2 d'octubre de 2026, divendres XXVI: Sant Àngel Custodi

DIVENDRES DE LA SETMANA XXVI / II

SANT ÀNGEL CUSTODI DEL REGNE DE VALÈNCIA

Memòria

Antífona   Dn 3,58

Beneïu-lo, àngels del Senyor,

canteu-li alabances per sempre.

Monició d'entrada

Hui celebrem la memòria dels sants Àngels Custodis, protectors d'hòmens i dones i dels pobles per designi de Déu, i també missatgers de la seua voluntat.

Col·lecta

Oh Déu, vós, que amb una providència inefable 

ens envieu els vostres sants Àngels

per tal que siguen els nostres custodis;

feu que ells ens protegisquen aempre en la terra

i que disfrutem de la seua companyia en el cel.

Per Jesucrist Senyor nostre.

L'evangeli d'esta memòria és propi.

La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera Jb 38,1.12-21; 40,3-5

¿Has donat mai ordes al matí?

¿Has visitat les fonts del mar?

Lectura del llibre de Job

El Senyor, des de la tempesta, va dir a Job:

«Des que estàs en el món, 

¿has donat mai órdens al matí? 

¿Has manat a l'aurora 

que agarre la terra per les puntes 

i n'espolse els malvats? 

Aleshores, com argila modelada, 

la terra mostra els relleus, 

marcats com els plecs d'un vestit; 

la llum dels malvats s'apaga 

i el braç prepotent es trenca. 

¿Has visitat les fonts de la mar? 

¿Has caminat pel fons de l'oceà? 

¿Has descobert les portes de la Mort, 

l'entrada del país de la foscor? 

¿Tens idea de l'amplària de la terra? 

Dis-me, si ho saps, quines mides té. 

¿Saps en quin cantó residix la llum, 

i de quin lloc arriba la foscor, 

cas que les vullgues tancar 

i encaminar-les a sa casa? 

¡Tot això ho hauries de saber si ja havies nascut, 

si comptes tants anys de vida!»

Job va dir al Senyor:

«¿Què puc respondre, jo que soc tan poca cosa? 

Em pose la mà sobre els llavis i calle. 

Ja he parlat massa: no replicaré, no diré res més».

Salm responsorial 138,1-3.7-8.9-10.13-14ab (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós sabeu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu bé si camine o si repose,

vos són coneguts tots els meus passos.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

¿A on aniré lluny del vostre esperit?

¿A on fugiré lluny de la vostra mirada?

Si puge al cel, allà esteu,

si baixe a l'infern, allí vos trobe. R.

Si prenc les ales de l'aurora

per a volar a l'altra vora de la mar,

allí em du la vostra ma,

m'agarra la vostra dreta. R.

Vós heu creat el meu interior,

m'heu teixit en les entranyes de ma mare.

Vos done gràcies

per haver-me fet tan admirable,

les vostres obres són portentoses. R.

Al·leluia Salm 102,21

Beneïu el Senyor, àngels del Senyor,

grans portadors de les seues órdens.

Evangeli Mt 18,1-5.10

Els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare que està en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En una ocasió, s'acostaren els deixebles a Jesús i li preguntaren: «¿Qui és el més gran en el Regne del cel?» Jesús va cridar un xiquet, el posà al mig i va dir: «Vos assegure que, si no canvieu i vos feu com els xiquets, no entrareu en el Regne del cel; o siga, que el qui es faça insignificant com este xiquet serà el més gran en el Regne del cel. I el qui accepta en el meu nom un xiquet com este, m'accepta a mi. Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets, perquè els seus àngels veuen contínuament cara a cara el meu Pare que està en el cel.

En el context de la pregunta sobre el més gran en el Regne del cel, Jesús manifesta la seua especial predilecció pels xiquets. En la societat jueva antiga, lluny d'estar idealitzats, els xiquets representaven la ignorància, la debilitat i la necessitat de ser cuidats. Jesús convida els deixebles no a ser infantils, sinó a adoptar estes actituds de xiquet, ja que permeten emtrar en el Regne de Déu i experimentar així l'amor del Pare cap a nosaltres. Este text concreta eixa atenció paternal i amorosa de Déu amb la donació d'un àngel custodi a cada u. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Oració sobre les ofrenes

    Acolliu, Senyor,

    els dons que vos presentem

    en honor dels vostres sants àngels

    i feu que, amb la seua protecció constant,

    siguem deslliurats de qualsevol perill present

    i arribem feliçment a la vida eterna.

