9 de novembre de 2026, dilluns: Crist del Salvador

Festa de la Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà


Celebrem hui l'aniversari de la dedicació de la basílica del Laterà en honor de Crist Salvador, construïda per l'emperador Constantí com a seu dels bisbes de Roma. La seua celebració anual en tota l'Església llatina és un signe permanent d'amor i d'unitat amb el pontífex romà.

 Lectures de la missa de la festa

Lectura primera Ez 47,1-2.8-9.12

Vaig vore que naixia aigua del santuari.
Allà on arribe l'aigua del riu, tot viurà

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de baix del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret. 
I em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».

Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 5)

Déu és la nostra força i el nostre cau,
auxili cert en hores de perill.
No tenim por si la terra tremola
i les muntanyes s'afonen en el mar. 

R. Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,
la casa més sagrada de l'Altíssim.

Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,
la casa més sagrada de l'Altíssim.
Déu està enmig d'ella: no se somou.
Déu la socorre de bon matí. R.

El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.
Vingueu, mireu els fets del Senyor, 
les meravelles que escampa pel món. R.

O bé

Lectura primera 1C 3,9b-13.16-17

Sou temple de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m'ha donat, he posat el fonament, i d'altres continuen construint. Que cada u mire bé com construïx. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist.
¿No sabeu que sou un temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sant, i este temple sou vosaltres.

Al·leluia 2Cr 7,16

Diu el Senyor:
He escollit este temple i l'he consagrat
per a que porte per sempre el meu nom.

Evangeli Jo 2,13-22

Ell parlava del temple del seu cos

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem, i va trobar en el temple els venedors de bous, ovelles i coloms, i els canvistes en les seues taules. Es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els va bolcar les taules, i va dir als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa de mon Pare». 
Els deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: «El zel per la vostra casa em devora». I els jueus el van interrogar: «¿Quin signe ens dones que t'autoritze a fer això?» Jesús els contestà: «Destruïu este temple i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este temple ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell parlava del temple del seu cos. 
Per això, quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en l’Escriptura i en la paraula de Jesús. 
 
A. Celebrem la Dedicació de la Basílica del Laterà, coneguda com la «Mare de totes les Esglésies de Roma i del món». El motiu és que és la catedral de Roma i, per tant, la seu del Papa. En consagrar un edifici per al culte religiós, s'entrega al servici de Déu i de la comunitat que allí es congrega. Nosaltres som el verdader cos de Crist i el temple n’és un signe visible. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. No tenim ciutat permanent ni temple construït per mans humanes que ens lliguen a este món. Construïm, en primer lloc, un edifici espiritual capaç d'albergar els que ens sentim pelegrins guiats per l'esplendor de la veritat. Abans que construir un temple som temple per a albergar l'Esperit Sant, el do de la consumació. Este és el principi i el fonament de l'arquitectura espiritual cristiana, i els nostres temples de pedra dedicats han de manifestar-ho.


Festa del Crist del Salvador


Patró del Cabanyal (València)
En l'antic Martirologi Romà, tal dia com hui: "Beryti, in Syria, commemoratio Imaginis Salvatoris, quae, a Judaeis crucifixa, tam copiosum emisit sanguinem, ut Orientales et Occidentales Ecclesiae ex eo ubertim acceperint". És a dir: "A Beirut de Síria, commemoració de la Imatge del Salvador, que, crucificada pels jueus, va escampar tanta sang, que les esglésies Orientals i Occidentals n'han rebut copiosament".

Festa de la Mare de Déu del Sofratge a Benidorm.

Altres memòries

Aniversari del naiximent del bisbe valencià Josep Meseguer i Costa (1843)

A Benifaió, beata valenciana Ma Salut (Ma Miquela) Baldoví i Trull, abadessa cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).


