5 de febrer de 2026, dijous IV: Santa Àgueda

DIJOUS DE LA SETMANA IV / II

Lectura primera 1R 2,1-4.10-12

Me'n vaig ja pel camí que tots seguixen.

Sigues valent i porta't com un home

Lectura del primer llibre dels Reis

Quan David va vore que s'acostava el dia de la seua mort, va fer estes recomanacions al seu fill Salomó:

«Me'n vaig ja pel camí que tots seguixen. Sigues valent i porta't com un home. Complix els manaments del Senyor, el teu Déu, seguix els seus camins, posa en pràctica els seus decrets, els seus preceptes i les seues decisions; guarda la seua aliança, tal com està escrita en la llei de Moisès; d'esta manera reeixiràs en totes les teues empreses i allà on vages. Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: "Si els teus fills vetlen per la seua conducta i es comporten fidelment en la meua presència amb tot el cor i amb tota l'ànima, sempre hi haurà algú de la teua dinastia que regnarà en Israel"».

David s'adormí amb els seus pares i va ser enterrat a la ciutat de David. Havia regnat quaranta anys a Israel: set a Hebron, i trenta-tres a Jerusalem. Salomó ocupà el tron de son pare David, i el seu poder reial va quedar ben consolidat.

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 

Déu del nostre pare Israel,

des de sempre i per sempre.

R. Vós, Senyor, teniu la sobirania sobre tot el món.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,

la glòria, l'esplendor, la majestat;

perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.

Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;

està en les vostres mans donar força i valentia,

fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mc 6,7-13

Jesús començà a enviar els Dotze

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

 

En aquell temps, Jesús cridà els Dotze, començà a enviar-los de dos en dos i els donà autoritat sobre els esperits immunds.

I els va manar que no prengueren res per al camí, tret del bastó: ni pa, ni alforja, ni diners en la faixa; que es calçaren les sandàlies, però que no s'emportaren dos túniques. 

I va afegir: 

«Quan entreu en una casa, quedeu-vos fins que deixeu aquell lloc. Si en un lloc no vos volen acollir ni escoltar, eixiu d'aquell poble i espolseu-vos la pols dels peus, com a acusació contra ells». 

Els Dotze se n'anaren i predicaven a la gent que es convertiren; expulsaven molts dimonis, i ungien molts malalts amb oli i els curaven. 

 

Memòria

Santa Àgueda o Àgata, verge i màrtir (mem. ob.), titular i patrona de Xèrica, venerada a l'ermita de Santa Llúcia de València.

Memòria de santa Àgueda, verge i màrtir, que a Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sent encara jove, enmig de la persecució va mantindre el seu cos incontaminat i la seua fe íntegra en el martiri, donant testimoniatge en favor de Crist el Senyor. (c. 251)

• J.M. Bausset: Santa Àgata (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de febrer

2. A la regió del Ponto, actual Turquia, commemoració de molts sants màrtirs que van morir en la persecució desencadenada sota l'emperador Maximià. Uns van ser ruixats amb plom fos, altres turmentats amb canyes punxegudes clavades sota les ungles i els restants vexats amb repetits turments, fins a meréixer del Senyor, amb la seua gloriosa passió, la palma i la corona del martiri. (s. III ex.)

3. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Avit, bisbe, que en temps del rei Gundobald, amb la seua fe i la seua activitat pastoral va defendre la Gàl·lia contra l'heretgia arriana. (518)

4. A Sabiona, lloc de Forta, actual regió de l'Alto-Adige [Tirol del Sud], a Itàlia, sant Ingenuí, primer bisbe d'esta seu. (c. 605)

5. A Lucània, a l'actual Itàlia, sant Lluc, abat segons les institucions dels Pares orientals, que va portar una activa vida monàstica, primer a Sicília i després, a causa de la invasió dels sarraïns, en diversos llocs. Va morir finalment prop d'Armento, al monestir Carbonense dels Sants Elies i Anastasi fundat per ell mateix. (995)

6. A Roma, al monestir de Sant Cesari, sant Sabas, monjo, anomenat el "Jove", que, juntament amb el seu germà sant Macari, va difondre la vida cenobítica per Calàbria i Lucània, en temps de la devastació causada pels sarraïns. (995)

7. A Brixen, lloc de la regió de Trento, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Albuí, bisbe, que va traslladar a esta ciutat la seu episcopal de Sabiona. (1005/1006)

8. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, hui Alemanya, santa Adelaida, primera abadessa del monestir de Vilich, en el qual va introduir la Regla de Sant Benet, i després al monestir de Santa Maria de Colònia, on va morir. (1015)

9. A Nagasaki, ciutat del Japó, passió dels sants Pau Miki juntament amb vint-i-cinc companys, la festa litúrgica dels quals se celebra demà. (1597)

10. A Laval, a França, beata Francesca Mézière, verge i màrtir, que, dedicada a educar xiquets i a curar malalts, durant la Revolució Francesa va ser morta per odi a la fe cristiana que professava. (1794)

11. A Roma, beata Isabel Canori Mora, mare de família, que després d'haver patit durant molt de temps, caritativament i pacientment, la infidelitat del marit, així com angoixes econòmiques i el cruel tracte per part de parents, va oferir la seua vida a Déu per la conversió, salut, pau i santificació dels pecadors, i va entrar a formar part del Tercer Orde de la Santíssima Trinitat. (1825)

12. A la localitat de Valtierrilla, a Mèxic, sant Jesús Méndez, prevere i màrtir, que va morir per la seua fe en Crist durant la Revolució Mexicana. (1928)

4 de febrer de 2026, dimecres IV

DIMECRES DE LA SETMANA IV / II

Lectura primera 2S 24,2.9-17

Soc jo qui ha pecat ordenant el cens del poble;

estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet?

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, el rei David va ordenar a Joab, general en cap de l'exèrcit, que estava al seu costat: «Recorre totes les tribus d'Israel, de Dan a Beerxeba, i fes el cens del poble, que vullc saber quants en són».

Joab donà al rei el resultat del cens del poble: a Israel hi havia huit-cents mil hòmens capaços de manejar l'espasa, i a Judà, cinc-cents mil.

Acabat el cens, David va sentir remordiments i confessà al Senyor: «He comés un gran pecat ordenant este cens. He sigut un insensat. Senyor, perdoneu la culpa del vostre servent».

L'endemà al matí, quan David es va alçar, el Senyor va fer sentir la seua paraula al profeta Gad, vident del rei, i li digué: «Ves i dis-li a David: "Açò diu el Senyor: Et propose tres coses: tria la que vullgues i jo l'executaré"».

Gad va anar a dur-li el missatge a David. Li va preguntar: «¿Què t'estimes més: que hi haja en el país tres anys de fam, que durant tres mesos no pugues resistir els atacs dels enemics, o que durant tres dies hi haja pesta en el país? Pensa-t'ho i mira què he de respondre a qui m'ha enviat».

David li respongué: «No tinc escapatòria, però no vullc caure en mans dels hòmens; m'estime més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós».

En conseqüència, David va triar la pesta. Era el temps de la sega del blat. El Senyor envià la pesta a Israel; des d'aquell matí fins al dia convingut moriren, de Dan fins a Beerxeba, setanta mil persones. Quan l'àngel anava a estendre la mà sobre Jerusalem per a devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l'àngel que devastava el poble: «Prou, retira la mà».

L'àngel del Senyor es trobava en aquell moment a l'era d'Aravna, el jebuseu. David, quan va vore l'àngel que castigava el poble, va clamar al Senyor: «Soc jo qui ha pecat, qui ha obrat malament, però estos, que són el ramat, ¿quin mal han fet? Que la vostra mà caiga damunt de mi i de la meua família».

Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 5c)

Feliç el qui ha sigut perdonat

i ha vist colgat el seu pecat.

Feliç aquell a qui el Senyor

no li apunta la falta

i té un cor sense plecs.

R. Perdoneu-me, Senyor, la culpa comesa.

Ara reconec el pecat,

no vos amague més la culpa.

Al moment que he resolt, Senyor,

confessar-vos la falta,

m'heu perdonat la culpa comesa. R.

Per això vos supliquen els fidels

en l'hora propícia;

la crescuda de l'aigua torrencial,

a ells, no els arribarà. R.

En vós he trobat el meu refugi,

vós em guardeu del perill.

Em rodegeu de cants de llibertat. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 6,1-6

Un profeta només és despreciat en el seu poble

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, Jesús va anar a Natzaret, el seu poble, i els deixebles el seguiren. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga i molts, en sentir-lo, es deien estranyats: «¿D’on li ve tot açò? ¿Què és esta saviesa que li han donat? ¿I estos miracles que ixen de les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria, i germà de Jaume, de Joset, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres?» I s’escandalitzaven d’ell. 

