14 d'abril de 2026, dimarts II de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA II DE PASQUA


Lectura primera Fets 4,32-37

Un sol cor i una sola ànima

Lectura dels Fets dels Apòstols

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells parlava de les coses que posseïa com si foren pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent.
Entre ells no hi havia ningú que vixquera en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, depositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cada u. 
Josep, un levita, nascut a Xipre, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé, que vol dir fill de consolació, va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.

Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

O bé:
Al·leluia.

Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre. R.

El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor, adorna la vostra casa
al llarg de tots els temps. R.

Al·leluia Jo 3,15

El Fill de l'home ha de ser elevat,
per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna.

Evangeli Jo 3,7b-15

Ningú ha pujat al cel,
tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel

  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Heu de nàixer de nou. El vent bufa allà on vol; sents la seua veu, però no saps ni d'on ve ni a on va. Una cosa semblant passa amb el qui ha nascut de l'Esperit». Li pregunta Nicodem: «I això com pot ser?» Jesús li contesta: «Tu eres mestre d'Israel, i no ho saps? Et dic amb tota veritat que parlem de coses que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan vos parle de coses de la terra, ¿com podreu creure'm quan vos parlaré de les del cel? Ningú ha pujat al cel, tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel. I igual que Moisés, en el desert, va elevar la serp, també el Fill de l'home ha de ser elevat, per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna».

Arquebisbe Costa i Borràs

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Joan Antoni Reig i Pla (1996)

Aniversari de la defunció de  Josep Doménec Costa i Borràs, arquebisbe de Tarragona, fundador de les Missioneres de la Immaculada Concepció (1864)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 d'abril

1. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sants Tiburci, Valerià i Màxim, màrtirs(s. inc.)

2. A Antioquia de Síria, hui Turquia, santes màrtirs Bernice i Prosdoca, vèrgens, i la seua mare Domnina, que en temps de persecució, per a evitar els que volien atemptar contra la seua puresa, van buscar remei en la fugida, però van trobar finalment el martiri en ser llançades a un riu. (s. IV)

3. Al desert de Nítria, a Egipte, sant Frontó, abat, que, juntament amb setanta companys, es va retirar a aquell lloc inhòspit. (c. s. IV)

4. A Elphin, lloc d'Irlanda, sant Asac, bisbe, considerat deixeble de sant Patrici i primer bisbe d'esta Església. (s. V)

5. A Alexandria, a Egipte, santa Tomaide, màrtir(476)

6. A Lió, a França, sant Lambert, bisbe, que abans havia sigut monjo i abat del monestir de Fontenelle(c. 688)

7. A Montemarano, a Campània, actual regió d'Itàlia, sant Joan, bisbe, que es va dedicar a ajudar els pobres i a la santificació del clero. (s. XI/XII)

8. A l'abadia de Tiron, al costat de Chartres, a França, sant Bernat, abat, que va portar vida eremítica en boscos i a l'illa de Chausey, i va ser mestre insigne dels deixebles que acudien a ell en gran nombre, als quals encaminava cap a la perfecció evangèlica. (1117)

9. A Avinyó, a França, sant Benet, jove pastor, que sent adolescent es va traslladar a esta ciutat i gràcies a ell, amb l'ajuda de Déu, es va construir un pont sobre el Roine, molt útil per als ciutadans. (1184)

10. A Tui, a la regió de Galícia, beat Pere González "Telm", prevere de l'Orde de Predicadors, que va tractar de ser tan humil com en el passat havia desitjat la glòria, i es va entregar a ajudar els més desvalguts, sobretot a mariners i pescadors. (1246)

11. A Schiedam, a Gueldres, a l'actual Holanda, santa Lidvina o Liduina, verge, que, per la conversió dels pecadors i l'alliberament de les ànimes, va suportar durant tota la vida malalties del cos, confiada només en Déu. (1433)

12. Al poble de les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, beata Isabel Calduch Rovira, verge de l'Orde de Clarisses Caputxines i màrtir, que va entregar la vida per confessar a Crist. (1936)

13 d'abril de 2026, dilluns: Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer


Solemnitat de Sant Vicent Ferrer (a les diòcesis de València, Oriola-Alacant i Sogorb-Castelló), patró principal de la Comunitat Valenciana i de la diòcesi d'Oriola-Alacant; festa a la diòcesi de Tortosa (territori valencià); titular de les parròquies de l’Atzúbia, Alcoleja, Algímia d’Alfara, Aiòder i Corbera; titular i patró de San Vicente de Piedrahita; patró de Gavarda, Ondara, Terrateig i Teulada.


Oració col·lecta

Oh Déu, que féreu del nostre Patró,
 
sant Vicent Ferrer,
un insigne predicador de l'Evangeli,
concediu-nos que pugam vore regnant en el cel 
a Jesucrist, el vostre Fill,
a qui ell va anunciar 
com a futur jutge en la terra.

