3 d'abril de 2025, dijous IV de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: penedir-se dels pecats

Oració col·lecta

Per la vostra clemència, Senyor,
feu que els vostres servents,
purificats per la penitència
i santificats per les bones obres,
caminem fidelment pel camí dels vostres manaments
i arribem renovats a les celebracions de Pasqua.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Ex 32,7-14

Desistiu de fer este mal al vostre poble

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, el Senyor va dir a Moisés: «Ves, baixa a la plana: s'ha pervertit el teu poble, que tu has fet pujar de la terra d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els havia indicat. S'han fabricat un vedell de metall fos i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: "Poble d'Israel, ací tens els teus déus, els que t'han tret de la terra d'Egipte"».
El Senyor va afegir: «Veig que este poble té el cap dur. Deixa'm que s'encenga contra ells la meua indignació i els extermine. Després faré de tu un gran poble». 
Però Moisés aplacava el Senyor, el seu Déu, dient: «Senyor, ¿per què s'encén la vostra fúria contra el vostre poble, que heu fet eixir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Els egipcis dirien: "Els va fer eixir amb mala intenció, per a fer-los morir per les muntanyes i fer-los desaparéixer de la terra". Calmeu la vostra ira, desistiu de fer este mal al vostre poble. Recordeu-vos d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els diguéreu: "Multiplicaré la vostra descendència com les estreles del cel, donaré tot este país als vostres descendents i el posseiran per sempre"». 
D'esta manera el Senyor es va desdir del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.

Salm responsorial 105,19-20.21-22.23 (R.: 4a)

A l'Horeb van fer una imatge de vedell,
adoraren un ídol de metall;
canviaren a Déu, la seua glòria,
per la figura d'un bou que menja herba.

R. Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

Van oblidar a Déu, que els havia salvat,
que havia fet prodigis a Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables vora el Mar Roig. R.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisés, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el desdigué de destruir-los. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu ama tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Jo 5,31-47

Qui vos acusa és Moisès, en qui teniu posada l'esperança

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: 
«Si donara testimoni de mi mateix, el meu testimoni no tindria valor. Un altre dona testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni és verídic. 
Quan enviàreu gent per a interrogar a Joan, ell va donar testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessite cap testimoni humà; només ho dic perquè vullc que vos salveu. Joan era una flama encesa i resplandent, i vosaltres vos deixàreu entusiasmar un cert temps per la seua llum.
Però jo tinc a favor meu un testimoni més gran que el de Joan: són les obres que el Pare m'ha encomanat que duga a terme. Estes obres que jo faig, sí que m'acrediten com a enviat del Pare. A més, el Pare, que m'ha enviat, dona testimoni a favor meu. 
No heu sentit mai la seua veu, ni li heu vist mai la cara, ni deixeu que la seua paraula habite en vosaltres, perquè no voleu creure en qui ell vos ha enviat. 
Vosaltres estudieu les Escriptures, perquè penseu que per elles tindreu la vida eterna, però les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu vindre a mi, encara que en mi trobaríeu la vida. 
De glòria humana, no n'accepte. Però vos conec bé i sé que no porteu dins l'amor de Déu. Jo he vingut en nom de mon Pare, i no m'acolliu; en canvi, acolliu a qualsevol que vinga en nom propi. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu glòria els uns dels altres, però no busqueu la glòria que ve del Déu únic? 
No penseu que seré jo qui vos acusarà davant del Pare: qui vos acusa és Moisés, en qui teniu posada l'esperança. Si creguéreu a Moisés, em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no creieu ni els escrits de Moisés, ¿com heu de creure les meues paraules?» 
Oració sobre les ofrenes

Concediu, Déu totpoderós,
que l'ofrena d'este sacrifici
enfortixca la debilitat de la nostra fe,
ens purifique del pecat i ens faça forts en el bé.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la communió

Amb la força del sagrament que hem rebut,
purifiqueu-nos, oh Pare, i feu que els vostres fills,
oprimits per la consciència del pecat,
siguen deslliurats de tota culpa,
a fi que s'alegren per sempre de la vostra salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Oh Déu, protector dels qui esperen en vós,
beneïu, salveu i defeneu el vostre poble,
perquè, lliure de pecat i protegit contra els enemics,
camine sempre en el vostre amor.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

