SETMANA SANTA
DIUMENGE DE RAMS
PASSIÓ DEL SENYOR / Cicle
Diumenge de Rams en la Passió del Senyor, quan el nostre Senyor Jesucrist, com indica la profecia de Zacaries, va entrar en Jerusalem sobre un pollí, i al seu encontre va eixir la multitud amb rams d'oliveres (elog. del Martirologi Romà).- Enric Benavent, arquebisbe de València: Contemplar, adorar, orar (2026, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Ecce homo, ecce Rex, ecce Deus (2024, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El misteri de la creu (2023, març 29)
En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.
La processó de rams expressa de manera sensible el que ha sigut el nostre peregrinar de Quaresma. És la culminació de la pujada amb Crist a Jerusalem per a viure la pasqua amb Ell, que, «reconegut com a home per la seua presència, es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2 lect.). La litúrgia de hui, doncs, inclou els dos pols del misteri pasqual: rebuig i acceptació, ombra i llum, mort i vida. De l'alegria de la processó, passarem a la contemplació de la Passió de Crist en l'Ev. de la missa. Estos dos pols troben la seua expressió més completa i perfecta en l'altar de l'eucaristia, que, al mateix temps que sacrifici, és banquet festiu dels fills de Déu.
LECTURES
COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM
Evangeli Mt 21,1-11
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Contemplar, adorar, orar (2026, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Ecce homo, ecce Rex, ecce Deus (2024, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El misteri de la creu (2023, març 29)
COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM
Evangeli Mt 21,1-11
Beneït el qui ve en nom del Senyor
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Quan estaven prop de Jerusalem, arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres. Allí Jesús envià dos deixebles amb esta comanda: «Aneu al poble d'ací davant, i trobareu de seguida una somera lligada, amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú vos diu res, responeu-li que el Senyor els ha de menester, però que els tornarà ben prompte».
Tot això va succeir per a que es complira tot allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seua entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d'un animal de càrrega».
Els deixebles hi anaren, feren allò que Jesús els havia manat, portaren la somera i el pollí, els guarniren amb les seues capes, i ell hi pujà. Molta gent entapissava el camí amb les seues capes, altres tallaven branques dels arbres per a encatifar el camí i la gent que anava davant i que el seguia cridava: «Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna dalt del cel».
Quan va entrar a Jerusalem, se somogué tota la ciutat. Molts preguntaven: «¿Qui és eixe?». La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea».
MISSA DE LA PASSIÓ
Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant de les ofensesi sé que no quedaré avergonyit
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,per a donar als cansats una paraula d'ànim.Un matí i un altre, em desvetla,a fi que escolte com un deixeble.Déu, el Senyor, m'ha obert l'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;no he amagat la caradavant d'ofenses i salivades.El Senyor Déu m'ajuda:per això no em done per vençut;per això pare la cara com una rocai sé que no quedaré avergonyit.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,fan carasses, mouen el cap:«S'ha adreçat al Senyor; que l'allibere;que el salve, si tant l'ama».
R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?
M'envolta un muntó de gossos,em rodeja una colla de malfactors,m'han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R.
Es repartixen els meus vestits,es juguen als daus la meua roba.Però vós, Senyor, no vos allunyeu;força meua, no tardeu a ajudar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,vos alabaré enmig del poble reunit.Fidels del Senyor, alabeu-lo,fills de Jacob, glorifiqueu-lo,reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina,no volgué guardar zelosamentla seua igualtat amb Déu,sinó que es va fer no-res,fins a prendre la condició d'esclaui fer-se semblant als hòmens.Començà a comportar-se com un home qualsevol,s'abaixài es feu obedient fins a acceptar la mort,i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de qualsevol altre nom,a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,dobleguen el genoll al nom de Jesús,i tots els llavis reconeguenque Jesucrist és el Senyor,a glòria de Déu Pare.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de qualsevol altre nom.
MISSA DE LA PASSIÓ
Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant de les ofenses
i sé que no quedaré avergonyit
Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,
per a donar als cansats una paraula d'ànim.
