22 d'abril de 2026, dimecres III de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Assistiu, Senyor la vostra família 

i ja que li heu donat la gràcia de la fe, 

concediu-li la vida eterna 

per la resurrecció del vostre Fill.

Lectura primera Fets 8,1b-8

Anaven d'un lloc a un altre

anunciant la Paraula

Lectura dels Fets dels Apòstols

Aquell dia es va desencadenar una persecució violenta contra la comunitat de Jerusalem; i tots, tret dels apòstols, es dispersaren per les regions de Judea i de Samaria.

Uns hòmens piadosos soterraren a Esteve i feren un gran dol per ell.

Saule, mentrestant, s'acarnissava contra l'Església, entrant a les cases i emportant-se hòmens i dones a la presó.

Els dispersats, per allà on passaven, anunciaven la Paraula. Felip baixà a una ciutat de Samaria, i proclamava el Messies. Unànimement la gent escoltava a Felip, ja que sentien parlar i i ara veien els prodigis que feia: els esperits malignes eixien de molts posseïts, bramant tant com podien, i molts coixos o paralítics quedaven curats. Aquella ciutat s'omplí d'alegria.

Salm responsorial 65,1-3a.4-5.6-7a (R.: 1)

Aclama a Déu, tota la terra.

Canteu la glòria del seu nom,

canteu en honor del seu nom.

Digau-li: «Les vostres obres són fascinants».

R. Aclama a Déu, tota la terra.

O bé:

Al·leluia.

Que tota la terra vos adore i vos cante,

que cante el vostre nom».

Veniu a contemplar les gestes de Déu,

les admirables proeses en favor dels hòmens. R.

Convertí la mar en terra ferma,

passaren el riu a peu.

¡Celebrem la seua gesta!

Ell regna amb poder per sempre. R.

Al·leluia Jo 6,40

«El qui creu en el Fill té vida eterna.

I jo el ressuscitaré el darrer dia», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,35-40

Esta és la voluntat de mon Pare:

que el qui veu el Fill tinga vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir a la gent:

«Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam, i qui creu en mi no tindrà mai set. Però vosaltres, com ja vos he dit, m''heu vist, i encara no creieu. 

Tot aquell que el Pare em dona vindrà a mi, i jo no tiraré fora a qui vinga a mi, perquè no he baixat del cel per a fer la meua voluntat, sinó la voluntat de qui m'ha enviat; i la voluntat de qui m'ha enviat és que jo no perda ningú dels que m'ha donat, sinó que els ressuscite el darrer dia. Esta és la voluntat de mon Pare: que tot el qui veu el Fill i creu en ell, tinga vida eterna, i que jo el ressuscite el darrer dia».

* * * * * 

El 22 d'abril de 1866 va nàixer a València Joan Josep Laguarda i Fenollera, bisbe d'Urgell, Jaén i Barcelona

• J.M. Bausset: El bisbe Joan Josep Laguarda (2014)

Dia Internacional de la Mare Terra

• Papa Francesc: Laudato si' (1-2.66-68)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 d'abril

1. A Roma, sant Soter, papa, del qui sant Dionís de Corint lloa la seua egrègia caritat envers els germans, els pelegrins necessitats, els afligits per la pobresa i els condemnats a treballs forçats. (175)

2. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Epipodi, que, detingut amb el seu amic Alexandre, va consumar el seu martiri en ser decapitat després de la mort d'altres quaranta-huit màrtirs. (178)

Sant Leònides

3. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Leònides, màrtir, que sota l'emperador Septimi Sever va ser mort a espasa per la seua fe en Crist, i va deixar al seu fill Orígenes encara xiquet. (204)

4. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sepultura de sant Gai, papa, que, fugint de la persecució de l'emperador Dioclecià, va morir com a confessor de la fe. (296)

5. Commemoració de sant Maryahb, el nom del qual significa "El Senyor fa", corepíscop i màrtir a Pèrsia, hui l'Iran, que va patir el suplici per la seua fe en Crist durant la huitava de Pasqua, sota la persecució desencadenada pel rei Sapor II. (341)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, naiximent per al cel de sant Agapit I, papa, que va treballar enèrgicament perquè el bisbe de Roma fora elegit lliurement pel clero de l'Urbs i perquè es respectara la dignitat de l'Església. Enviat a Constantinoble per Teodoric, rei dels ostrogots, allí va difondre la fe ortodoxa davant de l'emperador Justinià, i va ordenar Menes com a bisbe d'aquella ciutat, on finalment va descansar en pau. (536)

