13 de novembre de 2026, divendres XXXII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera 2Jo 4-9

Els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill

 Lectura de la segona carta de sant Joan

Senyora, l'Elegida, m'ha omplit de goig trobar alguns dels teus fills que viuen en la veritat, d'acord amb el manament que el Pare ens va donar. I ara, Senyora, vos demane una cosa: que ens estimem els uns als altres. Açò que vos escric no és cap manament nou; és el mateix que tenim des del principi. I estimar vol dir complir els manaments de Déu. Este és el manament que ha de guiar la vostra vida, tal com el vau sentir des del principi. Pel món corren molts impostors. No reconeixen que Jesucrist es va fer home; este és el distintiu de tot impostor i de l'Anticrist.

Estigueu alerta, que no es perda el fruit del vostre treball i que un dia pugueu cobrar la plena recompensa. Tot aquell que avança més enllà de la doctrina de Crist es queda sense Déu. Però els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill.

 Salm responsorial 118,1.2.10.11.17.18 (R.: 1b)

    Feliços els de conducta irreprensible,

    que caminen en la llei del Senyor.

    R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

    Feliços els qui guarden el seu pacte

    i busquen el Senyor amb tot el cor..

    Vos he buscat amb tot el cor,

    no deixeu que m'aparte dels manaments. R.

    Guarde les vostres promeses en el cor,

    per a no pecar contra vós. R.

    Concediu la vida al vostre servent:

    viuré i compliré les teues paraules. R.

    Obriu-me els ulls i podré contemplar

    les meravelles de la vostra llei. R.

Al·leluia Lc 21,28

    Alceu el cap ben alt

    perquè molt prompte sereu alliberats.

Evangeli Lc 17,26-37

    El dia que es manifestarà el Fill de l'home

    ᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

    En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

    «Els dies del Fill de l'home passarà com en temps de Noé: tots menjaven i bevien i es casaven ells i elles, fins al dia que Noé va entrar en l'arca i vingué el diluvi i se’ls endugué a tots. Igual va passar en temps de Lot: tots menjaven i bevien, compraven i venien, sembraven i construïen, però quan Lot va eixir de Sodoma, va ploure del cel foc i sofre, i tots van morir. 

    Igual passarà el dia que es manifestarà el Fill de l'home. Aquell dia, el qui es trobe en el terrat i tinga les seues coses dins de casa, que no baixe a arreplegar-les. I el qui es trobe en el camp, que no es gire cap arrere: recordeu-vos de la dona de Lot. 

    Qui vullga conservar la seua vida, la perdrà; però el qui la perda, la recobrarà. Jo vos dic que aquella nit, si n'hi han dos en un mateix llit, l'u se l'enduran i l'altre el deixaran; si hi ha dos dones molent juntes, l'una se l'enduran i l'altra la deixaran». 

    Ells li preguntaren: «¿A on aniran, Senyor?» Jesús els respongué: «On hi ha un cadàver, allí es congreguen els voltors».

En acostar-se el final de l'any litúrgic ens trobem amb passatges de l'evangeli del gènere apocalíptic, en els quals ens instruïx sobre el final dels temps. En fer memòria del diluvi universal i de la destrucció de Sodoma i Gomorra, ens recorda que sempre hem de confiar en Déu i buscar fer la seua voluntat i no la nostra. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sants

Sant Leandre (Murillo)

Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.

Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)

Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)

Oració a sant Breç de Tours

    1      O digne prelat de gran reverència,
    2      sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
    3      pastor excellent de molta prudència
    4      i ver sacerdot molt gran en ciència,
    5      vaixell de virtuts per Déu estimat,
    6      puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
    7      de tanta virtut que guia los cecs,
    8      vullau-nos mostrar del cel la carrera,
    9      de Déu impetrant-nos salut verdadera,
    10     puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
    11     i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
    12     feu vós que ens herete de vida perfeta.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).

Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)

3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)

5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)

6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)

7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)

8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)

9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)

10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)

11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)

12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)

13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)

14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defendre la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)

15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defendre la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)

16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)

17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.

18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)

19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)

20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)

21. A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)

21. Beat Carl Lampert (1944)

22. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)

12 de novembre de 2026, dijous XXXII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera Flm 7-20

Recobra'l, no ja com a esclau, sinó com un germà estimat

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon

Germà, les notícies que m'arriben de la teua bondat em donen una gran alegria i em conforten, ja que he sabut que, per tu, els cors dels creients han trobat repòs. Per això encara que m'atreviria a manar-te en nom de Crist el que has de fer, preferisc demanar-t'ho en nom de l'amor. Jo, Pau, ancià com soc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant en la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Ara te'l torne a enviar, com si t'enviara les meues entranyes. Hauria volgut retindre'l al meu costat, per a que em servira en lloc teu mentres estic en la presó per causa de l'Evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment, a fi que no em feres este favor per obligació, sinó de bona gana.

