9 d'agost de 2026, diumenge XIX

DIUMENGE XIX / Cicle A

SANTA TERESA BENETA DE LA CREU,

VERGE I MÀRTIR, PATRONA D'EUROPA

(Edith Stein)


Oració col·lecta

Déu dels nostres pares,
que vau fer que santa Teresa Beneta, màrtir,
coneguera el vostre Fill crucificat i l’imitara fins a la mort; 
concediu-nos, per la seua intercessió, 
que tots coneguen el Crist Salvador 
i que per ell tots arriben a contemplar-vos eternament.

Lectura primera 1R 19,9a.11-13a

Està-te en la muntanya, en presència del Senyor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li feu sentir la seua paraula, i li digué: «Ix fora i està-te en la muntanya, en presència del Senyor». I heus ací que el Senyor va passar. Vingué un vent huracanat, tan fort que clevillava les muntanyes i partia les roques davant del Senyor, però en aquell vent el Senyor no estava present. Després del vent vingué un terratrémol, però el Senyor tampoc estava en el terratrémol. Després del terratrémol va arribar foc, i el Senyor tampoc estava en el foc. Després del foc vingué el so d’un aire suau. Quan Elies el va sentir, es va cobrir la cara amb el mantell, va eixir i es quedà dret a l’entrada de la cova.

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)

Jo escolte què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l'estimen.
La salvació està prop dels seus fidels,
i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. Senyor, feu-nos vore el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la justícia i la pau;
la fidelitat germinarà en la terra,
i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La justícia anirà davant d'ell,
encaminarà els seus passos. R.

Lectura segona Rm 9,1-5

Voldria ser un proscrit allunyat de Crist, per bé dels meus germans

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Dic la veritat en Crist, no vos enganye; la meua consciència, guiada per l’Esperit Sant, em fa de testimoni: tinc una gran tristor i un dolor constant dins del cor, perquè jo mateix voldria ser un proscrit allunyat de Crist, per bé dels meus germans, el meu poble segons la carn. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria, l’aliança, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, segons la carn, ha eixit d’ells Crist, que és Déu per damunt de tot. Siga beneït per sempre. Amén.

Al·leluia Salm 129,5

Confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.

Evangeli Mt 14,22-33

Maneu-me que vaja cap a vós caminant per damunt de l’aigua

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles.
Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

A. En l'Evangeli de hui, com tantes altres vegades, veem que l'activitat de Jesús anava sempre acompanyada de temps d'oració tot sol. Tota una lliçó per a nosaltres que, per oblidar-la, convertim l'apostolat en pur activisme, més propi d'una ONG. Després, Jesús va anar a reunir-se amb els deixebles que estaven enmig del llac en una matinada tempestuosa; i el fort vent es va calmar quan ell va deixar de caminar per les aigües i va pujar a la barca. Al profeta Elies Déu li va parlar en la pau d'un murmuri (1 lect). Busquem a Déu en la pau d'una oració assossegada.

B. Com es manifesta este Déu al qual ens atrevim a dir Pare enmig de nosaltres? És l'Esperit el que ens instruïx per mitjà del murmuri de la brisa suau de l'oració, en la consciència, i enmig de les tempestats d'este món quan sabem escoltar la seua paraula que ens convida a no tindre por. La confiança venç la por, i qui confia espera i busca la trobada amb uns altres. La por, en canvi, ens paralitza i ens tanca en nosaltres mateixos. Sabem que Jesús ens continuarà salvant de les aigües impetuoses d'este món, i continuarem navegant com a Església. No en un vaixell cuirassat i de luxe, sinó en una humil barca, moguda per les aigües impetuoses, però guiada per Jesús, el Senyor.

C. No hem de quedar-nos en el record d'un miracle. Ara som nosaltres els que anem en la barca de Pere enmig dels temporals del món i els que sorgixen en el si mateix de l'Església. El Senyor continua al nostre costat, però la seua assistència és discreta, com el so d’un aire suau que va avisar a Elies de la presència de Déu. Constantment haurem de demanar: «Senyor, augmenteu-nos la fe»; i confiar en el que ha vençut la mort i és el Senyor del món i de la història. Estem en bones mans i sabem bé en qui hem confiat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Oració sobre les ofrenes

Senyor,
acolliu favorablement els dons de la vostra Església,
ja que sou vós qui ens heu permés oferir-vos-els
i vós mateix els transformeu
en el sagrament de la vostra salvació.

