26 d'abril de 2026: Diumenge del Bon Pastor

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle A

Diumenge del Bon Pastor

Lectures de la missa:

Lectura primera Fets 2,14a.36-41

 

Déu l'ha constituït Senyor i Messies 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els Onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d'Israel ha de saber cert que este Jesús que vosaltres crucificàreu, Déu l'ha constituït Senyor i Messies». 

Estes paraules els traspassaren el cor, i preguntaren a Pere i als altres apòstols: «Germans, ¿què hem de fer?». Pere els va respondre: «Convertiu-vos i bategeu-vos cada u de vosaltres en el nom de Jesús, el Messies, per a obtindre el perdó dels pecats. D’esta manera rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa val per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els descartats ara, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà». 

Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava: «Aparteu-vos d’esta generació depravada». Els qui acolliren les paraules de Pere es van fer batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones. 

 

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

 

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em falta res.

O bé:
Al·leluia.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vós pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Lectura segona 1Pe 2,20b-25 

 

Heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià 

 

Lectura de la primera carta de sant Pere 

 

Benvolguts, 

Si feu el bé i, damunt, aguanteu el patiment, això sí que té mèrit davant de Déu. Esta és la vostra vocació, ja que també Crist va patir per vosaltres, i vos ha deixat un exemple per a que seguiu els seus passos. «Ell no va cometre pecat ni tenia mai l’engany en la boca»; quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el maltractaven, no llançava amenaces; sinó que confiava la seua causa a aquell que jutja amb justícia. En la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», a fi que, morts al pecat, vixcam per a la justícia. «Les seues ferides vos curaren». Tots vosaltres «anàveu com ovelles errants», però ara heu tornat al vostre pastor i guardià.

 Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,1-10

Jo soc la porta de les ovelles

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així:

«Vos ho dic de veres: qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc, és un lladre o un bandoler; però qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu; crida les seues pel seu nom i les fa eixir. Quan les ha tretes totes, camina davant d'elles, i les ovelles el seguixen, perquè coneixen la seua veu. A un estrany, no el seguirien, sinó que li fugirien, perquè desconeixen la veu dels estranys». 

Jesús els parlava d'esta manera, però ells no entenien què els volia dir; per això va afegir: 

«Vos ho dic de veres: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut primer que jo eren lladres o bandolers, per això les ovelles no els feren cas. Jo soc la porta. El qui entre passant per mi se salvarà, podrà entrar i eixir lliurement i trobarà pastura. Ell lladre només entra per a robar, matar i destruir. Jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida, i en tinguen en abundància».

A. Crist és el nostre Pastor i nosaltres som el seu ramat, cridats a participar en la seua admirable victòria sobre el pecat i la mort (cf. co). A través del baptisme ens integrem en l'Església, el seu ramat (1 lect), i hem tornat al pastor i guardià de les nostres vides (2 lect). Per això, podem sempre cantar plens de confiança en Crist: «El Senyor és el meu pastor: no em falta res». Ell ens dona la seua gràcia en els sagraments, especialment en l'eucaristia, la taula abundant de la qual ens prepara cada diumenge (Salm resp.). I, entrant per ell, la Porta de les ovelles (Ev), ens salvarem.

B. Pere i els apòstols prediquen amb «paraules que traspassen el cor» i que conviden a la conversió, a posar la confiança en el pastor i guardià de les nostres ànimes. En l'evangeli Jesús es presenta com a pastor del ramat i porta del corral. A Jesús el deixa entrar el guarda de la cleda, que és Déu Pare. I el que no entra per esta porta, que és Jesús, sinó que salta per la tanca, és el que vol que el pastor no el veja, perquè entra per a aprofitar-se del ramat i no per a cuidar-lo. Jesús com a porta dona confiança, i les ovelles ixen i entren, i troben aliment. És una relació lliure i confiada. Contemplem estes paraules de Jesús sentint la calor de la seua amistat; la seua fortalesa ens ha precedit.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt (2026): Gràcies, Jesús, Bon Pastor.
• Missa d'À Punt (2024): Pregària a Jesús, Bon Pastor (The Church of Scotland)
• Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures del Diumenge (2026)

