19 de setembre de 2026, dissabte XXIV

DISSABTE DE LA SETMANA XXIV / II


Lectura primera 1C 15,35-37.42-49

El cos que s'ha sembrat era un cos corruptible,
però ressuscitarà un cos incorruptible

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, potser algú preguntarà: ¿I com ressusciten els morts? ¿Quina classe de cos tenen? Insensat! Mira, quan tu sembres una llavor, no cobra vida sense haver mort primer. I la llavor que sembres no és el cos de la planta que ha de nàixer, sinó un gra de blat o de qualsevol altra planta.
Amb la resurrecció dels morts, per tant, passa una cosa pareguda. Se sembra un cos que es corruptible, però en resssuscita un d'incorruptible; se sembra un cos miserable, i ressuscita gloriós; és sembrat bèbil, i ressuscita ple de força; era un cos del regne animal, i ressuscitarà un cos espiritual.
Si hi ha un cos animal, també hi ha un cos espiritual.
Efectivament, l'Escriptura diu que el primer home, Adam, es convertí en un ser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home fet de la terra, era de pols, però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.

Salm responsorial 55,10.11-12.13-14 (R.: cf. 14c)

Voré la retirada dels enemics,
i, el dia que vos invoque,
sabré que sou el meu Déu.

R. Caminaré prop de vós, Déu meu,
a la llum de la vida.

Celebre la paraula de Déu,
celebre la paraula del Senyor;
confie en ell, no tinc por de res;
¿què puc témer de l'home? R.

Mantinc les promeses, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies.
Heu salvat la meua vida de la mort;
els meus peus, del bac,
per a caminar prop de vós, Déu meu,
a la llum de la vida. R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i dòcil
guarden la paraula de Déu,
i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 8,4-15

La llavor que cau en terra bona
vol dir aquells que escolten la paraula,
la conserven amb constància i donen fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, es va reunir entorn de Jesús una gran multitud que venia de totes les poblacions. Ell els va dir amb una paràbola:
«Un sembrador va eixir a sembrar la seua llavor. Al sembrar, una part va caure a la vora del camí, i la van xafar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part va caure en terreny pedregós, però quan començava a créixer es va secar, perquè no hi havia saó. Una part va caure entre cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, va caure en terra bona, va créixer i va arribar a donar el cent per u». Acabat de dir açò, va dir ben alt: «¡Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte!».
Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell va respondre:
«Déu vos ha concedit el do de conéixer el misteri del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles per tal que miren però no hi vegen, que escolten però no entenguen. La paràbola vol dir açò: La llavor és la paraula de Déu. Els de la vora del camí són aquells que han escoltat, però al moment ve el diable i s'endú la paraula dels seus cors, a fi que no creguen i se salven. Els del terreny pedregós són aquells que, quan senten la paraula, l'acullen amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan arrere. Els de la llavor que cau entre cards són aquells que han escoltat, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no donen fruit. Finalment, els de la terra bona són aquells que escolten la paraula amb un cor noble i generós, la conserven amb constància i donen fruit». 
 
¿Som terra neta, llaurada, preparada per a rebre la Paraula i rica en fruits de vida cristiana? Probablement, si som sincers, reconeixerem que en cada u hi ha un poc de tot, segons els moments i les circumstàncies en què Déu ens crida. Apareix així mateix ací el misteri de la llibertat de l'home davant l'omnipotència de Déu. Certament, el Senyor que ens va crear sense comptar amb nosaltres, no ens salvarà sense la nostra cooperació. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *
Sant Gener

Mare de Déu de la Saleta, cotitular d'una parròquia a Aldaia, i també d'una ermita

Sant Genar, bisbe i màrtir (mem. ll.)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de setembre

Sant Gener [o Giner o Genar o Genari], bisbe de Benevent, màrtir per Crist a Puzzuoli, prop de la ciutat de Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, en temps de persecució contra la fe cristiana. (s. IV). Patró principal de Nàpols.

