19 de novembre de 2026, dijous XXXIII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIII / II


Lectura primera Ap 5,1-10

L'anyell degollat
ha comprat amb la seua sang gent de tota nació

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore que el qui s'assenta en el tron tenia en la mà dreta un document escrit per les dos cares, tancat amb set precintes. Vaig vore també que un àngel poderós pregonava amb veu potent: «¿Qui és digne de trencar els precintes i d'obrir el document?» Però ni en el cel ni en la terra ni davall de la terra, ningú va ser capaç d'obrir-lo i de vore què deia. Jo, veent que no trobaven ningú, plorava desconsolat. Però un dels ancians em digué: «No plores: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David: ell obrirà els precintes i desplegarà el document».
I vaig vore al mig, davant del tron i rodejat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els Set Esperits de Déu enviats per tota la terra. L'Anyell es va acostar al qui s'assentava en el tron, i prengué de la seua mà dreta aquell document. Tan bon punt el va tindre, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es prosternaren davant d'ell. Cada u dels ancians tenia una arpa i una copa d'or, plena de perfums, que són les oracions del poble sant. I entonaren un càntic nou que deia: «Sou digne de prendre el document i d'obrir-ne els precintes, perquè heu sigut degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, i n'heu fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu, que regnaran en la terra».

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: Ap 5,10)

Canteu al Senyor un càntic nou,
alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.
Que es recree Israel en el seu creador,
que els fills de Sió celebren el seu rei.

R. Ens heu fet una casa reial
i uns sacerdots dedicats al nostre Déu.

O bé:

Al·leluia.

Alabeu el seu nom amb danses,
acompanyeu els cants amb tambors i cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,
que el festegen també de nit,
mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.
És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 19,41-44

Si tu també conegueres on es troba la teua pau

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i la va vore, va plorar per ella i va dir:
«¡Si hui tu també conegueres on es troba la teua pau! Però ara els teus ulls no són capaços de vore-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al teu voltant, et rodejaran i t'assaltaran per tots els costats. Vos reballaran per terra, a tu i als teus fills dins de tu, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer el moment en qué Déu et visitava». 
 
L'any 70 del segle I l'exèrcit romà destruïx Jerusalem i el seu majestuós temple, i així es va complir la profecia que va fer Jesús mentres plorava perquè la ciutat no el reconeixia com al Messies esperat. Té igual que el text fora escrit després o abans d'eixa destrucció, perquè no canvia l'ensenyança: si no acceptem i reconeixem el Salvador, caurem en la destrucció. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Santa Ainés d'Assís

Santa Agnés [o Ainés] d'Assís, clarissa (mem. ob. franciscans; elog. mart. romà, 16 de novembre).


Pregària a Santa Ainés d'Assís


Oh Déu, vós heu donat santa Ainés d’Assís, com a exemple de perfecció seràfica per a moltes altres vèrgens; concediu-nos que, imitant la seua virtut en la terra, fruïm amb ella de les delícies del cel.

Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Abdies, profeta, que, després de l'exili del poble d'Israel, va anunciar la ira del Senyor contra les gents enemigues.

El llibre d'Abdies és el més curt dels llibres profètics. A part de les discussions entre exegetes, sembla que la vida i l'escrit d'Abdies se situen en el segle V abans de Crist. Esta profecia es desenvolupa en dos plànols: el càstig d'Edom i el triomf d'Israel en el dia de Jahvé, que, com és sabut, és el dia apocalíptic de la justícia de Déu. No cal dir que els edomites són els enemics d'Israel que han aprofitat la ruïna de Jerusalem i han envaït la Judea meridional. Contra la seua supèrbia, despotisme i envaniment dirà el Totpoderós: «Ni que t'enlairares com l'àguila i feres el niu a les estrelles, d'allà te'n faré caure […...], quedaràs avergonyit i eliminat per sempre» (Ab 1, 4.10). Tot el llibre és un crit apassionat de venjança que enaltix la justícia terrible i el poder de Jahvé. [font]

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Màxim, corepíscopus [corbisbe] i màrtir. (255)

