19 de maig de 2026, dimarts VII de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Beats Joan de Cetina i Pere de Dueñas, màrtirs

Oració col·lecta

Ens ompli d'alegria, Senyor,
el triomf que van compartir com a germans
els benaurats Joan i Pere;
vos preguem que esta commemoració
augmente el vigor de la nostra fe
i ens console en confiar en tan fidels intercessors.

Lectura primera Fets 20,17-27

Vullc acabar el camí encetat 
i la missió que em va confiar Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau, des de Milet, va enviar a buscar els preveres de la comunitat d'Efes. Quan arribaren, els va dir: 
«Ja sabeu com m'he portat entre vosaltres des del dia que vaig posar els peus a Àsia: he servit el Senyor amb tota humilitat, i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. Sabeu que no he deixat de dir-vos res que vos poguera ser útil: he predicat i ensenyat, en públic i casa per casa, insistint tant a jueus com a grecs que es convertiren a Déu i cregueren en el nostre Senyor Jesús.
I ara me'n vaig a Jerusalem, impulsat per l'Esperit, sense saber què em passarà allí. Només sé que l'Esperit Sant, en cada ciutat, m'assegura que m'esperen cadenes i conflictes. Però no done cap valor a la meua vida, sempre que puga acabar el camí encetat i la missió que em va confiar Jesús, el Senyor: donar testimoni de l'evangeli de la gràcia de Déu.
I ara sé que ningú de vosaltres, entre els quals he proclamat el Regne, em tornarà a vore; per això hui declare que, si algú de vosaltres es perd, jo no en soc responsable, ja que no he deixat d'anunciar-vos, del tot, el designi de Déu».

Salm responsorial 67,10-11.20-21 (R.: 33a)

Senyor, escampàreu una pluja generosa
per a refer els vostres camps esgotats;
allí vau albergar la vostra família.
allí vau consolar el pobre,
per la vostra bondat, Déu nostre.

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé: 
 
Al·leluia.

Beneït siga el Senyor dia a dia;
Déu ens porta, ell ens salva.
El nostre Déu és un Déu que salva;
són del Senyor les portes de la mort. R.

Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré al Pare, i vos donarà un altre Defensor,
per a que es quede amb vosaltres per sempre.

Evangeli Jo 17,1-11a

Pare, glorifiqueu el vostre Fill

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient: 
«Pare, ha arribat l'hora: glorifiqueu el vostre Fill, per tal que el vostre Fill vos glorifique amb l'autoritat que li heu donat sobre tota la humanitat, per a que done vida eterna a tots els qui li heu confiat. I la vida eterna és que vos coneguen a vós, l'únic Déu verdader, i al vostre enviat, Jesucrist. 
Jo ja vos he glorificat ací en la terra duent a terme l'obra que m'havíeu encomanat. Ara, Pare, doneu-me a mi, al vostre costat, aquella glòria que ja tenia amb vós abans que el món existira.
He fet conéixer el vostre nom als qui vau traure del món per a donar-me'ls; eren vostres, i vós me'ls donàreu, i ara guarden la vostra paraula. Ara saben que totes les coses que m'heu donat m'han vingut de vós perquè, quan jo els he confiat les paraules que vós m'havíeu donat, ells les han acceptades i han reconegut verdaderament que jo vaig eixir de vós, i han cregut que vós m'heu enviat. 
Jo pregue per ells: no pregue pel món, sinó per aquells que vós m'heu confiat, perquè són vostres; i totes les meues coses són vostres, i les vostres són meues. En ells s'ha manifestat la meua glòria. Jo no em quede més en el món, però ells sí que es queden en el món, mentres que jo vaig cap a vós». 
 
