25 de gener de 2026, diumenge III: Diumenge de la Paraula de Déu

DIUMENGE III / Cicle A

Diumenge de la Paraula de Déu


Lectures de la missa:


Lectura primera Is 8,23b-9,3

A la Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum

Lectura del llibre d'Isaïes

En temps passat, el Senyor va humiliar el país de Zabuló i el país de Neftalí, 
però després ha cobert de glòria el camí del Mar, 
l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.  
 
El poble que avançava a fosques 
ha vist una gran llum, 
una llum ha resplandit 
per als qui vivien en el país tenebrós. 
Els heu omplit de goig, 
d’una alegria immensa; 
s’alegren davant de vós com la gent en la sega, 
com fan festa els vencedors quan repartixen el botí. 
 
El jou que li pesava, 
la barra que duia al muscle 
i la vara del seu opressor: 
tot ho heu trossejat com el dia de Madian.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,
¿qui em pot fer por?
El Senyor em guarda la vida,
¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitge amb tota l'ànima:
poder viure en la casa del Senyor 
cada dia de ma vida,
assaborir la dolçor del Senyor 
i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius
voré la bondat del Senyor.
¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!
¡Armat de valor! ¡Espera en el Senyor! R.

Lectura segona 1C 1,10-13.17

Poseu-vos d'acord i que no hi haja divisions entre vosaltres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, vos demane que estigau d’acord en tot i que no hi haja divisions entre vosaltres; estigau ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloe m’han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vullc dir que cada u de vosaltres afirma: «Jo soc partidari de Pau», «jo, d’Apol·ló», «jo, de Cefes», «jo, de Crist». ¿Com és això? ¿Crist està dividit? ¿És que han crucificat a Pau per vosaltres o vos han batejat en el nom de Pau? Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’Evangeli, però sense recórrer a paraules de sabuts, que farien perdre valor a la creu de Crist.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús anunciava la Bona Nova del Regne,
i curava, entre la gent, totes les malalties.

Evangeli Mt 4,12-23

Anà a viure a Cafarnaüm,
perquè s'havia de complir allò que havia anunciat Isaïes

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús va saber que Joan havia sigut empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, en la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: 
 
«País de Zabuló i país de Neftalí, 
camí del mar, l’altra banda del Jordà, 
Galilea dels pagans; 
el poble que vivia a fosques 
ha vist una gran llum, 
una llum ha resplandit 
per als qui vivien en el país tenebrós». 
 
Des d’aquell temps, Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop».
Vorejant el llac de Galilea, va vore dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant les xàrcies a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Vingueu darrere de mi, i vos faré pescadors d’hòmens». Immediatament abandonaren les xàrcies i el seguiren. Més enllà va vore uns altres dos germans: Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Anaven en la barca amb son pare, repassant les xàrcies, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i el seguiren. I Jesús anava per tot Galilea, ensenyant en les sinagogues, anunciant la Bona Nova del Regne i curant, entre la gent, totes les malalties. 
 
A. L'Evangeli de sant Mateu fa referència sovint a l'Antic Testament, presentant com les profecies es van complint en Jesucrist. Així el text evangèlic de hui ens presenta a Jesús que se'n va a viure a Cafarnaüm, al costat del llac, al país de Zabuló i Neftalí que «ha vist una gran llum, una llum resplandix per als qui vivien en el país tenebrós» (1 lect). Eixa llum que Crist emet amb la predicació: «Convertiu-vos, que el regne del cel està prop», i que va il·luminar els primers deixebles, que abandonaren les xàrcies i se n'anaren amb ell. Eixa llum i esperança amb la qual curava entre la gent totes les malalties (Ev).

B. Mateu és l'evangeliste escriba que narra a Jesús subratllant el compliment de les Escriptures de l'Antic Testament. Per això, per a contar el començament de la predicació de Jesús, recorda la promesa del profeta Isaïes sobre Galilea, este lloc perifèric i fronterer, quasi oblidat, al qual li arribarà una llum. Sant Pau ens recorda la importància de la unitat entre nosaltres i com Déu havia triat a gent que no comptava per a formar part d'aquelles primeres comunitats amb les quals va anar creixent l'Església. Jesús vol establir relacions familiars i fraternes, per això els crida de dos en dos com a germans que són. La paraula de Déu vol il·luminar les nostres foscors per a que ens trobem amb el seu amor.


