7 d'octubre de 2026, dimecres XXVII: Mare de Déu del Roser

DIMECRES DE LA SETMANA XXVII / II

Mare de Déu del Roser


Oració col·lecta

Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors;
i feu que els qui, per l’anunci de l’àngel, 
hem conegut l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, 
siguem conduïts per la seua passió i la seua creu 
a la gloria de la resurrecció, 
amb la intercessió de santa Maria, verge.

Lectura primera Ga 2,1-2.7-14

Reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, una altra vegada, catorze anys més tard, advertit per una revelació, vaig pujar a Jerusalem acompanyat de Bernabé, emportant-me també a Titus. En un encontre amb les persones més autoritzades, vaig exposar la Bona Nova que anuncie als pagans, per tindre la seguretat que tot el que havia fet, i encara faig, no va desencaminat.
Ells van vore clarament que Déu m'ha confiat l'anunci de l'Evangeli als pagans incircumcisos, igual com ha confiat a Pere la dels jueus, que són circumcidats. Déu mateix, que va fer de Pere l'apòstol dels circumcisos, ha fet també de mi l'apòstol dels qui no ho són. Per això Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes de l'Església, reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit, i, en senyal de comunió, ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, per a que anàrem als qui no són jueus, i ells, als jueus. Només ens demanaren que ens recordàrem dels seus pobres, cosa que he procurat fer amb tot l'interés.
Però quan Cefes vingué a Antioquia, el vaig contradir obertament, perquè el que feia no estava bé. Primer menjava amb els no jueus, però quan vingueren alguns de part de Jaume, ho evitava i se n'apartava, per por dels jueus. Aleshores, els altres jueus cristians van imitar la seua insinceritat: fins i tot Bernabé acabà fent com ells. Jo, quan vaig vore que allò no s'avenia amb la veritat de l'Evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que eres jueu, vius com els pagans i no com els jueus, ¿com és que ara obligues els pagans a fer com els jueus?»

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, vosaltres, tots els pobles,
glorifiqueu-lo, totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:
Al·leluia.

És immens el seu amor per nosaltres,
la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Rm 8,15b

Heu rebut un esperit que ens ha fet fills
i ens fa cridar: Abbà, Pare!

Evangeli Lc 11,1-4

Senyor, ensenyeu-nos a pregar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús pregava en un lloc. Quan va acabar, u dels deixebles li va demanar: «Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan ensenyava als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu, digueu:
Pare, 
siga santificat el vostre nom.
Vinga a nosaltres el vostre Regne.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia de hui.
I perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors.
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació».

* * * * *

Mare de Déu del Roser

(o Rosari)

En este dia es demana l'ajuda de la santa Mare de Déu per mitjà del Rosari o corona mariana, meditant els misteris de Crist sota la guia d'aquella que va estar especialment unida a l'Encarnació, Passió i Resurrecció del Fill de Déu (elog. del Mart. Romà).

En acció de gràcies per la victòria de Lepant (7 d'octubre de 1571), Pius V instituí a Roma la festa de la Mare de Déu de les Victòries. En 1573 esdevingué la festa del Rosari, en la qual demanem a Maria que ens faça combregar en els misteris del Senyor. [font: MCL, p. 1537]

La Mare de Déu del Roser (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfauir, Benejúzar, Benillup, Dos Aguas, Los Calpes (la Pobla d'Arenós), el Canyamelar (València), Fontanars dels Alforins, Heredades, Massamagrell, Novetlè, Lloc Nou de la Corona, Olocau, El Rebollar, Sedaví, Torrelamata, el Mareny de Barraquetes (Sueca), Rafal, la Torre de Lloris, el Verger i una d'Alacant. Patrona de Montitxelvo.

