29 de gener de 2026, dijous III: Sant Valer

DIJOUS DE LA SETMANA III / II


Lectura primera 2S 7,18-19.24-29

Senyor Déu,
¿qui soc jo i què és la casa del meu pare?

Lectura del segon llibre de Samuel

Quan Natan acabà de transmetre a David les promeses que el Senyor li havia fet, David va anar on estava el tabernacle, es va presentar davant del Senyor i va dir:
«Senyor Déu, ¿qui soc jo i què és la casa del meu pare, perquè m'hàgeu conduït on soc? I com si això vos semblara poca cosa, Senyor Déu, encara heu volgut parlar de la casa del vostre servent en els temps llunyans, com qui respon a un home, Senyor Déu! Del poble d'Israel, vós n'heu fet el vostre poble per sempre, i vós, Senyor, vos heu fet el seu Déu.
Senyor Déu, mantingueu per sempre això que heu promés al vostre servent i a la seua dinastia; compliu la vostra promesa. Quan la gent dirà: "El Senyor de l'univers és el Déu d'Israel", reconeixerà la grandesa del vostre nom. I la dinastia del vostre servent David es mantindrà sempre davant de vós perquè vós, Senyor de l'univers, Déu d'Israel, m'heu revelat que em voleu edificar un casal. 
Per això he gosat adreçar-vos esta pregària. És cert, Senyor Déu, que vós sou Déu de deveres, i que vós heu fet al vostre servent estes promeses meravelloses que es compliran fidelment. Digneu-vos a beneir la meua dinastia per a què es perpetue per sempre davant de vós. Senyor Déu, heu parlat, i beneireu per sempre la dinastia del vostre servent».

Salm responsorial 131,1-2.3-5.11.12.13-14 (R.: Lc 1,32b)

Senyor, recordeu-vos de David
i de tot el seu afany,
quan va fer el jurament al Senyor,
i prometé al Poderós de Jacob.

R. Déu li donarà el tron de David.

«No entraré al resguard de casa,
no aniré al meu llit per a descansar,
no deixaré que s'adormen els meus ulls,
que la son em tanque les parpelles,
mentres no trobe un lloc per al Senyor,
una casa per al Poderós de Jacob». R.

El Senyor va jurar a David,
li va fer un vot, i no se'n desdirà:
«Posaré un fill teu en el teu tron». R.

«Si els teus fills guarden la meua aliança,
els manaments que jo els donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron». R.

El Senyor ha elegit la ciutat de Sió,
l'ha escollida per a viure:
«És ací on em quedaré per sempre;
m'agrada, ací vullc residir». R.

Al·leluia Salm 118,105

La vostra paraula és llum dels meus passos,
és la claror que m'il·lumina el camí.

Evangeli Mc 4,21-25

Quan porten un cresol, és per a posar-lo en un lloc alt.
Déu vos farà la mesura que vosaltres haureu fet.

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «¿És que algú porta un cresol per a amagar-lo baix d'una mesura o baix del llit? ¿No és per a posar-lo en un lloc alt? No hi ha res amagat que no s'haja de descobrir, ni res secret que no s'haja de conéixer. Qui tinga orelles per a sentir, que ho senta». 
I els deia també: «Estigueu atents a açò que sentiu. Déu vos farà la mesura que vosaltres haureu fet, i encara n'afegirà. Perquè al qui té, se li donarà encara més, però al qui no té, li llevaran fins i tot allò que li queda».

MEMÒRIES

Sant Valer, bisbe

Sant Valer [o Valeri], bisbe, cotitular de l'església parroquial de Russafa (mem. ob. a la diòcesi de València).

Bisbe de Saragossa, va firmar les actes del concili d'Elvira que es va reunir un dels primers anys del segle IV. La llegenda l'unix al diaca sant Vicent. Diuen que va morir a Anet (França) l'any 315, desterrat per causa de la fe. Les seues relíquies són venerades a Roda d'Isàbena. És patró de Saragossa.

