25 de juny de 2026, dijous XII

DIJOUS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 24,8-17

El rei de Babilònia va deportar a Joaquim

i a tots els guerrers a Babilònia

Lectura del segon llibre dels Reis

Joaquim tenia dihuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. Sa mare es deia Nohestà, filla d'Elnatan de Jerusalem. Va fer el mal que ofén el Senyor, tal com havia fet son pare.

En aquell temps l'exèrcit de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà a Jerusalem, i la ciutat quedà assetjada. Nabucodonosor en persona va arribar a la ciutat mentres el seu exèrcit l'assetjava, i Joaquim, rei de Judà, amb sa mare, els seus dignataris, els seus oficials i els seus eunucs, es va entregar al rei de Babilònia, qui els va fer presoners. Era l'any octau del seu regnat.

Tal com el Senyor ho havia anunciat, Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i del palau del rei, va fer miques tots els objectes d'or que Salomó, rei d'Israel, havia manat fer per al temple. Va deportar tota la població de Jerusalem, deu mil en total, és a dir, tots els oficials, tots els guerrers, i tots els ferrers i els altres artesans. Només va quedar la gent pobra del poble.

També va deportar a Joaquim de Jerusalem a Babilònia, amb sa mare i les seues esposes, els eunucs i els notables del país. Els hòmens valents que deportà a Babilònia eren set mil, i els ferrers i altres artesans, mil, tots en edat de prendre les armes. En lloc de Joaquim, el rei de Babilònia nomenà rei el seu oncle Matanià, i li canvià el nom pel de Sedecies.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8-9 (R.: 9b)

Mireu, Déu meu,

han entrat els pobles en la vostra heretat,

han profanat el temple sant,

Han arruïnat Jerusalem.

Han tirat els cossos dels vostres servents

als ocells com a menjar;

la carn dels vostres fidels,

a les bèsties de la terra.

R. Per l'honor del vostre nom, Senyor, allibereu-nos.

Entorn de Jerusalem

la sang corre com l'aigua,

i ningú enterra els morts.

Convertits en menyspreu dels veïns,

som la burla dels pobles que ens rodegen.

Senyor, ¿quant de temps estaràs irritat

i cremarà el teu zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem desemparats del tot. R.

Defeneu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom,

allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Jo 14,23

Si algú m'estima, guardarà la meua paraula;

mon Pare l'estimarà, i vindrem els dos a viure en ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda damunt de la roca,

i una altra damunt de l'arena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà en el Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat de mon Pare que està en el cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no recordeu que en el vostre nom profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi els qui obreu el mal!"

Per això, qui escolta estes paraules meues i les posa en pràctica, es pareix a un home sensat que va construir sa casa damunt de la roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments en la roca. 

En canvi, qui escolta estes paraules meues i no les posa en pràctica, es pareix a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa va caure: la seua ruïna fou completa». 

Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt admirada de la seua doctrina, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defendre enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

24 de juny de 2026, dimecres: Nativitat de Sant Joan Baptiste

Solemnitat de la Nativitat de Sant Joan Baptiste

Solemnitat de la Nativitat de Sant Joan Baptiste, Precursor del Senyor, que, estant encara en el si matern, en quedar ple de l'Esperit Sant va exultar de goig per la pròxima arribada de la salvació del gènere humà. El seu naiximent va profetitzar la Nativitat de Crist el Senyor, i la seua existència va brillar amb tal esplendor de gràcia, que el mateix Jesucrist va dir no haver-hi entre els nascuts de dona ningú tan gran com Joan el Baptiste (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Joan Baptista (2015)

Sant Joan Baptiste és titular de les parròquies d’Atzeneta d’Albaida, una d’Alzira, Beneixama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarjó, Bugarra, Callosa d’en Sarrià, Xiva, Llanera de Ranes, Manises, Muro, Sant Joanet, Set Aigües, Terrateig i Vallés. És a més titular, amb Sant Joan Evangeliste, amb el títol de Sants Joans de la parròquia d’este títol, a València, i de les de Quatretonda, Cullera, Estivella, Faura, Meliana, Potries, Puçol  Rotglà-Corberà. Amb Sant Vicent Ferrer és titular de la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València.

