DIVENDRES DE LA SETMANA XX / II
Sant Pius X, papa
Oració col·lecta
Oh Déu, vós vau omplir sant Pius, papa,
amb la fortalesa dels Apòstolsper a que defenguera la fe catòlicai reunira totes les coses en Crist;feu que, seguint els seus exemples i les seues normes,puguem participar amb ell de la glòria del cel.Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill,que amb vós viu i regna en la unitat de l'Esperit Sant, Déu,pels segles dels segles.
Lectura primera Ez 37,1-14
Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor:Obriré els vostres sepulcres i vos en faré eixir, poble d'IsraelLectura de la profecia d'EzequielEn aquells dies, la mà del Senyor es posà damunt de mi,em feu eixir fora,portat per l'Esperit del Senyor,i em deixà al mig de la plana,que estava plena d'ossos.Em va fer passar entre ells:n'hi havia moltíssims per tota la plana,i es veien del tot descarnats.En això que em preguntà:«¿Què et sembla, fill d'home: podran reviure estos ossos?»Jo li vaig respondre:«Senyor, Déu sobirà, només vós ho sabeu».Ell em digué:«Profetitza damunt d'estos ossos i dis-los:Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor.Açò diu el Senyor Déu a estos ossos:Jo vos infondré l'esperit,i recobrareu la vida.Vos cobriré amb tendons,faré créixer la carn damunt de vosaltres,vos revestiré de pell,vos infondré el meu esperit,i recobrareu la vida.I comprendreu que jo soc el Senyor».Jo vaig profetitzar tal com ell m'havia manati, només vaig començar, se sentí una remor:amb molt d'estrèpit,els ossos s'acostaren l'un a l'altrei vaig vore que es cobrien amb tendons,els creixia la carn,es revestiren de pell,però no tenien esperit.El Senyor em digué:«Profetitza a l'esperit,profetitza, fill d'home.Digues a l'esperit:Açò diu el Senyor Déu:Vine dels quatre vents, esperit,alena damunt d'estos morts i que vixquen».Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat,i els va entrar dins l'esperit,recobraren la vidai es posaren drets.Formaven una multitud molt, però molt gran.I ell em digué:«Fill d'home, estos ossossón tot el poble d'Israel.Ells diuen:"Els nostres ossos ja estan descarnats,hem perdut l'esperança,per a nosaltres tot s'ha acabat".Per això profetitza i dis-los:Açò diu el Senyor Déu: Mira, poble meu,jo obriré els vostres sepulcres,vos faré eixir de les vostres sepulturesi vos faré tornar a la terra d'Israel.I quan obriré els vostres sepulcresi vos faré eixir de les vostres sepultures,sabreu que jo soc el Senyor.Vos infondré el meu esperiti recobrareu la vida,i vos deixaré en la vostra terra.En aquell moment sabreu que jo, el Senyor,ho he anunciat i ho he complit».Diu el Senyor Déu.
Salm responsorial 106,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)
Que parlen els que el Senyor ha redimit,els rescatats del poder dels tirans;ell els ha reunit de tots els països,de llevant i de ponent,del nord i del migdia.R. Enaltiu el Senyor:Perdura eternament el seu amor.Vagaven pel desert, en plena solitud,no trobaven cap lloc habitat,patien fam i set,i els flaquejaven les forces. R.En les seues penes van cridar el Senyor,i els salvà d'aquell perill:els guià per una pista segura,fins a arribar a un lloc habitat. R.Que reconeguen els favors del Senyor,els prodigis que ha fet en bé dels hòmens:calmà la set de l'assedegati sacià de menjar el famolenc. R.
Al·leluia Salm 24,4b.5a
Déu meu, que aprenga les vostres sendes,feu que camine en la vostra veritat.
Evangeli Mt 22,34-40
Ama el Senyor, el teu Déu, i ama els altres com a tu mateix᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i u d'ells, mestre de la Llei, per a posar-lo a prova, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment. Este és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Amaràs a qui tens prop com a tu mateix. D’estos dos manaments depén tota la Llei, i també els Profetes».
