1 de setembre de 2026, dimarts XXII: Mare de Déu del Puig

Mare de Déu dels Àngels del Puig


(Festa a la diòcesi de València)


La festa mariana que hui celebrem en la nostra Església diocesana ens recorda la conquesta de la ciutat de València i, per tant, a qui és la patrona de l'antic Regne de València. En Maria recordem les obres grans que el Senyor ha fet a la nostra Església: els fruits de santedat, les obres apostòliques i la transmissió de la fe que, des dels apòstols, arriba als nostres dies. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Patrona de l'antic Regne de València, titular d'una església parroquial a València

Oració col·lecta

Oh Déu, que per la intercessió de la Santíssima Mare de Déu dels Àngels
vau restituir al vostre poble la llibertat del culte cristià;
concediu-nos que, per la seua mediació maternal,
ens vegem lliures del pecat en esta vida
i aconseguim disfrutar de la vostra presència en la glòria.

Lectures de la missa de la festa:
(Lectures del dimarts XXII, més avant)

Lectura primera Gn 12,1-7

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram:
«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».
Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.
Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:
«Donaré este país a la teua descendència».
I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut.

 Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

O bé:
Al·leluia.

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,
que viu molt amunt,
i s'inclina per a mirar 
el cel i la terra? R.

Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra
per a posar-lo entre els prínceps,
els prínceps del seu poble. R.

Al·leluia i vers abans de l’evangeli

Sou feliç, santa Verge Maria,
i digna de ser alabada per sempre:
de vós ha nascut el sol de justícia,
Crist Senyor nostre.

Evangeli Lc 1,46-55

Des d'ara totes les generacions em diran benaventurada 
 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria va dir: 
 
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat 
de la seua serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaventurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
destrona els poderosos
i exalça els humils;
ompli de béns els pobres
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrida
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre».

* * * * *


DIMARTS DE LA SETMANA XXII / II


Lectura primera 1C 2,10b-16

El que té mires purament humanes
no pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu.
Però el qui està ple de I'Esperit pot jutjar-ho tot

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'Esperit s'interna en tot, fins i tot en la profunditat de Déu. ¿Qui coneix un home sinó l'esperit mateix d'aquell home? Igualment, ningú coneix a Déu sinó l'Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó el que ve de Déu i, per això, podem conéixer els dons que Déu ens ha concedit.
I no parlem d'estos dons amb les paraules que ensenya la saviesa humana, sinó amb les que ensenya l'Esperit, perquè les realitats espirituals cal exposar-les en térmens espirituals.
El que té mires purament humanes no pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria interpretar amb els ulls de l'Esperit. Però el qui està ple de l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentres que a ell no el pot jutjar ningú. Ho diu l'Escriptura: «¿Qui pot conéixer el pensament del Senyor, que puga instruir-lo?» Però nosaltres tenim el pensament de Crist.

Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab.13cd-14 (R.: cf. 17a)

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l'amor.
El Senyor és bo amb tots,
estima entranyablement
totes les seues criatures.

R. El Senyor és just en tots els seus camins.

Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,
que vos celebren els vostres fidels;
que proclamen la glòria del vostre regne,
que parlen del vostre poder. R.

Que recorden a tot el món les vostres gestes,
la glòria i l'esplendor del vostre regnat.
El vostre regnat s'estén a tots ets segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seues obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
redreça els qui han entropessat. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Lc 4,31-37

Sé qui eres tu: el Sant de Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent, i estaven meravellats de la seua manera d'ensenyar, perquè parlava amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia un home que portava un esperit maligne, un dimoni, i es va posar a bramar: «Ei! ¿què vols de nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres tu: el Sant de Déu».
Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d'este home». El dimoni el va tirar al mig de tots i va eixir d'ell sense fer-li cap mal.
Tots quedaren plens d'estupor i, conversant entre ells, es preguntaven: «¿Què vol dir tot açò? Dona órdens amb autoritat i poder als esperits malignes i els fa eixir». I la seua fama s'escampà per tota la contornada. 
 
