7 de novembre de 2026, dissabte XXXI

DISSABTE DE LA SETMANA XXXI / II

Sant Jacint Maria Castanyeda


Oració col·lecta

Déu totpoderós, que confirmàreu amb el triomf del martiri 
la vida consagrada del vostre servent Jacint Maria; 
vos preguem, per la seua intercessió, 
que augmente el nostre compromís d'anunciar l'Evangeli, 
i disfrutem, amb els vostres sants, de la felicitat eterna.

Lectura primera Fl 4,10-19

Em veig amb cor per a tot,
gràcies a aquell que em dona forces

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, he tingut una gran alegria en el Senyor de vore que darrerament heu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però no teníeu ocasió de demostrar-ho. No vullc dir que en estos moments passe necessitat, perquè ja m'he acostumat a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions, i sé viure en l'abundància. Estic aveat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivia en l'estretor.
Vosaltres, els de Filips, ja sabeu que, quan jo començava a anunciar-vos l'Evangeli, des que vaig eixir de Macedònia vau ser l'única comunitat cristiana de qui vaig acceptar algun benefici a canvi de tot allò que jo vos havia donat. De fet, estant a Tessalònica, més d'una vegada m'enviàreu ajuda per a les meues necessitats. No m'interessen els regals, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. De totes maneres he rebut d'Epafrodit el que m'heu enviat i estic satisfet; tinc de sobres tot el que necessite: és com una ofrena olorosa, que Déu accepta amb complaença. El meu Déu cobrirà les vostres necessitats d'acord amb la magnificència de la seua glòria en Jesucrist.

Salm responsorial 111,1-2.5-6.8a i 9 (R.: 1a)

Feliç aquell que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seua descendència serà gran en el país,
serà beneït el llinatge dels justs.

R. Feliç aquell que venera el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Feliç aquell que s'apiada i presta,
i administra els seus béns amb justícia.
El just no caurà mai,
i serà recordat eternament. R..

Té el cor incommovible, no té por de res.
Repartix el que té, ho dona als pobres,
la seua bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Lc 16,9-15

Si no sou dignes de confiança en l'administració dels diners, que corrompen,
¿qui vos confiarà els béns verdaders?

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Guanyeu-vos amics a costa dels diners, que corrompen, perquè, quan tot s'haja acabat, vos deixen entrar en les estances eternes. Qui és digne de confiança en una cosa molt menuda, també és digne de confiança en una de gran, i qui enganya en la cosa menuda, també enganya en la gran. Per això, si no sou dignes de confiança en l'administració dels diners, que corrompen, ¿qui vos confiarà els béns verdaders? I si no sou dignes de confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui vos confiarà allò que és vostre? 
Ningun criat pot servir dos amos, perquè, si estima l'un, no estimarà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora a Déu i als diners». 
Els fariseus, que anaven darrere els diners, quan sentiren tot açò, es reien de Jesús. Ell els va dir: «Vosaltres, davant de la gent, vos feu passar per justs, però Déu coneix els vostres cors i detesta esta grandiositat que la gent admira». 
 
No podem llevar a Déu del lloc que li pertany en el nostre cor. Si posem els diners i les coses materials per damunt de Déu, no estem complint amb el primer i més important dels manaments. Que no ens passe com als fariseus que sentien el Senyor: predicaven l'honra a Déu i després vivien preocupats pels diners. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Jacint Castanyeda
(Seu de València)
Sant Jacint Castanyeda, prevere, màrtir, natural de Xàtiva, titular d'una església parroquial a Benimaclet. (mem. ll. a la diòcesi de València)

Martirologi Romà


1. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Prosdòcim, a qui es té com a primer bisbe d'esta Església. (100)

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Atenodor, bisbe, germà de sant Gregori Taumaturg, tan avantatjat en les lletres divines, que, a pesar de la seua joventut, se'l va considerar digne d'exercir el ministeri episcopal. (c. 304)

