DIUMENGE XXIV / Cicle A
Mireu-nos, Senyor i creador de totes les coses,
feu que vos servim de tot cor
i que experimentem la vostra acció salvadora.
Lectura primera Sir 27,30-28,7
Perdona als altres el mal que t'han fet,
i Déu et perdonarà els pecats quan li ho demanes
Lectura del llibre de Jesús fill de Sira
El ressentiment i la ira són detestables,
però l’home pecador els porta dins.
El venjatiu patirà la venjança del Senyor,
que no deixarà passar cap dels seus pecats.
Perdona als altres el mal que t’han fet,
i Déu et perdonarà els pecats quan li ho demanes.
L’home ressentit contra un altre home,
¿com pot esperar el perdó de Déu?
Si no té pietat d’un home com ell,
¿com pot pregar pels seus propis pecats?
Si ell, que és només carn, guarda rancor,
¿com pot demanar perdó pels seus pecats?
Recorda el final que t’espera i deixa d’odiar;
pensa en el decaïment i en la mort, i sigues fidel als manaments.
Recorda els manaments, i no t’irrites amb els altres;
pensa en l’aliança de l’Altíssim,
i oblida les ofenses dels altres.
Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)
Beneïx el Senyor, ànima meua,
i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t'oblides mai dels seus favors.
R. El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l'amor.
Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d'amor entranyable. R.
ni guarda rancor sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes. R.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
aparta de nosaltres les nostres culpes,
com l'Orient està apartat de l'Occident. R.
Tant si vivim com si morim, som del Senyor
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Ningú de nosaltres viu per a si mateix, i ningú mor per a si mateix; si vivim, vivim per al Senyor, si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per a ser Senyor de morts i de vius.
Vos done un manament nou, diu el Senyor.
Que vos estimeu els uns als altres
No et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?».
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: "Tingueu paciència i vos ho pagaré tot". En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute. Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute. Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor. El senyor el crida i li diu: ¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu? I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute.
Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».
A. A l'hora de perdonar els qui ens ofenen hem de pensar en tot allò que ens ha perdonat i ens perdona cada dia el nostre Rei i Senyor. Déu és pacient i misericordiós amb nosaltres, està sempre disposat al perdó. De fet, va entregar el seu Fill per a que nosaltres obtinguérem el seu perdó. Eixa immensa generositat de Déu només té un límit: la nostra actitud a l'hora de perdonar els altres. La mesura que usem és la que Déu usarà amb nosaltres. Heus ací la serietat de l'oració del parenostre, en la qual demanem al Pare que ens perdone les ofenses en la mateixa mesura, de la mateixa manera que nosaltres estem disposats a perdonar a qui ens ha ofés. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
B. El perdó és una decisió, no un sentiment. La primera lectura parla del perdó per a ser perdonats per Déu, i l'evangeli parla del perdó perquè som perdonats per Déu. El pas és molt important, perquè el fet de ser perdonats, el fet de sentir-nos estimats tal com som és l'única cosa que fa possible el perdó que ens demana Jesús. Perdonar sempre no és un impossible, això és el que Jesús li diu a Pere quan li pregunta quantes vegades ha de perdonar a qui l'ofén. Experimentar l'amor de Déu, que ens estima tal com som i està disposat a perdonar sempre, és l'única manera de poder perdonar de veritat i allunyar-nos de tot sentiment d'ira. Així percebem el fruit de la seua misericòrdia.
C. El perdó de les ofenses centra la litúrgia de la Paraula de hui. Així en la primera lectura: «Perdona als altres el mal que t'han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu li ho demanes». I l'Evangeli ens diu: «No et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set». El perdó que demanem a Déu està lligat al perdó que donem als altres. Així, en el parenostre direm: «perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors». D'eixa manera, perdonant, imitarem i viurem en la nostra vida la inapreciable misericòrdia de Déu (Salm resp). En la celebració de l'eucaristia Crist continua escampant la seua Sang per al perdó dels nostres pecats.
Escolteu, Senyor, les nostres pregàries
i accepteu els dons dels vostres fidels:
que servisca per a la salvació de tots
allò que cada u oferix en honor del vostre nom.
Oració després de la comunió
que la força del sagrament
penetre tot el nostre ser,
de manera que no ens domine el nostre instint,
sinó la gràcia salvadora.
* * * * *
Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església (mem. si no cau en diumenge)
Memòria de sant Joan, bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església, antioqué de nació, que, ordenat prevere, va arribar a ser anomenat "Crisòstom" per la seua gran eloqüència. Gran pastor i mestre de la fe en la seu constantinopolitana, en va ser desterrat per insídies dels seus enemics, i en tornar de l'exili per decret del papa sant Innocenci I, a conseqüència dels maltractaments rebuts dels seus guardians durant el camí de retorn, va entregar la seua ànima a Déu a Comana del Pont, a l'actual Turquia, el catorze de setembre. (407)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 13 de setembre
Sant Julià d'Ancira, prevere, màrtir sota l'emperador Licini a Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia. (s. IV).
A Jerusalem, dedicació de les basíliques construïdes piadosament, per voluntat de l'emperador Constantí, sobre la muntanya del Calvari i el Sepulcre del Senyor. (355)
Sant Litori de Tours, bisbe, primer constructor d'una església dins dels murs de la ciutat, per viure-hi ja cristians.
(† 371)
Sant Emilià de Valence, venerat com a primer
bisbe d'aquesta ciutat de la Gàl·lia Lugdunense.
(† d. 374)
Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir. Va nàixer a Toledo. Quan era alt funcionari imperial, molt relacionat amb els sants Agustí i Jeroni, va ser acusat de ser partidari de l'usurpador Heraclió i, encara que era innocent, per defendre la fe catòlica els heretges donatistes el van assassinar a Cartago, a l'actual Tunísia.
(† 413)
Sant Maurili, bisbe d'Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, nascut a Milà i deixeble de
sant Martí de Tours, que el va ordenar de prevere, i li va posar al capdavant del poble de Colonna. Després, elevat a bisbe, va centrar la seua preocupació a bandejar les supersticions dels llauradors pagans.
(† 453)
Sant Amat de Remiremont, prevere i abat, el qual, cèlebre per la seua austeritat, dejunis i amor a la soledat, va presidir sàviament el
monestir d'Habend, que havia fundat juntament amb sant Romaric.
(† Sens, c. 629)
Sant Veneri, eremita. Mort a l'illa de Tino, al golf de La Spezia, a la regió de Ligúria, a Itàlia
(s. VII).
Trànsit de sant Amat, bisbe de Sion a l'actual Suïssa, mort a Breuil-sud-la-Lys, a la Gàl·lia Ambianense, en el desterrament al qual el va condemnar el rei visigot Teodoric III.
(† c. 690)
Beat Claudi Dumonet, prevere i màrtir, qui, en temps de la Revolució Francesa, sent professor, va ser lligat de peus i mans amb cadenes, i reclòs en una vella nau ancorada en la mar, al litoral enfront de Rochefort, a la costa nord de França, fins a morir malalt per inanició. († 1794)
Beat Aureli Maria (Benvingut) Villalón Acebrón, germà de les Escoles Cristianes i màrtir. († Almeria 1936)
(
1936/38). Sacerdots diocesans i laics, màrtirs d'Almeria durant la persecució religiosa en la guerra civil espanyola.
