8 d'agost de 2026, dissabte XVIII: Sant Doménec

DISSABTE DE LA SETMANA XVIII / II

Memòria de Sant Doménec

Oració col·lecta

Senyor, que sant Doménec ajude la vostra Església

amb els seus mèrits i les seues ensenyances;

que ell, que fou predicador eximi de la vostra veritat,

siga també un piadós intercessor a favor nostre.

Lectura primera Ha 1,12-2,4

El just viurà per la seua fe

Lectura de la profecia d'Habacuc

Senyor, vós sou des del principi

el meu Déu Sant: no morirem!

Senyor, l'heu destinat a fer justícia?

Vós, la Roca, l'heu enviat a castigar? 

Teniu ulls massa purs per a contemplar el mal,

no podeu tolerar tanta opressió.

Per què mireu de lluny els qui fan mal

i calleu mentres l'injust devora l'innocent?

Per què tracteu els homes com peixos del mar,

com bestioles que no tenen amo?

Un per un acaben pescats amb l'ham, 

l'injust els agarra amb les seues xàrcies.

Després ho celebra amb alegria,

oferix víctimes al seu filat, 

crema encens a les seues xàrcies,

que li proporcionen bona taula i vida alegre.

Continuarà buidant el filat

i assassinant pobles sense compassió?

M'he quedat dret en el meu lloc de guàrdia,

en la meva talaia estic a l'aguait

per a vore què em dirà,

què respondrà a la meua demanda. 

El Senyor m'ha respost: 

«Escriu la visió, grava-la bé en tauletes d'argila,

que es puguen llegir corrents. 

És una visió per a un moment determinat,

que aspira al seu terme, i no fallarà.

Espera-la, si es que tarda;

segur que vindrà sense retard.

L'home d'esperit orgullós fracassarà,

però el just viurà per la seua fe».

Salm responsorial 9,8-9.10-11.12-13 (R.: 11b)

El Senyor té sempre a punt

el tribunal per al juí.

Jutjarà tot el món amb justícia,

decidirà amb raó els litigis dels pobles.

R. Vós, Senyor, no abandoneu els qui vos busquen.

Serà una plaça forta per al desvalgut,

una plaça forta en moments de perill.

Els qui vos coneixen confiaran en vós,

perquè vós no abandoneu

els qui vos busquen. R.

Canteu al Senyor, que té el tron a Sió,

publiqueu les seues gestes entre els pobles;

ell recorda els crims comesos,

no oblida mai el clam de l'indefens. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre Salvador,

ha destruït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 17,14-20

Només que tinguéreu un poc de fe,

res no vos seria impossible

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, un home es va acostar a Jesús, s'agenollà i li va dir: «Senyor, compadiu-vos del meu fill, que és epilèptic: patix molt i a sovint cau al foc o a l'aigua. L'he portat als vostres deixebles, però no han pogut curar-lo». Jesús va exclamar: «¡Gent descreguda i malvada! ¿Quant de temps hauré d'estar encara entre vosaltres? ¿Quant de temps vos hauré d'aguantar? Porteu-me el xiquet ací».

Jesús va increpar el dimoni, que va eixir del xiquet, i en aquell mateix moment el xiquet es va posar bo. 

Quan quedaren sols, els deixebles preguntaren a Jesús: «¿Per què no l'hem pogut expulsar nosaltres?» Ell els va dir: «Perquè teniu poca fe. Vos ho dic de veres: Només que tinguéreu fe com un gra de mostassa, diríeu a esta muntanya que se n'anara d'ací, i se n'aniria. Res no vos seria impossible».

* * * * *

Doménec de Guzman, prevere (memòria ob.), titular de l'església parroquial castrense de València, de l'església parroquial de Vilamalur i d'una ermita de Petrés.

