15 de setembre de 2026, dimarts XXIV: Mare de Déu dels Dolors

DIMARTS DE LA SETMANA XXIV / II

Mare de Déu dels Dolors

Oració col·lecta

Oh Déu, vós volguéreu que els dolors del vostre Fill, crucificat,

foren compartits per sa Mare al peu de la creu;

concediu a la vostra Església que, associada amb Maria a la passió,

meresca participar de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist.

L'evangeli d'esta memòria és propi.

La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera 1C 12,12-14.27-31a

Vosaltres sou el cos de Crist

i cada u per la seua part és membre

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Crist és com el cos humà: és u, encara que tinga molts membres; ja que tots els membres, encara que en siguen molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut de l'únic Esperit.

Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts.

Per tant, vosaltres sou el cos de Crist i cada u per la seua part és membre.

En l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols; en segon lloc, profetes; en tercer lloc, mestres; després, els qui tenen poder d'obrar miracles; després els qui tenen la gràcia de curar, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llengües. ¿Són tots apòstols? ¿O tots profetes? ¿O tots mestres? ¿Tots fan miracles? ¿Tenen tots la gràcia de curar? ¿Tots parlen llengües? ¿O tots saben interpretar-les? Interesseu-vos més, però, pels dons millors.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 3c)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,

canteu alabances als seus atris,

enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo és el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles». R.

Seqüència (opcional): Stabat mater

Al·leluia

Feliç la Verge Maria,

que al peu de la creu de Jesús

va meréixer, sense morir, la palma del martiri.

Evangeli Jo 19,25-27

La bona mare s'entristia i patia

mentres veia els sofriments del seu Fill

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, vora la creu de Jesús estava sa mare i la germana de sa mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.

Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i va dir a la mare:

«Dona, ací tens el teu fill».

Després va dir al deixeble:

«Ací tens ta mare».

I des d'aquell moment el deixeble la va acollir en sa casa.

O bé:

Evangeli Lc 2,33-35

A tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el pare de Jesús i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i va dir a Maria, sa mare: «Este serà motiu que molts, a Israel, caiguen i s'alcen; serà signe de contradicció -a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima-, i així es revelaran els pensaments amagats en els cors de molts».

Mare de Déu dels Dolors,
patrona canònica de
Castelló (la Ribera Alta)

* * * * *

La Mare de Déu dels Dolors, que dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seua passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seua admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seua desobediència va portar la mort.

Titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València; patrona dels poetes valencians; patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta), patrona de Canals.

• Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de setembre

Sant Nicomedes de Roma, màrtir, el sepulcre del qual va honrar el papa Bonifaci V en la via Nomentana amb una basílica sepulcral. (s. inc.)

Sant Valerià, màrtir, company de san Potí a Lió, va aconseguir fugir de la presó i aparegué a Tournus, Chalon-sur-Saône, on va seguir evangelitzant al poble; fou capturat per segona vegada i decapitat. (s. inc.).

Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs, la passió dels quals va tindre lloc, segons sembla, a Tomis, Escítia, regió de l'actual Romania, quan Licini era emperador. (s. IV)

Sant Nicetes el Got, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric, que odiava la fe catòlica, va manar cremar a la vora del Danubi, Il·líria oriental, actual Sèrbia-Montenegro (c. 370).

Sant Alpí [o Albí] de Lió, bisbe, successor de sant Just. (s. IV)

Sant Apre de Toul, bisbe. (s. VI)

Sant Aicard o Acard, abat, deixeble i successor, en el càrrec, de sant Filibert. († Monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria, França, s. VII)

Sants màrtirs Èmila, diaca, i Jeremies, que van ser decapitats per la seua fe cristiana durant la persecució sarraïna a Còrdova, després de patir una llarga i dura presó. (852)

Beat Roland [o Rotlà] de Mèdici, anacoreta, que va passar una vida solitària en els abruptes Alps, vivint en gran penitència i conversant només amb Déu. († Busseto, prop de Fidenza, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, 1386)

Beat Carles de Montegranelli (1417)

Santa Caterina Fieschi, viuda, insigne pel menyspreu del mundà, pels seus freqüents dejunis, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. († Gènova, a la Ligúria, Itàlia, 1510)

Beat Camil Costanzo, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va cessar de predicar a Crist encara en la mateixa pira. († Hirado, Japó, 1622)

Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs, que, quan eren catequistes, en pretendre apartar els ídols per a servir a Crist, van ser apallissats cruelment, i així, imitant la passió del Senyor, van aconseguir el premi etern a Santo Domingo Xagacia, Mèxic (1700).

