18 d'agost de 2026, dimarts XX: Beat Nicolau Factor

DIMARTS DE LA SETMANA XX / II


Lectura primera Ez 28,1-10

Tu, que eres un home, i no un déu,
tens en el cor pretensions divines

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:

«Fill d'home, digues al rei de Tir:
Açò et fa saber el Senyor Déu:
Tu dius en el teu orgull:
"Soc un déu i visc en una seu divina,
en el cor mateix dels mars".
Tu, que eres un home, i no un déu,
tens en el cor pretensions divines. 
Et tens per més savi que Daniel,
creus que per a tu no hi ha secrets.
Sagaç i hàbil, t'has creat una fortuna,
has atresorat or i plata.
Per la teua destresa en el comerç,
has amuntonat riqueses
i el teu cor se n'ha enorgullit.
Per això et fa saber el Senyor Déu:
Ja que tens pretensions divines,
enviaré contra tu uns estrangers,
els més despietats de tots els pobles;
desembainaran l'espasa
contra la teua destresa meravellosa,
deshonraran la teua glòria
i et faran baixar a la fossa
amb una mort violenta en el cor dels mars.
Davant dels qui et mataran,
¿gosaràs dir que eres un déu?
¡En mans dels assassins
no seràs més que un home!
Moriràs d'una mort deshonrosa
en mans d'uns estrangers.
Soc jo qui ho anuncie,
jo, el Senyor, Déu sobirà».

Salm responsorial Dt 32,26-27ab.27cd-28.30.35cd-36ab (R.: 39c)

Jo pensava: No en deixaré rastre,
no guardarà ningú el seu record.
Però no vullc que se'n glorie l'enemic,
interpretant este fet a favor seu.

R. Jo done la mort o la vida.

No vullc que diga: «¡És obra nostra tot això,
és glòria de la nostra mà, i no del Senyor!»
Perquè esta nació ha perdut la raó,
no té gens d'enteniment. R.

¿Com és que un de sol n'acaça mil,
i dos en fan fugir deu mil?
És que els ha venut la seua Roca,
el Senyor els ha abandonat. R.

El dia del desastre és imminent,
s'acosta de pressa la seua hora.
El Senyor defendrà el seu poble,
i s'apiadarà dels seus servents. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Mt 19,23-30

És més fàcil que un camell passe pel cos d'una agulla
que no que un ric entre en el Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Cregueu-me: un ric difícilment entrarà en el Regne del cel. Vos diré més encara: És més fàcil que un camell passe pel forat d'una agulla que no que un ric entre en el Regne de Déu». En sentir açò, els deixebles quedaren tan sorpresos que deien: «En eixe cas, ¿qui podrà salvar-se?» Jesús es va quedar mirant-los i els va dir: «Humanament és impossible, però per a Déu tot és possible». 
I Pere li va dir: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i vos hem seguit. ¿Què ens tocarà?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: vosaltres, els qui m'heu seguit, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'assentarà en el tron de la seua glòria, també vos assentareu en dotze trons per a governar les dotze tribus d'Israel. I tot aquell que, pel meu nom, ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, n’obtindrà el cent per u i heretarà la vida eterna. Però molts que ara són primers seran últims, i molts últims, primers».
* * * * *

Beat valencià Nicolau Factor [pregària], cotitular d'una església parroquial de València


Beat Vicent Ma. Izquierdo i Alcon, prevere i màrtir valencià (memòria a la Pobla de Farnals); beats valencians Patrici (Rafael Josep) Gellida i Llorach (memòria a Benicarló) i Fermí (Alexandre Joan) Gellida i Cornelles (memòria a Benicarló i Vinaròs), germans de La Salle, màrtirs.

Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa a Beniarrés

Aniversari de la mort del papa xativí Alexandre VI (1503)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'agost

1. A Palestrina, a la regió del Laci, actualment Itàlia, sant Agapit, màrtir. (s. inc.)

2. A Útica, a l'actual Tunísia, sants màrtirs anomenats de la "Massa Càndida", que, més nombrosos que els peixos recollits en les seues xàrcies pels apòstols, van acceptar la mort amb gran fortalesa de fe per romandre fidels al seu bisbe Quadrat i confessar, alhora, a Crist com a Fill de Déu. (s. III/IV)

3. A Myra, lloc de Lícia, hui Turquia, sant Lleó, màrtir. (s. III/IV)

4. A Roma, a la via Labicana, santa Elena [o Helena], mare de l'emperador Constantí, que, entregada amb singular dedicació a ajudar els pobres, acudia piadosament a l'església mesclada entre els fidels, i havent peregrinat a Jerusalem per a descobrir els llocs del naiximent de Crist, de la seua Passió i Resurrecció, va honrar el pesebre i la creu del Senyor amb venerades basíliques. (c. 329)
5. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Fermí, bisbe. (s. IV)

6. A Arle, a la regió de Provença, també a França, sant Eoni, bisbe, que va defendre la seua església de l'heretgia pelagiana i va recomanar al seu poble com a successor seu a sant Cesari, que ell mateix havia ordenat de prevere. (502)

7. A Bitínia, hui Turquia, mort de sant Macari, abat del monestir de Pelecete, que en temps de l'emperador Lleó V, va patir moltes proves per la defensa de les sagrades imatges, i va morir finalment en el desterrament. (850)

8. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, regió actualment italiana, beat Lleonard, abat, extraordinari home de pau. (1255)

9. A Ravenna, ciutat d'Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Rinald de Concorezzo, bisbe, insigne pel seu zel, prudència i caritat. (1321)

10. A Màntua, població de Llombardia, de nou a Itàlia, beata Paula Montaldi, verge, abadessa de l'Orde de les Clarisses, que es va distingir per la seua devoció a la passió del Senyor i per la seua constant oració i austeritat. (1514)

11. En una nau ancorada enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Antoni Banassat, prevere i màrtir, que, per ser rector, en el furor de la Revolució Francesa va ser detingut pels qui odiaven la fe, i va emigrar al Senyor consumit per la fam. (1794)

12. A Valdemoro, prop de Madrid, a Espanya, beat Francesc Arias Martín, prevere i màrtir, que, sent novici en l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, durant la persecució religiosa va complir en breu temps el seu camí de perfecció. (1936)

13. A Barbastre, prop d'Osca, beats Jaume Falguerona Vilanova i Atanasi Bidaurreta Labra, religiosos de la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, màrtirs en la mateixa persecució, juntament amb altres companys que els havien precedit en dies anteriors. (1936)

14. A Alcanyís, prop de la regió de Tortosa, beat Martí Martínez Pascual, prevere i màrtir, membre de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans, que en la mateixa persecució i en el mateix dia va rebre la corona de la glòria. (1936)

15. A la localitat anomenada Rafelbunyol, a la regió de València, beat Vicent Maria Izquierdo Alcón, prevere i màrtir, que va rebre la mort per part dels qui odiaven la fe. (1936)

16. A Santiago de Xile, sant Albert Hurtado Cruchaga, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va fundar una obra perquè els pobres que sense sostre i els rodamons, sobretot xiquets, pogueren trobar una llar verdadera i familiar. (1952) (Canonitzat en 2005)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

17 d'agost de 2026, dilluns XX

DILLUNS DE LA SETMANA XX / II


Lectura primera Ez 24,15-24

Ezequiel és un presagi per a vosaltres:
fareu com ell ha fet

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va fer sentir la seua paraula: 
«Fill d'home, d'improvís et llevaré la qui és la delícia dels teus ulls, però no gemeques, ni plores; que no et caiga ni una llàgrima. Sospira en silenci. No et poses de dol: no et descobrixques el cap ni et lleves les sandàlies, no et tapes la boca amb el vel ni menges el pa dels dies trists».
Al matí jo ho vaig dir a la gent, i aquella mateixa vesprada moria la meua muller. L'endemà, quan vaig complir l'orde rebuda, la gent em preguntava: «¿Vols explicar-nos què significa per a nosaltres això que fas?»
Jo els vaig respondre: «El Senyor em va fer sentir la seua paraula. Em va dir: Anuncia als del poble d'Israel: Açò diu el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és el vostre orgull i la vostra força, delícia dels vostres ulls i passió del vostre cor; moriran per l'espasa els fills i les filles que heu deixat a Jerusalem. Haureu de fer com jo: no tapar-vos la boca amb el vel ni menjar el pa dels dies trists, ni descobrir-vos el cap ni llevar-vos les sandàlies. No podreu gemecar ni plorar: per les vostres culpes vos consumireu sospirant els uns amb els altres. Ezequiel és un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet, i quan això es complirà, sabreu que jo soc el Senyor Déu».

