26 de maig de 2026, dimarts: Sant Felip Neri

DIMARTS DE LA SETMANA VIII / II

Sant Felip Neri

Oració col·lecta

Oh Déu, 
que no deixeu d’enaltir els vostres servents 
amb la glòria de la santedat; 
feu que l’Esperit Sant 
ens inflame amb aquell mateix foc 
que va encendre admirablement 
el cor de sant Felip Neri. 
Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, 
que amb vós viu i regna en la unitat de l'Esperit Sant, 
Déu, pels segles dels segles.

Lectura primera 1Pe 1,10-16

Els profetes anunciaren la gràcia que Déu vos ha concedit.
Per això viviu amb sobrietat i espereu fermament

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts, els profetes que anunciaren la gràcia que Déu vos ha concedit ja havien indagat i investigat sobre esta salvació, i es preguntaven a quin temps i a quines circumstàncies es referia l'Esperit de Crist que tenien en ells, quan els feia predir la passió de Crist i la glòria que vindria després. Déu els havia revelat que allò que els confiava no anava destinat a ells, sinó a vosaltres. Ara vos ho han anunciat els qui vos han dut la Bona Nova, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Els mateixos àngels sospiren per contemplar-ho.
Per això, amb la ment cenyida per a servir i vivint amb sobrietat, espereu fermament la gràcia que Déu vos donarà el dia que es revelarà Jesucrist. Porteu-vos com a fills obedients, no vos rebaixeu a les passions que teníeu abans, quan vivíeu en la ignorància. Aquell que vos ha cridat és sant; per això també vosaltres heu de ser sants en tota la vostra conducta, ja que l'Escriptura diu: «Sereu sants, perquè jo soc sant».

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2a)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria.

El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la justícia.
L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia Cf. Mt 11, 25

Vos done gràcies, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.


Evangeli Mc 10,28-31

Obtindrà, ja en el temps present, el cent per u i persecucions,
i, en el món futur, la vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Pere li va dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i vos hem seguit». Jesús va declarar: «Vos ho dic de veres: Tot aquell que per mi i per l'Evangeli ha deixat casa, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, obtindrà, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i en el món futur, la vida eterna. Però molts que ara són primers seran darrers, i molts darrers, primers».

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Seguir a Jesús des del punt de vista humà no és un bon negoci: es tracta de servir. Ell ho va fer, i si el Senyor et dona l'oportunitat de ser el primer, t'has de comportar com el darrer, és a dir, amb actitud de servici. I si el Senyor et dona l'oportunitat de tindre béns, has de comportar-te amb actitud de servici, és a dir, per als altres. Hi ha tres coses, tres passos que ens separen de Jesús: la riquesa, la vanitat i l'orgull. Per això les riqueses són tan perilloses, perquè de seguida et porten a la vanitat i et creus important. I, quan penses que eres important, t'unfles i et perds (…) És lleig vore un cristià, siga laic, consagrat, sacerdot, bisbe, és lleig quan veus que vol les dos coses: seguir a Jesús i els béns, seguir a Jesús i la mundanitat. I això és un testimoni contrari i allunya la gent de Jesús. Continuem ara pensant en la pregunta de Pere: 'Ho hem deixat tot: ¿com ens pagaràs?'; i pensant en la resposta de Jesús, perquè el preu que ens donarà és la semblança amb Ell. I semblar-se a Jesus és un bon salari" (Santa Marta, 26 de maig de 2015)
* * * * *

Sant Felip Neri, prevere, cotitular d'una parròquia de València. Dona nom a una parròquia i pedania del municipi de Crevillent.

Sant Felip Neri (1515-1595), prevere, que, consagrant-se a la labor de salvar els jóvens del maligne, va fundar l'Oratori a Roma, en el qual es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplandir per l'amor al proïsme, la senzillesa evangèlica, el seu esperit d'alegria, el summe zel i el servici fervent de Déu. (elog. del Martirologi Romà)

Aniversari de la fundació del convent de franciscans descalços a Gandia (1591)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de maig

2. També a Roma, sant Eleuteri, papa, a qui els famosos màrtirs de Lió, en aquell temps detinguts a la presó, van escriure una cèlebre carta sobre el manteniment de la pau a l'Església. (189)

Governà l'Església a finals del segle II (175-189), quan Ireneu fou enviat a Roma per l'església de Lió, poc temps després que el seu bisbe Fotí havia estat martiritzat amb quaranta-huit cristians, entre els quals hi havia la verge Blandina.