* * * * *

Alcuí de York

Beats Joan de Cetina, franciscà del convent de Chelva, i Pere de Dueñas, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

Beat Alcuí de York

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere i fundador

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de maig

1. A Roma i al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l'Església Romana durant huit anys, després del martiri de sant Calixt. (230)

2. A la mateixa ciutat, sants Parteni i Calòger, màrtirs, que van donar insigne testimoniatge de Crist en temps de l'emperador Dioclecià. (304)

3. A Arres, al territori de Nèustria, actualment França, sant Adolf, bisbe alhora d'esta ciutat i de Cambrai. (728)

4. A Canterbury, a Anglaterra, sant Dunstà, bisbe, que, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant sempre en totes elles per a promoure la concòrdia dels monjos i de les monges prescrita en les regles. (988)

5. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Humiliana, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables, i després, havent enviduat, es va entregar de ple a la pregària i a les obres de caritat. (1246)

6. A Funone, prop d'Alatri, a la regió també italiana del Laci, mort de sant Pere Celestí, el qual, després d'haver abraçat la vida eremítica al territori dels Abruços, cèlebre per la seua fama de santedat i conegut pels seus miracles, va ser elegit, ja octogenari, Pontífex Romà prenent el nom de Celestí V, però abans que haguera transcorregut un sol any, va renunciar al càrrec i va preferir retirar-se de nou a la soledat. (1296)
7. En un castell pròxim a Tréguier, a la Bretanya Menor, a França, sant Iu [o Ivó], prevere, que per l'amor de Crist va exercir la justícia sense distinció de persones, va fomentar la concòrdia, va defendre les causes dels òrfens, viudes i pobres, i va acollir en sa casa els desfavorits. (1303)

8. A Siena, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Agustí Novelli, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, conreador de la verdadera humilitat i amant de l'observança religiosa. (1310)

9. A Granada, a la regió hispànica d'Andalusia, martiri dels beats Joan Llorenç de Cetina, prevere, i Pere de Dueñas, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que van ser degollats per mà del mateix monarca, en haver anat a aquell regne musulmà a predicar a Crist. (1397)

10. A Suzuta, al Japó, beat Joan de Santo Domingo Martínez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per Crist va morir en la presó. (1619)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Pere Wright, prevere i màrtir, que havent abraçat la fe de l'Església catòlica i ingressat en l'Orde de la Companyia de Jesús, on va ser promogut a les ordes sagrades, en temps de la República va patir el martiri en el patíbul de Tyburn. (1651)

12. A Fucecchio, lloc de Toscana, sant Teòfil de Corte, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar de manera especial les cases de retir per als frares, i va mostrar una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Mare de Déu. (1740)

13. A Roma, sant Crispí de Viterbo, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per a demanar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als llauradors. (1750)

14. En un vaixell presó enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, el qual, quasi octogenari, empresonat durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, va ser trobat mort de genolls, en actitud d'orar. (1794)

15. Beat Rafael-Lluís Rafiringa (1856-Fianarantsoa, Madagascar 1919). Va nàixer a Antananarivo (Madagascar). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes. La seua incansable activitat missionera en la seua pròpia pàtria va ser posada en relleu durant dos guerres, la de 1883 i la de 1895. Expulsats en eixos anys de l'illa tots els missioners, va saber afrontar amb valentia i èxit la difícil situació. Per la seua notable activitat literària va ser nomenat membre de l'Acadèmia malgaixa.

16. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia, beata Maria Bernarda (Verena) Bütler, verge, que, d'origen suís, va fundar l'Institut de Germanes Missioneres Franciscanes de Maria Auxiliadora. (1924)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Josep Czempiel, prevere i màrtir, el qual, natural de Polònia, en temps de guerra va perir en la cambra de gas, associat al sacrifici de Crist. (1942)

18. Beata Pina Suriano (Partinico, Palerm, Itàlia 1915-1950). Laica, catequista i membre de l'Acció Catòlica.

19. Beata Elzbieta (Róża) Czacka (1876-Laski, Polònia 1961). Religiosa polonesa, que va fundar les Germanes Franciscanes Serventes de la Creu. Cega després de complir 22 anys; va adaptar la fonètica polonesa a l'alfabet Braille que va acabar sent obligatori en totes les escoles per a cecs des de 1934. En 1950 es va retirar del seu càrrec de superiora general del seu orde (havia ocupat el càrrec des de vora 1923) a causa de la deterioració de la seua salut.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

18 de maig de 2026, dilluns VII de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA VII DE PASQUA


Oració col·lecta

Senyor, que vinga damunt de nosaltres la força de l’Esperit Sant;
que complim sempre fidelment la vostra voluntat
i la manifestem amb la nostra manera de viure.

