28 d'abril de 2026, dimarts IV de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu disposat que la Mare del vostre Fill
fora també Mare nostra;
concediu-nos que,
perseverant en la penitència
i en la pregària
per la salvació del món,
promogam dia a dia el Regne de Crist.

Lectura primera Fets 11,19-26

Anunciaven també als de llengua grega

la Bona Nova de Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i anunciaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a proclamar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la seua mà els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor. 

Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i van instruir molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Salm 116,1a)

El Senyor té el palau en el mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

S'han dit de tu, ciutat de Déu,

coses glorioses.

R. Alabeu el Senyor, tots els pobles.

O bé: 

 

Al·leluia.

«Compte Egipte i Babilònia

entre els pobles que em coneixen.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia

els dic: "Fills de Sió"».

Diuen d'ella:

«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;

este i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fills de Sió».

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Jo 10,22-30

Jo i el Pare som u

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació del temple, que era a l'hivern. Jesús es passejava en el temple pel pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li preguntaren: «¿Quant de temps ens voleu tindre en la incertesa?: si sou el Messies, digueu-ho clar». Jesús els va respondre: 

«Ja vos ho he dit, però no em voleu creure. Les obres que jo faig en nom de mon Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meues ovelles. Les meues ovelles escolten la meua veu, jo les conec i elles em seguixen; i jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. El Pare, que me les ha donades, és més gran que tots, i ningú podrà arrancar-les de les mans del Pare. Jo i el Pare som u». 

 

Meditació del dia (Opus Dei)

* * * * *

Sant Pere Chanel, prevere i màrtir

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

• Joan Piris i Frígola (Cercapou)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 d'abril

Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1841)

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1716)

3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)

4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. (s. inc.)

5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí. (s. inc.)

6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)

7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe. (861)

8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).

9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)

10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)

11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)

12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)

13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).

27 d'abril de 2026, dilluns IV de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Oració col·lecta:

Oh Déu, per l’abaixament del vostre Fill 

heu alçat el món, caigut en el mal; 

concediu als vostres fidels 

l’alegria santa de la Pasqua i, 

ja que ens heu alliberat de l’esclavitud del pecat, 

doneu-nos la felicitat que mai no s’acaba.

Lectura primera Fets 11,1-18

Ara veem que Déu ha fet també als que no són jueus

la gràcia de la conversió que porta a la vida

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que també els que no eren jueus havien acceptat la paraula de Déu, i quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients circumcisos el censuraren perquè havia entrat en casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.

Pere començà a explicar-los els fets punt per punt: 

«Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig vore en èxtasi una cosa, com un gran llençol que baixava del cel penjat per les quatre puntes i venia davant de mi. Jo vaig mirar amb molta atenció: hi havia tota classe de quadrúpedes, feres, rèptils i aus del cel. En eixe moment vaig sentir una veu que em deia: "Pere, alça't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no ha entrat en la meua boca res del que la Llei té com a profà o impur". La veu del cel tornà a parlar: "No tingues com a impur allò que Déu ha fet pur". Açò es va repetir tres vegades, i després tot va tornar cap al cel.

En aquell precís moment van arribar, a la casa on estàvem, tres hòmens enviats de Cesarea per a vore'm. L'Esperit em va dir que anara amb ells sense dubtar-ho. M'acompanyaren també estos sis germans, entràrem tots a casa d'aquell home, i ell ens va contar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes vindre a Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que vos ha de salvar a tu i a tots els de ta casa". 

Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar damunt d'ells igual que va fer amb nosaltres al principi, i vaig recordar aquella paraula del Senyor: "Joan batejava només amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Per tant, si Deu els concedia el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en Jesucrist, el Senyor, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?»

En sentir tot açò, es calmaren i alabaren a Déu dient: «Ara veem que Déu ha fet també als que no són jueus la gràcia de la conversió que porta a la vida».

