10 de novembre de 2026, dimarts XXXII: Sant Lleó el Gran

DIMARTS DE LA SETMANA XXXII / II

Sant Lleó el Gran


Oració col·lecta

Oh Déu, vós que no permeteu mai 
que les portes del regne de la mort 
tinguen poder contra la vostra Església, 
edificada sobre la fermesa de la roca apostòlica; 
concediu-li, per la intercessió de sant Lleó el Gran, 
que, mantenint-se ferma en la veritat, 
disfrute segura d’una pau contínua.

Lectura primera Tt 2,1-8.11-14

Visquem una vida de pietat
mentres esperem que es complisca feliçment
la nostra esperança,
que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu i salvador nostre

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut, que tot el que dius estiga d'acord amb les exigències de la sana doctrina. Digues als de més edat que siguen sobris, respectables, sensats, forts en la fe, en l'amor i en la constància. A les dones d'edat, dis-los que es comporten dignament: que no siguen murmuradores, ni donades a beure massa; que siguen bones conselleres i sàpien encaminar les més jóvens a estimar el marit i els fills, a ser sensates, púdiques, diligents en la faena de casa, bondadoses, dòcils al seu marit; així no donaran a ningú motiu de malparlar de la paraula de Déu.
Recomana també als jóvens que tinguen enteniment. Dona bon exemple en tot: quan ensenyes, evita qualsevol desviació o falta de dignitat i dona doctrina sana, que ningú no puga desaprovar. Així els qui són contraris, no podent dir res de mal de nosaltres, quedaran avergonyits.
S'ha revelat la gràcia de Déu, que vol salvar tota la humanitat, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per a viure en este món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentres esperem que es complisca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per a rescatar-nos de l'esclavitud de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Salm responsorial 36,3-4.18 i 23.27 i 29 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé;
i viuràs segur en la teua terra;
el Senyor, la teua delícia,
omplirà el teu cor.

R. El Senyor és qui salva els justs.

El Senyor guarda els dies dels bons,
i la seua herència perdurarà.
El Senyor
 guia els passos de l'home,
es complau en els seus camins. R.

Aparta't del mal i fes el bé,
i sempre tindràs una casa;
els justs heretaran la terra,
l'habitaran per sempre més. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima farà cas de les meues paraules;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Lc 17,7-10

Som uns pobres servents: 
només hem fet el que havíem de fer

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor digué: «¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torna del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més prompte, "Prepara'm alguna cosa de sopar, i estigues a punt de servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet allò que se Ii havia manat? Igualment vosaltres, quan haureu fet tot el que està manat, digueu: "Som uns pobres servents: només hem fet el que havíem de fer"». 
 
L'evangeli de hui ens recorda la nostra condició de criatures, de criats. En moltes ocasions ens creiem a l’altura de Déu, i no veem que Déu només és un i els altres som criatures. Quan complim el que el Senyor ens demana, no ens mereixem una recompensa extra, la recompensa és estar al costat del Senyor, esta és l'única cosa que necessitem per a trobar la felicitat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Lleó el Gran


Sant Lleó el Gran, papa i doctor (mem. ob.).
    Celebrem hui la memòria de sant Lleó I, papa i doctor de l'Església, que va nàixer al centre d'Itàlia l'any 390. Va ser diaca a Roma i després elegit papa. Va convocar el Concili de Calcedònia, en el qual es va definir la doble naturalesa humana i divina en l'única Persona de Crist; va saber guanyar-se el respecte i l'afecte dels bàrbars del Nord, que amb les seues incursions per Itàlia sembraven el pànic entre la gent en aquells anys crítics en què s'afonava l'imperi romà. L'Església el venera com a doctor per la claredat i profunditat de la seua doctrina i per les seues precioses homilies, que seguixen l'any litúrgic. Per tot açò ha passat a la història amb l'apel·latiu de «Gran».

Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament.

