30 de juny de 2026, dimarts XIII

DIMARTS DE LA SETMANA XIII / II


Oració col·lecta

Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Roma 
amb la sang d’una multitud de màrtirs; 
feu que la fortalesa invencible d’esta lluita per la fe 
ens confirme en la nostra opció cristiana
i ens faça participar del goig d’esta victòria.

Lectura primera Am 3,1-8;4,11-12

El Senyor ha parlat.
¿Qui pot deixar de profetitzar?

Lectura de la profecia d'Amós

Escolteu, poble d'Israel, estes paraules que el Senyor pronuncia contra vosaltres, contra tota la família que va fer pujar del país d'Egipte: 
 
«De tots els pobles de la terra,
sou els únics que jo he distingit.
Per això mateix vos demane comptes
de totes les vostres culpes.
¿Poden dos hòmens caminar junts
sense haver-se posat d'acord?
¿Rugix el lleó dins de la selva
si no ha trobat cap presa?
¿Alcen el crit les seues cries
si no ha caçat res?
¿Cau l'ocell en un parany
si no l'atrau el reclam?
¿Salten de terra els paranys
si no hi ha res per a capturar?
¿Toquen el corn de guerra a la ciutat
sense que la gent s'alarme?
¿Hi ha a la ciutat cap desgràcia
que no vinga de la mà del Senyor?

Déu, el Senyor, no farà res
sense haver revelat el secret
als seus servidors, els profetes.
Ha rugit un lleó.
¿Qui no s'esqualla?
El Senyor Déu ha parlat.
¿Qui pot deixar de profetitzar?»

«Vos he enviat una calamitat
tan gran com la de Sodoma i Gomorra,
i heu quedat com una branca salvada del foc,
però no heu tornat a mi.
Ho dic jo, el Senyor.
Per això, Israel, ara voràs com et tractaré,
ara voràs què t'espera:
prepara't a l'encontre amb el teu Déu, Israel».

Salm responsorial 5,5-6ab.6c-7.8 (R.: 9a)

Vós no sou un Déu
que es complaga en la maldat,
no accepteu l'arrogant en la vostra casa;
els qui viuen obcecats
no aguanten la vostra mirada.

R. Guieu-me, Senyor, vós que sou just.

Detesteu els amics de males arts,
destruïu els mentirosos;
l'home fals i sanguinari,
vós l'abomineu, Senyor. R.

Però jo, per la vostra gran bondat,
entre a la vostra casa,
i em prosterne ple de reverència
davant del santuari. R.

Al·leluia Salm 129,5

Confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.

Evangeli Mt 8,23-27

Es va alçar, va increpar els vents i el llac, i va seguir una gran bonança

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, Jesús es va embarcar acompanyat dels deixebles; i més tard es va moure de colp, enmig del llac, un temporal tan fort que les ones cobrien la barca. Però ell dormia. Ells el despertaren i li digueren:: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe!» I es va alçar, va increpar els vents i el llac, i va seguir una gran bonança. Aquells hòmens es preguntaven admirats: «¿Qui és este, que fins el vent i el llac l'obeïxen?»
 
* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana (mem. ll.)

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juny

Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)

3. A Llemotges, d'Aquitània, hui França, Sant Marçal [o Marcial] de Llemotges, bisbe. (s. III)

Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.

Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]

4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)

5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)

6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)

7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)

8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)

9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)

11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)

12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)

13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)

14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)

15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

29 de juny de 2026, dilluns: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar a Crist com a Fill de Déu vivent i, per això, va ser anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar a Crist crucificat a jueus i grecs. Els dos, amb la força de la fe i l'amor a Jesucrist, van anunciar l'Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, els dos van patir el martiri: Pere, com narra la tradició, crucificat cap avall i enterrat al Vaticà, prop de la via Triomfal, i Pau, degollat i enterrat a la via Ostiense. En este dia, el seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (elog. del Martirologi Romà)

Sant Pere és titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.


