4 de setembre de 2026, divendres XXII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXII / II

Lectura primera 1C 4,1-5

El Senyor farà conéixer les intencions de cada cor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, que la gent no veja en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors dels misteris de Déu. Ara bé, dels administradors, l'únic que s'espera és que siguen fidels.

A mi, la cosa que més poc em preocupa és que em jutgeu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo em jutge. La meua consciència no m'acusa de res, però això no vol dir que jo siga irreprensible. El meu jutge és el Senyor.

Per tant, no jutgeu res abans d'hora. Espereu que vinga el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s'amaga en les tenebres, i farà conéixer les intencions de cada cor. Llavors, l'elogi que es mereix cada u vindrà de Déu.

Salm responsorial 36,3-4.5-6.27-28.39-40 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé;

habita la terra i guarda fidelitat;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà l'anhel del teu cor.

R. El Senyor és qui salva els justs.

Encomana al Senyor els teus camins;

confia en ell, deixa'l fer:

farà brillar el teu dret com la llum,

la teua raó, com a ple migdia. R.

Aparta't del mal i fes el bé,

i sempre tindràs una casa;

perquè el Senyor estima la justícia

i no abandona els seus amics. R.

El Senyor és qui salva els justs,

els empara en dies de perill.

El Senyor els ajuda i els deslliura,

els rescata dels malvats i els salva,

perquè confien en ell. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 5,33-39

Quan els llevaran el nóvio, sí que dejunaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els fariseus i els mestres de la Llei digueren a Jesús: «Els deixebles de Joan dejunen a sovint i fan oració, igual que els dels fariseus; en canvi, els teus mengen i beuen». Jesús els contestà: «¿Estaria bé que féreu dejunar els convidats a unes bodes mentres el novençà està amb ells? Ja arribarà el dia en què els llevaran el nóvio; i eixe dia sí que dejunaran».

Els va dir també una paràbola: «Ningú talla un tros de tela d'un vestit nou per a apedaçar un vestit vell, perquè el nou s'esgarra i el pedaç no va bé amb el vell. I ningú tira vi nou en odres vells, perquè el vi novell rebenta els odres i els llança a perdre, i el vi s'escampa. El vi novell s'ha de tirar en odres nous. No hi ha ningú que vullga beure vi novell si està bevent vi vell, perquè troba que el vell és millor». 

 

Davant dels mestres de la Llei, i en contrast amb ells, Jesús presenta la novetat radical del seu missatge evangèlic. És cert que el Senyor ha vingut a donar plenitud a la Llei que va ser donada en un altre temps. Però esta plenitud no és una mera reforma o una reformulació o un canvi exterior, sinó una cosa més profunda. Es tracta de ficar la Llei de Déu en els cors, com anunciava el profeta, i proposar una Llei nova: la de l'amor. La Llei antiga era únicament una ombra, un anunci de la plenitud que anava a portar Crist. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Mare de Déu de la Consolació

Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui patixen. Per a reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafen, ben fort, com a signe de salvació.

La Mare de Déu del Consol és titular de la parròquia d'Altea

A Algemesí, sèptim dia de la novena a la Mare de Déu de la Salut

A Peníscola, quart dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

* * * * *

Beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, màrtir (mem. a Vila-real)

Nascut a Vila-real el 1893, va ser nomenat superior de filosofia al Seminari de Tarragona el 1916. Fou destinat a diversos seminaris a més del de Tarragona: Belchite, Mèxic, Valladolid, Saragossa, València, Burgos i Ciudad Real, on el va sorprendre la revolta. Refugiat en una fonda, el detingueren a l'estació del seu poble. El mataren el 4 de setembre prop d'Orpesa. [font]

Beats valencianas Francesc Sendra Ivars, prevere, màrtir (mem. a Benissa); i Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, màrtir (mem. a Llocnou d'en Fenollet).