Memòria de sant Doménec, prevere, que, sent canonge d'Osma, es va fer humil ministre de la predicació als països agitats per l'heretgia albigesa i va viure en voluntària pobresa, parlant sempre amb Déu o sobre Déu. Desitjós d'una nova manera de propagar la fe, va fundar l'Orde de Predicadors, per a renovar l'Església a la manera apostòlica de vida, i va manar als seus germans que s'entregaren al servei del proïsme amb l'oració, l'estudi i el ministeri de la Paraula. La seua mort va tindre lloc a Bolonya, el dia 6 d'agost. (1221)

• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (11 d'agost del 2013)
• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (9 d'agost del 2015)
• Convent de Sant Doménec de Xàtiva.
• La vida de pregària de Sant Domènec de Guzmán (CET)

Beat Antoni Silvestre i Moya, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i a l'Olleria)

Beata valenciana Pasqualina Gallén i Martí (Presentació de la Sagrada Família), escolàpia, màrtir (memòria a Morella)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'agost

2. A Albano, en la quinzena milla de la via Àpia, sants Secund, Carpòfor, Victorí i Severià, màrtirs. (s. III/IV)

3. A Roma, en la setena milla de la via Ostiense, sants Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, màrtirs. (s. IV)

4. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, martiri de sant Marí, ancià d'Anazarb, que en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Lysia va ser decapitat, i el seu cos, per orde d'este prefecte, llançat a les feres perquè el devoraren. (c. 303-311)

5. A Milà, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Eusebi, bisbe, que va treballar intensament per la fe verdadera i va reconstruir l'església catedral destruïda pels huns. (c. 462)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Sever, prevere. (c. s. V)

7. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, també a l'actual França, sant Mòmmol, abat del monestir de Fleury. (678)

8. A Cízic, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Emilià, bisbe, que, per defendre el culte a les sagrades imatges, va suportar grans sofriments per part de l'emperador Lleó i, finalment, va acabar la seua vida en el desterrament. (s. IX)

9. Al monestir de Göttweig, a l'actual Àustria, sant Altman, bisbe de Passau, que va fundar nombroses cases de clergues sota la Regla de Sant Agustí, va renovar la disciplina del clero i va morir en l'exili, expulsat de la seua seu per haver defés la llibertat de l'Església contra l'emperador Enric IV. (1091)

10. A Gallese, prop de Viterbo, a la regió italiana de Toscana, sant Famià, eremita, que, nascut a Colònia, després d'haver distribuït els seus béns entre els pobres i haver realitzat piadoses peregrinacions, va morir en este lloc, revestit amb l'hàbit cistercenc. (c. 1150)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Felton, màrtir, que va exposar públicament la butla d'excomunió emesa pel papa sant Pius V contra la reina Isabel I i, per este motiu, va ser esquarterat cruelment al costat de l'església de Sant Pau, mentres invocava el nom del Salvador, consumant així gloriosament el seu martiri. (1570)

12. A York, també a Anglaterra, beat Joan Fingley, prevere i màrtir, el qual, també durant el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort per ser sacerdot i va perir penjat. Amb ell es commemora el beat Robert Bickendike, que en aquell mateix període, sense que es conega el dia i l'any, va patir els mateixos turments per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica. (1586)

13. Al llogaret Xixiaodun, prop de Xinhexian, a la província d'Hebei, a la Xina, sant Pau Ke Tingzhu, màrtir, que sent el responsable dels cristians del llogaret, durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, va oferir als altres, en ser esquarterat, un lluminós exemple de fermesa cristiana. (1900)

14. A la ciutat de Zamora, a Espanya, beata Bonifàcia Rodríguez Castro, verge, que va fundar la Congregació de Serventes de Sant Josep, per a promoure cristianament i socialment la dona mitjançant l'oració i el treball, segons l'exemple de la Sagrada Família. (1905)

15. A Sydney, a Austràlia, santa Maria de la Creu (Maria Elena) MacKillop, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep i del Sagrat Cor, i la va dirigir després de múltiples dificultats i fatigues. (1909) Canonitzada en 2010.