Oració col·lecta

Déu totpoderós i etern,
al celebrar la festa del sant bisbe Valeri,
perseguit per la seua fidelitat al vostre nom,
concediu als vostres servents
que, lliures de tot pecat, arriben,
per la seua intercessió, a la vida eterna.

Lectura primera 1C 4, 1-5

Sal 88

Evangeli Mt 5, 1-12a

Feliços els pobres en l'esperit
 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,
es va assentar i els deixebles se li acostaren.
I prenent la paraula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren:
Déu els consolarà.
Feliços els humils:
ells posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justs:
ells seran assaciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
ells voran a Déu.
Feliços els qui treballen per la pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meua,
vos ofendran, vos perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota classe de calúmnies:
alegreu-vos i feu festa, perquè 
la vostra recompensa és gran en el cel.

 

Beat Manuel Domingo i Sol (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Festa del Jesuset del Miracle a Alcoi.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de gener

1. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, hui Turquia, sants màrtirs Sarbeli, prevere, i Bebaia, la seua germana, els quals, batejats pel sant bisbe Barsimeu, van patir el martiri per la seua fe en Crist. (c. 250)

2. A Roma, al cementeri Major de la via Nomentana, sants màrtirs Papies i Maur, soldats(c. s. III).

3. A la ciutat de Perusa, a la regió hui italiana de l'Úmbria, sant Constanci, bisbe(c. s. III)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Juventí i Maximí, màrtirs, que van rebre la palma del martiri en temps de l'emperador Julià l'Apòstata. (363)

5. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Valeri, segon bisbe que va governar esta seu (s. III ex.)

6. Prop d'Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Afraates, anacoreta, el qual, nascut i format entre els perses, va seguir les petjades dels mags i es va convertir al Senyor a Betlem. Es va retirar a Edessa, on va viure en una caseta fora de les muralles, i, més tard, amb la seua predicació i els seus escrits va defendre la fe catòlica contra els arrians. (c. 378)

7. A la Bretanya Menor, hui França, sant Gildas, anomenat el "Savi", abat, que va escriure sobre la ruïna de Bretanya, deplorant les calamitats del seu poble i increpant la maldat de prínceps i clergues. Va fundar l'abadia de Rhuys, al costat de la mar, i va morir a l'illa d'Houat. (570)

8. A la ciutat de Bourges, a Aquitània, actualment també França, sant Sulpici Sever, bisbe, de família de senadors de les Gàl·lies, la saviesa de les quals, ministeri pastoral i obstinació a restaurar la disciplina va enaltir sant Gregori de Tours. (591)

9. A Florència, ciutat de la regió de Toscana, a Itàlia, beata Vilana delle Botti, mare de família, la qual, després d'abandonar la vida mundana que portava, va vestir l'hàbit de les Germanes de l'Orde de Penitència de Sant Doménec i es va distingir per la seua assídua meditació de Crist crucificat, per la seua austeritat de vida i per sol·licitar almoina als carrers en favor dels pobres. (1361)

10. A la ciutat de Bialystok, a Polònia, beata Bolesława Maria Lament, verge, qui, en un difícil període de canvis polítics, va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família, per a fomentar la unió dels cristians, ajudar els marginats i educar cristianament les jóvens. (1946)

28 de gener de 2026, dimecres III: Sant Tomàs d'Aquino

DIMECRES DE LA SETMANA III / II

Sant Tomàs d'Aquino


Oració col·lecta

Oh Déu, vós féreu admirable sant Tomás d’Aquino 
en l’anhel de santedat 
i en l’afany per la ciència sagrada; 
concediu-nos aprofitar els seus ensenyaments 
i imitar les seues obres.

