21 de març de 2026, dissabte IV de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: ¿què diem de Jesús?

Oració col·lecta

Que l’acció de la vostra misericòrdia, Senyor,

moga els nostres cors,

ja que sense vós

no vos podem complaure.

Per Crist, Senyor nostre.

Lectura primera Jr 11,18-20

Jo era com un corder mans que porten a matar

Lectura del llibre de Jeremies

Senyor, m'heu fet saber, i ara ja sé,

m'heu fet vore les seues intrigues. 

Jo, com un corder mans que porten a matar,

no sabia que conspiraven contra mi i deien:

«Talem l'arbre en ple vigor,

arranquem-lo de la terra dels vius

i que ningú recorde més el seu nom».

Senyor de l'univers, que jutgeu segons dret 

i proveu el cor i la ment:

que veja com feu justícia,

jo que vos he confiat la meua causa.

Salm responsorial 7,2-3.9bc-10.11-12 (R.: 2a)

Senyor, Déu meu, en vós trobe refugi;

salveu-me dels perseguidors, allibereu-me,

que si algú, com un lleó, m'arrapa la vida,

¿qui la rescatarà, qui la salvarà?

R. Senyor, Déu meu, en vós trobe refugi.

Feu-me justícia, Senyor,

perquè soc honrat i no tinc culpa.

Ja n'hi ha prou de la malícia dels malvats!

Vós, Déu just, doneu raó a l'innocent,

vós que proveu el cor i la ment. R.

Déu és l'escut que em protegix,

el salvador dels rectes de cor.

Déu jutja segons dret,

Déu s'imposa cada dia. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Jo 7, 40-53

El Messies, ¿ha de vindre de Galilea?

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, alguns del poble, que havien oït estes paraules de Jesús, començaren a dir: «Este és realment el Profeta»; uns altres deien: «És el Messies»; però uns altres preguntaven: «El Messies, ¿pot vindre de Galilea? ¿No diu l'Escriptura que "serà descendent de David i vindrà de Betlem, el poble de David"?» I la gent es va dividir per causa d'ell. Alguns volien arrestar-lo, però ningú li va posar les mans damunt.

Els guardes del temple tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i estos els preguntaren: «¿Per què no l'heu portat?» Ells els respongueren: «No ha parlat mai ningú com este home». Els fariseus replicaren: «Vosaltres ¿també vos heu deixat enganyar? ¿És que alguna autoritat o algun fariseu ha cregut en ell? Eixa gentola, que no coneix la Llei, està maleïda».

U del sanedrí, Nicodem, que al principi havia visitat a Jesús, preguntà: «¿És que la nostra Llei permet jutjar a algú sense haver-lo escoltat i sense saber què ha fet?» Ells li objectaren: «¿Tu també eres galileu? Estudia l'Escriptura i voràs com de Galilea no pot eixir cap profeta». I cada u se n'anà a sa casa.

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor,

esta ofrena de reconciliació,

i amb la força del vostre amor

inclineu cap a vós la nostra voluntat,

encara que siga rebel.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que els vostres sagraments ens purifiquen, Senyor,

i en el seu poder salvador ens facen agradables. 

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Protegiu, Senyor, el vostre poble

que es prepara per a les festes de Pasqua

i acompanyeu-lo amb l'abundància de la vostra gràcia,

per a que a través dels consols terrenals

siguen guiats als béns eterns.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

Sant Justinià de València, bisbe.

Dia Mundial de la Poesia.

• Papa Francesc: Poesia i discerniment (2017)

Dia Internacional dels Boscos.

Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial.

• Paraula del dia: primavera (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de març

1. A Egipte, sant Serapió, anacoreta. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs d'Alexandria d'Egipte, que en temps de l'emperador Constanci i del prefecte Filagri, van ser sacrificats el Divendres Sant de la Passió del Senyor, en irrompre els arrians i els pagans en diverses esglésies. (339)

3. A Lauconne, a la regió de Lió, a la França actual, mort de sant Lupicí, abat, que juntament amb el seu germà sant Romà, va observar en els boscos del Jura les regles monàstiques. (480)

4. A Irlanda, sant Endeu [o Enda], abat, que a l'illa d'Aran va fundar un cenobi tan cèlebre, que, per la seua fama, esta illa va ser anomenada "dels Sants". (c. 542)

5. A Montecassino, a l'actual Itàlia, mort de sant Benet, abat, la memòria del qual se celebra el dia 11 de juliol. (547)

Fins a la reforma de 1969, Sant Benet se celebrava este dia de la seua mort: 21 de març. La diada es traslladà a l’11 de juliol, per a evitar que caiguera durant la Quaresma. Els benedictins i cistercencs, però, a més de l’11 de juliol, també el celebren hui com el “traspàs del Pare Sant Benet”.

