12 de gener de 2026, dilluns I: Sant Elred de Rievall

Comença el temps ordinari

43. A més dels temps que tenen un caràcter propi, queden 33 o 34 setmanes en el curs de l'any, en les quals no se celebra cap aspecte peculiar del misteri de Crist; sinó més aviat es recorda el mateix misteri de Crist en la seua plenitud, principalment cada diumenge. Este període de temps rep el nom de temps ordinari.

44. El temps ordinari comença el dilluns que seguix al diumenge posterior al 6 de gener i s'estén fins al dimarts abans de Quaresma, inclusivament; de nou comença el dilluns després del diumenge de Pentecosta i acaba abans de les primeres Vespres del diumenge I d'Advent.

Normes universals sobre l'any litúrgic i sobre el calendari (21 de març de 1969).

DILLUNS DE LA SETMANA I / II

Lectura primera 1S 1,1-8

La seua rival retreia a Anna

que el Senyor l'haguera deixada sense fills

Comença el primer llibre de Samuel

Hi havia un home de Ramà, un sufita de la muntanya d'Efraïm, que es deia Elcanà, i era fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohu, fill de Suf, un efraïmita. Tenia dos dones: l'una es deia Anna i l'altra Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia.

Cada any aquell home pujava a Siló per a adorar el Senyor de l'univers i oferir-li un sacrifici. Ofní i Pinhàs, els dos fills d'Elí, eren sacerdots d'aquell santuari.

Va arribar el dia que Elcanà oferia la seua víctima. Elcanà solia donar a la dona Peninnà i a cada u dels seus fills i filles les porcions corresponents; però a Anna li reservava la part millor, perquè ell se l'estimava més, encara que el Senyor no li havia concedit fills. Peninnà, la seua rival, la feria retraent-li que el Senyor l'haguera deixada sense fills.

Un any i un altre tornava a insistir: quan pujaven al temple del Senyor, Peninnà la mortificava. Esta vegada, Anna es posà a plorar i no tastava res. El seu marit li va dir: «Anna, ¿per què plores? ¿Per què estàs trista i no menges? ¿No soc per a tu millor que deu fills?»

Salm responsorial 115,12-13.14 i 17.18-19 (R.: 17a)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació

i invocaré el seu nom.

R. Senyor, vos oferiré una víctima d'acció de gràcies.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble.

Oferiré una víctima d'acció de gràcies

i invocaré el nom del Senyor. R.

Compliré les meues promeses

en presència de tot el poble,

en els atris de la casa del Senyor,

enmig de tu, Jerusalem. R.

Al·leluia Mc 1,15

El regne de Déu està prop,

diu el Senyor,

convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 1,14-20

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a proclamar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu està prop; convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».

Passant vora el llac de Galilea, va vore a Simó i el seu germà Andreu, que estaven tirant les xàrcies a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Vingueu darrere de mi, i vos faré pescadors d'hòmens». Immediatament deixaren les xàrcies i el seguiren.

Un poc més avant va vore a Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que estaven en la barca repassant les xàrcies. Els va cridar immediatament, i ells deixaren son pare Zebedeu en la barca amb els jornalers, i se n'anaren darrere de Jesús.

* * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de gener

1. A Cesarea de Mauritània, hui Algèria, sant Arcadi, màrtir, que es va ocultar en temps de persecució, però en ser detingut en el seu lloc un familiar seu, es va presentar espontàniament al jutge i, per negar-se a sacrificar als déus, va sofrir turments dolorosos fins a consumar el seu martiri. (c. 304)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants màrtirs Tigri, prevere, i Eutropi, lector, als quals, en temps de l'emperador Arcadi, se'ls va acusar falsament d'haver incendiat l'església principal i el palau senatorial com a reacció al desterrament del bisbe sant Joan Crisòstom, per la qual cosa van ser sotmesos al martiri baix Optat, prefecte de la ciutat, partidari del culte als falsos déus i contrari a la religió cristiana. (406)

3. A Arle [Arlés], ciutat de la Provença, a la Gàl·lia, hui França, santa Cesària, abadessa, germana del bisbe sant Cesari, qui, per a ella i per a les seues germanes, va escriure una Regla destinada a santes vèrgens. (c. 529)

4. A Grenoble, a Burgúndia, també a l'actual França, sant Ferriol, bisbe i màrtir, que va ser assassinat a colps per un sicari, mentres predicava a la multitud. (c. 659)

