6 de setembre de 2026, diumenge XXIII

DIUMENGE XXIII / Cicle A


Lectura primera Ez 33,7-9

Si no advertixes el pecador, jo et faré responsable de la seua sang

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va dir:
«Fill d’home, t’he fet sentinel·la per a que vetles sobre el poble d’Israel. Quan sentes dels meus llavis una paraula, els ho has d’advertir de part meua. Si jo amenace el pecador amb la mort i tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang. Ara, si tu l’advertixes que s’aparte del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seua, però tu hauràs salvat la vida»

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
acostem-nos a ell per a beneir-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Si sentíreu hui la veu de Déu:
«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.
Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.

Si sentíreu hui la seua veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan em van temptar els vostres pares:
em posaren a prova mal que havien vist les meues obres». R.

Lectura segona Rm 13,8-10

L’amor és la plenitud de la Llei

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
No quedeu a deure res a ningú, si no és l’amor que vos deveu els uns als altres; perquè qui ama els altres, ha complit la Llei. «No cometràs adulteri, no mataràs, no robaràs, no tindràs enveja», i qualsevol altre manament, es pot resumir en estes paraules: «Ama el que tens prop com a tu mateix». L’amor no pot fer mal a qui té prop; perquè l’amor és la plenitud de la Llei.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Mt 18,15-20

Si et fa cas, hauràs recuperat un germà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà. Si no et fa cas, torna amb una o dos persones més, a fi que tota paraula quede confirmada per boca de dos o tres testimonis. Si no fa cas d'ells, ho dius a la comunitat reunida; i si tampoc vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà. Vos dic de veres que tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.
Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells». 
 
A. L'evangeli ens parla de com tractar els pecadors dins de la comunitat. En primer lloc, ens convida a fer recapacitar el germà culpable d'una falta, primer de manera privada i després recorrent a la comunitat. En un segon pas, el Senyor conferix als apòstols el poder de «lligar i deslligar», amb repercussió en la terra i en el cel. Es tracta de la salvació d'un germà i l'Església ha de saber que és responsable d'ella, tant en advertir com en separar de la comunió al pecador greu, amb autoritat divina. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


B. Som responsables no sols de la nostra salvació sinó també de la dels altres. Així li ho va dir Déu al profeta Ezequiel: «tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang» (1 lect). I en l'Evangeli Jesús ens parla de la correcció fraterna: «Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà». Així practicarem l'amor al proïsme (2 lect). Recordem que tots hem d'estar oberts a la conversió: «Si sentíreu hui la veu de Déu«No enduriu els vostres cors».» (Salm resp).

C. Som els fills del seu amor, un amor que es plasma en la fraternitat, i que es fa concret en el perdó i en la correcció. I això només podem fer-ho des de la misericòrdia, amb l'amor que es posa en lloc de l'altre. No es tracta de recordar lleis i normes, sinó del desig de cor de no trencar la comunió, de continuar units i que Déu manifeste la seua misericòrdia a través dels germans. És l'única manera de superar conflictes des del perdó, acceptant així la responsabilitat que tenim d'intentar salvar-nos junts, sense deixar mai l'estreta senda de la reconciliació que passa per la conversió.

* * * * *
 
A Algemesí, últim dia de novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa. Tot seguit, representació dels Misteris i Martiris de la processó. Avantvespra de la festa

A Peníscola, sext dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

A la diòcesi de Tortosa, la Mare de Déu de la Cinta.

Mare de Déu de Guadalupe, patrona d’Extremadura

Beats Dídac Llorca i Llopis, prevere (memòria a Benissa i Oliva), i Pasqual Torres i Lloret, pare de família (memòria a Carcaixent), màrtirs valencians (1936)

Aniversari del naiximent de l’organiste Joan Baptista Cabanilles (1644)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Xavier Salinas, bisbe valencià (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de setembre

 1. Commemoració de sant Zacaries, profeta, vaticinador de la tornada del poble desterrat a la terra de promissió. Va anunciar al mateix temps que un rei pacífic, Crist el Senyor, anava a entrar triomfant a la Ciutat Santa de Jerusalem, cosa que es va acomplir.