* * * * *

Festa de la Mare de Déu del Puig al Puig (2026)

Aniversari de la mort de l'escriptor Francesc Mauriac (1970)

Santoral


Sant Gil [o Gili o Egidi], abat, titular de l'església parroquial de Benifairó de les Valls.

Beat Alfons Sebastià i Viñals, prevere i màrtir valencià (memòria a València)

Beata valenciana Empar (Maria del Refugi) Carbonell i Muñoz, filla de Maria Auxiliadora, màrtir (memòria a Alboraia).

Beat valencià Josep Prats i Sanjuan, prevere operari diocesà, màrtir († Tortosa, 1936) (mem. a Catí)
Va nàixer a Catí el 31 de juliol de 1874.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de setembre

1. Commemoració de sant Josué, fill de Nun, servent del Senyor, que en rebre la imposició de mans per Moisés fou ple de l'esperit de saviesa, i a la mort de Moisés va introduir de manera meravellosa al poble d'Israel, travessant el Jordà, en la terra de promissió (Jos, 1, 1).

2. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Sixt [o Sixte], considerat primer bisbe d'esta ciutat. (s. III)

3. A Càpua, a la regió actualment italiana de Campània, a la via Aquària, sant Prisc, màrtir(s. IV)

4. A Todi, a l'Úmbria, també de la Itàlia actual, sant Terencià, bisbe(c. s. IV)

5. A Dax, a Aquitània, hui França, sant Vicent, celebrat com a bisbe i màrtir. (c. IV)

6. A Zurzach, al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germania, a l'actual Suïssa, santa Verena. (s. IV)

7. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours(490)

8. A Aquino, de la regió del Laci, a Itàlia, sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran(570)

9. A la regió de Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, actual França, sant Egidi o Gil o Gili, el nom del qual adoptà la població que després es va formar a la regió de la Camarga, i on es diu que el sant havia erigit un monestir i completat el curs de la seua vida mortal. (s. VI/VII)

10. A Sens, lloc de Nèustria, hui també França, sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir a Déu abans que als prínceps. (c. 623)

11. A Venècia, a l'actual Itàlia, beata Juliana de Collalto, abadessa de l'Orde de Sant Benet. (1262)

12. A Florència, a la regió toscana, igualment a Itàlia, beata Joana Soderini, verge de l'Orde Tercer dels Servents de Maria, preclara per la seua pregària i austeritat de vida. (c. 1367)

13. A Madrid, a Espanya, beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys*, màrtirs, de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra pels qui odiaven la religió. (1936)


14. A Paterna, a la província de València, beat valencià Alfons Sebastià Viñals, prevere i màrtir, que, estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. (1936)

15. A Barcelona, beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, vèrgens, de l'Institut de Maria Auxiliadora, que en la mateixa persecució, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. (1936)

16. Beat Josep Samsó i Elías (1877- Mataró 1936)Sacerdot diocesà, màrtir, assassinat per odi a la fe, l'1 de setembre 1936 durant la Guerra Civil Espanyola; va donar un verdader testimoni de Crist, va morir perdonant els seus perseguidors; encara hui és un model de dedicació a la catequesi i de caritat cap als pobres.

31 d'agost de 2026, dilluns XXII

DILLUNS DE LA SETMANA XXII / II


Lectura primera 1C 2,1-5

Vos vaig anunciar el misteri de Crist clavat en la creu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan vaig anar a vosaltres, no vos vaig anunciar el misteri de Déu amb les sublimitats de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist i, damunt, clavat en la creu. 
I em vaig presentar davant de vosaltres dèbil i amb molt de temor i tremolor. No vos parlava ni vos predicava amb paraules que s'imposaven per la seua saviesa, sinó per la manifestació de la força de l'Esperit, per tal que la vostra fe no es fonamentara en la saviesa humana, sinó en la força de Déu.

Salm responsorial 118,97.98.99.100.101.102 (R.: 97a)

¡Com estime la vostra Llei, Senyor!
La medite tot el dia.

R. ¡Com estime la vostra llei, Senyor!

Els manaments em fan més sagaç que l'enemic,
perquè sempre estan amb mi. R.

Soc més sensat que tots els meus mestres,
perquè medite el vostre dret. R.

