20 de juny de 2026, dissabte XI

DISSABTE DE LA SETMANA XI / II


Lectura primera 2Cr 24,17-25

Zacaries, que vau matar entre el santuari i l'altar

Lectura del segon llibre de les Cròniques:

Després de la mort de Joiadà els caps del país de Judà anaren a prosternar-se davant del rei, i el rei els escoltà. Abandonaren el temple del Senyor, Déu dels seus pares, per a donar culte als troncs sagrats i als ídols. Per culpa d'això vingueren desgràcies a Judà i a Jerusalem. El Senyor els envià profetes a fi que es convertiren, però no feien cas de les seues advertències. En aquell temps, l'Esperit de Déu va vindre damunt de Zacaries, fill del sacerdot Joiadà, que, dret davant del poble, li va dir:
«Déu vos diu: ¿Per què desobeïu els manaments del Senyor? ¿No veeu que no vos farà cap bé? Com que heu abandonat el Senyor, ell vos abandonarà a vosaltres».
Alguns es van conjurar contra ell i, per orde del rei, el van apedregar en l'atri del temple del Senyor. El rei Joaix el va fer matar, sense tindre en compte els favors que li havia fet Joiadà, el pare de Zacaries. Zacaries, abans de morir,va dir: «El Senyor, que ho veu, vos en demanarà comptes».
Al cap d'un any l'exèrcit dels arameus va atacar a Joaix. Invadiren Judà i Jerusalem, mataren tots els principals del poble i enviaren tot el botí al rei de Damasc. L'exèrcit dels arameus tenia pocs efectius, però el Senyor va donar-li la victòria sobre un exèrcit molt més gran, perquè els de Judà havien abandonat el Senyor, el Déu dels seus pares. Així Joaix va rebre dels arameus el castic merescut. Quan ells es retiraren deixant-lo molt malalt, els oficials, per a venjar la mort del fill del sacerdot Joiadà, van conspirar contra Joaix, i el mataren en el seu llit. L'enterraren a la ciutat de David, però no en els sepulcres dels reis.

Salm responsorial 88,4-5.29-30.31-32.33-34 (R.: 29a)

He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
T'he creat una dinastia per a sempre,
mantindré per tots els segles el teu tron.

R. Mantindré per sempre el meu amor.

Mantindré per sempre el meu amor,
la meua aliança amb ell serà estable;
no s'extingirà la seua dinastia,
el seu tron durarà com el cel. R.

Si els seus fills s'aparten de la llei,
i no seguixen les meues normes,
si profanen els meus preceptes
i no guarden els manaments. R.

Castigaré amb la vara les seues culpes,
i amb assots els seus pecats;
però persistiré en el meu amor,
no em desdiré de la meua lleialtat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Mt 6,24-34

No vos inquieteu pensant en demà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 
«Ningú pot servir dos amos; perquè o n’odiarà un i estimarà l'altre, o farà cas de l'un i despreciarà l'altre. No podeu ser servidors alhora de Déu i dels diners. 
Per això vos dic: No vos preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com vos vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni guarden res en graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu vosaltres més que ells? 
¿Qui de vosaltres, per molt que s'angoixe, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seua vida? ¿I per què esteu inquiets pel vestit? Mireu com creixen els lliris del camp: ni treballen ni filen, però vos assegure que ni Salomó, en tota la seua fastuositat, anava vestit com u d'ells. I si Déu vist així l'herba del camp, que hui està i demà ja la tiren al foc, ¿no farà molt més per vosaltres, gent de poca fe? 
Per tant, no vos preocupeu massa pensant què menjareu, o què beureu, o com vos vestireu. Anar darrere d'estes coses és propi dels pagans. El vostre Pare del cel sap molt bé la necessitat que teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i la seua justícia, i tot això, vos ho donarà de més a més.
No vos inquieteu, per tant, pensant en demà. El demà ja tindrà les seues preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps». 
 