    Per Crist, Senyor nostre.

Antífona de la comunió   cf. Sal 137,1

    Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,

    vos cantaré en presència dels àngels.

Postcomunió

    Senyor, que en este sagrament

    ens heu donat el pa de la vida eterna,

    guieu-nos, amb l'assistència dels vostres àngels,

    pels camins de la salvació i de la pau.

    Per Crist, Senyor nostre.

Sant Àngel Custodi del Regne de València

El Sant Àngel Custodi del Regne de València, titular d'una església parroquial de València i una de la Vall d'Uixó.

Vicent Sorribes: El Sant Àngel Custodi, patró de València i del Regne (1959).

Josep Miquel Bausset: L'Àngel Custodi del Regne de València (4 d'octubre del 2015).

Paraula del dia: àngel (AVL).

* * * * *

Aniversari del naiximent de Gandhi (1869)

Aniversari del naiximent de Grahan Greene (1904)

Santoral

Sant Eleuteri, màrtir. († Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, s. III/IV)

Sant Saturi de Sòria, eremita. († Numància, a la Hispània Cartaginesa, 606)

Mort de sant Leodegari [o Llogari], bisbe d'Autun, el qual, sotmés a diversos suplicis i encegat, va ser condemnat a mort injustament per Ebroí, majordom de palau del rei Teodoric.

Amb ell es commemora la memòria del seu germà Gerí, màrtir, que dos anys abans, per orde del mateix Ebroí, havia sigut lapidat. († Saint-Léger, al territori d'Arres, a Nèustria, actual França, 679-680 i 677)

Sant Beregís d'Andage, abat, fundador en aquest lloc un monestir de canonges regulars, que ell va presidir amb fidelitat. († Andage, als boscos d'Ardennes, a Austràsia, actualment Bèlgica, c. 725)

Sant Ursicí, bisbe de Coira [Chur] i primer abat del monestir de Disentis, que ell mateix havia fundat. († la Rècia, Suïssa en l'actualitat, s. VIII)

Commemoració de sant Teòfil de Bulgària, monjo, que per defensar el culte de les santes imatges va ser torturat cruelment per l'emperador Lleó l'Isàuric, i després exiliat. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, 795)

Beat Berenguer de Peralta, bisbe († Lleida, 1256), venerat com a tal a la diòcesi de Lleida.

Beats Lluís Yakichi i Llúcia, esposos, juntament amb els seus fills Andreu i Francesc, màrtirs, que van morir per Crist. La mare i els fills van ser decapitats en presència del pare, i este va ser cremat viu. († Nagasaki, al Japó, 1622)

Beat Jordi Edmund René, prevere i màrtir, que, quan era canonge de Vézelay, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i va morir víctima de tuberculosi. († En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, en una vella nau ancorada, 1794)

Santa Joana Emília de Villeneuve, fundadora de les Germanes de la Immaculada Concepció de Castres. († Castres, 1854)

Beat Antoni Chevrier

Beat Antoni Chevrier, prevere, que va instituir l'Institut del Prado, per a preparar sacerdots destinats a ensenyar la doctrina cristiana a jóvens pobres. († Lió, França, 1879)

Beat Joan Beyzym, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús, que va exercir el seu ministeri entre els leprosos, als quals va prodigar una obra de caritat en favor dels seus cossos i dels seus esperits. († Fianarantsoa, a l'illa de Madagascar, 1912). La Companyia de Jesús el celebra el 13 d'octubre a Espanya.

Joan Beyzym nasqué a Wielkie (Polònia) el 1850. Ordenat sacerdot a Cracòvia el 1881, fou prefecte d'estudis i professor primer en el col·legi de Tamopol, i després a Chyrow. Ací sentí la crida a dedicar-se completament al servici dels leprosos en una missió pobra. Amb el permís del Pare General, anà a Madagascar a finals de l'any 1898, i a Ambahivorakel començà el seu apostolat entre 150 leprosos que vivien en unes condicions de misèria indescriptible. Amb l'ajuda econòmica que li proporcionaren els seus connaturals polonesos, va projectar i construir per a ells un hospital, segons les tècniques mèdiques més avançades. Morí a Marana el 1912 i va ser sepultat al cementiri annex al leprosari. Va ser beatificat per Joan Pau II el 18 d'agost de 2002. [Font]

Beats valencians Elies i Joan Baptista Carbonell i Mollà, preveres, màrtirs (memòria a Cocentaina). († Sax, 1936)

Beata valenciana Maria Guadalupe (Maria Francesca) Ricart i Olmos, religiosa servita, màrtir (memòria a Albal). († Silla, 1936)

