11 de març de 2026, dimecres III de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: recordar la llei de Déu i observar-la

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor,

que, alimentats de la vostra paraula

i alliçonats per l'observança quaresmal,

vos servim de tot cor en l'austeritat

i sigam sempre unànimes en la pregària.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Dt 4,1.5-9

Guardeu els manaments i poseu-los en pràctica

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés va dir al poble: 

«Ara, Israel, escolta els preceptes i les normes que hui vos ensenye, i compliu-los. Així viureu i entrareu a prendre possessió del país que vos dona el Senyor, Déu dels vostres pares. 

El Senyor, el vostre Déu, m'ha manat que vos ensenye estos preceptes i estes normes a fi que els compliu en el país a on entrareu per a prendre'n possessió. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles vos tindran per savis i intel·ligents: quan sentiran parlar de tots estos preceptes, diran: "Eixe és un gran poble, savi i intel·ligent".

I realment, ¿quina gran nació té els seus déus tan prop d'ella, com el Senyor, el nostre Déu, està prop de nosaltres sempre que l'invoquem? I, ¿quina gran nació té uns preceptes i unes normes tan justes com esta Llei que jo vos he donat hui? 

Però tu, estigues atent i guarda't de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que en tota ta vida no se'n vagen del teu cor, i fes-los conéixer als teus fills i als fills dels teus fills».

Salm responsorial 147,12-13.15-16.19-20 (R.: 12a)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió,

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills. 

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

Envia órdens a la terra,

la seua paraula corre de pressa,

tira neu com flocs de llana,

escampa com cendra la rosada. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Mt 5,17-19

Aquell qui complixca estos manaments i els ensenye a complir serà tingut per gran 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. 

Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. 

Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel». 

 

Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor,

les ofrenes i les oracions del vostre poble

i defeneu de tot perill

els qui ara celebrem els vostres misteris.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que el pa del cel que ens ha nodrit,

ens santifique, Senyor,

i, alliberats de tota culpa,

ens faça dignes de les vostres promeses.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Concediu al vostre poble, Senyor,

desitjar allò que vos agrada,

perquè només d'acord amb la vostra voluntat

s'omplirà de tot bé.

Per Crist, Senyor nostre.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

En l'Evangeli de hui, Jesús diu: «No vos penseu que he vingut a abolir els llibre de Llei i dels Profetes; no he vingut a abolir, sinó a donar compliment» (Mt 5,17). Donar compliment: esta és una paraula clau per a entendre a Jesús i el seu missatge. Però  ¿què significa este “donar compliment”? Per a explicar-ho, el Senyor comença dient allò que no és compliment. L'Escriptura diu “no mataràs”, però per a Jesús amb això no n'hi ha prou si després ferim els germans amb les paraules; l'Escriptura diu “no cometràs adulteri”, però amb això no n'hi ha prou si després es viu un amor esguitat per la duplicitat i la falsedat; l'Escriptura diu “no juraràs en fals”, però no n'hi ha prou de fer un jurament solemne si després s'actua amb hipocresia (cf. Mt 5,21-37). Així no hi ha compliment (…), els manaments que Déu ens ha donat no s'han de tancar en la caixa forta asfixiant de l'observança formal, ja que altrament ens quedem en una religiositat externa i desaferrada, servents d'un “déu amo” en lloc de fills de Déu Pare. Jesús vol això, que no tingam la idea de servir un Déu amo, sinó el Pare i, per això, cal anar més enllà de la lletra. (…) L'amor verdader mai arriba fins a un punt determinat i mai se sent satisfet; l'amor sempre va més enllà, no ho pot evitar. El Senyor ens ho va mostrar donant la seua vida a la creu i perdonant els seus assassins (cf.  Lc  23,34). I ens ha confiat el manament que més aprecia: que ens amem els uns als altres com Ell ens ha amat (cf.  Jo 15,12). Este és l'amor que complix la Llei, la fe, la vida verdadera! (Àngelus, 12 de febrer de 2023)

* * * * *

► “Aigua de març, herba als sembrats”

► “Al març, herbes per totes parts”.

Santa Àurea o Òria de San Millán.