Però Jesús els digué: «Un profeta només és despreciat en el seu poble, entre els seus parents i en sa casa». I no va poder fer allí cap miracle; només va curar uns quants malalts imposant-los les mans. I se sorprenia de la seua incredulitat. Després recorria, ensenyant, les viles i els pobles de l’entorn. 

 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de febrer

1. A Roma, a les catacumbes de la via Àpia, sant Eutiqui, màrtir, que durant molt de temps va ser torturat amb privació d'aliments i sense poder dormir, per a ser llançat, finalment, a una profunda cavitat, vencent, amb la seua fe en Crist, totes les crueltats del tirà. (s. inc.)

2. A Perge, lloc de Pamfília, a l'actual Turquia, sants Papies, Diodor i Claudià, màrtirs. (s. III)

3. A Alexandria d'Egipte, passió dels sants màrtirs Fileas, bisbe de Thmuis, i Filorom, tribú militar, els quals, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Dioclecià, no van cedir a les persuasions dels seus perents i amics perquè salvaren la seua vida, i van obtindre del Senyor la palma del martiri en ser decapitats. (s. IV)

4. A Pelúsion, també a Egipte, sant Isidor, prevere, home de profunda doctrina, que, menyspreant el món i les riqueses, va tractar d'imitar la vida de sant Joan Baptista en el desert, per la qual cosa va vestir l'hàbit monàstic. (c. 449)

5. A Châteaudun, prop de Chartres, a la Gàl·lia, hui França, trànsit de sant Aventí, bisbe, que havia ocupat l'esmentada seu de Chartres. (c. 511)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, també a l'actual França, sant Aventí, que va ser servidor de sant Llop, bisbe. (c. 537)

7. A Magúncia, ciutat de Francònia, a Alemanya, sant Ràban, cognomenat "Maur", bisbe, que, sent monjo de Fulda, va ser elevat a la seu de Magúncia. Docte en ciència i eloqüent en el parlar, mai va deixar de dur a terme tot el que poguera redundar a major glòria de Déu. (856)

• Veni, creator Spiritus (Cercapou)

8. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Nicolau Estudita, monjo, que exiliat repetides vegades per defensar el culte de les santes imatges, va acabar els seus dies com a abat del monestir d'Estúdion. (868)

9. A Sempringham, lloc d'Anglaterra, sant Gilbert, prevere, que va fundar, amb l'aprovació del papa Eugeni III, un Orde monàstic, en el qual va imposar una doble disciplina: la Regla de sant Benet per a les monges i la de sant Agustí per als clergues. (1189)

Fundador dels canonges regulars de Semprimgham (Anglaterra). Fruí de l'amistat de sant Tomàs Becket i de sant Bernat.

10. A Bourges, a Aquitània, actualment França, santa Joana de Valois, que, sent reina de França, en ser declarar-se nul el seu matrimoni amb Lluís XII, es va dedicar a servir a Déu. Va cultivar una especial pietat a la Santa Creu i va fundar l'Orde de la Santíssima Anunciació de Santa Maria. (1505)

11. A Durham, a Anglaterra, beat Joan Speed, màrtir, el qual, per haver auxiliat uns sacerdots, va aconseguir, durant el regnat d'Isabel I, la palma del martiri en ser decapitat. (1594)

12. A Amatrice, població dels Abruços italians, sant Josep de Leonessa, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, qui, a Constantinoble, va sostindre en la seua fe els cristians captius i va patir grans tribulacions per haver predicat l'Evangeli, fins i tot al mateix palau del Sultà. De retorn a la seua pàtria, es va distingir per atendre els pobres. (1612)

13. Beat Just Takayama Ukon (1552- Manila, Filipines 1615). Japonés, laic, pare de família, que va renunciar a la seua alta posició social i a les seues riqueses per amor a Crist i que a causa dels maltractaments que va patir en la seua pàtria, pels qui odiaven la seua fe, va morir en l'exili en 1615.

