DIVENDRES DE LA SETMANA III / II
Lectura primera 2S 11,1-4a.5-10a.13-17
M'has despreciati has pres la dona d'Uries per a fer-ne la teua esposaLectura del segon llibre de SamuelQuan va tornar la primavera, en l'època que els reis solen eixir en campanya, David va enviar a Joab i els seus oficials amb tot l'exèrcit d'Israel per a devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem.Una vesprada, quan David es va alçar de descansar i, passejant pel terrat del palau, va vore una dona que es banyava. Era una dona bellíssima. David va preguntar qui era aquella dona i li digueren: «No pot ser sinó Betsabé, filla d'Eliam, la dona d'Uries, l'hitita». David va enviar uns hòmens a buscar-la.Ella va quedar encinta i ho va fer saber a David. David va ordenar a Joab que li enviara Uries, l'hitita, i Joab li'l va enviar. Quan Uries va arribar al palau, David li va preguntar com estaven Joab i l'exèrcit i com anava la guerra. Després li digué: «Baixa a ta casa i descansa». Uries es va retirar, i al moment li dugueren un obsequi de part del rei. Però Uries es quedà a dormir a l'entrada del palau, amb els altres oficials, sense baixar per res a sa casa. David, que ho va saber, el convidà a menjar i beure, i el va emborratxar. A la vesprada, Uries va eixir i una altra vegada es quedà a dormir amb els oficials del rei, i aquella nit no va anar tampoc a casa.L'endemà, David va escriure una carta a Joab i li la va fer portar per mans d'Uries. En la carta li deia: «Posa Uries en primera línia, en el sector on la lluita sigui més forta, i retireu-vos per a que quede sol i el maten». Joab, que tenia assetjada la ciutat, va destinar Uries al sector on sabia que lluitaven els millors guerrers. Els hòmens de la ciutat isqueren per a atacar a Joab, i caigueren alguns dels hòmens de David; i entre ells va morir també Uries, l'hitita.
Salm responsorial 50,3-4.5-6a.6b-7.10-11 (R.: cf. 3a)
Misericòrdia, Déu meu, per la vostra bondat;per la vostra immensa tendresa,ofegueu la meua malícia.Llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. Misericòrdia, Senyor, perquè he pecat.Prou reconec la meua falta,tinc sempre present el meu pecat.Contra vós, només contra vós he pecat;als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.La sentència vos absoldrà,el veredicte vos exculparà.Mireu, vaig nàixer en la maldat,i en el pecat em concebé la mare. R.Feu-me sentir el goig i l'alegria,que dansen els ossos que trencàreu!Aparteu la mirada dels meus pecats,oblideu totes les meues faltes. R.
Al·leluia Cf. Mt 11,25
Vos done gràcies, Pare,Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzillsels misteris del Regne.
Evangeli Mc 4,26-34
Un home escampa la llavor i, mentres dorm,la llavor creix sense que ell sàpia comLectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús va dir a la gent: «El Regne de Déu es pareix a un home que escampa la llavor en la terra, i tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, a soles, dona fruit: primer els brots, després les espigues i finalment el blat granat dins de les espigues. I, quan el blat ja està a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».També va dir: «¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li aniria bé? És com un gra de mostassa, que és la més menuda de totes les llavors de la terra, però, quan l’han sembrada, es posa a créixer i arriba a fer-se més gran que totes les plantes de l’hort, amb unes rames tan grans que les aus del cel poden fer niu en la seua ombra».Amb moltes paràboles paregudes, Jesús els anunciava la Paraula, adaptant-se a la seua capacitat d’entendre. No els deia res sense paràboles, però als deixebles els ho explicava tot en privat.
