1 de febrer de 2026, diumenge IV

DIUMENGE IV / Cicle A


Lectura primera So 2,3;3,12-13

Deixaré en el teu país un poble humil i pobre

Lectura del llibre del profeta Sofonies

Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Així quedareu protegits del juí del Senyor.
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d'Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els moleste ningú.

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: Mt 5,3)

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els captius.

R. Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.

El Senyor dona la vista als cegos,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justs;
el Senyor guarda els forasters. R

El Senyor manté les viudes i els òrfens,
però capgira els camins dels malvats.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R

Lectura segona 1C 1,26-31

Déu ha elegit els qui, als ulls del món, són dèbils

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, mireu qui sou els qui heu sigut cridats: als ulls dels hòmens, en sou pocs els sabuts, en sou pocs els poderosos o de família noble. Al contrari: Déu, per a confondre els sabuts, ha elegit els qui el món té per ignorants; per a confondre els forts, ha elegit els qui, als ulls del món, són dèbils; i ha elegit els descartats, els qui el món desprecia: els qui no són res, per a reduir  a no res els qui són alguna cosa; d'esta manera ningú pot desvanir-se davant de Déu. I és gràcies a ell que teniu en Jesucrist tot allò que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Qui vullga desvanir-se, s'ha de desvanir en el Senyor».

Al·leluia Mt 5,12a

Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Evangeli Mt 5, 1-12a

Feliços els pobres en l'esperit
 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,
es va assentar i els deixebles se li acostaren.
I prenent la paraula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren:
Déu els consolarà.
Feliços els humils:
ells posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justs:
ells seran assaciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
ells voran a Déu.
Feliços els qui treballen per la pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meua,
vos ofendran, vos perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota classe de calúmnies:
alegreu-vos i feu festa, perquè 
la vostra recompensa és gran en el cel. 
 
A. En les Benaurances de l'evangeli de hui, Jesús ens presenta els valors que han de guiar la nostra vida cristiana: la pobresa, la mansuetud, plorar amb els que ploren, la fam i set de ser justs, la misericòrdia, la netedat de cor, el treball per la pau, suportar la persecució per la causa de Crist i el seu regne. Valors contraris als poders d'este món, que no són els que ens han portat a formar part de la comunitat cristiana, sinó la pura gràcia de Déu que ha triat la debilitat del món, de manera que ningú puga desvanir-se davant de Déu (2 lect).

B. El projecte de Déu per a la humanitat: un poble pobre i humil que siga una resta fidel. Este poble és l'Església, formada pels dèbils d'este món, pels descartats. Una pobresa i una humilitat que ningú ens imposa, sinó que la triem com a camí que ens porta a Déu. ¿Com es pot estimar d'esta manera? Jesús fonamenta este amor en la misericòrdia de Déu Pare, de qui prové la nostra existència. La nostra mirada és de confiança en l'amor de Déu, i en esta confiança està la nostra esperança d'una vida eterna. Que açò que contemplem ens porte a una vida austera compartint amb els més necessitats.

* * * * *

Demà és la Jornada de la Vida Consagrada.
* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de febrer

1. A Frígia, a l'actual Turquia, commemoració de sant Trifó, màrtir(s. inc.)

2. A Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Sever, bisbe(d. 342)

3. A Augusta Tricastina, a la Gàl·lia Vienense, a França, sant Pau, bisbe, que va donar posteriorment el seu actual nom a la ciutat, Saint-Paul-Trois-Châteaux. (s. IV)

4. A Kildare, lloc d'Irlandasanta Brígida, abadessaque va fundar un dels primers monestirs de l'illa i, segons es conta, va continuar el treball d'evangelització iniciat per sant Patrici. (c. 525)

Brígida és la santa nacional irlandesa, patrona de l'illa després de sant Patrici, i el seu culte es va propagar per Escòcia, Anglaterra i Gal·les. Va ser batejada per un deixeble de sant Patrici, a setze anys va entrar en religió i més tard va fundar el convent de Kildare, al comtat de Leinster, del qual va ser abadessa (se suposa que esta va ser la primera comunitat religiosa femenina que hi va haver a Irlanda). Sembla que va morir l'any 523 dC. 

