16 de juny de 2026, dimarts XI

DIMARTS DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 1R 21,17-29

Has fet pecar el poble d'Israel

Lectura del primer llibre dels Reis

Després de la mort de Nabot, la paraula del Senyor va arribar al profeta Elies, el tixbita: «Ves a l'encontre d'Acab, el rei d'Israel, que viu a Samaria. Ara està en la vinya de Nabot, a on ha baixat a prendre'n possessió. Dis-li: "Açò diu el Senyor: Has comés un assassinat i t'has apoderat de la vinya". Dis-li també: "Açò diu el Senyor: En el lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, lleparan també la teua"».

Acab va dir a Elies: «¿Ja m'has atrapat, enemic meu?» Elies li va respondre: «Sí, t'he atrapat perquè t'has venut a la maldat que ofén el Senyor. Per això jo faré caure la desgràcia damunt de tu i agranaré la teua descendència: de la casa d'Acab exterminaré tots els barons que viuen a Israel, esclaus o lliures. La teua dinastia acabarà com la de Jeroboam, fill de Nebat, i la de Baixà, fill d'Ahià, perquè m'has disgustat i has fet pecar el poble d'Israel. I de Jezabel diu el Senyor: "La devoraran els gossos al peu de la muralla de Jizreel". Els de la família d'Acab que moriran en la ciutat, els devoraran els gossos; i els que moriran fora, les aus del cel».

Ningú s'havia venut mai a la maldat que ofén el Senyor, com es va vendre Acab, instigat per la seua muller, Jezabel. La seua conducta va ser del tot abominable: adorava ídols detestables, com havien fet els amorreus, que el Senyor va desposseir a favor dels israelites. 

Quan Acab va sentir aquelles paraules, es va esgarrar els vestits, es va cobrir el cos amb un sac, dejunava i dormia vestit de sac i caminava amb el cap inclinat cap avall. 

La paraula del Senyor va arribar al profeta Elies, el tixbita: «¿Has vist com Acab s'ha humiliat davant de mi? Ja que s'ha humiliat així, estos mals que he anunciat contra sa casa no vindran en vida seua, sinó en vida del seu fill».

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.11 i 16 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.

Ara reconec la meua falta,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat;

als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

Aparteu la mirada dels meus pecats,

oblideu totes les meues faltes.

Deslliureu-me de la sang escampada,

Déu meu, salvador meu,

i aclamaré la vostra bondat. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 5,43-48

Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Ja sabeu que es va dir: "Amaràs a qui tens prop i odiaràs l'enemic". Però jo vos dic: Ameu els enemics i pregueu per aquells que vos perseguixen: així sereu fills del vostre Pare que està en el cel, que fa eixir el sol damunt dels roïns i dels bons, i fa ploure damunt dels justs i dels injusts. 

Perquè, si ameu només els qui vos amen, ¿quin mèrit teniu? Els publicans, ¿no fan també igual? I si només saludeu els germans, ¿què feu d'extraordinari? Els pagans, ¿no fan també igual? 

Sigau perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte». 

 

* * * * *

El 16 de juny de 2013 es va celebrar la concessió del títol de Basílica a l'església del Salvador de Borriana

• J.M. Bausset: La basílica del Salvador de Borriana (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de juny

1. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, commemoració dels sants Quirc [o Quirze o Ciríac o Cir] i Julita [o Julieta], màrtirs. (s. inc.)

2. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Ferriol i Ferruci, màrtirs. (s. IV)

3. A Nantes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Similià, bisbe, al qual sant Gregori de Tours alaba com un gran confessor. (s. IV)

4. A Limassol, a l'illa de Xipre, sant Ticó, bisbe, en temps de l'emperador Teodosi el Jove. (s. V)

5. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sants Aure [o Auri], bisbe, Justina, la seua germana, i companys, màrtirs, que mentre celebraven l'Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. (s. V)

Sant Aurelià d'Arle

6. A Lió, a França, sepultura de sant Aurelià, bisbe d'Arle, el qual, nomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seua ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. (551)

7. A Carrara, lloc de Toscana, regió de la Itàlia actual, beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, que, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. (860)

8. A Meissen, a Saxònia, hui Alemanya, sant Benó, bisbe, que va ser deposat de la seua seu i enviat a l'exili per defensar la unitat de l'Església i mantindre's fidel al Pontífex Romà. (c. 1106)

