DIUMENGE XXIII / Cicle A
Lectura primera Ez 33,7-9
Si no advertixes el pecador, jo et faré responsable de la seua sangLectura de la profecia d'EzequielEl Senyor em va dir:«Fill d’home, t’he fet sentinel·la per a que vetles sobre el poble d’Israel. Quan sentes dels meus llavis una paraula, els ho has d’advertir de part meua. Si jo amenace el pecador amb la mort i tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang. Ara, si tu l’advertixes que s’aparte del mal camí i ell no ho fa, morirà per culpa seua, però tu hauràs salvat la vida»
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Vingau, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la roca que ens salva;acostem-nos a ell per a beneir-lo,aclamem-lo amb els nostres cants.R. Si sentíreu hui la veu de Déu:«No enduriu els vostres cors».Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat.Ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R.
Si sentíreu hui la seua veu:«No enduriu els vostres cors com a Meribà,com el dia de Massà en el desert,quan em van temptar els vostres pares:
em posaren a prova mal que havien vist les meues obres». R.
Lectura segona Rm 13,8-10
L’amor és la plenitud de la LleiLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans,No quedeu a deure res a ningú, si no és l’amor que vos deveu els uns als altres; perquè qui ama els altres, ha complit la Llei. «No cometràs adulteri, no mataràs, no robaràs, no tindràs enveja», i qualsevol altre manament, es pot resumir en estes paraules: «Ama el que tens prop com a tu mateix». L’amor no pot fer mal a qui té prop; perquè l’amor és la plenitud de la Llei.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist,reconciliava el món amb ell mateix,i a nosaltres ens ha encomanatl'anunci de la reconciliació.
Evangeli Mt 18,15-20
Si et fa cas, hauràs recuperat un germà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà. Si no et fa cas, torna amb una o dos persones més, a fi que tota paraula quede confirmada per boca de dos o tres testimonis. Si no fa cas d'ells, ho dius a la comunitat reunida; i si tampoc vol fer cas de la comunitat, considera'l com si fora un pagà o un publicà. Vos dic de veres que tot allò que lligueu en la terra quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligueu en la terra quedarà deslligat en el cel.Vos assegure també que si dos de vosaltres ací en la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi han dos o tres reunits en el meu nom, jo estic allí enmig d'ells».
A. L'evangeli ens parla de com tractar els pecadors dins de la comunitat. En primer lloc, ens convida a fer recapacitar el germà culpable d'una falta, primer de manera privada i després recorrent a la comunitat. En un segon pas, el Senyor conferix als apòstols el poder de «lligar i deslligar», amb repercussió en la terra i en el cel. Es tracta de la salvació d'un germà i l'Església ha de saber que és responsable d'ella, tant en advertir com en separar de la comunió al pecador greu, amb autoritat divina. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
B. Som responsables no sols de la nostra salvació sinó també de la dels altres. Així li ho va dir Déu al profeta Ezequiel: «tu no l’advertixes que s’aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua, però jo et faré responsable de la seua sang» (1 lect). I en l'Evangeli Jesús ens parla de la correcció fraterna: «Si el teu germà t'ofén, ves i, quan estareu ell i tu a soles, el reprens: si et fa cas, hauràs recuperat un germà». Així practicarem l'amor al proïsme (2 lect). Recordem que tots hem d'estar oberts a la conversió: «Si sentíreu hui la veu de Déu: «No enduriu els vostres cors».» (Salm resp).
C. Som els fills del seu amor, un amor que es plasma en la fraternitat, i que es fa concret en el perdó i en la correcció. I això només podem fer-ho des de la misericòrdia, amb l'amor que es posa en lloc de l'altre. No es tracta de recordar lleis i normes, sinó del desig de cor de no trencar la comunió, de continuar units i que Déu manifeste la seua misericòrdia a través dels germans. És l'única manera de superar conflictes des del perdó, acceptant així la responsabilitat que tenim d'intentar salvar-nos junts, sense deixar mai l'estreta senda de la reconciliació que passa per la conversió.
- Missa d'À Punt (2026): Senyor, estem ací (Pare Arrupe)
- Missa d'À Punt (2023): Pregària dels creients per la comunitat (BibleClaret)
* * * * *
A Algemesí, últim dia de novena a la Mare de Déu de la Salut a la capella de la Troballa. Tot seguit, representació dels Misteris i Martiris de la processó. Avantvespra de la festa
A Peníscola, sext dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana
A la diòcesi de Tortosa, la Mare de Déu de la Cinta.
Mare de Déu de Guadalupe, patrona d’Extremadura
Beats Dídac Llorca i Llopis, prevere (memòria a Benissa i Oliva), i Pasqual Torres i Lloret, pare de família (memòria a Carcaixent), màrtirs valencians (1936)
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Xavier Salinas, bisbe valencià (1992)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 6 de setembre
1. Commemoració de sant Zacaries, profeta, vaticinador de la tornada del poble desterrat a la terra de promissió. Va anunciar al mateix temps que un rei pacífic, Crist el Senyor, anava a entrar triomfant a la Ciutat Santa de Jerusalem, cosa que es va acomplir.
2. Commemoració també de sant Onesífor, que va servir moltes vegades a sant Pau a Efes i, sense avergonyir-se de les seues cadenes, arribat a Roma, es va interessar sol·lícitament per la seua sort. (s. I)
3. Commemoració dels sants Donacià, Presidi, Mansuet, Germà i Fúscul, bisbes d'Àfrica, els quals, en la persecució dels vàndals, sent rei l'arrià Huneric, van ser cruelíssimament apallissats i desterrats per confessar la veritat catòlica. També estava amb ells Letus, bisbe de Nepte, a Bizacena, actual Tunísia, home valent i doctíssim, qui, després de patir una llarga i immunda presó, va ser cremat viu. (s. V)
4. A Spoleto, a la regió de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Eleuteri, abat, la senzillesa i la compunció d'esperit del qual va alabar el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)
5. A Laon, lloc de la Gàl·lia, sant Cagnoald, bisbe, deixeble de sant Columbà i únic ministre ajudant en l'erm prop de Briançon. (c. 632)
6. Al litoral de Cumberland, a Anglaterra, santa Bega, monja, el nom de la qual va adoptar després la localitat. (c. 660)
7. Al monestir de Füssen, a Baviera, a l'actual Alemanya, sant Magne, abat. (s. VIII)
8. Al monestir cistercenc de Bouchet (o Vauluisant), prop d'Orange, a la Provença, França en l'actualitat, memòria del beat Bertran de Garrigues, prevere, un dels primers deixebles de sant Doménec que va ser sempre fidel a les seues consignes. (1230)
9. A Gata de Gorgos, a la Marina Alta, beat valencià Diego Llorca Llopis, prevere i màrtir, que va testimoniar a Crist en la persecució contra l'Església. (1936)
10. A Carcaixent, a la Ribera de Xúquer, beat valencià Pasqual Torres Lloret, màrtir, pare de família, que va rebre el premi celestial portant la creu de Crist. (1936)
11. A Varsòvia, a Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, després de ser envaïda Polònia, la seua pàtria, durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat a la parròquia del lloc. (1944)
12. Beat Olint Marella (1882- Bolonya 1969). Sacerdot diocesà italià que va exercir el seu servici pastoral a l'arxidiòcesi de Bolonya. Va ser company d'estudis del papa Joan XXIII a Roma, que l'estimava molt i donava suport a les seues iniciatives pastorals. Va treballar amb els pobres i les persones sense llar i va acumular fons per a albergs i capelles. S'assentava en un tamboret, al carrer, i predicava als qui acudien a escoltar-lo.
