3 de juliol de 2026, divendres XIII: Sant Tomàs, Apòstol

Festa de Sant Tomàs, Apòstol

Si bé ens podem reconéixer en els dubtes de l’apòstol Tomàs, convé que també l’imitem en la seua professió de fe (Jo 20,24-29): «La bondat divina actuà de tan admirable manera, que, quan Tomàs, dubtós, tocava en el seu Mestre les ferides de la carn, guaria en nosaltres les ferides de la infidelitat» (St. Gregori el Gran, Homilia 26).

En esta data se celebra el trasllat del seu cos a Edessa (segle VI). Una tradició molt antiga li atribuïx l’evangelització de Pèrsia, i la tradició malabar de l’Índia el té com a fundador. [font]

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Tomàs, l'apòstol que vol comprendre i vore (2024, juliol 3)

Lectures de la missa:

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, celebrar amb alegria

la festa de l’apòstol sant Tomàs; 

feu que no ens falte mai la seua protecció, 

i que per la fe tingam vida en aquell que ell reconegué com a Senyor.

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït

damunt del fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït damunt del fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Damunt d'ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, vosaltres, tots els pobles,

glorifiqueu-lo, totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:

Al·leluia.

És immens el seu amor per nosaltres,

la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 20,29

Diu el Senyor:

Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,24-29

Senyor meu i Déu meu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Quan va vindre Jesús, Tomàs, el Bessó, u dels dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».

Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist». 

 

El fonament de la nostra fe és la Resurrecció de Crist. Pau ens dirà que, si Crist no ha ressuscitat, vana és la nostra fe. I tal com ens tracta la vida, a vegades el dubte oprimix el nostre cor i ennuvola la vista, perquè aspirem a ressuscitar sense acceptar la passió i la creu. Per això hem de demanar-li que ens enfortixca i ens augmente la fe. Que ens faça els seus testimonis a fi que l'Església aculla els que sense vore creguen en Ell. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 3 de juliol

Festa de sant Tomàs, apòstol, qui, en anunciar-li els altres deixebles que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». I amb esta fe que va experimentar és tradició que va portar la paraula de l'Evangeli als pobles de l'Índia. (s. I)

2. A Laodicea, a Síria, commemoració de sant Anatoli, bisbe, que va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no sols per a les persones de fe, sinó també per als filòsofs. (s. III)

3. A Bizia, ciutat de Tràcia, hui Turquia, sant Memnó, centurió i màrtir, que convertit a la fe en temps de Diocleciài Maximià per sant Sever, juntament amb este va ser sotmés a cruels turments, i victoriós va entrar en primer lloc al cel. (c. s. III)

4. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs, que van ser decapitats per negar-se a immolar als ídols i per confessar encara més valentament a Crist. (c. s. IV)

5. A Altino, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Heliodor, bisbe, que va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia, com a companys els sants Cromaci i Jeroni, i va ser el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Anatoli, bisbe, que va professar la fe ortodoxa sobre les dos naturaleses de Crist expressada pel papa sant Lleó en el tomus que va enviar a Flavià, i el contingut del qual es va preocupar a fer arribar al concili de Calcedònia. (458)

7. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó II, papa, coneixedor tant de la llengua grega com de la llatina, amant de la pobresa i dels pobres, que va acollir les decisions del Tercer Concili de Constantinoble. (683)

Va nàixer a Catània i va ser consagrat papa el 17 d'agost del 682, després d'una llarga espera per a la confirmació imperial. La condemna d'Honori I en el concili ecumènic de Constantinoble havia de ser acceptada per tot el món ecumènic i, a l'espera que això es produïra, l'emperador va retardar la ratificació del nou papa. Lleó II va aprovar totes les actes del concili i va explicar els motius de la condemna al papa Honori, tot i que la va ratificar, amb una carta a l'emperador. Papa culte i eloqüent, en el seu curt pontificat va aconseguir restaurar les esglésies de Sant Giorgio in Velabro i de Santa Bibiana. Va morir el 3 de juliol del 683 i el seu cos és enterrat a Sant Pere, davall de l'altar de la capella de la Mare de Déu de la Columna.