Servent de Déu Robert Schuman, pare d'Europa (1886-1963)

Aniversari del naiximent del pensador Ivan Illich (1926-2002)

Aniversari de la mort d'Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952 (1965)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de setembre

 1. Memòria de sant Moisés, profeta, a qui Déu va triar per a alliberar el poble oprimit a Egipte i conduir-lo a la terra de promissió. També se li va revelar a la muntanya del Sinaí, dient-li: «Jo soc el que soc», i li va proposar la llei per a regir la vida del poble elegit. Va morir ple de dies al mont Nebo, en terra de Moab, a les portes de la terra de promissió.

2. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Marcel, màrtir. (s. III-IV)

3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, sepultura de sant Bonifaci I, papa, que va treballar per a solucionar moltes controvèrsies sobre disciplina eclesiàstica. (422)

4. A Chartres, de Nèustria, França actualment, sant Caletric, bisbe. (ante 573)

5. A Herzfeld, lloc de Saxònia, actual Alemanya, santa Ida, viuda del duc Ecbert, insigne per la seua assídua oració i caritat envers els pobres. (825)

6. A Mende, a Aquitània, hui França, sant Fresald del Gavaldà, bisbe i màrtir. (c. s. IX)

7. A Colònia, a Lotaríngia, hui Alemanya, santa Irmgard [o Irmgarda], comtessa de Süchteln, que va utilitzar els seus béns en la construcció d'esglésies. (c. 1089)

8. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, santa Rosalia, verge, de qui es diu que va practicar la vida solitària al mont Pellegrino. (s. XII)

9. A Carmagna, al Piemont, regió també d'Itàlia, beata Caterina Mattei, verge, religiosa de les Germanes de Penitència de Sant Doménec, que, vivint amb una salut molt precària, va suportar amb admirable caritat i abundància de virtuts les calúmnies humanes i tota classe de temptacions. (1547)

10. Beat Nicolau Rusca (1563- Thusis, Suïssa 1618). Sacerdot diocesà i arxipreste de Sondrio, màrtir, a qui els enemics de la fe van torturar fins a la mort.

11. En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, beat Escipió Jeroni Brigeat de Lambert, prevere i màrtir, que, sent canonge de la diòcesi d'Avranches, durant la Revolució Francesa va ser tancat, per la seua condició de sacerdot, en una nau ancorada, on va morir d'inanició. (1794)

12. Beat Josep Toniolo (1845- Pisa, Itàlia 1918). Laic, casat i pare de set fills, professor universitari, educador de jóvens, economista i sociòleg, amb una gran fidelitat a l'Església.

13. A Sillery, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria de Santa Cecília Romana (Dina) Bélanger, verge de la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, que, entregada i confiant només en el Senyor, durant no pocs anys va suportar una greu malaltia. (1929)

14. A Orpesa, a la comarca valenciana de la Plana Alta, beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que va patir gloriosament el martiri durant la contesa espanyola, en la cruel persecució contra l'Església. (1936)

15. A Teulada, a la Marina Alta, beat valencià Francesc Sendra Ivars, prevere, martiritzat per la fe en la mateixa persecució religiosa. (1936)

16. Prop del Genovés, prop de Xàtiva, beat valencià Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir gloriós per Crist en la mateixa contesa espanyola. (1936)

3 de setembre de 2026, dijous XXII: Sant Gregori el Gran

DIJOUS DE LA SETMANA XXII / II

Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església

Oració col·lecta

Oh Déu, vós cuideu del vostre poble i el conduïu amb amor;

per la intercessió del papa sant Gregori,

concediu l’esperit de saviesa als qui heu confiat el govern de l’Església,

per a que el progrés de les ovelles siga el goig dels pastors.

Lectura primera 1C 3,18-23

Tot és vostre,

però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, que ningú s'enganye ell mateix. Si entre vosaltres algú es creu sabut a la manera d'este món, que es faça ignorant, per a poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'este món és ignorància. L'Escriptura diu: «Fa caure els sabuts en la seua pròpia astúcia». I també: «El Senyor sap que els pensaments dels sabuts no aguanten més que el fum». Per tant, que ningú pose el seu orgull en ningú. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 1a)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. És del Senyor la terra i tot el que l'ompli.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui te el cor net i les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Mt 4,19

Seguiu-me, diu el Senyor,

i vos faré pescadors d'hòmens. 