* * * * *
Memòria del papa sant Pius X, que primer va ser sacerdot en una parròquia, i després bisbe de Màntua i patriarca de Venècia. Finalment, elegit Summe Pontífex, es va proposar com a programa de govern recapitular tot en Crist, cosa que va dur a terme amb simplicitat d'ànim, pobresa i fortalesa, promovent entre els fidels la vida cristiana amb la participació en l'Eucaristia, la dignitat de la sagrada litúrgia i la integritat de la doctrina. (1914)
- J.M. Bausset: El papa Sant Pius X (21 d'agost del 2015)
Troballa de la Mare de Déu dels Lliris (Alcoi)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Lliris (2015)
- Daniel Climent: I la Mare de Déu es va aparéixer en un lliri (2016)
Beat Salvador Estrugo i Solves, prevere i màrtir valencià (memòria a Alberic i Bellreguard).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 21 d'agost
2. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Agatònic, Gòtic i altres màrtirs, que, segons la tradició, van patir el suplici a Selímbria [actual Silivri] i en altres llocs. (s. III)
3. A Roma, a Camp Verano, santa Ciríaca [o Dominica], que va donar el seu nom al cementeri de la via Tiburtina, que ella mateixa havia donat a l'Església. (s. III/IV)
4. A Útica, a l'actual Tunísia, sant Quadrat, bisbe i màrtir, que, havent donat a tot el seu poble, clergues i seglars, fidel testimoni de fe en Crist, com a bon pastor, al cap de quatre dies va seguir el ramat que havia pasturat. (s. III/IV)
5. A Verona, als confins de Venècia, actual regió italiana, sant Euprepi, que és tingut com a primer bisbe d'eixa ciutat. (s. III/IV)
6. A Fordongianus, a la regió també italiana de Sardenya, sant Luxor [o Lussori o Luxori], màrtir. (s. IV)
7. Commemoració dels sants màrtirs Bassa i els seus tres fills, Teognis, Agapi i Pisti, dels qui es diu que Bassa, la mare, va patir el martiri a l'illa d'Alònia, i els fills a Edessa, a l'actual Turquia. (s. IV)
8. Al territori dels gàbals, a la Gàl·lia, hui França, sant Privat, bisbe i màrtir, que durant la invasió dels vàndals, va ser trobat en una cripta, on es donava a la pregària i al dejuni, i per negar-se a trair el seu ministeri sacrificant als ídols, va morir destrossat a colps. (c. 407)
 |
| Sant Sidoni Apol·linar |
9. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Sidoni Apol·linar, que era prefecte de la ciutat de Roma quan va ser ordenat bisbe de Clarmont, i molt ben format en les coses divines i humanes, senyor així mateix de gran fortalesa cristiana, es va enfrontar a la ferocitat dels bàrbars, com a pare de l'Església i doctor insigne. (c. 479)
10. A Alzira, a la Ribera de Xúquer, commemoració dels sants màrtirs Bernat, abans anomenat Ahmed, monjo de l'Orde Cistercenc, i les seues germanes Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida), a les quals havia convertit de la religió mahometana a la fe en Crist. (c. 1180)
Mem. ob. a la diòcesi de València, el 23 de juliol. A Benimodo se celebra el 24 d'agost.
- Sants Bernat, Maria i Gràcia (Cercapou)
11. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Dang Dinh (Niêm) Viên, prevere, màrtir en temps de l'imperi de Minh Mang. (1838)
12. A Antananarivo, a Madagascar, beata Victòria Rasoamanarivo, la qual, després d'un matrimoni amb un home violent, i havent sigut expulsats de l'illa els missioners, va socórrer amb sol·licitud els cristians i va defendre l'Església enfront dels magistrats públics. (1894)
13. A Alberic, a la Ribera Alta, beat valencià Salvador Estrugo Solves, prevere i màrtir, que en temps de persecució va suportar tota classe d'adversitats per amor a Crist, fins a aconseguir la palma del martiri. (1936)
14. Al lloc del Morrot, prop de Barcelona, beat Raimon Peiró Victorí, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint amb fidelitat les paraules de Crist, a través de la mort va passar a la vida gloriosa. (1936)
15. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Bru Zembol, màrtir, qui, sotmesa Polònia, la seua pàtria, sota un règim hostil a Déu, a causa de la seua fe va ser deportat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat per les tortures, va morir per a entrar en la glòria. (1942)
