22 de juny de 2026, dilluns XII: Sant Tomàs More

DILLUNS XII DEL TEMPS ORDINARI / II

Oració col·lecta

Senyor, feu que reverenciem i estimem sempre el vostre nom, 

ja que no deixeu mai de la vostra mà 

aquells en qui ha arrelat sòlidament el vostre amor.

Lectura primera 2R 17,5-8.13-15a.18

El Senyor es va llevar de davant el poble d'Israel,

i va deixar només la tribu de Judà

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquell temps, el rei d'Assíria va ocupar tot el país d'Israel, començant per la ciutat de Samaria, que va assetjar durant tres anys. Finalment, l'any nové d'Osees, rei d'Israel, el rei d'Assíria la va conquistar, deportà els habitants d'Israel i els establí a Halé, vora el Habor, riu de Gozan, i per les poblacions dels medes.

Açò va passar perquè els israelites havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret del país d'Egipte, del domini del Faraó: havien adorat altres déus, seguint els costums de les nacions que el Senyor havia desposseït a favor d'ells, costums que havien ratificat els reis d'Israel.

El Senyor, per la paraula dels vidents i dels profetes, havia advertit a Israel i Judà dient-los que es convertiren i s'apartaren dels mals camins, que compliren els seus manaments, el seus decrets, tota la Llei que havia donat als seus pares, i els avisos dels seus servents, els profetes. 

Però ells no l'escoltaven, tenien el cap dur igual que els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. Es negaven a fer cas dels seus decrets, de l'aliança que havia fet amb els seus pares, de les amenaces amb què els havia advertit. Per això, el Senyor s'indignà contra el poble d'Israel i se'l va llevar de davant, i va deixar només la tribu de Judà.

Salm responsorial 59,3.4-5.12-13 (R.: 7b)

Déu meu, ens heu negat, ens heu aüixat,

esteu enfadat; però torneu a mirar-nos.

R. Senyor, que ens allibere la vostra mà.

Heu somogut i clivellat la terra;

adobeu-li els badalls, que s'afona.

Heu sigut sever amb el vostre poble,

li heu fet beure un vi que mareja. R.

Vós, Déu meu, ens heu repudiat,

ja no eixiu amb les nostres tropes.

Assistiu-nos en la tribulació,

que vana és l'ajuda de l'home.

En Déu trobarem el valor,

ell mateix xafarà els enemics. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i actua,

i discernix les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Mt 7,1-5

Lleva't primer la biga de l'ull

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«No jutgeu, i no vos jutjaran. Perquè tal com jutgeu vos jutjaran, i tal com mesureu, vos mesuraran. ¿Per què veus la brosseta en l'ull del teu germà i no notes la biga que tens en el teu ull? ¿Com li pots dir: «Germà, deixa'm que et lleve la brosseta de l'ull», mentres tens la biga en el teu? Hipòcrita, lleva't primer la biga de l'ull, i després t'hi voràs per a poder llevar la brosseta de l'ull del teu germà». 

 

* * * * *

 Sant Paulí de Nola, bisbe (mem. ll.)

Nascut a Bordeus (353), es dedicà a la política. Casat i amb un fill, fou iniciat a la fe per sant Ambròs i rebé el baptisme (389). Sembla que fou ordenat prevere a Barcelona (394) i començà vida monàstica a Nola, on fou nomenat bisbe. Ajudà els pelegrins i socorregué els pobres. Morí el 431. És seu este pensament: «Hem ofés el Senyor per l’orgull; li som agradables per la humilitat». [font]

Sants Joan Fisher, bisbe, i Tomàs More, màrtirs (mem. ll.).

• J.M. Bausset: Sant Tomàs More (2015)

Beats Ramon Esteban Bou, natural de la Nucia, i companys màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 22 de juny

Sant Paulí, bisbe, que, rebut el baptisme a Bordeus, va renunciar a la dignitat consular i, de noble i ric, es va fer pobre i humil per Crist. Havent-se traslladat a Nola, a Itàlia, prop del sepulcre de sant Fèlix, prevere, per a seguir l'exemple de la seua conducta, va practicar una forma de vida ascètica amb la seua dona i els seus companys. Ordenat bisbe, es va distingir per la seua erudició i santedat, per acollir els pelegrins i per ajudar els desvalguts. (431)