Un matí i un altre, em desvetla,
a fi que escolte com un deixeble.
Déu, el Senyor, m'ha obert l'orella
i jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:
he parat l'esquena als qui m'assotaven
i les galtes als qui m'arrancaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i salivades.
El Senyor Déu m'ajuda:
per això no em done per vençut;
per això pare la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan carasses, mouen el cap:
«S'ha adreçat al Senyor; que l'allibere;
que el salve, si tant l'ama».
R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?
M'envolta un muntó de gossos,
em rodeja una colla de malfactors,
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.
Es repartixen els meus vestits,
es juguen als daus la meua roba.
Però vós, Senyor, no vos allunyeu;
força meua, no tardeu a ajudar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,
vos alabaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, alabeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina,
no volgué guardar zelosament
la seua igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d'esclau
i fer-se semblant als hòmens.
Començà a comportar-se com un home qualsevol,
s'abaixà
i es feu obedient fins a acceptar la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de qualsevol altre nom,
a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,
dobleguen el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguen
que Jesucrist és el Senyor,
a glòria de Déu Pare.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedient
fins a la mort i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de qualsevol altre nom.
Evangeli Mt 26,14-27,66
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu
Estic disposat a entregar-vos a Jesús
C. En aquell temps, u dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a vore els grans sacerdots i els va proposar:
S. «¿Què em donareu si vos entregue a Jesús?»
C. Ells li oferiren trenta monedes de plata, i des d'aquell moment buscava una ocasió per a entregar-lo.
¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?
C. El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:
S. «¿A on voleu que vos preparem el sopar de Pasqua?»
C. Ell respongué:
+ «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i doneu-li este encàrrec: El mestre diu: La meua hora s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles en ta casa».
C. Ells compliren les instruccions de Jesús i prepararen el sopar.
U de vosaltres m'entregarà
C. A poqueta nit, es va posar a taula amb els Dotze. I digué mentres sopaven:
+ «Vos dic de veres que u de vosaltres m’entregarà».
C. Ells començaren a preguntar-li, u per u, molt entristits:
S. «¿Soc jo, Senyor?»
C. Jesús els contestà:
+ «El qui ha posat amb mi la mà en el mateix plat és el qui m'ha d'entregar. El Fill de l'home fa el seu camí, tal com està escrit d'ell, però ai de l'home que li fa traïció. Més li valdria no haver nascut».
C. Judes, el traïdor, li va preguntar:
S. «¿Soc jo, rabí?»
C. Jesús li contestà:
+ «Tu ho has dit».
Açò és el meu cos. Açò és la meua sang
C. Mentres menjaven, Jesús prengué el pa, va dir la benedicció, el partí i digué donant-lo als deixebles:
+ «Preneu i mengeu-ne; açò és el meu cos».
C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i els el donà dient:
+ «Beveu-ne tots, que açò és la meua sang, la sang de l'aliança, escampada per tots els hòmens en remissió dels pecats. Vos assegure que d'ara en avant no beuré d'este fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare».
C. Després de cantar l'himne, isqueren cap a la muntanya de les Oliveres.
Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran
C. Llavors Jesús els digué:
+ «Esta nit vos escandalitzareu per causa meua, perquè les Escriptures diuen: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran". Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant de vosaltres a Galilea».
C. Pere li digué:
S. «Encara que tots es desenganyen de vós, jo, mai».
C. Jesús li respon:
+ «T'ho dic de veres: Esta mateixa nit, abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades».
C. Li diu Pere:
S. «Encara que haja de morir amb vós, no vós negaré».
C. I tots els deixebles digueren el mateix.
Es posà trist i abatut
C. Llavors Jesús va arribar amb els seus deixebles a una propietat anomenada Getsemaní, i els diu:
+ «Assenteu-vos ací mentres vaig allí a pregar».
C. Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors els va dir:
+ «Sent una tristor en l'ànima que em fa morir. Quedeu-vos ací i vetleu amb mi».
