12 d'abril de 2026: Diumenge de la Misericòrdia

DIUMENGE II DE PASQUA:

HUITAVA DE PASQUA / Cicle A


El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.
Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.

Oració col·lecta

Oh Déu sempre misericordiós,
que, amb el retorn anual de la festa de Pasqua,
reanimeu la fe del vostre poble,
a fi que tots comprenguen millor
quin baptisme ens ha purificat,
quin Esperit ens ha regenerat
i quina sang ens ha redimit.
Per nostre Senyor Jesucrist,...

Lectura primera Fets 2,42-47

Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú

Lectura dels Fets dels Apòstols

Els germans es dedicaven amb perseverança a l'ensenyança dels apòstols, a la comunió fraterna, a partir el pa i a les oracions. Tots sentien un gran respecte pels molts prodigis i miracles que feien els apòstols.
Els creients vivien tots units i ho tenien tot en comú; venien béns i propietats, i distribuien els diners entre tots, segons les necessitats de cada u.
Cada dia assistien en grup al culte del temple, i en les cases partien el pa i compartien el menjar amb cor alegre i senzill; lloaven a Déu i tot el poble els mirava amb bons ulls. Cada dia el Senyor afegia a la comunitat els qui anaven salvant-se.

Salm responsorial 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: 1)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:
el seu amor durarà sempre.

R. Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.

O bé:
Al·leluia.

Que diga la casa d'Aaron:
el seu amor durarà sempre.
Que diguen els fidels del Senyor:
el seu amor durarà sempreR. 
 
M'espentaven tan fort que anava a caure,
però vós, Senyor, m'heu sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
en el campament dels justs. R. 
 
La pedra que descartaven els constructors
ara és la pedra cantonera.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-loR.  
 
Lectura segona 1Pe 1,3-9

Ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva,
gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts

Lectura de la primera carta de sant Pere

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia, ens ha fet nàixer de nou a l’esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts; a una herència que res no pot destruir, ni deteriorar ni agostejar, reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que alcanceu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps. Això vos ha de donar una gran alegria, encara que ara hàgeu de patir durant algun temps diverses proves. Si l’or, que al cap i a la fi perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’ameu, i d’ara en avant, per haver cregut en ell sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria inefable i gloriosa, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist. 
 
Seqüència (opcional)Victimae paschali laudes 
 

            

Evangeli Jo 20,19-31

Huit dies més tard, Jesús va entrar

  Lectura de l'evangeli segons sant Joan 
 
Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir «Pau a vosaltres», i a continuació, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir «Pau a vosaltres», i va afegir: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo». En acabant, va bufar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant: a qui li perdoneu els pecats, li quedaran perdonats; a qui li’ls retingueu, li quedaran retinguts». 
Quan va vindre Jesús, Tomàs, u dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré». 
Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat: i no sigues incrèdul, sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu». Jesús li va dir: «¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre; i estos s'han escrit per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom. 
 
A. La unitat en l'oració i en la fraternitat és el primer fruit de l'Esperit que ens fa renàixer com a fills de Déu, i això es manifesta en la primera comunitat cristiana. La raó és que Jesús ressuscitat mostra l'amor misericordiós de Déu, i d'ací naix tot. Del seu costat traspassat brolla la font de l'amor i la misericòrdia divina. Quan diem que Déu és misericordiós diem que ell vol acollir la vida, i donar vida, i, com Tomàs, ens trobem amb la misericòrdia de Déu quan comencem a confiar en ell en situacions difícils.

B. Alabem hui a Déu perquè el seu amor durarà sempre (salm resp.). Eixe ha de ser el nostre sentiment una vegada que hem sigut renovats pels sagraments de la iniciació cristiana (cf. 1a orac.), un do gratuït de Déu per a nosaltres. Els apòstols amb la seua fe i els seus carismes feien signes i prodigis i, per això, creixia el nombre dels creients (cf. 1 lect.). Hui decreix eixe nombre... ¿No deu ser per la falta d'una vivència més autèntica de la fe per part nostra? El diumenge –el huité dia– és el dia de l'encontre amb el Senyor Ressuscitat, en qui creiem per la gràcia de Déu, sense haver-lo vist. Ens basten els signes –la Paraula, l'eucaristia, les «nafres dels nostres germans més necessitats»– per a descobrir que el Senyor encara és present entre nosaltres (cf. Ev. i 2 lect.).


Oració sobre les ofrenes

Accepteu, Senyor, les ofrenes del vostre poble
[i dels nou batejats]
que, renovats per la professió de la fe
i pel baptisme
aconseguim la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i la nostra salvació,
que sempre, Senyor, vos alabem,
però més que mai en este dia
en què Crist, la nostra Pasqua,
ha estat immolat.