* * * * *

Jornada de Pregària per les Vocacions

• Papa Lleó XIV: El descobriment interior del do de Déu (2026)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial d'Oració per les Vocacions (2026, abril 22)

Pregària

Vos donem gràcies, Déu Pare nostre,

per la crida baptismal a ser el vostre poble,

«assemblea de cridats».

Vos responem una altra vegada amb el nostre «sí»,

per a ser fidels a l’Evangeli del vostre Fill, Jesucrist,

i a la nostra vocació.

Doneu-nos el desig d’anunciar «la vida com a vocació»

i oferir-nos al vostre servici en la vida consagrada,

en el sacerdoci, en el matrimoni, en la tasca missionera

i en el compromís apostòlic laical. 

Ompliu els nostres cors amb el vostre Esperit

de saviesa i de discerniment

per tal que la nostra «pastoral de la crida», 

tan rica en vocacions i carismes, 

siga un testimoni de la vostra presència entre nosaltres.

Amb Santa Maria, Verge Immaculada i Mare de la Vocació,

amb l’apòstol Jaume, amic del Senyor,

i animats per la riquesa de tants màrtirs i sants de la nostra terra

vos diem: «Ací ens teniu per a fer la vostra voluntat».

Amén.

SANT ISIDOR, BISBE I DOCTOR DE L'ESGLÉSIA

Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, qui, deixeble del seu germà Leandre i successor seu en la seu de Sevilla, a la Hispània Bètica, va escriure amb erudició, va convocar i va presidir diversos concilis, i va treballar amb zel i saviesa per la fe catòlica i per l'observança de la disciplina eclesiàstica (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Isidor de Sevilla (2015)

* * * * *

Mare de Déu del Bon Consell. Se celebra a Torrent.

El 26 d'abril de 1988 fou assassinat monsenyor Juan José Gerardi Conedera, bisbe auxiliar de Guatemala, defensor de les comunitats indígenes.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 d'abril

2. A Roma, commemoració de sant Clet, papa, el segon que va regir l'Església Romana després de sant Pere. (88)

3. Al territori de Gabii, en la trentena milla de la via romana Prenestina, sant Primitiu, màrtir. (s. inc.)

4. A Amàsia, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basil [o Basileu], bisbe, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 322)

5. A l'erm del bosc de Crécy, a la regió d'Amiens, a Nèustria, actualment França, sant Ricari, prevere, que, commogut per la predicació d'uns monjos escocesos, es va convertir a una vida de penitència. (645)

6. A l'abadia de Corbie, també a Nèustria, sant Pascasi Radbert, abat, que va exposar de manera clara i lúcida la veritat sobre el Cos i la Sang del Senyor en el misteri de l'Eucaristia. (865)

7. A Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sants Guillem i Pelegrí, eremites. (s. XII)

8. Al regne d'Aragó, beats Doménec i Gregori, preveres de l'Orde de Predicadors, que sense portar or ni plata, mendicant cada dia l'aliment necessari, peregrinaven anunciant a tots la Paraula de Déu. (s. XIII)

9. Al monestir de la Transfiguració, a la ciutat de Moscou, a Rússia, sepultura de sant Esteve, bisbe de Perm, que va evangelitzar els nadius zyrjani, va inventar un alfabet per a la seua llengua, en la qual celebrava la litúrgia, va destruir ídols, va erigir esglésies i va confirmar les veritats de la fe entre aquelles gents. (1396)

10. Al monestir de Sant Isidor de Dueñas, a Espanya, sant Rafael Arnáiz Barón, religiós de l'Orde Cistercenc, que, afligit encara novici per una greu malaltia, va suportar amb gran paciència la seua malparada salut, confiant sempre en el Senyor. (1938) Canonitzat en 2009