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, passió de sant Jaume, conegut pel sobrenom de "Confessor", que va lluitar valentament a favor del culte de les santes imatges i va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (c. 824)

7. A Valence, a la regió de Vienne, a França, sant Joan, bisbe, que primer va ser abat de Bonnevaux, i després, elegit per a la seu episcopal, va patir moltes contrarietats en defensa de la justícia, i va ajudar generosament els pobres i els mercaders arruïnats. (c. 1145)

Sant Nicolau de Flüe

8. A la regió muntanyenca comunament dita Ranft, al costat de Sachseln, a Suïssa, sant Nicolau de Flüe, que, per inspiració divina, desitjós d'un altre gènere de vida, va deixar l'esposa i els deu fills, i es va retirar a la muntanya per a abraçar la vida d'anacoreta, en la qual va arribar a ser cèlebre per la seua dura penitència i menyspreu del món. Solament una vegada va eixir de la seua cel·la, i va ser per a calmar amb una breu exhortació els qui estaven a punt d'enfrontar-se en una guerra civil. (1487) Patró de Suïssa.

9. A Dorchester, a Anglaterra, beat Tomàs Pilchard, prevere i màrtir, home docte i mans, que en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot. Amb ell es commemora també el beat Guillem Pike, màrtir, d'ofici fuster, que en la mateixa ciutat i en dia desconegut, sota el mateix regnat va ser esquarterat amb gran crueltat per haver-se reconciliat amb l'Església Romana. (1591)

10. A York, també a Anglaterra, beat Mateu Flathers, prevere i màrtir, que havent sigut alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, en temps del rei Jaume I, va ser esquarterat viu per la seua fidelitat a Crist. (1608)

11. A Ronco Scrivia, lloc de la regió italiana de Ligúria, beata Beneta Cambiagio Frassinello, que, d'acord amb el seu marit, espontàniament va renunciar a la vida conjugal i va fundar l'Institut de Germanes Benedictines de la Providència, per a la instrucció cristiana de jóvens pobres i abandonades. (1858)

20 de març de 2026, divendres IV de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: elegir el camí del just perseguit o el dels perseguidors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós doneu l’ajuda convenient a la debilitat humana;

feu que acollim amb alegria

i reproduïm en la nostra conducta

els efectes de la vostra gràcia.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Sa 2,1a.12-22

Condemnem-lo a una mort vergonyosa

Lectura del llibre de la Saviesa

Els malvats van errats quan diuen entre ells:

«Posem un parany al just; ens molesta i està contra tot el que fem; ens retrau que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneiximent de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees; només de vore'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seua vida és diferent de la dels altres i camina per sendes estranyes. Ens té per moneda falsa i s'aparta dels nostres camins com de la pesta. Diu que el final dels justs serà afortunat i presumix de tindre a Déu com a pare. A vore si les seues paraules són veres, comprovem quin serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si sap suportar els mals; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu l'auxiliarà».

Així pensen ells, però van errats. La malícia els encega. Desconeixen els designis secrets de Déu; per això no esperen la recompensa d'una vida santa, ni creuen que Déu premie les ànimes irreprensibles.

Salm responsorial 33,17-18.19-20.21 i 23 (R.: 19a)

El Senyor s'enfronta als malvats,

en la terra es perdrà el seu record.

Als qui clamen, el Senyor els escolta

i els trau de tots els perills.

R. El Senyor s'acosta als cors afligits.

El Senyor s'acosta als cors afligits,

i sutura els cors trencats.

El just patix molts mals,

però el Senyor sempre l'allibera. R.

Vetla per tots els seus ossos,

no en trencaran ni u.

El Senyor rescata els seus servents,

no acusarà els qui confien en ell. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 7,1-2.10.25-30

Volien agarrar-lo, però encara no havia arribat la seua hora

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea: no volia anar a Judea, perquè els jueus volien matar-lo. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els familiars de Jesús ja havien pujat a Jerusalem per a assistir a la festa, ell també hi va pujar, però d'incògnit, no a la vista de tots.

