8 d'octubre de 2026, dijous XXVII: Sant Lluís Bertran

DIJOUS DE LA SETMANA XXVII / II

Sant Lluís Bertran, prevere

Hui el Centre Pare Tosca celebrarà la festa de Sant Joan Enric Newman, prevere i doctor de l'Església. A les 19.00 h Rosari i Missa a l'Oratori de la Mare de Déu de la Llum i Sant Felip Neri (plaça de Sant Feiip Neri, 11, València).

• Missa pròpia del Sant

Oració col·lecta

Oh Déu, que associàreu a la glòria dels vostres elegits 

a sant Lluís Bertran, 

per la mortificació del seu cos 

i la predicació de l'Evangeli; 

concediu-nos ser sempre conseqüents 

amb la fe que professem.

Lectura primera Ga 3,1-5

¿Vau rebre l'Esperit perquè havíeu complit les obres de la Llei

o perquè heu escoltat amb fe?

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

¡Gàlates insensats! ¿Com és que vos heu deixat fascinar, després d'haver tingut davant dels ulls la figura de Jesucrist clavat en la creu? Responeu-me només a açò: L'Esperit, ¿el vau rebre perquè havíeu complit les obres de la Llei o perquè heu escoltat amb fe? ¿Tan insensats sou? Havíeu començat amb els dons de l'Esperit, ¿i ara voleu acabar amb les vostres pròpies obres? ¿Tants dons de l'Esperit, els heu experimentat en va? No m'ho puc creure. A vore: quan Déu vos dona l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè havíeu complit les obres de la Llei o perquè heu escoltat amb fe?

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73.74-75 (R.: 68)

El Senyor ha suscitat un salvador poderós

en la casa de David, el seu servent,

com ho havia anunciat, de temps antic,

per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel,

ha visitat el seu poble i l'ha redimit.

És la salvació que ens desliiura dels enemics,

de les mans dels qui ens volen mal,

per fer manifest l'amor als nostres pares,

i el record de l'aliança santa

que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent concedir-nos que, sense por,

lliures dels enemics, li donem culte

amb santedat i justícia tots els nostres dies. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor

per a que escoltem atentament

les paraules del vostre Fill.

Evangeli Lc 11,5-13

Demaneu, i vos donaran

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si algú té un amic, i eixe va a buscar-lo a mitjanit i li diu: "Amic deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per a oferir-li", segur que no li respondrà des de dins: "No em molestes; la porta ja està tancada, i tant jo com els meus fills ja estem gitats; no em puc alçar a donar-te'ls." Vos assegure que, si no s'alcà per a fer un favor a l'amic, la impertinència d'aquell l'obligarà a alçar-se per a donar-li tots els pans que necessita. I jo vos dic: demaneu i vos donaran, busqueu i trobareu, toqueu i vos obriran; perquè qui demana obté, qui busca troba i a qui toca li obrin. Si el fill demana un peix a son pare, ¿qui de vosaltres li donaria una serp en comptes del peix? I si li demana un ou, ¿qui de vosaltres li donaria un alacrà? Penseu, per tant, que si vosaltres, que sou roïns, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui li'l demanen». 

 Evangeli per a la memòria de Sant Lluís Bertran Mc 16, 15-20

Anuncieu la Bona Notícia a tota la creació
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc


En aquell temps Jesús s'aparegué als Onze i els va dir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Notícia a tota la creació. Qui crega i es batege, se salvarà; però qui no crega, es condemnarà. Als qui creguen, els acompanyaran estos signes: en nom meu expulsaran dimonis; parlaran llengües noves; agarraran serps amb les mans i, si beuen algun verí, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons».

