7 de maig de 2026, dijous V de Pasqua

Benvolguts germans, en el món vell encara estem en camí, el que atrau l'atenció són els llocs exclusius, les experiències a l'abast d'uns pocs, el privilegi d'entrar on ningú pot fer-ho. En canvi, en el món nou a on el Ressuscitat ens porta, el més valuós està a l'abast de tots. Però no per això perd atracció. Al contrari, allò que està obert a tots ara causa alegria; la gratitud pren el lloc de la competició; l'acolliment elimina l'exclusió; l'abundància ja no genera desigualtat. Sobretot, ningú es confon amb un altre, ningú està perdut. La mort amenaça d'esborrar el nom i la memòria, però en Déu cada u és finalment un mateix. En veritat, este és el lloc que busquem tota la vida, a vegades disposats a tot amb la condició d'aconseguir un poc d'atenció i de reconeiximent.

(Lleó XIV, Regina coeli, 3 de maig de 2026)

DIJOUS DE LA SETMANA V DE PASQUA

Lectura primera Fets 15,7-21

Segons el meu parer, no hem d'inquietar

els gentils que s'han convertit a Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, després d'una discussió molt viva, Pere s'alçà i els digué: 

«Germans, sabeu molt bé que Déu em va elegir entre vosaltres des dels primers dies per a que la gent d'altres pobles sentira de la meua boca la paraula de l'Evangeli i creguera. I Déu, que llig els cors, s'ha posat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant igual que a nosaltres. Sense fer diferències entre nosaltres i ells, ha purificat els seus cors amb la fe. ¿Per què ara provoqueu a Déu, volent imposar a estos creients una càrrega que ni els nostres pares ni nosaltres hem pogut suportar? La nostra fe ens diu que els uns i els altres ens salvem només per la gràcia de Jesús, el Senyor».

Tota l'assemblea va callar, i continuaren escoltant dels llavis de Bernabé i de Pau els signes i prodigis que Déu havia fet gràcies a ells entre els no jueus. Quan acabaren de parlar, Jaume prengué la paraula i digué: 

«Escolteu-me, germans. Simó ha exposat com des del començament Déu procurà fer-se un poble elegit entre els no jueus. I açò concorda amb la paraula dels profetes en l'Escriptura: 

 

"Després jo tornaré a reconstruir 

la casa de David que havia caigut. 

Reconstruiré les seues ruïnes i l'alçaré, 

per a que busquen el Senyor els altres hòmens, 

tots els pobles que porten el meu nom. 

Ho diu el Senyor, que fa estes coses 

que sempre s'han conegut". 

 

Per tant, segons el meu parer, no hem d'inquietar la gent d'altres pobles que s'han convertit a Déu; només els escriurem que s'abstinguen de menjar res oferit als ídols, d'unions il·legítimes, de la carn d'animals ofegats i de la sang. Estes prescripcions ja són conegudes de temps antic en moltes ciutats on cada dissabte senten llegir la Llei de Moisès en les sinagogues».

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.10 (R.: cf. 3)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,

conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

Digau a tots els pobles: «El Senyor és rei!»

Manté ferm tot el món, incommovible;

governa els pobles amb rectitud. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Jo 15,9-11

Mantingueu-vos en el meu amor,

per a que la vostra alegria siga completa

 Lectur

a de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor. Vos he dit tot açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa». 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de maig

1. A Roma, commemoració de santa Domitil·la [o Domicil·la] màrtir, que, neboda del cònsol Flavi Climent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Domicià, acusada d'haver renegat dels déus pagans, pel seu testimoniatge de fe en Crist va ser deportada, juntament amb altres cristians, a l'illa de Ponça, on va consumar un prolongat martiri. (s. I/II)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a la Turquia actual, sant Flavi i quatre companys, màrtirs. (s. III/ IV)

3. Al cementeri de Cenomanum, a la Gàl·lia, hui Le Mans, a França, sant Cenèric, diaca i monjo, el qual, després de visitar els sepulcres de sant Martí de Tours i de sant Julià de Le Mans, va passar la resta de la seua vida en la soledat i en l'austeritat. (s. VII)

