10 de maig de 2026, diumenge: Mare de Déu dels Desamparats

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle A

Pasqua del Malalt


Subsidi litúrgic (Delegació Diocesana de la Pastoral de Malalts i Majors de la diòcesi de València, traduït al valencià)

A. Els deixebles feien els mateixos signes que feia Jesús: curaven, expulsaven dimonis i portaven l'alegria a la gent; és el que fa el diaca Felip entre els marginats i menyspreats samaritans. Juntament amb estos signes els primers cristians buscaven donar raó i testimoni de la seua fe amb bona consciència i mansuetud, imitant així a Crist. Manifestaven en les obres el que repassaven en el record. I tot això era possible gràcies a l'Esperit promés per Jesús. Que la contemplació d'esta veritat ens òmpliga d'alegria i pau, per a que vixcam l'amor de Déu en les nostres vides. Este és el treball que hem de deixar fer a l'Esperit Defensor.

B. L'Esperit Sant que ens enviarà Crist ressuscitat ocupa el centre de les lectures d'este diumenge. Així, en la primera lectura veem com la iniciació cristiana es completa amb la imposició de mans dels apòstols per la qual reben l'Esperit Sant els ja batejats: el sagrament de la confirmació. En la segona lectura s'afirma que Crist va morir en la carn, però va tornar a la vida per l'Esperit. En l'Evangeli, Crist promet als deixebles que demanarà al Pare que ens envie un altre Defensor que estiga sempre amb nosaltres. Ell viu sempre amb nosaltres i està amb nosaltres.


Mare de Déu dels Desamparats

Patrona principal de la ciutat de València
i de la Comunitat Valenciana

Solemnitat a la ciutat de València i festa a les diòcesis valencianes. La celebració pública es fa hui.


Lectures

- Ap 21, 1-5a. Vaig vore una nova Jerusalem, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs

- Rm 12, 9-13. Sigau solidaris dels cristians necessitats; acolliu els forasters 
 
- Salm responsorial: Jdt 13, 23bc-24a.25abc (R.: 15, 10b). Oh Maria, vós sou l’orgull del nostre poble

- Jo 19, 25-27. Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

* * * * *

 Sant Joan d'Àvila, prevere i doctor de l'Església

    Memòria de sant Joan d'Àvila, prevere, que, nascut a Almodóvar del Campo, va recórrer tota la regió de la Bètica predicant a Crist, i després, havent sigut acusat injustament d'heretgia, va ser reclòs en la presó, on va escriure la part més important de la seua doctrina espiritual. (1569)

  • J.M. Bausset: Sant Joan d'Àvila (2015)

El 10 de maig de 1936 naix a Bolbait el prevere Francesc Albuixech i Estarlich († Sagunt 2017)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de maig

2. Commemoració de sant Job, home d'admirable paciència, que va viure al país d'Hus, hui Jordània.
3. A Mira, a Lícia, actualment Turquia, sant Dioscòrides, màrtir. (s. inc.)

4. A Lentini, a la regió italiana de Sicília, sants Alfi, Filadelfi i Cirí, màrtirs. (s. III)

5. A Roma, a la via Llatina, sant Gordià, màrtir, que va ser sepultat en la cripta de l'església on, des de feia temps, ja es veneraven les relíquies de sant Epimac. (c. 300)

6. També a Roma, commemoració dels sants Quart i Cinqué, màrtirs. (c. s. IV)

7. A Irlanda, sant Comgall, abat, que va fundar el cèlebre monestir irlandés de Bangor i va ser un pare savi i un guia prudent de nombrosos monjos. (622)

8. Al lloc de Tàrent [Taranto], a la regió de la Pulla de l'actual Itàlia, sant Catald, bisbe i pelegrí, procedent, segons es creu, d'Escòcia. (c. s. VII)

9. A Bourges, població d'Aquitània, hui França, santa Solange, verge, de qui la tradició ha transmés que va patir el martiri en defensa de la seua virginitat. (c. s. IX)