14. A Oriur, al regne de Maravà, a l'Índia, sant Joan de Brito, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després de convertir a molts a la fe, imitant la vida i la conducta dels ascetes d'aquelles regions, va acabar la seua vida amb un gloriós martiri. (1693)

3 de febrer de 2026, dimarts IV: Sant Blai

DIMARTS DE LA SETMANA IV / II

Oració col·lecta

Escolteu, Senyor, este poble que,

confiat en la protecció de sant Blai, bisbe i màrtir, 

vos suplica que li concediu la pau en la vida temporal

i el do de la vida eterna.

Lectura primera 2S 18,9-10.14b.24-25a.30-19,3

¡Fill meu, fora millor que haguera mort jo en compte de tu!

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, en la seua fugida, Absalom es va trobar cara a cara amb els hòmens de David. Cavalcava una mula i, en passar la mula davall del ramatge d'una gran carrasca, se li va enganxar el cap a l'arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, i la mula s'escapà. Un home que el va vore va avisar a Joab que havia vist a Absalom penjat d'una carrasca. Joab va prendre tres dards i els va clavar al cor d'Absalom.

David estava entre els dos portals de la ciutat. El sentinel·la apostat dalt del terrat del portal, vora la muralla, veié un home que corria tot sol i va donar l'alerta per a fer-ho saber al rei. El rei digué: «Si ve sol, és que porta una bona nova».

El rei digué a Ahimaas, el primer missatger: «Aparta't i queda't ahí». Ell s'apartà i esperà. Després arribà el cuixita i va dir: «Que el rei, el meu senyor, s'alegre per la bona nova: hui el Senyor li ha fet justícia contra tots els qui s'havien rebel·lat contra ell». El rei preguntà: «¿Està bé el jove Absalom?» Respongué el cuixita: «Que els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui es rebel·len per a fer-li mal acaben com este jove».

El rei, commogut, va pujar a la cambra superior del portal de la ciutat i arrancà a plorar. I anava amunt i avall cridant: «¡Fill meu Absalom, fill meu, fill meu Absalom! ¡Fora millor que haguera mort jo en compte de tu, fill meu, fill meu Absalom!» Van fer saber a Joab que el rei plorava i es lamentava per Absalom. Aquell dia la victòria es va convertir en dol de tot el poble, perquè s'havia escampat la notícia que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.

Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 1a)

Escolteu, Senyor, i responeu-me,

que soc un pobre desvalgut.

Guardeu-me la vida, que soc un fidel vostre.

Salveu el vostre servent que en vós confia.

R. Escolteu, Senyor, i responeu-me.

Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,

que vos invoque cada dia.

Doneu eixe goig al vostre servent;

a vós eleve la meua ànima. R.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per a qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l’altra vora del llac, on va reunir molta gent entorn d’ell, i es va quedar vora l’aigua. 

Mentrestant, arribà un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore’l, va caure als seus peus i, suplicant-li amb tota l’ànima, li digué: «La meua xiqueta s’està morint: vingueu a imposar-li les mans per a que es cure i visca». Jesús se n’anà amb ell i el seguia una multitud que l’espentava per tots els costats. 

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys; havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor. 

Quan va sentir parlar de Jesús, se li acostà per darrere, entre la gent, i li tocà el vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar la túnica, ja em curaré». A l'instant se li va secar la font de la sang i va notar que el mal havia desaparegut. Jesús, que va sentir que havia eixit d'ell aquella força, es va girar i va preguntar a la gent: «¿Qui m'ha tocat el vestit?» Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per tots els costats ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?» Però Jesús anava mirant al seu entorn per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li confessà tota la veritat. Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat; ves-te'n en pau i queda curada del teu mal». 

Encara estava parlant Jesús quan arribaren uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teua filla s’ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el Mestre?» Però Jesús, que va sentir aquelles paraules, digué al cap de la sinagoga: «¡No tingues por: tu creu i prou!» I només va permetre que l’acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 

Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, veren l’escama de la gent, que plorava i cridava sense parar. Ell va entrar i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». Ells es burlaven de Jesús, però els va fer eixir a tots i va prendre només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l’acompanyaven, va entrar a on estava la xiqueta, li va donar la mà i li va dir: «Talità, Kum», que vol dir: «T’ho mane; xiqueta, alça’t». A l’acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s’alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

Sant Blai (festa a la ciutat de Castelló de la Plana; mem. ll. a la resta), patró de Bocairent, on es conserva un guió pintat per Sorolla. És patró d’Altea, Benaguasil, Planes (on conserva una església), Xella, Fonts d’Aiòder, Gestalgar, Gorga, Xalans, Millars, la Pobla del Duc i Sempere. A Potries, porrat de Sant Blai.