Sant Joan de Beverley

4. A Beverley, a Northúmbria, al Regne Unit actual, sant Joan, bisbe primer d'Hexham i després de York, que va associar el treball pastoral a l'oració en soledat, i després d'haver renunciat al seu càrrec, va passar els últims anys de la seua vida al cenobi que ell mateix havia fundat en aquell lloc. (721)

Sant Joan de Beverley va ser un sant molt venerat a l'Anglaterra catòlica, anterior a Enric VIII. Va nàixer a Harpham i va ser educat a l'escola catedralícia de Canterbury, que en aquella època estava dirigida per sant Adrià. Va entrar a l'abadia de Whitby, governat per una abadessa, santa Hilda. Explica el seu biògraf que va arribar a fer parlar un sordmut a través d'un mètode de vocalització pacient. 

L'any 687 va ser consagrat bisbe de la diòcesi d'Hexham, d'on va passar a la seu de York, el 705. Dotze anys més tard va dimitir per motius de salut i es va retirar a l'abadia de Beverley, que ell mateix havia fundat. Allí va viure quatre anys més. Moria el 7 de maig del 721. [font]

5. Al monestir de Niedernburg, pròxim a Passau, a la regió de Baviera, a Alemanya, beata Gisela, que va estar casada amb sant Esteve, rei d'Hongria, a qui va ajudar en la propagació de la fe. A la mort del seu espòs va ser privada dels seus béns i del seu regne, i es va retirar al citat monestir, que va governar després com a abadessa. (1060)

6. A Kíiv, ciutat d'Ucraïna, sant Antoni, ermità, que va iniciar la seua vida monàstica al mont Atos i en acabant la va prosseguir al monestir d'eixa ciutat, denominat de les Coves. (1073)

7. A Cremona, a la regió italiana de Llombardia, beat Albert de Bèrgam, llaurador, que després de suportar amb paciència les reprensions que la seua dona li feia per la seua gran generositat cap als pobres, va abandonar les seues terres i va viure com a germà de l'Orde de Penitència de sant Doménec. (1279)

8. A Roma, santa Rosa Venerini, verge, nascuda a Viterbo, que va fundar les Mestres Pies Venerini, amb les quals va obrir a Itàlia les primeres escoles per a l'educació de les xiquetes. (1728) (Canonitzada en 2006).

9. A Gènova, ciutat també d'Itàlia, sant Agustí Roscelli, prevere i fundador de la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Santíssima Mare de Déu, per a la formació de les xiquetes. (1902)

10. Beat Francesc Paleari (1863- Torí 1939). Sacerdot de l'Institut Cottolengo, que es va dedicar als pobres i als malalts en la Xicoteta Casa de la Divina Providència, i a l'ensenyament, i es va distingir per la seua afabilitat i paciència.

6 de maig de 2026, dimecres V de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

Senyor, vós estimeu la innocència

i la retorneu als qui l’han perduda;

atraeu a vós els cors dels vostres fidels,

per tal que no s’aparten mai de la llum de la vostra veritat

els qui allibereu de les tenebres de la incredulitat.

Lectura primera Fets 15,1-6

Decidiren que pujaren a Jerusalem

a tractar esta qüestió amb els apòstols i els preveres

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d'Antioquia que, si no se circumcidaven d'acord amb la Llei de Moisés, no podien salvar-se. Açò va portar un conflicte i una discussió tan viva de Pau i Bernabé amb ells, que decidiren que Pau i Bernabé, i alguns més, pujaren a Jerusalem per a tractar esta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Enviats, per tant, per la comunitat d'Antioquia, passaren per Fenícia i per Samaria, i parlaven de la conversió dels qui no eren jueus a tots els germans, i els donaven una gran alegria. 

Quan arribaren a Jerusalem, els va acollir la comunitat amb els apòstols i els preveres, i contaren totes les coses que Déu havia fet amb per mitjà d'ells; però alguns antics fariseus que s'havien fet creients es van alçar per a dir que els no jueus havien de passar per la circumcisió i que calia imposar-los l'observança de la Llei de Moisés. I els apòstols i els preveres es reuniren per a estudiar la qüestió.

