7 de juny de 2026, diumenge: Corpus Christi

SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

Cicle A


Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)
Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que en la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoni de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a
 
T'alimentava amb el mannà, que ni tu ni els teus pares coneixíeu 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi 
 
Moisés digué al poble: «Recorda't del camí que el Senyor t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys per a afligir-te, per a provar-te, per a conéixer els sentiments del teu cor i vore si observaries o no els seus manaments. T'afligí fent-te passar fam, però després t'alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, per a que aprengueres que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca del Senyor. 
Recorda't del Senyor, el teu Déu, que et va fer eixir del país d'Egipte, la terra on eres esclau; que t'ha fet passar per eixe desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d'alacrans, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer nàixer aigua d'una roca dura, i t'alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien».

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)
 
Glorifica el Senyor, Jerusalem,
alaba el teu Déu, Sió
que assegura les teues portes
i beneïx dins de tu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé: 
 
Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori
i t'assacia amb la flor del blat.
Envia órdens a la terra,
la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet saber les seues decisions. R.

Lectura segona 1C 10,16-17 
 
El pa és u. Per això, tots nosaltres,
encara que siguem molts, formem un sol cos 
 
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 
 
Germans, la copa de la benedicció que beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és u. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

Al·leluia Jo 6,51
 
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,51-58
 
La meua carn és un verdader menjar,
i la meua sang és una verdadera beguda 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot donar-nos eixe la seua carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l'últim dia. 
La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el que em menge a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa que ha baixat del cel, no és com el que van menjar els vostres pares. Ells moriren, però el que menja este pa viurà per sempre». 
 
A. El mannà va ser un aliment providencial en temps de desert i de prova, un aliment de vida en un context de perill de mort. Aquell aliment providencial que va alimentar a un poble i li va fer entendre que no sols de pa vivia, es va convertir en l'aliment que és Jesús per a la seua Església. Un aliment que ens unix en un sol cos, amb Jesús el nostre cap, a fi que tots mengem el mateix pa, i així és per a nosaltres un aliment que ens fa experimentar constantment el fruit de la seua redempció i que ens portarà a la vida eterna. Amb esta festa fem memòria agraïda d'esta presència de Jesús ressuscitat enmig de nosaltres. Quan vivim això, som conscients de la dignitat de tota persona humana i, per això, procurem no passar de llarg davant dels qui patixen.

B. Hui l'Església fa memòria agraïda pel do de l'Eucaristia i es prostra davant de la presència real de l'Eucaristia i l'adora amb fe. Déu va alimentar amb el mannà al poble hebreu mentres peregrinava pel desert (1 lect). El mannà prefigura el pa baixat del cel. Qui menja d'este pa viu per sempre. Crist no sols proposa un missatge sinó que es dona a si mateix en aliment per a la vida eterna (Ev). El pa és un i així nosaltres, encara que som molts, formem un sol cos, perquè tots mengem del mateix Pa (2 lect).

C. La festa del Cos i la Sang del Senyor és una invitació a posar la nostra mirada en el sagrament de l'altar i fer més profunda la nostra acció de gràcies a Déu per haver-nos regalat la presència permanent de Jesús a través d'este sagrament. Cada vegada que celebrem la missa fem present a Crist enmig de l'Església i el món, i l'oferim al Pare unint-nos a ell en el sacrifici. Així, rendim el verdader culte a Déu i disposem les nostres vides per a entregar-nos cada dia més a Ell i als altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

  • Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
  • Tres minuts amb les lectures del diumenge (Francesc Aracil)
  • Missa d'À Punt (2026): Diví Redemptor (Joan XXIII). + Visita del papa Lleó XIV
  • Missa d'À Punt: Cos i Sang (Oracions d'intempèrie)
  • Dia de la Caritat

    MARTIROLOGI ROMÀ

    Elogis del dia 7 de juny

    1. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Colman, bisbe i abat del monestir de Dromore, fundat per ell mateix, que és recordat a la regió de Down per la seua propagació de la fe de Crist. (s. VI)

    2. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Pere, prevere, Valabons, diaca, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats tots ells per la seua fe en Crist durant la persecució desencadenada pels musulmans. (851)

    3. A Newminster, al territori de Northumberland, a Anglaterra, sant Robert, abat de l'Orde Cistercenc, el qual, amant de la pobresa i de la vida d'oració, juntament amb dotze monjos va instaurar este cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres comunitats de monjos. (1157)

    4. A Anvers, ciutat de Brabant, a la Bèlgica actual, beata Anna de Sant Bertomeu, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, la qual, deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i va consolidar el seu Orde a França. (1626)

    5. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de Filles de Maria Santíssima de l'Hort, que es va distingir per la seua atenció als pobres i a la salvació de les ànimes i que, amb el seu exemple i dedicació, va promoure la santedat entre el clero. (1846)

    6. A París, a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per a major glòria de Déu va fundar la Societat Filles de Maria Auxiliadora, de la qual va ser després allunyada, per a passar la resta de la seua vida en profunda humilitat. (1889)

    Quan va complir els vint anys, anhelava ardentment fer-se monja carmelita. El seu director espiritual, tanmateix, la va orientar per camins diferents. No contenta amb la idea que li havia inculcat el sacerdot, i portada per l'autèntic Esperit de Déu, va fundar la congregació de Santa Maria de Beguinage que, l'any 1863, es va convertir en la de Maria Auxiliadora, entregada i dedicada a l'educació dels xics i xiques pobres i als malalts. L'Institut va rebre l'aprovació del Papa el 1869.