Aniversari del naiximent de Xavier Casp i Verger (Carlet 1915)

Santoral


Sant Marcel, màrtir. († Càpua, a la regió de Campània, a la Itàlia actual, s. III/IV)

Santa Justina, verge i màrtir. († Pàdua, Itàlia, s. III/IV)

Sants Sergi i Bacus. Icona del segle VII procedent
del monestir de Santa Caterina al mont Sinaí.
Ara en un museu d'art a Kíiv (Ucraïna)
Sants Sergi i Bacus [o Baccus], màrtirs. († Resafa, de la província d'Augusta Eufratense, hui Síria, s. III/IV)

Sergi va escampar la sang per Crist a Resafa (Sergiòpolis). El pelegrinatge a sant Sergi va ser un dels més cèlebres de l'antigor. La llegenda li adjunta el nom de Baccus. [font: MCL, p. 1541] 

Sant Marc, papa, que va fundar el títol in Pallacinis i va edificar una basílica al cementeri de Balbina, a la via Ardeatina, on va ser soterrat. († Roma, 336)

Marc va ser successor de sant Silvestre i governà la seu romana durant huit mesos (336). Sant Damas en fa un gran elogi. [font: MCL, p. 1540] 
 
Sant August, prevere i abat, al qual una malaltia li tenia mans i peus anquilosats, de manera que es recolzava sobre els genolls i colzes, i va ser miraculosament curat per intercessió de sant Martí. Va reunir molts monjos i es va dedicar a la pregària contínua. († Prop de Bourges, a Aquitània, hui França, c. 560)

Sant Pal·ladi, bisbe, que va erigir una basílica sobre el sepulcre de sant Eutropi i va fomentar el culte dels sants a la seua ciutat episcopal. († Saintes, també a Aquitània, c. 596)

Beat Martí, cognomenat Cid, que va fundar el cenobi de Bellofonte i el va agregar a l'Orde Cistercenc. († monestir de Bellofonte, anomenat després Valparaíso, al regne de Lleó, 1152)

Beat Joan Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, en la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau, i en la captivitat va continuar demostrant la seua fidelitat a Déu. († En la mar, enfront de Rochefort, a França, 1794)

Beat valencià Josep Llosà Balaguer, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir (memòria a Benaguasil). († Benaguasil, 1936)
at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

6 d'octubre de 2026, dimarts XXVII: Sant Bru

DIMARTS DE LA SETMANA XXVII / II


Oració col·lecta

Oh Déu, que cridàreu a sant Bru, prevere, 
a servir-vos en la soledat; 
per la seua intercessió, concediu-nos que, 
enmig de les vicissituds d’este món, 
el nostre cor trobe sempre repòs en vós.

Lectura primera Ga 1,13-24

Déu em revelà el seu Fill,
per tal què jo l'anunciara als qui no són jueus

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, ja heu sentit parlar de la meua conducta passada en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i la volia destruir; i en l'observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meua edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares.
Però el qui m'havia escollit des de les entranyes de ma mare, em va cridar per la seua gràcia. Quan a ell li paregué bé, em revelà el seu Fill, per tal que jo l'anunciara als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat a ningú i sense haver pujat a Jerusalem a vore els qui eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i després vaig tornar a Damasc.
Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per a conèixer a Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig vore cap, a excepció de Jaume, el germà del Senyor.
Tot açò que vos escric és veritat. Vos assegure davant de Déu que no mentisc. Després me'n vaig anar a Síria i a Cilícia. Les comunitats cristianes de Judea no em coneixien personalment; només sentien dir que l'antic perseguidor ara anunciava la fe que abans volia destruir. I donaven glòria a Déu per causa meua.

Salm responsorial 138,1-3.13-14ab.14c-15 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,
vós veieu quan m'assente o quan m'alce,
descobriu de lluny el meu pensar,
sabeu prou bé si camine o si repose,
vos són conegudes totes les meues sendes.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de ma mare.
Vos done gràcies
per haver-me fet tan admirable. R.

Les vostres obres són portentoses:
ho reconec amb tota l'ànima.
Em coneixíeu fins als ossos,
quan jo m'anava fent ocultament,
com un teixit en el cor de la terra. R. 
 
Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu
i la guarden.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta l'acollí. Maria ha triat la millor part

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet on el va acollir una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, s'assentà als peus del Senyor i escoltava la seua paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per a poder-lo servir. Es va acostar a Jesús i li digué: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat a soles per a fer la faena? Digueu-li que vinga a ajudar-me». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i inquieta per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha triat la millor part, i no li la llevaran». 
 
Marta i Maria exemplifiquen dos dimensions irrenunciables de la vida cristiana: la vida activa i la contemplativa. Jesús no les contraposa, sinó que l'escena dona peu a una ensenyança fonamental: la prioritat del ser sobre el fer, d'escoltar la Paraula de Déu sobre «estar atrafegat» per les coses del món, del Pa de Vida eterna sobre el pa del qual es torna a tindre gana. En definitiva, determinar-se per a assentar l'ànima en Crist, a fi que l'acció siga resposta amorosa a l'amor de Déu prèviament acollit en actitud orant. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (València, 1497)
Aniversari del naiximent de Mateu Ricci, missioner jesuïta (1552)

Santoral

Sant Bru o Brunó, prevere (mem. ll.).

Sant Bru, de Francesc Ribalta
(Museu de Belles Arts de
València)

Sant Bru, prevere, que, oriünd de Colònia, a Lotaríngia, va ensenyar ciències eclesiàstiques a la Gàl·lia, però, com que desitjava portar vida solitària, es va instal·lar amb alguns deixebles a l'apartada vall de Cartoixa (Chartreuse), als Alps, i va donar origen a un Orde que conjuga la soledat dels eremites amb la vida comuna dels cenobites. Cridat pel papa Urbà II a Roma, perquè l'ajudara en les necessitats de l'Església, va passar els últims anys de la seua vida com a eremita al cenobi de la Torre, a Calàbria († 1001) (elogis del Martirologi Romà).

Sant Sagar, bisbe i màrtir, que va patir en temps de Servili Pau, procònsol d'Àsia. († Laodicea, lloc de Frígia, hui Turquia, c. 170)

Santa Fe d'Agen, màrtir. († Agen, ciutat d'Aquitània, s. IV)

Sant Renat, bisbe. († Sorrento, a la regió italiana de Campània, c. s. V)

Sant Romà, bisbe. († Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, c. 564)

Commemoració del beat Magne, bisbe, qui, en prendre els llombards la seua seu episcopal d'Opitergio, amb la major part del seu ramat es va traslladar al costat de la llacuna veneta, on va fundar la nova ciutat d'Heràclia o Eraclea, així com diverses esglésies en el lloc on més tard es va alçar la ciutat de Venècia. († Venècia, c. 670)

Sant Ivi, diaca i monjo, deixeble de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que va passar d'Anglaterra a esta regió, on va viure entregat a les vigílies i dejunis. († Bretanya Menor, França, c. 704)

Sant Joan, cognomenat "Xenos" [Áγιος Ιωάννης ο Ξένος], que va propagar per tota l'illa de Creta la vida monàstica. († Nazogeraia, a Creta, s. XI)

Sant Pardulf de Garait [Guéret], abat, il·lustre per la seua santedat de vida, del qual es conta que va fer fugir de la seua església els sarraïns que retrocedien davant de Carles Martell. († Garait, a la regió de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, 737)

Sant Adalberó, bisbe de Würzburg, que, per defensar la Seu Apostòlica, va haver de patir molt per part dels cismàtics. Després de ser expulsat diverses vegades de la seua seu, va passar en pau els seus últims anys al monestir de Lambach, fundat per ell mateix. († monestir de Lambach, a Baviera, actual Àustria, 1090)

Sant Artal [o Artald o Artau], bisbe de Belley. Va fundar la cartoixa d'Arvières. Tenia prop de noranta anys quan, al seu pesar, va ser elegit bisbe, encara que als dos anys va renunciar i va tornar a la vida monàstica, on va morir a cent sis anys. († Cartoixa d'Arvières, a Borgonya, França en l'actualitat, 1206)

Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist (Anna Maria) Gallo, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que va suportar moltes i contínues proves, mostrant gran paciència, penitència i amor a Déu i a les ànimes. († Nàpols, 1791)