Qui sap si, en realitat, Onèsim se separà un moment de tu per a que ara el recobres per sempre, i no ja com a esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament, com en el Senyor. Per tant, si em tens com a company en la fe, rep-lo com si fora jo mateix. I si t'ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. Jo, Pau, t'ho pagaré; t'ho escric amb la meua pròpia mà. Per no dir-te que tu m'ho deus tot a mi. Sí, germà, que també tu em pugues ser útil en el Senyor. Per amor de Crist, dona al meu cor este descans.

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: 5a)

El Senyor fa justícia als oprimits,

dona pa als qui tenen fam.

El Senyor deslliura els presos.

R. Feliç el qui troba ajuda

en el Déu de Jacob.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor dona la vista als cegos,

el Senyor redreça els vençuts,

el Senyor estima els justs;

el Senyor guarda els forasters. R.

El Senyor manté les viudes i els òrfens,

i capgira els camins dels malvats.

El Senyor regna per sempre,

és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Al·leluia Jo 15,5

Jo soc el cep, i vosaltres, els sarments.

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.

Evangeli Lc 17,20-25

El Regne de Déu ja està dins de vosaltres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, uns fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne de Déu. Ell els va respondre:

«L'arribada del Regne de Déu és imprevisible. Ningú podrà dir: "Està ací" o "Està allà", perquè el Regne de Déu ja està dins de vosaltres».

Després va dir als deixebles:

«Vindran dies en què desitjareu vore ni que siga un sol dia del Fill de l'home, i no el vreu. Vos diran "mireu, està ací" o "està allà", però no heu d'eixir a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el fulgor del rellamp, que es veu d'un extrem a l'altre del cel. Però primer ha de patir molt, i la nostra generació l'ha de rebutjar». 

 

En diverses ocasions, i de moltes maneres, anuncia Jesucrist la seua passió i mort als apòstols i deixebles. Este anunci li servix al Senyor per a ensenyar-nos que el Regne del cel no ha de vindre d'una manera extraordinària, sinó que ja ha arribat, que l'ha portat ell mateix. A més, un dia tornarà com «el fulgor del rellamp». [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Per a meditar

Papa Francesc, Homilia en Santa Marta, 15 de novembre de 2018

Que cadascú es pregunte: ¿com creix dins de mi el regne de Déu? ¿Com creix dins de mi la meua pertinença a l'Església? ¿Com el Senyor ens ensenya o mundanament? ¿Com rese jo? ¿D'amagat, en el meu interior, o em deixe vore en l'oració? ¿Com servixc als altres? ¿Com estic a la disposició dels altres amb les obres de caritat? ¿Silenciosament, quasi d'amagat, o faig sonar la trompeta com els fariseus?Demanem al Senyor que ens faça entendre açò i que també nosaltres pugam créixer en l'Església així.

* * * * *

Sant Josafat de Lituània

Sant Josafat, bisbe i màrtir.

Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič,  bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)

• J.M. Bausset: Sant Josafat, bisbe i màrtir (2015)

Martirologi Romà

2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)

3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)

5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)

6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)

7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)

8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)

9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)

10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)

Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer. 

• J.M. Bausset: Sant Dídac d'Alcalà (2014)

11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)

12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí). 

11 de novembre de 2026, dimecres XXXII: Sant Martí de Tours

DIMECRES DE LA SETMANA XXXII / II

Sant Martí de Tours

Oració col·lecta

Oh Déu, que fóreu glorificat per sant Martí de Tours 
en la seua vida i en la seua mort; 
renoveu en els nostres cors les meravelles de la vostra gràcia, 
de manera que ni la mort, ni la vida 
no puguen separar-nos mai del vostre amor.

Lectura primera Tt 3,1-7

Anàvem desencaminats,

però la bondat de Déu ens salva

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut, recorda a tots el deure que tenen d'acceptar l'autoritat dels governants i d'observar-la. Que estiguen sempre disposats a fer el bé. Que no malparlen de ningú ni es posen en baralles, que siguen de bon tracte i visquen en pau amb tots.

En altre temps també nosaltres érem insensats, rebels, desencaminats, esclaus de tota classe de passions i plaers, maliciosos, envejosos, antipàtics, i ens odiàvem els uns als altres. Però quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua misericòrdia, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha abocat a mans plenes damunt de nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, fets justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vos pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R..

Al·leluia 1Te 5,18

Doneu gràcies en tota ocasió.

Açò és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19

¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. 

A l'entrada d'un poblet li eixiren a l'encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentres anaven de camí, quedaren nets, i un d'ells, quan va vore que s'havia curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, i es va prosternar als peus de Jesús per a donar-li gràcies. Aquell home era un samarità. 

Jesús preguntà: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d'este estranger?» I li digué: «Alça't i ves-te'n. La teua fe t'ha salvat». 