Salm responsorial 121,1-2.3-4.5 (R.: cf. 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Jerusalem, ciutat ben construïda,

conjunt harmoniós;

allà pugen les tribus,

les tribus del Senyor,

a complir l'aliança d'Israel,

a alabar el nom del Senyor. R.

Allí estan els tribunals de justícia,

els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor.

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Jo soc el cep verdader, i mon Pare és el llaurador. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l'esporga per a que en done encara més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat.

Estigueu en mi i jo en vosaltres. Si un sarment no està unit a la vinya, no pot donar fruit; igualment, tampoc vosaltres en podeu donar si no esteu en mi.

Jo soc el cep i vosaltres els sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú no està en mi, el tiren fora, com al sarment, i se seca. Després l'arrepleguen, el tiren al foc i crema. Si esteu en mi, i la meua paraula queda en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu.

La glòria de mon Pare és que doneu molt de fruit per ser deixebles meus». 

• Missa d'À Punt: Pregària per a ser un sarment unit al cep

* * * * *

Sant Petronax, abat

El 6 de maig de 1540 va morir a Bruges l'humaniste valencià Joan Lluís Vives i March

Aniversari del traspàs de Maria Montessori, pedagoga, feminista i humanista italiana (1952)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de maig

1. Commemoració de sant Lluci de Cirene, que en el llibre dels Fets dels Apòstols és nomenat entre els profetes i doctors de l'Església d'Antioquia. (s. I)

2. A Lambaesa, de Numídia, actualment Algèria, sants màrtirs Marià, lector, i Jaume, diaca. El primer, després d'haver superat, per la seua fe en Crist, diverses proves durant la persecució desencadenada per Deci, va ser detingut de nou juntament amb el seu benvolgut company, i tots dos, després de suportar cruels suplicis, van ser morts a espasa en companyia de molts altres, confortats amb la gràcia de Déu. (c. 259)

3. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Veneri, bisbe, deixeble i diaca de sant Ambròs, que va acudir en ajuda dels bisbes africans enviant-los clergues, i va afavorir sant Joan Crisòstom en el seu desterrament. (409)

4. A Roma, santa Beneta, verge i monja romana, de qui sant Gregori el Gran conta que va descansar en el Senyor, tal com ella mateixa havia demanat amb insistència, al cap de trenta dies de la mort de santa Gal·la, de la qual era estimada més que qualsevol altra. (s. VI)

5. A Lindisfarne, població de Northúmbria, a Anglaterra, sant Eadbert, bisbe, successor de sant Cutbert, que va brillar pel seu coneiximent de les Escriptures, per la seua observança dels preceptes divins i, especialment, per les seues generoses almoines. (698)

6. A Barcelona, a Espanya, sant Pere Nolasc, prevere, que, segons la tradició, juntament amb sant Ramon de Penyafort i el rei Jaume I d'Aragó va fundar l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, per a la redempció dels captius. Es va entregar ardentment, amb treball i esforç, a procurar la pau i a alliberar del jou de l'esclavitud els cristians que havien caigut captius dels infidels. (1258)

• J.M. Bausset: Sant Pere Nolasc, un crit per l'alliberament (2015)

7. A Montepulciano, a la regió italiana de Toscana, beat Bertomeu Pucci-Franceschi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui, impulsat pel seu amor a Déu, va deixar la seua dona, fills i riqueses, i es va fer pobre de Crist. (1330)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Eduard Jones i Antoni Middleton, preveres i màrtirs, els quals, en temps de la reina Isabel I, per la seua condició de sacerdots van ser capturats davant de la seua pròpia casa i després esquarterats a espasa. (1590)

9. A Quebec, al domini del Canadà, sant Francesc de Montmorency-Laval, bisbe, que va establir la seua seu episcopal en esta ciutat, i des d'allí, durant quasi cinquanta anys, es va dedicar amb totes les seues forces a confirmar i acréixer l'Església des d'esta vasta regió d'Amèrica del Nord fins al golf de Mèxic. (1708) Canonitzat en 2014