Beat Francesc Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada, on va morir víctima de les febres. († Enfront de Rochefort, al litoral de França 1794)

Beata Maria Rosa (Eulàlia) Durocher, verge, fundadora de la congregació de Germanes dels Sants Noms de Jesús i Maria, per a la formació humana i cristiana de les jóvens. († Longueuil, al Canadà, 1849)

Sant Francesc Tran Van Trung, màrtir, que, sent soldat, va resistir enèrgicament les propostes d'apostatar de la fe cristiana, per la qual cosa l'emperador Tu Duc el va fer decapitar. († An-Hoa, a Annam, hui Vietnam, 1858)

Beat Isidor de Sant Josep de Loor, religiós de la Congregació de la Passió, que va complir amb fidelitat les funcions que se li van encomanar i, havent emmalaltit, va ser exemple per als seus germans en suportar terribles dolors. († Courtrai, a Bèlgica, 1916)

at Cap comentari:
Labels: , , ,

5 d'octubre de 2026, dilluns XXVII: Témpores d'Acció de Gràcies

TÉMPORES D'ACCIÓ DE GRÀCIES I DE PETICIÓ

Presentem en este dia d'acció de gràcies i de petició la nostra gratitud a Déu Pare, de qui procedixen tots els dons, per tots els beneficis rebuts. És l'acció de gràcies de l'Església, que recull en la seua pregària els sentiments de tota la humanitat.
I amb la nostra acció de gràcies, la nostra súplica: demanem perdó i presentem humilment les nostres peticions per totes les nostres necessitats, amb la confiança de ser escoltats per qui ens estima més que nosaltres mateixos. Amb les nostres súpliques, ens fem ressò dels desitjos i anhels de tots els qui patixen.


MISSA QUAN LES TÉMPORES SE CELEBREN
NOMÉS EL DIA 5 D'OCTUBRE

Lectura primera Dt 8,7-18

Déu t’ha donat la força per a enriquir-te 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisés va dir al poble:
«El Senyor, el teu Déu, et portarà a un país fèrtil, un país de rius, de fonts i d’aigües profundes, que afloren per les valls i les muntanyes; un país de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners; un país d'oliveres, d’oli i de mel; un país on el pa és abundant, on no falta res; un país on hi ha pedres de ferro, on podràs extraure el coure de dins de les muntanyes. T’alimentaràs bé, fins a assaciar-te, i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t’haurà donat.
Guarda’t bé d’oblidar el Senyor, el teu Déu: no deixes mai de complir els seus manaments, les seues decisions i els seus decrets que jo et done hui. T’alimentaràs fins a assaciar-te, viuràs en cases confortables, es multiplicaran els teus ramats de vaques i d’ovelles, acumularàs plata i or, i augmentaran tots els teus béns. Però mira que no s’enorgullisca el teu cor i ja no et recordes més del Senyor, el teu Déu, que et va fer eixir de la terra d’Egipte, un lloc on eres esclau; que t’ha fet passar per este desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’alacrans, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer brollar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien. Et va afligir i et va provar perquè al remat volia afavorir-te. Per tant, quan hauràs acumulat tots aquells béns, no penses dins de tu que te’ls ha donat la teua força i l’energia de les teues mans: recorda’t del Senyor, el teu Déu: ell, que volia complir l’aliança que havia jurat als teus pares, és qui t’ha donat la força per a enriquir-te».

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 
Déu del nostre pare Israel,
des de sempre i per sempre.

R. Vos sou Senyor de l'univers.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,
la glòria, l’esplendor, la majestat;
perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.
Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;
està en les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Lectura segona 2C 5,17-21

Reconcilieu-vos amb Déu

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint 
 
Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.
I tot açò és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres este servici de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraent-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, nosaltres som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va carregar el pecat a aquell que no havia experimentat el pecat, per a que gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 7,7-11

El qui demana, obté

᛭ Lectura de l’evangeli segons sant Mateu 
En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:
«Demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran; perquè qui demana obté, qui busca troba i a qui toca li obrin. Si un fill vos demana pa, ¿qui de vosaltres li donarà una pedra? O bé, si vos demana un peix, ¿qui li donarà una serp? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui li les demanen».