Vigília de Sant Joan Baptiste

Des del segle VII la festa de Sant Joan era precedida per un dia de penitència. L'eucaristia, celebrada després de Nona, marcava l'acabament del dejuni i el començament de la festa. Els textos de la missa posen en relleu la vocació del Precursor en el misteri de l'Encarnació. [font: MCL, p. 1274]

Missa de la vigília

Oració col·lecta

Oh Déu, que heu suscitat sant Joan Baptiste 

per a que preparara per a Crist, el Senyor, un poble ben dispost; 

concediu a la vostra Església la gràcia del goig espiritual 

i conduïu tots els fidels pel camí de la salvació i de la pau.

Lectures de la missa del dia:

Lectura primera Is 49,1-6

T'he fet llum de tots els pobles

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu-me, illes remotes;

estigueu atents, pobles llunyans.

Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,

quan estava en el si de la mare,

va pronunciar el meu nom.

Va fer dels meus llavis una espasa tallant

i em va amagar a l'ombra de la seua mà.

Va fer de mi una fletxa aguda,

ben guardada en la seua baina,

i em va dir: «Eres el meu servent, Israel, 

en tu manifestaré la meua glòria».

Jo pensava: «M'he cansat en va,

he consumit les meues forces per no res.

De fet el Senyor sostenia la meua causa,

el meu Déu em guardava la recompensa».

El Senyor em va formar des del si de la mare

per a que fora el seu servent,

fera tornar el poble de Jacob,

i li reunira el poble d'Israel;

m'he sentit honrat davant del Senyor,

i el meu Déu ha sigut la meua força:

però ara ell em diu:

«És massa poc que sigues el meu servent

per a restablir les tribus de Jacob

i fer tornar els qui he guardat d'Israel;

et faré llum de tots els pobles,

per a que la meua salvació arribe 

de cap a cap de la terra».

 Salm responsorial 138,1-3.13-14.15 (R.: 14a)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós veieu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu bé si camine o si repose,

vos són conegudes totes les meues sendes.

R. M'heu observat, Senyor, i em coneixeu. 

 

Vós heu creat el meu interior,

m'heu teixit en les entranyes de ma mare.

Vos done gràcies per haver-me fet tan admirable,

les vostres obres són portentoses:

ho reconec amb tota l'ànima. R.

Em coneixeu fins als ossos,

quan jo m'anava fent ocultament,

com un teixit en el cor de la terra. R.

Lectura segona Fets 13,22-26 

 

Sant Pau dona testimoni de Crist, el fill de David 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

En aquells dies Pau digué: 

«Als nostres pares, Déu els va donar a David com a rei, del qual va fer esta alabança: 

"M'he fixat en David, fill de Jessé, 

que és un home com el desitja el meu cor; 

ell durà a terme tot allò que em propose"  

De la seua descendència, tal com havia promés, Déu ha fet sorgir un Salvador per a Israel, que és Jesús; i Joan va preparar la seua vinguda proclamant un baptisme de conversió per a tot el poble d'Israel. Però Joan, quan acabava el seu camí, deia: "Jo no soc el que vosaltres penseu; darrere de mi en ve un altre de qui no soc digne de deslligar-li les sandàlies".  

Germans, fills del llinatge d'Abraham, i els altres que també creieu en l'únic Déu, és a nosaltres a qui s'adreça esta paraula de salvació» 

Al·leluia Lc 1,76

A tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim,

perquè aniràs davant del Senyor

a preparar els seus camins.

Evangeli Lc 1,57-66.80

S'ha de dir Joan

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

A Isabel li arribà l'hora del part i donà a llum un fill. 

