5 de juliol de 2025, dissabte XIII

DISSABTE XIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Infoneu-nos, Senyor, 

l’esperit d’intel·ligència, de veritat i de pau, 

per a que conegam allò que vos és plaent 

i ho posem en pràctica amb unitat i concòrdia.

Lectura primera Gn 27,1-5.15-29

Jacob va suplantar el seu germà i li va prendre la benedicció

Lectura del llibre del Gènesi

Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no s'hi veia. Va cridar a Esaú, el seu fill gran, i li va dir: «Fill meu». Ell li va respondre: «¿Què manes?» Isaac va continuar: «Mira, jo ja soc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, ix a caçar, prepara'm un plat com a mi m'agrada i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meua benedicció abans de morir».

Rebeca havia sentit les paraules d'Isaac al seu fill Esaú. Després Esaú va eixir al camp a caçar una peça per a son pare.

Després Rebeca va prendre els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, li'ls va posar a Jacob, el fill menut, i li va cobrir les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li va donar el plat i el pa que havia preparat.

Jacob li ho va portar a son pare i li va dir: «Pare». Isaac li va respondre: «Sí, fill meu. ¿Qui eres?» Jacob li va dir a son pare: «Soc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Alça't, posa't a taula, menja la peça que he caçat i després dona'm la teua benedicció». Isaac li va preguntar: «Fill meu, ¿com és que has trobat caça tan prompte?» Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que m'eixira al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu, i deixa que et toque per a saber si tu eres el meu fill Esaú o no».

Jacob s'acostà a son pare, que el va tocar i va dir: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconéixer i el va beneir. Encara li va preguntar: «¿Eres el meu fill Esaú?» Ell li va respondre: «Sí que el soc». Li diu son pare: «Porta'm això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li va servir la caça i li va omplir el got de vi.

Després de menjar i beure, son pare li va dir: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el va besar, Isaac va sentir la fragància dels seus vestits i el va beneir amb estes paraules: 

 

«¡Oh, l'olor del meu fill!

És com l'olor d'un camp

que el Senyor beneïx.

Que Déu et done la rosada del cel

i la fertilitat de la terra,

que abunden el blat i el vi.

Que tingues pobles com a vassalls,

i nacions que et presten homenatge.

Sigues senyor dels teus germans,

que els fills de ta mare et presten homenatge.

Maleïts els qui et maleiran,

beneïts els qui et beneiran».

Salm responsorial 134,1-2.3-4.5-6 (R.: 3a)

Alabeu el nom del Senyor,

alabeu-lo, servents del Senyor,

vosaltres que esteu en la casa del Senyor,

en els atris de la casa del nostre Déu.

R. Alabeu el Senyor, perquè és  bo.

Alabeu el Senyor, perquè és  bo.

Canteu al seu nom, perquè és amable.

El Senyor va elegir el poble de Jacob,

els fills d'Israel, com a possessió seua. R.

Reconec la grandesa del Senyor,

el nostre Déu és més gran que tots els déus.

El Senyor fa tot el que ell es proposa,

en el cel i en la terra,

en el mar i en el fons dels oceans. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 9,14-17

¿Poden dejunar els convidats mentres l'espòs està amb ells?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres tenen el nóvio amb ells? Ja vindrà el dia en què se l'emportaran, i en eixe cas sí que dejunaran. 

Ningú apedaça un vestit vell amb tela que encara no ha estat llavada: el pedaç estirarà el vestit i farà un esgarro pitjor. Ningú aboca vi nou en odres vells: els odres es rebentarien i es llançarien a perdre, i el vi s'escamparia. El vi nou, el posen en odres nous, i així es conserven els odres i el vi». 

