12 de setembre de 2026, dissabte XXIII: El Nom de Maria

DISSABTE DE LA SETMANA XXIII / II


Oració col·lecta

Concediu-nos, Déu omnipotent, 
que tots els qui celebrem el nom gloriós de santa Maria Verge, 
obtinguem, per la seua intercessió, 
el favor de la vostra misericòrdia.

Lectura primera 1C 10,14-22

Tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos,
ja que tots participem del mateix pa

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Estimats meus, fugiu de la idolatria. Vos parle com a gent sensata: comprengueu vosaltres mateixos açò que dic. La copa de la benedicció que beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és u. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Mireu què passa en el poble d'Israel: els qui mengen la carn de les víctimes, ¿no estan en comunió amb l'altar? Amb això no vull dir que la carn sacrificada als ídols o els mateixos idols siguen alguns cosa. Més bé vullc dir que els pagans no oferixen els sacrificis a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entràreu en comunió amb els dimonis. No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la de la taula dels dimonis. ¿No provoquem els zels del Senyor! ¿Vos penseu que som més forts que ell?

Salm responsorial 115,12-13.17-18 (R.: 17a)

¿Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Alçaré la copa de la salvació
i invocaré el seu nom.

R. Senyor, vos oferiré una víctima d'acció de gràcies.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies
invocant el vostre nom,
compliré les meues promeses
en presència de tot del poble. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a residir en ell.

Evangeli Lc 6,43-49

¿Per què em dieu: «Senyor, Senyor»,
i no feu el que jo dic?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «No hi ha cap arbre bo que done mala fruita, ni cap arbre malalt que done bona fruita, de manera que cada arbre es coneix per la seua fruita; no es cullen figues dels cards ni es verema raïm dels albarzers. La persona bona trau el bé del bon tresor del seu cor, i la mala persona trau el mal del seu tresor de maldat; perquè la boca parla del que sobreïx del cor. 
¿Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? Jo vos diré a qui s'assembla qualsevol que ve a escoltar les meues paraules i les complix: és com un home que, per a construir una casa, cava fondo i posa el fonament damunt de la roca, i quan ve una inundació, el corrent del riu envestix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè té bons fonaments; però qui escolta les meues paraules i no les complix és com un home que construïx una casa damunt de la terra, sense fonaments; el corrent del riu l'envestix i s’afona, i queda del tot destruïda».
 
¿Sobre qui estem fonamentats? A vegades pretenem ser seguidors de Jesús, però la nostra vida de deixebles està consolidada sobre la debilitat dels nostres egoismes, desoint els manaments del Senyor. Només si complim la voluntat de Déu podrem construir amb fermesa la nostra vida cristiana, perquè fer el que el Senyor ens demana no és sinó posar-lo a ell com a fonament de tota la nostra existència. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València].

* * * * *

El Dolcíssim Nom de Maria (mem. ll.)

La festa de hui fou aprovada per primera vegada l'any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Conca. Més tard, Innocenci XI l'estengué a tota l'Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s'establí per al 12 de setembre.

Espigolant els textos dels Pares de l'Església i autors eclesiàstics, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes, a la Mare de Déu: auxiliadora, braç defensor, consol, cor nostre, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia, misericòrdia... Un nom, el de Maria, que ho diu tot, ho abraça tot. «La vida de Maria fou la vida d'una dona del seu poble: pregava, treballava, anava a la sinagoga... sempre en unió amb Déu» (papa Francesc). [font

Sota aquesta advocació es pot celebrar l'onomàstica de DolçaMaria, Mariona, Mireia i Míriam.

A la Barraca d'Aigües Vives, festa a la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona canònica de Carcaixent

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 12 de setembre 

Sant Autònom, bisbe i màrtir.

Visqué al segle IV i fou mort a l'altar dels pagans, gelosos de les nombroses conversions que obrava (B. Dalmau).

Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí, que van ser llançats a la mar a Alexandria d'Egipte, segons es diu, per confessar a Crist. (s. III)

Sant Albeu [Elvis, Ailbe o Alibeu] d'Emly, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a molts pobles. (c. 528)

Sant Guiu [Guidó o Guim] d'Anderlecht, primer sagristà a l'església de la Mare de Déu de Laken, a Bèlgica, que va ser generós amb els pobres, va peregrinar als sants llocs per set anys i, tornat a la seua terra, va morir piadosament a Anderlecht, a la regió de Brabant, actual França, prop de Brussel·les (c. 1012)

Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumárraga, de l'orde de Predicadors, tots dos preveres i màrtirs juntament amb quatre companys, a Omura, al Japó (1622).

