16 de març de 2026, dilluns IV de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: acollir la vida

Oració col·lecta

Senyor, vós renoveu el món

amb uns sagraments admirables,

feu que a la vostra l'Església,

que s'edifica amb estos signes de vida eterna,

no li falten tampoc els auxilis temporals.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 65,17-21

No s'hi sentira mai més cap plor ni cap crit de dolor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Crearé un cel nou i una terra nova.

Ningú no es recordarà del passat,

no tornarà a pensar-hi mai més.

Alegreu-vos i exulteu per sempre

per la meua nova creació;

crearé una Jerusalem joiosa

i el seu poble s'alegrarà.

També jo exultaré per Jerusalem

i m'alegraré pel meu poble.

No s'hi sentira mai més cap plor

ni cap crit de dolor.

Ja no hi haurà albats de dies,

ni adults que no arriben a la vellesa;

els més jóvens moriran a cent anys,

i tindran per maleït el qui no hi arribe.

Construiran cases i les habitaran,

plantaran vinyes i en menjaran els fruits».

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.

M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,

i no heu permés que se n'alegren els enemics.

Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;

quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R. Amb quin goig vos exalce, Senyor.

Canteu-li, fidels del Senyor,

alabeu el seu nom sant;

el seu rigor dura un instant,

el seu favor, tota la vida;

a la nit, tot eren plors,

al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat els meus plors en danses;

Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.

Vers abans de l'evangeli Am 5,14

Busqueu el bé i no el mal;

així trobareu la vida i el Senyor estarà amb vosaltres.

Evangeli Jo 4,43-54

Ves, que el teu fill viu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar de Samaria cap a Galilea, encara que ell mateix havia afirmat que un profeta no és ben acollit en el seu poble. Esta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir bé. 

Va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi. Allí hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. Quan va sentir que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, va anar a buscar-lo per a demanar-li que baixara a curar el seu fill, que estava a punt de morir. 

Jesús li va dir: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li va insistir: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill». Jesús li va dir: «Ves, que el teu fill viu». Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i va emprendre el camí de retorn. Quan ja baixava a Cafarnaüm, els seus criats venien a buscar-lo per a dir-li: «El teu fill viu!». Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor, i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la vesprada, li va baixar la febra». El pare va vore que era justament l'hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill viu». I cregueren en Jesús ell i tota la seua família. 

Jesús va fer este segon miracle quan va tornar de Judea a Galilea. 

• Setmana IV de Quaresma. Missa de lliure elecció: "El cego de naiximent" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Que l'ofrena d'este sacrifici, Senyor,

ens allibere de l'antiga esclavitud del pecat

a fi que pugam caminar en novetat de vida.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que els vostres sants dons, Senyor,

transformen la nostra vida

i ens porten al bé etern.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Renoveu, Senyor, el vostre poble en ànima i cos;

vós, que no voleu privar-lo dels goigs de la terra,

enfortiu-lo en els seus anhels espirituals.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

«Només creieu quan veieu miracles i prodigis». El funcionari, en compte de callar i callar, avança i li diu: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill» I Jesús li digué: «Ves, que el teu fill viu». Estes són les tres coses que es necessiten per a fer una pregària verdadera. La primera és la fe: «SI no tens fe...» I moltes vegades, la pregària és només oral, amb els llavis, però no ve de la fe del cor; o és una fe dèbil... La segona condició que Jesús mateix ens ensenya és la perseverança. Alguns demanen, però la gràcia no ve: no tenen esta perseverança, perquè en el fons no la necessiten, o no tenen fe. Preneu-vos l'oració seriosament, no com els lloros: bla, bla, bla i res més. Jesús mateix ens retrau: «No sigau com els pagans que creuen en l'eficàcia de l'oració i en les paraules, moltes paraules» (vegeu Mt 6,7-8). No. És perseverança. Ahí hi ha fe. I la tercera cosa que Déu vol en l'oració és coratge. Algú pot pensar: ¿cal valentia per a pregar i posar-se davant del Senyor? En cal. El coratge de quedar-se allà demanant i avançar. Esta virtut del coratge, en cal molta. No només per a accions apostòliques, sinó també per a la pregària. (Homilia a Santa Marta, 23 de març de 2020)

* * * * *

Aniversari de la troballa de la Mare de Déu del Sofratge a la platja de Benidorm (1740)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de març

1. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment regió del Vèneto, a Itàlia, sants Hilari, bisbe, i Tacià, màrtirs. (s. inc.)