Martirologi Romà


2. A Pèrsia, trànsit de sant Demetrià, bisbe d'Antioquia, deportat al desterrament pel rei Sapor I. (c. 260)

3. A Tiana, lloc de Capadòcia, hui Turquia, sant Orestes, màrtir. (s. III/IV)

4. A Ravenna, en la Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Probe, bisbe, al nom del qual el bisbe sant Maximià va dedicar la cèlebre basílica Clasense. (s. III/IV)

5. A Pèrsia, sants màrtirs Narsés, bisbe, ancià venerable, i Josep, deixeble seu, jove, els quals, que van ser decapitats per no voler adorar el sol, com els ordenava el rei Sapor II. (343)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sant Just, bisbe, qui, enviat a esta illa pel papa sant Gregori el Gran, juntament amb altres monjos, per a ajudar sant Agustí en l'evangelització d'Anglaterra, va acceptar més tard l'episcopat d'esta seu. (627)

7. Al llogaret de Vila del Fòrum, al Piemont, actual Itàlia, sant Baudelí, ermità. (s. VIII)

8. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Andreu Avel·lí, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins, que va brillar per la seua santedat i zel a procurar la salvació del proïsme, va fer l'ardu vot d'avançar cada dia en les virtuts i, carregat de mèrits, amb mort santa va descansar al peu de l'altar. (1608)
9. A Barcelona, beat Aciscle Pina Piazuelo, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

10. Beata valenciana Lluïsa (de l'Eucaristia) Pérez i Adrià, religiosa adoratriu, màrtir (memòria a Castelló de la Plana); beata valenciana Úrsula (Nativitat) Medes i Ferris, cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

9 de novembre de 2026, dilluns: Crist del Salvador

Festa de la Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà


Celebrem hui l'aniversari de la dedicació de la basílica del Laterà en honor de Crist Salvador, construïda per l'emperador Constantí com a seu dels bisbes de Roma. La seua celebració anual en tota l'Església llatina és un signe permanent d'amor i d'unitat amb el pontífex romà.

 Lectures de la missa de la festa

Lectura primera Ez 47,1-2.8-9.12

Vaig vore que naixia aigua del santuari.
Allà on arribe l'aigua del riu, tot viurà

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de baix del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret. 
I em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».

Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 5)

Déu és la nostra força i el nostre cau,
auxili cert en hores de perill.
No tenim por si la terra tremola
i les muntanyes s'afonen en el mar. 

R. Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,
la casa més sagrada de l'Altíssim.

Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,
la casa més sagrada de l'Altíssim.
Déu està enmig d'ella: no se somou.
Déu la socorre de bon matí. R.

El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.
Vingueu, mireu els fets del Senyor, 
les meravelles que escampa pel món. R.

O bé

Lectura primera 1C 3,9b-13.16-17

Sou temple de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m'ha donat, he posat el fonament, i d'altres continuen construint. Que cada u mire bé com construïx. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist.
¿No sabeu que sou un temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sant, i este temple sou vosaltres.

Al·leluia 2Cr 7,16

Diu el Senyor:
He escollit este temple i l'he consagrat
per a que porte per sempre el meu nom.

Evangeli Jo 2,13-22

Ell parlava del temple del seu cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem, i va trobar en el temple els venedors de bous, ovelles i coloms, i els canvistes en les seues taules. Es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els va bolcar les taules, i va dir als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa de mon Pare». 
Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel per la vostra casa em devora». I els jueus el van interrogar: «¿Quin signe ens dones que t'autoritze a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu este temple i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este temple ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell parlava del temple del seu cos. 
Per això, quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 
 
A. Celebrem la Dedicació de la Basílica del Laterà, coneguda com la «Mare de totes les Esglésies de Roma i del món». El motiu és que és la catedral de Roma i, per tant, la seu del Papa. En consagrar un edifici per al culte religiós, s'entrega al servici de Déu i de la comunitat que allí es congrega. Nosaltres som el verdader cos de Crist i el temple n’és un signe visible. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. No tenim ciutat permanent ni temple construït per mans humanes que ens lliguen a este món. Construïm, en primer lloc, un edifici espiritual capaç d'albergar els que ens sentim pelegrins guiats per l'esplendor de la veritat. Abans que construir un temple som temple per a albergar l'Esperit Sant, el do de la consumació. Este és el principi i el fonament de l'arquitectura espiritual cristiana, i els nostres temples de pedra dedicats han de manifestar-ho.


Festa del Crist del Salvador


Patró del Cabanyal (València)
En l'antic Martirologi Romà, tal dia com hui: "Beryti, in Syria, commemoratio Imaginis Salvatoris, quae, a Judaeis crucifixa, tam copiosum emisit sanguinem, ut Orientales et Occidentales Ecclesiae ex eo ubertim acceperint". És a dir: "A Beirut de Síria, commemoració de la Imatge del Salvador, que, crucificada pels jueus, va escampar tanta sang, que les esglésies Orientals i Occidentals n'han rebut copiosament".

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

Altres memòries

Aniversari del naiximent del bisbe valencià Josep Meseguer i Costa (1843)

A Benifaió, beata valenciana Ma Salut (Ma Miquela) Baldoví i Trull, abadessa cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).