5. A Augusta Pretòria, actualment Aosta, als Alps de Graies italians, sant Urs, prevere(a. s. IX)

6. A Lo Puèi de Velai [Puy-en-Velay], lloc d'Aquitània, a la França actual, sant Agripà, bisbe i màrtir, el qual, de retorn a Roma, a la seua arribada a esta regió va ser assassinat per uns idòlatres. (s. VII)

7. A Metz, ciutat d'Austràsia, també a l'actual França, el sant rei Sigebert III, que va fundar els monestirs d'Stavelot i Malmedy, així com molts altres, i es va distingir per la seua liberalitat a fer almoines a les esglésies i als pobres. (656)

8. A la vila de Ciruelos, a la regió de Castella la Nova, sant Ramon, abat de Fitero, fundador de l'Orde de Calatrava, sota la regla del Cister, i insigne defensor del cristianisme. (c. 1160)

9. A Saint-Malo, a la Bretanya Menor, hui França, sant Joan, bisbe, home de gran austeritat i justícia, que va traslladar la seua seu episcopal des d'Aleth a eixa ciutat. Sant Bernat el va alabar com a bisbe pobre, amic dels pobres i amant de la pobresa. (1163)

10. A París, també a França, beat Reginald d'Orleans, prevere, qui, de pas per Roma, commogut per la predicació de sant Doménec, va entrar en l'Orde de Predicadors, on va atraure molts amb l'exemple de les seues virtuts i el fervor de la seua paraula. (1220)

11. Prop de Castelfiorentino, a la regió italiana de Toscana, santa Viridiana, verge, que va viure reclosa des de la joventut fins a l'ancianitat. (1236/1242)

12. A Piglio, lloc de la regió del Laci, a Itàlia, beat Andreu, de la família dels comtes de Segni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, renunciant a altes dignitats, va preferir servir a Crist en la humilitat i simplicitat. (1302)

13. A Dublín, a Irlanda, beats màrtirs Conor O'Devany, bisbe de Down and Connor, de l'Orde dels Germans Menors, i Patrici O'Loughran, prevere, penjats tots dos per ser catòlics, sota el regnat de Jaume I. (1612)

14. A Londres, a Anglaterra, sant Enric Morse, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, capturat en diverses ocasions i exiliat dos vegades, va ser empresonat de nou, en temps del rei Carles I, per ser sacerdot, i, després d'haver celebrat la Missa en la presó, va entregar la seua ànima a Déu, penjat a Tyburn. (1645)

15. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, passió de les beates Maria Anna Vaillot i les seues quaranta-sis companyes*, que van rebre la corona del martiri durant la Revolució Francesa. (1794).

Estos són els noms: Otília Baurngarten, religiosa; Joana Gruget, Lluïsa Rallier de la Tertinilre, Magdalena Perrotin, Maria Anna Pichery i Simona Chauvigné, viudes; Francesca Pagis, Joana Fouchard, Margarida Riviére, Maria Cassin, Maria Fausseuse, Maria Galard, Maria Gasnier, Maria Joana Chauvigné, Maria Lenée, Maria Leroy Brevet, Maria Rouault, Petrina Phélippeaux, Renata Cailleau, Renata Martin i Victòria Bauduceau, esposes; Joana, Magdalena i Petrina Sailland d'Espinatz, germanes; Gabriela, Petrina i Susanna Androuin, germanes; Maria i Renata Grillard, germanes; Anna Francesca de Villencuye, Anna Hamard, Carla Davy, Caterina Cottanceau, Francesca Bellanger, Francesca Bonneau, Francesca Michau, Jacoba Monnier, Joana Bourigault, Lluïsa Amata Déan de Luigné, Magdalena Blond, Maria Leroy, Petrina Besson, Petrina Ledoyen, Petrina Grille, Renata Valin i Rosa Quenion.

16. A la ciutat de Seül, a Corea, sants màrtirs Pablo Hong Yông-ju, catequista, Joan Yi mun-u, que s'ocupava dels pobres i enterrava els cossos dels màrtirs, i Bàrbara Ch'oe Yong-i, la qual seguint els exemples dels seus pares i espòs morts pel nom de Crist, va ser decapitada igual que els altres. (1840)

17. A Torí, a Itàlia, beata Joana Francesca de la Visitació (Anna) Michelotti, verge, que va fundar l'Institut de Germanetes del Sagrat Cor, per a servir el Senyor cuidant desinteressadament els malalts pobres. (1888)

18. A la ciutat de Cúcuta, a Colòmbia, beat Lluís Variara, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va dedicar tota la seua activitat en favor dels leprosos i va fundar la Congregació de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria(1923)

19. Beats Mateu Casals, Teòfil Casajús, Ferran Saperas i 106 companys claretians (En diferents poblacions d'Espanya 1936). Tots membres de la Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu; màrtirs a Espanya entre 1936 i 1937.

