7 de febrer de 2026, dissabte IV

DISSABTE DE LA SETMANA IV / II

Lectura primera 1R 3,4-13 

 

Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar,

per a que puga fer justícia al vostre poble 

 

Lectura del primer llibre dels Reis 

 

En aquells dies, el rei Salomó va anar a Gabaon a oferir víctimes en aquell santuari, el més important entre els llocs alts. Salomó cremà mil víctimes en aquell altar. A Gabaon, el Senyor se li aparegué en somnis durant la nit i li digué: «Demana'm què vols que et done». Salomó li respongué: «Vós heu fet grans favors al vostre servent, a mon pare David. Ell es comportava amb vós amb sinceritat, amb bondat i amb rectitud de cor, i vós li heu sigut fidel i li heu fet este gran favor de donar-li un fill que el succeïra en el tron. Senyor, Déu meu, vós m'heu fet rei a mi, servidor vostre, per a que ocupara el tron de David, mon pare, però soc encara un jove que no sé governar la gent, i em trobe enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú és capaç de comptar, de tan gran com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, per a que puga fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal; perquè, sense això, ¿qui seria capaç de governar este poble vostre tan considerable?»

Al Senyor, li agradà que Salomó li haguera demanat açò, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per a poder escoltar i fer justícia, jo et donaré açò que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se't podrà comparar. I també et donaré el que no m'has demanat: la riquesa i la glòria, tanta que, en vida teua, cap dels reis no et podrà igualar».

Salm responsorial 118,9.10.11.12.13.14 (R.: 12b)

 

¿Com mantindrà pur un jove el seu camí?

Vivint d'acord amb la vostra paraula.

R. Senyor, ensenyeu-me els vostres decrets.

Vos he buscat amb tot el cor,

no deixeu que m'aparte dels manaments. R.

Guarde les vostres promeses en el cor,

per a no pecar contra vós. R.

Sou beneït, Senyor,

ensenyeu-me els vostres decrets. R.

Els meus llavis compten una a una

les sentències que vós heu donat. R.

Soc feliç guardant el vostre pacte,

més que amb totes les riqueses. R.

Al·leluia Jo 10,27

 

Les meues ovelles coneixen la meva veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,30-34

Eren com ovelles sense pastor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li contaren tot el que havien fet i ensenyat. Ell els digué:«Vingueu ara a soles a un lloc despoblat i reposeu un poc».

Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que no els deixava temps ni per a menjar. Per això se n'anaren a soles amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els va vore anar-se'n; molts els reconegueren, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren al lloc primer que ells. 

Quan Jesús desembarcà, va vore una gran multitud i li va fer llàstima, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.

* * * * *

Aniversari del naiximent de sant Tomàs More (1478)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de febrer

1. A Nola, població de la regió italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que va regir l'Església d'esta ciutat en període de persecucions i, després d'una llarga vida, va descansar en pau. (s. III)

2. A Làmpsac [Lapseki], a la regió de l'Hel·lespont, a l'actual Turquia, sant Parteni, bisbe, que en temps de l'emperador Constantí va ser un eximi propagador de la fe amb la seua predicació i el seu exemple. (s. IV)

3. A les muntanyes del Sinaí, a Egipte, sant Moisés, que, després d'haver portat vida eremítica en el desert, a petició de Mavia, reina dels sarraïns, va ser ordenat bisbe i va aconseguir imposar la pau entre aquelles gents violentes i mantindre intacta la vida cristiana. (c. 389)

4. A Florència, ciutat del territori d'Etrúria, santa Juliana, viuda. (s. IV)

5. A Manfredonia, lloc de la regió de la Pulla, també a Itàlia, sant Llorenç, bisbe. (c. 545)

Tomba de Sant Ricard

6. A Lucca, a Toscana, de nou a Itàlia, sant Ricard, pare dels sants Willibald i Valpurga, el qual, peregrinant juntament amb els seus fills des d'Anglaterra a Roma, va morir durant el viatge. (c. 720)

Sant Ricard el Pelegrí. Nasqué a Wessex, Anglaterra. En la primavera de l'any 720 va anar en peregrinació a Roma i a Terra Santa amb els seus fills Willibald, Winebald i Valpurga, i amb el seu servici. Visitaren santuaris a França i es dirigien a Roma quan Ricard morí a Lucca, Itàlia, el mateix any. Allí va ser enterrat a l'església de San Frediano on està la seua tomba. Es registraren molts miracles. 