    - Ap 14, 6-7. Temeu a Déu i doneu-li glòria.

    - 1Co 9, 16-19. 22-23. ¡Pobre de mi si no proclamara l'Evangeli!

    Sal 96 (95), 1-2. 3. 7-8a. 10R.  Conteu a tots els pobles les meravelles del Senyor.

    - Mc 16, 15-18. Aneu i proclameu l'Evangeli.

    En aquell temps Jesús s'aparegué als Onze i els va dir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació. Qui crega i es batege, se salvarà; però qui no crega, es condemnarà. Als qui creguen, els acompanyaran estos signes: en nom meu expulsaran dimonis; parlaran llengües noves; agarraran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».

  • Sant Vicent Ferrer (Cercapou)
  • J. M. Bausset: Sant Vicent Ferrer i la llengua a l'Església (2021)
  • Matilde Borja: Els Combregars de Castelló (la Ribera Alta).
Oració sobre les ofrenes

Ja que celebrem hui
la solemnitat de sant Vicent Ferrer, 
el nostre patró, 
vos demanem, Senyor, 
que accepteu estes ofrenes que vos presentem 
i ens prepareu, vós mateix, 
a participar dignament 
d'estos sagrats misteris. 
Per Crist, Senyor nostre.

 Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies per Crist Senyor nostre,

Perquè no deixeu mai de cridar 
nous anunciadors de l'Evangeli;
i així trobàreu en Sant Vicent Ferrer 
un servidor de la pau, 
i un mestre del poble cristià, 
el qual és instruït amb la seua doctrina 
i protegit amb la seua intercessió.

Per això, ara, plens de goig,
amb tots els àngels i els sants,
cantem l’himne de la vostra glòria,
dient:  
 
Oració després de la comunió
 
Alimentats amb el Cos i la Sang de Crist, 
vos demanem, Senyor,
per la intercessió de sant Vicent Ferrer,
el nostre patró, 
servir-vos amb puresa de cor
i meréixer arribar a les alegries eternes.
Per Crist, Senyor nostre.
* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'abril

Sant Martí I, papa i màrtir, que després de condemnar l'heretgia dels monoteletes en el concili del Laterà, per orde de l'emperador Constant II, va ser arrancat de la seua seu per l'exarca Teodor Cal·liope, que va entrar per la força a la basílica del Laterà, i el va enviar a Constantinoble, on primer el va tancar en una dura masmorra sota estreta vigilància i després va ser exiliat al Quersonés, actual Crimea, lloc en el qual, passats uns dos anys, van concloure les seues tribulacions i va aconseguir la corona eterna. (656)

A Tarragona, ciutat d'Hispània, sant Hermenegild, màrtir, que sent fill de Leovigild, rei arrià dels visigots, es va convertir a la fe catòlica per mediació de sant Leandre, bisbe de Sevilla. Reclòs en la presó per disposició del rei, en haver-se negat a rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià, el dia de la festa de Pasqua va ser degollat per mandat del seu propi pare. (586)

Hermenegild vol dir “guerrer valent”. I ho va ser, de valent, el nostre sant. Fill del rei visigot Leovigild, que intentava unificar tots els regnes sota l’arrianisme (no a la divinitat de Jesucrist), la conversió al catolicisme d’Hermenegild, governador de la Bètica (Andalusia) va suposar un problema per a aquella unificació. Sense voler renunciar a la seua fe, fou empresonat a Tarragona i hi fou assassinat el 13 d’abril del 586.
Els sants Isidor, Gregori de Tours, Gregori Magne i Beda parlen del seu martiri, i el papa Urbà VIII introduí la seua memòria en el santoral el 1636. [font]

3. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, hui Turquia, sants màrtirs Carp, bisbe de Tiatira, Pàpil, diaca, Agatònica, germana de Pàpil, i molts altres, que, pel goig d'expressar la seua confessió cristiana, van ser coronats amb el martiri. (s. II)

4. A Ravenna, població de la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Urs, bisbe, que va traslladar la seu episcopal des de Classe a esta ciutat i va dedicar l'església catedral, en la festa de Pasqua sota el títol de la santa Anàstasi. En este mateix dia, passats alguns anys, va emigrar a la glòria de la resurrecció. (c. 425)

5. Al monestir de Santa Maria de Capelle, prop de Wast, a la regió de Boulogne, a França, beata Ida, qui, viuda d'Eustaqui, comte de Boulogne, va brillar per la seua liberalitat cap als pobres i pel seu zel en el decòrum de la casa de Déu. (1113)

