21 de novembre de 2024, dijous: Presentació de la Mare de Déu

Presentació de la Mare de Déu

Presentació de la Mare de Déu
Capella Scrovegni (Pàdua)

Memòria de la Presentació de la Mare de Déu. L'endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat del mur de l'antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que de si mateixa va fer a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l'Esperit Sant, de la gràcia del qual estava plena des de la seua Concepció Immaculada.

• J.M. BAUSSET: La Presentació de la Mare de Déu al Temple (2015)

Lectura primera Ap 5,1-10

L'anyell degollat

ha comprat amb la seua sang gent de tota nació

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore que el qui s'assenta en el tron tenia en la mà dreta un document escrit per les dos cares, tancat amb set precintes. Vaig vore també que un àngel poderós pregonava amb veu potent: «¿Qui és digne de trencar els precintes i d'obrir el document?» Però ni en el cel ni en la terra ni davall de la terra, ningú va ser capaç d'obrir-lo i de vore què deia. Jo, veent que no trobaven ningú, plorava desconsolat. Però un dels ancians em digué: «No plores: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David: ell obrirà els precintes i desplegarà el document».

I vaig vore al mig, davant del tron i rodejat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els Set Esperits de Déu enviats per tota la terra. L'Anyell es va acostar al qui s'assentava al tron, i prengué de la seua mà dreta aquell document. Tan bon punt el va tindre, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es prosternaren davant d'ell. Cada un dels ancians tenia una arpa i una copa d'or, plena de perfums, que són les oracions del poble sant. I entonaren un càntic nou que deia: «Sou digne de prendre el document i d'obrir-ne els precintes, perquè heu sigut degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, i n'heu fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu, que regnaran en la terra».

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: Ap 5,10)

Canteu al Senyor un càntic nou,

alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.

Que es recree Israel en el seu creador,

que els fills de Sió celebreb el seu rei.

R. Ens heu fet una casa reial

i uns sacerdots dedicats al nostre Déu.

O bé:

Al·leluia.

Alabeu el seu nom amb danses,

acompanyeu els cants amb tambors i cítares.

Perquè el Senyor estima el seu poble,

coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,

que el festegen també de nit,

mentre els seus llavis glorifiquen a Déu.

És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 19,41-44

Si tu també conegueres on es troba la teua felicitat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i va vore la ciutat, va arrancar el plor i va dir:

«¡Si tu també conegueres en el dia de hui on es troba la teua pau! Però ara els teus ulls no són capaços de vore-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al teu voltan, et rodejaran, t'assaltaran per tots costats. Vos reballaran per terra, a tu i als teus fills, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer l'oportunitat que Déu t'oferia».

Martirologi Romà

2. Commemoració de sant Ruf de Roma, de qui el benaurat apòstol Pau, en la seua carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor. (s. I)

3. A la localitat de Poreč, a la regió d'Ístria, a l'actual Croàcia, sant Marí, bisbe i màrtir (c. s. IV)

4. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Agapi, màrtir, que martiritzat amb freqüència, però sempre reservat per a proves majors, en presència del mateix emperador Maximí, durant els jocs de l'amfiteatre, va ser entregat a un os perquè el devorara i com encara va quedar amb vida, l'endemà li van lligar pedres als peus i el van tirar a la mar. (306)

5. Al costat de la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Gelasi I, papa, esclarit per la seua doctrina i santedat, el qual, perquè l'autoritat imperial no perjudicara la unitat de l'Església, va aclarir a fons les característiques pròpies de les dos potestats i la seua mútua independència. Mogut per la seua caritat sense mesura i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. (496)

6. A Cesena, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Maur [o Maure o Mur], bisbe. (946)

7. A Roma, beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francesca) de Siedliska, verge, que va abandonar Polònia per problemes amb els governants i, al servici dels emigrants de la seua pàtria, va fundar l'Institut de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. (1902)