Alguns de Jerusalem comentaven: «¿No és este el que volien matar? ¿Com és que parla obertament i no li diu res ningú? ¿És que l'han reconegut com a Mesies les nostres autoritats? Però quan arribarà el Mesies, no sabrà ningú d'on és; d'este, en canvi, sí que ho sabem». 

I Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc; encara que, de fet, no he vingut pel meu compte, sinó que m'envia aquell que és veraç, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell el qui m'ha enviat». 

Per això volien agarrar-lo, però ningú li va posar les mans damunt, perquè encara no havia arribat la seua hora. 

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Que este sacrifici, Déu totpoderós,

ens purifique amb la seua força

i ens permeta arribar renovats a les celebracions de Pasqua,

inici de la nostra salvació.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, que este sagrament,

que marca el pas de l'antiga aliança a la nova,

ens despulle de l'home antic

i ens renove en esperit.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Mireu amb bondat, Senyor, els vostres fidels,

i protegiu amb la vostra ajuda benèvola

els que confien en la vostra misericòrdia.

Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

L'Evangeli de hui és clar, ¿no? Jesús estava amagat estos darrers dies perquè la seua hora encara no havia arribat; però Ell sabia quin seria el seu final, quin seria el seu propòsit. Jesús va ser perseguit. Ell certament «sabia quin seria el seu final». Les persecucions comencen de seguida, quan «al començament de la seua predicació torna al seu país, va a la sinagoga i predica». Aleshores, «immediatament després d'una gran admiració, comencen» les murmuracions. Però sabem d'on ve això. Este és u de nosaltres. ¿Però amb quina autoritat ens ve a ensenyar? ¿On va estudiar? El desqualifiquen! És la mateixa història, ¿no? —¡Però sabem d'on és este! Però, quan Crist vinga, ningú no sabrà d'on és. En una paraula, és la mateixa actitud de sempre: «desacrediten el Senyor, desacrediten el profeta per a llevar-li autoritat». (Homilia Santa Marta, 4 d'abril de 2014)

* * * * *

Dia Internacional de la Felicitat

Aniversari del naiximent del papa Lleó XIII (1810)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de març

1. Commemoració de sant Arquip, company de l'apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs. (s. I)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants Pau, Ciril i altres, màrtirs. (s. inc)

3. A Metz, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Urbici, bisbe. (c. 450)

Sant Martí de Braga

4. A Braga, ciutat de Portugal, sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia, conegut pel sobrenom de "Dumenc" per haver regit primer la seu de Dumium [Dume], des de la qual va passar després a la de Braga, on amb el seu zel i predicació, van abandonar els sueus d'eixa diòcesi l'heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. (c. 579)

5. A l'illa de Farne, a Northúmbria, actual Anglaterra, trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que en el seu ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans havia demostrat al monestir i a l'erm, i va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. (687)

6. A l'abadia de Fontenelle, a Nèustria, hui França, sepultura de sant Volfram, qui, sent monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, tornat a l'esmentada abadia, va descansar allí en la pau del Senyor. (c. 700)

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d'Apol·lònia, a Macedònia, actual Albània, que, per donar culte a les santes imatges, va ser enviat a l'exili per l'emperador Lleó l'Armeni. (733)

8. A la laura de Sant Sabas, a Palestina, martiri de vint sants monjos, asfixiats amb fum a l'església de la Mare de Déu pels sarraïns, que havien assaltat el monestir. (797)

9. A Siena, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Ambròs Sansedoni, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tots. (1287)

10. A Praga, a Bohèmia, hui Txèquia, sant Joan Nepomucé, prevere i màrtir, que per defendre l'Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV, i sotmés a turments i tortures, encara amb vida va ser llançat al riu Moldava. (1393)

11. A Màntua, a la regió italiana de Llombardia, beat Baptista Spagnoli, prevere de l'Orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar el mateix Orde, del qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. (1516)

12. A Florència, ciutat de la Toscana, també a Itàlia, beat Hipòlit Galantini, fundador de l'Associació de la Doctrina Cristiana de sant Francesc d'Assís, que va realitzar una destacadíssima labor en la instrucció catequètica dels xiquets i de la gent senzilla. (1619)