El Pare sempre ha estat present en la vida de Jesús, i Jesús en va parlar. Jesús pregava al Pare. I moltes vegades, parlava del Pare que ens cuida, com cuida els ocells, els lliris del camp... I quan els deixebles li demanaren que els ensenyara a pregar, Jesús els ensenyà a resar al Pare: «Pare nostre» (Mt 6,9). Sempre va [es gira] al Pare. Esta confiança en el Pare, que és capaç de tot. Este coratge per pregar, ¡perquè cal coratge per a pregar! Pregar és anar amb Jesús al Pare, que t'ho donarà tot. Així va l'Església, amb la pregària, el coratge de la pregària, perquè l'Església sap que sense este ascens al Pare no pot sobreviure. (Homilia Santa Marta, 10 de maig de 2020)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'abril

1. A Roma, sant Sixt I, papa, que en temps de l'emperador Adrià va regir l'Església Romana, com a sisé pontífex després del benaurat Pere. (128)

2. A Tomis, a Escítia, a l'actual Romania, sants Crest i Pap, màrtirs(c. s. IV)

3. A Tir, ciutat de Fenícia, hui el Líban, sant Ulpià, màrtir, que, sent encara adolescent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Maximí Daza va ser tancat en un odre amb una serp i un gos, i, submergit en la mar, va completar així el seu martiri. (306)

4. A Nàpols, a la regió de la Campània, actualment Itàlia, sant Joan, bisbe, que va morir en la nit santa de Pasqua mentre celebrava els sagrats misteris, i, acompanyat de multitud de fidels i neòfits, va ser inhumat el dia de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (432)

5. Al monestir de Medikion, a Bitínia, hui Turquia, sant Nicetas, abat, que, en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir presó i exili. (824)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, capital de Turquia, sant Josep, prevere, per sobrenom "Himnògraf", el qual, sent monjo, en la persecució desencadenada pels iconoclastes va ser enviat a Roma per a demanar la protecció de la Seu Apostòlica. Posteriorment, després de molts patiments, va rebre la custòdia dels vasos sagrats de l'església de Santa Sofia. (886)

7. A Chichester, ciutat d'Anglaterra, sant Ricard, bisbe, que va ser desterrat pel rei Enric III, i restituït després a esta seu, es va mostrar sempre generós a ajudar als pobres. (1235)

8. A Polizzi, a l'illa de Sicília, a Itàlia, beat Gandulf de Binasco Sacchi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va portar una vida solitària i austera, i va il·luminar aquella regió amb la predicació de la Paraula de Déu. (c. 1260)

9. A Penna, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Joan, prevere, un dels primers companys de sant Francesc, que va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense, on va ensenyar la nova forma de vida evangèlica. (1275)

10. A Lancaster, a Anglaterra, beats Robert Middleton, de l'Ordre de la Companyia de Jesús, i Torstan Hunt, tots dos preveres i màrtirs. Este últim, en voler alliberar el primer quan era conduït presoner, també va ser capturat i, sota el regnat d'Isabel I, els dos van ser condemnats a mort per ser sacerdots, arribant a través dels turments patits a la dreta de Crist. (1601)

11. A Udine, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Lluís Scrosoppi, prevere de la Congregació de l'Oratori de sant Felip Neri, que va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, per a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1884)

12. Beata Maria Teresa Casini (1864- Grottaferratta, Roma, Itàlia 1937). Fundadora de l'Institut de les Germanes Oblates del Cor de Jesús, que va oferir la seua vida per la santedat dels sacerdots.

13. Prop de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beat Pere Eduard Dankowski, prevere i màrtir, que en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, va ser detingut per la seua confessió cristiana i turmentat fins a consumar el martiri. (1942)

2 d'abril de 2025, dimecres IV de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: escoltar el Fill i creure en el Pare és arribar a la llum i a la vida

Oració col·lecta

Oh Déu, per la penitència,
vós concediu als justs el premi
i als pecadors el perdó;
tingueu pietat de nosaltres,
i feu que, per la nostra humil confessió,
obtingam la remissió dels pecats.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 49,8-15

