27 d'octubre de 2026, dimarts XXX

DIMARTS DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Ef 5,21-33

Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmeten als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seua esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet a Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.

I vosaltres, marits, ameu les vostres esposes, tal com Crist ama l'Església. Ell s'ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res paregut: una Església que fora santa i immaculada. Igualment, els marits han d'amar l'esposa com el seu propi cos.

Qui ama la seua esposa  s'estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l'alimenten i el visten. També Crist ho fa així amb la seua Església, perquè som membres del seu cos.

Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua esposa, i ells dos formen una sola carn». Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església, però també val per a vosaltres: que cada u ame la seua esposa com a ell mateix, i que l'esposa siga respectuosa amb el marit.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: cf. 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Feliços els fidels del Senyor.

La teua dona, com una vinya fecunda,

en la intimitat de ta casa;

els fills, com rebrots d'olivera,

al voltant de la taula. R.

D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

Que el Senyor et beneïsca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 13,18-21

A mesura que el gra creix, es fa com un arbre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús:

«¿A què es pareix el Regne de Déu? ¿A què podríem comparar-lo? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: a mesura que creix, es fa com un arbre, i les aus del cel venen a fer niu en les seues rames».

Deia també:

«¿A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el rent, que una dona el pasta amb tres mesures de farina i espera, fins que tot fermenta». 

 

Jesús empra dos comparacions per a referir-se al Regne de Déu. El gra de mostassa és xicotet, però quan és sembrat, creix i es fa gran fins a poder albergar ocells. I el rent és senzill, però afecta tota la massa i la fermenta. El Regne de Déu posseïx les característiques de la manera com Déu ha volgut instaurar-lo irreversiblement: des de Betlem fins al Gòlgota; i trobarà la seua realització definitiva quan Jesús torne, a pesar de l'oposició furibunda del Mal. El cristià combat amb la pregària i la caritat per a que esta forma de regnar triomfe en tots els cors.[Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Martirologi Romà

Sant Evarist, papa

1. A Roma, sant Evarist, papa, que va ser el quart successor de sant Pere i va regir l'Església Romana en temps de l'emperador Trajà. (108)

2. Prop d'Esmirna, a l'actual Turquia, sant Tràsea, bisbe d'Eumènia de Frígia i màrtir. (c. 170/180)

3. A Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Namaci, bisbe, que va construir l'església catedral. (c. 460)

4. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, sepultura de sant Gaudiós [l'Africà], bisbe, el qual, a causa de la persecució dels vàndals, va passar d'Abitínia a la Campània, i va acabar els seus dies en la pau d'un monestir. (s. V/VI)

5. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Oterà, monjo, que va ser un dels primers deixebles de sant Columba. (s. VI)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, actualment Itàlia, commemoració del beat Bertomeu de Breganze, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que va fundar en esta ciutat la Milícia de Jesucrist, per a defendre la fe catòlica i la llibertat de l'Església. (1270)

7. A Paterna, beat valencià Salvador Mollar Ventura, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir. (1936) (Memòria a Manises)

26 d'octubre de 2026, dilluns XXX

DILLUNS DE LA SETMANA XXX / II

Lectura primera Ef 4,32-5,8

Viviu en l'amor igual com Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos mútuament tal com Déu vos ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu en l'amor, tal com Crist ens va amar i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable.

Vosaltres sou un poble sant. De luxúria, d'immoralitat de qualsevol classe o de l'afany d'enriquir-se a costa dels altres, ni parlar-ne. Res de paraules indecoroses o sense to ni so, res de bromes de mal gust. Més bé doneu gràcies a Déu. Sapieu bé que cap luxuriós, cap immoral, cap amic de fer diners, que és una manera de ser idòlatra, no tindrà part en l'herència del Regne de Crist i de Déu.

No vos deixeu enganyar per raons aparents: per estes coses Déu condemnarà els qui no volen escoltar-lo. No tingueu res a vore amb ells. En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com a fills de la llum.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Ef 5,1)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Som fills estimats de Déu:

imitem el nostre Pare.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Cf. Jo 17,17

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 13,10-17

¿No cal, per tant, encara que siga dissabte,

alliberar esta dona filla d’Abraham?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús ensenyava en dissabte en una sinagoga quan va vore una dona que feia díhuit anys que estava malalta a causa d’un esperit. Anava tota encorbada i no es podia posar dreta de cap manera. Jesús la cridà i li digué: «Dona, queda lliure de la teua malaltia». Li imposà les mans i ella es va posar dreta a l’instant, i glorificava a Déu.

