22 de gener de 2026, dijous II: Sant Vicent Màrtir

SOLEMNITAT DE SANT VICENT, DIACA I MÀRTIR

(ciutat de València)

Sant Vicent, diaca i màrtir, patró principal de l'arxidiòcesi de València. Festa de precepte a les parròquies de la ciutat de València que cauen dins del camí de Trànsits. Festa litúrgica a la diòcesi de València. Titular de Benimàmet, Benimantell, Corbera i Guadassuar.

• Propi de Sant Vicent Màrtir.

Celebrem hui la memòria de sant Vicent, nascut a Osca, que va ser el primer dels set diaques de Saragossa; durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir el martiri de fam, tortures i foc, fins que a València, l'any 304, va morir davant de la sorpresa dels carcellers per la seua admirable resistència, amb què va fer honor al seu nom, que significa «vencedor».

• J.M. Bausset: Sant Vicent Màrtir (2015)
• J.M. Bausset: La ruta de Sant Vicent Màrtir (2015)

DIJOUS DE LA SETMANA II / II

Lectura primera 1S 18,6-9;19,1-7

Mon pare, Saül, et vol matar

Lectura del primer llibre de Samuel

Un dia que David tornava victoriós d'una batalla contra els filisteus, de totes les poblacions d'Israel eixien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so de les panderetes i dels triangles i amb crits d'alegria. Les dones, dansant, repetien esta tornada:

«Saül n'ha derrotat a milers,

i David, a desenes de milers».

Saül es va indignar moltíssim i va trobar de molt mal gust aquell cant. Deia: «A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou; només falta que me'l facen rei». Des d'aquell dia, Saül mirava a David amb recel.

Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb els oficials del seu propòsit de matar a David. Jonatan, que tenia molt d'afecte a David, li ho va advertir. Li va dir: «Mon pare, Saül, et vol matar. Demà al matí ves alerta i queda't amagat, que no et veja ningú. Jo eixiré amb mon pare i l'acompanyaré al camp on estaràs amagat; li parlaré de tu, voré què passa i t'ho faré saber».

L'endemà, Jonatan va parlar bé de David a son pare, Saül. Li va dir: «No faces res contra el teu oficial David, que ell no t'ha fet cap mal. Al contrari, les seues campanyes t'han sigut molt profitoses. Amb perill de la seua pròpia vida, ha derrotat els filisteus i, sota el seu comandament, el Senyor ha donat al poble d'Israel unes grans victòries. Tu mateix ho has vist i te n'has alegrat. ¿Per què vols cometre el crim d'escampar una sang innocent, com seria matar a David sense cap motiu?»

Saül va fer cas del que Jonatan li deia i jurà per la vida del Senyor que David no moriria. De seguida, Jonatan va cridar a David i li donà compte d'esta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va continuar com abans al seu servici.

Salm responsorial 55,2-3.9-10.11-12.13 (R.: 5bc)

Pietat, Déu meu, que m'acacen

i em ronden tot el dia;

tot el dia m'acacen els enemics,

i en són molts els qui em combaten.

R. Confie en Déu, no tinc por de res.

Heu comptat els meus passos erràtics,

en el vostre odre em recolliu les llàgrimes.

¿És que no ho teniu escrit?

Que es retiren els enemics

el dia que vos invoque:

així sabré que sou el meu Déu. R.

Alabe la paraula de Déu,

alabe la paraula del Senyor

i confie sense por en Déu:

¿què puc témer de l'home? R.

Els vots que vos he fet, Déu meu, vos els dec,

els compliré en acció de gràcies. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 3,7-12

Els esperits malignes cridaven: «Vós sou el Fill de Déu».

Però Jesús els reprenia, perquè no volia que el descobriren

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús se'n va anar amb els deixebles cap al llac i el va seguir una multitud de gent de Galilea. També va vindre gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia. 

Ell digué als deixebles que li procuraren una barca per a que la gent no l'oprimira: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per a poder tocar-lo. 

Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt severament, perquè no volia que el descobriren. 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de gener

Sant Vicent, diaca i màrtir, que durant la persecució sota l'emperador Dioclecià va patir presó, fam, poltre i ferros candents, fins que, a València, a la Hispània Cartaginense, va volar al cel a recollir el premi del martiri. (304)

2. Commemoració de sant Valeri o Valer, bisbe de Saragossa, a la Hispània Tarraconense, que va prendre part en el primer Concili d'Illiberis. Conduït a València juntament amb sant Vicent, va ser enviat al desterrament. (305/315)

3. A la ciutat de Novara, a la regió italiana de Ligúria, sant Gaudenci, a qui es considera el primer bisbe d'esta seu. (c. 418)

4. A Sergiòpolis, a Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Anastasi, monjo i màrtir, el qual, després de molts turments que va patir a la ciutat de Cesarea de Palestina, va ser ofegat i després decapitat al costat d'un riu per orde de Cosroes, rei dels perses, després d'haver presenciat la mort de setanta companys. (628)

5. Al monestir de Romans, al costat del riu Isère, als Alps francesos, sepultura de sant Bernat, bisbe de Viena del Delfinat [Vienne], qui, deixant el servici de l'emperador Carlemany, va abraçar la milícia de Crist, va repartir entre els pobres els béns rebuts de son pare i va construir dos cenobis, el d'Ambronay i el de Romans, on va acabar els seus dies. (842)

6. A Sora, al Laci, sant Doménec, abat, que va fundar monestirs en diverses regions d'Itàlia i va conduir altres cenobis a la disciplina regular amb el seu esperit renovador. (1031)

7. A la ciutat de Pisa, a la Toscana, a Itàlia, beata Maria Mancini, qui, després d'enviduar dos vegades i perdre tots els seus fills, va establir, seguint les indicacions de santa Caterina de Siena, la vida comuna al monestir de Sant Doménec, que va presidir durant deu anys. (1431)

8. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, beat Antoni della Chiesa, prevere de l'Orde de Predicadors, que va restablir la vida cenobítica en alguns convents de l'Orde, mostrant indulgència amb la feblesa humana però corregint-la amb fermesa. (1459)

9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Patenson, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser condemnat a mort per ser sacerdot i, sent a la presó, va reconciliar amb l'Església altres sis companys de presó. Va completar finalment el seu martiri a Tyburn, on va ser esquarterat. (1592)

10. A Tonquín, actual Vietnam, sants Francesc Gil de Frederic i Mateu Alonso de Leciniana, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, els quals, després d'una infatigable predicació de l'Evangeli, van ser empresonats durant el regnat de Trinh Doanh i, ferits amb espasa, van obtindre una mort gloriosa per Crist. (1745)

11. A Roma, sant Vicent Pallotti, prevere, fundador de la Societat de l'Apostolat Catòlic, que amb els seus escrits i activitats va fomentar la vocació de tots els batejats en Crist per a treballar a favor de l'Església. (1850)

12. A la ciutat de Bordeus, a França, beat Guillem Josep Chaminade, prevere (Perigús 1761 - Bordeus 1850) que va treballar audaçment amb gran zel pastoral durant el temps de persecució, i, desitjós d'atraure els laics a la devoció a la santíssima Mare de Déu, així com de promoure les missions, va fundar l'Institut de Filles de Maria Immaculada i la Companyia de Maria [Marianistes]. (1850)

13. A Junín dels Andes, a l'Argentina, beata Laura Vicuña, verge, que havent nascut a la ciutat de Santiago de Xile, va ser alumna de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora i, per a obtindre la conversió de sa mare, a tretze anys va oferir la seua vida a Déu. (1904)

14. A Castelletto di Brenzone, al costat del llac de Garda, a Itàlia, beat Josep Nascimbeni, prevere, fundador de l'Institut de Germanetes de la Sagrada Família. (1922)

15. A Viena, ciutat d'Àustria, beat Ladislau Batthyány-Strattmann, pare de família, que va donar testimoniatge de l'Evangeli amb la santedat de la seua vida i de les seues obres, tant en l'ambient familiar com en la societat civil. Va honrar com a cristià el nom i la dignitat de metge, entregat amb tota caritat a cuidar malalts, per als quals va fundar un hospital, on solament acollia els pobres i necessitats, deixant de costat tota classe de vanitat. (1931)