Et destine a ser aliança del poble, a restaurar el país

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«T'he escoltat en l'hora favorable,
t'he ajudat el dia de la salvació;
jo t'he creat i et destine
a ser aliança del poble,
a restaurar el país,
a repartir les heretats devastades,
a dir als captius: "Eixiu",
i als qui viuen en la foscor:
"Eixiu a la llum".
Pasturaran pels camins,
trobaran prats en totes les clarianes,
no passaran fam ni set,
no els farà mal el sol ni la calor,
perquè els guiarà el qui té compassió
i els durà a les fonts d'aigua viva.
Convertiré les muntanyes en camins,
anivellaré les meues sendes.
Mireu, uns venen de l'orient,
d'altres, del nord o del mar,
uns altres, de les fronteres del Nil».
Cel, exulta; celebra-ho, terra;
muntanyes, esclateu en crits de festa.
El Senyor consola el seu poble,
té compassió dels afligits.
Sió deia: «El Senyor m'ha abandonat,
el meu Déu s'ha oblidat de mi».
¿Pot una mare oblidar-se de la seua criatura,
i no apiadar-se del fill de les seues entranyes?
Però, encara que alguna l'oblidara,
jo no m'oblidaria mai de tu.

Salm responsorial 144,8-9.13cd-14.17-18 (R.: 8a)

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l'amor.
El Senyor és bo amb tots,
estima entranyablement
totes les seues criatures. 

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seues obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui van a caure, 
redreça els qui han entropessat. R.

El Senyor és just en tots el seus camins,
i bondadós en totes les seues obres.
El Senyor està prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen de bon cor. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,
diu el Senyor;
els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Jo 5,17-30

Igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida,
també el Fill dona la vida a qui ell vol

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als jueus: «Mon Pare continua treballant, i jo també treballe». 
Per això, els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veien que, a més de trencar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era son Pare, i així es feia ell igual a Déu. 
Jesús va prendre la paraula i els va dir: «En veritat vos dic que el Fill, per ell mateix, no pot fer res si no li ho veu fer al Pare: allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare ama el Fill i li mostra tot el que fa. I li mostrarà obres més grans encara, que vos deixaran meravellats. Perquè, igual com el Pare ressuscita els morts i els torna a la vida, també el Fill dona la vida a qui ell vol. 
I el Pare no s'ha reservat el juí de ningú, sinó que ha confiat tot el juí al Fill, perquè vol que tots honren el Fill com honren el Pare. Qui no honra el Fill, no honra el Pare que l'ha enviat. 
En veritat vos dic que qui escolta la meua paraula i creu en aquell que m'ha enviat, tindra la vida eterna; i s'estalviarà el juí, perquè ja ha passat de la mort a la vida. 
També vos dic que s'acosta l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'escolten viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho siga. I també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de jutjar. No vos estranyeu d'açò que vos dic: s'acosta l'hora que tots els qui estan en els sepulcres sentiran la seua veu i, si han fet el bé, eixiran per a ressuscitar i viure; però si han fet el mal, per a ressuscitar i anar al juí. 
Jo no puc fer res pel meu compte; jutge escoltant el Pare, i les sentències que jo done són justes, perquè no vullc fer la meua voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».
Oració sobre les ofrenes

Que el poder d'este sacrifici, Senyor,
cancel·le l'antiga esclavitud del pecat
i faça brotar dins de nosaltres la vida nova i la salvació.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Senyor, no deixeu que els dons del cel
rebuts com a medicina de salvació
esdevinguen causa de condemna per a nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Que els vostres fidels, Senyor,
siguen protegits per la vostra benevolència,
i que, fent el bé en esta vida,
arriben a vós, font de tota bondat.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Jesús va vindre entre nosaltres, es va fer home com nosaltres en tot excepte en el pecat, va morir per nosaltres i va ressuscitar, dona als seus deixebles l'Esperit Sant com a penyora de plena comunió en el seu Regne gloriós, que esperem amb vigilància. Esta espera és la font i la raó de la nostra esperança. Recordem-ho sempre: som deixebles d'Aquell que va vindre, ve cada dia i vindrà al final. Si poguérem mantenir esta realitat més present, no estaríem tan cansats de la vida quotidiana, ni tan presoners de l'efímer, i més disposats a caminar amb el cor misericordiós pel camí de la salvació. (Audiència General, 4 de desembre de 2013)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 d'abril