El cap de la sinagoga, en vore que Jesús havia curat en dissabte, es va indignar i va dir a la gent: «La setmana té sis dies per a treballar. Vingueu a curar-vos un d'eixos dies, i no hui, que és dissabte». Però el Senyor li contestà: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu el bou i l’ase i els porteu de l'estable a l'abeurador. ¿No cal, per tant, encara que siga dissabte, alliberar esta dona filla d’Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa díhuit anys?» En sentir estes paraules, els seus adversaris es van avergonyir, però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

El ministeri de Jesús és alliberador de tota forma d'opressió, que està vinculada amb el Maligne. Com en el cas dels exorcismes, la curació de la malaltia posa en relleu este caràcter messiànic de la seua missió. La reacció del cap de la sinagoga manifesta la ceguesa d'una religiositat hipòcrita que no sap reconéixer en la història de patiment dels hòmens el pas de Déu en el seu Fill. Jesús, en alliberar dels lligams de Satanàs, genera comunió entre els que allibera, i ompli els cors de lloança i d’alegria. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Martirologi Romà

Sants Llucià i Marcià

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

Sant Amand d'Estrasburg

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.

25 d'octubre de 2026, diumenge XXX

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Any Jubilar Eucarístic del Sant Calze (2026, octubre)

DIUMENGE XXX DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ex 22,20-26

Si maltracteu les viudes i els òrfens,

s'encendrà la meua indignació contra vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode

El Senyor diu:

«No maltractes ni oprimisques l'immigrant, que també vosaltres fóreu immigrants en el país d'Egipte.

No maltractes cap viuda ni cap orfe; si els maltractes, se'm queixaran a crits, i jo els escoltaré i, encés d'indignació, vos faré morir amb l'espasa: les vostres dones quedaran viudes, i els vostres fills, òrfens.

Si prestes diners a algú del meu poble, al pobre que viuen amb tu, no faces com els usurers: no li exigisques interessos.

Si et quedes com a penyora la capa d'algú, li'l tornaràs abans que es ponga el sol perquè és tot el que té per a abrigar-se; sense la capa que el cobria, ¿amb què dormiria?

Si ell alça a mi el seu clam, jo l'escoltaré, perquè soc misericordiós».

Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)

Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa,

roca i muralla que m'allibera.

R. Vos ame, Senyor, sou la meua fortalesa.

Déu meu, penyal on m'empare,

escut i força que em salva.

Invocaré el Senyor a qui venere

i em voré lliure dels enemics. R.

Beneït siga el Déu viu, el meu penyal.

Beneïsc el Senyor que em salva.

«Ha donat grans victòries al seu rei,

ha mostrat l'amor que té al seu Ungit». R.

Lectura segona 1Te 1,5c-10

Abandonàreu els ídols, per a servir a Déu i esperar el seu Fill

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, ja sabeu com vam actuar entre vosaltres per al vostre bé. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant. Així heu sigut un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, perquè des de la vostra ciutat ha ressonat de la paraula del Senyor, i no solament a Macedònia i a Acaia; per tots els llocs parlen de la vostra fe en Déu, de manera que no ens cal afegir res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i vos convertíreu a Déu, per a servir només el Déu viu i verdader i esperar del cel el seu Fill, Jesús, que ell ressuscità d'entre els morts, i que ens alliberarà de la pena en el juí que ha de vindre.

Al·leluia Jo 14,23

Si algú m'estima, guardarà la meua paraula; 

mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell

Evangeli Mt 22,34-40

Amaràs el Senyor, el teu Déu, i a qui tens prop com a tu mateix

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus saberen que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i u d'ells, mestre de la Llei, per a posar-lo a prova, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment. Este és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt paregut: Amaràs a qui tens prop com a tu mateix. D'estos dos manaments depén tota la Llei, i també els Profetes». 