Soc més prudent que els ancians,
perquè guarde els vostres preceptes. R.

Aparte els meus peus del camí del mal,
perquè vullc observar la vostra paraula. R.

No descuide les vostres decisions,
perquè sou vós qui m'ensenyeu. R.

Al·leluia Lc 4,18

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi;
ell m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.

Evangeli Lc 4,16-30

M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.
Cap profeta és ben acollit en la seua terra

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús se’n va anar a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia costum, va anar a la sinagoga i s’alçà per a fer la lectura. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit:
 
«L'Esperit del Senyor reposa damunt de mi,
ja que ell m'ha ungit.
M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cegos el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar l'any de gràcia del Senyor». 
 
Després va enrotllar el volum, el tornà a l’ajudant de la sinagoga i es va assentar. Tota la sinagoga tenia els ulls posats en Jesús. Ell començà a dir-los: «Hui s’han complit estes paraules de l’Escriptura que acabeu d’escoltar». 
Tots l’aprovaven i s’admiraven d’aquelles paraules de gràcia que eixien dels seus llavis. I deien: «¿No és este el fill de Josep?» Jesús els digué: «Segur que ara em retraureu aquella dita: ‘Metge, cura't tu mateix’; hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també ací, en la teua terra». Però ell afegí: «En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d’ells va ser purificat, sinó un de Síria, Naaman».
En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, sobre la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar. 
 
* * * * *

Lamentació davant de Crist mort
(Planctus Mariae), ca. 1500.
Vicent Macip
(Fundació Bancaixa)
 Commemoració dels sants Josep d'Arimatea i Nicodem, que van recollir el cos de Jesús baixat de la creu, el van embolicar en un llençol i el van depositar en el sepulcre. Josep, noble decurió i deixeble del Senyor, esperava el regne de Déu, i Nicodem, fariseu i principal entre els jueus, que havia anat de nit a vore a Jesús per a interrogar-lo sobre la seua missió, va defendre després la seua causa davant dels summes sacerdots i dels fariseus que buscaven la detenció del Senyor. (Jerusalem, s. I)

Sant Ramon Nonat, titular de l'església parroquial de Paiporta.

Aniversari del naiximent de Maria Montessori (1870)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 d'agost

2. A Atenes, a Grècia, sant Arístides, filòsof, que, notable per la seua fe i per la seua ciència, va dedicar a l'emperador Adrià alguns dels seus llibres sobre la religió cristiana. (c. 150)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Paulí, bisbe i màrtir, que en temps de l'heretgia arriana va ser el verdader herald de la veritat, i en el Sínode d'Arle, convocat per l'emperador arrià Constanci, ni amenaces ni adulacions van poder portar-lo a condemnar sant Atanasi ni a apartar-se de la recta fe, per la qual cosa va ser relegat a Frígia, a l'actual Turquia, on passats cinc anys va portar a compliment el seu martiri en l'exili. (358)

4. A Lindisfarne, al territori de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Aidan, bisbe i abat, home de summa mansuetud, pietat i rectitud de govern, que des del monestir de Iona va ser cridat pel rei Osvald a esta seu episcopal, on va fundar un monestir, per a atendre eficaçment l'evangelització d'aquell regne. (651)

5. A Cardona, població de Catalunya, sant Ramon Nonat, que va ser un dels primers companys de sant Pere Nolasc en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, i és tradició que, pel nom de Crist, va patir molt per la redempció dels captius. (c. 1240)

6. Al desert de Vallucola, a la regió italiana de Toscana, beat Andreu de Borgo Sansepolcro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, entregat a la penitència i a la contemplació. (1315)

7. A Almeria, a Espanya, beats Edmigi (Isidor) Primo Rodríguez, Amali (Just) Zariquiegui Mendoza i Valeri Bernat (Marcià) Herrero Martínez, màrtirs, que, per ser germans de les Escoles Cristianes, van patir la mort durant la persecució contra la fe en temps de guerra. (1936)

8. Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, Espanya 1905-1950). Metge laic, i després sacerdot.

