20 d'abril de 2026, dilluns III de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, que feu vore als extraviats 

la llum de la vostra veritat, 

per a que puguen trobar el bon camí; 

concediu als qui es professen cristians 

que rebutgen el que és contrari a este nom 

i que seguixquen el que li correspon.

Lectura primera Fets 6,8-15

No podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans signes entre el poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, --cireneus i alexandrins, gent de Cilícia i d'Àsia-- començaren a discutir amb Esteve; però, com que no podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què parlava, en subornaren alguns per a que digueren que l'havien sentit blasfemar contra Moisés i contra Déu.

D'esta manera amotinaren contra ell el populatxo, els notables i els mestres de la Llei; l'agarraren per sorpresa i el dugueren davant del sanedrí, on van presentar testimonis falsos que deien: «Este home no para de parlar contra el temple i contra la Llei. Li hem sentit dir que eixe Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà els costums que ens va donar Moisés». I tots els del sanedrí van vore la cara d'Esteve resplandent com la d'un àngel.

Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)

Encara que els potentats deliberen contra mi,

jo faré l'elogi dels vostres preceptes.

El vostre pacte és la meua delícia;

estos preceptes, els meus consellers.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Vos he exposat els meus camins i m'heu atés,

ensenyeu-me els vostres preceptes.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

He triat el camí de la veritat,

i he admés les vostres sentències. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,22-29

No treballeu tant per este aliment que caduca,

sinó pel que perdura per a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

L'endemà, la gent que s'havia quedat a l'altra vora del llac va advertir que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no s'havia embarcat amb els deixebles, sinó que se n'havien anat ells a soles. Mentrestant, unes barques de Tiberíades arribaren prop del lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. La gent, en vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar-lo a Cafarnaüm.

Quan el trobaren a l'altra vora del llac, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?», i Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: em busqueu perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets, no perquè hàgeu vist signes. No treballeu per l'aliment que caduca, sinó per l'aliment que dura fins a la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha marcat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de fer per a posar en pràctica les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat».

 Papa Francesc: Àngelus (5 d'agost de 2018)

La multitud vol saber de Jesús quines accions ha de fer per a acontentar a Déu. Però Jesús dona una resposta inesperada: «Esta és l'obra de Déu: creure en el que ell ha enviat» (Jo 6, 29). Estes paraules estan dirigides, hui, també a nosaltres: l'obra de Déu no consistix tant en «fer» coses, sinó en «creure» en Aquell que Ell ha enviat. Açò significa que la fe en Jesús ens permet complir les obres de Déu. Si ens deixem implicar en esta relació d'amor i de confiança amb Jesús, serem capaços de fer bones obres que perfumen a Evangeli, pel bé i les necessitats dels germans.

El Senyor ens convida a no oblidar que, si cal preocupar-se pel pa, encara més important és cultivar la relació amb Ell, reforçar la nostra fe en Ell que és el «pa de la vida», vingut per a assaciar la nostra gana de veritat, la nostra fam de justícia, la nostra fam d'amor.

* * * * *

El 20 d’abril de 1912 va morir a Dénia el canonge Roc Chabàs Llorens.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 20 d'abril

1. A Roma, sant Anicet, papa, que va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per a determinar junts sobre la data de la Pasqua. (c. 166)

2. També a Roma, sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats en la segona milla de la via Llatina. (s. inc.)

3. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Secundí, màrtir (s. IV)

4. A Ambrun [Embrun], lloc de la Gàl·lia, hui França, sant Marcel·lí, primer bisbe d'esta ciutat, el qual, oriünd d'Àfrica, va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims i va ser ordenat bisbe per sant Eusebi de Vercelli. (c. 374)

5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Marcià, monjo. (c. 488)

6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor, que va ser anomenat "Triquí" per l'aspre cilici amb què es cobria, i va portar una admirable existència en la soledat. (s. V)

7. A Antioquia de Síria, igualment a l'actual Turquia, sant Anastasi, bisbe i màrtir, que durant el regnat de l'emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. (609)

8 . A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la regió italiana de Campània, santa Heliena, verge, la qual, ferma en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària, en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. (s. VII)

9. A Osnabrück, població de Saxònia, hui Alemanya, sant Vihon, bisbe, oriünd de Frísia, que va ser enviat per l'emperador Carlemany com a abat per a evangelitzar la regió i, ordenat bisbe d'esta Església, va haver de patir molt per Crist. (804)

