DIUMENGE V DE QUARESMA / Cicle A
(abans, Diumenge I de Passió )
Lectura primera Ez 37,12-14
Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vidaLectura de la profecia d'EzequielAçò diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, vos faré eixir de les vostres sepultures i vos faré tornar a la terra d'Israel. I quan obriré els vostres sepulcres i vos faré eixir de les vostres sepultures, sabreu que jo soc el Senyor. Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i vos deixaré en la vostra terra. En aquell moment sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complit». Diu el Senyor Déu.
Salm responsorial 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)
Des de l'abisme vos cride, Senyor.Senyor, escolteu el meu clam.Estigueu atent, escolteueste clam que vos suplica.
R. Són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.
Si teniu en compte les culpes,Senyor, ¿qui es pot sostindre?Però és molt vostre perdonar,i això ens infon respecte. R.
Jo confie en el Senyor,confie en la seua paraula.La meua ànima espera el Senyor,més que els sentinel·les el matí. R.
Més que els sentinel·les el matí,
que Israel espere el Senyor.
Perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.És ell qui redimirà Israelde totes les seues culpes. R.
Lectura segona Rm 8,8-11
L'Esperit d'aquell que va ressuscitar a Jesúsd'entre els morts, habita en vosaltresLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans,Els qui viuen segons la carn no poden agradar a Déu; però vosaltres no viviu segons la carn sinó segons l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en el vostre interior. I si algú de vosaltres no té l’Esperit de Crist, no és de Crist, però si Crist està en vosaltres, encara que el cos haja de morir per culpa del pecat, com que esteu justificats, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar a Jesús d’entre els morts, el mateix que va ressuscitar a Crist d’entre els morts donarà vida als vostres cossos mortals gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres.
Vers abans de l'evangeli Jo 11,25a-26
Jo soc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;els qui creuen en mi, no moriran mai.
Evangeli Jo 11,1-45
Jo soc la resurrecció i la vida᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta. Maria era qui, més avant, ungí el Senyor amb perfum i li torcà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.Les dos germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que ameu tant està malalt». Jesús, en sentir açò, va dir: «Eixa malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu; el Fill de Déu serà glorificat». Jesús amava a Marta i a la seua germana i a Llàtzer, però quan va saber que estava malalt, es va quedar encara dos dies en el lloc on estava. Després, passats eixos dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus vos volien apedregar, ¿i ara hi torneu?». Jesús contestà: «¿No són dotze hores les hores del dia? Els qui caminen de dia no entropessen, perquè veuen la claror d'este món, però els qui caminen de nit sí que entropessen, perquè els falta la claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit; vaig a despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo». Jesús es referia a la seua mort, però els deixebles es pensaven que parlava del descans de la son. I Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M'alegre de no haver estat allí; serà en profit vostre, a fi que cregueu. Però ara anem a buscar-lo». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem també nosaltres, morirem amb ell». Quan Jesús va arribar, ja feia quatre dies que Llàtzer estava en el sepulcre.Betània està prop de Jerusalem, a cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.Marta, quan va saber que Jesús arribava, va eixir a esperar-lo. Maria es va quedar en casa. Marta va dir a Jesús: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s’hauria mort; però, ara i tot, sé que Déu vos concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tots ressusciten el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que haja mort, viurà, i tot el qui viu i creu en mi, no morirà mai. Creus açò?» Ella li diu: «Sí, Senyor: jo crec que vós sou el Crist, el Fill de Déu que havia de vindre al món».Havent dit això, anà a cridar la seua germana Maria i li digué en veu baixa: «El Mestre està ací i et crida». Quan ella sentí això s'alçà de seguida i anà a buscar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava en el lloc on Marta l'havia trobat. Els jueus que estaven amb ella en casa per a donar-li el condol, en vore que s'alçava així i se n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on estava Jesús i, en vore'l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort». Jesús, quan va vore com plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, es va commoure profundament i es va contorbar. I va preguntar:«¿On l’heu posat?» Li diuen: «Vingueu a vore-ho, Senyor». Jesús es posà a plorar i els jueus deien: «Mireu com el volia», però altres deien: «Este que va obrir els ulls al cego, ¿no hauria pogut evitar la mort de Llàtzer?» Jesús, commogut una altra vegada, arribà on estava el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús diu: «Lleveu la llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja fa mala olor; fa quatre dies que és mort». Jesús li respon: «¿No t’he dit que si creus voràs la glòria de Déu?» Llevaren la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, vos done gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però ho dic per la gent que m'envolta, per a que creguen que vós m’heu enviat». I a continuació, va cridar fort: «Llàtzer, ix fora». I el mort va eixir, amb els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».Molts dels jueus que havien anat a casa de Maria i veren el que va fer Jesús, cregueren en ell.
