7 de gener de 2026, dimecres

Dia 7 de gener

o bé dilluns després d'Epifania

Sant Ramon de Penyafort

Lectura primera 1Jo 3,22-4,6

Examineu quin esperit els porta i voreu si són de Déu

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, nosaltres obtindrem de Déu qualsevol cosa que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.

I este és el seu manament: que cregam en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres tal com ell ens va manar. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.    

Benvolguts, no vos fieu de qualsevol que semble inspirat, perquè corren pel món molts falsos profetes; examineu quin esperit els porta, i voreu si són de Déu. Un senyal per a conéixer l'Esperit de Déu és este: aquells que confessen a Jesucrist vingut en carn, és Déu qui els inspira, però aquells que no confessen a Jesús, no els inspira Déu, sinó l'Anticrist. Heu sentit que està a punt de vindre al món, però, de fet, ja està ací.

Fills, a vosaltres, que sou de Déu, no vos han pogut guanyar, perquè el qui està en vosaltres és més fort que el qui està en el món. Ells són del món; per això parlen d'acord amb el món, i el món els escolta. Nosaltres som de Déu: els qui coneixen a Déu ens escolten; els qui no són de Déu no ens volen escoltar; este és el senyal per a distingir l'esperit de la veritat de l'esperit de l'error.

Salm responsorial 2,7-8.10-11 (R.: 8a)

Ara proclame el decret del Senyor.

Ell m'ha dit: «Tu eres el meu fill;

jo t'he engendrat hui.

Demana-m'ho,

i et donaré els pobles com a herència,

posseiràs la terra de cap a cap».

R. Et donaré els pobles com a herència.

Per tant, reis, sigau sensats,

escarmenteu, governants de la terra.

Serviu el Senyor amb temor,

veniu tremolant a fer-li homenatge. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava, entre la gent, totes les malalties.

Evangeli Mt 4,12-17.23-25

El Regne del cel està prop

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús sentí dir que Joan havia sigut empresonat, se'n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s'havia de complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «País de Zabuló i país de Neftalí, camí del mar, l'altra vora del Jordà, Galilea dels pagans; el poble que vivia a fosques ha vist una gran llum, una llum ha resplandit, per als qui vivien en el país tenebrós».

Des d'aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop». Jesús anava per tot Galilea, ensenyant en les sinagogues, anunciant la Bona Nova del Regne i curant, entre la gent, totes les malalties. La seua fama es va escampar per tot Síria; li portaven tots els qui patien de diverses malalties: endimoniats, epilèptics, invàlids; i ell els curava. I el seguia molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra vora del Jordà.

Memòria obligatòria a Sogorb de Sant Joan de Ribera.

Sant Ramon de Penyafort (mem. ll.).

• J.M. Bausset: Sant Ramon de Penyafort (2015)

* * * * *

En el calendari antic se celebrava hui Sant Julià i Santa Basilissa, màrtirs. "Aparici VI dies aprés, sent Julià en l'endemà és"). Festa en honor a Sant Julià a Morella.

Així, en vers i amb influències marquianes i corellianes, [Joan Baptista Anyés] publicà unes cobles a La vida de sant Julià, abat y màrtyr, y de santa Basilyssa, verge, d’aquell sposa, abadessa de mil santes donzelles (València, 1527). Estan dedicades a Isabel de Cruïlles, deixeble espiritual d’Anyés i els personatges motiu del text, sant Julià i santa Basilissa, eren els patrons del monestir de monges agustines que hi havia prop de casa de l’autor. (Vicent Josep Escartí)

Aniversari del naiximent de Teodor Llorente i Olivares (València 1836)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Francesc Conesa i Ferrer (2007), actual bisbe de Solsona.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de gener

Sant Ramon de Penyafort, prevere de l'Orde de Predicadors, eximi mestre en dret canònic, que va escriure de manera molt encertada sobre el sagrament de la Penitència. Elegit mestre general de l'Orde, va preparar la redacció de les noves Constitucions, i després d'arribar a edat molt avançada, es va adormir en el Senyor a la ciutat de Barcelona. (1275)

• J.M. Bausset: Sant Ramon de Penyafort (2015)

2. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, sant Polieucte, màrtir, que, sent soldat, arran del decret de l'emperador Deci que obligava a sacrificar als déus, va trencar els ídols, per la qual cosa va ser cruelment martiritzat i, finalment decapitat, rebent així el baptisme amb la seua pròpia sang. (c. 250)