2. Commemoració també de sant Onesífor, que va servir moltes vegades a sant Pau a Efes i, sense avergonyir-se de les seues cadenes, arribat a Roma, es va interessar sol·lícitament per la seua sort. (s. I)

3. Commemoració dels sants Donacià, Presidi, Mansuet, Germà i Fúscul, bisbes d'Àfrica, els quals, en la persecució dels vàndals, sent rei l'arrià Huneric, van ser cruelíssimament apallissats i desterrats per confessar la veritat catòlica. També estava amb ells Letus, bisbe de Nepte, a Bizacena, actual Tunísia, home valent i doctíssim, qui, després de patir una llarga i immunda presó, va ser cremat viu. (s. V)

4. A Spoleto, a la regió de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Eleuteri, abat, la senzillesa i la compunció d'esperit del qual va alabar el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Laon, lloc de la Gàl·lia, sant Cagnoald, bisbe, deixeble de sant Columbà i únic ministre ajudant en l'erm prop de Briançon. (c. 632)

6. Al litoral de Cumberland, a Anglaterra, santa Bega, monja, el nom de la qual va adoptar després la localitat. (c. 660)

7. Al monestir de Füssen, a Baviera, a l'actual Alemanya, sant Magne, abat(s. VIII)

8. Al monestir cistercenc de Bouchet (o Vauluisant), prop d'Orange, a la Provença, França en l'actualitat, memòria del beat Bertran de Garrigues, prevere, un dels primers deixebles de sant Doménec que va ser sempre fidel a les seues consignes. (1230)

9. A Gata de Gorgos, a la Marina Alta, beat valencià Diego Llorca Llopis, prevere i màrtir, que va testimoniar a Crist en la persecució contra l'Església. (1936)

10. A Carcaixent, a la Ribera de Xúquer, beat valencià Pasqual Torres Lloret, màrtir, pare de família, que va rebre el premi celestial portant la creu de Crist. (1936)

11. A Varsòvia, a Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, després de ser envaïda Polònia, la seua pàtria, durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat a la parròquia del lloc. (1944)

12. Beat Olint Marella (1882- Bolonya 1969). Sacerdot diocesà italià que va exercir el seu servici pastoral a l'arxidiòcesi de Bolonya. Va ser company d'estudis del papa Joan XXIII a Roma, que l'estimava molt i donava suport a les seues iniciatives pastorals. Va treballar amb els pobres i les persones sense llar i va acumular fons per a albergs i capelles. S'assentava en un tamboret, al carrer, i predicava als qui acudien a escoltar-lo.

5 de setembre de 2026, dissabte XXII

DISSABTE DE LA SETMANA XXII / II


Lectura primera 1C 4,6b-15

Patim fam i set i anem mal vestits

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, apreneu de mi i d'Apol·ló a «no llegir més del que hi ha escrit». No presumiu posant-vos a favor de l'un i en contra de l'altre. ¿Què et fa a tu superior? ¿Què tens que no t'ho hagen donat? I si t'ho han donat, ¿per què te n'orgullixes com si no t'ho hagueren donat?
Ja esteu satisfets. Ja sou rics. Sense necessitat de nosaltres vos sentiu reis. ¡I, si ho fóreu, també podríem compartir amb vosaltres el regne! Però crec que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha exposat en darrer lloc, com a condemnats a mort; som un espectacle per a tot el món, àngels i humans.
Nosaltres, per amor de Crist, hem perdut la raó, mentre que vosaltres sou sensats per gràcia de Crist; nosaltres som dèbils, mentres que vosaltres sou forts; vosaltres, benvistos, i nosaltres, despreciats. Fins al moment present hem patit fam i set, anem mal vestits, som maltractats, vivim errant d'un lloc a un altre, cansats de treballar amb les nostres mans. Si ens insulten, beneïm; si ens perseguixen, ho suportem; si malparlen de nosaltres, contestem amb bones paraules. Fins ara hem estat com les deixalles del món; el rebuig de la humanitat.
No vos escric tot açò per a avergonyir-vos: sou els meus fills estimats, i per això vos he volgut amonestar. En la vostra vida de cristians podríeu tindre tutors a milers, però no teniu molts pares: soc jo qui, en anunciar-vos l'Evangeli, vos vaig engendrar en Jesucrist.

