DILLUNS DE LA SETMANA V DE QUARESMA
Oh Déu, la vostra gràcia inefableens ompli de benediccions;feu que de tal manera passemde la vetustat del pecat a la novetat de la vida,que ens disposem per a la glòria del Regne.Per Crist, Senyor nostre.
Hauré de morir sense haver fet res d'aixòLectura de la profecia de DanielEn aquells dies, vivia a Babilònia un home que es deia Joaquim. S'havia casat amb Susanna, filla d'Helquies, una dona de gran bellesa que reverenciava a Déu. Els seus pares, que eren justs, l'havien educada en la Llei de Moisés. Joaquim era molt ric. Tocant a sa casa tenia un jardí on els jueus es reunien, perquè Joaquim era el més honorable de tots.Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals havia dit el Senyor: «A Babilònia, la maldat ve dels ancians, dels jutges que passen per ser guies del poble». Estos dos acudien cada dia a casa de Joaquim, on acudien tots els qui tenien algun litigi.Al migdia, quan la gent es retirava, Susanna anava a passejar pel jardí del seu marit. Els dos ancians, que cada dia la veien arribar, es van apassionar per ella. La passió els va encegar, i s'oblidaren de Déu i dels deures de justícia. I esperaven una ocasió favorable.Un dia Susanna va entrar en el jardí, com sempre, amb dos criades, i va voler banyar-se, perquè feia calor. No hi havia ningú més que els dos ancians, que l'espiaven d'amagat. Susanna va dir a les criades: «Porteu-me sabó i perfum i tanqueu les portes, que vullc banyar-me».
Una vegada sola, els dos ancians van córrer cap a Susanna i li digueren: «Mira, les portes estan tancades, no ens veu ningú i nosaltres desitjàvem este moment. Complau-nos, si no, t'acusarem que hi havia un jove amb tu i que per això has fet marxar les criades». Susanna va sospirar: «No tinc per on eixir-me'n: si faig el que voleu, m'amenaça la mort, i si no ho faig, no m'escaparé de les vostres mans. Però m'estime més caure en les vostres mans sense haver fet res de mal, que pecar contra el Senyor». I Susanna va cridar, i cridaren també els dos ancians. U d'ells va córrer i va obrir les portes del jardí.
Quan els criats de la casa sentiren els crits, entraren per la porta lateral, a vore què passava. En sentir el que deien els ancians, els criats quedaren afrontats: no s'havia dit mai de Susanna res de semblant.L'endemà, quan el poble es va reunir en casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propòsit criminal de condemnar-la a mort, i digueren al poble: «Feu vindre a Susanna, filla d'Helquies, la dona de Joaquim». Anaren a buscar-la, i ella va acudir amb els seus pares, els seus fills i tots els parents. Els seus familiars i tots els qui la veien ploraven. Els dos ancians, drets enmig del poble, li posaren les mans sobre el cap. Ella, plorant, va mirar al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor. Els ancians declararen: «Ens passejàvem a soles dins del jardí quan esta dona va entrar amb dos criades. Ella les va fer marxar, va tancar les portes, i un jove, que estava amagat, se li va acostar. Nosaltres, que estàvem en un racó del jardí, quan vérem aquella infàmia, vam córrer cap a ells i els trobàrem junts. No poguérem atrapar el jove, que era més fort que nosaltres. Ell obrí la porta i se'n va anar. A ella, l'atrapàrem i li preguntàrem qui era el jove, però no ho ha volgut dir. De tot açò, nosaltres en som testimonis».Tot el poble, reunit en assemblea, els va creure com a ancians i jutges que eren, i la condemnaren a mort. Susanna va cridar ben alt: «Déu etern, vós que coneixeu les coses amagades i ho veieu tot abans que existixca, vós sabeu que m'acusen falsament. I ara hauré de morir sense haver fet res del que s'han inventat contra mi».El Senyor va escoltar el clam de Susanna i, quan se l'enduien per a matar-la, va desvetlar l'esperit de santedat en un jovenet que es deia Daniel. El jove es va posar a cridar: «Soc innocent de la sang d'esta dona». Tot el poble es va girar i li va preguntar: «Què vols dir?» Ell, dret al mig de tots, els va dir: «¿Tan poc d'enteniment teniu, fills d'Israel? Sense haver examinat la causa ni comprovar si és certa, heu condemnat una filla d'Israel. Torneu al lloc del juí, que l'acusació era falsa».