10. A l'abadia de Châteliers, a la regió de Peiteu [Poitiers], a França, beat Gerard de Salas [de Salles], que, dedicat a la vida penitent, va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara, exemple amb el qual va atraure molts a l'amor de Déu i a la vida eremítica, i a més va fundar diverses cases de canonges regulars. (1120)

11. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Doménec Vernagalli, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, constructor d'un orfenat. (1218)

Santa Ainés de Montepulciano

12. A Montepulciano, també a Toscana, santa Ainés [o Agnés], verge, que va vestir l'hàbit de les vèrgens a nou anys, i a quinze, molt a pesar seu, va ser elegida superiora de les monges de Proceno. Més tard va fundar un monestir sotmés a la disciplina de sant Doménec, on va donar mostres d'una profunda humilitat. (1317)

13. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, novament a Itàlia, beat Simó Rinalducci de Todi, prevere de l'Orde d'Eremites de Sant Agustí, que amb el seu ensenyament i exemple va edificar els jóvens estudiants i a tot el poble de Déu. (1322)

14. A Lancaster, a Anglaterra, beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d'ells era sacerdot, encara que va viure durant vint anys en una altra confessió fins que es va reconciliar amb l'Església catòlica a instàncies d'una piadosa dona, i el segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seua fe va estar empresonat durant diversos anys i va patir fam i altres proves. Finalment, tots dos, en temps de la reina Isabel I, van aconseguir el premi de la glòria amb el seu martiri. (1584)

15. A Londres, també a Anglaterra, beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs, que condemnats a mort per haver entrat i romàs al país sent sacerdots, compliren el seu martiri a Tyburn. (1584)

16. A Clones, a Irlanda, beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir, que després de dos anys tancat en la presó per negar-se a reconéixer l'autoritat d'Isabel I sobre l'Església, va ser portat al suplici del patíbul. (1584)

17. A York, a Anglaterra, beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest, que per ser sacerdot va ser condemnat a cruels suplicis. (1593)

18. A Londres, de nou a Anglaterra, beats Francesc Page, de l'orde de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs. Este últim havia sigut ordenat a penes un mes abans, i tots dos, per la seua condició de sacerdots, van ser ajusticiats a Tyburn, en temps d'Isabel I. (1602)

19. A Pianello, prop del llac de Como, a Itàlia, beata Clara (Dina) Bosatta, verge, que, amb l'ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Caseta de la Divina Providència. (1887)

20. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau, beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que contra un règim opressor de la dignitat cristiana va donar fidel testimoniatge de la seua fe fins a la mort. (1942)

19 d'abril de 2026, diumenge III de Pasqua

DIUMENGE III DE PASQUA / Cicle A

Lectura primera Fets 2,14.22b-33

La mort no podia de cap manera retindre'l captiu

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de Pentecosta, Pere s'alçà amb els Onze i, amb veu alta, digué a la gent:

«Hòmens de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapiau açò que vos dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant de vosaltres, obrant entre vosaltres, per mitjà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Prou que ho sabeu tots.

Ara bé, d'acord amb la decisió que Déu havia pres i que ja coneixia, a Jesús de Natzaret li feren traïció, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar en la creu per uns hòmens que no seguixen la llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha deslliurat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retindre'l captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia:

"Sempre tinc present el Senyor; 

amb ell a la dreta, no cauré mai.

Per això s'alegra el meu cor, exulta la meua llengua;

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts, 

ni deixareu el vostre amic caure en la fossa.

M'ensenyareu el camí que du a la vida: 

en la vostra presència, alegria plena".

«Germans, vos he de parlar clar. El patriarca David va morir i el soterraren en un sepulcre que hui encara podem vore. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron u dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat entre els morts ni havia deixat que el seu amic caiguera en la fossa".

Este Jesús, per tant, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha enaltit, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promés, i l'ha donat amb profusió. Açò és el que esteu veent i sentint».

Salm responsorial 15,1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R.: 11a)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

Senyor, heretat meva i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que du a la vida.

O bé:

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor que m'aconsella.

Tembé de nit instruïx el meu cor.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

Per això s'alegra el meu cor

i exulta la meua ànima;

també el meu cos reposa confiat:

no m'abandonareu entre els morts,

ni deixareu el vostre amic caure en la fossa. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al vostre costat, delícies per sempre. R.

