9 d'abril de 2026: Dijous de Pasqua

DIJOUS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos
en la confessió del vostre nom;
feu que, els qui en les fonts baptismals
han nascut a una nova vida,
tinguen una sola fe i una mateixa caritat.

Lectura primera Fets 3,11-26

Vosaltres vau fer morir l'autor de la vida,
però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, com que l'home que Pere i Joan acabaven de curar no se separava d'ells, tot el poble, meravellat, va córrer darrere d'ells cap al pòrtic de Salomó.
Pere es va dirigir al poble amb estes paraules:
«Israelites, ¿per què ens mireu tan estranyats? ¿Vos penseu que és pel nostre propi poder o santedat que hem fet caminar este home? El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat a Jesús, el seu servent, que vosaltres entregàreu i negàreu davant de Pilat, quan havia decidit deixar-lo lliure. Ell era el Sant, el Just, però vosaltres el negàreu i demanàreu a Pilat l'indult d'un assassí. Vau fer morir l'autor de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; i nosaltres en som testimonis. I per la fe en el seu nom, Jesús ha redreçat este home que teniu davant i que tots coneixeu; sí, esta fe l'ha curat, tal com vosaltres heu pogut presenciar.
Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, però d'esta manera Déu ha complit allò que havia anunciat per boca dels profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, per tant, penediu-vos i convertiu-vos si voleu que s'esborren els vostres pecats. D'esta manera el Senyor farà vindre el temps de la consolació i enviarà el Messies Jesús, que vos està destinat i que està en el cel fins que arribe la restauració universal que Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes. 
Moisés ja va dir: "El Senyor, el vostre Déu, farà que s'alce d'entre els vostres germans un profeta com jo. Escolteu tot el que vos dirà. Els qui no l'escolten deixaran de formar part del poble". I tots els profetes que parlaren des del temps de Samuel fins ara també anunciaren estos dies.
Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va establir amb els vostres pares quan va dir a Abraham: "La teua descendència beneirà totes les famílies de la terra". A vosaltres, els primers, Déu, ara que ha ressuscitat el seu servent, vos l'ha enviat per a beneir-vos si cada u s'aparta de les seues maldats».

Salm responsorial 8,2a i 5.6-7.8-9 (R.: 2ab)

Senyor, sobirà nostre,
¿què és l'home, per a que vos en recordeu?,
¿què és un mortal,
per a que el tingueu present?

R. Senyor, sobirà nostre,
¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

O bé:
Al·leluia.

L'heu fet un poc inferior als àngels
l'heu coronat de glòria i de prestigi,
l'heu fet rei de les coses creades,
tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i ovelles,
també els animals salvatges,
les aus del cel i els peixos de la mar,
que fan camins per la mar. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,35-48

D'esta manera està escrit:
El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els deixebles contaven allò que els havia passat pel camí, i com havien reconegut a Jesús quan va partir el pa. Mentres parlaven d'açò, Jesús es va presentar enmig d'ells i els va saludar: «La pau siga amb vosaltres». Ells, espantats i atemorits, pensaven que veen un esperit. Jesús els va dir: «¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos venen al cor estos dubtes? Mireu-me les mans i els peus: soc jo en persona. Toqueu-me i mireu bé, que un esperit no té carn i ossos, com veeu que jo tinc». I mentres deia açò, els mostrava les mans i els peus.
Veent-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-s'ho, els va dir: «¿No teniu ací res per a menjar?» Ells li oferiren un tros de peix a la brasa, i se'l va menjar davant d'ells. Després els va dir: «Quan encara estava entre vosaltres, vos deia que s'havia de complir tot allò que està escrit sobre mi en el llibre de la Llei de Moisés, i en els dels Profetes i dels Salms». A l'instant els va obrir els ulls a fi que comprengueren el sentit de les Escriptures, i va afegir: «D'esta manera està escrit: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia, i calia proclamar en nom d'ell la conversió i el perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres sou testimonis de tot açò». 
 