    Però quan una falsa viuda va entrar en la congregació i va fer la professió religiosa, tot va canviar. Era una dona amb molta ambició. Al poc temps la van nomenar superiora general. Des d'este mateix instant, tots els seus esforços es van abocar a desprestigiar la fundadora davant de les altres germanes. I no va aturar-se fins que la va expulsar de la institució.

    Finalment, va poder entrar en una casa de París, Nostra Senyora de la Caritat. Va fer la seua professió i va viure-hi feliç durant quinze anys. [font]

    6 de juny de 2026, dissabte IX

    DISSABTE DE LA SETMANA IX / II


    Lectura primera 2Tm 4,1-8

    Fes obra d'evangelitzador.
    Estic a punt d'oferir la meua vida com una libació,
    i el Senyor em donarà la corona que ja tinc reservada

    Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

    Benvolgut, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de jutjar els vius i els morts, i pensant en la seua manifestació i en el seu regne, et conjure que proclames la paraula de Déu: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, reprén, interpel·la, exhorta, com un mestre que té molta paciència i sap ensenyar. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els seus capricis, s'ajuntaran un muntó de mestres que els afalaguen les orelles, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol fal·làcia. Tu, sigues sobri en tot, aguanta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, complix bé el teu ministeri.
    Pel que fa a mi, ja estic a punt d'oferir la meua vida com una libació. Ha arribat el moment de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seua manifestació.

    Salm responsorial 70,8-9.14-15ab.16-17.22 (R.: cf. 15b)

    Dels teus elogis s'omplia la meua boca,
    de la teua glòria, tot el dia.
    No em rebutgeu ara, en l'ancianitat;
    quan decau el meu vigor, no m'abandoneu.

    R. Els meus llavis diran a tothom
    com m'ajudeu, Senyor.

    Però jo viuré en l'esperança,
    i vos alabaré més i més.
    Els meus llavis contaran la vostra bondat,
    tot el dia la vostra salvació. R.

    Contaré els vostres prodigis, Senyor,
    recordaré la vostra bondat, que és única.
    M'instruïu, Déu meu, des de jove,
    i encara proclame les vostres meravelles. R.

    Cantaré amb la cítara, Déu meu,
    la vostra fidelitat;
    vos alabaré al so de l'arpa, Sant d'Israel. R.

    Al·leluia Cf. Mt 5,3

    Feliços els pobres en l'esperit:
    el Regne del cel és per a ells.

    Evangeli Mc 12,38-44

    Esta viuda pobra ha donat més que ningú

     Lectura de l'evangeli segons sant Marc

    En aquell temps, Jesús, quan ensenyava, deia: «No vos fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures i que els saluden en les places; volen els primers bancs en les sinagogues i els primers llocs en els convits; devoren els béns de les viudes i fan llargues oracions a la vista de tots. Per això seran jutjats amb més rigor». 
    Estant en el temple, Jesús es va apostar davant de la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics n'hi tiraven molts, però vingué una viuda pobra que hi va tirar dos monedes de les més menudes. Jesús va cridar els deixebles i els va dir: «Vos dic de veres que esta viuda pobra ha donat més que ningú; perquè tots han donat d'allò que els sobrava, però ella, que passa necessitat, ha donat tot el que li quedava, tot el que tenia per a viure».

    5 de juny de 2026, divendres IX: Sant Bonifaci

    DIVENDRES DE LA SETMANA IX / II

    Sant Bonifaci


    Oració col·lecta


    Senyor, que el màrtir sant Bonifaci siga el nostre protector
    a fi que mantingam fermament
    i manifestem amb les obres 
    la fe que ell va predicar i confirmar amb la sang.

    Lectura primera 2Tm 3,10-17

    Tot aquell que es propose viure
    piadosament com a cristià serà perseguit

    Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

    Estimat, tu m'has seguit pas a pas en l'ensenyança, l'estil de vida, els propòsits, la fe, la paciència, l'amor, la constància, les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra; tu saps les persecucions que vaig haver d'aguantar. Però el Senyor em salvà la vida. I tot aquell que es propose viure piadosament en Jesucrist serà perseguit. Però els hòmens impostors i roïns aniran de mal en pitjor, enganyant els altres i enganyant-se ells mateixos.
    Però tu persevera en la doctrina que has aprés i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l'han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que du a la salvació gràcies la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, per a que l'home de Déu siga madur, sempre a punt per a tota obra bona.

