14 de novembre de 2026, dissabte XXXII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXII / II


Lectura primera 3Jo 5-8

És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant els germans 

Lectura de la tercera carta de sant Joan

Estimat amic, és ben propi d'un creient tot el que fas pels germans, i més quan són forasters. Davant de la comunitat reunida, ells han parlat del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge, tal com pertoca a uns hòmens de Déu que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist, sense acceptar res dels pagans. És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant uns hòmens com estos.


Salm responsorial 111,1-2.3-4. (R.: 1a)

Feliç aquell que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seua descendència serà gran en el país,
serà beneït el llinatge dels justs.

R. Feliç aquell que venera el Senyor.

En sa casa hi ha riquesa i abundància,
la seua bondat dura per sempre.
Apunta en la foscor com una llum
el qui és compassiu, piadós i just. R.

Feliç aquell que s'apiada i presta,
i administra els seus béns amb justícia.
El just no caurà mai,
i serà recordat eternament. R.

Al·leluia 2Te 2,14

Déu, valent-se de l'evangeli,
ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,
el nostre Senyor.

Evangeli Lc 18,1-8

Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell 
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles una paràbola sobre la necessitat de pregar sempre i sense desanimar-se:
«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molt de temps el jutge no li feia cas, però al remat va pensar: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; i que no vinga ací a molestar-me més"».
I el Senyor afegí:
«Ja veeu què diu este jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»

Per a meditar l'evangeli


Papa Francesc, Homilia, 16 d'octubre de 2016

Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.

* * * * *

Sant Gregori Palamàs, monjo.

Sants Pares de Mèrida: Pau, Fidel i Massona.

Martirologi Romà


1. A Heraclea, ciutat de Tràcia, actual Turquia, sant Teodot màrtir. (c. s. III)

2. A Gangra, lloc de Paflagònia, hui Turquia, sant Hipaci, bisbe, que va morir màrtir, lapidat en un camí pels heretges novacians. (325)

3. A Avinyó, a la regió de Provença, en l'actual França, sant Ruf, considerat com el primer que va estar al capdavant de la comunitat cristiana d'este lloc. (s. IV)

4*. A l'illa de Bardsey, en la costa de Càmbria septentrional, actualment el Regne Unit, sant Dubrici, bisbe i abat. (s. VI)

5. A Trogir (Traù), a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Joan, bisbe, que, sent ermità en un monestir camaldulenc, va ser ordenat bisbe i va defendre feliçment la ciutat de la destrucció decretada pel rei Colomà. (c. 1111)

6. A la localitat d'Eu, a Normandia, actual regió francesa, trànsit de sant Llorenç O'Toole (Lorcan Ua Tualthail), bisbe de Dublín, que, entre les dificultats del seu temps va promoure valerosament la disciplina regular de l'Església, va procurar posar pau entre els prínceps i, finalment, havent anat a visitar Enric, rei d'Anglaterra, va aconseguir els gojos de la pau eterna. (1180)

7. Al cenobi de Santa Maria de Gualdo Mazocca, prop de Campobasso, a Itàlia, beat Joan de Tufaria, eremita. (1170)

8. A Mariëngaarde, a Frísia, actual Holanda, sant Siard, abat, de l'Orde Premonstratenc, notable per la seua observança regular i per la seua prodigalitat envers els pobres (1230).

9. A Alger, a Àfrica septentrional, sant Serapió, de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, en la qual va ser el primer que, per a la redempció dels fidels captius i predicació de la fe cristiana va meréixer la palma del martiri. (1240)

10. A Jerusalem, sants Nicolau Tavelic, Deodat Aribert, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, preveres de l'Orde dels Germans Menors i màrtirs, que, per predicar lliurement a la plaça pública la religió cristiana als sarraïns i confessar constantment a Crist com a Fill de Déu, van ser cremats vius. (1391)
 
Els sants Nicolau Tàvelic (de Dalmàcia), Deodat de Rodés, Esteve de Cúneo i Pere de Narbona, sacerdots franciscans, moriren màrtirs a Jerusalem, el 14 de novembre de 1391. Procedien de diferents províncies de l'Orde. Després de passar uns quants anys al servici religiós del convent de Mont-Sió de la Custòdia de Terra Santa, es decidiren a predicar públicament l'Evangeli als musulmans. Després de pensar-hi molt i amb el suport de la pregària, es presentaren davant del cadí per exposar el discurs apologètic que havien preparat en defensa de la fe cristiana. S'entaulà una discussió tensa. Invitats a retractar-se, ells s'hi refusaren. Per això foren empresonats i després executats i cremats en la plaça pública. El papa Pau VI els canonitzà l'any 1970. [font]