10. A Pontoise, prop de París, també a França, sant Guillem, prevere d'origen anglés, que va exercir el seu ministeri de rector i va resplandir per la seua entrega a les ànimes i pel seu fervor religiós. (1195)

11. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beata Beatriu d'Este, verge, que va fundar el monestir de Gemola, situat a les Muntanyes Euganes, de Pàdua, i encara que la seua vida va ser breu, va recórrer fins al final el camí ardu de la santedat monàstica. (1226)

12. A Siena, a la regió de Toscana, de nou a Itàlia, beat Nicolau Albergati, bisbe de Bolonya, qui va ingressar de jove en l'Orde dels Pares Cartoixans i, una vegada ordenat bisbe, va prestar un gran servici a l'Església amb la seua acurada labor pastoral i amb la seua participació en legacions pontifícies. (1443)

13. A la ciutat de Zagreb, a Croàcia, beat Ivan Merz, el qual, dedicat a l'estudi de les lletres i a l'ensenyament, va donar als jóvens l'exemple d'un mestre fidel a Crist i d'un laic creient entregat al bé de la societat. (1928)

14. A Cremona, a Itàlia, beat Enric Rebuschini, prevere de l'Orde de Ministres dels Malalts (Camils), que va servir amb senzillesa els afectats per malalties. (1938)

at Cap comentari:
Labels: , , ,

9 de maig de 2026, dissabte V de Pasqua


Cristians i musulmans, creiem junts que cada ser humà és modelat per les mans de Déu, per tant dotat d'una dignitat que cap llei ni poder humà té dret a confiscar (cf. Gn 1,27). Les nacions del món també han proclamat: "Tots els sers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets". És sobre este fonament de fraternitat, en l'origen de la humanitat i en la fe, que junts assumim la nostra responsabilitat comuna: condemnar totes les formes de discriminació i persecució per motius de raça, religió o origen; rebutjar qualsevol instrumentalització del nom de Déu amb finalitats militars, econòmiques o polítiques; i alçar les nostres veus en suport de cada minoria que patix. 
 
(Lleó XIV: A la Delegació de les Comunitats Musulmanes del Senegal, 9 de maig de 2026)

DISSABTE DE LA SETMANA V DE PASQUA


Oració col·lecta

Déu totpoderós,
vós, pel baptisme regenerador,
ens heu donat la vida eterna
i en fer-nos justs ens heu destinat a la immortalitat;
feu per la vostra gràcia
que arribem a la plenitud de la glòria.

Lectura primera Fets 16,1-10

Vine a Macedònia i ajuda'ns

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau va arribar a Derbe i a Listra. Hi havia allí un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva creient, però de pare grec, que tenia bona fama entre els germans de Listra i d'Iconi. Pau va voler emportar-se'l amb ell, però el va fer circumcidar perquè vivien jueus en aquella regió, i tots sabien que son pare era grec.
Quan passaven per les poblacions, els comunicaven les normes que els apòstols i els preveres de Jerusalem havien manat observar. I les comunitats s'enfortien en la fe i creixien més i més cada dia. 
Després van recórrer Frígia i el territori de Galàcia, ja que l'Esperit Sant els havia indicat que no proclamaren la Paraula per la província d'Àsia. Arribaren a Mísia i volien anar a Bitínia, però l'Esperit de Jesús no els ho va permetre. 
Per això, passant de llarg per Mísia, baixaren a Troas, on Pau, de nit, va tindre esta visió: un home de Macedònia estava dret davant d'ell i li suplicava: «Vine a Macedònia i ajuda'ns». 
Després d'esta visió, vam eixir de seguida cap a Macedònia, convençuts que Déu ens cridava per a dur-los la Bona Notícia.

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 2a)

Aclameu el Senyor per tota la terra,
honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Aclameu el Senyor per tota la terra.

O bé: 
 
Al·leluia.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que ens ha creat i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

«¡Que bo és el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Col 3,1

Ja que heu ressuscitat amb Crist,
busqueu les coses de dalt,
on està Crist assentat a la dreta de Déu.