8. Beata Clelia Merloni (1861- Roma, Itàlia 1930). Fundadora de l'Institut dels Apòstols del Sagrat Cor de Jesús.

20 de novembre de 2024, dimecres XXXIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII / II

Lectura primera Ap 4,1-11

Sant és el Senyor, Déu de l'univers,

que és, era i ha de vindre

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore una porta oberta en el cel, i aquella veu com un toc de trompeta, que abans m'havia parlat, ara vaig sentir que em deia: «Puja ací al cel, i et faré conéixer els fets que s'han de complir després». Immediatament l'Esperit s'apoderà de mi, i vaig vore un tron posat en el cel, on estava assentat algú que resplandia amb un to com de jaspi i de cornalina. Rodejava el tron una llum com la de l'arc iris, d'un to semblant al de la maragda. Al voltant hi havia vint-i-quatre trons, on estaven els vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. El tron centellejava de llamps, seguits per l'esclafit de la tronada. Davant del tron cremaven set antorxes enceses, que són els Set Esperits de Déu, i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al gel. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven davant i darrere. El primer vivent semblava un lleó; el segon, un bou; el tercer era com si tinguera una cara humana; i el quart, com una àguila en ple vol. Cada un dels quatre tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven a tot el voltant i cap al tron. Dia i nit no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de vindre».

I mentres aquells vivents glorificaven el qui s'assenta en el tron i viu pels segles dels segles, mentres l'honoraven i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant del qui s'assenta en el tron, el qui viu pels segles dels segles, l'adoraven i deixaven davant d'ell les seues corones dient: «Senyor, Déu nostre, sou digne de rebre la glòria, l'honor i el poder, perquè vós heu creat tot l'univers. Quan res no existia, vós vau voler que tot fora creat».

Salm responsorial 150,1-2.3-4.5 (R.: Ap 4,8b)

Lloeu a Déu en el seu santuari,

lloeu-lo en el baluard del firmament,

lloeu-lo per les seues gestes,

lloeu-lo per la seua grandesa.

R. Sant, sant, sant és el Senyor,

Déu de l'univers.

Lloeu-lo al so dels corns,

lloeu-lo amb arpes i lires,

lloeu-lo amb tambors i danses,

lloeu-lo al so de flautes i corda. R.

Lloeu-lo amb címbals sonors,

lloeu-lo amb címbals triomfants.

Que lloe al Senyor tot el que respira. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit

per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 

i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 19,11-28

¿Per què no has posat en el banc els meus diners?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'acompanyaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria immediatament. Per això ell els va dir esta paràbola:

«Un noble havia d'anar-se'n a un país llunyà, per a rebre-hi la investidura reial i tornar després al seu país. Va cridar deu dels seus servents i va confiar a cada u una quantitat igual de diners, dient-los que els negociaren mentres estava fora.

Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien per rei.

Quan ell va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells criats per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Els vostres diners n'han produït deu vegades més". El seu Senyor li va dir: "Molt bé. Eres un bon administrador: el poc que t'havia confiat ho has administrat fidelment; ara et confie el govern de deu ciutats".

Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, els vostres diners n'han produït cinc vegades més". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats".

Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu els vostres diners, que he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu collir on no havíeu sembrat".

El Senyor li va respondre: "Administrador roín! Les teues mateixes paraules et condemnen. Tu sabies que soc un home exigent, que reclame allò que no he entregat i vullc collir on no he sembrat. ¿Per què no has posat en el banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?"

Aleshores va dir als presents: "Lleveu-li els diners i doneu-li'ls al qui en té deu vegades més".

Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té molts!"

Però ell va insistir: "Vos ho assegure: a qui té, se li donarà encara més, però a qui no té, li serà llevat fins i tot allò que li queda. I els qui no em volien per rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».

Un vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.

 

Memòries

Beates Àngels Lloret Martí i companyes, màrtirs (mem. ll. a les diòcesis de València i d'Oriola-Alacant)

* * * * *

Dia Universal dels Drets de la Infància

Jornada de Pregària per les Víctimes d'Abusos

Dia del Llibre Valencià

• Jordi Bort: Dia del Llibre Valencià.

