30 de maig de 2026, dissabte VIII

DISSABTE DE LA SETMANA VIII / II

Lectura primera Jud 17.20-25

Déu pot guardar-vos de caure

i pot presentar-vos irreprensibles davant de la seua glòria

Lectura de la carta de sant Judes

Benvolguts, recordeu les coses que van predir els apòstols de Jesucrist, el nostre Senyor.

Edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santíssima, pregueu moguts per l'Esperit Sant, mantingueu-vos en l'amor de Déu, mentres espereu que la misericòrdia de Jesucrist, Senyor nostre, vos done la vida eterna.

Heu de tindre compassió dels indecisos; a uns, salveu-los arrancant-los del foc; dels altres, heu de tindre misericòrdia però amb prudència; detesteu fins i tot el vestit embrutat per la seua mala vida.

Déu pot guardar-vos de caure i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig davant de la seua glòria. A ell, l'únic Déu i salvador nostre, siga donada la glòria, la majestat, el poder i la sobirania per Jesucrist, Senyor nostre, abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,

vos busque des de l'alba.

Tinc set de vós,

com carn que desitja,

en terra seca i àrida.

R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari

per a vore-vos gloriós i poderós.

El vostre amor val més que la vida;

per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida

i alçaré les mans en nom vostre

Assaciat com d'ambrosia i nèctar,

vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Al·leluia Col 3,16a.17c

Que la paraula de Crist

habite en vosaltres en tota la seua riquesa.

Doneu gràcies per Jesucrist a Déu Pare.

Evangeli Mc 11,27-33

¿Amb quina autoritat fas estes coses?

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles tornaren a Jerusalem i, quan caminava pel temple, se li acostaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables, i li preguntaren: «¿Amb quina autoritat fas tu estes coses? ¿Qui t'ha donat l'autoritat per a fer-les?» 

Jesús els replicà: «Vos faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i vos diré amb quina autoritat faig estes coses. El baptisme de Joan, ¿era cosa del cel o cosa humana? Contesteu-me». 

Ells es feien este raonament: «Si responem que era cosa del cel, ens preguntarà: "¿I per què no el vau creure?"; però no podem dir tampoc que era cosa humana». Tenien por de la gent, perquè tots estaven convençuts que Joan era realment un profeta. Per això li respongueren: «No ho sabem». 

I Jesús els va dir: «Jo no vos dic tampoc amb quina autoritat faig estes coses».

* * * * *

Sant Ferran (mem. ll.)

Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de maig

2. Al lloc de Porto Torres, a la regió italiana de Sardenya, sant Gaví, màrtir. (c. s. IV)

3. A Cesarea de Capadòcia, actual Turquia, sants Basili i Emèlia, que van ser pares dels sants bisbes Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, i de santa Macrina, verge. Estos sants esposos, desterrats de la seua ciutat en temps de l'emperador Galeri Maximià, van habitar en les soledats del Pont, i després de la persecució van reposar en pau, després de deixar els seus fills com a hereus de les seues virtuts. (349 i 372)

4. A Pavía, ciutat de Llombardia, a l'actual Itàlia, sant Anastasi, bisbe, el qual, havent abandonat l'heretgia arriana, va professar fermament la fe catòlica. (c. 680)

5. A Geel, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, santa Dimpna, verge i màrtir. (s. VII/IX)

6. A Tervuren, també a Brabant, a Austràsia, trànsit de sant Hubert, bisbe de Tongres i Maastricht, deixeble i successor de sant Lambert, que es va dedicar amb totes les seues forces a la difusió de l'Evangeli per Brabant i les Ardenes, on va acabar amb els costums pagans. (727)

Santa Joana d'Arc

7. A Rouen, a la regió de Normandia, a França, santa Joana d'Arc, verge, coneguda com la donzella d'Orleans, que després de lluitar fermament per la seua pàtria, al final va ser entregada al poder dels enemics, els quals la van condemnar en un judici injust a ser cremada en la foguera. (1431)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Lluc Kirby, prevere i màrtir, que, en la persecució desencadenada durant el regnat d'Isabel I, va ser penjat en la triple forca de Tyburn després de molts turments. Amb ell van patir el suplici, en el mateix patíbul, els beats preveres i màrtirs Guillem Filby i Llorenç Johnson, així com Tomàs Cottam, de l'Orde de la Companyia de Jesús. (1582)