6. A Saint-David, al territori de Càmbria, a Gal·les, hui el Regne Unit, sant Caràdoc, prevere i ermità, que sent tocador d'arpa en el palau reial, en constatar que allí es volia més als gossos que als hòmens, va decidir servir a Déu sota la direcció de l'abat Teliav. (1124)

7. Al monestir cistercenc de Roosendaal, a Brabant, a l'actual Holanda, beata Ida, verge, que des de jove va patir per part de son pare abans d'entrar en la vida religiosa, i amb l'austeritat quotidiana va imitar en el seu cos el Crist sofrent. (c. 1290)

8. Al monestir de Fonte Avellana, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Albertini, ermità i prior d'un grup d'eremites, que va anteposar la soledat als honors i va procurar conciliar les ciutats enemistades entre si. (1294)

9. A Città di Castello, de nou a l'Úmbria, santa Margarida, verge de les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, la qual, cega de naixement, deforme i abandonada pels seus progenitors, sempre va confiar en el seu cor, no obstant això, en el nom de Jesús. (1320) Canonitzada en 2021.

10. A Rochester, a Anglaterra, beats Francesc Dickenson i Miló Gerard, preveres i màrtirs que, després d'haver-se format en el Col·legi de Reims dels Anglesos, van tornar a la seua pàtria per a exercir clandestinament el ministeri sacerdotal, per la qual cosa, durant el regnant Isabel I tots dos van ser condemnats a la forca i després esquarterats. (1590)

11. A York, també a Anglaterra, beats Joan Lockwood i Eduard Catherick, preveres i màrtirs en temps del rei Carles I. El primer, de huitanta-set anys, que ja havia sigut condemnat dos vegades a la pena capital per ser sacerdot, va voler precedir en el patíbul al seu company més jove, que estava una mica angoixat davant de la mort, per a animar-lo a culminar el gloriós martiri. (1642)

12. Beat Serafí Morazzone (1747- Chiuso, Lecco, Itàlia 1822). Sacerdot diocesà, rector de Chiuso (Lecco). Exemplar en els quaranta-nou anys de l'exercici de ministeri pastoral en eixa parròquia.

13. A l'illa francesa de la Reunion, a l'Oceà Índic, beat Scubilion (Joan Bernat), religiós de l'Institut de les Escoles Cristianes, que va ensenyar incansablement als xiquets i va oferir ajuda als pobres i esperança als esclaus. (1867)

14. Al llogaret de Totoclán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Sabas Reyes Salazar, prevere i màrtir, que va ser executat durant la persecució mexicana per la seua fe en Crist Sacerdot i Rei de l'Univers. (1927)

15. Beat Roland Rivi (1931- Piane di Monchio, Mòdena, Itàlia 1945). Seminarista assassinat per odi a la fe.

12 d'abril de 2026: Diumenge de la Misericòrdia

DIUMENGE II DE PASQUA:

HUITAVA DE PASQUA / Cicle A


El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.
Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.

Oració col·lecta

Oh Déu sempre misericordiós,
que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua,
reanimeu la fe del vostre poble,
a fi que tots comprenguen millor
quin baptisme ens ha purificat,
quin Esperit ens ha regenerat
i quina sang ens ha redimit.
Per nostre Senyor Jesucrist,...

Lectura primera Fets 2,42-47

Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú

Lectura dels Fets dels Apòstols

Els germans es dedicaven amb perseverança a l'ensenyança dels apòstols, a la comunió fraterna, a partir el pa i a les oracions. Tots sentien un gran respecte pels molts prodigis i miracles que feien els apòstols.
Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú; venien béns i propietats, i distribuien els diners entre tots, segons les necessitats de cada u.
Cada dia assistien en grup al culte del temple, i en les cases partien el pa i compartien el menjar amb cor alegre i senzill; lloaven a Déu i tot el poble els mirava amb bons ulls. Cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui anaven salvant-se.

Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:
el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.

O bé:
Al·leluia.

Que diga la casa d'Aaron:
el seu amor durarà sempre.
Que diguen els fidels del Senyor:
el seu amor durarà sempreR. 
 
M'espentaven tan fort que anava a caure,
però vós, Senyor, m'heu sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
en el campament dels justs. R. 
 
La pedra que descartaven els constructors
ara és la pedra cantonera.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-loR.  
 
Lectura segona 1Pe 1,3-9

Ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva,
gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts

Lectura de la primera carta de sant Pere

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia, ens ha fet nàixer de nou a l’esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts; a una herència que res no pot destruir, ni deteriorar ni agostejar, reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que alcanceu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps. Això vos ha de donar una gran alegria, encara que ara hàgeu de patir durant algun temps diverses proves. Si l’or, que al cap i a la fi perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’ameu, i d’ara en avant, per haver cregut en ell sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria inefable i gloriosa, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist. 
 