Els veïns i els parents saberen com era de gran la bondat del Senyor amb ella i compartien la seua alegria. 

Al cap de huit dies es reuniren per a circumcidar l'infant, i volien que es diguera Zacaries, com son pare, però la mare va intervindre: «No, que s'ha de dir Joan». 

Ells li replicaren: «Però ¡si no hi ha ningú de la família que porte eixe nom!» I li feren senyes al pare preguntant-li com volia que es diguera. Ell demanà una tauleta i va escriure: «El seu nom és Joan».

A tots els va estranyar. A l'instant se li va obrir la boca, i la llengua, i començà a parlar, beneint a Déu. A tots els veïns els entrà un gran temor. Per tota la muntanya de Judea es parlava d'estes coses, i qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «¿Qui serà este infant?» Realment la mà del Senyor l'acompanyava. 

I el xiquet creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure en el desert fins al dia que es va donar a conéixer a Israel.

A. Isabel i Zacaries, els pares de Joan el Baptiste, són dos persones justes que reconeixen l'acció de Déu en les seues vides. Tots dos s'unixen a l'alegria de la presència de Déu que visita el seu poble. Per això, el nom del xiquet ha de mostrar que Déu s'ha recordat del seu poble i concedix la seua misericòrdia i el seu favor. Açò és el que significa el nom de Joan. Joan és l'últim gran profeta que portarà la paraula de Déu a Israel, elegit en les entranyes de sa mare. I celebrem el seu naiximent perquè Joan, com a humil profeta precursor, marca el temps del nou i definitiu profeta del Regne de Déu, Jesús, el Messies, el que portarà la llum a les nacions.

B. La litúrgia de hui celebra el naiximent de sant Joan Baptiste, el Precursor, el major dels nascuts de dona. Enviat per Déu, venia per a donar testimoni de la llum i preparar per al Senyor un poble ben disposat (ant. d'entrada). L'evangeli ens presenta les circumstàncies que van envoltar el naiximent del Baptiste. El nom de Joan significa «Déu ens ha mostrat el seu favor». El Pf. explica la missió de Joan Baptiste, que va anar obrint camins al Salvador i la presència del qual entre els hòmens va assenyalar amb tota claredat, com l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món. Joan va arribar a donar la seua sang com a suprem testimoniatge pel nom de Crist. Imitem el Baptiste, obrint camins al Senyor, assenyalant-lo com a Salvador de tota la humanitat i sent els seus testimonis amb la nostra vida enmig del món.

C. Quan el fill de Zacarías i Isabel va ser circumcidat no va rebre el nom de son pare, sinó “Joan”, que significa “fidel a Déu”. Amb això se significà l'especial vocació d'aquell xiquet de ser profeta de l'Altíssim, perquè va anar davant del Senyor a preparar els seus camins, anunciant al seu poble la salvació. Ell va ser elegit per Déu, ja des del ventre de sa mare (primera lect.) Va ser elegit per a mostrar a les gents l'Anyell que lleva el pecat del món. Ell va batejar al Jordà l'autor del baptisme, i l'aigua viva té des de llavors poder de salvació per als hòmens. I ell va donar per fi la seua sang com a suprem testimoniatge pel nom de Crist (cf. prefaci).

Oració sobre les ofrenes

Senyor, omplim de dons el vostre altar

per a celebrar el naixement d’aquell que va profetitzar

que venia el Salvador del món

i el va mostrar, ja present, entre el hòmens.

Prefaci

És realment just i necessari,

és el nostre deure i és la nostra salvació,

Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern,

que, sempre i en tot lloc, vos donem gràcies

per Crist Senyor nostre.

I que en esta festa alabem la vostra magnificència, 

perquè heu santificat i honorat el més gran dels hòmens,

Joan Baptiste, el precursor del vostre Fill.

Ja abans de nàixer, ell va saltar de goig pressentint el Salvador.

