13 d'abril de 2026, dilluns: Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer

Solemnitat de Sant Vicent Ferrer (a les diòcesis de València, Oriola-Alacant i Sogorb-Castelló), patró principal de la Comunitat Valenciana i de la diòcesi d'Oriola-Alacant; festa a la diòcesi de Tortosa (territori valencià); titular de les parròquies de l’Atzúbia, Alcoleja, Algímia d’Alfara, Aiòder i Corbera; titular i patró de San Vicente de Piedrahita; patró de Gavarda, Ondara, Terrateig i Teulada.

Missa de la Solemnitat (AVL):

Oració col·lecta

Oh Déu, que féreu del nostre Patró, 

sant Vicent Ferrer,

un insigne predicador de l'Evangeli,

concediu-nos que pugam vore regnant en el cel 

a Jesucrist, el vostre Fill,

a qui ell va anunciar 

com a futur jutge en la terra.

- Ap 14, 6-7. Temeu a Déu i doneu-li glòria.

- 1Co 9, 16-19. 22-23. ¡Pobre de mi si no proclamara l'Evangeli!

- Sal 96 (95), 1-2. 3. 7-8a. 10. R.  Conteu a tots els pobles les meravelles del Senyor.

- Mc 16, 15-18. Aneu i proclameu l'Evangeli.

En aquell temps Jesús s'aparegué als Onze i els va dir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació. Qui crega i es batege, se salvarà; però qui no crega, es condemnarà. Als qui creguen, els acompanyaran estos signes: en nom meu expulsaran dimonis; parlaran llengües noves; agarraran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».



• Sant Vicent Ferrer (Cercapou)
• J. M. Bausset: Sant Vicent Ferrer i la llengua a l'Església (2021)
• Matilde Borja: Els Combregars de Castelló (la Ribera Alta).

Oració sobre les ofrenes

Ja que celebrem hui

la solemnitat de sant Vicent Ferrer, 

el nostre patró, 

vos demanem, Senyor, 

que accepteu estes ofrenes que vos presentem 

i ens prepareu, vós mateix, 

a participar dignament 

d'estos sagrats misteris. 

Per Crist, Senyor nostre.

 Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i la nostra salvació,

Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc,

vos donem gràcies per Crist Senyor nostre,

Perquè no deixeu mai de cridar 

nous anunciadors de l'Evangeli;

i així trobàreu en Sant Vicent Ferrer 

un servidor de la pau, 

i un mestre del poble cristià, 

el qual és instruït amb la seua doctrina 

i protegit amb la seua intercessió.

Per això, ara, plens de goig,

amb tots els àngels i els sants,

cantem l’himne de la vostra glòria,

dient:  

 

Oració després de la comunió

 

Alimentats amb el Cos i la Sang de Crist, 

vos demanem, Senyor,

per la intercessió de sant Vicent Ferrer,

el nostre patró, 

servir-vos amb puresa de cor

i meréixer arribar a les alegries eternes.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'abril

Sant Martí I, papa i màrtir, que després de condemnar l'heretgia dels monoteletes en el concili del Laterà, per orde de l'emperador Constant II, va ser arrancat de la seua seu per l'exarca Teodor Cal·liope, que va entrar per la força a la basílica del Laterà, i el va enviar a Constantinoble, on primer el va tancar en una dura masmorra sota estreta vigilància i després va ser exiliat al Quersonés, actual Crimea, lloc en el qual, passats uns dos anys, van concloure les seues tribulacions i va aconseguir la corona eterna. (656)

A Tarragona, ciutat d'Hispània, sant Hermenegild, màrtir, que sent fill de Leovigild, rei arrià dels visigots, es va convertir a la fe catòlica per mediació de sant Leandre, bisbe de Sevilla. Reclòs en la presó per disposició del rei, en haver-se negat a rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià, el dia de la festa de Pasqua va ser degollat per mandat del seu propi pare. (586)

Hermenegild vol dir “guerrer valent”. I ho va ser, de valent, el nostre sant. Fill del rei visigot Leovigild, que intentava unificar tots els regnes sota l’arrianisme (no a la divinitat de Jesucrist), la conversió al catolicisme d’Hermenegild, governador de la Bètica (Andalusia) va suposar un problema per a aquella unificació. Sense voler renunciar a la seua fe, fou empresonat a Tarragona i hi fou assassinat el 13 d’abril del 586.