Salm responsorial 41,2-3;42,3.4 (R.: 41,3a)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

O bé: 

 

Al·leluia.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien i em duguen 

al teu mont sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

oh Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor,

diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir: 

«Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles, però el que no és pastor ni és amo de les ovelles, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, i el llop les ataca i les dispersa, perquè ell només treballa pel jornal i no li importen les ovelles. Jo soc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare; i jo done la vida per les ovelles. Encara tinc unes altres ovelles, que no són d'este corral, i també les he de guiar jo, i faran cas de la meua veu. I formaran un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè done la vida i després la recobre. No me la lleva ningú, soc jo qui la done lliurement, perquè tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Este és l'encàrrec que m'ha fet el Pare». 

 

* * * * *

Mare de Déu de Montserrat
(Picanya)

Mare de Déu de Montserrat, patrona de Picanya, titular d'esglésies parroquials a Picanya i València (Malilla).

• J.M. Bausset: La Mare de Déu de Montserrat (2015)
• Lluís Brines: Montserrat i el País Valencià (2020)

Aniversari de la mort d'Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 d'abril

1. A Jerusalem, commemoració de sant Simeó, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, era fill de Cleofàs i parent del Salvador segons la carn. Ordenat bisbe de Jerusalem després de sant Jaume, el germà del Senyor, en la persecució sota l'emperador Trajà va ser sotmés a diversos suplicis, fins que, ja ancià, va morir en la creu. (107)

2. A Cibalae, lloc de Pannònia, hui Vinkovci a Croàcia, sant Pol·lió, lector i màrtir, que detingut durant la persecució sota l'emperador Dioclecià i interrogat pel prefecte Probe, per haver confessat insistentment a Crist i haver-se negat sacrificar als ídols, va ser cremat viu als afores de la ciutat. (c. 303)

3. A Tabennisi [o Tabenna], a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Teodor, abat, deixeble de sant Pacomi i pare d'una comunitat monàstica. (s. IV)

4. A Altino, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Liberal, eremita. (c. 400)

5. A l'illa de Man, a la costa septentrional de Càmbria, a l'actual Regne Unit, sant Macau o Maughold, bisbe, cèlebre per la seua santedat. (s. VII)

6. A l'illa d'Afusia, a la Propòntide, actualment Turquia, sant Joan, abat de Catari, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defendre el culte de les santes imatges, va haver de lluitar amb fermesa. (s. IX)

7. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, santa Zita, verge, qui, nascuda en llar humil, a dotze anys va entrar a servir a la família dels Fatinelli, i va perseverar fins a la mort, amb admirable paciència, en este servici domèstic. (1278)

8. A Tarragona, ciutat de la corona d'Aragó, sant Pere Ermengol, que durant un temps va ser capitost de bandoler i, convertit després a Déu, va entrar en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, dedicant-se amb totes les seues energies a rescatar captius a l'Àfrica. (1304)

9. A Bitetto, a la regió de la Pulla, beat Jaume Varinguer de Zara, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (c. 1485)

10. A Kotor, població de Montenegro, beata Caterina, verge, la qual, batejada a l'Església ortodoxa, va ingressar en l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec assumint el nom d'Hosanna i va viure reclosa al llarg de cinquanta-un anys, immersa en la divina contemplació, i intercedint pel poble cristià durant el setge dels turcs. (1565)

11. A Reims, a França, beat Nicolau Roland, prevere, que, preocupat per la formació cristiana de la infància, va establir escoles per a les xiquetes pobres, llavors excloses de qualsevol forma d'instrucció, i va fundar la Institució de Germanes de l'Infant Jesús. (1678)

12. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Llorenç Nguyen Van Huong, prevere i màrtir, que, detingut en visitar de nit un moribund, per no voler calcigar la Creu va ser assotat i decapitat en temps de l'emperador Tu Duc (1856)

13. A Salamanca, a Espanya, beata Maria Antònia Bandrés i Elósegui, verge de la Congregació de les Filles de Jesús, que va concloure en breu temps la seua vida consagrada a Déu, amb ànim seré i sense descoratjar-se. (1919)

26 d'abril de 2026: Diumenge del Bon Pastor

DIUMENGE IV DE PASQUA / Cicle A

Diumenge del Bon Pastor

Lectures de la missa:

Lectura primera Fets 2,14a.36-41

 

Déu l'ha constituït Senyor i Messies 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els Onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d'Israel ha de saber cert que este Jesús que vosaltres crucificàreu, Déu l'ha constituït Senyor i Messies». 