En nàixer va portar al món una gran alegria.

Elegit entre tots els profetes, va mostrar l’Anyell redemptor;

va batejar a Crist, l’autor del baptisme,

a fi que les aigües pogueren ser font de salvació

i, finalment, escampant la seua sang,

va donar d’ell el darrer testimoni.

Per això, amb tots els àngels i els sants,

cantem la vostra glòria, dient:

Oració després de la comunió

Nodrits amb el convit de l’Anyell celestial,

vos preguem, Senyor, que l’Església,

feliç pel naiximent de sant Joan Baptiste,

reconega que aquell que el Precursor va anunciar,

és el que l’ha regenerada.

* * * * *

El 24 de juny de 1542 va nàixer a Fontiveros sant Joan de la Creu

El 24 de juny de 1885 va morir a Carlet la serventa de Déu Micaela Grau, fundadora de les Germanes de la Doctrina Cristiana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de juny

2. A Roma, a la via Salària Antiga ad Septem Palumbas, sants Joan i Festus, màrtirs. (s. inc.)

3. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simplici, qui, de noble i devota estirp, va viure en perfecta castedat amb la seua virtuosa esposa i després va ser elegit bisbe. (c. 375)

4. A la població de Créteil, a la regió de París, també a l'actual França, mort dels sants Agoard i Agilbert, i de molts altres més, màrtirs. (s. V/VI)

5. A Mechelen [Malines], al territori de Brabant, hui Bèlgica, sant Rumold, venerat com a eremita i màrtir. (775)

6. Al monestir de Lobbes, a Austràsia, de nou a Bèlgica, sant Teodulf, bisbe i abat. (776)

7. A la ciutat de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Goard, bisbe i màrtir, el qual, quan estava celebrant una Missa solemne amb el poble en la catedral, va ser blanc, juntament amb molts fidels, de les sagetes dels normands, mentres cantava "Amunt els cors". (843)

8. A Vestervig, a Dinamarca, sant Teodoric, prevere, missioner en esta regió, de qui es diu que va construir, amb fusta, la primera església. (c. 1065)

9. A la província de Sichuan, a la Xina, sant Josep Yuan Zaide, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe cristiana. (1817)

10. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, santa Maria de Guadalupe (Anastàsia) García Zavala, verge, que va participar activament en la fundació de la Congregació de Serventes de Santa Margarida Maria i dels Pobres, i es va distingir per les seues obres de caritat en favor dels necessitats i dels malalts. (1963) Canonitzada en 2013.

23 de juny de 2026, dimarts XII

DIMARTS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 19,9b-11.14-21.31-35a.36

Vullc protegir esta ciutat

i la vullc salvar per mi mateix i per consideració a David

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Sennaquerib, rei d'Assíria, envià ambaixadors a Ezequies amb este encàrrec:

«Digueu açò a Ezequies, rei de Judà: "No et fies tant del teu Déu, no penses que Jerusalem no caurà en les meues mans. Ja has sentit dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països: els han exterminat. ¿I creus que tu te n'escaparàs?"».

Quan Ezequies va rebre la carta que li portaven els ambaixadors i la llegí, anà al temple del Senyor, la desplegà davant del Senyor i pregà d'esta manera:

«Senyor, Déu d'Israel, que teniu per tron els querubins: Vós sou l'únic Déu, Senyor de tots els regnes del món, perquè vós heu creat el cel i la terra. Estigueu atent, Senyor, obriu els ulls, mireu què diu Sennaquerib, mireu com insulta el Déu viu amb esta carta que m'envia. És veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots estos pobles i els seus territoris. Han tirat al foc els seus déus, que no eren déus: eren obra de mans humanes, res més que fusta o pedra, i per això els han pogut destruir. Però vós, Senyor Déu nostre, salveu-nos de les mans de Sennaquerib; i tots els regnes de la terra reconeixeran que vós, Senyor, sou l'únic Déu».

