DIMECRES DE LA SETMANA XXIII / II
Lectura primera 1C 7,25-31
Si estàs casat, no faces res per a separar-te de la dona,però si no tens dona, no busques casar-teLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, no tinc cap manament del Senyor referent als no casats, però vos done el meu parer, i sé que, per la misericòrdia del Senyor, soc digne de confiança. Jo crec que, en la mala situació present, és bo que cada u es quede tal com es troba: si estàs casat, no faces res per a separar-te de la dona, però si no tens dona, no busques casar-te. No està mal que et cases, ni està mal que es case una soltera, però els qui ho fan trobaran destorbs que jo vos voldria estalviar.Vullc dir, germans, que el temps s'acaba. D'ara en avant, els qui tenen esposa han de viure com si no en tingueren; els qui ploren, com si no ploraren; els qui s'alegren, com si no s'alegraren; els qui compren, com si no tingueren res; i els qui trauen profit d'este món, com si no en tragueren; perquè este món que veem passa.
Salm responsorial 44,11-12.14-15.16-17 (R.: 11a)
Escolta, filla, mira, atén,oblida el teu poble i la casa de ton pare;el rei està captivat per la teua bellesa:venera'l, que és el teu Senyor.R. Escolta, filla, mira, atén.Entra la princesa tota radiant,el seu vestit és de brocats d'or,la porten al rei amb vestits virolats.La seguix una cort de donzelles amigues. R.Les porten entre alegria i festa,entren al palau del rei.En lloc dels pares tindràs fills;els faràs prínceps de tota la terra. R.
Al·leluia Lc 6,23ab
Alegreu-vos i feu festa,diu el Senyor,perquè la vostra recompensa serà gran en el cel.
Evangeli Lc 6,20-26
Feliços els pobres. Ai de vosaltres, els rics᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va alçar els ulls cap als seus deixebles i els va dir:«Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.Feliços els qui ara passeu fam, perquè vindrà dia que quedareu assaciats.Feliços els qui ara ploreu, perquè vindrà dia que riureu.Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa serà gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja teniu el vostre consol.Ai dels qui ara esteu farts, perquè vindrà dia que passareu fam.Ai dels qui ara rieu, perquè vindrà dia que vos lamentareu i plorareu.Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres; igual feien els seus pares amb els falsos profetes».
¿Qui són els pobres als qui es referix Jesús? Hem de tindre clar que Déu no beneïx la pobresa material ni molt menys la misèria, ja que vol que la remeiem amb la justícia i la caritat. Jesús definix com a pobres els qui ho han deixat tot per a seguir-lo, són els que ara tenen fam, ploren o són perseguits per la causa del Fill de l'Home. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
* * * * *
Sant Pere Claver, prevere (mem. ll.).
- Pere Claver va nàixer a Verdú (Urgell) l'any 1580. A partir del 1596 estudià lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Especialment Sant Alfons Rodríguez, porter del col·legi jesuïta de Palma de Mallorca, despertà en ell la vocació de missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí, fins a la mort, un apostolat especialment dedicat als esclaus negres, fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus negres". Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el dia 8 de setembre de 1654; va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888. Més tard, l'any 1896, el mateix Papa el declarà Patró de les missions entre negres. [Font]
- J.M. Bausset: Sant Pere Claver (2015)
Aniversari del naiximent de Manuel Sanchis Guarner (1911)
A Peníscola, festa a la Mare de Déu de l'Ermitana
Sant Pere Claver, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que a Nova Cartagena, ciutat de Colòmbia, durant més de quaranta anys va consumir la seua vida amb admirable abnegació i exímia caritat envers els esclaus negres, i en va batejar amb la seua pròpia mà a quasi tres-cents mil. (1654)
2. A Roma, al cementeri ad Duas Lauros, de la via Labicana, sant Gorgoni, màrtir. (d. 203)
El culte a este màrtir, que va morir a Roma, és testimoniat des del segle VI pel martirologi Jeronimià i el Gelasià.
3. Al territori de Sabina, en la trentena milla des de Roma, sant Jacint, màrtir. (s. inc.)
4. Al monestir de Clonmacnoise, a la vora del riu Shannon, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Ciaran (o bé Querà o Kieran), prevere i abat, fundador d'este cenobi. (s. VI)
5. A Castella la Nova, regió d'Espanya, beata Maria Toríbia (Santa Maria de la Cabeza), esposa de sant Isidre llaurador, amb qui va portar vida humil i recaptosa. (s. XII)
6. A York, a Anglaterra, beat Jordi Douglas, prevere i màrtir, el qual, oriünd d'Escòcia, mestre d'escola i ordenat sacerdot a París, sota el regnat d'Isabel I va patir el patíbul per persuadir uns altres a abraçar la fe catòlica, i va emigrar, així, vencedor al cel. (1587)
7. A Münster, a Alemanya, beata Maria Eutímia (Emma) Üffing, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu dels Dolors, que va passar la seua vida servint els malalts, mostrant la seua exímia pietat, la seua benignitat i l'oblit de si mateixa. (1855)
8. A Gramat, a la regió de Cahors, a França, beat Pere Bonhomme, prevere, que es va distingir per les missions populars i l'evangelització dels llauradors, i va fundar la Congregació de Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari, per a cuidar jóvens, malalts i necessitats. (1861)
9. A Port Louis, de l'illa anglesa de Maurici, a l'Oceà Índic, beat Jaume Desideri Laval, prevere, que, després d'exercir alguns anys de metge, va ingressar com a missioner en la Congregació de l'Esperit Sant, on va portar esclaus negres a la llibertat de fills de Déu. (1864)
10. Beata Alfonsa-Maria (Elisabet) Eppinger, (1814 - Niederbronn-les-Bains, França, 1867). Fundadora de la Congregació de les Germanes del Diví Redemptor.
11. A Bilbao, ciutat del País Basc, beat Francesc Gárate Aranguren, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que es va santificar practicant la humilitat en l'exercici de porter durant quaranta-dos anys. (1929) La Companyia de Jesús el celebra demà.
Al caseriu Errekarte, tocant a Loiola, al País Basc, va nàixer l'any 1857, el germà Gárate. Acabats els estudis elementals, es va dedicar el 1871 als treballs domèstics en el col·legi jesuític d'Ordunya "Nuestra Señora de la Antigua". Ingressà a la Companyia l'any 1874 a Poyanne (França) i va exercir de 1877 a 1888 l'ofici d'infermer i d'ajudant del sagristà en el Col·legi de Sant Jaume Apòstol, a la Guàrdia, Pontevedra. Després, durant quaranta-un anys i fins a la mort es va fer càrrec de la porteria del Col·legi Universitari de Deusto (Bilbao), on per la seua eminent caritat, laboriositat, delicadesa exquisida i d'altres virtuts, fou un gran exemple per a tothom. Morí el 1929. Joan Pau II l'any 1985 l'inscriví en el catàleg dels Beats. [Font]