Els noms són: beats Francesc de Sant Bonaventura i Pere de Santa Clara, religiosos de l'Orde de Germans Menors, Doménec Magoshichi i Mateu de Sant Tomàs Chiwiato, religiosos de l'Orde dominicà.

Beat Pere Sulpici Cristòfol Faverge, germà de les Escoles Cristianes i màrtiral litoral de Rochefort, a França (1794).

Sant Francesc Ch‘oe Kyong-hwan, màrtirque era catequista, i al no voler renegar de la seua fe cristiana davant del prefecte, va patir la presó, on es va dedicar a la pregària i a la catequesi fins a consumar la seua vida amb el martiri a Seül, Corea (1839).

Beata Maria Luisa Prosperi (1799- Trevi 1847). Religiosa i mística italiana, abadessa de les Benedictinas de Trevi des de 1837 fins a la seua mort.

11 de setembre de 2026, divendres XXIII: Mare de Déu de la Cova Santa

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIII / II


Lectura primera 1C 9,16-19.22b-27

M'he fet tot amb tots
per a salvar-ne alguns, siga com siga

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,
Jo no puc gloriar-me d'anunciar l'Evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat; i ¡pobre de mi, si no anunciara l'Evangeli! Si jo m'ho haguera buscat, tindria dret a un salari; però, no havent-ho buscat, no faig més que complir un encàrrec. 
Per tant, ¿quin salari puc esperar? La satisfacció d'anunciar l'Evangeli debades, sense fer ús del dret que l'Evangeli em dona.
Jo, sent home lliure com soc, m'he fet esclau de tots per a guanyar-ne tants com puga.
M'he fet tot amb tots per a salvar-ne alguns, siga com siga.
I açò ho faig per l'Evangeli, per a participar de la seua proclamació.
¿No sabeu que, a l'estadi, tots els corredors fan la carrera, però només un s'emporta el premi? Correu bé, si voleu guanyar. L'atleta es priva de moltes coses; ell per a guanyar-se una corona que se seca, nosaltres una que no se secarà. Per això jo no córrec sense nord, en el combat no pegue punyades en l'aire; les pegue contra el meu cos, per a sotmetre'l, no fora cas que jo quedara desqualificat després de proclamar la victòria dels altres.

Salm responsorial 83,3.4.5-6.12 (R.: 2)

Tot jo ansie i anhele
els atris del Senyor.
El meu cor i la meua carn
s'alegren en el Déu vivent.

R. Que amable és el vostre temple,
Senyor de l'univers.

També l'ocell hi troba casa,
i l'oroneta el niu
on posar els fills:
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu en la vostra casa
alabant-vos cada dia.
Feliç el qui troba refugi en vós:
emprén amb amor el camí. R.

El Senyor Déu empara i protegix,
dona la gràcia i la glòria;
i no nega els seus béns
al qui viu honradament. R.

Al·leluia Jo 17,17ba

La vostra paraula és veritat, Senyor:
consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 6,39-42

¿Un cego seria capaç de guiar un altre cego?

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta comparança: «¿Pot un cego guiar un altre cego? ¿No cauran els dos en el clot? Un alumne no està per damunt del mestre; només una volta formats, els alumnes arriben a ser com el seu mestre. ¿Per què veus la brosseta en l'ull del teu germà, i no notes la biga que tens en el teu ull? ¿Com li pots dir: "Germà, deixa'm que et lleve la brosseta de l'ull", si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, trau primer la biga del teu ull, i després t'hi voràs prou clar per a poder llevar la brosseta de l'ull del teu germà». 
 
Els consells de Jesús als seus deixebles busquen, abans de res, l'autenticitat en la vida cristiana. La hipocresia i l'Evangeli són totalment incompatibles. Per a poder mirar els altres, hem de començar per observar-nos a nosaltres mateixos. Qui mira als altres per a retraure'ls els seus defectes i no veu els seus, no viu en el Senyor, sinó que està pres de la seua pròpia hipocresia. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa

(diòcesi de Sogorb-Castelló)

La Mare de Déu de la Cova Santa és patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i patrona de Beniarrés

Lectures de la missa:

Lectura primera Jdt 13,14.17-20: Recordaran per sempre més esta obra del poder de Déu

Salm responsorial  Jdt 13,18bc-19  (cfr. Jdt 15,10): Maria, vos sou l'orgull del nostre poble

Al·leluia Lc 1,28.42

Alegreu-vos, Maria, plena sou de gràcia.
El Senyor és amb vos.
Beneïda sou entre totes les dones.