De seguida tot el poble se'n va tornar, i els ancians del poble digueren a Daniel: «Posa't entre nosaltres i parla, que Déu t'ha donat un coneiximent d'ancià». Daniel els va dir: «Separeu-los ben lluny l'u de l'altre i els jutjaré».
Una vegada separats, en va cridar un i li va dir: «¡Home envellit en el mal! Ara pagaràs per tots els pecats que cometies amb les teues sentències injustes, condemnant els innocents i absolent els culpables, per més que el Senyor diu: "No condemnes a mort l'innocent o el just". Si realment vas vore esta dona, digues davall de quin arbre els has vist junts». Ell va respondre: «Davall d'un freixe» Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu ja ha rebut l'orde de partir-te pel mig».
Després el fa retirar, ordena que vinga l'altre i li diu: «¡Fill de Canaan i no de Judà! T'ha seduït la bellesa d'una dona, i la passió t'ha encegat. Açò és el que féieu amb les filles d'Israel, i elles cedien per por, però una filla de Judà no ha pogut consentir la vostra maldat. Ara, digues davall de quin arbre els has atrapat junts». Ell va respondre: «Davall d'una carrasca». Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu, que està esperant amb l'espasa en la mà, et partirà pel mig i vos matarà als dos».Tota l'assemblea del poble es va posar a cridar, i beneïen a Déu, que salva els qui esperen en ell. Després agarraren els dos ancians, que Daniel, amb les seues paraules, havia deixat convictes del crim d'acusació falsa. Els van infligir la mateixa pena que ells havien tramat contra un altre, tal com mana la Llei de Moisés, i els condemnaren a mort. Aquell dia Déu va salvar una vida innocent.
El Senyor és el meu pastor:no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna les forces.Em guia per camins segursper l'amor del seu nom.R. Ni que passe per una vall foscano tinc gens de por, perquè vos tinc al meu costat.Ni que passe per una vall foscano tinc gens de por.Vos tinc al meu costat:la vostra vara i el vostre bastóem donen confiança. R.Pareu una taula davant de mi,enfront dels enemics;m'heu ungit el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida.
I viuré anys i més anys
en la casa del Senyor. R.
L'any C, quan l'evangeli de la dona adúltera ha estat llegit el diumenge anterior:
Jo soc la llum del món;qui em seguix no caminarà a fosques,sinó que tindrà la llum de la vida.
Jo soc la llum del món Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va tornar a parlar als fariseus: «Jo soc la llum del món; qui em seguix no caminarà a fosques, sinó que tindrà la llum de la vida». Els fariseus li replicaren: «Tu dones testimoni a favor teu i, per tant, la teua declaració no és veraç». Jesús els respongué: «Encara que jo done testimoni a favor meu, la meua declaració és veraç, perquè sé d'on he vingut i a on vaig; vosaltres, en canvi, no sabeu d'on vinc ni a on vaig. Vosaltres jutgeu amb criteris humans; jo no porte ningú a juí, i si ho fera, la causa seria vàlida, perquè no soc jo sol, sinó jo i el Pare que m'ha enviat, i la declaració de dos testimonis es considera que és veritat, tal com diu la vostra Llei. Jo done testimoni a favor meu, però el Pare que m'ha enviat també dona testimoni a favor meu». Ells li preguntaren: «¿I on està ton Pare?» Jesús els contestà: «Ni sabeu qui soc jo ni sabeu qui és mon Pare; si sabéreu qui soc jo, sabríeu també qui és mon Pare».Jesús pronuncià estes paraules mentres ensenyava en el temple, vora la sala del tresor, i no el va agarrar ningú perquè encara no havia arribat la seua hora.
Diu el Senyor: «No em complau la mort del pecador,sinó que es convertixca i que vixca».