10. A la ciutat del Caire, a Egipte, beata Maria Caterina Troiani, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que des d'Itàlia va ser enviada a eixe país africà, on va fundar una nova família de Germanes Franciscanes Missioneres. (1887)

11. A Roma, beata Anna Rosa Gattorno, religiosa, que, sent mare de família, en quedar viuda ho va deixar tot i es va entregar per complet a Déu i al proïsme. Va fundar la Congregació de Filles de Santa Anna, Mare de Maria Immaculada, on va brillar per la gran labor realitzada a favor dels malalts, els febles i els xiquets desemparats, en el rostre dels quals contemplava a Crist pobre. (1900)

12. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beats Enric Kaczorowski i Casimir Gostynski, preveres i màrtirs, que durant la invasió de Polònia en temps de guerra van ser fets presoners pels perseguidors de la dignitat humana i conduïts al camp de concentració de Dachau, on, per la seua fe en Crist, van exhalar l'últim sospir en les cambres de gas. (1942)

5 de maig de 2026, dimarts V de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA V DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, vós en la resurrecció de Crist,

ens heu creat de nou per a la vida eterna;

manteniu el vostre poble en la fe i en l’esperança

per a que no dubte mai

de la realització de les vostres promeses.

Lectura primera Fets 14,19-28

Contaren a la comunitat el que Déu havia fet amb ells

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, arribaren a Listra uns jueus d'Antioquia i d'Iconi que es guanyaren la gent; apedregaren a Pau i el tragueren a rastrons fora de la població. Ja el donaven per mort, però quan els deixebles se li acostaren, ell es va alçar i va tornar a la ciutat. 

L'endemà va eixir amb Bernabé cap a Derbe. En aquella ciutat anunciaren la Bona Notícia i feren molts deixebles. Després tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els creients i els exhortaven a perseverar en la fe. Els recordaven: «Hem de passar per moltes tribulacions per a entrar en el Regne de Déu». 

Ordenaven preveres en cada una de les comunitats, i amb oracions i dejunis els encomanaven al Senyor en qui havien cregut.

Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar la paraula a Perga, baixaren a Atalia. D'allí se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu per a la missió que acabaven de complir. 

Quan arribaren, reuniren la comunitat per a contar-los tot el que Déu havia fet amb ells, i com Déu havia obert les portes de la fe als qui no eren jueus. I allí van passar una bona temporada amb els creients.

Salm responsorial 144,10-11.12-13ab.21 (R.: cf. 11a)

Senyor, que vos exalcen totes les criatures,

que vos celebren els vostres fidels;

que proclamen la glòria del vostre regnat

i parlen del vostre poder.

R. Que els vostres fidels, Senyor,

proclamen la glòria del vostre regnat.

O bé: 

 

Al·leluia.

Que recorden a tots les vostres gestes,

la glòria i l'esplendor del vostre regnat.

El vostre regnat s'estén a tots els segles,

el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Que els meus llavis donen gràcies al Senyor,

que tots alaben el seu sant nom

per sempre més. R.

Al·leluia Lc 24,46.26

El Messies havia de patir i de ressuscitar,

abans d'entrar en la seua glòria.

Evangeli Jo 14,27-31a

Vos done la meua pau

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Vos deixe la pau, vos done la meua pau, i no vos la done com la dona el món. Que els vostres cors s'asserenen i no temen. Ja heu sentit que vos he dit: me'n vaig, però tornaré a vosaltres. Si m'estimàreu, vos alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.

Vos ho dic ara, amb temps, a fi que, quan això passe, cregau. Ja no parlaré molt més amb vosaltres, perquè ja arriba el príncep d'este món. No és que ell puga res contra mi, però el món ha de saber que jo ame el Pare i que faig el que ell m'ha manat». 

