16 d'abril de 2026, dijous II de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA II DE PASQUA


Lectura primera Fets 5,27-33

Nosaltres som testimonis d'estes paraules,
i també l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els guardes s'emportaren els apòstols i els presentaren davant del sanedrí, i el gran sacerdot començà l'interrogatori: «Vos ordenàrem severament que no ensenyàreu en nom de Jesús; per contra, heu omplit Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquell home». 
Pere i els apòstols replicaren: «Obeir a Déu és primer que obeir als hòmens. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat a Jesús, que vosaltres matàreu penjant-lo en una creu, i el mateix Déu l'ha enaltit a la seua dreta com a guia i salvador, per a concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. I nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeïxen». 
Ells, en sentir açò, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.

Salm responsorial 33,2 i 9.18 i 17.19-20 (R.: 7a)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
Tasteu i voreu que bo és el Senyor;
feliç aquell que confia en ell.

R. Quan el pobre clama, el Senyor l'escolta.

O bé:
Al·leluia.

Als qui clamen, el Senyor els escolta
i els trau de tots els perills.
El Senyor s'enfronta als malvats,
en la terra es perdrà el seu record. R.

El Senyor s'acosta als cors afligits,
renova els cors trencats.
El just patix molts mals,
però el Senyor sempre l'allibera. R.

Al·leluia Jo 20,29

Perquè m'has vist Tomàs, has cregut;
feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 3,31-36

El Pare ama el Fill
i ho ha posat tot en les seues mans
  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «El qui ve de dalt està per damunt de tots; qui ve de la terra és de la terra i parla de la terra; i qui ve del cel està per damunt de tots i dona testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú accepta el seu testimoni. 
Qui l'accepta, acredita que Déu és veraç, perquè l'enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que dona l'Esperit sense límits. 
El Pare ama el Fill i ho ha posat tot en les seues mans. Qui creu en el Fill té vida eterna, però el qui es nega a creure en el Fill no vorà la vida, sinó que la ira de Déu pesa damunt d'ell».  
 
 

Per a meditar l'evangeli


Papa Francesc: Homilia a Santa Marta (12 d'abril de 2018)

La paraula "obediència" apareix també en l'Evangeli de hui (Jo 3, 31-36). Perquè una vida d'obediència és la que caracteritza als Apòstols que han rebut l'Esperit Sant. Obediència per a seguir la senda de Jesús que "va obeir fins a la fi" com en l'Hort de les Oliveres. Obediència que consistix a fer la voluntat de Déu. L'obediència és el camí que el Fill ens va obrir, i el cristià, llavors, obeïx a Déu. Els sacerdots, en canvi, que volien manar, ho van reglamentar tot, amb una propina: la corrupció va arribar fins al Sepulcre. Així resol les coses el món, és a dir, amb coses mundanes. La primera és els diners, el senyor dels quals és el diable. Jesús mateix va dir que no es pot servir a dos senyors.

* * * * *

Festa de la Santa Faç de Nostre Senyor Jesucrist a Alacant i arxiprestat de Mutxamel, mem. ob. a la diòcesi

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

1. A Corint, ciutat d'Acaia, hui a Grècia, sants màrtirs Leònides i set companyes: Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunència, Callis i Basilissa, que, després d'haver patit diverses tortures, van ser llançats a la mar. (III/IV)

2. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense, commemoració de sant Optat i els seus dèsset companysmàrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser executats, després de ser turmentats, Prudenci va compondre uns versos sobre el seu gloriós martiri. (s. IV)

Els noms són: Luperci, Succés, Marcial, Urbà, Júlia, Quintilià, Publi, Frontó, Fèlix, Cecilià, Evodi, Primitiu, Apodemi i altres quatre que portaven tots el nom de Saturní [o Sadurní].

3. A la mateixa ciutat de Saragossa, santa Engràcia, verge i màrtir, que va patir durs suplicis i li van quedar les nafres com a testimoni del seu martiri. (s. IV)

4. De nou a Saragossa, sants Gai i Crescenci, que en la mateixa persecució van perseverar en la fe en Crist i van superar les tortures que se'ls van infligir. (s. IV)

5. A la seu d'Astorga, durant el regnat dels sueus a Espanya, sant Toribi, bisbe, que, sota el mandat del papa sant Lleó el Gran, es va enfrontar decididament a la secta priscil·lianista, que allí estava difonent-se. (s. V)

