9 de juny de 2026, dimarts X: Sant Efrem

DIMARTS DE LA SETMANA X / II


Lectura primera 1R 17,7-16

No es va buidar el pot de farina,

tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies


Lectura del primer llibre dels Reis


Al cap d'un temps, el torrent d'on bevia Elies es va secar, perquè no plovia en tot el país. El Senyor li va fer arribar la seua paraula, Li  va dir: «Ves a Sarepta de Sidó i queda't allí. He donat ordes que et mantinga una viuda d'aquella ciutat».

Elies se'n va anar a Sarepta. Quan arribà a la porta del poble, va vore una viuda que arreplegava llenya. Elies la cridà i li digué: «¿Pots dur-me un un gotet d'aigua per a beure?».

Mentres anava a buscar-lo, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et jure que no tinc gens de pa. Només tinc un grapat de farina i una miqueta d'oli. Ara estava arreplegant estes branquetes i anava a coure pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam».

Elies li va dir: «No tingues por. Fes-ho tal com dius, però cou primer un panet per a mi i dona-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu: No es buidarà el pot de farina ni s'acabarà l'oli de la gerra, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra».

Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seua família van poder menjar: no es va buidar el pot de farina ni s'acabà l'oli de la gerra, tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies.


Salm responsorial 4,2-3.4-5.7-8 (R.: 7a)

Responeu quan vos invoque,

oh Déu que em feu justícia.

Eixampleu-me el cor en el perill,

compadiu-me i escolteu la meua súplica.

I vosaltres, ¿quan de temps ofendreu el meu honor,

estimareu la vanitat i buscareu l'engany?


R. Que brille damunt de nosaltres, Senyor,

la claror de la vostra mirada.


Sapiau que el Senyor ha elegit

l'home que li és fidel;

el Senyor m'escolta

sempre que l'invoque.

Temeu el Senyor i no pequeu;

reflexioneu de nit i assereneu-vos. R.


Que brille damunt de nosaltres

la claror de la vostra mirada.

El goig que m'heu posat en el cor

és més gran que el d'ells

quan han tingut bona collita de blat i de vi. R.


Al·leluia Mt 5,16

La vostra llum ha de respandir davant de la gent:
que vegen les vostres bones obres
i glorifiquen el vostre Pare del cel. 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, ¿amb què la salaran? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.
Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment, ha de resplandir la vostra llum davant de la gent: que vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel».  
 
MEDITACIÓ 
 
Del papa Francesc, Àngelus, 9 de febrer de 2014 
 
Tots nosaltres, els batejats, som deixebles missioners i estem cridats a ser en el món un Evangeli vivent: amb una vida santa donarem "sabor" als diferents ambients i els defendrem de la corrupció, com ho fa la sal; i portarem la llum de Crist amb el testimoni d'una caritat genuïna. Però si nosaltres, els cristians, perdem el sabor i apaguem la nostra presència de sal i de llum, perdem l'eficàcia. ¡Quina bella missió, la de donar llum al món! És una missió que tenim nosaltres. És bella! És també molt bell conservar la llum que rebem de Jesús, custodiar-la, conservar-la. El cristià hauria de ser una persona lluminosa, que porta llum, que sempre fa llum. Una llum que no és seua, sinó que és el regal de Déu, és el regal de Jesús. I nosaltres portem esta llum. Si el cristià apaga esta llum, la seua vida no té sentit: és un cristià només de nom, que no porta la llum, una vida sense sentit. Però jo vos voldria preguntar ara: com voleu viure? Com un llum encés o com un llum apagat? Encés o apagat? Com voleu viure? [la gent respon: Encés!] Llum encés! És precisament Déu qui ens dona este llum i nosaltres el donem als altres. Llum encés! Esta és la vocació cristiana.