Es tracta de les últimes paraules de Jesús als deixebles abans de l'Ascensió. El mandat de portar l'Evangeli a tota la creació es concreta en la predicació per a suscitar la fe i administrar el baptisme. Els signes que acompanyen el missioner permeten reconéixer que l'obra evangelitzadora no és humana, sinó de Déu. En sant Lluís Bertran veem un exemple de resposta total a la crida del Senyor i d'abandó total en les seues mans per a ser instrument del seu amor entre els més necessitats. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Sant Lluís Bertran

(Mem. ob. a la diòcesi de València)

Sant Lluís Bertran, de Zurbarán

Sant Lluís Bertran va nàixer a València l'1 de gener de 1526. A 18 anys va ingressar en els dominics. Era tan forta la seua entrega i generositat per a servir l'ideal de sant Doménec de Guzmán que prompte va destacar per les seues penitències i austeritats, pel recolliment en les llargues hores que passava davant del Santíssim Sagrament de l'Eucaristia i per la transparència de la seua vida.
Més endavant l'esperit missioner es va imposar en la seua vida, i va anar a Nova Granada, l'actual Colòmbia, on va estar uns set anys predicant amb la paraula i l'exemple. Les moltes conversions que va aconseguir en este país i els miracles que hi va fer li van valer el sobrenom d'Apòstol de les Índies.
Durant estos anys va destacar pel seu gran esforç per procurar la implantació sòlida de la fe, desarrelant amb eficàcia els cultes pagans.
Després d'una llarga malaltia va morir a València a 55 anys.

Sant Lluís Bertran, prevere, titular de les esglésies parroquials de Tormos, una de Torrent i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. Apòstol de Sud-amèrica. Patró de Colòmbia, de Bunyol i dels novicis dominics.

• Sant Lluís Bertran: Carta a la mare (1577)
• Sant Lluís Bertran (Oro de ley, 1917)
• J.M. Bausset: Sant Lluís Bertran (2015)

Santa Faustina Kowalska, verge (mem. ll.)

Santa Faustina Kowalska, verge de la Congregació de Germanas de la Benaventurada Mare de Déu de la Misericòrdia, que anuncià sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. S'adormi piadosament en el Senyor a la ciutat de Cracòvia, a Polònia. (1938) 

Santoral

Santa Taís [o Tahís], patrona d'Alexandria.

Santa Pelàgia, verge i màrtir, a la qual sant Joan Crisòstom va dedicar grans alabances. († Antioquia de Síria, en l'actual Turquia, c. 302)

Commemoració de santa Reparada, que és venerada en molts llocs com a verge i màrtir. († c. s. IV)

Sant Fèlix [o Feliu], bisbe, que, ordenat per sant Ambròs de Milà, va ser el primer bisbe de Como. († Como, a la regió italiana de Ligúria, s. IV)

Sant Evodi, bisbe. († Rouen, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, s. V)

Santa Regenfrida, abadessa, qui, amb els seus béns, va fundar el cenobi de Denain i el va presidir dignament. († monestir de Denain, en Hainaut, també a la França actual, s. VIII)

Sant Hug, religiós, que, després d'haver lluitat llarg temps a Terra Santa, va ser designat per a regir la Comanda de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem en esta ciutat, i es va distingir per la seua bondat i la seua caritat cap als pobres. († Gènova, Itàlia, c. 1233)

Beats Joan Adams, Robert Dibdale i Joan Lowe, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, per haver servit al poble fidel cadascú en el seu lloc, van aconseguir el regne del cel en ser condemnats a mort i martiritzats atroçment a Tyburn. († Londres, 1586)

Beats Laurentí i 45 companys màrtirs, germans maristes († Montcada i Reixac, 1936). Se celebra el 6 de novembre. 

7 d'octubre de 2026, dimecres XXVII: Mare de Déu del Roser

DIMECRES DE LA SETMANA XXVII / II

Mare de Déu del Roser

Demà el Centre Pare Tosca celebrarà la festa de Sant Joan Enric Newman, prevere i doctor de l'Església. A les 19.00 h Rosari i Missa a l'Oratori de la Mare de Déu de la Llum i Sant Felip Neri (plaça de Sant Feiip Neri, 11, València).

• Missa pròpia del Sant

Oració col·lecta

Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors;

i feu que els qui, per l’anunci de l’àngel, 

hem conegut l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, 

siguem conduïts per la seua passió i la seua creu 

a la gloria de la resurrecció, 

amb la intercessió de santa Maria, verge.

Lectura primera Ga 2,1-2.7-14

Reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, una altra vegada, catorze anys més tard, advertit per una revelació, vaig pujar a Jerusalem acompanyat de Bernabé, emportant-me també a Titus. En un encontre amb les persones més autoritzades, vaig exposar la Bona Nova que anuncie als pagans, per tindre la seguretat que tot el que havia fet, i encara faig, no va desencaminat.