3. Al llogaret de Brennier, al costat de Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Severí, Exsuperi i Felicià, màrtirs. (170)

4. A Antioquia de Síria, a Turquia actualment, sant Barlaam, màrtir, el qual, encara que rústic i ignorant, però enfortit per la saviesa de Crist, amb una invicta constància en la fe va rebutjar el foc i l'encens que li posaven a les mans perquè sacrificara als ídols, i per la ferocitat del tirà va obtindre la palma del martiri. (304)

5. A Heraclea, a Tràcia, hui a Turquia, quaranta santes dones, vèrgens, viudes i màrtirs. (s. IV)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, actual França, sant Eudó, abat. (c. 720)

7. A la muntanya de Mercuri, a Calàbria, regió de la Itàlia actual, sant Simó, eremita. (s. X)

8. Al monestir de Helfta, a Saxònia, actual Alemanya, santa Matilde de Hackeborn, verge, que va ser dona d'exquisida doctrina i humilitat, il·lustrada amb el do celest de la contemplació mística. (1298) [No confondre amb Mechtilde o Matilde de Magdeburg]

Matilde de Hackeborn (1241-1298) va ser una de les representants de la mística renana. Pertanyent a una família aristocràtica del centre d’Alemanya, quan tenia set anys va ser enviada a un monestir cistercenc de Suïssa, on va rebre la millor educació de l’època. Més tard, la comunitat es va traslladar a la localitat alemanya de Helfta, on el monestir va conéixer una gran esplendor.

La jove Matilde aviat va destacar en la vida espi­ritual i intel·lectual, i va ser nomenada mestra de novícies i directora del cor. La santa cistercenca va ser especialment coneguda per les seues visions místiques, que va recollir en l’anomenat Llibre de la Gràcia Especial. La seua espiritualitat va marcar fortament tota la comunitat, de la qual durant molts anys van eixir diverses autores místiques. [font]

9. A Màntua, població de la regió italiana de Llombardia, beat Jaume Benfatti, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que a més de calmar les dissensions a la ciutat, va socórrer el poble assolat per la pesta i la fam. (1332)

10. A les costes de Garraf, prop de la ciutat de Barcelona, beats màrtirs Eliseu Garcia Garcia, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, i Alexandre Planas Saurí. (1936)

11. Beata Armida Barelli (1882- Marzio, Varese, Itàlia 1952). Va contribuir a fundar amb la seua activitat apostòlica a favor de l'Església i la societat italiana tres realitats: l'Acció Catòlica Italiana(ACI), l'institut secular de les Missioneres de la Reialesa de Crist (ISM) i la Universitat Catòlica del Sacro Cuore (UCSC).

18 de novembre de 2026, dimecres XXXIII: Basíliques de Sant Pere i Sant Pau

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII / II


Lectura primera Ap 4,1-11

Sant és el Senyor, Déu de l'univers,
que és, era i ha de vindre

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore una porta oberta en el cel, i aquella veu com un toc de trompeta, que abans m'havia parlat, ara vaig sentir que em deia: «Puja ací al cel, i et faré conéixer els fets que s'han de complir després». Immediatament l'Esperit s'apoderà de mi, i vaig vore un tron posat en el cel, on estava assentat algú que resplandia amb un to com de jaspi i de cornalina. Rodejava el tron una llum com la de l'arc iris, d'un to semblant al de la maragda. Al voltant hi havia vint-i-quatre trons, on estaven els vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. El tron centellejava de llamps, seguits per l'esclafit de la tronada. Davant del tron cremaven set antorxes enceses, que són els Set Esperits de Déu, i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al gel. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven davant i darrere. El primer vivent semblava un lleó; el segon, un bou; el tercer era com si tinguera una cara humana; i el quart, com una àguila en ple vol. Cada un dels quatre tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven a tot el voltant i cap al tron. Dia i nit no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de vindre».
I mentres aquells vivents glorificaven el qui s'assenta en el tron i viu pels segles dels segles, mentres l'honoraven i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant del qui s'assenta en el tron, el qui viu pels segles dels segles, l'adoraven i deixaven davant d'ell les seues corones dient: «Senyor, Déu nostre, sou digne de rebre la glòria, l'honor i el poder, perquè vós heu creat tot l'univers. Quan res no existia, vós vau voler que tot fora creat».