21 de gener de 2026, dimecres II: Mare Ainés de Benigànim

DIMECRES DE LA SETMANA II / II

Lectura primera 1S 17,32-33.37.40-51

David va véncer el filisteu amb la fona i una pedra

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, presentaren David a Saül, i David li va dir: «Que ningú es desanime per culpa d'este filisteu. El teu servent anirà a lluitar contra ell». Saül li va contestar: «Tu no eres capaç de lluitar contra este home: encara eres un xicon i ell està aveat a combatre des de jove». David replicà: «El Senyor, que m'ha salvat dels lleons i dels ossos, també em salvarà d'este filisteu». Respongué Saül: «Ves, i que el Senyor t'acompanye».

David va agarrar el seu bastó, va triar cinc pedres ben llises del torrent, se les va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, va anar cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu va mirar a David i, quan va vore que era un jove de cabell roig i de bona presència, el va despreciar i li va dir: «¿Et penses que soc un gos, que vens amb eixe bastó?» I es posà a maleir a David en nom dels seus déus. Després li va dir: «Vine, que donaré la teua carn a les aus del cel i als animals salvatges». 

David li respongué: «Tu vens amb l'espasa, la llança i la javelina, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, Déu de les tropes d'Israel, a qui tu has desafiat. Hui mateix el Senyor et farà caure en les meues mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teues despulles i les de l'exèrcit dels filisteus a les aus del cel i a les bèsties salvatges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben ací reunits voran que el Senyor no dona la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i hui vos farà caure en les nostres mans».

Quan el filisteu avançà cap a David, David va eixir corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, la llançà amb la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i ell caigué de cara a terra. 

David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l'espasa. Després anà d'una correguda sobre el filisteu, li va traure l'espasa de la baina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en vore mort el millor dels seus guerrers.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca,

que entrena els meus braços per a la lluita

i les meues mans per al combat.

R. Beneït siga el Senyor, la roca que em salva

És l'amor i la muralla

que em deslliura i em salva,

és l'escut que m'empara.

Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,

acompanyaré amb les arpes el meu cant:

vós doneu als reis la victòria,

i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 3,1-6

¿Què es pot fer en dissabte,

fer el bé o fer el mal?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En una altra ocasió, Jesús va entrar de nou en la sinagoga, i hi havia allí un home que tenia la mà morta. Estaven observant-lo per vore si el curaria en dissabte i així poder acusar-lo. Jesús va dir a l’home que tenia la mà sema: «Alça’t i posa’t ací al mig». I a ells els preguntà: «¿Què es pot fer en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Ells callaven, i Jesús els va llançar una mirada d’indignació, entristit per la duresa del seu cor. I li va dir a l’home: «Estén la mà». La va estendre i la mà recobrà el moviment. Només eixir d’allí, els fariseus, junt amb els partidaris d’Herodes, decidiren fer plans contra Jesús per a fer-lo morir.

* * * * *

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Santa Ainés [o Agnés], verge i màrtir (mem. ob. si mo cau en diumenge)

Amb el martiri de sant Sebastià havia començat a Roma la persecució de Dioclecià. Sembla que el d'Ainés va assenyalar els seus últims mesos (305). Després del militar, una xiqueta de dotze a quinze anys. Expliquen els pares de la xiqueta que se'ls va escapar de casa per anar a proclamar la seua fe entre les autoritats, i que va ser condemnada en principi a la foguera i després a ser decapitada. El papa Damas va exornar el seu sepulcre amb versos; sant Ambròs primer, i molts sants pares després, van continuar les seues lloances.

Beata Josepa Maria Ainés de Benigànim [pregària tradicional], titular d'una església parroquial a València. Memòria a l'arxidiòcesi de València.

• "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
• J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
• F. Xavier Martí: Mare Ainés de Benigànim.