16. A Poggio a Caiano, a la regió italiana de la Toscana, beata Margarida Maria (Maria Anna Rosa) Caiani, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Franciscanes del Sagrat Cor de Jesús, per a la formació de la joventut i l'assistència als malalts. (1921)

17. Al Saler, prop de València, beat valencià Antoni Silvestre Moya, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va arribar victoriós al regne celestial pel seu ferm testimoni de Crist. (1936)

18. A València, beates Maria de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia i màrtirs, que en la mateixa persecució van eixir gloriosament a l'encontre de Crist, el seu Espòs, martiritzades per la violència dels enemics de l'Església. (1936)

Són els seus noms: Presentació de la Sagrada Família (Pasqualina) Gallén i Martí, Maria Lluïsa de Jesús Girón i Romera, Carmela de Sant Felip Neri (Nazària) Gómez i Lezaun, i Clemència de Sant Joan Baptiste (Antònia) Riba i Mestres.

19. Al camp d'extermini de Gusen, a Alemanya, beat Vladímir Laskowski, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, empresonat en un camp de concentració i cruelment torturat, va aconseguir la glòria del martiri. (1940)

7 d'agost de 2026, divendres XVIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XVIII / II

Lectura primera Na 2,1.3;3,1-3.6-7

Ai de la ciutat sanguinària!

Lectura de la profecia de Nahum

Mireu per les muntanyes

els peus de l'herald que anuncia la pau!

Celebra les teues festes, Judà,

complix les teues promeses:

els malvats no t'atacaran mai més,

no en queda ni rastre.

El Senyor restaura

la dignitat de Jacob,

renova la dignitat d'Israel.

L'havien assaltat uns devastadors,

havien destrossat els seus sarments.

Ai de la ciutat sanguinària,

tota plena de mentires,

carregada de crueltats!

No es cansava mai de depredar.

Escolteu els assots i l'estrèpit de les rodes: 

galop de cavalls,

remor de carros,

embat de la cavalleria,

fulgor d'espases,

esclat de llances;

ferits per totes parts, els morts s'apilen; 

cadàvers i cadàvers,

tota la gent hi entropessa.

Abocaré immundícies damunt de tu,

et deshonraré, t'exposaré al ridícul.

Tot aquell que et veja fugirà dient:

«Nínive ha quedat devastada.

Qui la plorarà?

On trobarem algú

que vullga consolar-la?»

Salm responsorial Dt 32,35cd-36ab.39abcd.41 (R.: 39c)

El dia del desastre és imminent,

s'acosta de pressa la seua hora.

El Senyor defendrà el seu poble,

i s'apiadarà dels seus servents.

R. Jo done la mort o la vida.

Vegeu-ho, per tant: només jo soc,

i no hi ha altres déus fora de mi.

Jo done la mort o la vida,

ferixc i cure les ferides. R.

Quan esmolaré el llamp de l'espasa

i armaré les meues mans per a fer justícia,

tornaré als enemics el que es mereixen,

donaré la paga als qui m'odien. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justs:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mt 16,24-28

¿Què podrà pagar una persona per a recobrar la seua vida?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue la seua creu i que em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà. ¿De què li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la? Perquè el Fill de l’home vindrà entre els seus àngels amb la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres. Vos dic de veres que alguns dels qui ara estan ací no tastaran la mort sense haver vist el Fill de l'home venint en el seu Regne». 

 

* * * * *

Sants Sixt, papa, i companys, màrtirs (mem. lliure)

Sant Gaietà [o Gaetà o Caietà] de Thiene, prevere (mem. lliure), titular de l'església parroquial de Crevillent

Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clero, fet del qual el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”).

Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint els empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».

Beates valencianes Ma. del Carme Zaragoza i Zaragoza i Ma. Rosa Adrover i Martí, dominiques, màrtirs (memòria a la Vila Joiosa)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'agost

Sants Sixt II, papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els sagrats misteris i ensenyava als fidels els mandats del Senyor, per orde de l'emperador Valerià va ser inesperadament detingut pels soldats i decapitat immediatament, el dia 6 d'agost; amb ell van patir al mateix temps el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el pontífex a Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia. En este mateix dia, els sants Agapit i Felicíssim, diaques seus, van morir al cementeri de Pretextat, on van ser soterrats. (258)

Sant Gaietà de Thiene, prevere, que a Nàpols, a la regió italiana de Campània, es va entregar a pies obres de caritat, especialment en favor dels malalts incurables, va promoure associacions per a la formació religiosa dels laics i va instituir els Clergues Regulars per a la renovació de l'Església, recomanant als seus deixebles el deure d'observar la primitiva forma de vida apostòlica. (1547)

