DIMECRES DE LA SETMANA III / II
Sant Tomàs d'Aquino
Oració col·lecta
Oh Déu, vós féreu admirable sant Tomás d’Aquinoen l’anhel de santedati en l’afany per la ciència sagrada;concediu-nos aprofitar els seus ensenyamentsi imitar les seues obres.
Lectura primera 2S 7,4-17
Et donaré com a successor u del teu llinatge,i consolidaré el seu regnatLectura del segon llibre de SamuelEn aquells dies, el Senyor va revelar a Natan esta paraula:«Ves, digues a David, el meu servent: "Açò diu el Senyor: ¿Tu m'has de fer una casa per a viure? Des del dia que vaig traure els israelites d'Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d'un lloc a l'altre en una tenda, en un tabernacle. He anat a diversos llocs enmig del poble d'Israel, i no m'he queixat mai a cap dels jutges que havia posat per a pasturar el meu poble, que no m'hagueren construït un palau de cedre".Digues al meu servent David: "Açò diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del corral del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per a fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has mamprés, he derrotat els teus enemics i t'he donat un nom com el dels grans de la terra.He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'he plantat per a que hi visca sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, des del temps en què vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et construirà una casa.
Quan t'arribarà l'hora de descansar amb els teus pares, et donaré com a successor u del teu llinatge, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu regnat. És ell qui edificarà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el castigaré amb la vara i a colps, com fan els hòmens; però no li retiraré mai el meu amor, com li'l vaig retirar a Saül, a qui vaig apartar de la meua presència. El teu casal, la teua dinastia, es perpetuarà davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre"».Açò és el que Natan va dir a David, quan li va revelar esta profecia.
Salm responsorial 88,4-5.27-28.29-30 (R.: 29a)
He fet aliança amb el meu elegit,jurant a David, el meu servent:«T'he creat una dinastia per a sempre,mantindré per tots els segles el teu tron».R. Mantindré per sempre el meu amor.Ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu i la roca que em salva».I jo el faré el meu primogènit,l'altíssim entre els reis de la terra. R.Mantindré per sempre el meu amor,la meua aliança amb ell serà estable;Li he creat una dinastia per a sempre,el seu tron durarà com el cel. R.
Al·leluia
La llavor és la paraula de Déu,el sembrador és Crist;el qui el troba viurà per sempre.
Evangeli Mc 4,1-20
Un sembrador va eixir a sembrar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús es va posar de nou a ensenyar vora el llac. Es va reunir tanta gent entorn d'ell que va haver de pujar a una barca, on es va acomodar, dins del llac, i la gent es va quedar en terra vora l'aigua. I els ensenyava moltes coses en paràboles. I entre altres ensenyances, els deia:«Escolteu: Això era un sembrador que va eixir a sembrar. Al sembrar, una part de la llavor va caure a la vora del camí; vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny pedregós, on hi havia poca terra; en un no res va germinar però, com que la terra era poc fonda, quan va eixir el sol, va cremar la planta i, com que no tenia raïls, la va secar. Una part va caure entre cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Una part, finalment, va caure en terra bona, on va brotar i va créixer fins que va donar fruit, i arribà a donar el trenta, el seixanta i el cent per u».I afegia: «Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte».Quan Jesús es va quedar a soles, els qui estaven amb ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. Ell els va dir:«Déu vos ha confiat a vosaltres el misteri del seu Regne; en canvi, als de fora, cal que tot els arribe en paràboles, per tal que miren però no hi vegen, que escolten però no entenguen, no fora cas que es convertiren i foren perdonats».I va afegir: «Si no enteneu esta paràbola, ¿com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. Els de la vora del camí, on cau la llavor de la paraula, són aquells que han escoltat, però al moment ve Satanàs per a endur-se la paraula sembrada en ells. Els del terreny pedregós són aquells que han escoltat la paraula i l’acullen al principi amb alegria, però no arrela en ells perquè són inconstants: en el moment que la paraula els porta dificultats o persecucions, entropessen a l'instant. Els qui reben la llavor enmig dels cards són els que han escoltat la paraula, però les preocupacions d'este món, la seducció de les riqueses i les altres passions ofeguen la paraula i no donen fruit. Finalment, els de la terra bona són aquells que escolten la paraula, l'accepten i donen fruit: arriben a donar el trenta, el seixanta i el cent per u».
* * * * *
 |
| Sant Tomàs d'Aquino |
Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.).
- J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)
Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge, al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 28 de gener
 |
| Sant Joan de Réome |
2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)
3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)
4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)
5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)
6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)
7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)
8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)
9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes). (1937)
10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)