Estes paraules els traspassaren el cor, i preguntaren a Pere i als altres apòstols: «Germans, ¿què hem de fer?». Pere els va respondre: «Convertiu-vos i bategeu-vos cada u de vosaltres en el nom de Jesús, el Messies, per a obtindre el perdó dels pecats. D’esta manera rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa val per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els descartats ara, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà». 

Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava: «Aparteu-vos d’esta generació depravada». Els qui acolliren les paraules de Pere es van fer batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones. 

 

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

 

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em falta res.

O bé:
Al·leluia.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vós pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Lectura segona 1Pe 2,20b-25 

 

Heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià 

 

Lectura de la primera carta de sant Pere 

 

Benvolguts, 

Si feu el bé i, damunt, aguanteu el patiment, això sí que té mèrit davant de Déu. Esta és la vostra vocació, ja que també Crist va patir per vosaltres, i vos ha deixat un exemple per a que seguiu els seus passos. «Ell no va cometre pecat ni tenia mai l’engany en la boca»; quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el maltractaven, no llançava amenaces; sinó que confiava la seua causa a aquell que jutja amb justícia. En la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», a fi que, morts al pecat, vixcam per a la justícia. «Les seues ferides vos curaren». Tots vosaltres «anàveu com ovelles errants», però ara heu tornat al vostre pastor i guardià.

 Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor:

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,1-10

Jo soc la porta de les ovelles

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així:

«Vos ho dic de veres: qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc, és un lladre o un bandoler; però qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu; crida les seues pel seu nom i les fa eixir. Quan les ha tretes totes, camina davant d'elles, i les ovelles el seguixen, perquè coneixen la seua veu. A un estrany, no el seguirien, sinó que li fugirien, perquè desconeixen la veu dels estranys». 

Jesús els parlava d'esta manera, però ells no entenien què els volia dir; per això va afegir: 

«Vos ho dic de veres: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut primer que jo eren lladres o bandolers, per això les ovelles no els feren cas. Jo soc la porta. El qui entre passant per mi se salvarà, podrà entrar i eixir lliurement i trobarà pastura. Ell lladre només entra per a robar, matar i destruir. Jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida, i en tinguen en abundància».

A. Crist és el nostre Pastor i nosaltres som el seu ramat, cridats a participar en la seua admirable victòria sobre el pecat i la mort (cf. co). A través del baptisme ens integrem en l'Església, el seu ramat (1 lect), i hem tornat al pastor i guardià de les nostres vides (2 lect). Per això, podem sempre cantar plens de confiança en Crist: «El Senyor és el meu pastor: no em falta res». Ell ens dona la seua gràcia en els sagraments, especialment en l'eucaristia, la taula abundant de la qual ens prepara cada diumenge (Salm resp.). I, entrant per ell, la Porta de les ovelles (Ev), ens salvarem.

B. Pere i els apòstols prediquen amb «paraules que traspassen el cor» i que conviden a la conversió, a posar la confiança en el pastor i guardià de les nostres ànimes. En l'evangeli Jesús es presenta com a pastor del ramat i porta del corral. A Jesús el deixa entrar el guarda de la cleda, que és Déu Pare. I el que no entra per esta porta, que és Jesús, sinó que salta per la tanca, és el que vol que el pastor no el veja, perquè entra per a aprofitar-se del ramat i no per a cuidar-lo. Jesús com a porta dona confiança, i les ovelles ixen i entren, i troben aliment. És una relació lliure i confiada. Contemplem estes paraules de Jesús sentint la calor de la seua amistat; la seua fortalesa ens ha precedit.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt (2026): Gràcies, Jesús, Bon Pastor.
• Missa d'À Punt (2024): Pregària a Jesús, Bon Pastor (The Church of Scotland)
• Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures del Diumenge (2026)

* * * * *

Jornada de Pregària per les Vocacions

• Papa Lleó XIV: El descobriment interior del do de Déu (2026)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial d'Oració per les Vocacions (2026, abril 22)

Pregària

Vos donem gràcies, Déu Pare nostre,

per la crida baptismal a ser el vostre poble,

«assemblea de cridats».

