8 de setembre de 2026, dimarts: Nativitat de la Mare de Déu

Festa de la Nativitat de la Mare de Déu


Festa de la Nativitat de la Benaurada Mare de Déu, de l'estirp d'Abraham, nascuda de la tribu de Judà i de la progènie del rei David, de la qual va nàixer el Fill de Déu, fet home per obra de l'Esperit Sant, per a alliberar la humanitat de l'antiga servitud del pecat (elog. del Martirologi Romà).

Solemnitat a la diòcesi de Tortosa.

Titular de les esglésies parroquials d'Alcalalí, Alcoi, Aljorf, Almassora, Almiserà, Benilloba, Benissoda, Cantereria (Burjassot), Caudete de las Fuentes, la Font de la Figuera, Ludiente, la Llosa de Ranes, Sagunt, Torís, Villahermosa del Río i Xaló.
Solemnitat de la Mare de Déu de Monserrate a la ciutat d'Oriola

PROPI DE LA MISSA

Antífona

Celebrem amb alegria la Nativitat de santa Maria Verge:
d'ella ha nascut el sol de justícia,
Crist, Senyor nostre.

Es diu el Glòria.

Col.lecta

Concediu, Senyor, als vostres servents el do de la gràcia celestial
i, ja que la maternitat de santa Maria verge
va marcar l'inici de la salvació,
que la festa [solemnitat] del seu naiximent faça créixer la pau en nosaltres.
Per nostre Senyor Jesucrist.

Lectures de la festa i de les solemnitats:

Lectura primera Mi 5,2-5a; hebreu 5,1-4a

Fins que la mare haurà tingut un fill

Lectura de la profecia de Miquees

Açò diu el Senyor:
«Tu, Betlem Efrata,
eres menuda per a figurar
  entre les famílies de Judà:
però de tu eixirà
el qui ha de regir Israel.
Els seus orígens són antics,
  des dels temps eterns».
El Senyor els tindrà abandonats
fins que la mare haurà tingut un fill;
aleshores la resta dels germans
es reunirà amb els fills d'Israel.
Es presentarà a fer de pastor
  amb la majestat del Senyor,
amb la glòria
  del nom del Senyor, el seu Déu.
I viuran en pau, perquè ell serà gran
d'un extrem a l'altre de la terra.
Ell serà la pau.

O bé:

Lectura primera Rm 8,28-30

Déu destina els qui coneixia d'abans que existiren

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, que són els que ell ha cridat per decisió seua; perquè ell, que els coneixia d'abans que existiren, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha sigut així el primogènit de molts germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Salm responsorial 12,6ab.6cd. (R.: Is 61,10)

Jo confie en el teu amor,
el meu cor s'alegra perquè m'has salvat.

R. Aclame el Senyor plena de goig.

I cante al Senyor pels seus favors. R.

Al·leluia

Sou feliç, santa Verge Maria,
i digna de ser alabada per sempre:
de vós ha nascut el sol de justícia,
Crist, Senyor nostre.

Evangeli Mt 1,1-16,18-23

Ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham.
Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans. Judà va ser pare de Fares i Zara, i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron, i Hesron ho va ser d'Aram; Aram va ser pare d'Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab; Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut; Obed va ser pare de Jessé, i Jessé, pare de David, el rei.
David va ser pare de Salomó, nascut de la dona d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies, i Abies, d'Asà; Asà va ser pare de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; Ozies, de Jotam; Jotam, d'Acaz; i Acaz, d'Ezequies; Ezequies va ser pare de Manassés; Manassés, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.
Després de la deportació a Babilònia Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eliaquim, i Eliaquim, d'Azor; Azor va ser pare de Sadoc; Sadoc, d'Aquim, i Aquim, d'Eliüd; Eliüd va ser pare d'Eleazar; Eleazar, de Matan, i Matan, de Jacob; Jacob va ser el pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, anomenat el Messies.
La concepció de Jesús, el Messies, va ser d'esta manera:
Maria, sa mare, estava promesa amb Josep i, abans de viure junts, resultà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu home, que era just i no volia denunciar-la, va decidir repudiar-la en secret. Mentres pensava açò, se li va aparéixer en somnis un àngel del Senyor que li va dir: «Josep, fill de David, no tingues recel d'endur-te a ta casa a Maria com a esposa, perquè ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant: tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús, ja que ell salvarà el seu poble dels pecats».
Tot açò va passar per tal que es complíra allò que el Senyor havia anunciat per boca del profeta: 
«La verge quedarà embarassada i tindrà un fill, i li posaran de nom Emmanuel», que vol dir «Déu amb nosaltres».