13. A Ernée, a la regió de Mayenne, a França, beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va entregar a la cura dels xiquets i els malalts, i que, per haver ocultat dels perseguidors a sacerdots durant la Revolució Francesa, va ser morta a espasa. (1794)

14. A Tarragona, beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus vexacions i, acusat falsament, va ser relegat a l'illa d'Eivissa i abandonat per tots. (1872)

15. A Bilbao, ciutat del País Basc, santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Serventes de Jesús de la Caritat, a les quals va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. (1912)

• J.M. Bausset: Santa Josepa del Cor de Jesús (2015)

16. A Lviv, a Ucraïna, sant Josep Bilczewski, bisbe, que es va dedicar amb gran caritat a l'edificació dels costums i a la instrucció del clero i del poble de ritu llatí, i en l'atroç temps de guerra que va assolar aquella regió va fer quant era a la seua mà per a ajudar els pobres i necessitats. (1923) Canonitzat en 2005.

19 de març de 2026, dijous: Sant Josep

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Solemnitat

Sant Josep és com Abraham i com el patriarca Josep, justs que saben esperar i confiar en l'obra salvadora de Déu. El fet que Jesús fora concebut virginalment per obra de l'Esperit Sant era una cosa que a sant Josep el deixava perplex, i encara que sabia que l'obra salvadora de Déu estava darrere, ell havia de preguntar-se quin havia de ser en eixos moments el seu paper de pare i espòs. Sant Josep és just perquè sap vore l'obra de Déu més enllà fins i tot de la mateixa llei d'Israel que ell mateix respecta i complix. La seua custòdia fidel i el seu afecte piadós ens convida a voler servir amb un cor net.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Josep, model per als pares (2024, març 13)

Algunes diòcesis celebren hui el DIA DEL SEMINARI

• Pregària dels fidels.

Lectura primera 2S 7,4-5a.12-14a.16

El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor va adreçar esta paraula al profeta Natan: «Ves, dis-li a David, el meu servent: "Açò diu el Senyor: "Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré com a successor un descendent, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teua dinastia, durarà sempre davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre"». 

Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 37)

Cantaré tota la vida l'amor del Senyor,

anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «És un amor bastit per sempre».

És una fidelitat més ferma que el cel.

R. La dinastia de David durarà sempre.

«He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T'he creat per a sempre una dinastia,

mantindré per tots els segles el teu tron». R.

«Ell em dirà: Vós sou mon pare,

el meu Déu i la roca que em salva.

I jo mantindré per sempre el meu amor,

seré fidel a la meua aliança amb ell». R.

Lectura segona Rm 4,13.16-18.22

Va creure esperant contra tota esperança

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, Abraham i la seua descendència no van rebre la promesa de posseir en herència el món en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Per tant, els hereus ho són en virtut de la fe, per pura gràcia. Així, la promesa és vàlida per a tota la descendència, no únicament per als qui viuen sotmesos a la Llei, sinó també per als qui participen de la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com està escrit: «T'he fet pare d'una multitud de pobles»; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l'existència les coses que no exixtien.

Abraham, esperant contra tota esperança, va creure i va arribar a ser «pare d'una multitud de pobles», tal com està escrit: «Així serà la teua descendència».

I el Senyor li ho va comptar com a justícia.

Al·leluia i vers abans de l'evangeli  Salm 83,5

Feliços els qui viuen en la vostra casa:

vos alabaran cada dia.

Evangeli Mt 1,16.18-21.24a

Josep es despertà

i va fer segons l'àngel del Senyor li havia manat

 

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, anomenat el Messies. La concepció de Jesús, el Messies, va ser d'esta manera: 

Maria, sa mare, estava promesa amb Josep i, abans de viure junts, resultà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu home, que era just i no volia denunciar-la, va decidir repudiar-la en secret. Mentres pensava açò, se li va aparéixer en somnis un àngel del Senyor que li va dir: «Josep, fill de David, no tingues recel d’endur-te a ta casa a Maria com a esposa, perquè ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant: tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús, ja que ell salvarà el seu poble dels pecats». 

Josep es despertà i va fer segons l’àngel del Senyor li havia manat.

O bé:

Evangeli Lc 2,41-51a

Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia

Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, tornaren a Jerusalem a buscar-lo.

Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.

Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no comprengueren esta resposta.

Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. 

