28 d'octubre de 2026, dimecres: Sants Simó i Judes

Festa de sant Simó el Zelota i sant Judes Tadeu, apòstols

Hui és la festa dels sants Simó i Judes Tadeu, el qual, en l'última Cena, va preguntar al Senyor sobre l'elecció dels dotze com a deixebles, i el Senyor li va respondre: «Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell». A penes tenim referències d'ells ni de la seua missió apostòlica. La tradició atribuïx a l'apòstol sant Judes una carta recollida en el cànon del Nou Testament.

• J.M. Bausset: Els apòstols sant Simó i sant Judes (2014).

Oració col·lecta

Oh Déu, vós ens heu portat al coneiximent del vostre nom

per mitjà dels apòstols sant Simó i sant Judes; 

feu, per la seua intercessió, que l’Església progresse contínuament 

amb la conversió de nous pobles a la fe.

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Damunt d'ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit. 

 

Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,

el firmament pregona l'obra de les seues mans.

El dia li passa l'anuncia al dia,

la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,

sense que ningú els senta la veu,

la seua crida s'escampa a tota la terra,

la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.

El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Lc 6,12-19

En va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit fent oració a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs; Jaume, fill d'Alfeu; Simó, dit el zelota; Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. 

Després Jesús amb els deixebles va baixar i va parar en una plana. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties. També curava els qui eren importunats per esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que els curava a tots. 

 

En l'evangeli de Lluc, Jesús apareix retratat en diverses ocasions orant abans de grans decisions i moments de la seua vida. Així va ser en l'elecció dels apòstols. Este passatge ens mostra que van ser testimonis privilegiats de les paraules i obres del Salvador, com curacions i exorcismes. Ells seran enviats (apòstols) a anunciar esta Bona Notícia de la qual han sigut testimonis. També hui a nosaltres, com a ells, el Senyor ens mana donar testimoni. I, per això, cal tindre una vida profunda amb ell (oració) i coratge per a anunciar-lo (predicació). [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Oració a sant Simó i a sant Judes

Apòstols insignes i molt gloriosos
Simó i sent Judes, amics de Déu grans,
qui alt en lo cel estan abundosos
de gràcies tantes i béns preciosos,
los quals són eterns i molt subirans,
i puix que los dos regnau tan insignes,
ab Déu eternals perquè fóreu fels,
deman-vos mercé als dos tan benignes,
pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
d’atényer la glòria del regne dels cels;
i a més suplicau ço, que en esta vall trista
dels béns de la gràcia ens tape i ens vista.
Amen.

(Font: Apostols insignes y molt gloriosos, del Cançoner sagrat de vides de sants)

Aniversari del naiximent d'Erasme de Rotterdam (1466)

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Borja (Gandia, 1510)

• J. M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2021)

Aniversari del començament del pontificat de Sant Joan XXIII (1958)

Aniversari del naiximent de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Londres, 1903).

Martirologi Romà

2. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Ferruci, màrtir, de qui es conta que, havent abandonat el servici militar per a servir a Crist millor i més lliurement, va acabar la seua vida en el martiri. (c. 300)

3. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina, actual Itàlia, sant Fidel, màrtir. (c. s. IV)

4. A Àvila, ciutat d'Hispània, passió dels sants Vicent, Sabina i Cristeta, màrtirs, que, fugint de Talavera, van ser assassinats cruelment. (c. 305)

5. A Thiers, a Aquitània, actual França, sant Genís, que va passar d'este món al cel pel martiri, portant encara la vesta blanca del baptisme. (c. s. IV)

6. A Amiens, lloc de Nèustria, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Salvi, bisbe, dedicat a les ciències divines des de la seua joventut i adornat per la integritat de costums. (c. 625)

7. A Meaux, de nou en Nèustria, sant Faró, bisbe, a qui, sent familiar del rei, va convidar la seua germana santa Fara a dedicar-se al servici de Déu. Va convéncer la seua esposa perquè rebera el vel de religiosa, a fi de poder formar ell part del clero, dins del qual, cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, erigint parròquies i monestirs. (c. 670)

8. A Annecy, a la regió de Savoia, igualment a França, commemoració de sant Germà, abat, el qual, insigne pel seu amor a la soledat, va fundar i va dirigir el cenobi de Talloires. (s. XI)

9. A la província de Fujian, a la Xina, sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober Figuera i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van confirmar la seua fe en el martiri. (1748)

10. Al territori de Cho-Ra, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Đạt, prevere i màrtir, decapitat per la seua fe en Crist. (1798)

Sant Roderic Aguilar

11. A la localitat d'Ejutla, a Mèxic, sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir, que durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats, i va aconseguir així gloriosament el martiri que desitjava. (1927)

12. A Alzira, beat valencià Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família. (1936) (memòria a Alzira)

13. A Gilet, beat Josep Ramon Ruiz Bruixola, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Sant Nicolau de València i a Foios).

27 d'octubre de 2026, dimarts XXX

DIMARTS DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Ef 5,21-33

Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmeten als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seua esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet a Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.