Sant Joan Fisher, bisbe, i sant Tomàs More, màrtirs, que, per haver-se oposat al rei Enric VIII en la controvèrsia sobre el seu matrimoni i sobre la primacia del Romà Pontífex, van ser empresonats a la Torre de Londres, a Anglaterra. Joan Fisher, bisbe de Rochester, home conegut per la seua erudició i per la dignitat de la seua vida, per mandat del rei va ser decapitat este dia enfront de la presó, i Tomàs More, pare de família de vida integèrrima i president del consell real, per mantindre's fidel a l'Església catòlica va morir el dia 6 de juliol, i així es va unir al martiri del bisbe. (1535)

3. A Roma, commemoració de sant Flavi Clement, màrtir, a qui l'emperador Domicià, amb el qual havia compartit el consolat, va condemnar sota l'acusació d'ateisme, encara que realment va ser per la seua fe en Crist. (96)

4. A Verulamium, a Gran Bretanya, hui Anglaterra, sant Albà, màrtir, que, segons narra la tradició, encara no batejat es va entregar ocupant el lloc d'un clergue que va acollir a sa casa, i de qui havia rebut instrucció en la fe cristiana, canviant els seus vestits pels d'ell, motiu pel qual, després de ser assotat i torturat, va ser finalment decapitat. (c. 287)

5. A Caerleon, a Gal·les, sants Juli i Aaron, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van consumar la seua passió després de sant Albà, al mateix temps que altres nombrosos cristians que, torturats de diverses formes i cruelment executats, van acabar el seu combat entrant gojosament a la ciutat celeste. (s. IV inc.)

6. A Dolikha de Síria, a la Turquia actual, sant Eusebi, bisbe de Samòsata, que en temps de l'emperador arrià Constanci, vestit de militar, visitava d'incògnit les esglésies de Déu per a confirmar-les en la fe catòlica. Posteriorment, va ser bandejat a Tràcia per l'emperador Valent, però, recuperada la pau de l'Església, va tornar de l'exili i va tornar a recórrer les comunitats, fins que va morir màrtir ferit al cap per una teula que des d'una altura li va llançar una dona arriana. (379)

7. Commemoració de sant Nicetes [o Niceti], bisbe de Remesiana, a Dàcia, actual Romania, a qui alaba sant Paulí de Nola en un dels seus poemes per haver pacificat els bàrbars en ensenyar-los l'Evangeli, per convéncer-los de viure units en pau i per haver obtingut que gent inculta i malvada aprenguera a cantar a Crist amb un cor romà. (c. 414)

8. A Roma, al Laterà, beat Innocenci V, papa, el qual, pertanyent primer a l'Orde de Predicadors, va ensenyar teologia a París i va ocupar, a pesar seu, la seu episcopal de Lió. Juntament amb sant Bonaventura, va preparar el II Concili Ecumènic de Lió, per a tractar de la unió entre llatins i grecs. Elevat a la càtedra de sant Pere, va exercir el seu magisteri per breu temps, a penes sense poder manifestar-se a l'Església Romana. (1276)

9. Beata Maria Ainés Teresa del Santíssim Sagrament (Manuela de Jesús Arias Espinosa), (1904- Roma 1981). Mare fundadora de les Congregacions de Missioneres Clarisses del Santíssim Sagrament i dels Missioners de Crist per a l'Església Universal.

21 de juny de 2026, diumenge XII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: El papa Lleó XIV (2025, juny 17)

DIUMENGE XII / Cicle A

Lectura primera Jr 20,10-13

El Senyor salva la vida del pobre de les mans dels malvats

Lectura del llibre del profeta Jeremies

Jo, Jeremies, sent com murmura la multitud: «Eixe és el “Terror de totes parts”. Denuncieu-lo, i nosaltres també el denunciarem». Tots els meus amics esperen que entropesse: «Potser es deixarà enganyar i el podrem fer caure i venjar-nos d’ell».

Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible: els qui em perseguixen cauran, no podran fer res.

El seu fracàs els cobrirà de vergonya, el seu deshonor no serà mai oblidat. 

Senyor de l’univers, que sabeu si un home vos és fidel, que penetreu l’interior dels cors: feu-me vore com feu justícia, ja que he confiat a vós la meua causa. 

Canteu al Senyor, alabeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels malvats.

Salm responsorial 68,8-10.14 i 17.33-35 (R.: 14c)

Per vós he aguantat insults,

i abaixe els ulls, avergonyit;

un estrany soc per als meus germans,

un estranger per als fills de ma mare.

El zel del vostre temple em devora,

i cauen sobre mi els insults

dels qui vos insulten.

R. Escolteu-me, Senyor, vós que ameu tant.

Jo vós pregue, Senyor,

en este temps de gràcia;

escolteu-me, Déu meu,

vós que ameu tant,

vós que ajudeu per fidelitat.

