DIJOUS DE LA SETMANA XI / II
Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta,Eliseu quedà ple del seu esperitLectura del llibre de Jesús, fill de Sira¡Quin respecte que imposes, Elies! ¿Qui podrà mai gloriar-se de ser com tu? Vas ressuscitar un mort, per voler del Senyor, el vas fer tornar del país dels morts, però vas fer baixar reis a la fossa, vas fer morir gent il·lustre en el seu llit. Al Sinaí havies sentit com Déu amenaçava el poble, havies sentit en l'Horeb com decidia castigar-lo. Vas ungir el qui havia de complir els castics de Déu i així vas deixar un profeta com a successor. Després, un terbolí se t'endugué enlaire, uns cavalls de foc et portaren al cel. Diu l'Escriptura que estàs a punt per a vindre, quan serà l'hora, a calmar la indignació de Déu abans que esclate, i fer que els pares es reconcilien de tot cor amb els fills. Així prepararàs les tribus de Jacob. ¡Feliços els qui, abans de morir, voran el teu retorn! Potser ells no moriran tampoc, sinó que viuran una vida plena.Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta, Eliseu quedà ple del seu esperit. No el va fer tremolar mai ningú, no va dominar el seu esperit cap poder humà. No li va ser negat cap miracle i, fins i tot mort, el seu cos va profetitzar. Obrava prodigis mentres vivia però va fer miracles després de mort.
El Senyor és rei. La terra ho celebra,se n'alegren totes les illes.Foscor i núvols el rodegen,dret i justícia sostenen el seu tron.R. Justs, alegreu-vos en el Senyor.Davant d'ell avança un foci abrasix els enemics tot al voltant.Els seus llamps enceguen tot el móni la terra, quan ho veu, s'estremix. R.Es desfan com cera les muntanyesdavant del Senyor de tota la terra.El cel proclama la seua justícia,i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.Queden avergonyits tots els idòlatres,que es gloriaven de falses divinitats;tots els àngels es prostren davant d'ell. R.
Heu rebut un Esperit que ens ha fet fillsi ens fa cridar: «Abbà, Pare!»
La vostra pregària serà esta᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans, que es pensen que com més parlaran es faran escoltar. No feu com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament quines necessitats teniu. La vostra pregària serà esta:
Pare nostre, que esteu en el cel,siga santificat el vostre nom,vinga a nosaltres el vostre Regne,faça's la vostra voluntat ací en la terra com es fa en el cel;el nostre pa de cada dia, doneu-nos-el el dia de hui;perdoneu els nostres deutes tal com nosaltres perdonem els nostres deutors;i no permeteu que caiguem en la temptació,ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Ja que, si perdoneu als altres les seues culpes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà; però si no els perdoneu, no vos perdonarà tampoc el vostre Pare».
- Guillem Anglés: El Parenostre (segle XIV)
- Daniel Climent Giner: L'impacte cultural del profeta Elies (2025).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 18 de juny
1. A Roma, al cementeri de Balbina, a la Via Ardeatina, sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià, als quals va agermanar el patiment. (c. 304)
2. A Trípoli, ciutat de Fenícia, actual Líban, sant Leonci, soldat, que pels atroços turments patits en la presó va arribar a la corona del martiri. (s. IV)
3. A Àfrica, sants Ciríac i Paula, màrtirs. (c. s. IV)
4. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, actualment França, sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Nola, qui, al seu torn, va lloar en els seus escrits el bisbe (s. V)
5. A la muntanya de Gemmariario, prop de les termes de Sciacca, a Sicília occidental, ara Itàlia, sant Calòger, eremita. (c. s. V)
6. A Schönau, lloc de Renània, a Germània, hui Alemanya, santa Isabel, verge, insigne per l'observança de la vida monàstica. (1164)
7. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Osanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec i va aconseguir harmonitzar amb les ocupacions seculars la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. (1505)
8. A Pàdua, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per a clergues, va ensenyar el catecisme als xiquets en el seu propi dialecte, va celebrar un sínode, va mantindre col·loquis amb el seu clero i va obrir moltes escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb ell mateix. (1697)
A Pàdua (Italia) va morir en 1697 sant Gregori Barbarigo, qui abans de ser bisbe havia sigut diplomàtic a Venècia. La seua acció pastoral està en la línia de les reformes tridentines. Fou canonitzat l'any 1960. (fonts: MCL, p. 1250)