MARTIROLOGI ROMÀ 

Elogis de l'11 de març

1. A Esmirna d'Àsia, en l'actual Turquia, sant Pioni, prevere i màrtir, el qual, segons la tradició, va ser empresonat per haver fet una apologia de la fe cristiana davant del poble. Allí, a la presó, amb les seues exhortacions va animar molts germans a suportar el martiri i, després de patir diversos turments, per mitjà del foc va aconseguir la mort per Crist. (c. 250)

2. A Laodicea, a Síria, sants Tròfim i Tal, màrtirs, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, després de molts i cruels turments van obtindre la corona de la glòria. (s. IV)

3. A Escòcia, sant Constantí, rei, deixeble de sant Columba i màrtir. (s. VI)

4. A Jerusalem, sant Sofroni, bisbe, que va tindre com a mestre i amic a Joan Mosc, amb qui va visitar diversos llocs monàstics. Va ser elegit, a la mort de Modest, per a la seu de la Ciutat Santa, i en ella, quan va caure en mans dels sarraïns, va defendre valentament la fe i la seguretat del poble. (639)

Potser natural de Damasc (~550), després de conéixer diversos monestirs a Palestina, va fer estada al de Sant Teodosi (prop de Jerusalem). Però no s’hi quedà; després de recórrer Egipte, Antioquia, Alexandria i Roma fou nomenat bisbe de Jerusalem (633/634). Gràcies a la seua lluita contra la doctrina monoteleta (dues naturaleses, en Crist, la humana i la divina, però una única voluntat), el III Concili de Constantinoble (680-681) sancionà les dos voluntats en el Crist, i, si bé no pogué evitar que Jerusalem caiguera definitivament en mans dels musulmans (638), sí que negocià que la població cristiana i els santuaris foren respectats. Morí l’11 de març de l’any següent, havent exhortat els cristians a romandre ferms en la seua fe. Va deixar diverses obres escrites. [font]

5. A la regió d'Hainaut, a Nèustria, actualment França, sant Vindicià, bisbe de Cambrai i Arres, que va convidar el rei Teodoric III a expiar amb la penitència el crim que va cometre amb la mort de sant Leodegari. (c. 712)

6. A la ciutat de Milà, a Itàlia, sepultura de sant Benet, bisbe. (725)

7. Al monestir de Tallaght, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Oeng, de sobrenom "Cúldeu", monjo, que va compondre el catàleg dels sants d'aquell país. (c. 824)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Eulogi, prevere i màrtir, la memòria del qual a Espanya se celebra el 9 de gener.

9. Al lloc de Cupramontana, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Baptista Righi de Fabriano, prevere de l'Orde dels Germans Menors. (1539)

10. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Atkinson, prevere i màrtir, que en temps del rei Jaume I va ser martiritzat per ser sacerdot. (1616)

11. A Clonnel, a Irlanda, beat Joan Kearney, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, condemnat a la pena capital a Anglaterra per exercir el sacerdoci, amb la fugida va evitar la sentència, però després, en tornar a la pàtria, sota el règim d'Oliver Cromwell va ser acusat novament de ser sacerdot i ajusticiat en la forca. (1653)

12. A la ciutat de Hung Yên, a Tonquín, actual Vietnam, sant Doménec Câm, prevere i màrtir, que durant molts anys, d'amagat i amb perill de la vida, va exercir el ministeri, però finalment, abraçant la creu del Senyor que amb fermesa havia rebutjat calcigar, va ser condemnat a mort per l'emperador Tu Duc. (1859)

13. Al lloc de Sai-Nam-Hte, a Corea, sants màrtirs Marc Chong Ui-bae, catequista, i Aleix U Se-yong, que a causa de la seua fe cristiana, van ser sotmesos pels seus mateixos familiars a insults i assots. (1866)

10 de març de 2026, dimarts III de Quartesma

DIMARTS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: la compassió de Déu invita a perdonar

Lectura primera Dn 3,25.34-43

Accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, Azaries, dret enmig del foc, es posà a pregar dient:

«Senyor, per amor del vostre nom, 

no ens abandoneu per sempre,

no trenqueu la vostra aliança,

no ens retireu els vostres favors,

per amor d'Abraham, el vostre amic,

d'Isaac, el vostre servent,

i d'Israel, el vostre sant;

vós els vau prometre 

multiplicar la seua descendència 

com les estreles del cel,

com l'arena de la vora de la mar. 

