19 d'abril de 2026, diumenge III de Pasqua

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle A

Lectura primera Fets 2,14.22b-33

La mort no podia de cap manera retindre'l captiu

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de Pentecosta, Pere s'alçà amb els Onze i, amb veu alta, digué a la gent:

«Hòmens de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapiau açò que vos dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant de vosaltres, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Prou que ho sabeu tots.

Ara bé, d'acord amb la decisió que Déu havia pres i que ja coneixia, a Jesús de Natzaret li feren traïció, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar en la creu per uns hòmens que no seguixen la llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha deslliurat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retindre'l captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia:

"Sempre tinc present el Senyor; 

amb ell a la dreta, no cauré mai.

Per això s'alegra el meu cor, exulta la meua llengua;

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts, 

ni deixareu el vostre amic caure en la fossa.

M'ensenyareu el camí que du a la vida: 

en la vostra presència, alegria plena".

«Germans, vos he de parlar clar. El patriarca David va morir i el soterraren en un sepulcre que hui encara podem vore. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron u dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat entre els morts ni havia deixat que el seu amic caiguera en la fossa".

Este Jesús, per tant, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha enaltit, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promés, i l'ha donat amb profusió. Açò és el que esteu veent i sentint».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 11a)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

Senyor, heretat meva i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que du a la vida.

O bé:

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor que m'aconsella.

Tembé de nit instruïx el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

Per això s'alegra el meu cor

i exulta la meua ànima;

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts,

ni deixareu el vostre amic caure en la fossa. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al vostre costat, delícies per sempre. R.

Lectura segona 1Pe 1,17-21

El preu del vostre rescat és la sang preciosa de Crist,

anyell sense tara

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts,

I si invoqueu com a Pare aquell que jutja cada u segons les seues obres, sense fer distincions, comporteu-vos amb temor durant este temps de peregrinació. Penseu que heu sigut rescatats de la manera inútil i buida de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com la plata o l’or, sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte, previst per Déu, abans de crear el món, i ara, en els darrers temps, manifestat per vosaltres, els qui, per ell, creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat; per això la vostra fe i la vostra esperança estan posades en Déu.

Al·leluia Cf. Lc 24,32

Jesús, Senyor nostre,

aclariu-nos el sentit de les Escriptures;

feu que ens creme el cor per dins quan vós ens parleu.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poblet anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents.

Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix a arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconéixer-lo. Ell els va preguntar: «¿De què aneu discutint pel camí?». Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, de nom Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?». Els va preguntar: «I què és?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que el condemnaren a mort i el crucificaren. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han tornat contant que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell no l'han vist».

Ell els va dir: «¡Sí que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?». I, començant pels llibres de Moisés i passant per tots els profetes, els va exposar tots els llocs de l'Escriptura que es referien a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poblet a on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que ja ens cremava el cor per dins mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?». S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Alí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que els van dir: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaren el que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan va partir el pa. 

 

A. El diumenge, el primer dia de la setmana, és el dia del nostre encontre amb Crist ressuscitat en l'eucaristia com aquells dos deixebles d'Emaús; però no hagueren pogut reconéixer-lo en la "fracció del pa" si abans no l'hagueren acollit com a company de camí i no hagueren escoltat la seua Paraula (Ev.). Així, en la missa ens acollim mútuament, escoltem la Paraula de Déu i participem en la comunió eucarística. Acollint a Crist, amb la Sang del qual hem sigut redimits (2 lect), ell ens ensenya el camí de la vida i ens ompli de goig. I no ens entregarà a una mort eterna sinó que ressuscitarem amb ell i ens assaciarà d'alegria perpètua (1 lect. i Salm resp).

B. No som seguidors d'una idea, sinó d'una persona en la qual confiem. Jesús ressuscitat ens porta a una relació viva amb ell a través de l'eucaristia, i dels germans. La fe en la resurrecció ens convida a sentir-nos renovats i rejovenits en l'esperit. Jesús ha vençut i nosaltres vencerem amb ell, per això Jesús ressuscitat ix al nostre encontre i ens explica les Escriptures. Que la contemplació de Jesús ressuscitat enmig de la seua Església per mitjà de l'Eucaristia ens porte a ser com aquells dos caminants desencantats. Que sapiam trobar-nos en les nostres eucaristies, en oració i adoració; buscant l'encontre amb Crist ressuscitat, i demanant pel món, per la pau, per la unitat, per la justícia, i pels pobres i necessitats.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Enric Benavent, arquebisbe de València:  L'Església naix de la Pasqua (2026, abril 15)
• Missa d'À Punt: Quedeu-vos amb nosaltres.

