DIMECRES DE LA SETMANA XXXII / II
Sant Martí de Tours
Oració col·lecta
Oh Déu, que fóreu glorificat per sant Martí de Tours
en la seua vida i en la seua mort;
renoveu en els nostres cors les meravelles de la vostra gràcia,
de manera que ni la mort, ni la vida
no puguen separar-nos mai del vostre amor.
Lectura primera Tt 3,1-7
Anàvem desencaminats,però la bondat de Déu ens salva
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Benvolgut, recorda a tots el deure que tenen d'acceptar l'autoritat dels governants i d'observar-la. Que estiguen sempre disposats a fer el bé. Que no malparlen de ningú ni es posen en baralles, que siguen de bon tracte i visquen en pau amb tots.En altre temps també nosaltres érem insensats, rebels, desencaminats, esclaus de tota classe de passions i plaers, maliciosos, envejosos, antipàtics, i ens odiàvem els uns als altres. Però quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua misericòrdia, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha abocat a mans plenes damunt de nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, fets justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor:no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna les forces.Em guia per camins segurs,per l'amor del seu nom.R. El Senyor és el meu pastor,no em falta res.Ni quan passe per una vall fosca,no tinc gens de por.Vos esteu al meu costat:la vostra vara i el vostre bastóem donen confiança. R.Vos pareu una taula davant de mienfront dels enemics;m'heu ungit el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.La vostra bondat i el vostre amorm'acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysen la casa del Senyor. R..
Al·leluia 1Te 5,18
Doneu gràcies en tota ocasió.Açò és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.
Evangeli Lc 17,11-19
¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea.
A l'entrada d'un poblet li eixiren a l'encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentres anaven de camí, quedaren nets, i un d'ells, quan va vore que s'havia curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, i es va prosternar als peus de Jesús per a donar-li gràcies. Aquell home era un samarità.
Jesús preguntà: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d'este estranger?» I li digué: «Alça't i ves-te'n. La teua fe t'ha salvat».
El Senyor sempre posa la salvació de l'ànima per davant de la curació del cos. Un exemple d'això el trobem en este passatge. Els deu leprosos han sigut curats, però només un ha tornat per a donar-li gràcies. Eixe és l'únic que obté la salvació. Hem d'estar summament agraïts pels béns que Déu ens regala, perquè ¿de què ens serviria la curació del cos si no arribem a la salvació de l’ànima? [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica
És bonic vore que aquell home curat, que era un samarità, expressa l'alegria amb tot el seu ser: lloa a Déu a crits, es prostra, agraïx (cf. vv. 15-16). El cim del camí de fe és viure donant gràcies. Podem preguntar-nos: els que tenim fe, ¿vivim les jornades com un pes a carregar o com una lloança a oferir? ¿Estem centrats en nosaltres mateixos en espera de demanar la pròxima gràcia o trobem la nostra alegria en donar gràcies? Quan agraïm, el Pare es commou i aboca damunt de nosaltres l'Esperit Sant. Agrair no és qüestió de cortesia, d'etiqueta, és qüestió de fe. Un cor que agraïx sempre és jove. Dir: "Gràcies, Senyor" en despertar, durant el dia, abans de ficar-se al llit és l'antídot a l'envelliment del cor, perquè el cor envellix i es malacostuma. Així també en família, entre esposos: recordar-se de dir gràcies. Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica.
Sant Martí de Tours
Església de Sant Martí i
Sant Antoni, a València
Sant Martí de Tours, bisbe (memòria ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.
Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seua sepultura. Nascut a Pannònia, a l'actual Hongria, de pares gentils, quan era soldat a les Gàl·lies i encara catecumen, va cobrir amb el seu mantell a Crist en la persona d'un pobre, i després, rebut el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant dels seus ulls l'exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clero i va evangelitzar els llauradors, fins que va anar a l'encontre del Senyor a Candes, població de França. (397)
- J. M. Bausset: Sant Martí (2014)
|
| Església de Sant Martí i Sant Antoni, a València |
Sant Martí de Tours, bisbe (memòria ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.
Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seua sepultura. Nascut a Pannònia, a l'actual Hongria, de pares gentils, quan era soldat a les Gàl·lies i encara catecumen, va cobrir amb el seu mantell a Crist en la persona d'un pobre, i després, rebut el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant dels seus ulls l'exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clero i va evangelitzar els llauradors, fins que va anar a l'encontre del Senyor a Candes, població de França. (397)
- J. M. Bausset: Sant Martí (2014)
Oració a Sant Martí
1 O gran sacerdot humil i benigne,
2 i ver confessor, Martí gloriós,
3 o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
4 i fel cavaller prudent i insigne,
5 del Rei eternal qui és tot poderós,
6 puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
7 qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
8 vullau-nos tenir a tots en memòria,
9 pregant a Jesús que ens done victòria
10 del gran Satanàs qui ens vol devorar.
11 Puix és tant beneita la vostra història
12 i feu per aquells qui us volen lloar,
13 hajau-nos la vida que no és transitòria,
14 puix és manifest i cosa notòria
15 que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
Amen.
Font: Cançoner sagrat de vides de sants.
Beat valencià Josep Cecili de Jesús Maria (Josep) Alberich Lluch (memòria a Benicarló)
Nascut el 7/02/1865 a Benicarló (Castelló), mort l’11/11/1936 a Torredembarra (Tarragonès).Va fer el noviciat i professà al Desert de les Palmes. Entre altres activitats, es dedicà als malalts i a recollir almoines per al manteniment del col·legi carmelità. Va ser conventual de València, Matanzas (Cuba), San Clemente (Cuenca), Caravaca, Borriana i Castelló.
A l’inici de la guerra civil estava en el convent de San Clemente i fugí a refugiar-se a casa dels seus pares a Benicarló. Detingut a Vinaròs, va ser enviat al vaixell presó “Río Segre”, al port de Tarragona, on hi havia altres carmelites. Allí renovà els seus vots a mans del P. Elipi. Amb els seus companys, l’11 de novembre va ser afusellat al cementeri de Torredembarra.
Aniversari de la mort de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1971)
Aniversari de la mort del poeta Xavier Casp i Verger (2004)
1 O gran sacerdot humil i benigne,
2 i ver confessor, Martí gloriós,
3 o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
4 i fel cavaller prudent i insigne,
5 del Rei eternal qui és tot poderós,
6 puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
7 qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
8 vullau-nos tenir a tots en memòria,
9 pregant a Jesús que ens done victòria
10 del gran Satanàs qui ens vol devorar.
11 Puix és tant beneita la vostra història
12 i feu per aquells qui us volen lloar,
13 hajau-nos la vida que no és transitòria,
14 puix és manifest i cosa notòria
15 que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
Amen.
2 i ver confessor, Martí gloriós,
3 o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
4 i fel cavaller prudent i insigne,
5 del Rei eternal qui és tot poderós,
6 puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
7 qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
8 vullau-nos tenir a tots en memòria,
9 pregant a Jesús que ens done victòria
10 del gran Satanàs qui ens vol devorar.
11 Puix és tant beneita la vostra història
12 i feu per aquells qui us volen lloar,
13 hajau-nos la vida que no és transitòria,
14 puix és manifest i cosa notòria
15 que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
Amen.
Nascut el 7/02/1865 a Benicarló (Castelló), mort l’11/11/1936 a Torredembarra (Tarragonès).Va fer el noviciat i professà al Desert de les Palmes. Entre altres activitats, es dedicà als malalts i a recollir almoines per al manteniment del col·legi carmelità. Va ser conventual de València, Matanzas (Cuba), San Clemente (Cuenca), Caravaca, Borriana i Castelló.
A l’inici de la guerra civil estava en el convent de San Clemente i fugí a refugiar-se a casa dels seus pares a Benicarló. Detingut a Vinaròs, va ser enviat al vaixell presó “Río Segre”, al port de Tarragona, on hi havia altres carmelites. Allí renovà els seus vots a mans del P. Elipi. Amb els seus companys, l’11 de novembre va ser afusellat al cementeri de Torredembarra.