Oració després de la comunió

Per la comunió amb els vostres sagraments, Senyor,
salveu-nos i confirmeu-nos en la llum de la vostra veritat.,

* * * * *

Dedicació de la Catedral de Sogorb (festa a la diòcesi de Sogorb-Castelló)

Beat valencià Josep Ma. Garrigues i Hernández (Germà de Carcaixent), prevere caputxí, màrtir (memòria a Carcaixent); beat valencià Mateu (Dionís Lluís) Molinos i Coloma, germà de La Salle, màrtir (memòria a Forcall).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 d'agost

F
esta de santa Teresa Beneta de la Creu
 (Edith) Stein, verge de l'Orde de les Carmelites Descalces i màrtir, la qual, nascuda i educada en la religió jueva, després d'haver ensenyat filosofia durant alguns anys entre grans dificultats, va rebre pel baptisme la nova vida en Crist, prosseguint-la sota el vel de les vèrgens consagrades fins que, en temps d'un règim hostil a la dignitat de l'home i de la fe, va ser empresonada lluny de la seua pàtria, i al camp d'extermini d'Auschwitz, pròxim a Cracòvia, a Polònia, va morir en la cambra de gas. (1942)
2. A Roma, al cementeri de sant Llorenç, a la via Tiburtina, sant Romà l'Ostiari, màrtir(c. 258)

3. Al monestir d'Achonry, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Nateu, bisbe i abat(s. VI)

4. A Kilmore, també d'Hibèrnia, sant Felim [o Fedlimid], bisbe(c. s. VI)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, commemoració dels sants màrtirs, que van ser morts per defendre l'antiga imatge del Salvador col·locada a la Porta de Bronze, que anava a ser derrocada per orde de l'emperador Lleó l'Isàuric. (c. 729)

6. A Palena, lloc de Calàbria, a la Itàlia actual, beat Falc, eremita(s. X/XI)

7. A Florència, a la regió de la Toscana, de nou a Itàlia, beat Joan de Salern, prevere de l'Orde de Predicadors, que va fundar el convent de Santa Maria Novella i va lluitar intrèpidament contra els heretges patarins(c. 1242)

8. A la muntanya de la Verna, també a la Toscana, beat Joan de Fermo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viure en soledat, dominant el seu cos amb el dejuni i un admirable esperit de penitència. (1322)

9. A Londres, a Anglaterra, beat Ricard Bere, prevere i màrtir, que, a causa de la seua fidelitat al Romà Pontífex i per la seua defensa del matrimoni cristià, va ser empresonat per orde del rei Enric VIII i, en unió amb els seus germans de la Cartoixa d'esta ciutat, va morir extenuat per les inhumanes condicions de la presó i per fam, patides durant molt de temps. (1537)

10. En un vell navili situat en la mar enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Claudi Richard, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que, tret del seu monestir durant la Revolució Francesa per la seua condició de sacerdot, va ser confinat en una nau habilitada com a presó, on va morir contagiat de pesta mentre ajudava els captius malalts. (1794)

11. A Salamanca, beata Càndida Maria de Jesús (Joana Josepa) Cipitria, fundadora de la Congregació de Filles de Jesús, per a col·laborar en la formació cristiana dels xiquets. (1912)

12. Beata Marianna Cope (1838-1918), religiosa professa de les Germanes del Tercer Orde de Sant Francesc de Siracusa, coneguda com a mare Marianna de Molokai, a les illes Hawaii.

13. A Barbastre, beat Florentí Asensio Barroso, bisbe i màrtir, que afusellat pels milicians durant el furor de la persecució contra l'Església, amb la seua pròpia sang va donar testimoni de la fe que havia predicat constantment al poble que se li havia encomanat. (1936)

14. A Barcelona, beats Rubén de Jesús López Aguilar i els seus sis companys*, religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtirs, que, en la mateixa persecució, van patir la mort pels qui odiaven la vida religiosa, i així van passar a presència del Senyor. (1936)

Els noms són: Beats Artur (Lluís) Ayala Niño, Joan Baptiste (Josep) Velázquez Peláez, Eugeni (Alfons Antoni) Ramírez Salazar, Esteve (Gabriel) Maya Gutiérrez, Melquíades (Raimon) Ramírez Zuluaga i Gaspar (Lluís Modest) Páez Perdono. 
 