Lectura primera Fets 19,1-8

¿Vau rebre l'Esperit Sant quan vau creure?

Lectura dels Fets dels Apòstols

Mentres Apol·ló estava a Corint, Pau va retornar a Efes després de recórrer les terres altes. Allí va trobar uns creients i els va preguntar si havien rebut l'Esperit Sant quan van creure, però ells li respongueren que ni sabien que existira un Esperit Sant. Pau els tornà a preguntar: «¿I amb què vos van batejar?» Li contestaren: «Amb el baptisme de Joan». I Pau els va explicar com Joan batejava amb un baptisme de conversió, però deia al poble que cregueren en el qui venia després d'ell, o siga, en Jesús. 
Després d'esta explicació, van ser batejats en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els va imposar les mans, l'Esperit Sant va baixar damunt d'ells i començaren a parlar en llengües i a profetitzar. Eren uns dotze hòmens.
Després, i durant tres mesos, Pau va anar a la sinagoga i va parlar amb llibertat d'esperit sobre el Regne de Déu, amb paraules vives i convincents.

Salm responsorial 67,2-3.4-5ab.6-7ab (R.: 33a)

Que vinga Déu i es dispersen els enemics,
que fuigguen davant d'ell els qui l'odien,
que es dissipen com el fum;
igual que la cera es fon davant del foc,
que es perden els malvats davant de Déu. 

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé:
Al·leluia.

Que s'alegren els justos,
que exulten en presència de Déu,
que canten d'alegria.
Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,
deixeu pas al qui ve damunt dels núvols. R.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,
és Déu en la seua santa casa.
Déu dona llar als sensesostre,
conduïx els captius a la prosperitat. R.

Al·leluia Col 3,1

Ja que heu ressuscitat juntament amb Crist,
busqueu les coses de dalt,
on està Crist, assentat a la dreta de Déu.

Evangeli Jo 16,29-33

Confieu, que jo he vençut el món

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps els deixebles digueren a Jesús: 
«Ara sí que parleu clar i sense emprar comparances; ara comprenem que ho sabeu tot i que no cal que vos fem preguntes: per això creiem que heu eixit de Déu». 
Els va respondre Jesús: 
«Ara ja creieu? S'acosta l'hora, millor dit, ja ha arribat, en què vos dispersareu cada u pel seu cantó i em deixareu a soles, encara que jo no estic a soles, perquè el Pare està amb mi. 
Vos he dit tot açò per a que trobeu la pau en mi: enmig del món tindreu tribulacions, però confieu, que jo he vençut el món».

* * * * *

Sant Joan I, papa i màrtir (mem. ll.).

Sant Joan I, papa
Després d’estudiar a Roma, fou elegit papa l’any 523. El rei got Teodoric el va enviar per a que intercedira, davant de l’emperador de Constantinoble, pels gots d’Orient que estaven oprimits. Fou molt ben rebut, però tingué poc èxit en la seua missió. I de retorn, Teodoric, enfadat, el retingué a Ravenna, on va morir l’any 526. Va ser venerat per l’Església de Roma a partir del segle XII. [font]

Sant Venanci, patró de Bunyol

Sant Fèlix de Cantalice, religiós caputxí, patró del raval del mateix nom a Castelló de la Plana

Sant Pròsper, bisbe de Tarragona

Teodor Úbeda
Aniversari de la mort de fra Gilabert Jofré, frare mercedari valencià, fundador de l’Hospital d’Ignoscens, Folls e Orats
Aniversari de la mort de mons. Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca, valencià (2003)

