12 de novembre de 2026, dijous XXXII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXII / II


Lectura primera Flm 7-20

Recobra'l, no ja com a esclau, sinó com un germà estimat

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon

Germà, les notícies que m'arriben de la teua bondat em donen una gran alegria i em conforten, ja que he sabut que, per tu, els cors dels creients han trobat repòs. Per això encara que m'atreviria a manar-te en nom de Crist el que has de fer, preferisc demanar-t'ho en nom de l'amor. Jo, Pau, ancià com soc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant en la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Ara te'l torne a enviar, com si t'enviara les meues entranyes. Hauria volgut retindre'l al meu costat, per a que em servira en lloc teu mentres estic en la presó per causa de l'Evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment, a fi que no em feres este favor per obligació, sinó de bona gana.
Qui sap si, en realitat, Onèsim se separà un moment de tu per a que ara el recobres per sempre, i no ja com a esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, i molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament, com en el Senyor. Per tant, si em tens com a company en la fe, rep-lo com si fora jo mateix. I si t'ha perjudicat o et deu alguna cosa, carrega-ho al meu compte. Jo, Pau, t'ho pagaré; t'ho escric amb la meua pròpia mà. Per no dir-te que tu m'ho deus tot a mi. Sí, germà, que també tu em pugues ser útil en el Senyor. Per amor de Crist, dona al meu cor este descans.

Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: 5a)

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

R. Feliç el qui troba ajuda
en el Déu de Jacob.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor dona la vista als cegos,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justs;
el Senyor guarda els forasters. R.

El Senyor manté les viudes i els òrfens,
i capgira els camins dels malvats.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Al·leluia Jo 15,5

Jo soc el cep, i vosaltres, els sarments.
Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.

Evangeli Lc 17,20-25

El Regne de Déu ja està dins de vosaltres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, uns fariseus preguntaren a Jesús quan arribaria el Regne de Déu. Ell els va respondre:
«L'arribada del Regne de Déu és imprevisible. Ningú podrà dir: "Està ací" o "Està allà", perquè el Regne de Déu ja està dins de vosaltres».
Després va dir als deixebles:
«Vindran dies en què desitjareu vore ni que siga un sol dia del Fill de l'home, i no el vreu. Vos diran "mireu, està ací" o "està allà", però no heu d'eixir a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el fulgor del rellamp, que es veu d'un extrem a l'altre del cel. Però primer ha de patir molt, i la nostra generació l'ha de rebutjar». 
 
En diverses ocasions, i de moltes maneres, anuncia Jesucrist la seua passió i mort als apòstols i deixebles. Este anunci li servix al Senyor per a ensenyar-nos que el Regne del cel no ha de vindre d'una manera extraordinària, sinó que ja ha arribat, que l'ha portat ell mateix. A més, un dia tornarà com «el fulgor del rellamp». [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Per a meditar


Papa Francesc, Homilia en Santa Marta, 15 de novembre de 2018

Que cadascú es pregunte: ¿com creix dins de mi el regne de Déu? ¿Com creix dins de mi la meua pertinença a l'Església? ¿Com el Senyor ens ensenya o mundanament? ¿Com rese jo? ¿D'amagat, en el meu interior, o em deixe vore en l'oració? ¿Com servixc als altres? ¿Com estic a la disposició dels altres amb les obres de caritat? ¿Silenciosament, quasi d'amagat, o faig sonar la trompeta com els fariseus?Demanem al Senyor que ens faça entendre açò i que també nosaltres pugam créixer en l'Església així.

* * * * *

Sant Josafat de Lituània
Sant Josafat, bisbe i màrtir.

Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič,  bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)


Martirologi Romà


2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)

3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)

5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)

6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)

7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)

8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)

9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)

10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)

Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer. 
11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)

12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí). 

11 de novembre de 2026, dimecres XXXII: Sant Martí de Tours

DIMECRES DE LA SETMANA XXXII / II

Sant Martí de Tours

Oració col·lecta

Oh Déu, que fóreu glorificat per sant Martí de Tours 
en la seua vida i en la seua mort; 
renoveu en els nostres cors les meravelles de la vostra gràcia, 
de manera que ni la mort, ni la vida 
no puguen separar-nos mai del vostre amor.

