9 de març de 2026, dilluns III de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: desconfiar dels privilegis

i obrir-se a la universalitat de la salvació

Oració col·lecta

Senyor, per la vostra misericòrdia constant,

purifiqueu i enfortiu la vostra Església

i, com que ella no pot viure sense vós,

guieu-la sempre amb la vostra gràcia.

Per nostre Senyor Jesucrist.

Lectura primera 2R 5,1-15a

Hi havia molts leprosos a Israel,

però ningú d'ells va ser purificat,

sinó Naaman, de Síria

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei d'Aram, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós.

Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una jove, que va entrar al servici de la dona de Naaman. Esta criada va dir a la seua ama: «¡Si el meu senyor es presentara al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra».

Naaman va anar a dir-li al rei: «Mireu què ha dit la jove israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».

Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits. En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb esta carta et faig saber que t'envie a Naaman, el meu servent, per a que el cures de la lepra».

Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esgarrà els vestits i exclamà: «¿Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home per a que jo el cure de la lepra? Açò no és més que un pretext per a buscar-me raons». 

Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esgarrat els vestits, envià a dir-li: «¿Per què t'has esgarrat els vestits?  Fes-lo vindre i sabrà que hi ha un profeta a Israel».

Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i va parar a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà neta de la lepra». 

Naaman s'indignà i se'n tornava dient: «Jo em pensava que eixiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, ¿no són millors que totes les aigües d'Israel? ¿Què em costava de banyar-me en qualsevol d'ells, si amb això havia de quedar net de la lepra?» 

I es posà en camí tot indignat. Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta vos haguera manat una cosa difícil, ¿no l'hauríeu feta? Molt més, per tant, si vos diu que vos banyeu i quedareu net».

Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. Després se'n tornà amb tot el seu seguici a ca l'home de Déu, entrà a sa casa i, dret davant d'ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel».

Salm responsorial 41,2.3;42,3.4 (R.: 41,3)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;

¿quan podré vore la faç de Déu?

Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;

¿quan podré vore la faç de Déu? R.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien,

que em duguen al vostre Mont Sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

Senyor, Déu meu. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Salm 129,5.7

Confie en el Senyor,

confie en la seua paraula;

perquè són d'ell l'amor fidel

i la redempció generosa.

Evangeli Lc 4,24-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir: 

«En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d'ells va ser purificat, sinó un de Síria, Naaman».

En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, damunt de la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Transformeu per a nosaltres, Senyor,

en un sagrament de salvació

l'ofrena que vos presentem

com a signe del nostre servici sacerdotal.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que la comunió en el vostre sagrament

ens purifique, Senyor,

i ens reunixca en la unitat i la pau.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Que la vostra mà, Senyor,

guarde este poble en la pregària,

el purifique i el guie,

per a que amb la vostra presència consoladora

arribe als béns eterns.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * * 

Santa Francesca Romana, religiosa.

Francesca Bussa de' Leoni naix a Roma (1384), en una família noble. Casada contra la seua voluntat, va viure amb tota dedicació la vida de mare de família en una casa plena de problemes, però alhora va dedicar tantes energies i diners com va poder a socórrer els pobres i els malalts. Va crear una associació de dones, la Congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nova, que com ella pregaven i atenien els necessitats. Més tard esdevingué una congregació religiosa a la qual ella mateixa s’hi va incorporar quan quedà viuda. Va morir el 9 de març de 1440 al seu palau de Ponziani. [font]

Venerable Casimir Barello, pelegrí mort a Alcoi.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de març

Santa Francesca, religiosa, que casada encara adolescent, va viure quaranta anys en matrimoni i va ser excel·lent esposa i mare de família, admirable per la seua pietat, humilitat i paciència. En temps calamitosos va distribuir els seus béns entre els pobres, va assistir els atribolats i, en quedar viuda, es va retirar a viure entre les oblates que ella havia reunit sota la Regla de sant Benet, a Roma. (1440)

2. A Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia, passió dels sants quaranta soldats de Capadòcia, que, en temps de l'emperador Licini es van mostrar companys, no per raó de sang, sinó per la fe comuna i l'obediència a la voluntat del Pare celestial. Després de presons i turments cruels, com el fet d'haver de pernoctar nus a l'aire lliure sobre un estany gelat en el més fred hivern, van consumar el martiri amb el trencament de les seues cames. (320)

3. A Barcelona, a la Hispània Tarraconense, sant Pacià, bisbe, que, en exposar la seua fe, proclamava que "cristià" era el seu nom i "catòlic" el seu cognom. (390)

