21 d'abril de 2026, dimarts III de Pasqua: Sant Anselm

DIMARTS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Sant Anselm, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.)

Oració col·lecta

Senyor, vós que obriu les portes del vostre Regne

als qui han nascut de l’aigua i de l’Esperit Sant,

augmenteu la caritat en els vostres servents,

per a que, purificats dels pecats,

obtinguen tot allò que la vostra bondat els promet. 

Lectura primera Fets 7,51-8,1a

Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve deia al poble, als notables i als mestres de la Llei: 

«Teniu el cap dur, no vos heu circumcidat el cor ni les orelles. Feu igual que els vostres pares: resistir l'Esperit Sant. ¿A quin dels profetes no perseguiren els vostres pares? Ells mataren els qui anunciaven la vinguda del Just, del qual ara vos heu convertit en traïdors i assassins: vosaltres, que havíeu rebut la Llei per mediació d'àngels, però no l'heu guardada». 

En sentir açò es consumien de ràbia contra Esteve i apretaven les dents.

Ell, ple de l'Esperit Sant, va mirar cap al cel, va vore la glòria de Déu i a Jesús que estava a la dreta de Déu, i va dir: «Veig el cel obert, i el Fill de l'home a la dreta de Déu». Ells, cridant amb tota la força, es taparen les orelles, s'abalançaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis deixaren les seues capes als peus d'un jove que li deien Saule. 

Mentres l'apedregaven, Esteve repetia esta invocació: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà amb tota la força: «Senyor, no els tingueu en compte este pecat». I, havent dit estes paraules, va morir.

I Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.

Salm responsorial 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab (R.: 6a)

Senyor, sigau el meu castell inexpugnable,

la meua roca salvadora.

Vós, penyal meu i plaça forta,

guieu-me i encamineu-me,

per amor del vostre nom.

R. Senyor, encomane l'esperit a les vostres mans.

O bé:

Al·leluia.

Encomane l'esperit a les vostres mans,

vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.

Jo confie en el Senyor.

¡Amb quin goig veneraré el vostre amor! R.

Feu vore al vostre servent

la claror de la vostra mirada;

salveu-me, per l'amor que em teniu.

Els qui s'emparen en vós,

els vestiu amb l'abric de la vostra presència,

lluny de les intrigues humanes. R.

Al·leluia Jo 6,35ab

Jo soc el pa de vida,

diu el Senyor;

qui ve a mi no passarà fam.

Evangeli Jo 6,30-35

Mon Pare, no Moisès,

és qui vos dona el verdader pa del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, li digueren a Jesús: «¿Quin signe ens podeu donar a fi que el vejam i vos cregam? ¿Què podeu fer? Els nostres pares menjaren el mannà en el desert, tal com està escrit: "Els donà a menjar pa del cel"».

Jesús els respongué: «En veritat vos dic que no és Moisés qui vos va donar el pa del cel; és mon Pare qui vos dona el verdader pa del cel: el que baixa del cel i dona vida al món, este és el pa de Déu».

Ells li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d'este pa».

Jesús els contestà: «Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam, i qui creu en mi no tindrà mai set».

* * * * *

Aniversari de la mort del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló (2002).

• Avel·lí Flors: Josep Maria Cases d'Ordal (2021)
• J. M. Bausset: Centenari del bisbe Josep Maria Cases (2020)

• Pere Saborit Badenes: "Un bisbe gironí a la Seu de Sogorb-Castelló: Josep Maria Cases Deordal (1972-1996)",  en Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línia], 2011, vol. 52, pp. 861-866.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 d'abril

 Sant Anselm, bisbe i doctor de l'Església, originari d'Aosta, que va ser monjo i abat del monestir de Le Bec, al territori de Normandia, a França, on ensenyava els germans a caminar per la via de la perfecció i a buscar a Déu per la comprensió de la fe. Promogut a la insigne seu de Canterbury, a Anglaterra, va treballar intrèpidament per la llibertat de l'Església i, per això, va patir dificultats i desterraments. (1109)

• J.M. Bausset: Sant Anselm (2015)