20. Beat Tshimangadzo Samuel Benedict Daswa (1946- Mbahe, Sud-àfrica 1990). Laic, pare de família i màrtir, assassinat perquè la seua fe catòlica li impedia implicar-se en res que tinguera a veure amb bruixeria.


31 de gener de 2026, dissabte III: Sant Joan Bosco

DISSABTE DE LA SETMANA III / II

Sant Joan Bosco


Oració col·lecta

Oh Déu, que vàreu fer del prevere sant Joan Bosco
un pare i un mestre de la joventut;
feu que nosaltres, inflamats com ell en el foc de la caritat,
busquem el bé de les ànimes 
i ens dediquem plenament al vostre servici.

Lectura primera 2S 12,1-7a.10-17

He pecat contra el Senyor

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor va enviar el profeta Natan a David i, quan va arribar davant d'ell, li va dir:
«En una ciutat hi havia dos hòmens; l'un era ric i l'altre, pobre: El ric tenia moltes ovelles i vaques. El pobre, en canvi, no tenia res més que una ovella menuda que ell mateix havia comprat i havia criat. L'ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia de la seua copa i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia el ric va acollir en sa casa un transeünt, i com que li dolia prendre un moltó o un vedell dels seus ramats per a servir-lo a l'invitat, va prendre l'ovella del pobre i li la va servir».
En sentir açò, David s'indignà moltíssim i va dir a Natan:
«Ho jure per la vida del Senyor: l'home que va fer això mereix la mort. Pagarà l'ovella quatre vegades perquè, sense remordiment, va fer una cosa com eixa».
Natan li va respondre:
«Eixe home eres tu. Açò diu el Senyor, Déu d'Israel:
Ja que tu m'has faltat prenent com a esposa la dona d'Uries, l'hitita, l'espasa no s'apartarà mai més de ta casa. Açò diu el Senyor: Faré que els mals et vinguen de la teua pròpia casa. Davant dels teus ulls donaré les teues esposes a un altre que te les prendrà a plena llum del dia. Tu has obrat d'amagat, jo ho faré a plena llum, davant de tot el poble d'Israel».
David digué a Natan: «He pecat contra el Senyor». 
Natan li respongué: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs. Però amb este acte has ofés el Senyor: per això el fill que t'ha nascut morirà». I Natan se'n tornà a sa casa.
El Senyor va enviar una malaltia al xiquet que la muller d'Uries havia donat a David, i es va posar molt greu. David implorava a Déu a favor del xiquet, dejunava i dormia en terra. Els notables del palau intentaven fer-lo alçar de terra, però ell no en feia cas, ni volia tastar res.

Salm responsorial 50,12-13.14-15.16-17 (R.: 12a)

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
restaureu en mi un esperit ferm.
No m'aparteu de la vostra presència,
ni em lleveu el vostre esperit sant.

R. Déu meu, creeu en mi un cor ben net.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
feu-me fort amb esperit generós.
Mostraré els vostres camins als malvats,
i els pecadors tornaran a vós. R.

Deslliura'm de la sang que he escampat,
Déu meu, salvador meu,
i aclamaré la vostra bondat.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra alabança. R.

Al·leluia Jo 3,16

Déu estima tant el món,
que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Mc 4,35-41

¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, a poqueta nit, Jesús va dir als deixebles: «Passem a l'altra vora».
Deixaren la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 
De colp s’alçà un temporal de vent tan fort que les ones envestien contra la barca i anava omplint-se d’aigua. Jesús estava en popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no veieu que ens afonem?» 
Es va alçar, va increpar el vent i va dir a l’aigua: «¡Silenci! ¡Calla!» 
El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «¿Per què sou tan poregosos? ¿Encara no teniu fe?» 
Ells, plens de gran temor, es preguntaven l’un a l’altre: «¿Qui és este, que fins el vent i l’aigua l’obeïxen?» 
 
* * * * *
Dia de l'Arbre

Sant Joan Bosco, prevere (mem. ob).