 

Evangeli Lc 5,1-11

Ho deixaren tot i el seguiren

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En una ocasió la gent s'aglomerava damunt de Jesús per a escoltar la paraula de Déu i ell, que es trobava a la vora del llac de Genesaret, va vore dos barques amarrades vora l'aigua. Els pescadors havien desembarcat i netejaven les xàrcies. Va pujar a una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartara un poc de terra, s'assentà i i va continuar ensenyant a la gent des de la barca. 

Quan acabà de parlar, li va dir a Simó: «Tira mar cap a dins, i caleu les xàrcies per a pescar». Simó li va respondre: «Mestre, hem estat bregant tota la nit i no hem pescat res, però, si vós ho dieu, calaré les xàrcies». Ho feren i arreplegaren tant de peix, que les xàrcies s'esgarraven; i feren senyal als pescadors de l'altra barca que anaren a ajudar-los: s'arrimaren, i ompliren tant les barques que ja començaven a afonar-se. 

Simó Pere, en vore açò, es va deixar caure als peus de Jesús i li va dir: «Senyor, aparteu-vos de mi, que soc un pecador». Una pesca com aquella els havia deixat atònits, a ell i a tots els qui anaven amb ell; i també a Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «No tingues por: des d'ara seràs pescador d'hòmens». Ells van traure les barques a terra, ho deixaren tot i el seguiren. 

 

Els apòstols van rebre una missió que semblava impossible per a l'experiència humana, enfrontar-se a la tradició jueva multisecular i a l'imperi romà amb les seues religions adoptades i protegides pel poder absolut de Roma. També nosaltres ens enfrontem al món per a defendre causes que semblen condemnades al fracàs, tant com ho era pretendre pescar a aquelles hores del dia. Però amb el poder de Déu, en el seu nom, hem de tirar les xàrcies una vegada i una altra, amb tota confiança, perquè no actuem solos si ens sentim col·laboradors de la voluntat salvadora que es va manifestar en Crist Jesús. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església (mem. ob.)

• J.M. Bausset: El papa sant Gregori el Gran (2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià monsenyor Artur P. Ros Murgadas, bisbe de Santander (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de setembre

Memòria de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església, que sent monjo va exercir ja de legat pontifici a Constantinoble i després, en este dia, va ser elegit Pontífex Romà. Va resoldre problemes temporals i, com a servent dels servents, va atendre els valors espirituals, mostrant-se com a verdader pastor en el govern de l'Església, ajudant sobre manera els necessitats, fomentant la vida monàstica i propagant i reafirmant la fe per totes parts, per a això va escriure moltes i cèlebres obres sobre temes morals i pastorals. Va morir el 12 de març. (604)

2. Commemoració de santa Febe, serventa del Senyor entre els fidels de Cèncrees, a Grècia, que va atendre sant Pau i a molts altres, segons escriu el mateix apòstol en la carta als Romans [16, 1-2].

3. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, santa Basilisa, verge i màrtir. (s. IV)

4. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Sàndal, màrtir. (c. s. IV)

5. A Toul, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Mansuet, primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)

6. Al mont Tità, prop de Rímini, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Marí, diaca i anacoreta, portador al poble gentil de l'Evangeli i de la llibertat de Crist. (s. IV/V) [Fundador de la república de San Marino]

7. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Macanisi [o Mac Nisse], bisbe. (514)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Auxà. (c. 589)

9. A l'antiga Caudium, actual Montesarchio, a Campània, també a Itàlia, sant Vitalià, bisbe. (s. VII)

10. A l'abadia de Stavelot, a Brabant, actual França, sant Remacle, bisbe i abat, qui, a més de l'abadia de Solignac, a Llemotges, en va fundar dos més: la de Stavelot i la de Malmedy, en la soledat boscosa de les Ardenes. (c. 671-679)

11. A l'illa de Lerins, a la Provença, de nou a França, sant Aigulf, abat, i companys, monjos, que, segons la tradició, van patir el martiri durant una incursió sarraïna. (c. 675)