6. A Braga, a la regió de Lusitània, hui Portugal, sant Fructuós, bisbe, el qual, monjo i fundador de monestirs, va ser bisbe de Dume [Dumium], i després, per voluntat dels Pares del X Concili de Toledo, també bisbe metropolità de Braga, seu que, juntament amb els seus monestirs, va regir amb prudència. (c. 665)

7. A Escòcia, sant Magnus, màrtir, que, sent príncep de les Illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana, i enfrontat amb el rei de Noruega per haver protestat contra l'arrogància del seu poble, va ser assassinat a traïció quan es va presentar desarmat davant d'ell per a signar la pau sobre el domini d'aquelles illes. (1116)

8. A Sebourg, a Hainaut, actualment França, sant Drogó, pastor i pelegrí pel Senyor, que, buscant una vida senzilla i solitària, va acabar els seus dies reclús en una cel·la menuda. (c. 1186)

9. A Broni, prop de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, commemoració de sant Contard, pelegrí, que va triar viure en pobresa total i va morir en contraure una malaltia mentre es trobava de camí cap a Sant Jaume de Galícia. (1249)

10. A Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Joaquim, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que es va distingir per la seua devoció a la Mare de Déu i va complir la llei de Crist assumint la cura dels pobres. (1306)

11. A Roma, sant Benet Josep Labre, el qual, desitjós des de la seua adolescència d'una aspra vida penitent, va realitzar peregrinacions a cèlebres santuaris vestint parracs i acontentant-se amb almoines, donant exemple de pietat i penitència, i tornat a Roma es va entregar a una vida d'oració i de pobresa extrema. (1783)

12. A Avrillé, en la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Delépine, Joan Ménard i vint-i-quatre companyes, quasi tots llauradors, que van ser afusellats durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

Són els seus noms: Renata Bourgeais, Joana Gourdon, Maria Gingueneau, Francesca Michoneau, Joana Onillon, Renata Séchet, Maria Roger, Francesca Suhard, Joana Thomas, viuda; Magdalena Cady, Maria Piou, Petrina Pottier, Renata Rigault, Joana Leduc, Magdalena Sallé, esposes; Maria Genoveva i Marta Poulain de la Forestrie, Petrina Bourigault, Maria Forestier, Maria Lardeux, Petrina Laurent, Anna Maugrain, Margarida Robin i Maria Rochard.

13. A Nevers, també a França, santa Maria Bernadeta Sobirós, verge, la qual, nascuda a Lorda d'una família molt pobra, sent encara xiqueta va assistir a les aparicions de la Immaculada Santíssima Mare de Déu i després va abraçar la vida religiosa i va portar una vida amagada i humil. (1879)

El papa Francesc parla de Bernadeta

Com santa Bernadeta estem sota la mirada de Maria. La xica humil de Lorda conta que la Mare de Déu, a la qual anomenava «la bella Senyora», la mirava com es mira una persona. Estes paraules senzilles descriuen la plenitud d'una relació. Bernadeta, pobra, analfabeta i malalta, se sent mirada per Maria com a persona. La bella Senyora li parla amb gran respecte, sense llàstima. Això ens recorda que cada pacient és i serà sempre un ser humà, i ha de ser tractat en conseqüència. Els malalts, com les persones que tenen una discapacitat fins i tot molt greu, tenen una dignitat inalienable i una missió en la vida i mai es convertixen en simples objectes, encara que a vegades puguen semblar merament passius, però en realitat mai és així.

Bernadeta, després d'haver estat en la Gruta i gràcies a la pregària, transforma la seua fragilitat en ajuda als altres, gràcies a l'amor es fa capaç d'enriquir el seu proïsme i, sobretot, d'oferir la seua vida per la salvació de la humanitat. El fet que la bella Senyora li demane que rese pels pecadors, ens recorda que els malalts, els que patixen, no sols porten amb ells el desig de curar-se, sinó també el de viure la pròpia vida de manera cristiana, arribant a donar-la com a verdaders deixebles missioners de Crist. A Bernadeta, Maria li va donar la vocació de servir els malalts i la va cridar per tal que es fera Germana de la Caritat, una missió que ella va complir d'una manera tan alta que es va convertir en un model per a tots els agents sanitaris. Demanem doncs a la Immaculada Concepció la gràcia de saber sempre vore el malalt com una persona que, certament, necessita ajuda, a vegades fins i tot per a les coses més bàsiques, però que també porta amb ella un do a compartir amb els altres.

(Missatge per a la XXV Jornada Mundial del Malalt de 2017)

15 d'abril de 2026, dimecres II de Pasqua

DIMECRES DE LA SETMANA II DE PASQUA


Oració col·lecta

Senyor, vos demanem que, 
al reviure, també enguany, el misteri de Pasqua, 
que retorna a la humanitat la dignitat original 
i li dona l’esperança de la resurrecció, 
pugam posseir en la caritat que mai no mor 
allò que ara celebrem per la fe.