* * * * *

Un 9 d’abril de 1945 va morir el pastor i teòleg luterà
 Dietrich Bonhoeffer. Sant Joan Pau II: Audiència general (14 de novembre de 2001), el va citar:

Es diu que el gran filòsof i científic Blaise Pascal recitava diàriament este Salm [118], que és el més llarg de tots, mentres que el teòleg Dietrich Bonhoeffer, assassinat pels nazis en 1945, el transformava en pregària viva i actual escrivint: "Indubtablement el salm 118 és difícil per la seua extensió i monotonia, però hem de seguir precisament paraula rere paraula, frase rere frase, amb molta lentitud i paciència. Descobrirem llavors que les aparents repeticions són en realitat aspectes nous d'una mateixa i única realitat: l'amor a la Paraula de Déu. Així com este amor no pot acabar mai, així tampoc acaben les paraules que el confessen. Poden acompanyar-nos durant tota la nostra vida, i en la seua senzillesa es transformen en pregària per al xiquet, l'home i l'ancià" (Resar els Salms amb Crist, Brescia 1978, p. 48).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 d'abril

1. A Alexandria, a Egipte, sant Màxim, bisbe, que, sent prevere, va compartir l'exili i la confessió de la fe amb el bisbe sant Dionís, al qual després va succeir. (282)

2. A la mateixa ciutat d'Alexandria d'Egipte, sant Edesi, màrtir, germà de sant Apià, que en temps de l'emperador Maximí va retraure obertament al jutge haver entregat als lleons les vèrgens consagrades a Déu, i per esta causa va ser detingut pels soldats, torturat i, finalment, per perseverar en Crist el Senyor, llançat a la mar. (306)

3. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actualment Croàcia, sant Demetri, màrtir, molt venerat en tot l'Orient i, especialment, a la ciutat de Tessalònica. (s. III/IV)

4. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Eupsiqui, màrtir, que sota l'emperador Julià l'Apòstata, per haver destruït el temple de la deessa Fortuna, va patir el martiri. (c. 362)

5. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Libori, bisbe(s. IV)

6. A Diyarbakir, lloc de Mesopotàmia, actual Iraq, sant Acaci, bisbe, que per a redimir uns perses captius i sotmesos a cruels tortures, va persuadir el clero i va arribar a vendre als romans els vasos sagrats de l'Església. (s. V)

7. A Castroloco, a Nèustria, hui Mons, a Bèlgica, santa Valdetrudis, que va ser germana de santa Aldegunda, esposa de sant Vicent Madelgari i mare de quatre sants, i, a semblança del seu marit, es va oferir a Déu i va rebre l'hàbit monàstic al cenobi fundat per ella mateixa. (688)

8. A l'abadia de Jumièges, també a Nèustria, sant Hug, bisbe de Rouen, el qual va governar alhora el cenobi de Fontenelle i les esglésies de París i Bayeux, i finalment, després de renunciar a estos càrrecs, va estar al capdavant del monestir de Jumièges. (730)

9. Al lloc anomenat San Vicente, prop de Briviesca, a la regió de Castella, santa Casilda, verge, que, nascuda en la religió mahometana, va ajudar amb misericòrdia els cristians detinguts en la presó, i després, ja cristiana, va viure com a eremita. (1075)

10. A Aurèlh [Aureil], a la regió de Llemotges, a França, sant Gauqueri [o Galteri o Gualter], canonge regular, que, per al clero, va ser exemple de vida en comú i de zel per les ànimes. (1140)

11. Prop de la muntanya Senària, a Toscana, regió d'Itàlia, beat Ubald de Sansepolcro, prevere de l'Orde de Servents de Maria, que va passar de la milícia terrestre al servici de Maria, per obra de sant Felip Benizi. (1315)