9. Al monestir de monges cistercenques d'Aywières, a Brabant, territori de l'actual Bèlgica, santa Lutgarda, verge, insigne per la seua devoció al Sagrat Cor del Senyor. (1246)

• J.M. Bausset: Santa Ludgarda (2015)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que, regnant Enric VIII, per mostrar-se fidel a la unitat de l'Església catòlica, va ser tancat i encadenat a la presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1537)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir, el qual, vicari parroquial a Cahors, durant la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot, va ser empresonat en una vella nau, on, contagiat de fatal malaltia mentres prestava ajuda als seus companys de presó, va entregar el seu esperit al Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Lang Coc, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Doménec Nguyen, metge, Doménec Nhi, Doménec Mao, Vicent i Andreu Tuong, agricultors, tots els quals, arrestats per la seua fe cristiana i víctimes de cruels tortures en la presó, finalment van ser decapitats en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

13. Al llogaret d'Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa, beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu. (1888)

14. Beat Donizetti Tavares de Lima (1882- Tambaú, el Brasil 1961). Rector brasiler, que va destacar per les seues gràcies miraculoses i la seua preocupació per les necessitats socials dels seus feligresos.

15 de juny de 2026, dilluns XI: Santa Maria Micaela

DILLUNS DE LA SETMANA XI / II

Lectura primera 1R 21,1-16

Nabot ha sigut apedregat i ha mort

Lectura del primer llibre del Reis

En aquell temps, Nabot, un home de Jizreel, tenia una vinya tocant al palau d'Acab, el rei de Samaria. Acab proposà a Nabot que li cedira la vinya per a fer-se un hort al costat del palau, i a canvi d'aquella vinya li n'oferia una millor, o, si Nabot ho preferia, la pagaria amb diners. Nabot li respongué: «¡Que el Senyor em guarde de cedir mai l'heretat dels meus pares!» Quan va sentir esta negativa, Acab se'n tornà tan contrariat i malhumorat que, arribat al seu palau, se'n va anar al llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar res. Jezabel, la reina, va anar a vore'l i li va preguntar: «¿Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar?» Ell respongué: «He proposat a Nabot de Jizreel que em cedira la vinya al preu que fora, o a canvi d'una altra vinya, si ell ho preferia, però s'ha negat a cedir-me-la». La reina li va dir: «¿I tu eres rei d'Israel? Alça't, menja i posa't content, que la vinya de Nabot de Jizreel, ja te la donaré jo».

I Jezabel va fer escriure unes cartes en nom d'Acab, i les va enviar amb el segell del rei als notables i als ancians de la ciutat on vivia Nabot. Les cartes deien: «Anuncieu un dejuni, poseu a Nabot davant del poble reunit i feu comparéixer dos testimonis sense escrúpols, que l'acusen d'haver maleït a Déu i el rei. Després conduïu-lo fora i apedregueu-lo fins a la mort».

Els notables i els ancians de la ciutat van fer tal com manaven les cartes de Jezabel: anunciaren un dejuni, posaren a Nabot davant del poble reunit, comparegueren els dos testimonis sense escrúpols, i l'acusaren en presència de tot el poble d'haver maleït a Déu i el rei. El tragueren fora de la ciutat, l'apedregaren i va morir. Després comunicaren a Jezabel que Nabot havia sigut apedregat i havia mort. Quan ella va rebre la notícia, digué al rei Acab: «Nabot ha mort: ves a prendre possessió de la vinya que no et volia cedir a cap preu». Acab, quan va sentir que Nabot havia mort, baixà cap a la vinya per a prendre'n possessió.

Salm responsorial 5,2-3.5-6.7 (R.: 2b)

Escolteu, Senyor, les meues paraules,

acolliu el meu anhel.

Estigueu atent al meu crit d'auxili,

rei meu i Déu meu.

R. Acolliu el meu anhel, Senyor.

Déu meu, vós no estimeu la maldat,

no acolliu l'arrogant en la vostra casa;

els qui viuen obcecats no aguanten

la vostra mirada. R.

Detesteu els amics de males arts,

destruïu els mentirosos;

l'home fals i sanguinari,

vós l'abomineu, Senyor. R.

Al·leluia Salm 118,105

La vostra paraula fa llum als meus passos,

és la claror que m'il·lumina el camí.