 

MEDITACIÓ

 

Sant Agustí, Sermons, 210, 4-5 

 

El que dejuna com cal, s'humilia en el gemec de les oracions, o en la mortificació del seu cos, o s'allunya dels atractius de la carn amb el plaer de la saviesa espiritual. El Senyor ens parla ací de les dos classes de dejuni. El primer és el que humilia l'esperit quan diu: «No poden plorar els fills de l'espòs». L'altre és el que es dirigix al convit de l'ànima en aquelles paraules: «Ningú apedaça un vestit vell», etc. Després nosaltres hem de plorar amb raó, perquè se'ns ha arrabassat l'Espòs. Plorarem amb tanta major raó, com més encesos estiguem en el desig de posseir-lo. Alegreu-vos els qui vau poder gaudir de la seua presència abans de la seua passió, preguntar-li com volíeu i escoltar-lo com calia. Els nostres avantpassats van desitjar vore eixos dies anteriors a la seua vinguda i no els van vore; perquè estaven disposats de manera que ells anunciaren la seua vinguda; no van tindre la gràcia d'escoltar-lo: però en nosaltres es va complir allò de Sant Lluc (17,22): «Vindran dies en què desitjareu vore un d'eixos dies i no podreu». ¿Qui no plorarà, per tant? ¿Qui no dirà: Les meues llàgrimes han arribat a ser el meu pa durant el dia i la nit: dient-me cada dia: "¿On està el teu Déu?"? (Sal 41,4). Amb raó, per tant, desitjava l'Apòstol ser deslligat del seu cos i estar amb Crist (Fl 1).

* * * * * 

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (mem. ll.).

Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]

Aniversari del naiximent de sant Francesc d’Assís (1182)

Aniversari de la defunció de l’escriptor Georges Bernanos (1948)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 5 de juliol

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau o "Barnabites", per a la renovació dels costums dels fidels cristians, i que a Cremona, a la regió italiana de Llombardia va volar a l'encontre del Salvador. (1539)

2. A Reggio Calàbria, també a la Itàlia actual, sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir. (s. I)

3. A Cirene, a Líbia, santa Cipril·la, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució sota Dioclecià va retindre a les seues mans durant molt de temps carbons cremant juntament amb encens, per a no fer l'efecte, si els tirava, de voler oferir culte als déus, i seguidament, esbocinats cruelment els seus membres, la seua ànima, engalanada amb la seua pròpia sang, va volar a l'encontre de l'Espòs. (s. IV)

4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Resurrecció i màrtir, cruelment turmentat pel monjo heretge Teodosi per haver-li reprovat la seua impietat i per haver defensat el concili de Calcedònia contra els qui l'impugnaven. (451/452)

5. Commemoració de sant Domeci, de sobrenom "Metge", eremita a la muntanya Quros, a l'antiga Armènia, actual Turquia. (s. V)

6. A la muntanya Admirable, a Síria, santa Marta, mare de sant Simeó Estilita el Jove. (551)

7. Al monestir de Santa Maria de Terreti, pròxim a Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Tomàs, abat. (1000)

8. Al mont Athos, a Grècia, sant Atanasi, abat, humil i pacífic, que va establir a la Gran Laura una regla de vida cenobítica. (c. 1004)

9. A Wexford, a Irlanda, beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres, que en temps de la reina Isabel I, per la seua fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits, van ser penjats i esquarterats. (1581)

10. A Oxford, ciutat d'Anglaterra, beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Humfred Pritchard, tots els quals, també en temps de la mateixa reina Isabel I, per haver entrat el primer a Anglaterra com a sacerdot, i els altres per col·laborar amb ell, van ser condemnats a mort i van patir el suplici en el patíbul. (1589)

11. Prop de Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa de Hebei, santes germanes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, vèrgens i màrtirs, que, en la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, per a salvaguardar l'honor de la seua virginitat i la seua fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors i van morir llancejades pels seus botxins. (1900)

4 de juliol de 2025, divendres XIII: Santa Isabel d'Aragó

DIVENDRES XIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Vós, Senyor, Déu de pau i de caritat, 

donàreu a santa Isabel de Portugal 

la gràcia de reconciliar els desavinguts; 

feu que, per la seua intercessió, 

sapiam posar pau per a poder ser anomenats fills vostres.

Lectura primera Gn 23,1-4.19;24,1-8.62-67

Isaac va prendre per muller a Rebeca i la va estimar.

I va acabar els dies de dol per la mort de sa mare

Lectura del llibre del Gènesi

Sara va viure cent vint-i-set anys, i va morir al país de Canaan, a Quiriat-Arbà, és a dir, a Hebron. Abraham es va quedar al seu costat per a plorar-la i fer el dol.