12. A Tana, a l'Índia occidental, beat Tomàs de Tolentino, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que havent viatjat fins a l'imperi xinés per a anunciar l'Evangeli, en dirigir-se després cap al territori dels tàrtars i dels hindús va coronar la seua missió amb un gloriós martiri. (1321)

13. A Bricairàs [Bricherasio], prop de Pinerolo, a la regió italiana del Piemont, beat Antoni Pavoni, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en eixir de l'església, després d'haver predicat contra l'heretgia, va ser feroçment apunyalat. (1374)

14. Beata Margarida Rutan (1736- Dax, França 1794). Verge i màrtir, germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, superiora de la comunitat a l'hospital de Dax, morta en la guillotina, durant la Revolució Francesa, per mantindre la confessió de Crist.

15. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beata Celestina Faron, verge de la Congregació de les Xicotetes Serventes de Maria Immaculada i màrtir, la qual, en ser ocupada militarment Polònia en temps de guerra, per mantindre la fe de Crist va ser deportada a este lloc, on, esgotada per les privacions, va aconseguir la gloriosa corona. (1944)


8 d'abril de 2026: Dimecres de Pasqua

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria,
en la solemnitat de la resurrecció del Senyor;
feu que, així com celebrem ara estes festes,
pugam també celebrar-les en el goig etern.

Lectura primera Fets 3,1-10

Et done el que tinc: ¡En el nom de Jesús, alça't i camina!

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja vesprada per a resar. En aquell moment portaven un invàlid de naiximent, que deixaven cada dia al costat de l'anomenada Porta Bonica, per a demanar almoina als qui entraven en el temple. 
L'home va vore que Pere i Joan anaven a entrar i els va demanar alguna moneda. Pere, amb Joan, va fixar els ulls en ell i li va dir: «Mira'ns». L'home els va mirar, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li va dir: «No porte ni plata ni or, però et done el que tinc: ¡En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça't i camina!» Pere li va agarrar la mà dreta i el va alçar. A l'instant els peus i els garrons se li enfortiren, es posà dret d'un bot, i caminava, i entrà amb ells en el temple caminant i saltant i alabant a Déu.
Tot el poble el va vore com caminava i alabava a Déu, i sabien que era l'home que demanava almoina vora la Porta Bonica del temple. Tots es quedaren admirats i sorpresos per això que li havia passat.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,
proclameu entre els pobles les seues gestes.
Canteu-li al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.

R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poblet anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents. Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix va arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconéixer-lo..
Ell els va preguntar: «¿De què aneu discutint pel camí?» Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, de nom Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?» Els va preguntar: «I què és?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que el condemnaren a mort i el crucificaren. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han tornat contant que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell no l'han vist».
Ell els va dir: «¡Si que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?»
I, començant pels llibres de Moisés i passant per tots els profetes, els va exposar tots els llocs de l'Escriptura que es referien a ell.
Mentrestant, s'acostaven al poblet a on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que ja ens cremava el cor per dins mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?» 
S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Allí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que els van dir: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaren allò que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan va partir el pa. 
 
MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'abril

1. Commemoració de sant Àgab, profeta, que, segons testifiquen els Fets dels apòstols, mogut per l'Esperit Sant va anunciar una gran fam sobre tota la terra, així com les dificultats que Pau va haver de suportar dels gentils. (s. I)

2. Commemoració dels sants Herodió, Asíncrit i Flegont, als quals l'apòstol sant Pau saluda en la Carta als romans. (s. I)

Sant Dionís de Corint
3. Commemoració de sant Dionís, bisbe de Corint, a l'actual Grècia, qui, dotat d'admirable coneiximent de la paraula de Déu, no sols va ensenyar amb la predicació als fidels de la seua ciutat, sinó també als bisbes d'altres ciutats i províncies mitjançant les seues cartes. (180)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Timoteu, Diògenes, Macari i Màxim, màrtirs(s. inc.)