30 d'agost de 2026, diumenge XXII

DIUMENGE XXII / Cicle A


Lectura primera Jr 20,7-9

La paraula del Senyor m'és un motiu d'escarnis

Lectura del llibre de Jeremies

M’heu seduït, Senyor, i m’he deixat seduir; heu sigut més fort que jo i m’heu dominat, però ara tot el dia es divertixen a costa meua, tots es riuen de mi. Sempre que parle he de cridar: proclame violència i devastació. Cada dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. Al final pensava: «No pensaré més, no diré res més en nom d’ell», però sentia en el meu cor un foc que cremava, tancat en els meus ossos: he intentat apagar-lo, però no he pogut.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,
vos busque des de l'alba.
Tinc set de vós,
com carn que desitja,
en terra seca i àrida.

R. La meua ànima té set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari
per a vore-vos gloriós i poderós.
El vostre amor val més que la vida;
per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida
i alçaré les mans en nom vostre
Assaciat com d'ambrosia i nèctar,
vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç a l'ombra de les vostres ales.
M'aferre a vós,
em sosté la vostra mà. R.

Lectura segona Rm 12,1-2

Oferiu a Déu els vostres cossos com a sacrifici viu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, vos demane que li oferiu els vostres cossos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu: este ha de ser el vostre culte espiritual. I no vos adapteu al món present, sinó transformeu-vos renovant la vostra manera de considerar les coses, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu: allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumine els ulls del nostre cor
per a que coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mt 16,21-27

Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a explicar als deixebles que calia que ell anara a Jerusalem, i que allí havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, que l’havien de matar, i que ressuscitaria al tercer dia.
Pere se l’endugué a part i es posà a increpar-lo: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «¡Aparta’t de mi, Satanàs! Em vols fer caure, perquè penses com els hòmens, no com Déu».
També va dir als deixebles: «Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue la seua creu i que em seguisca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà. ¿De què li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la? Perquè el Fill de l’home vindrà entre els seus àngels amb la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres». 
 
A. Si en l'evangeli del diumenge anterior Pere havia parlat mogut per Déu, en confessar a Jesús com a Messies, després es va deixar portar pel seu impuls humà en voler impedir que Jesús assumira el seu sacrifici redemptor: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!». Jesús va vore en l'apòstol la imatge del Temptador, que des del principi intentava apartar-lo de la seua fidelitat a la missió rebuda del Pare. No és que Déu desitjara el patiment de Jesús, sinó que la paraula de Déu és tan contrària als valors del món que ocasiona la persecució de qui la pregona amb autenticitat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. Igual que Jeremies i altres profetes de l'Antic Testament van patir per ser fidels a la seua vocació d'anunciar la Paraula de Déu (1 lect), així també el nostre Senyor Jesucrist patirà la persecució i la mort en creu per part de les autoritats jueves i romanes. I si això és així, els que vullguen ser deixebles de Crist, no podran buscar-se ells mateixos sinó que hauran de negar-se ells mateixos i carregar la seua creu; perdre la seua vida per ell, per a retrobar-la (Ev). Cal véncer, per tant, la temptació d'utilitzar la religió en profit propi. Buscant així la seua voluntat en tot, serem sacrifici viu i agradable a Déu.

C.Si a Pere Déu li havia inspirat que Jesús era el Messies, ara deixant-se inspirar per si mateix, li tractarà de traçar el camí que seguirà el Messies. Pere haurà d'aprendre que ser deixeble de Jesús és seguir l'experiència de Jeremies, sempre atent a la paraula del Senyor que el convertix. Per això Jesús li diu: «¡Aparta’t de mi, Satanàs!», perquè ell va ser temptat en el desert per a usar la seua condició de messies en clau de poder, i és temptat ara pel seu deixeble principal, per la pedra damunt la qual vol edificar la seua Església. Busquem cada dia la misericòrdia de Déu, i presentem les nostres vides com a ofrena agradable a Déu, renovant el nostre cor i la nostra ment amb la seua paraula.
* * * * *

Beats Joan i Pere

Beats Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, màrtirs a València (mem. ll. a la diòcesi de València si no cau en diumenge)

Beata valenciana Josepa Monrabal, religiosa màrtir (memòria a Gandia)
Beat valencià Vicent Cabanes i Badenas, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Torrent); beat valencià Josep Ferrer i Adell (Joaquim d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'agost

1. A Roma, al cementeri de Comodil·la, a la via Ostiense, sants màrtirs Fèlix i Adaucte, que havent confessat junts a Crist amb una fe indestructible, junts van volar vencedors al cel. (c. 304)
El papa sant Damas els va dedicar un poema.