Salm responsorial 150,1-2.3-4.5 (R.: Ap 4,8b)

Lloeu a Déu en el seu santuari,
lloeu-lo en el baluard del firmament,
lloeu-lo per les seues gestes,
lloeu-lo per la seua grandesa.

R. Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l'univers.

Lloeu-lo al so dels corns,
lloeu-lo amb arpes i lires,
lloeu-lo amb tambors i danses,
lloeu-lo al so de flautes i corda. R.

Lloeu-lo amb címbals sonors,
lloeu-lo amb címbals triomfants.
Que lloe al Senyor tot el que respira. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit
per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 
i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 19,11-28

¿Per què no has posat en el banc els meus diners?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'escoltaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de forma imminent. Per això ell els va dir esta paràbola:
«Un noble se'n va anar a un país llunyà per a rebre la investidura reial i tornar-se'n. Va cridar deu dels seus servidors i va confiar a cada u una lliura de plata, dient-los que la negociaren mentres estava fora.
Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien com a rei.
Quan va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells servidors a qui havia donat diners per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït deu". I li va dir: "Molt bé, eres un bon administrador; com que has sigut fidel en poca cosa, ara et confiaré el govern de deu ciutats".
Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït cinc". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats".
Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu la vostra lliura, la tenia ben guardada en un mocador; tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu segar on no heu sembrat".
El Senyor li va respondre: "Les teues mateixes paraules et condemnen, mal servidor! Tu sabies que soc un home exigent, que reclame allò que no he entregat i vullc segarr on no he sembrat. ¿Per què no has posat en el banc la meua lliura, i ara jo la podria recobrar amb interessos?"
I va dir als presents: "Lleveu-li la lliura i doneu-li-la a qui en té deu".
Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té moltes!"
Però ell va insistir: "Vos ho assegure: a qui té, li donaran, però a qui no té, li llevaran també allò que té. I els qui no em volien com a rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».
Un vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem. 
 
Amb esta paràbola ens ensenya el Senyor que tots tenim uns dons o talents que hem de potenciar i hem de posar al servici dels altres. Tots tenim la capacitat d'amar i ajudar els altres. No podem caure en l'immobilisme, és a dir, no fer res, perquè al final donarem comptes de les nostres accions i ens reclamaran què hem fet amb eixes capacitats que Déu ens ha regalat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS

Memòria lliure


Recordem en esta celebració la Dedicació de les basíliques dels sants apòstols Pere i Pau a Roma. La primera d'elles va ser edificada per l'emperador Constantí damunt del sepulcre de sant Pere al tossal del Vaticà; en deteriorar-se pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada en este mateix dia del seu aniversari, l'any 1626. L'altra, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la Via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi, va ser reedificada íntegrament i dedicada el 10 de desembre de 1854. Amb la seua comuna commemoració es vol significar, d'alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat en l'Església.

Les lectures d'esta memòria són pròpies.

Lectura primera Fets 28,11-16.30-31

Finalment arribàrem a Roma

Lectura dels Fets dels Apòstols

Tres mesos després del naufragi ens férem a la mar en una nau alexandrina, que duia per insígnia els Dioscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on paràrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allí fins a Règium. Un dia més tard es va girar el vent del Sud, i el segon dia arribàrem a Puteoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allí els germans, informats de la nostra arribada, eixiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els va vore, va donar gràcies a Déu i es va animar.
Una vegada a Roma, van permetre a Pau viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. I va passar dos anys sencers en aquella estança llogada, on rebia tots els qui l'anaven a buscar, i obertament, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i clarins. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem.
Senyor, vos glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols
vos dona alabança.