7. A Soterion, lloc de la Fòcida, a Grècia, sant Lluc el Jove, eremita. (955)

8. A Muccia, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Riceri, que va ser un dels primers i estimats deixebles de sant Francesc. (1236)

9. A Assís, localitat de l'Úmbria, també a Itàlia, beat Antoni d'Stroncone, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (1461)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Sherwood, màrtir, el qual, sent mercader de teixits, es va dirigir a Douai per a iniciar-se en el sacerdoci, però en tornar a Londres per a assistir al seu pare ancià i malalt, arrestat mentre passejava pel carrer, va ser conduït al suplici sota la reina Isabel I. (1578)

11. A Aubenàs, a la regió de Viviers, a França, beats màrtirs Jaume Salès, prevere, i Guillem Saultemouche, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que amb la seua predicació van consolidar la fe del poble. Temps després, en caure la ciutat en mans dels dissidents, un diumenge, i en presència de tota la població, van ser martiritzats. (1593)

12. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Gil (o Egidi) Maria de Sant Josep (Francesc) Pontillo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que pels carrers de la ciutat diàriament demanava amb humilitat almoina al poble, donant a canvi paraules de consol. (1812)

13. A la ciutat de Changsha, a la província de Hunan, a la Xina, sant Joan de Triora (Francesc Maria) Lantrua, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, qui, després de prolongats turments patits en cruel presó, va perir estrangulat. (1816)

14. A París, a França, beata Rosalia (Joana Maria) Rendu, verge de les Filles de la Caritat, que va treballar incansablement en una vivenda dels suburbis més humils de la ciutat, disposada com a refugi per a necessitats, visitant, a més, els pobres a les seues cases. En temps de lluites civils va actuar a favor de la pau, i va convéncer a molts jóvens i a rics perquè es dedicaren a obres de caritat. (1856)

15. També a la mateixa ciutat de París, a França, beata Maria de la Providència (Eugènia) Smet, verge, fundadora de l'Institut de Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori. (1871)

16. A Roma, beat Pius IX, papa, que va proclamar la veritat de Crist, a qui estava íntimament unit. Va instituir moltes seus episcopals, va promoure el culte de la santíssima Mare de Déu i va convocar el Concili Vaticà I. (1878)

17. Beata Anna Maria Adorni (1805- Parma 1893). Laica, mare de sis fills; després de quedar-se viuda, es consagra a Déu: fundadora de la Congregació de les Esclaves de Maria Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; dedicà heroicament la seua vida al servici de les dones empresonades, extraviades i òrfenes.

18. Beata Clara (Ludwika) Szczesna (1863- Cracòvia, Polònia 1916). Verge, cofundadora de la congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús.

19. A Pont de Molins, poble de la província de Girona, a Espanya, beats màrtirs Anselm Polanco, bisbe de Terol, i Felip Ripoll, prevere, que, menyspreant amenaces i promeses, van mantindre fermament la seua fidelitat a l'Església. (1939)

20. Prop de Cracòvia, a Polònia, beat Adalbert Nierychlewski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, el qual, per haver redactat un document defensant la dignitat humana i la religió sota l'ocupació de règim militar oposat a això, va ser deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on, després de cruels turments, va ser executat per la seua fe en Crist. (1942)

21. Al camp de concentració pròxim a la ciutat d'Angarsk, a la regió russa de Sibèria, beat Pere Verhun, prevere i màrtir, que en temps de persecució religiosa va aconseguir la vida eterna amb una mort fidel. (1957)

6 de febrer de 2026, divendres IV

DIVENDRES DE LA SETMANA IV / II

Sant Pau Miki i companys

Oració col·lecta

Oh Déu, fortalesa de tots els sants, 

vós cridàreu a la vida els vostres màrtirs Pau Miki i els seus companys, 

per a la mort en creu;

concediu-nos, per la seua intercessió,

que ens mantingam constants fins a la mort

en la fe que professem.

Lectura primera Sir 47,2-13 (grec: 2-11)

David estimava el seu Creador amb tot el cor

i el lloava cada dia

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

Com el greix és el bo i millor de la víctima, David ho és del poble d'Israel. Jugava amb els lleons com amb cabrits, i amb els ossos com si foren anyells. Encara era jove, que va matar el gegant: quan la seua mà va brandar la fona i va abatre l'orgull de Goliat, alliberà el poble de la vergonya que passava. Havia invocat el Déu Altíssim, que enfortí la seua dreta; així va fer retrocedir aquell guerrer i va restablir l'honor del seu poble. Les dones li cantaren una tornada perquè havia derrotat desenes de milers. Quan va haver cenyit la corona, anà al combat i vencé els enemics del voltant, va fer tributàries les ciutats dels filisteus i destruí fins al dia de hui el seu poder.

