31 d'agost de 2026, dilluns XXII

DILLUNS DE LA SETMANA XXII / II

Lectura primera 1C 2,1-5

Vos vaig anunciar el misteri de Crist clavat en la creu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan vaig anar a vosaltres, no vos vaig anunciar el misteri de Déu amb les sublimitats de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist i, damunt, clavat en la creu. 

I em vaig presentar davant de vosaltres dèbil i amb molt de temor i tremolor. No vos parlava ni vos predicava amb paraules que s'imposaven per la seua saviesa, sinó per la manifestació de la força de l'Esperit, per tal que la vostra fe no es fonamentara en la saviesa humana, sinó en la força de Déu.

Salm responsorial 118,97.98.99.100.101.102 (R.: 97a)

¡Com estime la vostra Llei, Senyor!

La medite tot el dia.

R. ¡Com estime la vostra llei, Senyor!

Els manaments em fan més sagaç que l'enemic,

perquè sempre estan amb mi. R.

Soc més sensat que tots els meus mestres,

perquè medite el vostre dret. R.

Soc més prudent que els ancians,

perquè guarde els vostres preceptes. R.

Aparte els meus peus del camí del mal,

perquè vullc observar la vostra paraula. R.

No descuide les vostres decisions,

perquè sou vós qui m'ensenyeu. R.

Al·leluia Lc 4,18

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi;

ell m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.

Evangeli Lc 4,16-30

M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres.

Cap profeta és ben acollit en la seua terra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús se’n va anar a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia costum, va anar a la sinagoga i s’alçà per a fer la lectura. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el va desenrotllar i va trobar el passatge on està escrit:

 

«L'Esperit del Senyor reposa damunt de mi,

ja que ell m'ha ungit.

M'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat

i als cegos el retorn de la llum,

a posar en llibertat els oprimits,

a proclamar l'any de gràcia del Senyor». 

 

Després va enrotllar el volum, el tornà a l’ajudant de la sinagoga i es va assentar. Tota la sinagoga tenia els ulls posats en Jesús. Ell començà a dir-los: «Hui s’han complit estes paraules de l’Escriptura que acabeu d’escoltar». 

Tots l’aprovaven i s’admiraven d’aquelles paraules de gràcia que eixien dels seus llavis. I deien: «¿No és este el fill de Josep?» Jesús els digué: «Segur que ara em retraureu aquella dita: ‘Metge, cura't tu mateix’; hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també ací, en la teua terra». Però ell afegí: «En veritat vos dic que cap profeta és ben acollit en el seu poble. Més encara, vos assegure que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam es va estendre per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a ninguna d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però ningú d’ells va ser purificat, sinó un de Síria, Naaman».

En sentir açò, tots en la sinagoga, indignats, s'alçaren, l'espentaren cap a fora del poble i el dugueren cap al precipici de la muntanya, sobre la qual s'alçava el poble, amb la intenció de despenyar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar. 

 

* * * * *

Lamentació davant de Crist mort
(Planctus Mariae), ca. 1500.
Vicent Macip
(Fundació Bancaixa)

 Commemoració dels sants Josep d'Arimatea i Nicodem, que van recollir el cos de Jesús baixat de la creu, el van embolicar en un llençol i el van depositar en el sepulcre. Josep, noble decurió i deixeble del Senyor, esperava el regne de Déu, i Nicodem, fariseu i principal entre els jueus, que havia anat de nit a vore a Jesús per a interrogar-lo sobre la seua missió, va defendre després la seua causa davant dels summes sacerdots i dels fariseus que buscaven la detenció del Senyor. (Jerusalem, s. I)

Sant Ramon Nonat, titular de l'església parroquial de Paiporta.

• J.M. Bausset: Sant Ramon Nonat (31 d'agost del 2015)

Aniversari del naiximent de Maria Montessori (1870)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 d'agost

2. A Atenes, a Grècia, sant Arístides, filòsof, que, notable per la seua fe i per la seua ciència, va dedicar a l'emperador Adrià alguns dels seus llibres sobre la religió cristiana. (c. 150)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Paulí, bisbe i màrtir, que en temps de l'heretgia arriana va ser el verdader herald de la veritat, i en el Sínode d'Arle, convocat per l'emperador arrià Constanci, ni amenaces ni adulacions van poder portar-lo a condemnar sant Atanasi ni a apartar-se de la recta fe, per la qual cosa va ser relegat a Frígia, a l'actual Turquia, on passats cinc anys va portar a compliment el seu martiri en l'exili. (358)