7. A Sens, població de Nèustria, hui França, sant Lleó, bisbe. (s. VI)

8. Al llogaret de Siceone, a Galàcia, actual Turquia, sant Teodor, bisbe i abat, que des de la seua infància es va distingir pel seu amor a la soledat, motiu pel qual va abraçar una vida austera, però obligat a acceptar la seua ordenació com a bisbe d'Anastasiòpolis, va insistir davant del patriarca de Constantinoble per a ser dispensat d'este càrrec i poder tornar a la seua estimada soledat. (613)

9. A la regió de Sées, a Nèustria, actualment França, santa Oportuna, abadessa, cèlebre per la seua abstinència i austeritat. (c. 770)

10. A Basto, a Portugal, santa Senorina, abadessa, de qui es narra que, per la seua intercessió, Déu va proveir de pa a les monges que passaven necessitat. (c. 980)

11. A Fabriano, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Francesc Venimbeni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, eximi predicador de la Paraula de Déu. (1322)

21 d'abril de 2026, dimarts III de Pasqua: Sant Anselm

DIMARTS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Sant Anselm, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.)

Oració col·lecta

Senyor, vós que obriu les portes del vostre Regne

als qui han nascut de l’aigua i de l’Esperit Sant,

augmenteu la caritat en els vostres servents,

per a que, purificats dels pecats,

obtinguen tot allò que la vostra bondat els promet. 

Lectura primera Fets 7,51-8,1a

Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve deia al poble, als notables i als mestres de la Llei: 

«Teniu el cap dur, no vos heu circumcidat el cor ni les orelles. Feu igual que els vostres pares: resistir l'Esperit Sant. ¿A quin dels profetes no perseguiren els vostres pares? Ells mataren els qui anunciaven la vinguda del Just, del qual ara vos heu convertit en traïdors i assassins: vosaltres, que havíeu rebut la Llei per mediació d'àngels, però no l'heu guardada». 

En sentir açò es consumien de ràbia contra Esteve i apretaven les dents.

Ell, ple de l'Esperit Sant, va mirar cap al cel, va vore la glòria de Déu i a Jesús que estava a la dreta de Déu, i va dir: «Veig el cel obert, i el Fill de l'home a la dreta de Déu». Ells, cridant amb tota la força, es taparen les orelles, s'abalançaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis deixaren les seues capes als peus d'un jove que li deien Saule. 

Mentres l'apedregaven, Esteve repetia esta invocació: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà amb tota la força: «Senyor, no els tingueu en compte este pecat». I, havent dit estes paraules, va morir.

I Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.

Salm responsorial 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab (R.: 6a)

Senyor, sigau el meu castell inexpugnable,

la meua roca salvadora.

Vós, penyal meu i plaça forta,

guieu-me i encamineu-me,

per amor del vostre nom.

R. Senyor, encomane l'esperit a les vostres mans.

O bé:

Al·leluia.

Encomane l'esperit a les vostres mans,

vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.

Jo confie en el Senyor.

¡Amb quin goig veneraré el vostre amor! R.

Feu vore al vostre servent

la claror de la vostra mirada;

salveu-me, per l'amor que em teniu.

Els qui s'emparen en vós,

els vestiu amb l'abric de la vostra presència,

lluny de les intrigues humanes. R.

Al·leluia Jo 6,35ab

Jo soc el pa de vida,

diu el Senyor;

qui ve a mi no passarà fam.

Evangeli Jo 6,30-35

Mon Pare, no Moisès,

és qui vos dona el verdader pa del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, li digueren a Jesús: «¿Quin signe ens podeu donar a fi que el vejam i vos cregam? ¿Què podeu fer? Els nostres pares menjaren el mannà en el desert, tal com està escrit: "Els donà a menjar pa del cel"».

Jesús els respongué: «En veritat vos dic que no és Moisés qui vos va donar el pa del cel; és mon Pare qui vos dona el verdader pa del cel: el que baixa del cel i dona vida al món, este és el pa de Déu».

Ells li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d'este pa».

Jesús els contestà: «Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam, i qui creu en mi no tindrà mai set».

* * * * *

Aniversari de la mort del servent de Déu Josep Maria Cases Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló (2002).

