21 de novembre de 2026, dissabte: Presentació de la Mare de Déu

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II


Oració col·lecta

Per la intercessió de santa Maria, verge,
la memòria de la qual hui venerem,
concediu-nos, Senyor, participar d’aquella gràcia 
de la qual ella fou plena.

Lectura primera Ap 11,4-12

Estos dos profetes eren un turment constant
per als habitants de la terra

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Estos dos testimonis són les dos oliveres i els dos lampadaris que estan sempre en presència del Senyor de la terra. Si algú intenta fer-los mal, els ix de la boca un foc que consumix els seus enemics. Així mor tot aquell que intenta fer-los mal. Estos dos tenen poder de tancar el cel per a que no ploga durant el temps que ells profetitzaran. Tenen poder també de convertir l'aigua en sang i de castigar la terra amb tota classe de calamitats sempre que voldran. Acabada la seua missió, la bèstia que pujarà de l'abisme infernal els farà la guerra, els vencerà i els matarà, i els cossos quedaran estesos a la plaça major de la ciutat que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, on va ser crucificat també el seu Senyor. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus i llengües i nacions voran els seus cossos i no permetran que ningú els enterre. Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè estos dos profetes els eren un turment constant».
Però, passats tres dies i mig, vaig vore que Déu els donava un esperit de vida i es posaven drets. Tots els qui els veien quedaren espantats. Després una veu forta cridà des del cel que hi pujaren, i els seus enemics els veren com pujaven al cel en un núvol.

Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)

Beneït siga el Senyor, la meua roca,
que entrena els meus braços per a la lluita
i les mans per al combat.

R. Beneït siga el Senyor, la meua roca.

És el meu aliat i la meua força,
el baluard que em salva,
l'escut que m'empara.
Ell sotmet el poble al meu govern. R.

Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
vós doneu als reis la victòria,
i salveu a David, el vostre servent. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,
ha destituït la mort
i, amb l'Evangeli,
ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 20,27-40

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns saduceus s'acostaren a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja resurrecció; per això li proposaren este cas: «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor sense fills, el germà ha de casar-se amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i va morir sense fills; també el segon i el tercer es casaren amb aquella dona, i igualment tots els altres: tots moriren sense deixar fills. Finalment la dona també va morir. Per tant, quan arribe la resurrecció, ¿de quin dels set serà muller si amb els set va estar casada».
Jesús els respongué:
«Els fills d'este món es casen, elles i ells, però els qui seran dignes de tindre part en el món futur i en la resurrecció dels morts no es casaran; i tampoc poden morir, ja que són com els àngels i fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que els morts ressusciten, Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de l'albarzer que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen».
Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Has parlat molt bé, mestre". I ja no s'atrevien a preguntar-li res més. 
 
Uns saduceus li fan una pregunta tramposa a Jesús, apel·lant a la llei del levirat, la qual deia que una viuda havia de casar-se amb el germà del seu marit per a continuar la línia successòria. Esta pregunta és l'excusa per a al·legar que no existix la resurrecció. El que respon Crist és que la resurrecció sí que existix, contrarestant l'argument d'estos saduceus. El nostre Déu és un Déu de vius que vol que vixcam per a sempre. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Presentació de la Mare de Déu


Presentació de la Mare de Déu
Capella Scrovegni (Pàdua)
Memòria de la Presentació de la Mare de Déu. L'endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat del mur de l'antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que de si mateixa va fer a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l'Esperit Sant, de la gràcia del qual estava plena des de la seua Concepció Immaculada.

Martirologi Romà


2. Commemoració de sant Ruf de Roma, de qui el benaurat apòstol Pau, en la seua carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor. (s. I)

3. A la localitat de Poreč, a la regió d'Ístria, a l'actual Croàcia, sant Marí, bisbe i màrtir (c. s. IV)

4. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Agapi, màrtir, que martiritzat amb freqüència, però sempre reservat per a proves majors, en presència del mateix emperador Maximí, durant els jocs de l'amfiteatre, va ser entregat a un os perquè el devorara i com encara va quedar amb vida, l'endemà li van lligar pedres als peus i el van tirar a la mar. (306)

5. Al costat de la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Gelasi I, papa, esclarit per la seua doctrina i santedat, el qual, perquè l'autoritat imperial no perjudicara la unitat de l'Església, va aclarir a fons les característiques pròpies de les dos potestats i la seua mútua independència. Mogut per la seua caritat sense mesura i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. (496)

6. A Cesena, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Maur [o Maure o Mur], bisbe. (946)

7. A Roma, beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francesca) de Siedliska, verge, que va abandonar Polònia per problemes amb els governants i, al servici dels emigrants de la seua pàtria, va fundar l'Institut de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. (1902)