Martirologi Romà

2. A Bourges, a la Gàl·lia, actual França, sant Ursí, el seu primer bisbe, que va anunciar a Crist Senyor al poble i va convertir en església la casa de Leocadi, senador de les Gàl·lies, encara pagà, per a ús dels fidels, la major part pobres. (s. III)

3. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia actualment, sant Agripí, bisbe, un dels primers que van presidir esta església i que els antics monuments assenyalen com a defensor de la ciutat. (s. III)

4. A Verdun, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Vitó, bisbe. (525)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santes Eustòlia i Sopatra, vèrgens i monges. (s. VII)

6. A Lodeva, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Jordi, bisbe. (c. 870)

7. A Signa, prop de Florència, a la regió italiana de Toscana, beata Joana, verge, que per Crist va portar vida solitària. (1307)

8. A Ancona, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Gabriel Ferretti, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua sol·licitud amb els xiquets i malalts, així com per la seua obediència i l'observança de la Regla. (1456)

9. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Lluís Morbioli, el qual, convertit al Senyor, deixant la senda dels vicis va fer penitència i va elegir una vida austeríssima, i amb la seua paraula i exemple va recobrar els seus conciutadans per a la vida de pietat. (1485)

10. A Murano, prop de Venècia, territori novament de la Itàlia actual, beat Gracià de Kotor, religiós de l'Orde de Sant Agustí, que en temps d'enorme escassetat, mentre conduïa una barca a la recerca d'aliments, mogut per la predicació del beat Simó de Camerino va demanar l'hàbit religiós i va portar una vida piadosíssima. (1508)

11. A Oxford, a Anglaterra, beat Jordi Napper, prevere i màrtir, que tant en el seu ministeri clandestí com en la presó va treballar amb afany per guanyar persones per a Crist i l'Església, i sota el regnat de Jaume I va meréixer la corona del martiri per la seua condició de sacerdot. (1610)

12. 
Beata Carme de l'Infant Jesús González Ramos (Antequera, Espanya, 1834-1899). Religiosa, va fundar l'institut religiós de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors.

13. A Dijon, a França, santa Isabel de la Santíssima Trinitat Catez, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, que des de xiqueta va anhelar buscar en el profund del seu cor el coneiximent i la contemplació de la Trinitat, i afligida per molts sofriments, encara jove va continuar caminant, com sempre havia somiat, «cap a l'amor, cap a la llum i cap a la vida». (1906)
14. A Borysów, població de Polònia, beat Enric Hlebowicz, prevere i màrtir, que en la guerra cruel va morir afusellat pels qui odiaven la fe. (1941)

15. A Roma, beat Lluís Beltrame Quattrocchi, el qual, pare de família, tant en els assumptes públics com en la vida familiar, va seguir els preceptes de Crist i els va proclamar amb fidelitat i enteresa de vida. (1951)

Sant Crist del Salvador


Mossén Frederic Moscardó: Imatges venerables de la ciutat de València, Sicània, València 1957, pp. 15-28.

L'any 1250, regnant encara en Jaume I el Conqueridor i sent bisbe de València fra Andreu Albalat, un bon dia vingué surant sobre les aigües del riu una imatge de Jesús crucificat, contra el corrent de les aigües, la qual en arribar al bell mig entre el pont de la Trinitat i el de fusta (encara no hi eren aquests ponts) es va aturar. El poble, emocionat davant del fet, arreplegà amb tota cura i devoció aquesta sagrada imatge, i començaren de fer gestions arreu del món per tal d'esbrinar d'on venia.
[...]
Aquesta sagrada imatge fon instal·lada en l'església parroquial del Salvador, en aquell temps designada pel poble amb el nom de Sant Jordi.
[...]
La devoció el Sant Crist del Salvador no ha estat pas exclusiva d'una barriada, sinó general de tota la ciutat i àdhuc venien a visitar-lo dels pobles dels voltants. El municipi prengué part molta activa en les restauracions i conservació d'aquesta església, i contribuí amb esplendidesa al seu culte. La festa anyal és el dia 9 de novembre, dia en el qual l'Església Universal celebra la dedicació de l'arxibasílica del Salvador, catedral de Roma i cap de totes les esglésies del món, i la commemoració del Sant Crist de Beirut.

Baldament que el dia propi del Salvador és el 6 d'agost, festa de la Transfiguració del Senyor; els valencians que porten aquest nom solen celebrar llur onomàstic el 9 de novembre, per devoció tradicional a aquesta sagrada imatge.

