Cap d'Any de 2026, dijous: Santa Maria, Mare de Déu

Dia 1 de gener


OCTAVA DE NADAL

SOLEMNITAT DE SANTA MARIA, MARE DE DÉU


Solemnitat de Santa María, Mare de Déu, en l'octava de la Nativitat del Senyor i en el dia de la seua Circumcisió. Els Pares del Concili d'Efes la van aclamar com a Theotokos, perquè en ella la Paraula es va fer carn, i va acampar entre els hòmens el Fill de Déu, príncep de la pau, el nom del qual està per damunt de tot altre nom.

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, titular de l'església parroquial de la Coma (Paterna) i d'una d'Elx. 

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Nm 6,22-27

Invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies el Senyor digué a Moisès:
«Digues a Aaron i als seus fills: Beneïu el poble d'Israel amb estes paraules:
"Que el Senyor et beneïxca i et guarde,
que la llum de la seua mirada t'il·lumine
i tinga pietat de tu;
que el Senyor gire la seua faç cap a tu
i et done la pau".
Així invocaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré».

Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)

Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,
que la llum de la seua mirada ens il·lumine.
La terra coneixerà els vostres camins,
tots els pobles, la vostra salvació.

R. Que Déu tinga pietat i ens beneïxca.

Que s'alegren els pobles i criden de goig.
Vós regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.

Que vos alaben els pobles, Déu nostre,
que vos alaben tots els pobles.
Que Déu ens beneïxca, i el veneren
d'un extrem a l'altre de la terra. R.

Lectura segona Ga 4,4-7

Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sotmés a la Llei, per a rescatar els qui vivien sotmesos a la Llei, a fi que obtinguérem ja la condició de fills. 
I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «¡Abbà, Pare!» 
Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu, per gràcia de Déu.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.

Evangeli Lc 2,16-21

Els pastors trobaren a Maria i Josep amb el xiquet. Passats huit dies, li posaren el nom de Jesús

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els pastors anaren corrents a Betlem i trobaren a Maria i Josep amb el xiquet en el pesebre; després de vore'l, contaren les coses que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien es meravellaven del que deien els pastors. Maria guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant a Déu i alabant-lo pel que havien vist i sentit: tot era com els ho havien anunciat.
Al cap de huit dies el van circumcidar, i li posaren el nom de Jesús, tal com ho havia indicat l'àngel abans que el concebera sa mare. 
 
A. Buscar la pau a redós de la benedicció de Déu és el nostre major desig: el rostre lluminós del Déu bondadós que il·lumina la nostra existència, i així demanem que tots coneguen la bondat de Déu. Sant Pau ens parla de l'enviament de part de Déu del seu Fill, nascut d'una dona, per a que poguérem dir-li «Pare» a Déu. Maria tracta de comprendre tot el que està succeint, allò que ella mateixa ha viscut i allò que conten els pastors; ella ja sap en carn pròpia que Déu fa coses grans amb mitjans menuts i amb gent humil. Maria no sols és model de dona creient, és també imatge de l'Església que acull la Paraula en el seu cor i la transmet.

B. Buscar la pau a redós de la benedicció de Déu és el desig de la benedicció que llegim en la primera lectura. Una benedicció que busca la claror de la mirada del Déu bondadós que il·lumina la nostra existència. Responem a esta benedicció amb el Salm fent així nostra la petició que tots coneguen la bondat de Déu. Sant Pau ens parla de l'enviament de part de Déu del seu Fill, nascut d'una dona, perquè poguérem cridar a Déu «Pare». L'Evangeli ens presenta l'escena de Jesús en el pesebre, el Fill de Déu, el «príncep de la pau». La maternitat virginal de Maria, mare de Jesús i mare de l'Església, «guardava totes estes coses en el seu cor i les meditava».

C. La litúrgia de hui celebra que la Mare de Déu, en haver donat a llum a la segona persona de la Santíssima Trinitat, el Fill, en ella encarnat, és verdaderament la Mare de Déu i consegüentment la invoquem confiant en la seua intercessió per nosaltres (cf. primera orac.). El Fill va nàixer d'una dona sota la llei. Per això va ser circumcidat als huit dies de nàixer i li van posar per nom Jesús, que significa Déu Salvador (cf. 2 lect. i Ev.). Com que és el primer dia de l'any, la 1a lect. ens presenta la fórmula de benedicció dels israelites, que acaba així: «El Senyor es fixe en tu i et concedisca la pau». Hui, en la Jornada Mundial per la Pau, la demanem, per intercessió de santa Maria, Mare de Déu.