Sobre les ofrenes

Que ens ajude, Senyor,
la humanitat del vostre Fill unigènit,
qui, en nàixer de la Verge,
en compte de disminuir va consagrar la integritat de la Mare;
feu que ens deslliure de les nostres culpes
i així torne acceptable l'ofrena que vos presentem.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

Antífona de la comunió   Cf. Is 7,14; Mt 1,21

La Verge tindrà un Fill:
ell salvarà el seu poble dels pecats.

Després de la comunió

Que s'alegre, Senyor, la vostra Església,
que heu nodrit amb estos sants misteris
el dia de la joiosa celebració
del naiximent de santa Maria verge,
esperança i aurora de salvació per a tot el món.
Per Crist, Senyor nostre.



* * * * *

Dia de les Marededeus Trobades


La Mare de Déu de l'Olivar (Alaquàs), la Mare de Déu del Do (Alfafar), Nuestra Señora de Monserrate (Daya Vieja, Hurchillo i Torremendo), la Mare de Déu de Sales (Sueca), la Mare de Déu de Loreto (Ador, Bufali, Cuevas de Utiel, Venta del Moro, Xàbia), la Mare de Déu de la Salut (Xirivella), titulars de les respectives esglésies parroquials.

Festa del santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa (Altura) [pregària]; festa de la Mare de Déu de la Cova Santa a Algimia de Almonacid i Toràs.

La Mare de Déu del Do (Llocnou de la Corona); la Mare de Déu de l'Ortisella (Benafigos); la Mare de Déu de la Misericòrdia (Borriana); la Mare de Déu de l'Avellà (Catí); la Mare de Déu de les Virtuts (Cox), titular de les esglésies parroquials de Calp, el Fondó de les Neus, Monforte del Cid, Tàngel i Villena.
La Mare de Déu de la Balma (Sorita); la Mare de Déu de Vallivana (Morella i Picassent); la Mare de Déu de Montserrat (Oriola, Picanya i Daya Vieja); la Mare de Déu de l'Oreto (l'Alcúdia); la Mare de Déu de la Salut (Algemesí, Elda i Redován); la Mare de Déu d'Agres, la Mare de Déu del Rebollet (Oliva), la Mare de Déu de la Llet (Torres Torres); la Mare de Déu del Remei (Monòver i Utiel), la Mare de Déu de Loreto (Santa Pola i Xàbia); la Mare de Déu de la Font (Castellfort); la Mare de Déu de la Costa (Cervera del Maestrat); la Mare de Déu de Gràcia (Castielfabib i Pina de Montalgrao); la Mare de Déu del Llosar (Vilafranca); la Mare de Déu dels Afligits (Alfara de la Baronia); la Mare de Déu de Montiel (Benaguasil); la Mare de Déu del Fonament (Benissanó); la Mare de Déu contra les Febres (Canet d'en Berenguer); Santa Maria (Carlet); la Mare de Déu dels Xics (la Font de la Figuera); la Mare de Déu al Peu de la Creu (Puçol), la Mare de Déu del Castell (Corbera); la Mare de Déu d'Albuixec, titular de l'església parroquial.
Vírgen del Castillo (Chiva); Vírgen de Tejeda (Castielfabib); Nuestra Señora de Belén, titular de les esglésies parroquials de La Aparecida, Bigastro, Crevillent, Jacarilla, etc.

Memòries


Beats valencians Marí Blanes i Giner (memòria a Alcoi) i Ismael Escrihuela i Esteve (memòria a Tavernes de la Valldigna), pares de família, màrtirs; beat valencià Pasqual Fortuño i Almela, prevere franciscà, màrtir (memòria a Vila-real).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de setembre

2. A Roma, commemoració de sant Adrià, màrtir a Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, en honor del qual el papa Honori I va convertir en església la sala del Senat Romà. (s. inc.)