1. Sant Francesc de Pàola, ermità.

Sant Francesc de Pàola, ermità, fundador de l'Orde dels Mínims a Calàbria. Va prescriure als seus deixebles que visqueren d'almoines, que no tingueren propietat ni tocaren mai diners, i que utilitzaren només aliments quaresmals. Cridat a França pel rei Lluís XI, el va assistir en el llit de mort, i, cèlebre per l'austeritat de vida, va morir al seu torn a Plessis-lèz-Tours, al costat de la ciutat francesa de Tours. (1507)

2. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Affià o Anfià, màrtir, que, veent com en temps de l'emperador Maximí s'obligava el poble a sacrificar públicament als déus, es va acostar intrèpid al prefecte Urbà i, agafant-l pel braç, va voler impedir el ritu, per la qual cosa, amb els peus embolicats en lli xopat amb oli, li van calar foc i, encara viu, va ser llançat a la mar pels soldats. (306)

3. A la mateixa ciutat de Cesarea de Palestina, passió de santa Teodora, verge, natural de Tir, que en la mateixa esmentada persecució, per haver saludat els confessors de la fe que estaven drets davant del tribunal, pregant-los que en arribar davant del Senyor es recordaren d'ella, va ser detinguda pels soldats i portada al mateix prefecte, per mandat del qual va ser torturada amb atroços turments i llançada finalment a la mar. (307)

4. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Abundi, bisbe, que enviat a Constantinoble per sant Lleó el Gran, amb gran zel va defensar la fe ortodoxa. (468)

5. A Càpua, ciutat de Campània, també a Itàlia, sant Víctor, bisbe, conspicu per la seua erudició i la seua santedat. (554)

6. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Nicet, bisbe, que es va distingir per la seua dedicació als pobres i la seua benignitat envers els senzills, i va ensenyar en esta Església a seguir una norma en la recitació de la salmòdia. (573)

7. A l'abadia de Luxeuil, a Burgúndia, també a la França actual, sant Eustaci, abat, deixeble de sant Columbà, que va ser pare de quasi sis-cents monjos. (629)

8. A Chelmsford, a Anglaterra, sant Joan Payne, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I va ser penjat, acusat falsament de sedició. (1582)

9. Al poble de Tomhom, a l'illa de Guam, a Oceania, pertanyent ara als Estats Units d'Amèrica, beats màrtirs Diego Lluís de San Vitores, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Pere Calungsod, catequista, que per odi a la fe cristiana van ser cruelment precipitats a la mar per alguns apòstates i nadius seguidors del paganisme. (1672)

10. A Spoleto, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Leopold de Gaiche, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va establir el santuari de Monte Luco. (1815)

11. Al poble de Xuong Dien, a Tonkín, actual Vietnam, sant Doménec Tuoc, prevere de l'Orde de Predicadors, màrtir en temps de l'emperador Minh Mang. (1839)

12. A Pàdua, al territori de Venècia, a Itàlia, beata Isabel Vendramini, verge, que va dedicar la seua vida als pobres i, després de superar moltes adversitats, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Franciscanes Isabelines de Pàdua. (1860)

13. A Vic, a Catalunya, sant Francesc Coll, prevere de l'Orde de Predicadors, que en ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seua ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. (1875) Canonitzat en 2009.

14. A Györ, a Hongria, beat Guillem Apor, bisbe i màrtir, que en temps de guerra va obrir sa casa a uns tres-cents pròfugs, i per defensar a unes xiques de mans dels soldats, la vesprada del Divendres Sant de la Passió del Senyor va ser ferit, i tres dies més tard va expirar. (1945)

15. A Lwiw, a Ucraïna, beat Nicolau Carneckyj, bisbe, que, exercint com exarca apostòlic de Volyn' i Pidljashja, en temps de persecució contra la fe va seguir com a pastor fidel les petjades de Crist i, per la seua gràcia, va arribar al regne dels cels. (1959)

16. A Maracay, població de Veneçuela, beata Maria de Sant Josep (Laura) Alvarado, verge, que va fundar la Congregació de Germanes Agustines Recol·lectes del Sagrat Cor de Jesús, sempre sol·lícita en la seua caritat a favor de les jóvens òrfenes, dels ancians i dels pobres abandonats. (1967)

1 d'abril de 2025, dimarts IV de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: recordar l'aigua que dona vida i cura

Oració col·lecta

Déu fidel i misericordiós, que

este temps de penitència i pregària

prepare el cor dels vostres fidels

a celebrar dignament el misteri pasqual

i a anunciar la grandesa de la vostra salvació.