A Santa Maria en la solemnitat de la seua maternitat divina

Gràcies, oh Santa Mare del Fill de Déu, Jesús,
Santa Mare de Déu!

Gràcies per la vostra humilitat
que ha atret la mirada de Déu;
gràcies per la fe
amb la qual heu acollit la seua Paraula;
gràcies pel coratge
amb què vàreu dir "ací em teniu",
oblidant-vos de vós,
fascinada per l'Amor Sant,
feta tota una amb la seua esperança.

Gràcies, oh Santa Mare de Déu!
pregueu per nosaltres, pelegrins en el temps;
ajudeu-nos a caminar pel camí de la pau.

Amén.

Papa Francesc


Aniversari del naiximent de sant Lluís Bertran (València 1526)
Beat valencià Andrés Gómez Sáez, prevere salesià, màrtir (1937) (memòria a Bicorb).

LIX Jornada Mundial de la Pau

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, mort de sant Basili, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (379)

3. A Itàlia, commemoració de sant Justí, que va ser bisbe il·lustre pel seu zel i defensa dels cristians. (s. IV)

4. A Roma, sant Almaqui [o Telèmac], que, havent-se oposat a les lluites de gladiadors, per orde d'Alipi, prefecte de la ciutat, va ser mort per ells i comptat entre els màrtirs vencedors. (391)

5. A les muntanyes del Jura, a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, commemoració de sant Eugend, abat de Condat, que des de la seua adolescència va viure en esta abadia, on va promoure la vida comuna dels monjos. (516)

6. A Ruspe, ciutat de Bizacena, hui Tunísia, sant Fulgenci, bisbe, qui, després d'haver sigut procurador d'eixe lloc, va abraçar la vida monàstica i va ser constituït bisbe. En la persecució desencadenada pels vàndals, va patir molt a causa dels arrians i, exiliat a Sardenya pel rei Trasamund, va poder a la fi tornar a Ruspe, on va dedicar la resta de la seua vida a alimentar els seus fidels amb paraules de gràcia i de veritat. (c. 632)

7. A Viena del Delfinat [Vienne], a Borgonya, actualment França, sant Clar, abat del monestir de Sant Marcel, que va deixar als seus monjos un exemple de perfecció religiosa. (660/670)

8. A Troyes, ciutat de Nèustria, també hui França, sant Frodobert [o Frobert], fundador i primer abat del monestir de La Celle. (c. 667)

9. Al monestir de Fécamp, a Normandia, igualment a l'actual França, mort de sant Guillem, abat de Sant Benigne de Dijon, que al final de la seua vida va dirigir amb fermesa i prudència molts monjos, distribuïts en quaranta monestirs. (1031)

10. A Souvigny, ciutat de Borgonya, de nou a França, mort de sant Odiló, abat de Cluny, que va ser sever amb si mateix, però dolç i misericordiós amb els altres. Va establir treves entre els qui estaven en lluita, i en temps de fam va ajudar els necessitats amb totes les seues forces. Va ser el primer a establir en els seus monestirs la Commemoració de tots els fidels difunts, fixant-la per a l'endemà a la Solemnitat de Tots Sants. (1049)

11. A Gablonné, a Bohèmia, hui Txèquia, santa Zdislava, mare de família, que va prestar consol als afligits. (1252)

12. Al lloc de Gualdo Cattaneo, a la regió hui italiana d'Úmbria, beat Hugolí, que va viure com a anacoreta. (s. XIV)

13. A Roma, sant Josep Maria Tomasi, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins i cardenal, qui, desitjant ardentment la instauració del culte diví, es va dedicar amb tenacitat a la investigació i publicació de textos i documents litúrgics més antics, així com a la catequesi de xiquets. (1713)

14. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Joan i Renat Lego, preveres i màrtirs, que van ser degollats durant la Revolució Francesa per haver-se negat a pronunciar l'execrable jurament imposat al clergat. (1794)

15. A Roma, sant Vicent Maria Strambi, bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que va governar santament les diòcesis que tenia encomanades, i per la seua fidelitat al Romà Pontífex va ser desterrat. (1824)

16. A la ciutat de Hasselt, prop de Maastricht, a Bèlgica, beat Valentí Paquay, prevere de l'Orde dels Germans Menors, qui es va distingir, per l'admirable exemple de la seua caritat cristiana, en la predicació, en el ministeri de la reconciliació i en fomentar la devoció al Rosari, aconseguint, en el seu esperit d'humilitat, una sublim santedat. (1905)