3. A Augsburg, a Forta, actual Alemanya, santa Afra, màrtir, que, convertida al cristianisme des d'una vida de pecat, conta la tradició que, sense haver sigut encara batejada, va ser cremada viva per haver confessat la seua fe en Crist. (304)

4. A Arezzo, a la regió de la Toscana, actualment Itàlia, sant Donat, segon bisbe d'esta seu, del qual el papa sant Gregori el Gran lloa la virtut i l'eficàcia de la seua pregària. (s. IV)

5. A Châlons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Donacià, bisbe. (s. IV)

6. A Roan [Rouen], també a la Gàl·lia, sant Victrici, bisbe, que encara soldat, en temps de l'emperador Julià va abandonar l'exèrcit per a seguir a Crist, per la qual cosa va ser sotmés, per orde del tribú, a moltes tortures i condemnat a mort. Va aconseguir, no obstant això, aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar a la fe cristiana els feroços pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. (c. 410)

7. A Besançon, a la Burgúndia, de nou a França, sant Donat, bisbe, que va compondre una Regla per a vèrgens, seguint els ensenyaments de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. (d. 658)

8. A Venècia, actual territori italià, beat Jordà Forzaté, abat, que va ser fundador de monestirs a Pàdua i, no havent pogut evitar, malgrat els seus esforços, la ruïna de la seua pàtria, fora d'ella es va adormir devotament en el Senyor, deixant un insigne exemple d'honestedat, integritat, costums i saviesa. (c. 1248)

9. A Messina, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Albert degli Abbati, prevere de l'Orde dels Carmelites, que amb la seua predicació va convertir a molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la ciutat en el seu setge. (c. 1306/1307)

10. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, així mateix a Itàlia, beat Albert, monjo de l'Orde dels Camaldulencs, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seua Regla. (1350)

11. A L'Aquila, a l'antiga regió Vestina, de nou a Itàlia, beat Vicent, religiós de l'Orde dels Germans Menors, cèlebre per la seua humilitat i el seu esperit de profecia. (1504)

12. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia, beats Agatàngel (Francesc) Nourry de Vincennes i Cassià (Gonçal) Vaz López-Netto de Nantes, preveres de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, que durant la seua missió a Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i finalment, per orde del rei d'Etiòpia, van ser lligats a arbres amb el seu propi cordó religiós i lapidats fins a la mort. (1638)

13. A Lancaster, a Anglaterra, beats Martin de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l'Orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs, que van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis de rei Carles I. (1646)

14. A York, també a Anglaterra, beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir, que durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant quasi cinquanta anys, va ser penjat en el patíbul. (1679)

15. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Poznan, a Polònia, beat Edmund Bojanowski, prevere, que, conforme als preceptes de l'Evangeli, va treballar amb gran afany en la formació dels pobres i gent analfabeta, i va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1871)

16. A Colima, ciutat de Mèxic, sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. (1927)

6 d'agost de 2026, dijous: el Salvador

Festa de la Transfiguració del Senyor

o del Salvador

Festa de la Transfiguració del Senyor, en què Jesucrist, l'Unigènit, l'estimat del Pare Etern, va manifestar la seua glòria davant dels apòstols Pere, Jaume i Joan, amb el testimoni de la Llei i els Profetes, per a mostrar la nostra transformació admirable per la gràcia en la humilitat de la nostra naturalesa assumida per Ell, que donà a conéixer la imatge de Déu, conforme a la qual va ser creat l'home, i que, corrompuda en Adam, va ser renovada per Crist (elog. del Martirologi Romà).

• Josep Miquel Bausset: El Salvador (6 d'agost del 2013)
• Josep Miquel Bausset: La Transfiguració del Senyor (6 d'agost del 2015)

La Transfiguració del Senyor és el títol de les esglésies parroquials d'Alfafara, Benafer, Ibi, Millares, Macastre, Sucaina, Torralba del Pinar i les Useres.

