2 de novembre de 2026, dilluns: Dia de Difunts

Commemoració de tots els Fidels Difunts



Commemoració de tots els Fidels Difunts. La santa Mare Església, després de la seua sol·licitud per a celebrar amb les degudes alabances la felicitat de tots els seus fills benaurats en el cel, s'interessa davant del Senyor en favor de les ànimes dels que ens han precedit amb el signe de la fe i dormen en l'esperança de la resurrecció, i per tots els difunts des del principi del món, la fe dels quals només Déu coneix, a fi que, purificats de tota taca de pecat i associats als ciutadans celestes, puguen gaudir de la visió de la felicitat eterna (elog. del Martirologi Romà).
La litúrgia de l'Església prega sovint pels difunts, i esta pregària té el seu fonament en les primitives memòries dels màrtirs. Els primers segles, l'Església pregava sovint pel sants màrtirs i pels difunts sense especificar, significant així la glorificació del sants o l'alliberament de les ànimes insuficientment purificades del pecat.
A partir del segle VII comencen a aparéixer diverses diades en què es fa memòria de tots els fidels difunts. El ritu bizantí celebra dos "dissabtes dels difunts". A Occident va prevaler el costum cluniacenc (998), del 2 de novembre.
El decret de sant Odiló, que imposava la commemoració a tots els monestirs depenents de Cluny, diu: "Així com el primer de novembre celebrem la festa de tots els sants, cal celebrar l'endemà la memòria de tots els qui reposen en el Senyor, amb salms, almoina i sobretot amb l'eucaristia". No és, doncs, un dia de tristesa o de dol, sinó un dia de pregària per l'Església sofrent, [font: MCL, p. 1604]

Martirologi Romà


2. Commemoració de sant Victorí, bisbe de Petàvia, actual Ptuj (Pannònia, Eslovènia), que va redactar múltiples escrits per a explicar els llibres de la Sagrada Bíblia i va ser coronat amb el martiri en la persecució desencadenada per Dioclecià. (c. 303)

3. A Trieste, a la península d'Ístria, a l'actual Itàlia, sant Just, màrtir (c. s. IV).

4. A Sebaste, a Armènia, hui Turquia, sants Carteri, Estiríac, Tobies, Eudoxi, Agapi i companys, màrtirs, que, sent soldats, en temps de l'emperador Licini van ser llançats a les flames per romandre en la fe de Crist, segons ens referix la tradició. (c. 320)

5. A Pèrsia, actualment l'Iraq, sants Acindí, Pegasi, Aftoni, Epidífor, Anempodist i molts companys màrtirs, que, segons es conta, van patir durant el regnat de Sapor II. (s. IV)

6. A Viena del Delfinat (Vienne), de la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Domí, bisbe, que es va dedicar a la redempció dels captius. (c. 538)

7. Commemoració de sant Marcià, eremita, que, nascut a Cir (Síria), es va retirar al desert de Calcedònia, a l'actual Turquia, i allí, vivint en una estretíssima caseta, només a la vesprada s'alimentava d'una mòdica quantitat de pa i aigua, però posant per davant del dejuni l'amor fratern. (s. IV)

8. A l'abadia de Sant Maurici d'Agaune, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Ambròs, abat, que primerament va ser pare del monestir de l'Îlle-Barbe, prop de Lió, i després traslladat a Agaune per la seua exemplar observança religiosa, on va establir la pràctica de l'alabança perpètua. (c. 520)

Santa Winfreda de Gal·les
9. Al costat de la font de Holywell, a Càmbria, actual País de Gal·les, santa Winefrida [o Winfreda] de Gal·les, verge, a la qual es venera com a monja exímia. (c. s. VII)

10. A Vienne, lloc de Burgúndia, França actualment, sant Jordi, bisbe. (c. 670)

11. A l'abadia de Claravall [Clairvaux], a Borgonya, també a França, sepultura de sant Malaquies d'Armagh, bisbe de Down i Connor, a Irlanda, on havia restaurat la vida de l'Església, i que de camí a Roma, en el citat monestir, i en presència de l'abat sant Bernat, va entregar el seu esperit al Senyor. (1148)

12. A Montagne, a la regió de Normandia, de nou a França, beata Margarida de Lorena, que primer va ser duquessa d'Alençon, i en quedar viuda va abraçar la vida religiosa en un monestir de Clarisses que ella mateixa havia edificat. (1521)

13. A Andover, al comtat anglés de Hampshire, beat Joan Bodey, màrtir, que, sent mestre d'escola, per no acceptar l'autoritat de la reina Isabel I en els assumptes espirituals, va morir penjat i esquarterat. (1583)

