Dijous després de Pentecosta
JESUCRIST, GRAN SACERDOT PER SEMPRE
Festa
Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec, en qui el Pare s'ha complagut des de tota l'eternitat, mediador entre Déu i la humanitat, que, per a complir la voluntat del Pare, es va oferir a si mateix en l'altar de la creu una vegada per sempre com a víctima de salvació en favor de tot el món. En instituir el sacrifici de l'eterna aliança, tria amb amor de germà hòmens d'este poble per a que, en repetir-lo constantment a l'Església, es renove l'abundància de la gràcia divina amb la qual naixerà el cel nou i la terra nova, i es realitzarà fins als confins de la terra allò que l'ull no va vore ni l'oïda va sentir ni l'home pot pensar. [elog. del Martirologi Romà]
Lectures de la festa:
Oració col·lecta
Oh Déu, que per la vostra glòria i la salvació dels hòmens,heu constituït el vostre Fill gran sacerdot per sempre;concediu als qui heu elegit per al servici de l’Esglésiaque siguen fidels al ministeri que els heu confiat.
Lectura primera Gn 22, 9-18
Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la feLectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar, va apilar la llenya, va lligar el seu fill, Isaac, i el va posar en l'altar, damunt de la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill.
Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li va dir: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic».
En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.
A aquell lloc, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveïx». Per això, encara hui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveïx».
L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué:
«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».
O bé:
Lectura primera He 10, 4-10
Com està escrit en el meu llibre, Déu meu, vullc fer la vostra voluntat
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs lleve els pecats. Per això, en entrar en el món, Crist diu:«No voleu sacrificis ni ofrenes,però m'heu format un cos;no cal holocaust ni víctima.Per això vos dic: Ací em teniu,com està escrit en el meu llibre,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat».Primer ha dit: «No voleu sacrificis ni ofrenes, no cal holocaust ni víctima». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei de Moisés prescrivia. Després afig: «Ací em teniu; vullc fer la vostra voluntat». Noteu com suprimix tot el que deia primer i ho substituïx pel que diu després.A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta voluntat de Déu.
Salm responsorial 39,6.7.8-9.10.11 (R.: 8a i 9a)
¡Com heu pensat en nosaltres,Senyor, Déu meu!Quantes meravelles heu fet a favor nostre,Déu incomparable!Si les volia anunciar públicament,no les podria ni comptar.R. Ací em teniu:Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m'heu parlat a cau d'orella;no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R.Per això vos dic: «Ací em teniu:Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,guarde la vostra llei al fons del cor». R.Anuncie amb goig la salvaciódavant del poble en dia de gran festa.No puc deixar d'anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.No m'he callat la vostra salvaciódins del meu cor;he fet conéixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant del poble en dia de gran festa. R.
Al·leluia Fl 2, 8-9
Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.
Evangeli Mt 26,36-42
Sent una tristor en l'ànima que em fa morir Lectura de l’Evangeli segons sant MateuJesús va arribar amb els seus deixebles a un hort que es deia Getsemaní, i els va dir: «Espereu-vos ací mentres vaig allà a fer oració». Es va endur a Pere i als dos fills de Zebedeu, i comença a sentir tristor i agonia. I els va dir: «Sent una tristor en l’ànima que em fa morir. Quedeu-vos ací i vetleu amb mi». Ell s’avançà un poc, es va prosternar i resava: «Pare meu, si és possible, que esta copa s’aparte de mi. Però que no es faça com jo vullc, sinó com vós voleu» Després va tornar a on estaven els deixebles i els va trobar dormint. Li diu a Pere: «¿Com? ¿No heu sigut capaços de vetlar ni una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació: l’esperit és animós, però la carn és dèbil». Es va retirar una altra vegada i va pregar: «Pare meu, si no és possible que passe esta copa sense que jo la bega, que es faça la vostra voluntat».
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 28 de maig
1. A Corint, ciutat d'Acaia, actual Grècia, santa Helicònide, màrtir, que en temps de l'emperador Gordià, sota el governador Perenne i després sota el seu successor Justí, va ser provada amb molts turments i va consumar finalment el martiri amb la decapitació. (s. III)
2. A Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Caraú, màrtir. (s. V)
3. A Urgell, a la Hispània Tarraconense, sant Just, bisbe, qui va exposar per escrit en clau al·legòrica el Càntic dels Càntics i va participar en diversos concilis hispans. (s. VI)
Bisbe d'Urgell (527-546), va intervindre en el II Concili de Toledo. Se'ns conserva un comentari seu al Càntic dels Càntics.