[...] encara s'ompli l'església durant el novenari que li dedicà la confraria, el qual comença el 9 de novembre, i no són poques les persones que hi van cada divendres de l'any al devot exercici que es fa al capvespre a honor de la Sagrada Passió de Jesús.

Malgrat la gran devoció de la ciutat envers aquesta sagrada imatge, els cultes han estat sempre en l'interior del temple.
[...]
Havem vist la importància d'aquesta imatge i del seu santuari. No crec que a la nostra ciutat hi haja una altra imatge de Jesús crucificat més antiga, si exceptuem potser, la del Sant Bult. Una prova més de la seua importància la tenim en el fet que quan la principal de la Mare de Déu dels Desemparats ix al carrer en ocasions extraordinàries, ans de retornar a la seua capella sol fer una visita al seu Fill representat en el Sant Crist del Salvador.

Procurem, doncs, que aquesta devoció tan valenciana no minve ni desaparega, visitem sovint el Sant Crist del Salvador, especialment els divendres, en recordança de la Sagrada Passió del Senyor. Els Reis d'Espanya estaven inscrits en la seua confraria i costejaven la funció del Divendres Sant; els Papes han concedit moltes indulgències no tan sols els confrares, sinó també als devots que visiten el Senyor en aquest santuari.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

8 de novembre de 2026, diumenge XXXII

DIUMENGE XXXII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A


Lectures de la missa

Lectura primera Sa 6,12-16

Troben la saviesa tots els qui la busquen

Lectura del llibre de la Saviesa

La saviesa és resplandent i no s'apaga mai. Els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la busquen: ella mateixa es fa conéixer als qui la desitgen. Qui matina per a eixir a buscar-la, no s'haurà de cansar: la trobarà assentada a la porta de casa. Sentir passió per ella ja és tindre l'enteniment madur, i si, per a trobar-la, hi ha qui passa nits en vetla, prompte perd el desfici, perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen; generosament se'ls apareix pels camins i els ix al pas en tot allò que es proposen.

Salm responsorial 62,2.3-4.5.6.7-8 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,
vos busque des de l'alba.
Tinc set de vós,
com carn que desitja,
en terra seca i àrida.

R. La meua ànima té set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari
per a vore-vos gloriós i poderós.
El vostre amor val més que la vida;
per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida
i alçaré les mans en nom vostre
Assaciat com d'ambrosia i nèctar,
vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Quan des del llit vos recorde,
passe les nits pensant en vós,
perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç a l'ombra de les vostres ales. R.

Lectura segona 1Te 4,13-18

Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort amb ell

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans,
No volem que ignoreu la sort dels qui moren: no voldríem que vos entristíreu, com fan estos altres que no tenen esperança. Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu, per mitjà de Jesús, s'endurà amb ell els qui han mort.
D'acord amb la paraula del Senyor, vos diem que nosaltres, si encara quedem amb vida quan arribarà el Senyor, no passarem davant dels qui hauran mort, perquè el Senyor en persona, a una orde, al crit d'un arcàngel, al toc de la trompeta de Déu, baixarà del cel; els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; després, els qui d'entre nosaltres quedem en vida, serem enduts juntament amb ells en els núvols, a l'encontre del Senyor en l'aire, i així estarem sempre amb el Senyor.
Consoleu-vos, per tant, mútuament amb estes paraules.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,
que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Mt 25,1-13

¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles esta paràbola: 
«El Regne del cel es pareixerà a deu donzelles, cinc d’elles insensates i cinc prudents, que eixiren amb cresols a l'encontre del nóvio. Les insensates no portaven oli per als cresols, però cada una de les prudents en portava en una oliera. Com que el nóvio tardava, els vingué son, i totes s'adormiren. 
Ja era mitjanit quan es va sentir un clam: “¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!”. Es despertaren totes i començaren a preparar els cresols. Les insensates digueren a les prudents: “Doneu-nos oli del vostre, que els nostres cresols no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “No, perquè no n'hi haurà prou per a totes; val més que aneu a comprar-vos-en als que en venen”.
Mentres anaven a comprar-ne, va arribar el nóvio, i les que estaven a punt entraren amb ell al convit de bodes; i tancaren la porta. Més tard arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els va respondre: “Vos dic de veres que no vos conec. Vetleu, per tant, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”». 
 