Lectura primera 2S 7,4-17

Et donaré com a successor u del teu llinatge,
i consolidaré el seu regnat

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor va revelar a Natan esta paraula:
«Ves, digues a David, el meu servent: "Açò diu el Senyor: ¿Tu m'has de fer una casa per a viure? Des del dia que vaig traure els israelites d'Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d'un lloc a l'altre en una tenda, en un tabernacle. He anat a diversos llocs enmig del poble d'Israel, i no m'he queixat mai a cap dels jutges que havia posat per a pasturar el meu poble, que no m'hagueren construït un palau de cedre".
Digues al meu servent David: "Açò diu el Senyor de l'univers: Jo t'he pres del corral del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per a fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has mamprés, he derrotat els teus enemics i t'he donat un nom com el dels grans de la terra.
He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'he plantat per a que hi visca sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, des del temps en què vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et construirà una casa. 
Quan t'arribarà l'hora de descansar amb els teus pares, et donaré com a successor u del teu llinatge, eixit de les teues entranyes, i consolidaré el seu regnat. És ell qui edificarà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el castigaré amb la vara i a colps, com fan els hòmens; però no li retiraré mai el meu amor, com li'l vaig retirar a Saül, a qui vaig apartar de la meua presència. El teu casal, la teua dinastia, es perpetuarà davant de mi, el teu tron es mantindrà per sempre"».
Açò és el que Natan va dir a David, quan li va revelar esta profecia.

Salm responsorial 88,4-5.27-28.29-30 (R.: 29a)

He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
«T'he creat una dinastia per a sempre,
mantindré per tots els segles el teu tron».

R. Mantindré per sempre el meu amor.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
I jo el faré el meu primogènit,
l'altíssim entre els reis de la terra. R.

Mantindré per sempre el meu amor,
la meua aliança amb ell serà estable;
Li he creat una dinastia per a sempre,
el seu tron durarà com el cel. R.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,
el sembrador és Crist;
el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mc 4,1-20

Un sembrador va eixir a sembrar

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús es va posar de nou a ensenyar vora el llac. Es va reunir tanta gent entorn d'ell que va haver de pujar a una barca, on es va acomodar, dins del llac, i la gent es va quedar en terra vora l'aigua. I els ensenyava moltes coses en paràboles. I entre altres ensenyances, els deia:
«Escolteu: Això era un sembrador que va eixir a sembrar. Al sembrar, una part de la llavor va caure a la vora del camí; vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny pedregós, on hi havia poca terra; en un no res va germinar però, com que la terra era poc fonda, quan va eixir el sol, va cremar la planta i, com que no tenia raïls, la va secar. Una part va caure entre cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. Una part, finalment, va caure en terra bona, on va brotar i va créixer fins que va donar fruit, i arribà a donar el trenta, el seixanta i el cent per u».
I afegia: «Qui tinga orelles per a escoltar, que ho escolte». 
Quan Jesús es va quedar a soles, els qui estaven amb ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles. Ell els va dir:
«Déu vos ha confiat a vosaltres el misteri del seu Regne; en canvi, als de fora, cal que tot els arribe en paràboles, per tal que miren però no hi vegen, que escolten però no entenguen, no fora cas que es convertiren i foren perdonats». 
I va afegir: «Si no enteneu esta paràbola, ¿com podreu entendre totes les altres? El sembrador sembra la paraula. Els de la vora del camí, on cau la llavor de la paraula, són aquells que han escoltat, però al moment ve Satanàs per a endur-se la paraula sembrada en ells. Els del terreny pedregós són aquells que han escoltat la paraula i l’acullen al principi amb alegria, però no arrela en ells perquè són inconstants: en el moment que la paraula els porta dificultats o persecucions, entropessen a l'instant. Els qui reben la llavor enmig dels cards són els que han escoltat la paraula, però les preocupacions d'este món, la seducció de les riqueses i les altres passions ofeguen la paraula i no donen fruit. Finalment, els de la terra bona són aquells que escolten la paraula, l'accepten i donen fruit: arriben a donar el trenta, el seixanta i el cent per u».

* * * * *

Sant Tomàs d'Aquino

Sant Tomàs d'Aquino, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.).