3. A Alexandria, a Egipte, sants Faust, Dió i Amoni, preveres i màrtirs, que van rebre la corona martirial juntament amb sant Pere, bisbe, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (c. 311)

4. A Bagrevand, a l'antiga Armènia, actual Turquia, sant Isaac, bisbe, que, per a fomentar la vida cristiana, va traduir a l'idioma armeni la Sagrada Escriptura i la Litúrgia, es va adherir a la fe del Sínode d'Efes i finalment, expulsat de la seu, va morir en el desterrament. (438)

5. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura del papa sant Sergi I, d'origen sirià, que va treballar en favor de l'evangelització de Saxònia i de Frísia, i buscant l'arranjament de dissensions i litigis, va preferir la mort a consentir els errors. (701)

6. A Freising, a Baviera, actual Alemanya, sant Corbinià, que, ordenat bisbe, va obtindre fruits abundants predicant l'Evangeli entre els habitants de la regió bavaresa. (725)

7. A Pébrac, territori de lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay],  a França, sant Pere de Chavanon, prevere, que, aspirant a una vida més perfecta es va retirar a este lloc, on va construir i va presidir un cenobi de canonges regulars. (c. 1080)

8. A Pesaro, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Serafina Sforza, que després de patir moltes adversitats en la vida conjugal, després de quedar viuda va passar humilment els restants anys de la seua vida sota la Regla de Santa Clara. (1478)

9. A València, sant Tomàs de Villanueva, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 10 d'octubre. (1555)

10. A Durham, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Palaser, prevere, Joan Norton i Joan Talbot, condemnats a mort per la reina Isabel I, el primer, per tornar a Anglaterra com a sacerdot, i els altres, per protegir-lo. Tots ells van ser executats en el patíbul. (1600)

11. A Nova Cartagena, a Colòmbia, mort de sant Pere Claver, prevere, la memòria del qual se celebra demà. (1654)

12. A Nagasaki, del Japó, beats Antoni de Sant Bonaventura, de l'Orde de Germans Menors, Doménec Castellet, de l'Orde de Predicadors, preveres, i vint companys*, màrtirs, estos últims laics, i molts d'ells xiquets, que per la seua fe en Crist, van patir el martiri a foc o a espasa. (1628)

Els seus noms són: beats Doménec de Nagasaki, religiós de l'Orde de Germans Menors; Tomàs de Sant Jacint i Antoni de Sant Doménec, religiosos de l'Orde de Predicadors; Llúcia Lluïsa, viuda; Joan Tomachi i els seus fills Doménec, Miquel, Tomàs i Pau; Joan ImamuraPau Sandayu Aybara, Romà Aybara i el seu fill Lleó, Jaume Hayashida, Mateu ÁlvarezMiquel Yamada i el seu fill Llorenç, i Lluís Higashi i els seus fills Francesc i Doménec.

13. A Marsella, a França, trànsit del beat Frederic Ozanam, el qual, home esclarit en erudició i pietat, va defendre i va propugnar amb la seua eminent doctrina les veritats de la fe, va prestar assídua caritat als pobres en la Societat del Sant Vicent de Paül i, com a excel·lent pare de família, va fer de la seua llar una església domèstica. (1853)

14. A Almeria, a Espanya, beats Josep Cecili (Bonifaci) Rodríguez González, Teodomir Joaquim (Adrià) Sainz Sainz i Evenci Ricard (Eusebi Alfons) Urjurra, màrtirs, germans de les Escoles Cristianes, tots els quals van aconseguir la palma del martiri en la persecució religiosa durant la guerra. (1936)

15. A Alcoi, capital de l'Alcoià, beat valencià Marí Blanes Giner, màrtir, que, sent pare de família, va rebre de Déu la vida eterna després de patir la mort a mans d'hòmens, en dies de la mateixa persecució religiosa. (1936)