Després va deixar la difunta, se'n va anar a parlar amb els hitites, amos del país, i els va dir: «Jo soc un foraster resident entre vosaltres. Cediu-me la propietat d'un lloc de sepultura, per a poder-hi enterrar la meua muller difunta». Abraham va enterrar a Sara, la seua esposa, a la cova del camp de Macpelà, davant de Mambré, és a dir, a Hebron, al país de Canaan.

Abraham ja era vell, tenia molts anys i el Senyor li havia concedit tota classe de benediccions. Abraham va dir al servent més antic de sa casa, l'administrador de tots els seus béns: «Jura'm pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triaràs una dona per al meu fill Isaac entre les filles dels cananeus, on ara residim, sinó que aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meua família».

L'administrador li va preguntar: «¿Què he de fer si la xica no vol vindre amb mi a este país? ¿He de fer tornar el teu fill al país d'on tu vas eixir?» Li respon Abraham: «Guarda-te'n bé, de fer-hi tornar el meu fill. El Senyor, Déu del cel i de la terra, em va prendre de casa de mon pare i del país on vivia la meua família, va parlar amb mi i em va jurar que donaria este país a la meua descendència: jo espere, per tant, que ell enviarà el seu àngel per a que siga el teu guia i et pugues endur d'allà una muller per al meu fill. Però si ella no vol vindre amb tu, quedes lliure del teu jurament, perquè el meu fill, siga com siga, no ha de tornar més a aquell país».

Isaac, que vivia en la regió del Nègueb, havia anat al pou de Lahai-Roí. Passats molts dies, mentres passejava per l'estepa a poqueta nit, va vore uns camells que venien. Rebeca, des del seu camell, va vore a Isaac, es va girar i va preguntar a l'administrador: «¿Qui és aquell home que s'acosta?» Ell li respongué: «És el meu amo». I Rebeca es va cobrir amb el vel. L'administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. Isaac acompanyà Rebeca a la tenda de sa mare, la va prendre per muller i la va estimar. I Isaac va acabar els dies de dol per la mort de sa mare.

Salm responsorial 105,1-2.3-4a.4b-5 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor: Que bo és,

perdura eternament el seu amor.

¿Qui pot contar les proeses del Senyor

i proclamar les seues alabances?

R. Enaltiu el Senyor: Que bo és!

Feliços els qui observen la llei

i obren sempre amb justícia.

Per l'amor que teniu al vostre poble,

recordeu-vos de nosaltres, Senyor. R.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;

que pugam vore feliços els elegits,

que ens alegrem amb el vostre poble

i ens gloriem amb la vostra heretat. R.

Al·leluia Mt 11,28

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i doblegats;

jo vos faré reposar», diu el Senyor.

Evangeli Mt 9,9-13

El metge, no el necessiten els sans;

el que jo vullc és amor, i no sacrificis

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

En aquell temps, Jesús, mentres passava, va vore un home, que es deia Mateu, assentat en el lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Este es va alçar i el va seguir. 

Més tard, quan estava a taula en sa casa, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veren, preguntaren als deixebles: «¿Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?» 

Ho va sentir Jesús i els va dir: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis". No he vingut a cridar els justs, sinó els pecadors».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia, 7 de juliol de 2017

Abans, quan m'allotjava a Via della Scrofa, m'agradava anar, ara no puc, a Sant Lluís dels Francesos per a vore el quadre de Caravaggio, La conversió de Mateu: ell agarrat als diners així [fa el gest] i Jesús ho indica amb el dit. S'aferrava als diners. I Jesús l'elegix. Convida tota la banda a almorzar, els traïdors, els cobradors d'impostos. En vore açò, els fariseus que es creien justs, que jutjaven a tots i deien: «Però ¿per què el vostre Mestre té eixa companyia?». Jesús diu: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Açò em consola molt, perquè crec que Jesús ha vingut per mi. Perquè tots som pecadors. Tots. Tots tenim esta «llicenciatura», som llicenciats. Cadascú sap quin és el seu pecat, la seua debilitat més forta. En primer lloc, hem de reconéixer açò: cap de nosaltres, tots els que estem ací, pot dir: «Jo no sóc un pecador». Els fariseus ho deien i Jesús els condemna. Eren superbs, altius, es creien superiors als altres. En canvi, tots som pecadors. És el nostre títol i és també la possibilitat d'atraure a Jesús a nosaltres. Jesús ve a nosaltres, ve a mi perquè sóc un pecador.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de juliol

Santa Isabel d’Aragó, reina de Portugal, admirable pel seu afany a aconseguir que reis enfrontats feren les paus i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa en el monestir de monges del Tercer Orde de les Clarisses d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat, i on va morir, quan s'esforçava per a aconseguir la reconciliació entre un fill i un net seus que estaven enfrontats. (1336)

2. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, sant Jocundià, màrtir. (s. inc.)

