29 d'abril de 2026, dimecres: Santa Caterina de Siena

Festa de Santa Caterina de Siena,

verge, doctora de l'Església, patrona d'Europa

Festa de santa Caterina de Siena, verge i doctora de l'Església, qui, havent ingressat en les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, desitjosa de conéixer a Déu en si mateixa i a si mateixa en Déu, es va esforçar a assemblar-se a Crist crucificat. Va treballar també enèrgicament i incansablement per la pau, pel retorn del Pontífex Romà a l'Urbs i per la unitat de l'Església, i va deixar esplèndids documents plens de doctrina espiritual (elog. del Martirologi Romà)

• J.M. Bausset: Santa Caterina de Siena (2015)
• Miquel Peres: La vida de Sancta Catherina de Sena (1499)
• Tomàs de Vesach: Història y portentosa vida de [...] S. Catherina de Sena (1736) 

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Jo 1,5-2,2

La sang de Jesús ens deixa nets de tot pecat

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics, vos anunciem el missatge que hem sentit de Jesucrist: Déu és llum, i en ell no hi ha cap foscor.

Si afirmem que estem en comunió amb ell, però de fet caminem en la foscor, mentim i no vivim d'acord amb la veritat. Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.

Si afirmem que no tenim cap pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos i no tenim la veritat en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, Déu, que és bo i fidel, ens els perdonarà i ens deixarà nets de tot mal. Si afirmem que no hem pecat mai, el tractem de mentirós i no tenim la seua paraula en nosaltres.

Fills meus, vos escric açò per a que no pequeu; però, si algú peca, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima que expia els nostres pecats. I no únicament els nostres, sinó els de tot el món.

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8-9.13-14.17-18a (R.: 1a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.
Beneïx el Senyor, ànima meua,
no t’oblides mai dels seus favors.

R. Beneïx el Senyor, ànima meua.

Ell et perdona les culpes
i et cura totes les malalties;
rescata de la mort la teua vida
i et corona d’amor entranyable. R.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, ric en l’amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancor sense fi. R.

Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens ha format,
i es recorda que som pols. R.

Però l’amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seua bondat s’estén als fills dels fills,

si guarden la seua aliança. R..

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills

els misteris del Regne.

Evangeli Mt 11,25-30

Heu amagat estes coses als sabuts i les heu revelades als senzills

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir:

«Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. 

El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.

Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats; jo vos donaré descans. Porteu el meu jou, aprengueu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre descans, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera».

ALTRES

Aniversari del traspàs de Joan Baptiste Cabanilles, organiste i compositor de música barroca (València 1712)

Aniversari del naiximent de Beatriu Civera, novel·lista valenciana (València 1914)

• Beatriu Civera, escriptora (Dèlia Amorós Pinos, en Diccionari biogràfic de dones).
• Beatriu Civera, escriptora (Raül Castanyer i Pinto).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 d'abril

2. Commemoració de sant Tíquic, deixeble de l'apòstol sant Pau, que en les seues epístoles li diu germà caríssim, ministre fidel i coservent en el Senyor. (s. I)

3. A Pisa, a la regió italiana de la Toscana, sant Torpetes, màrtir. (s. inc.)

4. A Nàpols, ciutat de Campània, també a l'actual Itàlia, sant Sever, bisbe, a qui sant Ambròs va estimar com a un germà i la seua Església com a un pare. (c. 409)

5. A l'abadia de Cluny, a Borgonya, hui França, sant Hug, abat, que va governar santament el seu cenobi durant seixanta-un anys. Es va mostrar entregat a les almoines i a l'oració, va mantindre i va promoure la disciplina monàstica, va estar atent a les necessitats de l'Església i va ser-ne un eximi propagador. (1109)

6. A l'abadia de la Lucerne-d'Outremer, a Normandia, també a l'actual França, sant Acard, bisbe d'Avranches, que, abat durant un temps de Sant Víctor de París, va escriure diversos tractats de vida espiritual a fi de conduir l'ànima cristiana a la perfecció, i en morir va ser enterrat en esta abadia de l'Orde Premonstratenc, que freqüentava sovint. (1172)

7. A Seül, a Corea, sant Antoni Kim Song-u, màrtir, que solia reunir a sa casa diversos fidels fins que, tancat a la presó, per la seua fe en Crist va ser executat per estrangulació. (1841)

8. Beata Itala Mela (1904- La Spezia, Ligúria, Itàlia 1957). Conversa de l'ateisme, es va fer oblata benedictina del Monestir de Sant Pau a Roma.