El Salvador és el titol de les esglésies parroquials d'Alacant, Alcoi, el Bellestar de la Tinença, Borriana, la Canalosa (el Fondó de les Neus), Casas Bajas, Cocentaina, Culla, Elx, Eslida, Godella, la Llosa, Mutxamel, Oriola, Pina de Montalgrao, els Poblets, Requena, Sagunt, Titaguas, Torrevieja i Xiva de Morella; i cotitular d'una de la ciutat de València i una d'Aldaia.

Missa de la festa:

Esta festa, si cau en diumenge, té preferència sobre el diumenge. Si no cau en diumenge, es llig només una lectura a més de l'evangeli: es pot triar com a primera lectura qualsevol de les dos lectures proposades.

Oració col·lecta

Oh Déu, en la gloriosa Transfiguració del vostre Unigènit, 

confirmàreu els misteris de la fe amb el testimoni de Moisés i d’Elies 

i anunciàreu la meravellosa adopció dels vostres fills; 

feu que escoltem la veu del vostre Fill estimat 

i ens convertim en cohereus del mateix Rei de la glòria.

Lectura primera Dn 7,9-10.13-14

El seu vestit era blanc com la neu

Lectura de la profecia de Daniel

Jo continuava mirant,

quan posaren uns trons

on es va assentar un Vell venerable.

El seu vestit era blanc com la neu

i els seus cabells, com llana blanquíssima.

El seu tron era de flames

i les rodes de la carrossa, de foc ardent.

Davant d'ell naixia

i corria un riu de foc.

Els seus servidors eren mil milers,

els seus assistents, deu mil miríades.

El tribunal s'assentà

i foren oberts els llibres.

Mirant encara la visió de nit,

vaig vore enmig dels núvols del cel

que venia com un Fill d'home;

es va acostar al Vell venerable,

el presentaren davant d'ell

i li donaren el poder, la glòria i el regne,

i tots els pobles, tribus i llengües

li faran honors.

El seu poder és etern,

no passarà mai,

el seu regne no decaurà. 

O bé:

Lectura primera 2Pe 1,16-19

Esta veu del cel, nosaltres la vam sentir

Lectura de la segona carta de sant Pere

Benvolguts, 

Tot el que vos vam fer saber del poder i de la vinguda gloriosa de Jesucrist, el nostre Senyor, no era tret de faules hàbilment teixides. Nosaltres vam contemplar amb els nostres ulls la seua grandesa.

Ell va rebre de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu va dir: «Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m'he complagut». Esta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan estàvem amb ell en la muntanya santa.

Això ens han confirmat les paraules dels profetes, i fareu bé d'escoltar-les amb tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, fins que apuntarà el dia i l'estel del matí eixirà en l'horitzó dels vostres cors.

Salm responsorial 96,1-2.5-6.9 (R.: 1a i 9a)

El Senyor és rei: la terra ho celebra,

se n'alegren totes les illes.

Foscor i núvols el rodegen,

justícia i dret sostenen el seu tron.

R. El Senyor és rei, l'Altíssim sobre tota la terra.

Es desfan com cera les muntanyes

davant del Senyor de tota la terra.

El cel proclama la seua justícia,

i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.

Perquè vós sou el Senyor,

l'Altíssim sobre tota la terra,

excels per damunt de tots els déus. R.

Al·leluia Mt 17,5c

Este és el meu Fill, el meu amat,

en qui m’he complagut;

escolteu-lo.

Evangeli Mt 17,1-9

La seua cara resplandia com el sol

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

En aquell temps, Jesús es va endur a Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i els va portar a una muntanya alta i apartada. Es va transfigurar davant d’ells: la seua cara resplandia com el sol i els seus vestits eren blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisés i Elies, que conversaven amb ell. Pere digué a Jesús: «¡Senyor, que bé que estem ací! Si voleu, faré tres tendes, una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí l’ombra d’un núvol lluminós, i des del núvol una veu va dir: «Este és el meu Fill, el meu amat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, espantats, es prosternaren. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Alceu-vos, no tingueu por». Quan alçaren els ulls, no veren ningú més que a Jesús, a soles. Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va manar «No digueu a ningú res de la visió fins que el Fill de l’home haja ressuscitat d’entre els morts». 

