14 d'octubre de 2026, dimecres XXVIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXVIII / II

Sant Calixt, papa i màrtir

Oració col·lecta

Senyor, escolteu amb clemència les pregàries del vostre poble, 

per a que els qui ens alegrem en la celebració 

del martiri del papa sant Calixt 

obtinguem l’ajuda dels seus mèrits.

Lectura primera Ga 5,18-25

Els qui són de Jesucrist

han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, si vos deixeu guiar per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Està ben clar a on porten les obres de la carn: a la luxúria, a la immundícia, a la dissipació, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, recels, ràbies, baralles, divisions, sectarismes, enveges, embriagueses, orgies i coses semblants. Ja vos vaig advertir, i vos advertisc encara, que els qui obren així no podran heretar el Regne de Déu.

En canvi, el fruit de l'Esperit és l'amor, l'alegria, la pau, la paciència, l'afabilitat, la bondat, la fidelitat, la placidesa, el domini d'un mateix. Contra estes coses no hi ha Llei que valga.

Els qui són de Jesucrist han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos. Ja que l'Esperit ens dona la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Jo 8,12)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. El qui vos seguix, Senyor, 

té la llum de la vida.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 11,42-46

Ai de vosaltres, fariseus!

Ai de vosaltres també, mestres de la Llei!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, el Senyor digué: «¡Ai, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda, i de qualsevol verdura, però descuideu la justícia i l'amor de Déu! Açò és el que havíeu de complir, sense deixar allò. 

¡Ai, fariseus, que vos agrada ocupar els primers bancs en les sinagogues i que vos saluden pels carrers! ¡Acabareu malament, perquè sou com sepulcres que no es veuen, i que la gent xafa sense saber-ho». 

Un mestre la Llei va intervindre i li digué: «Mestre, amb tot això que dieu ens esteu ofenent també a nosaltres». 

Jesús respongué: «¡Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que carregueu als altres sacs difícils de portar, però vosaltres ni tan sols els toqueu amb el dit!»

 

 

Meditació

Sant Agustí:  De verb. Dg., serm. 30.

Però, si no poden quedar nets sinó aquells que creuen en el que purifica el cor per la fe, ¿com és que diu el Senyor: "Doneu almoina i totes les coses vos són netes"? Vegem si Ell mateix ho explica: els fariseus separaven la desena part de tots els seus fruits i donaven almoines, cosa que no fan tots els cristians; per tant, es van burlar del Salvador perquè els parlava com a hòmens que no donaven almoines. Sabent açò el Salvador, afig: "¡Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però vos passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu!". Açò no és donar almoina. Fer almoina consistix a tindre caritat; si comprens açò comença per tu mateix. ¿Com et compadiràs d'un altre, si eres cruel amb tu? Sent el que diu la Sagrada Escriptura ( Si 30, 24): "Compadix-te de la teua ànima, agradant al Senyor". Fixa els ulls en la teua consciència, tu que vius malament o com a infidel, i en ella trobaràs la teua ànima mendicant o potser emmudida per la necessitat. Dona almoina a la teua ànima per mitjà del juí i de la caritat. Què és el juí? El disgust de tu mateix; què és la caritat? Estimar a Déu i estimar el proïsme. Si deixes de fer esta almoina, per molta caritat que tingues, res faràs quan res fas per tu mateix. 

* * * * *

Sant Calixt

Sant Calixt I, papa

Sant Calixt [o Calixte] I, papa i màrtir, que quan era diaca, després d'un desterrament a l'illa de Sardenya, va tindre cura del cementeri de la via Àpia que porta el seu nom, on va deixar per a la posteritat les memòries de màrtirs. Elegit després papa, va promoure la recta doctrina i va reconciliar benignament els apòstates, per a acabar el seu intens pontificat amb la glòria del martiri. En este dia es commemora la seua sepultura al cementeri de Calepodi, a la via Aurèlia, a Roma. (c. 222) 

Sant Calixt I, papa i màrtir, (mem. ll.) patró de la Pobla Llarga.