MISSA DEL DIA

Lectura primera Fets 12,1-11

Ara sé de veres que el Senyor m'ha alliberat
de les mans d'Herodes

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquell temps, el rei Herodes va començar a arrestar alguns membres de l’Església per a maltractar-los, i va fer matar amb l’espasa a Jaume, el germà de Joan. En vore que això agradava als jueus, decidí arrestar també a Pere. Eren els dies dels Àzims. Després d’arrestar-lo, el va fer tancar a la presó, encomanant la custòdia a quatre esquadres de quatre soldats, amb la intenció de fer-lo comparéixer davant del poble després de Pasqua. 
Mentres Pere estava en la presó ben vigilat, l’Església pregava a Déu per ell sense parar.
La nit anterior, quan Herodes anava a fer-lo comparéixer, Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dos cadenes, i els sentinel·les feien guàrdia a la porta de la presó. De repent, es va presentar l’àngel del Senyor i una llum il·luminà la cel·la. L’àngel va tocar a Pere en el costat, el despertà i li va dir: «¡Alça’t de pressa!» Li caigueren les cadenes de les mans, i l’àngel digué: «Posa’t el cinturó i les sandàlies». Pere ho va fer, i l’àngel afegí: «Posa’t el mantell i seguix-me». 
Pere va eixir, i el va seguir, sense acabar de creure’s que era realitat el que feia l’àngel, sinó que es pensava que tenia una visió. Passaren la primera guàrdia i la segona, i arribaren a la porta de ferro que dona a la ciutat, que es va obrir ella sola davant d'ells. Van eixir i seguiren carrer avall, i de sobte l’àngel va desaparéixer. Pere tornà en si i digué: «Ara sé de veres que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot això que el poble dels jueus esperava que em faria».

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. El Senyor m'ha alliberat de l'ànsia que tenia.

Proclameu amb mi gloria del Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor i m'ha escoltat;
m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,
no haureu d'amagar la cara de vergonya.
El pobre clama, el Senyor escolta,
i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, i els allibera.
Tasteu i voreu que bo és el Senyor;
feliç l'home que confia en ell. R.

Lectura segona 2Tm 4,6-8.17-18

Ja tinc reservada la corona que m'he guanyat

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, 
Estic a punt d’oferir la meua vida en sacrifici, i ha arribat l’hora de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no només a mi, sinó a tots els qui esperen amb amor la seua manifestació.
El Senyor m’ha assistit i m’ha donat forces; volia que, per mi, la paraula es proclamara plenament i la sentiren totes les nacions. I em va salvar de la gola del lleó; ell em deslliurarà de tot mal i em salvarà per a dur-me al seu regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia Mt 16,18

Tu eres Pere,
i damunt d'esta pedra edificaré la meua Església,
i el poder del regne de la mort no la podrà dominar.

Evangeli Mt 16,13-19

Tu eres Pere. Et donaré les claus del regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, va preguntar als deixebles:«¿Qui diu la gent que és el Fill de l'home?» Ells li respongueren: «Uns diuen que Joan Baptiste; altres, Elies; altres, Jeremies o un dels altres profetes». Ell els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre:
«Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs, perquè això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel. I ara jo et dic: tu eres Pere, i damunt d'esta pedra edificaré la meua Església, i el poder del regne de la mort no la podrà dominar. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel».

A. Cridats per Crist per a ser columnes de l'Església: Pere, un pescador, i Pau, un fariseu, bon coneixedor de la llei de Moisés. Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau, el mestre insigne que la va interpretar. Aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel; este la va estendre a tots els pobles. Per camins diversos els dos van congregar l'única Església de Crist (Pf). Pere, com a cap visible, pedra sobre la qual Crist va edificar la seua Església (ev.) i Pau com a apòstol dels gentils, el primer gran missioner (2 lect.). Els dos van ser coronats amb el martiri a Roma.