• Avel·lí Flors: Josep Maria Cases d'Ordal (2021)
• J. M. Bausset: Centenari del bisbe Josep Maria Cases (2020)

• Pere Saborit Badenes: "Un bisbe gironí a la Seu de Sogorb-Castelló: Josep Maria Cases Deordal (1972-1996)",  en Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línia], 2011, vol. 52, pp. 861-866.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 21 d'abril

 Sant Anselm, bisbe i doctor de l'Església, originari d'Aosta, que va ser monjo i abat del monestir de Le Bec, al territori de Normandia, a França, on ensenyava els germans a caminar per la via de la perfecció i a buscar a Déu per la comprensió de la fe. Promogut a la insigne seu de Canterbury, a Anglaterra, va treballar intrèpidament per la llibertat de l'Església i, per això, va patir dificultats i desterraments. (1109)

• J.M. Bausset: Sant Anselm (2015)

2. A Roma, commemoració de sant Apol·loni, filòsof i màrtir, que en temps de l'emperador Còmmode, davant del prefecte Perenni i del Senat, va defendre amb aguda paraula la causa de la fe cristiana, i la va confirmar amb el testimoniatge de la seua sang en ser condemnat a la pena capital. (185)

3. A Alexandria d'Egipte, sant Arist, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Anastasi, abat, que va defendre incansablement la fe ortodoxa davant dels monofisites i va escriure molts sermons útils per a la salvació de les ànimes. (c. 700)

5. Al monestir d'Applecros, a Escòcia, sant Maelrub, abat, que, oriünd d'Irlanda i monjo de Bangor, va fundar un monestir de missioners, des del qual, durant cinquanta anys, va difondre la llum de la fe a la població d'aquelles regions. (722)

6. A la ciutat de Cagli, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Joan Saziari, religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (c. 1372)

7. A Cervere, prop de Fossano, al Piemont, també a Itàlia, beat Bertomeu Cerveri, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va lluitar per defendre la fe catòlica i va confirmar el seu lliurament en morir llancejat per uns heretges. (1466)

8. A Altötting, a la regió de Baviera, a Alemanya, sant Conrad (Joan) Birndorfer de Parzham, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que durant més de quaranta anys va exercir l'humil ofici de porter, sempre generós amb els pobres, i que mai va acomiadar un necessitós sense haver-li oferit una ajuda cristiana amb les seues amables paraules. (1891)

9. A Nochistlán, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Romà Adame, prevere i màrtir, que durant la persecució contra l'Església va ser martiritzat per confessar a Crist Rei. (1927)

20 d'abril de 2026, dilluns III de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que feu vore als extraviats 

la llum de la vostra veritat, 

per a que puguen trobar el bon camí; 

concediu als qui es professen cristians 

que rebutgen el que és contrari a este nom 

i que seguixquen el que li correspon.

Lectura primera Fets 6,8-15

No podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans signes entre el poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, --cireneus i alexandrins, gent de Cilícia i d'Àsia-- començaren a discutir amb Esteve; però, com que no podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què parlava, en subornaren alguns per a que digueren que l'havien sentit blasfemar contra Moisés i contra Déu.

D'esta manera amotinaren contra ell el populatxo, els notables i els mestres de la Llei; l'agarraren per sorpresa i el dugueren davant del sanedrí, on van presentar testimonis falsos que deien: «Este home no para de parlar contra el temple i contra la Llei. Li hem sentit dir que eixe Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà els costums que ens va donar Moisés». I tots els del sanedrí van vore la cara d'Esteve resplandent com la d'un àngel.

Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)

Encara que els potentats deliberen contra mi,

jo faré l'elogi dels vostres preceptes.

El vostre pacte és la meua delícia;

estos preceptes, els meus consellers.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Vos he exposat els meus camins i m'heu atés,

ensenyeu-me els vostres preceptes.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

He triat el camí de la veritat,

i he admés les vostres sentències. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,22-29

No treballeu tant per este aliment que caduca,

sinó pel que perdura per a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

L'endemà, la gent que s'havia quedat a l'altra vora del llac va advertir que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no s'havia embarcat amb els deixebles, sinó que se n'havien anat ells a soles. Mentrestant, unes barques de Tiberíades arribaren prop del lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. La gent, en vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar-lo a Cafarnaüm.

Quan el trobaren a l'altra vora del llac, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?», i Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: em busqueu perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets, no perquè hàgeu vist signes. No treballeu per l'aliment que caduca, sinó per l'aliment que dura fins a la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha marcat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de fer per a posar en pràctica les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat».

 Papa Francesc: Àngelus (5 d'agost de 2018)

La multitud vol saber de Jesús quines accions ha de fer per a acontentar a Déu. Però Jesús dona una resposta inesperada: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat» (Jo 6, 29). Estes paraules estan dirigides, hui, també a nosaltres: l'obra de Déu no consistix tant en «fer» coses, sinó en «creure» en Aquell que Ell ha enviat. Açò significa que la fe en Jesús ens permet complir les obres de Déu. Si ens deixem implicar en esta relació d'amor i de confiança amb Jesús, serem capaços de fer bones obres que perfumen a Evangeli, pel bé i les necessitats dels germans.