Quarta jornada de pregària per la unitat dels cristians.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
• Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
• Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 de gener

Memòria de santa Agnés [o Ainés], verge i màrtir, que, sent encara adolescent, va oferir a Roma el suprem testimoniatge de la fe i va consagrar amb el martiri el títol de la castedat. Victoriosa sobre la seua edat i sobre el tirà, va suscitar una gran admiració davant del poble i va adquirir una glòria més gran davant del Senyor. Hui se celebra el dia de la seua sepultura. (s. III/IV)

2. Commemoració de sant Publi, bisbe d'Atenes, a Grècia, que va donar testimoni de Crist amb el seu martiri. (s. II)

3. Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, els seus diaques, a Tarragona, ciutat de la Hispània Citerior. A Espanya se celebra la seua commemoració el dia d'ahir.

4. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Pàtrocle, màrtir. (c. s. III)

5. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Epifani, bisbe, que en temps de les invasions bàrbares va treballar esforçadament a favor de la reconciliació dels pobles, així com en la redempció dels captius i en la reconstrucció de la ciutat arruïnada. (496)

6. A les muntanyes pròximes al llac de Zuric, al territori d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Meinrad, prevere, que dedicat primer a la vida cenobítica i després a l'eremítica, va ser assassinat per uns malvats. (c. 861)

7. A la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió de Lucània, hui a Itàlia, sant Zacaries, anomenat "Angèlic", mestre de la vida cenobítica. (c. 950)

8. A la ciutat de Londres, a Anglaterra, beats Eduard Stransham i Nicolau Wheeler, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a mort per ser sacerdots, i van patir el martiri a Tyburn. (1586)

9. També a Londres, a Anglaterra, sant Albà Roe, de l'Orde de Sant Benet, i beat Tomàs Green, tots dos preveres i màrtirs, els quals, ja ancians, durant el regnat de Carles I van donar la seua vida per Crist en ser penjats a Tyburn, després d'haver passat en la presó dèsset anys el primer i catorze el segon. (1642)

10. Al convent de Benigànim, beata Josepa Maria de Santa Ainés, verge de l'Orde d'Agustines Descalces. (1696)

11. A la ciutat de Laval, a França, beats preveres Joan Baptista Turpin du Comier i altres tretze companys, màrtirs, que per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica van ser guillotinats durant la Revolució Francesa. (1794)

* Els noms són: beats Joan Baptista Triquerie, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, Joan Maria Gallot, Josep Pellé, Renat Lluís Ambroise, Julià Francesc Morvin de la Gérardière, Francesc Duchesne, Jaume André, Andreu Duliou, Lluís Gastineau, Francesc Migoret Lambardière, Julià Moulé, Agustí Manuel Philippot i Pere Thomas.

12. Al llogaret de Daegu, a Corea, sant Joan Yi Yun-il, màrtir, que, sent pare de família, llaurador i catequista, va suportar assots i luxació de tots els seus membres, malgrat la qual cosa es va mantindre constant en la fe cristiana, i va culminar amb esperit seré el martiri en ser decapitat. Va ser l'última víctima de la gran persecució patida en esta nació. (1867)

20 de gener de 2026, dimarts II: Sant Sebastià

DIMARTS DE LA SETMANA II / II

Lectura primera 1S 16,1-13

Samuel va ungir David enmig dels seus germans

i l'Esperit del Senyor se n'apoderà

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «¿No deixaràs de lamentar-te per Saül? Soc jo qui l'ha descartat ja com a rei d'Israel. Ompli d'oli el corn i ves. T'envie a casa de Jessé, el de Betlem: entre els seus fills veig el qui jo vullc com a rei». Samuel va respondre: «¿Com puc fer-ho? Si Saül ho sap, em matarà». El Senyor li va dir: «Emporta't una vedella i digues que hi vas per a oferir un sacrifici al Senyor. Convida a Jessé al sacrifici, i jo t'indicaré què has de fer. Ungix i consagra'm aquell que jo et diré".