C. Ell s'avançà un tros, es prosternà amb el front en terra i pregava:
+ «Pare meu, si és possible, que esta copa s'aparte de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu».
C. Després va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
+ «¿Com? ¿No heu sigut capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però l'home és dèbil».
C. Se n'anà per segona vegada i pregà:
+ «Pare meu, si esta copa no pot passar sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat».
C. Després tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà novament, i se n'anà a pregar per tercera vegada, repetint la mateixa súplica. Se'n va en acabant cap als deixebles i els diu:
+ «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és entregat en mans dels pecadors. Alceu-vos, anem, que el traïdor ja està ací».
Llavors prengueren a Jesús i el detingueren
C. Encara parlava Jesús quan arribà Judes, u dels Dotze, amb molta gent, armada d'espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat este senyal:
S. «És aquell que jo besaré: deteniu-lo».
C. Immediatament s'acostà a Jesús i li digué:
S. «Déu vos guarde, rabí».
C. I el besà. Però Jesús li contestà:
+ «Amic, fes allò que has vingut a fer».
C. Llavors detingueren a Jesús, i u dels qui anaven amb ell desembainà l'espasa i, d'un colp, tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:
+ «Torna a embainar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajuda a mon Pare? Ara mateix m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, ¿com es compliria allò que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?»
C. Llavors Jesús s'adreçà a la gent i els digué:
+ «Heu vingut a prendre'm, armats d'espases i garrots, com si fora un bandoler. Cada dia em teníeu assentatt en el temple ensenyant, i no em detinguéreu mai. Però tot ha passat així per a que es complira allò que havien escrit els profetes».
C. Llavors, tots els deixebles el deixaren a soles i fugiren.
Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home
assegut a la dreta del Totpoderós
C. Els qui havien detingut a Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati i s'assentà entre els guardes, esperant-ne el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per a poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, encara que s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment, se'n presentaren dos amb esta acusació:
S. «Eixe ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies"».
C. El gran sacerdot s'alçà i preguntà a Jesús:
S. «¿No et vols defendre de res? ¿Què dius de les acusacions que et fan estos testimonis?»
C. Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
S. «Et conjure pel Déu viu que ens digues si tu eres el Messies, el Fill de Déu».
C. Jesús li respon:
+ «Sí, teniu raó. Vos assegure que d'ara en avant voreu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel».
C. Llavors, el gran sacerdot s'esgarrà ls vestits tot cridant:
S. «¡Ha blasfemat! ¿Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. ¿Què vos pareix?»
C. Ells respongueren:
S. «Mereix pena de mort».
C. I li escopien a la cara; altres li pegaven bufetades i punyades i li deien:
S. «Profetitza, Messies; endevina qui t'ha pegat».
Abans que cante el gall em negaràs tres vegades
C. Mentrestant, Pere s'estava assentat fora, en el pati. Una criada se li acostà per a dir-li:
S. «Tu també anaves amb Jesús, el Galileu».
C. Però ell ho negà davant de tots i li digué:
S. «No sé de què em parles».
C. Quan Pere eixia cap al portal, una altra criada es fixà en ell i digué als qui estaven allí:
S. «Eixe anava amb Jesús, el Natzarè».
C. Pere ho tornà a negar, i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc els qui estaven allí s'acostaren i digueren a Pere:
S. «És veritat que anaves amb ells; se't nota fins i tot en el parlar».
C. Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans que cante el gall, em negaràs tres vegades», va eixir, i va plorar amargament.
L'entregaren a Pilat, el governador
C. Quan es va fer de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per a decretar la seua mort. Se l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el governador romà.
No podem posar-los amb els diners de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida
C. Quan Judes, el traïdor, va vore que l'havien condemnat, es penedí d'allò que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué:
S. «He pecat entregant a la mort un home innocent».
C. Ells, per tota resposta, li digueren:
S. «¿A nosaltres ens vens amb això? Ja t'apanyaràs».
C. Ell llançà els diners al santuari, va eixir, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots arreplegaren els diners, però es deien:
S. «No podem posar-los amb els diners de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida».
C. Després de discutir-ho, amb aquells diners compraren el camp del Terrisser per a sepultar els forasters. Per això, encara hui s'anomena camp de Sang. Així es complí allò que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d'un esclau, tal com l'avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat».