Sant Tròfim, màrtir(† Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte; Elies, prevere; i Patermuci [o Patermuç]. Tots ells, per la seua fe en Crist, van ser consumits pel foc juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l'emperador Dioclecià a Palestina. († 310)

Sant Eustoqui de Tours, bisbe, que, procedent del gremi senatorial, com a home sant i religiós va succeir sant Breç [o Briç o Brici] en la seu episcopal. († 461)

Sant Secuià [o Sequà], prevere i abat. († abadia de Saint-Seines. VI)

Sant Marià d'Evaux, eremita, que només s'alimentava de pomes agrestes i a vegades de mel, si la trobava. († Territori de Bourges, Aquitània, s. VI)

Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf [o Arnau], a qui va traslladar amb veneració a esta ciutat. († Metz, c. 642). Venerat a l'abadia de Saint-Goëry d'Épinal.

 Sant Teodor de Tars, bisbe, abans monjo de Tars, que elevat a l'episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra quasi septuagenari, va governar amb fortalesa d'ànim l'Església a ell encomanada. († Canterbury, Anglaterra, 690)

Santa Pomposa de Còrdova, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va eixir d'amagat del monestir cordovés de Peñamelera i va confessar intrèpida a Crist davant del jutge, per la qual cosa va ser immediatament decapitada davant les portes del palau i va aconseguir, així, la palma del martiri. († 853)
Sant Lantbert [o Lambert] de Freising, bisbe. († Frisinga, a la regió de Baviera, a Alemanya, 957)

Sant Ciríac [o Quirze], abat. († Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria, Itàlia actual, 1030)

Sant Arnulf de Gap, bisbe, que va patir molt per a restaurar la vida de l'Església. († Gap, lloc de Provença, c. 1075)

Santa María de Cervelló, verge de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, anomenada popularment "Maria del Socors" per l'ajuda prestada als seus devots. († Barcelona, 1290)


Sant Alonso [o Alfons] d'Orozco, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació en el palau del rei, es va mostrar auster i humil. († Madrid, 1591)

Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir, que, quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per a facilitar l'arribada de missioners al seu país, i finalment, empresonat juntament amb altres cristians, mai va deixar d'exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat a Seül († 1846)

Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de la Sagrada Família, dedicades a l'educació de xiquetes i a ajuda per als necessitats. († Villefranche, a la regió de Rodez, França, 1852)

Beat Jacint Hoyuelos González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. († Ciempozuelos, 1936)

Beata valenciana Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir. († Benifaió, 1936). Memòria a Massanassa.

Beates Maria de Jesús de la Iglesia i de Varo, Maria Dolors i la seua germana Consol Aguiar-Mella i Díaz, verges de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia, màrtirs pel seu testimoniatge de Crist. († Madrid, 1936)

18 de setembre de 2026, divendres XXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXIV / II


Lectura primera 1C 15,12-20

Si Crist no ha ressuscitat,
la vostra fe no té cap fonament

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, si proclamem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, ¿com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació no té cap fonament ni la vostra fe tampoc.
A més, com a testimonis de Déu, resultem uns mentirosos, perquè afirmem que ha ressuscitat a Crist, cosa que no pot haver fet si realment els morts no ressusciten. Perquè, si els morts no ressusciten, Crist no ha ressuscitat tampoc. I, si Crist no ha ressuscitat, vana és la vostra fe i encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist també deuen estar perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'esta vida, som els qui fem més llàstima de tots els hòmens.
Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

Salm responsorial 16,1.6-7.8 i 15 (R.: 15b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,
escolteu el meu clamor.
Ateneu la meua defensa,
ix de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetle,
vos contemplaré fins a saciar-me'n, Senyor.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em responeu;
estigueu atent, escolteu les meues paraules.
Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'abriguen en els vostres braços. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,
Amagueu-me a l'ombra de les vostres ales.
Jo vos voré, perquè la meua causa és justa.
Quan em desvetle,
vos contemplaré fins a saciar-me'n. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 8,1-3

Els acompanyaven algunes dones,
que els assistien amb els seus béns

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús recorria viles i pobles proclamant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze i algunes dones que ell havia curat d'esperits malignes i malalties: Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de qui havien eixit set dimonis; Joana, la dona de Cusa, administrador d'Herodes; Susanna, i moltes altres que els assistien amb els seus béns.  
 