3. A Albi, lloc d'Aquitània, a la França actual, commemoració de sant Amarant, màrtir. (s. III/IV)

4. A Melitene, a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Hieró i els seus nombrosos companys. (300)

5. A Perusa [Perugia], població de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Herculà, bisbe i màrtir, que per orde de Tòtila, rei dels gots, va ser decapitat. (594)

6. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, sant Bald, bisbe, que va distribuir en almoines per als pobres els diners que li havia deixat el seu predecessor. (c. 552)

7. Al lloc després anomenat Congresbury, a Anglaterra, sant Congar, abat, bretó d'origen, amb el nom del qual s'honren moltes poblacions i esglésies. (s. VI)

8. A Estrasburg, a la regió de Burgúndia, actual França, commemoració de sant Florenci, bisbe, successor de sant Arbogast. (693)

9. A Echternach, a Austràsia, al territori de Luxemburg actualment, sepultura de Willibrord d'Utrecht, anglés de naiximent, que, ordenat bisbe d'Utrech pel papa sant Sergi I, va predicar l'Evangeli a Frísia i a Dinamarca, i va fundar seus episcopals i monestirs fins que, atabalat de treball i gastat per l'edat, es va adormir en el Senyor dins dels murs d'un monestir alçat per ell. (739)

10. A la muntanya de Galèsion, pròxima a Efes, a l'actual Turquia, sant Llàtzer, estilita, que en diversos llocs, va viure molts anys sobre una columna, carregat a més de ferros i cadenes, i content, amb només pa i aigua, amb esta forma de vida tan austera amb la qual va atraure molts fidels. (1054)

11. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, sant Engelbert, bisbe, que per defendre la justícia i llibertat de l'Església, anant de camí va ser assaltat per uns sicaris, que el van ferir fins a causar-li la mort. (1225)

12. Al llogaret de Pofi, al Laci, regió actualment italiana, beat Antoni Baldinucci, prevere de la Companyia de Jesús, totalment dedicat a la predicació de missions populars. (1717)

13. A Ket Cho, a Tonquín, hui Vietnam, sants Jacint Castanyeda i Vicent Lê Quang Liêm, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van coronar els treballs evangèlics amb l'escampament de la seua sang en temps del regnat de Trinh Sâm. (1773)

14. A Zunyi, província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Wu Guosheng, catequista i màrtir, que va ser ofegat per la seua fidelitat a Crist. (1814)

15. A Cremona, ciutat d'Itàlia, beat Vicent Grossi, prevere, que, dedicat al ministeri parroquial, va fundar la Congregació de Filles de l'Oratori. (1917)

6 de novembre de 2026, divendres XXXI

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXI / II

Sants i beats màrtirs del segle XX a Espanya


Oració col·lecta

Déu, Pare nostre, 
que als sants Pere i Innocenci, preveres, i companys, màrtirs, 
amb l’ajuda de la Mare de Déu,
els portàreu a imitar a Crist fins a escampar la seua sang; 
concediu-nos, per la seua intercessió i pel seu exemple, 
que confessem amb fermesa la nostra fe, de paraula i d’obra. 
 
Lectura primera Fl 3,17-4,1

Esperem el Salvador,
que transformarà el nostre pobre cos
i el configurarà al seu cos gloriós

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, seguiu el meu exemple i tingueu sempre davant els qui viuen segons el model que teniu en mi. Vos ho he dit sovint i ara ho repetisc amb llàgrimes als ulls: molts viuen com a enemics de la creu de Crist. El terme a on s'encaminen és la perdició, el déu que adoren és el ventre, i la seua glòria, la posen en les parts vergonyoses; tot el que aprecien són coses terrenals.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel; d'allà esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers. 
Per tant, germans meus benvolguts i enyorats, el meu goig i la meua corona, mantingueu-vos ferms en el Senyor, amics meus.

Salm responsorial 121,1-2.3.4-5 (R.: 1)

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
a la teua porta, Jerusalem.