* * * * *


 Beata Margarida Ball, màrtir

Una vida de pel·lícula, la d’esta mare de família. A l’irlandesa Margarida Bermingham l’havien casada a quinze anys amb Bartomeu Ball amb qui tindrà vint fills, si bé només en sobreviuran cinc. Potser per això, quan va quedar viuda (1568) va obrir una escola en sa casa per a xiquets catòlics, rebent alumnes de tot el país.
I també acollia sacerdots catòlics, en aquell ambient protestant de persecució. El fet trist és que un fill seu la va denunciar i fou engarjolada al Castell de Dublín, on s’hi passà tres llargs anys. Va morir en un dia indeterminat de 1584. Fou beatificada el 27 de setembre de 1992, amb d’altres 28 màrtirs.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 20 de juny

1. Commemoració de sant Metodi, bisbe d'Olimp, a Grècia, i màrtir, que va escriure diverses obres en estil concís i elegant, i cap al final de la persecució desencadenada baix Dioclecià, va ser coronat pel martiri. (c. 312)

2. A la regió de Laon, a Nèustria, hui França, sant Goban, prevere, nascut a Hibèrnia, que a Anglaterra va ser deixeble de sant Fusc, i, per amor a Crist, va passar després a la Gàl·lia, on va portar vida eremítica en els boscos. (c. 670)

3. Al monestir de Sant Jaume de Foggia, al territori de la Pulla, a l'actual Itàlia, sant Joan de Matera, abat, insigne per la seua austeritat i la seua predicació al poble, que va instituir la Congregació de Pulsano a la regió del Gargano, sota la Regla de sant Benet. (1139)

4. Al monestir de Medingen, a Baviera, actual Alemanya, beata Margarida Ebner, verge de l'Orde de Predicadors, que, provada per Crist amb múltiples malalties, va portar una vida exemplar davant de Déu i dels hòmens i va escriure sobre experiències místiques. (1351)

5. A Dublín, a Irlanda, passió del beat Dermici [Dermot] O’Hurley, bisbe i màrtir, que, sent advocat laic, va ser promogut pel papa Gregori XIII com a bisbe de Cashel. En temps de la reina Isabel I va patir llargs interrogatoris i tortures, rebutjant les acusacions que se li feien, i portat al patíbul, a Hoggen Green, allí va proclamar que moria per la fe catòlica i pel seu ministeri episcopal. (1584)

6. En esta mateixa ciutat, commemoració de la beata Margarida Ball, màrtir, que, havent quedat viuda, va ser denunciada pel seu propi fill per acollir a sa casa sacerdots perseguits i, després de diverses tortures, ja septuagenària va morir en un dia no precisat. (1584)

7. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Francesc Pacheco, prevere, amb huit companys* de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van ser cremats vius pels qui odiaven la fe cristiana. (1626).

Estos són els noms: Baltasar de Torres i Joan Baptista Zola, preveres; Pere Rinsei, Vicent Kaun, Joan Kisaku, Pau Kinsuke, Miquel Tozo i Gaspar Sadamatsu, religiosos.

8. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Whitbread i companys Guillem Harcourt, Joan Fenwich, Joan Gavan i Antoni Turner, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, acusats falsament de prendre part en una conjura per a assassinar el rei Carles II, van aconseguir el regne dels cels en ser ajusticiats a Tyburn. (1679)


19 de juny de 2026, divendres XI

DIVENDRES DE LA SETMANA XI / II


Lectura primera 2R 11,1-4.9-18.20

Mentres ungien a Joaix,
tot el món cridava: «Vixca el rei!»

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, quan Atalia va vore que el seu fill Ocozies havia mort, va fer matar tots els qui eren de descendència reial. Però mentres mataven els fills del rei, Josabet, filla del rei Joram i germana d'Ocozies, segrestà a Joaix, fill d'Ocozies, l'amagà amb la seua nodrissa al dormitori sense que Atalia en sabera res, i el va salvar de la mort. Així, durant sis anys el tingué amagat al temple. Tot este temps Atalia regnava en el país.
Passats sis anys, el sacerdot Joiadà va cridar els capitans de la guàrdia mercenària i de l'escorta reial, els va reunir al temple, i allí mateix es va confabular amb ells, els va fer prestar jurament i els va presentar el fill del rei.
Els capitans van complir tot el que el sacerdot Joiadà els havia ordenat. A l'hora del relleu de la guàrdia del dissabte, cada u va retindre el torn que eixia, juntament amb el que entrava, i es presentaren davant del sacerdot Joiadà. El sacerdot els donà les llances i els escuts del rei David que guardava en el temple, i tots els hòmens de l'escorta reial, armes en mà, s'alinearen a banda i banda entre l'altar i el lloc sant, per a custodiar el rei. Joiadà va fer eixir el fill del rei, li posà la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tot el món aplaudia i cridava: «Vixca el rei!»
Quan Atalia va sentir el clamor del poble, va córrer cap al temple. Quan va vore el rei dret, al costat de la columna, com és costum, rodejat dels oficials i dels trompeters, i tot el poble cridant d'alegria i tocant les trompetes, Atalia va cridar: «Complot, complot!» El sacerdot Joiadà ordenà als oficials que comandaven la guàrdia que la tragueren fora dels atris i mataren els qui intentaren seguir-la. Els digué: «No la mateu en el temple del Senyor». Ells l'agarraren, la conduïren al palau reial per la porta dels Cavalls, i allí la mataren.
Joiadà va renovar l'aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l'altra; i es comprometeren a ser el poble del Senyor; igualment va establir una aliança entre el rei i el poble. Després tota la gent va anar al temple de Baal, l'enderrocà, va fer miques els altars i els ídols, i, davant mateix dels altars, degollà el sacerdot de Baal, Matan.
I el sacerdot Joiadà deixà guàrdia al temple del Senyor. Tot el poble ho va celebrar i la ciutat va quedar en pau. A Atalia la mataren amb l'espasa al palau del rei.