Missa del dia: subsidi litúrgic (Comissió Diocesana de Pastoral de l'Ambient i Ecologia Humana, València 2011). La primera lectura i l'evangeli no són els que toquen, però tota la resta pot ser útil.

* * * * *

Jesús ens convida a la confiança en la Providència del Pare, ja que l'amor que ell ens té és infinitament superior al de qualsevol paternitat humana. Esta confiança convida a una relació intensa i lliure amb el Pare: demanar, buscar, cridar. Són verbs que apunten a una manera de ser fills, a imatge del Fill. Esta festa de les Témpores ens convida a l'agraïment gojós a Déu pels dons de la terra i, igualment, a la súplica per les nostres necessitats i la nostra conversió urgent. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
* * * * *

La celebració de les quatre Témpores és una antiga tradició de l’Església romana que es va estendre a tota l'Església d'Occident. Seria un dia (o dies si se celebren en forma de tridu) per a incorporar —des de la litúrgia— el magisteri del papa Francesc sobre el do de la creació, lliurada a la humanitat i destinada per l'obra pasqual del Senyor a una nova creació. A les Hores majors la salmòdia és pròpia, també els himnes. A l’Ofici es proclama la cèlebre i bella oratio de sant Climent de Roma. L’Església ha recorregut i implora sempre l'ajuda de Déu en les necessitats del món, perquè siga alliberat de tot mal. Així mateix, tota pregària de petició implica sempre l'acció de gràcies i la conversió.

A l'antic calendari, les Témpores se celebraven en les quatre estacions de l'any que marcaven el ritme de la natura. Les Témpores de tardor eren les més significatives. Se celebraven en tres dies: dimecres i divendres (dies penitencials, de dejuni) i dissabte en què se celebrava com una vigília dominical. No pocs pensen que la Conferència Episcopal hauria de repensar el significat pastoral d'esta celebració (o celebracions) dignificada en els llibres litúrgics (Litúrgia de les Hores, Leccionari, Missal) amb una gran riquesa de continguts. Relacionada amb les Témpores hi ha la qüestió de les Rogatives. [font]

Santoral


Commemoració dels sants màrtirs que, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, van rebre la palma del martiri. († Trèveris, Alemanya, s. IV)

Santa Caritina, màrtir. († Gorgos, a Cilícia, s. IV)

Commemoració de santa Mamlaca, verge i màrtir, que, oriünda de la regió de Beth Garmay, es va traslladar a Pèrsia, actual Iraq, on va ser condemnada a mort pel rei Sapor II. († c. 343)

Sant Apol·linar, bisbe, germà de sant Avit, bisbe de Viena del Delfinat, que, home ple de fervor per la justícia i l'honestedat, va saber restituir el vigor i l'esplendor de la religió cristiana en esta seu, durant llarg temps desproveïda de pastor. († Valença, a la regió de la Gàl·lia Vienense, França actualment, c. 520)

Commemoració dels sants Maur [o Maure o Mur] i Plàcid, monjos, que des de la seua adolescència van ser deixebles de l'abat sant Benet. († s. VI)

Plàcid, deixeble de sant Benet (s. VI) i conegut únicament pels Diàlegs de sant Gregori el Gran, era venerat antigament com a confessor el 5 d'octubre, data en què el martirologi Jeronimià esmenta un màrtir homònim de Sicília. Al segle XI a Montecassino es van confondre els dos Plàcids, i un segle després, Pere el Diaca teixí la faula que el fa morir a Messina amb altres trenta-sis monjos. [font: MCL, p. 1534]

Els Diàlegs de Sant Gregori el Gran presenten sant Maur com un dels primers deixebles de sant Benet, i fa veure en ell la plasmació de l'ideal d'obediència. Segons una tradició poc fundada, Maur degué ser enviat a la Gàl·lia per establir un monestir. De fet, el nostre sant ha estat confós amb l'abat Maur Glanfeuil, a l'Anjou (s. VII). [font: MCL, p. 998]

