27 de gener de 2026, dimarts III

DIMARTS DE LA SETMANA III / II


Lectura primera 2S 6,12b-15.17-19

David i el poble d'Israel
acompanyaven l'arca del Senyor enmig d'aclamacions

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, David va traslladar l'arca de Déu de la casa d'Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d'una gran festa. Quan els portadors de l'arca del Senyor havien fet sis passos, David va sacrificar un bou i un moltó. David, vestit només amb una túnica de lli, dansava amb totes les forces davant del Senyor. Ell i tot el poble d'Israel acompanyaren l'arca del Senyor enmig d'aclamacions i al so dels corns, i la col·locaren al seu lloc dins del tabernacle que David li havia preparat. 
David va oferir en l'altar víctimes d'holocaust i de comunió i, després d'oferir-les, va beneir el poble en nom del Senyor de l'univers i va manar que distribuïren a cada u, a tota la multitud del poble d'Israel, hòmens i dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tots se'n tornaren a casa.

Salm responsorial 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a)

Portals, alceu els llindars;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria.

R. El Senyor és el rei de la glòria.

¿Qui és el rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, victoriós en el combat. R.

Portals, alceu els llindars;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria. R.

¿Qui és el rei de la glòria?
És el Senyor de l'univers,
ell és el rei de la glòria. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 3,31-35

El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà,
la meua germana i ma mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, arribaren la mare i els germans de Jesús i, des de fora, enviaren a buscar-lo.
La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».
Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».

* * * * *

Sant Enric d'Ossó
Sant Enric d'Ossó i Cervelló (mem. ll. a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Tortosa)


Santa Àngela de Mèrici, verge (mem. ll.)

Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.

Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de gener

2. Al lloc de Sora, a la regió també italiana del Laci, commemoració de sant Julià, màrtir, el qual, segons la tradició, va patir el sacrifici en temps de l'emperador Antoní. (c. s. II)

3. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Julià, considerat com el primer bisbe d'este lloc. (s. III)

4. A Mariana, a l'illa de Còrsega, commemoració de santa Devota, verge i màrtir(c. 300)

5. Al monestir de Beuvoux, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia, actualment França, sant Marí, abat(c. 550)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Vitalià, papa, que va treballar incansable per la salvació del poble dels angles. (672)

7. A Tonnerre, a Borgonya, actual França, trànsit de sant Teodoric, bisbe d'Orleans, que va morir mentres viatjava a Roma, en peregrinació a la basílica dels apòstols. (1022)

8. Prop de la ciutat de Chartres, també a França, trànsit de sant Gilduí, diaca de l'església de Dol, a la Bretanya Menor, que designat bisbe quan era encara molt jove, es va considerar indigne i va renunciar a este honor davant del papa sant Gregori VII, i al seu retorn de Roma, malalt en arribar a esta regió, donà fi a la seua peregrinació terrestre. (1077)

9. A la ciutat de Thérouanne, de nou a França, beat Joan, bisbe, qui, sent canonge regular, va assumir la seu morinense, la qual va governar per més de trenta anys. Va resistir els simoníacs i va fundar huit monestirs de canonges i de monjos. (1130)

10. A Riva San Vitale, prop de Como, a Suïssa, beat Manfred Settala, prevere i eremita. (1217)

11. A Angers, a França, beata Rosalia du Verdier de la Sorinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa ciutat i màrtir, que va ser guillotinada durant la Revolució Francesa, per odi a la religió cristiana. (1794)

12. Beat Pau Josep Nardini (Speyer, Alemanya 1821-1862). Sacerdot diocesà, fundador de la Congregació de les Franciscanes Pobres de la Sagrada Família.

13. Prop de Mengo, a Uganda, passió de sant Joan Maria, anomenat "Muzeo" o "Ancià" per raó de la seua maduresa espiritual. Era servidor del rei i, convertit al cristianisme, en temps de persecució, no va voler fugir, sinó que va confessar espontàniament la seua fe en Crist davant del primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va morir decapitat. Va ser l'última víctima d'aquella persecució. (1887)

14. A la vila de Gilet, a la província de València, a Espanya, sant Enric d'Ossó i Cervelló, prevere, que va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, per a la formació de les jóvens, però, obligat després a deixar esta institució, va passar la resta dels seus anys en un convent dels Germans Menors. (1896)

15. A la ciutat de Kaunas, a Lituània, beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i més tard enviat apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i la Congregació de Germanes Pobres de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu(1927)


26 de gener de 2026, dilluns III: Sants Timoteu i Titus

DILLUNS DE LA SETMANA III / II


SANTS TIMOTEU I TITUS, BISBES

Memòria


La lectura primera d'esta memòria és pròpia.
L'evangeli és el de la fèria corresponent.