* * * * *

 Mare de Déu del Miracle de Cocentaina

• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Miracle (2020)

Dia de la Bicicleta

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 d'abril

1. A la província romana d'Àfrica, actual Tunísia, sant Mapàlic, màrtir, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, mogut de pietat cap a la seua família va demanar que es concedira la pau eclesiàstica a sa mare i a la seua germana, que havien abjurat, després de la qual cosa, conduït davant del tribunal, va ser coronat pel martiri. Amb ell van perir molts altres sants màrtirs, que van confessar igualment a Crist, entre ells Bas, en una pedrera; Fortuny, en la presó; Pau, en el mateix tribunal; Fortunata, Victorí, Víctor, Heremi, Crèdula, Hereda, Donat, Ferm, Venust, Fruits, Júlia, Marcial i Aristó, morts per fam a la presó. (250)

2. A Pèrsia, actualment l'Iraq, santa Marta, verge i màrtir, que en temps del rei Sapor II, al següent dia de la mort de son pare, Pusici [o Pusai], va patir el martiri en la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (341)

3. A Antioquia de Pisídia, hui Turquia, sant Jordi, bisbe, que va morir en el desterrament per defendre el culte de les santes imatges. (818)

4. A Frisun, lloc dels Alps de Baviera, a l'actual Alemanya, sant Gerold, eremita, de qui es conta que va portar una vida de penitència a la regió de Vorarlberg. (c. 978)

5. A la platja al costat de Greenwich, a Anglaterra, passió de sant Elfeg, arquebisbe de Canterbury i màrtir, el qual, mentre els danesos passaven a sang i foc el país, es va presentar davant d'ells amb la intenció de salvar al seu ramat i, com que no va poder ser rescatat per diners, el dissabte després de Pasqua va ser colpejat amb ossos d'ovella i finalment degollat. (1012)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IX, papa, que primer va ser bisbe de Tulle durant vint-i-cinc anys, on va defensar enèrgicament la seua comunitat, i una vegada elegit per a la seu romana, va reunir diversos sínodes per a acordar la reforma de la vida del clero i l'extirpació de la simonia. (1054)

7. A l'abadia de Saint-Bertin, a la regió de Thérouanne, a França, mort del beat Bernat, penitent, que per a expiar els pecats de la seua joventut va triar voluntàriament el desterrament, i descalç, només vestit amb un hàbit pobre i menjant amb parquedat, va peregrinar incessantment visitant sants llocs. (1182)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Jaume Duckett, màrtir, el qual, casat i llibreter d'ofici, per vendre llibres catòlics va ser denunciat i tancat durant nou anys en la presó, i després, en temps de la reina Isabel I, va ser finalment penjat a Tyburn, juntament amb qui li havia denunciat, al qual va aconseguir convertir a la fe catòlica abans de ser ajusticiats. (1602).

9. Beata Gaetana Tolomeo, sobrenomenada Nuccia (1936- Catanzaro, Itàlia 1997). Laica, va passar tota la seua vida confinada en el seu llit o en una cadira a causa d'una paràlisi progressiva que la va deixar invàlida. Al llarg de la seua vida va guanyar reputació per la seua pietat i els missatges de l'Evangeli des de la ràdio local, amb l'interés d'aconseguir la conversió dels pecadors.

18 d'abril de 2026, dissabte II de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 6,1-7

Elegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquells dies anava augmentant la quantitat dels creients, i els de llengua grega es queixaven dels de llengua hebrea perquè, en l'assistència diària als pobres, les seues viudes no eren ateses. 

Els Dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixàrem l'anunci de la paraula de Déu i ens posàrem a servir a les taules. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens de bona reputació, plens d'Esperit i d'enteniment, i els encarregarem eixa faena; nosaltres continuarem dedicant-nos a la pregària i al ministeri de la paraula».

La proposta va agradar a tots, i elegiren a Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioqué convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i estos, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt la quantitat dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

O bé:

Al·leluia.