Sabem del paper marginal que els jueus (i els grecs i els romans) de l'època de Jesús li assignaven a la dona. Per al Senyor no és així, ell dignifica les dones i les accepta com a deixebles seues i deixa que l'acompanyen en el seu camí. No sols els atorga un paper en l'evangelització, sinó sobretot en el testimoni primer de la seua resurrecció. Jesús instaura una nova manera de tractar la dona (per a escàndol dels seus contemporanis), però no sols això, sinó que la comunitat dels seus seguidors representa el Regne de Déu, en el qual es reconcilien hòmens i dones, casats i solters, sans i malalts, rics i pobres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de setembre

Sant Oceà, màrtir. († Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, s. inc.).

Santa Ariadna [Adriana o Ariana], màrtir. († Prymnesso, a Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Martiri de sant Ferriol de Viena
Sant Ferriol de Viena, màrtir, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detindre cristians, per la qual cosa, capturat per mandat del prefecte, va ser cruelment assotat i empresonat. Evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, finalment va ser decapitat, i va rebre així la palma del martiri al territori de la Gàl·lia Vienense, França actualment. († s. III)

Sant Eustorgi de Milà, bisbe, a qui sant Atanasi elogia per confessar la verdadera fe contra l'error arrià. († Milà, a la regió italiana de Ligúria, a. 355)

Sant Senari, bisbe. († Avranches, població situada en la costa de Bretanya Menor, França actual, s. VI)

Sant Ferriol de Llemotges, bisbe, que va deslliurar d'un imminent perill a Marc, referendari del rei Xildebert, a qui volia matar el populatxo. († Llemotges, ciutat d'Aquitània, França, c. 591-597)

Sant Eumeni de Gortina, bisbe. († Gortina, a l'illa de Creta, c. s. VII)

Santa Ricarda de Suàbia, emperadriu, que va menysprear el poder terrenal per a servir a Déu en el monestir fundat per ella mateixa. († Andlau, de la Baixa Lotaríngia, actual Alemanya, c. 895)

Sant Josep de Copertino
Sant Josep de Copertino, prevere
 de l'orde dels Germans Menors Conventuals, cèlebre, en circumstàncies difícils, per la seua pobresa, humilitat i caritat envers els necessitats de Déu. († Osimo, a la regió Picena, Itàlia, 1663). Patró dels astronautes.

Sant Doménec Trach, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per preferir la mort a calcigar la creu. († Nam Dinh, a Tonkín, hui Vietnam, 1840)

Beats David Okelo i Gildo Irwa, catequistes i màrtirs, que, havent-se oferit espontàniament per a anunciar l'Evangeli al poble, van ser llancejats fins a la mort, i així, en el martiri, van manifestar la força de Crist. († Paimol, prop de la missió de Kalongi, a Uganda, 1918)

Beat Carles Eraña Guruceta, religiós de la Companyia de María i màrtir. († Ciudad Real, 1936)

Beats Ferran Garcia i Sendra (memòria a Pego i Sagra) i Josep Garcia i Mas (memòria a Pego), preveres i màrtirs valencians(† Prop de Gandia, 1936)

Beats valencians Salvador Chulià i Ferrandis (Ambrosi Maria de Torrent) i Vicent Jaunzarás i Gómez (Valentí Maria de Torrent), preveresJosep Maria López i Mora (Recared Maria de Torrent), Vicent Gay i Zarzo (Modest Maria de Torrent) i Just Lerma i Martínez (Francesc Maria de Torrent), germans, terciaris caputxins, màrtirs (memòria a Torrent)(† Montserrat, la Ribera Alta, 1936)

Beat Josep Kut, prevere i màrtir, el qual, oriünd de Polònia, mentre estava sotmés a dura custòdia, ben consolidat en la fe va volar al cel, víctima de cruels turments al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Alemanya (1942).


17 de setembre de 2026, dijous XXIV: Santa Hildegarda de Bingen

DIJOUS DE LA SETMANA XXIV / II

Santa Hildegarda de Bingen

Sant Robert Bel·larmino



Oració col·lecta

Oh Déu, font de vida,
que vau omplir d’esperit profètic
santa Hildegarda, verge,
feu que nosaltres, amb el seu exemple i intercessió,
coneguem els vostres camins
i que, en la foscor d’este món,
reconeguem la claredat de la vostra llum.