B. Pere i Pau van ser el fonament de la nostra fe cristiana i demanem hui mantindre'ns sempre fidels als seus ensenyaments (primera orac.). Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau va ser el mestre insigne que la va interpretar; aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel, este la va estendre a totes les gents (cf. Pf.). A Pere Crist el va fer cap visible de l'Església, pedra sobre la qual s'edifica i li va donar la potestat espiritual sobre tota l'Església (Ev.). A Pau el va convertir en el primer missioner i fundador d'esglésies. Els dos per camins diversos van congregar l'única Església de Crist i els dos van ser coronats pel martiri (cf. Pf. i 2 lect.). Perseverem en la fracció del pa i en la doctrina dels apòstols i així romanguem arrelats fermament en l'amor (cf. orac. després de la comunió).

C. Amb sant Pere i sant Pau va començar la difusió de la fe, i açò ens convida a meditar sobre la missió de l'Església en el món, una missió divina portada per persones humanes. La Paraula de Déu no idealitza estos apòstols fonaments de l'Església, sinó que ens presenta tota la seua humanitat dèbil i pecadora. Gràcies a la mirada de sant Pere i sant Pau, contemplem esta Església fundada per Déu sobre la humanitat dels apòstols que Jesús va cridar i va triar. Una Església a la qual hauríem de limitar-nos a estimar més perquè és misteri de salvació universal.
* * * * *

Aniversari del naiximent del beat valencià Nicolau Factor (1520)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de juny

2. A Gènova, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Sir, venerat com a bisbe. (c. 330)

3. A Narni, a la regió de l'Úmbria, també a la Itàlia actual, sant Cassi, bisbe, que, com referix el papa sant Gregori el Gran, cada dia oferia a Déu el sacrifici de reconciliació banyat en llàgrimes, i entregava en almoina tot el que tenia. Finalment, el dia en què se celebra la solemnitat dels Apòstols, en el qual cada any acostumava a anar a Roma, després de celebrar l'Eucaristia a la seua ciutat i haver distribuït a tots el Cos de Crist, va retornar al Senyor. (558)

4. A Gurk, al territori de Caríntia, actualment Àustria, santa Emma, comtessa, que va viure quaranta anys com a viuda i va donar moltes almoines als pobres i a l'Església. (c. 1045)

5. En una nau enfront de les costes de l'illa de Mallorca, beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc i màrtir, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per a propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. (1316)
6. Al llogaret de Xiaoluyi, prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, sants màrtirs Pau Wu Juan, el seu fill Joan Baptista Wu Mantang i el seu nebot Pau Wu Wanshu, que, en la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan, van rebre junts la corona del martiri per confessar que eren cristians. (1900)

7. Al llogaret de Dujiadun, també prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, santes màrtirs Maria Du Tianshi i la seua filla Magdalena Du Fengju, que, en la mateixa persecució, tretes d'un canyar on s'havien ocultat, van morir per la seua fe en Crist, sent Magdalena enterrada quan encara no havia mort. (1900)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

28 de juny de 2026, diumenge XIII


DIUMENGE XIII / Cicle A


Lectura primera 2R 4,8-11.14-16a

Este home de Déu és un sant

Lectura del segon llibre dels Reis

Un dia que Eliseu passava per Sunam, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar; i, des d'aquell dia, cada vegada que passava per allí es quedava a menjar amb ella. La dona digué al seu marit: «Jo veig que este home que passa sempre per casa nostra és un home de Déu. Construïm-li en el terrat una cambra menuda i posem-li un llit, una taula, una cadira i un cresol, i sempre que vinga podrà quedar-se allí».
Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà a aquella habitació a descansar. Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «¿Què podem fer per esta dona hospitalària?». Guihezí li respongué: «Per desgràcia no té fills, i el seu marit ja és vell». Eliseu li va dir: «Crida-la». Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà dreta en la porta. Eliseu li digué: «L'any que ve, per ara, tindràs un fill als braços».

Salm responsorial 88,2-3.16-19 (R.: 2a)

Senyor, cantaré tota la vida
el vostre amor,
anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «És un amor bastit per a sempre».
És una fidelitat més ferma que el cel.

R. Senyor, cantaré tota la vida
el vostre amor.

Senyor, feliç el poble que vos aclama:
caminarà a la llum de la vostra mirada;
tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat. R.

