DIUMENGE XXVII / Cicle A
Sant Francesc d'Assís
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Francesc d'Assís (2026, setembre 30)
Lectura primera Is 5,1-7
La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'IsraelLectura del llibre d'IsaïesVullc cantar al meu amat un cant d'amor a la seua vinya.El meu amat tenia una vinya,en un tossal molt fèrtil.La cavà, la netejà de pedres,hi plantà els millors ceps,construí al mig una torre de guaitai va fer un cup tallat en la roca.Esperava que li donaria bon raïm,però li donava raïm agre.I ara, per favor,habitants de Jerusalem i hòmens de Judà,feu de jutges entre jo i la meua vinya.¿Què podria fer per ella que no ho haja fet?¿Per què em dona raïm agrequan jo n'esperava bon raïm?Però ara vos diréquè pense fer en la meua vinya:li llevaré el muret, i que els ramats la pasturen,derrocaré el seu tancat, i que la xafen.La deixaré abandonada.No la podaran ni la cavaran,hi creixeran argilagues i cards,i manaré als núvolsque no li deixen caure la pluja.La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel,i els hòmens de Judà són els ceps que ell havia preferit.N'esperava justícia, i pertot veu injustícies;n'esperava bondat, però sent el clam dels oprimits.
Salm responsorial 79,9 i 12.13-14.15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)
Un cep portàreu d'Egipte,per a plantar-lo, llevàreu els natius.Els seus brots van créixer fins al mar,els seus refillols, fins al Gran Riu.R. La vinya del Senyor és la casa d'Israel.¿Com és que heu derrocat la seua tanca,per a que l'esfulle qualsevol vianant?Li entren els porcs senglars a devastar-lai els animals salvatges la pasturen. R.Déu de l'univers,gireu des del cel els vostres ulls,vingueu i visiteu esta vinya,que la vostra mà havia plantati havia fet robusta i forta. R.No ens apartarem mai més de vós;guardeu-nos vós la vidaper a invocar el vostre nom.Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos,feu-nos vore la claror de la vostra miradai serem salvats. R.
Lectura segona Fl 4,6-9
El Déu de la pau serà amb vosaltresLectura de la carta de sant Pau als cristians de FilipsGermans, no vos inquieteu per res. En cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, lloable, tot allò que siga virtuós i digne d'elogi. Poseu en pràctica allò que de mi heu aprés i rebut, sentit i vist, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
Al·leluia Jo 15,16
Soc jo qui vos he elegitper a confiar-vos la missió d'anar per totes partsi donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.
Evangeli Mt 21,33-43
Passarà la vinya a uns altres Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
«Escolteu una altra paràbola:Un propietari va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guaita. Després la va arrendar a uns llauradors, i se'n va anar del país.Quan s'acostava el temps de la verema, envià uns criats seus per a cobrar dels llauradors la seua part de la collita, però ells agarraren els criats, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; i a un altre el van traure a pedrades.Ell va enviar uns altres criats, més que la primera vegada, però els tractaren igual.Finalment, els envià el seu fill, dient-se: "Almenys al meu fill, el respectaran". Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren.Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells llauradors?».Li contestaren: «Els farà matar de mala manera i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».Jesús els va dir: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen? Per això vos dic que vos llevaran el Regne de Déu i el confiaran a un poble que el faça fructificar».
A. Déu espera de l'Església que done fruit. Els fruits de la vida cristiana són l'amor, el perdó, la misericòrdia, la pau; en definitiva, prolongar la vida i obra del Senyor enmig del món. També ara ens continua enviant els seus criats, és a dir, la seua Paraula viva, per a que no ens relaxem, sinó que sigam exigents en el servici a Crist. La paràbola és una crida forta a la responsabilitat personal davant de l'Evangeli. Ser cristià ha de ser donar fruits evangèlics. Cadascú deu, per tant, examinar la seua pròpia vida, revisar quins fruits està donant i demanar amb insistència al Senyor no decebre’l en el camí de la vida. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
B. La vinya és imatge de l'abundància de l'amor de Déu, era el més preuat d'un llaurador. Jesús mateix és el fill, i la vinya és el Regne de Déu predicat per Jesús, i anunciat anteriorment pels profetes. Jesús és la pedra cantonera, descartada perquè creien que no valia, però és la pedra angular, la clau d'un edifici. És la supèrbia dels qui es creuen amos el que porta a la corrupció de voler quedar-se amb la vinya. Som servents no amos, i tots tenim la temptació de servir-nos en comptes de servir. Quan deixem que Déu siga Déu, és a dir, quan el reconeixem com a amo i ens sentim part de la seua vinya llavors donem fruit. Només la humilitat és la terra adobada que ajuda a donar fruit amb generositat.