8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, sant Raimon Gairard, mestre d'escola, que, en quedar vidu, va consagrar la seua vida a fer obres de caritat, va fundar per a això un hospital, i, finalment, va ser admés entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. (1118)

9. A Hung Yên, Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Nguyên Dình Uyên, catequista i màrtir, que, empresonat en temps de l'emperador Minh Mang pels qui odiaven la fe cristiana, va morir a la presó. (1838)

10. A la ciutat de Vinh Long, a la Cotxinxina, també Vietnam en l'actualitat, sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir, decapitat, en temps de l'emperador Tu Duc, per confessar a Crist. (1853)

11. A Fuencarral, poble pròxim a Madrid, a Espanya, beata Maria Anna Mogás Fontcuberta, verge, fundadora de l'institut franciscà de Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les xiquetes i la cura de pobres i malalts. (1886)

12. En una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs, que, en la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihetuan, oblidant-se de si mateixos, van ser assassinats mentre s'esforçaven per a protegir les dones i xiquets cristians que fugien. (1900)

2 de juliol de 2026, dijous XIII

DIJOUS DE LA SETMANA XIII / II

Dedicació de la cocatedral d'Alacant (lectures, més avant)

Lectura primera Am 7,10-17

Ves a profetitzar a Israel, el meu poble

Lectura de la profecia d'Amós

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, envià a dir a Jeroboam, rei d'Israel: «Amós està conspirant contra tu dins mateix d'Israel. El país no pot tolerar més les seues paraules: anuncia que mataran amb l'espasa a Jeroboam i que el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra».

Després Amasies digué a Amós: «Vident, ves-te'n d'ací, fuig al país de Judà. Menja't allí el teu pa i fes de profeta, però no tornes més ací, a Betel, a fer de profeta, que açò és un santuari del rei, el temple del regne».

Amós li respongué: «Ni era profeta, ni fill de profeta. Era pastor, i em dedicava a collir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere dels ramats, i em va dir: "Ves a profetitzar a Israel, el meu poble". Ara, per tant, escolta la paraula del Senyor: Tu em dius que no profetitze més contra Israel, que no parle contra el poble d'Isaac. Per això, escolta què diu el Senyor: "La teua dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teues filles seran morts amb l'espasa, les teues terres seran mesurades i repartides, tu moriràs en un país impur i tot el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra"».

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 10b)

La llei del Senyor és perfecta,

i és descans de l'ànima;

el testimoni del Senyor és fidel,

dona saviesa als simples.

R. Les lleis del Senyor són segures,

totes són justíssimes.

Els mandats del Senyor són rectes,

omplin el cor de goig;

els manaments del Senyor són clars,

il·luminen els ulls. R.

La paraula del Senyor és pura,

es manté per sempre;

les lleis del Senyor són segures,

totes són justíssimes. R.

Són més envejables que l'or,

més que l'or a mans plenes;

són més dolços que la mel

d'un abeller que destil·la. R.

 Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,

reconciliava el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat

el servici de la reconciliació.

Evangeli Mt 9,1-8

La gent glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar a una barca, va passar a l'altra vora, i va anar al seu poble, Cafarnaüm. Allí li portaren un paralític en una llitera, i ell, en vore la fe que tenien, va dir al paralític: «Coratge, fill: els teus pecats et queden perdonats».

Uns mestres de la Llei pensaren: «Este blasfema». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els va dir: «¿Per què vos deixeu dur per mals pensaments? ¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home, ací en la terra, té el poder de perdonar els pecats». I li diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». Ell es va alçar i se n'anà a sa casa.

La gent que ho va vore va sentir un gran temor i glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà.

 MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Audiència general, 19 de febrer de 2014

El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de curació. Quan jo em confesse és per a sanar-me, guarir la meua ànima, sanar el cor i alguna cosa que vaig fer i no funciona bé. La imatge bíblica que millor ho expressa, en el seu vincle profund, és l'episodi del perdó i de la curació del paralític, on el Senyor Jesús es revela al mateix temps metge de les ànimes i dels cossos (cf. Mc 2,1-12; Mt 9,1-8; Lc 5,17-26). (...) Abans de res, el fet que el perdó dels nostres pecats no és una cosa que puguem donar-nos nosaltres mateixos. Jo no puc dir: em perdone els pecats. El perdó es demana, es demana a un altre, i en la Confessió demanem el perdó a Jesús. El perdó no és fruit dels nostres esforços, sinó que és un regal, és un do de l'Esperit Sant, que ens ompli de la purificació de misericòrdia i de gràcia que brolla incessantment del cor obert de bat a bat de Crist crucificat i ressuscitat. En segon lloc, ens recorda que només si ens deixem reconciliar en el Senyor Jesús amb el Pare i amb els germans podem estar verdaderament en la pau. I açò ho hem sentit tots en el cor quan ens confessem, amb un pes en l'ànima, una mica de tristor; i quan rebem el perdó de Jesús estem en pau, amb eixa pau de l'ànima tan bella que només Jesús pot donar, només Ell.

DEDICACIÓ DE L'ESGLÉSIA COCATEDRAL D'ALACANT 

Memòria obligatòria a la ciutat d'Alacant

Lectura primera Ap 21,1-5a

És el tabernacle de Déu entre els hòmens

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un cel nou i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien passat, i la mar ja no existia. I vaig vore la Ciutat santa, una nova Jerusalem, que baixava del cel, de part de Déu, engalanada com una nóvia que s’adorna per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:

«Este és el tabernacle de Déu entre els hòmens perquè acamparà entre ells; ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu amb ells”. Els eixugarà les llàgrimes dels ulls, i ja no hi haurà mort, ni dol, ni plors, ni pena, perquè les coses d’abans han passat».

I el qui s’assentava en el tron va afirmar: «Mireu com faig noves totes les coses». 

 

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 12b)

Sou beneït, Senyor, 

Déu del nostre pare Israel,

des de sempre i per sempre.

R. Senyor, alabem el vostre nom gloriós

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,

la glòria, l’esplendor, la majestat;

perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.

Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;

està en les vostres mans donar força i valentia, 

fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

 Lectura segona Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït

sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 

 

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit. 

 

Al·leluia

Diu el Senyor: 

"He escollit este temple i l'he consagrat 

per a que porte per sempre el meu nom"

 Evangeli Jo 2,13-22

Ell es referia al santuari del seu cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem, i va trobar en el temple els venedors de bous, ovelles i coloms, i els canvistes en les seues taules. 

Es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els va bolcar les taules, i va dir als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa de mon Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel per la vostra casa em devora». 

I els jueus el van interrogar: «¿Quin signe ens dones que t'autoritze a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu este temple i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este temple ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell parlava del temple del seu cos. 

Per això, quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en l’Escriptura i en la paraula de Jesús.

 

* * * * *

Aniversari de la mort de sor Isabel de Villena (1490)

Dedicació de l'església cocatedral d'Alacant (1959) (mem. ob. a la ciutat d'Alacant)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Salvador Giménez i Valls, bisbe emèrit de Lleida (2005).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 2 de juliol

1. A Roma, al cementeri de Damas, en la segona milla de la via Aurèlia, sants Procés i Martinià, màrtirs. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Liberat, abat, Bonifaci, diaca, Servus i Rústic, subdiaques, Rogat i Septimi, monjos, i el xiquet Màxim, que a Cartago, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, per confessar la verdadera fe catòlica i un sol baptisme van ser sotmesos a turments cruels i morts a colps de rem al cap mentres estaven estesos sobre els troncs on els anaven a cremar, i així van concloure el curs del seu admirable combat i van rebre del Senyor la corona del martiri. (484)

3. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, santa Monegunda, consagrada a Déu, que, havent deixat pàtria i progenitors, es va entregar únicament a l'oració. (557)