Perquè vós sou la glòria del seu poder,
alcem el front perquè ens feu costat.
Perquè el Senyor és el nostre escut
i el Sant d'Israel és el nostre rei. R.

Lectura segona Rm 6,3-4.8-11

Pel baptisme hem sigut sepultats en Crist,
per a que caminem en una nova vida

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, 
Tots els qui hem sigut batejats en Jesucrist, hem sigut immergits en la seua mort. En efecte, pel baptisme hem sigut sepultats amb ell en la mort, per a que, així com Crist, per la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres caminem en una nova vida. I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, una vegada ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. Quan ell va morir, va morir al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, considereu-vos morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.

Al·leluia 1Pe 2,9

Vosaltres sou poble elegit, 
regne sacerdotal,
nació sagrada:
proclameu les meravelles d'aquell que vos ha cridat
de les tenebres a la seua llum admirable.

Evangeli Mt 10,37-42

Qui no pren la seua creu, no és digne de mi.
Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. Qui no pren la seua creu i em seguix, no és digne de mi. 
Qui vullga guardar la seua vida, la perdrà; però qui l’arribe a perdre per causa meua, la trobarà. 
Qui vos acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull a qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justs. I tot el qui done un got d’aigua fresca a un d’estos menuts només perquè és deixeble meu, vos dic de veres que no quedarà sense recompensa».

A. L'acollida cordial dels enviats per Déu per a portar la seua paraula —profetes, apòstols— apareix en la primera lectura de hui i en l'Evangeli. Déu premia eixa acollida (el fill de la dona sunemita), i el que acull als deixebles enviats per Crist acull a Crist mateix, i el que acull a Crist rep al Pare que l'ha enviat i tindrà el seu premi. Acollim bé, per tant, els qui passen per la nostra vida anunciant-nos l'Evangeli. La segona lectura ens recorda que pel baptisme hem sigut sepultats en Crist, per a que caminem en una nova vida.

B. Una nova manera de viure, de sentir la nostra humanitat, de relacionar-nos amb els altres, de sentir que som dignes des de Déu. Ens vol amb ell i per a ell. Tres vegades apareix en estes paraules de Jesús: «no és digne de mi». I això com a conclusió de dos coses que Jesús demana: no estimar més a la família que a Jesús i carregar amb la creu. Vol que la nostra manera d'estimar estiga a l'altura de la de Déu, i això no poques vegades costa la creu: «fins a donar la vida». Jesús ens demana no crear privilegis ni cercles tancats entre nosaltres, sempre oberts a tots i a l'horitzó final de la vida eterna. I qualsevol gest de compassió i acollida a l'estil de Jesús fa créixer el Regne enmig de nosaltres i ens obri a la visió del Regne etern, dels verdaders sentiments de Déu manifestats en Jesús.

* * * * * 

Sant Ireneu

Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ll. si no cau en diumenge).

Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]

Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de juny

Memòria de sant Ireneu, bisbe, que, com testifica sant Jeroni, de xiquet va ser deixeble de sant Policarp d'Esmirna i va custodiar amb fidelitat la memòria dels temps apostòlics. Ordenat prevere a Lió, va ser el successor del bisbe sant Potí i, segons conta la tradició, va morir coronat per un gloriós martiri. Va debatre en moltes ocasions sobre el respecte a la tradició apostòlica i, en defensa de la fe catòlica, va publicar un cèlebre tractat contra l'heretgia. (c. 200)

2. A Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Septimí Sever, sants màrtirs Plutarc, Seré, Heràclides, catecumen, Heró, neòfit, un altre Seré, Heraidis, catecúmena, Potamiena i Marcel·la, sa mare, tots deixebles d'Orígenes, que, per confessar a Crist, uns van ser degollats i altres entregats a les flames. Entre ells va destacar la verge Potamiena, que va patir innombrables proves en defensa de la seua virginitat i, després de patir per la seua fe atroços turments, finalment va ser cremada viva juntament amb sa mare. (c. 202)