Martirologi Romà

2. A Bourges, a la Gàl·lia, actual França, sant Ursí, el seu primer bisbe, que va anunciar a Crist Senyor al poble i va convertir en església la casa de Leocadi, senador de les Gàl·lies, encara pagà, per a ús dels fidels, la major part pobres. (s. III)

3. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia actualment, sant Agripí, bisbe, un dels primers que van presidir esta església i que els antics monuments assenyalen com a defensor de la ciutat. (s. III)

4. A Verdun, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Vitó, bisbe. (525)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santes Eustòlia i Sopatra, vèrgens i monges. (s. VII)

6. A Lodeva, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Jordi, bisbe. (c. 870)

7. A Signa, prop de Florència, a la regió italiana de Toscana, beata Joana, verge, que per Crist va portar vida solitària. (1307)

8. A Ancona, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Gabriel Ferretti, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua sol·licitud amb els xiquets i malalts, així com per la seua obediència i l'observança de la Regla. (1456)

9. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Lluís Morbioli, el qual, convertit al Senyor, deixant la senda dels vicis va fer penitència i va elegir una vida austeríssima, i amb la seua paraula i exemple va recobrar els seus conciutadans per a la vida de pietat. (1485)

10. A Murano, prop de Venècia, territori novament de la Itàlia actual, beat Gracià de Kotor, religiós de l'Orde de Sant Agustí, que en temps d'enorme escassetat, mentre conduïa una barca a la recerca d'aliments, mogut per la predicació del beat Simó de Camerino va demanar l'hàbit religiós i va portar una vida piadosíssima. (1508)

11. A Oxford, a Anglaterra, beat Jordi Napper, prevere i màrtir, que tant en el seu ministeri clandestí com en la presó va treballar amb afany per guanyar persones per a Crist i l'Església, i sota el regnat de Jaume I va meréixer la corona del martiri per la seua condició de sacerdot. (1610)

12. 
Beata Carme de l'Infant Jesús González Ramos (Antequera, Espanya, 1834-1899). Religiosa, va fundar l'institut religiós de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors.

13. A Dijon, a França, santa Isabel de la Santíssima Trinitat Catez, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, que des de xiqueta va anhelar buscar en el profund del seu cor el coneiximent i la contemplació de la Trinitat, i afligida per molts sofriments, encara jove va continuar caminant, com sempre havia somiat, «cap a l'amor, cap a la llum i cap a la vida». (1906)
14. A Borysów, població de Polònia, beat Enric Hlebowicz, prevere i màrtir, que en la guerra cruel va morir afusellat pels qui odiaven la fe. (1941)

15. A Roma, beat Lluís Beltrame Quattrocchi, el qual, pare de família, tant en els assumptes públics com en la vida familiar, va seguir els preceptes de Crist i els va proclamar amb fidelitat i enteresa de vida. (1951)

Sant Crist del Salvador


Mossén Frederic Moscardó: Imatges venerables de la ciutat de València, Sicània, València 1957, pp. 15-28.

L'any 1250, regnant encara en Jaume I el Conqueridor i sent bisbe de València fra Andreu Albalat, un bon dia vingué surant sobre les aigües del riu una imatge de Jesús crucificat, contra el corrent de les aigües, la qual en arribar al bell mig entre el pont de la Trinitat i el de fusta (encara no hi eren aquests ponts) es va aturar. El poble, emocionat davant del fet, arreplegà amb tota cura i devoció aquesta sagrada imatge, i començaren de fer gestions arreu del món per tal d'esbrinar d'on venia.
[...]
Aquesta sagrada imatge fon instal·lada en l'església parroquial del Salvador, en aquell temps designada pel poble amb el nom de Sant Jordi.
[...]
La devoció el Sant Crist del Salvador no ha estat pas exclusiva d'una barriada, sinó general de tota la ciutat i àdhuc venien a visitar-lo dels pobles dels voltants. El municipi prengué part molta activa en les restauracions i conservació d'aquesta església, i contribuí amb esplendidesa al seu culte. La festa anyal és el dia 9 de novembre, dia en el qual l'Església Universal celebra la dedicació de l'arxibasílica del Salvador, catedral de Roma i cap de totes les esglésies del món, i la commemoració del Sant Crist de Beirut.

