8 de juny de 2026, dilluns X

DILLUNS DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 17,1-6

Elies, servidor del Déu d'Israel

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, digué al rei Acab: «Et jure per la vida del Senyor, Déu d'Israel, de qui soc servidor, que estos anys vinents no hi haurà ni pluja ni rosada si jo no ho dic».

El Senyor li va comunicar la seua paraula i li digué: «Ves-te'n a la regió oriental i amaga't vora el torrent de Querit, a l'est del Jordà. Allí podràs beure aigua del torrent. Jo he manat als corbs que et porten provisions».

Elies va fer tal com el Senyor li havia dit: se'n va anar a viure vora el torrent de Querit, a l'est del Jordà. Cada matí i cada vesprada els corbs li duien carn i pa, i bevia aigua del torrent.

Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: cf. 2)

Alce els ulls a les muntanyes:

¿d'on em vindrà l'ajuda?

L'ajuda em vindrà del Senyor,

que ha fet el cel i la terra.

R. L'ajuda em vindrà del Senyor,

que ha fet el cel i la terra.

Que no deixe esvarar el teu peu,

el teu guardià no dorm.

No dorm i sempre vetla

el guardià d'Israel. R.

El Senyor, el teu guardià,

el Senyor, la teua ombra,

està al teu costat.

De dia el sol no et farà mal,

ni la lluna de nit. R.

El Senyor et guarda de tot mal,

et guarda la vida.

El Senyor et guarda quan vas i quan tornes,

ara i per tots els segles. R.

Al·leluia Mt 5,12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Evangeli Mt 5,1-12

Feliços els pobres en l'esperit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,

es va assentar i els deixebles se li acostaren.

I prenent la parula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços els qui ploren:

Déu els consolarà.

Feliços els humils:

ells posseiran la terra.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

ells seran assaciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

ells voran a Déu.

Feliços els qui treballen per la pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justs:

d'ells és el Regne del cel.

Feliços vosaltres quan, per causa meua,

vos ofendran, vos perseguiran i escamparan

contra vosaltres tota classe de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa, perquè

la vostra recompensa és gran en el cel.

També van perseguir els profetes que vos han precedit».

J.M. Bausset: Les benaurances, llavor de resurrecció. 

* * * * *

Sant Eutropi, bisbe de València

• Sant Eutropi (Els papers de Santa Maria de Nassiu, 2019)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de juny

1. A la població d'Ais de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Maximí, a qui s'atribuïx l'inici del cristianisme en esta ciutat. (s. I inc.)

2. A Rouen, també a la Gàl·lia, sant Godard [o Gildard] , bisbe. (514)

 3. A Soissons, de nou a la Gàl·lia, sant Medard, bisbe de Sant Quintí, que va traslladar la seua seu d'esta ciutat a la de Noyon, des de la qual va treballar per a convertir el poble del paganisme a la verdadera doctrina de Crist. (560)

4. A Fano, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Fortunat, bisbe, que es va ocupar de la redempció de captius. (s. VI)

5. A Metz, a la regió d'Austràsia, a la Gàl·lia, França actualment, sant Clodulf, bisbe, fill de sant Arnulf i conseller reial. (c. 660)

6. A York, a Anglaterra, sant Guillem FitzHerbert, bisbe, home amable i benigne, que, deposat injustament de la seua seu, es va retirar entre els monjos de Winchester, i després de ser restituït en les seues funcions, va perdonar els enemics i va afavorir la pau entre tot el poble. (1154)

7. A Londres, de nou a Anglaterra, beat Joan Davy, diaca de la Cartoixa d'esta ciutat i màrtir, que baix Enric VIII, per la seua fidelitat a l'Església catòlica i al Romà Pontífex, va ser empresonat, sotmés a tortures cruels i va morir finalment de fam. (1537)

8. A Ambiatibes, a Madagascar, beat Jaume Berthieu, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que tant en la pau com en la guerra va treballar incansable en favor de l'Evangeli, i després de ser expulsat fins a tres vegades de les missions, va ser empresonat i convidat vanament a l'apostasia, i finalment fou mort pels qui odiaven la fe. (1896)

9. A Porto, a Portugal, beata Maria del Cor Diví de Jesús Droste zu Vischering, de la Congregació de Germanes de la Caritat del Bon Pastor, que va promoure amb tenacitat la devoció al Sagrat Cor de Jesús. (1899)

10. Al llogaret de Kuzhikkattussery, de l'estat de Kerala, a l'Índia, santa Maria Teresa Chiramel Mankidiyan, verge, que, insigne per la seua vida eremítica enmig d'una austera penitència, va buscar a Crist en els més pobres i abandonats i va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família. (1926) Canonitzada en 2019.