¿Eres tu el rei dels jueus?
C. Jesús comparegué davant de Ponç Pilat, el governador romà; i este l'interrogà:
S. «¿Eres tu el rei dels jueus?»
C. Jesús li digué:
+ «Sí, teniu raó».
C. Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu:
S. «No sents quantes acusacions presenten contra tu?»
C. Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant que el governador n'estava tot sorprès.
Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:
S. «¿Qui voleu que indulte, Barrabàs o Jesús, tingut com a Messies?»
C. Perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja. Mentres Pilat estava assentat en el tribunal, la seua esposa li feu arribar esta comanda:
S. «No vullgues saber res d'este innocent; esta nit, en un somni, he patit molt per ell».
C. Mentrestant, els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanaren l'indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultara, ells li respongueren:
S. «Barrabàs».
C. Pilat els diu:
S. «I de Jesús, tingut com a Messies, ¿què n'he de fer?»
C. Tots li respongueren:
S. «Que el crucifiquen».
C. Digué Pilat:
S. «Per què? ¿Quin mal ha fet?»
C. Ells cridaven més fort encara:
S. «Que el crucifiquen».
C. Quan Pilat comprvà que era inútil el seu intent i que podria provocar un gran avalot, es llavà amb aigua les mans davant de la gent i els digué:
S. «Jo no soc responsable de la sang d'este home; apanyeu-vos vosaltres».
C. Tot el poble respongué:
S. «Que la responsabilitat d'eixa sang caiga damunt de nosaltres i damunt dels nostres fills».
C. Llavors els deixà lliure a Barrabàs i entregà a Jesús, després de fer-lo assotar, a fi que el crucificaren.
Salve, rei dels jueus
C. Els soldats del governador s'endugueren a Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren en el front una corona d'espines que havien teixit, i en la mà dreta li posaren una canya. Després, per a burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien:
S. «Salve, rei dels jueus».
C. També l'escopien i li llevaven la canya per a pegar-li colps al cap. Acabada la burla, li llevaren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per a crucificar-lo.
Dos bandolers foren crucificats al seu costat
C. Quan eixien, trobaren un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un lloc anomenat Gòlgota, que vol dir "lloc de la Calavera". Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assentaren allí per a fer la guàrdia. Dalt del seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Este és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats al seu costat, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Si eres el Fill de Déu, baixa de la creu
C. Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:
S. «Tu, que volies destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si eres el Fill de Déu, baixa de la creu».
C. També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:
S. «Ell, que salvava els altres, ¡no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell, que és el rei d'Israel, que baixe ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'allibere ara, si tant se l'estima, ell, que digué: Soc Fill de Déu».
C. Els bandolers que havien sigut crucificats amb ell també l'insultaven.
Eli, Eli, ¿lema sabactani?
C. Des del migdia fins a mitjan vesprada s’estengué una foscor damunt de tota la terra. Cap a mitjan vesprada Jesús cridà amb tota la força:
+ «Elí, Elí, ¿lemà sabactaní?»,
C. que vol dir:
+ «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?»
C. Alguns dels que estaven allí deien:
S. «Eixe crida a Elies».
C. U d'ells corregué a buscar una esponja, la xopà de vinagre i la posà en la punta d'una canya, i li la donava per a que en beguera. Però els altres li deien:
S. «Deixa'l estar. A vore si ve Elies a salvar-lo».
C. Jesús tornà a cridar amb tota la força i va expirar.
Ací tots i totes s'agenollen, i fan una pausa
C. En aquell moment, la cortina que tancava el santuari s’esgarrà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que reposaven; després de la resurrecció de Jesús van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven a Jesús veren el terratrémol i tot allò que havia passat, s’espantaren molt i digueren:
S. «Eixe era realment el Fill de Déu».
C. També hi havia allí, mirant-ho de lluny, moltes dones, que havien seguit a Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos, entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
Josep deposità el cos de Jesús en el seu sepulcre nou
C. A poqueta nit vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Eixe home anà a vore a Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donaren el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol i el deposità en el sepulcre nou que ell s'havia fet tallar en la roca. Després feu redolar una gran pedra, per a tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra Maria estaven allí, assentades davant del sepulcre.