Beat Antoni Maria Schwartz, prevere, que va fundar la Congregació per als Obrers Cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a cura pastoral de principiants i jóvens obrers i per a la defensa dels seus drets. († Viena, 1929)

Beat Pasqual Penadés i Jornet, prevere i màrtir valencià (†La Llosa de Ranes, 1936). Memòria a Montaverner i a Bèlgida.

Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir, que des de Polònia, dominada pels nazis, a causa de la seua fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. (1942)

Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, que va ser missioner a Birmània, si bé per raons de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la Paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. († Nàpols, 1952)

14 de setembre de 2026, dilluns: Exaltació de la Santa Creu

Festa de l'Exaltació de la Santa Creu

Del retaule de la Santa
Creu de Miquel Alcanyís
(Museu de Belles Arts
de València)

Festa de l'Exaltació de la Santa Creu, que l'endemà de la dedicació de la basílica de la Resurrecció, erigida sobre el Sepulcre de Crist, és enaltida i venerada com a trofeu pasqual de la seua victòria i signe que apareixerà en el cel, anunciant a tots la segona Vinguda (elog. del Martirologi Romà).

• Propi de la festa.

La Santa Creu és el títol de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Almoradí, Llombai, Pedreguer, Petrer, una d'Alacant i una de València; cotitular d'una d'Alacant.

• Ramon Peris i Pla: Oració al Crist del Calvari (2005)
• J.M. Bausset: L'Exaltació de la Santa Creu (2015)
• Capella del Crist de la Bona Mort (Seu de València)

• Missa d'À Punt: Himne a la Creu (Vespres de la festa)

La serp de bronze no tenia en si mateixa cap poder curatiu, era només un signe que Déu volia salvar al seu poble. El salm ens convida a no oblidar que Déu sempre vol salvar-nos. I Jesús conferix un significat nou a este signe o estendard en associar-lo al seu sacrifici en la creu, quan per a ser com nosaltres es va despullar de la seua condició divina i es va fer esclau. Mirar la creu és mirar l'amor de Déu en el món, per això l'arbre vivificador de la creu serà el signe de la nostra victòria amb Jesucrist el Senyor.

 

Aniversari de la mort de Dante Alighieri (1321)

Martirologi Romà

Elogis del 14 de setembre

Sepultura de sant Corneli, papa i màrtir, que es va oposar fermament a l'escissió de Novacià i, amb gran esperit de caritat, va recuperar a la plena comunió amb l'Església molts cristians caiguts en l'heretgia. Va patir al final el desterrament a Civitavecchia, lloc de Toscana, per part de l'emperador Gal, i va patir fora mida en paraules de sant Cebrià. La seua memòria se celebra despús-demà. Fou sebollit a Roma, a la via Apia, en la cripta de Lucina del cementeri de Calixt (252).

Passió de sant Cebrià, bisbe molt esclarit en santedat i doctrina, que va governar sàviament l'Església en temps difícils, va consolidar la fe dels cristians enmig de tribulacions, i, en temps de l'emperador Gal·lié, després de patir un exili penós, va consumar la seua fe en el martiri, decapitat per orde del procònsol davant gran concurrència de poble. La seua memòria se celebra també despús-demà. Fou martiritzat a Cartago, a l'actual Tunísia (258).

Sant Matern de Colònia, bisbe, que va convertir a la fe de Crist gent de Tongeren, Colònia i Trèveris. († Colònia Agripina, a Germania, hui Alemanya, d. 314).

A Comana del Pont, actual Turquia, mort de sant Joan Crisòstom, bisbe, la memòria del qual es va relatar ahir. (407)

Trànsit de sant Pere, bisbe, que sent abat cistercenc, va ser promogut a la seu de Tarentesa, la qual va regir amb fervorosa diligència i esforçat foment de la concòrdia entre els pobles. († Abadia de Bellevaux, a la regió de Besançon, França, 1174)

Sant Albert (de Castro di Gualteri), bisbe, que, traslladat de l'Església de Vercelli a la de Jerusalem, va donar una Regla als eremites de la muntanya del Carmel, i que mentre celebrava la festa de la Santa Creu, va ser assassinat per l'espasa d'un malvat, a qui havia représ. († Ptolemaida, a Palestina, actual Israel, prop de l'actual Haifa, 1215)

Santa Notburga de Rattenberg, verge, la dedicació de la qual a les labors domèstiques i al servici de Crist en els pobres va ser exemple de santedat per als seus compatriotes. († Eben, al Tirol austríac,1313)

Beat Claudi Laplace, prevere i màrtir, que, a causa de la seua condició de sacerdot, en temps de la Revolució Francesa va morir per inanició i contagi, empresonat en una nau de transport ancorada en la mar. († Enfront de la costa gal·la de Rochefort, 1794)

Sant Gabriel Taurí Dufresse, bisbe i màrtir, decapitat cruelment després d'una plena dedicació a l'activitat ministerial durant quaranta anys. († Chengdu, província xinesa de Sichuan, 1815)

13 de setembre de 2026, diumenge XXIV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Davant el nou curs (9 de setembre de 2026)

DIUMENGE XXIV / Cicle A

Oració col·lecta

Mireu-nos, Senyor i creador de totes les coses,

feu que vos servim de tot cor

i que experimentem la vostra acció salvadora.

