30 d'octubre de 2026, divendres XXX

DIVENDRES DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Fl 1,1-11

Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball,
acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist

Comença la carta de sant Pau als cristians de Filips

Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tot el poble sant en Jesucrist que viu a Filips, amb els ancians i diaques. Vos desitge la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.
Done gràcies al meu Déu quan vos recorde en totes les meues pregàries. Sempre que pregue per vosaltres, la meua oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l'Evangeli des del primer dia fins hui. Estic segur d'una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist. És natural que jo pense així de tots vosaltres: jo vos porte sempre al cor. Ara que estic pres i em presente als tribunals per a defendre l'Evangeli i afirmar-lo, tots vosaltres compartiu amb mi este favor de Déu. Déu és testimoni de com vos enyore, a tots vosaltres, per l'amor entranyable que vos té Jesucrist.
I el que jo demane en la pregària és que el vostre amor s'enriquisca més i més, fins a desbordar-se, ple de coneiximent i de finor d'esperit, a fi que sapieu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d'aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

Salm responsorial 110,1-2.3-4.5-6 (R.: 2a)

De tot cor alabe el Senyor,
amb els justos davant del poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

R. Les obres del Senyor són grans.

La seua gesta és gloriosa i esplèndida,
la seua bondat durarà sempre.
Ha fet prodigis memorables:
el Senyor és compassiu i benigne. R.

Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà aliment als qui el veneren.
Demostrà al seu poble la força del seu braç,
repartint-los la terra dels natius. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,
diu el Senyor;
també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 14,1-6

Si a u de vosaltres li cau el bou o el fill en un pou, 
¿no el trau de seguida, encara que siga dissabte?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus, i l'estaven observant. Jesús, que tenia davant d'ell un home amb hidropesia, preguntà als mestres de la Llei i als fariseus: «¿És lícit o no curar en dissabte?» Ells van callar. Jesús va agarrar l'home, el va curar i el va fer eixir. I a ells els digué: «Si a u de vosaltres li cau el bou o el fill en un pou, ¿no el trau de seguida, encara que siga dissabte?» I no sabien què contestar-li. 
 
En entrar en aquella casa, Jesús és mirat amb recel i prejuí. Els mestres de la Llei i els fariseus busquen caçar-lo en alguna transgressió de la Llei. No obstant això, Jesús no ha vingut a abolir la Llei, sinó a donar-li plenitud. Amb la seua manera d'actuar, Jesús mostra que la Llei ha sigut entregada per a la salvació de l'home i que sense ell, l'home queda atrapat en interpretacions legalistes que l'aparten de Déu. El laxisme i l'escrúpol són contraris a la plenitud de la Llei: l'amor autèntic i total a Déu i als altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Aniversari del naiximent del valencià Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca (Ontinyent 1931)


Martirologi Romà


Sant Serapió
1. A Siracusa, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Marcià, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. II)

2. Commemoració de sant Serapió, bisbe d'Antioquia, cèlebre per la seua erudició i doctrina, que va deixar gran fama de santedat. (c. 211)

3. A Alexandria d'Egipte, santa Eutròpia, màrtir, que per negar-se a rebutjar a Crist va ser torturada cruelment fins a la mort. (c. s. III)

4. A Tànger, ciutat de Mauritània, actual Marroc, passió de sant Marcel, centurió, que el dia de l'aniversari de l'emperador, mentre els altres oferien sacrificis es va llevar les insígnies de la seua funció i les va llançar al peu dels estendards, afirmant que per a ser cristià no podia continuar mantenint el jurament militar, perquè havia d'obeir solament a Crist, i així va consumar el seu martiri en ser immediatament decapitat. (298)

5. A Lleó, a Espanya, sants Claudi, Luperc i Victori, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van patir la mort per Crist. (c. 303/304)

6. A Cumes, lloc de la Campània, regió actualment d'Itàlia, sant Màxim, màrtir. (c. 303)

7. A Càpua, també a la Campània, sant Germà, bisbe, del qual parla el papa sant Gregori el Gran en els seus escrits. (c. 540)

Bisbe de Càpua. Enviat pel papa Hormisdes a Constantinoble com a nunci, per a posar fi, juntament amb l'emperador Justinià, a un llarg cisma, va tenir un èxit complet en les seues gestions.