 Evangeli Lc 1,39-47

¡Feliç tu que has cregut!

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, a un poble de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura saltà d'alegria dins del seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, exclamà amb totes les seues forces:
«¡Beneïda tu entre totes les dones i beneït el fruit de les teues entranyes! ¿Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: només he sentit la teua salutació, la criatura ha saltat d'alegria dins del meu ventre. ¡Feliç tu, que has cregut! Allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà».
Maria va dir: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador».

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Manuel Ureña i Pastor, arquebisbe emèrit de Saragossa (1988)
A la Barraca d'Aigües Vives, ofrena de flors a la Mare de Déu d'Aigües Vives

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 de setembre

Sepultura dels sants màrtirs Prot i Jacint a Roma, al cementeri de Basila, de la via Salària Antiga, als qui el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i on, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos abrasat. (s. III)

Sants màrtirs Fèlix i Règula [o Regla], morts a Zuric (Suïssa) juntament amb el servent sant Exuperanci  (s. inc.). Patrons de Zuric.

Sant Pafnuci
Commemoració de sant Pafnuci, bisbe a Egipte, que va ser un d'aquells confessors que en temps de l'emperador Galeri Valeri Maximí, van ser torturats traent-los l'ull dret, tallant-los els tendons del genoll esquerre i condemnats després a les mines. Malgrat això va poder assistir després al concili de Nicea, i no va deixar de lluitar intrèpidament per la fe catòlica contra l'arrianisme. (s. IV)
Sant Pacient de Lió, bisbe, que, mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a la vora del Roine i del Saona, ajudant els pobles oprimits per la fam. Va exercir l'apostolat per onsevol, per a conversió d'heretges i cura dels necessitats. (c. 480)

Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir a París durant un concili. (552)


Trànsit de sant Adelfi de Luxeuil, abat del monestir de Remiremont, que va plorar profusament per una dissensió de menor importància. (c. 670)

Sant Leudí o Bodó de Toul, bisbe, que estant casat, es va fer monjo i després, també la seua esposa Odila, aconsellada per ell va abraçar la vida monàstica. (s. VII)

Sant Elies, conegut pel nom d'"Espeleota", insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica a Calàbria. (s. X)

Beats Gaspar Koteda, catequista, i els xiquets Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs, els pares dels quals havien patit igualment el martiri el dia anterior. Tots ells, a Nagasaki i amb igual fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de decapitació (1622).

Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, amant de l'observança regular, va instituir convents per a retirs espirituals en molts llocs del territori romà i va mostrar sempre màxima austeritat de vida i caritat amb els pobres.

Miquel Baptista Gran nasqué a Riudoms i, una vegada enviudat, es feu franciscà llec i visqué als convents d'Escornalbou, Móra i Terrassa. Passà després a Itàlia, on treballà en la creació d'una província autònoma de frares menors reformats. Venerat pel papes i el poble, morí a Roma l'any 1684. [font] Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.

Beata Maria Celeste (Giulia) Crostarosa (1696- Foggia, Italia 1755). Religiosa italiana fundadora de les Germanes del Santíssim Redemptor.

Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir, que, empresonat en temps de la Revolució Francesa per ser sacerdot, va morir finalment al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada en la mar, consumit per esgotament físic (1794).

Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que, dedicat a la predicació de l'Evangeli segons el costum del lloc, durant una persecució va patir presó prolongada, va ser turmentat i, finalment, penjat en una creu i escanyat a Wuchang, a la província Hubei, a la Xina (1840).

Beat Pere d'Alcántara (Llorenç) Villanueva Larráyoz, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir(1936)

Beat Josep Ma. Segura i Penadés, prevere i màrtir valencià (memòria a Atzeneta d'Albaida i Ontinyent). (1936)

Beat valencià Josep Maria Piquer Arnau, saccerdot operari diocesà (mem. a Onda). († Betxí, 1936)