    Memòria de sant Tomàs d'Aquino, prevere de l'Orde de Predicadors i doctor de l'Església, que, dotat de gran intel·ligència, amb els seus discursos i escrits va comunicar als altres una extraordinària saviesa. Cridat a participar en l'II Concili Ecumènic de Lió pel papa beat Gregori X, va morir durant el viatge, al monestir de Fossanova, a la regió italiana del Laci, el dia 7 de març, data en la qual, anys més tard, es van traslladar les seues restes a la ciutat de Tolosa, a França. (1274)

  • J.M. Bausset: Sant Tomàs d'Aquino (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de gener

Sant Joan de Réome
2. Al monestir de Réome, al territori de Langres, a Nèustria, hui França, sant Joan, prevere, home totalment entregat a Déu, que va presidir una comunitat monàstica segons la Regla de sant Macari. (c. 554)

3. Commemoració de sant Jaume, eremita a Palestina, que es va amagar llarg temps en una tomba per a portar vida penitent. (s. VI)

4. A Conca, a la regió de Castella la Nova, sant Julià, bisbe, que va ser el segon pastor d'esta ciutat, una vegada recuperada de mans dels musulmans. Egregi pel seu estil de vida, es va distingir per repartir entre els pobres els béns de l'Església i treballar amb les seues mans per a obtindre el manteniment diari. (c. 1207)

5. Al monestir de Sant Frediano, prop de Pisa, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Aiutamicristo, religiós de l'Orde dels Camaldulencs. (1224)

6. Al lloc de Plévin, a la Bretanya Menor, a França, beat Julià Maunoir, prevere de la Companyia de Jesús, que per espai de quaranta-dos anys es va entregar a les missions populars per tots els llocs i llogarets del territori. (1683)

7. A la ciutat de Maokou, a la província de Guizhou, a la Xina, sants Àgueda Lin Zhao, verge, Jeroni Lu Tingmei i Llorenç Wang Bing, màrtirs, que, sent catequistes, en temps de l'emperador Wenzongxian van ser denunciats com a cristians i finalment decapitats. (1858)

8. A la ciutat de Daijiazhuang, a la província de Shandong, al sud de la Xina, sant Josep Freinademetz, prevere de la Societat del Verb Diví, que va treballar incansablement en l'evangelització d'aquella regió. (1908)

9. A Picassent, beata valenciana Maria Lluïsa Montesinos Orduña, verge seglar i màrtir (memòria a Planes)(1937)

10. Al camp de concentració de Kharsk, prop de Tomsk, a la regió de Sibèria, a Rússia, beata Olímpia (Olga) Bidà, verge i màrtir, de la Congregació de les Germanes de Sant Josep, que, per amor a Crist, durant la persecució antireligiosa va suportar tota classe de proves. (1952)

27 de gener de 2026, dimarts III

DIMARTS DE LA SETMANA III / II


Lectura primera 2S 6,12b-15.17-19

David i el poble d'Israel
acompanyaven l'arca del Senyor enmig d'aclamacions

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, David va traslladar l'arca de Déu de la casa d'Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d'una gran festa. Quan els portadors de l'arca del Senyor havien fet sis passos, David va sacrificar un bou i un moltó. David, vestit només amb una túnica de lli, dansava amb totes les forces davant del Senyor. Ell i tot el poble d'Israel acompanyaren l'arca del Senyor enmig d'aclamacions i al so dels corns, i la col·locaren al seu lloc dins del tabernacle que David li havia preparat. 
David va oferir en l'altar víctimes d'holocaust i de comunió i, després d'oferir-les, va beneir el poble en nom del Senyor de l'univers i va manar que distribuïren a cada u, a tota la multitud del poble d'Israel, hòmens i dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tots se'n tornaren a casa.

Salm responsorial 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a)

Portals, alceu els llindars;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria.

R. El Senyor és el rei de la glòria.

¿Qui és el rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, victoriós en el combat. R.

Portals, alceu els llindars;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria. R.

¿Qui és el rei de la glòria?
És el Senyor de l'univers,
ell és el rei de la glòria. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 3,31-35

El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà,
la meua germana i ma mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, arribaren la mare i els germans de Jesús i, des de fora, enviaren a buscar-lo.
La gent que estava a l'entorn d'ell li diu: «La vostra mare, els vostres germans i les vostres germanes estan ací fora, que vos busquen».
Ell els respon: «¿Qui són ma mare i els meus germans?» I, mirant els qui es trobaven a l'entorn d'ell, diu: «Estos són ma mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, este és el meu germà, la meua germana i ma mare».

