8 d'abril de 2026: Dimecres de Pasqua

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria,
en la solemnitat de la resurrecció del Senyor;
feu que, així com celebrem ara estes festes,
pugam també celebrar-les en el goig etern.

Lectura primera Fets 3,1-10

Et done el que tinc: ¡En el nom de Jesús, alça't i camina!

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja vesprada per a resar. En aquell moment portaven un invàlid de naiximent, que deixaven cada dia al costat de l'anomenada Porta Bonica, per a demanar almoina als qui entraven en el temple. 
L'home va vore que Pere i Joan anaven a entrar i els va demanar alguna moneda. Pere, amb Joan, va fixar els ulls en ell i li va dir: «Mira'ns». L'home els va mirar, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li va dir: «No porte ni plata ni or, però et done el que tinc: ¡En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça't i camina!» Pere li va agarrar la mà dreta i el va alçar. A l'instant els peus i els garrons se li enfortiren, es posà dret d'un bot, i caminava, i entrà amb ells en el temple caminant i saltant i alabant a Déu.
Tot el poble el va vore com caminava i alabava a Déu, i sabien que era l'home que demanava almoina vora la Porta Bonica del temple. Tots es quedaren admirats i sorpresos per això que li havia passat.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,
proclameu entre els pobles les seues gestes.
Canteu-li al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.

R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per a mil generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poblet anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents. Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix va arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconéixer-lo..
Ell els va preguntar: «¿De què aneu discutint pel camí?» Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, de nom Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?» Els va preguntar: «I què és?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que el condemnaren a mort i el crucificaren. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han tornat contant que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell no l'han vist».
Ell els va dir: «¡Si que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?»
I, començant pels llibres de Moisés i passant per tots els profetes, els va exposar tots els llocs de l'Escriptura que es referien a ell.
Mentrestant, s'acostaven al poblet a on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que ja ens cremava el cor per dins mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?» 
S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Allí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que els van dir: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaren allò que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan va partir el pa. 
 
MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'abril

1. Commemoració de sant Àgab, profeta, que, segons testifiquen els Fets dels apòstols, mogut per l'Esperit Sant va anunciar una gran fam sobre tota la terra, així com les dificultats que Pau va haver de suportar dels gentils. (s. I)

2. Commemoració dels sants Herodió, Asíncrit i Flegont, als quals l'apòstol sant Pau saluda en la Carta als romans. (s. I)

Sant Dionís de Corint
3. Commemoració de sant Dionís, bisbe de Corint, a l'actual Grècia, qui, dotat d'admirable coneiximent de la paraula de Déu, no sols va ensenyar amb la predicació als fidels de la seua ciutat, sinó també als bisbes d'altres ciutats i províncies mitjançant les seues cartes. (180)

4. A Antioquia de Síria, actualment Turquia, sants Timoteu, Diògenes, Macari i Màxim, màrtirs(s. inc.)

5. A Alexandria d'Egipte, sant Dionís, bisbe, home de gran erudició, que, insigne per haver confessat la seua fe moltes vegades i admirable per la diversitat de sofriments i turments patits, va descansar ja ancià, mantenint sempre la fe, en temps dels emperadors Valerià i Galié. (c. 265)

6. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Amanci, bisbe, que va ser el tercer en la càtedra d'esta Església i va fundar la basílica dels Apòstols. (449)

7. A Orvieto, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Clement d'Osimo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va dirigir i va promoure l'Orde amb gran eficàcia i va adaptar sàviament les seues lleis. (1291)

8. A Alcalá de Henares, a Espanya, beat Julià de Sant Agustí, religiós de l'Orde de Germans Menors Descalços, que pres per boig a causa de la seua exagerada penitència, i diverses vegades rebutjat de la vida religiosa, va predicar a Crist més amb l'exemple de la seua virtut que amb la paraula. (1606)

9. A Namur, al costat del riu Mosa, a Brabant, a l'actual França, santa Júlia Billiart, verge, que, per a assegurar l'educació de les jóvens, va fundar la Congregació de Germanes de la Mare de Déu i va propagar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. (1816)