Sant Blai, bisbe i màrtir, que, per ser cristià, en temps de l'emperador Licini va patir el martiri a la ciutat de Sebaste, a l'antiga Armènia, hui Turquia. (c. 320)

• J.M. Bausset: Sant Blai (2015)
• Porrat de Sant Blai [a Potries]

Sant Òscar [o Anscari o Ansgari], bisbe (mem. ll.).

Sant Òscar o Anscari, bisbe d'Hamburg i després també de Bremen, a Saxònia, actual Alemanya, que, sent monjo de l'abadia de Corbie, va ser designat pel papa Gregori IV com a llegat per a totes les terres del nord d'Europa. Va anunciar l'Evangeli a grans multituds de Dinamarca i Suècia, va consolidar allí l'Església de Crist i, després de superar amb ànim invicte moltes dificultats, desgastat pels seus treballs, va morir a Bremen. (865)

*******

Aniversari del naiximent de Simone Weil (París 1909)

• Simone Weil: El desarrelament (1943)
• Simone Weil: Ensenyament i ensenyament religiós en el medi rural (1943)

Aniversari del naiximent del bisbe Carles Felip Ximenes Belo, Premi Nobel de la Pau de 1996 (1948)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de febrer

3. A Jerusalem, commemoració dels sants Simeó, ancià honrat i piadós, i Anna, viuda i profetessa, que van meréixer saludar a Jesús xiquet com a Messies i Salvador, esperança i redempció d'Israel, en el moment en què, segons la llei, va ser presentat al Temple.

4. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Celerí, lector i màrtir, que va confessar intrèpidament a Crist en la presó, entre assots, cadenes i altres suplicis, seguint les petjades de la seua àvia Celerina, anteriorment coronada pel martiri, i dels seus tios patern i matern, Llorenç i Ignasi, que, després d'haver servit en campaments militars, van arribar a ser soldats de Déu i van obtindre del Senyor palmes i corones amb la seua gloriosa passió. (s. III)

5. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Leoni, prevere, deixeble de sant Hilari. (s. IV)

6. A Gap, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sants Teridi i Remei, bisbes. (s. IV/V)

7. A Lió, de nou a la Gàl·lia, sant Lupicí, bisbe, que va viure en l'època de la persecució sota els vàndals. (s. V ex.)

8. Al monestir de Celle, a Hanònia, a la Bèlgica actual, sant Adelí, prevere i abat. (c. 696)

9. A Chester, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, santa Werburga, abadessa d'Ely, fundadora de diversos monestirs. (c. 700)

10. A Meerbeke, a Brabant, hui Bèlgica, santa Berlinda, verge, que es va distingir per la seua vida religiosa de pobresa i caritat. (s. IX-X)

11. A l'abadia cistercenca de Froidmont, a la regió de Beauvais, a França, beat Helinand, monjo, el qual, després d'haver viscut com a trobador itinerant, va abraçar la vida humil i amagada en el claustre (d. 1230)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Nelson, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, per haver negat la suprema potestat de la reina Isabel I pel que fa a la vida de l'esperit, va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn. (1578)

13. A Lió, a França, santa Maria de Sant Ignasi (Claudina) Thévenet, verge, la qual, moguda per la caritat, amb ànim esforçat, va fundar la Congregació de Germanes de Jesús i Maria, per a la formació espiritual de les jóvens, especialment de condició humil. (1837)

Beat Alois Andritzki

14. A Bourg-Saint-Andéol, a la regió de Viviers, a França, beata Maria Anna Rivier, verge, que en temps de la Revolució Francesa, quan es van suprimir tots els ordes i congregacions religioses, va instituir la Congregació de Germanes de la Presentació de Maria, per a educar en la fe el poble cristià. (1838)

15. A la població d'Steyl, als Països Baixos, beata Maria Elena Stollenwerk, verge, que va col·laborar amb el beat Arnold Janssen en la fundació de la Congregació de les Missioneres Serventes de l'Esperit Sant i, després d'haver cessat en la funció de superiora, es va entregar a l'adoració perpètua. (1900)

16. Beat Alois Andritzki (1914- Dachau 1943). Sacerdot diocesà, màrtir, executat amb una injecció letal al camp de concentració de Dachau.