• J.M. Bausset: El monjo sant Rafael Arnáiz (2015)

11. Al llogaret de Montjuïc, prop de la ciutat de Girona, beat Juli Junyer Padern, prevere de la Societat de sant Francesc de Sales i màrtir, que durant la persecució contra la fe va aconseguir pel martiri la glòria de la vida eterna. (1938)

12. Al camp de concentració de Sachsenhausen, a Alemanya, beat Estanislau Kubista, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, tancat en duríssima presó, va entregar la seua ànima a Déu. Amb ell es commemora també el beat Ladislau Goral, bisbe auxiliar de Lublin, que va patir en el mateix lloc per defendre la dignitat dels hòmens i de la fe, i va morir en dia no precisat, víctima de la malaltia. (1942)

25 d'abril de 2026, dissabte: Sant Marc

SANT MARC, EVANGELISTE

Festa

Festa de sant Marc, evangeliste, que primer va acompanyar a Jerusalem a sant Pau en el seu apostolat, i després va seguir els passos de sant Pere, qui el va anomenar el seu fill. És tradició que a Roma va recollir en el seu Evangeli la catequesi de Pere als romans i que va ser ell qui va instituir l'Església d'Alexandria, a l'actual Egipte (elog. del Martirologi Romà).

Sant Marc és patró de Benimantell i de Patró. Festa de Sant Marc a Beniarjó i a Aras de los Olmos. 

• J.M. Bausset: Sant Marc (2015)

Lectures de la missa:

Lectura primera 1 Pe 5,5b-14

Vos saluda Marc, el meu fill

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts, revestiu-vos tots de sentiments d'humilitat els uns per als altres, perquè «Déu s'enfronta als orgullosos, però concedix als humils la seua gràcia». Per això, feu-vos humils i sotmeteu-vos a la mà poderosa de Déu, que ell vos exaltarà quan serà l'hora. Deixeu el vostre destí en les seues mans: ell s'ocuparà de vosaltres.

Estigueu atents, vetleu! El vostre acusador, el diable, ronda rugint com un lleó, buscant si pot engolir a algú de vosaltres. Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que tots els vostres germans en la fe, mentres es troben en el món, han de passar les mateixes penes. Però Déu, que és font de tota gràcia i que en Crist vos ha cridat a la seua glòria eterna, després d'haver patit per poc temps, refarà les vostres forces, vos enfortirà, vos refermarà i vos donarà un fonament segur. D'ell és el poder per sempre. Amén.

M'he valgut de Silvà, que considere un germà de tota confiança, per a escriure-vos, ni que siga amb poques paraules. He volgut exhortar-vos i donar-vos la certesa que este és el verdader do Déu. Continueu d'esta forma. Vos saluda la comunitat que residix a Babilònia, escollida com vosaltres. Vos saluda també Marc, el meu fill. Saludeu-vos els uns als altres amb un bes de germanor. Pau a tots a vosaltres, a tots els qui esteu en Crist.

Salm responsorial 88,2-3.6-7.16-17 (R.: 2a)

Senyor, cantaré tota la vida

els vostres favors,

d'una generació a l'altra

anunciaré la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,

mantinc la fidelitat en el cel».

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

O bé: 

 

Al·leluia.

El cel celebra els vostres prodigis, Senyor,

l'assemblea dels àngels canta la vostra fidelitat.

¿Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?

¿Qui és com el Senyor entre els fills de Déu? R.

Senyor, feliç el poble que vos aclama.

Caminarà a la llum de la vostra mirada.

Tot el dia celebrarà el vostre nom,

enaltirà la vostra bondat. R.

