11 d'abril de 2026: Dissabte de Pasqua

DISSABTE DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que amb l’abundància de la vostra gràcia

multipliqueu els pobles que creuen en vós,

mireu benignament els vostres elegits

que pel baptisme han renascut a una nova vida

i revestiu-los de la immortalitat.

Lectura primera Fets 4,13-21

No podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, veent el sanedrí amb quina valentia parlaven Pere i Joan, que eren hòmens del poble i sense lletres, es quedaren molt estranyats. Sabien que havien estat amb Jesús, però veent dret al seu costat l'home que s'havia curat, no podien replicar-los res. 

Els van fer eixir de la presència del sanedrí per a deliberar. Es preguntaven: «¿Què farem d'estos hòmens? El miracle és evident: tots els qui viuen a Jerusalem ho saben i no ho podem negar. Per a evitar que s'escampe més entre el poble, els amenaçarem que no tornen a parlar a ningú d'eixe Jesús». Després els cridaren i els prohibiren proclamar o ensenyar res en absolut en nom de Jesús. 

Pere i Joan els replicaren: «Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que vos obeïm a vosaltres i no a ell. Nosaltres no podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit». Els van repetir l'amenaça, però els deixaren en llibertat, perquè no trobaven la manera de castigar-los, per por del poble, ja que tots donaven glòria a Déu per la curació d'aquell home.

Salm responsorial 117,1 i 14-15.16ab-18.19-21 (R.: 21a)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

Del Senyor em ve la força i el cant,

és ell qui m'ha salvat.

Escolteu crits de festa i de victòria

en el campament dels justs.

R. Gràcies, Senyor, perquè vós m'heu escoltat.

O bé:

Al·leluia.

«La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor és excelsa».

No moriré, viuré encara,

per a contar les gestes del Senyor.

El Senyor m'ha castigat severament,

però no m'ha abandonat a la mort. R.

Obriu-me les portes dels justs;

entraré a donar gràcies al Senyor.

Este és el portal del Senyor,

per on entraran els justs.

Gràcies, perquè vós m'heu escoltat

i heu vingut a salvar-me. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Seqüència (opcional). Victimae paschali laudes 

 

            

Evangeli Mc 16,9-15

Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparéixer primer a Maria Magdalena, de qui havia expulsat set dimonis; i ella va anar a anunciar-ho als qui havien convixcut amb Jesús, que estaven de dol i ploraven. I quan li van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure.

Després es va aparéixer amb un altre aspecte a dos d'ells que anaven a una casa de camp. Estos també se'n tornaren a anunciar-ho als altres, però no els van creure tampoc.

Finalment, mentres estaven a taula, Jesús es va aparéixer als Onze i els va retraure la falta de fe i la durea de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. I va afegir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació».

* * * * *

Aniversari de la publicació de l'encíclica Pacem in terris, de sant Joan XXIII (1963)

• Ramon Arnau i Garcia: Recordant la Pacem in terris (2003)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 d'abril

Memòria de sant Estanislau, bisbe i màrtir, que enmig de les dificultats de la seua època, va ser constant defensor de la humanitat i dels costums cristians, va regir com a bon pastor l'església de Cracòvia, a Polònia, va ajudar els pobres, va visitar cada any els seus clergues i, finalment, mentre celebrava els divins misteris, va ser mort per orde de Boleslau, rei de Polònia, a qui havia représ severament. (1079)

2. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, commemoració de sant Antipas, que va ser testimoni fidel, com diu sant Joan en l'Apocalipsi, en ser martiritzat pel nom de Jesús. (s. I)

3. Commemoració de sant Felip, bisbe de Gortina, a Creta, que en temps dels emperadors Marc Antoni Ver i Luci Aureli Còmmode, va tutelar enèrgicament l'Església que se li havia encomanat, enfront de la violència dels pagans i les insídies dels heretges. (c. 180)

4. A Salona, a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Domnió, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, va ser martiritzat durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (299)