15. Al llogaret d'Azanuy, a la província d'Osca, beats Faustí Oteiza, prevere, i Florentí Felipe, religiós de l'orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, tots dos màrtirs, que en la mateixa persecució van entregar la seua vida per Crist. (1936)

16. Al lloc d'Argés, prop de Toledo, beat Guillem Plaza Hernández, prevere de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir, que el mateix dia i en la mateixa prova va entregar el seu esperit. (1936)

17. Al poble de Carcaixent, beat valencià Germà (Josep Maria) Garrigues Hernández, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que, en la mateixa persecució contra la fe, va véncer el suplici del cos amb la seua preciosa mort. (1936)

El pare Germà de Carcaixent (Josep Mª Garrigues Hernàndez) va nàixer el 12 de febrer de 1895. Va fer la professió el 15 d'agost de 1912 i fou ordenat prevere el 9 de febrer de 1919. Es va dedicar a l'ensenyament de la joventut com a professor del Seminari Seràfic de Massamagrell. Es va refugiar a casa dels seus pares, a Carcaixent i va ser detingut el 9 d´agost de 1936 i assassinat l'endemà dia 10.

18. Beat Franz Jägerstätter (Brandenburg, 1907-1943). Laic, espòs i pare de tres filles. Guillotinat pel règim nazi, per objecció de consciència a allistar-se a l'exèrcit.

19. Beats Michał Tomaszek i Zbigniew Strzałkowski (Pariacoto, el Perú 1991). Sacerdots missioners polonesos pertanyents a l'Orde dels Germans Menors Conventuals, assassinats per odi a la fe per la guerrilla comunista peruana.

8 d'agost de 2026, dissabte XVIII: Sant Doménec

DISSABTE DE LA SETMANA XVIII / II

Memòria de Sant Doménec

Oració col·lecta

Senyor, que sant Doménec ajude la vostra Església
amb els seus mèrits i les seues ensenyances;
que ell, que fou predicador eximi de la vostra veritat,
siga també un piadós intercessor a favor nostre.

Lectura primera Ha 1,12-2,4

El just viurà per la seua fe

Lectura de la profecia d'Habacuc

Senyor, vós sou des del principi
el meu Déu Sant: no morirem!
Senyor, l'heu destinat a fer justícia?
Vós, la Roca, l'heu enviat a castigar? 
Teniu ulls massa purs per a contemplar el mal,
no podeu tolerar tanta opressió.
Per què mireu de lluny els qui fan mal
i calleu mentres l'injust devora l'innocent?
Per què tracteu els homes com peixos del mar,
com bestioles que no tenen amo?
Un per un acaben pescats amb l'ham, 
l'injust els agarra amb les seues xàrcies.
Després ho celebra amb alegria,
oferix víctimes al seu filat, 
crema encens a les seues xàrcies,
que li proporcionen bona taula i vida alegre.
Continuarà buidant el filat
i assassinant pobles sense compassió?
M'he quedat dret en el meu lloc de guàrdia,
en la meva talaia estic a l'aguait
per a vore què em dirà,
què respondrà a la meua demanda. 
El Senyor m'ha respost: 
«Escriu la visió, grava-la bé en tauletes d'argila,
que es puguen llegir corrents. 
És una visió per a un moment determinat,
que aspira al seu terme, i no fallarà.
Espera-la, si es que tarda;
segur que vindrà sense retard.
L'home d'esperit orgullós fracassarà,
però el just viurà per la seua fe».

Salm responsorial 9,8-9.10-11.12-13 (R.: 11b)

El Senyor té sempre a punt
el tribunal per al juí.
Jutjarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els litigis dels pobles.

R. Vós, Senyor, no abandoneu els qui vos busquen.

Serà una plaça forta per al desvalgut,
una plaça forta en moments de perill.
Els qui vos coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu
els qui vos busquen. R.

