2 de juny de 2026, dimarts IX

DIMARTS DE LA SETMANA IX / II


Lectura primera 2Pe 3,12-15a.17-18

Esperem un cel nou i una terra nova

Lectura de la segona carta de sant Pere

Benvolguts, espereu la vinguda del dia de Déu, i feu tot el possible per a que arribe prompte. Eixe dia el cel s'encendrà en flames i es desfarà, i els elements es fondran en el foc. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promés, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.
Per això, amics meus, mentres ho espereu, mireu que ell vos trobe en pau, immaculats i irreprensibles, i penseu que la paciència del nostre Senyor és la nostra salvació.
Per tant, amics, ja esteu advertits; estigueu en guàrdia: no vos deixeu dur pels errors d'esta gent sense principis ni perdau la vostra fermesa. Aneu creixent en la gràcia i en el coneiximent de Jesucrist, el nostre Senyor i el nostre Salvador. A ell la glòria, ara i per sempre. Amén.

Salm responsorial 89,2.3-4.10.14 i 16 (R.: 1)

Abans de nàixer les muntanyes
i ser engendrats la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

R. Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu sigut el nostre refugi.

Vós feu tornar els hòmens a la pols
dient-los: «Retorneu, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com un torn de guàrdia de nit. R.

Ni que visquérem setanta anys,
i, els més forts, fins als huitanta,
al remat, són de fatigues inútils,
s'esgolen de pressa, i ens n'envolem. R.

Que cada matí ens assacie el vostre amor
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Feu conéixer l'obra als vostres servents,
el vostre esplendor als seus fills. R.

Al·leluia Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumine els ulls del nostre cor
per a fer-nos comprendre a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mc 12,13-17

Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar,
i a Déu, allò que és de Déu

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i els partidaris d'Herodes enviaren a Jesús alguns dels seus per a enganxar-lo en alguna paraula comprometedora.
Se li acostaren i li digueren: «Mestre, sabem que sou veraç; no vos deixeu influir per ningú, siga qui siga, ja que no feu accepció de persones, sinó que ensenyeu de veritat el camí de Déu. ¿És lícit pagar tribut al Cèsar o no? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?»
Jesús, advertint la seua mala fe, els respongué: «¿Per què em voleu comprometre'? Deixeu-me vore un denari». Ells li'l portaren i Jesús els preguntà: «¿De qui són esta efígie i esta inscripció?» Li respongueren: «Del Cèsar». Jesús els replicà: «Doneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».
I quedaren sorpresos de la resposta.

* * * * *

Memòries

 Sants Marcel·lí i Pere, màrtirs (mem. ll.)

Sant Marcel·lí, prevere, i sant Pere, exorciste, màrtirs, sobre els quals el papa sant Damas conta que, durant la persecució sota Dioclecià, condemnats a mort i conduïts al lloc del suplici, foren obligats a cavar la seua propia fossa i, després, degollats i enterrats ocultament, perquè no en quedara ni rastre dels cossos; més tard, però, una dona piadosa, anomenada Lucil·la, traslladà les seues restes a Roma, a la via Labicana, i els donà digna sepultura al cementeri ad Duas Lauros, cap a l'any 304.


Sant Dictini d'Astorga, bisbe

Sant Joan d'Ortega, prevere

El 2 de juny de 553 acaba el segon Concili de Constantinoble

Martirologi Romà

Elogis del 2 de juny

2. Sants Potí, bisbe, Blandina i quaranta-sis companys màrtirs* [màrtirs de Lió i Viena], el valuós i reiterat combat dels quals, que tingué lloc en temps de l'emperador Marc Aureli, testifica la carta que l'església de Lió envià a les esglésies d'Àsia i de Frígia. El bisbe Potí, ja nonagenari, morí poc després de ser empresonat, i alguns altres també moriren en la presó, mentres que els altres foren exposats com a espectacle a l'amfiteatre, davant de milers d'espectadors, on els que eren ciutadans romans foren decapitats i els altres, entregats a les feres. Finalment Blandina, reservada per al combat més cruel i perllongat, després d'haver estat encoratjant els seus comapnys, els seguí a la glòria en ser decapitada després de patir prolongades i cruels tortures l'any 177.