3. A Roma, sant Pau I, papa, qui, afable i misericordiós, de nit visitava en silenci les cases dels malalts pobres i els prestava ajuda. Defensor de la fe ortodoxa, va escriure als emperadors Constantí i Lleó per a que restituïren el culte a les sagrades imatges. Molt devot dels sants, va traslladar entre himnes i càntics els cossos dels màrtirs des dels cementeris en ruïnes als diversos títols i monestirs de l'interior de la ciutat, i va promoure el seu culte. (767)

4. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Argimir [o Argemí], màrtir, que en la persecució duta a terme pels sarraïns sota el regnat de Mohamed II, sent monjo i ja avançat en edat, el jutge musulmà el va convidar a negar a Crist i, per perseverar en la confessió de la fe, va ser turmentat en el poltre i finalment traspassat per una espasa. (856)

5. A Burghassungen, al territori de Hesse, actual Alemanya, sant Heimerad, prevere i eremita, el qual, expulsat del claustre i exposat a escarn i menyspreu de molts per amor a Crist va peregrinar incessantment. (1019)

6. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Southworth, prevere i màrtir, que, per exercir el seu ministeri sacerdotal en este país, va haver de suportar presons i desterraments, i baix Oliveri Cromwell va ser condemnat a mort. Quan va veure el patíbul preparat a Tyburn, va exclamar que era per a ell el que va ser la Creu per a Crist. (1654)

7. A Lovere, a la regió de Llombardia, a Itàlia, santa Vicenta Gerosa, verge, que va fundar, juntament amb santa Bertomeua Capitanio, la Congregació de Germanes de la Caritat. (1847)

8. Al llogaret de Wanglajia, prop de Dongguangxian, a la província de Hebei, a la Xina, santes màrtirs Llúcia Wang Cheng, Maria Fan Kun, Maria Qi Yu i Maria Zheng Xu, les quals, havent sigut educades en un orfenat cristià, durant la persecució duta a terme per la secta Yihetuan, agafades de les mans i alegres com si anaren a la celebració d'unes noces, van ser decapitades. (1900)

9. Al lloc de Jieshuiwang, prop de la ciutat de Shenxian, en la mateixa província de Hebei, santa Maria Du Zhaozhi, màrtir, mare d'un sacerdot, que va desistir de la fugida per no voler trair la seua fe en Crist i va sotmetre serenament el seu coll a la destral dels seus perseguidors. (1900)

10. A la ciutat de Drohobych, a Ucraïna, beats màrtirs Severià Baranyk i Joaquim Senkivskyj, preveres de l'Orde Basiliana de Sant Josafat i màrtirs, que, en temps de persecució contra la fe, amb el seu martiri van ser partícips de la victòria de Crist. (1941)

11. Beata Maria Pia Mastena (1881-1951), Religiosa, fundadora de l'institut religiós de les Germanes de la Santa Faç, a Itàlia.


Ireneu de Lió, Adversus Haereses, IV, 14,1-15,1


Déu crea l’home per a atorgar-li els seus beneficis

Al principi Déu creà Adam, no perquè tinguera necessitat de l’home, sinó per tal de tindre a qui atorgar els seus beneficis. Perquè no solament davant d’Adam, sinó també davant de tota la creació, el Verb donava glòria al seu Pare i romania en Ell, i Ell era glorificat pel seu Pare, tal com diu Ell mateix: «ara glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la glòria que jo tenia al teu costat abans que el món existira» (Jo 17,5).

No fou tampoc per necessitat dels nostres servicis que el Senyor ens manà que el seguírem; fou perquè volia salvar-nos. Sí, seguir el Salvador és participar de la salvació, no altrament de com seguir la llum és participar de la llum.

Els qui estan en la llum no són els qui la il·luminen i la fan resplandir; ben al revés, són il·luminats, són il·lustrats per ella. Ells no donen res a la llum; és ella que els és benefactora i els il·lumina.