* * * * *

Sant Efrem, diaca i doctor de l'Església (mem. ll.)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de juny

1. Sant Efrem [o Efraïm], diaca i doctor de l'Església, que primer va exercir a Nisibis, la seua pàtria, el ministeri de la predicació i l'ensenyament de la doctrina, i més tard, en envair Nisibis els perses, es va traslladar a Edessa, a Osroene, hui Turquia, on va iniciar una escola teològica amb els deixebles que l'havien seguit, en la qual va exercir el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Va ser cèlebre per la seua austeritat de vida i la riquesa de la seua doctrina, i pels exquisits himnes que també va compondre va meréixer ser anomenat "cítara de l'Esperit Sant". (373)

2. A Roma, en la quinzena milla de la Via Nomentana, al lloc anomenat ad Arcas, sants Prim i Felicià, màrtirs. (s. inc.)

Estos dos màrtirs eren germans i varen ser decapitats per causa de la fe en Crist prop de Roma, al segle III. Al segle VII el papa Teodor feu portar les seues relíquies a l'església redona del Mont Celi, dedicada a Sant Esteve. [font: MCL, p. 1241]

3. A Nicea, ciutat de Bitínia, actual Turquia, sant Diomedes, màrtir. (s. inc.)

4. A Vernemet, a la regió d'Agen, a Aquitània, actualment França, sant Vicent, màrtir, que, segons conta la tradició, va consumar el seu propi martiri per Crist durant la celebració d'una festa pagana en honor del sol. (292)

5. A Siracusa, a la regió italiana de Sicília, sant Maximià, bisbe, a qui esmenta amb freqüència el papa sant Gregori I el Gran. (594)

6. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Columba, prevere i abat, que, natural d'Hibèrnia, hui Irlanda, i instruït en els preceptes monàstics, en la seua pàtria i finalment a Iona va fundar monestirs cèlebres per l'observança i pel cultiu de les lletres, i ja ancià, esperant el suprem dia, al peu de l'altar va reposar en el Senyor. (597)

7. A Andria, a la regió italiana de la Pulla, sant Ricard, bisbe, el qual, anglés de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va acollir amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. (1196)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII, per raó de la seua fidelitat a l'Església catòlica, va ser tancat en la presó de Newport, on va morir de fam. (1537)

9. En Reritiba, al Brasil, sant Josep d'Anchieta, prevere de l'ordre de la Companyia de Jesús, el qual, nascut a les Illes Canàries, va passar quasi tota la seua vida en les missions del Brasil, on va treballar intrèpidament i amb gran zel. (1597)

Josep d'Anchieta va nàixer a San Cristóbal de la Laguna, a l'illa canària de Tenerife, el dia 19 de març de 1534. Ingressà a la Companyia de Jesús el primer de maig de 1551 a la Província de Portugal. Passats dos anys, és destinat al Brasil on, mogut per l'amor a Crist, es dedica a la formació humana i cristiana dels indígenes sota la llum de l'Evangeli, perseverant incansable en una múltiple activitat apostòlica fins a la mort. Ordenat sacerdot el 1566, fou nomenat superior de les comunitats de Sant Vicenç i de Sant Pau; i, després de deu anys, Provincial de totes les Missions brasileres, on es mostrà, durant deu anys més, com a excel·lent superior i organitzador. Josep d'Anchieta fou el primer a compondre una gramàtica de la llengua indígena; i el primer també a escriure un catecisme en la mateixa llengua. Com a missioner apostòlic va procurar per tots els mitjans la promoció dels indígenes en els aspectes humà, social i moral. Així és com va meréixer, per part dels natius, el títol d'"Apòstol del Brasil". Morí el 9 de juny de 1597 a la ciutat brasilera de Reritiba, ciutat que, en honor seu, ara porta el nom d'Anchieta. El papa Joan Pau II el va inscriure en el catàleg dels beats l'any 1980 i el papa Francesc en el dels sants el 3 d'abril de 2014. [Font: Litúrgia de les Hores: propi de la Companyia de Jesús, 2016]

10. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de l'Orde de la Companyia de Jesús, a qui, en els temps difícils de la Revolució Francesa, el papa Pius VI va nomenar vicari apostòlic de Moulins. Va ser empresonat, pels qui odiaven l'Església, en una nau presó, on va morir a conseqüència d'una fatal malaltia que allí va contraure. (1794)

11. A Roma, beata Anna Maria Taigi, mare de família, que, víctima de la violència del seu marit, va cuidar d'ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i es va distingir, a més, per la seua atenció a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. (1837)