5. Prop de Gaza, a Palestina, sant Barsanufi, anacoreta, el qual, d'origen egipci, dotat de gràcies de contemplació, va ser també eximi per la integritat de la seua vida. (540)

6. A Spoleto, població de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Isaac, monjo, oriünd de les regions de Síria i fundador del monestir de Monteluco, les virtuts del qual van ser recordades pel papa sant Gregori el Gran. (c. 550)

7. A Calàbria, també a Itàlia, beat Lanuí, que va ser company de sant Bru i successor seu, insigne intèrpret de l'esperit del fundador en les institucions i monestirs de la Cartoixa. (1119)

8. A Coïmbra, ciutat de Portugal, beata Sança, verge, filla del rei Sanç I, que va fundar el monestir de Cellis de monges cistercenques, on va abraçar la vida regular. (1229)

9. A Cuneo, a la regió italiana del Piemont, beat Àngel (Antoni) Carletti di Chivasso, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne en la doctrina, la prudència i caritat. (1495)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Jordi Gervase, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, que en temps del rei Jaume I, mentre exercia el seu ministeri pastoral en la seua pàtria, va ser detingut dos vegades, i no va deixar de confessar amb constància la seua fe catòlica fins a ser penjat. (1608)

Santa Gemma Galgani

11. A Lucca, a Itàlia, santa Gemma Galgani, verge, qui, insigne per la contemplació de la Passió i pels dolors suportats amb paciència, a vint anys va consumar la seua angèlica vida el dia de Dissabte Sant. (1905)

12. A la mateixa ciutat de Lucca, beata Elena Guerra, verge, que va instituir la Congregació d'Oblates de l'Esperit Sant, per a l'ensenyament de les xiquetes, i va instruir admirablement els cristians sobre la cooperació de l'Esperit Sant en l'economia de la Salvació. (1914)

13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Sempronià Ducki, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que capturat en temps de guerra per la seua fidelitat a Crist, va culminar el seu martiri enmig de tortures. (1942)

10 d'abril de 2026: Divendres de Pasqua

DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,

vós en el misteri pasqual del vostre Fill

heu segellat el pacte de reconciliació amb els hòmens;

feu que les nostres obres acrediten la fe que professem.

Lectura primera Fets 4,1-12

La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan, després d'haver redreçat aquell home, parlaven encara al poble, quan se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, realitzada ja en Jesús. Els detingueren i se'ls emportaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard. 

Molts dels qui havien sentit el parlament dels apòstols van creure, de manera que els germans ja n'eren uns cinc mil, comptant només els hòmens.

L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei, amb el gran sacerdot Anàs, i amb Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Posaren al mig a Pere i a Joan i començaren a interrogar-los: «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet tot això?» 

Pere, ple de l'Esperit Sant, els va dir: «Magistrats i notables del poble, si hui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, i en nom de qui s'ha curat, sapiau, vosaltres i tot el poble d'Israel, que este home, el trobeu sa ací davant gràcies al nom de Jesucrist, el Natzaré, a qui vosaltres clavàreu en la creu, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. 

Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu descartat, i ara és la pedra cantonera". La salvació no es troba en ningú més, perquè, baix del cel, Déu no ha donat a la humanitat cap altre nom que puga salvar-nos».

Salm responsorial 117,1-2 i 4.22-24.25-27a (R.: 22)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,

el seu amor durarà sempre.

Que diga la casa d'Israel:

el seu amor durarà sempre.

Que diguen els fidels del Senyor:

el seu amor durarà sempre.

R. La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

O bé:

Al·leluia.

La pedra que descartaven els constructors

ara és la pedra cantonera.

És el Senyor qui ho ha fet,

i els nostres ulls se'n meravellen.

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo. R.

¡Senyor, doneu-nos la victòria!

¡Senyor, doneu-nos prosperitat!

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Vos beneïm des de la casa del Senyor.