Lectura primera Fets 5,17-26

Els de la presó,
els trobareu en el temple ensenyant al poble

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el gran sacerdot i tots els seus, del grup dels saduceus, portats per l'enveja, van detindre els apòstols i els tancaren en la presó pública.
Però, a la nit, l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va traure fora i els va dir: «Aneu, presenteu-vos en el temple i anuncieu al poble totes estes paraules de vida». Ells li feren cas: entraren al temple de bon matí i es posaren a ensenyar.
Quan va arribar el gran sacerdot amb els seus, convocaren el sanedrí, el ple del senat dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó; però els guardes enviats no els trobaren en el calabós, i se'n tornaren a informar el sanedrí. Els digueren: «Hem trobat la presó ben tancada, i els sentinel·les drets fent la guàrdia a la porta, i l'hem oberta, però no hem trobat a ningú dins». 
En sentir això, tant l'oficial de la guàrdia del temple com els grans sacerdots no s'explicaven què havia pogut passar. En aquell moment va arribar u que els va dir: «Els de la presó, els trobareu en el temple ensenyant al poble». Efectivament, va eixir l'oficial amb els guàrdies i se'ls endugueren, però sense fer ús de la força, perquè temien que el poble els apedregara.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 7a)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Quan el pobre clama, el Senyor l'escolta.

O bé:
Al·leluia.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor i m'ha escoltat,
m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,
no haureu d'amagar la cara de vergonya.
El pobre clama, el Senyor l'escolta
i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels i els allibera.
Tasteu i voreu que bo és el Senyor;
feliç l'home que confia en ell. R.

Al·leluia Jo 3,16

Déu va estimar tant el món
que va donar el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Jo 3,16-21

Déu va enviar el seu Fill per a salvar el món gràcies a ell

  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir a Nicodem: «Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. 
Déu no va enviar el seu Fill al món per a condemnar el món, sinó per a salvar el món gràcies a ell: qui creu en el Fill no és condemnat, però qui no creu en ell ja està condemnat, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. I este és el juí: la llum va vindre al món, però s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seues obres eren roïns; perquè qui obra el mal odia la llum, i no s'acosta a la llum, per a no deixar al descobert les seues obres; però el qui obra la veritat, sí que s'acosta a la llum, per tal que tots vegen que les seues obres estan fetes segons Déu». 
 
* * * * *

Santes Basilissa i Anastàsia de Roma, màrtirs (una tradició apòcrifa les feia naturals de Xàtiva), copatrones de Xàtiva

Dia Mundial de l'Art

Sants i Beats del 15 d'abril

1. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Teodor i Pausilip, màrtirs, que, segons la tradició, van patir el martiri en temps de l'emperador Adrià. (117/137)

2. A la població de Mira, a Lícia, també a Turquia, sant Crescent, que va consumar el martiri per mitjà del foc. (s. inc.)

3. A la Muntanya Àuria, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Maró, màrtir(s. inc.)

4. A Roma, en la basílica de Sant Pere, commemoració de sant Abundi, que, com narra el papa sant Gregori el Gran, va ser humil i fidel mansionari d'esta església. (c. 564)

5. Al cenobi de Scissy, a la regió de Coutances, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Patern, bisbe d'Avranches, que, després d'haver fundat molts monestirs, ja septuagenari va ser elegit per a la funció episcopal. Ple de mèrits, va entregar a la fi la seua ànima a Déu en este cenobi. (c. 565)

6. Al monestir de Landelles, a la comarca de Bayeux, de Normandia, també França actualment, sant Ortari, abat, cèlebre per la seua austeritat i la seua vida d'oració, així com per la seua dedicació a la cura dels malalts i a l'ajuda dels pobres. (s. XI)

7. A Avinyó, al territori de Provença, de nou a França, beat Cèsar de Bus, prevere, que, havent-se convertit de la vida mundana, es va entregar completament a la predicació i a la catequesi, i va fundar la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana, perquè es donara glòria a Déu amb la instrucció dels fidels. (1607)

8. A Kalawao, a l'illa de Molokai, a Oceania, pertanyent en l'actualitat als Estats Units d'Amèrica, sant Damià de Veuster, prevere de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, que, entregat a l'assistència dels leprosos, va acabar ell mateix contagiat d'esta malaltia. (1889) Canonitzat en 2009.