3. A la ciutat de Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, passió de sant Llucià, prevere de l'Església d'Antioquia i màrtir, el qual, il·lustre per la seua doctrina i eloqüència, en ser portat davant del tribunal, enmig de continus interrogatoris acompanyats de turments, es va mantindre intrèpid a confessar-se cristià. (312)

4. A Passau, a l'antiga província romana del Nòric, hui Alemanya, sant Valentí, bisbe de Rècia. (c. 450)

5. A Pavia, ciutat de la Ligúria (hui Itàlia), sant Crispí, bisbe (467).

6. A Cira [Chur], al territori d’Helvècia, actual Suïssa, sant Valentinià, bisbe, que amb gran generositat va repartir almoines entre els pobres, va redimir els captius i va vestir els nus. (548)

7. Al monestir de Solenhac, a la regió de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Til.ló [o Tell o Till], deixeble de sant Eloi, que va ser orfebre i monjo. (c. 702)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Cir, bisbe, el qual, sent monjo a Paflagònia, va ser elegit per a ocupar la seu constantinopolitana, però, deposat després d'esta, va morir finalment en el desterrament. (714)

9. A Cenomanum, hui Le Mans, a França, sant Alderic, bisbe, que es va esforçar a promoure el culte a Déu i als sants. (856)

10. En els boscos pròxims a Ringsted, a Dinamarca, sant Canut, cognomenat Lavard, qui, fet duc d‘Schleswig, va exercir el poder amb equitat i justícia, afavorint la pietat del seu poble. Va morir assassinat per enemics que rebutjaven la seua autoritat. (1131)

11. A Palerm, ciutat de Sicília, a Itàlia, trànsit del beat Mateu Guimerà, bisbe d'Agrigent, de l'Orde dels Germans Menors, propagador devot del Santíssim Nom de Jesús. (1351)

12. A Suzuta, al Japó, beat Ambrosi Fernandes, màrtir, que es va dirigir a terres d'Orient amb finalitats de lucre, però, convertit, va ser admés com a religiós en la Companyia de Jesús i, després d'haver patit moltes privacions, va morir per Crist en la presó. (1620)

13. Al llogaret An Bai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuân, màrtir, el qual, pare de família i agricultor, per agenollar-se i orar davant d’una creu, negant-se a xafar-la, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

14. A la ciutat de Lieja, a Bèlgica, beata Maria Teresa (Joana) Haze, verge, fundadora de la Congregació de les Filles de la Creu, al servici de les persones dèbils i pobres. (1876)

15. Beata Lindalva Justo d'Oliveira (1953- San Salvador de Bahia, el Brasil 1993). Verge i màrtir. Religiosa de les Filles de la Caritat.

6 de gener de 2026, dimarts: Dia de Reixos

Dia 6 de gener

EPIFANIA DEL SENYOR

Solemnitat

Solemnitat de l'Epifania del Senyor, en la qual es recorden tres manifestacions del gran Déu i Senyor nostre Jesucrist: a Betlem, Jesús xiquet, en ser adorat pels mags; al Jordà, batejat per Joan, en ser ungit per l'Esperit Sant i reconegut com a Fill per Déu Pare; i en Canà de Galilea, en fer patent la seua glòria transformant l'aigua en vi en les bodes.

LECTURES DE LA MISSA:

Lectura primera Is 60,1-6

Damunt de tu, Jerusalem, clareja com l'alba la glòria del Senyor

Lectura del llibre d'Isaïes

Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teua llum

i damunt de tu clareja com l'alba la glòria del Senyor.

Mentres les tenebres embolquen la terra,

i núvols foscs cobrixen les nacions,

damunt de tu clareja el Senyor

i apareix la seua glòria.

Els pobles s'acosten a la teua llum,

els reis busquen la claror de la teua albada.

Alça els ulls i mira al teu entorn:

tots eixos es congreguen per a vindre cap a tu;

porten de lluny els teus fills,

duen als braços les teues filles.

Tota radiant i meravellada

voràs amb el cor eixamplat

com aboquen damunt de tu els tresors del mar

i porten a ta casa la riquesa de les nacions.

Et cobriran ones de camells,

dromedaris de Madian i d'Efà;

tots venen de Sabà portant or i encens

i cantant la grandesa del Senyor.

Salm responsorial 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,

doneu al fill de rei la vostra justícia,

que guie el vostre poble amb justícia,

els vostres pobres amb rectitud.