Sant Jeroni, bisbe, que va enriquir la seua Església amb munificència i sol·licitud pastoral. († Nevers, França, 816)

Sant Meinolf, diaca, que va construir i va enriquir el monestir de Böddeken, i el va confiar a una comunitat de vèrgens. († Paderborn, lloc de Saxònia, actual Alemanya, c. 857)

Commemoració de sant Froilà de Lugo, bisbe, que primer va ser eremita i després, ordenat bisbe, va evangelitzar les regions alliberades del jou dels musulmans, va propagar la vida monàstica i es va distingir per la seua beneficència cap als pobres. († León, 905)

Sant Atilà de Zamora, bisbe, que, quan era monjo, va ser company de sant Froilà en la predicació de Crist per les terres devastades pels musulmans. († Zamora, 916)

Beat Pere d'Imola, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va distingir per la seua caritat en la cura de malalts. († Florència, Itàlia, 1320)

Commemoració de santa Flora, verge de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que es va dedicar a atendre els malalts pobres en un hospital i va viure íntimament unida amb el cor i el cos, a la Passió de Crist. († Beaulieu, en el territori de Cahors, a França, 1347)

Beat Sants, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, al qual seguien les multituds quan predicava la Paraula de Déu. († Cori, lloc del Laci, a Itàlia, 1392)

Beat Raimund [o Raimond o Raimon] delle Vigne o de Càpua, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser prudent moderador espiritual de santa Caterina de Siena, de qui va compondre una fidel biografia. († Nüremberg, a Baviera, actual Alemanya, 1399)

Beat Mateu (Joan Francesc) Carreri, prevere de l'Orde de Predicadors, que va ser vehement i fecund predicador de la Paraula de Déu en el seu temps. († Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, 1470)

Beats màrtirs Guillem Hartley i Joan Hewett, preveres, i Robert Sutton, que, per la seua constant fidelitat a l'Església catòlica, en temps de la reina Isabel I van ser penjats prop de la ciutat, però en diferents llocs. († Londres, 1588)

Santa Anna Schäffer, verge, la qual, als dèneu anys, en el seu ofici de serventa es va abrasir amb aigua bullent i, després, després d'agreujar-se el seu estat de salut, va viure amb ànim seré en esperit de pobresa i oració, oferint el seu dolor per la salvació de les ànimes. († Mindelstetten, al territori de Ratisbona, a Alemanya 1925)

Beat Bertomeu Longo, jurisperit, que, preocupat pel culte a Maria i la formació cristiana dels llauradors i dels xiquets, va fundar el santuari del Rosari, a la vall de Pompeia, i també una congregació de Germanes amb el mateix títol, amb els béns que generosament li va donar la seua piadosa esposa. († Pompeia, prop de Nàpols, a Itàlia, 1926)

Sant Tranquil·lí Ubiarco, prevere i màrtir, que en la persecució contra l'Església no va deixar de complir amb les seues funcions ministerials, per la qual cosa va ser penjat d'un arbre, i va acabar així el seu gloriós martiri. († Prop del lloc de Tepatitlán, a Mèxic, 1928)

Beat Rafael Alcocer Martínez (Cuesta de la Elipa, Madrid 1936). Màrtir. Sacerdot benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos, afusellat in odium fidei.

Santa Maria Faustina (Elena) Kowalska, verge de la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que va anunciar sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. († Cracòvia, a Polònia, 1938)

Beat Marià Skrzypczak, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació de Polònia per un règim contrari a Déu, per la seua invicta fe va rebre el martiri en ser afusellat davant de  l'església del lloc de Plonkowo, també a Polònia (1939)

Beat Albert Marvelli (Rimini, Itàlia 1918-1946). Laic, enginyer, polític, membre de l'Acció Catòlica.

at Cap comentari:
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

7 d'octubre de 2026, dimecres XXVII: Mare de Déu del Roser

DIMECRES DE LA SETMANA XXVII / II Mare de Déu del Roser Oració col·lecta Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors; i feu que el...

entrades populars