Para el cristiano, como para una madre, el criterio del amor no viene determinado por circunstancias externas, sino por la dignidad de toda persona y por sus necesidades. Cuando miramos atrás y contemplamos cómo la historia de la devoción a la Mare de Déu ha sido una fuente que ha inspirado en tantos cristianos y cristianas esta caridad auténtica, que no distingue entre buenos y malos, entre próximos y extraños, entre los de aquí y los de fuera, entre los que piensan de un modo y los que piensan de otro modo, no podemos más que dar gracias a Dios. La prioridad de quien desea que su caridad no sea fingida es la vulnerabilidad de quien necesita ayuda. Cuando la caridad no se vive así, cuando no la vivimos con alegría y con el cariño de quien ama más a los demás que a sí mismo, no se vive cristianamente. Que la autenticidad de nuestra devoción a la Mare de Déu se manifieste en una caridad no fingida.
(Enric Benavent, arquebisbe de València: Homília de la Missa d'Infants, 10 de maig de 2026)
DISSABTE DE LA SETMANA VI DE PASQUA
Apol·ló demostrava amb l'Escriptura en la mà
que Jesús és el MessiesLectura dels Fets dels ApòstolsPau, després d'haver passat un temps a Antioquia, se n'anà a recórrer successivament la regió de Galàcia i de Frígia per a enfortir tots els creients.
Apol·ló, un jueu natural d'Alexandria, que parlava molt bé i coneixia molt les Escriptures, va arribar a Efes. L'havien iniciat en el camí del Senyor, i parlava fervorosament sobre Jesús i s'explicava amb tota exactitud, encara que l'únic baptisme que coneixia era el de Joan.
Apol·ló començà a parlar sense por en la sinagoga. Priscil·la i Aquila, que el van sentir, se l'endugueren a part per a exposar-li millor el camí de Déu. I, com que ell pensava anar-se'n a Acaia, els germans l'animaren a fer-ho, i escriviren als creients d'allí que l'acolliren. I realment, en arribar a Acaia, va fer molt de bé als creients amb la gràcia que Déu li havia donat, perquè públicament refutava els jueus amb energia, i demostrava amb l'Escriptura en la mà que Jesús és el Messies.
Aplaudiu, pobles de tot el món,aclameu a Déu amb crits de festa.El Senyor, l'Altíssim, és temible,el gran rei de tota la terra.R. Déu és rei de tot el món.O bé:
Al·leluia Jo 16,28Al·leluia.Déu és rei de tot el món:canteu-li amb estil.Déu regna sobre les nacions,s'assenta en el tron sagrat. R.Els prínceps dels pobles s'han unital poble del Déu d'Abraham,perquè són de Déu els escuts de la terra,i ell és altament excels. R.
Vaig eixir del Pare i he vingut al món;ara deixe el món i me'n torne al Pare.
El Pare ja vos ama, perquè vosaltres m'heu estimat i heu cregut Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Vos dic amb tota veritat: tot allò que li demanareu al Pare en nom meu, vos ho concedirà. Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu, i obtindreu, i la vostra alegria serà completa.
Fins ara vos parlava en comparances, però d'ara en avant ja no vos parlaré en comparances, sinó que vos parlaré clarament del Pare. Aquell dia demanareu en el meu nom, i no vos dic que pregaré al Pare per vosaltres: el Pare ja vos ama, perquè vosaltres m'heu estimat i heu cregut que jo he eixit de Déu. He eixit del Pare i he vingut al món; ara deixe el món i me'n torne al Pare».