Beats Francesc Carceller i Galindo, escolapi (mem. a Forcall), i Isidor Bover Oliver (mem. a Vinaròs), operari diocesà, preveres i màrtirs valencians. († Castelló de la Plana, 1936)

Beata Maria Antonina Kratochwil, verge, de la Congregació de Germanes de les Escoles de Nostra Senyora i màrtir, que en temps de guerra va ser empresonada per la seua fe i va morir a causa de les tortures suportades per Crist. († Stanislanów, a Polònia, 1942)

1 d'octubre de 2026, dijous XXVI: Santa Teresa de Lisieux

DIJOUS DE LA SETMANA XXVI / II

Santa Teresa de Lisieux, doctora de l'Església

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que prometéreu el vostre Regne

als xicotets i als humils de cor;

feu que seguim amb confiança el camí de santa Teresa de l’Infant Jesús

i que, amb la seua intercessió, 

arribem a la visió de la glòria eterna.

Lectura primera Jb 19,21-27

Sé que el meu defensor viu

Lectura del llibre de Job

Job va dir: 

«¡Compadiu-vos de mi, amics meus, 

que la mà del Senyor m'ha malferit! 

¿Per què em perseguiu, com Déu em perseguix? 

¿Encara no m'heu mossegat prou? 

¡Si les meues paraules pogueren quedar escrites! 

¡Si foren gravades amb un cisell d'acer i amb plom, 

marcades per sempre en la roca!

Però jo sé que el meu defensor viu 

i que al final s'alçarà de la pols. 

I, després que m'arranquen la pell, 

ja sense carn, contemplaré a Déu. 

Jo mateix el contemplaré, 

el voran els meus ulls, no els d'un altre: 

es fon tot el meu interior».

Salm responsorial 26,7-8a.8b-9abc.13-14 (R.: 13)

Escolteu el meu clam, Senyor,

compadiu-vos de mi, responeu-me.

De part vostra, el cor em diu:

«Busqueu la meua presència».

R. Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

Busque la vostra presència;

Senyor, no vos amagueu.

No sigueu sever

ni aparteu el vostre servent,

vós que sou la meua ajuda. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Lc 10,1-12

La pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Llucç 

 

En aquell temps, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià davant d’ell, de dos en dos, a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. I els va dir: «La collita és abundant, però els segadors són pocs: demaneu a l’amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu saquet, ni alforja, ni sandàlies, no vos pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: “Pau a esta casa”. Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d’ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts del lloc i digau a la gent d’allí: “El Regne de Déu està prop de vosaltres”. Però, si en un poble no vos volen acollir, eixiu als carrers i digueu: "Fins la pols del vostre poble que se'ns ha apegat als peus, ens l'espolsem i vos la deixem; però heu de saber que el Regne de Déu ja s'acosta". Ja vos dic que, el dia del juí, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble». 

 

Jesús envia els deixebles a anunciar el Regne de Déu. A fi que l'anunci de l'Evangeli siga autèntic, ha d'estar acompanyat per la transformació profunda que l'Esperit va obrant en el cor dels deixebles. En este evangeli Jesús realça tres característiques d'esta transformació: l'oració per l'enviament de més operaris, la pobresa i la valentia prudent i audaç per a portar la Bona Nova, fins i tot amb rebuig. ¿Com col·labore amb la gràcia en esta transformació de l'Esperit per a la missió? [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església

Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.

• J.M. Bausset: Santa Teresa de l'Infant Jesús (2015)

Fragments de l'autobiografia

I

Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!

II

Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.

III

Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.

* * * * *

Aniversari del naiximent de Miquel Batllori i Munné  (Barcelona, 1909)

Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)

Santoral

Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)

Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)

Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)

Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)

Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)

Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)

Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)

Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)

Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)

Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)

Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)

Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)

Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)

Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)

Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)

30 de setembre de 2026, dimecres XXVI: Sant Jeroni

DIMECRES DE LA SETMANA XXVI / II

Sant Jeroni

Oració col·lecta

Oh Déu, vós féreu sentir vivament a sant Jeroni 

la delicadea de les Sagrades Escriptures 

i el convertíreu en un intèrpret excel·lent de la revelació divina; 

feu que tota l’Església s’alimente en abundància de la vostra paraula 

i que hi trobe la font de la vida.