8. Beata Clelia Merloni (1861- Roma, Itàlia 1930). Fundadora de l'Institut dels Apòstols del Sagrat Cor de Jesús.

20 de novembre de 2026, divendres XXXIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II


Lectura primera Ap 10,8-11

Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjar

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig tornar a sentir la veu del cel que m'havia parlat abans. Em deia: «Ves a agarrar el llibret obert de la mà de l'àngel que està plantat damunt del mar i la terra». Jo vaig anar a demanar a l'àngel que em donara el llibret, i ell em digué: «Pren-lo i menja-te'l. Al paladar el trobaràs dolç com la mel, però una vegada l'hauràs engolit el trobaràs amarg». Vaig agarrar, per tant, el llibret de la mà de l'àngel i me'l vaig menjar; al paladar el trobava dolç com la mel, però després d'engolir-me'l, m'omplí d'amargor. I em digueren que encara havia de profetitzar sobre diversos pobles, nacions i llengües, i sobre molts reis.

Salm responsorial 118,14.24.72.103.111.131 (R.: 103a)

Soc feliç guardant el vostre pacte
més que amb totes les riqueses.

R. Senyor, ¡quina dolçor les vostres promeses!

Els vostres manaments fan la meua delícia,
esots decrets són els meus consellers. R.

M'ha fet més bé la Llei dels vostres llavis,
que mil monedes d'or o de plata. R.

¡Quina dolçor les vostres promeses:
més que mel en la boca! R.

Els vostres dictats són la meua herència per sempre,
són l'alegria del meu cor. R.

Òbric els llavis i respire:
¡m'agraden tant els vostres manaments! R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,
diu el Senyor;
també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 19,45-48

Heu fet de la casa de Déu una cova de lladres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va entrar en el temple i es va posar a expulsar els venedors. Els deia: «L'Escriptura diu: "Ma casa serà casa d'oració", però vosaltres l'heu convertida en una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble volien matar-lo, però no trobaven com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava. 
 
Un dels majors disgustos que es va emportar el Senyor és quan va vore els mercaders dins del temple fent negocis. Per a Jesús eixe lloc és un lloc sagrat, una cosa que cal respectar perquè representa la presència de Déu enmig del seu poble. Després d'haver fet el llarg camí fins a arribar a Jerusalem, ja la seua fama s'havia escampat i, per això, els grans sacerdots havien d'elaborar un pla més preparat per a eliminar-lo.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries

Beates Àngels Lloret Martí i companyes, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant)

* * * * *

Dia Universal dels Drets de la Infància


Jornada de Pregària per les Víctimes d'Abusos


1. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Basili, màrtir. (s. III)

2. A Écija, a la província hispànica de la Bètica, sant Crispí, bisbe i màrtir. (s. IV)

3. A Durostorum [actual Silistra], al territori de Mèsia, Bulgària en l'actualitat, sant Dàsius, màrtir. (303)

Era un soldat romà de la guarnició de Durostorum, a Mèsia, a l'actual Bulgària. Com a cristià que era es va negar a participar en una festa a Saturn, que degenerava en els pitjors excessos. Immediatament el van portar davant de l'emperador Basso, que el va voler convéncer i el va exhortar a renunciar a la fe cristiana. Davant la fèrria negativa de Dàsius, el governador el va fer decapitar. Era l'any 303. [font]

4. A Torí, a la regió italiana de Ligúria, sants Octavi, Solutor i Adventor, màrtirs. (s. IV)

Estos tres màrtirs eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seua fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantindre ferms en les seues creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. [font]

5. A Vercelli, també a Ligúria, sant Teonest, màrtir, en l'honor del qual va edificar sant Eusebi la basílica. (c. 313)

6. A Benevent, lloc de Campània, de nou a Itàlia, sant Dor, bisbe. (s. V)

7. A Châlon-sur-Saône, a Burgúndia, hui França, sant Silvestre, bisbe, que al cap de quaranta anys de sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar al Senyor. (525)

8. A les muntanyes de Jura, a la regió lugdunense de la Gàl·lia, també a França, sant Hipòlit, abat i bisbe. (c. 770)

Sant Gregori Decapolita
9. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Gregori Decapolita, monjo, que primerament va abraçar la vida monàstica i després la d'anacoreta. Més tard, peregrinant, va estar bastant temps a Tessalònica, i finalment es va establir a Constantinoble, on, lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar la seua ànima al Senyor. (s. IX)