3. A la població de Vatan, pròxima a Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Laurià, màrtir. (s. III/IV).

4. A Cahors, també a Aquitània, sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Nola com a home humil de cor, fort en la gràcia i afable en la paraula. (s. V)

5. Prop de Langres, de nou a Aquitània, sant Valentí, prevere i eremita. (c. s. V)

6. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia Atrebatense, igualment hui França, santa Berta, abadessa, la qual, havent ingressat juntament amb les seues filles Gertrudis i Deotila en el monestir que ella mateixa havia fundat, passats uns anys es va retirar a una cel·la, on va viure en completa clausura. (c. 725)

7. A Erissos, a l'illa de Lesbos, trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina, que amb oracions, himnes i càntics de refinada composició va lloar Déu i va exaltar la Mare de Déu, la Verge immaculada i assumpta al cel. (740)

8. A Augsburg, ciutat de Baviera, actual Alemanya, sant Ulric o Udalric [o Ulderic], bisbe, il·lustre per la seua admirable abstinència, la seua generositat i les seues vigílies, que va morir nonagenari després d'haver exercit durant cinquanta anys el seu ministeri episcopal. (973)

9. Al monestir d‘Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia, també Alemanya actualment, inhumació del beat Bonifaci, bisbe, que, d'estirp règia, es va retirar primer a una Cartoixa, i elevat després a la seu episcopal de Belley i finalment a la de Canterbury, en ambdós llocs es va lliurar assíduament a cura del seu ramat. (1270)

10. A Florència, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Joan de Vespignano. (s. XIII/XIV)

11. A Dorchester, a Anglaterra, beats màrtirs Joan, prevere, cognomenat Corneli i admés poc abans en la Companyia de Jesús, i els seglars que amb ell col·laboraven, Tomàs Borgrave, Joan Carey i Patrici Salmon, tots els quals, en temps de la reina Isabel I, van glorificar junts a Crist amb el martiri. (1594)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars, que durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seua fidelitat a l'Església catòlica, i, després de passar per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. (1597)

13. A la regió dels hurons, al Canadà, sant Antoni Daniel, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver celebrat la Missa, i quan estava a la porta de l'església protegint els seus neòfits de l'atac d'uns pagans, va ser assagetat i finalment llançat al foc. La seua memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el 19 d'octubre. (1648)

14. A Mauriac, a França, beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Doménec, insigne per la seua entrega als pobres i als malalts, que durant la Revolució Francesa va defendre els sacerdots perseguits, als qui ajudava i visitava en la presó. (1836)

15. A la ciutat de Hengyang, a la província de Hunam, a la Xina, sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, en intentar protegir el Santíssim Sagrament de les torbes incontrolades, va morir després de ser apedregat i cremat viu, embolicat amb un llenç xopat en petroli. (1900)

16. A Torí, ciutat d'Itàlia, beat Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista, que es va entregar alegrement i amb tota la seua energia a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, afectat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. (1925)

17. Al camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Josep Kowalski, màrtir, que en temps de guerra va ser empresonat per la seua fe en Crist i, després d'atroços turments, va consumar el martiri en aquell lloc. (1942)

18. Beata Maria Crucificada Curcio (1877-1957), verge, religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes Carmelitanes Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a Itàlia.

3 de juliol de 2025, dijous: Sant Tomàs, apòstol

Festa de Sant Tomàs, Apòstol

Si bé ens podem reconéixer en els dubtes de l’apòstol Tomàs, convé que també l’imitem en la seua professió de fe (Jo 20,24-29): «La bondat divina actuà de tan admirable manera, que, quan Tomàs, dubtós, tocava en el seu Mestre les ferides de la carn, guaria en nosaltres les ferides de la infidelitat» (St. Gregori el Gran, Homilia 26).

