DILLUNS DE LA SETMANA XXVI / II
El Senyor dona,el Senyor lleva;siga beneït el nom del SenyorLectura del llibre de JobUn dia la cort celestial es va reunir en presència del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar. El Senyor li preguntà d'on venia, i ell li respongué: «De rondar per la terra i recórrer-la». El Senyor li va dir: «¿T'has fixat en Job, el meu servent? En tota la terra no hi ha ningú com ell: és un home honrat i recte, que tem a Déu i viu apartat del mal». Satanàs va contestar: «¿Creieu que li costa molt a Job ser temerós de Déu? Heu alçat una tanca per a protegir-lo, i també a la seua família i a tots els seus béns. Heu beneït les seues empreses, i els seus ramats s'escampen per tot el país. Però alceu només la mà i toqueu els seus béns; vos jure que a l'instant vos maleirà a la cara». El Senyor li digué: «Deixe en les teues mans tot el que té, però, a ell mateix, no el toques». Satanàs es va retirar de la presència del Senyor.Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien en casa del germà gran, va arribar a casa de Job un missatger amb la notícia que, mentres llauraven els bous i les someres pasturaven, una incursió de bandolers de Saba havia mort els treballadors i s'havia endut el bestiar. Només ell s'havia pogut escapar per a contar-li-ho.Encara parlava ell, quan n'arribà un altre dient que un foc del cel havia carbonitzat els ramats i els pastors, i havia quedat només ell per a contar-li-ho.Encara parlava este segon, quan arribà un tercer duent la notícia que tres bandes de caldeus s'havien apoderat dels seus camells, després de matar els camellers, i només ell s'havia escapat per a contar-li-ho.Encara parlava, quan arribà un quart missatger per a dir-li que, mentres els seus fills i les seues filles menjaven i bevien en casa del germà gran, una ventada del desert havia envestit les quatre parets de la casa, la casa s'havia afonat, i tots havien mort, excepte ell, que venia a portar-li la notícia.Aleshores Job es va alçar, s'esgarrà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Després es prosternà i va dir:«De les entranyes de ma mare vaig eixir nu i nu me'n tornaré. El Senyor dona, el Senyor lleva; siga beneït el nom del Senyor».Enmig d'estes desgràcies Job no va pecar dient cap paraula de queixa contra Déu.
Escolteu, Senyor, una causa justa,escolteu el meu clam;atén la meua pregària,ix de llavis que no enganyen.R. Vos invoque, Senyor, escolteu les meues paraules.Sentencieu vós mateix la meva causa:que vegen els teus ulls la rectitud.Heu vingut de nit a sondejar-me el cor,m'heu proval al foc i no m'heu trobat fals. R.Vos invoque, Déu meu, i sé que em respondreu;estigueu atent, escolteu les meues paraules.Ajudeu-me amb l'amor admirableamb què salveu dels enemicsels qui s'abriguen en els vostres braços. R.
El Fill de l'home ha vingut a servir,i a donar la seua vida en rescat per tots.
El més menut de tots vosaltres és el més granLectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, als deixebles els vingué l’enrònia de quin d'ells era el més gran. Jesús, que coneixia els pensaments dels seus cors, va fer vindre un xiquet, el va posar al seu costat i els digué: «Qui accepta en el meu nom un xiquet com este, m'accepta a mi, i qui m'accepta a mi, accepta el qui m'ha enviat; perquè el més menut de tots vosaltres, este és el més gran».
Joan li digué: «Mestre, hem vist algú que expulsava dimonis en el vostre nom, i hem intentat impedir-li-ho, perquè no és dels qui et seguixen en companyia nostra». Jesús els respongué: «No li ho impediu, perquè qui no està contra vosaltres, està a favor vostre».
Papa Francesc: Àngelus (30 de setembre de 2019):
La gran llibertat de Déu en donar-se a nosaltres constituïx un desafiament i una exhortació a modificar les nostres actituds i les nostres relacions. És la invitació que ens dirigix Jesús hui. Ell ens crida a no pensar segons les categories d'«amic/enemic», «nosaltres/ells», «qui està dins/qui està fora», «meu/teu», sinó per a anar més enllà, a obrir el cor per a poder reconéixer la seua presència i l'acció de Déu també en ambients insòlits i imprevisibles i en persones que formen part del nostre cercle. Es tracta d'estar atents més a l'autenticitat del bé, de la bellesa i de la veritat que és realitzada, que no al nom i a la procedència de qui el complix. I –com ens suggereix la part restant de l'Evangeli de hui– en compte de jutjar els altres, hem d'examinar-nos a nosaltres mateixos, i «tallar» sense compromisos tot el que pot escandalitzar les persones més dèbils en la fe.