Després Isaïes, fill d'Amós, va enviar a Ezequies este missatge:

«Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: "He escoltat la pregària que m'has fet denunciant a Sennaquerib: el Senyor, per tant, ha pronunciat esta sentència:  

 

"La donzella, filla de Sió, 

et desprecia, es riu de tu; 

la filla de Jerusalem 

mou el cap amb aires de mofa.

Perquè encara eixirà una resta de Jerusalem, 

hi haurà sobrevivents a la muntanya de Sió. 

L'amor ardent del Senyor de l'univers durà a terme esta obra". 

 

Per este motiu, el Senyor diu al rei d'Assíria:  

 

"No entrarà en esta ciutat; 

no li llançarà ni una fletxa, 

no l'atacarà amb escuts 

ni alçarà contra ella un terraplé. 

Se'n tornarà pel camí per on ha vingut, 

sense haver entrat en esta ciutat. 

Ho dic jo, el Senyor. 

Vullc protegir esta ciutat i la vullc salvar 

per mi mateix i per consideració a David, el meu servent"». 

 

Aquella mateixa nit va eixir l'àngel del Senyor i va matar cent huitanta-cinc mil hòmens del campament dels assiris. Sennaquerib, rei d'Assíria, va alçar el campament i se'n va tornar a la seua residència de Nínive.

Salm responsorial 47,2-3ab.3cd-4.10-11 (R.: cf. 9d)

El Senyor és gran i molt digne de llaor

en la ciutat del nostre Déu.

El seu mont sant, tossal magnífic,

és la delícia de tot el món.

R. Déu ha fundat per a sempre la seua ciutat.

La muntanya de Sió toca el cel,

és la ciutat d'un gran rei;

Déu, entre els palaus,

destaca com un baluard. R.

Déu nostre, evoquem el vostre amor,

enmig del temple;

la vostra glòria, com el vostre nom,

arriba als confins de la terra,

el vostre braç escampa justícia. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

«Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 7,6.12-14

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«No doneu als gossos les coses sagrades ni tireu perles als porcs, perquè les xafaran i després encara es giraran per a destrossar-vos. 

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen; este és el resum de la Llei i dels Profetes. 

Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que conduïx a la perdició, i són molts els qui entren per ella. Però és estreta la porta i dur el camí que conduïx a la vida, i són pocs els que la troben». 

 

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juny

1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, a l'actual Turquia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb ànim seré van acceptar el martiri pel nom de Crist. (303)

2. Al monestir d'Ely, a Anglaterra oriental, santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa, que, filla de reis i així mateix reina de Northúmbria, després d'haver rebutjat per dos vegades el matrimoni, va rebre el vel monacal de mans de sant Wilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, on va dirigir maternalment les seues monges amb els seus exemples i consells. (679)

3. A Gwened [Vannes}, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Bili, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'eixa ciutat. (c. 914)

4. A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Lanfranc, bisbe, home de pau, que va patir molt per fomentar la reconciliació i la concòrdia en la seua comunitat. (1194)

5. A Onhaye, a Hainaut, a l'actual Bèlgica, sant Valeri, prevere, que va ser mort a colps de rem, mentre travessava el riu Mosa, per un prevere a qui recriminava els seus mals costums. (1199)

6. A Oignies, també a Hainaut, però a França ara, beata Maria, que, dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure en una cel·la, i després va iniciar i va reglamentar l'institut anomenat de les "Beguines". (1213)

7. A l'erm de Valmanente, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1496)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Tomàs Garnet, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi dels Anglesos de Valladolid, a Espanya, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dos vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, ajusticiat a Tyburn. (1608)

9. A Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs clergues, i a reconciliar amb Déu als presos empresonats i als condemnats a mort. (1860)

10. A Alatri, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, que va portar una vida humil i oculta, i va mostrar constantment la seua caritat atenent els malalts, especialment els pobres. (1945)