27 de maig de 2026, dimecres VIII

DIMECRES DE LA SETMANA VIII / II

Lectura primera 1Pe 1,18-25

Hem estat rescatats amb una sang preciosa,

la de Crist, sacrificat com un corder sense taca

Lectura de la primera carta de sant Pere

Germans, penseu que heu sigut rescatats de la manera inútil i buida de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb plata o or, que són peridors, sinó amb la sang preciosa de Crist, sacrificat com un corder sense tara ni taca, elegit per Déu des d'abans de la creació del món i manifestat ara, a la fi dels temps, per a vosaltres. Per ell heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això, teniu posades en Déu la fe i l'esperança.

Vosaltres, que heu acceptat la veritat, vos heu purificat per a amar-vos sincerament com a germans. Per això, estimeu-vos de cor i intensament els uns als altres. Penseu que heu nascut de nou, no d'una llavor mortal, sinó d'una immortal: la Paraula viva i eterna de Déu. Perquè  

 

«els hòmens són tots com l'herba, 

la seua bondat és com la flor del prat. 

L'herba s'asseca i la flor se sema, 

però la Paraula del Senyor dura per sempre», 

 

i esta Paraula és l'Evangeli que vos ha sigut anunciat.

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió,

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé:

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori

i t'assacia amb la flor del blat.

Envia órdens a la terra,

i la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir

i a donar la seua vida en rescat per tots.

Evangeli Mc 10,32-45

Ara pugem a Jerusalem,

i allí el Fill de l'home serà entregat

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, feien camí pujant a Jerusalem, i Jesús anava davant. Els deixebles estaven desconcertats, i els seus seguidors anaven amb por. Jesús va tornar a reunir a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de passar. Els deia: «Ara pugem a Jerusalem, i allí el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als gentils, que es burlaran d'ell, l'escopiran, l'assotaran i el mataran; però al tercer dia ressuscitarà».

Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acostaren a Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens féreu un favor que vos demanarem». Jesús els preguntà: «¿Què voleu que faça?» Respongueren: «Feu que, el dia que sereu glorificat, ens posen, l'u a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els va replicr: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els va dir: «És cert, vosaltres beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però que vos posen a la meua dreta o a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a qui els està ja reservat».

Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions, les tiranitzen, i els seus potentats les oprimixen. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser el més gran ha de ser el vostre servidor; i qui vullga ser el primer, ha de ser l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tots».

* * * * *

Sant Agustí

Sant Agustí de Canterbury, bisbe (mem. ll.)

Sant Agustí, bisbe de Canterbury, a Anglaterra, el qual, havent sigut enviat juntament amb altres monjos pel papa sant Gregori el Gran per a predicar la paraula de Déu als angles, va ser acollit de bon grat pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir el mateix rei i molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en esta terra. Va morir el dia vint-i-sis de maig. (604/605)

• J.M. Bausset: Sant Agustí de Canterbury (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de maig

2. A Silistra, a Mèsia Inferior, actual Bulgària, sant Juli, màrtir, que, ja veterà i llicenciat de la milícia, en època de persecució dels oficials va ser capturat i entregat al governador Màxim, davant del qual va menysprear els ídols i va confessar fins a la fi el nom de Crist, per la qual cosa el van condemnar a mort. (c. 302)

3. A Roma, en la XVI milla de la via Nomentana, sant Restitut, màrtir. (c. s. IV)

4. A Orange, lloc de la Provença, a la França actual, sant Eutropi, bisbe. (c. 475)

5. A Würzburg, ciutat de Francònia, a Alemanya, sant Bru, bisbe, que va reconstruir l'església catedral, va reformar el clero i va explicar al poble les Sagrades Escriptures. (1045)

6. Al monestir de Montsalvy, a la regió de Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Gausbert, prevere i eremita, gràcies a la labor del qual, aquell lloc, abans envaït pel bosc, es va convertir en un hospici per a l'acolliment de pelegrins. (1079)

7. A la població de Dryburne, al costat de Durham, a Anglaterra, beats Edmund Duke, Ricard Hill, Joan Hogg i Ricard Holiday, preveres i màrtirs, tots els quals, després de realitzar la seua formació en el Col·legi d'Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats a mort i penjats en temps de la reina Isabel I, només pel fet de ser sacerdots. (1590)