R. Quina alegria! Anem a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós. R.

Allà pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a alabar el nom del Senyor.
Allí estan els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia 1Jo 2,5

Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist
han arribat de veres a estimar a Déu perfectament.

Evangeli Lc 16,1-8

Els fills d'este món són més astuts que els fills de la llum

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Un home ric tenia un administrador que va ser acusat de malversar els seus béns. El cridà i li digué: "¿Què és això que em diuen de tu? Dona'm comptes de la teua administració perquè d'ara en avant ja no podràs administrar els meus béns".
L'administrador va pensar: "¿Què faré, ara que l'amo em lleva l'administració? Per a cavar, no tinc prou força; anar a captar, em fa vergonya. Ja sé què he de fer per a trobar qui em vullga acollir en sa casa quan perdré l'administració".
I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li va dir: "¿Quant li deus, al meu amo?" Li contestà: "Cent gerres d'oli". Li digué: "Ací tens el teu albarà. Assenta't i escriu-ne un que diga cinquanta". A un altre li digué: "I tu, ¿quant deus?" Li contestà: "Cent sacs de blat". Ell li diu: "Ací tens el teu albarà. Escriu-ne un que diga huitanta".
I l'amo va alabar este administrador fraudulent, perquè havia actuat amb astúcia: perquè els fills d'este món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum». 
 
En moltes ocasions pequem de quietisme, de no posar cura en la construcció del Regne, de viure una vida cristiana per inèrcia. El que ens ensenya esta paràbola de l'administrador injust és que este es preocupa d'aconseguir l'amistat dels deutors encara que perda beneficis, i així demostra que amb astúcia podem aconseguir moltes coses bones. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries

Sant Pere Poveda i Sant Innocenci de la Immaculada, preveres, i companys, màrtirs (mem. ob.).

Beat valencià Pasqual Fortuño i Almela i companys, màrtirs (mem. ob. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Beata valenciana Josepa Naval Girbés, d'Algemesí
, titular d'un arxiprestat de la Ribera (mem. ll. a la diòcesi de València).


Martirologi Romà


1. En Toniza, lloc de Numídia, Tunísia en l'actualitat, sant Fèlix, màrtir, del qual va parlar sant Agustí quan, dirigint-se al poble, va dir: «Verdaderament feliç en el nom i en la corona. Perquè va confessar i va ser turmentat; però un altre dia es va trobar en la presó el seu cos exànime». (s. IV)

2. Commemoració de sant Pau, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, el qual, per mantindre la fe de Nicea, els arrians van expulsar moltes vegades de la seua seu, però en retornar-hi sempre de nou, l'emperador Constanci el va relegar, finalment, a Göksun, xicoteta població de Capadòcia, on, segons la tradició, va ser cruelment ofegat per insídies dels arrians. (350)

3. A Rennes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Melani, bisbe, que va passar a l'encontre del Senyor en el lloc anomenat Platz [Brain-sur-Vilaine], a la vora del riu Vilaine, on ell mateix, amb les seues pròpies mans, havia construït una església i congregat monjos per al servici de Déu. (c. 511)

4. Al monestir de Llanilltud Fawr [Llantwit Major] a Càmbria, Gal·les en l'actualitat, que porta el seu nom, sant Iltut, abat, que va fundar un cenobi, on la fama de la seua santedat i exímia doctrina va congregar gran nombre de deixebles. (511)

5. A Noblat, prop de Llemotges, a Aquitània, França actualment, sant Lleonard, ermità. (559)

6. A Jerusalem, sants màrtirs Calinís, Himeri, Teodor, Esteve, Pere, un altre Teodor, Joan, un altre Joan i algun més el nom del qual es desconeix, tots els quals eren soldats a Gaza, i en ser ocupada la ciutat pels sarraïns, van ser empresonats, però, animats pel bisbe sant Sofroni, van confessar a Crist, i van coronar així el seu martiri per decapitació. (638)