R. Tots els pobles, Senyor, vos honraran.

Que en els seus dies despunte la justícia,

i una gran pau fins que es vele la lluna.

Que domine de mar a mar,

des del Riu fins al cap de la terra. R.

Els reis de Tarsis i de les illes

li brindaran regals

els reis d'Aràbia i de Sabà

li faran ofrenes.

L'honraran tots els reis,

el serviran tots els pobles. R.

Salvarà el pobre que clama,

el desvalgut que no té defensor.

S'apiadarà del pobre i del dèbil,

els salvarà de la mort. R.

Lectura segona Ef 3,2-3a.5-6

Ara Déu ha revelat que tots els pobles compartixen la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seua gràcia. Per una revelació he conegut el misteri secret, que la humanitat no havia conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.

Que d'ara en avant, per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa, en Jesucrist.

Al·leluia Mt 2,2

Hem vist com s'alçava la seua estrela

i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.

Evangeli Mt 2,1-12

Venim a adorar el rei

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Quan va nàixer Jesús, a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, arribaren a Jerusalem una mags d'Orient, que preguntaven: «¿On està el rei dels jueus que acaba de nàixer? Hem vist a l'Orient la seua estrela, i venim a prestar-li homenatge».

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir eixes notícies.

Herodes convocà a tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntà on havia de nàixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea, tal com va escriure el profeta: "Tu, Betlem, terra de Judà, no eres de cap manera la més menuda entre les ciutats de Judà, perquè de tu eixirà un guia que serà pastor d'Israel, el meu poble"». 

Després Herodes cridà en secret els mags, i s'informà molt bé del moment en què se'ls havia aparegut l'estrela. En acabant els encaminà a Betlem amb este encàrrec: «Aneu, busqueu bé eixe infant i, quan el trobeu, aviseu-me, que jo també vullc prestar-li homenatge».

Eixint de l'audiència del rei, es posaren en camí.

I heus ací que l'estrela que havien vist a l'Orient anava davant d'ells, fins que es va parar damunt del lloc on estava l'infant. La seua alegria en vore allí l'estrela va ser immensa. Entraren en la casa, veren el xiquet amb Maria, sa mare, i, prostrats en terra, li prestaren homenatge. Van obrir en aquell moment les seues arquetes per a oferir-li presents: or, encens i mirra.

Després, advertits en un somni que no anaren a vore a Herodes, se'n tornaren a la seua terra per un altre camí. 

A. Jerusalem ha de brillar per a rebre a tots els seus fills, que són tots els pobles de la terra. Responem a esta paraula de llum universal amb el Salm que ens parla d'un rei que vindrà. Sant Pau comunica l'alegria que sent per haver sigut ell un mitjà per a que la gràcia de Déu manifestada en Jesucrist arribara a tots els pobles i no sols als jueus. El quadre històric i geogràfic que subratlla l'evangeliste sant Mateu ens situa en temps del rei Herodes i a Betlem de Judea. Els mags estrangers seguixen el camí d'Abraham, i este camí que va més enllà de la ciència els porta al Messies pobre com a encarnació del Déu verdader. Des del do de la fe i passant per la humilitat del naixement pobre de Jesús i per la seua creu, diem que Jesús és únic i universal, i tots els camins conflueixen en ell per a arribar al Pare. Esta veritat es manifesta en la dignitat de tot ser humà.

B. Jesucrist és Salvador per a tot el món. Així s'expressa en el relat evangèlic que ens presenta a uns gentils —els mags d'Orient— que guiats per la llum de la fe representada per l'estrela, van adorar el xiquet que estava amb Maria, sa mare. I li van oferir or, com a rei; encens com a Déu; i mirra com a home que hauria de patir per a salvar-nos. En la segona lectura l'apòstol sant Pau afirma clarament que «per l'Evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i compartixen la mateixa promesa, en Jesucrist». Contemplem amb la llum de la fe el misteri de Crist i visquem-lo amb amor, i portem-lo a tots, començant pels més allunyats.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Solemnitat de l'Epifania del Senyor (2025)

Solemnitat de l’Epifania del Senyor, titular d'una església parroquial a València.

Sants Reis, titular de les esglésies parroquials d'Albalat dels Sorells, Benissanó i Vilallonga.