De totes les seues gestes, en donava gràcies glorificant el Déu Altíssim. Estimava el seu Creador amb tot el cor, i el lloava cada dia amb el cant dels salms. Va rodejar l'altar de música i cantors, creà melodies, acompanyades d'arpes i lires, donà esplendor a les festes i ordenà les celebracions de tot l'any. I a lloança del nom del Senyor, cada matí, ressonaven les aclamacions en tot el Santuari. El Senyor va perdonar el seu pecat i va enaltir per sempre el seu poder; li va conferir l'autoritat reial, i va consolidar el seu tron a Jerusalem.

Salm responsorial 17,31.47 i 50.51 (R.: cf. 47b)

Els camins de Déu són segurs,

les promeses del Senyor són de bona llei;

és escut del qui s'empara en ell.

R. ¡Siga enaltit el Déu que em salva!

¡Viu el Senyor! Beneït siga el meu penyal.

¡Siga enaltit el Déu que em salva!

Per això vos alabaré entre les nacions,

cantaré al vostre nom, Senyor. R.

«Ell dona grans victòries al seu rei,

mostra l'amor que té al seu Ungit,

a David i al seu llinatge per sempre». R.

Al·leluia Cf. Lc 8,15

Feliços els qui escolten la paraula de Déu

amb un cor noble i generós,

i donen fruit amb constància.

Evangeli Mc 6,14-29

Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, el rei Herodes va sentir parlar de Jesús, perquè s'havia escampat la seua fama. La gent deia: «Joan Baptiste ha ressuscitat d'entre els morts i, per això, té este poder d'obrar miracles»; uns altres pensaven que era Elies, i uns altres que era un de tants profetes. Herodes, en sentir tot això, deia: «Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat». És que Herodes havia fet detindre a Joan i l'havia tancat a la presó, encadenat, i tot per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà Filip, ja que Joan li recordava que no tenia dret a casar-se amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i volia que el mataren, però no podia ser, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, sentia per ell un gran respecte i el protegia; li agradava molt escoltar-lo però, després de sentir-lo, quedava molt desconcertat. 

L'ocasió es va presentar quan Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els notables de Galilea. Durant el convit, va entrar a dansar la filla d'Herodies, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei li digué: «Demana'm el que vullgues, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria qualsevol cosa que demanara, encara que fora la mitat del seu regne. La jove va eixir, i preguntà a sa mare: «¿Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptiste». Ella va tornar a entrar, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vullc que em dones ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste». El rei es va entristir molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no va voler contrariar-la. Immediatament, va ordenar a un guarda que portara el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar, va dur el cap en un plat gran i li'l van donar a la jove i ella li'l va passar a sa mare. 

Quan ho saberen els deixebles de Joan, anaren a endur-se el cos per a donar-li sepultura. 

 

* * * * *

Sant Pau Miki i companys màrtirs (mem. ob.)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Josep Gea i Escolano (2017).

• Josep Gea Escolano (Enc. d'Eivissa i Formentera)

Dia de les Víctimes de les Fronteres.

Sense dignitat humana a les fronteres

Papa Francesc: Fratelli tutti (2020)

37. Tant des d'alguns règims polítics populistes com des de plantejaments econòmics liberals, se sosté que cal evitar coste el que coste l'arribada de persones migrants. Igualment s'argumenta que convé limitar l'ajuda als països pobres, de manera que toquen fons i decidisquen prendre mesures d'austeritat. No s'advertix que, darrere d'estes afirmacions abstractes difícils de sostindre, hi ha moltes vides que s'esgarren. Molts escapen de la guerra, de persecucions, de catàstrofes naturals. Uns altres, amb tot el dret, «busquen oportunitats per a ells i per a les seues famílies. Somien amb un futur millor i desitgen crear les condicions perquè es faça realitat». [36]

