DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
La Quaresma: recordar l'aigua que dona vida i cura
Oració col·lecta
Déu fidel i misericordiós, que
este temps de penitència i pregària
prepare el cor dels vostres fidels
a celebrar dignament el misteri pasqual
i a anunciar la grandesa de la vostra salvació.
Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Ez 47,1-9.12
Vaig vore que naixia aigua del santuari.
Allà on arribe l'aigua del riu, tot viurà
Lectura de la profecia d'Ezequiel
En aquells dies, l'home em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de davall del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret.
Aquell home s'encaminà cap a l'orient, amb un cordell en la mà, i va mesurar mil colzes; em va fer travessar el riu: l'aigua m'arribava als turmells. Mesurà mil colzes més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. En mesurà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara en mesurà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar; era un corrent d'aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar. Ell em va dir: «¿Has vist, fill d'home?» Em va fer tornar arrere, a la vora del riu, i vaig vore molts arbres a banda i banda.
Després em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixeran tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».
Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)
Déu és la nostra força i el nostre cau,
auxili cert en hores de perill.
No tenim por si la terra tremola,
i les muntanyes s'afonen en el mar.
R. El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.
Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,
la casa més sagrada de l'Altíssim.
Déu està enmig d'ella: no se somou.
Déu la socorre de bon matí. R.
El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu els fets del Senyor,
les meravelles que escampa pel món. R.
Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a
Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
torneu-me el goig de la vostra salvació.
Evangeli Jo 5,1-16
A l'instant aquell home es va curar
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Un dia de festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. Allí, vora la porta de les Ovelles, hi ha una bassa per als banys, que en hebreu es diu Betzata. Davall dels seus cinc pòrtics hi havia sempre molts malalts: cegos, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt feia trenta-huit anys. Jesús el va vore allí estirat i, sabent que estava invàlid des de feia molt de temps, li va preguntar: «¿Vols curar-te?» El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que em baixe a la bassa en el moment que l'aigua es remou i, quan arribe jo, un altre m'ha passat davant». Jesús li va dir: «Alça't, pren la llitera i camina». A l'instant, aquell home va quedar curat, va prendre la llitera i es va posar a caminar.
Però aquell dia era dissabte, i els jueus digueren al qui havia quedat curat: «Hui és dissabte i no t'està permés portar la llitera». Ell els va replicar: «El qui m'ha curat m'ha dit: "Pren la llitera i camina"». Li preguntaren: «¿Qui t'ha dit "Pren la llitera i camina"?» Però l'home curat no sabia qui era, perquè Jesús havia desaparegut entre la gent que hi havia per allí.
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li va dir: «Ara estàs curat. No peques més, que no et passen coses pitjors». Aquell home va anar a informar als jueus que era Jesús qui l'havia curat. Per este motiu, perquè ho havia fet en dissabte, començaren a perseguir-lo.
Oració sobre les ofrenes
Vos oferim, Senyor, estos dons que ens vau concedir
per a sostindre la nostra vida mortal
per a que actuen en nosaltres com a remei d'immortalitat.
Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Purifiqueu, Senyor, el nostre esperit
i renoveu-lo amb estos sagraments del cel,
a fi que el nostre cos mortal
reba també llavor de resurrecció i de vida nova.
Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble (ad libitum)
Concediu, Déu misericordiós, que el vostre poble
visca sempre en plena adhesió a la vostra voluntat
i obtinga incessantment el favor de la vostra clemència.
Per Crist, Senyor nostre.
Papa Francesc: Homilia en Santa Marta (28 de març de 2017)
El paralític ni tan sols li havia donat les gràcies a Jesús, no li havia preguntat ni el seu nom. Es va alçar amb aquella peresa que fa viure perquè l'oxigen és gratis, fa viure sempre mirant els altres que són més feliços que jo, i s'està en la tristesa, s'oblida l'alegria. La peresa és un pecat que paralitza, ens torna paralítics. No ens deixa caminar. També hui el Senyor ens mira a cada u, tots tenim pecats, tots som pecadors, però mirant eixe pecat ens diu: Alça't. Hui el Senyor ens diu a cada u: 'Alça't, pren la teua vida com siga, bonica, lletja, com siga, pren-la i ves avant. No tingues por, ves avant amb la teua llitera' - 'Però, Senyor, no és l'últim model...'. Continua avant! Amb eixa llitera lletja, potser, però ves avant! És la teua vida, és la teua alegria. Vols curar-te?, és la primera pregunta que hui ens fa el Senyor. 'Sí, Senyor' - 'Doncs, alça't'. I en l'antífona d'entrada estava eixe començament tan bonic: Assedegats, acudiu per aigua -diu el Senyor-, veniu els qui no teniu diners i beveu amb alegria. I si diem al Senyor: 'Sí, vullc curar-me. Sí, Senyor, ajuda'm que vullc alçar-me', sabrem com és l'alegria de la salvació.
