DIJOUS DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Lectura primera Fets 13,13-25
De la descendència de David,Déu ha donat a Israel un Salvador, que és JesúsLectura dels Fets dels Apòstols
Des de Pafos, on s'havien embarcat, Pau i els qui anaven amb ell es dirigiren a Perga de Pamfília, però allí Joan els deixà i se'n tornà a Jerusalem, mentres que ells continuaren avant i de Perga arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren en la sinagoga i s'assentaren; i després de la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els enviaren a dir: «Germans, si voleu dir ara unes paraules l'exhortació al poble, podeu dir-les».Pau s'alçà, feu un senyal de silenci amb la mà, i digué: «Israelites, i els altres que també creieu en Déu, escolteu: El Déu d'este poble d'Israel va elegir els nostres pares i, quan vivien com a immigrants en el país d'Egipte, els va fer prosperar i els va traure d'allí amb el poder del seu braç. Els va cuidar durant quaranta anys en el desert, i després d'arrasar set nacions en el país de Canaan, els donà en possessió el seu territori al cap d'uns quatre-cents cinquanta anys d'haver-ho promés. Després els donà jutges, fins al temps del profeta Samuel.
Després, quan van demanar un rei, Déu els donà Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar durant quaranta anys.
Després el va destituir i els va donar a David com a rei, del qual va fer esta alabança:
"M'he fixat en David, fill de Jessé,que és un home com el desitja el meu cor;ell durà a terme tot allò que em propose".
De la seua descendència, tal com havia promès, Déu ha fet sorgir un Salvador per a Israel, que és Jesús; i Joan va preparar la seua vinguda proclamant un baptisme de conversió per a tot el poble d'Israel. Però Joan, quan acabava el seu camí, deia: "Jo no soc el que vosaltres penseu; és el que ve darrere de mi, i jo no soc digne de deslligar-li les sandàlies dels peus"».
Salm responsorial 88,2-3.21-22.25 i 27 (R.: cf. 2a)
Cantaré tota la vida l'amor del Senyor,anunciaré d'edat en edat la vostra fidelitat.Vós heu dit: «És un amor bastit per a sempre».És una fidelitat més ferma que el cel».R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.O bé:
Al·leluia.«He trobat a David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli sant:la meua mà el sostindrà sempre,el meu braç el farà invencible. R.El meu amor fidel estarà amb ell,en nom meu alçarà el seu front.Ell em dirà: "Vós sou mon pare,el meu Déu i la roca que em salva"». R.
Al·leluia Cf. Ap 1,5ac
Jesucrist, testimoni fidel,el primer ressuscitat d'entre els morts;vós ens heu amat i ens heu alliberatdels nostres pecats amb la vostra sang.
Evangeli Jo 13,16-20
El qui acollirà un enviat meu, m'acollirà a mi Lectura de l'evangeli segons sant JoanDesprés d'haver llavat els peus als deixebles, Jesús els va dir:
«Vos dic de veres que un criat no és més important que el seu amo, ni un enviat més important que qui l'envia. Sabent açò, sereu benaventurats si ho poseu en pràctica.
No parle per tots els qui esteu ací; conec els qui vaig elegir, però s'havia de complir l'Escriptura: "qui menjava amb mi, compartint el meu pa, m'ha fet traïció". Vos ho dic ja ara, amb temps, a fi que, quan passe, cregau que jo soc. Vos assegure que qui acollirà els qui jo enviaré, m'acollirà a mi; i el qui m'acollirà a mi, acollirà també el qui m'ha enviat».
* * * * *
Va nàixer al poblet de Bosco Marengo (nord d’Itàlia) en 1504. Va ser dominic, bisbe i cardenal, i fou elegit papa l’any 1566. Va aplicar amb energia les reformes del Concili de Trento: treballà per l’exemplaritat dels religiosos, clergues i bisbes; contra els mals usos de la Cúria Romana; pel desplegament de les Missions; la correcció de la litúrgia (publicà el Catecisme romà, el Breviari i el Missal).
El seu breu papat (morí l’1 de maig del 1572) va donar un fort impuls a l’Església: “Vos encomane la santa Església [als cardenals abans de morir] que tant he estimat. Procureu elegir-me un successor zelós, que no busque res més que la glòria del Salvador i el bé del poble cristià”. [font]
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 30 d'abril
Sant Pius V, papa, de l'Orde de Predicadors, que, elevat a la seu de Pere, es va esforçar amb gran pietat i tenacitat apostòlica a posar en pràctica els decrets del Concili de Trento sobre el culte diví, la doctrina cristiana i la disciplina eclesiàstica, promovent també la propagació de la fe. Es va adormir en el Senyor a Roma, el dia primer del mes de maig. (1572)