38. Lamentablement, uns altres són «atrets per la cultura occidental, a vegades amb expectatives poc realistes que els exposen a grans desil·lusions. Traficants sense escrúpols, sovint vinculats als càrtels de la droga i de les armes, exploten la situació de debilitat dels immigrants, que al llarg del seu viatge amb massa freqüència experimenten la violència, el tràfic de persones, l'abús psicològic i físic, i sofriments indescriptibles». [37] Els que emigren «han de separar-se del seu context d'origen i amb freqüència viuen un desarrelament cultural i religiós. La fractura també concernix les comunitats d'origen, que perden els elements més vigorosos i emprenedors, i les famílies, en particular quan emigra un dels pares o tots dos, deixant els fills al país d'origen». [38] Per consegüent, també «cal reafirmar el dret a no emigrar, és a dir, a tindre les condicions per a quedar-se a la pròpia terra». [39]

39. Per a acabar-ho d'adobar «en alguns països d'arribada, els fenòmens migratoris susciten alarma i por, sovint fomentats i explotats amb finalitats polítiques. Es difon així una mentalitat xenòfoba, de gent tancada i replegada sobre si mateixa». [40] Els migrants no són considerats prou dignes per a participar en la vida social com qualsevol altre, i s'oblida que tenen la mateixa dignitat intrínseca de qualsevol persona. Per tant, han de ser «protagonistes del seu rescat». [41] Mai es dirà que no són humans però, en la pràctica, amb les decisions i la manera de tractar-los, s'expressa que se'ls considera menys valuosos, menys importants, menys humans. És inacceptable que els cristians compartisquen esta mentalitat i estes actituds, fent prevaldre a vegades unes certes preferències polítiques per damunt de profundes conviccions de la seua fe: la inalienable dignitat de cada persona humana més enllà del seu origen, color o religió, i la llei suprema de l'amor fratern.

40. «Les migracions constituiran un element determinant del futur del món». [42] Però hui estan afectades per una «pèrdua d'eixe "sentit de la responsabilitat fraterna", sobre el qual es basa tota societat civil». [43] Europa, per exemple, corre seriosos riscos d'anar per eixa senda. No obstant això, «inspirant-se en el seu gran patrimoni cultural i religiós, té els instruments necessaris per a defensar la centralitat de la persona humana i trobar un equilibri just entre el deure moral de tutelar els drets dels ciutadans, d'una banda, i, per una altra, el de garantir l'assistència i l'acolliment dels emigrants». [44]

41. Comprenc que davant de les persones migrants alguns tinguen dubtes i senten temors. Ho entenc com a part de l'instint natural d'autodefensa. Però també és veritat que una persona i un poble només són fecunds si saben integrar creativament en el seu interior l'obertura als altres. Convide a anar més enllà d'eixes reaccions primàries, perquè «el problema és quan eixos dubtes i eixes pors condicionen la nostra manera de pensar i d'actuar fins al punt de convertir-nos en sers intolerants, tancats i potser, sense adonar-nos-en, fins i tot racistes. La por ens priva així del desig i de la capacitat d'encontre amb l'altre». [45]

[36] Exhort. ap. postsin. Christus vivit (25 març 2019), 91.

[37] Ibíd., 92.

[38] Ibíd., 93.

[39] Benet XVI, Missatge per a la 99a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (12 octubre 2012): AAS 104 (2012), 908.

[40] Exhort. ap. postsin. Christus vivit ( 25 març 2019), 92.

[41] Missatge per a la 106a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat 2020 (13 maig 2020).

[42] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (11gener 2016): AAS 108 (2016), 124; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (15 gener 2016), p. 8.

[43] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (13 gener 2014): AAS 106 (2014), 84; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (17 gener 2014), p. 7.

[44] Discurso al Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede (11gener 2016): AAS 108 (2016), 123; L’Osservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (15 gener 2016), p. 8.

[45] Missatge per a la 105a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat (27 maig 2019)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de febrer

Memòria dels sants Pau Miki i companys*, màrtirs a Nagasaki, ciutat del Japó. Allí, declarada una persecució contra els cristians, van ser capturats, durament maltractats i, finalment, condemnats a mort huit preveres o religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús i de l'Orde dels Germans Menors, procedents d'Europa o nascuts al Japó, juntament amb dèsset laics. Tots ells, fins i tot els adolescents, per ser cristians van ser clavats cruelment en creus, però van manifestar la seua alegria en haver merescut morir com va morir Crist. (1597)

Els noms són: Joan de Goto Soan, Jaume Kisai, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús; Pere Baptista Blásquez, Martí de l'Ascensió Aguirre, Francesc Blanco, preveres de l'Orde de Germans Menors; Felip de Jesús de las Casas, Gonçal Garcia, Francesc de Sant Miquel de la Parilla, religiosos del mateix Orde; Lleó Karasuma, Pere Sukeiro, Cosme Takeya, Pau Ibaraki, Tomàs Dangi, Pau Suzuki, catequistes; Lluís Ibaraki, Antoni, Miquel Kozaki i el seu fill Tomàs, Bonaventura, Gabriel, Joan Kinuya, Maties, Francesc de Meako, Joaquim Sakakibara i Francesc Adaucto, neòfits.

2. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, hui França, sant Antolià, màrtir. (s. III)

3. A Emesa [actual Homs], a Síria, sant Silvà, bisbe, que va presidir aquella Església durant quaranta anys, i en temps de l'emperador Maximià, va obtindre la palma del martiri en ser llançat a les feres, juntament amb el diaca Lluc i el lector Moci. (c. s. IV)

4. A Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia, sants màrtirs Dorotea [o Dora], verge, i Teòfil, estudiant (c. s. IV).

5. A Ardagh, lloc d'Irlanda, sant Melis, bisbe. (488)

6. A Arras, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Vedast [o Gastó], bisbe, que va ser enviat per sant Remigi, bisbe de Reims, a esta ciutat devastada, i allí catequitzà el rei Clodoveu, va governar aquella Església durant quaranta anys i va dur a terme una important labor evangelitzadora entre els pagans de la regió. (c. 540)

7. A Elnon, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Bèlgica, sepultura de sant Amand, bisbe de Maastricht, que va predicar la paraula de Déu per diverses regions, i va arribar fins i tot al territori dels eslaus. Finalment, havent construït un monestir, va acabar allí la seua vida. (c. 679)

8. A Tongeren [Tongres], a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment també Bèlgica, santa Rènula o Relinda [o Renilda], abadessa del monestir d'Eiken. (s. VIII)

9. A Palestrina, a la regió italiana del Laci, sant Guarí, bisbe, notable per la seua vida austeríssima i pel seu amor als pobres. (1159)

10. A Skara, a Suècia, sant Brinolf Algotsson, bisbe, cèlebre per la seua activitat eclesiàstica i la seua ciència. (1317)

11. A Nàpols, ciutat de la regió de Campània, a Itàlia, beat Àngel de Furcio, prevere de l'Orde de Sant Agustí, insigne en el seu zel pel regne de Déu. (1327)

12. A Angri, prop de Salern, també a Campània, sant Alfons Maria Fusco, prevere, que incansablement va exercir el seu ministeri entre els agricultors, es va preocupar sobretot per la formació de jóvens pobres i òrfens, i va fundar la congregació de Germanes de Sant Joan Baptista. (1910). Canonitzat en 2016.

13. A Rivolta d'Adda, al territori de Cremona, a Itàlia, sant Francesc Spinelli, prevere, el qual, malgrat les persistents vexacions i dificultats, suportades sempre amb paciència, va fundar i va dirigir una congregació de Germanes dedicades a l'adoració del Santíssim Sagrament. (1913). Canonitzat en 2018.

14. A Durango, ciutat de Mèxic, sant Mateu Correa, prevere i màrtir, que enmig de la persecució deslligada contra l'Església es va negar a revelar el secret de confessió i va rebre per això la corona del martiri. (1927)

5 de febrer de 2026, dijous IV: Santa Àgueda

DIJOUS DE LA SETMANA IV / II

Lectura primera 1R 2,1-4.10-12

Me'n vaig ja pel camí que tots seguixen.

Sigues valent i porta't com un home

Lectura del primer llibre dels Reis

Quan David va vore que s'acostava el dia de la seua mort, va fer estes recomanacions al seu fill Salomó:

«Me'n vaig ja pel camí que tots seguixen. Sigues valent i porta't com un home. Complix els manaments del Senyor, el teu Déu, seguix els seus camins, posa en pràctica els seus decrets, els seus preceptes i les seues decisions; guarda la seua aliança, tal com està escrita en la llei de Moisès; d'esta manera reeixiràs en totes les teues empreses i allà on vages. Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: "Si els teus fills vetlen per la seua conducta i es comporten fidelment en la meua presència amb tot el cor i amb tota l'ànima, sempre hi haurà algú de la teua dinastia que regnarà en Israel"».