C. Amb la paràbola de la vinya i els llauradors perversos en l'Evangeli de hui, Jesús presenta la Història de la Salvació: com el poble d'Israel, la vinya que no va donar els seus fruits, rebutjant als profetes i, finalment, assassinant el fill de l'amo de la vinya, el mateix que serà crucificat. A partir d'ací, el Regne de Déu serà llevat a la casa d'Israel i se li donarà a un poble que el farà fructificar, l'Església. Però moltes vegades no donem tampoc els cristians els fruits de bones obres que el Senyor espera de nosaltres i estem com devastats pels enemics de la fe. Amb el salm demanem: «Senyor, renoveu-nos, feu-nos vore la claror de la vostra mirada i serem salvats».
- Papa Francesc: La paràbola dels vinyaters (2017)
- Llorenç Gmeno: Tres minuts amb les lectures de diumenge (2026)
- Missa d'À Punt (2026): Vinyaters malvats (Steve Garnaas-Holmes)
- Missa d'À Punt (2023): Els nostres fills... són vostres (Claret Sanctus Paulus)
* * * * *
DIA DE LES PERSONES MAJORS
a l'arxidiòcesi de València
La Delegació Diocesana de Pastoral de Persones Malaltes i Majors no ha oferit cap subsidi litúrgic en valencià.
Tot està en castellà.
* * * * *
SANT FRANCESC D'ASSÍS
 |
| Sermó de sant Francesc als ocells, de Giotto |
Memòria de sant Francesc, el qual, després d'una joventut despreocupada, es va convertir a la vida evangèlica a Assís, localitat de l'Úmbria, a Itàlia, i va trobar a Crist sobretot en els pobres i necessitats, fent-se pobre ell mateix. Va instituir els Germans Menors i, viatjant, va predicar l'amor de Déu a tots i va arribar fins i tot a Terra Santa. Amb les seues paraules i actituds va mostrar sempre el seu desig de seguir a Crist, i va triar morir ajagut sobre la terra nua. (1226)
Sant Francesc d'Assís, titular de les esglésies parroquials d'Aigües, l'Altet, Balones, la Granja de la Costera, Margarida, la Marina, una d'Alacant, una de Benicalap, una de Benidorm, una de Castelló de la Plana, una de Cullera, una d'Elx, una de Llíria, una d'Oliva, una de Mislata, una de Vila-real, una de Villena, cotitular d'una església parroquial d'Alcoi i una de Manises.
- Floretes de Sant Francesc: dos fragments (traducció d'Eduard Soler i Estruch)
- De la perfecta alegria (Floretes de Sant Francesc, traducció d'Eduard Soler i Estruch)
- J.M. Bausset: Sant Francesc d'Assís (2015)
Sant Francesc d'Assís va morir la nit entre el 3 i el 4 d'octubre de l'any 1226, al convent de la Porciúncula. Havia nascut a la mateixa ciutat el 5 juliol de 1182: tenia doncs 44 anys. La seua va ser una mort pasqual: va manar llegir la Passió del Senyor des del capítol 13 de sant Joan. De seguida va pregar que li portaren un pa i el va repartir entre els presents en senyal de pau i d'amor fraternal dient: "Jo he fet tot el que era a les meues mans, que Crist vos ensenye a fer el que és a les vostres mans". Va manar que li prestaren una túnica per a morir en summa pobresa. Els seus germans el van estirar a terra i el van cobrir amb un vell hàbit. Francesc va exhortar-los a l'amor de Déu, de la pobresa i de l'Evangeli, "per damunt de totes les regles", i va beneir tots els seus deixebles, tant els presents com els absents. Mentre agonitzava, els seus germans cantaven el "Càntic al germà sol", amb el vers, que feia poc havia afegit: "Alabat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal, de la qual cap home vivent no pot escapar". Esposat amb la santa Pobresa moria el pobrissó d'Assís. L'Estimat li havia regalat un cos semblant al seu, ja que des de l'any 1224 havia rebut els signes o estigmes de la Passió. [font]
Aniversari de la mort de monsenyor Josep Pont i Gol, que fou bisbe de Sogorb i de Sogorb-Castelló (Solsona, 1995)
Santoral
Sant Petroni, bisbe, que va passar de les responsabilitats polítiques a la funció sacerdotal, i va ensenyar amb els seus escrits i el seu exemple la realitat de l'ofici episcopal. († Bolonya, Itàlia, c. 450)
Sant Quintí, màrtir († A la regió de la Gàl·lia Turonense, hui França, s. VI)
Santa Àurea, abadessa, designada per sant Eloi per a regir el monestir que havia fundat dins de la ciutat segons la Regla de sant Columbà, en el qual van arribar a viure tres-centes verges. († París, 856)
Beat Francesc Xavier Seelos, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, oriünd de Baviera, va atendre amb tot zel les necessitats de xiquets, jóvens i emigrants. († Nova Orleans, ciutat de Louisiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, 1867)
Beat valencià Enric Morant i Pellicer, prevere, màrtir (memòria a Barx i Bellreguard). († Xeraco, 1936)
Beat valencià Josep Canet i Giner (memòria a Catamarruc i Bellreguard), prevere, màrtir. († prop de Gandia, 1936)
Beat valencià Alfred Pellicer i Muñoz, estudiant franciscà, màrtir (memòria a Bellreguard). († Bellreguard, 1936)