7. A Barcelona, sant Sever, bisbe, que, segons la tradició, va obtindre la corona del martiri. (633)
8. Entre els helvecis, al regne de Burgúndia, a l'actual Suïssa, sant Protasi, al qual es venera com a bisbe de Lausana. (s. VII)

9. A Bergues, al territori de Thérouanne, a Austràsia, hui França, sant Winoc, d'origen bretó, que primer va ser rebut per sant Bertí en la comunitat de monjos de Sithiu, i després va construir l'abadia de Wormhout, que va dirigir santament com a prior, treballant molt amb les seues pròpies mans. (717)

10. A Ate [Apt], lloc de Provença, a la Gàl·lia, també a França, sant Esteve, bisbe, famós per la seua mansuetud, que va organitzar dos peregrinacions a Jerusalem i va restaurar l'església catedral. (1046)

11. Al monestir de Dorat, a la regió de Llemotges, a Aquitània, de nou a França, sant Teobald, prevere, que, sent canonge regular va ser encarregat de l'església i mai no eixia del cenobi més que per a posar-se al servici dels malalts i atendre les seues necessitats. (1070)

12. Prop de Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, beata Cristina de Stommeln, verge, que va superar les temptacions del món vivint en comunió amb la passió de Crist. (1321)

13. Beata Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat Maix (1818- Catumbi, Rio de Janeiro 1873). Fundadora de la congregació de les Germanes de l'Immaculat Cor de Maria.

Màrtirs espanyols del s. XX, beatificats després de 2004

- Beats Josep Maria Ruiz Cano i 521 companys (1936-1937), màrtirs.

- Beats Frederic de Berga (Martí Tarrés Puigpelat) i 25 companys*, sacerdots i germans laics de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, assasinats en 1936, en diverses localitats de Catalunya.

* P. Modest de Mieres (Joan Bover Teixidó), P. Zacaries de Llorenç del Penedés (Sebastià Sonet Romeu), P. Remigi de Papiol (Esteve Santacana Armengol), P. Anselm d’Olot (Laurentí Basil Matas), P. Benigne de Canet de Mar (Miquel Sagré Fornaguera), P. Josep de Calella de la Costa (Joan Vila Colomé), P. Martí de Barcelona (Jaume Bogunyà Casanovas), P. Rafael Maria de Mataró (Francesc de Paula Soteras Culla), P. Agustí de Montclar d'Urgell (Josep Alsina Casas), P. Doroteu de Vilalba dels Arcs (Jordi Sampé Tarragó), P. Alexandre de Barcelona (Jaume Nájera Gherna), P. Tarsici de Miralcamp (Josep Vilalta Saumell), P. Vicenç de Besalú (Julià Gebrat Marcé), P. Timoteu de Palafrugell (Jesús Miquel Girbau), Fr. Miquel de Bianya (Pelai Ayats Vergés), Fr. Jordi de Santa Pau (Manuel Collellmir Senties), Fr. Bonaventura d'Arroyo Cerezo (Tomàs Díaz Díaz), Fr. Marçal de Vilafranca del Penedès (Carles Canyes Santacana), Fr. Eudald d’Igualada (Lluís Estruch Vives), Fr. Pacià Maria de Barcelona (Francesc Maria Colomer Presas), Fr. Àngel de Ferreries (Josep Coll Martí), Fr. Cebrià de Terrassa (Ramon Gros Ballvé), Fr. Eloi de Bianya (Joan Ayats Plantalech), Fr. Prudenci de Pomar de Cinca (Gregori Chárlez Ribera), Fr. Fèlix de Tortosa (Joan Bonavida Dellà).

- Beats Vicent Queralt Lloret i 20 companys, entre els quals sis sacerdots professos de la Congregació de la Missió, cinc sacerdots diocesans, dos religioses Filles de la Caritat i set laics de l'Associació Fills de Maria de la Medalla Miraculosa, assassinats entre 1936 i 1937.