Lectura primera Tt 3,1-7

Anàvem desencaminats,
però la bondat de Déu ens salva

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut, recorda a tots el deure que tenen d'acceptar l'autoritat dels governants i d'observar-la. Que estiguen sempre disposats a fer el bé. Que no malparlen de ningú ni es posen en baralles, que siguen de bon tracte i visquen en pau amb tots.
En altre temps també nosaltres érem insensats, rebels, desencaminats, esclaus de tota classe de passions i plaers, maliciosos, envejosos, antipàtics, i ens odiàvem els uns als altres. Però quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua misericòrdia, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha abocat a mans plenes damunt de nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, fets justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:
no em falta res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna les forces.
Em guia per camins segurs,
per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,
no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,
no tinc gens de por.
Vos esteu al meu costat:
la vostra vara i el vostre bastó
em donen confiança. R.

Vos pareu una taula davant de mi
enfront dels enemics;
m'heu ungit el cap amb perfums,
i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
en la casa del Senyor. R..

Al·leluia 1Te 5,18

Doneu gràcies en tota ocasió.
Açò és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

Evangeli Lc 17,11-19

¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. 
A l'entrada d'un poblet li eixiren a l'encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentres anaven de camí, quedaren nets, i un d'ells, quan va vore que s'havia curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, i es va prosternar als peus de Jesús per a donar-li gràcies. Aquell home era un samarità. 
Jesús preguntà: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d'este estranger?» I li digué: «Alça't i ves-te'n. La teua fe t'ha salvat». 
 
El Senyor sempre posa la salvació de l'ànima per davant de la curació del cos. Un exemple d'això el trobem en este passatge. Els deu leprosos han sigut curats, però només un ha tornat per a donar-li gràcies. Eixe és l'únic que obté la salvació. Hem d'estar summament agraïts pels béns que Déu ens regala, perquè ¿de què ens serviria la curació del cos si no arribem a la salvació de l’ànima?  [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica


Papa Francesc: Homilia, 13 d'octubre de 2019

És bonic vore que aquell home curat, que era un samarità, expressa l'alegria amb tot el seu ser: lloa a Déu a crits, es prostra, agraïx (cf. vv. 15-16). El cim del camí de fe és viure donant gràcies. Podem preguntar-nos: els que tenim fe, ¿vivim les jornades com un pes a carregar o com una lloança a oferir? ¿Estem centrats en nosaltres mateixos en espera de demanar la pròxima gràcia o trobem la nostra alegria en donar gràcies? Quan agraïm, el Pare es commou i aboca damunt de nosaltres l'Esperit Sant. Agrair no és qüestió de cortesia, d'etiqueta, és qüestió de fe. Un cor que agraïx sempre és jove. Dir: "Gràcies, Senyor" en despertar, durant el dia, abans de ficar-se al llit és l'antídot a l'envelliment del cor, perquè el cor envellix i es malacostuma. Així també en família, entre esposos: recordar-se de dir gràcies. Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica.

Sant Martí de Tours


Església de Sant Martí i
Sant Antoni, a València
Sant Martí de Tours, bisbe (memòria ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.

Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seua sepultura. Nascut a Pannònia, a l'actual Hongria, de pares gentils, quan era soldat a les Gàl·lies i encara catecumen, va cobrir amb el seu mantell a Crist en la persona d'un pobre, i després, rebut el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant dels seus ulls l'exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clero i va evangelitzar els llauradors, fins que va anar a l'encontre del Senyor a Candes, població de França. (397)


Oració a Sant Martí


    1      O gran sacerdot humil i benigne,
    2      i ver confessor, Martí gloriós,
    3      o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
    4      i fel cavaller prudent i insigne,
    5      del Rei eternal qui és tot poderós,
    6      puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
    7      qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
    8      vullau-nos tenir a tots en memòria,
    9      pregant a Jesús que ens done victòria
    10     del gran Satanàs qui ens vol devorar.

