DIMARTS DE LA SETMANA IV / II
Oració col·lecta
Escolteu, Senyor, este poble que,
confiat en la protecció de sant Blai, bisbe i màrtir,
vos suplica que li concediu la pau en la vida temporal
i el do de la vida eterna.
Lectura primera 2S 18,9-10.14b.24-25a.30-19,3
¡Fill meu, fora millor que haguera mort jo en compte de tu!
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, en la seua fugida, Absalom es va trobar cara a cara amb els hòmens de David. Cavalcava una mula i, en passar la mula davall del ramatge d'una gran carrasca, se li va enganxar el cap a l'arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, i la mula s'escapà. Un home que el va vore va avisar a Joab que havia vist a Absalom penjat d'una carrasca. Joab va prendre tres dards i els va clavar al cor d'Absalom.
David estava entre els dos portals de la ciutat. El sentinel·la apostat dalt del terrat del portal, vora la muralla, veié un home que corria tot sol i va donar l'alerta per a fer-ho saber al rei. El rei digué: «Si ve sol, és que porta una bona nova».
El rei digué a Ahimaas, el primer missatger: «Aparta't i queda't ahí». Ell s'apartà i esperà. Després arribà el cuixita i va dir: «Que el rei, el meu senyor, s'alegre per la bona nova: hui el Senyor li ha fet justícia contra tots els qui s'havien rebel·lat contra ell». El rei preguntà: «¿Està bé el jove Absalom?» Respongué el cuixita: «Que els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui es rebel·len per a fer-li mal acaben com este jove».
El rei, commogut, va pujar a la cambra superior del portal de la ciutat i arrancà a plorar. I anava amunt i avall cridant: «¡Fill meu Absalom, fill meu, fill meu Absalom! ¡Fora millor que haguera mort jo en compte de tu, fill meu, fill meu Absalom!» Van fer saber a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom. Aquell dia la victòria es va convertir en dol de tot el poble, perquè s'havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.
Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)
Escolteu, Senyor, i responeu-me,
que soc un pobre desvalgut.
Guardeu-me la vida, que soc un fidel vostre.
Salveu el vostre servent que en vós confia.
R. Escolteu, Senyor, i responeu-me.
Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,
que vos invoque cada dia.
Doneu eixe goig al vostre servent;
a vós eleve la meua ànima. R.
Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en amor per a qui vos invoca.
Senyor, escolteu la meua pregària,
escolteu la meua súplica. R.
Al·leluia Mt 8,17
Crist portava les nostres malalties,
ens descarregava dels nostres dolors.
Evangeli Mc 5,21-43
Xiqueta, alça't
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l’altra vora del llac, on va reunir molta gent entorn d’ell, i es va quedar vora l’aigua.
Mentrestant, arribà un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore’l, va caure als seus peus i, suplicant-li amb tota l’ànima, li digué: «La meua xiqueta s’està morint: vingueu a imposar-li les mans per a que es cure i visca». Jesús se n’anà amb ell i el seguia una multitud que l’espentava per tots els costats.
Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys; havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.
Quan va sentir parlar de Jesús, se li acostà per darrere, entre la gent, i li tocà el vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar la túnica, ja em curaré». A l'instant se li va secar la font de la sang i va notar que el mal havia desaparegut. Jesús, que va sentir que havia eixit d'ell aquella força, es va girar i va preguntar a la gent: «¿Qui m'ha tocat el vestit?» Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per tots els costats ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?» Però Jesús anava mirant al seu entorn per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li confessà tota la veritat. Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat; ves-te'n en pau i queda curada del teu mal».
Encara estava parlant Jesús quan arribaren uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teua filla s’ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el Mestre?» Però Jesús, que va sentir aquelles paraules, digué al cap de la sinagoga: «¡No tingues por: tu creu i prou!» I només va permetre que l’acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.
Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, veren l’escama de la gent, que plorava i cridava sense parar. Ell va entrar i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». Ells es burlaven de Jesús, però els va fer eixir a tots i va prendre només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l’acompanyaven, va entrar a on estava la xiqueta, li va donar la mà i li va dir: «Talità, Kum», que vol dir: «T’ho mane; xiqueta, alça’t». A l’acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s’alçà i es posà a caminar.
Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.
MEMÒRIES LITÚRGIQUES
Sant Blai (festa a la ciutat de Castelló de la Plana; mem. ll. a la resta), patró de Bocairent, on es conserva un guió pintat per Sorolla. És patró d’Altea, Benaguasil, Planes (on conserva una església), Xella, Fonts d’Aiòder, Gestalgar, Gorga, Xalans, Millars, la Pobla del Duc i Sempere. A Potries, porrat de Sant Blai.
Sant Blai, bisbe i màrtir, que, per ser cristià, en temps de l'emperador Licini va patir el martiri a la ciutat de Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia. (c. 320)
Sant Òscar [o Anscari o Ansgari], bisbe (mem. ll.).
Sant Òscar o Anscari, bisbe d'Hamburg i després també de Bremen, a Saxònia, actual Alemanya, que, sent monjo de l'abadia de Corbie, va ser designat pel papa Gregori IV com a llegat per a totes les terres del nord d'Europa. Va anunciar l'Evangeli a grans multituds de Dinamarca i Suècia, va consolidar allí l'Església de Crist i, després de superar amb ànim invicte moltes dificultats, desgastat pels seus treballs, va morir a Bremen. (865)
*******
- Simone Weil: El desarrelament (1943)
- Simone Weil: Ensenyament i ensenyament religiós en el medi rural (1943)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 3 de febrer
3. A Jerusalem, commemoració dels
sants Simeó, ancià honrat i piadós, i Anna, viuda i profetessa, que van meréixer saludar a Jesús xiquet com a Messies i Salvador, esperança i redempció d'Israel, en el moment en què, segons la llei, va ser presentat al Temple.
4. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Celerí, lector i màrtir, que va confessar intrèpidament a Crist en la presó, entre assots, cadenes i altres suplicis, seguint les petjades de la seua àvia Celerina, anteriorment coronada pel martiri, i dels seus tios patern i matern, Llorenç i Ignasi, que, després d'haver servit en campaments militars, van arribar a ser soldats de Déu i van obtindre del Senyor palmes i corones amb la seua gloriosa passió. (s. III)
5. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Leoni, prevere, deixeble de sant Hilari. (s. IV)
6. A Gap, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sants Teridi i Remei, bisbes. (s. IV/V)
7. A Lió, de nou a la Gàl·lia, sant Lupicí, bisbe, que va viure en l'època de la persecució sota els vàndals. (s. V ex.)
8. Al monestir de Celle, a Hanònia, a la Bèlgica actual, sant Adelí, prevere i abat. (c. 696)
9. A Chester, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, santa Werburga, abadessa d'Ely, fundadora de diversos monestirs. (c. 700)
10. A Meerbeke, a Brabant, hui Bèlgica, santa Berlinda, verge, que es va distingir per la seua vida religiosa de pobresa i caritat. (s. IX-X)
12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Nelson, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, per haver negat la suprema potestat de la reina Isabel I pel que fa a la vida de l'esperit, va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn. (1578)
 |
| Beat Alois Andritzki |
14. A Bourg-Saint-Andéol, a la regió de Viviers, a França,
beata Maria Anna Rivier, verge, que en temps de la Revolució Francesa, quan es van suprimir tots els ordes i congregacions religioses, va instituir la Congregació de
Germanes de la Presentació de Maria, per a educar en la fe el poble cristià.
(1838)
16. Beat Alois Andritzki (1914- Dachau 1943). Sacerdot diocesà, màrtir, executat amb una injecció letal al camp de concentració de Dachau.