10. A Alassio, prop d'Albenga, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat August Czartoryski, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, la salut malaltissa del qual no li va impedir caminar segons la crida de Déu i mostrar eximis exemples de santedat. (1893)

11. Al convent de Belmonte, prop de Conca, a Espanya, beat Doménec del Santíssim Sagrament Iturrate, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que va treballar amb totes les seues forces per la salvació de les ànimes i a magnificar la glòria de la Trinitat. (1927)

7 d'abril de 2026: Dimarts de Pasqua

DIMARTS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Lectura primera Fets 2,36-41

Convertiu-vos i bategeu-vos cada u de vosaltres en el nom de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de Pentecostés, Pere es posà dret amb els Onze, alçà la veu i digué a la gent: 
«Tot el poble d'Israel ha de saber cert que este Jesús que vosaltres crucificàreu, Déu l'ha constituït Senyor i Messies». 
Estes paraules els traspassaren el cor, i preguntaren a Pere i als altres apòstols: 
«Germans, ¿què hem de fer?». 
Pere els va respondre: 
«Convertiu-vos i bategeu-vos cada u de vosaltres en el nom de Jesús, el Messies, per a obtindre el perdó dels pecats. D'esta manera rebreu el do de l'Esperit Sant, ja que la promesa val per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els descartats ara, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà».
Pere continuava donant testimoni amb moltes altres paraules i els exhortava: «Aparteu-vos d'esta generació depravada». 
Els qui acolliren les paraules de Pere es van fer batejar, i aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Salm responsorial 32,4-5.18-19.20 i 22 (R.: 5b)

La paraula del Senyor és sincera,
i totes les seues accions són lleials;
estima el dret i la justícia,
el seu amor ompli la terra. 

R. L'amor del Senyor ompli la terra.

O bé:
Al·leluia.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els rescata de la mort,
els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,
ell és el nostre auxili i escut.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;
eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-ho.

Evangeli Jo 20,11-18

Maria Magdalena va anunciar que havia vist el Senyor i que li havia dit estes coses

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Maria es va quedar plorant a la porta del sepulcre. I, sense deixar de plorar, es va acatxar per a aguaitar dins del sepulcre, i va vore dos àngels vestits de blanc, assentats l'u al capçal i l'altre als peus d'on havia reposat el cos de Jesús. 
Ells li pregunten: «Dona, ¿per què plores?» Ella els va respondre: «S'han endut el meu Senyor, i no sé on l'han posat». Després de dir estes paraules, es gira cap arrere i va vore a Jesús allí dret, però no el va reconéixer. Jesús li preguntà: «Dona, ¿per què plores? ¿A qui busques?» Ella, pensant-se que era l'amo de l'hort, li va dir: «Senyor, si te l'has emportat tu, dis-me on l'has posat, i me l'enduré». Li digué Jesús: «Maria!» Ella es girà i exclamà en hebreu: «Rabuni!», que vol dir «Mestre!» Jesús li va dir: «Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare, però afanya't, ves a dir als meus germans: "Me'n puge al meu Pare, que és també el vostre Pare, al meu Déu, que és també el vostre Déu». 
Maria Magdalena va anar a anunciar als deixebles que havia vist el Senyor i que li havia dit estes coses.





* * * * *

Dia Mundial de la Salut

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'abril

Memòria de sant Joan Baptista de la Salle, prevere, que a Reims, a la regió de Normandia, a França, es va dedicar amb afany a la instrucció humana i cristiana dels xiquets, especialment dels pobres. Va instituir la Congregació de Germans de les Escoles Cristianes, per la qual cosa va suportar moltes tribulacions, si bé va ser mereixedor de gratitud per part del poble de Déu. (1719)

Nasqué a Reims (regió francesa del Gran Est) d’una família de juristes (1651). Ordenat sacerdot (1678) molt prompte començà l’apostolat entre els xiquets de les classes socials més desprotegides: els cedia fins i tot la seua pròpia casa com a residència, i treballava per a la seua promoció.
Va obrir escoles en les quals va introduir innovacions pedagògiques importants, així com centres de formació per als educadors. Fundà l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes (1686): «Tot el fruit que podeu produir envers aquells que vos són confiats només serà verdader i eficaç si Jesucrist hi dona la seua benedicció i vosaltres resteu en ell» (Instruccions als educadors).