Evangeli Mt 5,38-42

Jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús va dir als deixebles: 

«Ja sabeu que van dir: "Ull per ull i dent per dent". Però jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal: al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra; si algú vol dur-te davant del tribunal per a llevar-te la túnica, dona-li també la capa. Si algú t'obliga a caminar una milla, acompanya'l dos milles. Dona a qui et demane, i no gires l'esquena a qui t'ampre diners».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia, 19 de febrer de 2017

Si jo tinc en el cor ressentiment per alguna cosa que algú m'ha fet i vullc venjar-me, açò m'aparta del camí cap a la santedat. Res de venjança. "Me l'has feta: me la pagaràs!". ¿Açò és cristià? No. "Me la pagaràs" no entra en el llenguatge d'un cristià. Res de venjança. Res de ressentiment. "Però eixe em fa la vida impossible!...". "Eixa veïna d'allí parla malament de mi cada dia! També jo parlaré malament d'ella...". No. ¿Què diu el Senyor? "Resa per ella" –"Però ¿per eixa he de resar jo?" –"Sí, resa per ella". És el camí del perdó, de l’oblit de les ofenses. ¿Et peguen a la galta dreta? Para-li també l'altra. El mal es venç amb el bé, el pecat es venç amb esta generositat, amb esta força. El ressentiment és lleig. Tots sabem que no és una cosa menuda. Les grans guerres, nosaltres veem en els telenotícies, en els periòdics, esta massacre de gent, de xiquets... ¡quant d'odi!, però és el mateix odi –¡és la mateixa cosa!– que tu tens en el teu cor per eixe, per eixa o per aquell parent teu o per la teua sogra o per eixe altre, la mateixa cosa. Allò és més gran, però és la mateixa cosa. El ressentiment, les ganes de venjar-me: "Me la pagaràs!", açò no és cristià. "Sigueu sants com Déu és sant", "sigueu perfectes com perfecte és el vostre Pare", «que fa eixir el seu sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justs i injusts» (Mt 5,45). És bo. Déu dona els seus béns a tots. "Però si eixe parla malament de mi, si eixe me l'ha feta, si eixe m'ha....". Perdonar. 

* * * * *

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament (mem. ob. a la diòcesi de València)

• Cercapou: Santa Maria Micaela

Sant Guiu [o Vit o Vitus] de Lucània, màrtir

A Lucània (Itàlia meridional), deposició de sant Guiu, la "Passio" del qual el fa morir a Roma. Durant l'edat mitjana fruí d'un culte extraordinari. És invocat contra les malalties nervioses. (Font: MCL, p. 1256)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de juny

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament Desmaisières, verge, fundadora de l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat, que a València, amb tenacitat i inflamada en el desig de guanyar ànimes per a Déu, va consagrar la seua vida a fer tornar al bon camí a les jóvens esgarriades i a les meretrius.

 2. Commemoració de sant Amós, profeta, que sent pastor de Tecoa, i cuidador de sicòmors, va ser enviat per Déu als fills d'Israel per a reafirmar la seua justícia i santedat contra les abominacions. (s. X aC)

3. A Silistra, a Mèsia, hui Bulgària, sant Esiqui, soldat, que va ser detingut juntament amb sant Juli, i després d'ell va obtindre, sota el prefecte Màxim, la corona del martiri. (302)

4. A l'antiga regió italiana de Lucània, sant Guiu [o Vit o Vitus], màrtir. (s. inc.)

5. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Abraham, monjo, el qual, nascut a la vora del riu Eufrates, es va dirigir a Egipte a visitar els eremites, però, detingut pels pagans, va estar empresonat durant cinc anys. Més tard, viatjant a la Gàl·lia, es va establir entre els arverns i es va retirar al monestir de Saint-Cyr, on va morir ja molt ancià. (480)

6. A Saint-Crespin, a Hainaut, de nou a la França actual, sant Landelí, abat, que, convertit per sant Autbert d'una vida de lladrocini a l'exercici de la virtut, va fundar l'abadia de Lobbes i, seguidament, la de Saint-Crespin, on va acabar piadosament els seus dies. (c. 686)

7. A Séez, lloc de Nèustria, també a França, sant Lotari, bisbe, que, deposat de les seues funcions, s'afirma que va esperar el seu final vivint com a ermità. (756)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Benilda [o Benilde], màrtir, que, ja anciana, va trobar la mort en la persecució desencadenada pels sarraïns. (853)