Samuel va fer el que el Senyor li havia manat. Quan arribà a Betlem, els ancians de la ciutat eixiren a rebre'l tots alarmats i li preguntaren: «¿Vens en so de pau?» Samuel va respondre: «Sí, vinc en so de pau. Vinc per a immolar una víctima al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici». Samuel va purificar també a Jessé i els seus fills i els va invitar al sacrifici. Quan arribaren, va vore a Eliab i va pensar: «Segur que el Senyor ja té davant d'ell el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L'he descartat. La mirada humana no val; els ulls humans veuen només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». En acabant Jessé va cridar a Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però este va dir: «No és este tampoc el que el Senyor ha elegit». Després va fer passar a Ximà, però Samuel va dir: «Este tampoc és el que el Senyor ha elegit».

D'esta manera Jessé va fer passar per davant de Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D'eixos set, el Senyor no en tria cap». I Samuel afegí: «¿No et queda ningun fill més?» Jessé respongué: «Encara queda el més menut: està pasturant el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula fins que no estiga ací». Jessé feu que anaren a buscar-lo. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de vore. El Senyor digué a Samuel: «Ungix-lo, que és ell».

Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'Esperit del Senyor s'apoderà de David. l Samuel se'n va tornar a Ramà.

Salm responsorial 88,20.21-22.27-28 (R.: 21)

Un dia, en una visió, vau dir als vostres fidels:

«He coronat un home fort,

he enaltit un jove del poble».

R. He trobat a David, el meu servent,

l'he ungit amb l'oli sant

He trobat a David, el meu servent,

l'he ungit amb l'oli sant;

la meua mà el sostindrà sempre,

i el meu braç el farà invencible. R.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,

el meu Déu i la roca que em salva».

I jo el faré el meu primogènit,

l'altíssim entre els reis de la terra. R.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumine els ulls del nostre cor

per a que conegam a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 2,23-28

El dissabte ha sigut fet per a l'home,

no l'home per al dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

Un dissabte Jesús passava per uns camps de blat i, pel camí, els seus deixebles, es posaren a arrancar espigues. Uns fariseus li preguntaren: «Mira, ¿per què fan una cosa que no es pot fer en dissabte?» Jesús els va respondre: «¿No heu llegit mai què va fer David quan van tindre necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar en el temple de Déu, va menjar els pans de l’ofrena, que només podien menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven». 

I els deia: «El dissabte es va fer per a l’home, no l’home per al dissabte. Per això el Fill de l’home també és senyor del dissabte». 

 

Per a meditar l'evangeli

Beda (Catena aurea)

La cura que mereix la salut i la vida de l'home és major que l'observança del dissabte. Així és que està manat guardar el dissabte, però, si hi ha necessitat, no ha de considerar-se reu a qui ho infringixca; per esta raó no estava prohibit circumcidar en eixe dia, perquè era necessari fer-ho. Per això mateix els macabeus lluitaven en dissabte. Per això els deixebles que tenien fam podien fer, obligats per esta necessitat, el que estava prohibit per la llei; així com no hi hauria raó hui per a considerar culpable el malalt que no dejunara. "El Fill de l'home -continua- és senyor fins i tot del dissabte", que és com si diguera: Si David, rei, és excusat per haver menjat el pa dels sacerdots, ¿quant més haurà de ser-ho el Fill de l'home, verdader Rei i Sacerdot i Senyor del dissabte, per haver permés arrancar espigues en dissabte?

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Sant Sebastià (Bernini)

Sant Sebastià, màrtir, patró de la Pobla de Vallbona, Silla, Vinaròs, etc. (mem. ll.).

Sant Sebastià, màrtir, oriünd de Milà, que, com narra sant Ambròs, es va dirigir a Roma en temps de cruels persecucions, i va patir allí el martiri. A la ciutat on havia arribat com a hoste va obtindre el definitiu domicili de l'eterna immortalitat, i va ser enterrat en este dia en les catacumbes de Roma. (s. IV in.)

• J.M. Bausset: Sant Sebastià (2015)

Sants Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs (mem. ll.).

Sants Fructuós, Auguri i Eulogi. L'any 259, a Tarragona, en temps dels emperadors Valerià i Galié, després d'haver confessat la seua fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l'amfiteatre, i allí, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de l'Església.  Mentre pregaven agenollats, van consumar el seu martiri en la foguera.