9. A la mateixa ciutat i trenta anys després, regnant Jaume I, beats Guillem Scott, de l'Orde de Sant Benet, i Ricard Newport, preveres i màrtirs, que per ser sacerdots, van ser estrangulats, encara que el segon, com encara respirava en acabar el suplici, va ser rematat a espasa i esquarterat. (1612)

10. A Kampala, a Uganda, sant Maties Kalemba, de sobrenom "Mulumba" o "el Fort", màrtir, que, després d'abandonar el culte mahometà, va rebre el baptisme en Crist i, renunciant al càrrec de jutge, es va dedicar amb tenacitat a propagar la fe cristiana, per la qual cosa, en temps del rei Mwanga, va ser sotmés a tortures i, privat de tot consol, va entregar finalment el seu esperit a Déu. (1886)

11. A Savona, a Itàlia, trànsit del beat Josep Marello, bisbe d'Acqui, a la regió del Piemont, que va fundar la Congregació d'Oblats de Sant Josep, dedicada a la formació moral i cristiana de la joventut. (1895)

12. Beata Maria Celina de la Presentació (Bordeus 1878-1897). Monja clarissa.

13. Beata Marta Wiecka (Sniatyn, Ucraïna 1874-1904). Religiosa de les Filles de la Caritat.

14. Beat Carles Liviero (Città di Castello, Itàlia 1866-1932). Bisbe de Città di Castello i fundador de la congregació religiosa de les Xicotetes Esclaves del Sagrat Cor.

15. Al camp de concentració de Buchenwald, a la regió de Turíngia, a Alemanya, passió del beat Otó Neururer, prevere i màrtir, que, per haver convençut una jove catòlica perquè no simulara la celebració del matrimoni amb un partidari, ja casat, del règim hostil a Déu i als hòmens, va ser tancat en la presó, on, malgrat tot, va continuar clandestinament amb el seu ministeri entre tota mena de tribulacions, fins que va consumar el martiri en ser penjat pels peus cap avall. (1940)

16. Beata Llúcia de la Immaculada (Maria) Ripamonti (1909- Brescia 1954), va ser una religiosa italiana, membre de les Serventes de la Caritat. Va oferir la seua vida i la seua greu malaltia per la conversió dels pecadors i la santedat dels sacerdots.

29 de maig de 2026, divendres VIII: Sant Pau VI

DIVENDRES DE LA SETMANA VIII / II

Sant Pau VI, papa

Oració col·lecta

Oh, Déu,

que confiàreu la cura pastoral de la vostra Església al papa sant Pau,

apòstol valent de l'Evangeli del vostre Fill,

concediu-nos que, il·luminats pels seus ensenyaments,

puguem col·laborar amb vós

per a estendre en el món la civilització de l'amor.

Pel nostre Senyor Jesucrist.

Lectura primera 1Pe 4,7-13

Heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu,

que pren formes tan variades

Lectura de la primera carta de sant Pere

Estimats, s'acosta el final; per tant, porteu una vida sòbria i ordenada, i doneu-vos a la pregària. Sobretot estimeu-vos de deveres entre vosaltres, perquè l'amor enterra un muntó de pecats. Practiqueu mútuament l'hospitalitat sense queixar-vos. Que cada u ajude els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpia que compartix paraules de Déu; si algú presta un servici, que es valga de les forces que Déu li dona. D'esta manera Déu serà glorificat en tot per Jesucrist, a qui pertoquen la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.

Amics meus, no vos estranyeu d'esta persecució que s'ha encés contra vosaltres per a provar-vos. No té res d'estrany. Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els patiments de Crist: també el dia que es revelarà la seua glòria desbordareu d'alegria.

Salm responsorial 95,10.11-12.13 (R.: 13ab)

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei».

Manté ferm tot el món, incommovible;

governa els pobles amb rectitud.

