DISSABTE DE LA SETMANA XXIII / II
Concediu-nos, Déu omnipotent,que tots els qui celebrem el nom gloriós de santa Maria Verge,obtinguem, per la seua intercessió,el favor de la vostra misericòrdia.
Tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos,ja que tots participem del mateix paLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintEstimats meus, fugiu de la idolatria. Vos parle com a gent sensata: comprengueu vosaltres mateixos açò que dic. La copa de la benedicció que beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és u. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.Mireu què passa en el poble d'Israel: els qui mengen la carn de les víctimes, ¿no estan en comunió amb l'altar? Amb això no vull dir que la carn sacrificada als ídols o els mateixos idols siguen alguns cosa. Més bé vullc dir que els pagans no oferixen els sacrificis a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entràreu en comunió amb els dimonis. No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la de la taula dels dimonis. ¿No provoquem els zels del Senyor! ¿Vos penseu que som més forts que ell?
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvaciói invocaré el seu nom.R. Senyor, vos oferiré una víctima d'acció de gràcies.
Oferiré una víctima d'acció de gràciesinvocant el vostre nom,compliré les meues promesesen presència de tot del poble. R.
Qui m'estima, guardarà la meua paraula;el meu Pare l'estimarà, i vindrem a residir en ell.
¿Per què em dieu: «Senyor, Senyor»,i no feu el que jo dic?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «No hi ha cap arbre bo que done mala fruita, ni cap arbre malalt que done bona fruita, de manera que cada arbre es coneix per la seua fruita; no es cullen figues dels cards ni es verema raïm dels albarzers. La persona bona trau el bé del bon tresor del seu cor, i la mala persona trau el mal del seu tresor de maldat; perquè la boca parla del que sobreïx del cor.¿Per què em dieu "Senyor, Senyor", i no feu el que jo dic? Jo vos diré a qui s'assembla qualsevol que ve a escoltar les meues paraules i les complix: és com un home que, per a construir una casa, cava fondo i posa el fonament damunt de la roca, i quan ve una inundació, el corrent del riu envestix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè té bons fonaments; però qui escolta les meues paraules i no les complix és com un home que construïx una casa damunt de la terra, sense fonaments; el corrent del riu l'envestix i s’afona, i queda del tot destruïda».
* * * * *
El Dolcíssim Nom de Maria (mem. ll.)
La festa de hui fou aprovada per primera vegada l'any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Conca. Més tard, Innocenci XI l'estengué a tota l'Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s'establí per al 12 de setembre.
Espigolant els textos dels Pares de l'Església i autors eclesiàstics, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes, a la Mare de Déu: auxiliadora, braç defensor, consol, cor nostre, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia, misericòrdia... Un nom, el de Maria, que ho diu tot, ho abraça tot. «La vida de Maria fou la vida d'una dona del seu poble: pregava, treballava, anava a la sinagoga... sempre en unió amb Déu» (papa Francesc). [font]
Sota aquesta advocació es pot celebrar l'onomàstica de Dolça, Maria, Mariona, Mireia i Míriam.
A la Barraca d'Aigües Vives, festa a la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona canònica de Carcaixent
Elogis del dia 12 de setembre
Sant Autònom, bisbe i màrtir.
Visqué al segle IV i fou mort a l'altar dels pagans, gelosos de les nombroses conversions que obrava (B. Dalmau).
Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí, que van ser llançats a la mar a Alexandria d'Egipte, segons es diu, per confessar a Crist. (s. III)
Sant Albeu [Elvis, Ailbe o Alibeu] d'Emly, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a molts pobles. (c. 528)
Sant Guiu [Guidó o Guim] d'Anderlecht, primer sagristà a l'església de la Mare de Déu de Laken, a Bèlgica, que va ser generós amb els pobres, va peregrinar als sants llocs per set anys i, tornat a la seua terra, va morir piadosament a Anderlecht, a la regió de Brabant, actual França, prop de Brussel·les (c. 1012)
Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumárraga, de l'orde de Predicadors, tots dos preveres i màrtirs juntament amb quatre companys, a Omura, al Japó (1622).
Els noms són: beats Francesc de Sant Bonaventura i Pere de Santa Clara, religiosos de l'Orde de Germans Menors, Doménec Magoshichi i Mateu de Sant Tomàs Chiwiato, religiosos de l'Orde dominicà.
Beat Pere Sulpici Cristòfol Faverge, germà de les Escoles Cristianes i màrtir, al litoral de Rochefort, a França (1794).
Sant Francesc Ch‘oe Kyong-hwan, màrtir, que era catequista, i al no voler renegar de la seua fe cristiana davant del prefecte, va patir la presó, on es va dedicar a la pregària i a la catequesi fins a consumar la seua vida amb el martiri a Seül, Corea (1839).