Per nostre Senyor Jesucrist...


Lectura primera Ez 47,1-9.12

Vaig vore que naixia aigua del santuari.
Allà on arribe l'aigua del riu, tot viurà

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'home em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de davall del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret. 
Aquell home s'encaminà cap a l'orient, amb un cordell en la mà, i va mesurar mil colzes; em va fer travessar el riu: l'aigua m'arribava als turmells. Mesurà mil colzes més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. En mesurà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara en mesurà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar; era un corrent d'aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar. Ell em va dir: «¿Has vist, fill d'home?» Em va fer tornar arrere, a la vora del riu, i vaig vore molts arbres a banda i banda.
Després em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixeran tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».

Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)

Déu és la nostra força i el nostre cau,
auxili cert en hores de perill.
No tenim por si la terra tremola,
i les muntanyes s'afonen en el mar. 

R. El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.

Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,
la casa més sagrada de l'Altíssim.
Déu està enmig d'ella: no se somou.
Déu la socorre de bon matí. R.

El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu els fets del Senyor,
les meravelles que escampa pel món. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
torneu-me el goig de la vostra salvació.

Evangeli Jo 5,1-16

A l'instant aquell home es va curar

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Un dia de festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. Allí, vora la porta de les Ovelles, hi ha una bassa per als banys, que en hebreu es diu Betzata. Davall dels seus cinc pòrtics hi havia sempre molts malalts: cegos, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt feia trenta-huit anys. Jesús el va vore allí estirat i, sabent que estava invàlid des de feia molt de temps, li va preguntar: «¿Vols curar-te?» El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que em baixe a la bassa en el moment que l'aigua es remou i, quan arribe jo, un altre m'ha passat davant». Jesús li va dir: «Alça't, pren la llitera i camina». A l'instant, aquell home va quedar curat, va prendre la llitera i es va posar a caminar. 
Però aquell dia era dissabte, i els jueus digueren al qui havia quedat curat: «Hui és dissabte i no t'està permés portar la llitera». Ell els va replicar: «El qui m'ha curat m'ha dit: "Pren la llitera i camina"». Li preguntaren: «¿Qui t'ha dit "Pren la llitera i camina"?» Però l'home curat no sabia qui era, perquè Jesús havia desaparegut entre la gent que hi havia per allí. 
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li va dir: «Ara estàs curat. No peques més, que no et passen coses pitjors». Aquell home va anar a informar als jueus que era Jesús qui l'havia curat. Per este motiu, perquè ho havia fet en dissabte, començaren a perseguir-lo.

Oració sobre les ofrenes

Vos oferim, Senyor, estos dons que ens vau concedir

per a sostindre la nostra vida mortal

per a que actuen en nosaltres com a remei d'immortalitat.

Per Crist, Senyor nostre.


Oració després de la comunió

Purifiqueu, Senyor, el nostre esperit

i renoveu-lo amb estos sagraments del cel,

a fi que el nostre cos mortal

reba també llavor de resurrecció i de vida nova.

Per Crist, Senyor nostre.


Oració sobre el poble (ad libitum)

Concediu, Déu misericordiós, que el vostre poble

visca sempre en plena adhesió a la vostra voluntat

i obtinga incessantment el favor de la vostra clemència.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

Papa Francesc: Homilia en Santa Marta (28 de març de 2017)

El paralític ni tan sols li havia donat les gràcies a Jesús, no li havia preguntat ni el seu nom. Es va alçar amb aquella peresa que fa viure perquè l'oxigen és gratis, fa viure sempre mirant els altres que són més feliços que jo, i s'està en la tristesa, s'oblida l'alegria. La peresa és un pecat que paralitza, ens torna paralítics. No ens deixa caminar. També hui el Senyor ens mira a cada u, tots tenim pecats, tots som pecadors, però mirant eixe pecat ens diu: Alça't. Hui el Senyor ens diu a cada u: 'Alça't, pren la teua vida com siga, bonica, lletja, com siga, pren-la i ves avant. No tingues por, ves avant amb la teua llitera' - 'Però, Senyor, no és l'últim model...'. Continua avant! Amb eixa llitera lletja, potser, però ves avant! És la teua vida, és la teua alegria. Vols curar-te?, és la primera pregunta que hui ens fa el Senyor. 'Sí, Senyor' - 'Doncs, alça't'. I en l'antífona d'entrada estava eixe començament tan bonic: Assedegats, acudiu per aigua -diu el Senyor-, veniu els qui no teniu diners i beveu amb alegria. I si diem al Senyor: 'Sí, vullc curar-me. Sí, Senyor, ajuda'm que vullc alçar-me', sabrem com és l'alegria de la salvació.