Memòria de sant Joan Bosco, prevere, el qual, després d'una infantesa dura, va ser ordenat sacerdot, i a la ciutat de Torí es va dedicar amb totes les seues forces a la formació dels adolescents. Va fundar la Societat Salesiana i, amb l'ajuda de santa Maria Dominga Mazzarello, l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, per a ensenyar oficis a la joventut i instruir-los en la vida cristiana. Ple de virtuts i mèrits, va volar al cel, en este dia, a la mateixa ciutat de Torí, a Itàlia. (1888)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de gener

2. A Corint, a la província romana d'Acaia, hui Grècia, sants màrtirs Victorí, Víctor, Nicèfor, Claudi, Diodor, Serapió i Papies, que en temps de l'emperador Deci van consumar el seu martiri després d'innombrables suplicis. (c. 250)

3. Commemoració de sant Metrà, màrtir a Alexandria d'Egipte, que en temps del mateix emperador Deci, per negar-se a proferir paraules impies, com li exigien els pagans, primer va ser cruelment turmentat i després, conduït fora de la ciutat, lapidat fins a la mort. (c. 249)

4. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, sants màrtirs Cir i Joan, els quals, després de molts turments, van ser decapitats per confessar a Crist. (s. IV)

5. A Mòdena, localitat de la regió hui italiana d'Emília-Romanya, sant Geminià, bisbe, que va conduir la seua Església de l'error dels arrians a la fe ortodoxa. (s. IV)

6. A Pèrsia, actual Iraq, passió de sant Abraham, bisbe d'Arbelas, que en temps de Sapor, rei dels perses, va ser decapitat per negar-se a adorar el sol. (345)

7. A la ciutat de Novara, en la regió actualment italiana de Ligúria, sant Juli, prevere(s. IV inc.).

8. A Roma, commemoració de santa Marcel·la, viuda, que, com recorda sant Jeroni, abandonà les seues riqueses i dignitats i es va ennoblir amb la pobresa i la humilitat. (410)

9. A Ferns, a Irlanda, sant Maedoc o Aidan, bisbe, que va ser el fundador del monestir d'este lloc i es va distingir per la seua austeritat. (c. 626)

10. Al territori de Coutances, a Nèustria, ara França, sant Wald o Gaud, bisbe d'Évreux. (s. VII)

11. A Viktorsberg, prop de Rankwéil, a Baviera meridional, hui Àustria, sant Eusebi, el qual, nascut a Irlanda, es va fer pelegrí per Crist i després va ser monjo a l'abadia de Sant Gal [Sankt Gallen]; acabà els seus dies com a eremita. (884)

12. A Roma, beata Lluïsa Albertoni, que va educar cristianament els seus fills i, en morir el seu espòs, després d'entrar en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc, va prestar ajuda als necessitats, fins a tal punt que, de ser rica, va arribar a la pobresa total. (1533)

13. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, sant Francesc Xavier Maria Bianchi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau, qui, dotat de carismes místics, va convertir a molts a una vida conforme a la gràcia de l'Evangeli. (1815)

14. Beata Maria Cristina de Savoia (1812- Nàpols, Itàlia 1836). Reina consort de les Dues Sicílies, que es va destacar per les seues virtuts, obres de pietat i pràctiques religioses.

15. A Corea, sants màrtirs Agustí Pak Chong-won, catequista, juntament amb cinc companys*, tots els quals, per mantindre fidelment la professió de la seua fe cristiana, després de patir diversos turments van ser degollats, i així glorificaren a Déu (1840)

 
16. Beata Candelera de Sant Josep Castillo Ramírez (1863- Caracas, Veneçuela 1940). Religiosa. Fundadora de les Germanes Carmelites de la Mare Candelera.