17. A Lvov, ciutat d'Ucraïna, beat Segimon Gorazdowski, prevere, originari de Polònia, que es va distingir pel seu amor al proïsme, per ser precursor en l'obstinació de protegir la vida i per fundar l'Institut de Germanes de Sant Josep, dedicat a l'atenció dels pobres i abandonats. (1920)

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Marià Konopinski, prevere i màrtir, el qual, polonés d'origen, va morir en la pau de Crist a causa de les atrocitats que li van infligir els metges d'aquell lloc. (1943)

19. Beat Lojze Grozde (1923- Mirna, Eslovènia 1943). Laic catòlic d'Eslovènia, membre de l'Acció Catòlica. Va ser torturat i assassinat per partisans iugoslaus.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

31 de desembre de 2025, dimecres: Sant Silvestre

31 de desembre


DIA VII DINS DE L'OCTAVA DE NADAL

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, 
vós heu volgut establir l’inici i el terme de tota la nostra religió 
en el naiximent del vostre Fill unigènit; 
ja que ell és la salvació de tots els hòmens,
feu que sigam comptats entre els seus elegits.

Lectura primera 1Jo 2,18-21

El Sant vos va conferir una unció,
i tots teniu el coneiximent necessari

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fillets, ha arribat l'hora final. Havíeu sentit dir que vindria l'Anticrist: mireu, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que és l'hora final. Han eixit d'entre nosaltres, encara que en realitat no són dels nostres, perquè, si ho hagueren sigut, s'haurien quedat amb nosaltres. Així ha resultat clar que, de fet, no tots són dels nostres.
A vosaltres, en canvi, el Sant vos va conferir una unció, i tots teniu el coneiximent necessari. Vos he escrit, no pensant que desconeixeu la veritat, sinó sabent que la coneixeu. La mentira no ve mai de la veritat.

Salm responsorial 95,1-2.11-12.13 (R.: 11a)

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, tota la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

R. El cel se n'alegra, la terra fa festa.

El cel se n'alegra, la terra fa festa,
brama el mar amb tot el que conté,
exulten els camps amb tot el que hi ha,
ho celebren els arbres del bosc. R.

Davant del Senyor, que ja arriba,
que ja ve a jutjar la terra;
jutjarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Jo 1,14a.12a

El qui és la Paraula es va fer carn
i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.
A tots els qui l'han rebut
els concedeix poder ser fills de Déu.

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn

᛭ Comença l'evangeli segons sant Joan   

En el principi existia la Paraula, i la Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Per tant, estava amb Déu en el principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels hòmens, Llum que brilla en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. 
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tots arribaren a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
La Paraula era la Llum verdadera, que, al vindre al món, il·lumina a tots els hòmens. 
Estava en el món, en el món que li deu l’existència, però el món no la va reconéixer. Va vindre a sa casa, i els seus no la van acollir. Però a tots els qui la van acollir, als qui creuen en el seu nom, els va concedir poder ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni del desig de la carn o de la voluntat d’un home, sinó de Déu mateix. 
I la Paraula es va fer home i va habitar entre nosaltres, i contemplàrem la seua glòria, com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d'ell, Joan proclamava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè ell ja existia abans que jo». De l'abundància de la seua plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè Déu donà la Llei per Moisés, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
A Déu, no l'ha vist mai ningú; el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

El 31 de desembre


114. De la pietat popular provenen alguns exercicis de pietat característics del 31 de desembre. Este dia se celebra, en la major part dels països d'Occident, el final de l'any civil. L'ocasió convida els fidels a reflexionar sobre el "misteri del temps", que corre veloç i inexorable. Això suscita en el seu esperit un doble sentiment: penediment i pesar per les culpes comeses i per les ocasions de gràcia perdudes durant l'any que arriba al final; agraïment pels beneficis rebuts de Déu.

Esta doble actitud ha donat origen, respectivament, a dos exercicis de pietat: l'exposició prolongada del Santíssim Sagrament, que oferix una ocasió a les comunitats religioses i als fidels, per a un temps d'oració, preferentment en silenci; al cant del Te Deum, com a expressió comunitària de lloança i agraïment pels beneficis obtinguts de Déu en el curs de l'any que està a punt d'acabar.

En alguns llocs, sobretot en comunitats monàstiques i en associacions laicals marcadament eucarístiques, la nit del 31 de desembre se celebra una vigília d'oració que sol concloure amb la celebració de l'Eucaristia. S'ha d'encoratjar esta vigília, i la seua celebració ha d'estar en harmonia amb els continguts litúrgics de l'Octava de Nadal, viscuda no sols com una reacció justificada davant la despreocupació i dissipació amb què la societat viu el pas d'un any a un altre, sinó com a ofrena vigilant al Senyor, de les primícies del nou any.