2. A Fermo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, santa Sofia, verge i màrtir. (s. inc.)
3. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sant Quirí, màrtir, el qual, sent tribú, va coronar la seua confessió de fe amb el martiri. (c. s. III)
4. A Saintes, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Eutropi, primer bisbe d'esta ciutat, que, segons la tradició, havia sigut enviat a la Gàl·lia pel Romà Pontífex. (s. III)
5. A Afrodísia, lloc de Cària, en l'actualitat Turquia, sants Diòdor i Rodopià, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser lapidats pels seus conciutadans. (s. IV)
6. A Èuria, a la regió d'Epir, a la Grècia actual, sant Donat, bisbe, que en temps de l'emperador Teodosi va brillar per la seua exímia santedat. (s. IV)
7. A Novara, ciutat de Ligúria, a Itàlia, sant Llorenç, prevere i màrtir, que va construir una font baptismal en la qual batejava els xiquets que li confiaven per a la seua educació. Un dia, després d'haver portat un nombre elevat de xiquets a Déu mitjançant el baptisme, uns impius el van matar juntament amb els neòfits. (s. IV)
8. A Forlí, a Emília-Romanya, també a la Itàlia actual, sant Mercurial, bisbe, a qui la tradició considera com l'instaurador d'esta seu episcopal. (s. IV)
9. A Nàpols, a la regió igualment italiana de Campània, sant Pomponi, bisbe, que dins d'esta ciutat va construir una església dedicada a la Mare de Déu, i en temps de l'ocupació pels gots va defensar el seu ramat contra l'heretgia arriana. (s. VI)
10. A Roma, beat Pere Diaca (o Levita), monjo del monestir del Celio, que per mandat del papa sant Gregori el Gran va administrar amb prudència el patrimoni de l'Església Romana i, ordenat diaca, va servir amb fidelitat al pontífex. (605)
11. A Viviers, al costat del riu Roine, a Nèustria, hui França, sant Aule o Augul, bisbe, que, segons conta la tradició, va fundar en esta ciutat un hospital i va aconseguir la llibertat de molts esclaus. (s. VII)
12. A Barking, lloc d'Anglaterra, mort de sant Earconvald, bisbe de Londres, que va fundar dos monestirs, un d'hòmens, que va presidir ell mateix, i un altre de dones, que va posar sota l'autoritat de la seua germana, santa Ethelburga. (693)
13. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Amador, prevere, Pere, monjo, i Lluís, els quals, durant la persecució desencadenada pels musulmans, van ser cruelment martiritzats per predicar insistentment l'evangeli de Crist. (855)
14. A Verona, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Gualfard, que, oriünd d'Alemanya i guarnicioner de professió, després de passar diversos anys en la soledat va ser rebut pels monjos del monestir de Sant Salvador, pròxim a esta ciutat. (1127)
15. A Vernon, prop del riu Sena, a França, sant Adjutori, que, fet presoner en temps de guerra, va ser martiritzat per raó de la seua fe i, tornat a la seua pàtria, es va retirar a un lloc apartat per a practicar una vida de penitent. (c. 1131)
16. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Guillem Southerne, prevere i màrtir, que, després d'haver estudiat a Lituània, Espanya i Douai, una vegada ordenat sacerdot es va dirigir a Anglaterra per a exercir el seu ministeri, raó per la qual, en temps del rei Jaume I, va patir atroços suplicis que li van causar la mort. (1618)
17. A Fossombrone, a l'antiga regió del Picé, hui les Marques, a Itàlia, beat Benet d'Urbino, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va ser company de sant Llorenç de Bríndisi en la predicació entre hussites i luterans. (1625)
18. A Quebec, al Canadà, santa Maria de l'Encarnació Guyart Martin, la qual, sent mare de família, després de la mort del seu espòs va confiar el seu fill, encara xicotet, a les cures de la seua germana, i va ingressar en les Ursulines. Va establir la primera casa d'este Institut al Canadà, on es va distingir per la seua activitat. (1672) Canonitzada en 2014.
19. A Chieri, prop de Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Benet Cottolengo, prevere, que, confiant solament en l'auxili de la Divina Providència, va obrir una casa per a acollir a pobres, malalts i marginats de tota classe. (1842)
- J.M. Bausset: Sant Josep Cottolengo (2015)
20. Al llogaret d'An Bái, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuan, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, detingut a causa d'una delació per haver administrat a sa mare malalta els sagraments, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser cruelment decapitat. (1861)
21. A Paderborn, a Alemanya, beata Paulina von Mallinckrodt, verge, fundadora de la Congregació de Germanes de la Caritat Cristiana, per a atendre els xiquets pobres i cecs i auxiliar els malalts i necessitosos. (1881)