2. A Roma, commemoració de sant Apol·loni, filòsof i màrtir, que en temps de l'emperador Còmmode, davant del prefecte Perenni i del Senat, va defendre amb aguda paraula la causa de la fe cristiana, i la va confirmar amb el testimoniatge de la seua sang en ser condemnat a la pena capital. (185)

3. A Alexandria d'Egipte, sant Arist, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Anastasi, abat, que va defendre incansablement la fe ortodoxa davant dels monofisites i va escriure molts sermons útils per a la salvació de les ànimes. (c. 700)

5. Al monestir d'Applecros, a Escòcia, sant Maelrub, abat, que, oriünd d'Irlanda i monjo de Bangor, va fundar un monestir de missioners, des del qual, durant cinquanta anys, va difondre la llum de la fe a la població d'aquelles regions. (722)

6. A la ciutat de Cagli, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Saziari, religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (c. 1372)

7. A Cervere, prop de Fossano, al Piemont, també a Itàlia, beat Bertomeu Cerveri, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va lluitar per defendre la fe catòlica i va confirmar el seu lliurament en morir llancejat per uns heretges. (1466)

8. A Altötting, a la regió de Baviera, a Alemanya, sant Conrad (Joan) Birndorfer de Parzham, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que durant més de quaranta anys va exercir l'humil ofici de porter, sempre generós amb els pobres, i que mai va acomiadar un necessitós sense haver-li oferit una ajuda cristiana amb les seues amables paraules. (1891)

9. A Nochistlán, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Romà Adame, prevere i màrtir, que durant la persecució contra l'Església va ser martiritzat per confessar a Crist Rei. (1927)

20 d'abril de 2026, dilluns III de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que feu vore als extraviats 

la llum de la vostra veritat, 

per a que puguen trobar el bon camí; 

concediu als qui es professen cristians 

que rebutgen el que és contrari a este nom 

i que seguixquen el que li correspon.

Lectura primera Fets 6,8-15

No podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans signes entre el poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, --cireneus i alexandrins, gent de Cilícia i d'Àsia-- començaren a discutir amb Esteve; però, com que no podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què parlava, en subornaren alguns per a que digueren que l'havien sentit blasfemar contra Moisés i contra Déu.

D'esta manera amotinaren contra ell el populatxo, els notables i els mestres de la Llei; l'agarraren per sorpresa i el dugueren davant del sanedrí, on van presentar testimonis falsos que deien: «Este home no para de parlar contra el temple i contra la Llei. Li hem sentit dir que eixe Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà els costums que ens va donar Moisés». I tots els del sanedrí van vore la cara d'Esteve resplandent com la d'un àngel.

Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)

Encara que els potentats deliberen contra mi,

jo faré l'elogi dels vostres preceptes.

El vostre pacte és la meua delícia;

estos preceptes, els meus consellers.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Vos he exposat els meus camins i m'heu atés,

ensenyeu-me els vostres preceptes.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

He triat el camí de la veritat,

i he admés les vostres sentències. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,22-29

No treballeu tant per este aliment que caduca,

sinó pel que perdura per a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

L'endemà, la gent que s'havia quedat a l'altra vora del llac va advertir que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no s'havia embarcat amb els deixebles, sinó que se n'havien anat ells a soles. Mentrestant, unes barques de Tiberíades arribaren prop del lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. La gent, en vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar-lo a Cafarnaüm.

Quan el trobaren a l'altra vora del llac, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?», i Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: em busqueu perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets, no perquè hàgeu vist signes. No treballeu per l'aliment que caduca, sinó per l'aliment que dura fins a la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha marcat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de fer per a posar en pràctica les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat».

 Papa Francesc: Àngelus (5 d'agost de 2018)

La multitud vol saber de Jesús quines accions ha de fer per a acontentar a Déu. Però Jesús dona una resposta inesperada: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat» (Jo 6, 29). Estes paraules estan dirigides, hui, també a nosaltres: l'obra de Déu no consistix tant en «fer» coses, sinó en «creure» en Aquell que Ell ha enviat. Açò significa que la fe en Jesús ens permet complir les obres de Déu. Si ens deixem implicar en esta relació d'amor i de confiança amb Jesús, serem capaços de fer bones obres que perfumen a Evangeli, pel bé i les necessitats dels germans.