2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a Colònia Sufetana, a l'Àfrica Bizacena, actual Tunísia, van morir a mans dels enfurits gentils per haver destruït una estàtua de Mercuri. (399)

3. A Roma, commemoració de sant Pammaqui, senador, insigne pel seu zel en la fe i per la seua generositat cap als pobres, a la pietat dels quals cap a Déu es deu la construcció de la basílica que rep el seu títol a la muntanya del Celi. (410)

4. Al monestir de Rebais, al territori de Nèustria, hui França, sant Agil, primer abat(c. 650)

5. A Breuil, també a la mateixa regió de Meaux, sant Fiacre, eremita, que, oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. (c. 670)

6. A Tessalònica, a Macedònia, actualment Grècia, sant Fantí, anomenat el Jove, eremita, que es va consumir per Crist amb vigílies i fatigues. (s. X)

7. A Lucedio, a l'actual regió italiana del Piemont, sant Bononi, abat, que va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després a la muntanya del Sinaí. (1026)

8. A Trevi, lloc del Laci, també a Itàlia, sant Pere, que, malgrat ser analfabet, va cultivar en la soledat la sapiència de l'Evangeli. (c. 1050)

9. A Londres, a Anglaterra, santa Margarida Ward, màrtir, que, estant casada, durant el regnat d'Isabel I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot, sentència que va acollir de bon grat i que es va complir en ser penjada a Tyburn. Allí mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martin, anglesos; Joan Roche, irlandés, Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer pel fet de ser sacerdot i els altres per haver donat hospitalitat a sacerdots. (1588)

10. A Saluzzo, al Piemont, a Itàlia, beat Joan Juvenal Ancina, bisbe, que, anteriorment metge, va ser un dels primers a entrar en l'oratori de sant Felip Neri. (1604)

11. A Saragossa, a Espanya, beata Maria Ràfols, verge, que prop de l'hospital d'esta ciutat va fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna i la va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. (1853)

12. A Almeria, també a Espanya, mort dels beats màrtirs Diego Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manuel Medina Olmos, bisbe de Guadix, que, empresonats pels qui odiaven el nom cristià, van suportar, amb paciència i resignació, insults i vexacions, fins a rebre de nit un cruel final. (1936)

13. En el camí entre la Pobla Tornesa i Vilafamés, a la Plana Altabeat valencià Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va rebre el premi promés als qui perseveren. (1936)

14. A Bilbao, capital de Biscaia, beat valencià Vicent Cabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, durant la mateixa persecució contra la fe, va meréixer entrar en el banquet de la glòria. (1936)

15. Beates Fidela OlllerJosepa Monrabal (Xeresala Safor1936Facunda Margenat (Can TunísBarcelona 1936). Religioses professes de l'Institut de les Germanes de Sant Josep de Girona i màrtirs, assassinades per l'odi a la fe, entre el 26 i el 29 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola.

16. Beat Esteve Nehmé (1889- Kfifane 1938). Monjo, religiós de l'Orde Libanés dels Maronites, enamorat de Déu, la mirada del qual tenia present en tots els moments de la seua vida.

17. Beat Eustaqui van Lieshout (Belo Horizonte, el Brasil 1890-1943). Sacerdot, de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

18. A Venegone, prop de la ciutat de Varese, a Itàlia, beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe, que d'abat de Sant Pau de Roma va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on amb gran sol·licitud i diligència va exercir, amb admirable saviesa i doctrina, el seu ministeri de pastor per a bé del seu poble. (1954)

entrada destacada

1 de setembre de 2026, dimarts XXII: Mare de Déu del Puig

Mare de Déu dels Àngels del Puig (Festa  a la diòcesi de València ) La festa mariana que hui celebrem en la nostra Església diocesana ens re...

entrades populars