- Beats Josep Maria Fernández Sánchez i 32 companys, sacerdots i germans coadjutors de la Congregació de la Missió, així com 6 laics de l'Associació de la Medalla Miraculosa de la Benaurada Verge Maria, assassinats en 1936.

- Beats Teodor Illera del Olmo, sacerdot, i 15 companys* (1936-1937), màrtirs. Foren víctimas de la persecució religiosa a Catalunya.

*Joaquim (Jacint) Gómez Peña, Josep (Màxim) Franco Ruiz, Joaquim Puente González, Bernat (Emili) Puente González, Estanislau (Ismael) Tajadura Marzo, Àngel de la Iglesia Ociña, Ricard (Albí) Guerra Villaizán i Acaci (Acaci Maria) Calleja Santamaría, tots ells religiosos de la Congregació de Sant Pere ad Vincula; Gregori Díez i Camila Díez, germans, i Eliseu Moravillo, laics col·laboradors de la congregació; Carlota de la Visitació (Baudèlia Duque Belloso) religiosa de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors; Patrocini (Mara) Vilanova Alsina, Andrea (Ramona) Solans Ballester i Maria Auxili (Josepa) Noguera Manubens, religioses de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

- Beats Àngel Cuartas Cristóbal i 8 companys* alumnes del Seminari d'Oviedo, assassinats entre 1934 i 1937.

* Marià Suárez Fernández, Jesús Prieto López, Cèsar Gonçal Zurro Fanjul, Josep Maria Fernández Martínez, Joan Josep Castañón Fernández, Manuel Olay Colunga, Sixt Alonso Hevia i Lluís Prado García.

- Beates Maria del Carme (Isabel) Lacaba Andia i 13 companyes* (Madrid, 1936), religioses concepcionistes franciscanes i màrtirs, assassinades a principis de la guerra civil.

* Maria del Pilar dels Desemparats, Maria de l'Assumpció, Maria del Santíssim Sagrament, Maria Balbina de Sant Josep, Maria Guadalupe de l'Ascensió, Maria del Pilar, Maria de Jesús, Maria Joana de Sant Miquel, Maria Beatriu de Santa Teresa; Ainés de Sant Josep, Maria del Carme de la Puríssima Concepció; Maria de Sant Josep i Maria de l'Assumpció.

- Beat Joan Roig i Diggle (1917- Santa Coloma de Gramenet, 1936). Laic mártir, pertanyent a la Federació de Jóvens Cristians de Catalunya.

- Beates Maria Pilar Gullón Yturriaga, Octàvia Iglesias Blanco i Olga Pérez-Monteserín Núñez (Somiedo, Astúries, 1936), laiques, infermeres de la Creu Roja, màrtirs.

- Beats Joan Elías Medina, sacerdot, i 126 companys (1936-1939), màrtirs, a la província de Còrdova assassinats durant la guerra civil.

- Beats Francesc Càstor Sojo López i 3 companys* (1936), sacerdots Operaris Diocesans, màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil.

* Millà Garde Serrano, Manuel Galcerà Videllet i Aquilí Pastor Cambero.

- Beats Benet de Santa Coloma de Gramenet (Josep Domènech Bonet), Josep Oriol da Barcelona (Jaume Barjau Martí) i Doménec de Sant Pere de Riudebitlles (Joan Romeu Canadell), sacerdots dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, assassinats al començament de la guerra civil (1936).
  
- Beats Caietà Giménez Martín, prevere, i 15 companys màrtirs* (1936), assassinats durant la guerra civil, a la província de Granada.

* Manuel Vázquez Alfalla, Ramon Cervilla Luis, Llorenç Palomino Villaescusa, Pere Ruiz de Valdivia Pérez, Josep Frías Ruiz, Josep Becerra Sánchez, Francesc Morales Valenzuela, Josep Rescalvo Ruiz, Josep Jiménez Reyes, Manuel Vílchez Montalvo, Josep Maria Polo Rejón, Joan Bazaga Palacios, Miquel Romero Rojas, preveres; Antoni Caba Pozo, seminariste; Josep Muñoz Calvo, laic.