Martirologi Romà

1. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Basili, màrtir. (s. III)

2. A Écija, a la província hispànica de la Bètica, sant Crispí, bisbe i màrtir. (s. IV)

3. A Durostorum [actual Silistra], al territori de Mèsia, Bulgària en l'actualitat, sant Dàsius, màrtir. (303)

Era un soldat romà de la guarnició de Durostorum, a Mèsia, a l'actual Bulgària. Com a cristià que era es va negar a participar en una festa a Saturn, que degenerava en els pitjors excessos. Immediatament el van portar davant l'emperador Basso, que el va voler convéncer i el va exhortar a renunciar a la fe cristiana. Davant la fèrria negativa de Dàsius, el governador el va fer decapitar. Era l'any 303. [font]

4. A Torí, a la regió italiana de Ligúria, sants Octavi, Solutor i Adventor, màrtirs. (s. IV)

Estos tres màrtirs eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seua fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantindre ferms en les seues creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. [font]

5. A Vercelli, també a Ligúria, sant Teonest, màrtir, en l'honor del qual va edificar sant Eusebi la basílica. (c. 313)

6. A Benevent, lloc de Campània, de nou a Itàlia, sant Dor, bisbe. (s. V)

7. A Châlon-sur-Saône, a Burgúndia, hui França, sant Silvestre, bisbe, que al cap de quaranta anys de sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar al Senyor. (525)

8. A les muntanyes de Jura, a la regió lugdunense de la Gàl·lia, també a França, sant Hipòlit, abat i bisbe. (c. 770)

Sant Gregori Decapolita

9. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Gregori Decapolita, monjo, que primerament va abraçar la vida monàstica i després la d'anacoreta. Més tard, peregrinant, va romandre bastant temps a Tessalònica, i finalment es va establir a Constantinoble, on, lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar la seua ànima al Senyor. (s. IX)

10. A Anglaterra, sant Edmund [o Edmon], màrtir, que, quan era rei dels angles orientals, va caure presoner en la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe cristiana, va ser coronat amb el martiri. (870)

11. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Germània, actual Alemanya, sant Bernward [o Bernat], bisbe, que va defendre els seus fidels de les incursions, va restaurar la disciplina del clero en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica. (1022)

12. A Calàbria, a Itàlia, sant Ciprià [o Cebrià], abat de Calamizzi, que va conservar amb exemplar fidelitat les tradicions d'Orient i que, sever amb si mateix, era, no obstant això, generós envers els pobres i bon conseller per a tots. (c. 1190)

13. A Hanoy, de Tonquín, hui Vietnam, sant Francesc Xavier Can, màrtir, que, quan era catequiste, a causa de la seua fe va ser estrangulat i decapitat en temps de l'emperador de Minh Mang. (1837)

14. A Veroli, prop de Frosinone, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Fortunata (Anna Felícia) Viti, de l'Orde de Sant Benet, que quasi tota la seua vida va estar a cura del rober, intentant solament ajustar-se de tot cor al compliment de la Regla. (1922)

15. Sant Josep Sánchez del Río (Sahuayo, Michoacán, México 1913-1928), laic, mártir.

Beates Germanes de la Doctrina Cristiana

16. Prop de València, beata Àngela de Sant Josep (Francesca) Lloret Martí i catorze companyes, vèrgens i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana. (1936)

Beates valencianes Francesca (Àngela de Sant Josep) Lloret i Martí (la Vila Joiosa), Antònia Ma (Ma del Sofratge) Orts i Baldó (Altea), Ascensió (Teresa de Sant Josep) Duart i Roig (Benifaió), Emília (Ma de la Concepció) Martí i Lacal (Carlet), Paula (Ma Gràcia) de Sant Antoni (València), Ma de la Purificació (Sagrat Cor de Jesús) Gómez i Vives (València), Josepa (Ignàsia del Santíssim Sagrament) Pascual i Pallardó (València), Caterina (Ma del Roser) Calpe i Ibáñez (Sueca), Ma Isabel (Ma de la Pau) López i Garcia (Torís) i companyes màrtirs,* germanes de la Doctrina Cristiana.