Lectura segona 1Pe 1,17-21

El preu del vostre rescat és la sang preciosa de Crist,

anyell sense tara

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts,

I si invoqueu com a Pare aquell que jutja cada u segons les seues obres, sense fer distincions, comporteu-vos amb temor durant este temps de peregrinació. Penseu que heu sigut rescatats de la manera inútil i buida de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com la plata o l’or, sinó amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte, previst per Déu, abans de crear el món, i ara, en els darrers temps, manifestat per vosaltres, els qui, per ell, creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat; per això la vostra fe i la vostra esperança estan posades en Déu.

Al·leluia Cf. Lc 24,32

Jesús, Senyor nostre,

aclariu-nos el sentit de les Escriptures;

feu que ens creme el cor per dins quan vós ens parleu.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poblet anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents.

Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix a arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls no eren capaços de reconéixer-lo. Ell els va preguntar: «¿De què aneu discutint pel camí?». Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, de nom Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?». Els va preguntar: «I què és?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que el condemnaren a mort i el crucificaren. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han tornat contant que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell no l'han vist».

Ell els va dir: «¡Sí que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?». I, començant pels llibres de Moisés i passant per tots els profetes, els va exposar tots els llocs de l'Escriptura que es referien a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poblet a on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan es va posar amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que ja ens cremava el cor per dins mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?». S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Alí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que els van dir: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaren el que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan va partir el pa. 

 

A. El diumenge, el primer dia de la setmana, és el dia del nostre encontre amb Crist ressuscitat en l'eucaristia com aquells dos deixebles d'Emaús; però no hagueren pogut reconéixer-lo en la "fracció del pa" si abans no l'hagueren acollit com a company de camí i no hagueren escoltat la seua Paraula (Ev.). Així, en la missa ens acollim mútuament, escoltem la Paraula de Déu i participem en la comunió eucarística. Acollint a Crist, amb la Sang del qual hem sigut redimits (2 lect), ell ens ensenya el camí de la vida i ens ompli de goig. I no ens entregarà a una mort eterna sinó que ressuscitarem amb ell i ens assaciarà d'alegria perpètua (1 lect. i Salm resp).

B. No som seguidors d'una idea, sinó d'una persona en la qual confiem. Jesús ressuscitat ens porta a una relació viva amb ell a través de l'eucaristia, i dels germans. La fe en la resurrecció ens convida a sentir-nos renovats i rejovenits en l'esperit. Jesús ha vençut i nosaltres vencerem amb ell, per això Jesús ressuscitat ix al nostre encontre i ens explica les Escriptures. Que la contemplació de Jesús ressuscitat enmig de la seua Església per mitjà de l'Eucaristia ens porte a ser com aquells dos caminants desencantats. Que sapiam trobar-nos en les nostres eucaristies, en oració i adoració; buscant l'encontre amb Crist ressuscitat, i demanant pel món, per la pau, per la unitat, per la justícia, i pels pobres i necessitats.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Enric Benavent, arquebisbe de València:  L'Església naix de la Pasqua (2026, abril 15)
• Missa d'À Punt: Quedeu-vos amb nosaltres.

* * * * *

 Mare de Déu del Miracle de Cocentaina

• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Miracle (2020)

Dia de la Bicicleta

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 d'abril

1. A la província romana d'Àfrica, actual Tunísia, sant Mapàlic, màrtir, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, mogut de pietat cap a la seua família va demanar que es concedira la pau eclesiàstica a sa mare i a la seua germana, que havien abjurat, després de la qual cosa, conduït davant del tribunal, va ser coronat pel martiri. Amb ell van perir molts altres sants màrtirs, que van confessar igualment a Crist, entre ells Bas, en una pedrera; Fortuny, en la presó; Pau, en el mateix tribunal; Fortunata, Victorí, Víctor, Heremi, Crèdula, Hereda, Donat, Ferm, Venust, Fruits, Júlia, Marcial i Aristó, morts per fam a la presó. (250)

2. A Pèrsia, actualment l'Iraq, santa Marta, verge i màrtir, que en temps del rei Sapor II, al següent dia de la mort de son pare, Pusici [o Pusai], va patir el martiri en la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (341)