16. A Paterna, comarca de l'Horta Nord, beat valencià Ismael Escrihuela Esteve, màrtir, pare de família, que pel martiri es va fer partícip de la victòria de Crist, durant la mateixa persecució. (1936)

17. A Vila-real, a la Plana Baixa, beat valencià Pasqual Fortuño Almela, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que va ser coronat de glòria pel seu testimoniatge de Crist. (1936)

18. A Bunyol, comarca de la Foia de Bunyol, beates Josepa de Sant Joan de Déu Ruano Garcia i Maria Dolors de Santa Eulàlia Puig Bonany, vèrgens de la Congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats i màrtirs, que van rebre ambdues la corona de la glòria en el seu martiri cruent durant la mateixa persecució contra la fe religiosa. (1936)

19. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Adam Bargielski, prevere i màrtir, que per salvar al seu rector es va entregar als enemics de la fe i, després de patir una cruel presó, va emigrar invicte a la glòria eterna. (1942)

20. A la localitat de Gross-Rosen, a Silèsia, també a Alemanya, beat Ladislau Bladzinski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, que, en la mateixa persecució, va ser deportat pels enemics de l'Església des de la seua pàtria, Polònia, a treballs forçats en pedreres, on després va ser assassinat. (1944)

7 de setembre de 2026, dilluns XXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXIII / II


Lectura primera 1C 5,1-8

Abandoneu el rent vell:
Crist, el nostre anyell pasqual, ha sigut immolat

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, s'ha sabut per tot arreu que u de la vostra comunitat fa vida amb la seua madrastra. ¡Una immoralitat tan gran no es veu ni entre els pagans!
I en lloc de tindre'n pena i d'excloure de la comunitat l'home que ha fet això, vosaltres tan satisfets!
Jo, absent en el cos, però present en l'esperit en la reunió dels germans, i, com si fora present, ja he decidit què cal fer amb l'home que viu així: En el nom de Jesús, el nostre Senyor, reuniu-vos juntament amb mi, que seré present en l'esperit, i pel poder de Jesús, el nostre Senyor, entreguem este home en mans de Satanàs, que el castigarà en el cos; però així se salvarà el seu esperit el dia del Senyor.
¡No està bé que visqueu tan desvanits! ¿No sabeu que un poc de rent fa pujar tota la pasta? Abandoneu el rent vell per tal de ser una pasta nova, ja que sou com pans sense rent, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha sigut immolat. Per això, celebrem la Pasqua, no amb el rent vell, el rent de la maldat i de la malícia, sinó amb els pans sense rent de la sinceritat i de la veritat.

Salm responsorial 5,5-6.7.12 (R.: 9a)

Vós no sou un Déu
que es complaga en la maldat,
no accepteu l'arrogant en la vostra casa;
els qui viuen obcecats
no aguanten la vostra mirada.

R. Guieu-me, Senyor, vós que sou just.

Detesteu els amics de males arts,
destruïu els mentirosos;
l'home fals i sanguinari,
vós l'abomineu, Senyor. R.

Que s'alegren els qui es refugien en vós,
que ho celebren per sempre;
empareu-los, que puguen celebrar-ho
els qui estimen el vostre nom. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,
diu el Senyor;
també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 6,6-11

Esperaven a vore si curaria en dissabte

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
Un altre dissabte Jesús havia acudit a ensenyar a la sinagoga, i hi havia allí un home que tenia la mà dreta morta. 
Els fariseus i els mestres de la Llei l’observaven per vore si curaria en dissabte i així poder acusar-lo; però ell coneixia bé els seus pensaments i digué a l'home que tenia la mà sema: «Alça't i posa't ací al mig». I es va alçar i es quedà dret. 
I Jesús els va dir: «Vos pregunte: ¿què es pot fer en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Després els mirà un a un i digué a l'home: «Estira la mà». La va estirar i la mà recobrà el moviment. 
Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús. 
 
