6 de març de 2026, divendres II de Quaresma

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat

Lectura primera Gn 37,3-4.12-13a.17b-28

  

Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo

Lectura del llibre del Gènesi

Jacob amava més a Josep que a cap altre dels seus fills, perquè l'havia tingut quan ja començava a ser vell. Li havia fet teixir una túnica de mànega llarga. Els germans notaven que son pare el preferia a tots ells i, per això, no el podien vore ni parlar-li amigablement.

Els germans de Josep havien anat a Siquem, a pasturar els ramats de son pare. Un dia, Jacob va dir a Josep: «Ves a Siquem a vore com estan els teus germans i les ovelles». Josep va anar a buscar els germans i els trobà a Dotan. Ells el veren de lluny i, abans que ell arribara, ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ací ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal salvatge l'ha devorat. Així vorem de què li servixen els seus somnis».

Però Rubén, que ho va sentir, va voler salvar-li la vida. Els va dir: «No el mateu. No vos taqueu les mans de sang. Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li feu cap mal». Rubén el volia salvar i tornar-lo a son pare. Quan Josep arribà on estaven els germans, li llevaren la túnica de mànega llarga i el tiraren a la cisterna, que estava buida, sense aigua. Després es posaren a menjar. Quan menjaven, veren una caravana d'ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats d'herbes aromàtiques, bàlsem i mirra, per a vendre-les a Egipte.

Judà va dir als seus germans: «¿Què en traurem de matar el nostre germà i de dissimular el crim? Venem-lo als ismaelites, no li fem cap mal, que al remat és germà nostre, de la nostra pròpia sang». Els seus germans li van fer cas. Uns marxants madianites que passaven per allà van traure a Josep de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se'l van endur a Egipte.

Salm responsorial 104,16-17.18-19.20-21 (R.: 5a)

El Senyor cridà la fam sobre el país,

els llevà el pa que els mantenia.

Havia enviat un home davant d'ells,

Josep, venut com a esclau.

R. Recordeu les meravelles del Senyor.

Li ferraren els peus amb un cep,

i el coll amb una argolla,

fins que es complí la predicció

i la paraula del Senyor l'acredità. R.

El rei manà que el deslligaren,

el sobirà dels pobles li obrí la presó,

i el nomenà senyor del palau

i administrador de tots els béns. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 3,16

Déu ama tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Mt 21,33-43.45-46

Este és l'hereu: matem-lo

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als grans sacerdots i als notables del poble: 

«Escolteu una altra paràbola:

Un propietari va plantar una vinya, la va rodejar d'un mur, li va cavar un cup i li va construir una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns llauradors, i se'n va anar del país. 

Quan s'acostava el temps de la verema, envià uns criats seus per a cobrar dels llauradors la seua part de la collita, però ells agarraren aquells criats, i a u, li van pegar; a un altre, el van matar; i a un altre, el van traure a pedrades. 

Ell va enviar uns altres criats, més que la primera vegada, però els tractaren igual. 

Finalment els va enviar el seu fill, dient-se: "Almenys al meu fill el respectaran". Però ells, en vore'l, es digueren: "Este és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat". I l'agarraren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 

Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells llauradors?»

Li contestaren: «Els farà matar de mala manera i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al seu temps».

Jesús els va dir: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: "La pedra que descartaven els constructors ara és la pedra cantonera. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?" Per això vos dic que vos llevaran el Regne de Déu i el confiaran a un poble que el façà fructificar».

En sentir esta paràbola, els grans sacerdots i els fariseus comprengueren que es referia a ells, i volien agarrar-lo, però no es van atrevir per por del poble, que el tenia com a profeta.

* * * * *

Aniversari del naiximent de l'humaniste valencià Joan Lluís Vives i March (València, 1493)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 de març

1. A Tortona, lloc de la regió italiana del Piemont, sant Marcià, venerat com a bisbe i màrtir. (s. inc.)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, sant Victorí, màrtir. (s. inc.).

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sant Quirze, prevere. (s. IV inc.)

4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a l'actual Turquia, que, desterrat per l'emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi. (c. 378)

5. A Toledo, a Hispània, sant Julià, bisbe, que va iniciar tres concilis en esta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. (690)

6. A Säckingen, al territori d'Helvècia, actual Suïssa, sant Fridolí, abat, el qual, oriünd d'Irlanda, va peregrinar per França fins que en esta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. (s. VIII)

7. A Metz, a Austràsia, hui França, sant Crodegang, bisbe, que va disposar que el clero visquera com darrere dels murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida, i va promoure de manera admirable el cant a l'Església. (766)

8. A Síria, passió de quaranta-dos sants màrtirs, que, capturats a Amorio de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre en gloriós combat la palma del martiri. (848)

9. A Barcelona, ciutat de Catalunya, sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan esta antiquíssima seu va ser alliberada del domini dels musulmans. (1137)

Este fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un muntó de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora, arquebisbe de Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).