9. A Montjoux, al Valais, hui França, sant Bernat de Menthon, prevere, que, canonge i ardiaca d'Aosta, durant molts anys va habitar als cims dels Alps, on va construir un famós monestir i, per a acollir els viatgers, també dos refugis, que porten encara el seu nom. (1081)

10. A Ratzeburg, a la regió d'Alsàcia, a Germània, actual Alemanya, sant Isfrid, bisbe, qui mantenint l'observança de vida dels canonges premonstratencs, va treballar en la conversió dels vends. (1204)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Scryven, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII va ser empresonat per la seua fidelitat a l'Església catòlica, va aconseguir la corona del martiri en morir de fam a la presó. (1537)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Pere Snow, prevere, i Rodolf Grimston, els quals, regnant Isabel I, van ser condemnats a mort, i van pujar junts al patíbul, el primer per ser sacerdot i el segon, per haver intentat alliberar-lo. (1598)

13. A Pibrac, a la regió francesa de Tolosa, santa Germana Cosin, verge, que, filla de pares desconeguts, des de xiqueta va ser sotmesa a una vida servil malgrat les seues malalties, però tot ho va aguantar amb ànim decidit i rostre rialler, fins a morir amb només vint-i-dos anys. (1601)

14. A Bèrgam, ciutat d'Itàlia, sant Lluís Maria Palazzolo, prevere, que va fundar la Congregació de Germanetes dels Pobres i la de Germans de la Sagrada Família. (1886)

15. Prop de la ciutat de Liushuitao, al territori de Qiansheng-zhuang, a la província xinesa de Hebei, santa Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir, que havent presenciat la mort del seu fill, de nit va escapar per a salvar-se, però detinguda pels enemics dels cristians, va ser sotmesa a cruels tortures fins que va morir. (1900)

16. Beata Albertina Berkenbrock (São Luís, el Brasil, 1919-1931). Laica, verge i màrtir. Assassinada a dotze anys per oposar-se a una violència sexual.

17. Beat Clement Vismara (1897- Mong Ping, Myanmar 1988). Prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que pel seu treball apostòlic i social en favor del poble birmà va meréixer ser anomenat "Patriarca de Birmània".

14 de juny de 2026, diumenge XI

DIUMENGE XI / Cicle A

Lectura primera Ex 19,2-6a

Mont Sinaí

Sereu el meu regne sacerdotal

i una nació santa

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí, i acamparen allí, davant de la muntanya. Moisés va pujar cap a Déu. 

El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites: Vosaltres heu vist com he tractat els egipcis, i com vos he portat damunt de les ales igual que una àguila, i vos he conduït fins a mi. Ara, per tant, si escolteu la meua veu i observeu la meua aliança, sereu la meua heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meua: sereu el meu regne sacerdotal i una nació santa».

Salm responsorial 99,2.3.5 (R.: 3c)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

«¡Que bo és el Senyor!

El seu amor dura per sempre,

és fidel per segles i segles». R.

Lectura segona Rm 5,6-11

Si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill,

molt més serem salvats gràcies a la seua vida

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, quan encara érem dèbils, en el moment assignat, Crist va morir pels malvats. Certament, és difícil trobar algú disposat a morir per un home just; per una persona bona potser algú s'arriscaria a donar la vida. Ara bé, Déu va demostrar l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justs per la sang de Crist, amb molta més raó, gràcies a ell, ens salvarem del castic, Perquè, si vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara, que ja estem reconciliats, serem salvats gràcies a la seua vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ens ha obtingut la reconciliació, trobem motius de gloriar-nos en Déu.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Mt 9,36-10,8

Jesús va convocar els dotze deixebles, i els va enviar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, en vore les multituds de gent, li van fer llàstima, perquè estaven maltractades i desolades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles: 

«La collita és abundant, però els segadors són pocs; per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats». Per això va convocar els dotze deixebles i els va donar autoritat sobre esperits malignes, per a poder expulsar-los, i també per a curar qualsevol patiment i malaltia. 

Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bertomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va entregar. 

Jesús va enviar estos dotze, i els va fer estes recomanacions: «No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu, més bé, a les ovelles perdudes de la casa d'Israel. Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis». 