4. A Lindisfarne, al territori de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Aidan, bisbe i abat, home de summa mansuetud, pietat i rectitud de govern, que des del monestir de Iona va ser cridat pel rei Osvald a esta seu episcopal, on va fundar un monestir, per a atendre eficaçment l'evangelització d'aquell regne. (651)

5. A Cardona, població de Catalunya, sant Ramon Nonat, que va ser un dels primers companys de sant Pere Nolasc en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, i és tradició que, pel nom de Crist, va patir molt per la redempció dels captius. (c. 1240)

6. Al desert de Vallucola, a la regió italiana de Toscana, beat Andreu de Borgo Sansepolcro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, entregat a la penitència i a la contemplació. (1315)

7. A Almeria, a Espanya, beats Edmigi (Isidor) Primo Rodríguez, Amali (Just) Zariquiegui Mendoza i Valeri Bernat (Marcià) Herrero Martínez, màrtirs, que, per ser germans de les Escoles Cristianes, van patir la mort durant la persecució contra la fe en temps de guerra. (1936)

8. Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, Espanya 1905-1950). Metge laic, i després sacerdot.

30 d'agost de 2026, diumenge XXII

DIUMENGE XXII / Cicle A

Lectura primera Jr 20,7-9

La paraula del Senyor m'és un motiu d'escarnis

Lectura del llibre de Jeremies

M’heu seduït, Senyor, i m’he deixat seduir; heu sigut més fort que jo i m’heu dominat, però ara tot el dia es divertixen a costa meua, tots es riuen de mi. Sempre que parle he de cridar: proclame violència i devastació. Cada dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. Al final pensava: «No pensaré més, no diré res més en nom d’ell», però sentia en el meu cor un foc que cremava, tancat en els meus ossos: he intentat apagar-lo, però no he pogut.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,

vos busque des de l'alba.

Tinc set de vós,

com carn que desitja,

en terra seca i àrida.

R. La meua ànima té set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari

per a vore-vos gloriós i poderós.

El vostre amor val més que la vida;

per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida

i alçaré les mans en nom vostre

Assaciat com d'ambrosia i nèctar,

vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Perquè vós m'heu ajudat,

i soc feliç a l'ombra de les vostres ales.

M'aferre a vós,

em sosté la vostra mà. R.

Lectura segona Rm 12,1-2

Oferiu a Déu els vostres cossos com a sacrifici viu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, vos demane que li oferiu els vostres cossos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu: este ha de ser el vostre culte espiritual. I no vos adapteu al món present, sinó transformeu-vos renovant la vostra manera de considerar les coses, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu: allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.

Al·leluia Cf. Ef 1,17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumine els ulls del nostre cor

per a que coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mt 16,21-27

Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús començà a explicar als deixebles que calia que ell anara a Jerusalem, i que allí havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, que l’havien de matar, i que ressuscitaria al tercer dia.

Pere se l’endugué a part i es posà a increpar-lo: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «¡Aparta’t de mi, Satanàs! Em vols fer caure, perquè penses com els hòmens, no com Déu».

També va dir als deixebles: «Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue la seua creu i que em seguisca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà. ¿De què li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la? Perquè el Fill de l’home vindrà entre els seus àngels amb la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres». 

 

A. Si en l'evangeli del diumenge anterior Pere havia parlat mogut per Déu, en confessar a Jesús com a Messies, després es va deixar portar pel seu impuls humà en voler impedir que Jesús assumira el seu sacrifici redemptor: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!». Jesús va vore en l'apòstol la imatge del Temptador, que des del principi intentava apartar-lo de la seua fidelitat a la missió rebuda del Pare. No és que Déu desitjara el patiment de Jesús, sinó que la paraula de Déu és tan contrària als valors del món que ocasiona la persecució de qui la pregona amb autenticitat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. Igual que Jeremies i altres profetes de l'Antic Testament van patir per ser fidels a la seua vocació d'anunciar la Paraula de Déu (1 lect), així també el nostre Senyor Jesucrist patirà la persecució i la mort en creu per part de les autoritats jueves i romanes. I si això és així, els que vullguen ser deixebles de Crist, no podran buscar-se ells mateixos sinó que hauran de negar-se ells mateixos i carregar la seua creu; perdre la seua vida per ell, per a retrobar-la (Ev). Cal véncer, per tant, la temptació d'utilitzar la religió en profit propi. Buscant així la seua voluntat en tot, serem sacrifici viu i agradable a Déu.