I vosaltres, marits, ameu les vostres esposes, tal com Crist ama l'Església. Ell s'ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res paregut: una Església que fora santa i immaculada. Igualment, els marits han d'amar l'esposa com el seu propi cos.

Qui ama la seua esposa  s'estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l'alimenten i el visten. També Crist ho fa així amb la seua Església, perquè som membres del seu cos.

Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua esposa, i ells dos formen una sola carn». Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església, però també val per a vosaltres: que cada u ame la seua esposa com a ell mateix, i que l'esposa siga respectuosa amb el marit.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Feliços els fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

Que el Senyor et beneïsca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 13,18-21

A mesura que el gra creix, es fa com un arbre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús:

«¿A què es pareix el Regne de Déu? ¿A què podríem comparar-lo? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: a mesura que creix, es fa com un arbre, i les aus del cel venen a fer niu en les seues rames».

Deia també:

«¿A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina i espera, fins que tot fermenta». 

 

Jesús empra dos comparacions per a referir-se al Regne de Déu. El gra de mostassa és xicotet, però quan és sembrat, creix i es fa gran fins a poder albergar ocells. I el rent és senzill, però afecta tota la massa i la fermenta. El Regne de Déu posseïx les característiques de la manera com Déu ha volgut instaurar-lo irreversiblement: des de Betlem fins al Gòlgota; i trobarà la seua realització definitiva quan Jesús torne, a pesar de l'oposició furibunda del Mal. El cristià combat amb la pregària i la caritat per a que esta forma de regnar triomfe en tots els cors.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Martirologi Romà

Sant Evarist, papa

1. A Roma, sant Evarist, papa, que va ser el quart successor de sant Pere i va regir l'Església Romana en temps de l'emperador Trajà. (108)

2. Prop d'Esmirna, a l'actual Turquia, sant Tràsea, bisbe d'Eumènia de Frígia i màrtir. (c. 170/180)

3. A Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Namaci, bisbe, que va construir l'església catedral. (c. 460)

4. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, sepultura de sant Gaudiós [l'Africà], bisbe, el qual, a causa de la persecució dels vàndals, va passar d'Abitínia a la Campània, i va acabar els seus dies en la pau d'un monestir. (s. V/VI)

5. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Oterà, monjo, que va ser un dels primers deixebles de sant Columba. (s. VI)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, actualment Itàlia, commemoració del beat Bertomeu de Breganze, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que va fundar en esta ciutat la Milícia de Jesucrist, per a defendre la fe catòlica i la llibertat de l'Església. (1270)

7. A Paterna, beat valencià Salvador Mollar Ventura, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir. (1936) (Memòria a Manises)

26 d'octubre de 2026, dilluns XXX

DILLUNS DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Ef 4,32-5,8

Viviu en l'amor igual com Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos mútuament tal com Déu vos ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu en l'amor, tal com Crist ens va amar i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable.

Vosaltres sou un poble sant. De luxúria, d'immoralitat de qualsevol classe o de l'afany d'enriquir-se a costa dels altres, ni parlar-ne. Res de paraules indecoroses o sense to ni so, res de bromes de mal gust. Més bé doneu gràcies a Déu. Sapieu bé que cap luxuriós, cap immoral, cap amic de fer diners, que és una manera de ser idòlatra, no tindrà part en l'herència del Regne de Crist i de Déu.

No vos deixeu enganyar per raons aparents: per estes coses Déu condemnarà els qui no volen escoltar-lo. No tingueu res a vore amb ells. En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com a fills de la llum.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Ef 5,1)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Som fills estimats de Déu:

imitem el nostre Pare.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Cf. Jo 17,17

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 13,10-17

¿No cal, per tant, encara que siga dissabte,

alliberar esta dona filla d’Abraham?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús ensenyava en dissabte en una sinagoga quan va vore una dona que feia díhuit anys que estava malalta a causa d’un esperit. Anava tota encorbada i no es podia posar dreta de cap manera. Jesús la cridà i li digué: «Dona, queda lliure de la teua malaltia». Li imposà les mans i ella es va posar dreta a l’instant, i glorificava a Déu.

El cap de la sinagoga, en vore que Jesús havia curat en dissabte, es va indignar i va dir a la gent: «La setmana té sis dies per a treballar. Vingueu a curar-vos un d'eixos dies, i no hui, que és dissabte». Però el Senyor li contestà: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu el bou i l’ase i els porteu de l'estable a l'abeurador. ¿No cal, per tant, encara que siga dissabte, alliberar esta dona filla d’Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa díhuit anys?» En sentir estes paraules, els seus adversaris es van avergonyir, però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

El ministeri de Jesús és alliberador de tota forma d'opressió, que està vinculada amb el Maligne. Com en el cas dels exorcismes, la curació de la malaltia posa en relleu este caràcter messiànic de la seua missió. La reacció del cap de la sinagoga manifesta la ceguesa d'una religiositat hipòcrita que no sap reconéixer en la història de patiment dels hòmens el pas de Déu en el seu Fill. Jesús, en alliberar dels lligams de Satanàs, genera comunió entre els que allibera, i ompli els cors de lloança i d’alegria. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Martirologi Romà

Sants Llucià i Marcià

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

Sant Amand d'Estrasburg

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.