6 de juliol de 2026, dilluns XIV

DILLUNS DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 2,16.17b-18.21-22

Et prendré com a esposa per sempre

Lectura de la profecia d'Osees

Açò diu el Senyor: 

«Jo la seduiré, 

la conduiré al desert 

i li parlaré al cor. 

Allí em correspondrà com quan era jove, 

quan va eixir del país d'Egipte. 

Aquell dia em dirà "Marit meu", 

no em dirà més "Baal meu". 

Ho dic jo el Senyor. 

Et prendré com a esposa per sempre 

i seré per a tu un espòs bo, fidel, 

amorós, compassiu. 

Seré per a tu un espòs lleial, 

i tu coneixeràs el Senyor».

Salm responsorial 144,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)

Vos beneiré dia a dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és gran i digne de tota alabança.

La seua grandesa és incalculable.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet,

li fa la lloança de les vostres proeses.

Ens fan saber la glòria del Senyor,

i jo celebre els seus prodigis. R.

Ells ens parlen de gestes temibles,

i jo conte les grandeses del Senyor;

recorden que és immensa la seua bondat

i aclamen els seus favors. R.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo per amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26

La meua filla acaba de morir-se, però si veniu, tornarà a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús estava parlant i es va presentar u dels principals del poble, que va caure als seus peus i li va dir: «La meua filla acaba de morir-se, però si veniu a imposar-li les mans, tornarà a la vida». Jesús es va alçar i el va seguir, acompanyat dels deixebles.

Pel camí, una dona, que feia dotze anys que patia pèrdues de sang, se li va acostar per darrere i li va tocar la vora del vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja quedaré curada». Jesús es va girar i, al vore-la, li va dir: «Ànim, filla meua: la teua fe t'ha salvat». I des d'aquell moment va quedar curada.

Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home principal i va vore l'escama de la gent i els qui tocaven les flautes, els va dir: «Aneu-vos-en: la criatura no s'ha mort, només dorm». Però ells es burlaven de Jesús. Quan la gent va eixir fora, Jesús va entrar, va donar la mà a la xiqueta i ella es va alçar. La notícia del fet es va escampar per tota la regió.

MEDITACIÓ

Podeu llegir la paràfrasi de sor Isabel de Villena: Com el Senyor ressuscità una donzella, filla del príncep de la sinagoga.

* * * * *

Santa Maria Goretti, verge i màrtir (mem. ll.)

A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia 22 de juny (1535).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 6 de juliol

Santa Maria Goretti, verge i màrtir, que en el transcurs d'una infància difícil, ajudant a sa mare en les labors de la casa, es va distingir ja per la seua pietat. Quan no tenia més que dotze anys, va morir en defensa de la seua castedat a causa de les punyalades que li va assestar un jove que intentava violar-la quan estava sola a sa casa, pròxima a la localitat de Nettuno, a la regió del Laci, d'Itàlia. (1902)

2. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, santa Ciríaca, verge, màrtir en temps de l'emperador Dioclecià, que és objecte de gran veneració a Tropea, a Calàbria. (s. IV)

3. A Fiesole, a la regió italiana de la Toscana, sant Ròmul, diaca, celebrat com a primer màrtir d'esta ciutat. (s. inc.)

4. A Egipte, sant Sísoes, de sobrenom "el Gran", ermità, molt insigne per la perfecció amb què va practicar la vida monàstica. (c. 429)

5. A Escòcia, commemoració de sant Pal·ladi, bisbe, el qual, enviat des de Roma a Irlanda, va morir a Anglaterra, en la mateixa època en què sant Germà d'Auxerre combatia l'heretgia pelagiana. (432)

6. Al territori d'Armagh, a Irlanda, santa Monenna, abadessa del monestir de Killeevy, fundat per ella mateixa. (517)

7. A la regió de Condat, al massís del Jura, a Burgúndia, hui França, sant Just, monjo. (s. VI)

8. A la vora del Rin, a l'actual Alemanya, sant Goar, prevere, oriünd d'Aquitània, el qual, amb el suport del bisbe de Trèveris, va construir un hospital i un oratori per a rebre als pelegrins i proveir a la salvació de les seues ànimes. (s. VI)

9. A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia vint-i-dos de juny (1535).

10. També a Londres, beat Tomàs Alfield, prevere i màrtir, que va abjurar de la fe catòlica sota tortures; a pesar d'això va ser expulsat d'Anglaterra, però després, penedit, va tornar a la pàtria, i sota el regnat d'Isabel I, per haver divulgat una Apologia en favor dels catòlics, va patir a Tyburn el suplici del patíbul. (1585)

11. Enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Agustí Josep (Elies) Desgardin, monjo cistercenc i màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, en odi a la fe va ser tret del seu monestir de Sept-fontaines i tancat en una vella nau, en la qual, entregat a cura dels seus companys malalts, va morir també ell en contagiar-se. (1794)

12. A Orange, també a França, beata Susanna Àgueda (Maria Rosa) de Loye, verge de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonada juntament amb altres trenta-dos monges de diversos ordes i comunitats religioses, va perseverar fidel a la seua vocació monàstica, i va ser ella la primera, entre totes les condemnades a mort pels qui odiaven el cristianisme, a pujar impàvida al patíbul. (1794)

13. A Shuangzhong, prop de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pere Wang Zuolong, màrtir, que, en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, va ser penjat per negar-se a donar culte als ídols i a abjurar de la fe cristiana. (1900)

14. A Roma, beata Maria Teresa Ledochowska, verge, que, entregada totalment a la cura dels africans oprimits per l'esclavitud, va fundar l'Institut de Missioneres del Sodalici de Sant Pere Claver. (1922)

15. A Buenos Aires, a l'Argentina, santa Nazària (Ignàsia) de Santa Teresa de Jesús March Mesa, verge, nascuda a Espanya i emigrant amb la seua família a Mèxic, que, plena de zel missioner, va consagrar la seua vida a l'evangelització dels pobres i necessitats en diverses nacions d'Amèrica Llatina i va fundar l'Institut de les Missioneres Croades de l'Església. (1943). Canonitzada en 2018.

5 de juliol de 2026, diumenge XIV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: L'activitat política, al servici de la persona (2026, juliol 1)

DIUMENGE XIV / Cicle A

Lectura primera Za 9,9-10.13,1

El teu rei ve a tu, humil i muntat en un ase

Lectura de la profecia de Zacaries 

 

El Senyor diu: «Alegra’t, filla de Sió; exulta, filla de Jerusalem, perquè el teu rei ve a tu, just i victoriós, humil i muntat en un ase, en un pollí, fill de somera. Destruirà els carros de guerra d’Efraïm, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i trencarà els arcs dels guerrers. Proclamarà la pau a les nacions, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem de la terra».

Salm responsorial 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)

Vos exalçaré, Déu meu i rei meu,

beneiré el vostre nom per sempre.

Vos beneiré de dia en dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

R. Beneiré el vostre nom per sempre,

Déu meu i rei meu.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures. R.

Que vos enaltixquen les vostres criatures,

que vos beneïxquen els fidels;

que proclamen la glòria del vostre Regne

i parlen de la vostra potència. R.

Totes les paraules del Senyor són fidels,

les seues obres són obres d'amor.

El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,

redreça els qui han entrpessat. R.

Lectura segona Rm 8,9.11-13

Si per l'Esperit feu morir les obres del cos, viureu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Vosaltres no viviu segons la carn sinó segons l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en el vostre interior. I si algú de vosaltres no té l’Esperit de Crist, no és de Crist. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar a Jesús d’entre els morts, el mateix que va ressuscitar a Crist d’entre els morts donarà vida als vostres cossos mortals gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure segons la carn. Si viviu segons la carn, morireu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 11,25-30

Soc benèvol i humil de cor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.

Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats; jo vos donaré descans. Porteu el meu jou, aprengueu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre descans, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera».

A. El Senyor és compassiu i benigne, és bo per a tots, estima entranyablement tot allò que ha creat (Salm resp.). Eixa bondat de Déu es manifesta plenament en Jesucrist, en qui es va complir la profecia de Zacarías: «el teu rei ve a tu humil i muntat en un ase» (1 lect). Quan estiguem cansats i afligts per les vicissituds de la vida, acudim a ell plens de confiança responent a la crida que ens fa: «Veniu a mi», i aprenguem d'ell que és benèvol i humil de cor. Així, des de la sencillesa, podrem acollir la revelació de les coses de Déu (Ev).

B. Viure la santa alegria sentint-nos alliberats de l'esclavitud del pecat pel nostre rei. Este rei pacífic, just i misericordiós és el nostre Jesús, perquè la primera lectura i el salm ens preparen per a escoltar les paraules que Jesús ens diu en l'evangeli. Un savi i entés com a Sant Agustí va trobar en estes paraules la manera de llegir la Bíblia amb sentit, el va descobrir fent-se xicotet i va acabar trobant a Crist en tota l'Escriptura. El que a Sant Agustí el va portar a comprendre l'estil bíblic, una cosa que no va ocórrer en un primer moment malgrat tota la seua formació retòrica, va ser la senzillesa del discurs, o la manera de dir les coses sublims amb l'estil dels humils, una cosa que no entrava dins dels cànons establits en la cultura clàssica. Es complien les paraules de Jesús.

