14 de març de 2026, dissabte III de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: presentar al Senyor un esperit abatut com a sacrifici

Oració col·lecta

Senyor, feu que, els que celebrem amb goig 

l'observança anual de la Quaresma, 

ens preparem talment per a la Pasqua 

que pugam disfrutar plenament del seu efecte salvador. 

Per Crist, Senyor nostre.

 

Lectura primera Os 6,1-6

El que jo vullc és amor, i no sacrificis

Lectura de la profecia d'Osees

«Vingueu, tornem al Senyor.

Ell, que ens ha ferit, ens curarà;

ell, que ens ha colpejat, ens cuidarà.

Ens tornarà la vida en dos dies,

el dia tercer ens farà alçar

i viurem en la seua presència.

Esforcem-nos per conéixer el Senyor;

està a punt d'alçar-se com l'aurora,

ens vindrà com pluja de tardor,

com el ruixat que amera la terra». 

 

El Senyor respon:

«¿Què he de fer amb tu, Efraïm?

¿Què he de fer amb tu, Judà?

El vostre amor és com la boira del matí,

com la rosada que a l'alba es fon.

Per això vos he forjat valent-me dels profetes;

les paraules dels meus llavis vos han dut la mort,

però la meua decisió brilla com la llum:

el que jo vullc és amor, i no sacrificis,

coneiximent de Déu, i no holocausts».

Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. El que jo vullc és amor, i no sacrificis.

No vos satisfan els sacrificis,

si vos oferira un holocaust, no vos plauria.

El meu sacrifici és un esperit abatut;

un cor trencat i humiliat,

vós, Déu meu, no el desprecieu. R.

Beneïu a Sió, per la vostra bondat,

restaureu les muralles de Jerusalem.

Així acceptareu els sacrificis,

ofrenes i holocausts. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors; 

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el publicà, i no el fariseu,

el qui va baixar perdonat a sa casa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir una altra paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res els altres: 

«Dos hòmens pujaren al temple a fer oració: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava d'esta manera en el seu interior: "Déu meu, vos done gràcies perquè no soc com els altres: lladres, injusts, adúlters, ni soc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies per setmana i done la desena part de totes les meues rendes". 

El publicà, en canvi, que s'havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava  el pit i deia: "Déu meu, tingueu compassió de mi, que soc un pecador". 

Jo vos dic que este va baixar perdonat a sa casa, i l'altre no; perquè qui s'enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit»

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Oh Déu, que ens concediu la gràcia

d'acostar-nos als vostres misteris amb els sentits purificats,

feu que, recordant allò que ens ha estat transmés,

pugam elevar la lloança que vos plau.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Déu de misericòrdia,

concediu-nos celebrar sempre amb sincera devoció

i rebre amb esperit de fe

els sagraments que ens doneu

amb una generositat inesgotable.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Allargueu la vostra mà, Senyor,

en defensa dels vostres fidels,

per a que vos busquen amb tot el cor

i vegen complits els seus justs desitjos.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

La paràbola es troba entre dos moviments, expressats per dos verbs: pujar i baixar . El primer moviment és pujar. De fet, el text comença dient: «Dos hòmens pujaren al temple a fer oració» (v. 10). Este aspecte recorda molts episodis de la Bíblia, en què per a trobar el Senyor cal enfilar-se a la muntanya de la seua presència (…) Però per a experimentar l'encontre amb Ell i ser transformats per la pregària, per a elevar-nos a Déu, necessitem el segon moviment: baixar. ¿Per què? ¿Què vol dir això? Per a ascendir cap a Ell hem de descendir en nosaltres mateixos: cultivar la sinceritat i la humilitat de cor, que ens permeten mirar amb honestedat les nostres fragilitats i la nostra pobresa interior. En efecte, en la humilitat ens fem capaços de portar a Déu, sense fingir, allò que realment som, les limitacions i les ferides, els pecats i les misèries que pesen en el nostre cor, i d'invocar la seua misericòrdia perquè ens cure i ens alce. Ell serà qui ens alce, no nosaltres. Com més ens abaixem en humilitat, més ens eleva Déu. El fariseu i el publicà ens concernixen de prop. Pensant en ells, mirem-nos a nosaltres mateixos: vejam si en nosaltres, com en el fariseu, existix “la presumpció interior de ser justs” (v. 9) que ens porta a tindre per no res els altres. Passa, per exemple, quan busquem compliments i enumerem sempre els nostres mèrits i bones obres, quan ens preocupem per aparentar en lloc de ser, quan ens deixem atrapar pel narcisisme i l'exhibicionisme. Cuidem-nos del narcisisme i de l'exhibicionisme, basats en la vanaglòria, que també ens porta a nosaltres els cristians, a nosaltres els sacerdots, a nosaltres els bisbes, a tenir sempre la paraula "jo" en els llavis, ¿Quina paraula? "Jo" (Àngelus, 23 d'octubre de 2022)