12. Beat Moisés Tovini (1877-1930). Sacerdot diocesà de Brescia, rector del Seminari.

13. Beat Lluís Boccardo (1861-1936). Sacerdot i fundador de les Germanes de Crist Rei.


at Cap comentari:
Labels: , ,

8 de juny de 2026, dilluns X

DILLUNS DE LA SETMANA X / II


Lectura primera 1R 17,1-6

Elies, servidor del Déu d'Israel

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, digué al rei Acab: «Et jure per la vida del Senyor, Déu d'Israel, de qui soc servidor, que estos anys vinents no hi haurà ni pluja ni rosada si jo no ho dic».
El Senyor li va comunicar la seua paraula i li digué: «Ves-te'n a la regió oriental i amaga't vora el torrent de Querit, a l'est del Jordà. Allí podràs beure aigua del torrent. Jo he manat als corbs que et porten provisions».
Elies va fer tal com el Senyor li havia dit: se'n va anar a viure vora el torrent de Querit, a l'est del Jordà. Cada matí i cada vesprada els corbs li duien carn i pa, i bevia aigua del torrent.

Salm responsorial 120,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: cf. 2)

Alce els ulls a les muntanyes:
¿d'on em vindrà l'ajuda?
L'ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.

R. L'ajuda em vindrà del Senyor,
que ha fet el cel i la terra.

Que no deixe esvarar el teu peu,
el teu guardià no dorm.
No dorm i sempre vetla
el guardià d'Israel. R.

El Senyor, el teu guardià,
el Senyor, la teua ombra,
està al teu costat.
De dia el sol no et farà mal,
ni la lluna de nit. R.

El Senyor et guarda de tot mal,
et guarda la vida.
El Senyor et guarda quan vas i quan tornes,
ara i per tots els segles. R.

Al·leluia Mt 5,12a

Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

Evangeli Mt 5,1-12

Feliços els pobres en l'esperit
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,
es va assentar i els deixebles se li acostaren.
I prenent la parula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren:
Déu els consolarà.
Feliços els humils:
ells posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:
ells seran assaciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
ells voran a Déu.
Feliços els qui treballen per la pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meua,
vos ofendran, vos perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota classe de calúmnies:
alegreu-vos-en i feu festa, perquè
la vostra recompensa és gran en el cel.
També van perseguir els profetes que vos han precedit».

J.M. Bausset: Les benaurances, llavor de resurrecció. 

* * * * *

Sant Eutropi, bisbe de València

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de juny

1. A la població d'Ais de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Maximí, a qui s'atribuïx l'inici del cristianisme en esta ciutat. (s. I inc.)

2. A Rouen, també a la Gàl·lia, sant Godard [o Gildard] , bisbe. (514)

 3. A Soissons, de nou a la Gàl·lia, sant Medard, bisbe de Sant Quintí, que va traslladar la seua seu d'esta ciutat a la de Noyon, des de la qual va treballar per a convertir el poble del paganisme a la verdadera doctrina de Crist. (560)

4. A Fano, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Fortunat, bisbe, que es va ocupar de la redempció de captius. (s. VI)

5. A Metz, a la regió d'Austràsia, a la Gàl·lia, França actualment, sant Clodulf, bisbe, fill de sant Arnulf i conseller reial. (c. 660)

6. A York, a Anglaterra, sant Guillem FitzHerbert, bisbe, home amable i benigne, que, deposat injustament de la seua seu, es va retirar entre els monjos de Winchester, i després de ser restituït en les seues funcions, va perdonar els enemics i va afavorir la pau entre tot el poble. (1154)

7. A Londres, de nou a Anglaterra, beat Joan Davy, diaca de la Cartoixa d'esta ciutat i màrtir, que baix Enric VIII, per la seua fidelitat a l'Església catòlica i al Romà Pontífex, va ser empresonat, sotmés a tortures cruels i va morir finalment de fam. (1537)

8. A Ambiatibes, a Madagascar, beat Jaume Berthieu, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que tant en la pau com en la guerra va treballar incansable en favor de l'Evangeli, i després de ser expulsat fins a tres vegades de les missions, va ser empresonat i convidat vanament a l'apostasia, i finalment fou mort pels qui odiaven la fe. (1896)