Evangeli Mc 16,15-20

Anuncieu la Bona Notícia a tota la creació

᛭ Acaba l'evangeli de sant Marc

En aquell temps Jesús s'aparegué als Onze i els va dir: 

«Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació. Qui crega i es batege, se salvarà; però qui no crega, es condemnarà. Als qui creguen, els acompanyaran estos signes: en nom meu expulsaran dimonis; parlaran llengües noves; agarraran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».

Jesús, el Senyor, després d'haver-los parlat, fou portat al cel i s’assentà a la dreta de Déu. Ells van eixir a predicar pertot arreu, i el Senyor actuava amb ells i confirmava la paraula amb els senyals que l'acompanyaven.

* * * * *

El 25 d'abril de 1549 va morir a Barcelona Estefania de Requesens i Roís de Liori, escriptora nascuda vora 1504.

Aniversari de l'ordenación episcopal del cardenal Antoni Cañizares Llovera, arquebisbe emèrit de València (1992).

Dia de les Corts Valencianes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 25 d'abril

2. Commemoració de sant Anià, bisbe d'Alexandria d'Egipte, que, com narra Eusebi, des del huité any de Neró va ser el primer successor de sant Marc en l'episcopat d'eixa ciutat, que va exercir durant vint-i-dos anys, i que va ser un home de Déu, admirable en el seu comportament. (c. 67)

3. A Silistra, ciutat de Mèsia, hui Bulgària, sants Pasícrates i Valenci, màrtirs, que, per confessar a Crist com a únic Déu, van sotmetre decidits els seus colls a l'espasa. (c. 302)

4. A Agen, a Aquitània, a l'actual França, sant Febadi, bisbe, que va escriure una obra contra els arrians i va protegir el seu ramat de l'heretgia. (c. 393)

5. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Esteve, bisbe i màrtir, que va patir molt per part dels heretges que s'oposaven al Concili de Calcedònia, i en temps de l'emperador Zenó va morir en ser llançat al riu Orontes. (479)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, actualment França, sant Clarenci, bisbe. (s. VII)

7. A Lobbes, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, sant Ermini, abat i bisbe, que, excels per la seua vida d'oració i dotat d'esperit de profecia, va ser successor de sant Ursmar [o Ursmer]. (737)

8. Al territori de Piacenza, a Emília-Romanya, Itàlia ara, santa Franca, abadessa, que va voler ingressar en l'Orde Cistercenc i passava nits senceres en oració davant de Déu. (1218)

9. A la regió italiana d'Aosta, als Alps de Graies, beat Bonifaci Valperga, bisbe, insigne per la seua caritat i la seua humilitat. (1243)

10. A l'illa de Wight, a Anglaterra, beats Robert Anderton i Guillem Marsden, preveres i màrtirs, que durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, detinguts en haver desembarcat a Anglaterra a causa d'un naufragi, van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, martiri que van acceptar amb ànim seré i decidit. (1586)

11. A Antigua, prop de la ciutat de Guatemala, a Amèrica Central, sant Pere de Sant Josep Betancur, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc, que sota el patrocini de la Mare de Déu de Betlem es va entregar exemplarment a l'assistència d'òrfens, captaires, malalts, jóvens sense formació, estrangers i condemnats a treballs forçats. (1667)

12. Al llogaret de Remedello, a la província de Brescia, a Itàlia, beat Joan Piamarta, prevere, que després de grans dificultats va fundar l'Institut d'Artesanets de Brescia en la redor d'una colònia agrícola, amb la finalitat de facilitar als jóvens una formació religiosa, i també l'aprenentatge d'un ofici, cosa que va donar vida a la Congregació de la Sagrada Família de Natzaret. (1913)

13. Beat Josep Trinitat Rangel (1887-1927), prevere mexicà de la diòcesi de León, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

14. Beat Andreu Solà i Molist (1895-1927), prevere mexicà de la Congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria (Claretians), màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic. Va morir perdonant els seus botxins.