Ells van vore clarament que Déu m'ha confiat l'anunci de l'Evangeli als pagans incircumcisos, igual com ha confiat a Pere la dels jueus, que són circumcidats. Déu mateix, que va fer de Pere l'apòstol dels circumcisos, ha fet també de mi l'apòstol dels qui no ho són. Per això Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes de l'Església, reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit, i, en senyal de comunió, ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, per a que anàrem als qui no són jueus, i ells, als jueus. Només ens demanaren que ens recordàrem dels seus pobres, cosa que he procurat fer amb tot l'interés.

Però quan Cefes vingué a Antioquia, el vaig contradir obertament, perquè el que feia no estava bé. Primer menjava amb els no jueus, però quan vingueren alguns de part de Jaume, ho evitava i se n'apartava, per por dels jueus. Aleshores, els altres jueus cristians van imitar la seua insinceritat: fins i tot Bernabé acabà fent com ells. Jo, quan vaig vore que allò no s'avenia amb la veritat de l'Evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que eres jueu, vius com els pagans i no com els jueus, ¿com és que ara obligues els pagans a fer com els jueus?»

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Lloeu el Senyor, vosaltres, tots els pobles,

glorifiqueu-lo, totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:

Al·leluia.

És immens el seu amor per nosaltres,

la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Rm 8,15b

Heu rebut un esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: Abbà, Pare!

Evangeli Lc 11,1-4

Senyor, ensenyeu-nos a pregar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús pregava en un lloc. Quan va acabar, u dels deixebles li va demanar: «Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan ensenyava als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu, digueu:

Pare, 

siga santificat el vostre nom.

Vinga a nosaltres el vostre Regne.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia de hui.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació».

• El Parenostre (Cercapou)
• Guillem Anglés: El Parenostre (segle XIV)

* * * * *

Mare de Déu del Roser

(o Rosari)

En este dia es demana l'ajuda de la santa Mare de Déu per mitjà del Rosari o corona mariana, meditant els misteris de Crist sota la guia d'aquella que va estar especialment unida a l'Encarnació, Passió i Resurrecció del Fill de Déu (elog. del Mart. Romà).

En acció de gràcies per la victòria de Lepant (7 d'octubre de 1571), Pius V instituí a Roma la festa de la Mare de Déu de les Victòries. En 1573 esdevingué la festa del Rosari, en la qual demanem a Maria que ens faça combregar en els misteris del Senyor. [font: MCL, p. 1537]

La Mare de Déu del Roser (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfauir, Benejúzar, Benillup, Dos Aguas, Los Calpes (la Pobla d'Arenós), el Canyamelar (València), Fontanars dels Alforins, Heredades, Massamagrell, Novetlè, Lloc Nou de la Corona, Olocau, El Rebollar, Sedaví, Torrelamata, el Mareny de Barraquetes (Sueca), Rafal, la Torre de Lloris, el Verger i una d'Alacant. Patrona de Montitxelvo.

• Vicent Sorribes: Sant Rosari (1951)
• August Monzon: El Rosari en valencià (2003)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Roser (2014)
• Capella de la Mare de Déu del Rosari (Seu de València)

Aniversari del naiximent de Xavier Casp i Verger (Carlet 1915)

Santoral

Sant Marcel, màrtir. († Càpua, a la regió de Campània, a la Itàlia actual, s. III/IV)

Santa Justina, verge i màrtir. († Pàdua, Itàlia, s. III/IV)

Sants Sergi i Bacus. Icona del segle VII procedent
del monestir de Santa Caterina al mont Sinaí.
Ara en un museu d'art a Kíiv (Ucraïna)

Sants Sergi i Bacus [o Baccus], màrtirs. († Resafa, de la província d'Augusta Eufratense, hui Síria, s. III/IV)

Sergi va escampar la sang per Crist a Resafa (Sergiòpolis). El pelegrinatge a sant Sergi va ser un dels més cèlebres de l'antigor. La llegenda li adjunta el nom de Baccus. [font: MCL, p. 1541] 

Sant Marc, papa, que va fundar el títol in Pallacinis i va edificar una basílica al cementeri de Balbina, a la via Ardeatina, on va ser soterrat. († Roma, 336)