Aquell de vosaltres que no tinga cap pecat,que tire la primera pedra Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres, i l’endemà de bon matí es presentà de nou al temple. Tot el poble acudia al seu entorn. S’assentà i comença a instruir-los.Els mestres de la llei i els fariseus li portaren una dona sorpresa en ple adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, esta dona l'han sorpresa en flagrant adulteri. Moisés, en la Llei, ens ordena apedregar eixes dones. I vós, ¿què hi dieu?»Li feen esta pregunta per a parar-li una trampa i tindre un pretext per a acusar-lo. Però Jesús es va acatxar i començà a escriure en terra amb el dit. Com que continuaven insistint en la pregunta, Jesús es posà dret i els digué: «Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que tire la primera pedra». Després es tornà a acatxar i continuà escrivint en terra. Ells, quan el sentiren, anaren retirant-se un a un, començant pels més vells. Jesús es quedà a soles, i la dona estava allí al mig. Jesús es posà dret i li digué: «Dona, ¿on estan? ¿No t’ha condemnat ningú?» Ella contestà: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo no et condemne tampoc. Ves i, d’ara en avant, no peques més».
Senyor, concediu als vostres fidels,reunits per a celebrar els sants misteris,oferir-vos una consciència pura i un esperit renovatcom a fruit de la penitència.Per Crist, Senyor nostre.
Enfortits per la benedicció dels vostres sagraments,vos preguem, Senyor,que la seua força ens purifique sempre del mali que el seguiment de Cristaccelere els nostres passos cap a vós en la glòria.Per Crist, Senyor nostre.
* * * * *
Sant Toribi de Mogrobejo
Aniversari del traspàs de mossén Josep Espasa i Signes, prevere valencià (1980)
Commemoració de Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe
Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)
Aniversari de la mort de monsenyor Manuel Moll i Salord (1972), que fou bisbe de Tortosa
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 23 de març
2. A Cornualla, hui al Regne Unit, sant Fingar o Guigner, màrtir. (c. 460)
3. Commemoració dels sants màrtirs Victorià, procònsol de Cartago, actual Tunísia, de dos germans de la ciutat d'Aigües Règies, hui Henchir-Baboucha, així com de dos mercaders, tots dos de nom Frumenci, que, en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, van patir atroços suplicis per la seua constància a confessar la fe cristiana: així va aconseguir la corona gloriosa. (484)
4. A Pontoise, prop de París, a França, sant Valter [Gualteri o Gautier], primer abat del monestir del lloc, que, renunciant al seu amor per la soledat, amb el seu exemple va ensenyar als monjos la disciplina de la Regla i va fustigar en el clero els costums simoníacs. (c. 1095)
5. A Ariano Irpino, a la regió italiana de Campània, sant Otó, ermità. (c. 1120)
6. A Gubbio, a l'Úmbria, també a Itàlia, beat Pere, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1306)
7. A York, a Anglaterra, beat Edmund Sykes, prevere i màrtir, que durant el regnat d'Isabel I va ser desterrat per ser sacerdot, i havent tornat a Anglaterra de nou, va ser capturat i ajusticiat. (1587)
8. Al lloc de Naas, prop de Dublín, a Irlanda, beat Pere Higgins, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en temps del rei Carles I va ser penjat sense juí previ per guardar fidelitat a l'Església Romana. (1642)
9. A Barcelona, sant Josep Oriol, prevere, que amb la seua mortificació corporal, el seu cultiu de la pobresa i la seua contínua oració, va mantindre una unió constant amb Déu, que el va enriquir de dons celestials. (1702)
10. Al poble de Cemmo, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beata Anunciata Cocchetti, verge, que amb fortalesa i humilitat va dirigir l'Institut de Germanes de Santa Dorotea, acabat de fundar. (1882)
11. Prop d'ad-Dahr, a l'actual Líban, santa Rafqa [Rebeca] Choboq Ar-Rayes, verge de l'Orde de les Germanes Libaneses Maronites, que, cega durant trenta anys, i després amb paràlisi de tots els membres, va romandre contínuament en oració, fixa només en Déu. (1914)
12. A Leopoldov, a Eslovàquia, beat Metodi Doménec Trcka, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució per causa de la fe, amb el seu gloriós martiri va canviar el seu peregrinar terrenal en vida eterna. (1959)
Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)