8. A Seül, ciutat de Corea, santes màrtirs Bàrbara Kim, viuda, i Bàrbara Yi, verge de quinze anys, que, empresonades a un mateix temps per la seua fe en Crist, van morir per causa de la pesta. (1839)

9. Beat Josep "d'Igualada" Tous i Soler (1811- Barcelona 1871). Sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, fundador de l'Institut de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

10. Al lloc de Nakiwubo, a Uganda, sant Atanasi Bazzekuketta, màrtir, un dels patges de la casa reial, que, acabat de batejar, mentres era conduït al lloc del suplici amb alguns altres companys per la seua fe en Crist, va pregar als botxins que el mataren allí mateix, i va culminar el martiri abatut a colps. (1886)

11. Al llogaret de Lubawo, també a Uganda, sant Gonzaga Gonza, màrtir, servent del rei, que, mentre era conduït a la foguera ferrat amb grillons, va ser traspassat amb llances pels botxins. (1886)

12. Beata Maria Antonia Samà (1875- Sant'Andrea Ionio, Catanzaro, Itàlia 1953). Laica, malalta d'una greu artritis en les articulacions de la qual mai es va recuperar. La seua mare la va cuidar fins a la seua mort en 1920, moment en el qual els seus paisans, així com les monges i els sacerdots redemptoristes van vindre a visitar-la per a ajudar-la i mantindre-la, al mateix temps que la buscaven per a demanar-li consell.

26 de maig de 2026, dimarts: Sant Felip Neri

DIMARTS DE LA SETMANA VIII / II

Sant Felip Neri

Oració col·lecta

Oh Déu, 

que no deixeu d’enaltir els vostres servents 

amb la glòria de la santedat; 

feu que l’Esperit Sant 

ens inflame amb aquell mateix foc 

que va encendre admirablement 

el cor de sant Felip Neri. 

Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, 

que amb vós viu i regna en la unitat de l'Esperit Sant, 

Déu, pels segles dels segles.

Lectura primera 1Pe 1,10-16

Els profetes anunciaren la gràcia que Déu vos ha concedit.

Per això viviu amb sobrietat i espereu fermament

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts, els profetes que anunciaren la gràcia que Déu vos ha concedit ja havien indagat i investigat sobre esta salvació, i es preguntaven a quin temps i a quines circumstàncies es referia l'Esperit de Crist que tenien en ells, quan els feia predir la passió de Crist i la glòria que vindria després. Déu els havia revelat que allò que els confiava no anava destinat a ells, sinó a vosaltres. Ara vos ho han anunciat els qui vos han dut la Bona Nova, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Els mateixos àngels sospiren per contemplar-ho.

Per això, amb la ment cenyida per a servir i vivint amb sobrietat, espereu fermament la gràcia que Déu vos donarà el dia que es revelarà Jesucrist. Porteu-vos com a fills obedients, no vos rebaixeu a les passions que teníeu abans, quan vivíeu en la ignorància. Aquell que vos ha cridat és sant; per això també vosaltres heu de ser sants en tota la vostra conducta, ja que l'Escriptura diu: «Sereu sants, perquè jo soc sant».

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2a)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la justícia.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia Cf. Mt 11, 25

Vos done gràcies, Pare,

Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,28-31

Obtindrà, ja en el temps present, el cent per u i persecucions,

i, en el món futur, la vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Pere li va dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i vos hem seguit». Jesús va declarar: «Vos ho dic de veres: Tot aquell que per mi i per l'Evangeli ha deixat casa, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, obtindrà, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i en el món futur, la vida eterna. Però molts que ara són primers seran darrers, i molts darrers, primers».