5. A Wearmouth, a Northúmbria, actualment Anglaterra, sant Benet Biscop, abat, que en les cinc peregrinacions que va fer a Roma va portar amb ell mestres i molts llibres perquè els monjos reunits en la clausura del monestir, sota la Regla de sant Benet, progressaren en la ciència de l'amor de Crist, en bé de l'Església. (c. 690)

6. Al monestir de Rievall, també a Northúmbria, sant Elred, abat, el qual, educat en la cort del rei d'Escòcia, va ingressar en l'Orde Cistercenc. Va ser mestre eximi de la vida monàstica i va promoure constantment i suaument, amb el seu exemple i els seus escrits, la vida espiritual i l'amistat en Crist. (c. 1166)

• Sant Elred: L'amistat espiritual.

7. A la ciutat de Lleó, a Espanya, sant Martí de la Santa Creu, prevere i canonge regular, que va ser home expert en Sagrada Escriptura. (1203)

8. A Palerm, a l'illa de Sicília, sant Bernat de Corleone, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, admirable per la seua caritat i eximi per la seua penitència. (1667)

9. A Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, santa Margarida Bourgeoys, verge, que amb gran voluntat va reconfortar els colons i els soldats, i va treballar assíduament per a assegurar la formació cristiana de les jóvens, fundant per a això la Congregació de la Mare de Déu. (1700)

10. A Avrillé, prop d'Angers, a França, beat Antoni Fournier, màrtir, que, artesà d'ofici, va ser afusellat durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)

11. A la ciutat de Caen, també a França, beat Pere Francesc Jamet, prevere, que es va distingir per la seua ajuda a les religioses Germanes del Bon Salvador i pel seu treball per la restitució de la pau en l'Església, després d'un temps d'inestabilitat. (1845)

12. A Viareggio, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Antoni Maria Pucci, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, el qual, rector durant quasi cinquanta anys, es va dedicar sobretot a atendre els xiquets pobres i malalts. (1892)

13. Al lloc anomenat Tomhom, prop de la ciutat de Bangkok, a Tailàndia, beat Nicolau Bunkerd Kitbamrung, prevere i màrtir, predicador eximi de l'Evangeli, que va ser empresonat en temps de persecució contra l'Església i, a causa de la tisi, que va contraure ajudant els malalts, va morir de manera exemplar. (1944)

11 de gener de 2026, diumenge: Baptisme del Senyor

Diumenge després del dia 6 de gener

BAPTISME DEL SENYOR / Cicle A

Festa

Lectures de la missa

Lectura primera Is 42,1-4.6-7

Ací teniu el meu servent, que té tot el meu favor

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:

«Ací teniu el meu servent, que jo sostinc,

el meu elegit, que té tot el meu favor.

He posat en ell el meu Esperit;

porta el dret a les nacions.

No crida ni alça la veu,

no es fa sentir pels carrers; 

no trenca la canya que es bada,

no apaga la flama que vacil·la;

porta el dret amb veritat,

sense dubtar ni flaquejar,

fins que l'haurà implantat en la terra,

i les illes esperen les seues decisions.

Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,

t'he pres per la mà, t'he format

i et designe aliança del poble,

llum de les nacions,

per a tornar la vista als cegos,

per a traure de la presó els captius

i, del calabós, els qui viuen en la foscor».

Salm responsorial 28,1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R.: 11b)

Aclameu el Senyor, fills de Déu,

aclameu la glòria i el poder del Senyor,

aclameu la glòria del nom del Senyor,

adoreu el Senyor en el seu atri sant.

R. Que el Senyor beneïxca el seu poble

amb el do de la pau.

La veu del Senyor sobre les aigües,

el Senyor sobre les aigües torrencials.

La veu del Senyor és potent,

la veu del Senyor és magnífica. R.

El Déu majestuós ha tronat

i al seu palau tot canta: «Glòria!»

El Senyor s'assenta en les aigües diluvials,

el Senyor s'assenta com a rei etern. R.

Lectura segona Fets 10,34-38

Déu va ungir a Jesús amb l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara vaig comprenent de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que accepta a tot aquell que el venera i fa el bé, siga de la nació que siga. Ell va enviar la seua paraula als fills d’Israel, anunciant-los la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

Vosaltres ja sabeu què ha passat últimament per tota la Judea, començant per Galilea, després del baptisme que Joan havia predicat. Parle de Jesús de Natzaret, ungit per Déu amb la força de l’Esperit Sant, que va passar fent el bé i sanant a tots els qui estaven oprimits pel diable, perquè Déu estava amb ell».