Que la paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials;

estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia

Crist, el creador de totes les coses,

ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 6,16-21

Veren que Jesús s'acostava caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

De vesprada, els deixebles de Jesús baixaren al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra ribera. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac anava encrespant-se. Quan havien remat unes tres o quatre milles, van vore que Jesús s’acostava a la barca caminant per damunt de l’aigua, i es van espantar. Ell els va dir: «Soc jo, no tingueu por». Volien fer-lo pujar a la barca, però immediatament la barca va tocar terra en el lloc a on anaven. 

 

Glossa de l'Evangeli

Sant Tomàs d'Aquino: Comentari sobre S. Joan, in loc.

Aquell vent és figura de les temptacions i de la persecució que patirà l'Església per falta d'amor. Perquè, com diu Sant Agustí, quan es refreda l'amor, augmenten les ones i la nau sotsobra. No obstant això, el vent, la tempestat, les ones i les tenebres no aconseguiran que la nau s'aparte del seu rumb i quede destrossada.

* * * * *

Beat Andreu Hibernon (mem. ll.)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe emèrit de Sant Feliu de Llobregat (1998)

• J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)

3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)

4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)

5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)

7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora; va destacar per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)

8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)

10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)

11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)

12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)

 13. A la ciutat de Gandia (la Safor), beat Andreu Hibernon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que de jove va ser espoliat per uns lladres i després va cultivar admirablement la pobresa. (1602)

14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)

15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

16. Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.

17. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)

18. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)

17 d'abril de 2026, divendres II de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 5,34-42

Els apòstols es retiraren,

contents d'haver sigut dignes

de ser maltractats per causa del nom de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, es va alçar en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, un mestre de la Llei respectat per tot el poble; va manar que feren eixir un moment els apòstols i va dir: 

«Israelites, penseu bé el que voleu fer contra eixos hòmens. Fa uns anys es va alçar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li ajuntaren uns quatre-cents hòmens. Teudes va acabar ajusticiat, els seus seguidors es desbandaren i quedaren reduïts a no res. Més tard, en els dies de l'empadronament, també es va alçar Judes el Galileu i va moure gent darrere d'ell. També Judes va morir i es dispersaren els seus seguidors. I ara jo vos dic: desentengueu-vos d'eixos hòmens i deixeu-los anar; perquè si el seu pla o la seua obra és cosa humana, ja es desfarà; però si ve de Déu, no podreu fer-la caure i vos exposaríeu a lluitar contra Déu».

Li donaren la raó a Gamaliel i cridaren els apòstols; els feren assotar, els prohibiren parlar mai més en nom de Jesús i els soltaren.

Els apòstols es retiraren del sanedrí, contents d'haver sigut dignes de ser maltractats per causa del nom de Jesús.

I cada dia, en el temple i de casa en casa, no paraven d'ensenyar i proclamar la Bona Notícia que Jesús és el Crist.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: cf. 4ab)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. Una cosa he demanat al Senyor:

poder viure en sa casa.

O bé:

Al·leluia.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,1-15

Jesús va repartir els pans a tota la gent.

En repartia tants com en volien 

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra vora del mar de Galilea o de Tiberíades, i el seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 

Jesús va pujar a la muntanya i es va assentar amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús va alçar els ulls i, en vore la multitud que anava arribant, preguntà a Felip: «¿On podem comprar pa a fi que puguen menjar tots?» 

De fet, ho preguntava per a posar-lo a prova, perquè Jesús ja sabia què havia de fer.  

Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per a poder donar només un tros de pa a cada u». 

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Ací hi ha un xiquet que porta cinc pans d'ordi i dos peixets; però, ¿què és açò per a tanta gent?»

Jesús els va manar: «Feu que s'acomoden tots»  En aquell lloc hi havia molta herba, i s'acomodaren tots; només d'hòmens, n'eren uns cinc mil. 

Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre els qui estaven acomodats, tant com en volgueren; igual va fer amb els peixos. 

Quan tots quedaren satisfets, va dir als deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, que no es llancen a perdre». 

Ells els arreplegaren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, ompliren dotze paneres. 

Quan la gent va vore el prodigi que Jesús havia fet, va començar a dir: «Realment este home és el Profeta que havia de vindre al món». 

Jesús, sabent que anaven a emportar-se'l per a fer-lo rei, es va retirar de nou a soles a la muntanya. 