8. A Potenza, a l'antiga regió de Lucània, de nou a la Itàlia actual, sant Gerard, bisbe. (1122)

9. A Cividale del Friuli, al territori de Venècia, de nou a la Itàlia actual, beata Benvinguda Boiani, verge, germana de Penitència de Sant Doménec, que va passar tota la seua vida entregada a l'oració i a l'austeritat. (1292)

10. A Winchester, a Anglaterra, beat Joan Slade, màrtir, que per negar la competència de la reina Isabel I en les qüestions espirituals va ser penjat i esquarterat. (1583)

11. A Limerick, població d'Irlanda, mort del beat Terenci Albert O'Brien, bisbe i màrtir, de l'Orde de Predicadors, que, nomenat per a la seu d'Emly, va treballar amb determinació en favor dels afectats per la pesta, però sota el règim d'Oliver Cromwell, que odiava la fe catòlica, va ser detingut pels soldats i conduït al patíbul. (1651)

12. A Acri, localitat de Calàbria, beat Àngel, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va viatjar per tot el regne de Nàpols predicant la Paraula de Déu en un estil adaptat a la gent senzilla. (1739)

13. A Angers, a França, beat Joan Miquel Langevin, prevere i màrtir, que, decapitat per raó del seu sacerdoci, va ser el primer d'una llarga llista de més de cent hòmens i dones que durant la Revolució Francesa van romandre unànimes i constants en la confessió de la fe cristiana. (1794)

14. A la localitat de Dolinka, prop de Kharagandí, al Kazakhstan, beat Aleix Zaryc'kyj, prevere i màrtir, que en un règim contrari a Déu va ser deportat a un camp de concentració, i en el combat per la fe va aconseguir la vida eterna. (1963)

29 d'octubre de 2026, dijous XXX

DIJOUS DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Ef 6,10-20

Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona.
Així vos mantindreu ferms

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder. Revestiu-vos amb l'armadura que Déu vos dona per a poder fer front a les tàctiques del diable. Perquè no ens toca lluitar amb enemics de carn i ossos, sinó amb les forces espirituals del mal que omplin l'espai, amb les autoritats i els poders que governen el món de les tenebres. Poseu-vos l'armadura que Déu vos dona i així, els dies pitjors, sereu capaços de resistir i de mantindre-vos ferms fins a la victòria total.
Estigueu a punt, per tant. Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb l'escut de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per a anunciar la Bona Nova de la pau. En tot moment tingueu per escut la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne. Cobriu-vos el cap amb el casc de la salvació i preneu l'espasa de l'Esperit, que és la paraula de Déu.
Pregueu en tota ocasió. Que l'Esperit guie la vostra oració i les vostres súpliques; en les vetles dediqueu-vos a intercedir amb constància per tot el poble sant i per mi, a fi que Déu em pose en els llavis paraules valentes i clares per a fer conéixer el misteri de l'Evangeli. Des de la presó, on estic encadenat, en soc l'ambaixador: pregueu per a que en parle amb valentia, tal com és la meua obligació.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca
que entrena els meus braços per a la lluita
i les meues mans per al combat.

R. Beneït siga el Senyor, la meua roca.

És el meu aliat i la meua força;
el baluard que em salva,
l'escut que m'empara.
Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
vós doneu als reis la victòria,
i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia Cf. Lc 19,38;2,14

Beneït siga el rei, que ve en nom del Senyor.
Pau al cel i glòria allà dalt.

Evangeli Lc 13,31-35

Un profeta no pot morir fora de Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns fariseus s'acostaren a Jesús a dir-li: «Aneu-vos-en d'ací, que Herodes vol matar-vos». Jesús els respongué: «Aneu a dir a eixe rabosot: "Hui i demà expulse dimonis i cure malalts, i acabaré al tercer dia". Però he d'anar fent el meu camí hui, demà i despús-demà, perquè un profeta no pot morir fora de Jerusalem. ¡Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que t’envien! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills, com la lloca reunix els seus pollets davall de les ales, i no ho heu volgut. Per això el vostre temple quedarà abandonat. I ara vos dic que no em tornareu a vore fins al dia en què aclamareu: "Beneït el qui ve en nom del Senyor"». 
 