Els sants Isidor, Gregori de Tours, Gregori Magne i Beda parlen del seu martiri, i el papa Urbà VIII introduí la seua memòria en el santoral el 1636. [font]

3. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, hui Turquia, sants màrtirs Carp, bisbe de Tiatira, Pàpil, diaca, Agatònica, germana de Pàpil, i molts altres, que, pel goig d'expressar la seua confessió cristiana, van ser coronats amb el martiri. (s. II)

4. A Ravenna, població de la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Urs, bisbe, que va traslladar la seu episcopal des de Classe a esta ciutat i va dedicar l'església catedral, en la festa de Pasqua sota el títol de la santa Anàstasi. En este mateix dia, passats alguns anys, va emigrar a la glòria de la resurrecció. (c. 425)

5. Al monestir de Santa Maria de Capelle, prop de Wast, a la regió de Boulogne, a França, beata Ida, qui, viuda d'Eustaqui, comte de Boulogne, va brillar per la seua liberalitat cap als pobres i pel seu zel en el decòrum de la casa de Déu. (1113)

6. A Saint-David, al territori de Càmbria, a Gal·les, hui el Regne Unit, sant Caràdoc, prevere i ermità, que sent tocador d'arpa en el palau reial, en constatar que allí es volia més als gossos que als hòmens, va decidir servir a Déu sota la direcció de l'abat Teliav. (1124)

7. Al monestir cistercenc de Roosendaal, a Brabant, a l'actual Holanda, beata Ida, verge, que des de jove va patir per part de son pare abans d'entrar en la vida religiosa, i amb l'austeritat quotidiana va imitar en el seu cos el Crist sofrent. (c. 1290)

8. Al monestir de Fonte Avellana, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Albertini, ermità i prior d'un grup d'eremites, que va anteposar la soledat als honors i va procurar conciliar les ciutats enemistades entre si. (1294)

9. A Città di Castello, de nou a l'Úmbria, santa Margarida, verge de les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, la qual, cega de naixement, deforme i abandonada pels seus progenitors, sempre va confiar en el seu cor, no obstant això, en el nom de Jesús. (1320) Canonitzada en 2021.

10. A Rochester, a Anglaterra, beats Francesc Dickenson i Miló Gerard, preveres i màrtirs que, després d'haver-se format en el Col·legi de Reims dels Anglesos, van tornar a la seua pàtria per a exercir clandestinament el ministeri sacerdotal, per la qual cosa, durant el regnant Isabel I tots dos van ser condemnats a la forca i després esquarterats. (1590)

11. A York, també a Anglaterra, beats Joan Lockwood i Eduard Catherick, preveres i màrtirs en temps del rei Carles I. El primer, de huitanta-set anys, que ja havia sigut condemnat dos vegades a la pena capital per ser sacerdot, va voler precedir en el patíbul al seu company més jove, que estava una mica angoixat davant de la mort, per a animar-lo a culminar el gloriós martiri. (1642)

12. Beat Serafí Morazzone (1747- Chiuso, Lecco, Itàlia 1822). Sacerdot diocesà, rector de Chiuso (Lecco). Exemplar en els quaranta-nou anys de l'exercici de ministeri pastoral en eixa parròquia.

13. A l'illa francesa de la Reunion, a l'Oceà Índic, beat Scubilion (Joan Bernat), religiós de l'Institut de les Escoles Cristianes, que va ensenyar incansablement als xiquets i va oferir ajuda als pobres i esperança als esclaus. (1867)

14. Al llogaret de Totoclán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Sabas Reyes Salazar, prevere i màrtir, que va ser executat durant la persecució mexicana per la seua fe en Crist Sacerdot i Rei de l'Univers. (1927)

15. Beat Roland Rivi (1931- Piane di Monchio, Mòdena, Itàlia 1945). Seminarista assassinat per odi a la fe.

12 d'abril de 2026: Diumenge de la Misericòrdia

DIUMENGE II DE PASQUA:

HUITAVA DE PASQUA / Cicle A

El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.

Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.

