DIJOUS DE LA SETMANA III DE PASQUA
Sant Jordi, màrtir, antic patró del Regne de València
Ací tenim aigua. ¿Per què no em bateges?Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, un àngel del Senyor li va dir a Felip: «Ves-te'n al sud, pel camí que baixa de Jerusalem a Gaza, que està desert». Felip es va posar en camí. En això que es troba un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer de Candace, la reina dels etíops, que havia vingut en peregrinació a Jerusalem i ara se'n tornava. Acomodat en el seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.L'Esperit li va dir a Felip: «Acosta't i apega't a eixe carruatge». Felip va alleugerir el pas, el va sentir com llegia el profeta Isaïes i li va preguntar: «¿Entens això que estàs llegint?» Ell li va respondre: «¿Com ho he d'entendre, si no em guia ningú?» I va invitar a Felip que pujara dalt amb ell.
El passatge de l'Escriptura que llegia era este:
«Com els corders portats a mataro les ovelles mentres les esquilen,ell callava i no obria ni tan sols la boca.Humiliat, no li han fet justícia;¿qui podrà parlar dels seus descendents?Perquè va ser segat d'entre els qui viuen».
L'eunuc va demanar a Felip: «Explica'm de qui parla ací el profeta: ¿d'ell o d'algú altre?» Felip prengué la paraula i, començant per este punt de l'Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús.
Pel camí arribaren a un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc li va dir: «Ací tenim aigua. ¿Per què no em bateges?» Va fer parar el carruatge; baixaren els dos a l'aigua, i Felip el va batejar.Quan van eixir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'emportà a Felip. L'eunuc ja no el tornà a vore, però va seguir el seu camí ple d'alegria.
Felip va anar a parar a Asdod i anunciava l'Evangeli en cada poble per on passava fins a arribar a Cesarea.
Pobles, beneïu el nostre Déu,feu sentir la veu de la vostra llaor;ell ens ha tornat a la vidai manté segurs els nostres peus.R. Aclama a Déu, tota la terra.O bé:
Al·leluia.Vingau, fidels de Déu, escolteu-me;vos contaré què ha fet per mi.L'he invocat amb els llavis,l'he exalçat amb la llengua. R.Beneït siga Déu:no ha rebutjat la meua súplica,ni m'ha negat el seu amor. R.
Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel,diu el Senyor;qui menja este pa, viurà per sempre.
Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «Ningú pot vindre a mi si no l'atrau el Pare que m'ha enviat; i jo el ressuscitaré el darrer dia. En els llibres dels Profetes està escrit: "tots seran instruïts per Déu". Tots els qui han sentit l'ensenyança del Pare i l'han apresa venen a mi. No vullc dir que algú haja vist mai el Pare; només l'ha vist el qui ve de Déu; eixe sí que ha vist el Pare.
Vos ho dic de veres: el que creu té vida eterna. Jo soc el pa de vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i van morir; este, en canvi, és el pa que baixa del cel, de manera que qui en menge no muiga. Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món».
Sant Jordi
Sant Jordi, màrtir, titular d’una parròquia de Paiporta, patró de Banyeres, Alcoi, etc. (mem. ll.)
- Mossén Sorribes: Sant Jordi (1951)
- J.M. Bausset: Sant Jordi (2018)
- Francesc Gisbert: La llegenda de Sant Jordi més valenciana (2018)
Pregària a Sant Jordi
Dia del Llibre
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 23 d'abril
Sant Jordi, màrtir, el gloriós combat del qual, que va tindre lloc a Diòspolis o Lydda, a Palestina, actual Israel, celebren des de molt antic totes les Esglésies, des d'Orient fins a Occident. (s. IV)
Sant Adalbert (Vojtech), bisbe de Praga i màrtir, que va aguantar dificultats en bé d'aquella església, i per Crist va dur a terme molts viatges, treballant per a extirpar costums pagans, encara que davant del poc fruit obtingut es va dirigir a Roma, on es va fer monjo. Tornat a la fi a Polònia, i intentant atraure a la fe els prussians, va ser assassinat per uns pagans al llogaret de Tenkitten, al costat del golf de Gdansk. (997) (mem. ll.).
3. A Edessa, ciutat de l'antiga Síria, a l'actual Turquia, sant Eulogi, bisbe, que, segons la tradició, va morir un Divendres Sant o Parasceve. (387)
4. A Milà, a la regió de Ligúria, actualment a Itàlia, sant Marol, bisbe, amic del papa sant Innocenci I. (s. V)
5. A Toul, al territori de Lotaríngia, França en l'actualitat, sant Gerard, bisbe, que durant trenta-un anys va legislar sàviament per a la ciutat, va atendre els pobres, va intercedir pel poble amb dejunis i pregàries en temps de pesta, va dedicar l'església catedral i va ajudar els monestirs amb béns materials i amb la instrucció dels deixebles. (994)
6. A Suelli, a Sardenya, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Jordi, bisbe. (1117)
7. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, beat Egidi [o Gil] d'Assís, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va ser company de sant Francesc i va mostrar en les seues peregrinacions una fe intrèpida i una gran simplicitat. (1262)
8. A Udine, a la regió de Venècia, igualment a Itàlia, beata Elena Valentini, viuda, que, per a servir únicament a Déu, va abraçar l'orde seglar de sant Agustí, i es va distingir per l'oració, la lectura de l'Evangeli i les obres de misericòrdia. (1458)
9. A Campi Bisenzio, lloc de la Toscana, així mateix a Itàlia, beata Teresa Maria de la Creu Manetti, verge, fundadora de l'Institut de Terciàries Carmelites de Santa Teresa. (1910)
10. A l'abadia cistercenca de Grottaferrata, als voltants de Frascati, prop de Roma, beata Maria Gabriela Sagheddu, verge, que va morir a vint-i-cinc anys, després d'haver oferit generosament la seua vida per la unió dels cristians. (1939)