Lectura primera 2Tm 1,1-8

Pense en la fe tan sincera que tens

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, enviat a anunciar la promesa de vida que ve per Jesucrist, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. 
Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues oracions, i done gràcies a Déu, a qui adore amb consciència neta, com els meus avantpassats. Tinc presents les teues llàgrimes, i enyore vore't i omplir-me d'este goig. Pense en la fe tan sincera que tens, i que ja tenien primer la teua àvia Lois i ta mare Eunice. I tu la tens igual, n'estic segur. 
Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de prudència. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot els treballs que hages de patir per l'Evangeli, suporta'ls amb la fortalesa que Déu ens dona.

O bé:

Lectura primera Tt 1,1-5

A Titus, fill verdader en la fe que ens unix

Comença la carta de sant Pau a Titus

Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits a la fe i al coneiximent de la religió verdadera, en l'esperança de la vida eterna. Déu, que no mentix, l'havia promesa des d'abans dels segles i, arribat el moment apropiat, ha fet conéixer la seua paraula, per la predicació que m'ha estat confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre salvador. 
Titus, fill verdader en la fe que ens unix: et desitge la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador. 
Et vaig deixar a Creta per a que acabares de disposar el que faltava, i en cada població posares preveres que reuniren les condicions que jo et vaig indicar.

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.7-8a.10 (R.: cf. 3)

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, tota la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seua glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

Aclameu el Senyor, famílies dels pobles,
aclameu la glòria i el poder del Senyor,
aclameu la glòria del nom del Senyor. R.

Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»
Manté ferm tot el món, incommovible;
governa els pobles amb rectitud. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,
ha destituït la mort
i, amb l'Evangeli,
ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 3,22-30

Satanàs no pot durar

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, uns mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebul». I, damunt: «Este expulsa dimonis per obra del príncep dels dimonis». 
Jesús els va reunir i els parlava valent-se de comparacions. Els deia: «¿Com pot ser que Satanàs expulse a Satanàs? Si un regne està dividit contra si mateix, no pot durar; i si una casa està dividida contra si mateixa, no pot durar. Si és cert, per tant, que Satanàs s’ha alçat contra si mateix i està dividit, no pot durar: ha arribat el seu final. Ningú pot entrar tampoc en casa d’u que és fort i apoderar-se dels seus béns si primer no el lliga; i després ja li podrà saquejar la casa. En veritat vos dic que tot serà perdonat als fills dels hòmens: els pecats i totes les blasfèmies que hagen proferit; però el qui injuria l’Esperit Sant, no tindrà mai perdó, sinó que és culpable del seu pecat per sempre». 
Tot açò era perquè deien d’ell que tenia un esperit immund. 

* * * * * 

Sants
Timoteu i Titus [o Tet], bisbes.


Van ser deixebles i ajudants de sant Pau, apòstol, i bisbes de l'Església d'Efes, l'un, i de la de Creta, l'altre. A ells van ser adreçades les cartes anomenades «pastorals», en les quals hi ha instruccions òptimes per al govern dels pastors i dels fidels. (s. I)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de gener

2. A la ciutat d'Hipona, a Numídia, hui Algèria, sant Teògenes, màrtir, sobre qui sant Agustí va predicar un sermó. (c. 257)

3. A Betlem de Judea, mort de santa Paula, viuda, que pertanyia a una noble família senatorial. Va renunciar a tot, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar amb la santa verge Eustòquia, la seua filla, al costat del pesebre del Senyor. (404)

4. A Jerusalem, sants Xenofont i Maria, amb els seus fills Joan i Arcadi, els quals, renunciant a la dignitat senatorial i a les seues possessions, van abraçar tots amb gran devoció la vida monàstica a la Ciutat Santa. (s. VI)

5. A Citeaux, a Borgonya, a l'actual França, sant Alberic, abat, que, sent monjo a Molesme, va ser un dels primers religiosos que van fundar el nou cenobi. Ja abat del monestir, va sobreeixir pel seu zel a procurar la formació dels seus monjos, com a verdader amant de la Regla i dels germans. (1109)

6. A Trondheim, a Noruega, sant Agustí (Eysteinn) Erlendsson, bisbe, que va regir l'Església que li havia sigut encomanada com a primer bisbe; va procurar el seu creiximent i la va defendre davant dels prínceps. (1188)

7. A la regió d'Angers, a França, beata Maria de la Dive, màrtir, que, sent viuda, va ser guillotinada durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)

8. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero (1840- Vila del Tránsito, Córdoba, Argentina, 1914). Sacerdot diocesà, rector d'una extensa zona rural, es va entregar totalment a la pastoral i a la promoció humana dels seus feligresos. Per atendre els malalts va morir contagiat de lepra i cec.