De la mateixa manera, si som servidors de Déu, a Déu això no li dona res, perquè ell no necessita els obsequis dels hòmens; en canvi, als qui el servixen i el seguixen, els conferix vida, incorrupció i glòria eterna; afavorix els seus servents pel sol fet que el servixen, i els seus seguidors pel sol fet que el seguixen; no treu res d’ells, perquè és perfecte, i res no li falta.

Déu demana als hòmens que el servisquen perquè és bo i misericordiós, i afavorix els qui romanen en el seu servici. En la mateixa mesura que Déu no necessita res, l’home necessita la comunicació de Déu. Perquè esta és la glòria de l’home: romandre en el servici de Déu.

Per això el Senyor digué als seus deixebles: «No sou vosaltres els qui m’heu escollit; soc jo que vos he escollit (Jo 15,16). Indicava així que els deixebles, pel fet de seguir-lo, no el glorificaven, sinó que era Déu Pare que els glorificava perquè seguien el seu Fill. I deia encara: «Vull que estiguen amb mi allà on jo estic, i vegen la meua glòria (Jo 17,24)...

Déu, per la seua munificència, plasmà ja al principi l’home, i, per a salvar-lo, va escollir els patriarques; configurava ja d’avançada el poble, tot ensenyant els indòcils a seguir el Senyor. Va establir profetes sobre la terra per a habituar l’home a portar l’Esperit Sant i a tindre comunió amb Déu, el qual, certament, no necessitava res, però oferí la seua companyonia als qui el necessitaven; com si fora un arquitecte, deliniava la salvació en favor dels qui el complaïen: ell mateix conduïa els qui, a Egipte, no hi veien, i va promulgar una legislació oportuna per als rebels en el desert; forní d’un heretatge escaient als qui van arribar a la terra bona, i preparà el banquet amb el vedell gros i el vestit nou als qui retornaren al Pare. Així, disposava de moltes maneres el gènere humà per a consonar amb la simfonia de la salvació.

Per això a l’Apocalipsi, sant Joan diu: «La seua veu era com el bramul de les onades (Ap 1,15). Perquè moltes són les aigües de l’Esperit de Déu, ja que el Pare és ric i gran. I la Paraula, en passar per tots els hòmens, va ser generosament útil als qui s’hi van subjectar, i els va prescriure una llei congruent i apta per a qualsevol situació.

Així va establir per al seu poble la construcció del tabernacle, l’edificació del temple, l’elecció dels levites, els sacrificis i les ofrenes, les purificacions i tots els altres actes del culte, segons la Llei.

Déu no necessitava res de tot això, perquè posseïx tots els béns, i tenia ja en ell mateix, abans que Moisès existira, el perfum d’una bona olor, la flaire de sentors agradables. Però va ensenyar al poble, que fàcilment tornava als ídols, a perseverar amb el Senyor i a servir-lo; amb coses secundàries atenyia les principals, és a dir, per mitjà de figures arribava a les veritats, per mitjà de coses transitòries arribava a les eternes, per mitjà de coses corporals atenyia les espirituals, per mitjà de les coses de la terra s’elevava fins a les del cel, tal com fou dit a Moisés: «Mira de fer-ho tot igual al model que has vist estant a la muntanya (Ex 25,40).

El poble, durant quaranta dies, va aprendre a retindre les paraules de Déu, els signes del cel, les imatges espirituals i la prefiguració de les coses futures, tal com va dir sant Pau: «Bevien d’una roca espiritual que els acompanyava i esta roca significava el Crist» (1Co 10,4); i va afegir: «Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim» (1Co 10,11).

Fou, doncs, per mitjà de figures que els israelites van aprendre el temor de Déu i la perseverança en el seu servici. Per a ells la Llei era un aprenentatge i una profecia de les coses que havien de succeir.

(Adv. Haer. IV, 14,1-15,1).

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

30 de juny de 2026, dimarts XIII

DIMARTS DE LA SETMANA XIII / II Oració col·lecta Oh Déu, que consagràreu els inicis de l’Església de Roma  amb la sang d’una multitud de màr...

entrades populars