El Senyor ens convida a no oblidar que, si cal preocupar-se pel pa, encara més important és cultivar la relació amb Ell, reforçar la nostra fe en Ell que és el «pa de la vida», vingut per a assaciar la nostra gana de veritat, la nostra fam de justícia, la nostra fam d'amor.

* * * * *

El 20 d’abril de 1912 va morir a Dénia el canonge Roc Chabàs Llorens.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 d'abril

1. A Roma, sant Anicet, papa, que va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per a determinar junts sobre la data de la Pasqua. (c. 166)

2. També a Roma, sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats en la segona milla de la via Llatina. (s. inc.)

3. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Secundí, màrtir (s. IV)

4. A Ambrun [Embrun], lloc de la Gàl·lia, hui França, sant Marcel·lí, primer bisbe d'esta ciutat, el qual, oriünd d'Àfrica, va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims i va ser ordenat bisbe per sant Eusebi de Vercelli. (c. 374)

5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Marcià, monjo. (c. 488)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor, que va ser anomenat "Triquí" per l'aspre cilici amb què es cobria, i va portar una admirable existència en la soledat. (s. V)

7. A Antioquia de Síria, igualment a l'actual Turquia, sant Anastasi, bisbe i màrtir, que durant el regnat de l'emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. (609)

8 . A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la regió italiana de Campània, santa Heliena, verge, la qual, ferma en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària, en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. (s. VII)

9. A Osnabrück, població de Saxònia, hui Alemanya, sant Vihon, bisbe, oriünd de Frísia, que va ser enviat per l'emperador Carlemany com a abat per a evangelitzar la regió i, ordenat bisbe d'esta Església, va haver de patir molt per Crist. (804)

10. A l'abadia de Châteliers, a la regió de Peiteu [Poitiers], a França, beat Gerard de Salas [de Salles], que, dedicat a la vida penitent, va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara, exemple amb el qual va atraure molts a l'amor de Déu i a la vida eremítica, i a més va fundar diverses cases de canonges regulars. (1120)

11. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Doménec Vernagalli, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, constructor d'un orfenat. (1218)

Santa Ainés de Montepulciano

12. A Montepulciano, també a Toscana, santa Ainés [o Agnés], verge, que va vestir l'hàbit de les vèrgens a nou anys, i a quinze, molt a pesar seu, va ser elegida superiora de les monges de Proceno. Més tard va fundar un monestir sotmés a la disciplina de sant Doménec, on va donar mostres d'una profunda humilitat. (1317)

13. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, novament a Itàlia, beat Simó Rinalducci de Todi, prevere de l'Orde d'Eremites de Sant Agustí, que amb el seu ensenyament i exemple va edificar els jóvens estudiants i a tot el poble de Déu. (1322)

14. A Lancaster, a Anglaterra, beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d'ells era sacerdot, encara que va viure durant vint anys en una altra confessió fins que es va reconciliar amb l'Església catòlica a instàncies d'una piadosa dona, i el segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seua fe va estar empresonat durant diversos anys i va patir fam i altres proves. Finalment, tots dos, en temps de la reina Isabel I, van aconseguir el premi de la glòria amb el seu martiri. (1584)

15. A Londres, també a Anglaterra, beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs, que condemnats a mort per haver entrat i romàs al país sent sacerdots, compliren el seu martiri a Tyburn. (1584)

16. A Clones, a Irlanda, beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir, que després de dos anys tancat en la presó per negar-se a reconéixer l'autoritat d'Isabel I sobre l'Església, va ser portat al suplici del patíbul. (1584)

17. A York, a Anglaterra, beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest, que per ser sacerdot va ser condemnat a cruels suplicis. (1593)

18. A Londres, de nou a Anglaterra, beats Francesc Page, de l'orde de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs. Este últim havia sigut ordenat a penes un mes abans, i tots dos, per la seua condició de sacerdots, van ser ajusticiats a Tyburn, en temps d'Isabel I. (1602)