Evangeli Jo 15,18-21

No sou del món, perquè jo vos he triat i vos he tret del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Si el món vos odia, recordeu que primer m'ha odiat a mi. Si fóreu del món, el món vos estimaria com a cosa seua; però, com que no sou del món, perquè jo vos he triat i vos he tret del món, el món vos odia. 
Recordeu la paraula que vos vaig dir: que un criat no és més que l'amo; si a mi m'han perseguit, també vos perseguiran a vosaltres, i el cas que han fet de les meues paraules és el que faran de les vostres. 
Vos faran tot això per causa del meu nom, perquè no coneixen el que m'ha enviat». 
 

Mare de Déu dels Desamparats

Patrona principal de la ciutat de València
i de la Comunitat Valenciana

Solemnitat a la ciutat de València i festa a les diòcesis valencianes. Però la celebració pública es fa demà.


Lectures

- Ap 21, 1-5a. Vaig vore una nova Jerusalem, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs

- Rm 12, 9-13. Sigau solidaris dels cristians necessitats; acolliu els forasters

- Salm responsorial: Jdt 13, 23bc-24a.25abc (R.: 15, 10b). Oh Maria, vós sou l’orgull del nostre poble

- Jo 19, 25-27. Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

ALTRES

El 9 de maig de 1844 va nàixer a Dénia el prevere i historiador Roc Chabàs i Llorens.

Dia d'Europa.


Santoral

Sant Gregori d'Òstia, patró d'Alcoi. Festa a Benicarló i a la Torre de les Maçanes.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de maig

1. Commemoració de sant Isaïes, profeta, que en temps d'Ozies, Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, va ser enviat a un poble infidel i pecador per a manifestar-li el Déu fidel i salvador, en compliment de la promesa feta pel Senyor a David. Segons ha transmés la tradició existent entre els jueus, va morir martiritzat sota el regnat de Manassés. (s. VIII aC)

2. Commemoració de sant Hermas, esmentat per sant Pau en la Carta als Romans. (s. I)

3. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pacomi, abat, que, quan encara era pagà, es va sentir impressionat pel testimoni de caritat cristiana envers els soldats detinguts en la presó comuna i, després d'abraçar el cristianisme, va rebre l'hàbit monàstic de mans de l'anacoreta Palemó. Al cap de set anys, per inspiració divina, va anar obrint nombrosos monestirs amb la finalitat de rebre els monjos en règim de vida comuna, i va escriure per a ells una cèlebre Regla. (347/348)
4. A Pèrsia, l'Iraq actual, tres-cents deu sants màrtirs. (c. s. IV)

5. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Dionís, bisbe. (s. IV)

6. A Cagli, a la via Flamínia, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Geronci, bisbe de Ficocle, qui, segons la tradició, va ser martiritzat en este dia, quan tornava d'un Sínode celebrat a Roma. (c. 501)

7. A Vendôme, al costat del riu Loira, a la Gàl·lia, hui França, sant Beat, prevere i ermità. (c. s. VII)

8. Al monestir camaldulenc de Fonte Avellana, a la regió de l'Úmbria, a Itàlia, beat Fort Gabrielli, ermità. (1040)

9. Al lloc de Monticchiello, a la regió també italiana de Toscana, beat Benincasa de Montepulciano, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que va viure en una cova de la muntanya d'Amiata, al territori de Siena, on va portar una vida de penitència. (1426)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Pickering, màrtir, monjo de l'orde de Sant Benet, el qual, home de sincera simplicitat i de vida innocentíssima, va ser acusat falsament de conspirar contra el rei Carles II i, mogut pel seu amor a Crist, es va encaminar amb ànim seré cap al patíbul a Tyburn. (1679)

11. A la ciutat de Nam-Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Dô Quang Hiên, prevere de l'orde de Predicadors i màrtir, que, tancat en una presó, es va dedicar amb intensitat a convertir els pagans i a confortar en la fe els cristians també allí empresonats, fins que va ser decapitat per decret de l'emperador Thiêu Tri. (1840)

12. A Munic, ciutat de la regió de Baviera, a Alemanya, beata Maria Teresa de Jesús (Carolina) Gerhardinger, verge, que va fundar providencialment la congregació de Germanes de les Escoles de la Mare de Déu. (1879)

13. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la citada ciutat de Munic, a Alemanya, beat Esteve Grelewski, prevere i màrtir, el qual, en ser envaïda Polònia militarment en temps de guerra, va ser fet presoner pels perseguidors de l'Església i, extenuat pels cruels turments patits, va rebre finalment la corona de la glòria. (1941)

14. Beata Carme Rendiles Martínez (1903, Caracas, Veneçuela 1977). Fundadora de les Germanes Serventes de Jesús de Veneçuela.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

8 de maig de 2026, divendres V de Pasqua

El llibre és una ocasió per a pensar. En l'era digital, la materialitat del llibre ens remet al paper del pensament, de la reflexió i de l'estudi. Llegir és nodrir la ment; ajuda a alimentar un sentit crític conscient i format, a protegir-se dels fonamentalismes i les dreceres ideològiques. Per això exhorte a tots a llegir llibres, com a antídot a l'entossudiment mental, que es reflectix en actituds rígides i en visions reductives de la realitat.

(Lleó XIV, Discurs a la Redacció de la Llibreria Editora Vaticana, 7 d'abril de 2026)
 

DIVENDRES DE LA SETMANA V DE PASQUA


Oració col·lecta
 
Doneu-nos, Senyor,
la gràcia de viure plenament el misteri pasqual:
i que el mateix misteri que celebrem amb tanta alegria
ens protegixca i ens salve amb la seua força indeficient.

Lectura primera Fets 15,22-31

L'Esperit Sant i nosaltres hem decidit
no imposar-vos cap més càrrega
que estes indispensables

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren elegir-ne alguns d'ells i enviar-los amb Pau i Bernabé a Antioquia. Els elegits foren Judes, anomenat Barsabàs, i Siles, dos dels més destacats entre els germans. I els donaren esta carta: 
«Els apòstols i els preveres, germans vostres, saluden els germans no jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns dels nostres han anat sense la nostra autorització a inquietar-vos amb les seues opinions i a alterar els vostres esperits. Per això hem decidit per unanimitat elegir alguns dels nostres germans i enviar-vos-els, en companyia dels nostres estimats Bernabé i Pau, que han arriscat la seua vida pel nom del nostre Senyor, Jesucrist. Vos enviem, per tant, Judes i Siles, que vos exposaran de paraula açò mateix que vos diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem decidit no imposar-vos cap més càrrega que estes indispensables: que vos abstingueu de la carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i d'unions il·legítimes. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Salut».
Ells, després de dir adéu, baixaren a Antioquia i allí reuniren tota la comunitat per a entregar-los la carta: quan la llegiren, s'alegraren molt per aquelles paraules reconfortants.

Salm responsorial 56,8-9.10-12 (R.: 10a)

Tinc el cor fort, Déu meu,
tinc el cor fort.
Vullc tocar i cantar:
desperta, glòria meua,
desperteu, lira i arpa,
vullc despertar l'aurora.

R. Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor.

O bé:
Al·leluia.

Vos alabaré enmig dels pobles, Senyor,
vos cantaré davant de les nacions.
El vostre gran amor arriba al cel,
i la vostra fidelitat, als núvols.
Siga exalçada la vostra glòria, Déu meu,
per damunt del cel i de tota la terra. R.

Al·leluia Jo 15,15b

Vos estic dient amics, diu el Senyor;
perquè vos he fet saber tot allò que li he sentit a mon Pare.

Evangeli Jo 15,12-17

Açò vos mane: que us estimeu els uns als altres

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa l'amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit de mon Pare. 
No sou vosaltres, els qui m'heu elegit; soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per tots els llocs i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I qualsevol cosa que demanareu al Pare en nom meu, ell vos la donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres». 
 
