2 de desembre de 2025: dimarts II d'Advent

DIMARTS DE LA SETMANA I D'ADVENT


Oració col·lecta

Acolliu favorablement, Senyor, les nostres supliques
i auxilieu-nos, perquè ens sentim desvalguts;
que el vostre Fill ens conforte amb la seua vinguda 
i, renovats amb la seua presència, 
feu que no recaigam en les culpes passades.

Lectura primera Is 11,1-10

L'Esperit del Senyor reposarà sobre el rebrot de Jessé

Lectura del llibre d'Isaïes,

Aquell dia, un rebrot naixerà de la soca de Jessé,
brotarà un plantó de les seues raïls.
L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell:
esperit de saviesa i d'enteniment,
esperit de consell i de fortalesa,
esperit de coneiximent i de reverència pel Senyor;
esperit que li inspire com reverenciar-lo.
No jutjarà per les aparences
ni decidirà per allò que senta dir;
farà justícia als desvalguts,
sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres.
La seua paraula serà un assot en el país,
una sentència que farà morir el malvat.
S'armarà de justícia la cintura,
se cenyirà de lleialtat.
El llop conviurà amb el corder,
el lleopard descansarà amb el cabrit,
el vedell i el lleó pasturaran junts,
i un xiquet els farà de pastor.
La vaca paturarà amb l'os,
les seues cries reposaran juntes
i el lleó com el bou menjarà palla;
la criatura juga vora l'amagatall de l'escurçó,
i el xiquet fica la mà en el cau de la serp.
Ningú causarà mal ni matarà
en tota la meua muntanya sagrada,
perquè la terra s'omplirà
del coneiximent del Senyor,
com l'aigua ompli la mar.
Aquell dia, el rebrot de Jessé s'alçarà
com a bandera entre els pobles;
les nacions li demanaran consell,
i el lloc on habitarà serà gloriós.

Salm responsorial 71,1-2.7-8.12-13.17 (R.: 7)

Déu meu, doneu el vostre juí al rei;
la vostra justícia al fill de reis.
Que guie el vostre poble amb justícia,
els vostres pobres amb rectitud.

R. Que en els seus dies despunte la justícia,
i una gran pau fins que es vele la lluna.

Que en els seus dies despunte la justícia,
i una gran pau fins que es vele la lluna.
Que domine de mar a mar,
des del Riu fins al cap de la terra. R.

Salvarà el pobre que clama,
el desvalgut que no té defensor,
s'apiadarà del pobre i del dèbil,
els salvarà de la mort. R.

Beneït per sempre el seu nom,
que dure com el sol.
Tots els pobles, siguen beneïts en ell;
totes les nacions, li diguen feliç. R.

Al·leluia

El nostre Senyor arriba amb poder,
per tal que els ulls dels seus servents vegen la llum.

Evangeli Lc 10,21-24

Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, va dir: 
«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d’esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans; ningú coneix el Fill, tret del Pare, i ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar». 
Després va cridar a part els deixebles i els va dir: 
«¡Feliços els ulls que poden vore açò que veeu! Vos assegure que molts profetes i reis volien vore el que veeu, i no ho veren; i sentir el que sentiu, i no ho sentiren».


Dia Internacional per a l'Abolició de l'Esclavitud


L'esclavitud contemporània


Papa Francesc, Fratelli tutti, 24 (2020)