 

Però ara, Senyor, pels nostres pecats,

som el més menut de tots els pobles,

humiliat per tota la terra.

No tenim reis, ni profetes, ni governants;

ningú oferix víctimes,

ni flor de farina, ni encens;

no tenim on presentar-vos les primícies

per a obtindre el vostre favor.

Però accepteu el nostre cor penedit

i el nostre esperit humiliat

com si vos oferírem moltons i bous

i milers de corders grossos.

Que este siga hui el nostre sacrifici,

agradable en la vostra presència,

ja que els qui confien en vós

no tindran mai un desengany. 

 

Ara, Senyor, vos seguim amb tot el cor,

vos venerem i busquem la vostra faç.

No ens defraudeu.

Per la vostra paciència i el vostre amor,

sigau bondadós amb nosaltres.

Vós que obreu tants prodigis,

allibereu-nos, Senyor,

i glorifiqueu així el vostre nom».

Salm responsorial 24,4-5ab.6 i 7b.8-9 (R.: 6a)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes,

Feu que camine en la veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

R. Recordeu, Senyor, la vostra tendresa.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Recordeu-me amb misericòrdia, 

vós que sou bo, Senyor. R.

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13 

 

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor, 

diu el Senyor, 

que soc clement i misericordiós.

Evangeli Mt 18,21-35

El Pare no vos perdonarà si cada u no perdona de tot cor el seu germà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?» Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per a pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: "Tingueu paciència i vos ho pagaré tot". En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute.

Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys, que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute.

Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor. El senyor el crida i li diu: "¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu?" I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute. Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

* * * * * 

Aniversari del naiximent de mossén Miquel Costa i Llobera, poeta mallorquí (Pollença 1854)

► “Quan pel març trona, l’ametla és bona”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de març

1. A Hisarlik, al costat del riu Meandre, a Frígia, hui Turquia, commemoració dels sants Cai i Alexandre, màrtirs, que durant la persecució duta a terme sota els emperadors Marc Antoní i Luci Ver van ser coronats amb un gloriós martiri. (d. 171)

2. A Àfrica proconsular, actualment Tunísia, sant Víctor, màrtir, sobre el qual, el dia de la seua festivitat, sant Agustí va escriure una homilia per al poble. (s. inc.)

3. Commemoració de sant Macari, bisbe de Jerusalem, que amb les seues exhortacions va aconseguir que els Sants Llocs foren restaurats i enriquits amb basíliques per l'emperador Constantí el Gran i per sa mare, santa Elena. (325)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Simplici, papa, el qual, mentres els bàrbars devastaven Itàlia i l'Urbs, va confortar els afligits i va enfortir la unitat i la fe de l'Església. (483)

5. A París, a França, sant Droctoveu, abat, posat per sant Germà d'Autun, el seu mestre, al capdavant en un cenobi de monjos establit en eixa ciutat. (c. 580)

6. A l'abadia de Bobbio, a la regió de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Atal, abat, qui, conreador de la vida cenobítica, es va retirar primer al monestir de Lérins i després al de Luxeuil, on va ser successor de sant Columbà, brillant en gran manera pel seu zel i per la seua virtut de discerniment. (626)

7. A Glasgow, a Escòcia, sant Joan Olgivie, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, desterrat en diversos països d'Europa, després d'estudiar teologia durant molts anys va ser ordenat sacerdot i va tornar ocultament a la seua pàtria, on es va entregar diligentment a la cura pastoral dels seus conciutadans, fins que, empresonat i condemnat a mort sota el rei Jaume VI, va aconseguir en el patíbul la gloriosa palma del martiri (1615)

8. Beat Joan-Josep Lataste (Alcide Vital), (1832- Frasne-le-Chateau, França, 1869). Sacerdot profés de l'Orde dels Frares Predicadors i fundador de les Religioses del Tercer Orde de Sant Doménec a Betània.

9. A París, a França, santa Maria Eugènia Milleret de Brou, verge, fundadora de la Congregació de Germanetes de l'Assumpció, per a l'educació cristiana de xiquetes. (1898)

Anna Eugènia Milleret de Brou era filla d’una família benestant de Metz (1817). Va viure una atmosfera poc religiosa a casa, on la pràctica dels sagraments, quan es feia, responia més a un costum social que a una fe verdadera. Però quan la menuda Anna va rebre la primera comunió va tindre una experiència de Déu que la va dur a aprofundir en la vida cristiana.