Canteu al Senyor, que té el tron a Sió,
publiqueu les seues gestes entre els pobles;
ell recorda els crims comesos,
no oblida mai el clam de l'indefens. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre Salvador,
ha destruït la mort
i, amb l'Evangeli,
ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 17,14-20

Només que tinguéreu un poc de fe,
res no vos seria impossible

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, un home es va acostar a Jesús, s'agenollà i li va dir: «Senyor, compadiu-vos del meu fill, que és epilèptic: patix molt i a sovint cau al foc o a l'aigua. L'he portat als vostres deixebles, però no han pogut curar-lo». Jesús va exclamar: «¡Gent descreguda i malvada! ¿Quant de temps hauré d'estar encara entre vosaltres? ¿Quant de temps vos hauré d'aguantar? Porteu-me el xiquet ací».
Jesús va increpar el dimoni, que va eixir del xiquet, i en aquell mateix moment el xiquet es va posar bo. 
Quan quedaren sols, els deixebles preguntaren a Jesús: «¿Per què no l'hem pogut expulsar nosaltres?» Ell els va dir: «Perquè teniu poca fe. Vos ho dic de veres: Només que tinguéreu fe com un gra de mostassa, diríeu a esta muntanya que se n'anara d'ací, i se n'aniria. Res no vos seria impossible».

* * * * *

Doménec de Guzman, prevere (memòria ob.), titular de l'església parroquial castrense de València, de l'església parroquial de Vilamalur i d'una ermita de Petrés.
    Memòria de sant Doménec, prevere, que, sent canonge d'Osma, es va fer humil ministre de la predicació als països agitats per l'heretgia albigesa i va viure en voluntària pobresa, parlant sempre amb Déu o sobre Déu. Desitjós d'una nova manera de propagar la fe, va fundar l'Orde de Predicadors, per a renovar l'Església a la manera apostòlica de vida, i va manar als seus germans que s'entregaren al servei del proïsme amb l'oració, l'estudi i el ministeri de la Paraula. La seua mort va tindre lloc a Bolonya, el dia 6 d'agost. (1221)

Beat Antoni Silvestre i Moya, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i a l'Olleria)

Beata valenciana Pasqualina Gallén i Martí (Presentació de la Sagrada Família), escolàpia, màrtir (memòria a Morella)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'agost

2. A Albano, en la quinzena milla de la via Àpia, sants Secund, Carpòfor, Victorí i Severià, màrtirs(s. III/IV)

3. A Roma, en la setena milla de la via Ostiense, sants Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, màrtirs(s. IV)

4. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, martiri de sant Marí, ancià d'Anazarb, que en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Lysia va ser decapitat, i el seu cos, per orde d'este prefecte, llançat a les feres perquè el devoraren. (c. 303-311)

5. A Milà, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Eusebi, bisbe, que va treballar intensament per la fe verdadera i va reconstruir l'església catedral destruïda pels huns. (c. 462)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Sever, prevere(c. s. V)

7. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, també a l'actual França, sant Mòmmol, abat del monestir de Fleury. (678)

8. A Cízic, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Emilià, bisbe, que, per defendre el culte a les sagrades imatges, va suportar grans sofriments per part de l'emperador Lleó i, finalment, va acabar la seua vida en el desterrament. (s. IX)

9. Al monestir de Göttweig, a l'actual Àustria, sant Altman, bisbe de Passau, que va fundar nombroses cases de clergues sota la Regla de Sant Agustí, va renovar la disciplina del clero i va morir en l'exili, expulsat de la seua seu per haver defés la llibertat de l'Església contra l'emperador Enric IV. (1091)

10. A Gallese, prop de Viterbo, a la regió italiana de Toscana, sant Famià, eremita, que, nascut a Colònia, després d'haver distribuït els seus béns entre els pobres i haver realitzat piadoses peregrinacions, va morir en este lloc, revestit amb l'hàbit cistercenc. (c. 1150)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Felton, màrtir, que va exposar públicament la butla d'excomunió emesa pel papa sant Pius V contra la reina Isabel I i, per este motiu, va ser esquarterat cruelment al costat de l'església de Sant Pau, mentres invocava el nom del Salvador, consumant així gloriosament el seu martiri. (1570)

12. A York, també a Anglaterra, beat Joan Fingley, prevere i màrtir, el qual, també durant el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort per ser sacerdot i va perir penjat. Amb ell es commemora el beat Robert Bickendike, que en aquell mateix període, sense que es conega el dia i l'any, va patir els mateixos turments per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica. (1586)