Escolteu-me, Senyor, perquè el vostre amor és bo;

per la vostra gran tendresa, mireu-me. R.

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius.

Que l'alaben el cel i la terra,

els mars i tot el que s'hi mou. R.

Lectura segona Rm 5,12-15

No hi ha comparació entre el delicte i el do

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Igual com el pecat va entrar en el món per obra d’un sol home, i amb el pecat la mort, també la mort s’estengué a tots els hòmens, ja que tots pecaren. Abans de la Llei el pecat ja existia en el món, encara que, mentres no hi havia llei, la culpa no podia ser imputada. Així i tot, la mort ja imperava des d’Adam fins a Moisés, també sobre aquells hòmens que no havien pecat amb una transgressió com la d’Adam.

I Adam prefigurava l’home que havia de vindre més tard.

Però no hi ha comparació entre el delicte i el do: si pel pecat d’un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justs viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.

Al·leluia Jo 15,26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,

diu el Senyor,

i vosaltres també en donareu testimoni.

Evangeli Mt 10,26-33

No tingueu por dels qui maten només el cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:

«No tingueu por d’ells, perquè no hi ha res secret que no haja de ser descobert, ni res tan amagat que no haja de ser conegut. Allò que vos dic en la foscor, digueu-ho a plena llum, i allò que vos dic a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos. però no poden matar l’ànima. Tingueu por, si de cas, dels qui poden fer que l’ànima i el cos es perden en l’infern.

¿No es venen dos pardalets per pocs diners? I ni u d’ells cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu vos té comptats cada u els cabells. Per això, no tingueu por: valeu molt més que tots els pardalets junts.

A tota persona que em reconega davant dels hòmens, també jo la reconeixeré davant del meu Pare del cel, però al qui em negue davant de la gent, també jo el negaré davant del meu Pare del cel». 

 

A. Véncer la por amb la confiança. Jesús demana als seus deixebles que no tinguen por, per a dir, i també que no tinguen por davant la mort. La por pot ser una arma contra la veritat, i sempre hi haurà qui vulga controlar la nostra por per a manipular la veritat i mentir. L'important en esta vida, diu Jesús, és mantindre l'ànima en la veritat de l'evangeli, i no vendre-la per por de ningú. Jesús deixa clar que ningú en este món pot matar l'ànima, quan esta es manté en la veritat. El nostre temor ha de ser dirigit a Déu, no com a por que paralitza i intimida, sinó com a respecte que venera i adora al que vol habitar en la nostra ànima amb el seu amor i la seua veritat.

B. Les dificultats i persecucions a causa de la fe han ocorregut sempre. I davant d'elles sentim la temptació de deixar-nos portar per la por i anar ocultant la nostra condició de creients, i amb això ens inhibim del testimoniatge que hem de donar. «No tingueu por dels qui maten només el cos», ens diu Jesús en l'Evangeli de hui; i ens promet que ell es posarà de la nostra part davant del Pare del cel, si nosaltres ens posem de la seua part davant de cada ser humà. Davant dels qui ens menyspreen per la fe hem de saber que el Senyor està amb nosaltres i hem d'encomanar al Senyor la nostra causa (1 lect), ja que «el Senyor escolta els pobres, no abandona mai els captius» (Salm resp).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Ximo Garcia Roca: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): Lliures i alliberadors (Genaro Àvila, sj)
• Missa d'À Punt (2023): Jo m'abandone a Vós (Sant Carles de Foucauld

* * * * *

Sant Lluís Gonçaga, religiós (mem. ob.)

Fill dels marquesos de Castiglione, nasqué l'any 1568 a Màntua, a la regió llombarda. Sa mare l'educà piadosament i ell es mostrà molt inclinat a la pràctica religiosa. A nou anys, va fer vot de perpètua castedat davant d'un altar de la Mare de Déu, a Florència. Va romandre alguns anys a Espanya com a patge de Maria d'Àustria. Obtingut el permís de son pare, després d'una llarga lluita, entrà a la Companyia de Jesús a Roma l'any 1587. Allí acabà la seua vida l'any 1591, per un contagi contret mentre servia els malalts en els hospitals. Fou canonitzat per Benet XIII l'any 1726, i el 1729 el proclamava patró de la joventut, particularment estudiosa. [Font]

• J.M. Bausset: Sant Lluís Gonçaga (2015)

Aniversari del naixement de Martí Domínguez Barberà, periodiste i escriptor (Algemesí 1908)

Aniversari de l'elecció del papa sant Pau VI (1963)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 21 de juny

