DILLUNS DE LA SETMANA XI / II
Nabot ha sigut apedregat i ha mortLectura del primer llibre del ReisEn aquell temps, Nabot, un home de Jizreel, tenia una vinya tocant al palau d'Acab, el rei de Samaria. Acab proposà a Nabot que li cedira la vinya per a fer-se un hort al costat del palau, i a canvi d'aquella vinya li n'oferia una millor, o, si Nabot ho preferia, la pagaria amb diners. Nabot li respongué: «¡Que el Senyor em guarde de cedir mai l'heretat dels meus pares!» Quan va sentir esta negativa, Acab se'n tornà tan contrariat i malhumorat que, arribat al seu palau, se'n va anar al llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar res. Jezabel, la reina, va anar a vore'l i li va preguntar: «¿Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar?» Ell respongué: «He proposat a Nabot de Jizreel que em cedira la vinya al preu que fora, o a canvi d'una altra vinya, si ell ho preferia, però s'ha negat a cedir-me-la». La reina li va dir: «¿I tu eres rei d'Israel? Alça't, menja i posa't content, que la vinya de Nabot de Jizreel, ja te la donaré jo».I Jezabel va fer escriure unes cartes en nom d'Acab, i les va enviar amb el segell del rei als notables i als ancians de la ciutat on vivia Nabot. Les cartes deien: «Anuncieu un dejuni, poseu a Nabot davant del poble reunit i feu comparéixer dos testimonis sense escrúpols, que l'acusen d'haver maleït a Déu i el rei. Després conduïu-lo fora i apedregueu-lo fins a la mort».Els notables i els ancians de la ciutat van fer tal com manaven les cartes de Jezabel: anunciaren un dejuni, posaren a Nabot davant del poble reunit, comparegueren els dos testimonis sense escrúpols, i l'acusaren en presència de tot el poble d'haver maleït a Déu i el rei. El tragueren fora de la ciutat, l'apedregaren i va morir. Després comunicaren a Jezabel que Nabot havia sigut apedregat i havia mort. Quan ella va rebre la notícia, digué al rei Acab: «Nabot ha mort: ves a prendre possessió de la vinya que no et volia cedir a cap preu». Acab, quan va sentir que Nabot havia mort, baixà cap a la vinya per a prendre'n possessió.
Escolteu, Senyor, les meues paraules,acolliu el meu anhel.Estigueu atent al meu crit d'auxili,rei meu i Déu meu.R. Acolliu el meu anhel, Senyor.Déu meu, vós no estimeu la maldat,no acolliu l'arrogant en la vostra casa;els qui viuen obcecats no aguantenla vostra mirada. R.Detesteu els amics de males arts,destruïu els mentirosos;l'home fals i sanguinari,vós l'abomineu, Senyor. R.
La vostra paraula fa llum als meus passos,és la claror que m'il·lumina el camí.
Jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps Jesús va dir als deixebles:
«Ja sabeu que van dir: "Ull per ull i dent per dent". Però jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal: al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra; si algú vol dur-te davant del tribunal per a llevar-te la túnica, dona-li també la capa. Si algú t'obliga a caminar una milla, acompanya'l dos milles. Dona a qui et demane, i no gires l'esquena a qui t'ampre diners».
MEDITACIÓ
Del papa Francesc, Homilia, 19 de febrer de 2017
Si jo tinc en el cor ressentiment per alguna cosa que algú m'ha fet i vullc venjar-me, açò m'aparta del camí cap a la santedat. Res de venjança. "Me l'has feta: me la pagaràs!". ¿Açò és cristià? No. "Me la pagaràs" no entra en el llenguatge d'un cristià. Res de venjança. Res de ressentiment. "Però eixe em fa la vida impossible!...". "Eixa veïna d'allí parla malament de mi cada dia! També jo parlaré malament d'ella...". No. ¿Què diu el Senyor? "Resa per ella" –"Però ¿per eixa he de resar jo?" –"Sí, resa per ella". És el camí del perdó, de l’oblit de les ofenses. ¿Et peguen a la galta dreta? Para-li també l'altra. El mal es venç amb el bé, el pecat es venç amb esta generositat, amb esta força. El ressentiment és lleig. Tots sabem que no és una cosa menuda. Les grans guerres, nosaltres veem en els telenotícies, en els periòdics, esta massacre de gent, de xiquets... ¡quant d'odi!, però és el mateix odi –¡és la mateixa cosa!– que tu tens en el teu cor per eixe, per eixa o per aquell parent teu o per la teua sogra o per eixe altre, la mateixa cosa. Allò és més gran, però és la mateixa cosa. El ressentiment, les ganes de venjar-me: "Me la pagaràs!", açò no és cristià. "Sigueu sants com Déu és sant", "sigueu perfectes com perfecte és el vostre Pare", «que fa eixir el seu sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justs i injusts» (Mt 5,45). És bo. Déu dona els seus béns a tots. "Però si eixe parla malament de mi, si eixe me l'ha feta, si eixe m'ha....". Perdonar.
Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament (mem. ob. a la diòcesi de València)
- Cercapou: Santa Maria Micaela
A Lucània (Itàlia meridional), deposició de sant Guiu, la "Passio" del qual el fa morir a Roma. Durant l'edat mitjana fruí d'un culte extraordinari. És invocat contra les malalties nervioses. (Font: MCL, p. 1256)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 15 de juny
Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament Desmaisières, verge, fundadora de l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat, que a València, amb tenacitat i inflamada en el desig de guanyar ànimes per a Déu, va consagrar la seua vida a fer tornar al bon camí a les jóvens esgarriades i a les meretrius.
3. A Silistra, a Mèsia, hui Bulgària, sant Esiqui, soldat, que va ser detingut juntament amb sant Juli, i després d'ell va obtindre, sota el prefecte Màxim, la corona del martiri. (302)
4. A l'antiga regió italiana de Lucània, sant Guiu [o Vit o Vitus], màrtir. (s. inc.)
5. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Abraham, monjo, el qual, nascut a la vora del riu Eufrates, es va dirigir a Egipte a visitar els eremites, però, detingut pels pagans, va estar empresonat durant cinc anys. Més tard, viatjant a la Gàl·lia, es va establir entre els arverns i es va retirar al monestir de Saint-Cyr, on va morir ja molt ancià. (480)
6. A Saint-Crespin, a Hainaut, de nou a la França actual, sant Landelí, abat, que, convertit per sant Autbert d'una vida de lladrocini a l'exercici de la virtut, va fundar l'abadia de Lobbes i, seguidament, la de Saint-Crespin, on va acabar piadosament els seus dies. (c. 686)
7. A Séez, lloc de Nèustria, també a França, sant Lotari, bisbe, que, deposat de les seues funcions, s'afirma que va esperar el seu final vivint com a ermità. (756)
8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Benilda [o Benilde], màrtir, que, ja anciana, va trobar la mort en la persecució desencadenada pels sarraïns. (853)
9. A Montjoux, al Valais, hui França, sant Bernat de Menthon, prevere, que, canonge i ardiaca d'Aosta, durant molts anys va habitar als cims dels Alps, on va construir un famós monestir i, per a acollir els viatgers, també dos refugis, que porten encara el seu nom. (1081)
10. A Ratzeburg, a la regió d'Alsàcia, a Germània, actual Alemanya, sant Isfrid, bisbe, qui mantenint l'observança de vida dels canonges premonstratencs, va treballar en la conversió dels vends. (1204)
11. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Scryven, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII va ser empresonat per la seua fidelitat a l'Església catòlica, va aconseguir la corona del martiri en morir de fam a la presó. (1537)
12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Pere Snow, prevere, i Rodolf Grimston, els quals, regnant Isabel I, van ser condemnats a mort, i van pujar junts al patíbul, el primer per ser sacerdot i el segon, per haver intentat alliberar-lo. (1598)
13. A Pibrac, a la regió francesa de Tolosa, santa Germana Cosin, verge, que, filla de pares desconeguts, des de xiqueta va ser sotmesa a una vida servil malgrat les seues malalties, però tot ho va aguantar amb ànim decidit i rostre rialler, fins a morir amb només vint-i-dos anys. (1601)
14. A Bèrgam, ciutat d'Itàlia, sant Lluís Maria Palazzolo, prevere, que va fundar la Congregació de Germanetes dels Pobres i la de Germans de la Sagrada Família. (1886)
15. Prop de la ciutat de Liushuitao, al territori de Qiansheng-zhuang, a la província xinesa de Hebei, santa Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir, que havent presenciat la mort del seu fill, de nit va escapar per a salvar-se, però detinguda pels enemics dels cristians, va ser sotmesa a cruels tortures fins que va morir. (1900)
16. Beata Albertina Berkenbrock (São Luís, el Brasil, 1919-1931). Laica, verge i màrtir. Assassinada a dotze anys per oposar-se a una violència sexual.
17. Beat Clement Vismara (1897- Mong Ping, Myanmar 1988). Prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que pel seu treball apostòlic i social en favor del poble birmà va meréixer ser anomenat "Patriarca de Birmània".