R. El Senyor ja ve a jutjar la terra.

El cel se n'alegra, la terra ho celebra,

brama el mar amb tot el que conté,

exulten els camps amb tot el que hi ha,

fan festa els arbres del bosc. R.

Davant del Senyor, que ja arriba,

que ja ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit

i vos he confiat la missió d'anar per tots els llocs

i donar fruit, un fruit que durarà per sempre.

Evangeli Mc 11,11-25

El temple s'ha de dir casa d'oració, per a tots els pobles.

Tingueu fe en Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, després d’haver sigut aclamat per la multitud, va entrar a Jerusalem i va anar al temple. Com que ja era tard, donà només una mirada i va eixir amb els Dotze cap a Betània. L'endemà, quan eixia de Betània, tenia gana. Va vore de lluny una figuera que ja tenia fulla i s’hi va acostar per si de cas hi trobava fruit, però encara no era temporada de figues, i no hi havia més que fulla. I li digué a la figuera: «Que mai de la vida no menge ningú dels teus fruits». I els deixebles el sentiren.

Quan arribaren a Jerusalem, va entrar en el temple i es posà a tirar fora els qui compraven i venien dins del temple; va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginara res dins del recinte. I els ho explicava dient: «¿No està escrit que ma casa s’ha de dir casa d'oració, per a tots els pobles? Però vosaltres la teniu feta una cova de lladres». Els grans sacerdots i els mestres de la Llei ho saberen i buscaven la manera de perdre’l; però li tenien por perquè tot el poble admirava la seua ensenyança. I a poqueta nit van eixir de la ciutat.

L'endemà de matí, pel camí, veren que la figuera s'havia secat de soca-rel. «Rabí, la figuera que vau maleir s'ha secat», va dir Pere, que ho recordava. Jesús els va contestar: «Tingueu fe en Déu. Si algú mana a esta muntanya que s'alce i es tire al mar, i no dubta en el seu cor, sinó que creu que es farà això que ell mana, vos assegure que es farà. Per això vos dic: Qualsevol cosa que demaneu en l’oració, heu de creure que ja ho teniu concedit, i ho tindreu. I quan feu oració, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare que està en el cel vos perdonarà els vostres pecats».

* * * * *

Sant Pau VI, papa (mem. ll.)

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font] 

• Pau VI: Les lliçons de Natzaret (1964)
• Pau VI: Homilia "in Coena Domini" (1964)
• Pau VI: Necessitat del silenci interior (1973)
• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El discurs del papa Pau VI a l'ONU (2015)
• J.M. Bausset: La beatificació del papa Pau VI (2014)
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)
• J.M. Bausset: El Credo de Pau VI (2018)

Sant Pere Sans, bisbe i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de maig

1. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Hesiqui Palatí, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en escoltar l'orde que qui no sacrificara als ídols havia d'abandonar l'exèrcit, es va despullar immediatament de les armes, i per este motiu va ser llançat al riu Orontes amb una gran pedra lligada al seu braç dret. (c. 303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Maximí, bisbe, que, com a valent defensor de la integritat de la fe enfront dels arrians, va acollir fraternalment sant Atanasi d'Alexandria i altres bisbes desterrats, i en ser expulsat de la seua seu pels seus enemics, va morir a Poitiers, la seua terra natal. (c. 346)

3. A Val de Senar, al territori de Trento, a l'actual Itàlia, sants màrtirs Sisini, diaca, Martiri, lector, i Alexandre, ostiari, capadocis d'origen, que després de fundar una església en aquella regió i introduir l'ús dels cants d'alabança al Senyor, van ser assassinats per alguns pagans que estaven oferint sacrificis lustrals. (397)

4. A Ravenna, a la regió també italiana de la Flamínia, actual Emília-Romanya, sant Exuperanci, bisbe, que va governar prudentment esta Església durant l'època en què el rei Odoacre es va apoderar d'Itàlia i de la ciutat. (430/476-477)

ç

5. A Milà, ciutat de Ligúria, de nou a Itàlia, sant Senador, bisbe, a qui el papa sant Lleó el Gran envià com a legat a Constantinoble quan era encara prevere. (c. 480)

