DISSABTE DE LA SETMANA XXVI / II
Ara vos he vist amb els meus propis ulls.Per això ara em retracteLectura del llibre de Job
Job va dir al Senyor:«Reconec que ho podeu tot,i no vos és impossible res que vos hàgeu proposat.Tu has dit:"¿Qui és este insensat que parla aixídels designis de la Providència?"És cert! He parlat de coses massa elevades,que jo no puc conéixer ni entendre.Jo vos coneixia només pel que sentia dir,però ara vos he vist amb els meus propis ulls.Per això ara em retracte,penedit damunt la pols i la cendra».El Senyor va beneir els últims anys de Job més que els primers. Arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A les filles els posà els noms de Colometa, Flor de Canella i Ombra dels Ulls. En tot el país no hi havia cap xica tan bonica com elles, i el pare els va donar la mateixa part de l'herència que als seus germans. Job va viure encara cent quaranta anys. Va vore els seus nets i els nets dels seus nets, i morí satisfet d'una llarga vida.
Doneu-me coneiximent i bon sentit,que jo tinc fe en els manaments.R. Senyor, deixeu-me veurela claror de la vostra mirada.M'ha fet bé haver passat penes:he aprés els vostres decrets. R.Senyor, sou just, ho reconec,i amb raó m'heu fet passar penes. R.Cel i terra subsistixen per decisió vostra,perquè tot l'univers vos obeïx. R.Soc el vostre servent, feu-me capaçde conéixer el vostre pacte. R.La revelació de la vostra paraula dona llum,dona enteniment als senzills. R.
Vos donem gràcies, Pare,Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzillsels misteris del Regne.
Alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan escrits en el cel᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Vos he donat poder de xafar serps i alacrans i de véncer tota la potència de l'enemic: res no vos podrà fer mal. Però no vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan escrits en el cel». En aquell moment, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, va dir: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d’esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans; ningú coneix el Fill, tret del Pare, i ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar». Després va cridar a part els deixebles i els va dir: «¡Feliços els ulls que poden vore açò que veeu! Vos assegure que molts profetes i reis volien vore el que veeu, i no ho veren; i sentir el que sentiu, i no ho sentiren».
SANT FRANCESC DE BORJA
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2015)
- Capella de Sant Francesc de Borja (Seu de València)
- Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc. Actes del Simposi Internacional (2010), Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, [en línia], 4 (2013).
- Bonaventura Bassegoda: La iconografia de sant Francesc de Borja. Una primera aproximació a partir de l'estampa (2013)
- Ida Mauro: La diffusione del culto di san Francesco Borgia a Napoli tra feste pubbliche e orgoglio nobiliare (2013)
- Joan Nadal Cañellas: Els dibuixos catequètics dels jesuïtes i Francesc de Borja (2013)
- Laia de Ahumada: Apunts sobre la literatura espiritual dels segles XVI i XVII. A propòsit del Diari de Francesc de Borja (2010)
Del Diari de sant Francesc de Borja
"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.
Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".
(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).
* * * * *
Martirologi Romà
Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.
Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]
* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.

