DIUMENGE XI / Cicle A
Sereu el meu regne sacerdotal
Mont Sinaí i una nació santaLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí, i acamparen allí, davant de la muntanya. Moisés va pujar cap a Déu.
El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites: Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, i com vos he portat damunt de les ales igual que una àguila, i vos he conduït fins a mi. Ara, per tant, si escolteu la meua veu i observeu la meua aliança, sereu la meua heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meua: sereu el meu regne sacerdotal i una nació santa».
Aclameu el Senyor, per tota la terra,honoreu el Senyor amb cants de festa,entreu davant d'ell amb crits d'alegria.R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.Reconeixeu que el Senyor és Déu,que és el nostre creador i que som seus,som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.«¡Que bo és el Senyor!El seu amor dura per sempre,és fidel per segles i segles». R.
Si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill,molt més serem salvats gràcies a la seua vidaLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justs per la sang de Crist, amb molta més raó, gràcies a ell, ens salvarem del castic, Perquè, si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara, que ja estem reconciliats, serem salvats gràcies a la seua vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motius de gloriar-nos en Déu.
El Regne de Déu està prop.Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.
Jesús va convocar els dotze deixebles, i els va enviar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús, en vore les multituds de gent, li van fer llàstima, perquè estaven maltractades i desolades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles:«La collita és abundant, però els segadors són pocs; per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats». Per això va convocar els dotze deixebles i els va donar autoritat sobre esperits malignes, per a poder expulsar-los, i també per a curar qualsevol patiment i malaltia.Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar.Jesús va enviar estos dotze, i els va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes de la casa d'Israel. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis».
B. El tema de la llibertat recorre les lectures d'este diumenge. Déu allibera el seu poble de l'esclavitud d'Egipte i fa d'ell la seua propietat personal, «un regne de sacerdots i una nació santa» (1 lect). Això, que era una anticipació, es va realitzar plenament quan Jesucrist va morir per a alliberar-nos de l'esclavitud del pecat i obrir-nos el camí de la salvació (2 lect). Alliberats per Jesucrist, estem cridats a anunciar i comunicar eixa mateixa llibertat gloriosa dels fills de Déu, especialment als qui no coneixen a Crist i caminen com ovelles sense pastor (Ev).
- Missa d'À Punt (2026): Senyor, hui ens recordeu (Joan Zapatero)
- Missa d'À Punt (2023): Partir, en camí (Hélder Câmara)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 14 de juny
1. A Samaria o Sebaste, a Palestina, hui Israel, commemoració de sant Eliseu, que va ser deixeble d'Elies i profeta a Israel des del temps del rei Joram fins als dies de Joàs. Encara que no va deixar oracles escrits, amb els seus miracles va anunciar la salvació que havia d'arribar per a tots els hòmens. (s. IX aC)- J.M. Bausset: El profeta Eliseu (2015)
2. A Aquileia, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Protus, màrtir. (s. inc.)
3. Prop de Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sants Valeri i Rufí, màrtirs. (s. IV)
4. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Fortunat, bisbe. (s. IV)
5. A Viena del Delfinat [Vienne], a Burgúndia, actual França, sant Eteri, bisbe. (s. VI)
6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Metodi, bisbe, que, sent monjo es va dirigir a Roma, en el pontificat del papa Pasqual I, per a defendre el culte de les sagrades imatges, i, elevat a l'episcopat, va celebrar solemnement el triomf de la fe ortodoxa. (847)
7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Anastasi, prevere, Fèlix, monjo, i Digna, verge, que van morir el mateix dia. Anastasi, per confessar la seua fe cristiana davant dels jutges musulmans, va ser decapitat, i amb ell va morir també Fèlix, originari de Getúlia, a Àfrica del Nord, que havia professat la fe catòlica i la vida monàstica a Astúries. Digna, encara jove, per haver représ el jutge per la mort dels dos anteriors, va ser decapitada immediatament. (853)
8. Beata Francesca de Paula de Jesús (1810- Baependi, el Brasil 1895). Laica, filla d'esclaus, òrfena a deu anys, coneguda popularment com Nhà Chica i mare dels pobres, que va dedicar la seua vida al servici dels necessitats.
9. Beat Cosme (Santí) Spessotto Zamuner (1923- San Juan Nonualco, El Salvador 1980). Sacerdot, religiós de l'Orde dels Germans Menors, i rector exemplar de la parròquia de San Juan Nonualco fins al seu martiri i mort per odi a la fe.