4. A Winchester, a Anglaterra, sant Swithum, bisbe, que va ser insigne per la seua austeritat i pel seu amor als pobres, i per instituir moltes esglésies, que visitava sempre caminant. (862)

5. A Sezze, a la regió actualment italiana del Laci, sant Lídà, abat, fundador del monestir d'este lloc, que amb els seus monjos va procurar el sanejament de les terres circumdants, per a deslliurar-les de la malsana febre palúdica. (1118)

6. A Villeneuve, prop d'Avinyó, a França, trànsit del beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, sempre entregat a la penitència i a l'oració. (1387)

7. A Fabrià, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, commemoració dels beats Joan i Pere Becchetti, preveres de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, units més per la conducta de vida que pels vincles de la sang. (c. 1420/1421)

8. A Lecce, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, sant Bernardí Realino, prevere de la Companyia de Jesús, il·lustre per la seua caritat i la seua benignitat, el qual, menyspreant els honors del món, es va entregar a la cura pastoral dels presos i dels malalts, així com al ministeri de la paraula i de la penitència. (1616)

9. A Lieja, a Bèlgica, beata Eugènia Joubert, verge de la Congregació de la Sagrada Família del Cor de Jesús, que va consagrar la seua vida a ensenyar la doctrina cristiana a les xiquetes i, atacada per la tisi, va seguir amb amor a Crist sofrent. (1904)

Nascuda a Yssingeux (a l’Auvèrnia occitana) el 1876 en una família que li va oferir una educació acurada en diversos col·legis religiosos. Tot i que el pare no hi estava d’acord, a 19 anys entrà a la Congregació de la Sagrada Família del Sagrat Cor on professa a mans del seu fundador, el P. Rabussier, a 21 anys. Destinada a diferents comunitats fou catequista de xiquets i adolescents. El març del 1902, però, se li declarà una tuberculosi pulmonar, que ella acceptà.

Amb certa millora, l’estiu de 1903 peregrinà a Loreto i a Roma on assistí als funerals del papa Lleó XIII i a l’entrada de Pius X. Retornà a la casa de St. Gilles (prop de Lieja) on va haver de fer llit. Morirà el 2 de juliol de l’any següent donant exemple de paciència i d’humilitat. Beatificada el 1994.

 

1 de juliol de 2026, dimecres XIII: Preciosíssima Sang

DIMECRES XIII DEL TEMPS ORDINARI / II

Festa de la Precisíssima Sang de Nostre Senyor a la diòcesi de València (textos, més avall)

Oració col·lecta

Oh Déu, vós ens heu convertit en fills de la llum 

per la gràcia de l’adopció; 

no permeteu que ens envolten les tenebres de l’error, 

ans mantingueu-nos sempre en l’esplendor de la veritat.

Lectura primera Am 5,14-15.21-24

Aparta de mi l'escama dels teus cants.

Deixeu que la justícia rage com un torrent incessant

Lectura de la profecia d'Amós

Busqueu el bé i no el mal, i viureu;

així el Senyor, Déu de l'univers, 

serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. 

Avorriu el mal i estimeu el bé,

instaureu la justícia en els tribunals.

Qui sap si el Senyor de l'univers 

es compadirà del que queda de Josep. 

Diu el Senyor: 

«Odie i repudie les vostres festes,

no suporte les vostres assemblees.

Podeu presentar-me sacrificis i ofrenes,

però no em complauen; 

tampoc faig cas de les víctimes de comunió.

Aparta de mi l'escama dels teus cants, 

no vull sentir més el so de les arpes. 

Deixeu que el dret rage com l'aigua,

i la justícia com un torrent incessant».

Salm responsorial 49,7.8-9.10-11.12-13.16bc-17 (R.: 23b)

Escolta, poble meu, vullc parlar;

Israel, jo vullc testificar contra tu;

jo, Déu, el teu Déu. R.

R. A qui camina honradament

li mostraré la salvació de Déu.