3. Igualment, a Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sant Simetri, màrtir. (s. inc.)

4. A Todi, ciutat de l'Úmbria, regió de l'actual Itàlia, santa Felicíssima, màrtir. (c. s. III/IV)

5. Al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, hui França, martiri de sant Prisc i els seus companys. (s. inc.)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sepultura de sant Agustí, bisbe, la memòria del qual se celebra demà (604/605)

7. Al territori de Lió, a la Gàl·lia, actual França, martiri de sant Desideri, bisbe de Vienne, que primer va ser enviat a l'exili per la reina Brunequilda, a la qual havia recriminat les seues relacions incestuoses i altres depravacions, i més tard coronat amb el martiri per lapidació, per mandat de la mateixa reina. (c. 606)

8. A l'abadia de Sant Pàpol, de nou a la Gàl·lia, sant Berenguer, monjo. (1093)

9. A Vença, a la regió també francesa de Provença, sant Lambert, bisbe, abans monjo de Lerins, que va cuidar dels necessitats i va ser amant de la pobresa. (1154)

10. A Siena, ciutat de Toscana, beat Francesc Patrizi, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb admirable zel es va entregar a la predicació, a la direcció espiritual i al ministeri de la penitència. (1328)

11. A Pistoia, també a Toscana, beat Andreu Franchi, bisbe, qui, després de la pesta negra, com a prior de l'Orde de Predicadors va reformar la vida regular en els convents d'esta regió, i va aprovar a la seua ciutat les confraries de penitents, per a afavorir la pau i la misericòrdia. (1401)

12. A Quito, a l'Equador, santa Mariana de Jesús de Paredes, verge, que en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc va consagrar la seua vida a Crist, emprant les seues energies a ajudar els indígenes pobres i els negres. (1645)

13. A Fuzhou, a la província xinesa de Fujian, sant Pere Sans i Jordà, bisbe de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, detingut juntament amb altres sacerdots i portat pres fins al tribunal a través d'un llarg recorregut, es va agenollar en el lloc del suplici i, acabada la seua oració, va oferir de bon grat el seu coll a la destral. (1747)

14. A Seül, a Corea, sant Josep Chang Song-jib, màrtir, farmacèutic d'ofici, que, arrestat per haver-se convertit al cristianisme, va ser portat a la presó, on va morir sotmés a atroços turments. (1839)

15. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, actual Vietnam, sants màrtirs Joan Doàn Trinh Hoan, prevere, i Mateu Nguyen Van Phuong, pare de família i catequista. Este últim allotjava el seu company sacerdot, i alhora tots dos van ser torturats i decapitats cruelment per la seua fe, en temps de l'emperador Tu Duc. (1861)

16. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Andreu Kaggwa, màrtir, cap dels timbalers del rei Mwanga i familiar seu, que, a penes convertit a Crist, va ensenyar la doctrina de l'Evangeli als pagans i als catecúmens, per la qual cosa va ser cruelment assassinat. (1886)

17. Al llogaret de Ttaka Jiunge, també a Uganda, sant Poncià Ngondwe, màrtir, que, ministre del rei, va rebre el baptisme quan refermava la persecució i, empresonat immediatament, va perir traspassat amb una llança pel botxí mentre era conduït al lloc del suplici. (1886)

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

25 de maig de 2026, dilluns: Maria, Mare de l'Església

Dilluns després de Pentecosta

BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L'ESGLÉSIA

Memòria


Déu, Pare de misericòrdia, 
el vostre Fill, clavat en la creu, 
ens va entregar a sa Mare, santa Maria Verge, 
com a Mare nostra; 
per la seua intercessió, 
concediu-nos que la vostra Església 
siga cada dia més fecunda, 
s'alegre per la santedat dels seus fills, 
i atraga al seu si a tots els pobles.

Lectura primera Gn 3,9-15.20

Mare de tots els qui viuen

Lectura del llibre del Gènesi

Després que Adam hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor Déu el cridà i li digué: «¿On estàs?» Ell li respongué: «He sentit que vos passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor Déu: «¿Qui t'ha fet saber que anaves nu? ¿És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit?» L'home va respondre: «La dona que m'heu posat al meu costat m'ha oferit el fruit de l'arbre, i n'he menjat». El Senyor Déu digué a la dona: «¿Per què has fet això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat i n'he menjat». 
El Senyor Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals salvatges. Et desplaçaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».
L'home donà a la sea dona el nom d'Eva, perquè ella ha sigut la mare de tots els qui viuen.