Perquè Crist és l'Anyell verdader
que lleva el pecat del món.
Ell, morint, destruïa la nostra mort,
i ressuscitant ens ha tornat la vida.

Per això,
ple de la gran alegria de la Pasqua,
d'un cap a l'altre de la terra tot el món exulta;
i també els àngels i els arcàngels
i tots els cors celestials
cantem l'himne de la vostra glòria:

Oració després de la comunió

Feu, oh Deú omnipotent,
que els fruits del sagrament pasqual
perduren sempre en nosaltres.
Per Crist, Senyor nostre.

* * * * *

Aniversari del naiximent del pare Vicent Faus i Beltran (València 1937)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 d'abril

1. A Fermo, al Picé, actual regió italiana de les Marques, santes Vísia i Sofia, vèrgens i màrtirs(s. inc.)

2. A Roma, al cementeri de Calepodi, en la tercera milla de la via Aurèlia, sepultura del papa sant Juli I, qui, enfront dels atacs dels arrians, va custodiar valentament la fe del Concili de Nicea, va defendre sant Atanasi, perseguit i exiliat, i va reunir el Concili de Sàrdica(352)

3. A Verona, al territori de Venècia, actualment també a Itàlia, sant Zenó, bisbe, que amb el seu treball i predicació va conduir la ciutat al baptisme de Crist. (c. 372)

4. A Capadòcia, a la Turquia actual, sant Sabas el Got, màrtir, que durant la persecució contra els cristians baix Atanaric, rei dels gots, per haver rebutjat tres dies després de la celebració de la Pasqua els aliments immolats als ídols, va ser llançat a un riu després de cruels turments. (372)

5. Prop de Gap, a la província romana de la Gàl·lia, hui França, sant Constantí, bisbe(d. 517)

6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Damià, bisbe, la carta del qual sobre la recta fe, referent a la voluntat i l'obrar de Crist, va ser llegida en el III Concili de Constantinoble. (697)

7. A Pario, a l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Basili, bisbe, que, per haver defés el culte de les sagrades imatges, va patir assots, cadenes i exili. (735)

8. A la regió de Calais, a la Gàl·lia, hui França, sant Erkembod, abat de Sithiu i, alhora, bisbe de Thérouanne. (742)

9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Alferi, fundador i primer abat, que, després de ser conseller de Guaimari, duc de Salern, es va fer deixeble de sant Odiló a Cluny i es va distingir de manera excel·lent en l'observança de la vida monàstica. (1050)

10. Al monestir de Belém, prop de Lisboa, a Portugal, beat Llorenç, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, l'exímia pietat del qual va atraure moltíssims penitents a este cenobi. (s. XIV)

11. A la ciutat dels Andes, a Xile, santa Teresa de Jesús (Joana) Fernández Solar, verge, que, sent novícia en l'Orde de Carmelites Descalces, va consagrar, com ella mateixa deia, la seua vida a Déu pel món pecador, i a l'edat de vint anys va morir consumida pel tifus. (1920)

12. A Nàpols, a Itàlia, sant Josep Moscati, metge de professió, entregat total i incansablement a la quotidiana assistència als malalts, sense reclamar als pobres cap paga, i que atesos els cossos, curava, alhora, les ànimes amb gran amor. (1927)

13. Al llogaret de San José, al territori de Chilpancingo, a Mèxic, sant David Uribe, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra l'Església va patir el martiri per haver confessat a Crist Rei. (1927)

11 d'abril de 2026: Dissabte de Pasqua

DISSABTE DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Oh Déu, que amb l’abundància de la vostra gràcia
multipliqueu els pobles que creuen en vós,
mireu benignament els vostres elegits
que pel baptisme han renascut a una nova vida
i revestiu-los de la immortalitat.

Lectura primera Fets 4,13-21

No podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, veent el sanedrí amb quina valentia parlaven Pere i Joan, que eren hòmens del poble i sense lletres, es quedaren molt estranyats. Sabien que havien estat amb Jesús, però veent dret al seu costat l'home que s'havia curat, no podien replicar-los res. 
Els van fer eixir de la presència del sanedrí per a deliberar. Es preguntaven: «¿Què farem d'estos hòmens? El miracle és evident: tots els qui viuen a Jerusalem ho saben i no ho podem negar. Per a evitar que s'escampe més entre el poble, els amenaçarem que no tornen a parlar a ningú d'eixe Jesús». Després els cridaren i els prohibiren proclamar o ensenyar res en absolut en nom de Jesús. 
Pere i Joan els replicaren: «Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que vos obeïm a vosaltres i no a ell. Nosaltres no podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit». Els van repetir l'amenaça, però els deixaren en llibertat, perquè no trobaven la manera de castigar-los, per por del poble, ja que tots donaven glòria a Déu per la curació d'aquell home.