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Seguir a Jesús des del punt de vista humà no és un bon negoci: es tracta de servir. Ell ho va fer, i si el Senyor et dona l'oportunitat de ser el primer, t'has de comportar com el darrer, és a dir, amb actitud de servici. I si el Senyor et dona l'oportunitat de tindre béns, has de comportar-te amb actitud de servici, és a dir, per als altres. Hi ha tres coses, tres passos que ens separen de Jesús: la riquesa, la vanitat i l'orgull. Per això les riqueses són tan perilloses, perquè de seguida et porten a la vanitat i et creus important. I, quan penses que eres important, t'unfles i et perds (…) És lleig vore un cristià, siga laic, consagrat, sacerdot, bisbe, és lleig quan veus que vol les dos coses: seguir a Jesús i els béns, seguir a Jesús i la mundanitat. I això és un testimoni contrari i allunya la gent de Jesús. Continuem ara pensant en la pregunta de Pere: 'Ho hem deixat tot: ¿com ens pagaràs?'; i pensant en la resposta de Jesús, perquè el preu que ens donarà és la semblança amb Ell. I semblar-se a Jesus és un bon salari" (Santa Marta, 26 de maig de 2015)

* * * * *

Sant Felip Neri, prevere, cotitular d'una parròquia de València. Dona nom a una parròquia i pedania del municipi de Crevillent.

Sant Felip Neri (1515-1595), prevere, que, consagrant-se a la labor de salvar els jóvens del maligne, va fundar l'Oratori a Roma, en el qual es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplandir per l'amor al proïsme, la senzillesa evangèlica, el seu esperit d'alegria, el summe zel i el servici fervent de Déu. (elog. del Martirologi Romà)

• J.M. Bausset: Sant Felip Neri (2015)
• Sant Felip Neri.
• Sant Tomàs, Apòstol, i Sant Felip Neri, València (2)
• Sant Tomàs, Apòstol, i Sant Felip Neri, València (3)

Aniversari de la fundació del convent de franciscans descalços a Gandia (1591)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de maig

2. També a Roma, sant Eleuteri, papa, a qui els famosos màrtirs de Lió, en aquell temps detinguts a la presó, van escriure una cèlebre carta sobre el manteniment de la pau a l'Església. (189)

Governà l'Església a finals del segle II (175-189), quan Ireneu fou enviat a Roma per l'església de Lió, poc temps després que el seu bisbe Fotí havia estat martiritzat amb quaranta-huit cristians, entre els quals hi havia la verge Blandina.

3. Igualment, a Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sant Simetri, màrtir. (s. inc.)

4. A Todi, ciutat de l'Úmbria, regió de l'actual Itàlia, santa Felicíssima, màrtir. (c. s. III/IV)

5. Al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, hui França, martiri de sant Prisc i els seus companys. (s. inc.)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sepultura de sant Agustí, bisbe, la memòria del qual se celebra demà (604/605)

7. Al territori de Lió, a la Gàl·lia, actual França, martiri de sant Desideri, bisbe de Vienne, que primer va ser enviat a l'exili per la reina Brunequilda, a la qual havia recriminat les seues relacions incestuoses i altres depravacions, i més tard coronat amb el martiri per lapidació, per mandat de la mateixa reina. (c. 606)

8. A l'abadia de Sant Pàpol, de nou a la Gàl·lia, sant Berenguer, monjo. (1093)

9. A Vença, a la regió també francesa de Provença, sant Lambert, bisbe, abans monjo de Lerins, que va cuidar dels necessitats i va ser amant de la pobresa. (1154)

10. A Siena, ciutat de Toscana, beat Francesc Patrizi, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb admirable zel es va entregar a la predicació, a la direcció espiritual i al ministeri de la penitència. (1328)

11. A Pistoia, també a Toscana, beat Andreu Franchi, bisbe, qui, després de la pesta negra, com a prior de l'Orde de Predicadors va reformar la vida regular en els convents d'esta regió, i va aprovar a la seua ciutat les confraries de penitents, per a afavorir la pau i la misericòrdia. (1401)

12. A Quito, a l'Equador, santa Mariana de Jesús de Paredes, verge, que en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc va consagrar la seua vida a Crist, emprant les seues energies a ajudar els indígenes pobres i els negres. (1645)

13. A Fuzhou, a la província xinesa de Fujian, sant Pere Sans i Jordà, bisbe de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, detingut juntament amb altres sacerdots i portat pres fins al tribunal a través d'un llarg recorregut, es va agenollar en el lloc del suplici i, acabada la seua oració, va oferir de bon grat el seu coll a la destral. (1747)