Al·leluia Cf. Mc 1,11

El cel es va obrir, i es va sentir la veu del Pare:

«Este és el meu Fill, el meu amat, escolteu-lo».

Evangeli Mt 3,13-17

Una volta batejat, Jesús va vore que l'Esperit de Déu

es posava damunt d'ell

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va anar de Galilea a la vora del riu Jordà, a fi que Joan el batejara. Però Joan no volia i li deia: «Tu m’hauries de batejar a mi, ¿i tu vens a mi?» Jesús li respongué: «Deixa’t estar ara: convé que complim així allò que Déu vol». I va accedir a batejar-lo.

Una volta batejat, Jesús va eixir de l’aigua a l’instant, i en aquell moment el cel es va obrir i Jesús va vore que l’Esperit de Déu baixava com un colom i es posava damunt d’ell. I una veu deia des del cel: -«Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut».

A. El Pare, en el baptisme de Crist al Jordà, va voler revelar solemnement que ell era el seu Fill amat, el seu predilecte (cf. co i Ev). En ell es complix la profecia d'Isaïes: «Ací teniu el meu servent, el meu elegit». Ell és l'ungit per l'Esperit Sant, el Messies que «va passar fent el bé i sanant a tots els qui estaven oprimits pel diable» (2 Lect). Acostant-se al baptisme com si fora un pecador més, anuncia que carregarà en la creu amb el pes dels nostres pecats i així ens salvarà.

B. El profeta Isaïes va anunciar la vinguda d'un Messies que implantaria la justícia en tota la terra, però no amb la força sinó amb la humilitat i el servici. Esta justícia i esta pau anunciada es complixen en Jesucrist, el Fill amat i predilecte de Déu que seguix un camí d'humilitat i entrega total. És ara quan es manifestarà la llum que els mags d'Orient havien trobat en el portal de Betlem: Jesús és el Fill amat que a través del baptisme ens fa fills d'adopció per la unció de l'Esperit Sant; i renovant el nostre baptisme ens sentim seguidors de Jesús en la seua Església, identificats amb la seua missió als més pobres i als qui patixen.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Festa del Baptisme del Senyor (2026)
• Honori Pasqual i Martí: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• València Cristiana: El Baptisme del Senyor: lloc de trobada amb Déu.
• Missa d'À Punt 2026:
• J.M. Bausset: El Baptisme de Jesús (2015)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Epifania i Baptisme de Jesús (2025, gener 7) 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 de gener

1. A Roma, sant Higini, papa, que va ser el huité a ocupar la seu de sant Pere. (142)

Fill d'un filòsof atenenc, va defendre l'Evangeli contra les doctrines sincretistes i gnòstiques, en defensa de l'ortodòxia contra els heresiarques Cerdó i Valentí. Va ser el successor del màrtir sant Telèsfor en la seu de Pere. Va haver de patir molt durant els quatre anys que va ocupar el tron pontifici. Per això va ser posat entre els màrtirs. Va morir l'any 142.

2. A Àfrica, sant Salvi, màrtir, en l'aniversari de la mort del qual va parlar sant Agustí davant del poble de Cartago, a l'actual Tunísia. (c. s. III)

3. A Tigava, ciutat de la província romana de Mauritània, hui Algèria, sant Tipàs, màrtir, qui, havent-se retirat legítimament de l'exèrcit, en ser reclamat de nou es va negar a sacrificar als déus i, per això, va ser decapitat. (297/298)

4. A Cesarea de Palestina, sant Pere, anomenat "Apsèlamos" o "Bàlsam", màrtir, que en temps de l'emperador Maximí, convidat, tant pel president del tribunal com pels altres assistents al juí a reconsiderar la seua joventut, sense cedir a tals persuasions va demostrar la seua fe en Crist i va morir amb ànim esforçat en el foc, com a or puríssim. (309)

5. A Bríndisi, a la regió de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Leuci, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)

6. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, translació de santa Honorata, verge consagrada a Déu i germana de sant Epifani, bisbe. (s. V)

7. En un erm de la Judea, a l'actual Israel, sant Teodosi, cenobita, amic de sant Saba, qui, després d'una llarga vida de solitud, va acceptar al seu costat molts deixebles i va inculcar la vida comunitària en els monestirs que va construir, i, ja centenari, després d'haver patit persecució a causa de la fe catòlica, va descansar en la pau de Crist. (529)