Enterrat inicialment al claustre de la catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat en 1675. [font]

10. A Viterbo, lloc de Toscana, a Itàlia, beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc, que, assídua en les obres de caritat, a díhuit anys va consumar promptament el breu curs de la seua vida. (1253)

11. A Gant, ciutat de Flandes, a l'actual Bèlgica, santa Coleta Boellet, verge, qui durant tres anys va portar una vida austeríssima, tancada en una casa menuda al costat de l'església, i més tard, després de professar en la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l'esperit de pobresa i de penitència. (1447)

5 de març de 2026, dijous II de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: confiar en els valors verdaders

Lectura primera Jr 17,5-10

Maleït aquell que confia en l'ajuda humana;

beneït aquell que confia en el Senyor

Lectura del llibre de Jeremies

Açò diu el Senyor:

«Maleït el que confia en l'ajuda humana

i busca qui li faça de braç dret,

mentres el seu cor s'aparta del Senyor.

Serà com un matoll en el desert;

no veu vindre la pluja;

viu en un desert ardorós,

en una terra salada que no es pot habitar. 

 

Beneït el que confia en el Senyor,

que troba l'esperança en el Senyor .

Serà com un arbre plantat vora l'aigua,

que estén les arrels vora el corrent;

quan ve l'estiu, ell no té por,

les seues fulles aguanten fresques;

en anys de sequera no s'inquieta

ni deixa de donar fruit. 

 

No hi ha res més fals que el cor: no té remei.

¿Qui es capaç de conéixer-lo?

Jo, el Senyor, escrute el cor

i examine la consciència,

per a donar a cada u segons per on camina,

segons el fruit de les seues obres».

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. Feliç aquell que confia en el Senyor.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Vers abans de l'evangeli Cf. Lc 8,15

Feliços els qui amb cor bo i generós

guarden la paraula de Déu,

i donen fruit amb perseverança.

Evangeli Lc 16,19-31

Et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals,

però ara ell ha trobat consol, i tu, patiments

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als fariseus: 

«Hi havia un home ric que anava vestit de púrpura i de lli finíssim i per a ell cada dia era una festa. Un pobre que es deia Llàtzer estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, esperant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres.

El pobre va morir i els àngels el portaren al si d'Abraham. El ric també va morir i el sepultaren. Arribat al país dels morts, va alçar els ulls enmig dels turments i va vore de lluny a Abraham, amb Llàtzer al seu costat; el va cridar i li va dir: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia a Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patixc terriblement enmig d'estes flames".

Abraham li va respondre: "Fill meu, recorda que en vida et van tocar béns de tota classe, i a Llàtzer mals, però ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha un abisme immens, tant que ningú, per més que vullga, pot passar d'ací on estic jo cap on esteu vosaltres, ni tampoc d'on esteu vosaltres cap ací".

El ric va dir: "En eixe cas, pare, et pregue que l'envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els advertixca, per a que no acaben també ells en este lloc de turments".

Abraham li va respondre: "Ja tenen a Moisés i els profetes: que els escolten". El ric va contestar: "No ho faran, pare meu Abraham. Però si va a vore'ls algú d'entre els morts, sí que es convertiran". Abraham li va dir: "Si no fan cas de Moisés i dels profetes, tampoc es deixaran convéncer per algú que ressuscite d'entre els morts"» 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

 

Per a convertir-nos, no hem d'esperar esdeveniments prodigiosos, sinó obrir el cor a la Paraula de Déu, que ens crida a amar a Déu i el proïsme. La Paraula de Déu pot fer reviure un cor marcit i curar-lo de la seua ceguesa. El ric coneixia la Paraula de Déu, però no la va deixar entrar en el cor, no la va escoltar, per això va ser incapaç d'obrir els ulls i de tindre compassió del pobre. Cap missatger i cap missatge no podran substituir els pobres que trobem en el camí, perquè en ells ens ve a trobar el mateix Jesús: «cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a m» (Mt  25, 40), diu Jesús. Així, en el canvi de les sorts que la paràbola descriu s'amaga el misteri de la nostra salvació, en què Crist unix la pobresa a la misericòrdia. Estimats germans i germanes, escoltant este Evangeli, tots nosaltres, al costat dels pobres de la terra, podem cantar amb Maria: «Derroca els poderosos del soli i exalça els humils; ompli de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res» (Lc  1, 52-53). (Audiència general, 18 de maig de 2016)