Després d’una crisi interior, arran de la mort de la mare i d’un empobriment de la família, va recuperar l’alegria de la fe amb les prèdiques quaresmals del pare Henri Dominique Lacordaire a Nôtre Dame de París. En el seu camí va sentir la crida a la vida religiosa i va passar pels noviciats de les benedictines i la Visitació, però sense fer els vots. Finalment, en 1839, va fundar una congregació nova, l’Institut de l’Assumpció de Maria, dedicat a l’educació de les filles de les famílies benestants, precisament allunyades de la fe. 

 

Cinc anys més tard les primeres germanes van pronunciar els vots perpetus i Anna va prendre el nom de Maria Eugènia de Jesús. La fundació va començar a rebre vocacions i va poder obrir cases arreu de França. Va ser reconegu­da pel Vaticà en 1888 i la fundadora en va ser la superiora fins a la mort a Auteuil, prop de París, en 1898. Canonitzada en 2007 pel papa Benet XVI. [font]

10. Prop de la ciutat de Cortázar, a Mèxic, beat Elies del Socors (Mateu Elies) Nieves del Castillo, prevere de l'Orde de Sant Agustí i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe en Crist, fet presoner per exercir ocultament el ministeri, va ser afusellat per odi al sacerdoci. (1928)

9 de març de 2026, dilluns III de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: desconfiar dels privilegis

i obrir-se a la universalitat de la salvació

Oració col·lecta

Senyor, per la vostra misericòrdia constant,

purifiqueu i enfortiu la vostra Església

i, com que ella no pot viure sense vós,

guieu-la sempre amb la vostra gràcia.

Per nostre Senyor Jesucrist.

Lectura primera 2R 5,1-15a

Hi havia molts leprosos a Israel,

però ningú d'ells va ser purificat,

sinó Naaman, de Síria

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei d'Aram, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè per mitjà d'ell el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós.

Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una jove, que va entrar al servici de la dona de Naaman. Esta criada va dir a la seua ama: «¡Si el meu senyor es presentara al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra».

Naaman va anar a dir-li al rei: «Mireu què ha dit la jove israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel».

Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits. En arribar, va presentar al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb esta carta et faig saber que t'envie a Naaman, el meu servent, per a que el cures de la lepra».

Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esgarrà els vestits i exclamà: «¿Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home per a que jo el cure de la lepra? Açò no és més que un pretext per a buscar-me raons». 

Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esgarrat els vestits, envià a dir-li: «¿Per què t'has esgarrat els vestits?  Fes-lo vindre i sabrà que hi ha un profeta a Israel».

Naaman va arribar amb els seus cavalls i el seu carruatge i va parar a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà neta de la lepra». 

Naaman s'indignà i se'n tornava dient: «Jo em pensava que eixiria ell en persona i, dret, invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, mouria la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Els rius de Damasc, l'Amanà i el Parpar, ¿no són millors que totes les aigües d'Israel? ¿Què em costava de banyar-me en qualsevol d'ells, si amb això havia de quedar net de la lepra?» 

I es posà en camí tot indignat. Però els seus servidors se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta vos haguera manat una cosa difícil, ¿no l'hauríeu feta? Molt més, per tant, si vos diu que vos banyeu i quedareu net».

Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. Després se'n tornà amb tot el seu seguici a ca l'home de Déu, entrà a sa casa i, dret davant d'ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d'Israel».

Salm responsorial 41,2.3;42,3.4 (R.: 41,3)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;

¿quan podré vore la faç de Déu?

Tot jo tinc set de Déu, del Déu vivent;

¿quan podré vore la faç de Déu? R.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien,

que em duguen al vostre Mont Sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

Senyor, Déu meu. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Salm 129,5.7

Confie en el Senyor,

confie en la seua paraula;

perquè són d'ell l'amor fidel

i la redempció generosa.

Evangeli Lc 4,24-30

Jesús, igual que Elies i Eliseu, no és enviat només als jueus

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà a dir: 

«En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d'ells va ser purificat, sinó un de Síria, Naaman».