* * * * *
- La paraula del dia: Abril (AVL)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 d'abril
1. A Roma, commemoració dels sants màrtirs Venanci, bisbe, i companys de Dalmàcia i d'Ístria, a l'actual Croàcia; a saber, Anastasi, Maur, Paulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià, que l'Església es complau a honrar juntament. (s. III/IV)
2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, actualment a Grècia, santes Agape i Quiònia, vèrgens i màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, per negar-se a menjar carn sacrificada als ídols, van ser entregades al prefecte Dulceci, qui les va condemnar a ser cremades vives. (304)
 |
Santa Maria Egipcíaca |
3. A Palestina, santa Maria Egipcíaca, cèlebre pecadora d'Alexandria, que per la intercessió de la Benaurada Mare de Déu es va convertir a Déu a la Ciutat Santa, i va portar una vida penitent i solitària a l'altra riba del Jordà. (s. V) 4. A Lauconne, prop d'Amiens, a la Gàl·lia, hui França, sant Valeric o Valeri, prevere, que va atraure no pocs companys cap a la vida eremítica. (s. VII)
5. Al lloc anomenat Ardpatrick, a la regió de Munster, a Irlanda, sant Cels, bisbe d'Armagh, que va promoure intensament la restauració de l'Església. (1129)
6. A Grenoble, ciutat de Burgúndia, a la França actual, sant Hug, bisbe, que va treballar intrèpidament en la reforma dels costums del clergat i del poble, i, amant de la soledat, durant el seu episcopat va oferir a sant Bru, mestre seu en un altre temps, i als seus companys, el lloc de la Cartoixa, que va presidir com a primer abat, regint durant quaranta anys esta Església amb acurat sexemple de caritat. (1132)
7. Al monestir cistercenc de Bonnevaux, al Delfinat, a França, beat Hug, abat, la caritat i la prudència del qual van aconseguir l'harmonia entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic I. (1194)
8. A Caithness, a Escòcia, sant Gilbert, bisbe, que va erigir l'església catedral a Dornoch i va disposar albergs per als pobres, i en morir va recomanar el que ell mateix havia observat durant la seua vida, a saber, no fer mal a cap ésser, portar amb paciència les correccions divines i a ningú donar ocasió d'entropessar. (c. 1245)
9. A York, a Anglaterra, beat Joan Bretton, màrtir, que, sent pare de família, va mostrar una gran constància en la fe de l'Església Romana durant el regnat d'Isabel I, i, amenaçat diverses vegades, es va mantindre ferm, per la qual cosa a la fi, sota la falsa acusació de sedició, va morir estrangulat. (1598)
10. Beata Sofia Czeska-Maciejowska (1584- Cracòvia, Polònia 1650). Fundadora de la Congregació de les Vèrgens de la Presentació de la Benaurada Mare de Déu, per a ajudar les jóvens pobres i òrfenes.
11. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beat Lluís Pavoni, prevere, que es va entregar amb ànim decidit a la formació dels jóvens pobres i es va interessar sobretot en la seua educació religiosa i artesana, per a això va fundar la Congregació de Fills de Maria Immaculada. (1848)
12. Beats Anaclet González Flores, pare de família, i 8 companys (Mèxic †1927/1928), màrtirs mexicans.
Els noms són: Josep Dionís Lluís Padilla Gómez, Jordi Ramon Vargas González, Ramon Vicent Vargas González, Josep Llucià Ezequiel Horta Gutiérrez, Josep Salvador Horta Gutiérrez, Miquel Gómez Loza, Lluís Magaña Servín.
13. Beat Josep Girotti (1905- Dachau 1945). Sacerdot de l'Orde dels Germans Predicadors i màrtir, mort per odi a la fe i per ajudar els hebreus durant l'ocupació d'Itàlia pel règim nazi.