19. A Pianello, prop del llac de Como, a Itàlia, beata Clara (Dina) Bosatta, verge, que, amb l'ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Caseta de la Divina Providència. (1887)

20. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau, beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que contra un règim opressor de la dignitat cristiana va donar fidel testimoniatge de la seua fe fins a la mort. (1942)

19 d'abril de 2026, diumenge III de Pasqua

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle A

Lectura primera Fets 2,14.22b-33

La mort no podia de cap manera retindre'l captiu

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de Pentecosta, Pere s'alçà amb els Onze i, amb veu alta, digué a la gent:

«Hòmens de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapiau açò que vos dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant de vosaltres, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Prou que ho sabeu tots.

Ara bé, d'acord amb la decisió que Déu havia pres i que ja coneixia, a Jesús de Natzaret li feren traïció, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar en la creu per uns hòmens que no seguixen la llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha deslliurat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retindre'l captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia:

"Sempre tinc present el Senyor; 

amb ell a la dreta, no cauré mai.

Per això s'alegra el meu cor, exulta la meua llengua;

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts, 

ni deixareu el vostre amic caure en la fossa.

M'ensenyareu el camí que du a la vida: 

en la vostra presència, alegria plena".

«Germans, vos he de parlar clar. El patriarca David va morir i el soterraren en un sepulcre que hui encara podem vore. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron u dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat entre els morts ni havia deixat que el seu amic caiguera en la fossa".

Este Jesús, per tant, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha enaltit, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promés, i l'ha donat amb profusió. Açò és el que esteu veent i sentint».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 11a)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

Senyor, heretat meva i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que du a la vida.

O bé:

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor que m'aconsella.

Tembé de nit instruïx el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

Per això s'alegra el meu cor

i exulta la meua ànima;

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts,

ni deixareu el vostre amic caure en la fossa. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al vostre costat, delícies per sempre. R.

Lectura segona 1Pe 1,17-21

El preu del vostre rescat és la sang preciosa de Crist,

anyell sense tara

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts,

I si invoqueu com a Pare aquell que jutja cada u segons les seues obres, sense fer distincions, comporteu-vos amb temor durant este temps de peregrinació. Penseu que heu sigut rescatats de la manera inútil i buida de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com la plata o l’or, sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte, previst per Déu, abans de crear el món, i ara, en els darrers temps, manifestat per vosaltres, els qui, per ell, creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat; per això la vostra fe i la vostra esperança estan posades en Déu.

Al·leluia Cf. Lc 24,32

Jesús, Senyor nostre,

aclariu-nos el sentit de les Escriptures;

feu que ens creme el cor per dins quan vós ens parleu.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poblet anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents.

Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix a arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconéixer-lo. Ell els va preguntar: «¿De què aneu discutint pel camí?». Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, de nom Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?». Els va preguntar: «I què és?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que el condemnaren a mort i el crucificaren. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han tornat contant que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell no l'han vist».

Ell els va dir: «¡Sí que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?». I, començant pels llibres de Moisés i passant per tots els profetes, els va exposar tots els llocs de l'Escriptura que es referien a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poblet a on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que ja ens cremava el cor per dins mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?». S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Alí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que els van dir: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaren el que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan va partir el pa. 

 

A. El diumenge, el primer dia de la setmana, és el dia del nostre encontre amb Crist ressuscitat en l'eucaristia com aquells dos deixebles d'Emaús; però no hagueren pogut reconéixer-lo en la "fracció del pa" si abans no l'hagueren acollit com a company de camí i no hagueren escoltat la seua Paraula (Ev.). Així, en la missa ens acollim mútuament, escoltem la Paraula de Déu i participem en la comunió eucarística. Acollint a Crist, amb la Sang del qual hem sigut redimits (2 lect), ell ens ensenya el camí de la vida i ens ompli de goig. I no ens entregarà a una mort eterna sinó que ressuscitarem amb ell i ens assaciarà d'alegria perpètua (1 lect. i Salm resp).