24. Reconeguem igualment que, «a pesar que la comunitat internacional ha adoptat diversos acords per a posar fi a l'esclavitud en totes les seues formes, i ha disposat diverses estratègies per a combatre este fenomen, encara hi ha milions de persones —xiquets, hòmens i dones de totes les edats— privats de la seua llibertat i obligats a viure en condicions similars a l'esclavitud. [...] Hui com ahir, en l'arrel de l'esclavitud es troba una concepció de la persona humana que admet que puga ser tractada com un objecte. [...] La persona humana, creada a imatge i semblança de Déu, queda privada de la llibertat, mercantilitzada, reduïda a ser propietat d'un altre, amb la força, l'engany o la constricció física o psicològica; és tractada com un mitjà i no com un fi». Les xarxes criminals «utilitzen hàbilment les modernes tecnologies informàtiques per a engalipar jóvens i xiquets en totes les parts del món». L'aberració no té límits quan se sotmet a dones, després forçades a avortar. Un acte abominable que arriba fins i tot al segrest amb la finalitat de vendre els seus òrgans. Això convertix el tràfic de persones i altres formes actuals d'esclavitud en un problema mundial que ha de ser pres seriosament per la humanitat en el seu conjunt, perquè «com les organitzacions criminals utilitzen xarxes globals per a aconseguir els seus objectius, l'acció per a derrotar este fenomen requerix un esforç conjunt i també global per part dels diferents agents que conformen la societat».

Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Habacuc, profeta, el qual, davant la iniquitat i violència dels hòmens, va anunciar el juí de Déu, però també la seua misericòrdia, dient: El just viurà per la seua fe.

2. A Roma, santa Bibiana, màrtir, a qui el papa sant Simplici va dedicar una basílica a l'Esquilí. (s. inc.)

3. També a Roma, al cementeri de Poncià, a la via Portuense, sant Pimeni, prevere i màrtir(s. III/IV)

4. A Aquileia, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Cromaci [o Cromati], bisbeautèntic artífex de la pau, que, arrasades les fronteres d'Itàlia per Alaric, va remeiar les penes dels pobles, i, explicant exquisidament els misteris de la divina paraula, va elevar les ànimes a la contemplació. (c. 407)

5. A l'illa de Palmarola, també a Itàlia, trànsit de sant Silveri, papa i màrtir, el qual, com que no va rehabilitar Àntim, bisbe herètic de Constantinoble deposat pel seu predecessor sant Agapit, per orde de l'emperadriu Teodora va ser privat de la seua seu i enviat al desterrament, on va morir esgotat pels sofriments. (537)

6. 
Beat Joan de Ruisbroek (1293-1381), prevere i canonge regular brabançó, que ensenyà les grandeses dels diversos graus de la vida espiritual.

7. A Múrcia, beata Maria Àngela Astorch, abadessa de l'Orde de les Clarisses, la qual, molt humil i entregada a les penitències, donava bons consells i ajuda, tant a les monges com als laics. (1665)
8. A Łagiewniki, a Polònia, beat Rafael (Melcior) Chylinski, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que en temps de pesta visitava els malalts de Cracòvia, per a assistir-los piadosament i procurar-los una honesta i cristiana mort. (1741)

9. A Ivano-Frankivsk a Ucraïna, beat Ivan Slezyuk, bisbe i màrtir, a qui el Senyor va atorgar la palma eterna pel seu ministeri clandestí, dut a terme infatigablement entre els fidels de Ritu bizantí sota un règim contrari a Déu, i per la seua impàvida constància en Crist davant dels perseguidors. (1973)

1 de desembre de 2025, dilluns I d'Advent

DILLUNS DE LA SETMANA I D'ADVENT


Lectura primera Is 4,2-6

El rebrot del Senyor omplirà de bellesa els redimits

Lectura del llibre d'Isaïes

Aquell dia, el rebrot del Senyor creixerà amb esplendor i glòria, i el fruit que la terra donarà omplirà d'honor i de bellesa els redimits d'Israel. A tots els qui quedaran a Sió i a Jerusalem, inscrits per a la vida a Jerusalem, els diran sants. Quan el Senyor haurà llavat la immundícia de les filles de Sió i haurà netejat la sang escampada enmig de Jerusalem, amb un vent ardent de justícia, crearà el Senyor damunt de tota la muntanya de Sió, damunt dels qui allí s'hauran reunit, un núvol de fum durant el dia, i una flama resplandent durant la nit. La seua glòria ho cobrirà tot com un dosser, i serà com una tenda, que fa ombra en dies de calor i protegix i resguarda durant el temporal.