El 18 de maig de 2001 la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de maig

Sant Joan I, papa i màrtir, que, havent sigut enviat pel rei arrià Teodoric en ambaixada a l'emperador Justí de Constantinoble, va ser el primer pontífex romà que va oferir la Víctima Pasqual en aquella Església, però al seu retorn, detingut de manera indigna i encadenat en la presó pel mateix Teodoric, va perir com a víctima per Crist el Senyor, a Ravenna, a l'actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia. (526)

2. A Salona, lloc de Dalmàcia, hui Croàcia, sant Fèlix, màrtir durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (299)

3. A Egipte, sant Diòscor, màrtir, fill d'un lector, que, després de molts i variats turments, va consumar el seu sacrifici amb la decapitació. (c. 303)

4. A Alexandria, també a Egipte, sants Potamó, Ortasi i Serapió, preveres, i els seus companys, tots màrtirs. (s. IV)

5. A Ankara, a Galàcia, actualment Turquia, sants màrtirs Teòdot i la seua tia Tecusa, i Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Madrona i Julita, vèrgens, que, després d'haver sigut prostituïdes per orde del governador, van ser llançades després a un llac amb pedres lligades al coll. (c. 303)

6. Al territori d'Argòvia, a Helvècia, hui Suïssa, beat Burcard, prevere, que com a rector del poble de Beinwil, va cuidar amb assídua diligència pastoral el ramat a ell confiat. (s. XII)

7. A Uppsala, ciutat de Suècia, sant Eric IX, rei i màrtir, qui durant el seu regnat va governar sàviament el poble, va vetlar pels drets de les dones i va enviar a Finlàndia al bisbe sant Enric per tal que propagara la fe de Crist, però finalment, mentre assistia a la celebració de la Missa, va caure apunyalat en una agressió dels seus enemics danesos. (1161)

8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, beat Guillem, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1369)

9. A Roma, sant Fèlix de Cantalice, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, amb admirable austeritat i senzillesa, va exercir el treball de recaptar l'almoina a la ciutat eterna durant quaranta anys, sembrant al seu voltant pau i caritat alhora. (1587)

10. A Mergentheim, a Alemanya, beata Blandina (Maria Magdalena) Merten, verge de l'Orde de Santa Úrsula, que va unir a la vida contemplativa la cura de la formació humana i cristiana de xiquetes i adolescents. (1918)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Estanislau Kubski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va entregar el seu esperit per Crist en una cambra de gas. (1942)

12. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, beat Martí Oprzadek, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, en la mateixa època i de la mateixa manera va aconseguir el regne celestial. (1942)

13. Beata Guadalupe Ortiz de Landázuri (1916- Pamplona 1975). Laica de la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei. Professora i investigadora de Química. Va iniciar la labor apostòlica de l'Opus Dei a Mèxic. Va fer descobrir a moltes persones la santedat en el treball i en la vida ordinària.

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

17 de maig de 2026, diumenge: Ascensió del Senyor

Solemnitat de l'Ascensió del Senyor

Hernando de los Llanos
Del retaule major de la Seu
de València

Solemnitat de l'Ascensió de nostre Senyor Jesucrist, quan quaranta dies després de la Resurrecció va ser elevat al cel en presència dels deixebles, seient a la dreta del Pare, fins que tornarà en la seua glòria a jutjar vius i morts (elog. del Martirologi Romà).