*Estos són els noms: Zacaries, prevere, Veci Epàgat, Macari, Asclibíades, Silvi, Prim, Ulpi, Vital, Comí, Octubre, Filomé, Gemin, Júlia, Albina, Grata, Emília, Potàmia, Pompeia, Rodana, Biblis, Quàrcia, Materna, Helpis; Sanç, diaca; Matur, neòfit; Àtal de Pèrgam, Alexandre de Frígia, Pòntic, Just, Aristeu, Corneli, Zòsim, Titus, Juli, Zotic, Apol·loni, Geminià, una altra Júlia, Ausona, una altra Emília, Jamnica, una altra Pompeia, Domna, Justa, Tròfima i Antània.

3. A Formia, a la regió de Campània, a la Italia actual, sant Erasme, bisbe i màrtir. (c. 303)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Eugeni I, papa, que va succeir sant Martí, màrtir. (657)

5. Al Bòsfor, a la Propòntide, hui Turquia, mort de sant Nicèfor, bisbe de Constantinoble, que, tenaç defensor de les tradicions, es va oposar amb decisió a l'emperador iconoclasta Lleó l'Armeni, sostenint el culte de les sagrades imatges. Expulsat de la seua seu, va ser relegat llarg temps en un monestir, on va entregar la seua ànima a Déu. (629)

6. A Acqui, lloc del Piemont, a Itàlia, sant Guiu, bisbe. (1070)

7. A Trani, a la regió de la Pulla, de nou a Itàlia, sant Nicolau, pelegrí, que, natural de Grècia, recorria tota la regió portant un crucifix a la mà i repetint incessantment: «Senyor, tingueu pietat». (1094)

8. A Sandomierz, al costat del riu Vístula, a Polònia, beats Sadoc, prevere, i els seus companys de l'Orde de Predicadors, màrtirs, que, segons la tradició, van ser víctimes dels tàrtars mentres cantaven la Salve Regina, saludant al final de la seua existència la Mare de la Vida. (1260)

9. A la ciutat d'Au Thi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Doménec Ninh, màrtir, jove agricultor que, per no voler xafar la creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

10. Beats Valeri Trajà Frenţiu (Sighetu Marmației 1952), Vasile Aftenie (Vacaresti, Bucarest 1950), Joan Suciu (Sighetu Marmației 1953), Titus Livi Chinezu (Sighetu Marmației 1955), Joan Bălan (Sighetu Marmației 1959), Alexandre Rusu (Gherla 1963) i Juli Hossu (Bucarest 1970), bisbes de l'Església grecocatòlica de Romania, i màrtirs (1950-1970) durant el règim comunista.

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

1 de juny de 2026, dilluns IX: Sant Justí

DILLUNS DE LA SETMANA IX / II


Lectura primera 2Pe 1,2-7

Ens han vingut béns d'un valor inestimable,
ja que ens fan participar de la naturalesa divina

Lectura de la segona carta de sant Pere

Benvolguts, que el coneiximent de Déu i de Jesús, el nostre Senyor, faça créixer en vosaltres la gràcia i la pau. El seu poder diví ens ha donat tot el que cal per a la vida i la pietat, i ens ha fet conéixer aquell que ens ha cridat amb la seua glòria i amb tota la seua força. Per elles ens han vingut els béns promesos, béns d'un valor inestimable, ja que ens fan participar de la naturalesa divina i ens fan escapar de la ruïna que la iniquitat havia causat en el món.
Pensant en això, procureu amb tota sol·licitud que la vostra fe vaja acompanyada d'una vida virtuosa; la virtut, del coneiximent; el coneiximent, de la temprança; la temprança, de la constància; la constància, de la pietat; la pietat, de la germanor; la germanor, de l'amor.

Salm responsorial 90,1-2.14-15a.15b-16 (R.: 2b)

Tu que vius a recer de l'Altíssim
i fas nit a l'ombra del Totpoderós,
digues al Senyor: «Refugi meu,
el meu Déu en qui confie».