30 de gener de 2026, divendres III

DIVENDRES DE LA SETMANA III / II


Lectura primera 2S 11,1-4a.5-10a.13-17

M'has despreciat
i has pres la dona d'Uries per a fer-ne la teua esposa

Lectura del segon llibre de Samuel

Quan va tornar la primavera, en l'època que els reis solen eixir en campanya, David va enviar a Joab i els seus oficials amb tot l'exèrcit d'Israel per a devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem.
Una vesprada, quan David es va alçar de descansar i, passejant pel terrat del palau, va vore una dona que es banyava. Era una dona bellíssima. David va preguntar qui era aquella dona i li digueren: «No pot ser sinó Betsabé, filla d'Eliam, la dona d'Uries, l'hitita». David va enviar uns hòmens a buscar-la.
Ella va quedar encinta i ho va fer saber a David. David va ordenar a Joab que li enviara Uries, l'hitita, i Joab li'l va enviar. Quan Uries va arribar al palau, David li va preguntar com estaven Joab i l'exèrcit i com anava la guerra. Després li digué: «Baixa a ta casa i descansa». Uries es va retirar, i al moment li dugueren un obsequi de part del rei. Però Uries es quedà a dormir a l'entrada del palau, amb els altres oficials, sense baixar per res a sa casa. David, que ho va saber, el convidà a menjar i beure, i el va emborratxar. A la vesprada, Uries va eixir i una altra vegada es quedà a dormir amb els oficials del rei, i aquella nit no va anar tampoc a casa.
L'endemà, David va escriure una carta a Joab i li la va fer portar per mans d'Uries. En la carta li deia: «Posa Uries en primera línia, en el sector on la lluita sigui més forta, i retireu-vos per a que quede sol i el maten». Joab, que tenia assetjada la ciutat, va destinar Uries al sector on sabia que lluitaven els millors guerrers. Els hòmens de la ciutat isqueren per a atacar a Joab, i caigueren alguns dels hòmens de David; i entre ells va morir també Uries, l'hitita.

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.6b-7.10-11 (R.: cf. 3a)

Misericòrdia, Déu meu, per la vostra bondat;
per la vostra immensa tendresa,
ofegueu la meua malícia.
Llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Misericòrdia, Senyor, perquè he pecat.

Prou reconec la meua falta,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, només contra vós he pecat;
als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

La sentència vos absoldrà,
el veredicte vos exculparà.
Mireu, vaig nàixer en la maldat,
i en el pecat em concebé la mare. R.

Feu-me sentir el goig i l'alegria,
que dansen els ossos que trencàreu!
Aparteu la mirada dels meus pecats,
oblideu totes les meues faltes. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos done gràcies, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills
els misteris del Regne.

Evangeli Mc 4,26-34

Un home escampa la llavor i, mentres dorm,
la llavor creix sense que ell sàpia com

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «El Regne de Déu es pareix a un home que escampa la llavor en la terra, i tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpia com. La terra, a soles, dona fruit: primer els brots, després les espigues i finalment el blat granat dins de les espigues. I, quan el blat ja està a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».
També va dir: «¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li aniria bé? És com un gra de mostassa, que és la més menuda de totes les llavors de la terra, però, quan l’han sembrada, es posa a créixer i arriba a fer-se més gran que totes les plantes de l’hort, amb unes rames tan grans que les aus del cel poden fer niu en la seua ombra».
Amb moltes paràboles paregudes, Jesús els anunciava la Paraula, adaptant-se a la seua capacitat d’entendre. No els deia res sense paràboles, però als deixebles els ho explicava tot en privat. 
 

* * * * *

Dia Escolar per la No-violència i la Pau
.
Aniversari del traspàs de Dominique Pire, dominic, Premi Nobel de la Pau de 1958 (Lovaina 1969)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de gener

1. A Jerusalem, sant Maties, bisbe, que va descansar en pau després de suportar molts sofriments per la causa de Crist. (s. II)

2. A la ciutat d'Edessa, a Osroene, actual Turquia, sant Barsimeu, bisbe, que en temps de l'emperador Deci va ser assotat per la seua fe en Crist, i després, acabada la persecució i alliberat de la presó, va dedicar la resta de la seua vida a governar amb total entrega l'Església a ell encomanada. (s. III)

3. A Roma, commemoració de santa Martina, a qui el papa Donus va dedicar una basílica al seu nom al fòrum romà. (677)

4. A l'abadia de Chelles, al territori de París, a França, santa Batilde [o Batilda], reina, que va fundar un cenobi sota la Regla de sant Benet, a l'estil de l'abadia de Luxeuil, i, a la mort del seu espòs, Clodoveu II, va governar el regne dels francs. Quan va assumir el seu fill el poder, es va retirar a la citada abadia, i va viure fins a la seua mort sota l'observança de la Regla. (680)

5. A l'abadia de Maubeuge, al territori de Nèustria, també a l'actual França, santa Aldegunda, abadessa, en temps del rei Dagobert. (c. 684)