Salm responsorial 144,17-18.19-20.21 (R.: 18a)

El Senyor és just en tots els seus camins,
i bondadós en totes les seues obres.
El Senyor està prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen de bon cor.

R. El Senyor està prop dels qui l'invoquen.

Satisfà el desig dels seus fidels,
escolta el seu crit d'auxili, i els salva.
El Senyor guarda els qui l'estimen,
però farà desaparéixer els malvats. R.

Que els meus llavis donen
gràcies al Senyor,
que tots alaben el seu sant nom
per sempre més. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,
diu el Senyor;
ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 6,1-5

¿Per què feu una cosaa que no es pot fer en dissabte?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte Jesús passava per uns camps de blat i els seus deixebles anaven arrancant espigues i les desgranaven amb les mans per a menjar-se-les.
I uns fariseus els digueren: «¿Per què feu una cosa que no es pot fer en dissabte?»
Jesús els va contestar: «¿No heu llegit mai què va fer David quan ell i els seus hòmens tenien fam? ¿No heu llegit com va entrar en la casa de Déu, va menjar els pans de l'ofrena, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus hòmens?»
I els deia: «El Fill de l'home és senyor del dissabte». 
 
Tot camí religiós té unes normes i uns principis. Així ha de ser a fi que la relació amb Déu i amb la comunitat religiosa puga créixer. Però cap norma o precepte religiós pot oposar-se a la realització del ser humà. Este és un bon criteri per a avaluar qualsevol religió i, també, la nostra manera concreta de viure la nostra condició religiosa. ¿Use les meues conviccions religioses per a ajudar a multiplicar tantes coses bones que hi ha en el cor del meu proïsme?
[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

A Algemesí, octau dia de la novena a la Mare de Déu de la Salut

A Peníscola, quint dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

Serventa de Déu Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de setembre

1. A Porto Romano, prop de l'actual Fiumicino, a Itàlia, sants Acont, Nonnus, Herculà i Taurí, màrtirs(s. inc.)

2. A Càpua, lloc de Campània, també a la Itàlia de hui, sant Quint, màrtir(s. inc.)

3. A Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, sants Urbà, Teodor, Menedem i altres companys, tant clergues com laics, els quals van ser embarcats en una xicoteta nau i cremats en alta mar per orde de l'emperador Valent, que odiava la fe catòlica. (370)

4. Al districte de Thérouanne, a Flandes, hui a França, sant Bertí, abat de Sithiu, sepultat a l'abadia que porta el seu nom, i que havia fundat ell mateix juntament amb sant Mumolí. (c. 698)

5. A Tortona, a l'actual regió del Piemont, a Itàlia, sant Alpert, fundador i primer abat del monestir de Butrium. (c. 1073)

6. A Dalmàcia, ara Croàcia, beat Joan Bo de Siponto, abat i fundador del monestir de San Miquel, situat en el litoral de Dalmàcia, enfront de la muntanya de Gargano. (s. XII)

7. A Ripon, al comtat de York, a Anglaterra, beat Guillem Browne, màrtir, que, condemnat a pena capital sota el regnat de Jaume I per haver induït a uns altres a abraçar la fe catòlica, va ser penjat i cruelment esquarterat. (1605)

8. En una vella embarcació ancorada en la mar, enfront de Rochefort, a França, beat Florenci Dumontet de Cardaillac, prevere i màrtir, el qual, condemnat durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, va completar el martiri víctima de malaltia, i atenent amb zel i caritat als malalts cocaptius. (1794)

9. A la ciutat de Ninh Tai, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pere Nguyen Van Tu, prevere de l'Orde de Predicadors, Josep Hoang Luong Canh, metge, decapitats pels qui odiaven el nom de cristians. (1838)

10 Beata Maria Magdalena de la Passió Starace (Castellammare, Itàlia 1845-1921). Verge, fundadora de les Germanes Compassionistes Serventes de Maria.