Oració col·lecta

Oh Déu sempre misericordiós,

que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua,
reanimeu la fe del vostre poble,
a fi que tots comprenguen millor
quin baptisme ens ha purificat,
quin Esperit ens ha regenerat
i quina sang ens ha redimit.
Per nostre Senyor Jesucrist,...

Lectura primera Fets 2,42-47

Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú

Lectura dels Fets dels Apòstols

Els germans es dedicaven amb perseverança a l'ensenyança dels apòstols, a la comunió fraterna, a partir el pa i a les oracions. Tots sentien un gran respecte pels molts prodigis i miracles que feien els apòstols.

Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú; venien béns i propietats, i distribuien els diners entre tots, segons les necessitats de cada u.

Cada dia assistien en grup al culte del temple, i en les cases partien el pa i compartien el menjar amb cor alegre i senzill; lloaven a Déu i tot el poble els mirava amb bons ulls. Cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui anaven salvant-se.

Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:

el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

O bé:

Al·leluia.

Que diga la casa d'Aaron:

el seu amor durarà sempre.

Que diguen els fidels del Senyor:

el seu amor durarà sempre. R. 

 

M'espentaven tan fort que anava a caure,

però vós, Senyor, m'heu sostingut.

Del Senyor em ve la força i el triomf,

és ell qui m'ha salvat.

Escolteu, crits de festa i de victòria

en el campament dels justs. R. 

 

La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

És el Senyor qui ho ha fet,

i els nostres ulls se'n meravellen.

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo. R.  

 

Lectura segona 1Pe 1,3-9

Ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva,

gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts

Lectura de la primera carta de sant Pere

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia, ens ha fet nàixer de nou a l’esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts; a una herència que res no pot destruir, ni deteriorar ni agostejar, reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que alcanceu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps. Això vos ha de donar una gran alegria, encara que ara hàgeu de patir durant algun temps diverses proves. Si l’or, que al cap i a la fi perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’ameu, i d’ara en avant, per haver cregut en ell sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria inefable i gloriosa, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist. 

 

Seqüència (opcional). Victimae paschali laudes 

 

            

Evangeli Jo 20,19-31

Huit dies més tard, Jesús va entrar

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts». 

Quan va vindre Jesús, Tomàs, u dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré». 

Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre; i estos s'han escrit per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. 

 

A. La unitat en l'oració i en la fraternitat és el primer fruit de l'Esperit que ens fa renàixer com a fills de Déu, i això es manifesta en la primera comunitat cristiana. La raó és que Jesús ressuscitat mostra l'amor misericordiós de Déu, i d'ací naix tot. Del seu costat traspassat brolla la font de l'amor i la misericòrdia divina. Quan diem que Déu és misericordiós diem que ell vol acollir la vida, i donar vida, i, com Tomàs, ens trobem amb la misericòrdia de Déu quan comencem a confiar en ell en situacions difícils.

B. Alabem hui a Déu perquè el seu amor durarà sempre (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).

• Hem vist el Senyor (Joan 20,19-31) (laparaula.com)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Jo sé que Crist ha ressuscitat... (Caritas Diocesana de València).

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, les ofrenes del vostre poble

[i dels nou batejats]

que, renovats per la professió de la fe

i pel baptisme

aconseguim la vida eterna.

Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i la nostra salvació,

que sempre, Senyor, vos alabem,

però més que mai en este dia

en què Crist, la nostra Pasqua,

ha estat immolat.

Perquè Crist és l'Anyell verdader

que lleva el pecat del món.

Ell, morint, destruïa la nostra mort,

i ressuscitant ens ha tornat la vida.

Per això,

ple de la gran alegria de la Pasqua,

d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;

i també els àngels i els arcàngels

i tots els cors celestials

cantem l'himne de la vostra glòria:

Oració després de la comunió

Feu, oh Deú omnipotent,

que els fruits del sagrament pasqual

perduren sempre en nosaltres.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

Aniversari del naiximent del pare Vicent Faus i Beltran (València 1937)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 d'abril

1. A Fermo, al Picé, actual regió italiana de les Marques, santes Vísia i Sofia, vèrgens i màrtirs. (s. inc.)

2. A Roma, al cementeri de Calepodi, en la tercera milla de la via Aurèlia, sepultura del papa sant Juli I, qui, enfront dels atacs dels arrians, va custodiar valentament la fe del Concili de Nicea, va defendre sant Atanasi, perseguit i exiliat, i va reunir el Concili de Sàrdica. (352)