Jesús ha vingut a complir la voluntat del Pare. Davant l'amenaça d'Herodes i el molt probable desig d'aquells fariseus de fer-lo fugir, el Senyor es manté fidel. La seua resposta apunta a la seua obra central, la seua mort i resurrecció, i a la seua motivació última, reunir tots els fills per sempre, com ja intentaren els profetes anteriors. Amb tot, a diferència d'estos, l'anunci de l'abandó d'Israel és signe del caràcter definitiu de la seua obra i una crida a la conversió davant de tota duresa de cor. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
* * * * *

Festa del Sant Calze a la Seu de València


El dijous 29 d'octubre, a les 19 hores, se celebrarà missa en l'altar major de la Catedral presidida per l'arquebisbe. Per a esta celebració eixirà la relíquia del Sant Calze i tindrà lloc l'entrega de les seues rèpliques a les parròquies assignades. D'esta manera, es clausurarà oficialment el III Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze d'Esperanza. Organitza el Capítol i la Confraria del Sant Calze.

Martirologi Romà


1. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Felicià, màrtir. (c. s. III)

2. Commemoració de sant Narcís, bisbe de Jerusalem, mereixedor d'alabances per la seua santedat, paciència i fe. Sobre quan havia de celebrar-se la Pasqua cristiana, va manifestar estar d'acord amb el papa sant Víctor, i que no hi havia un altre dia que el diumenge per a celebrar el misteri de la Resurrecció de Jesucrist. Va descansar en el Senyor a cent setze anys. (c. 222)

3. A Vercelli, lloc de la regió italiana de Ligúria, sant Honorat, bisbe, el qual, deixeble de sant Eusebi en el monestir i company seu també en la presó, va succeir el seu mestre en la seu, per a continuar ensenyant la doctrina verdadera, i a l'hora de la mort va meréixer donar el viàtic al bisbe sant Ambrosi. (s. IV/ V)

4. A Sidó, a Fenícia, hui el Líban, sant Zenobi, prevere, que durant la duríssima persecució sota l'emperador Dioclecià va animar uns altres al martiri, i finalment també ell va ser coronat amb la mort. (s. IV)

5. A Edessa, d'Osroene, a Mesopotàmia, actual Turquia, sant Abraham, anacoreta, la vida del qual va ser escrita per sant Efrem, diaca. (366)

6. Al territori de Vienne, a la Gàl·lia, hui França, sant Teodari, abat, el qual, deixeble de sant Cesari d'Arle, va establir unes cel·les per a monjos i va ser designat pel bisbe com a intercessor davant de Déu i prevere penitenciari per a tots els habitants de la ciutat. (c. 575)

7. A Galway, lloc d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Colmà, bisbe. (632)

8. A Moustier-en-Fagne, prop de Cambrai, a Nèustria, França actualment, sant Dodó, abat, que, presidint el monestir de Wallers, va preferir retirar-se a la vida eremítica. (s. VIII)

9. A Secondigliano, prop de Nàpols, a la regió italiana de Campània, beat Caietà Errico, prevere, que va fomentar els retirs espirituals i la devoció a l'Eucaristia, per a guanyar ànimes per a Crist, i va fundar també la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. (1860)

10. Beata Clara Badano (1971- Torí 1990). Laica, també coneguda com Clara Llum o Clara Llum Badano, formà parte del moviment dels focolars, va morir a només 18 anys d'un osteosarcoma. 

11. Beat Rosari Àngel Livatino (1952- Agrigent 1990). Laic, jove magistrat, jutge auxiliar en el tribunal d'Agrigent, Sicília, màrtir, assassinat per uns sicaris per orde de la “Stidda”, grup criminal mafiós. 

Sant Narcís de Girona, bisbe i màrtir, festa a la diòcesi de Girona

28 d'octubre de 2026, dimecres: Sants Simó i Judes

Festa de sant Simó el Zelota i sant Judes Tadeu, apòstols

Hui és la festa dels sants Simó i Judes Tadeu, el qual, en l'última Cena, va preguntar al Senyor sobre l'elecció dels dotze com a deixebles, i el Senyor li va respondre: «Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell». A penes tenim referències d'ells ni de la seua missió apostòlica. La tradició atribuïx a l'apòstol sant Judes una carta recollida en el cànon del Nou Testament.