Déu, el Senyor, ens il·lumina. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Jo 21,1-14

Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera: 

Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va preguntar: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li digué a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.

Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els digué: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Vingueu a almorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els en va donar. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts.

* * * * *

Aniversari de la defunció de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Combe Florey, Somerset, Anglaterra, 1966)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 d'abril

1. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Terenci, Africà, Màxim, Pompeu, Alexandre, Teodor i quaranta companys més, tots màrtirs, que en temps de l'emperador Deci van morir per la fe cristiana. (c. 250)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Apol·loni, prevere i màrtir. (s. inc.)

3. A Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, sant Pal·ladi, bisbe, que primer va ser abat del monestir de Sant Germà, i després, rebut l'episcopat, va participar en molts concilis i es va esforçar en la restauració de la disciplina eclesiàstica. (658)

4. A Gavelo, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Beda el Jove, monjo, que, després d'estar servint durant quaranta-cinc anys a l'emperador, va triar servir al Senyor en el monestir la resta de la seua vida. (c. 883)

5. A Gant, ciutat de Flandes, actualment a Bèlgica, sant Macari, pelegrí, que va ser rebut entre els monjos de Sant Bavó, i a l'any següent va morir consumit per la pesta. (1012)

6. A Chartres, a França, sant Fulbert, bisbe, la doctrina del qual va nodrir a molts, i amb munificència i enginy va començar l'edificació de l'església catedral i va promoure la devoció a la Mare de Déu, Reina de Misericòrdia. (1029)

• Sancta Maria, succurre miseris (Fulbert de Chartres)

7. A Tunísia, al nord d'Àfrica, beat Antoni Neyrot, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, capturat pels pirates i conduït a l'Àfrica, allí va apostatar de la fe, però amb l'ajuda de la gràcia divina, el dia de Dijous Sant en la Cena del Senyor va reprendre públicament l'hàbit religiós, i a causa d'esta decisió va ser apedregat fins a morir. (1460)

8. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Marc Fantuzzi de Bolonya, prevere de l'Orde de Germans Menors, preclar per la prudència i la predicació. (1479)

9. A Valladolid, ciutat d'Espanya, sant Miquel dels Sants, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que es va entregar per complet a obres de caritat i a la predicació de la paraula de Déu. (1625)

10. A Verona, al territori de Venècia, a Itàlia, santa Magdalena de Canossa, verge, que espontàniament va renunciar a totes les riqueses del seu patrimoni per a seguir a Crist, i va fundar un institut doble, el de Filles i de Fills de la Caritat, per a fomentar la instrucció cristiana dels xiquets. (1855)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Bonifaci Zukowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps de guerra, infringit per les tortures, a causa de la fe va acabar el seu martiri en la presó. (1942)

12. Beat Pere Maria Ramírez Ramos (1899- Armero, Colòmbia 1948). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.

9 d'abril de 2026: Dijous de Pasqua

DIJOUS DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu unit pobles tan diversos

en la confessió del vostre nom;

feu que, els qui en les fonts baptismals

han nascut a una nova vida,

tinguen una sola fe i una mateixa caritat.

Lectura primera Fets 3,11-26

Vosaltres vau fer morir l'autor de la vida,

però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, com que l'home que Pere i Joan acabaven de curar no se separava d'ells, tot el poble, meravellat, va córrer darrere d'ells cap al pòrtic de Salomó.

Pere es va dirigir al poble amb estes paraules:

«Israelites, ¿per què ens mireu tan estranyats? ¿Vos penseu que és pel nostre propi poder o santedat que hem fet caminar este home? El Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat a Jesús, el seu servent, que vosaltres entregàreu i negàreu davant de Pilat, quan havia decidit deixar-lo lliure. Ell era el Sant, el Just, però vosaltres el negàreu i demanàreu a Pilat l'indult d'un assassí. Vau fer morir l'autor de la vida, però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts; i nosaltres en som testimonis. I per la fe en el seu nom, Jesús ha redreçat este home que teniu davant i que tots coneixeu; sí, esta fe l'ha curat, tal com vosaltres heu pogut presenciar.

Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu què fèieu, però d'esta manera Déu ha complit allò que havia anunciat per boca dels profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, per tant, penediu-vos i convertiu-vos si voleu que s'esborren els vostres pecats. D'esta manera el Senyor farà vindre el temps de la consolació i enviarà el Messies Jesús, que vos està destinat i que està en el cel fins que arribe la restauració universal que Déu va anunciar per boca dels seus sants profetes. 

Moisés ja va dir: "El Senyor, el vostre Déu, farà que s'alce d'entre els vostres germans un profeta com jo. Escolteu tot el que vos dirà. Els qui no l'escolten deixaran de formar part del poble". I tots els profetes que parlaren des del temps de Samuel fins ara també anunciaren estos dies.

Vosaltres sou els fills dels profetes i de l'aliança que Déu va establir amb els vostres pares quan va dir a Abraham: "La teua descendència beneirà totes les famílies de la terra". A vosaltres, els primers, Déu, ara que ha ressuscitat el seu servent, vos l'ha enviat per a beneir-vos si cada u s'aparta de les seues maldats».

Salm responsorial 8,2a i 5.6-7.8-9 (R.: 2ab)

Senyor, sobirà nostre,

¿què és l'home, per a que vos en recordeu?,

¿què és un mortal,

per a que el tingueu present?

R. Senyor, sobirà nostre,

¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

O bé:

Al·leluia.

L'heu fet un poc inferior als àngels

l'heu coronat de glòria i de prestigi,

l'heu fet rei de les coses creades,

tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i ovelles,

també els animals salvatges,

les aus del cel i els peixos de la mar,

que fan camins per la mar. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,35-48

D'esta manera està escrit:

El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els deixebles contaven allò que els havia passat pel camí, i com havien reconegut a Jesús quan va partir el pa. Mentres parlaven d'açò, Jesús es va presentar enmig d'ells i els va saludar: «La pau siga amb vosaltres». Ells, espantats i atemorits, pensaven que veen un esperit. Jesús els va dir: «¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos venen al cor estos dubtes? Mireu-me les mans i els peus: soc jo en persona. Toqueu-me i mireu bé, que un esperit no té carn i ossos, com veeu que jo tinc». I mentres deia açò, els mostrava les mans i els peus.

Veent-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-s'ho, els va dir: «¿No teniu ací res per a menjar?» Ells li oferiren un tros de peix a la brasa, i se'l va menjar davant d'ells. Després els va dir: «Quan encara estava entre vosaltres, vos deia que s'havia de complir tot allò que està escrit sobre mi en el llibre de la Llei de Moisés, i en els dels Profetes i dels Salms». A l'instant els va obrir els ulls a fi que comprengueren el sentit de les Escriptures, i va afegir: «D'esta manera està escrit: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts al tercer dia, i calia proclamar en nom d'ell la conversió i el perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem. Vosaltres sou testimonis de tot açò». 

 

* * * * *

Un 9 d’abril de 1945 va morir el pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer. Sant Joan Pau II: Audiència general (14 de novembre de 2001), el va citar:

Es diu que el gran filòsof i científic Blaise Pascal recitava diàriament este Salm [118], que és el més llarg de tots, mentres que el teòleg Dietrich Bonhoeffer, assassinat pels nazis en 1945, el transformava en pregària viva i actual escrivint: "Indubtablement el salm 118 és difícil per la seua extensió i monotonia, però hem de seguir precisament paraula rere paraula, frase rere frase, amb molta lentitud i paciència. Descobrirem llavors que les aparents repeticions són en realitat aspectes nous d'una mateixa i única realitat: l'amor a la Paraula de Déu. Així com este amor no pot acabar mai, així tampoc acaben les paraules que el confessen. Poden acompanyar-nos durant tota la nostra vida, i en la seua senzillesa es transformen en pregària per al xiquet, l'home i l'ancià" (Resar els Salms amb Crist, Brescia 1978, p. 48).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 d'abril