2. A Selèucia, ciutat de Pèrsia, hui l'Iraq, sant Papes, oriünd de Licaònia, que, després de molts suplicis, va afrontar el martiri per la fe de Crist (s. IV).

3. A Anazarb, a Cilícia, ara Turquia, sant Julià, qui, després de patir turments durant molt de temps per orde del governador Marcià, va ser introduït en un sac ple de serps i precipitat a la mar. (s. IV)

4. A la regió d'Artois, de Nèustria, hui França, santa Eusèbia, abadessa d'Hamage, que, després de la mort de son pare, amb la seua santa mare Rictruda [o Rictrudis] es va retirar a la vida monàstica i, encara adolescent, va ser elegida abadessa, després de la seua àvia santa Gertruda d'Hamage. (c. 680)

5. A Colònia, a Alemanya, sant Heribert, bisbe, que, sent canceller de l'emperador Otó III, va ser elegit contra la seua voluntat per a la seu episcopal, des d'on va il·luminar constantment el clero i el poble amb l'exemple de les seues virtuts i la seua predicació. (1021)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, beat Joan Sordi o Cacciafronte, bisbe i màrtir, que, sent abat, va ser condemnat a l'exili per la seua fidelitat al Papa. Elegit temps després bisbe de Màntua, va ser traslladat finalment a la seu de Vicenza, on va morir en defensa de la llibertat eclesiàstica, assassinat per un sicari. (1181)

7. A York, a Anglaterra, beats Joan Amias i Robert Dalby, preveres i màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots, suplici que van acceptar amb alegria. (1589)

8. A la regió dels hurons, al Canadà, passió de sant Joan de Brébeuf, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, qui, enviat des de França a la missió de l'Huró, va morir per Crist, després de treballs ingents, turmentat amb gran crueltat per alguns pagans del lloc. La seua memòria, juntament amb la dels companys en el martiri, se celebra el dia 19 d'octubre. (1649)

• J.M. Bausset: Sant Joan Brébeuf i els màrtirs del Canadà (2015)

9. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero, prevere. (1914)

15 de març de 2026, diumenge IV de Quaresma "Laetare"

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle A

"Laetare"

Lectura primera 1S 16,1b.6-7.10-13a

David és ungit rei d'Israel

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Ompli d’oli el corn i ves. T’envie a casa de Jessé, el de Betlem: entre els seus fills veig el qui jo vullc com a rei».

Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té davant d’ell el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L’he descartat. La mirada humana no val; els ulls humans veuen només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor».

Jessé va fer passar per davant de Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’eixos set, el Senyor no en tria cap». I Samuel afegí: «¿No et queda ningun fill més?» Jessé respongué: «Encara queda el més menut: està pasturant el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula fins que no estiga ací».

Jessé feu que anaren a buscar-lo. Tenia els cabells rojos i els ulls bonics; tot ell feia goig de vore. El Senyor digué a Samuel: «Ungix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de David.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vós pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Lectura segona Ef 5,8-14

Ressuscita d'entre els morts i Crist t'il·luminarà

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans,

En un altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum, perquè els fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Mireu bé quines coses agraden al Senyor i no col·laboreu en les obres estèrils dels qui són foscor, sinó denuncieu-les, perquè allò que fan d’amagat fins i tot fa vergonya dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això es diu: «Desperta’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i Crist t’il·luminarà».

Vers abans de l'evangeli Jo 8,12b

Jo soc la llum del món, diu el Senyor;

qui em seguixca tindrà la llum de la vida.

Evangeli Jo 9,1-41

Va anar a Siloè, s'hi llavà i, quan tornà, ja s'hi veia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús, caminant pel carrer, va vore un cego de naiximent. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar perquè nasquera cego, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Ni ell ni els seus pares van pecar; és per a que es revelen en ell les obres de Déu. Mentres és de dia, jo he de fer les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, i no podrà fer-les ningú. Mentres estic en el món, soc la llum del món».

Dit això va escopir en terra, feu amb la saliva un poc de fang, li’n va aplicar als ulls i li digué: «Ves a llavar-te a la piscina de Siloé» (que significa ‘Enviat’). Ell hi va anar, es llavà i, quan tornà, ja s’hi veia. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «¿No és aquell home que véiem assentat captant?» Uns deien: «Sí que és ell». I uns altres: «No és ell, però és algú que se li pareix». Ell digué: «Sí que ho soc».

Per això li preguntaren: «Com se t'han obert els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer un poc de fang, me'n va aplicar als ulls i em va dir que anara a llavar-me a Siloè. Hi he anat i, en llavar-me, ja m'hi veia». Li digueren: «On està?». Respongué: «No ho sé».

