2 de març de 2026, dilluns II de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: perdonar com Déu perdona per a ser perdonats

Lectura primera Dn 9,4b-10

Hem pecat, hem obrat amb maldat

Lectura de la profecia de Daniel

Senyor, Déu gran i temible, que sou fidel a l'aliança i benèvol amb els qui vos amen i guarden els vostres manaments; hem pecat, hem obrat amb maldat i sense pietat, ens hem rebel·lat, ens hem apartat dels vostres manaments i de les vostres decisions.

No hem escoltat els vostres servents, els profetes, que parlaven en nom vostre als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares i a tota la gent del país. 

Vós heu sigut bo, Senyor, però a nosaltres només ens queda la vergonya que passen hui els hòmens de Judà, els habitants de Jerusalem i tots els israelites, els de prop i els de lluny, escampats per tots els països on els dispersàreu en pena de les seues infidelitats.

A nosaltres, Senyor, als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares, només ens queda la vergonya que passem per haver pecat contra vós. En canvi, vós, Senyor, Déu nostre, sou misericordiós i perdoneu la nostra rebel·lia, ja que no hem escoltat la vostra veu, Senyor, Déu nostre, que ens deia que seguírem la llei que ens donàveu per mitjà dels vostres servents, els profetes.

Salm responsorial 78,8.9.11 i 13 (R.: 102,10a)

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem desemparats del tot.

R. Senyor, no ens castigueu els pecats, com mereixeríem.

Ajudeu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom,

salveu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Que arribe davant de vós el clam dels captius,

que el vostre braç poderós salve els condemnats a mort. R. 

 

I nosaltres, poble vostre, ovelles que pastureu,

vos donarem gràcies per sempre;

vos cantarem lloances en cada generació. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 6,36-38

Perdoneu, i vos perdonaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Sigau misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no vos jutjaran; no condemneu, i no vos condemnaran; perdoneu, i vos perdonaran. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull. 

Tal com mesureu sereu mesurats».

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Wesley, fundador del metodisme (Londres, 1791)

Paraula del dia: març (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de març

1. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Troadi, màrtir durant la persecució sota l'emperador Deci, i el combat del qual ha testificat sant Gregori Taumaturg. (c. 250)

2. A Lichfield, a Anglaterra, sant Ceada, bisbe, que va exercir en moments difícils el seu càrrec episcopal a les províncies de Mèrcia, Lindisfarne i del centre d'Anglaterra, exercint este ministeri amb gran perfecció de vida, segons els exemples dels antics pares. (672)

3. A Agira, a l'illa de Sicília, a Itàlia, sant Lluc Casale de Nicòsia, monjo, cèlebre per la seua humilitat i altres virtuts. (s. IX)

4. A Praga, ciutat de Bohèmia, actualment Txèquia, santa Ainés, abadessa, filla del rei Ottokar, que després d'haver renunciat a núpcies reials i desitjosa de casar-se amb Jesucrist, va abraçar la Regla de santa Clara al monestir edificat per ella mateixa, on va voler observar la pobresa conforme a la Regla. (c. 1282)

Especialment el calendari franciscà celebra hui la memòria d’esta filla del rei Otokkar I de Bohèmia. Ainés havia nascut cap al 1202, i de ben joveneta estava destinada a un matrimoni de conveniència amb el fill de l’emperador Frederic II, fins que va descobrir l’esperit franciscà gràcies a Clara d’Assís, amb qui va mantenir correspondència.