Salm responsorial 121,1-2.3-4a.4b-5.6-7.8-9 (R.: cf. 1)

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
a la teua porta, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós;
allà pugen les tribus,
les tribus del Senyor. R.

A complir l'aliança d'Israel,
a alabar el nom del Senyor.
Allí estan els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.

Desitgeu la pau a Jerusalem:
«Que visquen segurs els qui t'estimen,
que siga inviolable la pau dels teus murs,
la quietud de les teues torres». R.

Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me dir: «Que hi haja pau dins de tu».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitge la felicitat. R.

Al·leluia Cf. Salm 79,4

Senyor, Déu nostre, renoveu-nos;
que ens il·lumine la vostra mirada.

Evangeli Mt 8,5-11

Molts venen d'orient i d'occident al Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, Jesús entrà en Cafarnaüm. Se li va acostar un centurió i li va suplicar: «Senyor, el meu criat està gitat en casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Aniré a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu en ma casa; només que digueu una paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo soc un subordinat i també tinc soldats a les meues ordes, i si a un li dic que vaja, va, si a un altre li dic que vinga, ve, i si al meu criat li mane que faça una cosa, la fa». 
Jesús es quedà admirat de sentir-ho, i digué als qui el seguien: «Vos dic amb tota veritat que no he trobat a Israel ningú que tinguera tanta fe. I vos assegure que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i es posaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel».


Sant Carles de Foucauld


L'espiritualitat de Natzaret


Papa Francesc: Discurs, 3 d'octubre de 2015.

Carles de Foucauld va intuir, potser com pocs, l'abast de l'espiritualitat que emana de Natzaret. Este gran explorador va abandonar molt prompte la carrera militar fascinat pel misteri de la Sagrada Família, per la relació quotidiana de Jesús amb els seus pares i els seus veïns, pel treball silenciós, per l'oració humil. Contemplant la Família de Natzaret, el germà Carles es va adonar de l'esterilitat de l'afany per les riqueses i el poder; amb l'apostolat de la bondat es va fer tot per a tots; atret per la vida eremítica, va entendre que no es creix en l'amor de Déu evitant la servitud de les relacions humanes, perquè estimant els altres és com s'aprén a estimar a Déu; inclinant-se al proïsme és com ens elevem cap a Déu. A través de la proximitat fraterna i solidària als més pobres i abandonats va entendre que, al capdavall, són precisament ells els que ens evangelitzen, i ens ajuden a créixer en humanitat.


Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Nahum, profeta, que va predicar a Déu com el que governa l'esdevenir dels temps i jutja amb justícia els pobles.

2. A Milà, a la Transpadània, a l'actual Itàlia, sant Castricià, bisbe(s. III)

3. A Peiteu [Poitiers], població d'Aquitània, hui França, santa Florènciaverge, que, convertida al Déu verdader pel bisbe sant Hilari durant el seu desterrament a Àsia, el va seguir en tornar a la seua terra. (s. IV)

4. A Frejús, a la regió de Provença, també a França, sant Lleoncibisbe, que va afavorir la vida monàstica de sant Honorat a l'illa de Lerins, i a qui sant Joan Cassià, el seu amic, li va dedicar les deu primeres Col·lacions(c. 433)

5. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a França, sant Domnolbisbe, que abans havia sigut abat del monestir de Sant Llorenç de París, i que va resplandir per la força dels seus miracles. (581)

6. A Verdun, d'Austràsia, igualment a França, sant Agericbisbe, que va edificar esglésies i baptisteris, i, havent convertit la seua església en asil de pròfugs, va haver de patir molt per part del rei Teodoric. (588)

7. A Noyon, lloc de Nèustria, així mateix a França, sant Eloi [o Eligi], bisbe, que sent orfebre i conseller del rei Dagobert va edificar monestirs i va construir monuments als sants amb gran art i elegància, i més tard va ser elevat a les seus de Noyon i Tournai, on es va dedicar amb gran zel al treball apostòlic. (660)