Diumenge de la Paraula de Déu


* * * * *
Acaba l'Octavari de Pregària per la unitat dels cristians.

Aniversari del naiximent de Ramon Llull (1233)

MARTIROLOGI ROMÀ

2. Commemoració de sant Ananies, deixeble del Senyor, que a Damasc va batejar a sant Pau. (s. I)

3. A Pozzuoli, a la regió hui italiana de Campània, sant Artemas, màrtir. (s. III/IV)

4. A Cartago, actual Tunísia, sant Agileu, màrtir, en l'aniversari de mort del qual sant Agustí va oferir, en el seu honor, un sermó al poble en la seua basílica. (s. III/IV)

5. A la ciutat de Nazianz, a la regió de Capadòcia, hui Turquia, mort de sant Gregori, bisbe, la memòria del qual se celebra el dia 2 de gener(379)

6. Commemoració de sant Bretanió, bisbe de Tomis, a Escítia, actual Romania, que es va oposar enèrgicament a l'emperador arrià Valent i es va distingir per la seua santedat i pel seu zel en defensa de la fe catòlica. (s. IV)

7. A Tabenna, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Palemó, anacoreta, home assidu a l'oració i de gran austeritat, que va ser mestre de sant Pacomi(s. IV)

8. A Clarmont, al territori d'Aquitània, actualment França, sant Prejecte [o Projecte o Priest], bisbe, i Amarí, home de Déu, que van ser assassinats pels notables de la ciutat. (676)

9. A Marchiennes, a Fiandre, també a la França actual, sant Popó, abat dels monestirs d'Stavelot i Malmedy, que va difondre en molts cenobis de Lotaríngia l'observança de Cluny. (1048)

10. A Ulm, ciutat de Suàbia, hui Alemanya, beat Enric Seuse, prevere de l'Orde de Predicadors, que va suportar pacientment molts contratemps i malalties, va compondre un tractat sobre la saviesa eterna i va predicar assíduament sobre el Nom de Jesús. (1366)

11. Al lloc d'Amandola, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, beat Antoni Migliorati, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí(1450)

12. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beata Arcàngela (Leonor) Girlani, verge de l'Orde del Carmepriora del convent de Parma i fundadora del cenobi de Màntua. (1495)

13. Beat Francesc Zirano (1563- Alger, Algèria 1603). Sacerdot de l'Orde dels Frares Menors Conventuals, assassinat per odi a la fe.

14. A Tortosa, a Espanya, beat Manuel Domingo i Sol, prevere, que va instituir la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús, per a fomentar les vocacions sacerdotals. (1909)

15. A Alessandria, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Maria Antònia (Teresa) Grillo, religiosa, que, en quedar viuda, va assumir amb misericòrdia les necessitats dels pobres i, després de vendre totes les seues possessions, va fundar la Congregació de Germanetes de la Divina Providència(1944)

16. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Antoni Świadek, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per defendre la fe davant dels qui seguien doctrines que negaven la dignitat humana i cristiana, va adquirir una corona immarcescible. (1945)


24 de gener de 2026, dissabte II: Sant Francesc de Sales

DISSABTE DE LA SETMANA II / II

Sant Francesc de Sales


Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu volgut que el bisbe sant Francesc de Sales 
es fera tot per a tots, 
buscant el bé dels hòmens; 
concediu-nos que, seguint el seu exemple, 
manifestem la suavitat del vostre amor 
en el servici dels nostres germans.

Lectura primera 2S 1,1-4,11-12.17.19.23-27

¡Ah, com han caigut els valents!