 

A. El manament de l'amor presentat per Crist adquirix, a més, dos matisos. En primer lloc, l'íntima unitat entre l'amor a Déu i l'amor als altres, que Jesús entén com una mateixa cosa. Crist s'ha volgut identificar amb el qui tens prop i, d'esta manera, amar a qui tens prop és viure ja l'amor a Déu. En segon lloc, Crist es presenta com la plenitud de l'amor, com el seu model ideal: «Ameu-vos com jo vos he amat». El cristià està cridat a amar segons la mesura de Crist. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. «Per tal que meresquem aconseguir el que prometeu, concediu-nos estimar els vostres preceptes» (Co). I els seus preceptes són els manaments de la llei de Déu que Jesús ens ensenya. I es resumixen en «Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'enteniment» —el principal i primer— i «Amaràs a qui tens prop com a tu mateix». I com a model d'eixe amor, Crist mateix que ens ha amat fins a donar la seua vida per nosaltres. I nosaltres hem d'amar-nos els uns als altres, com ell ens ha amat. L'Eucaristia, en la qual Crist continua entregant-se per nosaltres, és la font on bevem l'amor de Déu.

C. Jesús respon des de l'oració més important del seu poble, la que cada fidel repetia dos vegades al dia: el Shemá (Dt 6, 4-9). Precisament perquè estimar a Déu és escoltar-li i complir la seua voluntat, l'amor al proïsme és la conseqüència d'este manament principal. És el que ens recorda la primera lectura, i d'això donen exemple els cristians de Tessalònica: ells són pobres i viuen un amor que s'esforça pels altres, perquè han conegut al Déu viu i verdader per mitjà de Jesucrist. Este amor no és teòric sinó concret, no és un amor genèric, sinó que té rostre, perquè està al nostre costat i ens el trobem cada dia. És un amor que ens demana fer als altres el que volem que facen amb nosaltres. Que Déu ens concedisca estimar els seus preceptes d'esta manera.

• Missa d'À Punt (2023): Vós mireu el meu cor, l'essencial.
• Deme Orte: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

* * * * *

Beats Recared Centelles, Isidor Bover, Josep Pasqual Carda, Josep Maria Peris i companys, preveres i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).

Martirologi Romà

1. A Roma, a la catacumda de Trasó, de la via Salària Nova, sants Crisant i Daria, màrtirs, als quals va dedicar les seues lloances el papa sant Damas. (c. 253)

2. A Soissons, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, sants Crispí i Crispinià, màrtirs. (c. s. III) Patrons dels sabaters.

3. A Florència, a la Toscana, sant Miniat, soldat i màrtir. (c. s. III)

4. A Perigús [Périgeux], d'Aquitània, França actualment, sant Front [o Frontó], considerat com el primer anunciador de l'Evangeli en esta ciutat. (c. s. III)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants Martiri, subdiaca, i Marcià, cantor, que en temps de l'emperador Constanci, van ser assassinats pels arrians. (c. 351)

6. A Brescia, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Gaudenci, bisbe, que, ordenat per sant Ambrosi, es va distingir entre els prelats de l'època per la seua doctrina i les seues virtuts, va ensenyar al seu poble de paraula i amb els seus escrits, i va construir una basílica a la qual va anomenar "Concili dels Sants". (c. 410)

7. A la regió de Gavaldà [Gévaudan], a la Gàl·lia, hui França, sant Hilari, bisbe de Javols. (s. VI)

8. A la redor de Segòvia, sant Fructe, que va portar vida eremítica al costat d'una muntanya escarpada. (c. 715)

9. A Pécs, a Hongria, sant Maur [o Maurici], bisbe, home de sòlida formació eclesiàstica, que va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. (1070)

Teresa Ferragud i filles, màrtirs

10. A Vic, a Catalunya, sant Bernat Calbó, bisbe, qui va renunciar a l'ofici de jutge per a professar com a monjo cistercenc. Va ser abat del monestir de Santes Creus i, més tard, va resultar elegit per a la seu de Vic, promovent sempre la verdadera doctrina. (1243)

11. A Borgo Sant'Antonio, lloc del Piemont, a la Itàlia actual, mort del beat Tadeu Mac Cárthaigh, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda, el qual, víctima de les enveges dels poderosos, va haver d'eixir del seu país, i de viatge cap a Roma va descansar en el Senyor. (1492)

12. A Nules, beat valencià Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. (1936)

13. Beates Maria Teresa Ferragud i Roig i les seues filles Vicenta (Maria de Jesús), Joaquima (Maria Verònica), Maria Felicitat, clarisses caputxines, i Ramona Masià i Ferragud (Josepa de la Purificació), agostina descalça, màrtirs valencianes (memòria a Algemesí). (1936)

14. Beat Carles Gnocchi (1902- Milà 1956). Sacerdot diocesà, capellà militar, fundador de l'Obra Pro Juventute, hui Fundació Don Gnocchi, amb la finalitat d'assistir les víctimes de la guerra i pal·liar els seus sofriments.