10. A Anglaterra, sant Edmund [o Edmon], màrtir, que, quan era rei dels angles orientals, va caure presoner en la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe cristiana, va ser coronat amb el martiri. (870)

11. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Germània, actual Alemanya, sant Bernward [o Bernat], bisbe, que va defendre els seus fidels de les incursions, va restaurar la disciplina del clero en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica. (1022)

12. A Calàbria, a Itàlia, sant Ciprià [o Cebrià], abat de Calamizzi, que va conservar amb exemplar fidelitat les tradicions d'Orient i que, sever amb si mateix, era, no obstant això, generós amb els pobres i bon conseller per a tots. (c. 1190)

13. A Hanoy, de Tonquín, hui Vietnam, sant Francesc Xavier Can, màrtir, que, quan era catequiste, a causa de la seua fe va ser estrangulat i decapitat en temps de l'emperador de Minh Mang. (1837)

14. A Veroli, prop de Frosinone, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Fortunata (Anna Felícia) Viti, de l'Orde de Sant Benet, que quasi tota la seua vida va estar a cura del rober, intentant solament ajustar-se de tot cor al compliment de la Regla. (1922)

15. Sant Josep Sánchez del Río (Sahuayo, Michoacán, México 1913-1928), laic, mártir.

Beates Germanes de la Doctrina Cristiana
16. Prop de València, beata Àngela de Sant Josep (Francesca) Lloret Martí i catorze companyes, vèrgens i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana. (1936)

Beates valencianes Francesca (Àngela de Sant Josep) Lloret i Martí (la Vila Joiosa), Antònia Ma (Ma del Sofratge) Orts i Baldó (Altea), Ascensió (Teresa de Sant Josep) Duart i Roig (Benifaió), Emília (Ma de la Concepció) Martí i Lacal (Carlet), Paula (Ma Gràcia) de Sant Antoni (València), Ma de la Purificació (Sagrat Cor de Jesús) Gómez i Vives (València), Josepa (Ignàsia del Santíssim Sagrament) Pascual i Pallardó (València), Caterina (Ma del Roser) Calpe i Ibáñez (Sueca), Ma Isabel (Ma de la Pau) López i Garcia (Torís) i companyes màrtirs,* germanes de la Doctrina Cristiana.

17. Beata valenciana Miracle Ortells i Gimeno, clarissa caputxina, màrtir (memòria a València).

19 de novembre de 2026, dijous XXXIII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIII / II


Lectura primera Ap 5,1-10

L'anyell degollat
ha comprat amb la seua sang gent de tota nació

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore que el qui s'assenta en el tron tenia en la mà dreta un document escrit per les dos cares, tancat amb set precintes. Vaig vore també que un àngel poderós pregonava amb veu potent: «¿Qui és digne de trencar els precintes i d'obrir el document?» Però ni en el cel ni en la terra ni davall de la terra, ningú va ser capaç d'obrir-lo i de vore què deia. Jo, veent que no trobaven ningú, plorava desconsolat. Però un dels ancians em digué: «No plores: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David: ell obrirà els precintes i desplegarà el document».
I vaig vore al mig, davant del tron i rodejat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els Set Esperits de Déu enviats per tota la terra. L'Anyell es va acostar al qui s'assentava en el tron, i prengué de la seua mà dreta aquell document. Tan bon punt el va tindre, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es prosternaren davant d'ell. Cada u dels ancians tenia una arpa i una copa d'or, plena de perfums, que són les oracions del poble sant. I entonaren un càntic nou que deia: «Sou digne de prendre el document i d'obrir-ne els precintes, perquè heu sigut degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, i n'heu fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu, que regnaran en la terra».

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: Ap 5,10)

Canteu al Senyor un càntic nou,
alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.
Que es recree Israel en el seu creador,
que els fills de Sió celebren el seu rei.

R. Ens heu fet una casa reial
i uns sacerdots dedicats al nostre Déu.

O bé:

Al·leluia.

Alabeu el seu nom amb danses,
acompanyeu els cants amb tambors i cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,
que el festegen també de nit,
mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.
És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 19,41-44

Si tu també conegueres on es troba la teua pau

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i la va vore, va plorar per ella i va dir:
«¡Si hui tu també conegueres on es troba la teua pau! Però ara els teus ulls no són capaços de vore-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al teu voltant, et rodejaran i t'assaltaran per tots els costats. Vos reballaran per terra, a tu i als teus fills dins de tu, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer el moment en qué Déu et visitava». 
 