6. A Mâcon, a Borgonya, França en l'actualitat, sant Gerard, qui, monjo en primer lloc i elegit després bisbe d'esta ciutat, va portar finalment vida solitària en un bosc. (c. 940)

7. A Pisa, ciutat de Toscana, de nou a Itàlia, santa Bona, verge, que va peregrinar piadosament i repetidament a Terra Santa, Roma i Compostel·la. (1207)

8. A Avinhonet, prop de Tolosa, a França, beats Guillem Arnau i els seus deu companys*, els quals, units en la tasca de contrarestar el mal causat pels càtars, mitjançant engany van ser capturats per la seua fe en Crist i la seua obediència a l'Església Romana, i van morir a espasa en la nit de l'Ascensió del Senyor, mentres entonaven a una sola veu el Te Deum. (1242)

* Els noms són els següents: beats Bernat de Roquefort, Garcia d'Aure, Esteve de Sant Tiberi; Raimon de Cortisan, de sobrenom Escrivà, canonge; Bernat; Pere d'Arnau, Bernat Fortanier i Admer, clergues; i el prior d'Avinhonet, el nom del qual s'ignora.

9. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Gerardesca, viuda, que va passar la seua vida en una cel·la pròxima al monestir camaldulenc de Sant Sabí, dedicada a alabar a Déu i a la intimitat amb el Senyor. (c. 1269)

10. A York, a Anglaterra, beat Ricard Thirkeld, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, condemnat a mort per ser sacerdot i per haver reconciliat a moltes persones amb l'Església catòlica, va ser conduït al suplici del patíbul. (1583)

11. Beats Pau Yun Ji-chung i altres 123 companys, assassinats per odi a la fe a Corea. (1791/1888).

12. Al lloc anomenat Roma, a Lesotho, a l'Àfrica del Sud, beat Josep Gerard, prevere dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, que primer va anunciar a Crist a la província de Natal, i després, principalment i infatigablement, entre el poble dels basutos. (1914)

13. Beata Elies de Sant Clement (1901- Bari 1927). Verge, monja de l'Orde de les Carmelites Descalces, malalta d'encefalitis, va oferir els seus sofriments al Senyor i va morir a vint-i-sis anys el matí de Nadal de 1927.

14. A Roma, trànsit de santa Úrsula (Júlia) Ledóchowska, verge, que va fundar l'Institut de Religioses Ursulines del Sagrat Cor de Jesús Agonitzant i va afrontar fatigosos viatges a través de Polònia, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia. (1939)

15. Sant Pau VI (1897- Castel Gandolfo 1978). Papa, reformador, que va clausurar el Concili Vaticà II.

28 de maig de 2026, dijous: Jesucrist, Gran Sacerdot per Sempre

Dijous després de Pentecosta

JESUCRIST, GRAN SACERDOT PER SEMPRE

Festa

Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, festa litúrgica que va impulsar l’arquebisbe de València Garcia Lahiguera.

Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec, en qui el Pare s'ha complagut des de tota l'eternitat, mediador entre Déu i la humanitat, que, per a complir la voluntat del Pare, es va oferir a si mateix en l'altar de la creu una vegada per sempre com a víctima de salvació en favor de tot el món. En instituir el sacrifici de l'eterna aliança, tria amb amor de germà hòmens d'este poble per a que, en repetir-lo constantment a l'Església, es renove l'abundància de la gràcia divina amb la qual naixerà el cel nou i la terra nova, i es realitzarà fins als confins de la terra allò que l'ull no va vore ni l'oïda va sentir ni l'home pot pensar. [elog. del Martirologi Romà]

Lectures de la festa:

Oració col·lecta

Oh Déu, que per la vostra glòria i la salvació dels hòmens, 

heu constituït el vostre Fill gran sacerdot per sempre; 

concediu als qui heu elegit per al servici de l’Església 

que siguen fidels al ministeri que els heu confiat.

Lectura primera  Gn 22, 9-18

Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi 

 

En aquells dies, arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill, Isaac, i el va posar en l'altar, damunt de la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill. 

Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic». 

En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. 

A aquell lloc, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveïx». 

L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué: 

«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».

O bé:

Lectura primera He 10, 4-10 

 

Com està escrit en el meu llibre, Déu meu, vullc fer la vostra voluntat 

 

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs lleve els pecats. Per això, en entrar en el món, Crist diu: 

«No voleu sacrificis ni ofrenes, 

però m'heu format un cos; 

no cal holocaust ni víctima. 

Per això vos dic: Ací em teniu, 

com està escrit en el meu llibre, 

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat».

Primer ha dit: «No voleu sacrificis ni ofrenes, no cal holocaust ni víctima». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei de Moisés prescrivia. Després afig: «Ací em teniu; vullc fer la vostra voluntat». Noteu com suprimix tot el que deia primer i ho substituïx pel que diu després. 

A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta voluntat de Déu.

Salm responsorial 39,6.7.8-9.10.11 (R.: 8a i 9a)

¡Com heu pensat en nosaltres,

Senyor, Déu meu!

Quantes meravelles heu fet a favor nostre,

Déu incomparable!

Si les volia anunciar públicament,

no les podria ni comptar.

R. Ací em teniu:

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,

i m'heu parlat a cau d'orella;

no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R.

Per això vos dic: «Ací em teniu:

Com està escrit de mi en el llibre,

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,

guarde la vostra llei al fons del cor». R.

Anuncie amb goig la salvació

davant del poble en dia de gran festa.

No puc deixar d'anunciar-la;

ho sabeu prou, Senyor. R.

No m'he callat la vostra salvació

dins del meu cor;

he fet conéixer el vostre ajut fidel,

la lleialtat del vostre amor,

davant del poble en dia de gran festa. R. 

 

Al·leluia Fl 2, 8-9

Crist es feu per nosaltres obedient

fins a la mort i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom.

Evangeli Mt 26,36-42

Sent una tristor en l'ànima que em fa morir

 Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu

Jesús va arribar amb els seus deixebles a un hort que es deia Getsemaní, i els va dir: «Espereu-vos ací mentres vaig allà a fer oració». Es va endur a Pere i als dos fills de Zebedeu, i comença a sentir tristor i agonia. I els va dir: «Sent una tristor en l’ànima que em fa morir. Quedeu-vos ací i vetleu amb mi». Ell s’avançà un poc, es va prosternar i resava: «Pare meu, si és possible, que esta copa s’aparte de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu» Després va tornar a on estaven els deixebles i els va trobar dormint. Li diu a Pere: «¿Com? ¿No heu sigut capaços de vetlar ni una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació: l’esperit és animós, però la carn és dèbil». Es va retirar una altra vegada i va pregar: «Pare meu, si no és possible que passe esta copa sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de maig

1. A Corint, ciutat d'Acaia, actual Grècia, santa Helicònide, màrtir, que en temps de l'emperador Gordià, sota el governador Perenne i després sota el seu successor Justí, va ser provada amb molts turments i va consumar finalment el martiri amb la decapitació. (s. III)

2. A Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Caraú, màrtir. (s. V)

3. A Urgell, a la Hispània Tarraconense, sant Just, bisbe, qui va exposar per escrit en clau al·legòrica el Càntic dels Càntics i va participar en diversos concilis hispans. (s. VI)

Bisbe d'Urgell (527-546), va intervindre en el II Concili de Toledo. Se'ns conserva un  comentari seu al Càntic dels Càntics.