Va nàixer vora l'any 590 a Chaptelat, prop de Llemotges. Els seus pares pertanyien a una família anglorromana establida a les Gàl·lies. Encara era un xiquet quan va entrar d'aprenent en una orfebreria de Llemotges. De seguida van vore tots que havia nascut per a ser orfebre. Per consell del seu mestre se'n va anar a París, on va conéixer el tresorer del rei Clotari II, que buscava un orfebre que fera al rei un tron tal com ell mateix l'havia dissenyat. El tresorer va lliurar a Eloi una gran quantitat d'or i pedres precioses, perquè el tron fora molt ric i artístic i l'artesà no haguera de limitar-se per falta de materials. Eloi va fer dos trons amb el material que li havien confiat, i el rei va quedar-ne tan satisfet de la seua faena que va arribar a nomenar-lo conseller seu. A més de bon orfebre i honrat, Eloi tenia una ànima gran i misericordiosa per als pobres. Tot el que guanyava ho repartia entre ells, i fins i tot arribava a passar gana. Era tan gran la fama de bona persona que tenia, que en morir el bisbe tothom va insistir perquè s'ocupara ell dels destins de la diòcesi. Va acceptar-ho, però només amb la condició de seguir tots els passos de la carrera sacerdotal. Des de la seua nova funció de bisbe va continuar fent el bé a tothom. Va morir l'1 de desembre de l'any 660, de febre alta. [font]

8. A Cotignola, lloc d'Emília-Romanya, regió actualment italiana, beat Antoni Bonfadini, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, predicant la Paraula de Déu, durant llarg temps va recórrer diverses regions d'Itàlia i llocs de Terra Santa. (1482)

9. A Colchester, a Anglaterra, beat Joan Beche, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, sent abat del monestir de Sant Joan, per mantindre la fidelitat al Romà Pontífex va ser acusat de crim de traïció i condemnat a la pena capital pel rei Enric VIII, per la qual cosa acabà en el patíbul. (1539)

Sant Edmund Campion
10. A Londres, també a Anglaterra, sants Edmund [o Edmon] CampionRodolf Sherwin Alexandre Briant, preveres i màrtirs durant el regnat d'Isabel I, eximis per la seua fortalesa i caràcter. Sant Edmund, que de jove havia professat la fe catòlica, després de ser admés a Roma en la Companyia de Jesús i ordenat sacerdot a Praga, va tornar a la seua pàtria, on, de paraula i per escrit, va consolidar en gran manera les ànimes dels fidels i, per això, després de molts turments, va ser ajusticiat en el patíbul de Tyburn [L'escriptor Evelyn Waugh va escriure la seua biografia en 1935].
Amb ell també van patir els mateixos suplicis sant Rodolf i sant Alexandre, este últim admés amb mèrit en la Companyia de Jesús, quan estava ja en la presó. (1581)

11. A York, igualment a Anglaterra, beat Ricard Langley, màrtir, que sota el regnat de la mateixa Isabel I va ser condemnat a la pena capital i penjat, per haver allotjat sacerdots. (1586)

12. Sant Carles de Foucauld (Algèria 1858-1916), Sacerdot, assassinat en una emboscada a Algèria.

13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Casimir Sykulski, prevere i màrtir, que durant la guerra, per mantindre amb fortalesa la fe davant dels perseguidors de l'Església, va ser afusellat. (1941)

14. A Dire Daua, a Etiòpia, beata Liduina (Elisa Àngela) Meneguzzi, verge de l'Institut de San Francesc de Sales, que, com espill d'humilitat i caritat cristiana, va mostrar la misericòrdia de Déu entre els pobres, malalts i captius. (1941)

15. A Isiro, de la República Democràtica del Congo, beata Clementina Anuarite Nengapeta, verge de la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família i màrtir, que en la persecució que va esclatar durant la guerra civil va ser capturada juntament amb altres religioses, a les quals va exhortar que vetlaren i pregaren, i en resistir-se amb gran força a la maldestra passió del capità dels soldats, este, enfurit, la va matar a causa de Crist, el seu Espòs. (1964)

16. Beata Maria Rosa Pellesi (Sassuolo, Itàlia 1917-1972). Verge, religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de Crist.