Memòria de sant Lluís Gonçaga, religiós, que, nascut de nobilíssima estirp i admirable per la seua puresa, va renunciar a favor del seu germà el principat que li corresponia i va ingressar a Roma en l'Orde de la Companyia de Jesús. Va morir, a penes adolescent, per haver assistit durant una greu epidèmia malalts contagiats. (1591)

2. A Gaël, a la Bretanya Menor, hui França, sant Mevé, abat, que, originari de Càmbria, es va retirar als boscos de l'Armòrica, on va fundar un monestir. (s. VI)

3. Al territori d'Évreux, a Nèustria, també a la França actual, sant Leufred [o Agofred], abat, fundador del monestir de la Santa Creu, que va presidir durant quaranta-huit anys. (738)

4. A Bourges, a Aquitània, de nou a França, sant Radulf, bisbe, el qual, sol·lícit per la vida sacerdotal, juntament amb preveres de l'Església que tenia encomanada va recollir textos dels sants Pares i dels cànons per a ús pastoral. (866)

5. A Osca, ciutat del regne d'Aragó, sant Ramon, que, sent canonge regular, va ser designat bisbe de Roda d'Isàvena i de Barbastre, seu de la qual va ser expulsat durant tres anys per no voler combatre mai amb les armes els enemics de la fe cristiana. (1126)

6. A Orviero, a la regió d'Úmbria, a Itàlia, beat Tomàs Corsini, religiós de l'Orde dels Servents de Maria. (1343)

7. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Rigby, màrtir, el qual, detingut i condemnat a la pena capital durant el regnat d'Isabel I per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica, va ser penjat a Southwark i esquarterat mentre encara estava viu. (1600)

8. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Jaume Morelle Dupas, prevere i màrtir, que sever per a si mateix i dolç envers els altres, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per ser rector al territori de Poitiers i va morir finalment de fam. (1794)

9. Al lloc de Zapotlanejo, a Mèxic, sant Josep Isabel Flores, prevere, màrtir durant la gran persecució contra la religió en aquell país. (1927)

20 de juny de 2026, dissabte XI

DISSABTE DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 2Cr 24,17-25

Zacaries, que vau matar entre el santuari i l'altar

Lectura del segon llibre de les Cròniques:

Després de la mort de Joiadà els caps del país de Judà anaren a prosternar-se davant del rei, i el rei els escoltà. Abandonaren el temple del Senyor, Déu dels seus pares, per a donar culte als troncs sagrats i als ídols. Per culpa d'això vingueren desgràcies a Judà i a Jerusalem. El Senyor els envià profetes a fi que es convertiren, però no feien cas de les seues advertències. En aquell temps, l'Esperit de Déu va vindre damunt de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, que, dret davant del poble, li va dir:

«Déu vos diu: ¿Per què desobeïu els manaments del Senyor? ¿No veeu que no vos farà cap bé? Com que heu abandonat el Senyor, ell vos abandonarà a vosaltres».

Alguns es van conjurar contra ell i, per orde del rei, el van apedregar en l'atri del temple del Senyor. El rei Joaix el va fer matar, sense tindre en compte els favors que li havia fet Joiadà, el pare de Zacaries. Zacaries, abans de morir,va dir: «El Senyor, que ho veu, vos en demanarà comptes».

Al cap d'un any l'exèrcit dels arameus va atacar a Joaix. Invadiren Judà i Jerusalem, mataren tots els principals del poble i enviaren tot el botí al rei de Damasc. L'exèrcit dels arameus tenia pocs efectius, però el Senyor va donar-li la victòria sobre un exèrcit molt més gran, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Així Joaix va rebre dels arameus el castic merescut. Quan ells es retiraren deixant-lo molt malalt, els oficials, per a venjar la mort del fill del sacerdot Joiadà, van conspirar contra Joaix, i el mataren en el seu llit. L'enterraren a la ciutat de David, però no en els sepulcres dels reis.

Salm responsorial 88,4-5.29-30.31-32.33-34 (R.: 29a)

He fet aliança amb el meu elegit,

jurant a David, el meu servent:

T'he creat una dinastia per a sempre,

mantindré per tots els segles el teu tron.

R. Mantindré per sempre el meu amor.

Mantindré per sempre el meu amor,

la meua aliança amb ell serà estable;

no s'extingirà la seua dinastia,

el seu tron durarà com el cel. R.

Si els seus fills s'aparten de la llei,

i no seguixen les meues normes,

si profanen els meus preceptes

i no guarden els manaments. R.