9. A Porto, a Portugal, beata Maria del Cor Diví de Jesús Droste zu Vischering, de la Congregació de Germanes de la Caritat del Bon Pastor, que va promoure amb tenacitat la devoció al Sagrat Cor de Jesús. (1899)

10. Al llogaret de Kuzhikkattussery, de l'estat de Kerala, a l'Índia, santa Maria Teresa Chiramel Mankidiyan, verge, que, insigne per la seua vida eremítica enmig d'una austera penitència, va buscar a Crist en els més pobres i abandonats i va fundar la Congregació de Religioses Missioneres de la Sagrada Família. (1926) Canonitzada en 2019.

11. Beat István (Esteve) Sándor (1914- Budapest, Hongria 1953). Religiós salesià, màrtir, assassinat per odi a la fe durant el règim comunista.

12. A Càller, a l'illa de Sardenya, a Itàlia, beat Nicolau (Joan) Medda de Gesturi, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, sempre preparat per a atendre els pobres, amb l'exemple de la seua virtut i de la seua benignitat va incitar a molts a l'amor cap als més necessitats. (1958)


at Cap comentari:
Labels: , ,

7 de juny de 2026, diumenge: Corpus Christi

SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST

Cicle A


Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)
Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que en la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoni de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

Lectures de la solemnitat

Lectura primera Dt 8,2-3.14b-16a
 
T'alimentava amb el mannà, que ni tu ni els teus pares coneixíeu 
 
Lectura del llibre del Deuteronomi 
 
Moisés digué al poble: «Recorda't del camí que el Senyor t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys per a afligir-te, per a provar-te, per a conéixer els sentiments del teu cor i vore si observaries o no els seus manaments. T'afligí fent-te passar fam, però després t'alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, per a que aprengueres que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca del Senyor. 
Recorda't del Senyor, el teu Déu, que et va fer eixir del país d'Egipte, la terra on eres esclau; que t'ha fet passar per eixe desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d'alacrans, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer nàixer aigua d'una roca dura, i t'alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien».

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)
 
Glorifica el Senyor, Jerusalem,
alaba el teu Déu, Sió
que assegura les teues portes
i beneïx dins de tu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé: 
 
Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori
i t'assacia amb la flor del blat.
Envia órdens a la terra,
la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet saber les seues decisions. R.

Lectura segona 1C 10,16-17 
 
El pa és u. Per això, tots nosaltres,
encara que siguem molts, formem un sol cos 
 
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 
 
Germans, la copa de la benedicció que beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? El pa és u. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

Al·leluia Jo 6,51
 
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,51-58
 
La meua carn és un verdader menjar,
i la meua sang és una verdadera beguda 
 
 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot donar-nos eixe la seua carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meua carn i beu la meua sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré l'últim dia. 
La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el que em menge a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa que ha baixat del cel, no és com el que van menjar els vostres pares. Ells moriren, però el que menja este pa viurà per sempre». 
 
A. El mannà va ser un aliment providencial en temps de desert i de prova, un aliment de vida en un context de perill de mort. Aquell aliment providencial que va alimentar a un poble i li va fer entendre que no sols de pa vivia, es va convertir en l'aliment que és Jesús per a la seua Església. Un aliment que ens unix en un sol cos, amb Jesús el nostre cap, a fi que tots mengem el mateix pa, i així és per a nosaltres un aliment que ens fa experimentar constantment el fruit de la seua redempció i que ens portarà a la vida eterna. Amb esta festa fem memòria agraïda d'esta presència de Jesús ressuscitat enmig de nosaltres. Quan vivim això, som conscients de la dignitat de tota persona humana i, per això, procurem no passar de llarg davant dels qui patixen.