Salm responsorial Dt 32,18-19.20.21 (R.: 18a)

Israel, oblides la Roca que et va fer nàixer,
no fas cas de Déu que 'ha donat la vida.
En vore això, el Senyor se'n va cansar,
disgustat dels seus fills i filles.

R. Oblides la Roca que et va fer nàixer.

Pensava: «M'amagaré d'ells,
i voré com acabaran;
perquè són una gent perversa,
uns fills que no són de fiar». R.

«M'han fet enveja adorant falsos déus,
m'han disgustat amb els seus ídols vans;
i també jo, per a fer-los enveja,
em valdré d'una poble que no és poble,
em valdré, per a disgustar-los,
d'un poble sense enteniment». R.

Al·leluia Mt 5,3
    Feliços els pobres en l'esperit:
    d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 19,16-22
    Si vols ser perfecte,
    ves a vendre els teus béns, i tindràs un tresor en el cel

    ᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

    En aquell temps, un jove es va acostar a Jesús i li va preguntar: «Mestre, ¿què he de fer de bo per a obtindre la vida eterna?» Jesús li va contestar: «¿Per què em preguntes sobre què és o no és bo? Només l’Únic és bo. Tu, si vols entrar en la vida, guarda els manaments».
    Ell li va preguntar: «Quins?» Jesús li va respondre: «No mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no declararàs en fals contra un altre, honraràs pare i mare, i amaràs els que tens prop com a tu mateix».
    El jove li va dir: «Tot això ja ho he complit: ¿què em falta fer?»
    Jesús li va contestar: «Si vols ser perfecte, ves a vendre els teus béns i dona els diners als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després torna i seguix-me».
    Aquell jove, en sentir estes paraules, se'n va anar tot trist, perquè tenia molt de patrimoni.
* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 17 d'agost

1. A Cízic, a l'Helespont, actual Turquia, sant Miró, prevere i màrtir, que, segons una tradició, durant l'imperi de Deci i sota el prefecte Antípatro, va ser decapitat després de patir nombrosos turments. (s. III)

2. A Cesarea de Capadòcia, també actualment a Turquia, sant Mamés o Mamet, màrtir, que, sent pastor de condició molt humil, va viure solitari en els boscos amb la màxima frugalitat i, per haver-hi proclamat la seua fe en Crist, va consumar el martiri durant l'imperi d'Aurelià. (273/274)

3. A la regió italiana de Sicília, mort de sant Eusebi, papa, valerós testimoni de Crist, que va ser deportat per l'emperador Majenci a esta illa, on va deixar la pàtria terrestre per a meréixer la celestial; traslladat el seu cos a Roma, va ser enterrat al cementeri de Calixt. (310)

4. A Frísia, a l'actual Holanda, sant Hieró, prevere i màrtir, de qui es conta que va rebre la mort a mans d'alguns pagans normands. (856)

5. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, mort de sant Elies el Jove, que va ser monjo segons les regles dels Pares Orientals, i després d'haver patit molt per part dels sarraïns a causa de la fe, amb una fortalesa d'ànim invencible va portar una vida rigorosa d'oració i austeritat, tant a Calàbria com a Sicília. (903)

6. A Arcara Li Fusi, prop de Milazzo, a la regió italiana de Sicília, sant Nicolau Politi, eremita, que va portar una vida de màxima austeritat en una cova. (1107)

7. A Colle di Val d'Elsa, prop de Siena, a Toscana, regió també d'Itàlia, beat Albert, prevere, que va oferir al poble un insigne exemple de virtut. (1202)

8. A Montefalco, població de l'Úmbria, novament a Itàlia, santa Clara de la Creu, verge de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va regir el monestir de la Santa Creu i expressà extrem amor per la passió de Crist. (1308)

9. A Toledo, ciutat d'Espanya, santa Beatriu de Silva Meneses, verge, que va ser dama noble en la cort de la reina Isabel, però després, preferint una vida de major perfecció, es va retirar a les religioses de l'Orde de Sant Doménec durant molts anys i finalment fundà una nova institució amb el títol d'Orde de la Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1490)