B. No som seguidors d'una idea, sinó d'una persona en la qual confiem. Jesús ressuscitat ens porta a una relació viva amb ell a través de l'eucaristia, i dels germans. La fe en la resurrecció ens convida a sentir-nos renovats i rejovenits en l'esperit. Jesús ha vençut i nosaltres vencerem amb ell, per això Jesús ressuscitat ix al nostre encontre i ens explica les Escriptures. Que la contemplació de Jesús ressuscitat enmig de la seua Església per mitjà de l'Eucaristia ens porte a ser com aquells dos caminants desencantats. Que sapiam trobar-nos en les nostres eucaristies, en oració i adoració; buscant l'encontre amb Crist ressuscitat, i demanant pel món, per la pau, per la unitat, per la justícia, i pels pobres i necessitats.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Enric Benavent, arquebisbe de València:  L'Església naix de la Pasqua (2026, abril 15)
• Missa d'À Punt: Quedeu-vos amb nosaltres.

* * * * *

 Mare de Déu del Miracle de Cocentaina

• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Miracle (2020)

Dia de la Bicicleta

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 d'abril

1. A la província romana d'Àfrica, actual Tunísia, sant Mapàlic, màrtir, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, mogut de pietat cap a la seua família va demanar que es concedira la pau eclesiàstica a sa mare i a la seua germana, que havien abjurat, després de la qual cosa, conduït davant del tribunal, va ser coronat pel martiri. Amb ell van perir molts altres sants màrtirs, que van confessar igualment a Crist, entre ells Bas, en una pedrera; Fortuny, en la presó; Pau, en el mateix tribunal; Fortunata, Victorí, Víctor, Heremi, Crèdula, Hereda, Donat, Ferm, Venust, Fruits, Júlia, Marcial i Aristó, morts per fam a la presó. (250)

2. A Pèrsia, actualment l'Iraq, santa Marta, verge i màrtir, que en temps del rei Sapor II, al següent dia de la mort de son pare, Pusici [o Pusai], va patir el martiri en la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (341)

3. A Antioquia de Pisídia, hui Turquia, sant Jordi, bisbe, que va morir en el desterrament per defendre el culte de les santes imatges. (818)

4. A Frisun, lloc dels Alps de Baviera, a l'actual Alemanya, sant Gerold, eremita, de qui es conta que va portar una vida de penitència a la regió de Vorarlberg. (c. 978)

5. A la platja al costat de Greenwich, a Anglaterra, passió de sant Elfeg, arquebisbe de Canterbury i màrtir, el qual, mentre els danesos passaven a sang i foc el país, es va presentar davant d'ells amb la intenció de salvar al seu ramat i, com que no va poder ser rescatat per diners, el dissabte després de Pasqua va ser colpejat amb ossos d'ovella i finalment degollat. (1012)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IX, papa, que primer va ser bisbe de Tulle durant vint-i-cinc anys, on va defensar enèrgicament la seua comunitat, i una vegada elegit per a la seu romana, va reunir diversos sínodes per a acordar la reforma de la vida del clero i l'extirpació de la simonia. (1054)

7. A l'abadia de Saint-Bertin, a la regió de Thérouanne, a França, mort del beat Bernat, penitent, que per a expiar els pecats de la seua joventut va triar voluntàriament el desterrament, i descalç, només vestit amb un hàbit pobre i menjant amb parquedat, va peregrinar incessantment visitant sants llocs. (1182)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Jaume Duckett, màrtir, el qual, casat i llibreter d'ofici, per vendre llibres catòlics va ser denunciat i tancat durant nou anys en la presó, i després, en temps de la reina Isabel I, va ser finalment penjat a Tyburn, juntament amb qui li havia denunciat, al qual va aconseguir convertir a la fe catòlica abans de ser ajusticiats. (1602).

9. Beata Gaetana Tolomeo, sobrenomenada Nuccia (1936- Catanzaro, Itàlia 1997). Laica, va passar tota la seua vida confinada en el seu llit o en una cadira a causa d'una paràlisi progressiva que la va deixar invàlida. Al llarg de la seua vida va guanyar reputació per la seua pietat i els missatges de l'Evangeli des de la ràdio local, amb l'interés d'aconseguir la conversió dels pecadors.