Els mestres de la Llei es creien fidels complidors de la voluntat de Déu i, no obstant això, amb la seua actitud anul·len el sentit autèntic de la Llei. Jesús denuncia una manera d'entendre la Llei estreta i deshumanitzada. La religió no és per a condemnar l'home, sinó per a salvar-lo i acostar-lo a Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

A Alaquàs, pujaeta i pujà de la Mare de Déu de l'Olivar. A continuació, cant d'albaes a la Mare de Déu en la parroquia


A l'Alcúdia (la Ribera Alta), entrada de la Mare de Déu de l'Oreto.
A Alfara de la Baronia, baixada de la Mare de Déu dels Afligits i ofrena de flors

A Peníscola, seté dia del novenari a la Mare de Déu de l'Ermitana


Beat Guiu d'Arezzo, pare de la música occidental

Beata valenciana Ascensió (de Sant Josep de Calasanç) Lloret i Marco, verge de l'Institut de Germanes de les Escoles Cristianes, màrtir (memòria a Gandia)

Aniversari de la mort de Vicent Ruiz Monrabal, advocat i polític democristià (2011)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de setembre

1. A Alèsia, al territori dels edus, a la Gàl·lia, hui França, santa Regina, màrtir(s. inc.)

2. A Pompeiòpolis, a Cilícia, actual Turquia, sant Sozont, màrtir. (s. inc.)

3. A Benevent, localitat de Campània, a la Itàlia actual, sants màrtirs Fest, diaca, i Desideri, lector(s. IV)

4. A Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, Sant Evorci de Toul, bisbe. (s. IV)

5. A Aosta, al territori italià dels Alps de Graies, sant Grat, bisbe(s. V)

6. A Breuil, de la Gàl·lia Trecense, actual França, sants Memori (abans Nemori) i companys, màrtirs, segons la tradició, sota Àtila, rei dels huns. (s. V)

7. A Châlons, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, sant Alpí, bisbe, deixeble de sant Llop de Troyes(s. V)

8. A Saint-Cloud, al territori de París, de nou a la Gàl·lia, sant Clodoald, prevere, que, d'estirp règia, assassinats els seus pares i germans i tutelat per la seua àvia, santa Clotilde, es va fer clergue i va renunciar al regne terrenal. (560)

9. A Albi, a Aquitània, així mateix a França, santa Caríssima, verge de vida reclosa. (s. VI/VII)

10. A Maubeuge, a la regió d'Hainaut, a Austràsia, de nou a l'actual França, santa Madelberta, abadessa, successora de la seua germana santa Adeltrudis(c. 705)

11. A Flandes, a l'actual Bèlgica, commemoració de sant Hilduard [o Garibald], bisbe(c. 760)

12. A Toul, a la Lotaríngia, actualment França, sant Gozelí, bisbe, promotor de la vida monàstica. (962)

Sant Joan de Lodi
13. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, a Itàlia, sant Joan de Lodi, bisbe, acompanyant de sant Pere Damià en legacions. 
(c. 1106)

14. A Die, a França, sant Esteve de Châtillon, bisbe, que, tret de la soledat cenobítica de la Cartoixa dels Ports (Belley), va presidir l'Església amb gran diligència i sense menyscapte de la seua austeritat cartoixana. (1208)

15. A Košice, a les muntanyes dels Carpats, a l'actual Eslovàquia, sants màrtirs Marc Krizevcanin, prevere d'Esztergom, Esteve Pongracz i Melcior Grodziecki, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús, als qui ni la fam, ni les màquines, ni els turments del foc els van fer abjurar de la fe catòlica. (1619)

16. A Nagasaki, del Japó, beats màrtirs Tomàs Tsuji, prevere jesuïta, Lluís Maki i el seu fill Joan, condemnats al foc a causa de la seua fe cristiana. (1627)

17. A Londres, a Anglaterra, beats Randulf Corby, jesuïta, Joan Duckett, preveres i màrtirs, que, en temps del rei Carles I, van ser condemnats a mort en el patíbul de Tyburn per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, i van aconseguir així la palma celestial. (1644)

18. En una nau ancorada enfront de Rochefort, a França, beats Claudi Bernabé Laurent de Mascloux i Francesc d'Oudinot de la Boissière, preveres i màrtirs, que, durant la Revolució Francesa van ser detinguts per ser sacerdots i per Crist van morir malalts d'inanició. (1794)