11. A Calcuta, a l'Índia, santa mare Teresa de Calcuta (Ainés) Gonhxa Bojaxhiu, verge, la qual, nascuda a Albània, va tractar d'apagar la set de Crist clavat en la creu atenent amb exímia caritat els germans més pobres, i fundant les congregacions de Missioners i de Missioneres de la Caritat, per a servir els malalts i abandonats. (1997) (Canonitzada el 4 de setembre de 2016).

4 de setembre de 2026, divendres XXII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXII / II


Lectura primera 1C 4,1-5

El Senyor farà conéixer les intencions de cada cor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, que la gent no veja en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors dels misteris de Déu. Ara bé, dels administradors, l'únic que s'espera és que siguen fidels.
A mi, la cosa que més poc em preocupa és que em jutgeu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo em jutge. La meua consciència no m'acusa de res, però això no vol dir que jo siga irreprensible. El meu jutge és el Senyor.
Per tant, no jutgeu res abans d'hora. Espereu que vinga el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s'amaga en les tenebres, i farà conéixer les intencions de cada cor. Llavors, l'elogi que es mereix cada u vindrà de Déu.

Salm responsorial 36,3-4.5-6.27-28.39-40 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé;
habita la terra i guarda fidelitat;
el Senyor, la teua delícia,
omplirà l'anhel del teu cor.

R. El Senyor és qui salva els justs.

Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
farà brillar el teu dret com la llum,
la teua raó, com a ple migdia. R.

Aparta't del mal i fes el bé,
i sempre tindràs una casa;
perquè el Senyor estima la justícia
i no abandona els seus amics. R.

El Senyor és qui salva els justs,
els empara en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura,
els rescata dels malvats i els salva,
perquè confien en ell. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:
Jo soc la llum del món;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 5,33-39

Quan els llevaran el nóvio, sí que dejunaran

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els fariseus i els mestres de la Llei digueren a Jesús: «Els deixebles de Joan dejunen a sovint i fan oració, igual que els dels fariseus; en canvi, els teus mengen i beuen». Jesús els contestà: «¿Estaria bé que féreu dejunar els convidats a unes bodes mentres el novençà està amb ells? Ja arribarà el dia en què els llevaran el nóvio; i eixe dia sí que dejunaran».
Els va dir també una paràbola: «Ningú talla un tros de tela d'un vestit nou per a apedaçar un vestit vell, perquè el nou s'esgarra i el pedaç no va bé amb el vell. I ningú tira vi nou en odres vells, perquè el vi novell rebenta els odres i els llança a perdre, i el vi s'escampa. El vi novell s'ha de tirar en odres nous. No hi ha ningú que vullga beure vi novell si està bevent vi vell, perquè troba que el vell és millor». 
 
Davant dels mestres de la Llei, i en contrast amb ells, Jesús presenta la novetat radical del seu missatge evangèlic. És cert que el Senyor ha vingut a donar plenitud a la Llei que va ser donada en un altre temps. Però esta plenitud no és una mera reforma o una reformulació o un canvi exterior, sinó una cosa més profunda. Es tracta de ficar la Llei de Déu en els cors, com anunciava el profeta, i proposar una Llei nova: la de l'amor. La Llei antiga era únicament una ombra, un anunci de la plenitud que anava a portar Crist. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


Mare de Déu de la Consolació

Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui patixen. Per a reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafen, ben fort, com a signe de salvació.