9. Prop de la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Miquel Kozal, màrtir, bisbe auxiliar de Wloclawek, a Polònia, qui sota el règim nazi, per defensar la fe i la llibertat de l'Església, va passar amb gran paciència tres anys al camp de concentració de Dachau, fins a consumar el seu martiri en aquell lloc. (1943)

10. Beat Gabriel Maria Allegra (1907- Hong Kong 1976). Prevere de l'Orde dels Germans Menors de Sant Francesc, missioner a la Xina, per a l'idioma del qual va realitzar la primera versió completa de les Sagrades Escriptures.


25 de gener de 2026, diumenge III: Diumenge de la Paraula de Déu

DIUMENGE III / Cicle A

Diumenge de la Paraula de Déu


Lectures de la missa:


Lectura primera Is 8,23b-9,3

A la Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum

Lectura del llibre d'Isaïes

En temps passat, el Senyor va humiliar el país de Zabuló i el país de Neftalí, 
però després ha cobert de glòria el camí del Mar, 
l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.  
 
El poble que avançava a fosques 
ha vist una gran llum, 
una llum ha resplandit 
per als qui vivien en el país tenebrós. 
Els heu omplit de goig, 
d’una alegria immensa; 
s’alegren davant de vós com la gent en la sega, 
com fan festa els vencedors quan repartixen el botí. 
 
El jou que li pesava, 
la barra que duia al muscle 
i la vara del seu opressor: 
tot ho heu trossejat com el dia de Madian.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,
¿qui em pot fer por?
El Senyor em guarda la vida,
¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitge amb tota l'ànima:
poder viure en la casa del Senyor 
cada dia de ma vida,
assaborir la dolçor del Senyor 
i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius
voré la bondat del Senyor.
¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!
¡Armat de valor! ¡Espera en el Senyor! R.

Lectura segona 1C 1,10-13.17

Poseu-vos d'acord i que no hi haja divisions entre vosaltres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, vos demane que estigau d’acord en tot i que no hi haja divisions entre vosaltres; estigau ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloe m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vullc dir que cada u de vosaltres afirma: «Jo soc partidari de Pau», «jo, d’Apol·ló», «jo, de Cefes», «jo, de Crist». ¿Com és això? ¿Crist està dividit? ¿És que han crucificat a Pau per vosaltres o vos han batejat en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’Evangeli, però sense recórrer a paraules de sabuts, que farien perdre valor a la creu de Crist.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús anunciava la Bona Nova del Regne,
i curava, entre la gent, totes les malalties.

Evangeli Mt 4,12-23

Anà a viure a Cafarnaüm,
perquè s'havia de complir allò que havia anunciat Isaïes

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va saber que Joan havia sigut empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, en la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: 
 
«País de Zabuló i país de Neftalí, 
camí del mar, l’altra banda del Jordà, 
Galilea dels pagans; 
el poble que vivia a fosques 
ha vist una gran llum, 
una llum ha resplandit 
per als qui vivien en el país tenebrós». 
 
Des d’aquell temps, Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop».
Vorejant el llac de Galilea, va vore dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant les xàrcies a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Vingueu darrere de mi, i vos faré pescadors d’hòmens». Immediatament abandonaren les xàrcies i el seguiren. Més enllà va vore uns altres dos germans: Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Anaven en la barca amb son pare, repassant les xàrcies, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i el seguiren. I Jesús anava per tot Galilea, ensenyant en les sinagogues, anunciant la Bona Nova del Regne i curant, entre la gent, totes les malalties. 
 