Comença el segon llibre de Samuel

Saül ja estava mort quan David va tornar de la seua campanya contra els amalequites. Feia dos dies que David es trobava a Siclag. El tercer dia, va arribar un home de l'exèrcit de Saül, amb els vestits esgarrats i el cap cobert de pols en senyal de dol. Quan va arribar davant de David es prosternà als seus peus. David li preguntà: «D'on vens?» Ell respongué: «Soc un fugitiu de l'exèrcit israelita». David li demanà: «Explica'm què ha passat». Ell digué: «Tots els combatents hem fugit i molts han mort. També han mort Saül i el seu fill Jonatan».
David es va esgarrar els vestits, i tots els seus hòmens feren igual. Ploraren i dejunaren fins a la vesprada, en senyal de dol, per Saül, pel seu fill Jonatan i per tots els del poble del Senyor, de la casa d'Israel, que havien caigut morts en la guerra. I David va entonar este cant de dol per Saül i pel seu fill Jonatan: 
 
«La glòria d'Israel ha mort en les altures.
¡Ah, com han caigut els valents!
Saül i Jonatan, amables i templats,
inseparables en la vida i en la mort,
més lleugers que les àguiles,
més forts que els lleons!
Filles d'Israel, ploreu per Saül,
que vos vestia de púrpura i de teles fines,
i vos guarnia d'or els vestits.
¡Ah, com han caigut els valents, en ple combat!
Jonatan ha mort en les altures.
¡Quina pena tinc per tu,
germà meu Jonatan,
que tanta gràcia em feies!
El teu amor m'era més dolç
que el de les enamorades.
¡Ah, com han caigut els valents,
i han sucumbit les bones armes!»

Salm responsorial 79,2-3.5-7 (R.: 4b)

Pastor d'Israel, escolteu-nos,
vós que guieu com un ramat els fills de Josep.
Vós que teniu querubins per carrossa,
resplandiu davant d'Efraïm,
de Benjamí i de Manasés;
desperteu el vostre poder,
vingueu a salvar-nos.

R. Senyor, que ens il·lumine la vostra mirada
i serem salvats.

Senyor, Déu de l'univers,
¿quant de temps estareu irritat
contra el poble que vos suplica?
Hem menjat pa de llàgrimes,
hem begut llàgrimes a glops.
Ens heu enfrontat amb els veïns,
els enemics es burlen de nosaltres. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor
i acollirem les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mc 3,20-21

Deien de Jesús: «Se’n va del cap».
 Lectura de l'evangeli segons sant Marc 
 
En aquell temps, Jesús va anar cap a casa, i tornà a reunir-se tanta gent, que no podien ni menjar una llesca de pa; i quan els seus ho van saber, acudiren per a endur-se'l, perquè deien: «Se’n va del cap». 
 
* * * * *

Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.)Patró dels periodistes.

    Memòria de sant Francesc de Sales, bisbe de Ginebra i doctor de l'Església. Verdader pastor d'ànimes, va aconseguir fer tornar a la comunió catòlica a molts germans que s'havien separat, i amb els seus escrits va ensenyar als cristians la devoció i l'amor a Déu. Va fundar, juntament amb santa Joana de Chantal, l'Orde de la Visitació, i a Lió va entregar humilment la seua ànima a Déu el 28 de desembre de 1622. Va ser sepultat a Annecy, a França, el dia de hui. (1622)

  • Papa Francesc: Totum amoris est (2022)
  • J.M. Bausset: Sant Francesc de Sales (2015)

Sèptima jornada de Pregària per la unitat dels cristians

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de gener

2. A Foligno, ciutat de l'Úmbria, sant Felicià, a qui es considera el primer bisbe d'esta regió italiana. (c. s. III)

3. Al territori de Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Sabinià, màrtir(s. III)

4. A Antioquia de Síria, actualment a Turquia, passió de sant Babila, bisbe, el qual, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, va glorificar a Déu moltes vegades amb suplicis i turments, i va acabar gloriosament la seua vida carregat de cadenes, amb les quals va demanar que l'enterraren. Es conta que amb ell van patir tres jóvens, Urbà, Prilidià i Epoloni, als quals havia instruït en la fe de Crist. (250)

5. A Cingoli, lloc del Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, sant Exuperanci, bisbe(c. s. V)

6. A Binasco, prop de Milà, a la regió també italiana de Llombardia, beata Paula Gambara Costa, viuda, que va pertànyer al Tercer Orde Regular de Sant Francesc i es va distingir per la paciència amb què va suportar al seu violent espòs fins a aconseguir la seua conversió, així com per la caritat exquisida que va demostrar cap als pobres. (1515)

7. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Ireland, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Joan Grove, el seu ajudant, els qui, durant el regnat de Carles II, acusats falsament de sedició, van patir a Tyburn el martiri per la seua fe en Crist. (1679)

8. Al lloc de Sainville, a la regió de Chartres, a França, beata Maria Poussepin, verge, fundadora de l'Institut de Germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació de la Santíssima Mare de Déu, per a ajudar els pastors d'ànimes en la formació de les jóvens i per a l'assistència de pobres i malalts. (1744)

9. A Pratulin, a la regió de Siedlce, a Polònia, beats Vicent Lewoniuk i dotze companys*, màrtirs, que, ferms davant les amenaces i afalacs dels quals volien apartar-los de l'Església catòlica, van ser assassinats o ferits mortalment per haver-se negat a entregar les claus de la parròquia. (1874)
 
*Els noms són: beats Daniel Karmasz, Lluc Bojko, Bertomeu Osypiuk, Honofri Wasiluk, Felip Kiryluk, Constantí Bojko, Miquel Nicèfor Hryciuk, Ignasi Franczuk, Joan Andrzejuk, Constantí Lubaszuk, Màxim Hawryluk i Miquel Wawrzyszuk.

10. A Roma, beat Timoteu (Josep) Giaccardo, prevere, que va instruir molts deixebles en la Pia Societat de Sant Pau, per a anunciar l'Evangeli amb un apropiat ús dels instruments de comunicació social. (1948)

23 de gener de 2026, divendres II

DIVENDRES DE LA SETMANA II / II


Lectura primera 1S 24,3-21

No alçaré la mà contra Saül,
perquè és l'Ungit del Senyor

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Saül va prendre tres mil hòmens escollits de tot Israel, i va anar a perseguir a David i els seus hòmens cap a les roques dels Cabirols. Va arribar als corrals del ramat, on hi ha una cova vora el camí. Saül hi va entrar per a fer les seues necessitats, però justament David amb els seus hòmens estava en el fons de la cova.
Els hòmens de David li digueren: «Este és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: "Posaré el teu enemic en les teues mans i podràs fer-ne el que vullgues"». David es va acostar d'amagat i va tallar la punta de la capa de Saül. Una volta l'hagué tallada, sentí remordiment d'haver-ho fet i va dir als seus hòmens: «Déu me'n guarde, de fer cap mal al meu rei, l'Ungit del Senyor. No alçaré la mà contra ell, perquè és l'Ungit del Senyor». Amb estes paraules David va dissuadir els seus hòmens i no els permeté que es llançaren sobre Saül.
Saül va eixir de la cova i va tornar al camí. Després va eixir David i va cridar darrere de Saül: «¡Rei, senyor meu!» Saül es girà i David s'agenollà i es prosternà amb el front a terra. Després digué a Saül: «¿Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Hui has vist amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat en les meues mans dins de la cova. Em deien que et matara, però no he volgut fer-ho. He pensat que jo no he d'alçar la mà contra el meu rei, perquè és l'Ungit del Senyor. Fixa't, pare meu, tinc a la mà la punta de la teua capa. T'he tallat la punta de la capa, però no t'he volgut matar. Tingues clar, per tant, que no he fet res de mal, ni soc un rebel, ni t'he faltat en res. Eres tu qui vas a la caça de la meua vida per a matar-me. Que el Senyor faça de jutge entre tu i jo. Que em faça justícia; jo no em faré justícia amb les meues pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: "La condemna, se la donen els mateixos culpables". No, no em faré justícia amb les meues pròpies mans. ¿Contra qui ha eixit en campanya tot un rei d'Israel? A qui perseguixes? Un gos mort, una puça. Que el Senyor siga el nostre jutge, que examine i defenga la meua causa i em deslliure de les teues mans».
Quan David acabà de dir tot açò, Saül preguntà: «David, fill meu, ¿és de deveres la teua veu?» I arrancà a plorar. Després digué a David: «Tens raó: tu sempre m'has fet bé; jo, en canvi, sempre t'he fet mal. Hui m'has demostrat a on arriba la teua bondat: el Senyor m'havia posat en les teues mans, però tu no has volgut matar-me. Quan algú atrapa el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompense açò que has fet hui per mi. Jo sé ben cert que tu seràs rei, i que el regne d'Israel es consolidarà en les teues mans».