10 de setembre de 2026, dijous XXIII: Beat Jacint Orfanell

DIJOUS DE LA SETMANA XXIII / II


Lectura primera 1C 8,1b-7.11-13

Gravar la consciència poc formada d'un germà
seria pecar contra Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, la consciència de conéixer la veritat enorgullix, mentres que l'amor edifica. Els qui es fan la il·lusió de conéixer alguna cosa encara no saben com han de conéixer. En canvi, Déu reconeix els qui l'estimen.
Pel que fa a la qüestió de si es pot menjar la carn sacrificada als ídols, tots estem d'acord que els ídols no representen res i que només hi ha un Déu. És veritat que la gent dona el nom de «déus» a molts personatges en el cel i en la terra, com si hi hagueren molts déus i molts senyors. Però, per a nosaltres, només hi ha un Déu, el Pare, origen de tot l'univers, i a qui estem destinats; i només hi ha un Senyor, Jesucrist, pel qual tot existix i pel qual existim nosaltres.
Però no tots trauen les conseqüències d'esta veritat. Alguns, acostumats fins fa poc a la idolatria, mengen la carn dels sacrificis pensant que és oferida als ídols, i això grava la seua consciència, encara poc formada. En este cas, el coneiximent que tu tens farà que es perda el germà més dèbil, pel qual Crist va morir. D'esta manera pecaries contra un germà, gravant la seva consciència poc formada, i així pecaries contra Crist. Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré carn mai de la vida, per a no fer pecar el meu germà.

Salm responsorial 138,1-3.13-14ab.23-24 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,
vós veeu quan m'assente o quan m'alce,
descobriu de lluny el meu pensar,
sabeu bé si camine o si repose,
vos són familiars totes les meues sendes.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de la mare.
Vos done gràcies per haver-me fet tan admirable,
les vostres obre són portentoses. R.

Déu meu, observeu-me i coneixeu el meu cor,
examineu-me per a saber què desitge.
Mireu si vaig per camins d'idolatria,
guieu-me per camins eterns. R.

Al·leluia 1Jo 4,12

Si ens amem, Déu està en nosaltres,
i el seu amor en nosaltres ha arribat a la plenitud.

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles:
«Als qui m'escolteu, jo vos dic: ameu els enemics, feu el bé als qui vos odien, beneïu els qui vos maleïxen, pregueu per aquells que vos calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si algú et lleva la capa, no li negues la túnica.
Dona a tot aquell que et demane, i no reclames res al qui et lleva allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells vos tracten.
Si ameu els qui vos amen, ¿quin mèrit teniu?: també els pecadors amen aquells que els amen. I si feu el bé als qui vos fan el bé, ¿quin mèrit teniu?: també els pecadors ho fan.
I si presteu diners a aquells de qui espereu cobrar, ¿quin mèrit teniu?: també els pecadors se'ls presten els uns als altres, perquè saben que els cobraran. Vosaltres, en canvi, ameu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi, i la vostra recompensa serà gran: sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.
Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no vos jutjaran; no condemneu, i no vos condemnaran; perdoneu, i vos perdonaran. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull.
Tal com mesureu sereu mesurats». 
 
L'amor cristià no es queda en un sentiment de compassió o d'afecte. Amar és fer coses positives pels altres, siguen bons o roïns, sense esperar recompensa immediata per això. És fer el bé, beneir, resar, estimar de cor, perdonar, prestar i donar amb generositat. També és abstindre's de jutjar i condemnar. Tot això es resumix a amar i ser compassius.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Beat valencià Jacint Orfanell i Prades, dominic, màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa).


L'Arxiconfraria de la Mare de Déu del Consol del barri de Sagunt de la ciutat de València celebra la festa dels Pans de Sant Nicolau de Tolentí

Aniversari del naiximent de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (Sueca 1877)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Josep Ignasi Munilla Aguirre, bisbe d'Oriola-Alacant


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de setembre

1. A Alexandria d'Egipte, sant Nemesi, màrtir, que, acusat falsament de lladre, va ser portat a judici i absolt pel jutge, però després, en la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, va ser acusat de nou davant del jutge Emilià de professar la religió cristiana, motiu pel qual el van turmentar amb suplicis reiterats i, en acabant, va ser cremat al costat d'uns lladres, a semblança del Salvador, que va patir la creu entre ells. (251)

2. Commemoració dels sants Nemesià i companys Fèlix, Luci, un altre Fèlix, Liteu, Polià, Víctor, Jaderes i Datiu, tots els quals, com a bisbes, preveres i diaques, en la violenta persecució que es va alçar a Àfrica sent emperadors Valerià i Galié, van ser apallissats per confessar a Crist i després, lligats amb grillons, portats a cavar en mines de metall, on, entretant, rebien cartes exhortatives de sant Cebrià perquè es mantingueren ferms en els preceptes del Senyor i suportaren les cadenes del suplici. (257-258)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Pulquèria, defensora i promotora de la fe ortodoxa. (453)