Sant Jeroni elogia este bisbe de Barcelona en el seu tractat Sobre els barons il·lustres, dedicat precisament al fill de Pacià, Dextre, el qual era “Prӕfectus Prӕtorio”. De l’escriptor més il·lustre de la Barcelona romanocristiana, se’ns n’ha conservat una Exhortació a la penitència, un sermó Sobre el baptisme i tres cartes. En una carta a Simpronià escrivia: “Cristià és el meu nom, i catòlic el meu cognom. Aquell diu el que em dic; l’altre em demostra com soc. Este em dona per bo; aquell em significa”. Morí en edat avançada cap al 390. [font]

4. Al lloc de Rapolla, a Lucània, a l'actual Itàlia, sant Vital [o Vidal] de Castronovo, monjo. (993)

5. A Moràvia oriental, actualment Alemanya, sant Bru, bisbe de Querfurt i màrtir, el qual, acompanyant a Itàlia l'emperador Otó III, mogut per l'autoritat de sant Romuald va abraçar la disciplina monàstica, i va rebre el nom de Bonifaci. Tornat a Moràvia i nomenat bisbe pel papa Joan X, durant una expedició apostòlica va ser espedaçat, juntament amb díhuit companys, per uns idòlatres. (1009)

6. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, santa Caterina, verge de l'Orde de les Clarisses, qui, notable pels seus dots naturals, va ser encara més il·lustre per les seues virtuts místiques, així com per la vida de penitència i humilitat, i es va convertir en guia de verges consagrades. (1463)

7. A Mondonio, lloc del Piemont, de nou a Itàlia, sant Doménec Savio, que, dolç i jovial des de la infància, encara adolescent va consumar amb ànim resolt el camí de la perfecció cristiana. (1857)

• J.M. Bausset: Sant Doménec Savio (2015)

8. Al llogaret de Nei-Co-Ri, a Corea, sants Pere Ch'oe Hyong i Joan Baptista Chon Chang-un, màrtirs, els quals, sent pares de família, es van distingir per administrar el baptisme i publicar escrits cristians, raó per la qual van ser entregats al suplici, en el transcurs del qual es van mantindre tan constants en la fe que van suscitar l'admiració dels seus mateixos perseguidors. (1866)

8 de març de 2026, diumenge III de Quaresma

DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle A

Lectura primera Ex 17,3-7

Dona'ns aigua per a beure

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisés: «¿Per què ens has fet eixir d'Egipte? Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?». Moisés va clamar al Senyor: «¿Què puc fer per este poble? Un poc més i m'apedregaran». El Senyor li respongué: «Passa davant del poble i emporta't alguns ancians d'Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa't en camí. Jo estaré allí davant de tu dalt de la roca, a l'Horeb. Tu pega un colp a la roca i n'eixirà aigua, i tot el poble podrà beure». Moisés ho va fer així, en presència dels ancians d'Israel, i donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «¿El Senyor està amb nosaltres o no ho està?»

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingueu, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la roca que ens salva;

acostem-nos a ell per a beneir-lo,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Si sentíreu hui la veu del Senyor:

«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prostrem-nos amb humilitat,

i adorem el Senyor, que ens ha creat.

Ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

les ovelles que ell guia. R.

Si sentíreu hui la seua veu:

«No enduriu els vostres cors com a Meribà,

com el dia de Massà en el desert,

quan em van temptar els vostres pares:

em posaren a prova mal que havien vist les meves obres». R.

Lectura segona Rm 5,1-2.5-8

Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Ara que ja som justs, per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a esta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, mentres esperem la glòria de Déu. I l’esperança no defrauda, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor.

En efecte, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.

Vers abans de l'evangeli Jo 4,42 i 15

Senyor, sé que vós sou realment el Salvador del món;

doneu-me l'aigua viva per a que no tinga ja set.

Evangeli Jo 4,5-42

Una font brollarà fins a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop de les terres que Jacob va donar al seu fill Josep. Allí es trobava el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, fatigat de caminar, descansava bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a poar aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si saberes què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li dones aigua, series tu qui li n'hauries demanat aigua, i t'hauria donat aigua viva». Ella li diu: «Senyor, este pou és fondo i no teniu res per a poar l'aigua. ¿D'on has de traure l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar este pou d'on bevia ell, i els seus fills i el seu bestiar. ¿Vós sou més gran que ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen d'esta aigua tornen a tindre set, però qui bega de la que jo li donaré mai més tindrà set; l'aigua que jo li donaré serà dins d'ell com una font que brolla fins a la vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me esta aigua: que no tinga ja set i que no haja de tornar ací a poar-ne».

Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc, de marit", és veritat». Ella li diu:

«Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren a Déu en esta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres, no sabeu el que adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Estos són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit, i els qui l'adoren han d'adorar-lo en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de vindre el Messies, és a dir, l'Ungit: quan ell vinga, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, el qui parla amb tu».

En eixe moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlara amb una dona, però cap d'ells gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar el cànter i se n'anà al poble a dir a la gent: «Vingueu a vore un home que m'ha dit tot el que he fet. ¿No serà el Messies?». La gent va eixir del poble i va anar a buscar-lo.

Mentrestant, els deixebles li deien convidant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per a menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «¿És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seua obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja estarem en la sega". Però jo vos dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja estan daurats, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i arreplega el gra per a la vida eterna, per a que s'alegren junts el sembrador i el segador. En este cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo vos he enviat a segar a on vosaltres no havíeu treballat. Són altres que van treballar; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».

Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans el trobaren, li pregaren que es quedara amb ells. I es va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només per allò que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que este és realment el Salvador del món».

A. En la primera lectura, el poble d'Israel en el desert demana aigua per a beure i Moisés la fa brollar d'una roca. S'anuncia així l'aigua que brollarà del costat de Crist obert per la llança del soldat: qui la bega, per la fe en Crist i pel baptisme «serà dins d'ell com una font que brolla fins a la vida eterna» (Ev). Eixa aigua significa l'amor de Déu abocat en els nostres cors amb l'Esperit Sant que se'ns ha donat; amor que va portar a Crist a morir per nosaltres, pecadors (2 lect).

B. La samaritana és una dona marginada, amb una baixa apreciació de si mateixa, i que parla amb Jesús d'una manera superficial, tractant d'eludir la seua situació personal i desviant la conversa cap a la religió. I Jesús li parlarà amb una gran tendresa, fent-li vore a la dona que qui realment té set no és ell, un caminant jueu cansat del camí, sinó ella, una dona que encara no ha conegut el do de Déu per a la seua vida. I d'esta manera, la samaritana, en el pou, reconeixent la veritat de la seua baixesa i de la seua set, serà ella mateixa des de la misericòrdia de Déu, i no el que les circumstàncies de marginació l'espenten a ser.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge III de Quaresma  (2026)
• Vicent F. Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de gràcia i reconciliació (2026, març 4) 

* * * * * 

Aniversari del traspàs de monsenyor Rafael Palmero Ramos, que fou bisbe d'Oriola-Alacant (2021)

Sant Joan de Déu, religiós.

Joan Cidade Duarte va nàixer a Montemor-o-Novo (Alentejo portugués) en 1495. A 8 anys marxà de casa i va fer de pastor, soldat, llibreter ambulant… fins que obrí una petita llibreria a Granada. Allí, un sermó de Joan d’Àvila el va impressionar tant que el van prendre per boig i el van tancar al manicomi. I, després d'haver experimentat la duresa del tracte, en va eixir disposat a obrir un hospital amb mètodes nous. La seua obra es va anar estenent, ajudat de molts col·laboradors: els Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu.

Ell, que mai no havia escrit cap regla, tenia molt clar que hem de servir el nostre Déu en els nostres germans malalts, «no per interés de la glòria que ha de donar als qui el servixen, sinó només per la seua bondat» (Carta a la duquessa de Sessa). Va morir a Granada el 8 de març de 1550 i fou canonitzat el 16 d’octubre de 1690 pel papa Alexandre VIII. Juntament amb Sant Camil de Lel·lis, fou proclamat pel papa Lleó XIII en 1886 patró dels hospitals i dels malalts. En 1930 el papa Pius XI el designà protector dels malalts i de les seues associacions. [font]

► “Març, marçador, que de nit fa fred, i de dia, calor”: el sol ja calfa al migdia, però a la nit la calor desapareix.