 

* * * * *

Aniversari de la mort de  Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores 

Martirologi Romà

Elogis del 17 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Pere, diaca, i Hermògenes, el seu coadjutor. (c. s. IV)

2. A Pèrsia, hui l'Iraq, passió de sant Simeó bar Sabas, bisbe de Selèucia i Ctesifont, que, per orde del rei dels perses Sapor II, va ser detingut i carregat de cadenes per negar-se a adorar el sol i continuar proclamant a Jesucrist lliurement i valentament. Empresonat juntament amb més de cent cristians, bisbes, preveres i d'altres ordes eclesiàstics, va ser sotmés a tortures, i el Divendres Sant de la Passió del Senyor, davant dels seus ulls i mentre els exhortava, tots els seus companys van ser decapitats, com ell mateix ho va ser en últim lloc. (341)

3. També commemoració de molts màrtirs que, després de la mort de sant Simeó, en tot el territori de Pèrsia, i igualment sota el rei Sapor II, van ser degollats per causa del nom de Crist, entre ells sant Txusdazat [o Guhashtazad, Usthazan o Gothazat], eunuc del palau reial i padrí del mateix rei, que durant el primer ímpetu de la persecució va patir el martiri al palau d'Artaxerxes, germà de Sapor, a la província d'Adiabene, a l'actual Iraq. (341)

4. A Tortona, a la regió de Ligúria, actualment Itàlia, sant Innocenci, bisbe. (s. IV)

5. A Melitene, a l'antiga Armènia, hui Turquia, sant Acaci, bisbe, que va intervindre en el Concili d'Efes contra Nestori per a defendre la fe catòlica, i després va ser deposat injustament de la seua seu. (c. 435)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], ciutat de Burgúndia, ara França, sant Pantagat, bisbe. (540)

7. A l'illa d'Eigg, a les Hèbrides interiors, enfront d'Escòcia, sant Donnan, abat, juntament amb cinquanta-dos monjos, que durant les celebracions pasquals van ser degollats o cremats per uns pirates. (617)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Elies, prevere, ja ancià, Pau i Isidor, monjos jóvens, que per la seua fe cristiana van perir en la persecució duta a terme pels sarraïns. (856)

9. A l'abadia de la Chaise-Dieu, també a França, sant Robert de Turlande, abat, al qual se li van unir alguns germans en este lloc on s'havia retirat per a viure en soledat, i amb la seua predicació i exemple de vida va guanyar moltes ànimes per al Senyor. (1067)

10. A l'abadia de Molesme, a França, sant Robert, abat, qui desitjós d'una vida monàstica més senzilla i estricta, va ser fundador de monestirs i esforçat superior, director d'ermitans i restaurador eximi de la disciplina monàstica, i instaurador del monestir de Cister, que va regir com a primer abat. Finalment, va ser cridat de nou com a abat a Molesme, on va descansar allí en pau. (1111)

11. A Perusa, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume de Cerqueto, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va oferir un seré exemple en assumir amb alegria la malaltia que l'afligia. (1367)

12. A Pisa, a la regió de Toscana, beata Clara Gambacorti, que, en perdre encara molt jove al seu espòs, aconsellada per santa Caterina de Siena va fundar el monestir de sant Doménec sota una regla austera, va dirigir amb prudència i caritat les germanes, i es va distingir per haver perdonat l'assassí de son pare i dels seus germans. (1419)

13. A Madrid, a Espanya, beata Maria Anna de Jesús Navarro de Guevara, verge, la qual, després de superar l'oposició de son pare, va rebre l'hàbit de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé i es va dedicar a la vida d'oració, penitència i ajuda a pobres i afligits. (1624)

14. A Londres, a Anglaterra, beat Enric Heath, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que sota el rei Carles I, per la sola raó del seu sacerdoci, va ser entregat al botxí a Tyburn. (1643)

15. A Sault, lloc de la província de Quebec, al Canadà, santa Caterina Tekawitha, verge, que, nascuda entre els indígenes del lloc, va patir moltes amenaces i vexacions per haver acceptat, en el dia de Pasqua, rebre el baptisme i oferir a Déu la seua virginitat, que conservava ja abans de convertir-se. (1680) Canonitzada en 2012

16. Beat Llucià Botovasoa (1908- Vohipeno, Madagascar 1947). Laic i pare de família, mestre, membre del Tercer Orde de Sant Francesc; assassinat per romandre fidel a l'Església.