Sant Germà, bisbe de París

4. A París, a la Gàl·lia, actualment França, sant Germà, bisbe, que havent sigut abans abat de Sant Simforià d'Autun, va ser cridat a la seu d'esta ciutat, on, conservant l'estil de vida monàstic, va exercir una fructuosa cura d'ànimes. (576)

5. Al monestir de Gel·lona, a la Gàl·lia Narbonense, de nou a l'actual França, sant Guillem, monjo, el qual, havent sigut personatge molt brillant en la cort imperial, es va unir després amb verdader afecte d'amor a sant Benet d'Aniana i va vestir l'hàbit monàstic amb gran honestedat de costums. (812)

6. A Canterbury, a Anglaterra, beat Lanfranc, bisbe, que, monjo de Bec, va fundar a Normandia una cèlebre escola i va debatre amb Berengari sobre la presència real del Cos i la Sang de Crist en el sagrament de l'Eucaristia. Posteriorment, va ser promogut a la seu de Canterbury, on es va ocupar amb tenacitat en la reforma de la disciplina eclesiàstica a Anglaterra. (1089)

7. A Pisa, ciutat de la regió italiana de Toscana, santa Ubaldesca, verge, qui durant cinquanta anys, des dels setze fins a la seua mort, va realitzar amb perseverança obres de misericòrdia a l'hospital de la seua ciutat. (1206)

8. Prop de Castelnuovo de Garfagnana, població també de la Toscana, beat Herculà de Piegaro, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, predicador eximi, refulgí per la seua austeritat de vida, per la seua abstinència constant i per la fama dels seus miracles. (1451)

9. De nou a Londres, a Anglaterra, beata Margarida Pole, mare de família i màrtir, que, sent comtessa de Salisbury i mare del cardenal Reginaldo, va ser decapitada en la presó de la Torre de Londres en temps del rei Enric VIII per haver desaprovat el seu divorci, trobant així repòs en la pau de Crist. (1541)

10. A Florència, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Maria Bertomeua Bagnesi, verge, germana de l'Orde de Penitència de Sant Doménec, que va suportar molts i molt durs dolors durant quasi quaranta anys. (1577)

11. A Londres, a Anglaterra, beats Tomàs Ford, Joan Shert i Robert Johnson, preveres i màrtirs, els quals, falsament acusats de conspiració davant la reina Isabel I, van ser condemnats a mort i penjats al mateix temps en el patíbul de Tyburn. (1582)

12. A la localitat de Cho Quan, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sant Pau Hanh, màrtir, que, havent rebutjat la moral cristiana, va encapçalar una banda de lladres, però més tard, capturat en temps de l'emperador Tu Duc, va confessar ser cristià, i no havent-se desviat de la fe ni per afalacs, ni assots, ni per punyents tenalles, va culminar el seu gloriós martiri amb la decapitació. (1859)

L’Església també ha pujat al podi de la santedat a lladres… convertits. És el cas del vietnamita Pau Hanh, nascut el 1826 en una família cristiana. Sota l’aparença de comerciant, pertanyia a una banda de lladres. Un dia que van saquejar la casa d’una dona pobra, en Pau se’n va compadir i va demanar als seus companys de malifetes que li ho retornaren tot.

Acusat de ser còmplice dels francesos, ell ho negà, però confessà el seu cristianisme, cosa que li va suposar la decapitació el 28 de maig del 1859. Fou canonitzat el 19 de juny de 1988. Ja ho veiem… els (que han estat) lladres et precediran en el Regne… L’important és adonar-se’n i rectificar i ser-ne coherent… fins al final. [font]

13. Beata Maria Serafina del Sagrat Cor de Jesús Micheli (1849- Faicchio, Itàlia, 1911), fundadora de l'Institut de les Germanes dels Àngels.

14. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Ladislau Demski, màrtir, polonés de naiximent, que va ser internat en el camp de concentració i allí cruelment torturat per defendre la seua fe davant dels sectaris de les doctrines que negaven tota la dignitat humana i cristiana. (1940)

15. A la ciutat de Dzialdowo, a Polònia, beat Antoni Julià Nowowiejski, bisbe de Plock, que reclòs també en un camp de concentració en temps de guerra, va emigrar a l'encontre del Senyor consumit per la fam i les cruels tortures. (1941)

16. Beat Stefan Wyszyński (1901- Varsòvia, Polònia 1981). Va ser arquebisbe de Varsòvia i de Gniezno. Cardenal i primat de Polònia. Va desenvolupar un paper determinant en l'evolució de les relacions entre l'Església catòlica i l'Estat polonés durant el règim comunista, sent un símbol de llibertat, justícia, respecte dels drets humans i de la fe catòlica.