La Mare de Déu del Consol és titular de la parròquia d'Altea

A Algemesí, sèptim dia de la novena a la Mare de Déu de la Salut

A Peníscola, quart dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

* * * * *

Beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, màrtir (mem. a Vila-real)

Nascut a Vila-real el 1893, va ser nomenat superior de filosofia al Seminari de Tarragona el 1916. Fou destinat a diversos seminaris a més del de Tarragona: Belchite, Mèxic, Valladolid, Saragossa, València, Burgos i Ciudad Real, on el va sorprendre la revolta. Refugiat en una fonda, el detingueren a l'estació del seu poble. El mataren el 4 de setembre prop d'Orpesa. [font]

Beats valencianas Francesc Sendra Ivars, prevere, màrtir (mem. a Benissa); i Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, màrtir (mem. a Llocnou d'en Fenollet).

Servent de Déu Robert Schuman, pare d'Europa (1886-1963)

Aniversari del naiximent del pensador Ivan Illich (1926-2002)

Aniversari de la mort d'Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952 
(1965)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de setembre

 1. Memòria de sant Moisés, profeta, a qui Déu va triar per a alliberar el poble oprimit a Egipte i conduir-lo a la terra de promissió. També se li va revelar a la muntanya del Sinaí, dient-li: «Jo soc el que soc», i li va proposar la llei per a regir la vida del poble elegit. Va morir ple de dies al mont Nebo, en terra de Moab, a les portes de la terra de promissió.

2. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Marcel, màrtir(s. III-IV)

3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, sepultura de sant Bonifaci I, papa, que va treballar per a solucionar moltes controvèrsies sobre disciplina eclesiàstica. (422)

4. A Chartres, de Nèustria, França actualment, sant Caletric, bisbe(ante 573)

5. A Herzfeld, lloc de Saxònia, actual Alemanya, santa Ida, viuda del duc Ecbert, insigne per la seua assídua oració i caritat envers els pobres. (825)

6. A Mende, a Aquitània, hui França, sant Fresald del Gavaldà, bisbe i màrtir(c. s. IX)

7. A Colònia, a Lotaríngia, hui Alemanya, santa Irmgard [o Irmgarda], comtessa de Süchteln, que va utilitzar els seus béns en la construcció d'esglésies. (c. 1089)

8. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, santa Rosalia, verge, de qui es diu que va practicar la vida solitària al mont Pellegrino. (s. XII)

9. A Carmagna, al Piemont, regió també d'Itàlia, beata Caterina Mattei, verge, religiosa de les Germanes de Penitència de Sant Doménec, que, vivint amb una salut molt precària, va suportar amb admirable caritat i abundància de virtuts les calúmnies humanes i tota classe de temptacions. (1547)

10. Beat Nicolau Rusca (1563- Thusis, Suïssa 1618). Sacerdot diocesà i arxipreste de Sondrio, màrtir, a qui els enemics de la fe van torturar fins a la mort.

11. En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, beat Escipió Jeroni Brigeat de Lambert, prevere i màrtir, que, sent canonge de la diòcesi d'Avranches, durant la Revolució Francesa va ser tancat, per la seua condició de sacerdot, en una nau ancorada, on va morir d'inanició. (1794)

12. Beat Josep Toniolo (1845- Pisa, Itàlia 1918). Laic, casat i pare de set fills, professor universitari, educador de jóvens, economista i sociòleg, amb una gran fidelitat a l'Església.

13. A Sillery, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria de Santa Cecília Romana (Dina) Bélanger, verge de la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, que, entregada i confiant només en el Senyor, durant no pocs anys va suportar una greu malaltia. (1929)

14. A Orpesa, a la comarca valenciana de la Plana Alta, beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que va patir gloriosament el martiri durant la contesa espanyola, en la cruel persecució contra l'Església. (1936)

15. A Teulada, a la Marina Alta, beat valencià Francesc Sendra Ivars, prevere, martiritzat per la fe en la mateixa persecució religiosa. (1936)

16. Prop del Genovés, prop de Xàtiva, beat valencià Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir gloriós per Crist en la mateixa contesa espanyola. (1936)

entrada destacada

6 de setembre de 2026, diumenge XXIII

DIUMENGE XXIII / Cicle A Lectura primera Ez 33,7-9 Si no advertixes el pecador, jo et faré responsable de la seua sang Lectura de la profeci...

entrades populars