A. Pròxims ja els dies de la Passió del Senyor, l'oració col·lecta d'este diumenge ens recorda que va ser l'amor el que va moure el Fill a entregar-se a la mort per la salvació del món. Però vencerà la mort ressuscitant perquè nosaltres participem en la seua resurrecció: «Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida» (1 lect). Es tracta del mateix Esperit Sant que va ressuscitar a Jesús d'entre els morts i que, si habita en nosaltres per la gràcia, també vivificarà els nostres cossos (2 lect). En l'evangeli Crist se'ns revela com la resurrecció i la vida: «els qui creuen en mi, no moriran mai».
B. Jesús és la vida, i la seua vida comença ací quan busquem la seua gràcia unint-nos a ell. Jesús li diu a Marta que el seu germà ressuscitarà, i ella l'entén dins de la seua fe jueva com que ressuscitarà el darrer dia. Jesús, ara, corregix això també, i diu que ell mateix és la resurrecció i la vida, en el sentit que, qui creu en ell, ja ha ressuscitat, no morirà mai. Jesús parla que som immortals, que la mort podrà destruir el nostre cos material, però que creent en ell, que és la resurrecció i la vida, no morirem per sempre. Jesús ressuscitat és la manifestació de la glòria de Déu! Esta és la veritat de Déu que tots anem buscant.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge V de Quaresma (2026)
- Llorenç Gimeno: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: La vida, un do inviolable (2026, març 18)
- Missa d'À Punt: Prenent els vostres deixebles amb Vós (Litúrgia ortodoxa)
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 22 de març
Epafrodit (“abellidor”) és un dels molts col·laboradors que va tindre l’apòstol Pau. Cristià de la ciutat de Filips, la seua comunitat el va enviar a portar uns “bons recursos per a les seues despeses”, a Pau, que es trobava empresonat (cf. Fl 4,16-18). En el viatge, Epafrodit cau malalt i està a punt de morir, però, una vegada restablit, Pau li encarrega de dur als filipencs la carta que tenim en el Nou Testament, i en la qual l’apòstol no estalvia alabances al seu amic, qualificant-lo com a “germà, company de faena i de lluita” (Fl 2,25-30). [font]
2. A Narbona, al sud de la Gàl·lia, hui França, a la via Domítia, fora de la ciutat, sepultura de sant Pau, bisbe i màrtir. (s. III)
3. A Galàcia, a l'actual Turquia, sants Calinic i Basilisa, màrtirs. (s. inc.)
4. A Ankara, també a Galàcia, sant Basili, prevere i màrtir, que durant tot el mandat de l'emperador Constanci es va oposar enèrgicament als arrians, i després, sota l'emperador Julià, per haver pregat públicament a Déu que cap cristià s'apartara de la fe, va ser capturat i conduït al prefecte de la província i, després de nombrosos turments, va consumar el seu martiri. (362)
5. Commemoració de santa Lea, viuda romana, les virtuts i mort de la qual van rebre les lloances de sant Jeroni. (c. 383)
6. a Osimo, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Benvingut Scotivoli, bisbe, que, elegit pel papa Urbà IV per a esta seu, va promoure la pau entre els ciutadans i, segons l'esperit dels Germans Menors, va voler morir sobre terra nua. (1282)
7. A Londres, a Anglaterra, sant Nicolau Owen, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant molts anys va crear refugis per a acolliment de sacerdots, a causa de la qual cosa, sota el regnat de Jaume I, va ser empresonat i cruelment torturat en el poltre fins a exhalar l'esperit, confessant gloriosament a Crist Senyor. (1606)
8. A Angers, a França, beat Francesc Chartier, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat per ser sacerdot. (1794)
9. Commemoració de sant Agustí Zhao Rong, prevere i màrtir, que a la província de Sichuan, a la Xina, en temps de persecució va ser tancat en una presó per la seua condició de cristià, i allí va trobar la mort en un dia no precisat de primavera. La seua memòria se celebra el dia 9 de juliol. (1815)
10. Al camp de concentració d'Stutthof, prop de Gdansk, a Polònia, beats Marià Górecki i Bronislau Komorowski, preveres i màrtirs, que van ser afusellats durant l'ocupació militar de la seua pàtria pels seguidors de doctrines hostils a la religió. (1940)
11. Beat Clement August Graf von Galen (Alemanya 1878-1946) Bisbe de Münster (cardenal des de 1933).