12. A Sées, lloc de Nèustria, així mateix a França, sant Crodegang, bisbe i màrtir. (s. VIII)

13. Al territori d'Astino, a la Val Camonica, a la regió italiana de Llombardia, beat Guala, de l'Orde de Predicadors, bisbe de Brescia, qui va lluitar prudentment i esforçadament per la pau de l'Església i el bé comú, i va patir el desterrament en temps de l'emperador Frederic II. (1244)

14. A Nagasaki, al Japó, beats Bertomeu Gutiérrez, prevere, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i cinc companys*, màrtirs, que foren submergits tots en aigües sulfuroses bullint i després llançats al foc, pels qui odiaven la fe cristiana. (1632)

* Són els noms: beats preveres Vicent Carvalho i Francesc Terrero, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí; Antoni Ishida, de l'Orde de la Companyia de Jesús; Jeroni Jo; i Gabriel de la Magdalena, religiós de l'Orde dels Germans Menors.

15. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Brígida de Jesús Morello, qui, després d'enviduar, es va consagrar a Déu i va maldar per obres de penitència i caritat. Va fundar la Congregació de Religioses Ursulines de Maria Immaculada, dedicades a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1679)

16. A París, a França, passió dels beats Andreu Abel Alricy, prevere, més setanta-un companys*, màrtirs, la majoria preveres, tots els quals, després de ser reclosos al Seminari de Sant Fermí a manera de presó, i després de viure una matança el dia anterior, van ser assassinats pels qui odiaven l'Església. (1792) [Màrtirs de París]

* Estos són els noms: beats Renat Maria Andrieux, Pere Pau Balzac, Joan Francesc Maria Benoît o Vourlat, Miquel Andreu Silvestre Binard, Nicolau Bize, Pere Bonzé, Pere Briquet, Pere Brisse, Carles Carnus, Bertran Antoni de Caupenne, Jaume Dufour, Dionís Claudi Duval, Josep Falcoz, Gilbert Joan Fautrel, Filibert Fougère, Pere Joan Garrigues, Nicolau Gaudreau, Esteve Miquel Gillet, Jordi Jeroni Giroust, Josep Maria Gros, Pere Guérin du Rocher, Robert Francesc Guérin du Rocher, Iu Andreu Guillon de Keranrun, Julià Francesc Hédouin, Pere Francesc Hénocq, Eloi Herque o du Roule, Pere Lluís Joret, Jaume de la Lande, Gil Lluís Sinforià Lanchon, Lluís Joan Mateu Lanier, Joan Josep de Lavèze-Belay, Miquel Leber, Pere Florenci Leclercq, Joan Carles Legrand, Joan Pere Le Laisant, Julià Le Laisant, Joan Lemaître, Joan Tomàs Leroy, Martí Francesc Aleix Loublier, Claudi Lluís Marmotant de Savigny, Claudi Silvà Mayneaud de Bizefranc, Enric Joan Millet, Francesc Josep Monnier, Maria Francesc Mouffle, Josep Lluïs Oviefre, Joan Miquel Philippot,, Jaume Rabé, Pere Robert Régnet, Iu Joan Pere Rey de Kervizic, Nicolau Claudi Roussel, Pere Saint-James, Jaume Lluís Schmid, Joan Antoni Seconds, Pere Jaume de Turménies, Renat Josep Urvoy, Nicolau Maria Verron, Carles Víctor Véret, tots preveres; a més, Joan Carles Maria Bernard du Cornillet, canonge de l'abadia de Sant Víctor de París; Joan Francesc Bonnel de Pradel i Claudi Pons, canonges de l'abadia de Santa Genoveva de París; Joan Carles Caron, Nicolau Colin, Lluís Josep François i Joan Enric Gruyer, de la Congregació de la Missió; Claudi Bochot i Eustaqui Fèlix, de la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana; Cosme (Joan Pere) Duval, de l'Orde de Germans Menors Caputxins; Pere Claudi Pottier, de la Companyia de Jesús i Maria; i Sebastià Desbrielles, mestre d'escola a París, Lluís Francesc Rigot i Joan Antoni Josep de Villette.