C.Si a Pere Déu li havia inspirat que Jesús era el Messies, ara deixant-se inspirar per si mateix, li tractarà de traçar el camí que seguirà el Messies. Pere haurà d'aprendre que ser deixeble de Jesús és seguir l'experiència de Jeremies, sempre atent a la paraula del Senyor que el convertix. Per això Jesús li diu: «¡Aparta’t de mi, Satanàs!», perquè ell va ser temptat en el desert per a usar la seua condició de messies en clau de poder, i és temptat ara pel seu deixeble principal, per la pedra damunt la qual vol edificar la seua Església. Busquem cada dia la misericòrdia de Déu, i presentem les nostres vides com a ofrena agradable a Déu, renovant el nostre cor i la nostra ment amb la seua paraula.

• Missa d'À Punt (2026): Compartisc la meua esperança (Marcelo A. Murúa)
• Missa d'À Punt (2023): Només vós teniu paraules de vida eterna (La missa de cada dia, Claret)

* * * * *

Beats Joan i Pere

Beats Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, màrtirs a València (mem. ll. a la diòcesi de València si no cau en diumenge)

• Vicent Mateo: Joan de Perusa i Pere de Sassoferrato (2013).

Beata valenciana Josepa Monrabal, religiosa màrtir (memòria a Gandia)

• J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)

Beat valencià Vicent Cabanes i Badenas, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Torrent); beat valencià Josep Ferrer i Adell (Joaquim d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'agost

1. A Roma, al cementeri de Comodil·la, a la via Ostiense, sants màrtirs Fèlix i Adaucte, que havent confessat junts a Crist amb una fe indestructible, junts van volar vencedors al cel. (c. 304)

El papa sant Damas els va dedicar un poema.

2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a Colònia Sufetana, a l'Àfrica Bizacena, actual Tunísia, van morir a mans dels enfurits gentils per haver destruït una estàtua de Mercuri. (399)

3. A Roma, commemoració de sant Pammaqui, senador, insigne pel seu zel en la fe i per la seua generositat cap als pobres, a la pietat dels quals cap a Déu es deu la construcció de la basílica que rep el seu títol a la muntanya del Celi. (410)

4. Al monestir de Rebais, al territori de Nèustria, hui França, sant Agil, primer abat. (c. 650)

5. A Breuil, també a la mateixa regió de Meaux, sant Fiacre, eremita, que, oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. (c. 670)

6. A Tessalònica, a Macedònia, actualment Grècia, sant Fantí, anomenat el Jove, eremita, que es va consumir per Crist amb vigílies i fatigues. (s. X)

7. A Lucedio, a l'actual regió italiana del Piemont, sant Bononi, abat, que va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després a la muntanya del Sinaí. (1026)

8. A Trevi, lloc del Laci, també a Itàlia, sant Pere, que, malgrat ser analfabet, va cultivar en la soledat la sapiència de l'Evangeli. (c. 1050)

9. A Londres, a Anglaterra, santa Margarida Ward, màrtir, que, estant casada, durant el regnat d'Isabel I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot, sentència que va acollir de bon grat i que es va complir en ser penjada a Tyburn. Allí mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martin, anglesos; Joan Roche, irlandés, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer pel fet de ser sacerdot i els altres per haver donat hospitalitat a sacerdots. (1588)

10. A Saluzzo, al Piemont, a Itàlia, beat Joan Juvenal Ancina, bisbe, que, anteriorment metge, va ser un dels primers a entrar en l'oratori de sant Felip Neri. (1604)

11. A Saragossa, a Espanya, beata Maria Ràfols, verge, que prop de l'hospital d'esta ciutat va fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna i la va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. (1853)

12. A Almeria, també a Espanya, mort dels beats màrtirs Diego Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manuel Medina Olmos, bisbe de Guadix, que, empresonats pels qui odiaven el nom cristià, van suportar, amb paciència i resignació, insults i vexacions, fins a rebre de nit un cruel final. (1936)

13. En el camí entre la Pobla Tornesa i Vilafamés, a la Plana Alta, beat valencià Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va rebre el premi promés als qui perseveren. (1936)

14. A Bilbao, capital de Biscaia, beat valencià Vicent Cabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, durant la mateixa persecució contra la fe, va meréixer entrar en el banquet de la glòria. (1936)

15. Beates Fidela Olller, Josepa Monrabal (Xeresa, la Safor, 1936) i Facunda Margenat (Can Tunís, Barcelona 1936). Religioses professes de l'Institut de les Germanes de Sant Josep de Girona i màrtirs, assassinades per l'odi a la fe, entre el 26 i el 29 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola.