14. A Casale, a la regió de Flamínia, hui Emília-Romanya, a Itàlia, beat Pius de Sant Lluís (Lluís) Campidelli, religiós de la Congregació de la Passió, el qual, sent jove i víctima d'una cruel malaltia, es va conformar totalment a la divina voluntat. (1889)

at Cap comentari:
Labels:

1 de novembre de 2026, diumenge: Tots Sants

Solemnitat de Tots Sants


Solemnitat de Tots els Sants que estan amb Crist en la glòria. En el goig únic d'esta festivitat, l'Església Santa, encara pelegrina en la terra, celebra la memòria d'aquells la companyia dels quals alegra el cel, rebent així l'estímul del seu exemple, l'alegria del seu patrocini i, un dia, la corona del triomf en la visió eterna de la divina Majestat.

MISSA DE LA SOLEMNITAT


Col·lecta

Déu omnipotent i etern,
que ens doneu el goig de celebrar
en una sola festivitat
els mèrits de tots els vostres sants,
concediu-nos ben abundosa la vostra misericòrdia,
gràcies a tants intercessors.
Per nostre Senyor Jesucrist...

LECTURES

Lectura primera Ap 7,2-4.9-14

Vaig vore una multitud tan gran
que no l'hauria poguda comptar ningú.
Eren gent de totes les nacions, tribus,
pobles i llengües

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un àngel que pujava de la part de llevant i tenia la marca del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat en el front els servents del nostre Déu».
I vaig sentir la quantitat dels marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d'Israel.
Després vaig vore una multitud tan gran que no l'hauria poguda comptar ningú. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. Estaven drets davant del tron i davant de l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes en les mans, i proclamaven amb veu forta. «La salvació és del nostre Déu, que està assentat en el tron, i de l'Anyell».
I tots els àngels estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant del tron amb el front a terra, adorant a Déu, i deien: «Amén. Alabança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén».
I u dels ancians em va preguntar: «Estos que van vestits de blanc, ¿qui són i d'on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em va dir: «Estos són els qui venen de la gran tribulació. Han llavat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs».

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments en els mars,
l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Eixe és el poble que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar en el seu temple sant?
El qui té el cor net i les mans innocents,
que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,
li farà justícia el Déu que salva.
Eixe és el poble que el busca,
que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Lectura segona 1Jo 3,1-3

Vorem a Déu tal com és

Lectura de la primera carta de sant Joan

Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell.
Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el vorem tal com és. I tot aquell que té esta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Mt 5,1-12a

Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en vore Jesús les multituds, pujà a la muntanya,
es va assentar i els deixebles se li acostaren.
I prenent la paraula, els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren:
Déu els consolarà.
Feliços els humils:
ells posseiran la terra.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justs:
ells seran assaciats.
Feliços els compassius:
Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor:
ells voran a Déu.
Feliços els qui treballen per la pau:
Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justs:
d'ells és el Regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meua,
vos ofendran, vos perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota classe de calúmnies:
alegreu-vos i feu festa, perquè
la vostra recompensa és gran en el cel». 
 
COMENTARI A. Celebrem que l'amor és etern, i que som pelegrins guiats per la fe i cridats a la santedat amb una multitud d'intercessors. Busquem el rostre de Déu, el seu amor misericordiós. En este Evangeli està l'ensenyament més important de Jesús: estimar com Déu estima. I això s'aconseguix no veent la nostra existència solament arran de terra, preocupats i atabalats solament pel dia a dia, sinó orientant la nostra vida cap a Déu. Benaurats perquè no estem a la mercé dels interessos d'este món, del desig de posseir per a ser més, d'acumular per a aparentar, sinó al servici del Regne de Déu i la seua justícia.

COMENTARI B. La celebració de hui ens recorda que tots estem cridats a la santedat, a gaudir un dia plenament del cel amb la multitud immensa que ningú podria comptar, de totes les nacions, races, pobles i llengües (1 lect.). Cap a eixa Jerusalem celeste ens encaminem alegres, guiats per la fe i contemplant els que ja són allí, trobem exemple i ajuda per a la nostra debilitat (cf. Pf.). Allí esperem vore a Déu tal com és perquè llavors serem semblants a ell (2 lect.). L'Ev. ens presenta la vivència de les Benaurances com a camí concret de santedat i acaba dient-nos que, enmig dels insults o persecucions per la fe, estiguem alegres i contents perquè la nostra recompensa serà gran en el cel. L'eucaristia és la taula de l'Església pelegrina que ens anticipa ja el banquet del regne del cel (orac. després de la comunió).