17. També a París, el mateix dia i any, beats màrtirs Joan Baptiste Bottex, Miquel Maria Francesc de la Gardettte, Francesc Jacint Le Livec de Trésurin, que van patir similar situació en la presó de La Force, on van morir martiritzats per la seua fe en Crist. (1792)

18. A Seül, a Corea, passió dels sants Joan Pak Hu-jae i cinc companyes*, màrtirs, que, pel fet de ser cristians, en temps de persecució van ser portats davant del tribunal de criminals, on, després de patir cruels suplicis a causa de la seua fe, van morir finalment decapitats. (1839)

Els seus noms: santes Maria Pak Kun-agi Hui-sun, germana de santa Llúcia Pak Hui-sun; Bàrbara Kwon-hui, esposa de sant Agustí Yi Kwang-hon; Bàrbara Yi Chong-hui; Maria Yi Yon-hui, esposa de sant Damià Nam Myong-hyog; i Ainés Kim Hyo-dj.

2 de setembre de 2026, dimecres XXII

DIMECRES DE LA SETMANA XXII / II

Lectura primera 1C 3,1-9

Treballem en l'obra de Déu,

i vosaltres sou camp de Déu,

edifici de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Jo, germans, no vos vaig poder parlar com a persones d'esperit, sinó com a gent de carn nascuda de poc a la vida cristiana. Vos vaig criar amb llet, no amb menjar, perquè no l'hauríeu pogut digerir. De fet, encara no ho podeu fer, perquè encara sou gent de carn.

Estes enveges i discòrdies que teniu, ¿què són sinó comportaments de gent de carn i massa humana?

Uns diuen: Jo soc de Pau, i d'altres: Jo soc d'Apol·ló. ¿Què vol dir això, sinó que encara sou uns simples humans? ¿Què són Apol·ló i Pau? Uns servidors que vos han encaminat a creure, cada u segons el do que li ha concedit el Senyor. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. Ací no compten per a res ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer. Que u plante i un altre regue és igual: cada u tindrà la paga que li correspon pel seu treball; nosaltres treballem en l'obra de Déu, i vosaltres sou camp de Déu, edifici de Déu.

Salm responsorial 32,12-13.14-15.20-21 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

feliç el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

Des de la casa on viu

observa cada habitant de la terra;

ell, que ha modelat tots els cors,

comprén totes les seues accions. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

És l'alegria del nostre cor,

confiem en el seu sant nom. R.

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 4,38-44

També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles,

que per això he sigut enviat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va eixir de la sinagoga i va entrar en casa de Simó. La sogra de Simó tenia molta febra i li pregaren per ella. Jesús se li va acostar, va manar a la febra que la deixara i la febra la va deixar. A l'instant ella es va alçar del llit i es va posar a servir-los.

A la posta de sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, li'ls duien, i Jesús imposava les mans a cada u i els curava. De molts d'ells eixien també dimonis, que bramavaven: «Tu eres el Fill de Déu», però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que ell era el Messies.

En fer-se de dia, va eixir cap a a un lloc solitari; la gent anava buscant-lo i, quan el trobaren, volien retindre'l per a que no se n'anara d'allí. Però ell els va dir: «També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles, que per això m'han enviat». I va continuar predicant per les sinagogues del país dels jueus.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de setembre

 1. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, sant Zenó [o Zenon], màrtir. (s. III)

2. A Nicea, també a Bitínia, martiri de santa Teodota amb els seus fills Evodi, Hermògenes i Calixt. (s. IV)

3. A Edessa, al territori d'Osroene, a Mesopotàmia septentrional, sant Habib, diaca i màrtir, que en temps de l'emperador Licini va ser condemnat a la foguera per orde del prefecte Lisànies. (322)

4. A Apamea, lloc de Síria, sant Antoní (o Antolí), màrtir de la fe, de qui es diu que els pagans el van matar per destruir ídols gentils quan tenia vint anys. (s. IV)