C. La fe, la confiança profunda en el Senyor, arrela amb més facilitat en els humils, precisament perquè estan oberts a deixar-se sorprendre per la presència de Déu i perquè desconfien de si mateixos i poden confiar-se en el Senyor. En moltes ocasions podem tindre la temptació de jutjar la fe dels senzills, la fe de molts germans nostres que es confien al Senyor amb oracions senzilles o amb pràctiques religioses més simples. Lluny de nosaltres esta temptació, perquè el Senyor es revela especialment a ells a fi que amb la seua fe confiada ens mostren que el més important no és tindre una perfecta comprensió del misteri que és Crist, sinó acceptar a Crist en la vida per a que ell ens revele el seu misteri. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Alberto Guerrero: Tres minuts amb les lectures del diumenge. 
• Missa d'À Punt (2026): Retrobar la innocència dels senzills (F. Pere Tarrés)
• Missa d'À Punt:  No em cal saber-ho tot (Jaume Casassas)

* * * * * 

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (mem. ll.).

Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]

Aniversari del naiximent de sant Francesc d’Assís (1182)

Aniversari de la defunció de l’escriptor Georges Bernanos (1948)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 5 de juliol

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau o "Barnabites", per a la renovació dels costums dels fidels cristians, i que a Cremona, a la regió italiana de Llombardia va volar a l'encontre del Salvador. (1539)

2. A Reggio Calàbria, també a la Itàlia actual, sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir. (s. I)

3. A Cirene, a Líbia, santa Cipril·la, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució sota Dioclecià va retindre a les seues mans durant molt de temps carbons cremant juntament amb encens, per a no fer l'efecte, si els tirava, de voler oferir culte als déus, i seguidament, esbocinats cruelment els seus membres, la seua ànima, engalanada amb la seua pròpia sang, va volar a l'encontre de l'Espòs. (s. IV)

4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Resurrecció i màrtir, cruelment turmentat pel monjo heretge Teodosi per haver-li reprovat la seua impietat i per haver defés el concili de Calcedònia contra els qui l'impugnaven. (451/452)

5. Commemoració de sant Domeci, de sobrenom "Metge", eremita a la muntanya Quros, a l'antiga Armènia, actual Turquia. (s. V)

6. A la muntanya Admirable, a Síria, santa Marta, mare de sant Simeó Estilita el Jove. (551)

7. Al monestir de Santa Maria de Terreti, pròxim a Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Tomàs, abat. (1000)

8. Al mont Athos, a Grècia, sant Atanasi, abat, humil i pacífic, que va establir a la Gran Laura una regla de vida cenobítica. (c. 1004)

9. A Wexford, a Irlanda, beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres, que en temps de la reina Isabel I, per la seua fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits, van ser penjats i esquarterats. (1581)

10. A Oxford, ciutat d'Anglaterra, beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Humfred Pritchard, tots els quals, també en temps de la mateixa reina Isabel I, per haver entrat el primer a Anglaterra com a sacerdot, i els altres per col·laborar amb ell, van ser condemnats a mort i van patir el suplici en el patíbul. (1589)

11. Prop de Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa de Hebei, santes germanes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, vèrgens i màrtirs, que, en la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, per a salvaguardar l'honor de la seua virginitat i la seua fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors i van morir llancejades pels seus botxins. (1900)

4 de juliol de 2026, dissabte XIII: Santa Isabel d'Aragó

DISSABTE DE LA SETMANA XIII / II

Santa Isabel d'Aragó

Oració col·lecta

Vós, Senyor, Déu de pau i de caritat,

donàreu a santa Isabel de Portugal [o d'Aragó]

la gràcia de reconciliar els desavinguts;

feu que, per la seua intercessió,

sapiam posar pau

per a poder ser anomenats fills vostres.

Lectura primera Am 9,11-15

Renovaré la vida del meu poble,

els plantaré en la seua terra

Lectura de la profecia d'Amós

Açò diu el Senyor:

«Aquell dia refaré la casa de David,

que està a punt de caure.

En repararé els clevills, n'alçaré les ruïnes,

i la reconstruiré com era abans,

per a que tornen a prendre possessió

d'allò que queda d'Edom

i de tots els altres pobles

que havien portat el meu nom.

Ho dic jo, el Senyor, i ho compliré.

Venen dies que el llaurador

seguirà de prop el segador,

i els qui trepitgen raïm

es trobaran amb els qui sembren.

Les muntanyes destil·laran most,

tots els tossals en regalaran.

Ho dic jo, el Senyor.

Renovaré la vida d'Israel, el meu poble:

reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran,

replantaran vinyes i beuran el seu vi,

cultivaran hortes i menjaran els seus fruits.