R. Déu meu, en vós confie.

«Ja que ell s'empara en mi, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
Sempre que m'invoque, l'escoltaré». R.

«Estaré vora d'ell en els perills,
el salvaré i l’ompliré de glòria;
assaciaré el seu desig de llarga vida,
li mostraré la meua salvació». R.

Al·leluia Cf. Ap 1,5ac

Jesucrist, testimoni fidel,
el primer ressuscitat d'entre els morts;
vós ens heu amat i ens heu alliberat
dels nostres pecats amb la vostra sang.

Evangeli Mc 12,1-12

Agarraren el fill únic i el tragueren fora de la vinya

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble esta paràbola:
«Un home va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns llauradors i se'n va anar del país.
Quan va ser el temps, va enviar un criat als llaurdors per a cobrar la seua part de la collita; però ells l'agarraren, li pegaren i el despatxaren amb les mans buides. Els tornà a enviar un altre criat; a este el van ultratjar i li obriren el cap. Els en va enviar encara un altre, i a este el van matar; i igual feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a altres els mataven.
Li quedava encara el seu fill benamat, i els el va enviar en darrer lloc, dient-se: "Al meu fill, el respectaran". Però ells es digueren: "Este és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra". L'agarraren, el mataren i el van traure fora de la vinya.
¿Què farà l'amo de la vinya? Anirà, farà morir aquells llauradors i passarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"»
Ells comprengueren que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agarrar-lo, però van tindre por de la gent. Per això el van deixar estar i se n'anaren.

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia en santa Marta, 1 de juny de 2015

«¿Què farà l'amo de la vinya?», «Vindrà i posarà el poble davant del juí». Sobre este tema Jesús va dir «una paraula que sembla un poc fora de lloc: "¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"». «Eixa història de fracàs no prospera i el que havia sigut descartat es convertix en força». D'esta manera, «els profetes, els hòmens de Déu que van parlar al poble, que no van ser acollits, que van ser descartats, seran la seua glòria». I «el Fill, l'últim enviat, que va ser precisament rebutjat, jutjat, no escoltat i assassinat, es va convertir en la pedra angular». Heus ací, llavors, que «esta història, que comença amb un somni d'amor i sembla ser una història d'amor, però després sembla acabar en una història de fracassos, acaba amb el gran amor de Déu, que del rebuig trau la salvació; del seu Fill rebutjat, ens salva a tots».

* * * * *

Sant Justí, màrtir

    Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defenent-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.


Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.

Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)

L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix

Dia Mundial de les Mares i dels Pares

PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS


Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:

'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes anunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.

Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juny

3. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Amon [o Ammó], Zenó, Ptolomeu i Ingenu, soldats, i l'ancià Teòfil, els quals, sent presents en un procés, en adonar-se que u dels cristians que era martiritzat flaquejava i s'inclinava a apostatar, amb el rostre, la mirada i gestos van intentar animar-lo, i en ser objecte de recriminacions per part del populatxo, es van avançar confessant-se cristians, i així és com per mitjà de la seua victòria, Crist, que els va infondre constància, va triomfar en ells gloriosament. (249)

4. A Licòpolis [hui Assiut], també a Egipte, sants màrtirs Isquirió, oficial de l'exèrcit, i altres cinc soldats, que, per orde del prefecte Arri, i en temps de l'emperador Deci, per la seua fe en Crist van ser morts amb variades formes de martiri. (c. 250)

5. A Bolonya, ciutat d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, sant Pròcul [o Procle], màrtir, que per la seua fe cristiana va ser crucificat. (c. 300)

6. Prop de Montefalco, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, sant Fortunat, prevere, de qui es diu que, sent pobre, amb el seu treball constant va ajudar els desvalguts, i que va entregar la seua vida en favor dels germans. (s. IV/V)

7. A l'illa de Lerins, a Provença, regió de l'actual França, sant Caprasi, ermità, que, juntament amb sant Honorat, es va retirar a aquell lloc i va donar principi a la vida monàstica. (430)

8. A Clarmont, a Aquitània, de nou a França, sant Flor, que va donar nom al monestir que es va edificar sobre la seua tomba, així com a la ciutat i a la seu episcopal. (s. inc.)