El Senyor ens convida a no oblidar que, si cal preocupar-se pel pa, encara més important és cultivar la relació amb Ell, reforçar la nostra fe en Ell que és el «pa de la vida», vingut per a assaciar la nostra gana de veritat, la nostra fam de justícia, la nostra fam d'amor.

* * * * *

El 20 d’abril de 1912 va morir a Dénia el canonge Roc Chabàs Llorens.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 d'abril

1. A Roma, sant Anicet, papa, que va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per a determinar junts sobre la data de la Pasqua. (c. 166)

2. També a Roma, sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats en la segona milla de la via Llatina. (s. inc.)

3. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Secundí, màrtir (s. IV)

4. A Ambrun [Embrun], lloc de la Gàl·lia, hui França, sant Marcel·lí, primer bisbe d'esta ciutat, el qual, oriünd d'Àfrica, va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims i va ser ordenat bisbe per sant Eusebi de Vercelli. (c. 374)

5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Marcià, monjo. (c. 488)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor, que va ser anomenat "Triquí" per l'aspre cilici amb què es cobria, i va portar una admirable existència en la soledat. (s. V)

7. A Antioquia de Síria, igualment a l'actual Turquia, sant Anastasi, bisbe i màrtir, que durant el regnat de l'emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. (609)

8 . A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la regió italiana de Campània, santa Heliena, verge, la qual, ferma en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària, en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. (s. VII)

9. A Osnabrück, població de Saxònia, hui Alemanya, sant Vihon, bisbe, oriünd de Frísia, que va ser enviat per l'emperador Carlemany com a abat per a evangelitzar la regió i, ordenat bisbe d'esta Església, va haver de patir molt per Crist. (804)

10. A l'abadia de Châteliers, a la regió de Peiteu [Poitiers], a França, beat Gerard de Salas [de Salles], que, dedicat a la vida penitent, va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara, exemple amb el qual va atraure molts a l'amor de Déu i a la vida eremítica, i a més va fundar diverses cases de canonges regulars. (1120)

11. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Doménec Vernagalli, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, constructor d'un orfenat. (1218)

Santa Ainés de Montepulciano

12. A Montepulciano, també a Toscana, santa Ainés [o Agnés], verge, que va vestir l'hàbit de les vèrgens a nou anys, i a quinze, molt a pesar seu, va ser elegida superiora de les monges de Proceno. Més tard va fundar un monestir sotmés a la disciplina de sant Doménec, on va donar mostres d'una profunda humilitat. (1317)

13. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, novament a Itàlia, beat Simó Rinalducci de Todi, prevere de l'Orde d'Eremites de Sant Agustí, que amb el seu ensenyament i exemple va edificar els jóvens estudiants i a tot el poble de Déu. (1322)

14. A Lancaster, a Anglaterra, beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d'ells era sacerdot, encara que va viure durant vint anys en una altra confessió fins que es va reconciliar amb l'Església catòlica a instàncies d'una piadosa dona, i el segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seua fe va estar empresonat durant diversos anys i va patir fam i altres proves. Finalment, tots dos, en temps de la reina Isabel I, van aconseguir el premi de la glòria amb el seu martiri. (1584)

15. A Londres, també a Anglaterra, beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs, que condemnats a mort per haver entrat i romàs al país sent sacerdots, compliren el seu martiri a Tyburn. (1584)

16. A Clones, a Irlanda, beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir, que després de dos anys tancat en la presó per negar-se a reconéixer l'autoritat d'Isabel I sobre l'Església, va ser portat al suplici del patíbul. (1584)

17. A York, a Anglaterra, beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest, que per ser sacerdot va ser condemnat a cruels suplicis. (1593)

18. A Londres, de nou a Anglaterra, beats Francesc Page, de l'orde de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs. Este últim havia sigut ordenat a penes un mes abans, i tots dos, per la seua condició de sacerdots, van ser ajusticiats a Tyburn, en temps d'Isabel I. (1602)

19. A Pianello, prop del llac de Como, a Itàlia, beata Clara (Dina) Bosatta, verge, que, amb l'ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Caseta de la Divina Providència. (1887)

20. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau, beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que contra un règim opressor de la dignitat cristiana va donar fidel testimoniatge de la seua fe fins a la mort. (1942)