5. A Tarragona, a Hispània, sant Pròsper, bisbe. (s. IV/V)

6. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Just, bisbe, que va renunciar al bisbat arran del concili d'Aquileia i es va retirar, juntament amb sant Viator (Viador), lector, a un desert d'Egipte, on va conviure durant alguns anys amb monjos de vida ascètica. Les restes mortals de tots dos van ser traslladats després a Lió. (d. 381)

7. A la muntanya de Soratte, a la via Flamínia, al Laci, regió de l'actual Itàlia, sant Nonós, abat. (c. 570)

8. A Autun, lloc de Burgúndia, hui França, sant Siacre o Siagre, bisbe, la ciència i el zel del qual van brillar en els concilis on va intervindre. (599/600)

9. A Avinyó, a la Provença, també a França, sant Agrícola, bisbe, que, després de portar vida monàstica a l'illa de Lerins, va succeir en l'episcopat son pare, sant Magne, de qui havia sigut auxiliar. (c. 700)

10. Al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Elpidi, el nom del qual va adoptar el poble que conserva el seu venerat cos. (c. s. XI)

11. A Pontida, al territori de Bèrgam, a Llombardia, regió actualment italiana, sants Albert i Vit [o Guiu], monjos. El primer, després de posposar armes i honors mundans per seguir a Crist, va fundar un monestir en la seua ciutat segons els costums cluniacencs, i el segon va governar este monestir. (c. 1096)

12. A la muntanya del Carmel, a Palestina, hui Israel, prop de la font d'Elies, beat Brocard, prior dels eremites, als qui sant Albert, bisbe de Jerusalem, va donar la Regla de vida, per a conduir-se dia i nit vigilants en l'oració i en la meditació de la llei del Senyor. (1231)

Prior d’un grup d’ermitans que vivien al Mont Carmel, a redós de la font d’Elies i a qui el patriarca de Jerusalem, sant Albert, entregà l’any 1210 la regla i la institució canònica de l’Orde del Carmel.

En Brocard (nom d’origen bretó que designa un animal proveït d’una punxa –‘broc’- i, per extensió, un guerrer ben armat) quedà constituït primer prior general dels Carmelites. Va morir vers el 1231, i fou enterrat al Mont Carmel. [font]

13. A Skänninge, a Suècia, beata Ingrid Elofsdotter, que en enviduar va dedicar tots els seus béns al servici del Senyor, i va vestir l'hàbit dominicà després d'una peregrinació a Terra Santa. (1282)

14. Beat Antoni Franco (1585- Lucia de Mela, Itàlia 1626). Prelat Ordinari de Santa Lucia del Mela, es va distingir pel seu zel pastoral, especialment amb els pobres i malalts.

15. A París, a França, martiri dels beats Joan Maria de Lau d'Allemans, Francesc Josep i Pere Lluís de la Rochefoucauld, bisbes, més noranta-tres companys*, clergues o religiosos, que, per negar-se tots ells a prestar el jurament impiament imposat als clergues en temps de la Revolució Francesa, van ser empresonats al convent dels Carmelites i, després, ajusticiats pels qui odiaven la religió. (1792)