* * * * *
Dia Internacional de la Convivència en Pau
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de maig
1. A Uzala, hui El Alia, a Tunísia, commemoració dels sants Fèlix i Gennadi, màrtirs. (s. inc.)
2. A Osimo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, sants Florenci i Dioclecià, màrtirs. (s. inc.)
3. A Pèrsia, hui l'Iraq, sants Abdas i Abiés, bisbes i màrtirs, que van ser immolats en temps del rei Sapor II, juntament amb trenta-huit companys. (375-376)
4. Al lloc de Bouhy, al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, ara França, sant Pelegrí, màrtir, venerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)
5. Commemoració de sant Possidi, bisbe de Calama, a Numídia, hui Guelma, a l'actual Algèria, deixeble i amic fidel de sant Agustí, qui el va assistir en la seua mort i va escriure sobre ell una admirable biografia. (c. 437)
6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Fídol, prevere, del qual es narra que va ser capturat pel rei Teodoric quan este devastava Alvèrnia, però va ser alliberat i instruït en el servici diví per l'abat sant Aventí, al qual va succeir. (c. 540)
7. A Irlanda, sant Brandá [o Brandan], abat de Clonfert, diligent propagador de la vida monàstica, de qui es compta una llegendària navegació. (577/583)
8. A Amiens, lloc de Nèustria, hui França, sant Honorat, bisbe. (c. 600)
9. A Gran Bretanya, sant Carentoc, bisbe i abat de Cardigan. (s. VII)
10. A Palestina, martiri de quaranta-quatre sants monjos, que van ser esquarterats pels sarraïns que van irrompre en la laura de Mar Sabas, en l'època de l'emperador Heracli. (614)
11. A Tolosa, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Germeri [o Geremar], bisbe, que va maldar per estendre el culte de sant Sadurní i a assistir el poble que se li havia confiat. (s. VII)
12. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, sant Ubald, bisbe, que es va entregar a la labor de reformar la vida comuna dels clergues. (1160)
13. A Fermo, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Adam, abat del monestir de sant Sabí. (c. 1210)
14. A Bordeus, al territori de Gascunya, a França, sant Simó Stock, prevere, que, primer ermità a Anglaterra, va ingressar després en l'Orde dels Carmelites, que va guiar admirablement, sent cèlebre per la seua devoció singular a la Mare de Déu. (1265)
15. A Janow, prop de Pinsk, al costat del riu Pripjat, als confins de Polònia, sant Andreu Bobola, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que es va esforçar activament per la unió dels cristians fins que, havent sigut capturat per uns soldats cosacs, va donar de gust amb la seua sang el suprem testimoni de la fe. (1657)
16. Beats Simeó Cardon i 5 companys* (Casamari, Itàlia 1799), cistercencs i màrtirs, pertanyents a l'abadia de Casamari, assassinats per la incursió d'una quinzena de soldats jacobins francesos que fugien del Regne de Nàpols, per odi a la fe.
* Domenico Maria Zawrel, Albertino Maria Maisonade, Zosimo Maria Brambat, Modest Maria Burgen i Maturino Maria Pitri.
17. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir, que en temps un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, va ser portat des de la sotmesa Polònia al camp de concentració de Dachau, on va emigrar a la glòria celestial entre tortures. (1942)
Nascut a Sokolowo (Polònia) el 28 d'agost de 1875, a 27 anys entra al seminari de Varsòvia i s'ordena de capellà el 1907. Després de passar un any a Torí amb els salesians torna a Polònia on regix diverses parròquies fins que és destinat a la de Sant Llorenç de Kutno, on fundarà un seminari salesià.
Fou premiat amb el títol de "prelat domèstic de Sa Santedat". Però el títol no el va salvar de la guerra que havia esclatat l'1 de setembre d'aquell fatídic 1939. Advertit que fugira de la parròquia no ho va voler fer i fou arrestat pels nazis l'octubre de 1941. Portat al camp de Dachau, va patir de tot fins que va morir el 16 de maig de 1942. Fou beatificat el 13 de juny de 1999.
18. A la ciutat de Drohóbych, a Ucraïna, beat Vidal Vladimir Bajrak, prevere de l'Orde de Sant Josafat i màrtir, que davant dels perseguidors de la religió va aconseguir el fruit etern a través del combat de la fe. (1946)
19. Beat Vladimir Ghika (Constantinoble 1873 - Jilava, Romania 1954), prevere, màrtir. Nascut com a ortodox, lliurement va optar per la plena comunió amb l'Església, fidelitat que va mantindre amb fermesa durant la repressió comunista, per la qual cosa, després d'un llarg període de tortures va rebre la palma del martiri.