David s'adormí amb els seus pares i va ser enterrat a la ciutat de David. Havia regnat quaranta anys a Israel: set a Hebron, i trenta-tres a Jerusalem. Salomó ocupà el tron de son pare David, i el seu poder reial va quedar ben consolidat.

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 

Déu del nostre pare Israel,

des de sempre i per sempre.

R. Vós, Senyor, teniu la sobirania sobre tot el món.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,

la glòria, l'esplendor, la majestat;

perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.

Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;

està en les vostres mans donar força i valentia,

fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 6,7-13

Jesús començà a enviar els Dotze

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Jesús cridà els Dotze, començà a enviar-los de dos en dos i els donà autoritat sobre els esperits immunds.

I els va manar que no prengueren res per al camí, tret del bastó: ni pa, ni alforja, ni diners en la faixa; que es calçaren les sandàlies, però que no s'emportaren dos túniques. 

I va afegir: 

«Quan entreu en una casa, quedeu-vos fins que deixeu aquell lloc. Si en un lloc no vos volen acollir ni escoltar, eixiu d'aquell poble i espolseu-vos la pols dels peus, com a acusació contra ells». 

Els Dotze se n'anaren i predicaven a la gent que es convertiren; expulsaven molts dimonis, i ungien molts malalts amb oli i els curaven. 

 

Memòria

Santa Àgueda o Àgata, verge i màrtir (mem. ob.), titular i patrona de Xèrica, venerada a l'ermita de Santa Llúcia de València.

Memòria de santa Àgueda, verge i màrtir, que a Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sent encara jove, enmig de la persecució va mantindre el seu cos incontaminat i la seua fe íntegra en el martiri, donant testimoniatge en favor de Crist el Senyor. (c. 251)

• J.M. Bausset: Santa Àgata (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de febrer

2. A la regió del Ponto, actual Turquia, commemoració de molts sants màrtirs que van morir en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià. Uns van ser ruixats amb plom fos, altres turmentats amb canyes punxegudes clavades sota les ungles i els restants vexats amb repetits turments, fins a meréixer del Senyor, amb la seua gloriosa passió, la palma i la corona del martiri. (s. III ex.)

3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Avit, bisbe, que en temps del rei Gundobald, amb la seua fe i la seua activitat pastoral va defendre la Gàl·lia contra l'heretgia arriana. (518)

4. A Sabiona, lloc de Forta, actual regió de l'Alto-Adige [Tirol del Sud], a Itàlia, sant Ingenuí, primer bisbe d'esta seu. (c. 605)

5. A Lucània, a l'actual Itàlia, sant Lluc, abat segons les institucions dels Pares orientals, que va portar una activa vida monàstica, primer a Sicília i després, a causa de la invasió dels sarraïns, en diversos llocs. Va morir finalment prop d'Armento, al monestir Carbonense dels Sants Elies i Anastasi fundat per ell mateix. (995)

6. A Roma, al monestir de Sant Cesari, sant Sabas, monjo, anomenat el "Jove", que, juntament amb el seu germà sant Macari, va difondre la vida cenobítica per Calàbria i Lucània, en temps de la devastació causada pels sarraïns. (995)

7. A Brixen, lloc de la regió de Trento, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Albuí, bisbe, que va traslladar a esta ciutat la seu episcopal de Sabiona. (1005/1006)

8. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, hui Alemanya, santa Adelaida, primera abadessa del monestir de Vilich, en el qual va introduir la Regla de Sant Benet, i després al monestir de Santa Maria de Colònia, on va morir. (1015)

9. A Nagasaki, ciutat del Japó, passió dels sants Pau Miki juntament amb vint-i-cinc companys, la festa litúrgica dels quals se celebra demà. (1597)

10. A Laval, a França, beata Francesca Mézière, verge i màrtir, que, dedicada a educar xiquets i a curar malalts, durant la Revolució Francesa va ser morta per odi a la fe cristiana que professava. (1794)

11. A Roma, beata Isabel Canori Mora, mare de família, que després d'haver patit durant molt de temps, caritativament i pacientment, la infidelitat del marit, així com angoixes econòmiques i el cruel tracte per part de parents, va oferir la seua vida a Déu per la conversió, salut, pau i santificació dels pecadors, i va entrar a formar part del Tercer Orde de la Santíssima Trinitat. (1825)

12. A la localitat de Valtierrilla, a Mèxic, sant Jesús Méndez, prevere i màrtir, que va morir per la seua fe en Crist durant la Revolució Mexicana. (1928)