16. Beat Esteve Nehmé (1889- Kfifane 1938). Monjo, religiós de l'Orde Libanés dels Maronites, enamorat de Déu, la mirada del qual tenia present en tots els moments de la seua vida.

17. Beat Eustaqui van Lieshout (Belo Horizonte, el Brasil 1890-1943). Sacerdot, de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

18. A Venegone, prop de la ciutat de Varese, a Itàlia, beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe, que d'abat de Sant Pau de Roma va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on amb gran sol·licitud i diligència va exercir, amb admirable saviesa i doctrina, el seu ministeri de pastor per a bé del seu poble. (1954)

29 d'agost de 2026, dissabte XXI: Martiri de Sant Joan Baptiste

MARTIRI DE SANT JOAN BAPTISTE

Memòria

Oració col·lecta

Oh Déu, vós volguéreu que sant Joan Baptiste

fora el precursor del naiximent i de la mort del vostre Fill;

feu que, igual que ell va ser màrtir de la veritat i de la justícia,

també nosaltres lluitem amb valentia

per a ser testimonis de la vostra doctrina.

L'evangeli d'esta memòria és propi.
La lectura primera és de la fèria corresponent.

Lectura primera 1C 1,26-31

Déu ha elegit els qui el món té com a dèbils

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, mireu qui sou els qui heu sigut cridats: als ulls dels hòmens, en sou pocs els sabuts, en sou pocs els poderosos o de bona família.

Al contrari: Déu, per a confondre els sabuts, ha elegit els qui el món té com a ignorants; per a confondre els forts, ha elegit els qui, als ulls del món, són dèbils; i ha elegit els descartats, els qui el món desprecia: els qui no són res, per a reduir a no res els qui són alguna cosa; d'esta manera ningú pot desvanir-se davant de Déu.

I és gràcies a ell que vosaltres teniu en Jesucrist tot allò que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Qui vullga desvanir-se, s'ha de desvanir en el Senyor».

Salm responsorial 32,12-13.18-19.20-21 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

És l'alegria del nostre cor,

i confiem en el seu sant nom. R.

Al·leluia Mt 5,10

Feliços els perseguits pel fet de ser justs:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Mc 6,17-29

Vullc que em dones ara mateix, en un pla gran, el cap de Joan Baptiste

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Herodes havia fet detindre a Joan i l'havia tancat a la presó, encadenat, i tot per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà Filip, ja que Joan li recordava que no tenia dret a casar-se amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i volia que el mataren, però no podia ser, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, sentia per ell un gran respecte i el protegia; li agradava molt escoltar-lo però, després de sentir-lo, quedava molt desconcertat.

L'ocasió es va presentar quan Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els notables de Galilea. Durant el convit, va entrar a dansar la filla d'Herodies, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei li digué: «Demana'm el que vullgues, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria qualsevol cosa que demanara, encara que fora la mitat del seu regne.

La jove va eixir, i preguntà a sa mare: «¿Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptiste». Ella va tornar a entrar, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vullc que em dones ara mateix, en un plat gran, el cap de Joan Baptiste». El rei es va entristir molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no va voler contrariar-la.

Immediatament, va ordenar a un guarda que portara el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar, va dur el cap en un plat gran i li'l van donar a la jove i ella li'l va passar a sa mare. Quan ho saberen els deixebles de Joan, anaren a endur-se el cos per a donar-li sepultura. 

 

* * * * *

 Martiri de sant Joan Baptiste (mem. ob.).

La festa principal de Sant Joan Baptiste és el 24 de juny. Hui commemorem la culminació de la seua vida. I la vida d’un profeta autèntic, com la de Jesús, havia d’arribar fins al testimoni final: el martiri. La memòria de hui té com a origen l’aniversari de la dedicació de l’església edificada a Sebaste de Samaria sobre el pretés sepulcre del sant.

Al segle V ja se celebrava a la Gàl·lia i el VI a Roma en este dia. [font]

Festa del Martiri de Sant Joan a Alcalà de Xivert i Artana. 