9. A la Bretanya Menor, també a França, sant Ronó, bisbe, que, havent arribat per mar des d'Hibèrnia, va portar una vida eremítica en els boscos del lloc. (c. s. VIII)

10. A la regió de Leicester, a Anglaterra, sant Wigstan [o Vistà], màrtir, pertanyent a l'estirp real de Mèrcia, que, per oposar-se al matrimoni incestuós de sa mare, va ser assassinat per l'espasa del tirà. (849)

11. A Trèveris, ciutat de Renània, a Lotaríngia, hui Alemanya, sant Simeó, el qual, nascut de pare grec a Siracusa, després d'haver portat vida eremítica a Betlem i al Sinaí, va morir finalment reclòs a la torre de la Porta Negra d'eixa ciutat. (1035)

12. Al monestir d'Oña, al territori de Burgos de la regió de Castella, a Hispània, sant Enec [o Énnec], abat, home de pau, la mort de la qual va ser plorada també per jueus i musulmans. (c. 1060)

13. A la ciutat d'Alba, al Piemont, a Itàlia, beat Teobald, que, per amor a la pobresa, va donar tot els seus diners per a socórrer una vídua i per esperit d'humilitat va treballar com a mosso de corda, per a portar sobre si les càrregues dels altres. (1150)

14. A Urbino, a la regió del Picé, actualment les Marques, també a Itàlia, beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que primer, sent comerciant, procurava afavorir més els altres que a si mateix, i després, havent-se reclòs en una cel·la, solament eixia per a atendre pobres i malalts. (1304)

15. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Storey, màrtir, que, expert en dret, va ser fidelíssim al Romà Pontífex. Després d'haver patit la presó i l'exili, per la seua fe catòlica va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn, i així aconseguí el goig etern. (1571)

16. A Omura, al Japó, beats màrtirs Alfons Navarrete, de l'Orde de Predicadors, Ferran de Sant Josep d'Ayala, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i Lleó Tanaka, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, per decisió del comandant suprem Hidetada, van ser decapitats a causa de la fe cristiana. (1617)

17. En una nau presó ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Vernoy de Montjournal, prevere i màrtir, qui, canonge de Moulins, durant la Revolució Francesa va ser empresonat pel fet de ser sacerdot i va morir a conseqüència de la malaltia que va contraure a la presó. (1794)

18. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuc, màrtir, jove llaurador que es va negar a xafar la creu, per la qual cosa va ser empresonat i martiritzat diverses vegades, fins a ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

19. A Piacenza, a Itàlia, beat Joan Baptista Scalabrini, bisbe, qui va treballar incansablement pel bé de la seua església i va mostrar un especial interés pels sacerdots, els agricultors i els obrers, portant particularment en el seu cor els qui emigraven als països d'Amèrica, per als quals va fundar dos Pies Societats del Sagrat Cor [Missioners de Sant Carles, Missioneres de Sant Carles]. (1905)

20. A Messina, ciutat de Sicília, de nou a Itàlia, sant Anníbal Maria Di Francia, prevere, que va fundar la Congregació de Pares Rogacionistes del Cor de Jesús i la de Filles del Zel Diví, per a pregar al Senyor sants sacerdots per a la seua Església i cuidar òrfens sense recursos. (1927) (Canonitzat en 2004)

21. Beata Hildegarda Burjan (1883- Viena 1933). Laica, esposa i mare de família. Hebrea de naiximent, va rebre el baptisme després de la curació d'una malaltia greu. Va estudiar en la universitat filosofia, política i economia i va ser la primera dona diputada en el parlament austríac. Fundadora de la Societat de les Germanes de la Caritas Socialis, per a ajudar els més necessitats († 1933).