Llavors, amb els seus recursos, va obrir a Praga, amb altres companyes un hospital per als pobres i un convent de clarisses, on va entrar l’any 1234 i del qual va acabar sent abadessa. Te­nia personalment cura dels pobres i els malalts, i alhora dedicava hores a la pregària i el silenci. En estos moments de recolliment, Ainés va experimentar diversos fenòmens místics. Va morir el dia 2 de març de 1282. Canonitzada per Joan Pau II en 1989. [font]

5. A Bruges, població de Flandes, hui Bèlgica, beat Carles el Bo, màrtir, que sent príncep de Dinamarca i després comte de Flandes, es va mostrar paladí de la justícia i defensor dels pobres, fins que va ser assassinat per uns soldats als quals insistia a una pau que ells rebutjaven. (1127)

6. A Sevilla, a Espanya, santa Àngela de la Creu Guerrero González, verge, fundadora de l'Institut de les Germanes de la Companyia de la Creu, que no es va reservar dret cap per a si, sinó que ho va deixar tot per als pobres, als qui acostumava a dir els seus "senyors", i els servia de veritat. (1932)

7. Beat Engelmar (Hubert) Unzeitig (1911- Dachau, Alemanya 1945). Alemany, sacerdot profés de la Congregació dels Missioners de Mariannhill, conegut com "l'àngel de Dachau", va ser assassinat per odi a la fe.

1 de març de 2026, diumenge II de Quaresma

DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle A

Hui és el Dia del Seminari a l'arxidiòcesi de València

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deixa les teues xarxes i segueix-me (2026, febrer 25)
• Pregària dels fidels.

Lectura primera Gn 12,1-4a

Vocació d'Abraham, pare del poble de Déu

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram: «Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap a la terra que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, i seràs font de benedicció. Beneiré els qui et beneïxquen; però, als qui et maleïxquen, els maleiré. En tu seran beneïdes totes les famílies de la terra».

Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit.

Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 22)

La paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxil i i escut.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona 2Tm 1,8b-10

Déu ens crida i ens il·lumina

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut,

Suporta, amb la fortalesa que Déu ens dona, tots els treballs que hages de patir per l’Evangeli. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no per les nostres obres, sinó per la seua pròpia voluntat, segons la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha sigut revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destruït la mort i, per mitjà de l’Evangeli, ha fet resplandir la llum de la vida i de la immortalitat.

Vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:

Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.

Evangeli Mt 17,1-9

La seua cara resplandia com el sol

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús es va endur a Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i els va portar a una muntanya alta i apartada. Es va transfigurar davant d’ells: la seua cara resplandia com el sol i els seus vestits eren blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisés i Elies, que conversaven amb ell.

Pere digué a Jesús: «¡Senyor, que bé que estem ací! Si voleu, faré tres tendes, una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí l’ombra d’un núvol lluminós, i des del núvol una veu va dir: «Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, espantats, es prosternaren. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Alceu-vos, no tingueu por». Quan alçaren els ulls, no veren ningú més que a Jesús, a soles.

Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va manar «No digueu a ningú res de la visió fins que el Fill de l’home haja ressuscitat d’entre els morts». 

 

A. Este Jesús que coneix les nostres temptacions se'ns presenta hui resplandent, per a il·luminar-nos amb la seua veritat. Només des de l'experiència del silenci i de l'oració podrem arribar a un verdader coneiximent de Jesús, guiats per la gràcia que se'ns atorga en la vida espiritual, i que es manifesta en la vida sacramental i de pregària de la seua Església. Contemplem amb mirada neta el rostre transfigurat de Crist, rostre diví de Fill de Déu, i alhora, rostre malalt en la creu que es prolonga com a germà en el nostre patiment i en el dels nostres germans. Rostre transfigurat per la llum de la resurrecció, el qual mirem amb esperança.

B. Per la creu a la llum. Este va ser el missatge que Jesús va donar als seus deixebles en la transfiguració, després d'haver-los anunciat la seua passió i mort en la creu. I el Pare el revela com el seu Fill predilecte a qui hem d'escoltar. Així, alimentats amb la seua Paraula, contemplarem gojosos la glòria del seu rostre (cf. co). La primera i segona lectura, per altra part, ens parlen de la crida que Déu ens fa a una vida santa, cosa que suposa deixar el que calga amb la condició de seguir eixa crida. Abraham, el nostre pare en la fe, se'ns proposa com a model, perquè va eixir de la seua terra fiant-se totalment de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt (2026): Tres cabanes (Oratori de la Plebania, Montblanc)
• Missa d'À Punt (2023): Pregària de la Transfiguració (Fr. Alois de Taizé).