MARE DE DÉU DE GRÀCIA
(mem. ob. a la diòcesi de València)

74. Maria és, per a tot cristià, «la primera que “ha cregut”, i precisament amb esta fe seua d'esposa i de mare vol actuar sobre tots els que s'entreguen a ella com a fills». I ho fa amb un afecte ple de signes de proximitat que els ajuden a créixer en la vida espiritual, ensenyant-los a deixar que la gràcia de Crist actue més i més. En esta relació d'afecte i confiança, ella, que és la “plena de gràcia”, ensenya a cada cristià a rebre la gràcia, a conservar la gràcia rebuda i a meditar l'obra que Déu està fent en les seues vides (cf. Lc 2,19).

(Dicasteri per a la Doctrina de la Fe: Mater Populi fidelis, 2025, octubre 7)

Oració col·lecta

Senyor i Déu nostre, que, 
en elegir la Santíssima Mare de Déu 
com a Mare del Mediador de la nova aliança, 
la vau constituir Mare de totes les gràcies; 
concediu-nos el goig de rebre, per la seua intercessió, 
la gràcia de la salvació eterna.

Evangeli de la memòria

Evangeli Jo 2,1-11

D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea

᛭ Lectura de l'Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, es van celebrar unes bodes a Canà de Galilea: hi assistia la mare de Jesús, i també ell i els seus deixebles foren convidats a la festa.
Com que el vi s'acabava, la mare de Jesús li va dir: «No els queda vi». Jesús li va respondre: «Dona, ¿tu i jo, què hi tenim a vore? Encara no ha arribat la meua hora». Sa mare diu als qui servien: «Feu tot allò que ell vos diga». Hi havia allí sis gerres de pedra destinades a les pràctiques de purificació, usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de dos o tres mesures. Els diu Jesús: «Ompliu-les d'aigua». Ells les ompliren fins a la vora. Després els digué: «Ara traeu-ne i porteu-ne al majordom». Ells li'n portaren. El majordom tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors si que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. A continuació, el majordom crida el nóvio i li diu: «Tots servixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, servixen els més fluixos. Però tu has guardat fins ara el vi millor».
D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea: així manifestà la seua glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Meditació amb el papa Francesc: Unes bodes a Canà de Galilea (2019/2016)

Primer aniversari de l'elecció del papa Lleó XIV

El 8 de maig de 1977 el papa Pau VI va beatificar Maria Rosa Molas, hui santa


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de maig

1. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Víctor, màrtir, el qual, originari de Mauretània, era soldat de l'exèrcit imperial, i en imposar l'emperador Maximià l'obligació de sacrificar als ídols, va deposar les seues armes, per la qual cosa el van portar a la ciutat de Lodi, on va ser decapitat. (c. 304)

2. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Acaci, soldat i màrtir. (s. IV)

3. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Eladi [o Heladi], bisbe. (s. IV)

4. Prop de la muntanya de Scetes, a Egipte, sant Arseni, que, segons la tradició, va ser diaca de l'Església de Roma, i en temps de l'emperador Teodosi es va retirar a la vida de soledat, on, ple de totes les virtuts, va rendir el seu esperit a Déu. (s. IV/V)

5. Al territori de Châlons, a la Gàl·lia, actualment França, sant Gibrià, prevere, qui, originari d'Irlanda, va recórrer la Gàl·lia com a pelegrí per amor a Crist. (c. 515)

6. A Bourges, població d'Aquitània, de nou a l'actual França, sant Desiderat, bisbe, que havent exercit amb anterioritat el càrrec de canceller en la cort, com a bisbe va dotar la seua Església amb relíquies de màrtirs. (550)

7. A Saujon, a la regió de Saintes, també a Aquitània, sant Martí, prevere i abat. (s. VI)

8. A Roma, al costat de la basílica de Sant Pere, sant Bonifaci IV, papa, que va obtindre de l'emperador Focas el temple del Panteó, el qual va transformar en església dedicada a la santíssima Mare de Déu i a tots els màrtirs, i va fomentar molt la disciplina monàstica. (615)