* * * * *
- Papa Lleó XIV: Missatge per a la 59 Jornada Mundial de la Pau (2026)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial de la Pau (2026)
Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 30 de gener
1. A Jerusalem, sant Maties, bisbe, que va descansar en pau després de suportar molts sofriments per la causa de Crist. (s. II)
2. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, actual Turquia, sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l'emperador Deci va ser assotat per la seua fe en Crist, i després, acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seua vida a governar amb total entrega l'Església a ell encomanada. (s. III)
3. A Roma, commemoració de santa Martina, a qui el papa Donus va dedicar una basílica al seu nom al fòrum romà. (677)
4. A l'abadia de Chelles, al territori de París, a França, santa Batilde [o Batilda], reina, que va fundar un cenobi sota la Regla de sant Benet, a l'estil de l'abadia de Luxeuil, i, a la mort del seu espòs, Clodoveu II, va governar el regne dels francs. Quan va assumir el seu fill el poder, es va retirar a la citada abadia, i va viure fins a la seua mort sota l'observança de la Regla. (680)
5. A l'abadia de Maubeuge, al territori de Nèustria, també a l'actual França, santa Aldegunda, abadessa, en temps del rei Dagobert. (c. 684)
6. A la ciutat de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Armentari, bisbe, que va col·locar solemnement a la basílica de Sant Pere in Cælo Aureo el cos de sant Agustí, traslladat pel rei Liutprand. (d. 731)
7. Passió de sant Teòfil, anomenat el "Jove", màrtir, que, sent almirall d'una flota cristiana, va ser capturat a Xipre i conduït a la presència de Harun, califa suprem dels sarraïns. Atés que ni les amenaces ni les promeses van poder fer-lo apostatar de Crist, va ser ferit de mort amb l'espasa. (792)
8. A la ciutat de Burgos, a Castella la Vella, sant Lesmes (o Adelelm), abat, que va convertir en monestir la capella de Sant Joan i l'hospital de pobres contigu. (1097)
9. A Dublín, a Irlanda, trànsit del beat Francesc Taylor, màrtir, que, sent pare de família, va passar set anys en la presó a causa de la seua fe catòlica i, després de suportar tribulacions en la seua ancianitat, va acabar el seu martiri sota el regnat de Jaume I. (1584)
10. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, santa Jacinta Mariscotti, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, qui, després de perdre quinze anys entregada a plaers vans, va abraçar amb fervor la conversió i va promoure confraternitats per a assistir els ancians i per a fomentar el culte a l'Eucaristia. (1640)
11. A Torí, ciutat del Piemont, també a Itàlia, beat Sebastià Valfré, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que amb la seua entrega desinteressada va ajudar pobres, malalts i empresonats, i va conduir-ne molts cap a Crist amb la seua amistat i la seua exímia caritat. (1710)
12. A Seül, a Corea, sant Pau Ho Hyob, màrtir, que, sent soldat, va ser tancat a la presó per confessar-se cristià i, sotmés a turment, van arribar a cedir les seues forces, fent l'efecte de retractar-se, però penedit i recuperat, ell mateix es va presentar davant del jutge confirmant la seua fe en Crist, per la qual cosa, empresonat de nou, després de llarg temps va morir a conseqüència del maltractament rebut. (1840)
13. A Tonquín, actual Vietnam, sant Tomàs Khuong, prevere i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Tu Duc va confessar amb gran força d'ànim ser cristià. Va ser empresonat i, finalment, de genolls davant de la Creu, el van matar a destralades. (1860)
14. Beat Bronisław Markiewicz (Pruchnik, Galitzia,1842- Miejsce Piastowe, Polònia 1912) Sacerdot polonés, fundador dels Pares i de les Germanes de Sant Miquel Arcàngel.
15. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, sant David Galván, prevere i màrtir, que durant la persecució mexicana, per defensar la santedat del matrimoni, va obtindre la corona del martiri en ser afusellat sense judici previ pels soldats. (1915)
16. A Malonne, població de Bèlgica, sant Mucià Maria (Lluís) Viaux, dels Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar tota la seua vida, amb constància i generositat, a la formació dels jóvens. (1917)
17. Al monestir de sant Benet de Maredsous, també a Bèlgica, beat Columba (Josep) Marmion, el qual, nascut a Irlanda i ordenat sacerdot, va arribar a ser abat d'aquell monestir benedictí, on es va distingir com a pare del cenobi, guia d'ànimes en el camí de la santedat, així com per la seua riquesa en doctrina espiritual i eloqüència. (1923)
- J.M. Bausset: El beat Columba Marmion, abat de Maredsous (2015)
18. A Torrent (l'Horta), beata valenciana Carme Garcia Moyon, màrtir, mestra de la doctrina cristiana, cooperadora laica amigoniana (memòria a Sogorb i Torrent). (1937)
19. A la ciutat de Gdeszyn, a Polònia, beat Segimon Pisarski, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per no renunciar a la seua fe davant dels perseguidors, va ser afusellat al costat de la parròquia del lloc. (1943)
20. Beata Maria Bolognesi (1924- Rovigo, Itàlia 1980). Laica, mística, que va oferir els seus sofriments físics i espirituals per a la salvació del proïsme donant exemple d'una extraordinària acceptació i confiança en els designis de Déu.