15. Beat Lleonard Pérez (1883-1927), laic, màrtir de Sant Joaquim, afusellat durant la persecució religiosa de Mèxic, per no haver renegat de la seua fe.

16. Beats Màrius Borzaga i Pau Thoj Xyooj (Luang Prabang, Laos 1960). El primer, sacerdot profés de la Congregació dels Missioners Oblats de la Mare de Déu Immaculada, i el segon laosià, catequista laic, assassinats per odi a la fe, per guerrillers comunistes.

24 d'abril de 2026, divendres III de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE PASQUA

Primer missatge del papa Lleó XIV

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, 

que en estos dies ens heu fet conéixer més el vostre amor,

concediu-nos introduir-nos-hi més 

i així, alliberats de la tenebra de l’error, 

podrem adherir-nos més fermament 

als ensenyaments de la vostra veritat.

Lectura primera Fets 9,1-20

Este home és l'instrument que he elegit

per a fer conéixer el meu nom als pobles

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violència i de mort contra els qui creien en el Senyor, es va presentar al gran sacerdot, i li va demanar cartes dirigides a les sinagogues de Damasc, autoritzant-lo a endur-se detinguts a Jerusalem tots els seguidors del Camí del Senyor que trobara, hòmens o dones. 

Pel camí, quan ja estava prop de Damasc, de sobte va esclatar al seu entorn una llum que venia del cel; a l'acte va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em perseguixes?» Ell va respondre: «¿Qui sou, Senyor?» Li va dir: «Jo soc Jesús, el qui tu perseguixes. Però alça't, entra en la ciutat, i allí et diran què has de fer». 

Els hòmens que l'acompanyaven s'havien quedat muts d'espant; sentien la veu, però no veien a ningú. Quan Saule es va alçar de terra, per més que obria els ulls, no s'hi veia gens. Ells li donaren la mà i el conduïren a Damasc. Va estar tres dies que no s'hi veia, i no menjava ni bevia.

A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el va cridar: «Ananies». Ell va respondre: «Ací em teniu, Senyor». El Senyor li va dir: «Ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per un tal Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans per a que recobrara la vista». Ananies va replicar: «Senyor, molts m'han contat d'eixe home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, ací, té plens poders dels grans sacerdots per a encadenar tots els qui invoquen el vostre nom». 

El Senyor li va dir: «Ves, que eixe home és l'instrument que he elegit per a fer conéixer el meu nom als pobles, als reis i als fills d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de patir pel meu nom». 

Ananies hi va anar, va entrar en la casa, li va imposar les mans i li va dir: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparéixer pel camí, m'envia per a que recobres la vista i quedes ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Immediatament es va alçar i el batejaren, prengué aliment i recobrà les forces.

Es va quedar alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I ben prompte començà a anunciar en les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, vosaltres, tots els pobles;

glorifiqueu-lo, totes les nacions. 

 

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli a tota la creació.

O bé:  

 

Al·leluia 

 

És inmens el seu amor per nosaltres, 

La fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 6,56

«Qui menja la meua carn i beu la meua sang

està en mi i jo en ell», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,52-59

La meua carn és un verdader menjar,

i la meua sang és una verdadera beguda

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot donar-nos eixe la seua carn per a menjar?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no tindreu vida en vosaltres. 

Qui menja la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l'últim dia. La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el que em menge a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa que ha baixat del cel, no és com el que menjaren els vostres pares. Ells moriren, però el qui menja este pa viurà per sempre». 