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

31 de maig de 2026, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

Cicle A


Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de Pentecosta. [Font: MCL, adaptat, p. 652]

Propi de la solemnitat:

Col·lecta

Oh Déu Pare, 
quan enviàreu al món el Verb de la veritat 
i l'Esperit santificador, 
revelàreu a la humanitat el vostre admirable misteri. 
Concediu-nos que en en la professió de la fe verdadera, 
reconeguem la glòria de la Trinitat eterna 
i adorem la seua unitat de poder i majestat.

Lectura primera Ex 34,4b-6.8-9

Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne 
 
Lectura del llibre de l'Èxode 
 
En aquells dies, Moisés es va alçar de bon matí i va pujar a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava en les mans les dos tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i pronuncià el seu nom. Moisés va estar allí amb ell. En això el Senyor, passant davant d'ell, va cridar: «Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, generós en l'amor». 
Moisés es va inclinar a l'instant, es va prosternar i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix i acompanyeu-nos. És certament un poble rebel, però vós perdoneu les nostres culpes i els nostres pecats, i feu de nosaltres la vostra heretat».

Salm responsorial Dn 3,52.52.53.54.55.56 (R.: 52b)
 
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
R. Glòria i lloança per sempre.

És beneït el vostre nom gloriós i sant.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el temple de la vostra glòria.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el vostre soli reial.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R. Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït en el firmament del cel.
R. Glòria i lloança per sempre.

Lectura segona 2C 13,11-13
 
La gràcia de Jesucrist, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant 
 
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 
 
Germans, estigueu alegres, sigueu perfectes, exhorteu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Vos saluda tot el poble sant.
Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i la comunió de l'Esperit Sant siguen amb tots vosaltres.

Al·leluia Cf. Ap 1,8
 
Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,
a Déu que és, que era i que ve.

Evangeli Jo 3,16-18
 
Déu va enviar el seu Fill per a salvar el món gràcies a ell 
 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. Déu no va enviar el seu Fill per a condemnar el món, sinó per a salvar el món gràcies a ell: qui creu en el Fill no és condemnat, però qui no creu en ell ja està condemnat, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. 
 
A. Quan Jesús presenta a Déu com a comunitat d'amor, no vol revelar-nos únicament la constitució de la divinitat, sinó que, alhora, ens vol presentar la intimitat mateixa de la seua Església. La comunitat cristiana, per obra de l'Esperit Sant, ha sigut creada a imatge de la Trinitat i està cridada a viure una comunió d'amor similar a la de la mateixa comunitat trinitària. Si el nostre Déu és comunitat d'amor, l'Església ha de ser una comunitat d'hòmens i dones que s'estimen i que s'entreguen els uns pels altres. Per això se'ns ha donat el do de l'Esperit, per a que obre la unitat en l'amor de tot el poble cristià. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La Bíblia narra el misteri de l'amor de Déu: un amor que és comunió, i que es manifesta per mitjà de les tres divines persones. La saviesa de Déu des del principi és imatge del Verb, nascut del Pare abans de tots els segles. I este Verb, o Paraula de Déu que actua, es fa home, i és Jesucrist, el nostre germà major que ens porta fins a Déu gràcies a l'amor abocat en els nostres cors: l'Esperit Sant. Este Esperit que ens guia procedix del Pare i del Fill i és igualment Déu, i per mitjà de la fe i de la vida sacramental ens introduïx en la comunió d'amor que és la Trinitat divina. Contemplem esta veritat senzilla de Déu en la seua Unitat de poder i grandesa: el misteri de Déu i la seua relació d'amor amb el seu poble i amb tots nosaltres.

Oració sobre les ofrenes

Senyor, Déu nostre, 
santifiqueu, per la invocació del vostre nom,
estos dons que vos oferim, 
i per ells feu de nosaltres mateixos
una ofrena en el vostre honor.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació, 
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies.

A vós que amb el vostre Unigènit i l'Esperit Sant
sou un sol Déu, un sol Senyor;
no una sola persona, sinó tres en una sola substància.
De manera que tot allò que creiem de la vostra glòria,
perquè vós ho heu revelat,
ho creiem igualment tant del vostre Fill com de l'Esperit Sant.
Per això, confessant-vos Déu verdader i etern,
adorem alhora la vostra essència, única,
les persones, distintes, i la seua idèntica majestat.