(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Aniversari dels naiximents del papes valencians Calixt III (Torreta de Canals 1378) i Alexandre VI (Xàtiva 1431)

Dia de l'Home dels Nassos

Nit de cap d'any

Martirologi Romà

Commemoració de Sant Silvestre I, papa.

Sant Silvestre I, papa, que piadosament va regir l'Església durant molts anys, període en el qual l'emperador Constantí August va construir basíliques venerables, i en el Concili de Nicea va aclamar a Crist com a Fill de Déu. En este dia el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementeri de Priscil·la. (335)

2. A Roma, al cementeri dels Jordans, a la via Salària Nova, santes Donata, Paulina, Rogata, Dominanda, Seròtina, Saturnina i Hilària, màrtirs. (s. inc.)

3. A Sens, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, santa Coloma, verge i màrtir. (s. IV)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Zòtic, prevere, que es va preocupar d'alimentar els òrfens. (s. IV)

5. A Jerusalem, santa Melània la Jove, que amb el seu marit sant Pinià, va deixar Roma; es van dirigir tots dos a la Ciutat Santa, en la qual van portar una vida religiosa, ella entre les dones consagrades a Déu i ell entre els monjos, i on tots dos van morir santament (439).

6. A Ravenna, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Barbacià, prevere. (s. V)

7. A Lausanne, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, sant Màrius, bisbe, que va traslladar allí la seu d'Aventicum, va edificar moltes esglésies i va ser defensor dels pobres. (594)

8. Al territori de la Louvesc, a les muntanyes pròximes a lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay], a França, sant Joan Francesc Régis [sant Régis], prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i llogarets, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants, mitjançant la predicació i la celebració del sagrament de la penitència. (1640)

9. A la fortalesa de Mercuès, prop de Càors, a la Gàl·lia meridional, actual França, trànsit del beat Alan de Solminihac, bisbe de Caòrs, que amb les visites pastorals va laborar per redreçar els costums del poble, treballant amb apostòlica insistència a renovar l'Església que tenia encomanada. (1659)

10. A París, també a França, santa Caterina Labouré, verge de les Filles de la Caritat, que de manera singular va honrar la Immaculada i va brillar per la seua senzillesa, caritat i paciència. (1876)

11. Beata Josefina Nicoli (Càller, Itàlia 1863-1924). Religiosa de les Filles de la Caritat.

at Cap comentari:
Labels: , , ,

30 de desembre de 2025, dimarts

30 de desembre


DIA VI DINS DE L'OCTAVA DE NADAL


LECTURES DE LA MISSA

Oració col·lecta

Déu omnipotent,
feu que el naiximent del vostre Fill fet home
allibere els qui l’antiga esclavitud retenia amb el jou del pecat.

Lectura primera 1Jo 2,12-17

El qui complix la voluntat de Déu viu per sempre

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills, vos escric a vosaltres perquè, gràcies al nom de Jesucrist, Déu vos ha perdonat els pecats. 
Pares, vos escric a vosaltres perquè heu conegut aquell que existix des del principi. 
Jóvens, vos escric a vosaltres perquè heu vençut el Maligne. 
Fills, vos he escrit a vosaltres perquè heu conegut el Pare. 
Pares, vos he escrit a vosaltres perquè heu conegut aquell que existix des del principi. 
Jóvens, vos he escrit a vosaltres perquè sou valents i heu vençut el Maligne per la Paraula de Déu que teniu en vosaltres.
No estimeu el món ni res del que és mundà. Si algú estimara el món, no tindria l'amor del Pare; perquè tot allò que està en el món ─la cobejança de la carn, allò que seduïx els ulls i l'ostentació de la riquesa─ no ve del Pare, sinó del món. El món passa, amb tots els seus afanys, però el qui complix la voluntat de Déu viu per sempre.

Salm responsorial 95,7-8a.8b-9.10 (R.: 11a)

Aclameu el Senyor, famílies dels pobles,
aclameu la glòria i el poder del Senyor,
aclameu la glòria del nom del Senyor.

R. El cel se n'alegra, la terra fa festa.

Entreu en els seus atris portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor en el seu atri sant.
Que tremole davant d'ell tota la terra. R.

Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»
Manté ferm tot el món, incommovible;
governa els pobles amb rectitud. R.

