DILLUNS DE LA SETMANA VI DE PASQUA
Lectura primera Fets 16,11-15
El Senyor va obrir el cor de Lídia per a acollir el que deia PauLectura dels Fets dels ApòstolsA Troas ens embarcàrem en direcció a Samotràcia, i l'endemà ja ens trobàvem a Neàpolis. D'allí anàrem a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Allí ens quedàrem alguns dies.
El dissabte vam eixir fora de la ciutat i vam anar vora riu, al lloc on pensàvem que feien la pregària. Ens vam assentar i enraonàvem amb les dones que s'hi havien ajuntat. Entre elles escoltava atentament una dona que es deia Lídia, venedora de púrpura, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja creia en l'únic Déu. El Senyor li va obrir el cor per a acceptar les paraules de Pau.
Una vegada batejada, junt amb tots els de sa casa, ens va invitar dient: «Si em teniu per fidel al Senyor, vingueu a quedar-vos a ma casa». I per força haguérem de dir que sí.
Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)
Canteu al Senyor un càntic nou,alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.Que es recree Israel en qui l'ha creat,que els fills de Sió celebren el seu rei.R. El Senyor estima el seu poble.O bé:
Al·leluia.Alabeu el seu nom amb danses,acompanyeu els cants amb tambors i cítares.Perquè el Senyor estima el seu poble,coronarà de triomf els humils. R.Que els fidels celebren la seua glòria,que el festegen també de nit,mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.És la glòria reservada a tots els fidels. R.
Al·leluia Jo 15,26b.27a
L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi,diu el Senyor,i vosaltres també sereu els meus testimonis.
Evangeli Jo 15,26-16,4a
L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Quan vinga el Defensor, que jo vos enviaré de part del Pare, l'Esperit de la veritat que procedix del Pare, ell donarà testimoni de mi. I vosaltres, que heu estat amb mi des del principi, també sereu els meus testimonis.
Vos dic açò per a que no vos escandalitzeu. Vos expulsaran de les sinagogues; més encara: vindrà el dia que vos mataran pensant que així donen culte a Déu; i ho faran perquè no han conegut ni al Pare ni a mi. Vos ho dic per a que, quan arribe l'hora, recordeu que jo vos ho havia anunciat».
* * * * *
Els sants abats de Cluny.
- J.M. Bausset: Els sants abats de Cluny (2015)
Servent de Déu Mateu Ricci.
L'11 de maig de 1987 va morir a Gandia el prevere valencià Alfons Roig Izquierdo, crític d'art.
Aniversari de les ordenacions episcopals de Jesús E. Català i Ibáñez, bisbe de Màlaga, i de Jesús Murgui i Soriano, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1996), els dos valencians.
L'11 de maig de 1987 va morir a Gandia el prevere valencià Alfons Roig Izquierdo, crític d'art.
Aniversari de les ordenacions episcopals de Jesús E. Català i Ibáñez, bisbe de Màlaga, i de Jesús Murgui i Soriano, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1996), els dos valencians.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 11 de maig
1. A la regió de Bizacena, hui Tunísia, sant Maiol, màrtir a Adrumeto, que va ser condemnat a ser devorat per les feres. (s. II/III)
2. A Roma, en la vint-i-dosena milla de la via Salària, sant Antim, màrtir. (s. III)
3. A Bizanci, actual Istanbul, a Turquia, sant Muci, prevere i màrtir. (s. inc.)
4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Mamert, bisbe, que, davant d'una imminent desgràcia, va instituir en esta ciutat unes solemnes lletanies per al tridu preparatori de la festa de l'Ascensió del Senyor. (c. 475)
5. A Varennes, de la regió de Langres, també a la Gàl·lia, sant Gangolf. (s. VIII)
6. Prop de Souvigny, a la Borgonya, de nou a la França actual, sant Maiol, abat de Cluny, qui, ferm en la fe, segur en l'esperança i replet d'una doble caritat, va reformar nombrosos monestirs de França i Itàlia. (994)
7. Al monestir d'Esterp, prop de Llemotges, novament a la Gàl·lia, sant Gualteri [o Gualter o Valter], prevere, que va ser superior dels canonges, i educat des de la seua infància en el servici de Déu, va resplandir per la seua mansuetud envers els seus germans i per la seua caritat amb els pobres. (1070)
8. A Verucchio, prop de Forli, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beat Gregori Celli, prevere de l'orde d'Ermitans de Sant Agustí, de qui es diu que, rebutjat pels seus germans de religió, es va retirar al mont Carnerio amb els Germans Menors, on va morir. (1343)
9. A York, a Anglaterra, beats Joan Rochester i Jaume Walworth, preveres i monjos de la Cartoixa de Londres, els qui, durant el regnat d'Enric VIII, per haver-se mantingut fidels a l'Església catòlica, van ser penjats amb cadenes en els merlets de la muralla de la ciutat fins que van morir. (1537)
10. A Nàpols, ciutat de Campània, a Itàlia, sant Francesc de Geronimo, prevere de la Companyia de Jesús, que es va dedicar a predicar missions populars i al servici pastoral dels marginats. (1716)
11. A Càller, a l'illa de Sardenya, sant Ignasi de Laconi, religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins, qui, per places i tavernes del port, demanava incansablement almoines per a socórrer les necessitats dels pobres. (1781)
12. A Saigon, a la Cotxinxina, actual Vietnam, sant Mateu Lê Van Gâm, màrtir, que, detingut per haver introduït amb la seua barca a la regió els missioners provinents d'Europa, al cap d'un any d'estar en la presó va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1847)
13. Beat Mamert de l'Ascensió Esquiú (1826 - El Suncho, Catamarca, l'Argentina 1883). Bisbe de Córdoba, Argentina, frare de l'Orde dels Germans Menors. Va ser per als seus fidels un pare humil i auster, i va recórrer quasi totes les ciutats i pobles de la diòcesi. Va fomentar al seu país la convivència i concòrdia social, i va defendre els drets de l'Església.
14. Beat Ceferí Namuncurá (Roma, 1886-1905). Laic, aspirant salesià, mort per tuberculosi a 19 anys; és el primer beat indi de Sud-amèrica.
