10 de juliol de 2026, divendres XIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XIV / II

Sants Carmel Bolta i Francesc Pinazo


Oració col·lecta

Senyor Déu, que vau concedir als benaurats Carmel i Francesc
la gràcia de confirmar la fe en el vostre nom, en escampar la pròpia sang; 
concediu-nos, pels mèrits i exemples d'estos màrtirs, 
que s’enfortixca la fe dels fidels
i que tots els pobles siguen conduïts a la llum de l'Evangeli.

Lectura primera Os 14,2-10

No direm més 'Déu nostre'
a l'obra de les nostres mans.

Lectura de la profecia d'Osees

Diu el Senyor:
«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.
La teua culpa t'ha fet caure.
Prepara't les paraules,
torna al Senyor i dis-li:
"Perdoneu-nos les culpes,
i accepteu el bon desig.
Vos oferim, en lloc de vedells, 
la pregària dels nostres llavis.
Els assiris no poden salvar-nos,
no muntarem més a cavall,
no direm més 'Déu nostre'
a l'obra de les nostres mans.
En vós troben misericòrdia els òrfens"».  
 
I el Senyor respon: 
«Jo els curaré de la seua infidelitat,
els amaré amb tot el cor;
ja no estic indignat amb ells.
Seré per a Israel com la rosada;
florirà com el lliri,
arrelarà com un arbre del Líban,
creixeran els seus rebrots,
tindrà la bellesa de l'olivera
i la fragància del Líban.
Es refaran a la meua ombra,
seran fecunds com el blat,
creixeran com una vinya
i els recordaran com el vi del Líban.
¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?
Jo els responc i els guie.
Soc com un xiprer frondós.
Jo faig que donen fruit». 
 
Que ho comprenguen els savis,
que ho entenguen els doctes.
Els camins del Senyor són planers,
i els justs els seguixen,
però els rebels hi entropessen.

Salm responsorial 50,3-4.8-9.12-13.14 i 17 (R.: 17b)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
per la vostra gran misericòrdia,
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. Proclamaré la vostra alabança, Senyor.

Vos agrada la veritat en el cor,
i allí m'il·lumina la vostra saviesa.
Purifiqueu-me amb l'hisop, quedaré net;
llaveu-me, i seré més blanc que la neu. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,
i restaureu en mi un esperit ferm.
No m'allunyeu de la vostra mirada,
ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
feu-me fort amb esperit generós.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra alabança. R.

Al·leluia Jo 16,13a;14,26b

Quan vindrà l'Esperit de la veritat,
vos guiarà cap a la veritat plena;
i vos farà recordar tot el que vos he dit.

Evangeli Mt 10,16-23

No sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit del vostre Pare

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«Vos envie com ovelles enmig de llops: sigau cautelosos com les serps i senzills com els coloms.
Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, vos portaran als tribunals, vos assotaran en les  sinagogues i vos presentaran davant dels governadors i dels reis, i així sereu els meus testimonis davant d'ells i davant de les altres nacions. 
Quan vos entreguen, que no vos preocupe com heu de parlar o què heu de dir; a l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, i no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare. 
Un germà entregarà el seu germà a la mort, i un pare al fill; i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tots vos odiaran per causa del meu nom. I el que resistirà fins al final, se salvarà.
Si vos perseguixen en una població, fugiu cap a una altra. Vos ho dic amb tota veritat: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel, quan vindrà el Fill de l'home». 
 
MEDITACIÓ
 
Del papa Francesc, Audiència general, 7 de maig de 2014 
 
En la intimitat amb Déu i en l'escolta de la seua Paraula, a poc a poc, deixem a un costat la nostra lògica personal, imposada la majoria de les vegades pel nostre entossudiment, els nostres prejudicis i les nostres ambicions, i aprenem, en canvi, a preguntar al Senyor: ¿quin és el teu desig?, ¿quina és la teua voluntat?, ¿què t'agrada a tu? D'esta manera madura en nosaltres una sintonia profunda, quasi connatural en l'Esperit i s'experimenta la veritat profunda de les paraules de Jesús que ens presenta l'Evangeli de Mateu: «que no vos inquiete saber què direu, ni com ho direu. A l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare» (Mt 10, 19-20). És l'Esperit qui ens aconsella, però nosaltres hem de deixar espai a l'Esperit, per tal que ens puga aconsellar. I deixar espai és resar, resar per tal que Ell vinga i ens ajude sempre.

