DIJOUS DE LA SETMANA V / II
Lectura primera 1R 11,4-13
Ja que no guardes la meua aliança, t'arrancaré el teu regne,però deixe una tribu al teu fill, per consideració a DavidLectura del primer llibre dels ReisQuan es va fer vell, les dones de Salomó li decantaren el cor cap a altres déus. El seu cor ja no era tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia sigut el de son pare David. Salomó venerava a Astarté, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol dels ammonites. Amb estes pràctiques ofenia el Senyor; no li era del tot fidel, com el seu pare David.
Va dedicar un lloc sagrat a Quemoix, ídol de Moab, i un altre a Milcom, ídol dels ammonites, dalt de la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem. Va fer el mateix en honor dels déus de cada una de les seues dones estrangeres, que els cremaven encens i els oferien víctimes.El Senyor es va disgustar en vore que el cor de Salomó s'apartava d'ell, el Déu d'Israel, que se li havia aparegut dos vegades i li havia prohibit venerar altres déus. Salomó no va observar el manament. Per això el Senyor li va dir:«Ja que t'has portat d'esta manera, que no has guardat la meua aliança ni les meues ordes, arrancaré el regne de les teues mans per a donar-lo a un dels teus súbdits. Però, per consideració a ton pare David, no serà en vida teua, sinó en la del teu fill. I tampoc li arrancaré tot el regne: li deixe una tribu, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig elegir».
Feliços els qui observen la lleii obren sempre amb justícia.Per l'amor que teniu al vostre poble,recordeu-vos de nosaltres, Senyor,visiteu-nos, veniu a salvar-nos.R. Per l'amor que teniu al vostre poble,recordeu-vos de nosaltres, Senyor.Entroncaren amb els idòlatres,imitaren els seus costums;donaren culte als ídols,caigueren en les seues xàrcies. R.Immolaren als dimonis els fills i les filles;i el Senyor es disgustà amb el seu poble,avorrí la seua heretat. R.
Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltresi que té el poder de salvar-vos.
Davall de la taula,els gossets mengen les molles que deixen caure els fills᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús se'n va anar al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ho sabera ningú, però no va poder passar inadvertit.Va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda per un esperit immund, i va anar corrents a llançar-se als seus peus. La dona, que era de llengua grega, sirofenícia d'origen, li va demanar que expulsara de la seua filla el dimoni.Jesús li va dir: «Deixa que s'afarten primer els fills: no estaria bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li va replicar: «És veritat, Senyor, però també els gossets, davall de la taula, mengen les molles que deixen caure els fills». Jesús li digué: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha eixit de la teua filla».Ella se'n va anar a casa i va trobar la xiqueta en el llit; el dimoni ja havia eixit.
* * * * *
Santa Eulàlia de Barcelona
- J.M. Bausset: Santa Eulàlia de Barcelona (2015)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 12 de febrer
1. A Cartago, actual Tunísia, commemoració dels sants màrtirs d’Abitínia,* que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, per haver-se reunit per a celebrar l'Eucaristia dominical en contra del que establia l'autoritat, van ser capturats pels magistrats de la colònia i els soldats de guàrdia. Conduïts a Cartago i interrogats pel procònsol Anulí, malgrat els turments que els infligien, es van reafirmar en la seua fe cristiana i van proclamar no poder renunciar a la celebració del sacrifici del Senyor, per la qual cosa van escampar la seua sang en llocs i moments diferents. (304)
*Estos són els noms: sants Saturní, prevere, amb quatre fills: Saturní júnior i Fèlix, lectors, i Maria i Hilarió, encara xiquet; Datiu o Sanator, Fèlix, un altre Fèlix, Emèrit i Ampeli, lectors; Rogacià, Quint, Maximià o Màxim, Telica o Tacelita, un altre Rogacià, Rogat, Januari, Cassià, Victorià, Vicent, Cecilià, Restituta, Prima, Eva, un altre Rogacià, Givali, Rogat, Pompònia, Januària, Saturnina, Martí, Clautos, Fèlix júnior, Margarida, Major, Honorata, Victorí, Pelusi, Faust, Dacià, Matrona, Cecília, Victòria, Berectina, verge cartaginesa, Secunda, Matrona i Januària.
2. Commemoració de sant Meleci, bisbe d'Antioquia, hui a Turquia, que, per defendre la fe de Nicea, va ser exiliat diverses vegades i va morir mentre presidia el I Concili Ecumènic de Constantinoble. Sant Gregori de Nissa i sant Joan Crisòstom van exaltar la seua figura. (381)
3. A l'abadia de Sant Corneli d’Indam, a Germània, actual Alemanya, trànsit de sant Benet, abat d’Aniana, que va propagar la Regla benedictina, va confeccionar un Consuetudinari per a ús de monjos i va treballar amb obstinació en la instauració de la litúrgia romana. (821)
4. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Antoni, anomenat "Cauleas", bisbe, que en temps de l'emperador Lleó VI va treballar intrèpidament per a assegurar la pau i la unitat de l'Església. (901)
 |
| Beata Humbelina |
5. Al monestir de Jully, a la regió de Troyes, a França, beata Humbelina, priora, la qual, convertida pel seu germà sant Bernat de la vida mundana que portava, amb el consentiment del seu marit va abraçar la vida monàstica. (1136)
6. Al lloc de Nordhouse, al costat del riu Ill, a Alsàcia, actual França, sant Ludé, el qual, oriünd d'Escòcia, va descansar en el Senyor mentre peregrinava a la basílica dels Apòstols. (1202)
7. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Hemmeford, Jaume Fenn, Juan Nutter, Juan Munden i Jordi Haydock, preveres, que per fidelitat a l'Església Romana, i davant la pretensió de la reina Isabel I d'atribuir-se el primat en l'espiritual, van ser condemnats a mort, i a Tyburn esquarterats encara vius. (1584)