2. Commemoració de sant Hegèsip, que va viure a Roma durant els pontificats d'Anicet i Eleuteri, i amb estil senzill va escriure una història dels fets eclesiàstics, des de la Passió del Senyor fins al seu temps. (c. 180)

3. A Alexandria d'Egipte, sant Pelusi, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Pentàpolis, a Líbia, sants màrtirs Teodor, bisbe, Ireneu, diaca, Serapió i Ammonis, lectors(s. IV)

5. A Pompeiòpolis, lloc de Cilícia, a l'actual Turquia, sant Caliopi, màrtir(s. IV)

6. A Sinope, a la regió del Pont, també Turquia actualment dos-cents sants soldats màrtirs(s. IV)

7. A Mitilene, a l'illa de Lesbos, a Grècia, sant Jordi, bisbe, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va haver de patir molt per la defensa del culte de les sagrades imatges. (816)

8. Al monestir de Crespin, a la regió d'Hainaut, hui França, sant Aibert, prevere i monjo, que diàriament, després de la salmòdia, bé de genolls o prostrat recitava tot el saltiri i comunicava la divina misericòrdia als penitents que acudien a ell. (1140)

9. Al monestir premonstratenc de Steinfeld, a Alemanya, sant Germà Josep, prevere, que va brillar pel seu delicat amor envers la Mare de Déu, i va celebrar amb himnes i càntics la seua devoció cap al diví Cor de Jesús. (1241/1252)

10. A York, a Anglaterra, sant Enric Walpole, de l'Orde de la Companyia de Jesús, i beat Alexandre Rawlins, preveres i màrtirs, que sota la reina Isabel I van ser empresonats i cruelment maltractats per ser sacerdots, després de la qual cosa van aconseguir la corona eterna en ser finalment penjats i esquarterats. (1595)

11. A Worcester, també a Anglaterra, beats màrtirs Eduard Oldcorne, prevere, i Rodolf Ashley, tots dos religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van exercir clandestinament el ministeri durant molts anys, però finalment, acusats de prendre part en un complot contra el rei Jaume I, van ser empresonats, torturats i després esquarterats vius. (1606)

12. A Cotxinxina, actual Vietnam, sant Pere Nguyen Van Luu, prevere i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va ser condemnat a mort i va pujar alegre al patíbul. (1861)

13. Al lloc de Dongerkou, a la Xina, beata Maria Assumpta Pallotta, verge de les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, que, dedicada a càrrecs humils, va treballar pel regne de Crist de manera senzilla i ignorada. (1905

6 d'abril de 2026: Dilluns de Pasqua

HUITAVA DE PASQUA

DILLUNS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Lectura primera Fets 2,14.22b-33

Este Jesús, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de Pentecosta, Pere s’alçà amb els Onze i, amb veu alta, digué a la gent: 
«Hòmens de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapiau açò que vos dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant de vosaltres, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Prou que ho sabeu tots.
Ara bé: d'acord amb la decisió que Déu havia pres i que ja coneixia, a Jesús de Natzaret li feren traïció, i vosaltres el matàreu fent-lo clavar en la creu per uns hòmens que no seguixen la Llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha deslliurat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retindre'l captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: 
 
"Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, no cauré mai.
Pes això s'alegra el meu cor, exulta la meua llengua;
també el meu cos reposa confiat:
no m'abandonareu entre els morts,
ni deixareu el vostre amic caure en la fossa.
M'ensenyareu el camí que du a la vida: 
en la vostra presència, alegria plena ".
 