3. A Antioquia de Pisídia, hui Turquia, sant Jordi, bisbe, que va morir en el desterrament per defendre el culte de les santes imatges. (818)

4. A Frisun, lloc dels Alps de Baviera, a l'actual Alemanya, sant Gerold, eremita, de qui es conta que va portar una vida de penitència a la regió de Vorarlberg. (c. 978)

5. A la platja al costat de Greenwich, a Anglaterra, passió de sant Elfeg, arquebisbe de Canterbury i màrtir, el qual, mentre els danesos passaven a sang i foc el país, es va presentar davant d'ells amb la intenció de salvar al seu ramat i, com que no va poder ser rescatat per diners, el dissabte després de Pasqua va ser colpejat amb ossos d'ovella i finalment degollat. (1012)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IX, papa, que primer va ser bisbe de Tulle durant vint-i-cinc anys, on va defensar enèrgicament la seua comunitat, i una vegada elegit per a la seu romana, va reunir diversos sínodes per a acordar la reforma de la vida del clero i l'extirpació de la simonia. (1054)

7. A l'abadia de Saint-Bertin, a la regió de Thérouanne, a França, mort del beat Bernat, penitent, que per a expiar els pecats de la seua joventut va triar voluntàriament el desterrament, i descalç, només vestit amb un hàbit pobre i menjant amb parquedat, va peregrinar incessantment visitant sants llocs. (1182)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Jaume Duckett, màrtir, el qual, casat i llibreter d'ofici, per vendre llibres catòlics va ser denunciat i tancat durant nou anys en la presó, i després, en temps de la reina Isabel I, va ser finalment penjat a Tyburn, juntament amb qui li havia denunciat, al qual va aconseguir convertir a la fe catòlica abans de ser ajusticiats. (1602).

9. Beata Gaetana Tolomeo, sobrenomenada Nuccia (1936- Catanzaro, Itàlia 1997). Laica, va passar tota la seua vida confinada en el seu llit o en una cadira a causa d'una paràlisi progressiva que la va deixar invàlida. Al llarg de la seua vida va guanyar reputació per la seua pietat i els missatges de l'Evangeli des de la ràdio local, amb l'interés d'aconseguir la conversió dels pecadors.

18 d'abril de 2026, dissabte II de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 6,1-7

Elegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquells dies anava augmentant la quantitat dels creients, i els de llengua grega es queixaven dels de llengua hebrea perquè, en l'assistència diària als pobres, les seues viudes no eren ateses. 

Els Dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixàrem l'anunci de la paraula de Déu i ens posàrem a servir a les taules. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens de bona reputació, plens d'Esperit i d'enteniment, i els encarregarem eixa faena; nosaltres continuarem dedicant-nos a la pregària i al ministeri de la paraula».

La proposta va agradar a tots, i elegiren a Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioqué convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i estos, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt la quantitat dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

O bé:

Al·leluia.

Que la paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials;

estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia

Crist, el creador de totes les coses,

ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 6,16-21

Veren que Jesús s'acostava caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

De vesprada, els deixebles de Jesús baixaren al llac i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra ribera. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; a més, com que el vent bufava fort, el llac anava encrespant-se. Quan havien remat unes tres o quatre milles, van vore que Jesús s’acostava a la barca caminant per damunt de l’aigua, i es van espantar. Ell els va dir: «Soc jo, no tingueu por». Volien fer-lo pujar a la barca, però immediatament la barca va tocar terra en el lloc a on anaven. 

 

Glossa de l'Evangeli

Sant Tomàs d'Aquino: Comentari sobre S. Joan, in loc.

Aquell vent és figura de les temptacions i de la persecució que patirà l'Església per falta d'amor. Perquè, com diu Sant Agustí, quan es refreda l'amor, augmenten les ones i la nau sotsobra. No obstant això, el vent, la tempestat, les ones i les tenebres no aconseguiran que la nau s'aparte del seu rumb i quede destrossada.

* * * * *

Beat Andreu Hibernon (mem. ll.)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe emèrit de Sant Feliu de Llobregat (1998)

• J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)

3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)

4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)

5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)

7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora; va destacar per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)

8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)

10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)

11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)

12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)

 13. A la ciutat de Gandia (la Safor), beat Andreu Hibernon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que de jove va ser espoliat per uns lladres i després va cultivar admirablement la pobresa. (1602)

14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)

15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

16. Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.

17. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)

18. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)