En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, damunt de la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Transformeu per a nosaltres, Senyor,

en un sagrament de salvació

l'ofrena que vos presentem

com a signe del nostre servici sacerdotal.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que la comunió en el vostre sagrament

ens purifique, Senyor,

i ens reunixca en la unitat i la pau.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Que la vostra mà, Senyor,

guarde este poble en la pregària,

el purifique i el guie,

per a que amb la vostra presència consoladora

arribe als béns eterns.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * * 

Santa Francesca Romana, religiosa.

Francesca Bussa de' Leoni naix a Roma (1384), en una família noble. Casada contra la seua voluntat, va viure amb tota dedicació la vida de mare de família en una casa plena de problemes, però alhora va dedicar tantes energies i diners com va poder a socórrer els pobres i els malalts. Va crear una associació de dones, la Congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nova, que com ella pregaven i atenien els necessitats. Més tard esdevingué una congregació religiosa a la qual ella mateixa s’hi va incorporar quan quedà viuda. Va morir el 9 de març de 1440 al seu palau de Ponziani. [font]

Venerable Casimir Barello, pelegrí mort a Alcoi.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de març

Santa Francesca, religiosa, que casada encara adolescent, va viure quaranta anys en matrimoni i va ser excel·lent esposa i mare de família, admirable per la seua pietat, humilitat i paciència. En temps calamitosos va distribuir els seus béns entre els pobres, va assistir els atribolats i, en quedar viuda, es va retirar a viure entre les oblates que ella havia reunit sota la Regla de sant Benet, a Roma. (1440)

2. A Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia, passió dels sants quaranta soldats de Capadòcia, que, en temps de l'emperador Licini es van mostrar companys, no per raó de sang, sinó per la fe comuna i l'obediència a la voluntat del Pare celestial. Després de presons i turments cruels, com el fet d'haver de pernoctar nus a l'aire lliure sobre un estany gelat en el més fred hivern, van consumar el martiri amb el trencament de les seues cames. (320)

3. A Barcelona, a la Hispània Tarraconense, sant Pacià, bisbe, que, en exposar la seua fe, proclamava que "cristià" era el seu nom i "catòlic" el seu cognom. (390)

Sant Jeroni elogia este bisbe de Barcelona en el seu tractat Sobre els barons il·lustres, dedicat precisament al fill de Pacià, Dextre, el qual era “Prӕfectus Prӕtorio”. De l’escriptor més il·lustre de la Barcelona romanocristiana, se’ns n’ha conservat una Exhortació a la penitència, un sermó Sobre el baptisme i tres cartes. En una carta a Simpronià escrivia: “Cristià és el meu nom, i catòlic el meu cognom. Aquell diu el que em dic; l’altre em demostra com soc. Este em dona per bo; aquell em significa”. Morí en edat avançada cap al 390. [font]

4. Al lloc de Rapolla, a Lucània, a l'actual Itàlia, sant Vital [o Vidal] de Castronovo, monjo. (993)

5. A Moràvia oriental, actualment Alemanya, sant Bru, bisbe de Querfurt i màrtir, el qual, acompanyant a Itàlia l'emperador Otó III, mogut per l'autoritat de sant Romuald va abraçar la disciplina monàstica, i va rebre el nom de Bonifaci. Tornat a Moràvia i nomenat bisbe pel papa Joan X, durant una expedició apostòlica va ser espedaçat, juntament amb díhuit companys, per uns idòlatres. (1009)

6. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, santa Caterina, verge de l'Orde de les Clarisses, qui, notable pels seus dots naturals, va ser encara més il·lustre per les seues virtuts místiques, així com per la vida de penitència i humilitat, i es va convertir en guia de verges consagrades. (1463)

7. A Mondonio, lloc del Piemont, de nou a Itàlia, sant Doménec Savio, que, dolç i jovial des de la infància, encara adolescent va consumar amb ànim resolt el camí de la perfecció cristiana. (1857)

• J.M. Bausset: Sant Doménec Savio (2015)

8. Al llogaret de Nei-Co-Ri, a Corea, sants Pere Ch'oe Hyong i Joan Baptista Chon Chang-un, màrtirs, els quals, sent pares de família, es van distingir per administrar el baptisme i publicar escrits cristians, raó per la qual van ser entregats al suplici, en el transcurs del qual es van mantindre tan constants en la fe que van suscitar l'admiració dels seus mateixos perseguidors. (1866)