Evangeli Mt 14,22-33

Maneu-me que vaja caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
Després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles.
Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

Meditació de l'evangeli


Del Papa Francesc, Àngelus, 10 d'agost de 2014

Este relat és una bella imatge de la fe de l'apòstol Pere. En la veu de Jesús que li diu: "Vine", ell va reconéixer el ressò del primer encontre en la riba d'eixe mateix llac, i immediatament, una vegada més, va deixar la barca i es va dirigir cap al Mestre. I va caminar sobre les aigües. La resposta confiada i disponible davant la crida del Senyor permet realitzar sempre coses extraordinàries. Però Jesús mateix ens va dir que som capaços de fer miracles amb la nostra fe, la fe en Ell, la fe en la seua paraula, la fe en la seua veu. En canvi, Pere comença a afonar-se en el moment en què aparta la mirada de Jesús i es deixa atropellar per les adversitats que l'envolten. Però el Senyor està sempre allí, i quan Pere l'invoca, Jesús el salva del perill. En el personatge de Pere, amb els seus impulsos i les seues debilitats, es descriu la nostra fe: sempre fràgil i pobra, inquieta i, amb tot, victoriosa, la fe del cristià camina cap a l'encontre del Senyor ressuscitat, enmig de les tempestats i perills del món.

Martirologi Romà


2. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Romà, màrtir, diaca a l'Església de Cesarea, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en vore com els cristians obeïen els seus decrets i s'acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i després de tallar-li la llengua, va consumar el seu gloriós martiri en ser estrangulat a la presó. (304)

3. A Colombier, a la regió de Bourges, a Aquitània, hui França, sant Patrocle [o Pàtrocle], prevere, que va ser ermità i missioner. (c. 576)

4. A la Bretanya Menor, també a França, sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica en una illa deserta, i com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre el nombre dels seus deixebles. (s. VI)

5. A Coutances, al territori de Nèustria, de nou a l'actual França, sant Romacari [o Runfari o Rufari], bisbe. (s. VI)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, així mateix a França, sant Teofred, abat i màrtir. (c. 752)

7. A Tours, població de Nèustria, actualment també a França, trànsit de sant Odó [o Ot], abat de Cluny, que va instaurar l'observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d'Aniana. (942)

8. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Takeya, Joan Yoshida Shoun i Doménec Jorge, tots els quals, pel nom de Crist, van ser cremats vius. (1619)

9. A Saint-Charles, a l'estat de Missouri, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Rosa Filipina Duchesne, verge de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i es va traslladar a Amèrica, on va obrir moltes escoles. (1852)

10. A Ceccano, al costat de Frosinone, a Itàlia, beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que, quan es preparava amb fervor i alegria al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. (1902)

11. Al lloc de Wal-Ruda, a Polònia, beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el fragor de la guerra, quan encara era adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defendre la seua castedat, agredida per un soldat. (1914)

12. A Madrid, beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa i Naveros i cinc companyes*, vèrgens de l'Orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs. (1936)

*Els noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany i Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera i Izaguirre, Maria Ainés (Ainés) Zudaire i Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola i Garagarza, i Maria Gràcia (Josepa Joaquima) Lecuona i Aramburu.

17 de novembre de 2026, dimarts XXXIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIII / II

Santa Isabel d'Hongria


Oració col·lecta


Oh Déu, que heu concedit a santa Isabel d’Hongria

reconéixer i venerar a Crist en els indigents;

doneu-nos, per la seua intercessió,

que puguem servir els pobres i els afligits

amb una caritat incansable.