5 de novembre de 2026, dijous XXXI

DIJOUS DE LA SETMANA XXXI / II

Santa Àngela de la Creu


Oració col·lecta

Oh Déu, que il·luminàreu santa Àngela, verge,
amb la saviesa de la Creu,
per a que reconeguera a Crist, el vostre Fill,
en els pobres i els malalts,
i els servira com a humil serventa;
concediu-nos que, imitant l’exemple de la seua caritat,
pugam arribar a vós, juntament amb els nostres germans.

Lectura primera Fl 3,3-8a

Per Jesucrist
considere pèrdues tots estos guanys

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, nosaltres som els qui de fet portem la marca de la circumcisió, i no ells, perquè donem culte a Déu conduïts pel seu Esperit, i no ens fiem d'un títol humà, sinó que ens gloriem en Jesucrist.
Jo també em podria fiar d'estos títols, i més que ningú, perquè vaig ser circumcidat el dia que feia huit, soc israelita de naiximent, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d'hebreus; en el compliment de la Llei era fariseu, en el zel per la meua religió era un perseguidor de l'Església, i en el compliment de la justícia que prescriu la Llei era irreprensible.
Però, per Jesucrist considere pèrdues tots estos guanys. Sí, tot ho considere pèrdua, comparat amb el bé suprem que és conéixer a Jesucrist, el meu Senyor.

Salm responsorial 104,2-3.4-5.6-7 (R.: 3b)

Canteu al Senyor al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.
Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

R. Alegreu-vos,
els qui busqueu el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència.
Recordeu les meravelles que ha obrat,
els seus prodigis i les seues decisions. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit:
ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que governa tota la terra. R.

Al·leluia Mt 11,28

Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats;
jo vos faré descansar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 15,1-10

En el cel hi ha alegria per un sol pecador penedit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua». 
Jesús els proposà esta paràbola: «¿Qui de vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa en el camp les noranta-nou i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan la troba, ¿no se la carrega al muscle molt content i, en arribar a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Alegreu-vos amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut?" Vos dic que, igualment, hi ha més alegria en el cel per un sol pecador penedit que no per noranta-nou justs, que no necessiten penedir-se.
I si una dona té deu monedes i en perd una, ¿no encén un cresol i agrana la casa i la busca amb tot l'interés fins que la troba? I quan la troba, ¿no convida les amigues i les veïnes dient-los: "Vingueu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut?" Vos dic que la mateixa alegria senten els àngels de Déu per un sol pecador que es penedix». 
 
En estes paràboles ens ensenya el Senyor que ell sempre ens acull com a pecadors que som. Que la seua prioritat és que no es perda ningú; i és capaç de tot per a recuperar totes les ànimes. Que nosaltres també tinguem eixa capacitat d’acollir i que no despreciem a ningú per cap motiu. No hi ha cap raó per a no acollir l'altre. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Santa Àngela de la Creu

Sor Àngela de la Creu

Santa Àngela de la Creu

Celebrem hui santa Àngela de la Creu, verge, que va nàixer a Sevilla en 1846. Amb una escassa formació i una salut dèbil, no va aconseguir entrar en aquelles congregacions religioses que van rebre la seua petició. Durant cinc anys va estar madurant el seu projecte fundacional alhora que experimentava en la seua vida la crida a fer-se pobra amb els pobres, a ajudar els pobres des de dins, sent ella rigorosament pobra. Anys més tard va fundar l'institut de la Companyia de la Creu, el carisma de la qual és donar testimoni evangèlic des de dins de la pobresa, la necessitat i la renúncia. Va morir en 1932, ja anciana, envoltada de l'afecte de la ciutat on va nàixer. Va ser canonitzada per sant Joan Pau II el 4 de maig de 2003. 