A. L'espòs representa a Crist en el seu paper de jutge quan vinga al final dels temps. El Regne del Cel serà una casa oberta per a que qui el reconega puga entrar per a estar amb ell, i qui no, es quedarà en la seua foscor. Només qui ama resistix l'espera, disposa el seu cos i esperit per a allò que de veritat val la pena i es manté en el temps. L'oli que resistix el pas del temps és l'amor convertit en saviesa diària que sap esperar l'autèntic, i espera un encontre lluminós amb el Senyor que ens permeta reconéixer-lo i ser reconeguts. L'Església és la casa de l'oli, i ella m'ajuda a omplir el meu llum d'oli, perquè quan arribe l'espòs jo puga entrar a l'Església del cel. Procurem tindre sempre amb nosaltres l'oli de la vida eterna.

B. La paràbola ens convida a la vigilància i a la perseverança. La vida cristiana és una carrera de fons, i el camí és llarg i no exempt de dificultats. No obstant això, ens anima la meta, que és el mateix Crist, i viure al seu costat per sempre. Hem de desitjar ser com les donzelles prudents, és a dir, desitjar trobar-nos amb Jesús, i estar preparats i disposats per a la gran festa del cel. Jesús se'ns presenta ja, en este món, en cada persona i en cada esdeveniment. És un avanç del nostre encontre definitiu amb ell. Hem de demanar al Senyor que ens faça sensibles a la seua presència i ens concedixca una caritat ardent que alimente la flama encesa de la nostra fe. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

DIA DE L'ESGLÉSIA DIOCESANA

* * * * *

Aniversari de la mort del valencià Jesús Pla i Gandia, bisbe de Sigüenza-Guadalajara, servent de Déu (2000)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de novembre

1. Commemoració dels sants màrtirs Simforià, Claudi, Nicòstrat, Càstor i Simplici, que, segons la tradició, eren marbristes a Sírmium, a la regió de Pannònia, actual Croàcia, i per negar-se, en fidelitat al nom de Jesucrist, a esculpir la imatge del déu Esculapi, van ser llançats al riu per orde de l'emperador Dioclecià i coronats per Déu amb la gràcia del martiri. Les seues restes van ser venerades a Roma a la basílica del Mont Celi, sota el títol dels Quatre Coronats. (306)

2. A Tours, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Clar, prevere, deixeble de sant Martí, que al costat del monestir del bisbe va construir una casa, on va congregar a molts germans. (397)

3. A la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Deodat I, papa, que va estimar el seu clero i el seu poble i va brillar excepcionalment per la seua senzillesa i saviesa. (618)

4. A Bremen, a la regió de Saxònia, actual Alemanya, sant Willehad, bisbe, el qual, nascut a Northúmbria i amic d'Alcuí, va propagar l'Evangeli a Frísia i Saxònia després de sant Bonifaci, i, ordenat bisbe, va fundar la seu de Bremen, que va governar sàviament. (789)

5. A Soissons, població de França, mort de sant Godofred, bisbe d'Amiens, que educat en la vida monàstica des dels cinc anys, va patir molt en la seua labor incansable de donar solució a les lluites a la ciutat entre els senyors i els plebeus, així com per la seua dedicació a la reforma del clero i del poble. (1115)

Beat Joan Duns Escot
6. A Colònia, ciutat de Lotaríngia, a Germània, Alemanya actualment, beat Joan Duns Escot, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, oriünd d'Escòcia, va ensenyar les disciplines filosòfiques i teològiques a Canterbury, Oxford, París i, finalment, a Colònia, com a mestre preclar de subtil enginy i fervor admirable. (1308)
7. A Ostra Vetere, a la regió del Picé, ara les Marques, a Itàlia, beata Maria Crucificada (Isabel Maria) Satellico, abadessa de l'Orde de les Clarisses, extraordinària en la contemplació del misteri de la creu i enriquida amb carismes místics. (1745)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Josep Nguyên Dình Nghi, Pau Nguyên Ngân, Martí Ta Dúc Thinh, preveres, i Martí Tho i Joan Baptiste Con, llauradors, que en temps de l'emperador Thiêu Tri van ser decapitats per causa de la seua fe cristiana. (1840)

9. Beat Antolí Pablos Villanueva (Soto de Aldovea, Madrid, 1936). Màrtir. Sacerdot profés benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

10 de novembre de 2026, dimarts XXXII: Sant Lleó el Gran

DIMARTS DE LA SETMANA XXXII / II Sant Lleó el Gran Oració col·lecta Oh Déu, vós que no permeteu mai  que les portes del regne de la mort  ti...

entrades populars