11. Beat István (Esteve) Sándor (1914- Budapest, Hongria 1953). Religiós salesià, màrtir, assassinat per odi a la fe durant el règim comunista.

12. A Càller, a l'illa de Sardenya, a Itàlia, beat Nicolau (Joan) Medda de Gesturi, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, sempre preparat per a atendre els pobres, amb l'exemple de la seua virtut i de la seua benignitat va incitar a molts a l'amor cap als més necessitats. (1958)

7 de juny de 2026, diumenge: Corpus Christi

SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

Cicle A

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Queda't amb nosaltres, Senyor (2026).
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de Corpus Christi (2025, juny 15)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que en la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoni de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Eugénic: El capellà de les Roques (1914)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a

 

T'alimentava amb el mannà, que ni tu ni els teus pares coneixíeu 

 

Lectura del llibre del Deuteronomi 

 

Moisés digué al poble: «Recorda't del camí que el Senyor t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys per a afligir-te, per a provar-te, per a conéixer els sentiments del teu cor i vore si observaries o no els seus manaments. T'afligí fent-te passar fam, però després t'alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, per a que aprengueres que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca del Senyor. 

Recorda't del Senyor, el teu Déu, que et va fer eixir del país d'Egipte, la terra on eres esclau; que t'ha fet passar per eixe desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d'alacrans, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer nàixer aigua d'una roca dura, i t'alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien».

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)

 

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé: 

 

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori

i t'assacia amb la flor del blat.

Envia órdens a la terra,

la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Lectura segona 1C 10,16-17 

 

El pa és u. Per això, tots nosaltres,

encara que siguem molts, formem un sol cos 

 

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 

 

Germans, la copa de la benedicció que beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és u. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

Al·leluia Jo 6,51

 

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,51-58

 

La meua carn és un verdader menjar,

i la meua sang és una verdadera beguda 

 

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot donar-nos eixe la seua carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l'últim dia. 

La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el que em menge a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa que ha baixat del cel, no és com el que van menjar els vostres pares. Ells moriren, però el que menja este pa viurà per sempre». 

 

A. El mannà va ser un aliment providencial en temps de desert i de prova, un aliment de vida en un context de perill de mort. Aquell aliment providencial que va alimentar a un poble i li va fer entendre que no sols de pa vivia, es va convertir en l'aliment que és Jesús per a la seua Església. Un aliment que ens unix en un sol cos, amb Jesús el nostre cap, a fi que tots mengem el mateix pa, i així és per a nosaltres un aliment que ens fa experimentar constantment el fruit de la seua redempció i que ens portarà a la vida eterna. Amb esta festa fem memòria agraïda d'esta presència de Jesús ressuscitat enmig de nosaltres. Quan vivim això, som conscients de la dignitat de tota persona humana i, per això, procurem no passar de llarg davant dels qui patixen.

B. Hui l'Església fa memòria agraïda pel do de l'Eucaristia i es prostra davant de la presència real de l'Eucaristia i l'adora amb fe. Déu va alimentar amb el mannà al poble hebreu mentres peregrinava pel desert (1 lect). El mannà prefigura el pa baixat del cel. Qui menja d'este pa viu per sempre. Crist no sols proposa un missatge sinó que es dona a si mateix en aliment per a la vida eterna (Ev). El pa és un i així nosaltres, encara que som molts, formem un sol cos, perquè tots mengem del mateix Pa (2 lect).

C. La festa del Cos i la Sang del Senyor és una invitació a posar la nostra mirada en el sagrament de l'altar i fer més profunda la nostra acció de gràcies a Déu per haver-nos regalat la presència permanent de Jesús a través d'este sagrament. Cada vegada que celebrem la missa fem present a Crist enmig de l'Església i el món, i l'oferim al Pare unint-nos a ell en el sacrifici. Així, rendim el verdader culte a Déu i disposem les nostres vides per a entregar-nos cada dia més a Ell i als altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.