B. Hui l'Església fa memòria agraïda pel do de l'Eucaristia i es prostra davant de la presència real de l'Eucaristia i l'adora amb fe. Déu va alimentar amb el mannà al poble hebreu mentres peregrinava pel desert (1 lect). El mannà prefigura el pa baixat del cel. Qui menja d'este pa viu per sempre. Crist no sols proposa un missatge sinó que es dona a si mateix en aliment per a la vida eterna (Ev). El pa és un i així nosaltres, encara que som molts, formem un sol cos, perquè tots mengem del mateix Pa (2 lect).

C. La festa del Cos i la Sang del Senyor és una invitació a posar la nostra mirada en el sagrament de l'altar i fer més profunda la nostra acció de gràcies a Déu per haver-nos regalat la presència permanent de Jesús a través d'este sagrament. Cada vegada que celebrem la missa fem present a Crist enmig de l'Església i el món, i l'oferim al Pare unint-nos a ell en el sacrifici. Així, rendim el verdader culte a Déu i disposem les nostres vides per a entregar-nos cada dia més a Ell i als altres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

  • Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
  • Tres minuts amb les lectures del diumenge (Francesc Aracil)
  • Missa d'À Punt (2026): Diví Redemptor (Joan XXIII). + Visita del papa Lleó XIV
  • Missa d'À Punt: Cos i Sang (Oracions d'intempèrie)

    • Dia de la Caritat

    MARTIROLOGI ROMÀ

    Elogis del dia 7 de juny

    1. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Colman, bisbe i abat del monestir de Dromore, fundat per ell mateix, que és recordat a la regió de Down per la seua propagació de la fe de Crist. (s. VI)

    2. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Pere, prevere, Valabons, diaca, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies, monjos, degollats tots ells per la seua fe en Crist durant la persecució desencadenada pels musulmans. (851)

    3. A Newminster, al territori de Northumberland, a Anglaterra, sant Robert, abat de l'Orde Cistercenc, el qual, amant de la pobresa i de la vida d'oració, juntament amb dotze monjos va instaurar este cenobi, que al seu torn va ser origen d'altres tres comunitats de monjos. (1157)

    4. A Anvers, ciutat de Brabant, a la Bèlgica actual, beata Anna de Sant Bertomeu, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, la qual, deixebla de santa Teresa de Jesús i dotada de gràcies místiques, va difondre i va consolidar el seu Orde a França. (1626)

    5. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, trànsit de sant Antoni Maria Gianelli, bisbe de Bobbio, fundador de la Congregació de Filles de Maria Santíssima de l'Hort, que es va distingir per la seua atenció als pobres i a la salvació de les ànimes i que, amb el seu exemple i dedicació, va promoure la santedat entre el clero. (1846)

    6. A París, a França, beata Maria Teresa de Soubiran La Louvière, verge, que per a major glòria de Déu va fundar la Societat Filles de Maria Auxiliadora, de la qual va ser després allunyada, per a passar la resta de la seua vida en profunda humilitat. (1889)

    Quan va complir els vint anys, anhelava ardentment fer-se monja carmelita. El seu director espiritual, tanmateix, la va orientar per camins diferents. No contenta amb la idea que li havia inculcat el sacerdot, i portada per l'autèntic Esperit de Déu, va fundar la congregació de Santa Maria de Beguinage que, l'any 1863, es va convertir en la de Maria Auxiliadora, entregada i dedicada a l'educació dels xics i xiques pobres i als malalts. L'Institut va rebre l'aprovació del Papa el 1869.

    Però quan una falsa viuda va entrar en la congregació i va fer la professió religiosa, tot va canviar. Era una dona amb molta ambició. Al poc temps la van nomenar superiora general. Des d'este mateix instant, tots els seus esforços es van abocar a desprestigiar la fundadora davant de les altres germanes. I no va aturar-se fins que la va expulsar de la institució.

    Finalment, va poder entrar en una casa de París, Nostra Senyora de la Caritat. Va fer la seua professió i va viure-hi feliç durant quinze anys. [font]

    at Cap comentari:
    Labels: , , ,
    Subscriure's a: Missatges (Atom)

    entrada destacada

    9 de juny de 2026, dimarts X: Sant Efrem

    DIMARTS DE LA SETMANA X / II Lectura primera 1R 17,7-16 No es va buidar el pot de farina, tal com el Senyor havia anunciat per boca d'El...

    entrades populars