COMENTARI C. La santedat és el desplegament de la vida de Crist en cada u de nosaltres. Per això, ser sant és possible si acollim l'estil de vida de les benaurances perquè estes resumixen el mateix estil de vida del Senyor. La pobresa d'esperit, la mansuetud, la paciència, la busca de la justícia, no són ideals impossibles per al cristià. Al contrari, l'exemple dels sants ens demostra que, si ens posem en mans de Déu i ens deixem influir i conduir per ell, tindrem obert el camí de la santedat i un dia, per la seua misericòrdia i les nostres bones obres, podrem ser comptats entre els sants, amics de Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


Oració sobre les ofrenes

Senyor,
que vos siguen agradables les ofrenes
presentades en honor de tots els sants.
Feu que experimentem la intercessió
per la nostra salvació
de tots aquells que creiem que ja tenen
la seguretat de la seua vida immortal.
Per Crist Senyor nostre.

Prefaci

És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació
que sempre i en tot lloc vos donem gràcies,
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern.

Perquè hui ens concediu celebrar
la glòria de la Jerusalem celestial,
que és la nostra mare,
on vos canta per sempre
l'assemblea festiva dels sants,
germans nostres.

Cap a esta ciutat santa nosaltres, com a pelegrins,
caminem amb alegria a la llum de la fe,
joiosos de saber que ja estan amb vós
estos membres de l'Església,
que són per a nosaltres una ajuda i un exemple.

Per això,
amb la multitud dels sants i dels àngels,
vos cantem i glorifiquem, units,
dient:

Postcomunió

Senyor,
vos adorem com a únic sant,
admirable en els vostres sants,
i implorem la vostra gràcia,
per a que els qui caminem cap a la santedat,
que és la plenitud del vostre amor,
puguem passar d'esta taula de pelegrins
al convit de la pàtria celestial.
Per Crist, Senyor nostre.

Benedicció solemne

Que vos beneïsca Déu,
que és la glòria i la felicitat dels sants
i que hui vos ha concedit celebrar la seua solemnitat.

R. Amén.

Que alliberats dels mals presents
i instruïts amb els exemples de la seua vida santa,
vos doneu sempre generosament
al servici de Déu i dels germans.

R. Amén.

Que amb tots els sants
pugueu posseir la felicitat d'aquell regne,
on l'Església santa s'alegra en la pau sense fi,
quan veu els seus fills reunits amb els ciutadans del cel.

R. Amén.

Que vos beneïsca Deú totpoderós,
Pare, Fill᛭ i Esperit Sant.

R. Amén.

* * * * *

Aniversari de la declaració del dogma de l'Assumpció de Maria (1950)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Teodor Úbeda i Gramage (1970)


Martirologi Romà


2. A Terracina, a la costa del Laci, a l'actual Itàlia, sant Cesari, màrtir. (s. inc.)

3. A Dijon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Benigne, venerat com a prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Clarmont, a Aquitània, també a l'actual França, sant Austremoni, bisbe, que, segons la tradició, va predicar en esta ciutat la paraula de la salvació. (s. inc.)

5. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, de nou a França, sant Marcel, bisbe. (s. IV)

6. Al territori de Bourges, a Aquitània, així mateix a França, sant Ròmul, prevere i abat. (s. V)

7. A Tívoli, a la regió del Laci, a l'actual Itàlia, sant Severí, monjo. (c. s. VI)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, sant Magne, bisbe. (s. VI)

9. A Bayeux, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Vigor, bisbe, deixeble de sant Gastó [o Vedast]. (c. 538)

10. A Angers, a Nèustria, també a la França actual, sant Licini, bisbe, a qui el papa sant Gregori el Gran va encomanar els monjos que es dirigien a Anglaterra. (c. 606)

11. A Larchant, a la regió del Gâtinais Aquità, sant Maturí, prevere. (c. s. VII)

12. Al territori de Thérouanne, a Flandes, així mateix a l'actual França, sant Audomar [o Omer], que, sent deixeble de sant Eustasi, abat de Luxeuil, va ser elegit bisbe dels mòrins i va renovar allí la fe cristiana. (c. 670)

13. A Borgo del Santo Sepolcro [Sansepolcro], lloc d'Úmbria, a Itàlia, beat Rainer Aretino, de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua humilitat, pobresa i paciència. (1304)

14. A Lisboa, a Portugal, sant Nunó Álvares Pereira, que primer va ser posat al capdavant de la defensa del regne, i més tard rebut entre els germans oblats en l'Orde Carmelitana, on va portar una vida pobra i amagada en Crist. (1431)

15. A Shimabara, lloc del Japó, beats Pere Pau Navarro, prevere, Dionís Fujishima i Pere Onizuka Sandayu, religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Clement Kyuemon, màrtirs, que van ser sotmesos al turment del foc pels qui odiaven la fe. (1622)