Lectura primera Ap 3,1-6.14-22

Si algú obri la porta,
entraré a sa casa i menjaré amb ell

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana de Sardes, escriu-li: Açò diu el qui té els Set Esperits de Déu i les set estreles: Conec les teues obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet estàs mort. Desvetla't i, abans no es muiguen, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teues obres són insuficients als ulls del meu Déu. Recorda l'ensenyança que vas rebre, convertix-te i complix-la d'ara en avant. Si no et desvetles, vindré com un lladre: no sabràs l'hora que vindré. Però a Sardes tens unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Estes aniran amb mi vestides de blanc, perquè ho han merescut. Les qui aconseguiran la victòria aniran, per tant, vestides de blanc. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que les reconeixeré davant de mon Pare i dels seus àngels. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats cristianes.
I a l'àngel de la comunitat de Laodicea, escriu-li: Açò diu l'Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l'origen de tot el que Déu ha creat: Conec les teues obres i sé que no eres ni fred ni calent. ¡Si fores fred o calent! Però, ja que no eres ni una cosa ni l'altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te. Tu et penses que eres ric, molt ric, i que no et falta res, però no veus que eres el més miserable i digne de compassió, pobre, cego i nu. Si vols ser ric, si vols cobrir la teua nuesa vergonyosa, si hi vols vore, et recomane que em compres a mi or pur, refinat al foc, i vestits blancs, i pomada per a posar-te-la als ulls. Jo reprenc tots els meus amics i els dic la veritat. Sigues zelós i convertix-te. Mira, estic a la porta i toque. Si algú m'escolta i obri la porta, entraré a sa casa i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d'assentar-se amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m'he assentat amb mon Pare en el seu tron. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats.

Salm responsorial 14,1b i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: Ap 3,21)

Senyor, qui podrà viure en la muntanya sagrada?
El qui obra honradament,
practica la justícia
i diu la veritat com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.

R. Als qui aconseguiran la victòria,
els concediré assentar-se amb mi en el meu tron.

Mai no fa mal als altres,
ni carrega a ningú res infamant,
No compten als seus ulls els descreguts,
però honra els fidels del Senyor. R.

No fia els seus diners a interès,
ni accepta suborn contra l'innocent.
El qui obra així, no caurà mai. R.

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu ens ha estimat primer,
i ha enviat el seu Fill
com a víctima que expia els nostres pecats.

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l'home ha vingut a buscar
i a salvar allò que s'havia perdut

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i estava travessant-la. En això que un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia, perquè era baix d'estatura. Però ell, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar la vista i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar en ta casa». 
Zaqueu va baixar corrents i el va acollir amb alegria, i tots els que ho veren murmuraven, dient: «S’ha quedat en casa d'un pecador». Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns i, si he defraudat algú, li tornaré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui ha arribat la salvació a esta casa, perquè ell també és fill d'Abraham, i el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut». 
 
Tots sabem la història de Zaqueu, com va canviar la seua vida en trobar-se amb Jesucrist. Després d'acollir-lo en sa casa i passar temps amb Ell, la vida de Zaqueu no podia continuar sent igual. Eixa trobada fa que canvie la seua actitud i visca més concorde amb l'ensenyança evangèlica. Nosaltres també estem prop de Jesús: que ell faça canviar el nostre cor i que ens guie cap a la verdadera conversió.

Santa Isabel d'Hongria


Santa Isabel d'Hongria, religiosa terciària franciscana
, (mem. ob.) patrona de l’Orde Franciscà Seglar, titular d'una església parroquial de Sant Vicent del Raspeig.

Elisabet o Isabel, filla del rei Andreu d’Hongria, nasqué l’any 1207, i fou promesa com a esposa a un duc de Turíngia (Alemanya), Lluís, amb qui es casà a catorze anys i de qui tingué tres fills. Vivia tota donada a la meditació de les coses del cel. Després de la mort prematura del seu marit, abraçà la vida de pobresa, com a penitent franciscana. A l’hospital que erigí, ella mateixa servia els malalts. Morí el 1231 a Marburg.


Martirologi Romà

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Gregori, bisbe, que sent encara adolescent va abraçar la fe cristiana, va anar progressant en les ciències divines i humanes, i, ordenat bisbe, va brillar per la seua doctrina, virtuts i treballs apostòlics. Pels incomptables miracles que va realitzar, fou anomenat "Taumaturg". (270)

3. A Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, sants Alfeu i Zaqueu, màrtirs, que per confessar amb totes les seues forces a Déu i a Jesucrist Rei, després de molts turments van ser condemnats a mort, en el primer any de la persecució ordenada per l'emperador Dioclecià. (303)

4. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Aciscle [o Iscle] i santa Victòria, màrtirs. (s. IV)

L'any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seua gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per a interrogar-los. Després d'esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú. [font]

5. A Orleans, de la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Anià, bisbe, que, confiant només en Déu, l'auxili del qual no cessava de demanar amb oracions i llàgrimes, va alliberar la seua ciutat, assetjada pels huns. (c. 453)

