4 de juny de 2026, dijous IX

“Quan les diferències es viuen des de la caritat,

és possible mantindre la comunió”.

(E. Benavent, arquebisbe de València)

DIJOUS DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Tm 2,8-15

La Paraula de Déu no està encadenada.

Si morim amb Jesucrist, també viurem amb ell

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut,

Recorda't de Jesucrist, ressuscitat d'entre els morts, nascut del llinatge de David. Este és l'Evangeli que jo anuncie, i per ell he de patir fins al punt de trobar-me encadenat com si fora un criminal. Però la Paraula de Déu no està encadenada.

Per això, jo ho suporte tot pel bé dels elegits, per a que ells també obtinguen la salvació que està en Jesucrist, juntament amb la glòria eterna.

Esta paraula és digna de fe:

Si morim amb ell, viurem amb ell;

si perseverem, regnarem amb ell;

si el neguem, ell també ens negarà;

si li som infidels, ell continua fidel,

perquè no pot negar-se a si mateix.

Recorda'ls tot açò, conjurant-los davant de Déu que no s'emboliquen en discussions sobre paraules, que no fan més que fer mal als qui les escolten. Mira de presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seua aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat.

Salm responsorial 24,4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: 4a)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes.

Feu que camine en la vostra veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

R. Feu que aprenga, Senyor, les vostres sendes.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

El Senyor obri camins d'amor fidel

per als qui guarden l'aliança i els seus mandats.

El Senyor es revela als seus fidels,

els fa conéixer la seua aliança. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre Salvador,

ha destruït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 12,28b-34

No hi ha cap altre manament més gran que estos

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?» 

Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment i amb totes les forces". El segon és: "Amaràs a qui tens prop com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos». 

El mestre de la Llei li va dir: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces, i amar a qui tens prop com a tu mateix val més que tots els holocausts i sacrificis». Jesús, veent que havia parlat sàviament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu». I ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.

* * * * *

Santes Rut i Noemí.

El 4 de juny de 1355 es feu la primera processó de Corpus a València.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Queda't amb nosaltres, Senyor.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de juny

1. A Sabaria, lloc de Pannònia, hui Hongria, passió de sant Quirí, bisbe de Síscia i màrtir, que sota l'emperador Galeri, per la fe en Crist, va ser llançat a un riu amb una roda de molí lligada al coll. (308)

2. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Metròfanes, bisbe de Bizanci, que va consagrar al Senyor la Nova Roma. (325)

3. A Milevi, lloc de Numídia, actualment Algèria, commemoració de sant Optat, bisbe, que en els seus escrits va tractar sobre la universalitat de l'Església, la necessitat de l'íntima unitat dels cristians i els errors dels donatistes. (s. IV)

4. A Cornualla, a l'actual Anglaterra, sant Petroc de Gal·les, abat. (594)

5. A Servigliano, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, sant Gualter, abat del monestir d'este lloc. (1250)

6. A la regió també italiana de Sardenya, sants Nicolau i Tran, eremites. (s. XII)

7. A Sàsser, igualment a Sardenya, beat Pacífic Ramati, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va predicar en defensa dels cristians i va morir en el Senyor. (1482)

8. A Agnone, a la regió italiana dels Abruços, sant Francesc Caracciolo, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Menors, que va estimar de manera admirable a Déu i el proïsme. (1608)

Francesc (1563-1608) passà la seua vida a Nàpols, on fundà la congregació dels clergues Regulars Menors (1558) i on esdevingué l'apòstol dels presoners.

9. Beata Margarida Llúcia Szewczyk (1828- Nieszawa, Polònia 1905). Fundadora de la Congregació de les Filles de la Benaurada Mare de Déu dels Dolors, dedicada a la contemplació i a l'atenció dels més necessitats.

10. A Lecce, població de la Pulla, de nou a Itàlia, sant Felip Smaldone, prevere, que es va dedicar a atendre els sords i cegos indigents, i per a instruir-los humanament i cristianament va fundar l'Institut de Germanes Salesianes dels Sagrats Cors. (1923) (Canonitzat 15-octubre-2006).

11. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beats Antoni Zawistowski, prevere, i Estanislau Starowieyski, màrtirs, els quals, detinguts en el camp de concentració de Dachau en temps de guerra, van morir per Crist després d'atroces tortures. (1942)

12. Beat Francesc Pianzola (1881- Mortara 1943). Sacerdot diocesà. Fundador dels Pares Oblats Diocesans de la Immaculada i de les Germanes Missioneres de la Immaculada Regina della Pastura; incansable predicador de l'Evangeli i apassionat educador de la joventut.

13. Beat Josep Maria Gran Cirera, sacerdot Missioner del Sagrat Cor, i companys* (1980-1991), màrtirs, a Guatemala, assassinats durant la guerra civil per odi a la fe,

* Faustí Villanueva, Joan Alonso, també sacerdots Missioners del Sagrat Cor; Doménec del Barrio Batz, Tomàs Ramírez, Nicolau Castro, Reis Us Hernández, Joan Barrera, Rosalío Benito i Miquel Tiu Imul, laics.

3 de juny de 2026, dimecres IX

DIMECRES DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Tm 1,1-3.6-12

Procura avivar la flama del do de Déu

que portes en virtut de la imposició de les meues mans

Comença la segona carta de sant Pau a Timoteu

Pau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, enviat a anunciar la promesa de vida que ve per Jesucrist, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. 

Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues oracions, i done gràcies a Déu, a qui adore amb consciència neta, com els meus avantpassats. 

Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de prudència. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tots els treballs que hages de patir per l'Evangeli, suporta'ls amb la fortalesa que Déu ens dona. 

Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no per les nostres obres, sinó per la seua pròpia voluntat, segons la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha sigut revelada amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destruït la mort i, amb l'Evangeli, ha fet resplandir la llum de la vida i de la immortalitat. 

Déu m'ha fet herald, apòstol i mestre d'este Evangeli; este és el motiu dels meus patiments; però no em sent derrotat, perquè sé de qui m'he fiat i estic segur que és prou poderós per a guardar fins al darrer dia l'encàrrec que m'ha fet.

Salm responsorial 122,1-2a.2bcd (R.: 1a)

A vós, que teniu el tron en el cel,

eleve els meus ulls,

com els ulls de l'esclau

en les mans de l'amo.

R. A vós, Senyor, eleve els meus ulls.

Com els ulls de l'esclava

en les mans de l'ama,

tenim els ulls posats en el Senyor,

el nostre Déu,

esperant la seua misericòrdia. R.

Al·leluia Jo 11,25a.26

Jo soc la resurrecció i la vida,

diu el Senyor;

els qui creuen en mi no moriran mai més.

Evangeli Mc 12,18-27

No és Déu de morts, sinó de vius

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, s'acostaren a Jesús uns saduceus, que neguen la resurrecció; per això li proposaren este cas: «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es case amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i es va morir sense descendència; el segon es va casar amb la viuda i es va morir també sense cap fill; el tercer igual, com tots els set set, però ningú va deixar descendència; i finalment, ella també va morir. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, ¿de qui serà la dona, si va estar casada amb els set?».

Jesús els va respondre: «Aneu molt errats perquè no coneixeu l'Escriptura ni el poder de Déu. De fet, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge de l'albarzer, que Déu li va dir: "Jo soc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob"? No és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt errats».

* * * * *

Sants Carles Luanga i companys, màrtirs (mem. ob.)

Memòria dels sants Carles Luanga i dotze companys*, tots ells d'edats compreses entre els catorze i els trenta anys, pertanyents a la cort de jóvens nobles o al cos de guàrdia del rei Mwanga, que com a neòfits o seguidors de la fe catòlica, per no cedir als desitjos impurs del monarca, van morir al pujol Namugongo, a Uganda, degollats o cremats vius. (1886)

Estos són els seus noms: Mbaya Tuzinde, Bru Seronuma, Jaume Buzabaliao, Kizito, Ambròs Kibuka, Mgagga, Gyavira, Aquil·les Kiwanuka, Adolf Ludigo Mkasa, Mukasa Kiriwanvu, Anatoli Kiriggwajjo i Lluc Banabakintu.