Comença a Algemesí la novena a la Mare de Déu de la Salut

• J.M. Bausset: La Novena a la Mare de Déu de la Salut (29 d'agost del 2016)

Aniversari del naiximent del bisbe valencià Rafael Sanus Abad (1931)

• Rafael Sanus: un bisbe del Vaticà II (J.M. Bausset, 2020)
• Avel·lí Flors: Rafael Sanus Abad (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 d'agost

Memòria del martiri de sant Joan Baptiste, a qui el rei Herodes Antipes va retindre empresonat a la fortalesa de Maqueront, a l'actual Israel, i al qual va manar decapitar el dia del seu aniversari, a petició de la filla d'Herodies. D'esta manera, el Precursor del Senyor, com a llum encés i resplandent, tant en la mort com en la vida va donar testimoni de la veritat. (s. I)

2. A la regió de Srijem, a Panònia, hui Croàcia, santa Basila. (s. III/IV)

3. A Roma, commemoració de santa Sabina, que dona títol a una església construïda sobre el puig Aventí. (422-432)

4. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Adelf, bisbe. (s. V)

5. A la regió de Nantes, a la Bretanya Menor, també a França, sant Víctor, eremita, que va viure reclòs en un xicotet oratori, construït per ell mateix prop de La Chambon. (c. s. VII)

6. A Londres, a Anglaterra, commemoració de sant Sebbi o Sebba, rei dels saxons orientals molt devot del Senyor, que va deixar la corona i va voler morir amb l'hàbit monacal, desitjat des de molt de temps arrere. (c. 693)

7. A París, a Nèustria, França en l'actualitat, sant Mederic, prevere i abat d'Autun, que va viure en una cel·la pròxima a la ciutat. (c. 700)

8. A València, beats màrtirs Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors, que enviats a predicar la fe entre els musulmans d'aquell lloc, van aconseguir la palma del martiri en ser decapitats en la plaça pública per orde del rei. (1231)

A les diòcesis de València i Terol se celebren demà.

9. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Bronislava de Kamień, verge de l'Orde Premonstratenc, que va voler portar una existència humil i retirada, i destruït el seu monestir pels tàrtars, va viure tota sola amb Déu en una barraca. (1259)

10. A Lancaster, a Anglaterra, beat Ricard Herst, màrtir, pare de família i llaurador, que, acusat falsament d'homicidi, per la seua fe en Crist va ser condemnat a morir en la forca, en temps del rei Jaume I. (1618)

11. En el litoral enfront de Rochefort, a França, beat Lluís Vulfilocio Huppy, prevere i màrtir, que empresonat de manera inhumana, per ser sacerdot, en una vella nau durant la Revolució Francesa, va morir víctima de malaltia. (1794)

12. A Waterford, a Irlanda, beat Edmund [o Edmon] Ignasi Rice, que amb gran entusiasme i perseverança es va entregar a la formació dels xiquets i dels jóvens de condició modesta i, per a l'auge d'esta obra, va fundar la Congregació dels Germans Cristians i la dels Germans de la Presentació. (1844)

13. Prop de Renes, a França, beata Maria de la Creu (Joana) Jugan, verge, que va fundar la Congregació de les Germanetes dels Pobres per a demanar almoina per Déu per als necessitats i per a Déu, però injustament allunyada de la direcció de l'Institut, va passar la resta de la seua vida en l'oració i en la humilitat. (1879)

14. Beat Flavià Miquel Melki (1858- Cizre, Turquia 1915). Sacerdot de la Congregació de Sant Efrem, eparquia de Jazira dels Sirians. Bisbe de Gazarta (hui Cizre). Mort per odi a la fe.

15. A València, beat Constantí Fernández Álvarez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en el temps de la persecució va dur a terme la seua prova per la fe. (1936)

16. A la localitat d'Híjar, prop de Terol, beat Francesc Montsó Romeo, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, durant la mateixa persecució, va confirmar amb la pròpia sang la seua fidelitat envers el Senyor. (1936)

17. Beat Pere Asua i Mendia (1890- entre Castro Urdiales i Laredo, Cantàbria, Espanya 1936). Arquitecte i sacerdot, assassinat per odi a la fe.

18. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Doménec Jędrzejewski,  prevere i màrtir, que en el furor de la guerra, deportat de Polònia i empresonat en aquell lloc, va morir per Crist sota cruels tortures. (1942)

19. A Poznan, a Polònia, beata Sança (Joanina) Szymkowiak, verge, de la Congregació de les Filles de la Mare de Déu dels Dolors, que, enmig de les dificultats de la guerra, es va ocupar amb gran entrega de l'assistència als empresonats. (1942)

20. Al llogaret de Santa Giulia, a la regió del Piemont, a Itàlia, beata Teresa Bracco, verge i màrtir, que en temps de guerra, quan estava treballant en el camp, va morir a causa de les ferides que li van causar els colps d'uns soldats, en defendrer valentament la seua castedat. (1944)

21. Beata Eufràsia Eluvathingal del Sagrat Cor de Jesús (1877-1952). Verge, de la Congregació de les Germanes de la Mare del Carme, a Trichur, l'Índia.