Podeu disposar d'una guàrdia.
Feu guardar el sepulcre tan bé com sapiau
C. L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació davant de Pilat per a dir-li:
S. «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: "Al cap de tres dies ressuscitaré". Doneu orde de guardar el sepulcre fins al tercer dia, no fora cas que els deixebles anaren a robar-lo i digueren al poble: "Ha ressuscitat d'entre els morts"; seria una impostura pitjor que la primera».
C. Pilat els digué:
S. «Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapiau».
C. Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne l'entrada i posant-li guàrdia.
- Alberto Guerrero: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
B. Narrant la passió, Sant Mateu subratlla que Jesús és conscient del que ocorre: ho sap per endavant, ho assumix i tracta en tot moment que els seus deixebles no es dispersen. Subratlla també la injustícia del procés i la culpabilitat de les autoritats. També el fet que els pagans són els que perceben millor la innocència i dignitat de Jesús: la dona de Pilat, el centurió en la creu... Meditar la passió significa creuar la nostra mirada amb la dolça presència del Natzaré. Mirant a Jesús, contemplant el seu rostre de patiment, trobem el camí de la pau. La seua omnipotència està en el seu amor, en la seua misericòrdia envers tots nosaltres. Ell patix amb nosaltres i tot l'humà està en ell, i en la seua resurrecció tots ressuscitarem.
- J.M. Bausset: Diumenge de Rams (2017)
- Avel·lí Flors: Diumenge de Rams.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt (2026): Sabem, Senyor, que ens estimeu.
- Missa d'À Punt (2023): A la creu de Crist (Himne de Vespres de Diumenge de Rams).
- La paraula del dia: Vesta (AVL)
Dia Mundial de la Salut
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 29 de març
1. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, commemoració de sant Eustasi, bisbe (s. III)
2. Memòria de sant Marc, bisbe d'Aretusa, a Síria, que durant la controvèrsia arriana no es va desviar gens ni mica de la fe ortodoxa, i sota l'emperador Julià l'Apòstata, va ser perseguit. Sant Gregori Naziancé el va saludar com a home insigne i ancià de vida santíssima. (364)
3. Commemoració dels sants Armogastes, Arquinim i Saturn, màrtirs, que en el regne vàndal d'Àfrica, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada sota el rei arrià Genseric, van patir greus suplicis i infàmies per confessar la verdadera fe. (c. 462)
 |
| Sant Bertomeu de Llombardia |
4. Al Mont Carmel, a Palestina, actualment Israel, beat Bertold [o Bertomeu] de Llombardia, que, abandonant la milícia, va ser admés entre els germans que professaven vida religiosa en eixa muntanya, i més avant, elegit prior, va encomanar la piadosa comunitat a la Mare de Déu. (c. 1188)
5. A Peiteu [Poitiers], lloc d'Aquitània, hui França, sant Guillem Tempier, bisbe, que, prudent i ferm, va defendre contra els nobles l'Església a ell encomanada i va oferir en la seua persona un integèrrim exemple de vida. (1197)
6. A Wismar, a la regió de Holstein, a Alemanya, sant Ludolf, bisbe de Ratzeburg i màrtir, que per defendre la llibertat de l'Església va ser encadenat, per mandat del duc Albert, en una reduïda presó, on va quedar tan esgotat corporalment que, en ser alliberat de presó, va partir cap al Senyor. (1250)
7. A Salisbury, a Anglaterra, commemoració del beat Joan Hambley, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, per ser sacerdot, en un dia no precisat d'este mes, pròxim a la Pasqua del Senyor, en el suplici del patíbul es va conformar a la passió de Crist. (1587)