9. Beata Anna Chrzanowska (1902- Cracòvia, Polònia 1973). Infermera laica que va dedicar la seua vida al servici del proïsme, especialment dels més malalts i abandonats († 1973).

28 d'abril de 2026, dimarts IV de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, vós heu disposat que la Mare del vostre Fill
fora també Mare nostra;
concediu-nos que,
perseverant en la penitència
i en la pregària
per la salvació del món,
promogam dia a dia el Regne de Crist.

Lectura primera Fets 11,19-26

Anunciaven també als de llengua grega

la Bona Nova de Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i anunciaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a proclamar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la seua mà els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor. 

Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i van instruir molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Salm 116,1a)

El Senyor té el palau en el mont sant,

i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.

S'han dit de tu, ciutat de Déu,

coses glorioses.

R. Alabeu el Senyor, tots els pobles.

O bé: 

 

Al·leluia.

«Compte Egipte i Babilònia

entre els pobles que em coneixen.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia

els dic: "Fills de Sió"».

Diuen d'ella:

«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;

este i aquell altre són fills de Sió». R.

El Senyor escriu en el llibre dels pobles:

«Fills de Sió».

I cantaran mentres dansen:

«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Jo 10,22-30

Jo i el Pare som u

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació del temple, que era a l'hivern. Jesús es passejava en el temple pel pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li preguntaren: «¿Quant de temps ens voleu tindre en la incertesa?: si sou el Messies, digueu-ho clar». Jesús els va respondre: 

«Ja vos ho he dit, però no em voleu creure. Les obres que jo faig en nom de mon Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meues ovelles. Les meues ovelles escolten la meua veu, jo les conec i elles em seguixen; i jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. El Pare, que me les ha donades, és més gran que tots, i ningú podrà arrancar-les de les mans del Pare. Jo i el Pare som u». 

 

Meditació del dia (Opus Dei)

* * * * *

Sant Cirí, màrtir (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló), del qual es veneren unes relíquies a la catedral de Sogorb

Sant Pere Chanel, prevere i màrtir

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

• Joan Piris i Frígola (Cercapou)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 d'abril

Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1841)

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1716)

3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)

4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. (s. inc.)

5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí. (s. inc.)

6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)

7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe. (861)

8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).

9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)

10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)

11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)

12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)

13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).

27 d'abril de 2026, dilluns IV de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Oració col·lecta:

Oh Déu, per l’abaixament del vostre Fill 

heu alçat el món, caigut en el mal; 

concediu als vostres fidels 

l’alegria santa de la Pasqua i, 

ja que ens heu alliberat de l’esclavitud del pecat, 

doneu-nos la felicitat que mai no s’acaba.

Lectura primera Fets 11,1-18

Ara veem que Déu ha fet també als que no són jueus

la gràcia de la conversió que porta a la vida

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que també els que no eren jueus havien acceptat la paraula de Déu, i quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients circumcisos el censuraren perquè havia entrat en casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.

Pere començà a explicar-los els fets punt per punt: 

«Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig vore en èxtasi una cosa, com un gran llençol que baixava del cel penjat per les quatre puntes i venia davant de mi. Jo vaig mirar amb molta atenció: hi havia tota classe de quadrúpedes, feres, rèptils i aus del cel. En eixe moment vaig sentir una veu que em deia: "Pere, alça't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no ha entrat en la meua boca res del que la Llei té com a profà o impur". La veu del cel tornà a parlar: "No tingues com a impur allò que Déu ha fet pur". Açò es va repetir tres vegades, i després tot va tornar cap al cel.

En aquell precís moment van arribar, a la casa on estàvem, tres hòmens enviats de Cesarea per a vore'm. L'Esperit em va dir que anara amb ells sense dubtar-ho. M'acompanyaren també estos sis germans, entràrem tots a casa d'aquell home, i ell ens va contar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes vindre a Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que vos ha de salvar a tu i a tots els de ta casa". 

Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar damunt d'ells igual que va fer amb nosaltres al principi, i vaig recordar aquella paraula del Senyor: "Joan batejava només amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Per tant, si Deu els concedia el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en Jesucrist, el Senyor, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?»

En sentir tot açò, es calmaren i alabaren a Déu dient: «Ara veem que Déu ha fet també als que no són jueus la gràcia de la conversió que porta a la vida».