Salm responsorial 131,11.12.13-14.17-18 (R.: 13)

El Senyor va jurar a David,
li va fer un vot, i no se'n desdirà:
«Posaré un fill teu en el teu tron».

R. El Senyor ha elegit a Sió,
l'ha volguda per a viure.

«Si els teus fills guarden la meua aliança,
els manaments que jo els donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron». R.

El Senyor ha elegit a Sió,
l'ha volguda per a viure:
«Es ací on em quedaré per sempre,
m'agrada, ací vullc residir». R.

«Ací faré germinar el poder de David,
per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.
Vestiré de confusió els seus enemics,
però al front d'ell
brillarà la meua diadema». R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit: 
d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 6,19-23

On està el teu tresor, alli està també el teu cor
 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«No acumuleu tresors ací en la terra, on el rovell i les arnes els llancen a perdre, i on els lladres entren en les cases i roben. Val més que acumuleu tresors en el cel, on no els llançaran a perdre ni el revell ni les arnes, i on els lladres no entren ni roben. Perquè on està el teu tresor, allí està també el teu cor. La llum del cos és l'ull: si el teu ull és clar, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és térbol, tot el teu cos quedarà en la foscor. Si la llum que hi ha en tu és foscor, ¡que gran serà la foscor!»

* * * * *

Sant Romuald, abat (mem. ll.)


El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal

L'home no és més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)

L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)

El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juny

Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs, qui, havent nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica, va viatjar per Itàlia durant diversos anys, durant els quals va fundar xicotets monestirs i va promoure la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar la seua labor al monestir de Val di Castro, al Picé, actual regió italiana de les Marques. (1027)
2. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Gervasi i Protasi, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs, que en este dia els va traslladar solemnement a la nova basílica que havia edificat. (transl. 386)

3. En les muntanyes Vosges, al territori de Burgúndia, a Austràsia, actual França, sant Deodat [o Adeodat], bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. (c. 679)

4. Al monestir de Fécamp, a Nèustria, de nou a la França actual, santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre cordialment i va atendre sant Leodegari [o Llogari], mutilat d'Ebroí(c. 682)

5. A Saragossa, a Hispània, sant Lambert, màrtir(c. s. VIII)

6. A Caltagirone, a la regió italiana de Sicília, beat Gerland, que, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, es va entregar generosament a la cura de les viudes i dels xiquets òrfens. (c. 1271)

Santa Juliana Falconieri
7. A Florència, a Toscana, actualment a Itàlia, santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l'Orde dels Servents de Maria, anomenades pel seu hàbit "Mantelates". (1341)

8. A Pesaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Miquelina, viuda, que va entregar tots els seus béns als pobres i, vestit l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, mendicant el seu pa va portar una vida humil i molt disciplinada. (1356)

9. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seua provada fidelitat a l'Església catòlica de Crist van ser empresonats i mantinguts drets durant dèsset dies, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. (1535)

10. També a Londres, beat Tomàs Woodhouse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució sota la reina Isabel I, va estar empresonat més de dotze anys, reconciliant amb l'Església catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. (1573)

11. Al llogaret de Wuyi, prop de la ciutat de Xianxian, a la província xinesa d'Hebei, sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant de l'altar. (1900)

Els seus caps quedaren exposats a les muralles de la ciutat. Joan Pau II va canonitzar-los amb dos jesuïtes més i cinquanta-dos laics, morts en aquell període, l'1 d’octubre del 2000.

12. Beata Elena Aiello (1895- Roma 1961). Religiosa mística i fundadora de la Congregació de Religioses Mínimes de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist.