* * * * *

Aniversari de la mort d'Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià (Cremona, 1820).

Paraula del dia: març (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de març

1. A la basílica de Sant Pau de Roma, a la via Ostiense, sant Fèlix [o Feliu] III, papa, que va ser avantpassat del papa sant Gregori el Gran. (492)

2. A Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Albí, bisbe, que va censurar amb vehemència els costums altius dels poderosos i, per a renovar l'Església, va promoure amb tenacitat el III Concili d'Orleans. (c. 550)

3. A Saint David, a Càmbria, actualment Gal·les, al Regne Unit, sant David, bisbe, que, imitant els exemples i virtuts dels Pares orientals, va fundar un monestir, del qual van procedir molts monjos que van evangelitzar Càmbria, Irlanda, Cornualla i Armòrica. (c. 601)

4. Prop de Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, a França, sant Siviard, abat d'Anille. (c. 680)

5. A Kaiserswerth, a Saxònia, actual Alemanya, sant Suitbert, bisbe, que primer va ser monjo a Northúmbria, sent company de sant Willibrord i, després, ordenat bisbe per sant Wifrid, va predicar l'Evangeli als bataus, frisons i altres pobles de Germània. Va morir piadosament, ja ancià, al monestir que havia fundat. (713)

6. A Euskadi, sant Lleó de Carentan, bisbe i màrtir. (s. IX)

7. Al monestir d'Avena, en les espessors de la muntanya de Mercuri, a la regió italiana de Calàbria, sant Lleó Lucca, abat de Monte Mula, que, ajustant-se a les institucions dels monjos orientals, va destacar en la vida eremítica i cenobítica. (c. 900)

8. A Celanova, a la regió de Galícia, a Espanya, sant Rossend, que primer va ser bisbe de Dumio, treballant a promoure o instaurar la vida monàstica en esta regió, i després, quan va renunciar a la funció episcopal, va prendre l'hàbit monacal al monestir de Celanova, que va arribar a presidir com a abat. (977)

9. A Taggia, al territori de Ligúria, commemoració del beat Cristòfor de Milà, prevere de l'Orde de Predicadors, entregat al culte de Déu i a la doctrina sagrada. (1484)

10. Al monestir de Bassano, a la regió de Venècia, també a Itàlia, beata Joana Maria Bonomo, abadessa de l'Orde de Sant Benet, que, dotada de místics carismes, va experimentar en el cos i en l'ànima els dolors de la Passió del Senyor. (1670)

11. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, santa Ainés Tsao Kueiying, màrtir, qui casada amb un marit violent, després de la mort d'este es va entregar, per encàrrec del bisbe a l'ensenyament de la doctrina cristiana, la qual cosa la va portar a ser reclosa en una presó i patir turments cruelíssims, després de la qual cosa, confiant sempre en el Senyor, va passar als festins eterns. (1856)

28 de febrer de 2026, dissabte I de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA I DE QUARESMA

La Quaresma: correspondre a l'elecció

Lectura primera Dt 26,16-19

Que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés es va adreçar al poble i li va dir: 

«Hui el Senyor, el teu Déu, et mana que complixques estos preceptes i estes decisions, que els observes i els poses en pràctica amb tot el cor i amb tota l'ànima. 

Hui has sentit que el Senyor es compromet a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus preceptes, els seus manaments i les seues decisions, i escoltaràs la seua veu. 

Hui el Senyor ha fet que tu et comprometes a ser el seu poble, la seua possessió personal, tal com t'havia promés, i tu guardaràs els seus manaments. 

Ell et vol fer superior en glòria, renom i honra a tots els pobles que ell ha creat. Ell vol que sigues un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, tal com t'havia promés».

Salm responsorial 118,1-2.4-5.7-8 (R.: cf. 1)

Feliços els de conducta impecable,

que caminen en la llei del Senyor.

Feliços els qui, atents a les seues paraules,

busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes

per a que siguen observats fidelment.