Salm responsorial 41,2-3;42,3.4 (R.: 41,3a)

Com la cerva ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

O bé: 

 

Al·leluia.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien i em duguen 

al teu mont sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

oh Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor,

diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,11-18

El bon pastor dona la vida per les seues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir: 

«Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les ovelles, però el que no és pastor ni és amo de les ovelles, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, i el llop les ataca i les dispersa, perquè ell només treballa pel jornal i no li importen les ovelles. Jo soc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare; i jo done la vida per les ovelles. Encara tinc unes altres ovelles, que no són d'este corral, i també les he de guiar jo, i faran cas de la meua veu. I formaran un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè done la vida i després la recobre. No me la lleva ningú, soc jo qui la done lliurement, perquè tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Este és l'encàrrec que m'ha fet el Pare». 

 

* * * * *

Mare de Déu de Montserrat
(Picanya)

Mare de Déu de Montserrat, patrona de Picanya, titular d'esglésies parroquials a Picanya i València (Malilla).

• J.M. Bausset: La Mare de Déu de Montserrat (2015)
• Lluís Brines: Montserrat i el País Valencià (2020)

Aniversari de la mort d'Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 d'abril

1. A Jerusalem, commemoració de sant Simeó, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, era fill de Cleofàs i parent del Salvador segons la carn. Ordenat bisbe de Jerusalem després de sant Jaume, el germà del Senyor, en la persecució sota l'emperador Trajà va ser sotmés a diversos suplicis, fins que, ja ancià, va morir en la creu. (107)

2. A Cibalae, lloc de Pannònia, hui Vinkovci a Croàcia, sant Pol·lió, lector i màrtir, que detingut durant la persecució sota l'emperador Dioclecià i interrogat pel prefecte Probe, per haver confessat insistentment a Crist i haver-se negat sacrificar als ídols, va ser cremat viu als afores de la ciutat. (c. 303)

3. A Tabennisi [o Tabenna], a la regió de Tebaida, a Egipte, sant Teodor, abat, deixeble de sant Pacomi i pare d'una comunitat monàstica. (s. IV)

4. A Altino, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Liberal, eremita. (c. 400)

5. A l'illa de Man, a la costa septentrional de Càmbria, a l'actual Regne Unit, sant Macau o Maughold, bisbe, cèlebre per la seua santedat. (s. VII)

6. A l'illa d'Afusia, a la Propòntide, actualment Turquia, sant Joan, abat de Catari, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defendre el culte de les santes imatges, va haver de lluitar amb fermesa. (s. IX)

7. A Lucca, a la regió italiana de Toscana, santa Zita, verge, qui, nascuda en llar humil, a dotze anys va entrar a servir a la família dels Fatinelli, i va perseverar fins a la mort, amb admirable paciència, en este servici domèstic. (1278)

8. A Tarragona, ciutat de la corona d'Aragó, sant Pere Ermengol, que durant un temps va ser capitost de bandoler i, convertit després a Déu, va entrar en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, dedicant-se amb totes les seues energies a rescatar captius a l'Àfrica. (1304)

9. A Bitetto, a la regió de la Pulla, beat Jaume Varinguer de Zara, religiós de l'Orde dels Germans Menors. (c. 1485)

10. A Kotor, població de Montenegro, beata Caterina, verge, la qual, batejada a l'Església ortodoxa, va ingressar en l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec assumint el nom d'Hosanna i va viure reclosa al llarg de cinquanta-un anys, immersa en la divina contemplació, i intercedint pel poble cristià durant el setge dels turcs. (1565)

11. A Reims, a França, beat Nicolau Roland, prevere, que, preocupat per la formació cristiana de la infància, va establir escoles per a les xiquetes pobres, llavors excloses de qualsevol forma d'instrucció, i va fundar la Institució de Germanes de l'Infant Jesús. (1678)

12. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Llorenç Nguyen Van Huong, prevere i màrtir, que, detingut en visitar de nit un moribund, per no voler calcigar la Creu va ser assotat i decapitat en temps de l'emperador Tu Duc (1856)

13. A Salamanca, a Espanya, beata Maria Antònia Bandrés i Elósegui, verge de la Congregació de les Filles de Jesús, que va concloure en breu temps la seua vida consagrada a Déu, amb ànim seré i sense descoratjar-se. (1919)