Salm responsorial 117,1 i 14-15.16ab-18.19-21 (R.: 21a)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.
Del Senyor em ve la força i el cant,
és ell qui m'ha salvat.
Escolteu crits de festa i de victòria
en el campament dels justs.

R. Gràcies, Senyor, perquè vós m'heu escoltat.

O bé:
Al·leluia.

«La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor és excelsa».
No moriré, viuré encara,
per a contar les gestes del Senyor.
El Senyor m'ha castigat severament,
però no m'ha abandonat a la mort. R.

Obriu-me les portes dels justs;
entraré a donar gràcies al Senyor.
Este és el portal del Senyor,
per on entraran els justs.
Gràcies, perquè vós m'heu escoltat
i heu vingut a salvar-me. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Seqüència (opcional)Victimae paschali laudes 
 

            

Evangeli Mc 16,9-15

Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món

  Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparéixer primer a Maria Magdalena, de qui havia expulsat set dimonis; i ella va anar a anunciar-ho als qui havien convixcut amb Jesús, que estaven de dol i ploraven. I quan li van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure.
Després es va aparéixer amb un altre aspecte a dos d'ells que anaven a una casa de camp. Estos també se'n tornaren a anunciar-ho als altres, però no els van creure tampoc.
Finalment, mentres estaven a taula, Jesús es va aparéixer als Onze i els va retraure la falta de fe i la durea de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. I va afegir: «Aneu per tot el món i proclameu la Bona Nova a tota la creació».

* * * * *

Aniversari de la publicació de l'encíclica Pacem in terris, de sant Joan XXIII (1963)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 d'abril

Memòria de sant Estanislau, bisbe i màrtir, que enmig de les dificultats de la seua època, va ser constant defensor de la humanitat i dels costums cristians, va regir com a bon pastor l'església de Cracòvia, a Polònia, va ajudar els pobres, va visitar cada any els seus clergues i, finalment, mentre celebrava els divins misteris, va ser mort per orde de Boleslau, rei de Polònia, a qui havia représ severament. (1079)

2. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, commemoració de sant Antipas, que va ser testimoni fidel, com diu sant Joan en l'Apocalipsi, en ser martiritzat pel nom de Jesús. (s. I)

3. Commemoració de sant Felip, bisbe de Gortina, a Creta, que en temps dels emperadors Marc Antoni Ver i Luci Aureli Còmmode, va tutelar enèrgicament l'Església que se li havia encomanat, enfront de la violència dels pagans i les insídies dels heretges. (c. 180)

4. A Salona, a Dalmàcia, hui Croàcia, sant Domnió, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, va ser martiritzat durant la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (299)

5. Prop de Gaza, a Palestina, sant Barsanufi, anacoreta, el qual, d'origen egipci, dotat de gràcies de contemplació, va ser també eximi per la integritat de la seua vida. (540)

6. A Spoleto, població de l'Úmbria, a l'actual Itàlia, sant Isaac, monjo, oriünd de les regions de Síria i fundador del monestir de Monteluco, les virtuts del qual van ser recordades pel papa sant Gregori el Gran. (c. 550)

7. A Calàbria, també a Itàlia, beat Lanuí, que va ser company de sant Bru i successor seu, insigne intèrpret de l'esperit del fundador en les institucions i monestirs de la Cartoixa(1119)

8. A Coïmbra, ciutat de Portugal, beata Sança, verge, filla del rei Sanç I, que va fundar el monestir de Cellis de monges cistercenques, on va abraçar la vida regular. (1229)

9. A Cuneo, a la regió italiana del Piemont, beat Àngel (Antoni) Carletti di Chivasso, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne en la doctrina, la prudència i caritat. (1495)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Jordi Gervase, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai, que en temps del rei Jaume I, mentre exercia el seu ministeri pastoral en la seua pàtria, va ser detingut dos vegades, i no va deixar de confessar amb constància la seua fe catòlica fins a ser penjat. (1608)

Santa Gemma Galgani
11. A Lucca, a Itàlia, santa Gemma Galgani, verge, qui, insigne per la contemplació de la Passió i pels dolors suportats amb paciència, a vint anys va consumar la seua angèlica vida el dia de Dissabte Sant. (1905)

12. A la mateixa ciutat de Lucca, beata Elena Guerra, verge, que va instituir la Congregació d'Oblates de l'Esperit Sant, per a l'ensenyament de les xiquetes, i va instruir admirablement els cristians sobre la cooperació de l'Esperit Sant en l'economia de la Salvació. (1914)

13. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Sempronià Ducki, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que capturat en temps de guerra per la seua fidelitat a Crist, va culminar el seu martiri enmig de tortures. (1942)

10 d'abril de 2026: Divendres de Pasqua

DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA


Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,
vós en el misteri pasqual del vostre Fill
heu segellat el pacte de reconciliació amb els hòmens;
feu que les nostres obres acrediten la fe que professem.