* * * * *

Sants valencians Carmel Bolta i Francesc Pinazo, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

A Espanya, Sant Cristòfol de Lícia, màrtir

Aniversari del naiximent de Joan Calví (1509)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de juliol

1. A Roma, sants màrtirs Fèlix i Felip, que estan enterrats al cementeri de Priscil·la; Vital, Marcial i Alexandre, en el dels Jordans; Silà, en el de Màxim; i Genar, en el de Pretextat, la memòria dels quals recorda i commemora hui conjuntament l'Església Romana, sentint-se honrada amb els seus triomfs i protegida per la intercessió de tants i tan exemplars sants. (s. inc.)

2. A Roma, en la novena milla de la via Cornèlia, santes Rufina i Segona, màrtirs. (s. inc.)

3. Al territori de Sabina, hui regió del Laci, també a Itàlia, santes Anatòlia i Victòria, màrtirs. (s. inc.)

4. A la província romana de l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Genar i Marí, màrtirs. (s. inc.)

5. A Konya, lloc de Licaònia, Turquia actualment, sant Apol·loni de Sardes, màrtir, de qui es diu que va patir el martiri de la crucifixió. (s. inc.)

6. A Nicòpolis, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a l'actual Turquia, sants màrtirs Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisini i altres, que en temps de l'emperador Licini, i sent prefecte Lísies, van ser martiritzats de diverses maneres. (s. IV)

7. A Pisídia, de nou Turquia, sants Bianor i Silvà, màrtirs. (s. IV)

8. A Nantes, a la Bretanya Menor, hui França, sant Pascari, bisbe, que va acollir sant Hermeland, a qui havia cridat del convent de Fontenelle, al mateix temps que a dotze monjos, i el va enviar a l'illa d'Antres per a fundar allí un monestir. (s. VII)

9. A Tamise, a Flandes, actualment Bèlgica, santa Amalberga, a qui sant Wilibrord va imposar el vel de les vèrgens consagrades. (s. VIII)

10. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Pere Vincioli, prevere i abat, que va reconstruir la ruïnosa església dedicada a sant Pere, i a ella va unir un monestir on, després de véncer gran oposició i amb gran paciència, va introduir els usos i costums cluniacencs. (1007)

11. A Odense, ciutat de Dinamarca, sant Canut, màrtir, rei de gran fervor, que incrementà al seu regne el culte diví, va promoure l'estat clerical i, després d'haver fundat les esglésies de Lund i Odense, va ser finalment assassinat per uns sediciosos. (1086)

Patró de Dinamarca. Rei cristià en temps bàrbars i turbulents en què es barregen desconcertadament empreses guerreres i missioneres, invasions, conquestes i actes de justícia no poc expeditius amb mostres de pietat ardent. Ja proclamat rei, va reprimir amb vigor implacable sublevacions dels seus súbdits, va dipositar la seua corona al peu del crucifix, va lluitar contra els estonis i va fundar hospitals, esglésies i monestirs; no va ser gens tou com a monarca, però ningú més sol·lícit que ell envers els ancians i els malalts, a qui visitava, consolava i curullava de grans almoines. Uns rebels li van posar una trampa a l'illa de Fionia, i després de fingir que se sotmetien el van assetjar a l'església de Sant Albà amb uns quants cavallers lleials. Allí va confessar, es va prosternar al peu de l'altar, va perdonar els seus enemics i es va disposar a lliurar l'última baralla. Així va morir Canut. Se'l va considerar màrtir, i l'any 1100 el Papa va autoritza-ne el culte. (Font)

12. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Maria Gertrudis de Santa Sofia de Ripert d'Alauzin i Ainés de Jesús (Sílvia) de Romillon, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)

13. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, hui Vietnam, sants Antoni Nguyen Huu (Nam) Quynh i Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs i catequistes, que en temps de l'emperador Minh Mang van ser ofegats per la seua fe en Crist. (1840)

14. A Damasc, a Síria, mort dels màrtirs sants Manuel Ruiz i López, prevere, i deu companys*, dels quals set eren de l'Orde dels Germans Menors i tres germans fidels de l'Església maronita, que, entregats fraudulentament per un traïdor, van patir tota classe de vexacions a causa de la seua fe i van aconseguir la palma del martiri amb una mort gloriosa. (1860)

* Els noms són: sants Carmel Bolta, Pere Soler, Nicolau Maria Alberca, Engelbert Kolland, Ascani Nicanor, preveres; Francesc Pinazo i Joan Santiago Fernández, religiosos de l'Orde de Germans Menors; Francesc, Mooci i Rafael Massabki, germans carnals.