Seqüència (opcional)Victimae paschali laudes 
 

            

Evangeli Jo 20,19-31

Huit dies més tard, Jesús va entrar

  Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts». 
Quan va vindre Jesús, Tomàs, u dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré». 
Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre; i estos s'han escrit per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. 
 
A. La unitat en l'oració i en la fraternitat és el primer fruit de l'Esperit que ens fa renàixer com a fills de Déu, i això es manifesta en la primera comunitat cristiana. La raó és que Jesús ressuscitat mostra l'amor misericordiós de Déu, i d'ací naix tot. Del seu costat traspassat brolla la font de l'amor i la misericòrdia divina. Quan diem que Déu és misericordiós diem que ell vol acollir la vida, i donar vida, i, com Tomàs, ens trobem amb la misericòrdia de Déu quan comencem a confiar en ell en situacions difícils.

B. Alabem hui a Déu perquè el seu amor durarà sempre (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).


Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, les ofrenes del vostre poble
[i dels nou batejats]
que, renovats per la professió de la fe
i pel baptisme
aconseguim la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
que sempre, Senyor, vos alabem,
però més que mai en este dia
en què Crist, la nostra Pasqua,
ha estat immolat.

Perquè Crist és l'Anyell verdader
que lleva el pecat del món.
Ell, morint, destruïa la nostra mort,
i ressuscitant ens ha tornat la vida.

Per això,
ple de la gran alegria de la Pasqua,
d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;
i també els àngels i els arcàngels
i tots els cors celestials
cantem l'himne de la vostra glòria:

Oració després de la comunió

Feu, oh Deú omnipotent,
que els fruits del sagrament pasqual
perduren sempre en nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

Aniversari del naiximent del pare Vicent Faus i Beltran (València 1937)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 d'abril

1. A Fermo, al Picé, actual regió italiana de les Marques, santes Vísia i Sofia, vèrgens i màrtirs(s. inc.)

2. A Roma, al cementeri de Calepodi, en la tercera milla de la via Aurèlia, sepultura del papa sant Juli I, qui, enfront dels atacs dels arrians, va custodiar valentament la fe del Concili de Nicea, va defendre sant Atanasi, perseguit i exiliat, i va reunir el Concili de Sàrdica(352)

3. A Verona, al territori de Venècia, actualment també a Itàlia, sant Zenó, bisbe, que amb el seu treball i predicació va conduir la ciutat al baptisme de Crist. (c. 372)

4. A Capadòcia, a la Turquia actual, sant Sabas el Got, màrtir, que durant la persecució contra els cristians baix Atanaric, rei dels gots, per haver rebutjat tres dies després de la celebració de la Pasqua els aliments immolats als ídols, va ser llançat a un riu després de cruels turments. (372)

5. Prop de Gap, a la província romana de la Gàl·lia, hui França, sant Constantí, bisbe(d. 517)

6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Damià, bisbe, la carta del qual sobre la recta fe, referent a la voluntat i l'obrar de Crist, va ser llegida en el III Concili de Constantinoble. (697)

7. A Pario, a l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Basili, bisbe, que, per haver defés el culte de les sagrades imatges, va patir assots, cadenes i exili. (735)

8. A la regió de Calais, a la Gàl·lia, hui França, sant Erkembod, abat de Sithiu i, alhora, bisbe de Thérouanne. (742)

9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Alferi, fundador i primer abat, que, després de ser conseller de Guaimari, duc de Salern, es va fer deixeble de sant Odiló a Cluny i es va distingir de manera excel·lent en l'observança de la vida monàstica. (1050)

10. Al monestir de Belém, prop de Lisboa, a Portugal, beat Llorenç, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, l'exímia pietat del qual va atraure moltíssims penitents a este cenobi. (s. XIV)

11. A la ciutat dels Andes, a Xile, santa Teresa de Jesús (Joana) Fernández Solar, verge, que, sent novícia en l'Orde de Carmelites Descalces, va consagrar, com ella mateixa deia, la seua vida a Déu pel món pecador, i a l'edat de vint anys va morir consumida pel tifus. (1920)

12. A Nàpols, a Itàlia, sant Josep Moscati, metge de professió, entregat total i incansablement a la quotidiana assistència als malalts, sense reclamar als pobres cap paga, i que atesos els cossos, curava, alhora, les ànimes amb gran amor. (1927)

13. Al llogaret de San José, al territori de Chilpancingo, a Mèxic, sant David Uribe, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra l'Església va patir el martiri per haver confessat a Crist Rei. (1927)

entrada destacada

14 d'abril de 2026, dimarts II de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA II DE PASQUA Lectura primera Fets 4,32-37 Un sol cor i una sola ànima Lectura dels Fets dels Apòstols La multitud dels...

entrades populars