* Isabel Ferrer Sabrià.

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs (2014).

17. Beata valenciana Miracle Ortells i Gimeno, clarissa caputxina, màrtir (memòria a València).

• J.M. Bausset: Beata Miracle Ortells Gimeno i altres caputxines màrtirs (2015)

19 de novembre de 2024, dimarts XXXIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIII / II

Lectura primera Ap 3,1-6.14-22

Si algú obri la porta,

entraré a sa casa i menjaré amb ell

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana de Sardes, escriu-li: Açò diu el qui té els Set Esperits de Déu i les set estreles: Conec les teues obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet estàs mort. Desvetla't i, abans no es muiguen, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teues obres són insuficients als ulls del meu Déu. Recorda l'ensenyança que vas rebre, convertix-te i complix-la d'ara en avant. Si no et desvetles, vindré com un lladre: no sabràs l'hora que vindré. Però a Sardes tens unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Estes aniran amb mi vestides de blanc, perquè ho han merescut. Les qui aconseguiran la victòria aniran, per tant, vestides de blanc. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que les reconeixeré davant de mon Pare i dels seus àngels. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats cristianes.

I a l'àngel de la comunitat de Laodicea, escriu-li: Açò diu l'Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l'origen de tot el que Déu ha creat: Conec les teues obres i sé que no eres ni fred ni calent. Si fores fred o calent! Però, ja que no eres ni una cosa ni l'altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te. Tu et penses que eres ric, molt ric, i que no et falta res, però no veus que eres el més miserable i digne de compassió, pobre, cego i nu. Si vols ser ric, si vols cobrir la teua nuesa vergonyosa, si hi vols vore, et recomane que em compres a mi or pur, refinat al foc, i vestits blancs, i pomada per a posar-te-la als ulls. Jo reprenc tots els meus amics i els dic la veritat. Sigues zelós i convertix-te. Mira, estic a la porta i toque. Si algú m'escolta i obri la porta, entraré a sa casa i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d'assentar-se amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m'he assentat amb mon Pare en el seu tron. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats.

Salm responsorial 14,1b i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: Ap 3,21)

Senyor, qui podrà viure en la muntanya sagrada?

El qui obra honradament,

practica la justícia

i diu la veritat com la pensa;

quan parla, no escampa calúmnies.

R. Als qui aconseguiran la victòria,

els concediré assentar-se amb mi en el meu tron.

Mai no fa mal als altres,

ni carrega a ningú res infamant,

No compten als seus ulls els descreguts,

però honra els fidels del Senyor. R.

No fia els seus diners a interès,

ni accepta suborn contra l'innocent.

El qui obra així, no caurà mai. R.

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu ens ha estimat primer,

i ha enviat el seu Fill

com a víctima que expia els nostres pecats.

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l'home ha vingut a buscar

i a salvar allò que s'havia perdut

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va anar de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia perquè era baix d'estatura. Per això, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar els ulls i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar a ta casa». Zaqueu va baixar de seguida i el va acollir amb alegria.

Tot aquell que ho va vore murmurava contra Jesús i comentava el fet que s'haguera quedat en casa d'un pecador. Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restituiré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui s'ha salvat esta casa, ja que este home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

* * * * *

Santa Ainés d'Assís

Santa Agnés [o Ainés] d'Assís, clarissa (mem. ob. franciscans; elog. mart. romà, 16 de novembre).

• J.M. Bausset: Santa Agnés d'Assís (2015)

Pregària a Santa Ainés d'Assís

Oh Déu, vós heu donat santa Ainés d’Assís, com a exemple de perfecció seràfica per a moltes altres vèrgens; concediu-nos que, tot imitant la seua virtut en la terra, fruïm amb ella de les delícies del cel.