Baldament que el dia propi del Salvador és el 6 d'agost, festa de la Transfiguració del Senyor; els valencians que porten aquest nom solen celebrar llur onomàstic el 9 de novembre, per devoció tradicional a aquesta sagrada imatge.

[...] encara s'ompli l'església durant el novenari que li dedicà la confraria, el qual comença el 9 de novembre, i no són poques les persones que hi van cada divendres de l'any al devot exercici que es fa al capvespre a honor de la Sagrada Passió de Jesús.

Malgrat la gran devoció de la ciutat envers aquesta sagrada imatge, els cultes han estat sempre en l'interior del temple.
[...]
Havem vist la importància d'aquesta imatge i del seu santuari. No crec que a la nostra ciutat hi haja una altra imatge de Jesús crucificat més antiga, si exceptuem potser, la del Sant Bult. Una prova més de la seua importància la tenim en el fet que quan la principal de la Mare de Déu dels Desemparats ix al carrer en ocasions extraordinàries, ans de retornar a la seua capella sol fer una visita al seu Fill representat en el Sant Crist del Salvador.

Procurem, doncs, que aquesta devoció tan valenciana no minve ni desaparega, visitem sovint el Sant Crist del Salvador, especialment els divendres, en recordança de la Sagrada Passió del Senyor. Els Reis d'Espanya estaven inscrits en la seua confraria i costejaven la funció del Divendres Sant; els Papes han concedit moltes indulgències no tan sols els confrares, sinó també als devots que visiten el Senyor en aquest santuari.
at Cap comentari:
Labels: , , , ,

8 de novembre de 2026, diumenge XXXII

DIUMENGE XXXII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A


Lectures de la missa

Lectura primera Sa 6,12-16

Troben la saviesa tots els qui la busquen

Lectura del llibre de la Saviesa

La saviesa és resplandent i no s'apaga mai. Els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la busquen: ella mateixa es fa conéixer als qui la desitgen. Qui matina per a eixir a buscar-la, no s'haurà de cansar: la trobarà assentada a la porta de casa. Sentir passió per ella ja és tindre l'enteniment madur, i si, per a trobar-la, hi ha qui passa nits en vetla, prompte perd el desfici, perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen; generosament se'ls apareix pels camins i els ix al pas en tot allò que es proposen.

Salm responsorial 62,2.3-4.5.6.7-8 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,
vos busque des de l'alba.
Tinc set de vós,
com carn que desitja,
en terra seca i àrida.

R. La meua ànima té set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari
per a vore-vos gloriós i poderós.
El vostre amor val més que la vida;
per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida
i alçaré les mans en nom vostre
Assaciat com d'ambrosia i nèctar,
vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Quan des del llit vos recorde,
passe les nits pensant en vós,
perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç a l'ombra de les vostres ales. R.

Lectura segona 1Te 4,13-18

Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort amb ell

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans,
No volem que ignoreu la sort dels qui moren: no voldríem que vos entristíreu, com fan estos altres que no tenen esperança. Ja que, si creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu, per mitjà de Jesús, s'endurà amb ell els qui han mort.
D'acord amb la paraula del Senyor, vos diem que nosaltres, si encara quedem amb vida quan arribarà el Senyor, no passarem davant dels qui hauran mort, perquè el Senyor en persona, a una orde, al crit d'un arcàngel, al toc de la trompeta de Déu, baixarà del cel; els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; després, els qui d'entre nosaltres quedem en vida, serem enduts juntament amb ells en els núvols, a l'encontre del Senyor en l'aire, i així estarem sempre amb el Senyor.
Consoleu-vos, per tant, mútuament amb estes paraules.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,
que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Mt 25,1-13

¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va contar als deixebles esta paràbola: 
«El Regne del cel es pareixerà a deu donzelles, cinc d’elles insensates i cinc prudents, que eixiren amb cresols a l'encontre del nóvio. Les insensates no portaven oli per als cresols, però cada una de les prudents en portava en una oliera. Com que el nóvio tardava, els vingué son, i totes s'adormiren. 
Ja era mitjanit quan es va sentir un clam: “¡Ja ve el nóvio, eixiu al seu encontre!”. Es despertaren totes i començaren a preparar els cresols. Les insensates digueren a les prudents: “Doneu-nos oli del vostre, que els nostres cresols no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “No, perquè no n'hi haurà prou per a totes; val més que aneu a comprar-vos-en als que en venen”.
Mentres anaven a comprar-ne, va arribar el nóvio, i les que estaven a punt entraren amb ell al convit de bodes; i tancaren la porta. Més tard arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els va respondre: “Vos dic de veres que no vos conec. Vetleu, per tant, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”». 
 
A. L'espòs representa a Crist en el seu paper de jutge quan vinga al final dels temps. El Regne del Cel serà una casa oberta per a que qui el reconega puga entrar per a estar amb ell, i qui no, es quedarà en la seua foscor. Només qui ama resistix l'espera, disposa el seu cos i esperit per a allò que de veritat val la pena i es manté en el temps. L'oli que resistix el pas del temps és l'amor convertit en saviesa diària que sap esperar l'autèntic, i espera un encontre lluminós amb el Senyor que ens permeta reconéixer-lo i ser reconeguts. L'Església és la casa de l'oli, i ella m'ajuda a omplir el meu llum d'oli, perquè quan arribe l'espòs jo puga entrar a l'Església del cel. Procurem tindre sempre amb nosaltres l'oli de la vida eterna.

B. La paràbola ens convida a la vigilància i a la perseverança. La vida cristiana és una carrera de fons, i el camí és llarg i no exempt de dificultats. No obstant això, ens anima la meta, que és el mateix Crist, i viure al seu costat per sempre. Hem de desitjar ser com les donzelles prudents, és a dir, desitjar trobar-nos amb Jesús, i estar preparats i disposats per a la gran festa del cel. Jesús se'ns presenta ja, en este món, en cada persona i en cada esdeveniment. És un avanç del nostre encontre definitiu amb ell. Hem de demanar al Senyor que ens faça sensibles a la seua presència i ens concedixca una caritat ardent que alimente la flama encesa de la nostra fe. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

DIA DE L'ESGLÉSIA DIOCESANA

* * * * *

Aniversari de la mort del valencià Jesús Pla i Gandia, bisbe de Sigüenza-Guadalajara, servent de Déu (2000)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de novembre

1. Commemoració dels sants màrtirs Simforià, Claudi, Nicòstrat, Càstor i Simplici, que, segons la tradició, eren marbristes a Sírmium, a la regió de Pannònia, actual Croàcia, i per negar-se, en fidelitat al nom de Jesucrist, a esculpir la imatge del déu Esculapi, van ser llançats al riu per orde de l'emperador Dioclecià i coronats per Déu amb la gràcia del martiri. Les seues restes van ser venerades a Roma a la basílica del Mont Celi, sota el títol dels Quatre Coronats. (306)

2. A Tours, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Clar, prevere, deixeble de sant Martí, que al costat del monestir del bisbe va construir una casa, on va congregar a molts germans. (397)

3. A la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Deodat I, papa, que va estimar el seu clero i el seu poble i va brillar excepcionalment per la seua senzillesa i saviesa. (618)

4. A Bremen, a la regió de Saxònia, actual Alemanya, sant Willehad, bisbe, el qual, nascut a Northúmbria i amic d'Alcuí, va propagar l'Evangeli a Frísia i Saxònia després de sant Bonifaci, i, ordenat bisbe, va fundar la seu de Bremen, que va governar sàviament. (789)

5. A Soissons, població de França, mort de sant Godofred, bisbe d'Amiens, que educat en la vida monàstica des dels cinc anys, va patir molt en la seua labor incansable de donar solució a les lluites a la ciutat entre els senyors i els plebeus, així com per la seua dedicació a la reforma del clero i del poble. (1115)