Era fill d'un metge de la ciutat italiana de Valèria i havia estat honrat ja amb la dignitat de cardenal, quan va ser cridat a ocupar la càtedra apostòlica, l'any 607. Va alçar un monestir a la casa paterna i va restaurar la disciplina monàstica mitjançant un Concili. Va aconseguir que l'emperador Focas li cedira l'antic temple de tots els déus, el Panteó, i el va convertir en església, consagrant-lo a la Mare de Déu i als sants màrtirs, i per a augmentar la devoció popular a este santuari hi va fer traslladar vint-i-huit carros de cossos de màrtirs, trets de les catacumbes. Va morir el 8 de maig del 615. [font]

9. També a Roma, igualment al costat de Sant Pere, sant Benet II, papa, el qual, d'esperit humil, mans i pacient, es va distingir pel seu amor a la pobresa i va ser insigne també per les seues almoines. (685)

10. A Verona, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Metró, ermità, de qui es diu que va portar una vida aspra i penitent. (c. s. VIII)

11. A Roermond, al costat del riu Mosa, al territori de Brabant, d'Austràsia, hui Holanda, sant Wiro, que, segons la tradició, es va dedicar a evangelitzar este territori juntament amb els seus companys Plechelm i Otger. (c. 700)

12. A Saludecio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Amat Ronconi, que es va distingir per la seua dedicació a l'hospitalitat i a l'atenció espiritual dels pelegrins. (s. XIII ex.)

13. Al monestir de Santa Maria della Serra, al Picé, hui regió de les Mascas, també a Itàlia, beat Àngel de Massaccio, prevere de l'Orde Camaldulenc i màrtir, que va ser un incansable defensor de l'observança del precepte dominical. (c. 1458)

14. A Randazzo, lloc de Sicília, de nou a Itàlia, beat Lluís Rabatá, prevere de l'Orde del Carme, fidelíssim en l'observança de la Regla i resplendent en el seu amor als enemics. (1490)

15. A Quebec, al Canadà, beata Maria Caterina de Sant Agustí (Caterina de Simon de Longpré), verge, religiosa de les Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia de l'Orde de Sant Agustí, que, fins a la seua mort, va viure dedicada a la cura dels malalts, distingint-se pel consol que els proporcionava i l'esperança que els infonia. (1668)

16. Beata Clara Fey (1815- Simpelveld, Holanda 1894). Fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Infant Jesús Pobre.

17. Al lloc anomenat Hegne, a la regió de Baden, a Alemanya, beata Ulrica (Francesca) Nisch, verge, religiosa de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu, qui, com a infatigable serventa del Senyor, va viure sempre entregada als treballs més humils, principalment en la labor d'ajudant de cuinera. (1913)

18. Beata Maria Teresa Demjanovich (1901- Nova Jersey 1927). Religiosa de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Isabel.

19. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Antoni Bajewski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va aconseguir la glòria del Senyor en temps de guerra, terriblement crebantat pels turments patits en esta presó a causa de la seua fe. (1941)

20. Beat Pere Claverie, de l'Orde dels Germans Predicadors, bisbe d'Orà, i 18 companys* (1994-2002) religiosos i religioses; assassinats, per odi a la Fe, a Algèria.

* Henri Vergès, religiós dels Germans Maristes; Paul-Hélène Saint Raymond, religiosa de les Germanetes de l'Assumpció; Caridad Álvarez Martínez i Esther Paniagua Alonso, religioses de les Germanes Missioneres Agustines; Jean Chevillard, Alain Dieulangard, Christian Chessel, Charles Decker, sacerdots dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs); Bibiane Leclerc, Angèle-Marie Littlejohn, religioses Germanes Missioneres de la Mare de Déu dels Apòstols; Odette Prévost, religiosa de les Germanetes del Sagrat Cor; Bruno Lemerchand, Célestin Ringeard, Christian de Chergé, sacerdots trapencs; Paul Favre-Miville, Luc Dochier, Cristophe Lebretón i Michel Fleury, religiosos trapencs.

 

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

10 de maig de 2026, diumenge: Mare de Déu dels Desamparats

DIUMENGE VI DE PASQUA / Cicle A Pasqua del Malalt Subsidi litúrgic  (Delegació Diocesana de la Pastoral de Malalts i Majors de la diòcesi de...

entrades populars