• J.M. Bausset: Sant Calixt (2015)

A la Pobla Llarga, festa a Sant Calixt

Martirologi Romà

A la ciutat de Càpua, a la Campània, regió de l'actual Itàlia, sant Llúpol, màrtir. (s. inc.)

A Rímini, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Gaudenci, bisbe, que és venerat com a primer pastor durant el temps de persecució. (s. IV)

A Bruges, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Bèlgica, sant Donacià, bisbe de Reims, les relíquies del qual es conserven en eixa població. (389)

A Todi, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, sant Fortunat, bisbe, que, com relata el papa sant Gregori el Gran, va demostrar una abundant caritat en la cura dels malalts. (s. V)

Al territori de Châlons, a la Champagne, regió de la Gàl·lia, hui França, santa Manequilde, verge. (s. V)

A Luni, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Venanci, bisbe, que es va ocupar del clero i dels monjos, i va ser amic del papa sant Gregori el Gran. (s. VII)

A Beauvais, a Nèustria, França en l'actualitat, santa Angadrisma, abadessa del monestir fundat per sant Ebrulf, anomenat Oratori (hui Oroër) per posseir diversos llocs d'oració, on se servia a Déu sense intermissió. (c. 695)

A San Severino, lloc del Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Doménec, anomenat "Lorigato", per la cuirassa de ferro que portava cenyida al cos, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que havent sigut ordenat simoníacament, es va fer monjo eremita i, deixeble de sant Pere Damià, va portar una vida austera i disciplinada. (1060)

A Angers, a França, beat Jaume Laigneau de Langellerie, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser decapitat per ser sacerdot. (1794)

A Paterna, beata valenciana Ana Maria Aranda Riera, verge i màrtir. (1936) (memòria a Sant Esteve de València i a Dénia)

Al camp de concentració de Dachau, prop de la ciutat de Munic, a Alemanya, beats Estanislau Mysakowski i Francesc Roslaniec, preveres i màrtirs, que durant la guerra, en ser ocupada Polònia per gent contrària a Déu i als hòmens, van consumar el seu martiri en la cambra de gas. (1942)

A Lviv, població d'Ucraïna, beat Romà Lysko, prevere i màrtir, que durant la persecució contra la fe, seguint de prop les petjades de Crist, per la seua gràcia va arribar al regne celestial. (1949)

13 d'octubre de 2026, dimarts XXVIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXVIII / II

Lectura primera Ga 5,1-6

Ser circumcidat no compta per a res.

El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavitud i vol que siguem lliures. Per això, mantingueu-vos ferms, i no vos sotmeteu una altra vegada al jou de l'esclavitud.

Soc jo, Pau, qui vos ho dic: Si vos feu circumcidar, ja no podeu esperar res de Crist. A més, a tots els qui es circumciden, els faig saber que s'obliguen a complir tota la Llei. I si creieu que vos feu justs complint la Llei, ja no teniu res a vore amb Crist, heu quedat exclosos de la gràcia de Déu. Nosaltres, per la fe, esperem el fruit de la justícia que ve de la fe i de l'Esperit. En Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho. El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor.

Salm responsorial 118,41.43.44.45.47.48 (R.: 41a)

Que ploguen els vostres favors, Senyor,

salveu-me, com havíeu promés.

R. Que ploguen els vostres favors, Senyor.

No em lleveu dels llavis

la promesa que no enganya:

confie en el vostre juí. R.

Compliré sempre la vostra voluntat,

per segles i més segles. R.

Viuré amb un cor ample,

jo que medite els vostres preceptes. R.

Els manaments fan les meues delícies,

me'ls estime de veres, R.

Alce a vós les meues mans,

elogiant els vostres decrets. R.

Al·leluia He 4,12

La paraula de Déu és viva i eficaç,

i és capaç de discernir les intencions i els pensaments del cor.