 

* * * * *

El 5 de maig de 553 començà el II concili de Constantinoble

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de maig

1. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Jovinià, lector i màrtir. (s. III)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Eutimi, diaca i màrtir. (c. 305)

3. Commemoració de sant Màxim, bisbe de Jerusalem, que va ser condemnat pel cèsar Maximí Daia a treballs forçats en les mines, després d'haver-li arrancat un ull i cremat un peu amb ferros candents. Aconseguida la llibertat, va poder marxar d'allí i va ser nomenat bisbe de l'Església de Jerusalem, on, amb el prestigi de la seua gloriosa confessió, va descansar en pau. (c. 350)

4. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Alemanya, sant Britó, bisbe, qui va defensar al seu ramat dels errors del priscil·lianisme, encara que juntament amb sant Ambròs, bisbe de Milà, i sant Martí, bisbe de Tours, va tractar en va de detindre la violència dels qui reclamaven l'execució de Priscil·lià i dels seus seguidors. (386)

Sant Hilari d'Arle

 5. A Arle, a la regió de Provença, a la França actual, sant Hilari, bisbe, que, després de portar vida eremítica a Lerins, va ser promogut, molt a pesar seu, a l'episcopat, on treballant amb les seues pròpies mans, vestint una sola túnica tant a l'estiu com a l'hivern, i viatjant a peu, va manifestar a tots el seu amor a la pobresa. Entregat a l'oració, els dejunis i les vigílies, i perseverant en una predicació contínua, va mostrar la misericòrdia de Déu als pecadors, va acollir els òrfens i no va dubtar a destinar per a la redempció dels captius tots els objectes de plata que es conservaven a la basílica de la ciutat. (449)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Nicet [o Niceci], bisbe. (s. V)

7. A Milà, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Geronci, bisbe. (c. 472)

8. A Marchiennes, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Mauront, abat i diaca, que va ser deixeble de sant Amand. (702)

9. A Llemotges, població d'Aquitània, també a l'actual França, sant Sacerdot, bisbe, que primer va ser monjo i abat, i més tard designat bisbe, si bé al final de la seua vida va voler tornar de nou a la vida monàstica. (s. VIII)

10. A Hildesheim, al territori de Saxònia, a Alemanya, sant Gotard, bisbe, que, primer abat del monestir de Niederaltaich, va visitar i va renovar altres monestirs, i en morir sant Bernat el va succeir en la seu episcopal, on va promoure la vida cristiana de la seua Església, va restablir en el clero la disciplina regular i va obrir diverses escoles. (1038)

11. A Calàbria, a Itàlia, sant Lleó, eremita, que, entregat a la pregària i a les obres de beneficència en favor dels pobres, va morir al monestir d'Africo, prop de la ciutat de Reggio, cenobi que ell mateix havia fundat. (c. s. XIII)

12. A Vençay, prop de Tours, a França, sant Avertí, diaca, que va acompanyar sant Tomàs Becket al desterrament, i a la mort d'este va tornar a este lloc, on va viure com a eremita. (1189)

13. A Licata, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Àngel, prevere carmelita i màrtir. (1225)

14. A Recanati, al Picé, hui regió italiana de les Marques, beat Benvingut Mareni, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1289)

15. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Nunci Sulprizio, qui, després d'haver quedat orfe, amb una cama infectada amb llagues i el cos exhaust, va suportar els seus sofriments amb ànim seré i alegre. Disposat sempre a ajudar a tots, i pobre entre els pobres, va consolar en gran manera els altres malalts i va alleujar les seues misèries. (1836) Canonitzat en 2018

16. A Somasca, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Caterina Cittadini, verge, que, privada dels seus pares des de la més tendra edat, va arribar a ser una mestra pacient i competent, que va cuidar amb cura una institució dedicada a l'educació cristiana de xiquetes pobres, i amb esta mateixa finalitat, va fundar l'Institut de les Germanes Ursulines de Somasca. (1857)

17. A Dresden, a Alemanya, beat Gregori Frackowiak, religiós de la Societat del Verb Diví i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra, després de patir per Crist va ser degollat pels enemics de la fe. (1943)