18 de juny de 2026, dijous XI

DIJOUS DE LA SETMANA XI / II


Lectura primera Sir 48,1-15 (grec: 1-14)

Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta,
Eliseu quedà ple del seu esperit

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Elies era un profeta de foc; la seua paraula cremava com una antorxa. Retirà del país el pa que els mantenia, i el seu zel va fer minvar la població. Amb la paraula de Déu va tancar l'aigua del cel, i tres vegades en va fer caure foc.
¡Quin respecte que imposes, Elies! ¿Qui podrà mai gloriar-se de ser com tu? Vas ressuscitar un mort, per voler del Senyor, el vas fer tornar del país dels morts, però vas fer baixar reis a la fossa, vas fer morir gent il·lustre en el seu llit. Al Sinaí havies sentit com Déu amenaçava el poble, havies sentit en l'Horeb com decidia castigar-lo. Vas ungir el qui havia de complir els castics de Déu i així vas deixar un profeta com a successor. Després, un terbolí se t'endugué enlaire, uns cavalls de foc et portaren al cel. Diu l'Escriptura que estàs a punt per a vindre, quan serà l'hora, a calmar la indignació de Déu abans que esclate, i fer que els pares es reconcilien de tot cor amb els fills. Així prepararàs les tribus de Jacob. ¡Feliços els qui, abans de morir, voran el teu retorn! Potser ells no moriran tampoc, sinó que viuran una vida plena.
Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta, Eliseu quedà ple del seu esperit. No el va fer tremolar mai ningú, no va dominar el seu esperit cap poder humà. No li va ser negat cap miracle i, fins i tot mort, el seu cos va profetitzar. Obrava prodigis mentres vivia però va fer miracles després de mort.

Salm responsorial 96,1-2.3-4.5-6.7 (R.: 12a)

El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n'alegren totes les illes.
Foscor i núvols el rodegen,
dret i justícia sostenen el seu tron.

R. Justs, alegreu-vos en el Senyor.

Davant d'ell avança un foc
i abrasix els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enceguen tot el món
i la terra, quan ho veu, s'estremix. R.

Es desfan com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seua justícia,
i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prostren davant d'ell. R.

Al·leluia Rm 8,15b

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills
i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Evangeli Mt 6,7-15

La vostra pregària serà esta

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans, que es pensen que com més parlaran es faran escoltar. No feu com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament quines necessitats teniu. La vostra pregària serà esta: 
 
Pare nostre, que esteu en el cel,
siga santificat el vostre nom,
vinga a nosaltres el vostre Regne,
faça's la vostra voluntat ací en la terra com es fa en el cel;
el nostre pa de cada dia, doneu-nos-el el dia de hui;
perdoneu els nostres deutes tal com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que caiguem en la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal. 
 
Ja que, si perdoneu als altres les seues culpes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà; però si no els perdoneu, no vos perdonarà tampoc el vostre Pare».


* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juny

1. A Roma, al cementeri de Balbina, a la Via Ardeatina, sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià, als quals va agermanar el patiment. (c. 304)

2. A Trípoli, ciutat de Fenícia, actual Líban, sant Leonci, soldat, que pels atroços turments patits en la presó va arribar a la corona del martiri. (s. IV)

3. A Àfrica, sants Ciríac i Paula, màrtirs. (c. s. IV)

4. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, actualment França, sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Nola, qui, al seu torn, va lloar en els seus escrits el bisbe (s. V)

5. A la muntanya de Gemmariario, prop de les termes de Sciacca, a Sicília occidental, ara Itàlia, sant Calòger, eremita(c. s. V)

6. A Schönau, lloc de Renània, a Germània, hui Alemanya, santa Isabel, verge, insigne per l'observança de la vida monàstica. (1164)

7. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Osanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec i va aconseguir harmonitzar amb les ocupacions seculars la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. (1505)

8. A Pàdua, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per a clergues, va ensenyar el catecisme als xiquets en el seu propi dialecte, va celebrar un sínode, va mantindre col·loquis amb el seu clero i va obrir moltes escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb ell mateix. (1697)

A Pàdua (Italia) va morir en 1697 sant Gregori Barbarigo, qui abans de ser bisbe havia sigut diplomàtic a Venècia. La seua acció pastoral està en la línia de les reformes tridentines. Fou canonitzat l'any 1960. (fonts: MCL, p. 1250)

 

 

entrada destacada

20 de juny de 2026, dissabte XI

DISSABTE DE LA SETMANA XI / II Lectura primera 2Cr 24,17-25 Zacaries, que vau matar entre el santuari i l'altar Lectura del segon llibre...

entrades populars