Aniversari de la mort de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1971)
Aniversari de la mort del poeta Xavier Casp i Verger (2004)
Martirologi Romà
2. Al costat del llac Mareotis [o Mariut], a Egipte, sant Menes [o Menna], màrtir. (295)
3. A Vença [Vence], lloc de Provença, a la Gàl·lia, hui França, commemoració de sant Verà, bisbe, que sent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat en el monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint-li la seua professió de fe en l'encarnació del Verb continguda en la carta a Flavià. (s. V)
4. A Molise, a la Itàlia actual, memòria de sant Menes, ermità, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)
5. A Limassol, a l'illa de Xipre, trànsit de sant Joan el Caritatiu, bisbe d'Alexandria, famós per la seua compassió cap als pobres, i tan curull de caritat envers tots que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per a alleujar totes les necessitats de la ciutat, aportant per a això els béns de l'Església i exhortant contínuament els rics a l'exercici de la beneficència. (620)
6. Al monestir de Malonne, a Brabant, actual França, sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. (698)
7. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, sants i màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tindre entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, en els quals exposava la doctrina cristiana. (826)- J.M. Bausset: Sant Teodor Estudita (2014).
8. Al monestir de Grottaferrata, en la rodalia de Frascati, pròxim a Roma, sant Bertomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va anar a l'encontre de sant Nil, la vida i els costums del qual va deixar per escrit, i al costat del qual va estar fins a la seua mort en el cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, obra que ell va continuar convertint-la en una escola de ciències i d'art. (1065)
9. A Nagasaki, al Japó, santa Marina d'Omura, verge i màrtir, que, empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seua castedat, va ser finalment cremada viva. (1634)
10. A Laski Piasnica, prop de Wejherowo, a Polònia, beata Alicia Kotowska, verge, de la Congregació de Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantindre fidelment les seues creences en Crist. (1939)
11. A Sofia, a Bulgària, passió del beat Vicent Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació Passionista de Jesucrist, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, va ser empresonat, cruelment vexat com a reu de lesa majestat, condemnat a la pena capital i finalment afusellat. (1952)
2. Al costat del llac Mareotis [o Mariut], a Egipte, sant Menes [o Menna], màrtir. (295)
3. A Vença [Vence], lloc de Provença, a la Gàl·lia, hui França, commemoració de sant Verà, bisbe, que sent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat en el monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint-li la seua professió de fe en l'encarnació del Verb continguda en la carta a Flavià. (s. V)
4. A Molise, a la Itàlia actual, memòria de sant Menes, ermità, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)
5. A Limassol, a l'illa de Xipre, trànsit de sant Joan el Caritatiu, bisbe d'Alexandria, famós per la seua compassió cap als pobres, i tan curull de caritat envers tots que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per a alleujar totes les necessitats de la ciutat, aportant per a això els béns de l'Església i exhortant contínuament els rics a l'exercici de la beneficència. (620)
6. Al monestir de Malonne, a Brabant, actual França, sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. (698)
7. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, sants i màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tindre entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, en els quals exposava la doctrina cristiana. (826)
- J.M. Bausset: Sant Teodor Estudita (2014).
8. Al monestir de Grottaferrata, en la rodalia de Frascati, pròxim a Roma, sant Bertomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va anar a l'encontre de sant Nil, la vida i els costums del qual va deixar per escrit, i al costat del qual va estar fins a la seua mort en el cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, obra que ell va continuar convertint-la en una escola de ciències i d'art. (1065)
9. A Nagasaki, al Japó, santa Marina d'Omura, verge i màrtir, que, empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seua castedat, va ser finalment cremada viva. (1634)
10. A Laski Piasnica, prop de Wejherowo, a Polònia, beata Alicia Kotowska, verge, de la Congregació de Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantindre fidelment les seues creences en Crist. (1939)
11. A Sofia, a Bulgària, passió del beat Vicent Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació Passionista de Jesucrist, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, va ser empresonat, cruelment vexat com a reu de lesa majestat, condemnat a la pena capital i finalment afusellat. (1952)