Lectura primera Sir 27,30-28,7

Perdona als altres el mal que t'han fet,

i Déu et perdonarà els pecats quan li ho demanes

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

El ressentiment i la ira són detestables,

però l’home pecador els porta dins.

El venjatiu patirà la venjança del Senyor,

que no deixarà passar cap dels seus pecats.

Perdona als altres el mal que t’han fet,

i Déu et perdonarà els pecats quan li ho demanes.

L’home ressentit contra un altre home, 

¿com pot esperar el perdó de Déu?

Si no té pietat d’un home com ell, 

¿com pot pregar pels seus propis pecats? 

Si ell, que és només carn, guarda rancor, 

¿com pot demanar perdó pels seus pecats? 

Recorda el final que t’espera i deixa d’odiar; 

pensa en el decaïment i en la mort, i sigues fidel als manaments. 

Recorda els manaments, i no t’irrites amb els altres; 

pensa en l’aliança de l’Altíssim, 

i oblida les ofenses dels altres.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, ric en l'amor.

Ell et perdona les culpes

i et cura totes les malalties;

rescata de la mort la teua vida

i et corona d'amor entranyable. R.

No sempre acusa,

ni guarda rancor sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixíem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra;

aparta de nosaltres les nostres culpes,

com l'Orient està apartat de l'Occident. R.

Lectura segona Rm 14,7-9

Tant si vivim com si morim, som del Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Ningú de nosaltres viu per a si mateix, i ningú mor per a si mateix; si vivim, vivim per al Senyor, si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per a ser Senyor de morts i de vius.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou, diu el Senyor.

Que vos estimeu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 18,21-35

No et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Pere li va preguntar a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que em faça? ¿Set vegades?». 

Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Per això el Regne del cel és com aquell senyor que va voler demanar comptes als seus servidors. Només començar, ja li'n van presentar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el senyor va manar que, per a poder pagar el deute, el vengueren amb la dona, els fills i amb tots els seus béns. Però ell se li va tirar als peus i li va dir: "Tingueu paciència i vos ho pagaré tot". En aquell moment el senyor va tindre compassió, el deixà lliure i li perdonà el deute. Aquell servidor, quan eixia d'allí, trobà un dels seus companys que li devia cent denaris, el va agarrar del coll i l'ofegava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li va tirar als peus i li suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Però ell no en va fer cas, i el va tancar en la presó fins que li pagara el deute. Els altres servidors, en vore el que havia passat, se n'entristiren molt i anaren a contar-ho tot al senyor. El senyor el crida i li diu: ¡Servidor malvat! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No havies de tindre compassió també tu del teu company, com jo havia tingut compassió de tu? I el senyor, indignat, el posà en mans dels torturadors, fins que pagara tot el deute.

Açò farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cada u no perdona de tot cor el seu germà».

A. A l'hora de perdonar els qui ens ofenen hem de pensar en tot allò que ens ha perdonat i ens perdona cada dia el nostre Rei i Senyor. Déu és pacient i misericordiós amb nosaltres, està sempre disposat al perdó. De fet, va entregar el seu Fill per a que nosaltres obtinguérem el seu perdó. Eixa immensa generositat de Déu només té un límit: la nostra actitud a l'hora de perdonar els altres. La mesura que usem és la que Déu usarà amb nosaltres. Heus ací la serietat de l'oració del parenostre, en la qual demanem al Pare que ens perdone les ofenses en la mateixa mesura, de la mateixa manera que nosaltres estem disposats a perdonar a qui ens ha ofés. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. El perdó és una decisió, no un sentiment. La primera lectura parla del perdó per a ser perdonats per Déu, i l'evangeli parla del perdó perquè som perdonats per Déu. El pas és molt important, perquè el fet de ser perdonats, el fet de sentir-nos estimats tal com som és l'única cosa que fa possible el perdó que ens demana Jesús. Perdonar sempre no és un impossible, això és el que Jesús li diu a Pere quan li pregunta quantes vegades ha de perdonar a qui l'ofén. Experimentar l'amor de Déu, que ens estima tal com som i està disposat a perdonar sempre, és l'única manera de poder perdonar de veritat i allunyar-nos de tot sentiment d'ira. Així percebem el fruit de la seua misericòrdia.