Evangeli Lc 11,37-41

Doneu a la gent necessitada;

d’esta manera sí que vos quedarà tot purificat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, després que Jesús havia acabat parlant, un fariseu el convidà a dinar a sa casa. Jesús va anar i es va posar a taula. El fariseu s'estranyà que no s'haguera llavat abans de menjar, però el Senyor li digué: «Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora la copa i el plat, però per dins esteu plens de rapacitat i de maldat. Insensats! El que va fer la part de fora, ¿no va fer també la de dins? Doneu a la gent necessitada el que hi ha dins; d’esta manera sí que vos quedarà tot purificat».

Llavar-se les mans no era un gest merament higiènic, sinó que apuntava a la puresa ritual jueva practicada rigorosament pels fariseus. Davant de la sorpresa del fariseu, Jesús té la llibertat d'amonestar-lo sobre la seua hipocresia. La puresa que cal procurar amb radicalitat és la interior. La puresa fa referència a la manera de relacionar-se amb el Pare: sense pecat ni mundanitat, sinó amb veritat i honestedat. Per això, redimits per Crist, amb ell i en ell, podem donar almoina «del que hi ha dins», és a dir, de nosaltres mateixos, i este do de si ens purifica en ell.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Festa de Sant Francesc de Pàola a Carcaixent

• J.M. Bausset: Sant Francesc de Pàola (2015)

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules

• J.M. Bausset: La Soledat a Nules (2015)

Aniversari del miracle del Sol a Fàtima (1917)

Aniversari de la mort de monsenyor Pau Barrachina Estevan, bisbe d'Oriola-Alacant (2008)

Martirologi Romà

Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia de Síria, actual Turquia, home molt erudit, que va ocupar esta seu com a sisé successor de sant Pere i va compondre un llibre per a defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció. (s. II)

Va viure en el segle II. Va ser un filòsof molt apreciat i reconegut per la seua cultura. Un dia va arribar a les seues mans un exemplar de la Bíblia i immediatament va sorgir en ell un viu desig d'atacar-la i ridiculitzar-la. Per això es va dedicar a llegir-la detingudament buscant-hi els punts febles. Però en anar passant les pàgines, la gràcia de Déu va anar operant la conversió del seu cor. Al final de la lectura s'havia convertit en un admirador i defensor del llibre sagrat. Amb el temps va ser elegit bisbe d'Antioquia, una de les ciutats més importants del món antic, i va escriure una Apologia en tres volums. [font]

A Còrdova, a la província hispànica de Bètica, sants Faust, Genar i Marcial, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. (s. III/IV)

A Tessalònica, a Macedònia, a Grècia actualment, sant Florenci, màrtir, que, segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. (c. s. III)

A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris, Alemanya en l'actualitat, sant Lubenci, prevere. (s. IV)

A Sanremo, a la costa lígur, a l'actual Itàlia, sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple de fervor apostòlica, va morir durant una visita pastoral. (s. V)

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Venanci, abat, el qual, havent-se casat en la seua joventut, en visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seua esposa, es va ajuntar a ells per a viure per a Crist. (s. V)

A Salagnac, al territori de Llemotges, a Aquitània, també a la França actual, sant Leobó, eremita. (s. inc.)

A l'illa de Iona, a Escòcia, sepultura de sant Comgà, abat, que va arribar a esta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seua germana santa Kentigerna, els fills d'esta i alguns missioners. (s. VIII)

A Augsburg, ciutat de Baviera, a Germània, actual Alemanya, sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. (c. 807)

A Saint-Cierges, a la regió d'Alvèrnia, a la Gàl·lia, hui França, sant Guerau d'Orlhac [Guiral o Grau], que, sent comte d'Orlhac [Aurillac], va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular, procurant el bé de les regions que tenia encomanades. (909)

Prop de Subiaco, a la regió del Laci, a Itàlia, santa Quelidona o Celidona, verge, que, com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. (1152)

A la localitat de Trino, a Monferrato, també a Itàlia, beata Magdalena Panattieri, verge, germana de Penitència de Sant Doménec. (1503)

Beat Pere-Adrià Toulorge (1757- Coutances. França 1793). Sacerdot profés dels Canonges Regulars Premonstratencs, assassinat per odi a la fe durant la Revolució francesa, després d'haver exercit el ministeri sacerdotal clandestinament.