O bé:

Lectura primera Fets 1,12-14

Tots ells eren constants i unànimes en la pregària,
amb Maria, la mare de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

Després de vore com Jesús era portat al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que està prop de la ciutat, a la distància que es permetia caminar en dissabte. 
Entraren a la ciutat i pujaren a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bertomeu, Mateu, Jaume, fill de d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, en companyia de les dones, de Maria, la mare de Jesús, i dels germans d'ell.

Salm responsorial 86,1-2.3 et 5.6-7; (R.: 3)

El Senyor té el palau al mont sant,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.

R. S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos.

S’han dit de tu, ciutat de Déu,
coses glorioses:
Diuen d’ella:
«És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada;
este i aquell altre són fills de Sió.» R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:
«Fill de Sió.»
I cantaran mentres dansen:
«¡De tu brollen totes les meues fonts!» R.

Al·leluia

Oh feliç, Verge Maria, que heu infantat el Senyor;
oh santa Mare de l’Església,
que manteniu viu en el vostre cor
l’Esperit del vostre Fill, Jesucrist.

Evangeli Jo 19,25-34

Ací tens el teu fill. Ací tens ta mare

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, vora la creu de Jesús estaven sa mare, la germana de sa mare, Maria la dona de Cleofàs i Maria Magdalena. Jesús va vore sa mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: «Dona, ací tens el teu fill». Després va dir al deixeble: «Ací tens ta mare». I des d'aquell moment, el deixeble la va acollir en sa casa.
Després d'això, Jesús, sabent que ja tot havia culminat, per a que s'acabara de complir l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerró ple de vinagre. Els soldats lligaren a una canya una esponja embeguda de vinagre i li l'acostaren a la boca. Jesús, després de tastar el vinagre, digué: «Tot s'ha complit». I, inclinant el cap, expirà.
Era la vespra de la Pasqua, i els jueus no volien que els cossos quedaren en les creus fins el dissabte, i més perquè aquell dissabte era una festa gran; per això demanaren a Pilat que trencaren les cames dels crucificats i els despenjaren. 
Els soldats hi anaren i trencaren les cames al primer i, després, a l'altre que estava crucificat amb ell; però, quan arribaren a Jesús i comprovaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que u dels soldats li travessà el costat amb una llança, i a l'instant en va eixir sang i aigua.

* * * * *

Santa Maria, Mare de l'Església (mem. ob.)

    Per decisió del papa Francesc, pel decret Ecclesiæ Mater, de l’11 de febrer de 2018, esta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta.
* * * * *

 Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.).

Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]

Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).

Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Salern l'any 1085. [font]

Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).

Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de maig

Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església, el qual, servidor de Crist des dels huit anys, va passar tota la seua vida al monestir de Wearmouth, a Northúmbria, a Anglaterra, dedicat a la meditació i a l'exposició de les Escriptures. Després de l'observança de la disciplina monàstica i l'exercici quotidià del cant a l'església, les seues delícies van ser sempre estudiar, ensenyar o escriure. (735)

Sant Gregori VII, papa, el qual, anteriorment anomenat Hildebrand, que primer va portar vida monàstica i va col·laborar en la reforma de l'Església en nombroses legacions pontifícies del seu temps. Una vegada elevat a la càtedra de Pere, va reivindicar amb gran autoritat i fortalesa d'ànim la llibertat de l'Església respecte al poder dels prínceps, defenent valentament la santedat del sacerdoci. En ser obligat a abandonar Roma per este motiu, va morir en l'exili a Salern, a la regió italiana de Campània. (1085)

Santa Maria Magdalena de Pazzi, verge de l'Orde de les Carmelites, que a la ciutat de Florència, també a Itàlia, va portar una vida d'oració abnegadament amagada en Crist, resant amb dedicació per la reforma de l'Església. Distingida per Déu amb molts dons, va dirigir d'una manera excel·lent les seues germanes cap a la perfecció. (1607)

4. A Atela, de nou a la regió italiana de Campània, sant Canió, bisbe i màrtir. (s. III/IV)

5. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, commemoració de sant Dionís, bisbe, el qual, havent sigut desterrat a Armènia per l'emperador arrià Constanci a causa de la seua fe catòlica, va morir allí, per la qual cosa va meréixer el títol propi dels màrtirs. (c. 361)