19. A l'illa Woodlark, a Oceania, beat Joan Baptiste Mazzucconi, prevere de l'Institut de Milà per a Missions Estrangeres i màrtir, que després de dos anys evangelitzant, ja exhaust per febres i nafres, va ser decapitat pels qui odiaven la fe. (1855)

20. A Parma, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Eugènia Picco, verge de la Congregació de Filles dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, que, entregada al compliment de la voluntat de Déu, va promoure la dignitat de la dona i es va dedicar a la formació de les religioses. (1921)

21. Beat Ignasi Kłopotowski (1866-1931Religiós, fundador de la Congregació de les Germanes Loretanes, a Polònia. En els últims anys de la seua vida va ser rector a l'església de sant Florià, cuidava dels pobres i els "sense sostre", i es va dedicar també a l'apostolat de la paraula de Déu mitjançant el treball editorial.

22. A Gandia, capital de la Safor, beata Ascensió de Sant Josep de Calassanç Lloret Marco, verge de l'Institut de Germanes de les Escoles Cristianes i màrtir, que va culminar la seua vida terrestre en la persecució contra l'Església, afirmant la seua fe religiosa. (1936)

6 de setembre de 2026, diumenge XXIII

DIUMENGE XXIII / Cicle A


Lectura primera Ez 33,7-9

Si no advertixes el pecador, jo et faré responsable de la seua sang

Lectura de la profecia d'Ezequiel

El Senyor em va dir:
«Fill d’home, t’he fet sentinel·la per a que vetles sobre el poble d’Israel. Quan sentes dels meus llavis una paraula, els ho has d’advertir de part meua. Si jo amenace el pecador amb la mort i tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang. Ara, si tu l’advertixes que s’aparte del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seua, però tu hauràs salvat la vida»

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
acostem-nos a ell per a beneir-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

R. Si sentíreu hui la veu de Déu:
«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.
Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.

Si sentíreu hui la seua veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan em van temptar els vostres pares:
em posaren a prova mal que havien vist les meues obres». R.

Lectura segona Rm 13,8-10

L’amor és la plenitud de la Llei

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
No quedeu a deure res a ningú, si no és l’amor que vos deveu els uns als altres; perquè qui ama els altres, ha complit la Llei. «No cometràs adulteri, no mataràs, no robaràs, no tindràs enveja», i qualsevol altre manament, es pot resumir en estes paraules: «Ama el que tens prop com a tu mateix». L’amor no pot fer mal a qui té prop; perquè l’amor és la plenitud de la Llei.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Mt 18,15-20

Si et fa cas, hauràs recuperat un germà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà. Si no et fa cas, torna amb una o dos persones més, a fi que tota paraula quede confirmada per boca de dos o tres testimonis. Si no fa cas d'ells, ho dius a la comunitat reunida; i si tampoc vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà. Vos dic de veres que tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.
Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells». 
 
A. L'evangeli ens parla de com tractar els pecadors dins de la comunitat. En primer lloc, ens convida a fer recapacitar el germà culpable d'una falta, primer de manera privada i després recorrent a la comunitat. En un segon pas, el Senyor conferix als apòstols el poder de «lligar i deslligar», amb repercussió en la terra i en el cel. Es tracta de la salvació d'un germà i l'Església ha de saber que és responsable d'ella, tant en advertir com en separar de la comunió al pecador greu, amb autoritat divina. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


B. Som responsables no sols de la nostra salvació sinó també de la dels altres. Així li ho va dir Déu al profeta Ezequiel: «tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang» (1 lect). I en l'Evangeli Jesús ens parla de la correcció fraterna: «Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà». Així practicarem l'amor al proïsme (2 lect). Recordem que tots hem d'estar oberts a la conversió: «Si sentíreu hui la veu de Déu«No enduriu els vostres cors».» (Salm resp).