 

La figura de sant Josep és per a tots nosaltres un model de fe, perquè va fer tot el que li havia manat l'àngel del Senyor, i va acollir Maria com a esposa i com a fill el xiquet que en naixeria, Jesús (cf. evangeli). Se li va confiar la custòdia dels primers misteris de la salvació humana (cf. primera oració) i es va entregar completament a servir l'Unigènit, nascut de la Mare de Déu; que també nosaltres meresquem servir hui el Senyor en l'altar de l'eucaristia amb un cor pur (cf. oració sobre les ofrenes). Que també, com a Església, portem a plenitud en la seua missió salvadora eixos primers misteris de la salvació.

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Mateu, adreçant-se sobretot als judeocristians, partix d'Abraham per a arribar a Josep, definit «l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, anomenat el Messies» (1,16). (…) L'evangeliste Mateu ens ajuda a comprendre que la figura de Josep, encara que aparentment marginal, discreta, en segona línia, representa una peça fonamental en la història de la salvació. Josep viu el seu protagonisme sense voler mai apoderar-se de l'escena. (…) Ell ens recorda que tots aquells que estan aparentment amagats o en “segona línia” tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació. El món necessita estos hòmens i dones: hòmens i dones en segona línia, però que sostenen el desenvolupament de la nostra vida, de cada u de nosaltres, i que, amb la pregària, amb l'exemple, amb l'ensenyament ens sostenen en el camí de la vida. (…) Una societat com la nostra, que ha estat definida “líquida”, perquè sembla no tindre consistència. Jo corregiré este filòsof que va encunyar esta definició i diré: més que líquida, gasosa, una societat pròpiament gasosa. Esta societat líquida, gasosa, troba en la història de Josep una indicació ben precisa sobre la importància dels llaços humans. De fet, l'Evangeli ens explica la genealogia de Jesús, a més de per una raó teològica, per a recordar a cada u de nosaltres que la nostra vida està feta de vincles que ens precedixen i ens acompanyen. El Fill de Déu, per a vindre al món, ha elegit la via dels vincles, la via de la història: no va baixar al món màgicament, no. Va fer el camí històric que fem tots nosaltres. (Audiència general, 24 de novembre de 2021) 

 

Aniversari de la inauguració del pontificat del papa Francesc (2013).

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)

Beat valencià Albert (Albert Joaquim) Linares de la Pinta, germà de La Salle, màrtir (memòria a Xest).

• La paraula del dia: falla (1) (AVL)
• La paraula del dia: falla (2) (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de març

2. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, sant Joan, abat de Parrano, que va ser pare de molts servents de Déu. (s. VI)

3. A Pavia, a la regió també italiana de Llombardia, beat Isnard de Chiampo, prevere de l'Orde de Predicadors, que en esta ciutat va fundar un convent del seu Orde. (1244)

4. A Siena, de la Toscana, de nou a Itàlia, beat Andreu Gallerani, que va visitar i va consolar amb acurada sol·licitud malalts i afligits, i va congregar els Germans de la Misericòrdia perquè, com a laics sense vots, atengueren pobres i malalts. (1251)

5. A Camerino, igualment a Itàlia, beat Joan Buralli de Parma, prevere de l'Orde dels Germans Menors, a qui el papa Innocenci IV va enviar com a legat als grecs, per a restaurar la seua comunió amb els llatins. (1289)

6. A Pavia, a l'anteriorment citada regió de Llombardia, beata Sibil·lina Biscossi, verge, que, cega a dotze anys, va passar seixanta-cinc reclosa al costat de l'església de l'Orde de Predicadors, i il·luminava amb la seua llum interior a molts dels qui acudien a ella. (1367)

7. A Vicenza, a la regió de Venècia, de nou a Itàlia, beat Marc de Marchio de Montegallo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va crear l'obra "Mont de Pietat", per a alleujar les necessitats dels pobres. (1496)

8. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Narcís Turchan, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que, a causa de la seua fe, des de Polònia, que estava sotmesa a un règim invasor hostil, va ser deportat als camps de concentració de Dachau, on va morir esgotat per les tortures. (1942)

9. Al lloc de Mauthausen, a Àustria, beat Marcel Callo, màrtir, jove oriünd de la regió francesa de Rennes, que en temps de guerra va ser empresonat en eixe camp de concentració, on amb ardor cristià confortava en la fe els companys de captivitat esgotats pels durs treballs, motiu pel qual se'l va fer morir en eixe lloc d'extermini. (1945)