• J.M. Bausset: Els Reis d'Orient (2015)
• Leo Giménez: I esperem els Reixos (2019)
• AVL: La paraula del dia: epifania (2018)

Aniversari de la mort de Lluís Lúcia i Lúcia, periodiste i polític valencià (València 1943)

• Vicent Comes Iglésia: Lluís Lúcia Lúcia, un confiat en Déu (2004-2005)

Martirologi Romà

2. A Antinoe, a la regió de Tebaida, a Egipte, sants Julià i Basilissa, màrtirs. (s. IV)

3. A Nantes, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Fèlix, bisbe, qui va mostrar gran zel posant-se al servici dels seus ciutadans, va construir l'església catedral i va evangelitzar la població rural de la redor. (582)

4. A Würzburg, a Francònia, hui Alemanya, beat Macari, abat, que va ser el primer superior del monestir dels Escocesos d'esta ciutat. (1153)

5. A Barcelona, sant Ramon [o Raimon] de Penyafort, de qui es fa memòria demà. (1275)

6. A Famagusta, ciutat de Xipre, trànsit de sant Pere Tomàs, bisbe de Constantinoble, de l'Orde dels Carmelites, que va ser legat del Pontífex Romà a Orient. (1366)

7. A Fiesole, a l'actual regió italiana de Toscana, sant Andreu Corsini, bisbe, de l'Orde dels Carmelites, que es va distingir per la seua austeritat i per l'assídua meditació de la Sagrada Escriptura. Va regir sàviament l'Església que se li havia encomanat, va repoblar els convents devastats per la pesta, va prestar auxili als pobres i va reconciliar els enemistats. (1373)

8. A la ciutat de València, sant Joan de Ribera, bisbe, que va exercir també les funcions de virrei. Va ser molt devot de la Santíssima Eucaristia, va defendre la veritat catòlica i va educar el poble amb els seus sòlids ensenyaments. (1611)

9. A Roma, sant Carles de Sezze, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que des de xiquet es va vore obligat a guanyar el pa quotidià, convidant els seus companys a imitar a Crist i als sants. Vestit amb el saial franciscà, es lliurava llargament a l'adoració del santíssim Sagrament de l'Altar. (1670)

10. També a Roma, santa Rafaela Maria del Sagrat Cor Porras Ayllón, verge, fundadora de la Congregació de les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús; considerada com a malalta mental, va passar santament els últims anys de la seua vida entre tribulacions i penitència. (1925)

11. A Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, beat Andreu (Alfred) Bessette, religiós de la Congregació de la Santa Creu, qui va treballar incansablement en la construcció de l'insigne santuari dedicat a sant Josep que s'alça en aquella ciutat. (1937)

12. Beata Rita Amada de Jesús (1848 - Ribafeita, Viseu, Portugal 1913). Verge, va fundar la Congregació de les Germanes de Jesús, Maria i Josep.

5 de gener de 2026, dilluns: vespra de Reixos

Dia 5 de gener

Lectures del dia:

Lectura primera 1Jo 3,11-21

Hem passat de la mort a la vida perquè estimem els germans

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, el missatge que vau sentir des del principi és que ens amem els uns als altres. No feu com Caín, que era del Maligne i per això va matar el seu germà. ¿Sabeu per què el va matar? Perquè les seues obres eren roïnes, i les del seu germà, bones. 

Germans, si el món vos odia, no vos n'estranyeu; nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem els germans. Qui no ama continua mort. Tot el qui té odi al seu germà és un assassí i, com vosaltres sabeu, no hi ha cap assassí que tinga dins d'ell la vida eterna. L'amor verdader, l'hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seua vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans.

Si algú que té de tot per a viure bé contempla com el seu germà passa necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot estar en el seu cor l'amor de Déu? 

Fills meus, no estimem només amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat. D'esta manera coneixerem que som de la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè, encara que la nostra consciència ens acuse, Déu és més gran que la consciència i ell ho sap tot. Benvolguts, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2a)

Aclameu el Senyor per tota la terra,

serviu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Aclameu el Senyor per tota la terra.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que ell ens ha creat i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,

canteu alabances en els seus atris,

enaltiu-lo i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo que és el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia

Naix la claror d'un dia sant:

vingueu, pobles, adoreu el Senyor,

que hui ha baixat a la terra una gran llum.