* * * * *

Aniversari del traspàs de Max Jacob, pintor, poeta i escriptor, després de ser deportat pel règim nazi (1944)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de març

1. Commemoració de sant Teòfil, bisbe de Cesarea de Palestina, que sota l'emperador Septimi Sever va brillar per la seua saviesa i integritat de vida. (195)

2. A Pamfília, a l'actual Turquia, sant Conó, màrtir, hortolà de professió, que en temps de l'emperador Deci va ser obligat a córrer davant d'un carro amb els peus travessats per claus i, caent de genolls, va entregar l'esperit mentres resava. (c. 250)

3. A Roma, a la via Àpia, al cementeri de Calixt, sepultura de sant Luci, papa, successor de Corneli, que va patir l'exili per la fe de Crist i, en temps angoixants, va ser eximi confessor de la fe, actuant amb moderació i prudència. (254)

4. A Sinope, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Focas l'Hortolà, màrtir, llaurador d'ofici, que va patir moltes injúries pel nom del Redemptor. (c. s. IV)

5. A Cesarea de Palestina, sant Adrià, màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, en el dia en què solien celebrar-se els festejos de la Fortuna, per orde del procurador Firmilià, i per la seua fe de Crist, va ser llançat davant d'un lleó i després degollat a espasa. (309)

6. A Palestina, a la ribera del Jordà, sant Geràsim, anacoreta, que en temps de l'emperador Zenó, convertit a la fe ortodoxa per obra de sant Eutimi, es va entregar a grans penitències, i va oferir a tots els que sota la seua direcció s'exercitaven en la vida monàstica la norma d'una integèrrima disciplina i la manera de sustentar-se. (475)

Va nàixer a Lícia. Primer va ser monjo i després anacoreta a la seua regió, però després va anar a Palestina i es va establir per la redor de la mar Morta. Per influència del bisbe intrús Teodosi, va abraçar el monofisisme, però l'en va traure sant Eutimi el Gran. Cap a l'any 455 va fundar un monestir a la vora del riu Jordà, que va presidir amb gran santedat i prudència fins que va morir, el 5 de març de l'any 475. S'explica d'ell que cada any, per Quaresma, es reunia amb Eutimi i observava un rigorós dejuni que només interrompia per a rebre l'eucaristia. És cèlebre la llegenda que diu que va curar un lleó traent-li una espina de la pota, i que l'animal es va quedar amb ell fins que, un cop mort el sant, es va ajaure damunt de la seua tomba i s'hi va estar fins que va morir. [font]

7. A Saighir, a la regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Kieran [o Ciaran], bisbe i abat. (530)

8. A Arle, ciutat de Provença, a l'actual França, sant Virgili, bisbe, que va rebre com a hostes sant Agustí i els seus monjos quan viatjaven cap a Anglaterra per encàrrec del papa sant Gregori el Gran. (c. 618)

9. A Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, beat Cristòfol Macassoli, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne per la seua predicació i la seua caritat envers els pobres. (1485)

10. A Nàpols, ciutat de Campània, de nou a Itàlia, beat Jeremies (Joan) Kostistik de Valacchia, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que, amb caritat i alegria, va assistir incessantment els malalts durant quaranta anys. (1625)

11. També a la mateixa ciutat de Nàpols, sant Joan Josep de la Creu (Carles Caietà) Calosirto, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, seguint les petjades de sant Pere d'Alcántara, va restablir la disciplina de la Regla en molts convents de la regió napolitana. (1734)

Carles Gaietà Calosirto va nàixer a l’illa napolitana d’Ischia el 1654. Acabades les humanitats a 16 anys va ser el primer italià a seguir la reforma franciscana de sant Pere d’Alcàntara, que pretenia que l’orde tornara a l’esperit ori­ginal. Ben prompte va destacar per la seua gran ascesi (penitència, pregària i austeritat), i els seus superiors, veent la seva vàlua, li van encarregar fundar un convent nou, el van nomenar mestre de novicis i finalment provincial de l’orde.