Foren canonitzats el 22 d'octubre de 1964 per sant Pau VI -en la primera visita apostòlica d'un Papa a l'Àfrica. Són fruit de la presència missionera dels Pares Blancs a Uganda que, un poc després, hagueren d'abandonar el país per la seua oposició a la venda d'esclaus. Amb els catòlics també patiren persecució i martiri alguns anglicans. Sant Carles Luanga és considerat patró de la joventut africana.

El 3 de juny de 1901 va nàixer a Gandia la beata Josepa Monrabal.

• J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)

El 3 de juny de 1963 va morir a Roma sant Joan XXIII, papa.

• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2017)

El 3 de juny de 2012 va morir a l'Alcúdia (Ribera Alta) Josep Lluís Bausset i Císcar, professor de Química i activista cívic.

• J.M. Bausset: «Josep Lluís Bausset Císcar, un maulet del País Valencià» (2021)
• Raül Castanyer: Josep Lluís Bausset i Císcar.
• J.M. Bausset: Josep Lluís Bausset, un maulet del País Valencià (2013)
• Francesc Viadel: Josep Lluís Bausset Císcar, mestre de valencianistes (2012)

Dia Mundial de la Bicicleta

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 3 de juny

2. A Cartago, hui Tunísia, sant Cecili, prevere, que va convertir a la fe en Crist a sant Cebrià. (s. III)

3. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Hilari, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat, i en el temps de la qual els gots van difondre l'heretgia arriana. (s. IV)

Santa Clotilde

4. A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a la França actual, santa Clotilde, reina, les oracions de la qual van induir el seu espòs, Clodoveu, rei dels francs, a abraçar la fe cristiana, i en enviduar es va retirar a la basílica de Sant Martí, on va desitjar no ser considerada com a reina sinó com a serventa de Déu. (545)

5. A Meung-sur-Loire, al territori d'Orleans, també a la Gàl·lia, sant Lifard, prevere, que en este lloc va portar vida solitària. (550)

6. A Anagni, a la regió italiana de Campània, santa Oliva, verge. (s. VI/VII)

7. A Glendalough, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Coemgen (o Kevin), abat, que va fundar este monestir on van viure molts monjos, dels quals va ser pare i guia. (622)

8. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Genís, bisbe de Clermont, que va rebre sepultura a l'església de l'abadia de Manglieu que ell mateix havia fundat amb l'hospici annex. (c. 650)

9. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia, sant Isaac, màrtir, que, sent monjo, en temps de la dominació musulmana, portat per un impuls no humà sinó diví, va eixir del monestir de Tábanos per a presentar-se davant del jutge sarraí i parlar-li sobre la verdadera religió, raó per la qual va ser decapitat. (851)

10. A la ciutat de Lucca, a Toscana, regió de l'actual Itàlia, sant Daví, que, armeni de naiximent, va vendre tots els seus béns per a ser pelegrí per Crist, visitant els Sants Llocs i els sepulcres dels apòstols, fins que, havent emmalaltit, va descansar en el Senyor. (1051)

11. Al llogaret d'Altkirch, a la regió de Basilea, actualment Suïssa, entre el poble dels helvecis, sant Morand, monjo, oriünd de Renània, que de prevere va peregrinar a Compostel·la i, en tornar, es va fer monjo a Cluny; després va fundar el monestir on va acabar la seua intensa vida. (c. 1115)

12. A Spello, lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Andreu Caccioli, que, primer prevere agregat a l'Orde dels Germans Menors, va rebre l'hàbit de l'Orde de mans de sant Francesc, que el va assistir en el seu llit de mort. (1254)

13. Al cenobi de Santa Maria de Cardossa, a Lucània, també a l'actual Itàlia, sant Con, monjo, que, mitjançant la pràctica monàstica i la innocència de vida va arribar en breu temps, amb l'ajuda de Déu, a la culminació de totes les virtuts. (s. XIII)