Sant Fabià, papa i màrtir (mem. ll.).

San Fabià. L'any 236, encara que era un simple laic, va ser cridat al pontificat per indicació divina i, després de donar exemple de fe i virtut, va patir el martiri en la persecució sota l'emperador Deci. Sant Ciprià, en fer l'elogi del seu combat, afirma que va deixar el testimoniatge d'haver regit l'Església de manera irreprotxable i il·lustre. El seu cos va ser sepultat el 20 de gener de 250 al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma.

Tercera jornada de Pregària per la unitat dels cristians.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Preguem per la unitat dels cristians (2026)
• Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: Un sol cos i un sol Esperit (2026)
• Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 de gener

4. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Ascla, màrtir, que, portat davant del governador, no va témer les seues amenaces atés que li causava molta major preocupació renegar de Crist, i després de ser sotmés a diversos turments, va ser llançat al riu. (s. IV)

5. A Nicea, a Bitínia, hui Turquia, sant Neòfit, màrtir. (s. IV)

6. A la regió de Palestina, sant Eutimi, abat, el qual, nascut a Armènia i consagrat a Déu des de la infància, va anar a Jerusalem, i transcorreguts molts anys en la soledat, al final de la seua vida, fidel i esforçat en la humilitat i en la caritat, va morir deixant exemple d'observança i disciplina. (473)

7. A la ciutat de Worcester, a Anglaterra, sant Wulfstan [o Vulstan], bisbe, que va passar del claustre a la seu, on va mantindre els costums monàstics dins del seu zel pastoral. Va visitar incansablement les parròquies de la seua diòcesi, ocupant-se a erigir esglésies, fomentar els estudis i condemnar els abusos. (1095)

8. Al monestir de Coltibuono, a la regió italiana de Toscana, beat Benet Ricasoli, eremita de la congregació benedictina de Vallombrosa. (c. 1107)

9. A Finlàndia, sant Enric, bisbe i màrtir, que, originari d'Anglaterra, se li va confiar la tasca de regir l'Església d'Uppsala, on es va dedicar amb obstinació a l'evangelització dels finlandesos. Va ser ferit de mort per un homicida, al qual havia tractat de corregir segons la disciplina eclesiàstica. (c. 1157)

10. A la ciutat de Messina, a l'illa italiana de Sicília, santa Eustòquia Calafato, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va dedicar amb totes les seues forces a restaurar la primitiva disciplina de la vida regular, en el seguiment de Crist segons l'exemple de sant Francesc. (1485)

11. Beat Àngel Paoli (1642- Roma 1720). Sacerdot profés de l'Orde Carmelita de l'antiga observança. Es va distingir per portar la direcció espiritual de moltes persones de tots els sectors socials i per ser "pare dels pobres". La font de la seua espiritualitat i de la seua activitat caritativa era el seu ardent zel eucarístic unit a la devoció mariana.

12. A Seül, a Corea, sant Esteve Min Kuk-ka, màrtir, catequista, que va ser decapitat en la presó per la seua fe cristiana. (1840)

13. Beat Basili Antoni Maria Moreau (1979- Le Mans, França 1873). Sacerdot, fundador de la Congregació de la Santa Creu.

14. A la ciutat de Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, santa Maria Cristina de la Immaculada (Adelaida) Brando, verge, que va dedicar la seua existència a la formació cristiana dels xiquets i va fundar la Congregació de Religioses Víctimes Expiatòries de Jesús Sacramentat, amb la qual va promoure intensament l'adoració a la Sagrada Eucaristia. (1906)

15. A l'abadia de Mount Saint Bernard, prop de Leicester, a Anglaterra, beat Ciprià (Miquel) Iwene Tansi, prevere de l'Orde Cistercenc, que va nàixer al territori d'Onitsha, a Nigèria, i, sent encara xiquet, en contra de la seua família, va abraçar la fe cristiana. Fou ordenat sacerdot i es va dedicar amb gran zel a la cura pastoral fins que, fet monjo, va meréixer coronar amb una santa mort una vida santa. (1964)