* * * * *

Beat Agnus de Saragossa, bisbe i franciscà (m. 1260)

Serventa de Déu Zita de Borbó-Parma, emperadriu (1892-1989)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de març

1. A Pidna, lloc de Macedònia, actualment a Albània, sant Alexandre, màrtir. (c. 390)

2. A Milà, ciutat de l'actual regió italiana de Ligúria, sant Llàtzer, bisbe. (s. V)

3. A Chartres, a la Gàl·lia, hui França, sant Leobí, bisbe. (c. 557)

4. A Quedlinburg, a Saxònia, ara Alemanya, santa Matilde, esposa fidelíssima del rei Enric I, la qual, conspícua per la humilitat i la paciència, es va dedicar a alleujar els pobres i a fundar hospitals i monestirs. (968)

Filla del comte Dietrich de Westfalia (895) fou educada per la seua àvia, l’abadessa de Herford. A catorze anys la casen amb Enric l’Ocellaire, futur rei d’Alemanya (919), amb qui tindrà cinc fills, entre ells l’emperador Otó I i (sant) Brunó el Gran. Molts dels béns que tenia els escapolia, dissimuladament, cap als pobres. Mort el seu home (936) -i després d’algunes trifulgues dinàstiques amb els seus propis fills, que aconseguí reconciliar-, es retirà al monestir de Nordhausen on portà una vida exemplar i on hi morí el dia 14 de març del 968. [font]

5. A la regió de Fulda, a Alemanya, santa Paulina, religiosa. (1107)

6. A Lieja, a la Lotaríngia, hui Bèlgica, beata Eva del Mont Corneli, reclosa al costat del cenobi de Sant Martí, que amb santa Juliana, priora del mateix cenobi, va treballar molt perquè el papa Urbà IV instituïra la festa del Cos de Crist. (1265)

7. A Palerm, a la regió de Sicília, a Itàlia, beat Jaume Cusmano, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents i Serventes dels Pobres, i es va destacar per la seua caritat cap als necessitats i malalts (1888)

8. Beata Maria Josefina de Jesús Crucificat (1894- Nàpols, Itàlia 1948). Religiosa carmelita descalça.

13 de març de 2026, divendres III de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: amar a Déu per damunt de tot

Oració col·lecta

Pare sant i misericordiós,

infoneu la vostra gràcia als nostres cors

a fi que pugam evitar els errors humans

i sigam sempre dòcils a les vostres inspiracions.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Os 14,2-10

No direm més "Déu nostre" a l'obra de les nostres mans

Lectura de la profecia d'Osees

Diu el Senyor:

«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.

La teua culpa t'ha fet caure.

Prepara't les paraules,

torna al Senyor i dis-li:

"Perdoneu-nos les culpes,

i accepteu el bon desig.

Vos oferim, en lloc de vedells, 

la pregària dels nostres llavis.

Els assiris no poden salvar-nos,

no muntarem més a cavall,

no direm més 'Déu nostre'

a l'obra de les nostres mans.

En vós troben misericòrdia els òrfens"».  

 

I el Senyor respon: 

«Jo els curaré de la seua infidelitat,

els amaré amb tot el cor;

ja no estic indignat amb ells.