Els plantaré en la seua terra,

i no els arrancaran mai més

del país que jo els havia donat».

Ho diu el Senyor, el teu Déu.

Salm responsorial 84,9.11-12.13-14 (R.: 9)

Jo escolte què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble

i als qui l'estimen:

«Que no tornen a ser tan insensats».

R. Déu anuncia la pau al seu poble.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la justícia i la pau;

la fidelitat germinarà de la terra,

i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La justícia anirà davant d'ell,

encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 9,14-17

¿Poden estar de dol mentres l'espòs està amb ells?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres tenen el nóvio amb ells? Ja vindrà el dia en què se l'emportaran, i en eixe cas sí que dejunaran. 

Ningú apedaça un vestit vell amb tela nova: el pedaç estirarà el vestit i s'esgarrarà més. Ningú tira vi nou en odres vells: els odres es rebentarien i es llançarien a perdre, i el vi s'escamparia. El vi novell, el tiren en odres nous, i així es conserven els odres i el vi».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de juliol

Santa Isabel d’Aragó, reina de Portugal, admirable pel seu afany a aconseguir que reis enfrontats feren les paus i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa en el monestir de monges del Tercer Orde de les Clarisses d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat, i on va morir, quan s'esforçava per a aconseguir la reconciliació entre un fill i un net seus que estaven enfrontats. (1336)

2. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, sant Jocundià, màrtir. (s. inc.)

3. A la població de Vatan, pròxima a Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Laurià, màrtir. (s. III/IV).

4. A Cahors, també a Aquitània, sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Nola com a home humil de cor, fort en la gràcia i afable en la paraula. (s. V)

5. Prop de Langres, de nou a Aquitània, sant Valentí, prevere i eremita. (c. s. V)

6. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia Atrebatense, igualment hui França, santa Berta, abadessa, la qual, havent ingressat juntament amb les seues filles Gertrudis i Deotila en el monestir que ella mateixa havia fundat, passats uns anys es va retirar a una cel·la, on va viure en completa clausura. (c. 725)

7. A Erissos, a l'illa de Lesbos, trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina, que amb oracions, himnes i càntics de refinada composició va lloar Déu i va exaltar la Mare de Déu, la Verge immaculada i assumpta al cel. (740)

8. A Augsburg, ciutat de Baviera, actual Alemanya, sant Ulric o Udalric [o Ulderic], bisbe, il·lustre per la seua admirable abstinència, la seua generositat i les seues vigílies, que va morir nonagenari després d'haver exercit durant cinquanta anys el seu ministeri episcopal. (973)

9. Al monestir d‘Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia, també Alemanya actualment, inhumació del beat Bonifaci, bisbe, que, d'estirp règia, es va retirar primer a una Cartoixa, i elevat després a la seu episcopal de Belley i finalment a la de Canterbury, en ambdós llocs es va lliurar assíduament a cura del seu ramat. (1270)

10. A Florència, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Joan de Vespignano. (s. XIII/XIV)

11. A Dorchester, a Anglaterra, beats màrtirs Joan, prevere, cognomenat Corneli i admés poc abans en la Companyia de Jesús, i els seglars que amb ell col·laboraven, Tomàs Borgrave, Joan Carey i Patrici Salmon, tots els quals, en temps de la reina Isabel I, van glorificar junts a Crist amb el martiri. (1594)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars, que durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seua fidelitat a l'Església catòlica, i, després de passar per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. (1597)

13. A la regió dels hurons, al Canadà, sant Antoni Daniel, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver celebrat la Missa, i quan estava a la porta de l'església protegint els seus neòfits de l'atac d'uns pagans, va ser assagetat i finalment llançat al foc. La seua memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el 19 d'octubre. (1648)

14. A Mauriac, a França, beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Doménec, insigne per la seua entrega als pobres i als malalts, que durant la Revolució Francesa va defendre els sacerdots perseguits, als qui ajudava i visitava en la presó. (1836)

15. A la ciutat de Hengyang, a la província de Hunam, a la Xina, sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, en intentar protegir el Santíssim Sagrament de les torbes incontrolades, va morir després de ser apedregat i cremat viu, embolicat amb un llenç xopat en petroli. (1900)

16. A Torí, ciutat d'Itàlia, sant Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista, que es va entregar alegrement i amb tota la seua energia a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, afectat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. (1925). Canonitzat en 2025.

17. Al camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Josep Kowalski, màrtir, que en temps de guerra va ser empresonat per la seua fe en Crist i, després d'atroços turments, va consumar el martiri en aquell lloc. (1942)

18. Beata Maria Crucificada Curcio (1877-1957), verge, religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes Carmelitanes Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a Itàlia.