Dia Internacional de la Dona

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de març

Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, que, després d'una vida plena de perills en la milícia humana, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell, i es va associar companys, amb els quals va constituir després l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. En este dia, a la ciutat de Granada, a Espanya, va passar al descans etern. (1550)

2. Commemoració de sant Ponç, a Cartago, a l'actual Tunísia, diaca de sant Cebrià, al qual va acompanyar en el desterrament fins a la seua mort i, a més, va deixar un admirable relat de la seua vida i de la seua passió. (s. III)

3. A Arsinoe, d'Egipte, sants Apol·loni i Filemó, màrtirs. (287)

4. A Como, a la regió de Ligúria, a Itàlia actualment, sant Proví, bisbe, fidel deixeble de sant Ambrosi, que va preservar de l'heretgia arriana l'Església que se li havia encomanat. (c. 420)

5. A l'illa de Cathaig (hui Scattery), a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Senan, abat. (s. VI)

6. A Dunwich, a Anglaterra, sant Fèlix, bisbe, que, oriünd de Burgúndia, va evangelitzar els anglesos orientals en temps del rei Sigebert. (c. 646)

7. A la ciutat de Bitínia, a Nicomèdia, actual Turquia, sant Teofilacte, bisbe, que, desterrat per defensar el culte de les sagrades imatges, va morir a Estròbil de Cària. (c. 840)

8. Al territori de Thérouanne, a França, sant Humfrid, bisbe, el qual després de ser destruïda la ciutat pels normands, va procurar infatigablement congregar i consolar al seu ramat. (871)

9. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Litifred, bisbe. (874)

10. Al lloc de Tayne, a Escòcia, sepultura de sant Dutac, bisbe de Ross. (c. 1065)

11. A la ciutat d'Estella, a Navarra, sant Veremon, abat d'Irache, el qual, havent abraçat des de jove la vida monàstica, va estimular els seus monjos a buscar la perfecció amb el seu exemple i amb dejunis i vigílies. (c. 1095)

12. A Obasina, prop de Llemotges, a Aquitània, actualment a França, sant Esteve, primer abat d'este monestir, que en la cerca de Déu, va unir a l'Orde Cistercenc els tres monestirs que havia fundat. (1159)

13. Al monestir de Jedrzejów, a Polònia, trànsit del beat Vicent Kadłubek bisbe de Cracòvia, el qual, després de renunciar al seu càrrec, va professar allí la vida monàstica. (1223)

14. A la ciutat de Getafe, prop de Madrid, sant Faustí Míguez, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu de l'Escola Pia, que, ordenat sacerdot, es va entregar completament a la tasca docent i va aconseguir gran prestigi com a mestre i perit en ciències naturals. Va ser diligent en la seua activitat pastoral i va fundar l'Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora, per a l'educació integral de la dona. (1925) Canonitzat en 2017.

7 de març de 2026, dissabte II de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: alçar-se i tornar al Pare

Lectura primera Mi 7,14-15.18-20

Tireu al fons del mar tots els nostres pecats

Lectura de la profecia de Miquees

Amb la vostra vara, Senyor,

pastureu el vostre poble, 

el ramat que és la vostra heretat,

que viu solitari en el bosc

entre camps fèrtils.

Que pasture a Basan i a Galaad

com en temps antics.

Mostreu-nos els vostres prodigis,

com el dia que ens vau traure d'Egipte. 

 

¿Qui és com vós, Déu nostre?

Vós perdoneu les culpes

i passeu per alt la infidelitat

de la resta de la vostra heretat:

no vos obstineu a castigar,

perquè estimeu la bondat.

Torneu a compadir-vos de nosaltres,

esclafeu les nostres culpes,

tireu al fons del mar tots els nostres pecats.

Sigau fidel a Jacob,

bondadós amb Abraham,

tal com vau jurar als nostres pares

des dels primers temps.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i t'engalana d'amor entranyable. R.

No sempre acusa,

ni guarda rancor sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra, 

aparta de nosaltres les nostres culpes, 

com l'Orient està separat de l'Occident. R. 

 

Vers abans de l'evangeli Lc 15,18

Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua».
Jesús els va proposar esta paràbola:

«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns. 

Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre la seua part, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta. 

Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Per això es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar al camp a pasturar porcs. Tenia ganes d'afartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però no li'n donava ningú. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I es posà en camí cap a casa del pare.

Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu". 

Però el pare va dir als criats: "De pressa, porteu el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell més gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem trobat". I es posaren a celebrar-ho. 

Mentrestant, el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i dansades i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Este li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell més gros". 

El fill major s'indignà i no volia entrar. Son pare va eixir i li insistia, però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver-te desobeït en res, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell més gros".

El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem trobat"».