Seré per a Israel com la rosada;

florirà com el lliri,

arrelarà com un arbre del Líban,

creixeran els seus rebrots,

tindrà la bellesa de l'olivera

i la fragància del Líban.

Es refaran a la meua ombra,

seran fecunds com el blat,

creixeran com una vinya

i els recordaran com el vi del Líban.

¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?

Soc jo qui respon i vetle per tu.

Soc com un xiprer frondós.

Jo faig que dones fruit». 

 

Que ho comprenguen els savis,

que ho entenguen els doctes.

Els camins del Senyor són planers,

i els justs els seguixen,

però els rebels hi entropessen.

Salm responsorial 80,6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17 (R.: cf. 11 i 9a)

Sent un parlar desconegut:

«Li he llevat el pes dels muscles,

i els cabassos de les mans.

M'has cridat en l'aflicció i t'he salvat».

R. Jo soc el Senyor, el teu Déu;

escolta la meua veu.

T'he respost, ocult en el tro,

t'he provat en les fonts de Meribà.

Escolta, poble meu: 

vullc declarar contra tu.

¡Israel, si tu m'escoltares! R.

No tingues un déu estranger, 

ni adores un déu estrany.

Jo soc el Senyor, el teu Déu,

que t'he tret de la terra d'Egipte. R.

Si el meu poble m'escoltara,

si Israel caminara pel meu camí,

l'alimentaria amb la flor del blat,

amb la mel abundant de les roques. R.

Vers abans de l'evangeli Mt 4,17

Convertiu-vos, diu el Senyor,

que el Regne del cel està prop.

Evangeli Mc 12,28b-34

El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama'l

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, u dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús, i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?» 

Jesús li va respondre: «El primer és: "Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment i amb totes les forces". 

El segon és este: "Estimaràs el que tens prop com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos».

El mestre de la Llei li va dir: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces, i estimar el que tens prop com a tu mateix, val més que tots els holocausts i sacrificis». 

Jesús, veent que havia parlat sàviament, li va dir: «No estàs lluny del Regne de Déu». 

I ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Mireu amb bondat, Senyor,

estos dons que vos presentem

per tal que siguen agradables als vostres ulls

i arriben a ser font de salvació per a nosaltres.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que la força del vostre Esperit

ens impregne en cos i ànima, Senyor,

a fi que allò que hem rebut per participació,

pugam obtindre-ho en la plenitud de la redempció.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Senyor, mireu els fidels que imploren la vostra misericòrdia,

per a que, els qui han confiat en la vostra bondat,

escampen per totes parts els dons del vostre amor.

Per Crist, Senyor nostre.

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC 

 

«Amaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'enteniment, amb totes les forces […] Estimaràs el que tens prop com a tu mateix» (vv. 30-31). Triant estes dos Paraules dirigides per Déu al seu poble i posant-les juntes, Jesús va ensenyar una vegada per sempre que l'amor a Déu i l'amor als qui tens prop són inseparables, encara més, se sustenten l'un a l'altre. Fins i tot si es col·loquen en seqüència, són les dos cares d'una única moneda: viscuts junts són la veritable força del creient. Amar a Déu és viure d'Ell i per a Ell, per allò que Ell és i per allò que Ell fa. I el nostre Déu és donació sense reserves, és perdó sense límits, és relació que promou i fa créixer. Per això, amar a Déu vol dir invertir cada dia les nostres energies per a ser els seus col·laboradors en el servici sense reserves als qui tenim prop, a buscar perdonar sense límits i a cultivar relacions de comunió i de fraternitat. (…) L'Evangeli de hui ens convida a tots nosaltres a projectar-nos no solament cap a les urgències dels germans més pobres, sinó sobretot a estar atents a la seua necessitat de proximitat fraterna, de sentit de la vida, de tendresa. Açò interpel·la les nostres comunitats cristianes: es tracta d'evitar el risc de ser comunitats que viuen de moltes iniciatives, però de poques relacions; risc de comunitats «estacions de servici», però de poca companyia en el sentit ple i cristià d'este terme. (Àngelus, 4 de novembre de 2018) 

 

* * * * *

Aniversari de l'elecció del papa Francesc (2013)

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Deu anys del papa Francesc (2023, març 8)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de març

1. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, a l'actual Turquia, sants màrtirs Macedoni, prevere, Patrícia, la seua esposa, i Modesta, la seua filla. (s. inc.)

