DIMARTS DE LA SETMANA XII / II
Lectura primera 2R 19,9b-11.14-21.31-35a.36
Vullc protegir esta ciutati la vullc salvar per mi mateix i per consideració a DavidLectura del segon llibre dels ReisEn aquells dies, Sennaquerib, rei d'Assíria, envià ambaixadors a Ezequies amb este encàrrec:«Digueu açò a Ezequies, rei de Judà: "No et fies tant del teu Déu, no penses que Jerusalem no caurà en les meues mans. Ja has sentit dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països: els han exterminat. ¿I creus que tu te n'escaparàs?"».Quan Ezequies va rebre la carta que li portaven els ambaixadors i la llegí, anà al temple del Senyor, la desplegà davant del Senyor i pregà d'esta manera:«Senyor, Déu d'Israel, que teniu per tron els querubins: Vós sou l'únic Déu, Senyor de tots els regnes del món, perquè vós heu creat el cel i la terra. Estigueu atent, Senyor, obriu els ulls, mireu què diu Sennaquerib, mireu com insulta el Déu viu amb esta carta que m'envia. És veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots estos pobles i els seus territoris. Han tirat al foc els seus déus, que no eren déus: eren obra de mans humanes, res més que fusta o pedra, i per això els han pogut destruir. Però vós, Senyor Déu nostre, salveu-nos de les mans de Sennaquerib; i tots els regnes de la terra reconeixeran que vós, Senyor, sou l'únic Déu».Després Isaïes, fill d'Amós, va enviar a Ezequies este missatge:«Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: "He escoltat la pregària que m'has fet denunciant a Sennaquerib: el Senyor, per tant, ha pronunciat esta sentència:
"La donzella, filla de Sió, Jerusalem,
et desprecia, es riu de tu;
la filla de Jerusalem
mou el cap amb aires de mofa.Perquè encara eixirà una resta de Jerusalem,
hi haurà sobrevivents a la muntanya de Sió.
L'amor ardent del Senyor de l'univers durà a terme esta obra".
Per este motiu, el Senyor diu al rei d'Assíria:
"No entrarà en esta ciutat;
no li llançarà ni una fletxa,
no l'atacarà amb escuts
ni alçarà contra ella un terraplé.
Se'n tornarà pel camí per on ha vingut,
sense haver entrat en esta ciutat.
Ho dic jo, el Senyor.
Vullc protegir esta ciutat i la vullc salvar
per mi mateix i per consideració a David, el meu servent"».
Aquella mateixa nit va eixir l'àngel del Senyor i va matar cent huitanta-cinc mil hòmens del campament dels assiris. Sennaquerib, rei d'Assíria, va alçar el campament i se'n va tornar a la seua residència de Nínive.
Salm responsorial 47,2-3ab.3cd-4.10-11 (R.: cf. 9d)
El Senyor és gran i molt digne de llaoren la ciutat del nostre Déu.El seu mont sant, tossal magnífic,és la delícia de tot el món.R. Déu ha fundat per a sempre la seua ciutat.La muntanya de Sió toca el cel,és la ciutat d'un gran rei;Déu, entre els palaus,destaca com un baluard. R.Déu nostre, evoquem el vostre amor,enmig del temple;la vostra glòria, com el vostre nom,arriba als confins de la terra,el vostre braç escampa justícia. R.
Al·leluia Jo 8,12
Diu el Senyor:«Jo soc la llum del món;el qui em seguix tindrà la llum de la vida».
Evangeli Mt 7,6.12-14
Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facenLectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«No doneu als gossos les coses sagrades ni tireu perles als porcs, perquè les xafaran i després encara es giraran per a destrossar-vos.
Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen; este és el resum de la Llei i dels Profetes.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que conduïx a la perdició, i són molts els qui entren per ella. Però és estreta la porta i dur el camí que conduïx a la vida, i són pocs els que la troben».
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 23 de juny
1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, a l'actual Turquia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb ànim seré van acceptar el martiri pel nom de Crist. (303)
2. Al monestir d'Ely, a Anglaterra oriental, santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa, que, filla de reis i així mateix reina de Northúmbria, després d'haver rebutjat per dos vegades el matrimoni, va rebre el vel monacal de mans de sant Wilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, on va dirigir maternalment les seues monges amb els seus exemples i consells. (679)
3. A Gwened [Vannes}, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Bili, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'eixa ciutat. (c. 914)
4. A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Lanfranc, bisbe, home de pau, que va patir molt per fomentar la reconciliació i la concòrdia en la seua comunitat. (1194)
5. A Onhaye, a Hainaut, a l'actual Bèlgica, sant Valeri, prevere, que va ser mort a colps de rem, mentre travessava el riu Mosa, per un prevere a qui recriminava els seus mals costums. (1199)
6. A Oignies, també a Hainaut, però a França ara, beata Maria, que, dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure en una cel·la, i després va iniciar i va reglamentar l'institut anomenat de les "Beguines". (1213)
7. A l'erm de Valmanente, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1496)
8. A Londres, a Anglaterra, sant Tomàs Garnet, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi dels Anglesos de Valladolid, a Espanya, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dos vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, ajusticiat a Tyburn. (1608)
9. A Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs clergues, i a reconciliar amb Déu als presos empresonats i als condemnats a mort. (1860)
10. A Alatri, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, que va portar una vida humil i oculta, i va mostrar constantment la seua caritat atenent els malalts, especialment els pobres. (1945)