No condemne els teu sacrificis,

els teus holocausts sempre presents;

però no accepte el bou de ta casa

ni el cabrit del teu corral. R.

Les bèsties del bosc són meues,

i en tinc milers per les muntanyes.

Conec una a una les aus que van pel cel,

i els animalets del camp són meus. R.

Si tinguera fam, no t'ho diria:

és ben meu el món i tot el que conté.

¿És que em cal menjar carn de bou

i beuré sang de cabrit? R.

«¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats,

i desdenyes les meues paraules?» R.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement

que la proclamació de la veritat

ens fera nàixer a la vida,

per a que fórem com un primer fruit

de tot el que ha creat.

Evangeli Mt 8,28-34

¿Heu vingut per a torturar els dimonis abans d'hora?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va arribar a l'altra vora del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren al seu encontre dos endimoniats, tan furiosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. I es posaren a pegar crits: «¿Què voleu de nosaltres, Fill de Déu? ¿Heu vingut ací per a torturar-nos abans d'hora?» A una certa distància pasturava un gran ramat de porcs, i els dimonis li pregaren: «Si ens traus fora, envia'ns a aquell ramat».

Jesús els va dir: «Aneu». Els dimonis eixiren dels dos hòmens i se n'anaren als porcs. Tot el ramat es va precipitar muntanya avall fins al llac, on va morir ofegat. Els porquers fugiren cap al poble, on ho contaren tot, també el cas dels endimoniats. Tota la gent del poble va eixir a l'encontre de Jesús i li demanaren que abandonara el seu territori.

* * * * * 

LA PRECIOSÍSSIMA SANG DEL NOSTRE SENYOR

Festa a la diòcesi de València

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu redimit a tots els hòmens 

amb la sang preciosa del vostre Fill unigènit, 

conserveu en nosaltres l'acció de la vostra misericòrdia 

a fi que, celebrant sempre el misteri de la nostra salvació, 

pugam aconseguir els seus fruits eterns.

Lectura primera He 9,11-15

Crist, amb la seua pròpia sang,

ha entrat una vegada per sempre al lloc sant

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans,

Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans humanes, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seua pròpia sang ens ha redimit per sempre. 

Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Però ara Crist s'ha oferit ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense cap defecte. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten a la mort, i podrem donar culte al Déu viu. 

Crist és mediador d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos durant la primera aliança. Per ell, els qui estaven cridats reben l'herència eterna que els havia sigut promesa.

Salm responsorial 115,12-13.14-15.18-19 (R.: 17a)

¿Com podria retornar al Senyor

tot el bé que m'ha fet?

Alçaré la copa de la salvació 

i invocaré el seu nom.

R. Senyor, vos oferiré

una víctima d'acció de gràcies.

Compliré les meues promeses

en presència de tot del poble.

Al Senyor li doldria

la mort dels seus fidels. R.

Compliré les meues promeses

en presència de tot del poble.,

en els atris de la casa del Senyor,

en mig de tu, Jerusalem. R.

Evangeli Jo 19,28-37

Li travessà el costat, i en va eixir sang i aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús, sabent que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». I, inclinant el cap, expirà. 

Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins al dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. Els soldats hi anaren i li trencaren les cames al primer, i també a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua. 

En dona testimoni el qui ho va vore; i el seu testimoni és veraç. I ell sap que diu la veritat, a fi que també vosaltres cregau. Efectivament: tot açò passà perquè s'havia de complir l'Escriptura: «No li trencaran ni un os». I un altre lloc de l'Escriptura diu: «Miraran aquell que traspassaren». 

 

* * * * *

Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)

Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]

Beat Joan Nepomucé Chrzan, prevere i màrtir

Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.

Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]

Santa Ester

• J. M. Bausset: La reina Ester (1 de juliol de 2017)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juliol

1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.

2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe. (s. III ex.)

3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)

4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. (533)

5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)

6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)

7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)

9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)

10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)

11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)

12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.

13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)

14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)

15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)

17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.

18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.