Beat Joan Duns Escot
6. A Colònia, ciutat de Lotaríngia, a Germània, Alemanya actualment, beat Joan Duns Escot, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, oriünd d'Escòcia, va ensenyar les disciplines filosòfiques i teològiques a Canterbury, Oxford, París i, finalment, a Colònia, com a mestre preclar de subtil enginy i fervor admirable. (1308)
7. A Ostra Vetere, a la regió del Picé, ara les Marques, a Itàlia, beata Maria Crucificada (Isabel Maria) Satellico, abadessa de l'Orde de les Clarisses, extraordinària en la contemplació del misteri de la creu i enriquida amb carismes místics. (1745)

8. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Josep Nguyên Dình Nghi, Pau Nguyên Ngân, Martí Ta Dúc Thinh, preveres, i Martí Tho i Joan Baptiste Con, llauradors, que en temps de l'emperador Thiêu Tri van ser decapitats per causa de la seua fe cristiana. (1840)

9. Beat Antolí Pablos Villanueva (Soto de Aldovea, Madrid, 1936). Màrtir. Sacerdot profés benedictí del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de l'abadia de Santo Domingo de Silos.

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

7 de novembre de 2026, dissabte XXXI

DISSABTE DE LA SETMANA XXXI / II

Sant Jacint Maria Castanyeda


Oració col·lecta

Déu totpoderós, que confirmàreu amb el triomf del martiri 
la vida consagrada del vostre servent Jacint Maria; 
vos preguem, per la seua intercessió, 
que augmente el nostre compromís d'anunciar l'Evangeli, 
i disfrutem, amb els vostres sants, de la felicitat eterna.

Lectura primera Fl 4,10-19

Em veig amb cor per a tot,
gràcies a aquell que em dona forces

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, he tingut una gran alegria en el Senyor de vore que darrerament heu renovat el vostre interès per mi. Ja el teníeu, però no teníeu ocasió de demostrar-ho. No vullc dir que en estos moments passe necessitat, perquè ja m'he acostumat a acontentar-me en qualsevol situació. Sé viure enmig de privacions, i sé viure en l'abundància. Estic aveat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivia en l'estretor.
Vosaltres, els de Filips, ja sabeu que, quan jo començava a anunciar-vos l'Evangeli, des que vaig eixir de Macedònia vau ser l'única comunitat cristiana de qui vaig acceptar algun benefici a canvi de tot allò que jo vos havia donat. De fet, estant a Tessalònica, més d'una vegada m'enviàreu ajuda per a les meues necessitats. No m'interessen els regals, sinó que sumeu beneficis en el vostre compte. De totes maneres he rebut d'Epafrodit el que m'heu enviat i estic satisfet; tinc de sobres tot el que necessite: és com una ofrena olorosa, que Déu accepta amb complaença. El meu Déu cobrirà les vostres necessitats d'acord amb la magnificència de la seua glòria en Jesucrist.

Salm responsorial 111,1-2.5-6.8a i 9 (R.: 1a)

Feliç aquell que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seua descendència serà gran en el país,
serà beneït el llinatge dels justs.

R. Feliç aquell que venera el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Feliç aquell que s'apiada i presta,
i administra els seus béns amb justícia.
El just no caurà mai,
i serà recordat eternament. R..

Té el cor incommovible, no té por de res.
Repartix el que té, ho dona als pobres,
la seua bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a que la seua pobresa vos enriquira.

Evangeli Lc 16,9-15

Si no sou dignes de confiança en l'administració dels diners, que corrompen,
¿qui vos confiarà els béns verdaders?

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Guanyeu-vos amics a costa dels diners, que corrompen, perquè, quan tot s'haja acabat, vos deixen entrar en les estances eternes. Qui és digne de confiança en una cosa molt menuda, també és digne de confiança en una de gran, i qui enganya en la cosa menuda, també enganya en la gran. Per això, si no sou dignes de confiança en l'administració dels diners, que corrompen, ¿qui vos confiarà els béns verdaders? I si no sou dignes de confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui vos confiarà allò que és vostre? 
Ningun criat pot servir dos amos, perquè, si estima l'un, no estimarà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora a Déu i als diners». 
Els fariseus, que anaven darrere els diners, quan sentiren tot açò, es reien de Jesús. Ell els va dir: «Vosaltres, davant de la gent, vos feu passar per justs, però Déu coneix els vostres cors i detesta esta grandiositat que la gent admira». 
 