Encara que, de fet, en deuen haver moltes, poques famílies senceres han pujat al podi de la santedat oficial. La de hui, n’és una. El pare, Macedoni, prevere de la comunitat de Macedònia; l’esposa, Patrícia i la filla, Modesta. Formen part del grup de cristians de la regió de Nicomèdia que, obligats a refugiar-se en coves davant l’escomesa de la persecució de Dioclecià, mostraren, però, una fe ben valenta quan els portaren davant dels tribunals pagans. «Els sants són com nosaltres: van viure una vida normal, amb alegria i dolors» (Papa Francesc, Àngelus, 01.11.2013). [font]

2. A Hermòpolis, a Egipte, sant Sabí, màrtir, que després de diversos suplicis va acabar sent llançat al riu. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iran, santa Cristina, màrtir, que, assotada amb vares, va consumar el martiri en temps de Cosroes I, rei dels perses. (559)

4. A Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, sant Pient, bisbe, que tant va ajudar la beata Radegunda en la fundació de cenobis. (s. VI)

5. A Sevilla, a Hispània, sant Leandre, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 13 de novembre. (c. 600)

6. Al monestir de Novalesa, als peus del Montecenisio, a la vall de Susa, a Itàlia, sant Eldrad, abat, que, apassionat del culte diví, va revisar el saltiri i va promoure la construcció de noves esglésies. (c. 840)

7 . A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, passió dels sants Roderic, prevere, i Salomó, màrtirs. El primer, en negar-se a acceptar a Mahoma com el verdader profeta enviat per l'Omnipotent, va ser empresonat. En la captivitat va coincidir amb Salomó, que algun temps abans havia pertangut a la religió mahometana, i en ser decapitats tots dos alhora, acabaren gloriosament el curs del seu combat. (857)

8. A Camerino, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Ansoví, bisbe. (868)

9. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, també a Itàlia, beat Pere II, abat. (1208)

10. A Oxford, a Anglaterra, beat Anyell de Pisa, prevere, que enviat per sant Francesc a França i després a Anglaterra, va establir allí l'Orde dels Germans Menors i va promoure les ciències sagrades. (c. 1236)

11. A Ernée, de la regió de Mayenne, a França, beata Francesca Tréhet, verge de la Congregació de la Caritat i màrtir, que, entregada amb tota diligència a la instrucció dels xiquets i a la cura dels malalts, durant la Revolució Francesa va ser guillotinada, i va completar així el seu gloriós martiri per Crist. (1794)

Va nàixer a Saint-Mars-sur-la-Futaie (França), el 8 d'abril de 1756, en el si d'una família de grangers. De joveneta va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat, que es dedicaven a l'ensenyança dels infants i a obres de misericòrdia. Va ser destinada a Saint-Pierre-des-Landes, i prompte va ser coneguda per les seues virtuts. Era de caràcter enèrgic i molt bona organitzadora. Quan va arribar la Revolució, una llei del 17 d'abril de 1791 va imposar que tots els mestres havien de jurar la constitució civil del clergat. Ella s'hi va negar i va perdre el seu càrrec de mestra, però va continuar exercint com a catequista i visitant els malalts. A l'escola tenia com a companya la beata Joana Véron, que seria martiritzada pocs dies després que ella. Ambdós van ser detingudes a finals del mes de febrer de 1794. El dia 13 de març va comparéixer davant de la comissió revolucionària, que la va acusar d'haver acollit preveres refractaris, d'haver-se negat a jurar fidelitat a la pàtria i d'haver alimentat i protegit els soldats vandeans. No va voler alabar la República i va dir que com a cristiana ajudava a tothom, perquè tots som germans de Crist. Va ser condemnada a mort i guillotinada aquell mateix dia. Va ser beatificada el 19 de juny de 1955. [font]

 

12 de març de 2026, dijous III de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: vetlar per a no tancar-se a la salvació

Oració col·lecta

Déu gran i misericordiós,

vos preguem que,

a mesura que s'acosta la festa de Pasqua,

augmente la nostra devoció

i el desig de celebrar dignament tan gran misteri.

Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Jr 7,23-28

Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu 

 

Lectura del llibre de Jeremies 

 

El Senyor diu: 

«Quan vaig treure d'Egipte els vostres pares, els vaig manar que m'obeïren, i els vaig dir: "Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que jo vos indique, i tot vos anirà bé". Però no em van escoltar ni em van fer cas. Van seguir l'obstinació del seu cor pervertit i em van donar l'esquena, no la cara. 

Des del dia que els seus pares eixiren d'Egipte fins hui, no m'he cansat d'enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes; però no m'heu escoltat ni heu fet cas de mi; teniu el cap dur: sou pitjor que els vostres pares. 

Els repetiràs estes paraules, però no t'escoltaran; els cridaràs, però no et respondran. En eixe moment els diràs: "Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu, ni es vol corregir. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot"». 

 

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Vingueu, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la Roca que ens salva;

acostem-nos a ell per a beneir-lo,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. ¡Si sentíreu hui la veu de Déu!:

«No enduriu els vostres cors».

Vingueu, prosternem-nos i adorem-lo,
prostrem-nos davant el Senyor que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,

el ramat que ell mateix guia. R. 

 

¡Si sentíreu hui la seua veu!:

«No enduriu els vostres cors com a Meribà,

com el dia de Massà, en el desert, 

quan em posaren a prova els vostres pares, 

i em temptaren, 

encara que havien vist les meues obres». R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,
diu el Senyor,
que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,14-23

Qui no està amb mi, està contra mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús estava expulsant un dimoni que havia deixat mut un home. Només eixir el dimoni, el mut va parlar, i la gent va quedar molt admirada. Però alguns digueren: «Este expulsa dimonis per obra de Beelzebul, el príncep dels dimonis». 

Uns altres, per a posar-lo a prova, li demanaven un signe del cel. 

Jesús, coneixent les seues intencions, els digué: «Tot regne dividit contra si mateix queda arrasat, i les seues cases cauen les unes damunt de les altres. Igualment, si Satanàs s'ha girat contra si mateix, ¿com podrà durar el seu regne? Ja que dieu que jo expulse els dimonis per Beelzebul, si jo expulse els dimonis en nom de Beelzebul, els vostres fills, ¿en nom de qui els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo expulse els dimonis amb el dit de Déu, és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres. Quan un home fort i ben armat guarda el seu palau, els seus béns estan segurs; però, si l'ataca i el derrota un altre més fort, li lleva tot l'armament en què confiava i després repartix el seu botí. Qui no està amb mi, està contra mi; i qui no arreplega amb mi, escampa».

 

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

Oració sobre les ofrenes

Purifiqueu-nos, Senyor, del contagi del mal,

per a que la nostra ofrena vos siga agradable;

no deixeu que ens atraguen els falsos plaers,

vós que ens crideu a gaudir de la vostra veritat.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Oh Déu, que ens heu nodrit en este sagrament,

feu que el poder de la vostra salvació,

celebrada en estos misteris,

transforme tota la nostra vida.

Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

En la vostra misericòrdia, Senyor,

mireu el poble que implora la vostra clemència:

tal com de vós hem rebut la vida,

que la vostra gràcia ens concedixca buscar el bé

i posar-lo en pràctica cada dia.

Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de març

1. A Tebessa, a Numídia, actual Algèria, sant Maximilià, màrtir, que, sent fill del veterà Víctor i cridat també a l'exèrcit, va respondre al procònsol Dion que a un fidel cristià no li era lícit ser soldat i, després de refusar el jurament militar, va ser ajusticiat a espasa. (295)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui a Turquia, commemoració dels sants màrtirs Migdó, prevere, Eugeni, Màxim, Domna, Mardoni, Esmaragde i Hilari, que van ser ofegats un darrere l'altre en dies successius, per a atemorir els altres. (303)

3. A la mateixa ciutat de Nicomèdia, passió de sant Pere, màrtir, que, sent ajudant de cambra de l'emperador Dioclecià, es va lamentar amb una certa llibertat dels suplicis dels màrtirs, per mandat del mateix august va ser detingut i penjat, sent torturat primer amb prolongats assots i després a foc en una graella. Doroteu i Gorgoni, servidors també de l'emperador, per haver protestat van ser sotmesos als mateixos suplicis i, finalment, estrangulats. (303)

4. A Roma, al cementeri de Poncià, sepultura de sant Innocenci I, papa, que va defendre a sant Joan Crisòstom, va consolar a sant Jeroni i va aprovar a sant Agustí. (417)

Era natural d'Albano, al Laci, i pertanyia al clero de Roma, que el va elegir papa l'any 401. Va ser papa durant setze anys i va tindre clara consciència de la seua dignitat papal i del lloc que la seu romana ocupa en l'Església universal. Va escriure a nombrosos bisbes sobre assumptes eclesiàstics, va defensar el celibat sacerdotal i va donar suport a sant Joan Crisòstom quan este va ser obligat a exiliar-se. Quan els bisbes africans van condemnar el pelagianisme en els concilis de Cartago i Milet, el papa va confirmar-ne els acords. Va morir el 12 de març de l'any 417. [font]

5. A la ciutat de Saint-Pol-de-Léon, a la Bretanya Armòrica, hui França, sant Pau Aurelià, primer bisbe d'esta ciutat. (s. VI)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura de sant Gregori I, papa, de sobrenom el Gran, la memòria del qual se celebra el dia 3 de setembre, aniversari de la seua ordenació. (604)

És patró de Navarrés.

7. A Sigriana, a Bitínia, actual Turquia, al monestir de Campogrande, sepultura de sant Teòfanes, per sobrenom "Croniste", que sent molt ric va preferir fer-se pobre monjo, i per defendre el culte de les sagrades imatges va ser empresonat per l'emperador Lleó l'Armeni durant dos anys i deportat després a Samotràcia, on, esgotat pels patiments, va entregar l'esperit. (817)

8. A Winchester, a Anglaterra, sant Elpegi [o Alfegi], bisbe i monjo, que va procurar amb gran obstinació la instauració de la vida cenobítica. (951)

9. A la ciutat de San Gimignano, a la regió italiana de Toscana, beata Fina, verge, que des d'edat primerenca va suportar amb invicta paciència, recolzada únicament en Déu, una prolongada i greu malaltia. (1253)

10. A Arezzo, també a Toscana, beata Justina Francucci Bezzoli, verge de l'Orde de Sant Benet i reclusa. (1319)

11. A Recanati, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Jeroni Gherarducci, prevere, de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí, que va treballar per la pau i la concòrdia dels pobles. (c. 1369)

12. A la ciutat de Guiyang, de la província xinesa de Guangxi, sant Josep Zhang Dapeng, màrtir, el qual, rebuda la llum de la fe, a penes batejat va obrir sa casa a missioners i catequistes, i va ajudar pobres, malalts i xiquets fins que, condemnat a la crucifixió, va escampar llàgrimes d'alegria per haver sigut considerat digne de morir per Crist. (1815)

13. A Cracòvia, a Polònia, beata Àngela Salawa, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que, triant entregar la seua vida en el servici domèstic, va viure humilment entre les criades, i en summa pobresa va descansar en el Senyor. (1922)

14. A la ciutat de Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, sant Lluís Orione, prevere, que va instituir l'Obreta de la Divina Providència, per a bé dels jóvens i de tots els marginats. (1940)

15. Beats Rutili Grande García, sacerdot de la Companyia de Jesús, Manuel Solórzano i Nelson Rutili Lemus, laics, màrtirs (1977) per odi a la fe, a la República d'El Salvador.