Germans, vos he de parlar clar. El patriarca David va morir i el soterraren en un sepulcre que hui encara podem vore. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron u dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que el seu amic caiguera en la fossa".
Este Jesús, per tant, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha enaltit, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promés, i l'ha donat amb profusió. Açò és el que esteu veent i sentint».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.
Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,
no hi ha felicitat en mi sense vós».
Senyor, heretat meua i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

O bé:
Al·leluia.

Beneït siga el Senyor, que m'aconsella.
També de nit instruïx el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

El meu cor s'alegra, la meua ànima exulta,
també el meu cos reposa confiat:
no m'abandonareu entre els morts,
ni deixareu el vostre amic caure en la fossa. R.

M'ensenyareu el camí que du a la vida:
en la vostra presència, alegria plena;
al vostre costat, delícies per sempre. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-ho.

Evangeli Mt 28,8-15

Aneu, conteu-ho als meus germans: que vagen a Galilea, que allí em voran

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, les dones, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren corrents del sepulcre per a anunciar-ho als deixebles. I en això que Jesús els va eixir al pas i les va saludar: «Déu vos guarde». Elles s¡acostaren, li abraçaren els peus i l'adoraren. Jesús va afegir: «No tingueu por. Aneu, conteu-ho als meus germans: que vagen a Galilea, que allí em voran».
Mentres elles anaven de camí, alguns de la guàrdia tornaren a la ciutat i contaren als grans sacerdots tot el que havia passat. Estos es reuniren amb el consell de notables i acordaren donar una bona suma de diners als soldats, i els digueren: «Feu córrer que, de nit, mentres dormíeu, han anat els seus deixebles i han robat el cos. Si el governador arribara a saber-ho, ja ens encarregarem de convéncer-lo que vos deixe tranquils». Els soldats es quedaren els diners i feren segons se'ls havia indicat. I entre els jueus encara corre esta versió dels fets.


Meditació pasqual

Papa Francesc: Regina Coeli, Dilluns de l'Àngel, 22 d'abril de 2019

En Ell, nosaltres també hem ressuscitat, passant de la mort a la vida, de l'esclavitud del pecat a la llibertat de l'amor. Deixem-nos alcançar, doncs, pel missatge consolador de la Pasqua i embolcallar per la seua llum gloriosa, que dissipa les tenebres de la por i de la tristesa. Jesús ressuscitat camina al nostre costat. Ell es manifesta als que l’invoquen i l’estimen. En primer lloc, en l'oració. Però també en les alegries senzilles viscudes amb fe i gratitud. També podem sentir-lo present compartint moments de cordialitat, d'acolliment, d'amistat, de contemplació de la naturalesa. ¡Que este dia de festa en el qual s'acostuma a gaudir d'una mica d'oci i de gratuïtat, ens ajude a experimentar la presència de Jesús!

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 d'abril

1. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actual Croàcia, passió de sant Ireneu, bisbe i màrtir, que en temps de l'emperador Maximià, i sota el prefecte Probe, va ser primer turmentat, després empresonat i finalment decapitat. (s. IV)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Eutiqui, bisbe, que va presidir el II Concili Ecumènic Constantinopolità, en el qual va defendre enèrgicament la fe ortodoxa i, després de patir un llarg exili, amb la seua mort va professar la resurrecció de la carn. (582)

3. A Roma, santa Gal·la, filla del cònsol Símac, la qual, en morir el seu cònjuge, va viure prop de l'església de Sant Pere durant molts anys, entregada a l'oració, a les almoines, als dejunis i a altres obres santes, i el felicíssim trànsit de la qual va ser descrit pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

4. A Troyes, de Nèustria, hui França, sant Winebald, abat de l'abadia de Saint-Loup, preclar per la seua austeritat. (c. 620)

5. A la mateixa ciutat de Troyes, sant Prudenci, bisbe, que per als qui havien de viatjar va preparar un compendi del Saltiri, va recollir de les Sagrades Escriptures els preceptes per als candidats al sacerdoci i va restaurar la disciplina dels monestirs. (861)