No podem llevar a Déu del lloc que li pertany en el nostre cor. Si posem els diners i les coses materials per damunt de Déu, no estem complint amb el primer i més important dels manaments. Que no ens passe com als fariseus que sentien el Senyor: predicaven l'honra a Déu i després vivien preocupats pels diners. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Jacint Castanyeda
(Seu de València)
Sant Jacint Castanyeda, prevere, màrtir, natural de Xàtiva, titular d'una església parroquial a Benimaclet. (mem. ll. a la diòcesi de València)

Martirologi Romà


1. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Prosdòcim, a qui es té com a primer bisbe d'esta Església. (100)

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Atenodor, bisbe, germà de sant Gregori Taumaturg, tan avantatjat en les lletres divines, que, a pesar de la seua joventut, se'l va considerar digne d'exercir el ministeri episcopal. (c. 304)

3. A Albi, lloc d'Aquitània, a la França actual, commemoració de sant Amarant, màrtir. (s. III/IV)

4. A Melitene, a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Hieró i els seus nombrosos companys. (300)

5. A Perusa [Perugia], població de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Herculà, bisbe i màrtir, que per orde de Tòtila, rei dels gots, va ser decapitat. (594)

6. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, sant Bald, bisbe, que va distribuir en almoines per als pobres els diners que li havia deixat el seu predecessor. (c. 552)

7. Al lloc després anomenat Congresbury, a Anglaterra, sant Congar, abat, bretó d'origen, amb el nom del qual s'honren moltes poblacions i esglésies. (s. VI)

8. A Estrasburg, a la regió de Burgúndia, actual França, commemoració de sant Florenci, bisbe, successor de sant Arbogast. (693)

9. A Echternach, a Austràsia, al territori de Luxemburg actualment, sepultura de Willibrord d'Utrecht, anglés de naiximent, que, ordenat bisbe d'Utrech pel papa sant Sergi I, va predicar l'Evangeli a Frísia i a Dinamarca, i va fundar seus episcopals i monestirs fins que, atabalat de treball i gastat per l'edat, es va adormir en el Senyor dins dels murs d'un monestir alçat per ell. (739)

10. A la muntanya de Galèsion, pròxima a Efes, a l'actual Turquia, sant Llàtzer, estilita, que en diversos llocs, va viure molts anys sobre una columna, carregat a més de ferros i cadenes, i content, amb només pa i aigua, amb esta forma de vida tan austera amb la qual va atraure molts fidels. (1054)

11. A Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germània, hui Alemanya, sant Engelbert, bisbe, que per defendre la justícia i llibertat de l'Església, anant de camí va ser assaltat per uns sicaris, que el van ferir fins a causar-li la mort. (1225)

12. Al llogaret de Pofi, al Laci, regió actualment italiana, beat Antoni Baldinucci, prevere de la Companyia de Jesús, totalment dedicat a la predicació de missions populars. (1717)

13. A Ket Cho, a Tonquín, hui Vietnam, sants Jacint Castanyeda i Vicent Lê Quang Liêm, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van coronar els treballs evangèlics amb l'escampament de la seua sang en temps del regnat de Trinh Sâm. (1773)

14. A Zunyi, província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Wu Guosheng, catequista i màrtir, que va ser ofegat per la seua fidelitat a Crist. (1814)

15. A Cremona, ciutat d'Itàlia, beat Vicent Grossi, prevere, que, dedicat al ministeri parroquial, va fundar la Congregació de Filles de l'Oratori. (1917)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

9 de novembre de 2026, dilluns: Crist del Salvador

Festa de la Dedicació de la  Basílica  de Sant Joan del Laterà Celebrem hui l'aniversari de la dedicació de la  basílica del Laterà  en ...

entrades populars