Tot açò, Jesús ho va dir en la sinagoga, quan ensenyava a Cafarnaüm. 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 d'abril

Sant Fidel de Sigmaringen, prevere i màrtir, que, sent advocat, va decidir entrar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va portar una vida observant de vigílies i oracions. Assidu en la predicació de la Paraula de Déu, va ser enviat a la regió de Rècia per a consolidar la verdadera doctrina, i per la seua fe catòlica, a Seewis im Prättigau, a Suïssa, va patir el martiri per obra d'alguns heretges. (1622)

Nascut a Sigmaringen (alt Danubi), els pares li van posar el nom de Markus Roy. Després d’estudiar Dret el va exercir amb professionalitat: «Demanava ajuda als poderosos i socorria els òrfens i les viudes; no deixava mai d’ajudar tots els empresonats que podia; visitava els malalts» (Elogi). Però, decebut, va triar els caputxins de Friburg, que li van canviar el nom i la professió: evangelitzar els calvinistes de regions alemanyes i suïsses. Tant d’èxit tingué que en 1622 va ser assassinat per uns calvinistes radicals. Benet XIV el va canonitzar en1746. [font]

2. A Jerusalem, commemoració de les santes dones Maria de Cleofàs (o de Clopas o Jacobé) i Salomé, que juntament amb Maria Magdalena, a l'alba del dia de Pasqua, es van dirigir al sepulcre del Senyor per a ungir el seu cos i allí van rebre el primer anunci de la Resurrecció. (s. I)

3. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Alexandre, màrtir, que, tres dies després de la passió de sant Epipodi, va ser tret de la presó, assotat i clavat en una creu fins a expirar. (178)

4. A Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, sant Antim, bisbe, i companys, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. Antim, per confessar a Crist, va rebre la glòria del martiri en ser decapitat, i de la multitud de fidels del seu ramat, uns van ser també decapitats, altres cremats vius i els restants portats a alta mar en xicotetes embarcacions per a ser ofegats. (303)

5. A Illiberis, actual Elvira, a la Hispània Bètica, sant Gregori, bisbe, l'obra titulada del qual Sobre la fe va ser lloada per sant Jeroni. (s. IV)

6. A la rodalia de Blois, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Deodat, diaca i abat, que després de portar vida d'anacoreta, va ser guia d'un grup de deixebles que en este lloc s'havien reunit entorn d'ell. (s. VI)

7. A Canterbury, a Anglaterra, sant Melitó [o Mel·lit o Mel·litó], bisbe, que enviat a Anglaterra pel papa sant Gregori el Gran com a abat, va ser ordenat allí bisbe dels saxons orientals per sant Agustí, i finalment, després de patir moltes tribulacions, va accedir a la seu de Canterbury. (624)

8. A York, a Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Wilfrid, bisbe, que durant quaranta-cinc anys va exercir amb gran dedicació el seu ministeri, i obligat a cedir la seua seu, va acabar en pau els seus dies entre els monjos de Ripon, dels qui va ser abat durant un temps. (709)

9. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Egbert, prevere i monjo, que es va ocupar amb dedicació a evangelitzar diverses zones d'Europa i, ja ancià, va reconciliar els monjos de Iona envers l'ús romà del còmput pasqual, celebrant la seua Pasqua eterna al final de la missa de la solemnitat. (729)

10. A Mortain, a la regió de Normandia, a França, sant Guillem Firmat, eremita, que, canonge i metge a Tours, després d'una peregrinació a Jerusalem es va retirar a la soledat fins a la seua mort. (1103)

11. A Angers, de nou a França, santa Maria de Santa Eufràsia (Rosa Virgínia) Pelletier, verge, que per a acollir piadosament les dones de vida esgarriada, que ella denominava "Magdalenes", va fundar l'Institut de Germanes del Bon Pastor. (1868)

12. A Dinan, també a França, sant Benet (Àngel) Menni, prevere de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, fundador de la Congregació de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. (1914)

• J.M. Bausset: Sant Benet Menni (2015)

13. A Roma, santa Maria Elisabet Hesselbald, verge, que, oriünda de Suècia, després d'haver prestat servici durant llarg temps en un hospital, va reformar l'Orde de Santa Brígida, dedicant-se particularment a la contemplació, a la caritat envers els necessitats i a la unitat dels cristians. (1957) Canonitzada en 2016.