6. A Velehrad, lloc de Moràvia, actualment Txèquia, naiximent per al cel de sant Metodi, bisbe, juntament amb el seu germà sant Ciril, la memòria del qual se celebra el dia 14 de febrer. (885)

7. A l'abadia de Sankt Gallen, a la regió de Suàbia, a Alemanya, beat Notker Bàlbul, monjo, que va passar quasi tota la vida en este cenobi component nombroses seqüències. Gràcil de cos però no d'ànim, tartamut de veu però no d'esperit, va ser ferm en totes les coses divines, pacient en l'adversitat, mans envers tots, diligent en la pregària, en la lectura, en la meditació i en l'escriptura. (912)

8. Al monestir de Sant Elies, sobre la muntanya Aulina, prop de Palmi, a la regió italiana de Calàbria, sant Filaret, monjo, cèlebre per la seua vida entregada a l'oració. (1070)

9. A l'illa d'Eskilsø, prop de Roskilde, a Dinamarca, sant Guillem, abat, que cridat a Dinamarca des del cenobi de Canonges Regulars de París, va renovar no sense obstacles la disciplina regular, i a l'alba del Diumenge de Pasqua va partir d'esta vida. (1203)

10. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, passió de sant Pere de Verona, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, nascut de pares seguidors del maniqueisme, encara xiquet va abraçar la fe catòlica i, sent encara adolescent, va rebre del mateix sant Doménec l'hàbit. Dedicat a combatre l'heretgia, de camí cap a Como va caure víctima dels enemics, proclamant fins i tot en l'últim moment el símbol de la fe. (1252)

11. Al monestir de Santa Maria, a la Sacra Muntanya, prop de Varesse, també a la regió de Llombardia, beata Caterina de Pallanza, verge, que, juntament amb diverses companyes, va portar vida eremítica sota la Regla de sant Agustí. (1478)

12. A la ciutat de Vinh Tri, a Tonquín, actual Vietnam, sant Pau Lè Bao Tinh, prevere i màrtir, que, encara clergue, va romandre molt de temps en la presó, i després, ordenat sacerdot, va dirigir el seminari, va confeccionar un llibre d'homilies i un compendi de doctrina cristiana. Finalment, empresonat de nou, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a la decapitació. (1857)

13. A Verona, a Itàlia, beat Ceferí Agostini, prevere, que es va dedicar al ministeri de la predicació, a la catequesi i a la instrucció cristiana, i va treballar per a ajudar la joventut, els pobres i els malalts. Va instituir la Pia Unió de les Noves Ursulines Filles de Santa Maria Immaculada. (1896)

14. A Torí, igualment a Itàlia, beat Miquel Rua, prevere, propagador eximi de la Societat de Sant Francesc de Sales. (1910)

15. A Varsòvia, ciutat de Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que després de ser envaïda Polònia durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat en la parròquia del lloc (1944)

Miquel Czartoryski va nàixer a Pelkinie (Polònia) el 1897 de família de prínceps. Amb el grau d’enginyer, a 30 anys entra als Dominics i hi professa el 1928 canviant el seu nom. Quan l’1 d’agost de 1944 el que quedava de l’exèrcit polonés va voler alliberar Varsòvia dels nazis, en Miquel no pot tornar al convent i es queda com a capellà militar, sobretot per a atendre els ferits.

Va romandre al peu del canó d’aquella carnisseria: 18.000 soldats polonesos morts, 25.000 ferits, i 200.000 civils morts. Els nazis el van afusellar el 6 de setembre de 1944.

16. A la localitat de Fiobbio di Albino, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Petrina Morosini, verge i màrtir, que a vint-i-sis anys, quan tornava a casa des del seu treball, per defendre enfront d'un jove la virginitat que havia promés a Déu, va ser ferida de mort al cap. (1957)

entrada destacada

8 d'abril de 2026: Dimecres de Pasqua

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA Oració col·lecta Oh Déu, cada any ens ompliu d’alegria, en la solemnitat de la resurrecció del Senyor;...

entrades populars