13. Al llogaret Xixiaodun, prop de Xinhexian, a la província d'Hebei, a la Xina, sant Pau Ke Tingzhu, màrtir, que sent el responsable dels cristians del llogaret, durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, va oferir als altres, en ser esquarterat, un lluminós exemple de fermesa cristiana. (1900)

14. A la ciutat de Zamora, a Espanya, beata Bonifàcia Rodríguez Castro, verge, que va fundar la Congregació de Serventes de Sant Josep, per a promoure cristianament i socialment la dona mitjançant l'oració i el treball, segons l'exemple de la Sagrada Família. (1905)

15. A Sydney, a Austràlia, santa Maria de la Creu (Maria Elena) MacKillop, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep i del Sagrat Cor, i la va dirigir després de múltiples dificultats i fatigues. (1909) Canonitzada en 2010.

16. A Poggio a Caiano, a la regió italiana de la Toscana, beata Margarida Maria (Maria Anna Rosa) Caiani, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Franciscanes del Sagrat Cor de Jesús, per a la formació de la joventut i l'assistència als malalts. (1921)

17. Al Saler, prop de València, beat valencià Antoni Silvestre Moya, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va arribar victoriós al regne celestial pel seu ferm testimoni de Crist. (1936)

18. A València, beates Maria de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia i màrtirs, que en la mateixa persecució van eixir gloriosament a l'encontre de Crist, el seu Espòs, martiritzades per la violència dels enemics de l'Església. (1936)

Són els seus noms: Presentació de la Sagrada Família (Pasqualina) Gallén i Martí, Maria Lluïsa de Jesús Girón i Romera, Carmela de Sant Felip Neri (Nazària) Gómez i Lezaun, i Clemència de Sant Joan Baptiste (Antònia) Riba i Mestres.

19. Al camp d'extermini de Gusen, a Alemanya, beat Vladímir Laskowski, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, empresonat en un camp de concentració i cruelment torturat, va aconseguir la glòria del martiri. (1940)

7 d'agost de 2026, divendres XVIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / II


Lectura primera Na 2,1.3;3,1-3.6-7

Ai de la ciutat sanguinària!

Lectura de la profecia de Nahum

Mireu per les muntanyes
els peus de l'herald que anuncia la pau!
Celebra les teues festes, Judà,
complix les teues promeses:
els malvats no t'atacaran mai més,
no en queda ni rastre.
El Senyor restaura
la dignitat de Jacob,
renova la dignitat d'Israel.
L'havien assaltat uns devastadors,
havien destrossat els seus sarments.
Ai de la ciutat sanguinària,
tota plena de mentires,
carregada de crueltats!
No es cansava mai de depredar.
Escolteu els assots i l'estrèpit de les rodes: 
galop de cavalls,
remor de carros,
embat de la cavalleria,
fulgor d'espases,
esclat de llances;
ferits per totes parts, els morts s'apilen; 
cadàvers i cadàvers,
tota la gent hi entropessa.
Abocaré immundícies damunt de tu,
et deshonraré, t'exposaré al ridícul.
Tot aquell que et veja fugirà dient:
«Nínive ha quedat devastada.
Qui la plorarà?
On trobarem algú
que vullga consolar-la?»

Salm responsorial Dt 32,35cd-36ab.39abcd.41 (R.: 39c)

El dia del desastre és imminent,
s'acosta de pressa la seua hora.
El Senyor defendrà el seu poble,
i s'apiadarà dels seus servents.

R. Jo done la mort o la vida.

Vegeu-ho, per tant: només jo soc,
i no hi ha altres déus fora de mi.
Jo done la mort o la vida,
ferixc i cure les ferides. R.

Quan esmolaré el llamp de l'espasa
i armaré les meues mans per a fer justícia,
tornaré als enemics el que es mereixen,
donaré la paga als qui m'odien. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 16,24-28

¿Què podrà pagar una persona per a recobrar la seua vida?

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue la seua creu i que em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà. ¿De què li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la? Perquè el Fill de l’home vindrà entre els seus àngels amb la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres. Vos dic de veres que alguns dels qui ara estan ací no tastaran la mort sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne». 
 
* * * * *

Sants Sixt, papa, i companys, màrtirs (mem. lliure)

Sant Gaietà [o Gaetà o Caietà] de Thiene, prevere (mem. lliure)
, titular de l'església parroquial de Crevillent

Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clero, fet del qual el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”).
Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint els empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».