* * * * *

Sant Enric d'Ossó
Sant Enric d'Ossó i Cervelló (mem. ll. a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Tortosa)


Santa Àngela de Mèrici, verge (mem. ll.)

Va nàixer vers l'any 1470 a Desenzano, a l'antic domini de Venècia. Va prendre l'hàbit del tercer Orde franciscà i va reunir xiques que es dedicaren a les obres de caritat. L'any 1535 va fundar a Brèscia, sota el nom de santa Úrsula, una congregació femenina per a la instrucció cristiana de les xiques pobres. El seu institut va esdevenir precursor de les formes de vida religiosa moderna per la flexibilitat d'adaptació a les circumstàncies. Va morir l'any 1540.

Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 de gener

2. Al lloc de Sora, a la regió també italiana del Laci, commemoració de sant Julià, màrtir, el qual, segons la tradició, va patir el sacrifici en temps de l'emperador Antoní. (c. s. II)

3. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Julià, considerat com el primer bisbe d'este lloc. (s. III)

4. A Mariana, a l'illa de Còrsega, commemoració de santa Devota, verge i màrtir(c. 300)

5. Al monestir de Beuvoux, a la regió de Sisteron, a la Gàl·lia, actualment França, sant Marí, abat(c. 550)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Vitalià, papa, que va treballar incansable per la salvació del poble dels angles. (672)

7. A Tonnerre, a Borgonya, actual França, trànsit de sant Teodoric, bisbe d'Orleans, que va morir mentres viatjava a Roma, en peregrinació a la basílica dels apòstols. (1022)

8. Prop de la ciutat de Chartres, també a França, trànsit de sant Gilduí, diaca de l'església de Dol, a la Bretanya Menor, que designat bisbe quan era encara molt jove, es va considerar indigne i va renunciar a este honor davant del papa sant Gregori VII, i al seu retorn de Roma, malalt en arribar a esta regió, donà fi a la seua peregrinació terrestre. (1077)

9. A la ciutat de Thérouanne, de nou a França, beat Joan, bisbe, qui, sent canonge regular, va assumir la seu morinense, la qual va governar per més de trenta anys. Va resistir els simoníacs i va fundar huit monestirs de canonges i de monjos. (1130)

10. A Riva San Vitale, prop de Como, a Suïssa, beat Manfred Settala, prevere i eremita. (1217)

11. A Angers, a França, beata Rosalia du Verdier de la Sorinière, verge del monestir del Calvari de la mateixa ciutat i màrtir, que va ser guillotinada durant la Revolució Francesa, per odi a la religió cristiana. (1794)

12. Beat Pau Josep Nardini (Speyer, Alemanya 1821-1862). Sacerdot diocesà, fundador de la Congregació de les Franciscanes Pobres de la Sagrada Família.

13. Prop de Mengo, a Uganda, passió de sant Joan Maria, anomenat "Muzeo" o "Ancià" per raó de la seua maduresa espiritual. Era servidor del rei i, convertit al cristianisme, en temps de persecució, no va voler fugir, sinó que va confessar espontàniament la seua fe en Crist davant del primer ministre del rei Mwenga, per la qual cosa va morir decapitat. Va ser l'última víctima d'aquella persecució. (1887)

14. A la vila de Gilet, a la província de València, a Espanya, sant Enric d'Ossó i Cervelló, prevere, que va fundar la Companyia de Santa Teresa de Jesús, per a la formació de les jóvens, però, obligat després a deixar esta institució, va passar la resta dels seus anys en un convent dels Germans Menors. (1896)

15. A la ciutat de Kaunas, a Lituània, beat Jordi Matulaitis, bisbe de Vílnius i més tard enviat apostòlic a Lituània, fundador de la Congregació de Clergues Marians i la Congregació de Germanes Pobres de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu(1927)


entrada destacada

29 de gener de 2026, dijous III: Sant Valer

DIJOUS DE LA SETMANA III / II Lectura primera 2S 7,18-19.24-29 Senyor Déu, ¿qui soc jo i què és la casa del meu pare? Lectura del segon llib...

entrades populars