Que els meus camins no es desvien

de guardar les vostres normes. R.

Vos alabaré amb sinceritat de cor,

quan aprenga els vostres justs manaments.

Vullc guardar les vostres normes;

no m'abandoneu en cap moment. R.

Vers abans de l'evangeli 2C 6,2b

Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Evangeli Mt 5,43-48

Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir al deixebles: 

«Ja sabeu que es va dir: “Amaràs el que tens prop i odiaràs l’enemic”. Però jo vos dic: Ameu els enemics i pregueu per aquells que vos perseguixen: així sereu fills del vostre Pare que està en el cel, que fa eixir el sol damunt de roïns i bons, i fa ploure damunt de justs i injusts. 

Perquè, si ameu només els qui vos amen, ¿quin mèrit teniu? Els publicans, ¿no fan també igual? I si només saludeu els germans, ¿què feu d’extraordinari? Els pagans, ¿no fan també igual? Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte».

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Quan nosaltres escoltem açò, ens sembla que el Senyor demana l'impossible. I a més, ¿per què amar els enemics? Si no es reacciona als prepotents, qualsevol abús té via lliure, i això no és just. Però ¿és realment així? ¿Realment el Senyor ens demana coses impossibles, fins i tot injustes? És així? (…) ¿és possible que una persona arribe a amar els seus enemics? Si depenguera només de nosaltres, seria impossible. Però recordem que, quan el Senyor demana alguna cosa, vol donar-la. El Senyor mai no ens demana res que Ell no ens haja donat abans. Quan em diu que ame els enemics, vol donar-me la capacitat de fer-ho. (…) La força d'amar, que no és una cosa, sinó que és l'Esperit Sant. La força d'amar és l'Esperit Sant, i amb l'Esperit de Jesús podem respondre al mal amb el bé, podem amar el qui ens fa mal. Açò fan els cristians. ¡Que trist és quan persones i pobles orgullosos de ser cristians veuen els altres com a enemics i pensen a fer guerra! És molt trist. (Àngelus, 20 de febrer de 2022)

* * * * *

Venerable Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o Pares Maristes

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de febrer

1. Commemoració dels sants preveres, diaques i molts altres, que a Alexandria d'Egipte, en temps de l'emperador Galié, en declarar-se una gravíssima epidèmia, es van entregar al servici dels malalts fins a morir ells mateixos, motiu pel qual la pietat dels creients els va considerar com a màrtirs. (262)

Sant Romà, abat

2. En les muntanyes del Jura, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sepultura de l'abat sant Romà, que, seguint els exemples dels antics monjos, primer va abraçar la vida eremítica i va arribar després a ser pare de nombrosos monjos. (463)

Originari de la Gàl·lia, després d’entrar de monjo a l’abadia d’Ainay (Lió), a 35 anys es retirà a la vida eremítica al Mont Jura (Alps francesos, on ara hi ha una gran estació d’esquí). El silenci i la contemplació d’aquelles muntanyes van atraure companys amb els quals fundà l’abadia de Condat. I com que ja no hi cabien fundà la de Lauconne. Instaurà una autoritat compartida amb el seu germà Lupicí, també monjo, que si bé també arribà a la santedat, feia més difícil que d’altres monjos hi arribaren pel seu excessiu rigor.

Aleshores, Romà havia d’intervenir per a endolcir les penitències i tot tornava a la normalitat. El rigor, Romà, l’exercia amb els prínceps i nobles que s’excedien amb la seua autoritat envers els seus súbdits. Després dels companys vingueren les companyes, per a les quals fundarà, amb la seua germana, el monestir femení de La Baume.

► “Per Sant Romà, la neu al pla”.

3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)

8. A París, a França, beat Daniel Brottier, prevere de la Congregació de l'Esperit Sant, que es va dedicar plenament a treballar en favor dels òrfens. (1936)

9. Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a Cracòvia, a Polònia, beat Timoteu Trojanowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, per confessar la fe cristiana va consumar el seu martiri infringit pels suplicis. (1942)