En esta data se celebra el trasllat del seu cos a Edessa (segle VI). Una tradició molt antiga li atribuïx l’evangelització de Pèrsia, i la tradició malabar de l’Índia el té com a fundador. [font]

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Tomàs, l'apòstol que vol comprendre i vore (2024, juliol 3)

Lectures de la missa:

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, celebrar amb alegria

la festa de l’apòstol sant Tomàs; 

feu que no ens falte mai la seua protecció, 

i que per la fe tingam vida en aquell que ell reconegué com a Senyor.

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït

sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,

glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:

Al·leluia.

El seu amor per nosaltres és immens,

la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 20,29

Diu el Senyor:

Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,24-29

Senyor meu i Déu meu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan va vindre Jesús, Tomàs, el Bessó, u dels dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».

Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat». No sigues incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 3 de juliol

Festa de sant Tomàs, apòstol, qui, en anunciar-li els altres deixebles que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». I amb esta fe que va experimentar és tradició que va portar la paraula de l'Evangeli als pobles de l'Índia. (s. I)

2. A Laodicea, a Síria, commemoració de sant Anatoli, bisbe, que va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no sols per a les persones de fe, sinó també per als filòsofs. (s. III)

3. A Bizia, ciutat de Tràcia, hui Turquia, sant Memnó, centurió i màrtir, que convertit a la fe en temps de Diocleciài Maximià per sant Sever, juntament amb este va ser sotmés a cruels turments, i victoriós va entrar en primer lloc al cel. (c. s. III)

4. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs, que van ser decapitats per negar-se a immolar als ídols i per confessar encara més valentament a Crist. (c. s. IV)

5. A Altino, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Heliodor, bisbe, que va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia, com a companys els sants Cromaci i Jeroni, i va ser el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Anatoli, bisbe, que va professar la fe ortodoxa sobre les dos naturaleses de Crist expressada pel papa sant Lleó en el tomus que va enviar a Flavià, i el contingut del qual es va preocupar a fer arribar al concili de Calcedònia. (458)

7. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó II, papa, coneixedor tant de la llengua grega com de la llatina, amant de la pobresa i dels pobres, que va acollir les decisions del Tercer Concili de Constantinoble. (683)

Va nàixer a Catània i va ser consagrat papa el 17 d'agost del 682, després d'una llarga espera per a la confirmació imperial. La condemna d'Honori I en el concili ecumènic de Constantinoble havia de ser acceptada per tot el món ecumènic i, a l'espera que això es produïra, l'emperador va retardar la ratificació del nou papa. Lleó II va aprovar totes les actes del concili i va explicar els motius de la condemna al papa Honori, tot i que la va ratificar, amb una carta a l'emperador. Papa culte i eloqüent, en el seu curt pontificat va aconseguir restaurar les esglésies de Sant Giorgio in Velabro i de Santa Bibiana. Va morir el 3 de juliol del 683 i el seu cos és enterrat a Sant Pere, davall de l'altar de la capella de la Mare de Déu de la Columna.

8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, sant Raimon Gairard, mestre d'escola, que, en quedar vidu, va consagrar la seua vida a fer obres de caritat, va fundar per a això un hospital, i, finalment, va ser admés entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. (1118)

9. A Hung Yên, Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Nguyên Dình Uyên, catequista i màrtir, que, empresonat en temps de l'emperador Minh Mang pels qui odiaven la fe cristiana, va morir a la presó. (1838)

10. A la ciutat de Vinh Long, a la Cotxinxina, també Vietnam en l'actualitat, sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir, decapitat, en temps de l'emperador Tu Duc, per confessar a Crist. (1853)

11. A Fuencarral, poble pròxim a Madrid, a Espanya, beata Maria Anna Mogás Fontcuberta, verge, fundadora de l'institut franciscà de Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les xiquetes i la cura de pobres i malalts. (1886)

12. En una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs, que, en la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihetuan, oblidant-se de si mateixos, van ser assassinats mentre s'esforçaven per a protegir les dones i xiquets cristians que fugien. (1900)