Marc va ser successor de sant Silvestre i governà la seu romana durant huit mesos (336). Sant Damas en fa un gran elogi. [font: MCL, p. 1540] 

 

Sant August, prevere i abat, al qual una malaltia li tenia mans i peus anquilosats, de manera que es recolzava sobre els genolls i colzes, i va ser miraculosament curat per intercessió de sant Martí. Va reunir molts monjos i es va dedicar a la pregària contínua. († Prop de Bourges, a Aquitània, hui França, c. 560)

Sant Pal·ladi, bisbe, que va erigir una basílica sobre el sepulcre de sant Eutropi i va fomentar el culte dels sants a la seua ciutat episcopal. († Saintes, també a Aquitània, c. 596)

Beat Martí, cognomenat Cid, que va fundar el cenobi de Bellofonte i el va agregar a l'Orde Cistercenc. († monestir de Bellofonte, anomenat després Valparaíso, al regne de Lleó, 1152)

Beat Joan Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, en la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau, i en la captivitat va continuar demostrant la seua fidelitat a Déu. († En la mar, enfront de Rochefort, a França, 1794)

Beat valencià Josep Llosà Balaguer, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir (memòria a Benaguasil). († Benaguasil, 1936)

6 d'octubre de 2026, dimarts XXVII: Sant Bru

DIMARTS DE LA SETMANA XXVII / II

Oració col·lecta

Oh Déu, que cridàreu a sant Bru, prevere, 

a servir-vos en la soledat; 

per la seua intercessió, concediu-nos que, 

enmig de les vicissituds d’este món, 

el nostre cor trobe sempre repòs en vós.

Lectura primera Ga 1,13-24

Déu em revelà el seu Fill,

per tal què jo l'anunciara als qui no són jueus

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, ja heu sentit parlar de la meua conducta passada en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i la volia destruir; i en l'observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meua edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares.

Però el qui m'havia escollit des de les entranyes de ma mare, em va cridar per la seua gràcia. Quan a ell li paregué bé, em revelà el seu Fill, per tal que jo l'anunciara als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat a ningú i sense haver pujat a Jerusalem a vore els qui eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i després vaig tornar a Damasc.

Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per a conèixer a Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig vore cap, a excepció de Jaume, el germà del Senyor.

Tot açò que vos escric és veritat. Vos assegure davant de Déu que no mentisc. Després me'n vaig anar a Síria i a Cilícia. Les comunitats cristianes de Judea no em coneixien personalment; només sentien dir que l'antic perseguidor ara anunciava la fe que abans volia destruir. I donaven glòria a Déu per causa meua.

Salm responsorial 138,1-3.13-14ab.14c-15 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós veieu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu prou bé si camine o si repose,

vos són conegudes totes les meues sendes.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Vós heu creat el meu interior,

m'heu teixit en les entranyes de ma mare.

Vos done gràcies

per haver-me fet tan admirable. R.

Les vostres obres són portentoses:

ho reconec amb tota l'ànima.

Em coneixíeu fins als ossos,

quan jo m'anava fent ocultament,

com un teixit en el cor de la terra. R. 

 

Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu

i la guarden.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta l'acollí. Maria ha triat la millor part

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet on el va acollir una dona que es deia Marta. Una germana d'ella, que es deia Maria, s'assentà als peus del Senyor i escoltava la seua paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per a poder-lo servir. Es va acostar a Jesús i li digué: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat a soles per a fer la faena? Digueu-li que vinga a ajudar-me». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i inquieta per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha triat la millor part, i no li la llevaran». 

 

Marta i Maria exemplifiquen dos dimensions irrenunciables de la vida cristiana: la vida activa i la contemplativa. Jesús no les contraposa, sinó que l'escena dona peu a una ensenyança fonamental: la prioritat del ser sobre el fer, d'escoltar la Paraula de Déu sobre «estar atrafegat» per les coses del món, del Pa de Vida eterna sobre el pa del qual es torna a tindre gana. En definitiva, determinar-se per a assentar l'ànima en Crist, a fi que l'acció siga resposta amorosa a l'amor de Déu prèviament acollit en actitud orant. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (València, 1497)

• Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (AELC)
• F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.