Beat Lluís Brisson (1817- Aube, França 1908). Religiós, sacerdot fundador dels Oblats i de les oblates de Sant Francesc de Sales.

Beat valencià Antoni (Lluís Maria) Ayet i Canós, carmelita, màrtir (memòria a Vila-real). (Vila-real 1886 - Barcelona 1936)

Beat Joan Fornasini (1915- San Martino di Caprara, Itàlia 1944). Sacerdot diocesà, rector. Fou assassinat por un soldat nazi alemany de la SS per odi a la fe.

Al lloc de Balazar, prop de Braga, a Portugal, beata Alexandrina Maria da Costa, que, en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres; i en la contemplació de l'Eucaristia, la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor a Déu i als germans més necessitats. (1955)

12 d'octubre de 2026, dilluns: Mare de Déu del Pilar

Festa de la Mare de Déu del Pilar

• Lectures de la festa.

Segons una venerada tradició, la Santíssima Mare de Déu es va manifestar a Saragossa sobre una columna o pilar, signe visible de la seua presència. Esta tradició va trobar la seua expressió cultual en la missa i en l'Ofici que, per a tot Espanya, va decretar el papa Climent XII.

• Capella de la Mare de Déu del Pilar (Seu de València)
• Antonio Mora Vergés: Ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí.

Festa de la Mare de Déu del Pilar, titular de les esglésies parroquials de Bonrepòs i Mirambell, la Campaneta, les Cases de Bàrcena, Los Montesinos, Pilar de la Horadada, Tírig, una de Catarroja, una d'Algemesí i cotitular d'una de València. Dona nom a una ermita de Catí.

Festa de l'Axiamo (Ecce Homo) a Borriana.

• J.M. Bausset: L'Axiamo de Borriana (2015)

A Carcaixent, Dia de la Troballa de la imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives

Aniversari del naiximent d'Edith Stein, doctora de l'Església (1891)

• Franco Battiato canta a Edith Stein.
• J.M. Bausset Santa Edith Stein (9 d'agost del 2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Victorio Oliver Domingo, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1972)

Martirologi Romà

A Roma, a la via Laurentina, sant Hedist, màrtir. (s. inc.)

A Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, santa Domnina, màrtir, que sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Lícies, després d'haver patit molts turments, va entregar en la presó el seu esperit a Déu. (c. 304)

Commemoració dels quatre mil nou-cents seixanta-sis sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a l'Àfrica, on, per mandat del rei arrià Huneric, que odiava la fe catòlica, bisbes, preveres i diaques de l'Església de Déu, juntament amb una munió de fidels, van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de diversos turments, com els bisbes Ciprià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor. (483)

A Piacenza, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Opili, diaca. (c. s. V)

A Roma, sant Fèlix IV, papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum romà en la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. (530)

A la província Nòrica, actual Àustria, al costat del Danubi, sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. (a. s. VII)

A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seua abstinència, que es va distingir pel seu interés pel que fa al culte diví i les relíquies dels sants. (1254)

A Ascoli, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va destacar admirablement per la seua gran humilitat, pobresa i pietat. (1604)

A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Bullaker, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava la Missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i esquarterat quan estava encara amb vida. (1642)

A Riba-roja de Túria, beat valencià Josep González Huguet, prevere i màrtir. (memòria a Cheste i Alaquàs) (1936)

A Massamagrell, beat valencià Pere Salcedo i Puchades (Pacífic de València), religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins i màrtir. (memòria a Castellar-l'Oliveral, València). (1936)

Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a la ciutat polonesa de Cracòvia, beat Romà Sitko, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat humana i a la religió, fins a passar a la visió de l'eterna benaurança. (1942)

Sant Carles Acutis (1991- Monza, Itàlia 2006). Fou un estudiant italià i un aficionat programador d'informática, conegut per documentar miracles eucarístics d'arreu del món i catalogar-los en una web que creà abans de la seua mort per leucèmia. També s'entregà al voluntariat amb els sense sostre i els menjadors socials.