Lectura primera 1C 15,1-11

Açò és el que proclamem,
i açò és el que vosaltres heu cregut

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vos recorde la Bona Nova que vos vaig anunciar i que vosaltres acceptàreu, i en la qual vos heu mantingut ferms. Per ella obteniu la salvació si recordeu les paraules tal com vos les vaig anunciar; perquè, si no, vos hauríeu convertit en va a la fe.
Primer de tot vos vaig transmetre la mateixa ensenyança que jo havia rebut: 
que Crist va morir pels nostres pecats, com anunciaven les Escriptures,
que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, com anunciaven les Escriptures,
i que s'aparegué a Cefes i després als Dotze. 
Després es va aparéixer a més de cinc-cents germans alhora; molts d'estos encara viuen, però alguns ja han mort. Després es va aparéixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols.
Finalment, el darrer de tots, com a u que naix fora de temps, se'm va aparéixer també a mi. Perquè jo soc el menor dels apòstols i ni tan sols meresc el nom d'apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per la gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha sigut infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; però no he sigut jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Per això, tant si soc jo com si són ells, açò és el que proclamem, i açò és el que vosaltres heu cregut.

Salm responsorial 117,1-2.16ab-17.28 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.
Que responga la casa d'Israel:
el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat

O bé:

Al·leluia.

«La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor és excelsa».
No moriré, viuré encara,
per a contar les gestes del Senyor.R.

Vós sou el meu Déu, vos done gràcies;
¡Vos exalce, Déu meu! R.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 7,36-50

Esta dona té molt d'amor
perquè li han perdonat molts pecats

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un fariseu convidà a Jesús a dinar amb ell. Jesús va anar a casa del fariseu i es va posar en taula.
I una dona pecadora que hi havia en el poble, quan va saber que Jesús menjava en casa del fariseu, va acudir-hi amb un gerret d'alabastre ple de perfum, es va acostar a Jesús per darrere i es va posar als seus peus, plorant; començà a banyar-li els peus amb les llàgrimes, i li'ls eixugava amb els cabells; després li besava els peus i li'ls ungia amb perfum.
El fariseu que l'havia convidat, en vore això, pensava: «Esta dona que el toca és una pecadora. Si este fora profeta, sabria qui és i quina vida porta».
Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li fa: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos hòmens devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, el prestador els perdonà el deute. ¿Qui dels dos et pareix que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui li va perdonar més». Jesús li diu: «Ben pensat».
Després Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «¿Veus esta dona? Quan he entrat en ta casa, tu no m'has donat aigua per a llavar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha llavat amb les seues llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has donat el bes de benvinguda; ella, en canvi, des que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic que ella té molt d'amor perquè li han perdonat molts pecats. A qui se li perdona poc, poc d'amor té».
Després digué a la dona: «Els teus pecats queden perdonats». Els altres convidats començaren a pensar: «¿Qui és este que fins i tot perdona els pecats?». Jesús digué encara a la dona: «La teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau». 
 
No és que la dona se sentira atreta cap a Jesús com a persona religiosa, sinó que era el mateix Senyor qui l'atreia cap a si amb el do de la fe, que inclou l'esperança i la caritat. Esta és la fe que salva i és do de Déu. El que ocorre és que algunes persones, com el fariseu Simó, estan tancades a este do, perquè no en tenen necessitat; es consideren bones i fidels a Déu i ja ho tenen tot. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Robert Bel.larmino, bisbe i doctor de l'Església

Recordem sant Robert Bel·larmino, bisbe i doctor de l'Església, membre de l'Orde de la Companyia de Jesús. Va nàixer l'any 1542. Va intervindre sàviament, amb aportacions subtils i peculiars en les disputes teològiques del seu temps. Va ser cardenal i, durant algun temps, també bisbe de la diòcesi de Càpua, a Itàlia. Finalment, va exercir en la Cúria romana múltiples activitats relacionades amb la defensa doctrinal de la fe. Va entregar la seua ànima a Déu l'any 1621. Fou canonitzat en 1930 per Pius XI, i l'any següent el va declarar Doctor de l'Església universal.
Santa Hildegarda de Bingen, verge i doctora de l'Església