Lectures del dia:
 
Lectura primera Fets 1,1-11
 
S'elevà davant d'ells 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols 
 
En el meu primer llibre, Teòfil, vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar fins al dia que va ser endut al cel, després d'haver confiat la seua missió als apòstols que ell havia elegit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió, se'ls presentà i els donà moltes proves que estava viu, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava de les coses del Regne de Déu.
Un dia que menjaven junts, els recomanà que no s'allunyaren de Jerusalem, sinó que esperaren el compliment de la promesa del Pare que ja havien sentit dels seus llavis: «Perquè Joan», va afegir, «havia batejat amb aigua, però vosaltres, d'ací a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant». 
Els qui es trobaven reunits li preguntaren: «Senyor, ¿és que restablireu ara el regne d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra saber quin temps i quina hora ha marcat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vos vindrà damunt, rebreu una força que vos farà testimonis meus a Jerusalem, en tot el país dels jueus, a Samaria i fins al límit de la terra».
Després de dir açò, s'elevà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara estaven mirant al cel com ell se n'anava, quan es presentaren dos hòmens vestits de blanc, que els digueren: «Hòmens de Galilea, ¿què feu ací drets mirant al cel? Este Jesús que ha sigut emportat d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera que l'heu vist anar-se'n al cel».

Salm responsorial 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)
 
Aplaudiu, tots els pobles.
Aclameu a Déu amb crits de festa.
El Senyor, l'Altíssim, és temible,
el gran rei de tota la terra.

R. Déu puja entre aclamacions,
el Senyor, al so de trompetes.

O bé: 
 
Al·leluia.

Déu puja entre aclamacions,
el Senyor, al so de trompetes.
Canteu al nostre Déu, canteu-li. 
Canteu al nostre rei, canteu-li. R.

Déu és rei de tot el món:
canteu-li amb estil.
Déu regna sobre les nacions,
s'assenta en el tron sagrat. R.

Lectura segona Ef 1, 17-23

El va assentar a la seua dreta en el cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, 
Demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, que vos done un esperit de saviesa i de revelació per a conéixer-lo; que il·lumine els ulls del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos dona en herència als sants, i quina és la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, segons l'eficàcia de la seua força poderosa. 
La va desplegar quan ressuscità a Crist d'entre els morts i el va assentar a la seua dreta en el cel, per damunt de tots els principats i dels qui tenen autoritat, poder o senyoriu, i per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. 
Tot ho ha sotmés als seus peus, i a ell l'ha fet, per damunt de tot, cap de l'Església, que és el seu cos, plenitud del que ho ompli tot en tots.

Al·leluia Mt 28,19.20
 
Aneu a convertir tots els pobles;
jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. 
 
Evangeli Mt 28,16-20
 
Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra 
 
Acaba l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat, i en vore'l es prosternaren, encara que alguns dubtaren. Jesús s'acostà i els digué: «Se m'ha donat plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu a fer deixebles meus a tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo vos he manat. Mireu que jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». 
 
A. L'ascensió de Jesucrist és ja la nostra victòria. Ens deixa la promesa de l'Esperit Sant per a ser els seus testimonis. Ell és la nostra esperança enmig de la seua Església de la qual és cap. D'esta manera, la Paraula de Déu proclamada ens mostra la gran veritat de la fe: Jesús, el Verb de Déu fet humanitat com la nostra per a redimir-la, ha arribat a la consumació de la seua missió: la glòria al costat del Pare. Allí romandrà fins a la consumació final dels temps. La gran obra de Déu a través de Jesús ha començat, és un ja, però encara no. Que esta contemplació de la misericòrdia de Déu manifestada en Jesús siga el nostre principal motiu de confiança.

B. Jesús ressuscitat diu als deixebles que rebran la força de l'Esperit Sant per a ser els seus testimonis fins al límit de la terra. Ell és la nostra esperança enmig de la seua Església de la qual és cap i sacerdot etern que intercedix per nosaltres. D'esta manera, la Paraula de Déu proclamada hui ens mostra la gran veritat de la fe: Jesús, el Verb de Déu fet humanitat com la nostra per a redimir-la, ha arribat a la consumació de la seua missió, la glòria al costat del Pare. Allí estarà fins a la consumació final dels temps. La gran obra de Déu a través de Jesús ha començat: és un ja, però encara no.