Aniversari de l'ordenació episcopal d'Antoni Deig i Clotet (1977), que havia sigut secretari de monsenyor Josep Pont i Gol.

Martirologi Romà


1. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Domní, màrtir, jove metge, que al començament de la persecució sota l'emperador Dioclecià el van condemnar a les mines de Fanènsia, on, després de patir cruels vexacions, per orde del prefecte Urbà el van entregar al foc, l'any cinqué de la persecució, en haver-se mantingut ferm en la confessió de la fe. (307)

2. A la mateixa ciutat, memòria dels sants Teòtim, Filoteu i Timoteu, màrtirs, que, sent encara jóvens, van ser destinats als jocs del circ per a diversió de la plebs i se'ls va entregar a les bèsties, igual que sant Ausenci, que era ja ancià. (307)

3. A la regió de la Pulla, a la Itàlia actual, sant Marc, bisbe d'Eca, hui Troia. (s. V)

4. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Fibici, bisbe. (500)

5. A la Bretanya Menor, França en l'actualitat, sant Guetnoci [o Venec, Venoc, Guenoc, etc], venerat com a germà dels sants Guenolé i Jacut. (s. VI)

6. Al cenobi de Chelles, al costat de Meaux, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, santa Bertila, la seua primera abadessa. (s. VI)

7. A Besiers [Béziers], a la Gàl·lia Narbonesa, de nou a França, sant Guerau [o Gerald o Guerald o Girald], bisbe, home d'admirable honradesa i senzillesa, al qual sent canonge regular se'l va obligar a acceptar l'episcopat, en la dignitat del qual va ser encara més humil. (1123)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, beat Gòmides Keumurdjan (Cosme de Carboniano), prevere i màrtir, que sent pare de família, nascut i ordenat a l'Església d'Armènia, per mantindre amb fermesa i propagar la fe catòlica professada en el Concili de Calcedònia, va patir enormement i al final va morir decapitat mentre recitava el símbol nicé. (1707)

9. Prop del riu Hung Ien, a Tonkín, hui Vietnam, sant Doménec Mau, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en la persecució sota l'emperador Tu Duc, per exhortar els cristians a la professió de la fe portant el rosari, mostrant la seua fidelitat a Crist, va ser conduït al patíbul per a ser decapitat, amb les mans juntes, com per a pujar a l'altar. (1858)

10. A Parma, ciutat d'Itàlia, beat Guiu Maria Conforti, bisbe i bon pastor, sempre vetlant per la defensa de l'Església i de la fe del seu poble; mogut per l'anhel de l'evangelització dels pobles, va fundar els Missioners Xaverians. (1931)

11. A Madrid, a Espanya, beat Joan Antoni Burró Más, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, màrtir. (1936)

12. Al Saler, prop de València, beata valenciana Maria del Carme Viel Ferrando, verge i màrtir. (1936) [memòria a Sueca]

13. Al llogaret de Hof, a Alemanya, beat Bernat Lichtenberg, prevere i màrtir, que, en veure xafada la dignitat de Déu i dels hòmens, no cessava de resar en públic pels jueus inhumanament torturats i detinguts i, per això, va ser també capturat i destinat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat pels maltractaments, però impàvid, va donar la seua vida per Crist. (1943)

14. Al camp de concentració de la ciutat d'Abez, a la regió russa de Sibèria, beat Gregori Lakota, bisbe de Przemysl i màrtir, que, en veure menyspreada la fe de la seua pàtria pels perseguidors, va superar els turments corporals en morir intrèpidament per Crist. (1950)

entrada destacada

7 de novembre de 2026, dissabte XXXI

DISSABTE DE LA SETMANA XXXI / II Sant Jacint Maria Castanyeda Oració col·lecta Déu totpoderós, que confirmàreu amb el triomf del martiri  la...

entrades populars