6. A Florència, ciutat de la Toscana, novament a Itàlia, sant Zenobi, bisbe. (s. IV/V)

7. Al monestir de Mantenay-sur-Seine, al costat de Troyes, a la Gàl·lia, hui França, sant Lleó, abat. (s. VII)

8. A Anglaterra, sant Aldelm, bisbe, home cèlebre per la seua doctrina i escrits, que havia sigut abat de Malmesbury i després va ser nomenat primer bisbe de Sherborne, entre els saxons occidentals. (709)

9. A Peñalba, a la regió d'Astorga, al regne hispànic de Lleó, sant Gennadi, bisbe, primer abat i més tard bisbe del mateix lloc. Va prestar el seu consell als reis, però, mogut pel desig del claustre, va renunciar a la dignitat episcopal per a passar la resta de la seua vida com a monjo i eremita. (c. 925)

10. A Villamagna, prop de Florència, a la Toscana, actualment Itàlia, commemoració de sant Gerard Mecatti, qui, seguint les petjades de sant Francesc, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar a un lloc desert, on, per amor de Crist, es va dedicar a acollir a pelegrins i a ajudar a malalts. (c. 1245)

11. Prop de Montesanto, al Picé, hui la regió italiana de les Marques, trànsit de sant Geri, que, havent sigut abans comte de Lunèl, va portar vida d'ermità i va morir en el transcurs d'una santa peregrinació. (c. 1270)

12. A Faenza, a Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Jaume Felip (Andreu) Bertoni, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, insigne pel do de les llàgrimes i la seua extraordinària humilitat. (1483)

13. A Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Doan Van Van, màrtir, que, sent catequista i administrador de la parròquia de Bau No, en temps de l'emperador Tu Duc, ja octogenari, va confirmar amb la seua sang la perseverança en la fe. (1857)

14. A París, a França, santa Magdalena Sofia Barat, verge, que va fundar la Societat del Sagrat Cor de Jesús i va treballar amb gran entrega per la formació cristiana de les jóvens. (1865)

15. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Dionís Ssebuggwawo, màrtir, que a setze anys, havent reconegut davant del rei Mwanga que havia ensenyat els rudiments de la fe cristiana a dos persones de la seua cort, va ser traspassat amb una llança pel mateix sobirà. (1886)

16. A Catatlán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Cristòfor Magallanes i sant Agustí Caloca, preveres i màrtirs, que durant la persecució mexicana, confiant valerosament en Crist Rei, van obtindre la corona del martiri. (1927)

17. Beats Màrius Vergara i Isidor Ngei Ko Lat (Shadaw, Birmània, hui Myanmar 1950). El primer sacerdot italià de l'Institut Pontifici per a les Missions Estrangeres, i el segon birmà, laic i catequista, assassinats per odi a la fe.

18. Al camp de concentració de la ciutat de Javas, a Moldàvia, beat Nicolau Cehelskij, prevere i màrtir, el qual, sota un règim perseguidor de la religió, va superar amb la força de la seua fe els turments del martiri. (1951)


at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

24 de maig de 2026, diumenge: Pentecosta

Missa de la vigília


DIUMENGE DE PENTECOSTA

Solemnitat

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar



Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant damunt dels deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica en totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).


MISSA DEL DIA / Cicle A

Oració col·lecta

Oh Déu, vós, 
per mitjà del misteri que hui celebrem,
santifiqueu tota l’Església,
enmig dels pobles i nacions.
Escampeu damunt de tota la terra
els dons de l’Esperit Sant
i repetiu en els cors dels qui creuen en vós
allò que la vostra bondat divina
va obrar als mateixos inicis
de la predicació de l’Evangeli.

Lectura primera Fets 2,1-11

Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar

Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la festa de Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de repent, va vindre del cel una remor com si es girara un vent impetuós, que va omplir tota la casa on estaven; i se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es repartiren i es posaren damunt de cada u d'ells; i tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia parlar.
Hi havien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha baix del cel; i quan es va sentir aquella remor, la gent hi va acudir i va quedar desconcertada, perquè cada u els sentia parlar en la seua pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «¿No són galileus, tots eixos que parlen? Per tant, ¿com és que cada u de nosaltres els sentim parlar en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i d'Àsia, de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia, tocant Cirene; hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots els sentim proclamar les grans obres de Déu en les nostres llengües».

Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)

Beneïx el Senyor, ànima meua.
Senyor, Déu meu, ¡que gran que sou!.
Que variades que són, Senyor, les vostres obres,
la terra està plena de les vostres criatures.

R. Envieu el vostre alé, Senyor,
i renoveu la vida damunt de la terra.

O bé:

Al·leluia.

Si els retireu l'alé, expiren
i tornen a la pols d'on van eixir.
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.
Que s'alegre el Senyor de la seua obra,
que li siga agradable el meu poema,
i jo m'alegraré en el Senyor. R.

Lectura segona 1C 12,3b-7,12-13

Tots nosaltres hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,
Ningú pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribuïx és u. Són diversos els servicis, però és u el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però Déu és el mateix, que ho obra tot en tots. A cada u li és donada la manifestació de l'Esperit en bé de tots.
Perquè Crist és com el cos humà: és u, encara que tinga molts membres, ja que tots els membres, encara que en siguen molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem sigut batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut d'un sol Esperit.

Seqüència

        Veni, Sancte Spiritus

Al·leluia

Vingueu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.

Evangeli Jo 20,19-23

Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo. Rebeu l'Esperit Sant

 Lectura  de l'evangeli segons sant Joan

Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts».
 
A. El temps de Pasqua culmina amb l'enviament de l'Esperit Sant que ve damunt de Maria i dels apòstols en el cenacle, i d'esta manera la festa jueva de Pentecosta es convertix en la festa de la nova aliança de Déu amb el seu poble, no escrita en pedres sinó en els cors per l'Esperit Sant. Va ser una experiència de foc i de vent, un foc d'amor i un vent de fortalea i missió. Els batejats en Jesús formem un sol cos espiritual, i sabem que Jesús no ens deixa sols, sinó que ens envia sempre l'Esperit Sant, font de pau i d'alegria, on podem trobar el perdó i la gràcia.

B. En Pentecosta, cinquanta dies després de la Pasqua, celebraven els israelites l'Aliança del Sinaí, escrita en les taules de pedra que Déu va entregar a Moisés, i per la qual van ser constituïts en poble de Déu. Estant reunits tots els deixebles aquell dia, als cinquanta de la resurrecció de Crist, va vindre sobre ells l'Esperit Sant, la llei de la Nova Aliança, escrita no ja en taules de pedra sinó en el cor de cada creient. En este dia van començar a ser el nou poble de Déu, l'Església, obert a totes i a tots com s'expressa en el do de llengües que van rebre (cf. primera lectura i prefaci). Ja abans, Jesús ressuscitat havia donat l'Esperit Sant als apòstols perquè pogueren perdonar els pecats. L'Esperit continua venint a nosaltres pel baptisme i ens unix així a tots formant un sol cos en Crist.

C. El do de l'Esperit és el mateix amor de Déu infós en el cor dels fidels. Per això se'l representa com a foc, ja que crema tota traça de pecat del cor humà. La primera acció de l'Esperit és obrar la salvació en cada u de nosaltres gràcies al perdó dels pecats i la reconciliació amb el Pare.
També és foc que dona llum i vida al cristià: llum per a conéixer millor a Déu i obrar la vida nova del deixeble de Crist; vida per a reproduir en nosaltres la mateixa existència del Senyor que el mateix Esperit plasma en nosaltres. (Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València).

Oració sobre les ofrenes

Feu, Senyor, que l’Esperit Sant 
ens descobrixca abundosament
el sentit amagat d’este sacrifici
i ens revele tota la veritat
segons la promesa del vostre Fill.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació, 
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern,
que, sempre i en tot lloc,
vos donem gràcies.

Perquè vós,
per a donar plenitud al misteri pasqual,
heu enviat hui l’Esperit Sant
als qui havíeu concedit ser els vostres fills
per la unió amb el vostre Fill únic,
el mateix Esperit que, en nàixer l’Església,
va donar a tots els pobles el coneiximent de Déu
i va unir totes les llengües
en la confessió d’una mateixa fe.