1. A Alexandria, a Egipte, sant Màxim, bisbe, que, sent prevere, va compartir l'exili i la confessió de la fe amb el bisbe sant Dionís, al qual després va succeir. (282)

2. A la mateixa ciutat d'Alexandria d'Egipte, sant Edesi, màrtir, germà de sant Apià, que en temps de l'emperador Maximí va retraure obertament al jutge haver entregat als lleons les vèrgens consagrades a Déu, i per esta causa va ser detingut pels soldats, torturat i, finalment, per perseverar en Crist el Senyor, llançat a la mar. (306)

3. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actualment Croàcia, sant Demetri, màrtir, molt venerat en tot l'Orient i, especialment, a la ciutat de Tessalònica. (s. III/IV)

4. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Eupsiqui, màrtir, que sota l'emperador Julià l'Apòstata, per haver destruït el temple de la deessa Fortuna, va patir el martiri. (c. 362)

5. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Libori, bisbe. (s. IV)

6. A Diyarbakir, lloc de Mesopotàmia, actual Iraq, sant Acaci, bisbe, que per a redimir uns perses captius i sotmesos a cruels tortures, va persuadir el clero i va arribar a vendre als romans els vasos sagrats de l'Església. (s. V)

7. A Castroloco, a Nèustria, hui Mons, a Bèlgica, santa Valdetrudis, que va ser germana de santa Aldegunda, esposa de sant Vicent Madelgari i mare de quatre sants, i, a semblança del seu marit, es va oferir a Déu i va rebre l'hàbit monàstic al cenobi fundat per ella mateixa. (688)

8. A l'abadia de Jumièges, també a Nèustria, sant Hug, bisbe de Rouen, el qual va governar alhora el cenobi de Fontenelle i les esglésies de París i Bayeux, i finalment, després de renunciar a estos càrrecs, va estar al capdavant del monestir de Jumièges. (730)

9. Al lloc anomenat San Vicente, prop de Briviesca, a la regió de Castella, santa Casilda, verge, que, nascuda en la religió mahometana, va ajudar amb misericòrdia els cristians detinguts en la presó, i després, ja cristiana, va viure com a eremita. (1075)

10. A Aurèlh [Aureil], a la regió de Llemotges, a França, sant Gauqueri [o Galteri o Gualter], canonge regular, que, per al clero, va ser exemple de vida en comú i de zel per les ànimes. (1140)

11. Prop de la muntanya Senària, a Toscana, regió d'Itàlia, beat Ubald de Sansepolcro, prevere de l'Orde de Servents de Maria, que va passar de la milícia terrestre al servici de Maria, per obra de sant Felip Benizi. (1315)

12. A Tana, a l'Índia occidental, beat Tomàs de Tolentino, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que havent viatjat fins a l'imperi xinés per a anunciar l'Evangeli, en dirigir-se després cap al territori dels tàrtars i dels hindús va coronar la seua missió amb un gloriós martiri. (1321)

13. A Bricairàs [Bricherasio], prop de Pinerolo, a la regió italiana del Piemont, beat Antoni Pavoni, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en eixir de l'església, després d'haver predicat contra l'heretgia, va ser feroçment apunyalat. (1374)

14. Beata Margarida Rutan (1736- Dax, França 1794). Verge i màrtir, germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, superiora de la comunitat a l'hospital de Dax, morta en la guillotina, durant la Revolució Francesa, per mantindre la confessió de Crist.

15. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beata Celestina Faron, verge de la Congregació de les Xicotetes Serventes de Maria Immaculada i màrtir, la qual, en ser ocupada militarment Polònia en temps de guerra, per mantindre la fe de Crist va ser deportada a este lloc, on, esgotada per les privacions, va aconseguir la gloriosa corona. (1944)