    11     Puix és tant beneita la vostra història
    12     i feu per aquells qui us volen lloar,
    13     hajau-nos la vida que no és transitòria,
    14     puix és manifest i cosa notòria
    15     que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Beat valencià Josep Cecili de Jesús Maria (Josep) Alberich Lluch (memòria a Benicarló)

Nascut el 7/02/1865 a Benicarló (Castelló), mort l’11/11/1936 a Torredembarra (Tarragonès).Va fer el noviciat i professà al Desert de les Palmes. Entre altres activitats, es dedicà als malalts i a recollir almoines per al manteniment del col·legi carmelità. Va ser conventual de València, Matanzas (Cuba), San Clemente (Cuenca), Caravaca, Borriana i Castelló.
A l’inici de la guerra civil estava en el convent de San Clemente i fugí a refugiar-se a casa dels seus pares a Benicarló. Detingut a Vinaròs, va ser enviat al vaixell presó “Río Segre”, al port de Tarragona, on hi havia altres carmelites. Allí renovà els seus vots a mans del P. Elipi. Amb els seus companys, l’11 de novembre va ser afusellat al cementeri de Torredembarra.

Aniversari de la mort de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1971)

Aniversari de la mort del poeta Xavier Casp i Verger (2004)

Martirologi Romà


2. Al costat del llac Mareotis [o Mariut], a Egipte, sant Menes [o Menna], màrtir. (295)

3. A Vença [Vence], lloc de Provença, a la Gàl·lia, hui França, commemoració de sant Verà, bisbe, que sent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat en el monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint-li la seua professió de fe en l'encarnació del Verb continguda en la carta a Flavià. (s. V)

4. A Molise, a la Itàlia actual, memòria de sant Menes, ermità, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Limassol, a l'illa de Xipre, trànsit de sant Joan el Caritatiu, bisbe d'Alexandria, famós per la seua compassió cap als pobres, i tan curull de caritat envers tots que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per a alleujar totes les necessitats de la ciutat, aportant per a això els béns de l'Església i exhortant contínuament els rics a l'exercici de la beneficència. (620)

6. Al monestir de Malonne, a Brabant, actual França, sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. (698)

7. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, sants i màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tindre entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, en els quals exposava la doctrina cristiana. (826)
8. Al monestir de Grottaferrata, en la rodalia de Frascati, pròxim a Roma, sant Bertomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va anar a l'encontre de sant Nil, la vida i els costums del qual va deixar per escrit, i al costat del qual va estar fins a la seua mort en el cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, obra que ell va continuar convertint-la en una escola de ciències i d'art. (1065)

9. A Nagasaki, al Japó, santa Marina d'Omura, verge i màrtir, que, empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seua castedat, va ser finalment cremada viva. (1634)

10. A Laski Piasnica, prop de Wejherowo, a Polònia, beata Alicia Kotowska, verge, de la Congregació de Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantindre fidelment les seues creences en Crist. (1939)

11. A Sofia, a Bulgària, passió del beat Vicent Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació Passionista de Jesucrist, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, va ser empresonat, cruelment vexat com a reu de lesa majestat, condemnat a la pena capital i finalment afusellat. (1952)

10 de novembre de 2026, dimarts XXXII: Sant Lleó el Gran

DIMARTS DE LA SETMANA XXXII / II

Sant Lleó el Gran


Oració col·lecta

Oh Déu, vós que no permeteu mai 
que les portes del regne de la mort 
tinguen poder contra la vostra Església, 
edificada sobre la fermesa de la roca apostòlica; 
concediu-li, per la intercessió de sant Lleó el Gran, 
que, mantenint-se ferma en la veritat, 
disfrute segura d’una pau contínua.

Lectura primera Tt 2,1-8.11-14

Visquem una vida de pietat
mentres esperem que es complisca feliçment
la nostra esperança,
que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu i salvador nostre

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut, que tot el que dius estiga d'acord amb les exigències de la sana doctrina. Digues als de més edat que siguen sobris, respectables, sensats, forts en la fe, en l'amor i en la constància. A les dones d'edat, dis-los que es comporten dignament: que no siguen murmuradores, ni donades a beure massa; que siguen bones conselleres i sàpien encaminar les més jóvens a estimar el marit i els fills, a ser sensates, púdiques, diligents en la faena de casa, bondadoses, dòcils al seu marit; així no donaran a ningú motiu de malparlar de la paraula de Déu.
Recomana també als jóvens que tinguen enteniment. Dona bon exemple en tot: quan ensenyes, evita qualsevol desviació o falta de dignitat i dona doctrina sana, que ningú no puga desaprovar. Així els qui són contraris, no podent dir res de mal de nosaltres, quedaran avergonyits.
S'ha revelat la gràcia de Déu, que vol salvar tota la humanitat, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per a viure en este món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentres esperem que es complisca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per a rescatar-nos de l'esclavitud de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Salm responsorial 36,3-4.18 i 23.27 i 29 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé;
i viuràs segur en la teua terra;
el Senyor, la teua delícia,
omplirà el teu cor.