14. A York, a Anglaterra, beat Francesc Ingleby, prevere i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, que sota la reina Isabel I, per exercir el sacerdoci en la seua pàtria, va ser condemnat a mort. (1580)

15. A Jerez, a la regió espanyola d'Andalusia, sant Joan Grande, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, insigne per la seua dedicació als captius, abandonats i marginats, qui, cuidant dels empestats durant una epidèmia, va morir en haver-se contagiat. (1600)

• J.M. Bausset: Sant Joan Grande (2015)

16. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Carles Renat Collas du Bignon, prevere de la Companyia de Sacerdots de Sant Sulpici i màrtir, rector del Seminari Menor de Bourges, que durant la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser empresonat en una nau presó, on va morir a conseqüència de la malaltia que allí va contraure. (1794)

17. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Dong, màrtir, pare de família, que va preferir patir cruels tortures abans que xafar la Creu, i va aconseguir que en el seu front s'escriguera «verdadera religió» en lloc de «falsa religió», com es pretenia, per la qual cosa va perir decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

18. A la localitat de Bellegra, als voltants de Roma, beat Diego (Josep) Oddi, religiós de l'Orde dels Germans Menors, eximi per la seua vida d'oració i la seua senzillesa. (1919)

2 de juny de 2026, dimarts IX

DIMARTS DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Pe 3,12-15a.17-18

Esperem un cel nou i una terra nova

Lectura de la segona carta de sant Pere

Benvolguts, espereu la vinguda del dia de Déu, i feu tot el possible per a que arribe prompte. Eixe dia el cel s'encendrà en flames i es desfarà, i els elements es fondran en el foc. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promés, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.

Per això, amics meus, mentres ho espereu, mireu que ell vos trobe en pau, immaculats i irreprensibles, i penseu que la paciència del nostre Senyor és la nostra salvació.

Per tant, amics, ja esteu advertits; estigueu en guàrdia: no vos deixeu dur pels errors d'esta gent sense principis ni perdau la vostra fermesa. Aneu creixent en la gràcia i en el coneiximent de Jesucrist, el nostre Senyor i el nostre Salvador. A ell la glòria, ara i per sempre. Amén.

Salm responsorial 89,2.3-4.10.14 i 16 (R.: 1)

Abans de nàixer les muntanyes

i ser engendrats la terra i el món,

des de sempre i per sempre sou Déu.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,

heu sigut el nostre refugi.

Vós feu tornar els hòmens a la pols

dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».

Mil anys als vostres ulls

són com un dia que ja ha passat,

com un torn de guàrdia de nit. R.

Ni que visquérem setanta anys,

i, els més forts, fins als huitanta,

al remat, són de fatigues inútils,

s'esgolen de pressa, i ens n'envolem. R.

Que cada matí ens assacie el vostre amor

i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Feu conéixer l'obra als vostres servents,

el vostre esplendor als seus fills. R.

Al·leluia Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumine els ulls del nostre cor

per a fer-nos comprendre a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 12,13-17

Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar,

i a Déu, allò que és de Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i els partidaris d'Herodes enviaren a Jesús alguns dels seus per a enganxar-lo en alguna paraula comprometedora.

Se li acostaren i li digueren: «Mestre, sabem que sou veraç; no vos deixeu influir per ningú, siga qui siga, ja que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu de veritat el camí de Déu. ¿És lícit pagar tribut al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?»

Jesús, advertint la seua mala fe, els respongué: «¿Per què em voleu comprometre'? Deixeu-me vore un denari». Ells li'l portaren i Jesús els preguntà: «¿De qui són esta efígie i esta inscripció?» Li respongueren: «Del Cèsar». Jesús els replicà: «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».

I quedaren sorpresos de la resposta.

* * * * *

Memòries

 Sants Marcel·lí i Pere, màrtirs (mem. ll.)