 |
| Sant Germà, bisbe de París |
4. A París, a la Gàl·lia, actualment França, sant Germà, bisbe, que havent sigut abans abat de Sant Simforià d'Autun, va ser cridat a la seu d'esta ciutat, on, conservant l'estil de vida monàstic, va exercir una fructuosa cura d'ànimes. (576)
5. Al monestir de Gel·lona, a la Gàl·lia Narbonense, de nou a l'actual França, sant Guillem, monjo, el qual, havent sigut personatge molt brillant en la cort imperial, es va unir després amb verdader afecte d'amor a sant Benet d'Aniana i va vestir l'hàbit monàstic amb gran honestedat de costums. (812)
6. A Canterbury, a Anglaterra, beat Lanfranc, bisbe, que, monjo de Bec, va fundar a Normandia una cèlebre escola i va debatre amb Berengari sobre la presència real del Cos i la Sang de Crist en el sagrament de l'Eucaristia. Posteriorment, va ser promogut a la seu de Canterbury, on es va ocupar amb tenacitat en la reforma de la disciplina eclesiàstica a Anglaterra. (1089)
7. A Pisa, ciutat de la regió italiana de Toscana, santa Ubaldesca, verge, qui durant cinquanta anys, des dels setze fins a la seua mort, va realitzar amb perseverança obres de misericòrdia a l'hospital de la seua ciutat. (1206)
8. Prop de Castelnuovo de Garfagnana, població també de la Toscana, beat Herculà de Piegaro, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, predicador eximi, refulgí per la seua austeritat de vida, per la seua abstinència constant i per la fama dels seus miracles. (1451)
9. De nou a Londres, a Anglaterra, beata Margarida Pole, mare de família i màrtir, que, sent comtessa de Salisbury i mare del cardenal Reginaldo, va ser decapitada en la presó de la Torre de Londres en temps del rei Enric VIII per haver desaprovat el seu divorci, trobant així repòs en la pau de Crist. (1541)
10. A Florència, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Maria Bertomeua Bagnesi, verge, germana de l'Orde de Penitència de Sant Doménec, que va suportar molts i molt durs dolors durant quasi quaranta anys. (1577)
11. A Londres, a Anglaterra, beats Tomàs Ford, Joan Shert i Robert Johnson, preveres i màrtirs, els quals, falsament acusats de conspiració davant la reina Isabel I, van ser condemnats a mort i penjats al mateix temps en el patíbul de Tyburn. (1582)
12. A la localitat de Cho Quan, a la Cotxinxina, hui Vietnam, sant Pau Hanh, màrtir, que, havent rebutjat la moral cristiana, va encapçalar una banda de lladres, però més tard, capturat en temps de l'emperador Tu Duc, va confessar ser cristià, i no havent-se desviat de la fe ni per afalacs, ni assots, ni per punyents tenalles, va culminar el seu gloriós martiri amb la decapitació. (1859)
L’Església també ha pujat al podi de la santedat a lladres… convertits. És el cas del vietnamita Pau Hanh, nascut el 1826 en una família cristiana. Sota l’aparença de comerciant, pertanyia a una banda de lladres. Un dia que van saquejar la casa d’una dona pobra, en Pau se’n va compadir i va demanar als seus companys de malifetes que li ho retornaren tot.
Acusat de ser còmplice dels francesos, ell ho negà, però confessà el seu cristianisme, cosa que li va suposar la decapitació el 28 de maig del 1859. Fou canonitzat el 19 de juny de 1988. Ja ho veiem… els (que han estat) lladres et precediran en el Regne… L’important és adonar-se’n i rectificar i ser-ne coherent… fins al final. [font]
13. Beata Maria Serafina del Sagrat Cor de Jesús Micheli (1849- Faicchio, Itàlia, 1911), fundadora de l'Institut de les Germanes dels Àngels.
14. A Sachsenhausen, a Alemanya, beat Ladislau Demski, màrtir, polonés de naiximent, que va ser internat en el camp de concentració i allí cruelment torturat per defendre la seua fe davant dels sectaris de les doctrines que negaven tota la dignitat humana i cristiana. (1940)
15. A la ciutat de Dzialdowo, a Polònia, beat Antoni Julià Nowowiejski, bisbe de Plock, que reclòs també en un camp de concentració en temps de guerra, va emigrar a l'encontre del Senyor consumit per la fam i les cruels tortures. (1941)
16. Beat Stefan Wyszyński (1901- Varsòvia, Polònia 1981). Va ser arquebisbe de Varsòvia i de Gniezno. Cardenal i primat de Polònia. Va desenvolupar un paper determinant en l'evolució de les relacions entre l'Església catòlica i l'Estat polonés durant el règim comunista, sent un símbol de llibertat, justícia, respecte dels drets humans i de la fe catòlica.