Evangeli Jo 1,43-51

Vós sou el Fill de Déu, sou el rei d'Israel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús pensava eixir cap a Galilea; troba a Felip i li diu: «Seguix-me». Després Felip, que era de Betsaida, el poble d’Andreu i de Pere, troba a Natanael i li diu: «Hem trobat aquell de qui va escriure Moisés en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret». Natanael li replicà: «¿De Natzaret pot eixir res de bo?» Felip li contesta: «Vine i voràs». 

Quan Jesús veié que s’acostava Natanael, comentà: «Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya». Natanael li pregunta: «¿D’on em coneixes? Jesús li va respondre: «Abans que Felip et cridara, t’he vist baix de la figuera». Li diu Natanael: «Rabí, tu eres el Fill de Déu, tu eres el Rei d’Israel». Jesús li digué: «¿Creus només perquè t’he dit que t’he vist baix de la figuera? Coses més grans voràs» I va afegir: «En veritat, en veritat vos ho dic: voreu el cel obert, i els àngels de Déu pujant i baixant damunt del Fill de l’home».

* * * * *

Aniversari de l'encontre a Jerusalem del papa sant Pau VI amb el patriarca ortodox grec Atenàgores I (1964). Es tracta de la primera trobada de catòlics i ortodoxos des de 1439.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de gener

1. A Alexandria d'Egipte, santa Sinclètica, verge, de qui es conta que va portar vida eremítica. (s. IV)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Deogràcies, bisbe, que va redimir molts captius capturats pels vàndals, oferint-los recer en dos grans basíliques dotades de llits i estores. (457/458)

3. A Roma, commemoració de santa Emiliana, verge, tia paterna del papa sant Gregori el Gran, que va morir piadosament poc després de la seua germana Tàrsila. (s. VI)

4. A la Bretanya Menor, hui França, sant Convoió, abat, fundador a Redon del monestir de Sant Salvador, on, sota la seua direcció i seguint la Regla de sant Benet, va florir un elevat nombre de monjos, però destruït el cenobi pels normands, va fundar una nova casa a Saint-Maixent-de-Plélan, en la qual va morir ja octogenari. (868)

5. A Londres, a Anglaterra, sant Eduard, anomenat "el Confessor", que, sent rei dels anglesos, va ser molt estimat per la seua exímia caritat, treballant incansablement per mantindre la pau en els seus estats i la comunió amb la Seu Romana. (1066)

6. Prop de Valkenburg, a la regió de Limburg, als Països Baixos actuals, sant Gerlac, eremita, que es va distingir pel servici als indigents. (1165)

7. A Todi, a la regió de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, beat Roger, prevere de l'Orde dels Germans Menors, deixeble de sant Francesc i fervent imitador seu. (1237)

8. A Angers, ciutat de França, beats Francesc Peltier, Jaume Ledoyen i Pere Tressier, preveres i màrtirs, els qui, per mantindre's fidels al seu sacerdoci, van ser decapitats durant la Revolució Francesa. (1794)

9. A la ciutat de Filadèlfia, de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica del Nord, sant Joan Nepomucè Neumann, bisbe, de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va distingir per la seua sol·licitud a favor dels immigrants pobres, ajudant-los amb els seus consells i la seua caritat, així com per l'educació cristiana dels xiquets. (1860)

10. A Gènova, ciutat d'Itàlia, beata Maria Repetto, verge, de les Germanes de la Mare de Déu del Refugi a la Muntanya del Calvari, que va viure amagada del món i es va esforçar per a ajudar els afligits i donar esperança de salvació eterna als que dubtaven. (1890)

11. A Dublín, ciutat d'Irlanda, sant Carles de Sant Andreu (Joan Andreu) Houben, prevere de la Congregació de la Passió de Jesucrist, admirable ministre del sagrament de la Penitència. (1893) Canonitzat el 3 de juny de 2007.

12. A Jazlowice, a Ucraïna, beata Marcel·lina Darowska, la qual, morts el seu espòs i el seu primogènit, es va consagrar a Déu. Preocupada per la dignitat de la família, va fundar la Congregació de Germanes de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, per a l'educació de les jóvens. (1911)

13. A Spoleto, a Itàlia, beat Pere Bonilli, prevere, fundador de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família, per a atendre i educar les xiquetes pobres i òrfenes. (1935)

14. A Saragossa, a Espanya, santa Genoveva Torres i Morales, verge, que des de jove va experimentar les contrarietats de la vida i va suportar la malaltia que l‘afligia. Va fundar l'Institut de Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, per a ajudar les dones. (1956)