Vos responem una altra vegada amb el nostre «sí»,

per a ser fidels a l’Evangeli del vostre Fill, Jesucrist,

i a la nostra vocació.

Doneu-nos el desig d’anunciar «la vida com a vocació»

i oferir-nos al vostre servici en la vida consagrada,

en el sacerdoci, en el matrimoni, en la tasca missionera

i en el compromís apostòlic laical. 

Ompliu els nostres cors amb el vostre Esperit

de saviesa i de discerniment

per tal que la nostra «pastoral de la crida», 

tan rica en vocacions i carismes, 

siga un testimoni de la vostra presència entre nosaltres.

Amb Santa Maria, Verge Immaculada i Mare de la Vocació,

amb l’apòstol Jaume, amic del Senyor,

i animats per la riquesa de tants màrtirs i sants de la nostra terra

vos diem: «Ací ens teniu per a fer la vostra voluntat».

Amén.

SANT ISIDOR, BISBE I DOCTOR DE L'ESGLÉSIA

Sant Isidor, bisbe i doctor de l'Església, qui, deixeble del seu germà Leandre i successor seu en la seu de Sevilla, a la Hispània Bètica, va escriure amb erudició, va convocar i va presidir diversos concilis, i va treballar amb zel i saviesa per la fe catòlica i per l'observança de la disciplina eclesiàstica (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Isidor de Sevilla (2015)

* * * * *

Mare de Déu del Bon Consell. Se celebra a Torrent.

El 26 d'abril de 1988 fou assassinat monsenyor Juan José Gerardi Conedera, bisbe auxiliar de Guatemala, defensor de les comunitats indígenes.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 d'abril

2. A Roma, commemoració de sant Clet, papa, el segon que va regir l'Església Romana després de sant Pere. (88)

3. Al territori de Gabii, en la trentena milla de la via romana Prenestina, sant Primitiu, màrtir. (s. inc.)

4. A Amàsia, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basil [o Basileu], bisbe, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 322)

5. A l'erm del bosc de Crécy, a la regió d'Amiens, a Nèustria, actualment França, sant Ricari, prevere, que, commogut per la predicació d'uns monjos escocesos, es va convertir a una vida de penitència. (645)

6. A l'abadia de Corbie, també a Nèustria, sant Pascasi Radbert, abat, que va exposar de manera clara i lúcida la veritat sobre el Cos i la Sang del Senyor en el misteri de l'Eucaristia. (865)

7. A Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sants Guillem i Pelegrí, eremites. (s. XII)

8. Al regne d'Aragó, beats Doménec i Gregori, preveres de l'Orde de Predicadors, que sense portar or ni plata, mendicant cada dia l'aliment necessari, peregrinaven anunciant a tots la Paraula de Déu. (s. XIII)

9. Al monestir de la Transfiguració, a la ciutat de Moscou, a Rússia, sepultura de sant Esteve, bisbe de Perm, que va evangelitzar els nadius zyrjani, va inventar un alfabet per a la seua llengua, en la qual celebrava la litúrgia, va destruir ídols, va erigir esglésies i va confirmar les veritats de la fe entre aquelles gents. (1396)

10. Al monestir de Sant Isidor de Dueñas, a Espanya, sant Rafael Arnáiz Barón, religiós de l'Orde Cistercenc, que, afligit encara novici per una greu malaltia, va suportar amb gran paciència la seua malparada salut, confiant sempre en el Senyor. (1938) Canonitzat en 2009

• J.M. Bausset: El monjo sant Rafael Arnáiz (2015)

11. Al llogaret de Montjuïc, prop de la ciutat de Girona, beat Juli Junyer Padern, prevere de la Societat de sant Francesc de Sales i màrtir, que durant la persecució contra la fe va aconseguir pel martiri la glòria de la vida eterna. (1938)

12. Al camp de concentració de Sachsenhausen, a Alemanya, beat Estanislau Kubista, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia en temps de guerra, tancat en duríssima presó, va entregar la seua ànima a Déu. Amb ell es commemora també el beat Ladislau Goral, bisbe auxiliar de Lublin, que va patir en el mateix lloc per defendre la dignitat dels hòmens i de la fe, i va morir en dia no precisat, víctima de la malaltia. (1942)