Sant Marcel·lí, prevere, i sant Pere, exorciste, màrtirs, sobre els quals el papa sant Damas conta que, durant la persecució sota Dioclecià, condemnats a mort i conduïts al lloc del suplici, foren obligats a cavar la seua propia fossa i, després, degollats i enterrats ocultament, perquè no en quedara ni rastre dels cossos; més tard, però, una dona piadosa, anomenada Lucil·la, traslladà les seues restes a Roma, a la via Labicana, i els donà digna sepultura al cementeri ad Duas Lauros, cap a l'any 304.

Quatre Sants Màrtirs de Girona

Sant Dictini d'Astorga, bisbe

Sant Joan d'Ortega, prevere

El 2 de juny de 553 acaba el segon Concili de Constantinoble

Martirologi Romà

Elogis del 2 de juny

2. Sants Potí, bisbe, Blandina i quaranta-sis companys màrtirs* [màrtirs de Lió i Viena], el valuós i reiterat combat dels quals, que tingué lloc en temps de l'emperador Marc Aureli, testifica la carta que l'església de Lió envià a les esglésies d'Àsia i de Frígia. El bisbe Potí, ja nonagenari, morí poc després de ser empresonat, i alguns altres també moriren en la presó, mentres que els altres foren exposats com a espectacle a l'amfiteatre, davant de milers d'espectadors, on els que eren ciutadans romans foren decapitats i els altres, entregats a les feres. Finalment Blandina, reservada per al combat més cruel i perllongat, després d'haver estat encoratjant els seus comapnys, els seguí a la glòria en ser decapitada després de patir prolongades i cruels tortures l'any 177.

*Estos són els noms: Zacaries, prevere, Veci Epàgat, Macari, Asclibíades, Silvi, Prim, Ulpi, Vital, Comí, Octubre, Filomé, Gemin, Júlia, Albina, Grata, Emília, Potàmia, Pompeia, Rodana, Biblis, Quàrcia, Materna, Helpis; Sanç, diaca; Matur, neòfit; Àtal de Pèrgam, Alexandre de Frígia, Pòntic, Just, Aristeu, Corneli, Zòsim, Titus, Juli, Zotic, Apol·loni, Geminià, una altra Júlia, Ausona, una altra Emília, Jamnica, una altra Pompeia, Domna, Justa, Tròfima i Antània.

3. A Formia, a la regió de Campània, a la Italia actual, sant Erasme, bisbe i màrtir. (c. 303)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Eugeni I, papa, que va succeir sant Martí, màrtir. (657)

5. Al Bòsfor, a la Propòntide, hui Turquia, mort de sant Nicèfor, bisbe de Constantinoble, que, tenaç defensor de les tradicions, es va oposar amb decisió a l'emperador iconoclasta Lleó l'Armeni, sostenint el culte de les sagrades imatges. Expulsat de la seua seu, va ser relegat llarg temps en un monestir, on va entregar la seua ànima a Déu. (629)

6. A Acqui, lloc del Piemont, a Itàlia, sant Guiu, bisbe. (1070)

7. A Trani, a la regió de la Pulla, de nou a Itàlia, sant Nicolau, pelegrí, que, natural de Grècia, recorria tota la regió portant un crucifix a la mà i repetint incessantment: «Senyor, tingueu pietat». (1094)

8. A Sandomierz, al costat del riu Vístula, a Polònia, beats Sadoc, prevere, i els seus companys de l'Orde de Predicadors, màrtirs, que, segons la tradició, van ser víctimes dels tàrtars mentres cantaven la Salve Regina, saludant al final de la seua existència la Mare de la Vida. (1260)

9. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Ninh, màrtir, jove agricultor que, per no voler xafar la creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

10. Beats Valeri Trajà Frenţiu (Sighetu Marmației 1952), Vasile Aftenie (Vacaresti, Bucarest 1950), Joan Suciu (Sighetu Marmației 1953), Titus Livi Chinezu (Sighetu Marmației 1955), Joan Bălan (Sighetu Marmației 1959), Alexandre Rusu (Gherla 1963) i Juli Hossu (Bucarest 1970), bisbes de l'Església grecocatòlica de Romania, i màrtirs (1950-1970) durant el règim comunista.