6. A Viena del Delfinat (Vienne), a la regió de Burgúndia, també a França, sant Namaci, bisbe, que va exercir rectament oficis civils, i que va regir i va honrar la seu episcopal. (599)

7. A Tours, al territori de Nèustria, de nou a França, sant Gregori, bisbe, successor de sant Eufroni, que va escriure en llenguatge clar i senzill la història dels francs. (594)

Santa Hilda de Whitby, per
Archibald Keightley Nicholson
- Bradford (Anglaterra)
8. A Whitby, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, santa Hilda, abadessa, la qual, després d'abraçar la fe i rebre els sagraments de Crist, posada al capdavant del seu monestir, tant es va entregar a la formació dels monjos i monges en la vida regular, al manteniment de la pau i l'harmonia, al treball i a la lectura de les divines Escriptures, que semblava realitzar en la terra tasques celestials. (680)

9. A Ramosch, lloc de Rècia, a l'actual Suïssa, sant Florí, prevere, fidelment dedicat a la labor parroquial. (856)

10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Llàtzer, monjo, nascut a Armènia, el qual, insigne en la pintura artística d'imatges sagrades, va ser turmentat amb cruels suplicis en negar-se a destruir les seues obres per orde de l'emperador iconoclasta Teòfil, encara que després, calmades les controvèrsies sobre el culte degut a les imatges, l'emperador Miquel III el va enviar a Roma per a afermar la concòrdia i unitat de tota l'Església. (c. 867)

11. A Novara, a la regió italiana de Sicília, sant Hug, abat, que, enviat per sant Bernat de Claravall, va establir l'Orde cistercenc allí mateix i a Calàbria. (1172)

12. A Lincoln, a Anglaterra, sant Hug, bisbe, que era monjo cartoixà en vore's cridat a regir l'església d'esta ciutat, on va fer un treball excel·lent, igual en la defensa de les llibertats de l'Església que a arrancar els jueus de les mans dels seus enemics. (1200)

13. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Salomé, reina de Halicz (Galítsia), que, mort el seu espòs, el rei Colomà, va professar la Regla de les Clarisses i va exercir santament el càrrec d'abadessa en un monestir fundat per ella mateixa. (1268)

14. A Helfta, a la rodalia d'Eisleben, a Saxònia, actual Alemanya, aniversari de la mort de santa Gertrudis, verge, la memòria de la qual se celebrà el dia d'ahir. (1301/1302)

15. A Asunción, a Paraguai, sant Joan del Castillo, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, al poblat de les reduccions fundat aquell mateix any per sant Roc González i encomanat a les seues cures, per instigació d'un individu aficionat a arts màgiques, va ser maltractat amb cruels suplicis i finalment apedregat, cosa que el va portar a la mort donant testimoni de Crist. (1628)

16. A Nagasaki, del Japó, sants Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres dominics i màrtirs. El primer va treballar intrèpidament per l'Evangeli a les illes Filipines abans de passar al Japó, i el segon, primer a l'illa de Formosa, i després, en els seus últims anys i en la seua mateixa pàtria, va ser un incansable propagador de la fe a la regió de Nagasaki, fins que tots dos, amb ànim invicte, per ordre del governador Tokugawa Yemitsu, van ser sotmesos durant set dies als cruels turments de la forca i del tancament en una fossa, fins a entregar la seua vida. (1634)

17. En la mar, davant de Rochefort, a França, beat Llop Sebastià Hunot, prevere de Sens i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una vella nau allí ancorada, on va patir tota la duresa de la captivitat i va completar el martiri víctima de les febres. (1794)

18. A la localitat de Capaivca, al territori de Kíiv, a Ucraïna, beat Josafat Kocylovskyj, bisbe de Przemyśl i màrtir, que, durant l'opressió a la seua pàtria per un règim enemic de Déu, va entregar la seua ànima com a deixeble fidel de Crist. (1947)

entrada destacada

19 de novembre de 2026, dijous XXXIII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 5,1-10 L'anyell degollat ha comprat amb la seua sang gent de tota nació Lectura de l...

entrades populars