Al·leluia

Naix la claror d'un dia sant:
veniu, pobles, adoreu el Senyor,
que hui ha baixat a la terra una gran llum.

Evangeli Lc 2,36-40

Anna parlava del xiquet a tots els qui esperaven
el temps de la redempció de Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, hi havia en el temple una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada: de joveneta havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia huitanta-quatre anys. No es movia mai del temple, servint a Déu nit i dia amb dejunis i oracions. Ella, que es trobava allí a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps de la redempció de Jerusalem. 
Després de complir tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. 
El xiquet creixia i s’enfortia, ple de saviesa, i la gràcia de Déu estava en ell.

 

Meditació


Sant Ambrosi, In Lucae Evangelium expositio, in loc.

El nostre Senyor Jesucrist com a xiquet, és a dir, revestit de la fragilitat de la naturalesa humana, havia de créixer i enfortir-se; però com a Verb etern de Déu no necessitava enfortir-se ni créixer. Per això molt bé se'l descriu ple de saviesa i de gràcia.

* * * * *

Aniversari del naiximent de l'escriptor José Bergamín (Madrid 1895)

Martirologi Romà


1. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sepultura de sant Fèlix I, papa, el qual va regir l'Església romana en temps de l'emperador Aurelià. (274)

2. A Vidin, lloc de Mèsia Inferior, a l'actual Bulgària, sant Hermetes, exorciste i màrtir. (s. III/IV)

3. Commemoració de sant Anisi, bisbe de Tessalònica, a Grècia, que va viure en temps de l'emperador Teodosi i a qui els Romans Pontífexs el van constituir vicari apostòlic a Eslavònia, sent omplit d'alabances per sant Ambròs. (c. 406)

4. A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Perpetu, bisbe, que va edificar la basílica de Sant Martí i moltes altres en honor dels sants, i va regular en la seua Església la pràctica de dejunis i vigílies. (491)

5. A Aosta, als Alps de Graies, a Itàlia, sant Jocund, bisbe. (c. 502)

6. A Fly, prop de Beauvais, al territori de Nèustria, a la França actual, sant Germer [o Geremar], abat del monestir que ell mateix va fundar en este lloc. (c. 658)

7. A Worcester, a Anglaterra, sant Egví, bisbe, que va fundar el monestir local. (707)

8. A la regió dels Abruços, a Itàlia, sant Rainer [o Rainier o Raineri], bisbe de Forcona, l'habilitat del qual per a administrar els béns va alabar el papa Alexandre II. (1077)

9. A Cannes, lloc de la Pulla, també a la Itàlia actual, sant Roger, bisbe. (s. XII)

10. Prop de la població de Frazzanò, a l'illa de Sicília, sant Llorenç, monjo segons la disiciplina dels Pares Orientals, insigne per l'austeritat de vida i per la seua predicació constant. (c. 1162)

11. A Palestrina, a la regió del Laci, així mateix a Itàlia, beata Margarida Colonna, verge, que a les riqueses i plaers del segle va preferir la pobresa per Crist, a qui va servir professant la Regla de santa Clara. (1280)

12. A Gènova, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Eugènia Ravasco, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, a les quals va encomanar l'educació de xiquetes i la cura de malalts i de la infància desvalguda. (1900)

13. Al territori de Pancalieri, prop de Torí, igualment a Itàlia, beat Joan Maria Boccardo, prevere, el qual, treballant infatigablement en la cura dels ancians i malalts, va fundar l'Institut de Filles Pobres de Sant Caietà. (1913)

at Cap comentari:
Labels: ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)

entrada destacada

Cap d'Any de 2026, dijous: Santa Maria, Mare de Déu

Dia 1 de gener OCTAVA DE NADAL SOLEMNITAT DE SANTA MARIA, MARE DE DÉU Solemnitat de Santa María, Mare de Déu , en l'octava de la Nativit...

entrades populars

  • Nit de Nadal de 2024
    25 de desembre, a mitjanit Solemnitat de la Nativitat del Senyor Nativitat del Senyor, titular de l'església parroquial d'Orba i de ...
  • Nit de Nadal de 2025
    25 de desembre, a mitjanit ( 24 de desembre, missa vespertina ) Solemnitat de la Nativitat del Senyor Nativitat del Senyor, titular de l...
  • 20 de juny de 2024, dijous XI
    DIJOUS DE LA SETMANA XI / II Lectura primera Sir 48,1-15 (grec: 1-14) Quan Elies desaparegué en el foc i la tempesta, Eliseu quedà ple del s...