C. El perdó de les ofenses centra la litúrgia de la Paraula de hui. Així en la primera lectura: «Perdona als altres el mal que t'han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu li ho demanes». I l'Evangeli ens diu: «No et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set». El perdó que demanem a Déu està lligat al perdó que donem als altres. Així, en el parenostre direm: «perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors». D'eixa manera, perdonant, imitarem i viurem en la nostra vida la inapreciable misericòrdia de Déu (Salm resp). En la celebració de l'eucaristia Crist continua escampant la seua Sang per al perdó dels nostres pecats.

• Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures de diumenge (Grup Cristià del Dissabte)
• Missa d'À Punt (2026): Perdó (José Ma Rodríguez Olaizola)
• Missa d'À Punt (2023): El coratge del perdó (Alî Amîn)

Oració sobre les ofrenes

Escolteu, Senyor, les nostres pregàries

i accepteu els dons dels vostres fidels:

que servisca per a la salvació de tots

allò que cada u oferix en honor del vostre nom.

Oració després de la comunió

Senyor,

que la força del sagrament

penetre tot el nostre ser,

de manera que no ens domine el nostre instint,

sinó la gràcia salvadora.

* * * * *

Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l'Església (mem. si no cau en diumenge)

Memòria de sant Joan, bisbe de Constantinoble i doctor de l'Església, antioqué de nació, que, ordenat prevere, va arribar a ser anomenat "Crisòstom" per la seua gran eloqüència. Gran pastor i mestre de la fe en la seu constantinopolitana, en va ser desterrat per insídies dels seus enemics, i en tornar de l'exili per decret del papa sant Innocenci I, a conseqüència dels maltractaments rebuts dels seus guardians durant el camí de retorn, va entregar la seua ànima a Déu a Comana del Pont, a l'actual Turquia, el catorze de setembre. (407)

• J.M. Bausset: Sant Joan Crisòstom (2015)

Sant Amat de Tortosa, sant llegendari

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 13 de setembre

Sant Julià d'Ancira, prevere, màrtir sota l'emperador Licini a Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia. (s. IV).

A Jerusalem, dedicació de les basíliques construïdes piadosament, per voluntat de l'emperador Constantí, sobre la muntanya del Calvari i el Sepulcre del Senyor. (355)

Sant Litori de Tours, bisbe, primer constructor d'una església dins dels murs de la ciutat, per viure-hi ja cristians. († 371)

Sant Emilià de Valence, venerat com a primer bisbe d'aquesta ciutat de la Gàl·lia Lugdunense. († d. 374)

Sant Marcel·lí de Cartago, màrtir. Va nàixer a Toledo. Quan era alt funcionari imperial, molt relacionat amb els sants Agustí i Jeroni, va ser acusat de ser partidari de l'usurpador Heraclió i, encara que era innocent, per defendre la fe catòlica els heretges donatistes el van assassinar a Cartago, a l'actual Tunísia. († 413)

Sant Maurili, bisbe d'Angers, a la Gàl·lia Lugdunense, nascut a Milà i deixeble de sant Martí de Tours, que el va ordenar de prevere, i li va posar al capdavant del poble de Colonna. Després, elevat a bisbe, va centrar la seua preocupació a bandejar les supersticions dels llauradors pagans. († 453)

Sant Amat de Remiremont, prevere i abat, el qual, cèlebre per la seua austeritat, dejunis i amor a la soledat, va presidir sàviament el monestir d'Habend, que havia fundat juntament amb sant Romaric. († Sens, c. 629)

Sant Veneri, eremita. Mort a l'illa de Tino, al golf de La Spezia, a la regió de Ligúria, a Itàlia (s. VII).

Trànsit de sant Amat, bisbe de Sion a l'actual Suïssa, mort a Breuil-sud-la-Lys, a la Gàl·lia Ambianense, en el desterrament al qual el va condemnar el rei visigot Teodoric III. († c. 690)

Beata Maria de Jesús López de Rivas, verge, de l'Orde de Carmelites Descalces, que humil i sofrent, tant en l'ànima com en el cos, va viure unida als dolors de la Passió del Senyor. († Toledo 1640)

Beat Claudi Dumonet, prevere i màrtir, qui, en temps de la Revolució Francesa, sent professor, va ser lligat de peus i mans amb cadenes, i reclòs en una vella nau ancorada en la mar, al litoral enfront de Rochefort, a la costa nord de França, fins a morir malalt per inanició. († 1794)

Beat Aureli Maria (Benvingut) Villalón Acebrón, germà de les Escoles Cristianes i màrtir. († Almeria 1936)

Beats Josep Álvarez-Benavides y de la Torre i 114 companys, (1936/38). Sacerdots diocesans i laics, màrtirs d'Almeria durant la persecució religiosa en la guerra civil espanyola.