Salm responsorial 56,2.3-4.6 i 11 (R.: 2a)

Misericòrdia, Déu meu,
misericòrdia,
refugi de la meua vida;
a l'ombra de les vostres ales em resguarde,
fins que acaben les insídies.

R. Misericòrdia, Déu meu,
misericòrdia

Clame al Déu Altíssim,
al Déu que em fa tant de bé.
Del cel m'enviarà la salvació,
confondrà els qui m'acacen;
m'enviarà el seu amor fidel. R.

Siga exalçada la vostra glòria, Déu meu,
per damunt del cel i de tota la terra.
El vostre gran amor arriba al cel,
i la vostra fidelitat, als núvols. R.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Mc 3,13-19

Jesús va convocar els que ell va voler per a que estigueren al seu costat

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc 
 
En aquell temps, Jesús va pujar a la muntanya, va convocar els que ell va voler, i anaren amb ell. 
D'esta manera va designar els Dotze, per a que estigueren al seu costat i per a enviar-los a predicar, amb poder d'expulsar dimonis. 
Els Dotze eren Simó, a qui donà el nom de Pere; Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, als quals donà el nom de Boanerges, que vol dir fills del tro; els altres eren Andreu, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar. 
 
* * * * *
Sant Ildefons o Alfons, bisbe (mem. ob.)

Sant Francesc Gil de Frederic, prevere i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Sexta jornada de Pregària per la unitat dels cristians.

Aniversari del naiximent de sant Vicent Ferrer (València 1350)

Aniversari de la butla pontifícia del papa Alexandre VI, Roderic de Borja, per la qual reconeixia la universitat creada amb les noves Constitucions de l'Estudi General (1501)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 23 de gener

A la ciutat de Toledo, a la Hispània Tarraconense, sant Ildefons [o Alfons], que va ser monjo i rector del seu cenobi, i després elegit bisbe. Autor fecund de llibres i de textos litúrgics, es va distingir per la seua gran devoció a la santíssima Mare de Déu. (667)

Va nàixer a Toledo, de família noble, cap a l'any 606. Jove encara, va professar com a monjo a Agalí, monestir famós de l'Espanya visigoda, prop de la ciutat de Toledo. L'any 657 va succeir sant Eugeni a la seu metropolitana. Va ser un defensor insigne de la virginitat de la Mare de Déu i de la doctrina verdadera sobre el baptisme. Va morir el 23 de gener de 667. El seu cos va ser tralladat a Zamora.

2. A Cesarea de Mauritània, a l'actual Algèria, sants màrtirs Severià i Àquila, esposos, que van ser cremats vius. (s. III)

3. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, santa Emerenciana, màrtir(c. s. IV)

4. A Ancira [Ankara], ciutat de Galàcia, hui Turquia, sants Clement [o Climent], bisbe, i Agatàngel, màrtirs(s. IV)

5. A Teano, a la regió hui italiana de Campània, commemoració de sant Amassi, bisbe(c. 356)

6. A Dampierre, prop de Besançon, a Borgonya, actualment França, sant Mainbod, oriünd d'Irlanda, el qual, pelegrí i eremita, va ser assassinat per uns lladres. (c. s. VIII)

7. A la ciutat de Seül, a Corea, sant Andreu Chong (Tyong) Hwagyong, catequista i màrtir, que va col·laborar amb el sant bisbe Llorenç Imbert, fent de la seua casa un refugi per als cristians i, per esta raó, va ser ferit cruelment i estrangulat en la presó. (1840)

entrada destacada

25 de gener de 2026, diumenge III: Diumenge de la Paraula de Déu

DIUMENGE III / Cicle A Diumenge de la Paraula de Déu Lectures de la missa: Lectura primera Is 8,23b-9,3 A la Galilea dels pagans, el poble h...

entrades populars