 

Lectura primera Jb 9,1-12.14-16

Un home, discutint amb Déu, no tindria mai raó 

Lectura del llibre de Job 

Job respongué als seus amics: «Reconec, i no tinc cap dubte, que un mortal, discutint amb Déu, no tindria mai raó. Si Déu es posa a reclamar, no respondrà ni a una, de mil acusacions. És intel·ligent i poderós: ¿podrà viure en pau el qui li planta cara? 

Desplaça les muntanyes i no es nota, les capgira quan s'indigna. Mou la terra del seu lloc, i tremolen els pilars que la sostenen. Si ell ho mana, el sol no ix; pot tancar amb pany i clau les estreles. Ha desplegat el cel ell tot sol, i camina per les ones de la mar. Ha creat l'Óssa, l'Orió, les Plèiades i totes les constel·lacions. Ha fet meravelles insondables, obra tants prodigis que ni es poden comptar. Passa pel meu costat i no el veig, em passa a tocar i no el sent. Si vol prendre alguna cosa, ¿qui li ho pot impedir? ¿Qui gosaria demanar-li explicacions? No, jo no li puc respondre, no puc buscar raons per a discutir contra ell. Encara que jo fora innocent, no li discutiria: suplicaria només el qui m'ha de jutjar, perquè, si jo el cridara a juí i ell s'hi presentara, no crec que escoltara tan sols el meu clam».

Salm responsorial 87,10bc-11.12-13.14-15 (R.: 3a)

    Senyor, jo vos invoque cada dia,

    i alce les mans a vós.

    ¿Fareu prodigis per als morts?

    ¿S'alçaran les ombres a donar-vos gràcies?

    R. Que vos arribe la meua súplica, Senyor.

    En els sepulcres, ¿qui parla del vostre amor?

    ¿I de la vostra justícia, en el país de la mort?

    ¿Coneix algú els vostres prodigis

    en el lloc de les tenebres,

    la vostra clemència en el país de l'oblit? R.

    Jo vos demane auxili, Senyor,

    cada matí vos arriba la meua súplica.

    Senyor, ¿per què m'abandoneu

    i m'amagueu la vostra mirada? R.

Al·leluia Fl 3,8-9

    Considere escòria tots estos guanys

    a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.

Evangeli Lc 9,57-62

Vos seguiré aneu on aneu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, mentres Jesús i els deixebles feien camí, algú li va dir: «Vos seguiré aneu on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reclinar el cap». A un altre li va dir: «Seguix-me», i este li contestà: «Senyor, deixeu-me anar primer a soterrar mon pare». Jesús li respongué: «Deixa que els morts soterren els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu». Un altre li va dir: «Vos seguiré, Senyor, però primer deixeu-me anar a dir adeu als de casa». Jesús li va respondre: «El que mira arrere quan ja té la mà en l'aladre, no és apte per al Regne de Déu». 

Notem la delicadesa de Jesús respecte a la llibertat d'aquells als qui crida a seguir-lo. No els coacciona de cap manera. Perquè la llibertat humana arriba al seu major grau d'expressió quan es deixa il·luminar per Déu i sap triar el camí millor per a conformar-se amb la seua voluntat. El senyor és molt clar en les condicions que posa per a ser un bon deixeble: la renúncia i la pobresa són la manera d'aconseguir la perfecta llibertat per a seguir-lo amb profit.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església

Sant Jeroni penitent,
de Josep de Ribera
(Museu Thyssen-Bornemisza,
Madrid)

Memòria de sant Jeroni, qui, nascut a Dalmàcia, va estudiar a Roma, on va cultivar amb cura tots els sabers, i allí va rebre el baptisme cristià. Després, captat pel valor de la vida contemplativa, va anar a Orient, on es va entregar a l'existència ascètica i es va ordenar de prevere. Tornat a Roma, va ser secretari del papa Damas. Després va fixar la residència a Betlem de la Judea, on va viure una vida monàstica dedicat a traduir i esplanar les Sagrades Escriptures. Així es va revelar com a insigne doctor. De manera admirable va ser partícip de moltes necessitats de l'Església i, finalment, arribat a una edat provecta, va descansar en la pau del Senyor (420).

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.

Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.

• J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
• Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)

Santoral

Sant Antoní, màrtir. († Piacenza, Itàlia, s. inc.)

Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)

Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)

Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)

Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)

Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)

Sant Amat, bisbe. († Prop de Nusco, lloc de Campània, a Itàlia, 1093)

Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)

Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)

Sant Francesc de Borja, prevere, que a Espanya se celebra el dia 3 d'octubre. († Roma, 1572)

Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)

Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)

Aniversari de la mort de santa Teresa de Lisieux, la memòria de la qual se celebra demà (1897).