Mare de Déu dels Àngels del Puig
(Festa a la diòcesi de València)
La festa mariana que hui celebrem en la nostra Església diocesana ens recorda la conquesta de la ciutat de València i, per tant, a qui és la patrona de l'antic Regne de València. En Maria recordem les obres grans que el Senyor ha fet a la nostra Església: els fruits de santedat, les obres apostòliques i la transmissió de la fe que, des dels apòstols, arriba als nostres dies. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Patrona de l'antic Regne de València, titular d'una església parroquial a València- Vicent Sorribes: La Santíssima Mare de Déu del Puig (1951)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu del Puig (2015)
- Capella de la Mare de Déu del Puig (Seu de València)
Oració col·lecta
Oh Déu, que per la intercessió de la Santíssima Mare de Déu dels Àngelsvau restituir al vostre poble la llibertat del culte cristià;concediu-nos que, per la seua mediació maternal,ens vegem lliures del pecat en esta vidai aconseguim disfrutar de la vostra presència en la glòria.
Lectures de la missa de la festa:(Lectures del dimarts XXII, més avant)
Lectura primera Gn 12,1-7
Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor va dir a Abram:«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:«Donaré este país a la teua descendència».I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut.
Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)
Servents del Senyor, alabeu-lo,alabeu el nom del Senyor.Siga beneït el nom del Senyor,ara i per tots els segles.
R. Siga beneït el nom del Senyor,ara i per tots els segles.
O bé:Al·leluia.
Des de l'eixida fins a la posta del solalabeu el nom del Senyor.El Senyor sobrepassa tots els pobles,la seua glòria sobrepuja el cel. R.
¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,que viu molt amunt,i s'inclina per a mirar
el cel i la terra? R.
Alça de la pols el desvalgut,trau el pobre de la cendraper a posar-lo entre els prínceps,els prínceps del seu poble. R.
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
Sou feliç, santa Verge Maria,i digna de ser alabada per sempre:de vós ha nascut el sol de justícia,Crist Senyor nostre.
Evangeli Lc 1,46-55
Des d'ara totes les generacions em diran benaventurada
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria va dir:
«La meua ànima magnifica el Senyor,el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,perquè ha mirat la humilitat
de la seua serventa.Per això des d'ara totes les generacionsem diran benaventurada,perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.El seu nom és sant,i la seua misericòrdia arriba
a tots els qui creuen en ellde generació en generació.Les obres del seu braç són potents:dispersa els hòmens de cor altiu,destrona els poderososi exalça els humils;ompli de béns els pobresi deixa els rics sense res.Ha protegit Israel, el seu servent,i s'ha recordat de la misericòridaque havia promés als nostres pares,a Abraham i a la seua descendència per sempre».
* * * * *
- Vicent Sorribes: La Santíssima Mare de Déu del Puig (1951)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu del Puig (2015)
- Capella de la Mare de Déu del Puig (Seu de València)
Oració col·lecta
Oh Déu, que per la intercessió de la Santíssima Mare de Déu dels Àngels
vau restituir al vostre poble la llibertat del culte cristià;
concediu-nos que, per la seua mediació maternal,
ens vegem lliures del pecat en esta vida
i aconseguim disfrutar de la vostra presència en la glòria.
Lectures de la missa de la festa:
(Lectures del dimarts XXII, més avant)
Lectura primera Gn 12,1-7
Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia ditLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, el Senyor va dir a Abram:«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:«Donaré este país a la teua descendència».I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut.
Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)
Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.
R. Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.
O bé:
Al·leluia.
Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R.
¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,
que viu molt amunt,
i s'inclina per a mirar
el cel i la terra? R.
Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra
per a posar-lo entre els prínceps,
els prínceps del seu poble. R.
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
Sou feliç, santa Verge Maria,
i digna de ser alabada per sempre:
de vós ha nascut el sol de justícia,
Crist Senyor nostre.
Evangeli Lc 1,46-55
Des d'ara totes les generacions em diran benaventurada
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucPer aquells dies, Maria va dir:
«La meua ànima magnifica el Senyor,el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,perquè ha mirat la humilitatde la seua serventa.Per això des d'ara totes les generacionsem diran benaventurada,perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.El seu nom és sant,i la seua misericòrdia arribaa tots els qui creuen en ellde generació en generació.Les obres del seu braç són potents:dispersa els hòmens de cor altiu,destrona els poderososi exalça els humils;ompli de béns els pobresi deixa els rics sense res.Ha protegit Israel, el seu servent,i s'ha recordat de la misericòridaque havia promés als nostres pares,a Abraham i a la seua descendència per sempre».
* * * * *
DIMARTS DE LA SETMANA XXII / II
Lectura primera 1C 2,10b-16
El que té mires purament humanesno pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu.Però el qui està ple de I'Esperit pot jutjar-ho totLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, l'Esperit s'interna en tot, fins i tot en la profunditat de Déu. ¿Qui coneix un home sinó l'esperit mateix d'aquell home? Igualment, ningú coneix a Déu sinó l'Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó el que ve de Déu i, per això, podem conéixer els dons que Déu ens ha concedit.I no parlem d'estos dons amb les paraules que ensenya la saviesa humana, sinó amb les que ensenya l'Esperit, perquè les realitats espirituals cal exposar-les en térmens espirituals.El que té mires purament humanes no pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria interpretar amb els ulls de l'Esperit. Però el qui està ple de l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentres que a ell no el pot jutjar ningú. Ho diu l'Escriptura: «¿Qui pot conéixer el pensament del Senyor, que puga instruir-lo?» Però nosaltres tenim el pensament de Crist.
Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab.13cd-14 (R.: cf. 17a)
El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, gran en l'amor.El Senyor és bo amb tots,estima entranyablementtotes les seues criatures.R. El Senyor és just en tots els seus camins.Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,que vos celebren els vostres fidels;que proclamen la glòria del vostre regne,que parlen del vostre poder. R.Que recorden a tot el món les vostres gestes,la glòria i l'esplendor del vostre regnat.El vostre regnat s'estén a tots ets segles,el vostre imperi, a totes les generacions. R.Totes les paraules del Senyor són fidels,les seues obres són obres d'amor.El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,redreça els qui han entropessat. R.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Lc 4,31-37
Sé qui eres tu: el Sant de Déu᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent, i estaven meravellats de la seua manera d'ensenyar, perquè parlava amb autoritat.En aquella sinagoga hi havia un home que portava un esperit maligne, un dimoni, i es va posar a bramar: «Ei! ¿què vols de nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres tu: el Sant de Déu».Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d'este home». El dimoni el va tirar al mig de tots i va eixir d'ell sense fer-li cap mal.Tots quedaren plens d'estupor i, conversant entre ells, es preguntaven: «¿Què vol dir tot açò? Dona órdens amb autoritat i poder als esperits malignes i els fa eixir». I la seua fama s'escampà per tota la contornada.
* * * * *
Festa de la Mare de Déu del Puig al Puig (2026)
Aniversari de la mort de l'escriptor Francesc Mauriac (1970)
- François Mauriac: Molt més pròxims com més allunyats de l'Església (1962)
Santoral
Sant Gil [o Gili o Egidi], abat, titular de l'església parroquial de Benifairó de les Valls.
- J.M. Bausset: Sant Gil (2015)
Beat Alfons Sebastià i Viñals, prevere i màrtir valencià (memòria a València)
Beata valenciana Empar (Maria del Refugi) Carbonell i Muñoz, filla de Maria Auxiliadora, màrtir (memòria a Alboraia).
Beat valencià Josep Prats i Sanjuan, prevere operari diocesà, màrtir († Tortosa, 1936) (mem. a Catí)
Va nàixer a Catí el 31 de juliol de 1874.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 de setembre
1. Commemoració de sant Josué, fill de Nun, servent del Senyor, que en rebre la imposició de mans per Moisés fou ple de l'esperit de saviesa, i a la mort de Moisés va introduir de manera meravellosa al poble d'Israel, travessant el Jordà, en la terra de promissió (Jos, 1, 1).
2. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Sixt [o Sixte], considerat primer bisbe d'esta ciutat. (s. III)
3. A Càpua, a la regió actualment italiana de Campània, a la via Aquària, sant Prisc, màrtir. (s. IV)
4. A Todi, a l'Úmbria, també de la Itàlia actual, sant Terencià, bisbe. (c. s. IV)
6. A Zurzach, al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germania, a l'actual Suïssa, santa Verena. (s. IV)
7. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours. (490)
8. A Aquino, de la regió del Laci, a Itàlia, sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran. (570)
9. A la regió de Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, actual França, sant Egidi o Gil o Gili, el nom del qual adoptà la població que després es va formar a la regió de la Camarga, i on es diu que el sant havia erigit un monestir i completat el curs de la seua vida mortal. (s. VI/VII)
10. A Sens, lloc de Nèustria, hui també França, sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir a Déu abans que als prínceps. (c. 623)
11. A Venècia, a l'actual Itàlia, beata Juliana de Collalto, abadessa de l'Orde de Sant Benet. (1262)
12. A Florència, a la regió toscana, igualment a Itàlia, beata Joana Soderini, verge de l'Orde Tercer dels Servents de Maria, preclara per la seua pregària i austeritat de vida. (c. 1367)
13. A Madrid, a Espanya, beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys*, màrtirs, de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra pels qui odiaven la religió. (1936)
Els seus noms són: beats Procés (Joaquim) Ruiz Cascales, Eutimi (Nicolau) Aramendía García, Canut (Josep) Franco Gómez, Dositeu (Guillem) Rubio Alonso, Cesari (Marià) Niño Pérez, Benjamí (Alexandre) Cobos Celada, Carmel (Isidor) Gil Arano, Cosme (Simó) Brun Ararà, Cecili (Enric) López López, Rufí (Crescenci) Lasheras Aizcorbe i Faustí (Antoni) Villanueva Igual, religiosos.
14. A Paterna, a la província de València, beat valencià Alfons Sebastià Viñals, prevere i màrtir, que, estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. (1936)
15. A Barcelona, beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, vèrgens, de l'Institut de Maria Auxiliadora, que en la mateixa persecució, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. (1936)
16. Beat Josep Samsó i Elías (1877- Mataró 1936). Sacerdot diocesà, màrtir, assassinat per odi a la fe, l'1 de setembre 1936 durant la Guerra Civil Espanyola; va donar un verdader testimoni de Crist, va morir perdonant els seus perseguidors; encara hui és un model de dedicació a la catequesi i de caritat cap als pobres.