A. L'Evangeli de sant Mateu fa referència sovint a l'Antic Testament, presentant com les profecies es van complint en Jesucrist. Així el text evangèlic de hui ens presenta a Jesús que se'n va a viure a Cafarnaüm, al costat del llac, al país de Zabuló i Neftalí que «ha vist una gran llum, una llum resplandix per als qui vivien en el país tenebrós» (1 lect). Eixa llum que Crist emet amb la predicació: «Convertiu-vos, que el regne del cel està prop», i que va il·luminar els primers deixebles, que abandonaren les xàrcies i se n'anaren amb ell. Eixa llum i esperança amb la qual curava entre la gent totes les malalties (Ev).

B. Mateu és l'evangeliste escriba que narra a Jesús subratllant el compliment de les Escriptures de l'Antic Testament. Per això, per a contar el començament de la predicació de Jesús, recorda la promesa del profeta Isaïes sobre Galilea, este lloc perifèric i fronterer, quasi oblidat, al qual li arribarà una llum. Sant Pau ens recorda la importància de la unitat entre nosaltres i com Déu havia triat a gent que no comptava per a formar part d'aquelles primeres comunitats amb les quals va anar creixent l'Església. Jesús vol establir relacions familiars i fraternes, per això els crida de dos en dos com a germans que són. La paraula de Déu vol il·luminar les nostres foscors per a que ens trobem amb el seu amor.


Diumenge de la Paraula de Déu


* * * * *
Acaba l'Octavari de Pregària per la unitat dels cristians.

Aniversari del naiximent de Ramon Llull (1233)

MARTIROLOGI ROMÀ

2. Commemoració de sant Ananies, deixeble del Senyor, que a Damasc va batejar a sant Pau. (s. I)

3. A Pozzuoli, a la regió hui italiana de Campània, sant Artemas, màrtir. (s. III/IV)

4. A Cartago, actual Tunísia, sant Agileu, màrtir, en l'aniversari de mort del qual sant Agustí va oferir, en el seu honor, un sermó al poble en la seua basílica. (s. III/IV)

5. A la ciutat de Nazianz, a la regió de Capadòcia, hui Turquia, mort de sant Gregori, bisbe, la memòria del qual se celebra el dia 2 de gener(379)

6. Commemoració de sant Bretanió, bisbe de Tomis, a Escítia, actual Romania, que es va oposar enèrgicament a l'emperador arrià Valent i es va distingir per la seua santedat i pel seu zel en defensa de la fe catòlica. (s. IV)

7. A Tabenna, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Palemó, anacoreta, home assidu a l'oració i de gran austeritat, que va ser mestre de sant Pacomi(s. IV)

8. A Clarmont, al territori d'Aquitània, actualment França, sant Prejecte [o Projecte o Priest], bisbe, i Amarí, home de Déu, que van ser assassinats pels notables de la ciutat. (676)

9. A Marchiennes, a Fiandre, també a la França actual, sant Popó, abat dels monestirs d'Stavelot i Malmedy, que va difondre en molts cenobis de Lotaríngia l'observança de Cluny. (1048)

10. A Ulm, ciutat de Suàbia, hui Alemanya, beat Enric Seuse, prevere de l'Orde de Predicadors, que va suportar pacientment molts contratemps i malalties, va compondre un tractat sobre la saviesa eterna i va predicar assíduament sobre el Nom de Jesús. (1366)

11. Al lloc d'Amandola, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, beat Antoni Migliorati, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí(1450)

12. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beata Arcàngela (Leonor) Girlani, verge de l'Orde del Carmepriora del convent de Parma i fundadora del cenobi de Màntua. (1495)

13. Beat Francesc Zirano (1563- Alger, Algèria 1603). Sacerdot de l'Orde dels Frares Menors Conventuals, assassinat per odi a la fe.

14. A Tortosa, a Espanya, beat Manuel Domingo i Sol, prevere, que va instituir la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús, per a fomentar les vocacions sacerdotals. (1909)

15. A Alessandria, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Maria Antònia (Teresa) Grillo, religiosa, que, en quedar viuda, va assumir amb misericòrdia les necessitats dels pobres i, després de vendre totes les seues possessions, va fundar la Congregació de Germanetes de la Divina Providència(1944)

16. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Antoni Świadek, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per defendre la fe davant dels qui seguien doctrines que negaven la dignitat humana i cristiana, va adquirir una corona immarcescible. (1945)


entrada destacada

27 de gener de 2026, dimarts III

DIMARTS DE LA SETMANA III / II Lectura primera 2S 6,12b-15.17-19 David i el poble d'Israel acompanyaven l'arca del Senyor enmig d...

entrades populars