Dugueren als fariseus l’home que abans era cego. El dia que Jesús havia fet fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li preguntaren com havia recuperat la vista. Ell els digué: «M’ha posat fang als ulls, m’he llavat, i ara m’hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Un home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu»; però uns altres deien: «¿Com és possible que un pecador faça prodigis tan grans?» I es dividiren entre ells. I tornaren a dirigir-se al cego: «¿I tu què dius d’ell, que t’ha obert els ulls?» Ell contestà: «Que és un profeta».

Els jueus no volien creure que aquell home haguera estat cego i ara s'hi poguera vore, fins que van cridar els seus pares per a dir-los: «¿Este és el vostre fill que, segons vosaltres, va nàixer cego? ¿Com és, per tant, que ara s'hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de veritat que este és el nostre fill, i que va nàixer cego. Però com és que ara s'hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran per a donar raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell que reconeguera que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interrogaren a ell mateix.

Tornaren a cridar aquell home que havia estat cego i li digueren: «Dona glòria a Déu i reconeix la veritat: nosaltres sabem que eixe home és un pecador». Ell contestà: «Si és pecador, no ho sé. Només sé una cosa: jo, que era cego, ara m'hi veig». Ells insistiren: «Digues què t'ha fet per a obrir-te els ulls». Respongué: «Ja vos ho he dit i no n'heu fet cas. ¿Per què voleu sentir-ho una altra vegada? ¿És que també voleu fer-vos seguidors d'ell?». Li contestaren en un to insolent: «Eres tu qui t'has fet seguidor d'ell. Nosaltres som seguidors de Moisés. De Moisés, sabem que Déu li va parlar, però d'eixe, no sabem ni d'on és». L'home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d'on és, però a mi m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i complixen la seua voluntat. Des que el món existix, no s'ha sentit dir mai que ningú haja obert els ulls a un cego de naiximent. Si ell no vinguera de Déu, no tindria poder per a fer res».

Li replicaren: «Tu ja vas nàixer en pecat, ¿i ens vols donar lliçons?»; i el van tirar fora. Jesús va sentir dir que l’havien tirat i, quan se’l va trobar, li va dir: «¿Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué: «I ¿qui és, Senyor, per a que jo puga creure en ell?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és este que està parlant amb tu». Li diu ell: «Crec, Senyor»; i es va prostrar davant d’ell.

Jesús afegí: «Jo he vingut a este món per a fer un juí: per a que els qui no s'hi veuen, que s'hi vegen, i els qui s'hi veien, que es tornen cegos». Ho van sentir alguns dels fariseus que estaven amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cegos?». Jesús els contestà: «Si ho fóreu, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que vos hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

A. Crist es va fer home per a conduir-nos, als pelegrins en tenebres, a l'esplendor de la fe (cf. Pf). És el que s'exposa en l'Evangeli: tots naixem privats de la llum de la fe i la gràcia de Déu pel pecat original. Igual que el primer home va ser creat del fang de la terra, Crist va fer fang amb la seua saliva, en va aplicar als ulls del cego i li va manar llavar-se'ls amb aigua, i el cego s'hi va vore. En el baptisme Crist ens torna a crear. I, com el cego, en la Quaresma hem de continuar renunciant a tot allò que ens impedix dir-li a Crist amb tota veritat: «Crec en tu, Senyor».

B. El Senyor vol obrir amb la seua gràcia els nostres ulls espirituals per a poder vore així la llum de la seua grandesa, fer-nos sentir fills de Déu, i ser així llum per als altres. Aprendre a mirar amb els ulls de la fe deixant arrere les aparences mundanes, vivint una vida honrada, senzilla i autèntica. Ens veem a nosaltres mateixos i als altres amb els ulls misericordiosos de Déu. I trobem a Jesús en el rostre sofrent del pobre, del marginat, del necessitat, perquè amb els ulls de la fe no podem acceptar que cap ser humà siga condemnat a l'exclusió o a la marginació.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge IV de Quaresma  (2026)
• Ximo Garcia Roca: Tres minuts amb les lectures del diumenge: Les tres cegueses.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Una fe que eixample la mirada (2026, març 11)
• Missa d'À Punt: Doneu-me la vostra llum (Jacinto López Gorgé)

• Missa d'À Punt (2023): Il·lumineu-me (Òscar Cala SJ).

* * * * *

El 15 de març de 1298 Jaume el Just funda el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, amb dotze monjos i l'abat arribats de Santes Creus.