14. A Seül, a Corea, sant Josep Chang Song-jib, màrtir, farmacèutic d'ofici, que, arrestat per haver-se convertit al cristianisme, va ser portat a la presó, on va morir sotmés a atroços turments. (1839)

15. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, actual Vietnam, sants màrtirs Joan Doàn Trinh Hoan, prevere, i Mateu Nguyen Van Phuong, pare de família i catequista. Este últim allotjava el seu company sacerdot, i alhora tots dos van ser torturats i decapitats cruelment per la seua fe, en temps de l'emperador Tu Duc. (1861)

16. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Andreu Kaggwa, màrtir, cap dels timbalers del rei Mwanga i familiar seu, que, a penes convertit a Crist, va ensenyar la doctrina de l'Evangeli als pagans i als catecúmens, per la qual cosa va ser cruelment assassinat. (1886)

17. Al llogaret de Ttaka Jiunge, també a Uganda, sant Poncià Ngondwe, màrtir, que, ministre del rei, va rebre el baptisme quan refermava la persecució i, empresonat immediatament, va perir traspassat amb una llança pel botxí mentre era conduït al lloc del suplici. (1886)

25 de maig de 2026, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Dilluns després de Pentecosta

BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L'ESGLÉSIA

Memòria

Es reprén el temps ordinari

Memòria de la benaurada Verge Maria, mare de l'Església, a qui Crist va encomanar els seus deixebles per tal que, perseverant en l'oració a l'Esperit Sant, cooperaren en l'anunci de l'Evangeli (elog. del Martirologi Romà).

Oració col·lecta

Déu, Pare de misericòrdia, 

el vostre Fill, clavat en la creu, 

ens va entregar a sa Mare, santa Maria Verge, 

com a Mare nostra; 

per la seua intercessió, 

concediu-nos que la vostra Església 

siga cada dia més fecunda, 

s'alegre per la santedat dels seus fills, 

i atraga al seu si a tots els pobles.

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Mare de tots els qui viuen

Lectura del llibre del Gènesi

Després que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «¿On estàs?» Ell li respongué: «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que m'heu posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat». 

El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

L'home donà a la sea dona el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.

O bé:

Lectura primera Fets 1,12-14

Tots ells eren constants i unànimes en la pregària,

amb Maria, la mare de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Després de vore com Jesús era portat al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia caminar en dissabte. 

Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume, fill de d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, en companyia de les dones, de Maria, la mare de Jesús, i dels germans d'ell.

Salm responsorial 86,1-2.3 et 5.6-7; (R.: 3)

El Senyor té el palau al mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,

coses glorioses:

Diuen d’ella:

«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;

este i aquell altre són fills de Sió.» R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fill de Sió.»

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.

Al·leluia

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;

oh santa Mare de l’Església,

que manteniu viu en el vostre cor

l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli Jo 19,25-34

Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, vora la creu de Jesús estaven sa mare, la germana de sa mare, Maria la dona de Cleofàs i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: «Dona, ací tens el teu fill». Després va dir al deixeble: «Ací tens ta mare». I des d'aquell moment, el deixeble la va acollir en sa casa.

Després d'això, Jesús, sabent que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». I, inclinant el cap, expirà.

Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins el dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. 

Els soldats hi anaren i trencaren les cames al primer i, després, a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.

* * * * *

Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)

Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.

• La paraula del dia: marededéu (AVL)

* * * * *

 Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.).

Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]

Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).

Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Salern l'any 1085. [font]

Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).

Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de maig

Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església, el qual, servidor de Crist des dels huit anys, va passar tota la seua vida al monestir de Wearmouth, a Northúmbria, a Anglaterra, dedicat a la meditació i a l'exposició de les Escriptures. Després de l'observança de la disciplina monàstica i l'exercici quotidià del cant a l'església, les seues delícies van ser sempre estudiar, ensenyar o escriure. (735)

Sant Gregori VII, papa, el qual, anteriorment anomenat Hildebrand, que primer va portar vida monàstica i va col·laborar en la reforma de l'Església en nombroses legacions pontifícies del seu temps. Una vegada elevat a la càtedra de Pere, va reivindicar amb gran autoritat i fortalesa d'ànim la llibertat de l'Església respecte al poder dels prínceps, defenent valentament la santedat del sacerdoci. En ser obligat a abandonar Roma per este motiu, va morir en l'exili a Salern, a la regió italiana de Campània. (1085)

Santa Maria Magdalena de Pazzi, verge de l'Orde de les Carmelites, que a la ciutat de Florència, també a Itàlia, va portar una vida d'oració abnegadament amagada en Crist, resant amb dedicació per la reforma de l'Església. Distingida per Déu amb molts dons, va dirigir d'una manera excel·lent les seues germanes cap a la perfecció. (1607)

4. A Atela, de nou a la regió italiana de Campània, sant Canió, bisbe i màrtir. (s. III/IV)

5. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, commemoració de sant Dionís, bisbe, el qual, havent sigut desterrat a Armènia per l'emperador arrià Constanci a causa de la seua fe catòlica, va morir allí, per la qual cosa va meréixer el títol propi dels màrtirs. (c. 361)

6. A Florència, ciutat de la Toscana, novament a Itàlia, sant Zenobi, bisbe. (s. IV/V)

7. Al monestir de Mantenay-sur-Seine, al costat de Troyes, a la Gàl·lia, hui França, sant Lleó, abat. (s. VII)

8. A Anglaterra, sant Aldelm, bisbe, home cèlebre per la seua doctrina i escrits, que havia sigut abat de Malmesbury i després va ser nomenat primer bisbe de Sherborne, entre els saxons occidentals. (709)

9. A Peñalba, a la regió d'Astorga, al regne hispànic de Lleó, sant Gennadi, bisbe, primer abat i més tard bisbe del mateix lloc. Va prestar el seu consell als reis, però, mogut pel desig del claustre, va renunciar a la dignitat episcopal per a passar la resta de la seua vida com a monjo i eremita. (c. 925)

10. A Villamagna, prop de Florència, a la Toscana, actualment Itàlia, commemoració de sant Gerard Mecatti, qui, seguint les petjades de sant Francesc, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar a un lloc desert, on, per amor de Crist, es va dedicar a acollir a pelegrins i a ajudar a malalts. (c. 1245)

11. Prop de Montesanto, al Picé, hui la regió italiana de les Marques, trànsit de sant Geri, que, havent sigut abans comte de Lunèl, va portar vida d'ermità i va morir en el transcurs d'una santa peregrinació. (c. 1270)

12. A Faenza, a Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Jaume Felip (Andreu) Bertoni, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, insigne pel do de les llàgrimes i la seua extraordinària humilitat. (1483)

13. A Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Doan Van Van, màrtir, que, sent catequista i administrador de la parròquia de Bau No, en temps de l'emperador Tu Duc, ja octogenari, va confirmar amb la seua sang la perseverança en la fe. (1857)

14. A París, a França, santa Magdalena Sofia Barat, verge, que va fundar la Societat del Sagrat Cor de Jesús i va treballar amb gran entrega per la formació cristiana de les jóvens. (1865)

15. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Dionís Ssebuggwawo, màrtir, que a setze anys, havent reconegut davant del rei Mwanga que havia ensenyat els rudiments de la fe cristiana a dos persones de la seua cort, va ser traspassat amb una llança pel mateix sobirà. (1886)

16. A Catatlán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Cristòfor Magallanes i sant Agustí Caloca, preveres i màrtirs, que durant la persecució mexicana, confiant valerosament en Crist Rei, van obtindre la corona del martiri. (1927)

17. Beats Màrius Vergara i Isidor Ngei Ko Lat (Shadaw, Birmània, hui Myanmar 1950). El primer sacerdot italià de l'Institut Pontifici per a les Missions Estrangeres, i el segon birmà, laic i catequista, assassinats per odi a la fe.

18. Al camp de concentració de la ciutat de Javas, a Moldàvia, beat Nicolau Cehelskij, prevere i màrtir, el qual, sota un règim perseguidor de la religió, va superar amb la força de la seua fe els turments del martiri. (1951)