Sant Venceslau [o Wenceslau] de Bohèmia, màrtir. Patró de Txèquia
Hui fem memòria de sant Venceslau, màrtir, duc de Bohèmia, a l'actual Txèquia, on va nàixer l'any 907. Educat per la seua àvia, va ser sever amb si mateix, pacífic en l'administració del regne i misericordiós amb els pobres. A esclaus pagans que estaven a Praga esperant la seua venda, els va redimir per a ser batejats. Després de patir moltes dificultats en el govern i en la defensa de la fe, va ser traït pel seu germà Boleslau i assassinat en una església, entre els anys 929 i 935.
Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs.
Commemorem hui els sants Llorenç Ruiz, pare de família, oriünd de les Filipines, i quinze companys, màrtirs, tant preveres com religiosos i laics. Van ser sembradors de la fe cristiana a les Filipines, Formosa i algunes illes japoneses, per la qual cosa, per decret del suprem governador del Japó, Tokugawa Yemitsu, en diferents dies, però celebrats en una única commemoració, van consumar a Nagasaki el seu martiri per amor a Crist, entre els anys 1633 i 1637.
| Beat Francesc Castelló |
Aniversari del naixement de Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435)
- F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
- Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
- L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
- Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
- Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
- Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.
Martirologi Romà
Sant Llorenç Ruiz i quinze companys, màrtirs*
*Els noms són: sants Doménec Ibáñez de Erquicia, Jaume Kyuhei Gorobioye Tomonaga, Antoni González, Miquel d'Aozaraza, Guillem Courtet, Vicent Shiwozuka, Lluc Alfons Gordo, Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres de l'orde dominicà; Francesc Shoyemon, Miquel Kurobioye i Mateu Kohioye, religiosos del mateix orde; Magdalena de Nagasaki, verge del Tercer Orde de Sant Agustí; Marina d'Omura, verge del Tercer Orde dominicà; Llatzer de Kyoto, seglar.
Sants germans Alfeu, Alexandre i Zòsim, màrtirs. († Chiliadu, lloc de Pisídia, a la moderna Turquia, s. IV)
Sant Caritó, abat, perseverant en l'oració i dejunis, i fundador de moltes laures al desert de la Judea. († monestir de Souka, prop de Betlem, a Palestina, c. 350)
Sant Zama de Bolonya, considerat com el primer bisbe d'esta ciutat. († Bolonya, a Emília-Romanya, regió d'Itàlia, c. s. IV)
Sant Exuperi de Tolosa, bisbe, que va dedicar una basílica en honor de sant Sadurní, va defensar acèrrimament la seua ciutat davant la invasió dels bàrbars i, en dir de sant Jeroni, va ser tan parc amb si mateix com generós amb els altres. († Tolosa, ciutat d'Aquitània, a la França actual, d. 411)
Commemoració de santa Eustoqui, verge, la qual, amb sa mare santa Paula, va passar de Roma a Betlem per a no privar-se del consell del mestre sant Jeroni, i allí, plena de preclars mèrits, va volar al cel. († Betlem de Judea, a Palestina, c. 419)
Sant Saloni de Ginebra, bisbe, i abans monjo a l'illa de Lerins, que, durant el seu bisbat, va afirmar la doctrina del papa sant Lleó el Gran i va explicar en sentit místic les Sagrades Escriptures. († Ginebra, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, d. 450)
Sant Faust de Riés, bisbe i abans abat de Lerins, que contra els arrians va escriure sobre el Verb Encarnat i l'Esperit Sant consubstancial al Pare i al Fill i coetern amb ells, i va ser exiliat pel rei Euric. († Riés, lloc de Provença, a la Gàl·lia, actual França, d. 485)
Sant Annemon [o Ennemon], bisbe i màrtir. († Lió, també a la Gàl·lia, c. 658)
Sants Cuniald i Gisilari, preveres, col·laboradors pastorals del bisbe sant Rupert. († Salzburg, a Baviera, actualment Àustria, s. VIII)
![]() |
| Santa Lioba |
Beata Amàlia Abad i Casasempere, mare de família i màrtir valenciana (memòria a Alcoi). († Benillup, 1936)
- Amàlia Abad Casasempere, màrtir (Josep Miralles Climent, en Diccionari biogràfic de dones).
Beat Josep Tarrats i Comaposada, religiós de l'Orde de la Companyía de Jesús i mártir. († València, 1936)



