DILLUNS DE LA SETMANA III / II
SANTS TIMOTEU I TITUS, BISBES
Memòria
L'evangeli és el de la fèria corresponent.
Pense en la fe tan sincera que tensLectura de la segona carta de sant Pau a TimoteuPau, apòstol de Jesucrist per voluntat de Déu, enviat a anunciar la promesa de vida que ve per Jesucrist, a Timoteu, fill benvolgut. Et desitge la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor.
Et recorde sempre, de nit i de dia, en les meues oracions, i done gràcies a Déu, a qui adore amb consciència neta, com els meus avantpassats. Tinc presents les teues llàgrimes, i enyore vore't i omplir-me d'este goig. Pense en la fe tan sincera que tens, i que ja tenien primer la teua àvia Lois i ta mare Eunice. I tu la tens igual, n'estic segur.
Per això et recomane que procures avivar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meues mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fortalesa, d'amor i de prudència. Per tant, no t'avergonyixques ni de donar testimoni de nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot els treballs que hages de patir per l'Evangeli, suporta'ls amb la fortalesa que Déu ens dona.
A Titus, fill verdader en la fe que ens unixComença la carta de sant Pau a TitusPau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits a la fe i al coneiximent de la religió verdadera, en l'esperança de la vida eterna. Déu, que no mentix, l'havia promesa des d'abans dels segles i, arribat el moment apropiat, ha fet conéixer la seua paraula, per la predicació que m'ha estat confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre salvador.
Titus, fill verdader en la fe que ens unix: et desitge la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.
Et vaig deixar a Creta per a que acabares de disposar el que faltava, i en cada població posares preveres que reuniren les condicions que jo et vaig indicar.
Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor, tota la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom.R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seua glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.Aclameu el Senyor, famílies dels pobles,aclameu la glòria i el poder del Senyor,aclameu la glòria del nom del Senyor. R.Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»Manté ferm tot el món, incommovible;governa els pobles amb rectitud. R.
Jesucrist, el nostre salvador,ha destituït la morti, amb l'Evangeli,ha fet resplandir la llum de la vida.
Satanàs no pot durar᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, uns mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: «Està posseït per Beelzebul». I, damunt: «Este expulsa dimonis per obra del príncep dels dimonis».
Jesús els va reunir i els parlava valent-se de comparacions. Els deia: «¿Com pot ser que Satanàs expulse a Satanàs? Si un regne està dividit contra si mateix, no pot durar; i si una casa està dividida contra si mateixa, no pot durar. Si és cert, per tant, que Satanàs s’ha alçat contra si mateix i està dividit, no pot durar: ha arribat el seu final. Ningú pot entrar tampoc en casa d’u que és fort i apoderar-se dels seus béns si primer no el lliga; i després ja li podrà saquejar la casa. En veritat vos dic que tot serà perdonat als fills dels hòmens: els pecats i totes les blasfèmies que hagen proferit; però el qui injuria l’Esperit Sant, no tindrà mai perdó, sinó que és culpable del seu pecat per sempre».
Tot açò era perquè deien d’ell que tenia un esperit immund.
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 26 de gener
2. A la ciutat d'Hipona, a Numídia, hui Algèria, sant Teògenes, màrtir, sobre qui sant Agustí va predicar un sermó. (c. 257)
3. A Betlem de Judea, mort de santa Paula, viuda, que pertanyia a una noble família senatorial. Va renunciar a tot, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar amb la santa verge Eustòquia, la seua filla, al costat del pesebre del Senyor. (404)
4. A Jerusalem, sants Xenofont i Maria, amb els seus fills Joan i Arcadi, els quals, renunciant a la dignitat senatorial i a les seues possessions, van abraçar tots amb gran devoció la vida monàstica a la Ciutat Santa. (s. VI)
5. A Citeaux, a Borgonya, a l'actual França, sant Alberic, abat, que, sent monjo a Molesme, va ser un dels primers religiosos que van fundar el nou cenobi. Ja abat del monestir, va sobreeixir pel seu zel a procurar la formació dels seus monjos, com a verdader amant de la Regla i dels germans. (1109)
- J.M. Bausset: Els tres abats fundadors del Cister (2015)
6. A Trondheim, a Noruega, sant Agustí (Eysteinn) Erlendsson, bisbe, que va regir l'Església que li havia sigut encomanada com a primer bisbe; va procurar el seu creiximent i la va defendre davant dels prínceps. (1188)
7. A la regió d'Angers, a França, beata Maria de la Dive, màrtir, que, sent viuda, va ser guillotinada durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)
8. Sant Josep Gabriel del Rosari Brochero (1840- Vila del Tránsito, Córdoba, Argentina, 1914). Sacerdot diocesà, rector d'una extensa zona rural, es va entregar totalment a la pastoral i a la promoció humana dels seus feligresos. Per atendre els malalts va morir contagiat de lepra i cec.
9. Prop de la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Miquel Kozal, màrtir, bisbe auxiliar de Wloclawek, a Polònia, qui sota el règim nazi, per defensar la fe i la llibertat de l'Església, va passar amb gran paciència tres anys al camp de concentració de Dachau, fins a consumar el seu martiri en aquell lloc. (1943)
10. Beat Gabriel Maria Allegra (1907- Hong Kong 1976). Prevere de l'Orde dels Germans Menors de Sant Francesc, missioner a la Xina, per a l'idioma del qual va realitzar la primera versió completa de les Sagrades Escriptures.