16. A Hai Duong, a Tonkín, hui Vietnam, sants màrtirs Jeroni Hermosilla i Valentí de Berriotxoa, bisbes, i Pere Almató Ribera, prevere de l'Orde de Predicadors, que van ser decapitats per orde de l'emperador Tu Duc. (1861)

17. A Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Rupert Mayer, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que va ser gelosíssim mestre dels fidels, ajuda per als pobres i obrers, i predicador de la paraula de Déu. Va patir persecució sota el nefast règim nazi, durant el qual el van deportar primer a un camp de concentració i després va ser reclòs en un monestir, totalment incomunicat amb els seus fidels. (1945)

18. A Mukacevo, a Ucraïna, beat Teodor Jordi Romzsa, bisbe i màrtir, que, per mantindre la seua fidelitat infatigable a l'Església en temps de persecució de la fe va meréixer aconseguir la palma gloriosa. (1947)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , , ,

31 d'octubre de 2026, dissabte XXX

DISSABTE DE LA SETMANA XXX / II


Lectura primera Fl 1,18b-26

Per a mi viure és Crist, i morir em seria un guany

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, els uns i els altres anuncien a Crist, i, d'això, jo me n'alegre. I encara tindré una alegria més gran, perquè estic segur que, per la vostra pregària, i assistit per l'Esperit de Jesucrist, el final d'este procés em serà favorable. Confie i espere que no em voré ni un moment avergonyit, sinó que, com sempre, també ara parlaré amb tota valentia, i tant si isc en vida d'esta presó, com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany.
Però quan pense que, mentres continua la meua vida, puc fer un treball profitós, no sé què triar; em trobe pres per esta alternativa: d'una banda, el meu desig és morir ja per a estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continue la meua vida corporal.
Convençut d'això, estic segur que em quedaré al vostre costat, per un major profit vostre i per a que la vostra fe hi trobe un motiu més d'alegrar-se. Així, quan retornaré entre vosaltres, tindreu una nova ocasió de gloriar-vos de mi en Jesucrist.

Salm responsorial 41,2.3.5bcd (R.: 3a)

Com la cerva ansia l'aigua viva,
també jo vos ansie, Déu meu.

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;
¿quan podré vore la faç de Déu?. R.

Recordo com en altres temps
anava davant del seguici cap a la casa de Déu,
entre cants de joia i llaor
d'una multitud en festa. R.

Al·leluia Mt 11,29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus,
que jo soc benèvol i humil de cor.

Evangeli Lc 14,1.7-11

Qui s'enaltix serà humiliat,
però el qui es fa humil serà enaltit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte, Jesús va entrar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus, i l’estaven observant. Jesús notà que els convidats havien triat els primers llocs i els proposà esta paràbola: «Quan algú et convida a un banquet de bodes, no et poses en el primer lloc, perquè potser hi haurà un convidat més distingit que tu; vindrà el qui vos ha convidat als dos i et dirà: "Deixa-li el lloc", i tu hauràs d'ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Al contrari, quan et conviden, ves a posar-te en l’últim lloc, i, quan vindrà el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt”. D’esta manera seràs honorat davant de tots els comensals, perquè qui s’enaltix serà humiliat, però el qui es fa humil serà enaltit».

De nou, i en dissabte, Jesús és observat. Però ell és lliure, entra a menjar i exposa la seua ensenyança davant del que veu. Ser humil davant dels altres ens brinda l’oportunitat de créixer davant de Déu. La humiliació que es pot patir per a ocupar primers llocs no assignats, és signe del fet que es pot patir pretenent «ser com déus» o exigint a Déu qualsevol cosa. L'humil reconeix la seua insignificança, pobresa i necessitat davant de Déu, per això seran enaltits amb la benedicció divina. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

El 31 d'octubre de 1999 l'Església Catòlica Romana i diversos líders de l'Església Luterana signen la Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, intentant resoldre una disputa doctrinal centenària sobre la naturalesa de la fe i la salvació.

Martirologi Romà

1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual conta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa, va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foilà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)

Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10.  Beata Irene (Aurèlia Mercé) Stefani (1891- Ghekondi, Kenya 1930). Italiana, monja de l'Institut de les Germanes Missioneres de la Consolata. Va morir de pesta, cuidant els malalts.

11. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

12. Santa Maria Puríssima de la Creu Salvat Romero (1926- Sevilla, 1998). Fou superiora general de la congregació de les Germanes de la Companyia de la Creu.

at Cap comentari:
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

2 de novembre de 2026, dilluns: Dia de Difunts

Commemoració de tots els Fidels Difunts Missa de la commemoració . Commemoració de tots els  Fidels Difunts . La santa Mare Església, despré...

entrades populars