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Déu perdona sempre, som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó, però Ell perdona sempre. Ens diu que Déu és Pare, que no només acull novament, sinó que s'alegra i fa festa pel seu fill, que ha tornat a casa després d'haver malbaratat tots els seus béns. Nosaltres som este fill, i commou pensar quant ens estima i espera sempre el Pare. Però en la mateixa paràbola hi ha també el fill gran, que entra en crisi davant d'este Pare. I que ens pot posar en crisi també a nosaltres. De fet, en nosaltres també hi ha este fill gran i, almenys en part, tenim la temptació de donar-li la raó (…) Qui té un cor sintonitzat amb Déu, quan veu el penediment d'una persona, per greus que hagen sigut els seus errors, se n'alegra. No es fixa en els errors, no assenyala amb el dit el mal, sinó que s'alegra pel bé, perquè el bé de l'altre també és el meu! I nosaltres, ¿sabem vore els altres així? (Àngelus, 27 de març de 2022)

* * * * *

Santes Perpètua i Felicitat. màrtirs (comm.).

Memòria de santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs, que en temps de l'emperador Septimi Sever van ser detingudes a Cartago, actual Tunísia, juntament amb uns altres catecúmens. Perpètua, matrona d'uns vint anys, era mare d'un xiquet encara lactant, mentre que Felicitat, la seua esclava, estava llavors embarassada, per la qual cosa, segons les lleis, no podia ser martiritzada fins que donara a llum. Arribat el moment, enmig dels dolors del part es va alegrar de ser exposada a les feres, i així, amb rostre alegre, van passar les dos de la presó a l'amfiteatre, segures de partir cap al cel. (203)

• J.M. Bausset: Les santes Perpètua i Felicitat (2015)

► “Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de març

2. També a Cartago, passió dels sants Sàtir, Saturní, Revocat i Secundí, que en la mateixa persecució sota Septimi Sever, l'últim d'ells va morir en la presó, mentre que els altres, maltractats per diverses bèsties, van acabar degollats després de donar-se l'òscul de la pau. (203)

3. A Cesarea de Palestina, passió de sant Eubuli, que va ser company de sant Adrià, i l'endemà passat d'ell va aconseguir la glòria en ser destrossat pels lleons i decapitat. (309)

4. Al Quersonés, a l'actual Grècia, sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó, i Efrem [o Efraïm], bisbes i màrtirs. (c. s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, per sobrenom "Simple", deixeble de sant Antoni. (s. IV)

6. A Brescia, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia sant Gaudiós, bisbe. (s. V)

7. A l'abadia d'Aniana, al territori de Septimània, hui França, sant Ardó Esmaragde, prevere, company de sant Benet d'Aniana en la vida cenobítica. (843)

8. A Prusa, a Bitínia, actual Turquia, sant Pau, bisbe, que per defendre el culte de les sagrades imatges va ser expulsat de la pàtria i va morir en l'exili. (850)

9. Al monestir de Fossanova de l'Orde Cistercenc, a la regió italiana del Laci, trànsit de sant Tomàs d'Aquino, la memòria del qual se celebra el dia 28 de gener. (1274)

10. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Joan Larke i Joan Ireland, preveres, i Germà Gardiner, tots els quals, per la seua fidelitat al Romà Pontífex, van ser penjats a Tyburn, en temps del rei Enric VIII. (1544)

11. A Florència, població de Toscana, a Itàlia, santa Teresa Margarida Redi, verge, que, havent entrat en l'Orde de Carmelites Descalces, va avançar per l'ardu camí de la perfecció i va morir sent encara jove. (1770)

12. Beata Maria Antònia de Sant Josep de Paz y Figueroa (1730- Buenos Aires Argentina 1799). Verge, fundadora del Beateri dels Exercicis Espirituals de Buenos Aires a l'Argentina. Coneguda popularment com "Mama Antula".

13. A Seül, ciutat de Corea, sant Joan Baptista Nam Chong-sam, màrtir. (1866)

14. Al lloc de Sai-Nam-Hte, també a Corea, sants màrtirs Simeó Berneux, bisbe, Just Ranfer de Bretenières, Lluís Beaulieu i Pere Enric Dorie, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, que van ser decapitats per afirmar amb decisió que havien vingut a Corea en nom de Crist per a salvar ànimes. (1866)

15. Beat Josep Olallo Valdés (1820- Puerto Príncipe, hui Camagüey, 1889). Religiós cubà de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Va dedicar heroicament tota la seua vida a la cura dels malalts.

16. A la ciutat de Kirov, a Rússia, beat Leònides Fëdorov, bisbe i màrtir, el qual, sent exarca apostòlic dels catòlics russos de ritu bizantí, va meréixer ser deixeble fidel a Crist fins a la mort, sota un règim contrari a la religió. (1934)