C. Celebrem hui el misteri que professem en el Credo: Crist, una vegada ressuscitat d'entre els morts, va pujar al cel i està assegut a la dreta del Pare. Ens ha obert així les portes de la glòria per a fer-nos partícips de la seua divinitat (Prefaci II). Ell, com a cap nostre, ha volgut precedir-nos, perquè nosaltres, membres del seu cos (l'Església) (cf. 2a lectura), visquem amb l'ardent esperança de seguir-lo en el seu regne (Prefaci I). Una esperança que recolza també en saber que ell està amb nosaltres fins que torne ple de glòria (cf. Al·leluia i primera lectura).


Jornada Mundial de les Comunicacions Socials



* * * * *


Sant Pasqual Bailon

Sant Pasqual Bailon, religiós, patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló, de Vila-real i del Genovés, patró de les obres i congressos eucarístics.

Festa de Sant Pasqual al Genovés, Monforte del Cid i Vila-real.



Reflexió del papa Francesc


Entrevista concedida pel papa Francesc al pare Antonio Spadaro SJ, director de la revista La Civiltà Cattolica (L'Osservatore Romano del 21 de setembre de 2013)

«[...] A Buenos Aires rebia cartes de persones homosexuals que són verdaders "ferits socials", perquè em diuen que senten que l'Església sempre els ha condemnat. Però l'Església no vol fer això. Durant el vol en què tornava de Rio de Janeiro vaig dir que si una persona homosexual té bona voluntat i busca a Déu, jo no soc qui per a jutjar-la. En dir això he dit el que diu el Catecisme. La religió té dret d'expressar les seues opinions al servici de les persones, però Déu en la creació ens ha fet lliures: no és possible una ingerència espiritual en la vida personal. Una vegada una persona, per a provocar-me, em va preguntar si jo aprovava l'homosexualitat. Jo llavors li vaig respondre amb una altra pregunta: "Dis-me, Déu, quan mira a una persona homosexual, ¿aprova la seua existència amb afecte o la rebutja i la condemna?". Cal tindre sempre en compte la persona. I ací entrem en el misteri del ser humà. En esta vida Déu acompanya les persones i és el nostre deure acompanyar-les a partir de la seua condició. Cal acompanyar amb misericòrdia. Quan ocorre així, l'Esperit Sant inspira al sacerdot la paraula oportuna».


Martirologi Romà

Elogis del dia 17 de maig

Sant Pasqual Bailon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, a Vila-real, mostrant-se sempre diligent i benèvol cap a tots, va honrar constantment amb amor ardent el misteri de la Santíssima Eucaristia. (1592)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Adrió, màrtir. (c. s. IV)

3. A Roma, a la via Salària Antiga, al cementeri de Basila, sant Víctor, màrtir. (c. s. IV)

4. A Niveduno, al costat del Danubi, a Escítia, actual Romania, sants Heracli i Pau, màrtirs. (c. s. IV)

5. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, commemoració de santa Restituta, verge i màrtir. (c. 304)

6. A Vercelli, a la regió de Ligúria, a Itàlia, sant Emilià. (s. VI)

7. A la ciutat de Guiyang, a la província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Liu Wenyuan, màrtir i catequista, que va ser estrangulat a causa del nom de Crist. (1834)

8. A Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, beata Júlia Salzano, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes Catequistes del Sagrat Cor, per a ensenyar la doctrina cristiana i difondre la devoció a l'Eucaristia. (1923)

9. Al llogaret d'Orgosolo, a la regió de Sardenya, de nou a Itàlia, beata Antònia Messina, verge i màrtir, que a setze anys, entregada en obres a favor de l'Església, va defendre la seua castedat fins a la mort. (1935)

10. Al camp de concentració de la ciutat d'Oserlag, pròxim a Irkutsk, a Rússia, beat Ivan Ziatyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució desencadenada pels enemics de la fe, va meréixer seure a la taula del banquet celest dels justos. (1952)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

19 de maig de 2026, dimarts VII de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VII DE PASQUA Beats Joan de Cetina i Pere de Dueñas, màrtirs Oració col·lecta Ens ompli d'alegria, Senyor, el trio...

entrades populars