Castigaré amb la vara les seues culpes,

i amb assots els seus pecats;

però persistiré en el meu amor,

no em desdiré de la meua lleialtat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,

per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Mt 6,24-34

No vos inquieteu pensant en demà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 

«Ningú pot servir dos amos; perquè o n’odiarà un i estimarà l'altre, o farà cas de l'un i despreciarà l'altre. No podeu ser servidors alhora de Déu i dels diners. 

Per això vos dic: No vos preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com vos vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni guarden res en graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu vosaltres més que ells? 

¿Qui de vosaltres, per molt que s'angoixe, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seua vida? ¿I per què esteu inquiets pel vestit? Mireu com creixen els lliris del camp: ni treballen ni filen, però vos assegure que ni Salomó, en tota la seua fastuositat, anava vestit com u d'ells. I si Déu vist així l'herba del camp, que hui està i demà ja la tiren al foc, ¿no farà molt més per vosaltres, gent de poca fe? 

Per tant, no vos preocupeu massa pensant què menjareu, o què beureu, o com vos vestireu. Anar darrere d'estes coses és propi dels pagans. El vostre Pare del cel sap molt bé la necessitat que teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i la seua justícia, i tot això, vos ho donarà de més a més.
No vos inquieteu, per tant, pensant en demà. El demà ja tindrà les seues preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps». 

 

* * * * *

 Beata Margarida Ball, màrtir

Una vida de pel·lícula, la d’esta mare de família. A l’irlandesa Margarida Bermingham l’havien casada a quinze anys amb Bartomeu Ball amb qui tindrà vint fills, si bé només en sobreviuran cinc. Potser per això, quan va quedar viuda (1568) va obrir una escola en sa casa per a xiquets catòlics, rebent alumnes de tot el país.

I també acollia sacerdots catòlics, en aquell ambient protestant de persecució. El fet trist és que un fill seu la va denunciar i fou engarjolada al Castell de Dublín, on s’hi passà tres llargs anys. Va morir en un dia indeterminat de 1584. Fou beatificada el 27 de setembre de 1992, amb d’altres 28 màrtirs.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de juny

1. Commemoració de sant Metodi, bisbe d'Olimp, a Grècia, i màrtir, que va escriure diverses obres en estil concís i elegant, i cap al final de la persecució desencadenada baix Dioclecià, va ser coronat pel martiri. (c. 312)

2. A la regió de Laon, a Nèustria, hui França, sant Goban, prevere, nascut a Hibèrnia, que a Anglaterra va ser deixeble de sant Fusc, i, per amor a Crist, va passar després a la Gàl·lia, on va portar vida eremítica en els boscos. (c. 670)

3. Al monestir de Sant Jaume de Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Joan de Matera, abat, insigne per la seua austeritat i la seua predicació al poble, que va instituir la Congregació de Pulsano a la regió del Gargano, sota la Regla de sant Benet. (1139)

4. Al monestir de Medingen, a Baviera, actual Alemanya, beata Margarida Ebner, verge de l'Orde de Predicadors, que, provada per Crist amb múltiples malalties, va portar una vida exemplar davant de Déu i dels hòmens i va escriure sobre experiències místiques. (1351)

5. A Dublín, a Irlanda, passió del beat Dermici [Dermot] O’Hurley, bisbe i màrtir, que, sent advocat laic, va ser promogut pel papa Gregori XIII com a bisbe de Cashel. En temps de la reina Isabel I va patir llargs interrogatoris i tortures, rebutjant les acusacions que se li feien, i portat al patíbul, a Hoggen Green, allí va proclamar que moria per la fe catòlica i pel seu ministeri episcopal. (1584)

6. En esta mateixa ciutat, commemoració de la beata Margarida Ball, màrtir, que, havent quedat viuda, va ser denunciada pel seu propi fill per acollir a sa casa sacerdots perseguits i, després de diverses tortures, ja septuagenària va morir en un dia no precisat. (1584)

7. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Francesc Pacheco, prevere, amb huit companys* de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van ser cremats vius pels qui odiaven la fe cristiana. (1626).

Estos són els noms: Baltasar de Torres i Joan Baptista Zola, preveres; Pere Rinsei, Vicent Kaun, Joan Kisaku, Pau Kinsuke, Miquel Tozo i Gaspar Sadamatsu, religiosos.

8. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Whitbread i companys Guillem Harcourt, Joan Fenwich, Joan Gavan i Antoni Turner, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, acusats falsament de prendre part en una conjura per a assassinar el rei Carles II, van aconseguir el regne dels cels en ser ajusticiats a Tyburn. (1679)