Santa Hildegarda, verge i doctora de l’Església que, entesa en la ciència natural i la medicina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de setembre

Sepultura de sant Sàtir, els insignes mèrits del qual relata el seu germà sant Ambròs. Quan encara no estava iniciat en els misteris cristians, va patir un naufragi sense por de la mort, però, salvat de les aigües, va entrar a l'Església de Déu per a no morir amb les mans buides. Unit en íntima i mútua fraternitat al seu germà Ambròs, va ser enterrat pel bisbe de Milà al costat del màrtir sant Víctor, a Milà, a la regió italiana de Ligúria. († 377)

Passió de sant Lambert, bisbe de Maastricht i màrtir, que, desterrat, es va retirar al monestir de Stavelot, i temps després, restituït a la seu, encara que innocent va ser assassinat a Lieja (Austràsia, actual Bèlgica) pels enemics de l'Església mentre exercia brillantment la funció pastoral. († c. 705)

Sant Roding, abat, fundador i piadós prepòsit del monestir de Beaulieu, pròxim a Lió. († Bosc de la regió d'Argona, a la vora del Mosa, a Austràsia, França actualment, s. VIII inc.)

Santa Coloma, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels musulmans va confessar espontàniament la seua fe davant el jutge i altres magistrats, per la qual cosa va ser degollada enfront de les portes del palau. († Còrdova 853)

Sant Reinald, que va abraçar la vida eremítica a les muntanyes de Craon, per a millor viure els preceptes del Senyor. († Mélinais, a la regió d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, c. 1104)

Santa Hildegarda (Bermersheim, Alemanya 1098 - Bingen am Rhein 1179), verge i doctora de l'Església que, entesa en la ciència natural i la medicina així com en l’art de la música, va exposar i descriure piadosament en els llibres el que havia experimentat en la contemplació mística.
Beat Querubí Testa, prevere de l'Ordre d'Ermitans de Sant Agustí, devotíssim de la passió del Senyor. (†Avigliana, territori de Torí, el Piemont, actual regió d'Itàlia, 1479)

Sant Pere Arbués, prevere i màrtir, canonge regular de l'Orde de Sant Agustí, que, dedicat en aquest regne a combatre supersticions i heretgies, va ser assassinat davant l'altar de l'església catedral a mans d'alguns afectats pel seu ofici d'inquisidor. († Saragossa, 1485)

Beat Estanislau de Jesús i Maria (Joan Papczynski) (Gora Kalwaria, Polònia 1631-1701), sacerdot i fundador dels Clergues Marians de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu.

Passió de sant Manuel Nguyen Van Triêu, prevere, màrtir sota el règim de l'emperador Canh Thinh. († Hue, Annam, hui Vietnam, 1798)

Sant Francesc Maria de Camporosso, religiós de l'Orde de Germans Menors Caputxins, que va ser eximi per la seua caritat envers els pobres, així com pel seu lliurament al bé i salvació dels seus veïns malalts d'una pesta arrasadora, de la qual ell mateix es va fer ofrena com a víctima a Gènova, de la regió italiana de Ligúria. († 1866)

Beat Segimon Fèlix Felinski, bisbe de Varsòvia, que enmig de grans dificultats va treballar per la llibertat i la instauració de l'Església, i per a atendre les necessitats del poble va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes de la Família de Maria. († Cracòvia, a Polònia, 1895)

Beat valencià Joan Ventura i Solsona, prevere i màrtir (mem. a Vilafermosa). (†Castell de Vilamalefa, 1936)

Beat Timoteu Valero Pérez, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Segimon Sajna, prevere i màrtir, afusellat en temps de guerra per no abdicar de la seua fe sota un règim estranger hostil a Déu. († Boscos de Palmiry, prop de Varsòvia, 1940)

Beata Leonella (Rosa) Sgorbati (1940- Mogadiscio, Somàlia 2006). Religiosa professa de l'Institut de les Missioneres de la Consolata assassinada per odi a la fe.


entrada destacada

19 de setembre de 2026, dissabte XXIV

DISSABTE DE LA SETMANA XXIV / II Lectura primera 1C 15,35-37.42-49 El cos que s'ha sembrat era un cos corruptible, però ressuscitarà un ...

entrades populars