3. A Verona, al territori de Venècia, actualment també a Itàlia, sant Zenó, bisbe, que amb el seu treball i predicació va conduir la ciutat al baptisme de Crist. (c. 372)

4. A Capadòcia, a la Turquia actual, sant Sabas el Got, màrtir, que durant la persecució contra els cristians baix Atanaric, rei dels gots, per haver rebutjat tres dies després de la celebració de la Pasqua els aliments immolats als ídols, va ser llançat a un riu després de cruels turments. (372)

5. Prop de Gap, a la província romana de la Gàl·lia, hui França, sant Constantí, bisbe. (d. 517)

6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Damià, bisbe, la carta del qual sobre la recta fe, referent a la voluntat i l'obrar de Crist, va ser llegida en el III Concili de Constantinoble. (697)

7. A Pario, a l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Basili, bisbe, que, per haver defés el culte de les sagrades imatges, va patir assots, cadenes i exili. (735)

8. A la regió de Calais, a la Gàl·lia, hui França, sant Erkembod, abat de Sithiu i, alhora, bisbe de Thérouanne. (742)

9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Alferi, fundador i primer abat, que, després de ser conseller de Guaimari, duc de Salern, es va fer deixeble de sant Odiló a Cluny i es va distingir de manera excel·lent en l'observança de la vida monàstica. (1050)

10. Al monestir de Belém, prop de Lisboa, a Portugal, beat Llorenç, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, l'exímia pietat del qual va atraure moltíssims penitents a este cenobi. (s. XIV)

11. A la ciutat dels Andes, a Xile, santa Teresa de Jesús (Joana) Fernández Solar, verge, que, sent novícia en l'Orde de Carmelites Descalces, va consagrar, com ella mateixa deia, la seua vida a Déu pel món pecador, i a l'edat de vint anys va morir consumida pel tifus. (1920)

12. A Nàpols, a Itàlia, sant Josep Moscati, metge de professió, entregat total i incansablement a la quotidiana assistència als malalts, sense reclamar als pobres cap paga, i que atesos els cossos, curava, alhora, les ànimes amb gran amor. (1927)

13. Al llogaret de San José, al territori de Chilpancingo, a Mèxic, sant David Uribe, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra l'Església va patir el martiri per haver confessat a Crist Rei. (1927)

11 d'abril de 2026: Dissabte de Pasqua

DISSABTE DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que amb l’abundància de la vostra gràcia

multipliqueu els pobles que creuen en vós,

mireu benignament els vostres elegits

que pel baptisme han renascut a una nova vida

i revestiu-los de la immortalitat.

Lectura primera Fets 4,13-21

No podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, veent el sanedrí amb quina valentia parlaven Pere i Joan, que eren hòmens del poble i sense lletres, es quedaren molt estranyats. Sabien que havien estat amb Jesús, però veent dret al seu costat l'home que s'havia curat, no podien replicar-los res. 

Els van fer eixir de la presència del sanedrí per a deliberar. Es preguntaven: «¿Què farem d'estos hòmens? El miracle és evident: tots els qui viuen a Jerusalem ho saben i no ho podem negar. Per a evitar que s'escampe més entre el poble, els amenaçarem que no tornen a parlar a ningú d'eixe Jesús». Després els cridaren i els prohibiren proclamar o ensenyar res en absolut en nom de Jesús. 

Pere i Joan els replicaren: «Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que vos obeïm a vosaltres i no a ell. Nosaltres no podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit». Els van repetir l'amenaça, però els deixaren en llibertat, perquè no trobaven la manera de castigar-los, per por del poble, ja que tots donaven glòria a Déu per la curació d'aquell home.

Salm responsorial 117,1 i 14-15.16ab-18.19-21 (R.: 21a)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

Del Senyor em ve la força i el cant,

és ell qui m'ha salvat.

Escolteu crits de festa i de victòria

en el campament dels justs.

R. Gràcies, Senyor, perquè vós m'heu escoltat.

O bé:

Al·leluia.