Són els seus noms: beats Vicent Abraham, Andreu Angar, Joan Baptiste Claudi Aubert, Francesc Balmain, Joan Pere Bangue, Lluís Francesc Andreu Barret, Josep Bécavin, Jaume Juli Bonnaud, Joan Antoni Jacint Boucharène de Chaumeils, Joan Francesc Bosquet, Claudi Cayx-Dumas, Joan Charton de Millou, Claudi Chaudet, Nicolau Clairet, Claudi Colin, Francesc Dardan, Guillem Antoni Delfaud, Maturín Víctor Deruelle, Gabriel Desprez de Roche, Tomàs Nicolau Dubray, Tomàs Renat Dubuisson, Francesc Dumasrambaud de Calandelle, Enric Hipòlit Ermès, Armand de Foucauld de Pontbriand, Jaume Friteyre-Durvé, Claudi Francesc Gagnières des Granges, Lluís Llorenç Gaultier, Joan Gautier, Joan Goizet, Andreu Grasset de Saint-Sauveur, Joan Antoni Guilleminet, Joan Baptiste Jannin, Joan Lacan, Pere Landry, Claudi Antoni Radulf de Laporte, Robert le Bis, Maturín Nicolau le Bous de Villeneuve de la Villecrohaim, Oliveri Lefèvre, Carles Francesc Legué, Jaume Josep Lejardinier Deslandes, Jaume Joan Lemeunier, Vicent Josep le Rousseau de Rosencoat, Francesc Cèsar Londiveau, Lluís Longuet, Jaume Francesc de Lubersac, Gaspar Claudi Maignien, Joan Felip Marchand, Lluís Mauduit, Francesc Lluís Méallet de Fargues, Jaume Alexandre Menuret, Joan Baptiste Nativelle, Maties Agustí Nogier, Josep Tomàs Pazery de Thorame, Juli Honorat Ciprià Pazery de Thorame, Pere Francesc Pazery de Thorame, Pere Ploquin, Renat Nicolau Poret, Julià Poulain-Delaunay, Joan Robert Quéneau, Francesc Urbà Salins de Niart, Joan Enric Lluís Samson, Joan Antoni de Savine, Joan Antoni Bernabé Séguin, Joan Baptiste Maria Tessier, Llop Tomàs o Bonnotte, Francesc Vareilhe-Duteil, Pere Lluís Josep Verrier i Lluís Barreau de la Touche, de la Congregació de Sant Maur de l'Orde de Sant Benet; Joan Francesc Burté, de l'Orde dels Germans Menors; Apol·linar (Joan Jaume) Morel, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins; Ambròs Agustí Chevreux i Renat Julià Massey, de l'Orde de Sant Benet; Bernat Francesc de Cucsac, Jaume Gabriel Galais, Pere Gauguin, Pere Miquel Guérin, Jaume Esteve Felip Hourrier, Enric August Luzeau de la Moulonnière, Joan Baptiste Miquel Pontus, Pere Nicolau Psalmon i Claudi Rousseau, de la Companyia de Sant Sulpici; Carles Jeremies Bérauld du Pérou, Francesc Lluís Hébert i Francesc Lefranc, de la Companyia de Jesús i Maria; Urbà Lefèvre, de la Societat de Missions Estrangeres de París; Severí (Jordi) Girault, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, tots preveres; Lluís Aleix Maties Boubert, Esteve Francesc Deusdedit de Ravinel i Jaume Agustí Robert de Lézardières, diaques; Salomó (Guillem Nicolau Lluís) Leclercq, religiós de les Escoles Cristianes (canonitzat en 2016); August Nézel, clergue, i Carles Regis Mateos de la Calmette.

16. Al mateix lloc, dia i any, beats Pere Jaume Maria Vitalis, prevere, i vint companys*, màrtirs, que en els mateixos temps de turbulència van ser assassinats a l'abadia de San Germain-des-Prés, pels qui odiaven a l'Església. (1792)

Els seus noms són: beats Daniel Lluís André des Pommerayes, Lluís Remigi Benoist, Lluís Renat Nicolau Benoist, Antoni Carles Octavià du Bouzet, Joan Andreu Capeau, Armand Chapt de Rastignac, Claudi Fontaine, Pere Lluís Gervais, Sants Huré, Joan Lluís Guyard de Saint-Clair, Alexandre Carles Lenfant, Llorenç, Lluís le Danoist, Tomàs Joan Monsaint, Francesc Josep Pey, Joan Josep Rateau, Marc Lluís Royer, Joan Pere Simon, a més de Carles Lluís Hurtrel, de l'Orde dels Mínims, tots preveres; i Lluís Benjamí Hurtrel, diaca.

17. Beata Maria Lluïsa del Santíssim Sagrament Velotti (1826- Casoria, Itàlia 1886). Religiosa. Fundadora de les Germanes Franciscanes Adoratrius de la Santa Creu, per a l'educació cristiana de la joventut, l'assistència als malalts, ancians i discapacitats.