Aniversari del naiximent de Mateu Ricci, missioner jesuïta (1552)

Santoral

Sant Bru o Brunó, prevere (mem. ll.).

Sant Bru, de Francesc Ribalta
(Museu de Belles Arts de
València)

Sant Bru, prevere, que, oriünd de Colònia, a Lotaríngia, va ensenyar ciències eclesiàstiques a la Gàl·lia, però, com que desitjava portar vida solitària, es va instal·lar amb alguns deixebles a l'apartada vall de Cartoixa (Chartreuse), als Alps, i va donar origen a un Orde que conjuga la soledat dels eremites amb la vida comuna dels cenobites. Cridat pel papa Urbà II a Roma, perquè l'ajudara en les necessitats de l'Església, va passar els últims anys de la seua vida com a eremita al cenobi de la Torre, a Calàbria († 1001) (elogis del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Bru (2014).
• Sant Bru (Cartoixa de Valldecrist)

Sant Sagar, bisbe i màrtir, que va patir en temps de Servili Pau, procònsol d'Àsia. († Laodicea, lloc de Frígia, hui Turquia, c. 170)

Santa Fe d'Agen, màrtir. († Agen, ciutat d'Aquitània, s. IV)

Sant Renat, bisbe. († Sorrento, a la regió italiana de Campània, c. s. V)

Sant Romà, bisbe. († Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, c. 564)

Commemoració del beat Magne, bisbe, qui, en prendre els llombards la seua seu episcopal d'Opitergio, amb la major part del seu ramat es va traslladar al costat de la llacuna veneta, on va fundar la nova ciutat d'Heràclia o Eraclea, així com diverses esglésies en el lloc on més tard es va alçar la ciutat de Venècia. († Venècia, c. 670)

Sant Ivi, diaca i monjo, deixeble de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que va passar d'Anglaterra a esta regió, on va viure entregat a les vigílies i dejunis. († Bretanya Menor, França, c. 704)

Sant Joan, cognomenat "Xenos" [Áγιος Ιωάννης ο Ξένος], que va propagar per tota l'illa de Creta la vida monàstica. († Nazogeraia, a Creta, s. XI)

Sant Pardulf de Garait [Guéret], abat, il·lustre per la seua santedat de vida, del qual es conta que va fer fugir de la seua església els sarraïns que retrocedien davant de Carles Martell. († Garait, a la regió de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, 737)

Sant Adalberó, bisbe de Würzburg, que, per defensar la Seu Apostòlica, va haver de patir molt per part dels cismàtics. Després de ser expulsat diverses vegades de la seua seu, va passar en pau els seus últims anys al monestir de Lambach, fundat per ell mateix. († monestir de Lambach, a Baviera, actual Àustria, 1090)

Sant Artal [o Artald o Artau], bisbe de Belley. Va fundar la cartoixa d'Arvières. Tenia prop de noranta anys quan, al seu pesar, va ser elegit bisbe, encara que als dos anys va renunciar i va tornar a la vida monàstica, on va morir a cent sis anys. († Cartoixa d'Arvières, a Borgonya, França en l'actualitat, 1206)

Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist (Anna Maria) Gallo, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que va suportar moltes i contínues proves, mostrant gran paciència, penitència i amor a Déu i a les ànimes. († Nàpols, 1791)

Beat Francesc Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada, on va morir víctima de les febres. († Enfront de Rochefort, al litoral de França 1794)

Beata Maria Rosa (Eulàlia) Durocher, verge, fundadora de la congregació de Germanes dels Sants Noms de Jesús i Maria, per a la formació humana i cristiana de les jóvens. († Longueuil, al Canadà, 1849)

Sant Francesc Tran Van Trung, màrtir, que, sent soldat, va resistir enèrgicament les propostes d'apostatar de la fe cristiana, per la qual cosa l'emperador Tu Duc el va fer decapitar. († An-Hoa, a Annam, hui Vietnam, 1858)

Beat Isidor de Sant Josep de Loor, religiós de la Congregació de la Passió, que va complir amb fidelitat les funcions que se li van encomanar i, havent emmalaltit, va ser exemple per als seus germans en suportar terribles dolors. († Courtrai, a Bèlgica, 1916)