El binomi Trinitat-esport no és precisament habitual; no obstant això, l'associació no és absurda. De fet, tota bona activitat humana porta amb si un reflex de la bellesa de Déu, i sens dubte l'esport és una d'elles. Després de tot, Déu no és estàtic, no està tancat en si mateix. És comunió, relació viva entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, que s'obri a la humanitat i al món. La teologia anomena esta realitat pericòresi, és a dir, “dansa”: una dansa d'amor recíproc.
Lleó XIV: Homilia en la missa de la Santíssima Trinitat, 15 de juny de 2025
DIMECRES DE LA SETMANA XI / II
Lectura primera 2R 2,1.6-14
Passà un carro de foc, i Elies va pujar al cel
Lectura del segon llibre dels Reis
Quan el Senyor volgué endur-se a Elies al cel enmig d'una tempesta, Elies i Eliseu van eixir de Guilgal; arribant a Jericó, Elies li digué: «Queda't ací, que el Senyor m'envia al Jordà». Eliseu li va respondre: «Et jure per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida que no et deixaré». I se n'anaren els dos junts.
Cinquanta hòmens de la comunitat dels profetes els seguien, però es quedaren a una certa distància. Elies i Eliseu pararen davant del Jordà. Elies va fer un bolic amb el seu mantell i va donar un colp a les aigües, que es van separar a banda i banda, i van passar els dos per terra eixuta.
Després de passar, Elies digué a Eliseu: «Demana què vols que faça per tu abans de ser endut del teu costat». Li respon Eliseu: «Fes-me l'hereu del teu esperit». Elies li respon: «Demanes una cosa difícil. Mira, si em veus mentres soc endut del teu costat, serà tal com desitges; però, si no em veus, no ho serà».
Mentres anaven caminant i parlant, un carro de foc, tirat per cavalls de foc, els va separar l'un de l'altre, i Elies va pujar al cel enmig de la tempesta. Eliseu ho veia i cridava: «Pare meu, pare meu! Carro i guia d'Israel!» Quan ja no el va vore més, es va esgarrar el vestit en dos trossos.
Després va recollir el mantell d'Elies, que havia caigut, i se'n tornà. Arribat al Jordà, es detingué vora el riu, i amb el mantell d'Elies donà un colp a les aigües, dient: «¿On està el Senyor, el Déu d'Elies?» Quan va donar el colp a les aigües, el riu es va partir a banda i banda i Eliseu va passar.
Salm responsorial 30,20.21.24 (R.: 25)
Salm responsorial 30,20.21.24 (R.: 25)
¡Quina bondat més gran, Senyor,heu reservat als vostres fidels!La brindeu als qui s'emparen en vósa la vista de tots.
R. Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.
Els vestiu amb l'abric de la vostra presència,lluny de les intrigues humanes;
els oculteu en la vostra casa,
lluny dels atacs de males llengües. R.
¡Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!El Senyor guarda els qui creuen en ell,i als orgullosos els castiga sense pietat. R.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m'estima, farà cas de les meues paraules;el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.
Ton Pare, present en els llocs més amagats, t'ho recompensarà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Mireu de no fer el bé a la vista de tots per tal que vos admiren: d'esta manera no podeu esperar cap recompensa del vostre Pare del cel.Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no t'anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites en les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan ajudes els altres, procura que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta: que el teu gest quede amagat, i ton Pare, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets en les sinagogues i als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan hages de pregar, entra en la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega a ton Pare, present en els llocs més amagats; i ell, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.I quan dejuneu, no feu cara trista com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que fan dejuni. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan vullgues dejunar, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que fas dejuni, sinó només ton Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».
Si “en casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jo 14,2), en la casa de l’Església també n’hi ha, per a molts. En Josep Maria (1878-1903), fill d’una família pagesa del sud de França, només parlava occità; va haver d’aprendre el francés, i el llatí se li faria una muntanya. Per això li van aconsellar que no entrara al seminari, bo com era, i va optar, a setze anys per entrar a la trapa de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben prompte es va guanyar la simpatia dels companys.Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Ni tan sols en salut: ben aviat la tuberculosi el va visitar. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. El cos se li anava afeblint, però espiritualment s’anava enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Tenia 25 anys. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004. [font]
El 17 de juny de 1703 va nàixer John Wesley, fundador del Metodisme
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 17 de juny
1. A Roma, a la via Salària Antiga ad septem Palumbas, sants Blast i Diògenes, màrtirs. (s. inc.)
2. A Apollonia, a Macedònia, hui Pojan a Albània, sants Isaure, Innocent, Fèlix, Hermi, Pelegrí i Basili, màrtirs. (s. inc.)
3. A Silistra, a Mèsia, actual Bulgària, sants màrtirs Nicandre i Marcià, que, sent soldats, van rebutjar fer ofrena i sacrificar als déus, i per això van ser condemnats a la pena capital pel prefecte Màxim, en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (c. 297)
4. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Antidi, bisbe i màrtir, que va ser condemnat a mort, segons la tradició, per Croc, rei dels vàndals. (c. 411)
5. A Bitínia, hui Turquia, sant Hipaci, abat del monestir dels Rufins, el qual, amb una vida austera i durs dejunis, va ensenyar als seus deixebles la perfecta obediència a l'observança monàstica, i als seglars el verdader temor de Déu. (446)
6. A la Bretanya Menor, actual territori de França, sant Herveu, eremita, que, segons la tradició, cec de naixement, cantava amb goig les meravelles del paradís. (s. VI)
7. A Orleans, a la Gàl·lia, de nou ara a França, sant Avit, abat. (c. 530)
8. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Raineri o Ranier, pobre i pelegrí per Crist. (1160)
9. A Ourem, a Portugal, santa Teresa, reina de Lleó i mare de tres fills, que, després de la mort del seu espòs, va abraçar la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, sota la disciplina cistercenca. (1250)
10. A Venècia, territori hui italià, beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni; els seus primers religiosos van ser antics lladres que ell mateix havia convertit. (1435)
11. A Nàpols, a la regió també italiana de Campània, beat Pau Burali, de l'Orde de Clergues Regulars (Teatins), primer bisbe de Piacenza i després de Nàpols, que es va entregar de ple a renovar la disciplina de l'Església i a fortificar en la fe al ramat a ell confiat. (1578)
12. Al litoral de França, en una nau ancorada enfront del port de Rochefort, beat Felip Pappon, prevere d'Autun i màrtir, que, sent rector, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i, després d'haver donat l'absolució a un altre captiu moribund, també va expirar ell. (1794)
13. Al lloc de Qua Linh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Da, màrtir, el qual, d'ofici fuster i sagristà, després de ser sotmés a molts i cruels turments en temps de l'emperador Tu Duc, va romandre ferm en la professió de la seua fe, per la qual cosa finalment va ser llançat a les flames. (1862)
14. Beat Josep Maria Cassant (Tolosa, França 1878-1903). Sacerdot trapenc a l'abadia cistercenca de Santa Maria del Desert.