 

at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

9 de juliol de 2026, dijous XIV

DIJOUS DE LA SETMANA XIV / II


Lectura primera Os 11,1-4.8c-9

Tinc el cor trasbalsat

Lectura de la profecia d'Osees

Diu el Senyor: 
«Quan Israel era un xiquet, me'l vaig estimar:
i com a fill, el vaig cridar d'Egipte. 
Com més els cridava,
més s'allunyaven: 
oferien sacrificis als baals,
cremaven encens als ídols.
Jo he ensenyat a Efraïm a caminar
i els portava al braç,
però no han reconegut que jo els cuidava,
que els estirava amb fils de bondat
amb llaços d'amor.
Feia com qui pren un infant
i se l'acosta a la cara, 
m'inclinava per a donar-los aliment.
Tinc el cor trasbalsat,
se'm remouen les entranyes.
No em deixaré dur per la ira, 
no tornaré a destruir Efraïm,
perquè jo soc Déu, i no un home, 
soc el Sant enmig de tu.
No vindré amb amenaces».

Salm responsorial 79,2ac i 3bc.15-16 (R.: 4b)

Pastor d'Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desperteu el vostre poder,
vingueu a salvar-nos.

R. Feu-nos vore la claror de la vostra mirada,
Senyor, i serem salvats.

Déu de l'univers, torneu,
aguaiteu des del cel, mireu,
visiteu esta vinya,
cuideu el vostre plantó
i el fill que vau enfortir. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,7-15

Gratis ho heu rebut;
doneu-ho també sense pagar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols:
«Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis.
No guardeu en la faixa ni or ni plata ni coure, no prengueu alforja per al camí, ni dos túniques, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguen.
Quan arribeu a una vila o a un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos en sa casa fins que moureu aquell lloc. Quan entreu en la casa, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa ho mereix, que reba la pau que li desitgeu; si no ho mereix, que esta pau torne a vosaltres. Si algú no vol acollir-vos o no vol escoltar les vostres paraules, a l'hora d'eixir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la pols dels peus.
Vos dic de veres que el dia del juí la sort de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble».

* * * * *

Sants Agustí Zhao Rong, prevere, i companys, màrtirs (mem. ll.).

El calendari litúrgic celebra hui conjuntament 119 cristians que donaren la vida per la seua fe a la Xina, des del primer màrtir fins a altres d'èpoques més recents. El qui encapçala la llista, Agustí Zhao Rong, és un prevere autòcton que morí el 1815. La majoria del grup que hui recordem són, però, laics xinesos morts en la revolta dels bòxers, entorn del 1900, perquè eren considerats col·laboracionistes amb els occidentals. 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de juliol

Sants Agustí Zhao Rong, prevere, Pere Sans i Jordà, bisbe, i companys, màrtirs, que en diversos llocs de la Xina i en diferents temps van ser valerosos testimonis de l'Evangeli de Crist amb les seues paraules i les seues obres, i caiguts víctimes de persecució per haver predicat i confessat la fe, van meréixer passar al banquet etern de la glòria. (ss. XVII/XVIII).