14 d'abril de 2026, dimarts II de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA II DE PASQUA


Lectura primera Fets 4,32-37

Un sol cor i una sola ànima

Lectura dels Fets dels Apòstols

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells parlava de les coses que posseïa com si foren pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent.
Entre ells no hi havia ningú que vixquera en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, depositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cada u. 
Josep, un levita, nascut a Xipre, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé, que vol dir fill de consolació, va vendre un camp que posseïa i va portar els diners als peus dels apòstols.

Salm responsorial 92,1ab.1c-2.5 (R.: 1a)

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

O bé:
Al·leluia.

Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre. R.

El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor, adorna la vostra casa
al llarg de tots els temps. R.

Al·leluia Jo 3,15

El Fill de l'home ha de ser elevat,
per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna.

Evangeli Jo 3,7b-15

Ningú ha pujat al cel,
tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel

  Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Heu de nàixer de nou. El vent bufa allà on vol; sents la seua veu, però no saps ni d'on ve ni a on va. Una cosa semblant passa amb el qui ha nascut de l'Esperit». Li pregunta Nicodem: «I això com pot ser?» Jesús li contesta: «Tu eres mestre d'Israel, i no ho saps? Et dic amb tota veritat que parlem de coses que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan vos parle de coses de la terra, ¿com podreu creure'm quan vos parlaré de les del cel? Ningú ha pujat al cel, tret del Fill de l'home, que ha baixat del cel. I igual que Moisés, en el desert, va elevar la serp, també el Fill de l'home ha de ser elevat, per a que tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna».

Arquebisbe Costa i Borràs

* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Joan Antoni Reig i Pla (1996)

Aniversari de la defunció de  Josep Doménec Costa i Borràs, arquebisbe de Tarragona, fundador de les Missioneres de la Immaculada Concepció (1864)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 d'abril

1. A Roma, al cementeri de Pretextat, a la via Àpia, sants Tiburci, Valerià i Màxim, màrtirs(s. inc.)

2. A Antioquia de Síria, hui Turquia, santes màrtirs Bernice i Prosdoca, vèrgens, i la seua mare Domnina, que en temps de persecució, per a evitar els que volien atemptar contra la seua puresa, van buscar remei en la fugida, però van trobar finalment el martiri en ser llançades a un riu. (s. IV)

3. Al desert de Nítria, a Egipte, sant Frontó, abat, que, juntament amb setanta companys, es va retirar a aquell lloc inhòspit. (c. s. IV)

4. A Elphin, lloc d'Irlanda, sant Asac, bisbe, considerat deixeble de sant Patrici i primer bisbe d'esta Església. (s. V)

5. A Alexandria, a Egipte, santa Tomaide, màrtir(476)

6. A Lió, a França, sant Lambert, bisbe, que abans havia sigut monjo i abat del monestir de Fontenelle(c. 688)

7. A Montemarano, a Campània, actual regió d'Itàlia, sant Joan, bisbe, que es va dedicar a ajudar els pobres i a la santificació del clero. (s. XI/XII)

8. A l'abadia de Tiron, al costat de Chartres, a França, sant Bernat, abat, que va portar vida eremítica en boscos i a l'illa de Chausey, i va ser mestre insigne dels deixebles que acudien a ell en gran nombre, als quals encaminava cap a la perfecció evangèlica. (1117)

9. A Avinyó, a França, sant Benet, jove pastor, que sent adolescent es va traslladar a esta ciutat i gràcies a ell, amb l'ajuda de Déu, es va construir un pont sobre el Roine, molt útil per als ciutadans. (1184)

10. A Tui, a la regió de Galícia, beat Pere González "Telm", prevere de l'Orde de Predicadors, que va tractar de ser tan humil com en el passat havia desitjat la glòria, i es va entregar a ajudar els més desvalguts, sobretot a mariners i pescadors. (1246)

11. A Schiedam, a Gueldres, a l'actual Holanda, santa Lidvina o Liduina, verge, que, per la conversió dels pecadors i l'alliberament de les ànimes, va suportar durant tota la vida malalties del cos, confiada només en Déu. (1433)

12. Al poble de les Coves de Vinromà, a la Plana Alta, beata Isabel Calduch Rovira, verge de l'Orde de Clarisses Caputxines i màrtir, que va entregar la vida per confessar a Crist. (1936)

entrada destacada

16 d'abril de 2026, dijous II de Pasqua

DIJOUS DE LA SETMANA II DE PASQUA Lectura primera Fets 5,27-33 Nosaltres som testimonis d'estes paraules, i també l'Esperit Sant Lec...

entrades populars