5. A Alexandria d'Egipte, sant Dionís, bisbe, home de gran erudició, que, insigne per haver confessat la seua fe moltes vegades i admirable per la diversitat de sofriments i turments patits, va descansar ja ancià, mantenint sempre la fe, en temps dels emperadors Valerià i Galié. (c. 265)

6. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Amanci, bisbe, que va ser el tercer en la càtedra d'esta Església i va fundar la basílica dels Apòstols. (449)

7. A Orvieto, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Clement d'Osimo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va dirigir i va promoure l'Orde amb gran eficàcia i va adaptar sàviament les seues lleis. (1291)

8. A Alcalá de Henares, a Espanya, beat Julià de Sant Agustí, religiós de l'Orde de Germans Menors Descalços, que pres per boig a causa de la seua exagerada penitència, i diverses vegades rebutjat de la vida religiosa, va predicar a Crist més amb l'exemple de la seua virtut que amb la paraula. (1606)

9. A Namur, al costat del riu Mosa, a Brabant, a l'actual França, santa Júlia Billiart, verge, que, per a assegurar l'educació de les jóvens, va fundar la Congregació de Germanes de la Mare de Déu i va propagar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. (1816)

10. A Alassio, prop d'Albenga, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat August Czartoryski, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, la salut malaltissa del qual no li va impedir caminar segons la crida de Déu i mostrar eximis exemples de santedat. (1893)

11. Al convent de Belmonte, prop de Conca, a Espanya, beat Doménec del Santíssim Sagrament Iturrate, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que va treballar amb totes les seues forces per la salvació de les ànimes i a magnificar la glòria de la Trinitat. (1927)

7 d'abril de 2026: Dimarts de Pasqua

DIMARTS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Lectura primera Fets 2,36-41

Convertiu-vos i bategeu-vos cada u de vosaltres en el nom de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de Pentecostés, Pere es posà dret amb els Onze, alçà la veu i digué a la gent: 
«Tot el poble d'Israel ha de saber cert que este Jesús que vosaltres crucificàreu, Déu l'ha constituït Senyor i Messies». 
Estes paraules els traspassaren el cor, i preguntaren a Pere i als altres apòstols: 
«Germans, ¿què hem de fer?». 
Pere els va respondre: 
«Convertiu-vos i bategeu-vos cada u de vosaltres en el nom de Jesús, el Messies, per a obtindre el perdó dels pecats. D'esta manera rebreu el do de l'Esperit Sant, ja que la promesa val per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els descartats ara, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà».
Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava: «Aparteu-vos d'esta generació depravada». 
Els qui acolliren les paraules de Pere es van fer batejar, i aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 5b)

La paraula del Senyor és sincera,
i totes les seues accions són lleials;
estima el dret i la justícia,
el seu amor ompli la terra. 

R. L'amor del Senyor ompli la terra.

O bé:
Al·leluia.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els rescata de la mort,
els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,
ell és el nostre auxili i escut.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;
eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-ho.

Evangeli Jo 20,11-18

Maria Magdalena va anunciar que havia vist el Senyor i que li havia dit estes coses

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Maria es va quedar plorant a la porta del sepulcre. I, sense deixar de plorar, es va acatxar per a aguaitar dins del sepulcre, i va vore dos àngels vestits de blanc, assentats l'u al capçal i l'altre als peus d'on havia reposat el cos de Jesús. 
Ells li pregunten: «Dona, ¿per què plores?» Ella els va respondre: «S'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat». Després de dir estes paraules, es gira cap arrere i va vore a Jesús allí dret, però no el va reconéixer. Jesús li preguntà: «Dona, ¿per què plores? ¿A qui busques?» Ella, pensant-se que era l'amo de l'hort, li va dir: «Senyor, si te l'has emportat tu, dis-me on l'has posat, i me l'enduré». Li digué Jesús: «Maria!» Ella es girà i exclamà en hebreu: «Rabuni!», que vol dir «Mestre!» Jesús li va dir: «Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare, però afanya't, ves a dir als meus germans: "Me'n puge al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». 
Maria Magdalena va anar a anunciar als deixebles que havia vist el Senyor i que li havia dit estes coses.