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Abdies, profeta, que, després de l'exili del poble d'Israel, va anunciar la ira del Senyor contra les gents enemigues.

El llibre d'Abdies és el més curt dels llibres profètics. A part de les discussions entre exegetes, sembla que la vida i l'escrit d'Abdies se situen en el segle V abans de Crist. Esta profecia es desenvolupa en dos plànols: el càstig d'Edom i el triomf d'Israel en el dia de Jahvé, que, com és sabut, és el dia apocalíptic de la justícia de Déu. No cal dir que els edomites són els enemics d'Israel que han aprofitat la ruïna de Jerusalem i han envaït la Judea meridional. Contra la seua supèrbia, despotisme i envaniment dirà el Totpoderós: «Ni que t'enlairares com l'àguila i feres el niu a les estrelles, d'allà te'n faré caure […...], quedaràs avergonyit i eliminat per sempre» (Ab 1, 4.10). Tot el llibre és un crit apassionat de venjança que enaltix la justícia terrible i el poder de Jahvé. [font]

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Màxim, corepíscopus [corbisbe] i màrtir. (255)

3. Al llogaret de Brennier, al costat de Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Severí, Exsuperi i Felicià, màrtirs. (170)

4. A Antioquia de Síria, a Turquia actualment, sant Barlaam, màrtir, el qual, encara que rústic i ignorant, però enfortit per la saviesa de Crist, amb una invicta constància en la fe va rebutjar el foc i l'encens que li posaven a les mans perquè sacrificara als ídols, i per la ferocitat del tirà va obtindre la palma del martiri. (304)

5. A Heraclea, a Tràcia, hui a Turquia, quaranta santes dones, vèrgens, viudes i màrtirs. (s. IV)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, actual França, sant Eudó, abat. (c. 720)

7. A la muntanya de Mercuri, a Calàbria, regió de la Itàlia actual, sant Simó, eremita. (s. X)

8. Al monestir de Helfta, a Saxònia, actual Alemanya, santa Matilde de Hackeborn, verge, que va ser dona d'exquisida doctrina i humilitat, il·lustrada amb el do celest de la contemplació mística. (1298) [No confondre amb Mechtilde o Matilde de Magdeburg]

Matilde de Hackeborn (1241-1298) va ser una de les representants de la mística renana. Pertanyent a una família aristocràtica del centre d’Alemanya, quan tenia set anys va ser enviada a un monestir cistercenc de Suïssa, on va rebre la millor educació de l’època. Més tard, la comunitat es va traslladar a la localitat alemanya de Helfta, on el monestir va conéixer una gran esplendor.

La jove Matilde aviat va destacar en la vida espi­ritual i intel·lectual, i va ser nomenada mestra de novícies i directora del cor. La santa cistercenca va ser especialment coneguda per les seues visions místiques, que va recollir en l’anomenat Llibre de la Gràcia Especial. La seua espiritualitat va marcar fortament tota la comunitat, de la qual durant molts anys van eixir diverses autores místiques. [font]

9. A Màntua, població de la regió italiana de Llombardia, beat Jaume Benfatti, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que a més d'apaivagar les dissensions a la ciutat, va socórrer el poble assolat per la pesta i la fam. (1332)

10. A les costes de Garraf, prop de la ciutat de Barcelona, beats màrtirs Eliseu Garcia Garcia, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, i Alexandre Planas Saurí. (1936)

11. Beata Armida Barelli (1882- Marzio, Varese, Itàlia 1952). Va contribuir a fundar amb la seua activitat apostòlica a favor de l'Església i la societat italiana tres realitats: l'Acció Catòlica Italiana(ACI), l'institut secular de les Missioneres de la Reialesa de Crist (ISM) i la Universitat Catòlica del Sacro Cuore (UCSC).