4. A Novara, al territori de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Agabi (abans Agapi), bisbe(s. V)

5. A Albi, lloc d'Aquitània, hui França, sant Salvi, bisbe, que, procedent de la vida claustral, va ser promogut a la seu a pesar seu i, en declarar-se una forta epidèmia, com a bon pastor no va voler absentar-se de la seua ciutat. (584)

6. Prop d'Spira, a la Renània, a Germania, actual Alemanya, passió de sant Teodard, bisbe de Tongres i màrtir, que va ser assassinat quan anava a visitar el rei Khilderic. (c. 670)

7. A Avranches, ciutat de Nèustria, hui França, sant Aubert, bisbe, promotor del culte a sant Miquel Arcàngel al Mont Tomba. (c. 725)

8. Al monestir de Locedio, a Vercelli, a la regió italiana del Piemont, beat Ogleri, abat de l'Orde Cistercenc. (1214)

9. A Tolentino, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Nicolau de Tolentí, prevere, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, el qual, frare de rigorosa penitència i oració assídua, sever amb ell i comprensiu amb els altres, s'autoimposava moltes vegades la penitència d'uns altres. 
(1305)

Va dur una vida contemplativa enmig de les preocupacions pastorals i donà exemple de caritat i penitència. S'adormí en el Senyor el 1305.

10. A Nagasaki, del Japóbeats Sebastià Kimura, de l'Orde de la Companyia de Jesús, Francesc Morales, de l'Orde de Predicadors, preveres, i cinquanta companys*, màrtirs, entre sacerdots, religiosos, matrimonis, jóvens, catequistes, viudes i xiquets, tots els quals van morir per Crist, martiritzats amb cruels turments en un pujol davant d'una gran multitud. (1622)

* Estos són els noms: beats Àngel Orsucci, Alfons de Mena, Josep de Sant Jacint de Salvanés, Jacint Orfanell, preveres dominics, i Doménec del Rosari i Aleix, religiosos del mateix Orde; Ricard de Santa Anna i Pere d'Àvila, preveres de l'Orde de Germans Menors, i Vicent de Sant Josep, religiós del mateix Orde; Carles Espínola, prevere jesuïta, i Gonçal Fusai, Antonio Kiuni, Tomàs del Rosari, Tomàs Akahoshi, Pere Sampo, Miquel Shumpo, Lluís Kawara, Joan Chugoku, religiosos també jesuïtes; Lleó de Satsuma, Llúcia de Freitas; Antoni Sanga, catequista, i Magdalena, cònjuges; Antoni Coreano, catequista, i Maria, cònjuges, amb els seus fills Joan i Pere; Pau Nagaishi i Tecla, cònjuges, amb el seu fill Pere; Pau Tanaka i Maria, cònjuges; Doménec Yamada i Clara, cònjuges; Isabel Fernández, viuda del beat Doménec Jorge, amb el seu fill Ignasi; Maria, viuda del beat Andreu Tokuan; Ainés, viuda del beat Cosme Takeya; Maria, viuda del beat Joan Shoun; Dominica Ogata, Maria Tanaura, Apol·lònia i Caterina, viudes; Doménec Nakano, fill del beat Maties Nakano; Bertomeu Kawano Shichiemon; Damià Yamichi Tanda i el seu fill Miquel; Tomàs Shichiro, Ruf Ishimoto; Clement (Bosio) Vom i el seu fill Antoni.

11. A Londres, a Anglaterra, sant Ambròs Eduard Barlow, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant vint-i-quatre anys va confirmar en la fe i pietat els catòlics de la regió de Lancaster, però capturat, sota el regnat de Carles I, el dia de Pasqua mentre predicava, va ser condemnat a mort i, després d'un temps de presó, va pujar al patíbul a Tyburn. (1641)

12. En aigües marítimes, enfront de Rochefort, en la costa de França, beat Jaume Gagnot, prevere de l'Orde Carmelita i màrtir, que, durant la Revolució Francesa, per raó del seu sacerdoci va ser inhumanament embarcat en una miserable nau, on, ajudant als malalts cocaptius, va defallir consumit i contagiat de malalties. (1794)

entrada destacada

12 de setembre de 2026, dissabte XXIII: El Nom de Maria

DISSABTE DE LA SETMANA XXIII / II Oració col·lecta Concediu-nos, Déu omnipotent,  que tots els qui celebrem el nom gloriós de santa Maria Ve...

entrades populars