* * * * *

  • La paraula del dia: Abril (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 d'abril

1. A Roma, commemoració dels sants màrtirs Venanci, bisbe, i companys de Dalmàcia i d'Ístria, a l'actual Croàcia; a saber, Anastasi, Maur, Paulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià, que l'Església es complau a honrar juntament. (s. III/IV)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, actualment a Grècia, santes Agape i Quiònia, vèrgens i màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, per negar-se a menjar carn sacrificada als ídols, van ser entregades al prefecte Dulceci, qui les va condemnar a ser cremades vives. (304)

Santa Maria Egipcíaca

3. A Palestina, santa Maria Egipcíaca, cèlebre pecadora d'Alexandria, que per la intercessió de la Benaurada Mare de Déu es va convertir a Déu a la Ciutat Santa, i va portar una vida penitent i solitària a l'altra riba del Jordà. (s. V)

4. A Lauconne, prop d'Amiens, a la Gàl·lia, hui França, sant Valeric o Valeri, prevere, que va atraure no pocs companys cap a la vida eremítica. (s. VII)

5. Al lloc anomenat Ardpatrick, a la regió de Munster, a Irlanda, sant Cels, bisbe d'Armagh, que va promoure intensament la restauració de l'Església. (1129)

6. A Grenoble, ciutat de Burgúndia, a la França actual, sant Hug, bisbe, que va treballar intrèpidament en la reforma dels costums del clergat i del poble, i, amant de la soledat, durant el seu episcopat va oferir a sant Bru, mestre seu en un altre temps, i als seus companys, el lloc de la Cartoixa, que va presidir com a primer abat, regint durant quaranta anys esta Església amb acurat sexemple de caritat. (1132)

7. Al monestir cistercenc de Bonnevaux, al Delfinat, a França, beat Hug, abat, la caritat i la prudència del qual van aconseguir l'harmonia entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic I. (1194)

8. A Caithness, a Escòcia, sant Gilbert, bisbe, que va erigir l'església catedral a Dornoch i va disposar albergs per als pobres, i en morir va recomanar el que ell mateix havia observat durant la seua vida, a saber, no fer mal a cap ésser, portar amb paciència les correccions divines i a ningú donar ocasió d'entropessar. (c. 1245)

9. A York, a Anglaterra, beat Joan Bretton, màrtir, que, sent pare de família, va mostrar una gran constància en la fe de l'Església Romana durant el regnat d'Isabel I, i, amenaçat diverses vegades, es va mantindre ferm, per la qual cosa a la fi, sota la falsa acusació de sedició, va morir estrangulat. (1598)

10. Beata Sofia Czeska-Maciejowska (1584- Cracòvia, Polònia 1650). Fundadora de la Congregació de les Vèrgens de la Presentació de la Benaurada Mare de Déu, per a ajudar les jóvens pobres i òrfenes.

11. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beat Lluís Pavoni, prevere, que es va entregar amb ànim decidit a la formació dels jóvens pobres i es va interessar sobretot en la seua educació religiosa i artesana, per a això va fundar la Congregació de Fills de Maria Immaculada. (1848)

12. Beats Anaclet González Flores, pare de família, i 8 companys (Mèxic †1927/1928), màrtirs mexicans.

Els noms són: Josep Dionís Lluís Padilla Gómez, Jordi Ramon Vargas González, Ramon Vicent Vargas González, Josep Llucià Ezequiel Horta Gutiérrez, Josep Salvador Horta Gutiérrez, Miquel Gómez Loza, Lluís Magaña Servín.

13. Beat Josep Girotti (1905- Dachau 1945). Sacerdot de l'Orde dels Germans Predicadors i màrtir, mort per odi a la fe i per ajudar els hebreus durant l'ocupació d'Itàlia pel règim nazi.

entrada destacada

3 d'abril de 2025, dijous IV de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma: penedir-se dels pecats Oració col·lecta Per la vostra clemència, Senyor, feu que els vostre...

entrades populars