10. A Nagasaki, del Japó, sants màrtirs Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, prevere de l'Orde de Predicadors, i Miquel Kurobioye, que en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, van ser condemnats a mort per la seua fe en Crist. (1633)

11. A la localitat de Saumur, prop d'Angers, a França, santa Joana Delanoue, verge, que, confiada totalment en l'ajuda de la divina Providència, va acollir primerament a sa casa a òrfenes, ancianes i dones malaltes i de mala vida, i després va fundar amb algunes companyes, l'Institut de Germanes de Santa Anna i de la Providència. (1763)

12. En la mar enfront de Rochefort, a França, beat Natal Hilari Le Conte, màrtir, que, clergue de la catedral de Bourges i encarregat de la música, durant la persecució desencadenada pels qui odiaven la religió va ser confinat en una nau, on va morir, per Crist, consumit per la malaltia. (1794)

13. Beata Leopoldina Naudet (1773- Verona, Itàlia 1834). Verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família.

14. Beata Maria-Elisabet Turgeon (1840- Rimouski, Quebec, Canadà 1881). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Sant Rosari. Dedicada a l'ensenyament dels xiquets pobres.

15. A Castellfollit de la Roca, prop de Girona, beat Enric Canadell, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia i màrtir, que va patir la mort a mans dels qui odiaven l'Església. (1936)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

16 d'agost de 2026, diumenge XX

DIUMENGE XX / Cicle A

Sant Roc


Oració col·lecta

Oh Déu,
vós heu preparat béns invisibles per als qui vos estimen.
Infoneu el vostre amor als nostres cors,
a fi que, estimant-vos en tot i per damunt de tot,
alcancem allò que vós ens prometeu
que és més que tot el que puguem desitjar.
 
Lectura primera Is 56,1.6-7

Conduiré els estrangers al meu mont sant

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«Guardeu el dret, practiqueu la justícia,
que està a punt d’arribar la meua salvació,
i de revelar-se la meua justícia.
Els estrangers que s’han adherit al Senyor
i volen ser els seus servidors,
els que es posen al seu servici per amor del seu nom,
si es guarden de trencar el repòs del dissabte
i es mantenen fidels a la meua aliança,
els conduiré al meu mont sant
i els alegraré en la meua casa d’oració;
acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i sacrificis,
perquè el meu temple s’anomenarà
‘casa d’oració per a tots els pobles’».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 4)

Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,
que la lum de la seua mirada ens il·lumine.
Que en la terra es coneguen els vostres camins,
entre els pobles, la vostra salvació.

R. Que vos alaben les nacions, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós regiu les nacions amb justícia
i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben les nacions, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.
Que Déu ens beneïxca,
i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Rm 11,13-15.29-32

Déu, que ha concedit a Israel els seus favors i l'ha cridat,
no es farà mai arrere

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus:
Com que soc el vostre apòstol, intente posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n'estiguen zelosos i puga salvar-ne alguns. Si per haver sigut ells exclosos ha vingut la reconciliació del món, ¿què no vindrà quan ells s'incorporen? ¿No serà un pas de mort a vida? Quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai arsrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han sigut obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mt 15,21-28

¡Dona, que gran és la teua fe!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es va retirar a la regió de Tir i de Sidó. Allí va eixir una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, tingueu pietat de mi: la meua filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Feu-li cas: ve darrere i no para de cridar». Jesús els respongué: «M'han enviat només a les ovelles perdudes de la casa d'Israel». Ella va arribar, es va prosternar i li va suplicar: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé llevar-los el pa als fills per a tirar-lo als gossets». Ella li va replicar: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les molles que cauen de la taula dels amos». Jesús respongué: «¡Dona, que gran és la teua fe! Que siga tal com vols». I en aquell mateix moment es posà bona la seua filla.