Sant Ramon de Fitero, abat

Santa Vicenta de Còria, verge i màrtir

Aniversari del traspàs de l'escriptora valenciana Magdalena Garcia Bravo (1891)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de març

1. A Pàrion, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Menigne, d'ofici bataner, que segons la tradició, va patir sota l'emperador Deci. (c. 250)

2. A Roma, sant Zacaries, papa, que va governar l'Església de Déu amb gran esforç i prudència, perquè va frenar l'ímpetu dels llombards, va indicar el recte orde als francs, va proveir d'esglésies els germànics i va procurar l'entesa amb els grecs. (752)

3. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Leocrícia, verge i màrtir, que, havent nascut de família musulmana, ocultament va abraçar la fe de Crist, i detinguda a casa juntament amb sant Eulogi, quatre dies després del seu martiri, va passar a la glòria eterna en ser decapitada. (859)

4. Prop de Burgos, a la regió de Castella, sant Sisebut, abat de Cardeña. (1086)

5. A York, a Anglaterra, beat Guillem Hart, prevere i màrtir, el qual, ordenat en el Col·legi Romà dels Anglesos, en temps de la reina Isabel I va ser penjat i esquarterat per haver persuadit a alguns a abraçar la fe catòlica. (1583)

 6. A París, a França, santa Lluïsa de Marillac, viuda, que amb l'exemple i la dedicació va formar l'Institut de Germanes de la Caritat, per a ajuda dels necessitats, i va completar així l'obra delineada per sant Vicent de Paül. (1660)

7. A Viena, a Àustria, sant Climent Maria Hofbauer, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que va treballar admirablement per la propagació de la fe i la reforma de la disciplina eclesiàstica. Preclar tant pel seu enginy com per les seues virtuts, va impulsar a entrar a l'Església a no pocs hòmens prestigiosos en les ciències i en les arts. (1820)

8. A Przemyśl, a Polònia, beat Joan Adalbert Balicki, prevere, que es va dedicar amb fervor a l'exercici del seu ministeri en favor del poble de Déu, i va demostrar una especial disposició per a predicar l'Evangeli i assistir a les jóvens esgarriades. (1948)

9. A la localitat de Viedma, a la República Argentina, beat Artèmides Zatti, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, que es va distingir pel seu zel missioner. Establit a la Patagònia, va passar tota la seua vida en un hospital d'eixa regió, ajudant amb fortalesa d'ànim, paciència i humilitat els necessitats. (1951)

14 de març de 2026, dissabte III de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: presentar al Senyor un esperit abatut com a sacrifici

Oració col·lecta

Senyor, feu que, els que celebrem amb goig 

l'observança anual de la Quaresma, 

ens preparem talment per a la Pasqua 

que pugam disfrutar plenament del seu efecte salvador. 

Per Crist, Senyor nostre.

 

Lectura primera Os 6,1-6

El que jo vullc és amor, i no sacrificis

Lectura de la profecia d'Osees

«Vingueu, tornem al Senyor.

Ell, que ens ha ferit, ens curarà;

ell, que ens ha colpejat, ens cuidarà.

Ens tornarà la vida en dos dies,

el dia tercer ens farà alçar

i viurem en la seua presència.

Esforcem-nos per conéixer el Senyor;

està a punt d'alçar-se com l'aurora,

ens vindrà com pluja de tardor,

com el ruixat que amera la terra». 

 

El Senyor respon:

«¿Què he de fer amb tu, Efraïm?

¿Què he de fer amb tu, Judà?

El vostre amor és com la boira del matí,

com la rosada que a l'alba es fon.

Per això vos he forjat valent-me dels profetes;

les paraules dels meus llavis vos han dut la mort,

però la meua decisió brilla com la llum:

el que jo vullc és amor, i no sacrificis,

coneiximent de Déu, i no holocausts».

Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. El que jo vullc és amor, i no sacrificis.

No vos satisfan els sacrificis,

si vos oferira un holocaust, no vos plauria.

El meu sacrifici és un esperit abatut;

un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el desprecieu. R.

Beneïu a Sió, per la vostra bondat,

restaureu les muralles de Jerusalem.

Així acceptareu els sacrificis,

ofrenes i holocausts. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors; 

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el publicà, i no el fariseu,

el qui va baixar perdonat a sa casa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir una altra paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res els altres: 

«Dos hòmens pujaren al temple a fer oració: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava d'esta manera en el seu interior: "Déu meu, vos done gràcies perquè no soc com els altres: lladres, injusts, adúlters, ni soc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies per setmana i done la desena part de totes les meues rendes". 