Oració col·lecta

Oh Déu, vós ens heu portat al coneiximent del vostre nom
per mitjà dels apòstols sant Simó i sant Judes; 
feu, per la seua intercessió, que l’Església progresse contínuament 
amb la conversió de nous pobles a la fe.

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Damunt d'ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit. 
 
Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,
el firmament pregona l'obra de les seues mans.
El dia li passa l'anuncia al dia,
la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senta la veu,
la seua crida s'escampa a tota la terra,
la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Lc 6,12-19

En va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit fent oració a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs; Jaume, fill d'Alfeu; Simó, dit el zelota; Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. 
Després Jesús amb els deixebles va baixar i va parar en una plana. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties. També curava els qui eren importunats per esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que els curava a tots. 
 
En l'evangeli de Lluc, Jesús apareix retratat en diverses ocasions orant abans de grans decisions i moments de la seua vida. Així va ser en l'elecció dels apòstols. Este passatge ens mostra que van ser testimonis privilegiats de les paraules i obres del Salvador, com curacions i exorcismes. Ells seran enviats (apòstols) a anunciar esta Bona Notícia de la qual han sigut testimonis. També hui a nosaltres, com a ells, el Senyor ens mana donar testimoni. I, per això, cal tindre una vida profunda amb ell (oració) i coratge per a anunciar-lo (predicació). [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Oració a sant Simó i a sant Judes

Apòstols insignes i molt gloriosos
Simó i sent Judes, amics de Déu grans,
qui alt en lo cel estan abundosos
de gràcies tantes i béns preciosos,
los quals són eterns i molt subirans,
i puix que los dos regnau tan insignes,
ab Déu eternals perquè fóreu fels,
deman-vos mercé als dos tan benignes,
pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
d’atényer la glòria del regne dels cels;
i a més suplicau ço, que en esta vall trista
dels béns de la gràcia ens tape i ens vista.
Amen.
(Font: Apostols insignes y molt gloriosos, del Cançoner sagrat de vides de sants)

Aniversari del naiximent d'Erasme de Rotterdam (1466)

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Borja (Gandia, 1510)

Aniversari del començament del pontificat de Sant Joan XXIII (1958)

Aniversari del naiximent de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Londres, 1903).

Martirologi Romà


2. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Ferruci, màrtir, de qui es conta que, havent abandonat el servici militar per a servir a Crist millor i més lliurement, va acabar la seua vida en el martiri. (c. 300)

3. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina, actual Itàlia, sant Fidel, màrtir. (c. s. IV)

4. A Àvila, ciutat d'Hispània, passió dels sants Vicent, Sabina i Cristeta, màrtirs, que, fugint de Talavera, van ser assassinats cruelment. (c. 305)

5. A Thiers, a Aquitània, actual França, sant Genís, que va passar d'este món al cel pel martiri, portant encara la vesta blanca del baptisme. (c. s. IV)

6. A Amiens, lloc de Nèustria, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Salvi, bisbe, dedicat a les ciències divines des de la seua joventut i adornat per la integritat de costums. (c. 625)

7. A Meaux, de nou en Nèustria, sant Faró, bisbe, a qui, sent familiar del rei, va convidar la seua germana santa Fara a dedicar-se al servici de Déu. Va convéncer la seua esposa perquè rebera el vel de religiosa, a fi de poder formar ell part del clero, dins del qual, cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, erigint parròquies i monestirs. (c. 670)

8. A Annecy, a la regió de Savoia, igualment a França, commemoració de sant Germà, abat, el qual, insigne pel seu amor a la soledat, va fundar i va dirigir el cenobi de Talloires. (s. XI)

9. A la província de Fujian, a la Xina, sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober Figuera i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van confirmar la seua fe en el martiri. (1748)

10. Al territori de Cho-Ra, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Đạt, prevere i màrtir, decapitat per la seua fe en Crist. (1798)

Sant Roderic Aguilar
11. A la localitat d'Ejutla, a Mèxic, sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir, que durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats, i va aconseguir així gloriosament el martiri que desitjava. (1927)

12. A Alzira, beat valencià Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família. (1936) (memòria a Alzira)

13. A Gilet, beat Josep Ramon Ruiz Bruixola, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Sant Nicolau de València i a Foios).

entrada destacada

30 d'octubre de 2026, divendres XXX

DIVENDRES DE LA SETMANA XXX / II Lectura primera Fl 1,1-11 Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins ...

entrades populars