DIUMENGE II DE PASQUA:
HUITAVA DE PASQUA / Cicle A
El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.
Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.
Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.
Oració col·lecta
Oh Déu sempre misericordiós,que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua,
reanimeu la fe del vostre poble,
a fi que tots comprenguen millor
quin baptisme ens ha purificat,
quin Esperit ens ha regenerat
i quina sang ens ha redimit.
Per nostre Senyor Jesucrist,...
Lectura primera Fets 2,42-47
Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comúLectura dels Fets dels ApòstolsEls germans es dedicaven amb perseverança a l'ensenyança dels apòstols, a la comunió fraterna, a partir el pa i a les oracions. Tots sentien un gran respecte pels molts prodigis i miracles que feien els apòstols.Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú; venien béns i propietats, i distribuien els diners entre tots, segons les necessitats de cada u.Cada dia assistien en grup al culte del temple, i en les cases partien el pa i compartien el menjar amb cor alegre i senzill; lloaven a Déu i tot el poble els mirava amb bons ulls. Cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui anaven salvant-se.
Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)
Enaltiu el Senyor per la seua bondat,el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:el seu amor durarà sempre.
R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat,el seu amor durarà sempre.O bé:Al·leluia.Que diga la casa d'Aaron:el seu amor durarà sempre.Que diguen els fidels del Senyor:el seu amor durarà sempre. R.
M'espentaven tan fort que anava a caure,però vós, Senyor, m'heu sostingut.Del Senyor em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat.Escolteu, crits de festa i de victòriaen el campament dels justs. R.
La pedra que descartaven els constructorsara és la pedra cantonera.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.Hui és el dia en què venç el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo. R.
Lectura segona 1Pe 1,3-9
Ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva,gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els mortsLectura de la primera carta de sant PereBeneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia, ens ha fet nàixer de nou a l’esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts; a una herència que res no pot destruir, ni deteriorar ni agostejar, reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que alcanceu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps. Això vos ha de donar una gran alegria, encara que ara hàgeu de patir durant algun temps diverses proves. Si l’or, que al cap i a la fi perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’ameu, i d’ara en avant, per haver cregut en ell sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria inefable i gloriosa, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.
Al·leluia Jo 20,19-31
Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?Feliços els qui creuran sense haver vist.
Seqüència (opcional). Victimae paschali laudes
Evangeli Jo 20,19-31
Huit dies més tard, Jesús va entrar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts».
Quan va vindre Jesús, Tomàs, u dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».
Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre; i estos s'han escrit per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
A. La unitat en l'oració i en la fraternitat és el primer fruit de l'Esperit que ens fa renàixer com a fills de Déu, i això es manifesta en la primera comunitat cristiana. La raó és que Jesús ressuscitat mostra l'amor misericordiós de Déu, i d'ací naix tot. Del seu costat traspassat brolla la font de l'amor i la misericòrdia divina. Quan diem que Déu és misericordiós diem que ell vol acollir la vida, i donar vida, i, com Tomàs, ens trobem amb la misericòrdia de Déu quan comencem a confiar en ell en situacions difícils.
B. Alabem hui a Déu perquè el seu amor durarà sempre (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).
- Hem vist el Senyor (Joan 20,19-31) (laparaula.com)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Jo sé que Crist ha ressuscitat... (Caritas Diocesana de València).
Oració sobre les ofrenes
Accepteu, Senyor, les ofrenes del vostre poble[i dels nou batejats]que, renovats per la professió de la fei pel baptismeaconseguim la vida eterna.Per Crist, Senyor nostre.
Prefaci
És realment just i necessari,és el nostre deure i la nostra salvació,que sempre, Senyor, vos alabem,però més que mai en este diaen què Crist, la nostra Pasqua,ha estat immolat.Perquè Crist és l'Anyell verdaderque lleva el pecat del món.Ell, morint, destruïa la nostra mort,i ressuscitant ens ha tornat la vida.Per això,ple de la gran alegria de la Pasqua,d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;i també els àngels i els arcàngelsi tots els cors celestialscantem l'himne de la vostra glòria:
Oració després de la comunió
Feu, oh Deú omnipotent,que els fruits del sagrament pasqualperduren sempre en nosaltres.Per Crist, Senyor nostre.
* * * * *
Aniversari del naiximent del pare Vicent Faus i Beltran (València 1937)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 12 d'abril
1. A Fermo, al Picé, actual regió italiana de les Marques, santes Vísia i Sofia, vèrgens i màrtirs. (s. inc.)
2. A Roma, al cementeri de Calepodi, en la tercera milla de la via Aurèlia, sepultura del papa sant Juli I, qui, enfront dels atacs dels arrians, va custodiar valentament la fe del Concili de Nicea, va defendre sant Atanasi, perseguit i exiliat, i va reunir el Concili de Sàrdica. (352)
3. A Verona, al territori de Venècia, actualment també a Itàlia, sant Zenó, bisbe, que amb el seu treball i predicació va conduir la ciutat al baptisme de Crist. (c. 372)
4. A Capadòcia, a la Turquia actual, sant Sabas el Got, màrtir, que durant la persecució contra els cristians baix Atanaric, rei dels gots, per haver rebutjat tres dies després de la celebració de la Pasqua els aliments immolats als ídols, va ser llançat a un riu després de cruels turments. (372)
5. Prop de Gap, a la província romana de la Gàl·lia, hui França, sant Constantí, bisbe. (d. 517)
6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Damià, bisbe, la carta del qual sobre la recta fe, referent a la voluntat i l'obrar de Crist, va ser llegida en el III Concili de Constantinoble. (697)
7. A Pario, a l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Basili, bisbe, que, per haver defés el culte de les sagrades imatges, va patir assots, cadenes i exili. (735)
8. A la regió de Calais, a la Gàl·lia, hui França, sant Erkembod, abat de Sithiu i, alhora, bisbe de Thérouanne. (742)
9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Alferi, fundador i primer abat, que, després de ser conseller de Guaimari, duc de Salern, es va fer deixeble de sant Odiló a Cluny i es va distingir de manera excel·lent en l'observança de la vida monàstica. (1050)
10. Al monestir de Belém, prop de Lisboa, a Portugal, beat Llorenç, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, l'exímia pietat del qual va atraure moltíssims penitents a este cenobi. (s. XIV)
11. A la ciutat dels Andes, a Xile, santa Teresa de Jesús (Joana) Fernández Solar, verge, que, sent novícia en l'Orde de Carmelites Descalces, va consagrar, com ella mateixa deia, la seua vida a Déu pel món pecador, i a l'edat de vint anys va morir consumida pel tifus. (1920)
12. A Nàpols, a Itàlia, sant Josep Moscati, metge de professió, entregat total i incansablement a la quotidiana assistència als malalts, sense reclamar als pobres cap paga, i que atesos els cossos, curava, alhora, les ànimes amb gran amor. (1927)
13. Al llogaret de San José, al territori de Chilpancingo, a Mèxic, sant David Uribe, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra l'Església va patir el martiri per haver confessat a Crist Rei. (1927)