Per això,
ple de la gran alegria de la Pasqua,
d’un cap a l’altre de la terra
tot el món exulta;
i també els àngels i els arcàngels
i tots els cors celestials
canten l’himne de la vostra glòria, dient:

Oració després de la comunió

Oh Déu,
vós que heu alimentat la vostra Església
amb els dons eucarístics,
conserveu-nos la gràcia que per ells hem rebut, 
a fi que el foc de l’Esperit Sant
es mantinga viu en nosaltres,
i l'aliment espiritual
ens siga profitós per a l’eterna salvació.

  • Missa d'À Punt: Pentecosta (Ignacio Iglesias, SJ)

    Acaba el Temps Pasqual

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

* * * * *
Maria Auxiliadora

Benaurada Maria, Auxiliadora dels cristians. (enguany se celebra demà)

El títol de "Maria, auxili dels cristians" forma part de les lletanies de Maria. Se li ha dedicat una parròquia a Alacant, a Algoda-Matola, a Borriana, a València i a Algemesí. En esta última se celebra missa en valencià cada dia de l'any.


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 24 de maig

1. Commemoració de sant Manahen, que, germà de llet del tetrarca Herodes, va ser doctor i profeta en l'Església d'Antioquia de Síria, hui a Turquia, sota la gràcia del Nou Testament. (s. I)

2. També commemoració de la beata Joana, esposa de Cusa, procurador d'Herodes, que juntament amb altres dones servia Jesús i els apòstols amb els seus recursos, i en el dia de la Resurrecció del Senyor va trobar remoguda la llosa del sepulcre i el va anunciar als deixebles. (s. I)

3. A Listra, lloc de Licaònia, actual Turquia, sant Zoel, màrtir. (s. II/III)

4. A Trieste, a Ístria, actualment Itàlia, sant Sèrvul, màrtir. (s. inc.)

5. A Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants germans Donacià i Rogacià, màrtirs, sobre els quals es narra que el primer havia rebut el baptisme i l'altre encara era catecumen, però en el combat final, besant el seu germà, Donacià va pregar a Déu perquè el que encara no havia pogut ser llavat pel baptisme sagrat meresquera ser eixugat en el corrent de la seua pròpia sang. (c. 304)

6. Commemoració de trenta-huit sants màrtirs, que, segons la tradició, van ser decapitats a Filipòpolis, a Tràcia, hui Plovdiv, a l'actual Bulgària, en temps de Dioclecià i Maximià. (c. 304)

7. Al monestir de Lerins, a la regió hui francesa de Provença, sant Vicent, prevere i monjo, que va ser molt cèlebre per la seua doctrina cristiana i santedat de vida, i es va obstinar amb intrepidesa en el progrés dels creients en la fe. (c. 450)

8. A la muntanya Admirable, a Síria, sant Simeó Estilita el Jove, prevere i anacoreta, que va viure dalt d'una columna en comunicació íntima amb Crist, va escriure diversos tractats d'ascètica i va ser dotat de grans carismes. (592)

9. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Felip, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, el qual, per a mortificar més durament la seua carn, portava cenyida una armadura de ferro. (1306)

10. Al Marroc, beat Joan de Prado, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que va ser enviat a Àfrica per a prestar auxili espiritual als cristians reduïts a esclavitud en els regnes sarraïns, però, havent sigut capturat, va confessar valentament la fe de Crist davant del sobirà musulmà Mulay al-Walid, i per mandat seu va consumar el martiri pel foc. (1631)

11. A Seül, a Corea, sants màrtirs Agustí Yi Kwang-hon, a la casa dels quals es llegien les Sagrades Escriptures; Àgueda Kim A-gi, mare de família, que va rebre el baptisme en la presó; i set companys*, tots ells decapitats per la seua fe en Crist. (1839)

*Els noms són els següents: sant Damià Nam Myong-hyog, catequista; Magdalena Kim O-bi, Bàrbara Han A-gi, Anna Pak A-gi, Àgueda Yi So-sa, Llúcia Pak Hui-sun i Pere Kwon Tu-gin.

12. A la ciutat de Saint-Hyacinthe, al Canadà, beat Lluís Ceferí Moreau, bisbe, que en les diverses activitats del ministeri pastoral s'exhortava sempre a si mateix a sentir-se ardentment unit amb l'Església. (1901)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

26 de maig de 2026, dimarts: Sant Felip Neri

DIMARTS DE LA SETMANA VIII / II Sant Felip Neri Oració col·lecta Oh Déu,  que no deixeu d’enaltir els vostres servents  amb la glòria de la ...

entrades populars