 

El Senyor sempre posa la salvació de l'ànima per davant de la curació del cos. Un exemple d'això el trobem en este passatge. Els deu leprosos han sigut curats, però només un ha tornat per a donar-li gràcies. Eixe és l'únic que obté la salvació. Hem d'estar summament agraïts pels béns que Déu ens regala, perquè ¿de què ens serviria la curació del cos si no arribem a la salvació de l’ànima?  [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica

Papa Francesc: Homilia, 13 d'octubre de 2019

És bonic vore que aquell home curat, que era un samarità, expressa l'alegria amb tot el seu ser: lloa a Déu a crits, es prostra, agraïx (cf. vv. 15-16). El cim del camí de fe és viure donant gràcies. Podem preguntar-nos: els que tenim fe, ¿vivim les jornades com un pes a carregar o com una lloança a oferir? ¿Estem centrats en nosaltres mateixos en espera de demanar la pròxima gràcia o trobem la nostra alegria en donar gràcies? Quan agraïm, el Pare es commou i aboca damunt de nosaltres l'Esperit Sant. Agrair no és qüestió de cortesia, d'etiqueta, és qüestió de fe. Un cor que agraïx sempre és jove. Dir: "Gràcies, Senyor" en despertar, durant el dia, abans de ficar-se al llit és l'antídot a l'envelliment del cor, perquè el cor envellix i es malacostuma. Així també en família, entre esposos: recordar-se de dir gràcies. Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica.

Sant Martí de Tours

Església de Sant Martí i
Sant Antoni, a València

Sant Martí de Tours, bisbe (memòria ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.

Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seua sepultura. Nascut a Pannònia, a l'actual Hongria, de pares gentils, quan era soldat a les Gàl·lies i encara catecumen, va cobrir amb el seu mantell a Crist en la persona d'un pobre, i després, rebut el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant dels seus ulls l'exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clero i va evangelitzar els llauradors, fins que va anar a l'encontre del Senyor a Candes, població de França. (397)

• J. M. Bausset: Sant Martí (2014)

Oració a Sant Martí

    1      O gran sacerdot humil i benigne,
    2      i ver confessor, Martí gloriós,
    3      o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
    4      i fel cavaller prudent i insigne,
    5      del Rei eternal qui és tot poderós,
    6      puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
    7      qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
    8      vullau-nos tenir a tots en memòria,
    9      pregant a Jesús que ens done victòria
    10     del gran Satanàs qui ens vol devorar.

    11     Puix és tant beneita la vostra història
    12     i feu per aquells qui us volen lloar,
    13     hajau-nos la vida que no és transitòria,
    14     puix és manifest i cosa notòria
    15     que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Beat valencià Josep Cecili de Jesús Maria (Josep) Alberich Lluch (memòria a Benicarló)

Nascut el 7/02/1865 a Benicarló (Castelló), mort l’11/11/1936 a Torredembarra (Tarragonès).Va fer el noviciat i professà al Desert de les Palmes. Entre altres activitats, es dedicà als malalts i a recollir almoines per al manteniment del col·legi carmelità. Va ser conventual de València, Matanzas (Cuba), San Clemente (Cuenca), Caravaca, Borriana i Castelló.

A l’inici de la guerra civil estava en el convent de San Clemente i fugí a refugiar-se a casa dels seus pares a Benicarló. Detingut a Vinaròs, va ser enviat al vaixell presó “Río Segre”, al port de Tarragona, on hi havia altres carmelites. Allí renovà els seus vots a mans del P. Elipi. Amb els seus companys, l’11 de novembre va ser afusellat al cementeri de Torredembarra.

Aniversari de la mort de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1971)

Aniversari de la mort del poeta Xavier Casp i Verger (2004)

Martirologi Romà

2. Al costat del llac Mareotis [o Mariut], a Egipte, sant Menes [o Menna], màrtir. (295)

3. A Vença [Vence], lloc de Provença, a la Gàl·lia, hui França, commemoració de sant Verà, bisbe, que sent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat en el monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint-li la seua professió de fe en l'encarnació del Verb continguda en la carta a Flavià. (s. V)

4. A Molise, a la Itàlia actual, memòria de sant Menes, ermità, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Limassol, a l'illa de Xipre, trànsit de sant Joan el Caritatiu, bisbe d'Alexandria, famós per la seua compassió cap als pobres, i tan curull de caritat envers tots que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per a alleujar totes les necessitats de la ciutat, aportant per a això els béns de l'Església i exhortant contínuament els rics a l'exercici de la beneficència. (620)

6. Al monestir de Malonne, a Brabant, actual França, sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. (698)

7. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, sants i màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tindre entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, en els quals exposava la doctrina cristiana. (826)

• J.M. Bausset: Sant Teodor Estudita (2014).

8. Al monestir de Grottaferrata, en la rodalia de Frascati, pròxim a Roma, sant Bertomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va anar a l'encontre de sant Nil, la vida i els costums del qual va deixar per escrit, i al costat del qual va estar fins a la seua mort en el cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, obra que ell va continuar convertint-la en una escola de ciències i d'art. (1065)

9. A Nagasaki, al Japó, santa Marina d'Omura, verge i màrtir, que, empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seua castedat, va ser finalment cremada viva. (1634)

10. A Laski Piasnica, prop de Wejherowo, a Polònia, beata Alicia Kotowska, verge, de la Congregació de Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantindre fidelment les seues creences en Crist. (1939)

11. A Sofia, a Bulgària, passió del beat Vicent Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació Passionista de Jesucrist, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, va ser empresonat, cruelment vexat com a reu de lesa majestat, condemnat a la pena capital i finalment afusellat. (1952)