8. Al Friül, a la regió de Venècia, hui Itàlia, sant Paulí, bisbe d’Aquileia, que es va esforçar a convertir els àvars i els eslovens, i va presentar al rei Carlemany un poema insigne sobre la Regla de la fe. (802)

9. A la ciutat de Catània, a l'illa de Sicília, també a Itàlia, beat Bernat Scammacca, prevere de l'Orde de Predicadors, que es va distingir per la seua misericòrdia cap als pobres i malalts. (1487)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Carter, màrtir, que, estant casat, per haver publicat un tractat sobre el cisma, durant el regnat d'Isabel I va ser penjat i esquarterat a Tyburn. (1584)

11. A Bellegra, lloc de la regió italiana del Laci, sant Tomàs de Cori (Francesc Antoni) Placidi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per l'austeritat de vida, per la predicació, i il·lustre fundador, també, d’ermitoris. (1729)

12. Beata Anna Maria Janer Anglarill (1800- Talarn, Lleida, 1885). Verge, fundadora de l'Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, que es va distingir per la seua insigne caritat envers els ferits de les guerres carlistes.

13. A Gdansk, ciutat de Polònia, beat Francesc Rogaczewski, prevere i màrtir, que per la seua fe va ser afusellat durant l'ocupació de Polònia, en temps de guerra, per un règim contrari a Déu. (1940)

10 de gener de 2026, dissabte

Dia 10 de gener

o bé dijous després d'Epifania

Lectura primera 1Jo 4,19-5,4

Qui estimaa  Déu, que estime també el seu germà

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, ja que Déu s'ha avançat a amar-nos, amem també nosaltres. Si algú afirma que ama a Déu però odia el seu germà, és un mentirós, perquè el qui no ama el seu germà, que veu, no pot amar a Déu, que no veu. I este és precisament el manament que ens va donar: qui ama a Déu, que ame també el seu germà.

Tot aquell que creu que Jesús és el Crist ha nascut de Déu, i tot aquell que ama a Déu, que dona el ser, ama també el qui ha nascut d'ell.

Si amem a Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que amem els fills de Déu, ja que l'amor de Déu és açò: guardar els seus manaments. I estos manaments no són una càrrega, perquè tot aquell que ha nascut de Déu és un vencedor del món.

La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món.

Salm responsorial 71,1-2.14 i 15bc.17 (R.: cf. 11)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,

doneu al fill del rei la vostra justícia;

que guie el vostre poble amb justícia,

els vostres pobres amb rectitud. 

R. Vos serviran, Senyor, tots els pobles.

Rescatarà els humils de l'opressió i de la violència,

la seua sang serà de gran valor als seus ulls.

Que preguen sempre per ell,

que siga beneït tot el dia. R.

Beneït per sempre el seu nom,

que dure com el sol.

Tots els pobles siguen beneïts en ell;

Totes les nacions, augureu-li felicitat. R.

Al·leluia

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 4,14-22a

Hui s'han complit estes paraules de l'Escriptura

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús, amb la força de l’Esperit, va tornar a Galilea, i la seua fama es va escampar per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues, i tots l’alabaven. I se’n va anar a Natzaret, on s’havia criat. 

El dissabte, com tenia costum, va anar a la sinagoga i s’alçà per a fer la lectura. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit: 

«L’Esperit del Senyor reposa damunt de mi, ja que ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la Bona Nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cegos el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor». 

Després va enrotllar el volum, el tornà a l’ajudant de la sinagoga i es va assentar. 

Tota la sinagoga tenia els ulls posats en Jesús. Ell començà a dir-los: «Hui s’han complit estes paraules de l’Escriptura que acabeu d’escoltar». Tots l’aprovaven i s’admiraven d’aquelles paraules de gràcia que eixien dels seus llavis.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Epifania i Baptisme de Jesús (2025, gener 7) 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de gener

1. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia, sant Melquíades [o Milcíades], papa, oriünd d'Àfrica. Va conéixer la pau concedida per l'emperador Constantí a l'Església, però víctima dels atacs dels donatistes, es va distingir pels seus esforços encaminats a obtindre la concòrdia. (314)

2. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, eremita, un dels primers a abraçar la vida monàstica. (s. IV)

Sant Pau l'Ermità. Sembla que era de Tebes, nascut prop del Nil, de família cristiana. Quan tenia uns vint anys la persecució de Deci el va empényer al desert, on va acabar entrant fins a trobar una caverna en una muntanya blanca, un refugi molt amagat. Es va instal·lar allí per sempre, vestit amb una túnica de fulles de palmera, alimentant-se del fruit d'este arbre i bevent l'aigua d'un rierol d'allí prop; en la solitud més absoluta, mort per als hòmens i resant i meditant davant del misteri de Déu que omplia tota la seua existència.