30 de novembre de 2025, Diumenge I d'Advent

Comença el temps d'Advent


L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:

  • espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
  • conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
  • esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).
(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, 96)


Primera setmana d'Advent


DIUMENGE I D'ADVENT / Cicle A


Lectura primera Is 2,1-5

El Senyor reunix totes les nacions
en la pau eterna del Regne de Déu

Lectura del llibre d'Isaïes

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, 
sobre Judà i Jerusalem.
Al final dels temps s’alçarà ferma 
la muntanya del temple del Senyor 
en la cima de les muntanyes 
i per damunt dels tossals. 
Totes les nacions hi afluiran, 
hi aniran tots els pobles dient: 
«Vingueu, pugem a la muntanya del Senyor, 
al temple del Déu de Jacob, 
que ens ensenye els seus camins 
i seguim les seues rutes, 
perquè la llei ix de Sió; 
de Jerusalem, l’oracle del Senyor».
Ell posarà pau entre les nacions 
i calmarà tots els pobles, 
de les seues espases forjaran relles, 
i corbelles de les seues llances. 
Cap nació empunyarà l’espasa contra una altra, 
ni s’entrenaran mai més per a fer la guerra. 
Casa de Jacob, vingueu, 
caminem a la llum del Senyor.

Salm responsorial 121,1-2.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
a la teua porta, Jerusalem.

R. Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».

Allà pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l'aliança d'Israel,
a alabar el nom del Senyor.
Allí estan els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.

Desitgeu la pau a Jerusalem:
«Que visquen segurs els qui t'estimen,
que siga inviolable la pau dels teus murs,
la quietud de les teues torres». R.

Per amor dels meus germans i amics,
deixeu-me dir: «Que hi haja pau dins de tu».
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitge la felicitat. R.

Lectura segona Rm 13,11-14a

Tenim la salvació més prop de nosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Ja sabeu en quins moments vivim: ja és hora que vos desperteu, perquè hui tenim la salvació més prop que quan abraçàrem la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la foscor, revestim-nos de l’armadura de la llum. Comportem-nos dignament com a ple de dia: sense abusar de menjar i beure, sense plaers ni excessos, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor.

Al·leluia Salm 84,8

Senyor, feu-nos vore el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvació.

Evangeli Mt 24,37-44

Vetleu i estigueu a punt

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noé. Els dies abans del diluvi tots menjaven i bevien i es casaven, fins al dia que Noé va entrar en l’arca. No havien advertit res quan els sorprengué el diluvi, i se’ls endugué a tots. Igual passarà en la vinguda del Fill de l’home. Aquell dia, si n’hi han en el camp dos hòmens junts, l’un se l’enduran i l’altre el deixaran; si hi ha dos dones molent juntes, l’una se l’enduran i l’altra la deixaran. Vetleu, per tant, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Heu de comprendre que si l’amo de casa haguera previst l’hora de la nit que arribaria el lladre, no s’hauria adormit ni hauria deixat que li entraren en casa. Estigau a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora que no penseu». 
 
A. L'Advent és un temps d'alegre esperança davant de la vinguda del Senyor. Al mateix temps que ens preparem per a preparar la seua primera vinguda, mirem cap a la seua última vinguda en glòria i majestat al final dels temps. En este primer diumenge els textos litúrgics subratllen este segon aspecte. La nostra salvació està prop, ens diu sant Pau, una salvació en el regne etern de Déu a la qual estan cridats tots els pobles (1 lect). Hem d'estar en vetla per a estar preparats davant la vinguda del Senyor, perquè no sabem el dia ni l'hora (Ev). Una preparació que ens porta a deixar les obres del pecat i a viure la llum de l'Evangeli.