    Salm responsorial 118,157.160.161.165.166.168 (R.: 165a)

    Per molts que siguen els enemics
    que em perseguixen,
    no m'he apartat del vostre pacte.

    R. Tenen molta pau
    els qui estimen la vostra llei, Senyor.

    La vostra paraula naix de la veritat,
    i sempre seran justes les vostres decisions. R.

    Quan els governants em perseguien sense causa,
    jo només temia les vostres paraules. R.

    Tenen molta pau els qui estimen la llei,
    res no els farà entropessaar. R.

    Senyor, guarde els manaments,
    esperant la vostra salvació. R.

    Guarde els vostres preceptes i mandats,
    i els meus camins estan davant de vós. R.

    Al·leluia Jo 14,23

    Si algú m'estima, guardarà la meua paraula;
    mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell.

    Evangeli Mc 12,35-37

    ¿Com és que diuen que el Messies és fill de David?

     Lectura de l'evangeli segons sant Marc

    En aquell temps, Jesús, ensenyant en el temple, deia: «¿Com és que els mestres de la Llei diuen que el Messies és fill de David? David mateix, inspirat per l'Esperit Sant, va dir: "El Senyor va dir al meu Senyor: Posa't a la meua dreta i espera que pose els teus enemics davall dels teus peus". Si David li diu Senyor, ¿com pot ser el seu fill?» I moltíssima gent l'escoltava de bona gana. 
     

    * * * * *

    Sant Bonifaci, bisbe i màrtir (mem. ob.).


    Dia Mundial del Medi Ambient

    MARTIROLOGI ROMÀ

    Elogis del dia 5 de juny

    Memòria de sant Bonifaci, bisbe i màrtir. Monjo a Anglaterra amb el nom de Winfrid pel baptisme, en arribar a Roma el papa sant Gregori II el va ordenar bisbe i va canviar el seu nom de pila pel de Bonifaci; el va enviar després a Germania per a anunciar la fe de Crist a aquells pobles, on va aconseguir guanyar per a la religió cristiana a molta gent. Va regir la seu de Magúncia i, cap al final de la seua vida, en visitar els frisons a Dokkum, a l'actual Holanda, va consumar el seu martiri en ser assassinat per uns pagans. (754)

    2. A Egipte, sants Marcià, Nicandre, Apol·loni i companys, màrtirs, dels qui es conta que, per haver confessat la fe cristiana, després de diversos turments van ser aparedats, i van quedar exposats al sol ardent fins a morir extenuats de calor, set i fam. (s. III)

    3. A Tir, a Fenícia, hui Líban, sant Doroteu, bisbe, que ja com a simple prevere va patir molt sota l'emperador Dioclecià, i en temps de l'emperador Julià, amb més de cent set anys, va honrar la seua ancianitat amb el martiri, que va consumar a Tràcia. (s. IV)

    4. A Clarmont, a Aquitània, actualment França, sant Il·lidi, bisbe, que criat per l'emperador a Trèveris per a que alliberara la seua filla d'un esperit immund, al retorn del viatge va morir en el Senyor. (384)

    5. A Como, a la regió italiana de Ligúria, sant Eutiqui, bisbe, insigne per la seua vida d'oració i el seu amor a Déu i a la soledat. (539)

    6. A Dokkum, a Frísia, hui Holanda, sants Eobà, bisbe, Adelari i nou companys*, que, juntament amb sant Bonifaci, van culminar gloriosament la seua vida amb el martiri. (754)

    * Els seus noms: Vintrung i Gualteri, preveres; Amund, Sevibald i Bosa, diaques; Vacar. Gundecar, Elur i Atevulf, monjos.


    7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, beat Sanç, màrtir, el qual, oriünd d'Albi, lloc de la Gàl·lia, encara adolescent va ser fet captiu i educat en el palau real sarraí, però en la persecució suscitada pels musulmans no va dubtar a assumir el martiri per la seua fe en Crist. (851)

    8. Prop d'Assergi, a la regió italiana dels Abruços, sant Franc, eremita, que es va construir una xicoteta cel·la en una cova entre roques abruptes, on va portar una vida d'austeritat i senzillesa. (s. XII)

    9. A Ciano, prop de Milet, a Calàbria, de nou a Itàlia, sant Pere Spanò, eremita, insigne per la seua pobresa i esperit de compunció. (s. XII)

    10. A Hanoi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Lluc Vu Bá Loan, prevere i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per la seua fe en Crist. (1840)

    11. A la ciutat de Tang Gia, també a Tonquín, sants Doménec Toai i Doménec Huyen, màrtirs, que, sent pares de família i pescadors, sota l'emperador Tu Duc van consumar el seu martiri en ser cremats vius després dels turments patits en la presó, on exhortaven als companys a mantindre la fe. (1862)

    entrada destacada

    7 de juny de 2026, diumenge: Corpus Christi

    SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST Cicle A Custòdia processional de València (Foto: M. Guallart) Enric Benavent, arquebisbe de Valènci...

    entrades populars