2. A Reggio, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Joana Scopelli, verge de l'Orde Carmelità, que amb els donatius dels seus conciutadans, va fundar un monestir i amb l'oració va aconseguir proporcionar pa a les seues germanes en el refetor. (1491)

3. A Londres, a Anglaterra, beat Adrià Fortescue, màrtir, pare de família i cavaller, que, acusat calumniosament de traïció en temps del rei Enric VIII, va ser empresonat dos vegades i va portar finalment a terme el martiri en ser decapitat. (1539)

4. A Brielle, a la vora del riu Mosa, a Holanda, passió dels sants màrtirs Nicolau Pieck, prevere, i dels seus deu companys religiosos de l'Orde dels Germans Menors i huit del clero diocesà o regular, tots els quals, per defendre la presència real de Crist en l'Eucaristia i l'autoritat de l'Església Romana, van ser sotmesos pels calvinistes a tota classe d'escarnis i turments, i al final van acabar el seu combat quan van ser penjats. (1572)

5. A Città di Castello, a l’Úmbria, Itàlia, santa Verònica Giuliani, abadessa de l'Orde de Clarisses Caputxines, qui, dotada de singulars carismes, va participar corporalment i espiritualment de la passió de Crist i, per això, va ser posada sota custòdia cinquanta dies, durant els quals va donar sempre proves d'admirable paciència i obediència. (1685)

6. A Orange, ciutat de Provença, a França, beates Melània Mariana, Magdalena Guilhermier i Mariana Margarida dels Àngels de Rocher, verges de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)

7. A la ciutat de Guiyang, a la província de Guizhou, a la Xina, sant Joaquim He Kaizhi, catequiste i màrtir, estrangulat per la seua fe en Crist. (1839)

8. Beat Lluís Caburlotto (1817- Venècia, Itàlia 1897). Sacerdot diocesà, rector, fundador de l'Institut Filles de Sant Josep.

9. A la ciutat de Taiyuan, a la província de Shanxi, també a la Xina, passió dels sants màrtirs Gregori Grassi i Francesc Fogolla, bisbes, de l'Orde dels Germans Menors, i d'altres vint-i-quatre companys, tots ells assassinats per odi al cristianisme, durant la persecució duta a terme pels sequaços del moviment dels Yihetuan. (1900)

10. A Sâo Paulo, ciutat del Brasil, beata Paulina del Cor de Jesús Agonitzant (Amàbilis) Visintainer, verge, la qual, havent vingut d'Itàlia al Brasil quan encara era una xiqueta, després d'abraçar la vida religiosa va fundar la Congregació de Germanetes de la Immaculada Concepció, per a atendre malalts i pobres, als quals va servir amb gran humilitat i en assídua oració, suportant molts treballs i penalitats. (1942)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Fidel Chijnacki, religiós de l'Ordre de Germans Menors Caputxins i màrtir, que en temps de guerra, deportat de Polònia, la seua pàtria, per haver confessat a Crist, va ser internat en aquell lloc i martiritzat terriblement, per la qual cosa va meréixer la glòria eterna. (1942)

12. A Roma, beata Maria de Jesús Crucificat Petkovic, verge, que havent nascut en la població de Blato, a l'illa de Korcula, a Croàcia, es va dedicar ferventment a l'oració i a les obres de caritat, i va fundar la Congregació de Germanes Filles de la Misericòrdia, agregada al Tercer Orde Regular de Sant Francesc, al servici dels malalts i dels marginats. (1966)


at Cap comentari:
Labels: , , , , ,

8 de juliol de 2026, dimecres XIV

DIMECRES DE LA SETMANA XIV / II


Lectura primera Os 10,1-3.7-8.12

És hora de buscar-me a mi, el Senyor

Lectura de la profecia d'Osees

Israel era una vinya exuberant,
que donava molt de fruit.
Com més abundava el seu fruit,
més altars construïa;
com més fèrtil era la terra,
més esteles consagrava.
El seu cor és capritxós
i ara expiarà la seua culpa.
Déu derrocarà els altars;
les esteles, les assolarà.
Ara dirà: «No tenim rei
perquè no teníem temor del Senyor.
I, a més, un rei, ¿de què ens serviria?».

Samaria i el seu rei es perden
com l'espuma sobre l'aigua.
Seran destruïts els santuaris del mal,
que són el pecat d'Israel;
creixeran espines i cards
damunt dels seus altars.
I diran a les muntanyes: «Cobriu-nos»,
i als tossals: «Espenyeu-vos damunt de nosaltres».

Sembreu llavor de justícia
i segareu fruits de bondat;
llaureu un camp nou.
És hora de buscar-me a mi, el Senyor,
fins que arribe i faça ploure la justícia.