11. A Cáccamo, lloc de Sicília, beat Joan de Lici, prevere de l'Orde de Predicadors, eminent per la seua incansable caritat cap al proïsme, per la propagació del res del Rosari i per l'observança de la disciplina regular. Descansà en el Senyor amb cent onze anys. (1511)

12. En la fortalesa de Binh Dinh, a Cotxinxina, hui Vietnam, sant Esteve Teodor Cuénot, bisbe de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de vint-i-cinc anys de treballs apostòlics, durant la feroç persecució sota l'emperador Tu Duc va ser llançat a una quadra d'elefants, on va morir esgotat de sofriments. (1861)

- Beata Maria Merkert (Nysa, Opole – Polònia, 1817-1872), religiosa, cofundadora de la Congregació de les Germanes de Santa Isabel.

13 de novembre de 2026, divendres XXXII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera 2Jo 4-9

Els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill

 Lectura de la segona carta de sant Joan

Senyora, l'Elegida, m'ha omplit de goig trobar alguns dels teus fills que viuen en la veritat, d'acord amb el manament que el Pare ens va donar. I ara, Senyora, vos demane una cosa: que ens estimem els uns als altres. Açò que vos escric no és cap manament nou; és el mateix que tenim des del principi. I estimar vol dir complir els manaments de Déu. Este és el manament que ha de guiar la vostra vida, tal com el vau sentir des del principi. Pel món corren molts impostors. No reconeixen que Jesucrist es va fer home; este és el distintiu de tot impostor i de l'Anticrist.

Estigueu alerta, que no es perda el fruit del vostre treball i que un dia pugueu cobrar la plena recompensa. Tot aquell que avança més enllà de la doctrina de Crist es queda sense Déu. Però els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill.

 Salm responsorial 118,1.2.10.11.17.18 (R.: 1b)

    Feliços els de conducta irreprensible,
    que caminen en la llei del Senyor.

    R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

    Feliços els qui guarden el seu pacte
    i busquen el Senyor amb tot el cor..

    Vos he buscat amb tot el cor,
    no deixeu que m'aparte dels manaments. R.

    Guarde les vostres promeses en el cor,
    per a no pecar contra vós. R.

    Concediu la vida al vostre servent:
    viuré i compliré les teues paraules. R.

    Obriu-me els ulls i podré contemplar
    les meravelles de la vostra llei. R.

Al·leluia Lc 21,28

    Alceu el cap ben alt
    perquè molt prompte sereu alliberats.

Evangeli Lc 17,26-37

    El dia que es manifestarà el Fill de l'home

    ᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

    En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
    «Els dies del Fill de l'home passarà com en temps de Noé: tots menjaven i bevien i es casaven ells i elles, fins al dia que Noé va entrar en l'arca i vingué el diluvi i se’ls endugué a tots. Igual va passar en temps de Lot: tots menjaven i bevien, compraven i venien, sembraven i construïen, però quan Lot va eixir de Sodoma, va ploure del cel foc i sofre, i tots van morir. 
    Igual passarà el dia que es manifestarà el Fill de l'home. Aquell dia, el qui es trobe en el terrat i tinga les seues coses dins de casa, que no baixe a arreplegar-les. I el qui es trobe en el camp, que no es gire cap arrere: recordeu-vos de la dona de Lot. 
    Qui vullga conservar la seua vida, la perdrà; però el qui la perda, la recobrarà. Jo vos dic que aquella nit, si n'hi han dos en un mateix llit, l'u se l'enduran i l'altre el deixaran; si hi ha dos dones molent juntes, l'una se l'enduran i l'altra la deixaran». 
    Ells li preguntaren: «¿A on aniran, Senyor?» Jesús els respongué: «On hi ha un cadàver, allí es congreguen els voltors».

En acostar-se el final de l'any litúrgic ens trobem amb passatges de l'evangeli del gènere apocalíptic, en els quals ens instruïx sobre el final dels temps. En fer memòria del diluvi universal i de la destrucció de Sodoma i Gomorra, ens recorda que sempre hem de confiar en Déu i buscar fer la seua voluntat i no la nostra. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sants

Sant Leandre (Murillo)
Sant Leandre, bisbe (mem. ll.), titular d'una església parroquial a València.

Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)

Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)


Oració a sant Breç de Tours


    1      O digne prelat de gran reverència,
    2      sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
    3      pastor excellent de molta prudència
    4      i ver sacerdot molt gran en ciència,
    5      vaixell de virtuts per Déu estimat,
    6      puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
    7      de tanta virtut que guia los cecs,
    8      vullau-nos mostrar del cel la carrera,
    9      de Déu impetrant-nos salut verdadera,
    10     puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
    11     i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
    12     feu vós que ens herete de vida perfeta.
             Amen.

(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).

Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)

Martirologi Romà


2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)

3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)

5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)

6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)

7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)

8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)

9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)

10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)

11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)

12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)

13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)

14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defendre la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)

15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defendre la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)

16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)

17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.

18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)

19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)

20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)

21. A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)

21. Beat Carl Lampert (1944)

22. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)

12 de novembre de 2026, dijous XXXII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXII / II


Lectura primera Flm 7-20

Recobra'l, no ja com a esclau, sinó com un germà estimat

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon

Germà, les notícies que m'arriben de la teua bondat em donen una gran alegria i em conforten, ja que he sabut que, per tu, els cors dels creients han trobat repòs. Per això encara que m'atreviria a manar-te en nom de Crist el que has de fer, preferisc demanar-t'ho en nom de l'amor. Jo, Pau, ancià com soc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant en la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Ara te'l torne a enviar, com si t'enviara les meues entranyes. Hauria volgut retindre'l al meu costat, per a que em servira en lloc teu mentres estic en la presó per causa de l'Evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment, a fi que no em feres este favor per obligació, sinó de bona gana.
Qui sap si, en realitat, Onèsim se separà un moment de tu per a que ara el recobres per sempre, i no ja com a esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament, com en el Senyor. Per tant, si em tens com a company en la fe, rep-lo com si fora jo mateix. I si t'ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. Jo, Pau, t'ho pagaré; t'ho escric amb la meua pròpia mà. Per no dir-te que tu m'ho deus tot a mi. Sí, germà, que també tu em pugues ser útil en el Senyor. Per amor de Crist, dona al meu cor este descans.

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: 5a)

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

R. Feliç el qui troba ajuda
en el Déu de Jacob.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor dona la vista als cegos,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justs;
el Senyor guarda els forasters. R.

El Senyor manté les viudes i els òrfens,
i capgira els camins dels malvats.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Al·leluia Jo 15,5

Jo soc el cep, i vosaltres, els sarments.
Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.

Evangeli Lc 17,20-25

El Regne de Déu ja està dins de vosaltres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, uns fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne de Déu. Ell els va respondre:
«L'arribada del Regne de Déu és imprevisible. Ningú podrà dir: "Està ací" o "Està allà", perquè el Regne de Déu ja està dins de vosaltres».
Després va dir als deixebles:
«Vindran dies en què desitjareu vore ni que siga un sol dia del Fill de l'home, i no el vreu. Vos diran "mireu, està ací" o "està allà", però no heu d'eixir a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el fulgor del rellamp, que es veu d'un extrem a l'altre del cel. Però primer ha de patir molt, i la nostra generació l'ha de rebutjar». 
 
En diverses ocasions, i de moltes maneres, anuncia Jesucrist la seua passió i mort als apòstols i deixebles. Este anunci li servix al Senyor per a ensenyar-nos que el Regne del cel no ha de vindre d'una manera extraordinària, sinó que ja ha arribat, que l'ha portat ell mateix. A més, un dia tornarà com «el fulgor del rellamp». [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Per a meditar


Papa Francesc, Homilia en Santa Marta, 15 de novembre de 2018

Que cadascú es pregunte: ¿com creix dins de mi el regne de Déu? ¿Com creix dins de mi la meua pertinença a l'Església? ¿Com el Senyor ens ensenya o mundanament? ¿Com rese jo? ¿D'amagat, en el meu interior, o em deixe vore en l'oració? ¿Com servixc als altres? ¿Com estic a la disposició dels altres amb les obres de caritat? ¿Silenciosament, quasi d'amagat, o faig sonar la trompeta com els fariseus?Demanem al Senyor que ens faça entendre açò i que també nosaltres pugam créixer en l'Església així.

* * * * *

Sant Josafat de Lituània
Sant Josafat, bisbe i màrtir.

Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič,  bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)


Martirologi Romà


2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)

3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)

5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)

6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)

7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)

8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)

9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)

10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)

Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer. 
11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)

12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí). 

entrada destacada

14 de novembre de 2026, dissabte XXXII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXII / II Lectura primera 3Jo 5-8 És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant els germans   Lectura...

entrades populars