6. A la ciutat de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Armentari, bisbe, que va col·locar solemnement a la basílica de Sant Pere in Cælo Aureo el cos de sant Agustí, traslladat pel rei Liutprand. (d. 731)

7. Passió de sant Teòfil, anomenat el "Jove", màrtir, que, sent almirall d'una flota cristiana, va ser capturat a Xipre i conduït a la presència de Harun, califa suprem dels sarraïns. Atés que ni les amenaces ni les promeses van poder fer-lo apostatar de Crist, va ser ferit de mort amb l'espasa. (792)

8. A la ciutat de Burgos, a Castella la Vella, sant Lesmes (o Adelelm), abat, que va convertir en monestir la capella de Sant Joan i l'hospital de pobres contigu. (1097)

9. A Dublín, a Irlanda, trànsit del beat Francesc Taylor, màrtir, que, sent pare de família, va passar set anys en la presó a causa de la seua fe catòlica i, després de suportar tribulacions en la seua ancianitat, va acabar el seu martiri sota el regnat de Jaume I. (1584)

10. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, santa Jacinta Mariscotti, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, qui, després de perdre quinze anys entregada a plaers vans, va abraçar amb fervor la conversió i va promoure confraternitats per a assistir els ancians i per a fomentar el culte a l'Eucaristia. (1640)

11. A Torí, ciutat del Piemont, també a Itàlia, beat Sebastià Valfré, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que amb la seua entrega desinteressada va ajudar pobres, malalts i empresonats, i va conduir-ne molts cap a Crist amb la seua amistat i la seua exímia caritat. (1710)

12. A Seül, a Corea, sant Pau Ho Hyob, màrtir, que, sent soldat, va ser tancat a la presó per confessar-se cristià i, sotmés a turment, van arribar a cedir les seues forces, fent l'efecte de retractar-se, però penedit i recuperat, ell mateix es va presentar davant del jutge confirmant la seua fe en Crist, per la qual cosa, empresonat de nou, després de llarg temps va morir a conseqüència del maltractament rebut. (1840)

13. A Tonquín, actual Vietnam, sant Tomàs Khuong, prevere i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Tu Duc va confessar amb gran força d'ànim ser cristià. Va ser empresonat i, finalment, de genolls davant de la Creu, el van matar a destralades. (1860)

14. Beat Bronisław Markiewicz (Pruchnik, Galitzia,1842- Miejsce Piastowe, Polònia 1912Sacerdot polonés, fundador dels Pares i de les Germanes de Sant Miquel Arcàngel.

15. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, sant David Galván, prevere i màrtir, que durant la persecució mexicana, per defensar la santedat del matrimoni, va obtindre la corona del martiri en ser afusellat sense judici previ pels soldats. (1915)

16. A Malonne, població de Bèlgica, sant Mucià Maria (Lluís) Viaux, dels Germans de les Escoles Cristianes, que va dedicar tota la seua vida, amb constància i generositat, a la formació dels jóvens. (1917)

17. Al monestir de sant Benet de Maredsous, també a Bèlgica, beat Columba (Josep) Marmion, el qual, nascut a Irlanda i ordenat sacerdot, va arribar a ser abat d'aquell monestir benedictí, on es va distingir com a pare del cenobi, guia d'ànimes en el camí de la santedat, així com per la seua riquesa en doctrina espiritual i eloqüència. (1923)
18. A Torrent (l'Horta), beata valenciana Carme Garcia Moyon, màrtir, mestra de la doctrina cristiana, cooperadora laica amigoniana (memòria a Sogorb i Torrent)(1937)

19. A la ciutat de Gdeszyn, a Polònia, beat Segimon Pisarski, prevere i màrtir, que en temps de guerra, per no renunciar a la seua fe davant dels perseguidors, va ser afusellat al costat de la parròquia del lloc. (1943)

20. Beata Maria Bolognesi (1924- Rovigo, Itàlia 1980). Laica, mística, que va oferir els seus sofriments físics i espirituals per a la salvació del proïsme donant exemple d'una extraordinària acceptació i confiança en els designis de Déu.

entrada destacada

1 de febrer de 2026, diumenge IV

DIUMENGE IV / Cicle A Lectura primera So 2,3;3,12-13 Deixaré en el teu país un poble humil i pobre Lectura del llibre del profeta Sofonies B...

entrades populars