El publicà, en canvi, que s'havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava  el pit i deia: "Déu meu, tingueu compassió de mi, que soc un pecador". 

Jo vos dic que este va baixar perdonat a sa casa, i l'altre no; perquè qui s'enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit»

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Oh Déu, que ens concediu la gràcia

d'acostar-nos als vostres misteris amb els sentits purificats,

feu que, recordant allò que ens ha estat transmés,

pugam elevar la lloança que vos plau.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Déu de misericòrdia,

concediu-nos celebrar sempre amb sincera devoció

i rebre amb esperit de fe

els sagraments que ens doneu

amb una generositat inesgotable.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Allargueu la vostra mà, Senyor,

en defensa dels vostres fidels,

per a que vos busquen amb tot el cor

i vegen complits els seus justs desitjos.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

La paràbola es troba entre dos moviments, expressats per dos verbs: pujar i baixar . El primer moviment és pujar. De fet, el text comença dient: «Dos hòmens pujaren al temple a fer oració» (v. 10). Este aspecte recorda molts episodis de la Bíblia, en què per a trobar el Senyor cal enfilar-se a la muntanya de la seua presència (…) Però per a experimentar l'encontre amb Ell i ser transformats per la pregària, per a elevar-nos a Déu, necessitem el segon moviment: baixar. ¿Per què? ¿Què vol dir això? Per a ascendir cap a Ell hem de descendir en nosaltres mateixos: cultivar la sinceritat i la humilitat de cor, que ens permeten mirar amb honestedat les nostres fragilitats i la nostra pobresa interior. En efecte, en la humilitat ens fem capaços de portar a Déu, sense fingir, allò que realment som, les limitacions i les ferides, els pecats i les misèries que pesen en el nostre cor, i d'invocar la seua misericòrdia perquè ens cure i ens alce. Ell serà qui ens alce, no nosaltres. Com més ens abaixem en humilitat, més ens eleva Déu. El fariseu i el publicà ens concernixen de prop. Pensant en ells, mirem-nos a nosaltres mateixos: vejam si en nosaltres, com en el fariseu, existix “la presumpció interior de ser justs” (v. 9) que ens porta a tindre per no res els altres. Passa, per exemple, quan busquem compliments i enumerem sempre els nostres mèrits i bones obres, quan ens preocupem per aparentar en lloc de ser, quan ens deixem atrapar pel narcisisme i l'exhibicionisme. Cuidem-nos del narcisisme i de l'exhibicionisme, basats en la vanaglòria, que també ens porta a nosaltres els cristians, a nosaltres els sacerdots, a nosaltres els bisbes, a tenir sempre la paraula "jo" en els llavis, ¿Quina paraula? "Jo" (Àngelus, 23 d'octubre de 2022)

* * * * *

Beat Agnus de Saragossa, bisbe i franciscà (m. 1260)

Serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu (1892-1989)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de març

1. A Pidna, lloc de Macedònia, actualment a Albània, sant Alexandre, màrtir. (c. 390)

2. A Milà, ciutat de l'actual regió italiana de Ligúria, sant Llàtzer, bisbe. (s. V)

3. A Chartres, a la Gàl·lia, hui França, sant Leobí, bisbe. (c. 557)

4. A Quedlinburg, a Saxònia, ara Alemanya, santa Matilde, esposa fidelíssima del rei Enric I, la qual, conspícua per la humilitat i la paciència, es va dedicar a alleujar els pobres i a fundar hospitals i monestirs. (968)

Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seua àvia, l’abadessa de Herford. A catorze anys la casen amb Enric l’Ocellaire, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Brunó el Gran. Molts dels béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia 14 de març del 968. [font]

5. A la regió de Fulda, a Alemanya, santa Paulina, religiosa. (1107)

6. A Lieja, a la Lotaríngia, hui Bèlgica, beata Eva del Mont Corneli, reclosa al costat del cenobi de Sant Martí, que amb santa Juliana, priora del mateix cenobi, va treballar molt perquè el papa Urbà IV instituïra la festa del Cos de Crist. (1265)

7. A Palerm, a la regió de Sicília, a Itàlia, beat Jaume Cusmano, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents i Serventes dels Pobres, i es va destacar per la seua caritat cap als necessitats i malalts (1888)

8. Beata Maria Josefina de Jesús Crucificat (1894- Nàpols, Itàlia 1948). Religiosa carmelita descalça.