L'any 70 del segle I l'exèrcit romà destruïx Jerusalem i el seu majestuós temple, i així es va complir la profecia que va fer Jesús mentres plorava perquè la ciutat no el reconeixia com al Messies esperat. Té igual que el text fora escrit després o abans d'eixa destrucció, perquè no canvia l'ensenyança: si no acceptem i reconeixem el Salvador, caurem en la destrucció. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Santa Ainés d'Assís

Santa Agnés [o Ainés] d'Assís, clarissa (mem. ob. franciscans; elog. mart. romà, 16 de novembre).


Pregària a Santa Ainés d'Assís


Oh Déu, vós heu donat santa Ainés d’Assís, com a exemple de perfecció seràfica per a moltes altres vèrgens; concediu-nos que, imitant la seua virtut en la terra, fruïm amb ella de les delícies del cel.

Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Abdies, profeta, que, després de l'exili del poble d'Israel, va anunciar la ira del Senyor contra les gents enemigues.

El llibre d'Abdies és el més curt dels llibres profètics. A part de les discussions entre exegetes, sembla que la vida i l'escrit d'Abdies se situen en el segle V abans de Crist. Esta profecia es desenvolupa en dos plànols: el càstig d'Edom i el triomf d'Israel en el dia de Jahvé, que, com és sabut, és el dia apocalíptic de la justícia de Déu. No cal dir que els edomites són els enemics d'Israel que han aprofitat la ruïna de Jerusalem i han envaït la Judea meridional. Contra la seua supèrbia, despotisme i envaniment dirà el Totpoderós: «Ni que t'enlairares com l'àguila i feres el niu a les estrelles, d'allà te'n faré caure […...], quedaràs avergonyit i eliminat per sempre» (Ab 1, 4.10). Tot el llibre és un crit apassionat de venjança que enaltix la justícia terrible i el poder de Jahvé. [font]

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Màxim, corepíscopus [corbisbe] i màrtir. (255)

3. Al llogaret de Brennier, al costat de Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Severí, Exsuperi i Felicià, màrtirs. (170)

4. A Antioquia de Síria, a Turquia actualment, sant Barlaam, màrtir, el qual, encara que rústic i ignorant, però enfortit per la saviesa de Crist, amb una invicta constància en la fe va rebutjar el foc i l'encens que li posaven a les mans perquè sacrificara als ídols, i per la ferocitat del tirà va obtindre la palma del martiri. (304)

5. A Heraclea, a Tràcia, hui a Turquia, quaranta santes dones, vèrgens, viudes i màrtirs. (s. IV)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, actual França, sant Eudó, abat. (c. 720)

7. A la muntanya de Mercuri, a Calàbria, regió de la Itàlia actual, sant Simó, eremita. (s. X)

8. Al monestir de Helfta, a Saxònia, actual Alemanya, santa Matilde de Hackeborn, verge, que va ser dona d'exquisida doctrina i humilitat, il·lustrada amb el do celest de la contemplació mística. (1298) [No confondre amb Mechtilde o Matilde de Magdeburg]

Matilde de Hackeborn (1241-1298) va ser una de les representants de la mística renana. Pertanyent a una família aristocràtica del centre d’Alemanya, quan tenia set anys va ser enviada a un monestir cistercenc de Suïssa, on va rebre la millor educació de l’època. Més tard, la comunitat es va traslladar a la localitat alemanya de Helfta, on el monestir va conéixer una gran esplendor.

La jove Matilde aviat va destacar en la vida espi­ritual i intel·lectual, i va ser nomenada mestra de novícies i directora del cor. La santa cistercenca va ser especialment coneguda per les seues visions místiques, que va recollir en l’anomenat Llibre de la Gràcia Especial. La seua espiritualitat va marcar fortament tota la comunitat, de la qual durant molts anys van eixir diverses autores místiques. [font]

9. A Màntua, població de la regió italiana de Llombardia, beat Jaume Benfatti, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que a més de calmar les dissensions a la ciutat, va socórrer el poble assolat per la pesta i la fam. (1332)

10. A les costes de Garraf, prop de la ciutat de Barcelona, beats màrtirs Eliseu Garcia Garcia, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, i Alexandre Planas Saurí. (1936)

11. Beata Armida Barelli (1882- Marzio, Varese, Itàlia 1952). Va contribuir a fundar amb la seua activitat apostòlica a favor de l'Església i la societat italiana tres realitats: l'Acció Catòlica Italiana(ACI), l'institut secular de les Missioneres de la Reialesa de Crist (ISM) i la Universitat Catòlica del Sacro Cuore (UCSC).

entrada destacada

21 de novembre de 2026, dissabte: Presentació de la Mare de Déu

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II Oració col·lecta Per la intercessió de santa Maria, verge, la memòria de la qual hui venerem, concediu-no...

entrades populars