R. El Senyor és qui salva els justs.

El Senyor guarda els dies dels bons,
i la seua herència perdurarà.
El Senyor
 guia els passos de l'home,
es complau en els seus camins. R.

Aparta't del mal i fes el bé,
i sempre tindràs una casa;
els justs heretaran la terra,
l'habitaran per sempre més. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima farà cas de les meues paraules;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Lc 17,7-10

Som uns pobres servents: 
només hem fet el que havíem de fer

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor digué: «¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torna del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més prompte, "Prepara'm alguna cosa de sopar, i estigues a punt de servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet allò que se Ii havia manat? Igualment vosaltres, quan haureu fet tot el que està manat, digueu: "Som uns pobres servents: només hem fet el que havíem de fer"». 
 
L'evangeli de hui ens recorda la nostra condició de criatures, de criats. En moltes ocasions ens creiem a l’altura de Déu, i no veem que Déu només és un i els altres som criatures. Quan complim el que el Senyor ens demana, no ens mereixem una recompensa extra, la recompensa és estar al costat del Senyor, esta és l'única cosa que necessitem per a trobar la felicitat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Lleó el Gran


Sant Lleó el Gran, papa i doctor (mem. ob.).
    Celebrem hui la memòria de sant Lleó I, papa i doctor de l'Església, que va nàixer al centre d'Itàlia l'any 390. Va ser diaca a Roma i després elegit papa. Va convocar el Concili de Calcedònia, en el qual es va definir la doble naturalesa humana i divina en l'única Persona de Crist; va saber guanyar-se el respecte i l'afecte dels bàrbars del Nord, que amb les seues incursions per Itàlia sembraven el pànic entre la gent en aquells anys crítics en què s'afonava l'imperi romà. L'Església el venera com a doctor per la claredat i profunditat de la seua doctrina i per les seues precioses homilies, que seguixen l'any litúrgic. Per tot açò ha passat a la història amb l'apel·latiu de «Gran».

Dia Mundial de la Ciència per la Pau i el Desenvolupament.

Martirologi Romà


2. A Pèrsia, trànsit de sant Demetrià, bisbe d'Antioquia, deportat al desterrament pel rei Sapor I. (c. 260)

3. A Tiana, lloc de Capadòcia, hui Turquia, sant Orestes, màrtir. (s. III/IV)

4. A Ravenna, en la Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Probe, bisbe, al nom del qual el bisbe sant Maximià va dedicar la cèlebre basílica Clasense. (s. III/IV)

5. A Pèrsia, sants màrtirs Narsés, bisbe, ancià venerable, i Josep, deixeble seu, jove, els quals, que van ser decapitats per no voler adorar el sol, com els ordenava el rei Sapor II. (343)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sant Just, bisbe, qui, enviat a esta illa pel papa sant Gregori el Gran, juntament amb altres monjos, per a ajudar sant Agustí en l'evangelització d'Anglaterra, va acceptar més tard l'episcopat d'esta seu. (627)

7. Al llogaret de Vila del Fòrum, al Piemont, actual Itàlia, sant Baudelí, ermità. (s. VIII)

8. A Nàpols, a la regió de Campània, també a Itàlia, sant Andreu Avel·lí, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins, que va brillar per la seua santedat i zel a procurar la salvació del proïsme, va fer l'ardu vot d'avançar cada dia en les virtuts i, carregat de mèrits, amb mort santa va descansar al peu de l'altar. (1608)
9. A Barcelona, beat Aciscle Pina Piazuelo, religiós de l'Orde Hospitalari Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)

10. Beata valenciana Lluïsa (de l'Eucaristia) Pérez i Adrià, religiosa adoratriu, màrtir (memòria a Castelló de la Plana); beata valenciana Úrsula (Nativitat) Medes i Ferris, cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).

entrada destacada

12 de novembre de 2026, dijous XXXII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXII / II Lectura primera Flm 7-20 Recobra'l, no ja com a esclau, sinó com un germà estimat Lectura de la carta de...

entrades populars