* * * * *

Comença la novena a la Puríssima o Novena de Guitarretes a Algemesí.

Aniversari de l'ordenació episcopal de Josep Pont i Gol, que fou, primer, bisbe de Sogorb i, després, de Sogorb-Castelló (Bellpuig, 1951)

Martirologi Romà

1. Sant Andreu, apòstol, natural de Betsaida, germà de Pere i pescador com ell. Va ser el primer dels deixebles de Joan el Baptista a qui va cridar el Senyor Jesús vora el Jordà i que el va seguir, portant amb ell el seu germà. La tradició diu que, després de Pentecosta, va predicar l'Evangeli en la regió d'Acaia, a Grècia, i que va ser crucificat a Patras. L'Església de Constantinoble el venera com a molt insigne patró.

2. A Milà, a la regió de Ligúria, sant Miroclet, bisbe, de qui fa memòria sant Ambrosi entre els bisbes fidels que el van precedir. (c. 314)

3. A la Bretanya Menor, hui França, sant Tugdual, cognomenat "Pabu", abat i bisbe, que va fundar un monestir a la ciutat de Tréguier. (s. VI)

4. Prop de Montesiepi, a la Toscana, regió de la Itàlia actual, sant Galgà Guidotti, eremita, qui es va convertir a Déu després d'una joventut dissipada i va viure la resta de la seua vida dedicat voluntàriament a la penitència corporal. (1181)

5. A Montpeller, a la regió de Provença, a França, beat Joan de Vercelli Garbella, prevere, mestre general de l'Orde de Predicadors, que va predicar incansablement la veneració al nom de Jesús. (1283)

6. A Ratisbona, al territori de Baviera, a Alemanya, beat Frederic, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, sent hàbil fuster, va sobreeixir pel fervor en l'oració, per l'obediència i per la caritat. (1329)

7. A Launceston, a Anglaterra, sant Cutbert Mayne, prevere i màrtir, el qual, abraçada la fe catòlica i ordenat sacerdot, va exercir el seu ministeri a Cornualla, fins que, sota el regnat d'Isabel I, condemnat a mort per haver donat a conéixer públicament una Carta Apostòlica, va ser conduït al patíbul, i així fou el primer alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai a patir el martiri. (1577)

8. A York, també a Anglaterra, beat Alexandre Crow, prevere i màrtir, que, sent humil costurer, va ser ordenat prevere, fet pel qual, en temps de la reina Isabel I, va acabar gloriosament condemnat al patíbul. (1586)

9. Al lloc anomenat Quxian, a la província de Sichuan, a la Xina, sant Tadeu Liu Ruiting, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe. (1823)

10. A Hué, localitat d'Annam, hui Vietnam, sant Josep Marchand, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que sota l'imperi de Minh Mang, va ser condemnat al suplici dels cent assots. (1835)

11. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beat Miquel Ruedas Megías i sis companys, màrtirs,* religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)

*Els noms són: beats Diego de Cádiz (Jaume) García Molina, Nicèfor Salvador del Río, Ramon (Rafael) Tonceda Fernández, religiosos; Artur Donoso Murillo, Jesús Gesta de Piquer i Antoni Martínez Gil-Leonis, professos.

12. A València, beat Josep Otín Aquilué, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir(1936)

13. Prop de Munic, a la regió de Baviera, d'Alemanya, al camp de concentració de Dachau, beat Lluís Roc Gientyngier, prevere i màrtir, que, en l'ocupació de Polònia durant la guerra, i entre els crims comesos pel règim enemic de la fe, va patir el martiri i va entregar el seu esperit al Senyor. (1941)

entrada destacada

2 de desembre de 2025: dimarts II d'Advent

DIMARTS DE LA SETMANA I D'ADVENT Oració col·lecta Acolliu favorablement, Senyor, les nostres supliques i auxilieu-nos, perquè ens sentim...

entrades populars