3. A Nissa, ciutat de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Gregori, bisbe, germà de sant Basili el Gran, admirable per la seua vida i doctrina, que per haver confessat la recta fe va ser expulsat de la seua seu per l'emperador arrià Valent. (a. 400)

• J.M. Bausset: Sant Gregori de Nissa (2015)

4. A Jerusalem, sant Joan, bisbe, que en temps de la controvèrsia sobre la doctrina ortodoxa, va treballar intrèpidament en favor de la fe catòlica i de la pau a l'Església. (417)

5. A la ciutat de Die, a la Gàl·lia Vienense, actualment França, sant Petroni, bisbe, el qual anteriorment havia abraçat la vida monàstica a l'illa de Lerins. (d. 463)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Marcià, prevere, que es va distingir per l'ornamentació realitzada a les esglésies i per l'ajuda prestada als pobres. (471)

7. A la ciutat de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Valéric, que va portar vida en solitud. (s. VI)

8. A Melitene, a l'antiga Armènia, sant Domicià, bisbe, que va treballar amb afany en la conversió dels perses. (c. 602)

9. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Agató, papa, que va mantenir íntegra la fe davant dels errors dels monoteletes i va promoure la unitat de l'Església amb la convocatòria de diversos sínodes. (681)

10. A la regió francesa de Vivièrs, prop del Roine, sant Arcont [o Arconci], bisbe. (c. 740-745)

11. A l'abadia de Cuixà, als Pirineus francesos, sant Pere Ursèol, que, sent dux de Venècia, es va fer monjo. Es va distingir per la seua pietat i austeritat, i va viure en un ermitori pròxim al monestir. (c. 987/988)

12. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió italiana de Campània, beat Benincasa, abat, que va destinar a cent dels seus monjos al cenobi de Monreale, a Sicília, que acabava de fundar-se. (1194)

13. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Guillem [o Gem], bisbe, que, desitjós de solitud i meditació, es va fer monjo al monestir cistercenc de Pontigny. Més tard va ser abat de Chaalis i, posteriorment, elegit bisbe de Bourges. Va mantenir sempre l'austeritat de la vida monàstica i es va distingir pel seu amor als clergues, als captius i als desgraciats. (1209)

14. A Amarante, lloc de Portugal, beat Gonçal, prevere de Braga, qui, després d'una llarga peregrinació per Terra Santa, va ingressar en l'Orde de Predicadors, retirant-se a una ermita, va ajudar a construir un pont i va treballar en bé dels habitants del lloc amb la seua oració i predicació. (c. 1259)

15. A Arezzo, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Gregori X, papa, que, sent ardiaca de Lieja, va ser elevat a la seu de Pere, des d'on va afavorir enèrgicament la comunió amb els grecs; per a aplacar les divergències entre els cristians i recuperar Terra Santa, va convocar el Concili II de Lió. (1276)

16. A Laurenzana, a l'antiga regió de Lucània, actual Basilicata, a Itàlia, beat Egidi [o Gil] (Bernardí) Di Bello, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va viure retirat en una cova. (1518)

17. A Arequipa, al Perú, beata Anna dels Àngels Monteagudo, verge de l'Orde de Predicadors, que amb els seus dons de consell i profecia es va dedicar a promoure el bé de tota la ciutat. (1686)

18. A Perusa, a Itàlia, santa Francesca de Sales (Leònia) Aviat, verge, que es va dedicar, amb maternal amor i sol·licitud, a l'educació de les jóvens i va instituir les Oblates de Sant Francesc de Sales. (1914)

19. A Madrid, a Espanya, beata Maria Dolors Rodríguez Sopeña, verge, qui, donant mostres de gran caritat cristiana, es va dedicar als més abandonats de la societat del seu temps, especialment en els suburbis de les grans ciutats. Per a anunciar l'Evangeli i atendre els pobres i els obrers socialment, va fundar l'Institut Catequiste Dolores Sopeña i una Associació Apostòlica de Laics. (1918)