C. Som els fills del seu amor, un amor que es plasma en la fraternitat, i que es fa concret en el perdó i en la correcció. I això només podem fer-ho des de la misericòrdia, amb l'amor que es posa en lloc de l'altre. No es tracta de recordar lleis i normes, sinó del desig de cor de no trencar la comunió, de continuar units i que Déu manifeste la seua misericòrdia a través dels germans. És l'única manera de superar conflictes des del perdó, acceptant així la responsabilitat que tenim d'intentar salvar-nos junts, sense deixar mai l'estreta senda de la reconciliació que passa per la conversió.

* * * * *
 
A Algemesí, últim dia de novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa. Tot seguit, representació dels Misteris i Martiris de la processó. Avantvespra de la festa

A Peníscola, sext dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

A la diòcesi de Tortosa, la Mare de Déu de la Cinta.

Mare de Déu de Guadalupe, patrona d’Extremadura

Beats Dídac Llorca i Llopis, prevere (memòria a Benissa i Oliva), i Pasqual Torres i Lloret, pare de família (memòria a Carcaixent), màrtirs valencians (1936)

Aniversari del naiximent de l’organiste Joan Baptista Cabanilles (1644)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Xavier Salinas, bisbe valencià (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de setembre

 1. Commemoració de sant Zacaries, profeta, vaticinador de la tornada del poble desterrat a la terra de promissió. Va anunciar al mateix temps que un rei pacífic, Crist el Senyor, anava a entrar triomfant a la Ciutat Santa de Jerusalem, cosa que es va acomplir.

2. Commemoració també de sant Onesífor, que va servir moltes vegades a sant Pau a Efes i, sense avergonyir-se de les seues cadenes, arribat a Roma, es va interessar sol·lícitament per la seua sort. (s. I)

3. Commemoració dels sants Donacià, Presidi, Mansuet, Germà i Fúscul, bisbes d'Àfrica, els quals, en la persecució dels vàndals, sent rei l'arrià Huneric, van ser cruelíssimament apallissats i desterrats per confessar la veritat catòlica. També estava amb ells Letus, bisbe de Nepte, a Bizacena, actual Tunísia, home valent i doctíssim, qui, després de patir una llarga i immunda presó, va ser cremat viu. (s. V)

4. A Spoleto, a la regió de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Eleuteri, abat, la senzillesa i la compunció d'esperit del qual va alabar el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Laon, lloc de la Gàl·lia, sant Cagnoald, bisbe, deixeble de sant Columbà i únic ministre ajudant en l'erm prop de Briançon. (c. 632)

6. Al litoral de Cumberland, a Anglaterra, santa Bega, monja, el nom de la qual va adoptar després la localitat. (c. 660)

7. Al monestir de Füssen, a Baviera, a l'actual Alemanya, sant Magne, abat(s. VIII)

8. Al monestir cistercenc de Bouchet (o Vauluisant), prop d'Orange, a la Provença, França en l'actualitat, memòria del beat Bertran de Garrigues, prevere, un dels primers deixebles de sant Doménec que va ser sempre fidel a les seues consignes. (1230)

9. A Gata de Gorgos, a la Marina Alta, beat valencià Diego Llorca Llopis, prevere i màrtir, que va testimoniar a Crist en la persecució contra l'Església. (1936)

10. A Carcaixent, a la Ribera de Xúquer, beat valencià Pasqual Torres Lloret, màrtir, pare de família, que va rebre el premi celestial portant la creu de Crist. (1936)

11. A Varsòvia, a Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, després de ser envaïda Polònia, la seua pàtria, durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat a la parròquia del lloc. (1944)

12. Beat Olint Marella (1882- Bolonya 1969). Sacerdot diocesà italià que va exercir el seu servici pastoral a l'arxidiòcesi de Bolonya. Va ser company d'estudis del papa Joan XXIII a Roma, que l'estimava molt i donava suport a les seues iniciatives pastorals. Va treballar amb els pobres i les persones sense llar i va acumular fons per a albergs i capelles. S'assentava en un tamboret, al carrer, i predicava als qui acudien a escoltar-lo.

entrada destacada

8 de setembre de 2026, dimarts: Nativitat de la Mare de Déu

Festa de la Nativitat de la Mare de Déu F esta de la  Nativitat de la Benaurada Mare de Déu , de l'estirp d'Abraham, nascuda de la t...

entrades populars