (1507)
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Pàola (2015)
2. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Affià o Anfià, màrtir, que, veent com en temps de l'emperador Maximí s'obligava el poble a sacrificar públicament als déus, es va acostar intrèpid al prefecte Urbà i, agafant-l pel braç, va voler impedir el ritu, per la qual cosa, amb els peus embolicats en lli xopat amb oli, li van calar foc i, encara viu, va ser llançat a la mar pels soldats. (306)
3. A la mateixa ciutat de Cesarea de Palestina, passió de santa Teodora, verge, natural de Tir, que en la mateixa esmentada persecució, per haver saludat els confessors de la fe que estaven drets davant del tribunal, pregant-los que en arribar davant del Senyor es recordaren d'ella, va ser detinguda pels soldats i portada al mateix prefecte, per mandat del qual va ser torturada amb atroços turments i llançada finalment a la mar. (307)
4. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Abundi, bisbe, que enviat a Constantinoble per sant Lleó el Gran, amb gran zel va defensar la fe ortodoxa. (468)
5. A Càpua, ciutat de Campània, també a Itàlia, sant Víctor, bisbe, conspicu per la seua erudició i la seua santedat. (554)
6. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Nicet, bisbe, que es va distingir per la seua dedicació als pobres i la seua benignitat envers els senzills, i va ensenyar en esta Església a seguir una norma en la recitació de la salmòdia. (573)
7. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, també a la França actual, sant Eustaci, abat, deixeble de sant Columbà, que va ser pare de quasi sis-cents monjos. (629)
8. A Chelmsford, a Anglaterra, sant Joan Payne, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser penjat, acusat falsament de sedició. (1582)
9. Al poble de Tomhom, a l'illa de Guam, a Oceania, pertanyent ara als Estats Units d'Amèrica, beats màrtirs Diego Lluís de San Vitores, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Pere Calungsod, catequista, que per odi a la fe cristiana van ser cruelment precipitats a la mar per alguns apòstates i nadius seguidors del paganisme. (1672)
10. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Leopold de Gaiche, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va establir el santuari de Monte Luco. (1815)
11. Al poble de Xuong Dien, a Tonkín, actual Vietnam, sant Doménec Tuoc, prevere de l'Orde de Predicadors, màrtir en temps de l'emperador Minh Mang. (1839)
12. A Pàdua, al territori de Venècia, a Itàlia, beata Isabel Vendramini, verge, que va dedicar la seua vida als pobres i, després de superar moltes adversitats, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Franciscanes Isabelines de Pàdua. (1860)
13. A Vic, a Catalunya, sant Francesc Coll, prevere de l'Orde de Predicadors, que en ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seua ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. (1875) Canonitzat en 2009.
14. A Györ, a Hongria, beat Guillem Apor, bisbe i màrtir, que en temps de guerra va obrir sa casa a uns tres-cents pròfugs, i per defensar a unes xiques de mans dels soldats, la vesprada del Divendres Sant de la Passió del Senyor va ser ferit, i tres dies més tard va expirar. (1945)
15. A Lwiw, a Ucraïna, beat Nicolau Carneckyj, bisbe, que, exercint com a exarca apostòlic de Volyn' i Pidljashja, en temps de persecució contra la fe va seguir com a pastor fidel les petjades de Crist i, per la seua gràcia, va arribar al regne dels cels. (1959)
16. A Maracay, població de Veneçuela, beata Maria de Sant Josep (Laura) Alvarado, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Agustines Recol·lectes del Sagrat Cor de Jesús, sempre sol·lícita en la seua caritat a favor de les jóvens òrfenes, dels ancians i dels pobres abandonats. (1967)