Lectura primera Fets 4,1-12

La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan, després d'haver redreçat aquell home, parlaven encara al poble, quan se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, realitzada ja en Jesús. Els detingueren i se'ls emportaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard. 
Molts dels qui havien sentit el parlament dels apòstols van creure, de manera que els germans ja n'eren uns cinc mil, comptant només els hòmens.
L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei, amb el gran sacerdot Anàs, i amb Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Posaren al mig a Pere i a Joan i començaren a interrogar-los: «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet tot això?» 
Pere, ple de l'Esperit Sant, els va dir: «Magistrats i notables del poble, si hui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, i en nom de qui s'ha curat, sapiau, vosaltres i tot el poble d'Israel, que este home, el trobeu sa ací davant gràcies al nom de Jesucrist, el Natzaré, a qui vosaltres clavàreu en la creu, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts. 
Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu descartat, i ara és la pedra cantonera". La salvació no es troba en ningú més, perquè, baix del cel, Déu no ha donat a la humanitat cap altre nom que puga salvar-nos».

Salm responsorial 117,1-2 i 4.22-24.25-27a (R.: 22)

Enaltiu el Senyor per la seua bondat,
el seu amor durarà sempre.
Que diga la casa d'Israel:
el seu amor durarà sempre.
Que diguen els fidels del Senyor:
el seu amor durarà sempre.

R. La pedra que descartaven els constructors
ara és la pedra cantonera.

O bé:
Al·leluia.

La pedra que descartaven els constructors
ara és la pedra cantonera.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo. R.

¡Senyor, doneu-nos la victòria!
¡Senyor, doneu-nos prosperitat!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Vos beneïm des de la casa del Senyor.
Déu, el Senyor, ens il·lumina. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Jo 21,1-14

Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera: 
Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.
Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va preguntar: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li digué a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.
Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els digué: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Vingueu a almorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els en va donar. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts.

* * * * *

Aniversari de la defunció de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Combe Florey, Somerset, Anglaterra, 1966)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 d'abril

1. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Terenci, Africà, Màxim, Pompeu, Alexandre, Teodor i quaranta companys més, tots màrtirs, que en temps de l'emperador Deci van morir per la fe cristiana. (c. 250)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Apol·loni, prevere i màrtir(s. inc.)

3. A Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, sant Pal·ladi, bisbe, que primer va ser abat del monestir de Sant Germà, i després, rebut l'episcopat, va participar en molts concilis i es va esforçar en la restauració de la disciplina eclesiàstica. (658)

4. A Gavelo, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Beda el Jove, monjo, que, després d'estar servint durant quaranta-cinc anys a l'emperador, va triar servir al Senyor en el monestir la resta de la seua vida. (c. 883)

5. A Gant, ciutat de Flandes, actualment a Bèlgica, sant Macari, pelegrí, que va ser rebut entre els monjos de Sant Bavó, i a l'any següent va morir consumit per la pesta. (1012)

6. A Chartres, a França, sant Fulbert, bisbe, la doctrina del qual va nodrir a molts, i amb munificència i enginy va començar l'edificació de l'església catedral i va promoure la devoció a la Mare de Déu, Reina de Misericòrdia. (1029)

7. A Tunísia, al nord d'Àfrica, beat Antoni Neyrot, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, capturat pels pirates i conduït a l'Àfrica, allí va apostatar de la fe, però amb l'ajuda de la gràcia divina, el dia de Dijous Sant en la Cena del Senyor va reprendre públicament l'hàbit religiós, i a causa d'esta decisió va ser apedregat fins a morir. (1460)

8. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Marc Fantuzzi de Bolonya, prevere de l'Orde de Germans Menors, preclar per la prudència i la predicació. (1479)

9. A Valladolid, ciutat d'Espanya, sant Miquel dels Sants, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que es va entregar per complet a obres de caritat i a la predicació de la paraula de Déu. (1625)

10. A Verona, al territori de Venècia, a Itàlia, santa Magdalena de Canossa, verge, que espontàniament va renunciar a totes les riqueses del seu patrimoni per a seguir a Crist, i va fundar un institut doble, el de Filles i de Fills de la Caritat, per a fomentar la instrucció cristiana dels xiquets. (1855)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Bonifaci Zukowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps de guerra, infringit per les tortures, a causa de la fe va acabar el seu martiri en la presó. (1942)

12. Beat Pere Maria Ramírez Ramos (1899- Armero, Colòmbia 1948). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.


entrada destacada

12 d'abril de 2026: Diumenge de la Misericòrdia

DIUMENGE II DE PASQUA: HUITAVA DE PASQUA / Cicle A El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Fau...

entrades populars