 

A. En la festa de la Transfiguració del Senyor, el Pare declara solemnement en la muntanya davant de Pere, Jaume i Joan que Crist és el seu Fill Unigènit, a qui han d'escoltar i seguir (Ev). Els apòstols poden contemplar amb els seus propis ulls la glòria de la futura resurrecció i en són testimonis (2 lect). Crist és qui té el poder i la glòria, és el rei de l'univers, perquè tot ho ha rebut del Pare (1 lect). Així mateix, la transfiguració ens recorda que els creients som imatge de Crist i que esperem la seua mateixa glòria.

B. La realitat en què Jesús es mostra als deixebles, no és aquella a què estaven acostumats. Els prepara per al moment oportú en què una vegada ressuscitat tot pot retrobar una llum nova. L’Església viu d’esta llum de la resurrecció que transforma els cors dels creients i ens incorpora al cercle dels amics del Senyor. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• Missa d'À Punt: Pregària a Jesús transfigurat (Papa Francesc)

* * * * *

 

Festa del Santíssim Crist dels Necessitats a Aldaia, del Santíssim Crist de l'Agonia a Antella, del Crist de la Salut al Palmar, del Crist dels Afligits a Riola, Setaigües, la Font de la Figuera i el Canyamelar, del Santíssim Crist Verdader a Benifaraig, del Santíssim Crist del Calvari a Gata de Gorgos, del Santíssim Crist de la Penya a Guadassuar, del Santíssim Crist a Silla, del Salvador a Corbera, del Diví Salvador a Alfafara i als Poblets, del Santíssim Salvador a Onda...

Aniversari de la mort del papa valencià Calixt III (1458)

Aniversari de la mort del papa sant Pau VI (1978)

Beat Carles López i Vidal, casat i màrtir valencià (memòria a Gandia)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 d'agost

2. A la via Àpia de Roma, al cementeri de Calixt, passió de sant Sixt II, papa, i dels seus companys, la memòria dels quals se celebra demà. (258)

3. A Complutum, actual Alcalá de Henares, a la Hispània Cartaginesa, sants màrtirs Just i Pastor, els quals, encara xiquets, abandonant a l'escola les seues tauletes d'escriptura, van córrer voluntàriament a l'encontre del martiri, i detinguts i assotats immediatament, per orde del jutge van ser degollats pel seu amor a Crist, mentres es confortaven mútuament amb recíproques exhortacions. (304)

4. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Hormisdes, papa, que, abanderat de la pau, va aconseguir acabar amb el cisma d'Acaci a Orient, i a Occident va fer respectar per les noves poblacions els drets de l'Església. (523)

5. A Savona, a la regió italiana de Ligúria, beat Octavià, bisbe i germà del papa Calixt II, que tant en el claustre com en la càtedra va buscar amb afany servir a Déu i els germans. (1132)

6. Al territori de Luxemburg, beat Escel·lí, eremita, que va viure en un bosc sense sostre ni vestits, confiat només en Déu, que en la intempèrie pot oferir també refugi. (c. 1138)

7. A Bolonya, població d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, mort de sant Doménec, prevere, la memòria del qual se celebra el dia 8 d'agost. (1221)

8. A Montevideo, de l'Uruguai, beata Maria Francesca de Jesús (Anna Maria) Rubatto, verge, que a la ciutat de Loano, prop de Savona, a Itàlia, va fundar l'Institut de Germanes Terciàries Caputxines, i després, havent-se traslladat a Amèrica Llatina, va posar tota la seua constància en el servici als pobres. (1904)

9. En la rodalia de Gandia, població de la Safor, beat valencià Carles López i Vidal, màrtir, que en temps de persecució contra la fe va arribar a la glòria celestial. (1936)

10. Prop de Munic, a la regió alemanya de Baviera, beat Tadeu Dulny, màrtir, el qual, en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, per la seua fe en Crist va ser portat al camp de concentració de Dachau, on, víctima de cruels turments, va emigrar a la glòria celestial. (1942)