A. El que salva és la fe, amb independència de poble o nació. Així apareix ja en l'Antic Testament, quan Isaïes anuncia que Déu portarà els estrangers al seu mont sant, perquè la seua casa és casa d'oració (1 lect). El salm responsorial va en la mateixa línia del missatge universal de salvació: «Que vos alaben les nacions, Déu nostre, que vos alaben tots els pobles alhora». I la segona lectura relaciona la conversió dels qui no són jueus amb l'esperança de la conversió d'Israel a Jesucrist. En l'Evangeli, Jesús enaltix la fe d'una dona cananea, per tant no jueva, i cura la seua filla. Des d'ací hem de renovar el nostre compromís missioner.

B. L'amor de Déu i les seues promeses que s'infonen en els nostres cors no té fronteres. Però ¿per què parla Jesús així? Per tal que la fe siga fe ha d'haver-hi qui vixca esta fe amb veritat. I per a això ha vingut Jesús, per a que els fills d'Israel comprenguen i vixquen la seua fe acceptant-lo com al Messies salvador. Perquè la salvació de tots ve a través d'ells com li diu Jesús a la cananea, i sobre això reflexiona Sant Pau. Jesús exclama que la fe d'esta dona pagana és gran, i d'esta manera ensenya als seus deixebles, a la seua Església, a viure la fe sense exclusions i a ser acollidors amb tots. Eixa fe que Jesús no ha trobat entre tanta discussió sobre la puresa i la impuresa, la troba ara en esta dona necessitada. La humanitat necessitada que clama trenca totes les barreres davant de Déu.
Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, els nostres presents,
en els quals obrareu un meravellós intercanvi:
vos oferirem allò que ens heu donat,
i, a canvi, vos rebrem a vós mateix.

Oració després de la comunió

Este sagrament, Senyor,
ens ha fet participar de Crist, el vostre Fill;
vos preguem humilment que ens feu semblants a ell en la terra
i que meresquem compartir amb ell la vida del cel.

* * * * *

Memòries

Sant Roc (memòria lliure a les diòcesis de Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant, si no cau en diumenge)

Sant Roc, titular de les esglésies parroquials de Baldovar, Benialí, Benicalap, Benicull, la Carroja, Fuentes de Ayódar, Lloc Nou de Sant Jeroni, Novelda, Oliva, Silla, Torrechiva i Villagordo del Cabriel; i cotitular d'una d'Alacant, una d'Alcoi i una de Torrevieja; patró de Burjassot, Dosaigües, Llíber, Olocau, San Antonio de Benagéber, Tavernes Blanques, Vallanca, Villar del Arzobispo, etc; patró canònic de Museros, Paiporta, Villargordo del Cabriel, etc.

Festa de Sant Roc a Albalat dels Tarongers, Almenara, Arañuel, Baldovar (Alpuente), Barracas, Benassal, Bicorb, Bétera, Burjassot, Callosa de Segura, Casinos, Dénia, Espadilla, Fuentes de Ayódar, Montserrat, Museros, Olocau, Olocau del Rei, Paiporta, Puig de Santa Maria, San Antonio de Benagéber, Sot de Chera, Sueca, Teresa, El Toro, Torrechiva, Vallanca, el Verger, Villar del Arzobispo, Villargordo del Cabriel, etc.


Sant Esteve d’Hongria, rei

Sant Esteve, rei d'Hongria, que, regenerat pel baptisme i rebuda la corona reial de mans del papa Silvestre II, va impulsar la propagació de la fe cristiana entre els hongaresos, va posar en orde l'Església en el seu regne, la va dotar de béns i monestirs, va ser just i pacífic en el govern dels seus súbdits i, finalment, en Székesfehérvár, a Hongria, el dia de l'Assumpció, la seua ànima va partir cap al cel. (1038)

Beat valencià Josep Maria Sanchis i Mompó (Gabriel Maria de Benifaio), germà terciari caputxí, màrtir (memòria a Benifaio i Torrent); beat valencià Enric Garcia i Beltran (Enric d'Almassora), caputxí, diaca i màrtir (memòria a Almassora); beat valencià Plàcid Garcia i Gilabert, prevere franciscà, màrtir (memòria a Benitatxell). 

Beat valencià Mateu Despons Tena, prevere operari diocesà, màrtir (mem. a Sant Mateu).