Salm responsorial 104,2-3.4-5.6-7 (R.: 4b)

Canteu al Senyor al so de les cítares,
mediteu tots els seus prodigis.
Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

R. Busqueu sempre la presència del Senyor.

Busqueu el Senyor i el seu poder,
busqueu sempre la seua presència.
Recordeu les meravelles que ha obrat,
els seus prodigis i les seues decisions. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit:
ell, el Senyor, és el nostre Déu,
que governa tota la terra. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 10,1-7

Aneu a les ovelles perdudes del poble d'Israel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va convocar els dotze deixebles i els va donar autoritat sobre els esperits malignes, per a poder expulsar-los, i també per a curar qualsevol patiment i malaltia.
Els noms dels dotze apòstols són: primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar.
Jesús va enviar estos dotze, i ela va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes de la casa d'lsrael. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop».

* * * * *

Venerable valencià Vicent Vítor, dominicà (1696)

Aniversari de la mort de l'escriptor Giovanni Papini (1956)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de juliol

Àquila i Priscil·la
1. Commemoració dels sants esposos Àquila i Prisca o Priscil·la, col·laboradors de l'apòstol Pau, a qui acollien en sa casa i per la protecció del qual van exposar les seues vides. (s. I)

2. A Heraclea, a Tràcia, actual Turquia, santa Glicèria, màrtir. (s. inc.)

3. A Cesarea de Palestina, hui Israel, sant Procopi, màrtir, que en temps de l'emperador Dioclecià va ser conduït des de la ciutat de Scytópolis a Cesarea, on, per manifestar audaçment la seua fe, va ser decapitat immediatament pel jutge Fabià. (c. 303)

4. A Taormina, a la regió actualment italiana de Sicília, sant Pancraç, màrtir, que pel que sembla va ser el primer bisbe d'esta Església. (s. inc.)

5. A Toul, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Auspici, bisbe. (s. V)

6. A Renània, actual Alemanya, sant Disibod, ermità, que, havent reunit alguns companys, va fundar un monestir al costat del riu Nahe. (s. VII)

7. Al monestir de Bilsen, a Brabant, ara Bèlgica, santa Landrada, abadessa. (690)

8. A Würzburg, ciutat d'Austràsia, hui Alemanya, sant Quilià, bisbe i màrtir, natural d'Irlanda, des d'on va viatjar a esta regió per a predicar l'Evangeli, i on va ser martiritzat per vetlar diligentment perquè s'hi observara la vida cristiana. (s. VII ex.)

9. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, mort dels sants monjos abrahamites, que, en temps de l'emperador Teòfil, van patir el martiri per defendre el culte de les sagrades imatges. (s. IX)

10. A Spina Lammberti, a la regió italiana d'Emília-Romanya, trànsit del papa sant Adrià III, que amb gran zel va buscar la reconciliació de l'Església de Constantinoble amb la de Roma, però, afectat d'una greu malaltia, va morir santament en un viatge a les Gàl·lies. (885)

11. A Tívoli, al Laci, també a la Itàlia actual, trànsit del beat Eugeni III, papa, deixeble estimat de sant Bernat, que, elegit pontífex després d'haver sigut abat del monestir dels sants Vicent i Anastasi ad Acquas Salvias, va defendre amb tenacitat el poble cristià de Roma de les insídies dels heretges i va renovar també la disciplina eclesiàstica. (1153)

12. A Shimabara, al Japó, beat Manci Araki, màrtir, que per haver allotjat a sa casa al beat Francesc Pacheco, prevere, va ser tancat en la presó, on va morir consumit per la tisi. (1626)

13 Beat Pere Vigne (Boucieu, França 1670-1740). Sacerdot, fundador de les Germanes del Santíssim Sagrament.

14. A la ciutat de Youngnian, a Hebei, província de la Xina, sant Joan Wu Wenyin, màrtir, que, sent catequista, per negar-se a renunciar a la fe cristiana i abraçar el paganisme, va ser decapitat durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan. (1900)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

10 de juliol de 2026, divendres XIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XIV / II Sants Carmel Bolta i Francesc Pinazo Oració col·lecta Senyor Déu, que vau concedir als benaurats Carmel i F...

entrades populars