* * * * *

Dia Mundial de la Salut

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'abril

Memòria de sant Joan Baptista de la Salle, prevere, que a Reims, a la regió de Normandia, a França, es va dedicar amb afany a la instrucció humana i cristiana dels xiquets, especialment dels pobres. Va instituir la Congregació de Germans de les Escoles Cristianes, per la qual cosa va suportar moltes tribulacions, si bé va ser mereixedor de gratitud per part del poble de Déu. (1719)

Nasqué a Reims (regió francesa del Gran Est) d’una família de juristes (1651). Ordenat sacerdot (1678) molt prompte començà l’apostolat entre els xiquets de les classes socials més desprotegides: els cedia fins i tot la seua pròpia casa com a residència, i treballava per a la seua promoció.
Va obrir escoles en les quals va introduir innovacions pedagògiques importants, així com centres de formació per als educadors. Fundà l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes (1686): «Tot el fruit que podeu produir envers aquells que vos són confiats només serà verdader i eficaç si Jesucrist hi dona la seua benedicció i vosaltres resteu en ell» (Instruccions als educadors).

2. Commemoració de sant Hegèsip, que va viure a Roma durant els pontificats d'Anicet i Eleuteri, i amb estil senzill va escriure una història dels fets eclesiàstics, des de la Passió del Senyor fins al seu temps. (c. 180)

3. A Alexandria d'Egipte, sant Pelusi, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Pentàpolis, a Líbia, sants màrtirs Teodor, bisbe, Ireneu, diaca, Serapió i Ammonis, lectors(s. IV)

5. A Pompeiòpolis, lloc de Cilícia, a l'actual Turquia, sant Caliopi, màrtir(s. IV)

6. A Sinope, a la regió del Pont, també Turquia actualment dos-cents sants soldats màrtirs(s. IV)

7. A Mitilene, a l'illa de Lesbos, a Grècia, sant Jordi, bisbe, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va haver de patir molt per la defensa del culte de les sagrades imatges. (816)

8. Al monestir de Crespin, a la regió d'Hainaut, hui França, sant Aibert, prevere i monjo, que diàriament, després de la salmòdia, bé de genolls o prostrat recitava tot el saltiri i comunicava la divina misericòrdia als penitents que acudien a ell. (1140)

9. Al monestir premonstratenc de Steinfeld, a Alemanya, sant Germà Josep, prevere, que va brillar pel seu delicat amor envers la Mare de Déu, i va celebrar amb himnes i càntics la seua devoció cap al diví Cor de Jesús. (1241/1252)

10. A York, a Anglaterra, sant Enric Walpole, de l'Orde de la Companyia de Jesús, i beat Alexandre Rawlins, preveres i màrtirs, que sota la reina Isabel I van ser empresonats i cruelment maltractats per ser sacerdots, després de la qual cosa van aconseguir la corona eterna en ser finalment penjats i esquarterats. (1595)

11. A Worcester, també a Anglaterra, beats màrtirs Eduard Oldcorne, prevere, i Rodolf Ashley, tots dos religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van exercir clandestinament el ministeri durant molts anys, però finalment, acusats de prendre part en un complot contra el rei Jaume I, van ser empresonats, torturats i després esquarterats vius. (1606)

12. A Cotxinxina, actual Vietnam, sant Pere Nguyen Van Luu, prevere i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va ser condemnat a mort i va pujar alegre al patíbul. (1861)

13. Al lloc de Dongerkou, a la Xina, beata Maria Assumpta Pallotta, verge de les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, que, dedicada a càrrecs humils, va treballar pel regne de Crist de manera senzilla i ignorada. (1905

entrada destacada

9 d'abril de 2026: Dijous de Pasqua

DIJOUS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA Oració col·lecta Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos en la confessió del vostre nom; feu que, els q...

entrades populars