Aniversari del naiximent de sant Joan Bosco (1815)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 d'agost

2. Commemoració de sant Arsaci, que en temps de l'emperador Licini va donar testimoni de la seua fe en Crist i, abandonant l'exèrcit, va portar vida eremítica a Nicomèdia, hui Turquia. Finalment, vaticinant la imminent ruïna de la ciutat, va entregar el seu esperit a Déu mentre pregava. (c. 358)

3. A Sion, a la regió de Valais, entre els helvecis, hui Suïssa, sant Teodor o Teòdul, primer bisbe d'aquella ciutat, que, seguint l'exemple de sant Ambròs, va defendre la fe catòlica contra els arrians i va venerar amb magnificència les relíquies dels màrtirs d'Agaunum. (s. IV)

4. A la Bretanya Menor, actual França, sant Armagil, eremita. (s. VI)

5. Al territori de la Gàl·lia Cenomanense, també a la França actual, sant Frambald, monjo, que va alternar la vida en soledat amb la cenobítica. (c. 650)

6. Als boscos pròxims a la ciutat de Rennes, a la Bretanya Menor, de nou a França, beat Radulf [o Raül] de la Futaie, prevere, fundador de l'abadia de Sant Sulpici. (1129)

7. A Subiaco, al Laci, regió de l'actual Itàlia, beat Llorenç, anomenat el "Cuirasser", que després d'haver matat accidentalment una altra persona, va decidir expiar la seua culpa amb extrema austeritat i penitència, vivint solitàriament en la cova d'una muntanya. (1243)

8. A Llombardia, també a Itàlia, sant Roc, que, nascut a Montpeller, a la regió francesa del Llenguadoc, va adquirir fama de santedat amb la seua piadosa peregrinació per tot Itàlia curant els afectats per la pesta. (c. 1379)

9. A Florència, a Toscana, de nou a Itàlia, beat Àngel Agustí Mazzinghi, prevere de l'Orde dels Carmelites. (1438)

10. A Kyoto, del Japó, beat Joan de Santa Marta, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir, que, mentre era conduït al lloc del suplici, predicava al poble i cantava el salm Alabeu el Senyor, vosaltres tots els pobles. (1618)

11. A Kokura, també al Japó, beats màrtirs Simó Bokusai Kiota, catequista, i Magdalena, la seua esposa; Tomàs Gengoro i la seua esposa Maria, i el fill de tots dos, Jaume, encara xiquet, que, per orde del prefecte Yetsundo i per odi al nom de Crist, van ser crucificats cap avall. (1620)

12. En un vell navili ancorat en la mar enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptiste Ménestrel, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonat en una nau presó per ser sacerdot, va consumar el seu martiri cobert de nafres putrefactes. (1794)

13. Al llogaret de Fanjiazhuang, prop de Wujiao, a la província xinesa d'Hebei, santa Rosa Fan Hui, verge i màrtir, que en la persecució desencadenada pels seguidors de la secta Yihetuan, coberta de ferides, va ser llançada a un riu encara viva. (1900)

14. A Barcelona, beata Petra de Sant Josep (Anna Josepa) Pérez Florido, verge, que va oferir amb alegria una cura assídua als ancians abandonats i va fundar la Congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, per a l'atenció dels pobres. (1906)

15. A Dénia, comarca de la Marina Alta, beat valencià Plàcid Garcia Gilabert, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va afrontar un gloriós combat pel seu amor a Crist. (1936)

16. A la localitat d'Almassora, a la Plana Alta, beat valencià Enric Garcia Beltran, diaca de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va ser fet partícip en la victòria de Crist. (1936)

El germà Enric d´Almassora (Enric Garcia Beltran) va nàixer el 16 de març de 1913 i era diaca. Va haver d'abandonar el convent d'Oriola i se n'anà a Almassora a casa dels pares. Fou arrestat l'1 d'agost de 1936 i afusellat el 16 del mateix mes.

17. A la localitat de Picassent, a l'Horta Sud, beat valencià Gabriel (Josep Maria) Sanchis Mompó, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que va emigrar al Senyor en ser mort violentament pels enemics de l'Església. (1936)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

18 d'agost de 2026, dimarts XX: Beat Nicolau Factor

DIMARTS DE LA SETMANA XX / II Lectura primera Ez 28,1-10 Tu, que eres un home, i no un déu, tens en el cor pretensions divines Lectura de la...

entrades populars