DIJOUS DE LA SETMANA XXXII / II
Lectura primera Flm 7-20
Recobra'l, no ja com a esclau, sinó com un germà estimatLectura de la carta de sant Pau a FilèmonGermà, les notícies que m'arriben de la teua bondat em donen una gran alegria i em conforten, ja que he sabut que, per tu, els cors dels creients han trobat repòs. Per això encara que m'atreviria a manar-te en nom de Crist el que has de fer, preferisc demanar-t'ho en nom de l'amor. Jo, Pau, ancià com soc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant en la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Ara te'l torne a enviar, com si t'enviara les meues entranyes. Hauria volgut retindre'l al meu costat, per a que em servira en lloc teu mentres estic en la presó per causa de l'Evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment, a fi que no em feres este favor per obligació, sinó de bona gana.Qui sap si, en realitat, Onèsim se separà un moment de tu per a que ara el recobres per sempre, i no ja com a esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament, com en el Senyor. Per tant, si em tens com a company en la fe, rep-lo com si fora jo mateix. I si t'ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. Jo, Pau, t'ho pagaré; t'ho escric amb la meua pròpia mà. Per no dir-te que tu m'ho deus tot a mi. Sí, germà, que també tu em pugues ser útil en el Senyor. Per amor de Crist, dona al meu cor este descans.
Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: 5a)
El Senyor fa justícia als oprimits,dona pa als qui tenen fam.El Senyor deslliura els presos.R. Feliç el qui troba ajudaen el Déu de Jacob.O bé:Al·leluia.El Senyor dona la vista als cegos,el Senyor redreça els vençuts,el Senyor estima els justs;el Senyor guarda els forasters. R.El Senyor manté les viudes i els òrfens,i capgira els camins dels malvats.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Al·leluia Jo 15,5
Jo soc el cep, i vosaltres, els sarments.Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.
Evangeli Lc 17,20-25
El Regne de Déu ja està dins de vosaltres᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne de Déu. Ell els va respondre:«L'arribada del Regne de Déu és imprevisible. Ningú podrà dir: "Està ací" o "Està allà", perquè el Regne de Déu ja està dins de vosaltres».Després va dir als deixebles:«Vindran dies en què desitjareu vore ni que siga un sol dia del Fill de l'home, i no el vreu. Vos diran "mireu, està ací" o "està allà", però no heu d'eixir a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el fulgor del rellamp, que es veu d'un extrem a l'altre del cel. Però primer ha de patir molt, i la nostra generació l'ha de rebutjar».
En diverses ocasions, i de moltes maneres, anuncia Jesucrist la seua passió i mort als apòstols i deixebles. Este anunci li servix al Senyor per a ensenyar-nos que el Regne del cel no ha de vindre d'una manera extraordinària, sinó que ja ha arribat, que l'ha portat ell mateix. A més, un dia tornarà com «el fulgor del rellamp». [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
Per a meditar
Papa Francesc, Homilia en Santa Marta, 15 de novembre de 2018
Que cadascú es pregunte: ¿com creix dins de mi el regne de Déu? ¿Com creix dins de mi la meua pertinença a l'Església? ¿Com el Senyor ens ensenya o mundanament? ¿Com rese jo? ¿D'amagat, en el meu interior, o em deixe vore en l'oració? ¿Com servixc als altres? ¿Com estic a la disposició dels altres amb les obres de caritat? ¿Silenciosament, quasi d'amagat, o faig sonar la trompeta com els fariseus?Demanem al Senyor que ens faça entendre açò i que també nosaltres pugam créixer en l'Església així.
* * * * *
Sant Josafat de Lituània
Sant Josafat, bisbe i màrtir.
Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič, bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)
- J.M. Bausset: Sant Josafat, bisbe i màrtir (2015)
* * * * *
|
| Sant Josafat de Lituània |
Sant Josafat, bisbe i màrtir.
Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič, bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)
- J.M. Bausset: Sant Josafat, bisbe i màrtir (2015)
Martirologi Romà
2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)
3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)
4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)
5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)
6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)
7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)
8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)
9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)
10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)
Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer.
- J.M. Bausset: Sant Dídac d'Alcalà (2014)
11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)
12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí).
2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)
3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)
4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)
5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)
6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)
7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)
8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)
9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)
10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)
Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer.
- J.M. Bausset: Sant Dídac d'Alcalà (2014)
11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)
12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí).
12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí).