Tres minuts amb les lectures del diumenge (Francesc Aracil)

Missa d'À Punt (2026): Diví Redemptor (Joan XXIII). + Visita del papa Lleó XIV

Missa d'À Punt: Cos i Sang (Oracions d'intempèrie)

Dia de la Caritat

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juny

1. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Colman, bisbe i abat del monestir de Dromore, fundat per ell mateix, que és recordat a la regió de Down per la seua propagació de la fe de Crist. (s. VI)

2. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Pere, prevere, Valabons, diaca, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats tots ells per la seua fe en Crist durant la persecució desencadenada pels musulmans. (851)

3. A Newminster, al territori de Northumberland, a Anglaterra, sant Robert, abat de l'Orde Cistercenc, el qual, amant de la pobresa i de la vida d'oració, juntament amb dotze monjos va instaurar este cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres comunitats de monjos. (1157)

4. A Anvers, ciutat de Brabant, a la Bèlgica actual, beata Anna de Sant Bertomeu, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, la qual, deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i va consolidar el seu Orde a França. (1626)

5. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de Filles de Maria Santíssima de l'Hort, que es va distingir per la seua atenció als pobres i a la salvació de les ànimes i que, amb el seu exemple i dedicació, va promoure la santedat entre el clero. (1846)

6. A París, a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per a major glòria de Déu va fundar la Societat Filles de Maria Auxiliadora, de la qual va ser després allunyada, per a passar la resta de la seua vida en profunda humilitat. (1889)

Quan va complir els vint anys, anhelava ardentment fer-se monja carmelita. El seu director espiritual, tanmateix, la va orientar per camins diferents. No contenta amb la idea que li havia inculcat el sacerdot, i portada per l'autèntic Esperit de Déu, va fundar la congregació de Santa Maria de Beguinage que, l'any 1863, es va convertir en la de Maria Auxiliadora, entregada i dedicada a l'educació dels xics i xiques pobres i als malalts. L'Institut va rebre l'aprovació del Papa el 1869.

Però quan una falsa viuda va entrar en la congregació i va fer la professió religiosa, tot va canviar. Era una dona amb molta ambició. Al poc temps la van nomenar superiora general. Des d'este mateix instant, tots els seus esforços es van abocar a desprestigiar la fundadora davant de les altres germanes. I no va aturar-se fins que la va expulsar de la institució.

Finalment, va poder entrar en una casa de París, Nostra Senyora de la Caritat. Va fer la seua professió i va viure-hi feliç durant quinze anys. [font]

6 de juny de 2026, dissabte IX

DISSABTE DE LA SETMANA IX / II

Lectura primera 2Tm 4,1-8

Fes obra d'evangelitzador.

Estic a punt d'oferir la meua vida com una libació,

i el Senyor em donarà la corona que ja tinc reservada

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Benvolgut, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de jutjar els vius i els morts, i pensant en la seua manifestació i en el seu regne, et conjure que proclames la paraula de Déu: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, reprén, interpel·la, exhorta, com un mestre que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els seus capricis, s'ajuntaran un muntó de mestres que els afalaguen les orelles, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol fal·làcia. Tu, sigues sobri en tot, aguanta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, complix bé el teu ministeri.

Pel que fa a mi, ja estic a punt d'oferir la meua vida com una libació. Ha arribat el moment de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seua manifestació.

Salm responsorial 70,8-9.14-15ab.16-17.22 (R.: cf. 15b)

Dels teus elogis s'omplia la meua boca,

de la teua glòria, tot el dia.

No em rebutgeu ara, en l'ancianitat;

quan decau el meu vigor, no m'abandoneu.

R. Els meus llavis diran a tothom

com m'ajudeu, Senyor.

Però jo viuré en l'esperança,

i vos alabaré més i més.

Els meus llavis contaran la vostra bondat,

tot el dia la vostra salvació. R.

Contaré els vostres prodigis, Senyor,

recordaré la vostra bondat, que és única.

M'instruïu, Déu meu, des de jove,

i encara proclame les vostres meravelles. R.

Cantaré amb la cítara, Déu meu,

la vostra fidelitat;

vos alabaré al so de l'arpa, Sant d'Israel. R.

Al·leluia Cf. Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Evangeli Mc 12,38-44

Esta viuda pobra ha donat més que ningú

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, quan ensenyava, deia: «No vos fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures i que els saluden en les places; volen els primers bancs en les sinagogues i els primers llocs en els convits; devoren els béns de les viudes i fan llargues oracions a la vista de tots. Per això seran jutjats amb més rigor». 

Estant en el temple, Jesús es va apostar davant de la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics n'hi tiraven molts, però vingué una viuda pobra que hi va tirar dos monedes de les més menudes. Jesús va cridar els deixebles i els va dir: «Vos dic de veres que esta viuda pobra ha donat més que ningú; perquè tots han donat d'allò que els sobrava, però ella, que passa necessitat, ha donat tot el que li quedava, tot el que tenia per a viure».