«La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor és excelsa».

No moriré, viuré encara,

per a contar les gestes del Senyor.

El Senyor m'ha castigat severament,

però no m'ha abandonat a la mort. R.

Obriu-me les portes dels justs;

entraré a donar gràcies al Senyor.

Este és el portal del Senyor,

per on entraran els justs.

Gràcies, perquè vós m'heu escoltat

i heu vingut a salvar-me. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Seqüència (opcional). Victimae paschali laudes 

 

            

Evangeli Mc 16,9-15

Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparéixer primer a Maria Magdalena, de qui havia expulsat set dimonis; i ella va anar a anunciar-ho als qui havien convixcut amb Jesús, que estaven de dol i ploraven. I quan li van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure.

Després es va aparéixer amb un altre aspecte a dos d'ells que anaven a una casa de camp. Estos també se'n tornaren a anunciar-ho als altres, però no els van creure tampoc.

Finalment, mentres estaven a taula, Jesús es va aparéixer als Onze i els va retraure la falta de fe i la durea de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. I va afegir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació».

* * * * *

Aniversari de la publicació de l'encíclica Pacem in terris, de sant Joan XXIII (1963)

• Ramon Arnau i Garcia: Recordant la Pacem in terris (2003)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 d'abril

Memòria de sant Estanislau, bisbe i màrtir, que enmig de les dificultats de la seua època, va ser constant defensor de la humanitat i dels costums cristians, va regir com a bon pastor l'església de Cracòvia, a Polònia, va ajudar els pobres, va visitar cada any els seus clergues i, finalment, mentre celebrava els divins misteris, va ser mort per orde de Boleslau, rei de Polònia, a qui havia représ severament. (1079)

2. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, commemoració de sant Antipas, que va ser testimoni fidel, com diu sant Joan en l'Apocalipsi, en ser martiritzat pel nom de Jesús. (s. I)

3. Commemoració de sant Felip, bisbe de Gortina, a Creta, que en temps dels emperadors Marc Antoni Ver i Luci Aureli Còmmode, va tutelar enèrgicament l'Església que se li havia encomanat, enfront de la violència dels pagans i les insídies dels heretges. (c. 180)

4. A Salona, a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Domnió, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, va ser martiritzat durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (299)

5. Prop de Gaza, a Palestina, sant Barsanufi, anacoreta, el qual, d'origen egipci, dotat de gràcies de contemplació, va ser també eximi per la integritat de la seua vida. (540)

6. A Spoleto, població de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Isaac, monjo, oriünd de les regions de Síria i fundador del monestir de Monteluco, les virtuts del qual van ser recordades pel papa sant Gregori el Gran. (c. 550)

7. A Calàbria, també a Itàlia, beat Lanuí, que va ser company de sant Bru i successor seu, insigne intèrpret de l'esperit del fundador en les institucions i monestirs de la Cartoixa. (1119)

8. A Coïmbra, ciutat de Portugal, beata Sança, verge, filla del rei Sanç I, que va fundar el monestir de Cellis de monges cistercenques, on va abraçar la vida regular. (1229)

9. A Cuneo, a la regió italiana del Piemont, beat Àngel (Antoni) Carletti di Chivasso, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne en la doctrina, la prudència i caritat. (1495)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Jordi Gervase, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, que en temps del rei Jaume I, mentre exercia el seu ministeri pastoral en la seua pàtria, va ser detingut dos vegades, i no va deixar de confessar amb constància la seua fe catòlica fins a ser penjat. (1608)

Santa Gemma Galgani

11. A Lucca, a Itàlia, santa Gemma Galgani, verge, qui, insigne per la contemplació de la Passió i pels dolors suportats amb paciència, a vint anys va consumar la seua angèlica vida el dia de Dissabte Sant. (1905)

12. A la mateixa ciutat de Lucca, beata Elena Guerra, verge, que va instituir la Congregació d'Oblates de l'Esperit Sant, per a l'ensenyament de les xiquetes, i va instruir admirablement els cristians sobre la cooperació de l'Esperit Sant en l'economia de la Salvació. (1914)

13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Sempronià Ducki, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que capturat en temps de guerra per la seua fidelitat a Crist, va culminar el seu martiri enmig de tortures. (1942)