Majestat que alaben els àngels i els arcàngels 
i tots els cors celestials,
que no cessen de clamar a una veu:

Oració després de la comunió

Senyor, que siga profitosa per a la nostra salvació
la recepció d'este sagrament,
que és també una confessió de la Trinitat eterna
i de la Unitat indivisible.

Dia Pro Orantibus

* * * * *

El 31 de maig de 1472 va nàixer a Sedan Érard de la Marca, que fou, entre altres coses, arquebisbe de València.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 de maig

2. A Roma, al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina, santa Petronil·la [o Peronella], verge i màrtir. (s. inc.)

És una autèntica màrtir romana, enterrada al cementeri de Domitil·la, a la via Ardeatina. El nom de la santa, alguns l'han relacionat amb el de "Petrus", amb què han donat peu a la falsa llegenda que la fa filla de sant Pere, en lloc de derivar-lo de "Petronius". [font]

3. Al costat de Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Hermies, soldat i màrtir. (s. III)

4. A Aquileia, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Canci, Cancià i Cancianil·la, màrtirs, que, detinguts pel perseguidor mentres fugien de la ciutat en un carromato, finalment van ser condemnats al suplici. (s. IV)

5. A la població de Tolosa, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Silvi [o Selvi], bisbe, que va començar la construcció d'una basílica per a instal·lar dignament el sepulcre de sant Sadurní. (c. 400)

6. A Forlí, lloc d'Emília-Romanya, actual regió d'Itàlia, beat Jaume Salomoni, prevere, que, sent encara adolescent, mort son pare i ingressada sa mare en les monges cistercenques, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en l'Orde de Predicadors, on va resplandir durant quaranta-cinc anys com a amic dels pobres i home de pau, dotat d'insignes carismes. (1314)

7. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Baptista (Camila) de Varano, abadessa del monestir de Clarisses fundat per son pare, on va experimentar grans tribulacions i també místiques consolacions. (1524)

8. A York, a Anglaterra, beats Robert Thorpe, prevere, i Tomàs Watkinson, que van ser condemnats a mort en temps de la reina Isabel I, el primer per ser sacerdot i el segon, pare de família d'edat avançada, per haver prestat moltes vegades ajuda als sacerdots. Tots dos van rebre, a un mateix temps, la corona del martiri en el patíbul. (1591)

9. A París, a França, beat Nicolau Barré, prevere, el qual, sent mestre de Teologia i cèlebre educador d'ànimes en l'esperit de l'Evangeli, va fundar en tot França les Escoles Cristianes i de Caritat, així com l'Institut de Germanes Mestres de l'Infant Jesús, per a impartir educació gratuïta als fills del poble. (1686)

10. A Nicòsia, lloc de Sicília, a Itàlia, sant Fèlix (Jaume) Amorós, religiós, que, després d'haver sigut rebutjat durant deu anys, finalment va ingressar en l'Orde dels Germans Menors Caputxins, on va exercir oficis humilíssims amb senzillesa i innocència de cor. (1787) (Canonitzat en 2005).

11. Al poble de Bellegra, als voltants de Roma, beat Marià de Roccacasale (Doménec) Di Nicolantonio, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, complint l'ofici de porter, va obrir la porta del convent als pobres i als pelegrins, als qui va atendre amb summa caritat en tot. (1886)

12. Al lloc de Mityana, a Uganda, sant Noé Mawaggali, màrtir, que, sent servidor del rei, iniciada la persecució va refusar impàvid emprendre la fugida i va oferir voluntàriament el seu pit a les llances dels soldats, els qui, després de travessar-li'l, el van penjar d'un arbre fins que va entregar l'esperit per Crist. (1886)


at Cap comentari:
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

2 de juny de 2026, dimarts IX

DIMARTS DE LA SETMANA IX / II Lectura primera 2Pe 3,12-15a.17-18 Esperem un cel nou i una terra nova Lectura de la segona carta de sant Pere...

entrades populars