Beates valencianes Ma. del Carme Zaragoza i Zaragoza i Ma. Rosa Adrover i Martí, dominiques, màrtirs (memòria a la Vila Joiosa)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'agost

Sants Sixt II, papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els sagrats misteris i ensenyava als fidels els mandats del Senyor, per orde de l'emperador Valerià va ser inesperadament detingut pels soldats i decapitat immediatament, el dia 6 d'agost; amb ell van patir al mateix temps el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el pontífex a Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia. En este mateix dia, els sants Agapit i Felicíssim, diaques seus, van morir al cementeri de Pretextat, on van ser soterrats. (258)

Sant Gaietà de Thiene, prevere, que a Nàpols, a la regió italiana de Campània, es va entregar a pies obres de caritat, especialment en favor dels malalts incurables, va promoure associacions per a la formació religiosa dels laics i va instituir els Clergues Regulars per a la renovació de l'Església, recomanant als seus deixebles el deure d'observar la primitiva forma de vida apostòlica. (1547)

3. A Augsburg, a Forta, actual Alemanya, santa Afra, màrtir, que, convertida al cristianisme des d'una vida de pecat, conta la tradició que, sense haver sigut encara batejada, va ser cremada viva per haver confessat la seua fe en Crist. (304)

4. A Arezzo, a la regió de la Toscana, actualment Itàlia, sant Donat, segon bisbe d'esta seu, del qual el papa sant Gregori el Gran lloa la virtut i l'eficàcia de la seua pregària. (s. IV)

5. A Châlons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Donacià, bisbe(s. IV)

6. A Roan [Rouen], també a la Gàl·lia, sant Victrici, bisbe, que encara soldat, en temps de l'emperador Julià va abandonar l'exèrcit per a seguir a Crist, per la qual cosa va ser sotmés, per orde del tribú, a moltes tortures i condemnat a mort. Va aconseguir, no obstant això, aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar a la fe cristiana els feroços pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. (c. 410)

7. A Besançon, a la Burgúndia, de nou a França, sant Donat, bisbe, que va compondre una Regla per a vèrgens, seguint els ensenyaments de sant Benetsant Columbà i sant Cesari(d. 658)

8. A Venècia, actual territori italià, beat Jordà Forzaté, abat, que va ser fundador de monestirs a Pàdua i, no havent pogut evitar, malgrat els seus esforços, la ruïna de la seua pàtria, fora d'ella es va adormir devotament en el Senyor, deixant un insigne exemple d'honestedat, integritat, costums i saviesa. (c. 1248)

9. A Messina, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Albert degli Abbati, prevere de l'Orde dels Carmelites, que amb la seua predicació va convertir a molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la ciutat en el seu setge. (c. 1306/1307)

10. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, així mateix a Itàlia, beat Albert, monjo de l'Orde dels Camaldulencs, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seua Regla. (1350)

11. A L'Aquila, a l'antiga regió Vestina, de nou a Itàlia, beat Vicent, religiós de l'Orde dels Germans Menors, cèlebre per la seua humilitat i el seu esperit de profecia. (1504)

12. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia, beats Agatàngel (Francesc) Nourry de Vincennes i Cassià (Gonçal) Vaz López-Netto de Nantes, preveres de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, que durant la seua missió a Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i finalment, per orde del rei d'Etiòpia, van ser lligats a arbres amb el seu propi cordó religiós i lapidats fins a la mort. (1638)

13. A Lancaster, a Anglaterra, beats Martin de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l'Orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs, que van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis de rei Carles I. (1646)

14. A York, també a Anglaterra, beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir, que durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant quasi cinquanta anys, va ser penjat en el patíbul. (1679)

15. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Poznan, a Polònia, beat Edmund Bojanowski, prevere, que, conforme als preceptes de l'Evangeli, va treballar amb gran afany en la formació dels pobres i gent analfabeta, i va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu(1871)

16. A Colima, ciutat de Mèxic, sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. (1927)

entrada destacada

9 d'agost de 2026, diumenge XIX

DIUMENGE XIX / Cicle A SANTA TERESA BENETA DE LA CREU, VERGE I MÀRTIR, PATRONA D'EUROPA (Edith Stein) Oració col·lecta Déu dels nostres ...

entrades populars