 

A. Déu vol fer de la humanitat un sol poble unit en el que és fonamental: la dignitat de ser els seus fills. Per això Jesús sent compassió davant les multituds que estaven maltractades i desolades. Diu «multituds», en plural, perquè són unes quantes. I a estes multituds enviarà Jesús els dotze apòstols. Però abans d'enviar-los, després d'haver-los triat i convocat, els demana que preguen a l'amo dels sembrats, és a dir, que oren a Déu Pare que envie treballadors. L'oració a Déu està abans de la missió, perquè esta missió no dependrà d'ells, sinó que serà obra d'Ell. Jesús ensenya sempre que l'oració constant és anterior, perquè la missió que Jesús encarrega no és una missió humana, en primer lloc, és la missió de Déu entre nosaltres. Este serà el principi i fonament de l'Església.

B. El tema de la llibertat recorre les lectures d'este diumenge. Déu allibera el seu poble de l'esclavitud d'Egipte i fa d'ell la seua propietat personal, «un regne de sacerdots i una nació santa» (1 lect). Això, que era una anticipació, es va realitzar plenament quan Jesucrist va morir per a alliberar-nos de l'esclavitud del pecat i obrir-nos el camí de la salvació (2 lect). Alliberats per Jesucrist, estem cridats a anunciar i comunicar eixa mateixa llibertat gloriosa dels fills de Déu, especialment als qui no coneixen a Crist i caminen com ovelles sense pastor (Ev).

C. El Senyor crida també hui i continua enviant. A cada u dona l'Esperit Sant i confia la missió de testimoniar enmig del món la seua Paraula i la seua presència. A uns, a més, els crida a engendrar nova vida i ser esperança i futur de la humanitat; a uns altres, a ennoblir la terra amb l'esforç del seu treball; a uns altres els crida a ser professionals per a ajudar els altres i fer-los la vida menys difícil; a uns altres, a ser sacerdots i que siguen el canal de l'Esperit pel qual córrega l'aigua salvadora i reguen amb la gràcia el cor de totes les persones; a uns altres els crida a consagrar-se al seu servici per la virginitat i que es dediquen completament al servici dels altres i siguen portadors d'un poc de cel sobre esta terra; a uns altres, a arribar a una edat avançada i que siguen testimonis i memòria del seu amor entre els hòmens. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Missa d'À Punt (2026): Senyor, hui ens recordeu (Joan Zapatero)
• Missa d'À Punt (2023): Partir, en camí (Hélder Câmara)

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 14 de juny

1. A Samaria o Sebaste, a Palestina, hui Israel, commemoració de sant Eliseu, que va ser deixeble d'Elies i profeta a Israel des del temps del rei Joram fins als dies de Joàs. Encara que no va deixar oracles escrits, amb els seus miracles va anunciar la salvació que havia d'arribar per a tots els hòmens. (s. IX aC)

• J.M. Bausset: El profeta Eliseu (2015)

2. A Aquileia, a la regió actualment italiana de Venècia, sant Protus, màrtir. (s. inc.)

3. Prop de Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sants Valeri i Rufí, màrtirs. (s. IV)

4. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, sant Fortunat, bisbe. (s. IV)

5. A Viena del Delfinat [Vienne], a Burgúndia, actual França, sant Eteri, bisbe. (s. VI)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Metodi, bisbe, que, sent monjo es va dirigir a Roma, en el pontificat del papa Pasqual I, per a defendre el culte de les sagrades imatges, i, elevat a l'episcopat, va celebrar solemnement el triomf de la fe ortodoxa. (847)

7. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Anastasi, prevere, Fèlix, monjo, i Digna, verge, que van morir el mateix dia. Anastasi, per confessar la seua fe cristiana davant dels jutges musulmans, va ser decapitat, i amb ell va morir també Fèlix, originari de Getúlia, a Àfrica del Nord, que havia professat la fe catòlica i la vida monàstica a Astúries. Digna, encara jove, per haver représ el jutge per la mort dels dos anteriors, va ser decapitada immediatament. (853)

8. Beata Francesca de Paula de Jesús (1810- Baependi, el Brasil 1895). Laica, filla d'esclaus, òrfena a deu anys, coneguda popularment com Nhà Chica i mare dels pobres, que va dedicar la seua vida al servici dels necessitats.

9. Beat Cosme (Santí) Spessotto Zamuner (1923- San Juan Nonualco, El Salvador 1980). Sacerdot, religiós de l'Orde dels Germans Menors, i rector exemplar de la parròquia de San Juan Nonualco fins al seu martiri i mort per odi a la fe.