Els seus contemporanis expliquen que tenia el do de la profecia, de la curació i de la bilocació. Va ser igual­ment conegut com a bon confessor i director espiritual de persones que també acabarien sent santes, com ara Alfons Maria de Liguori. Va morir el 5 de març de 1734 a Lucia del Monte, prop de Nàpols. Canonitzat en 1811 per Gregori XVI. [font]

 

4 de març de 2026, dimecres II de Quaresma

DIMECRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA

La Quaresma: acompanyar a Crist en la seua passió

Lectura primera Jr 18,18-20

Vingueu, ataquem-lo

Lectura del llibre de Jeremies

Els meus enemics han dit: «Vingueu, penseu què podem fer contra Jeremies. Ja quedaran sacerdots que ens guien, savis que ens aconsellen i profetes que anuncien la paraula de Déu. Vingueu, ataquem-lo amb les seues mateixes paraules, no escoltem res del que ens diu».

Escolteu-me, Senyor.

Estigueu atent a la veu dels meus enemics.

¿És just tornar mal per bé?

Mireu com em caven una fossa.

Recordeu quan, en la vostra presència,

vaig intercedir a favor d'ells,

per a calmar la vostra indignació.

Salm responsorial 30,5-6.14.15-16 (R.: 17b)

Traeu-me del llaç que m'han parat,

vós que m'empareu.

Encomane l'esperit a les vostres mans,

vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.

R. Salveu-me, Senyor, per l'amor que em teniu.

Sent com murmura la gent,

i tot em fa por;

es conjuren contra mi

i han decidit la meua mort. R.

Però jo confie en vós, Senyor;

vos dic: «Sou el meu Déu,

la meua sort està en les vostres mans»;

deslliureu-me de la mà dels enemics

i dels qui m'acacen. R.

Vers abans de l'evangeli Jo 8,12

Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 20,17-28

Condemnaran a mort el Fill de l'home

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús pujava a Jerusalem, va reunir a part els Dotze i, pel camí, els va dir: 

«Ara pugem a Jerusalem, i allí el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als pagans, que es burlaran d'ell, l'assotaran i el crucificaran, i al tercer dia ressuscitarà».

En aquell moment la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, va anar amb els seus fills a l'encontre de Jesús  i es va prosternar per a fer-li una petició. Jesús li va preguntar: «¿Què demanes?» Ella li va respondre: «Maneu que en el vostre Regne estos dos fills meus s'assenten l'u a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús va replicar: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem». Els diu Jesús: «És cert, beureu la meua copa, però assentar-vos a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui mon Pare ho ha reservat».

Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra els dos germans, però Jesús els va cridar i els va dir: 

«Ja sabeu que, en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en foren amos, i els grans personatges els mantenen sotmesos al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser d'esta manera: qui vullga ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vullga ser el primer ha de ser el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a preu de rescat per molts».

* * * * *

Commemoració de Sant Casimir, príncep.

Anomenat “el pacificador” pels polonesos, Casimir (1458-1484) fou el tercer dels tretze fills de Casimir IV, rei de Polònia, i d’Isabel d’Àustria. De molt menut es va consagrar a l’oració i a la penitència, i la seua principal preocupació eren els pobres: «Convencia cada dia son pare que governara amb equitat el seu regne i es prenia com si foren seues les causes dels indigents» (Biografia).

Tractava de viure tan pregonament l’evangeli que a 13 anys va preferir rebutjar una corona, la d’Hongria, abans que aconseguir-la per les armes. Morí de tuberculosi a 25 anys el 4 de març de 1484 a Hrodna (Bielorússia). Sense deixar les obligacions de príncep, la Mare de Déu i l’eucaristia l’acompanyaven sempre. Canonitzat en 1521. [font]

    Març al refranyer.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 4 de març

Sant Casimir, fill del rei de Polònia, que, sent príncep, va destacar pel zel en la fe, per la castedat i la penitència, la benignitat cap als pobres i la devota veneració a l'Eucaristia i a la Benaurada Mare de Déu, i, encara jove, consumit per la tuberculosi, va descansar piadosament a la ciutat de Hrodna (Bielorússia), prop de Vílnius (Lituània). (1484)

2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Foci, Arquelau, Quirí i altres dèsset, tots màrtirs (s. III/IV).

3. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Basí, bisbe, de la família dels ducs del regne d'Austràsia, que primer va ser monjo, després abat de Sant Màxim de Trèveris, i elevat finalment a la seu episcopal de la ciutat, va aprovar la fundació del monestir d'Echternach, realitzada per santa Irmina. (705)

4. A Comacchio, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Apià, monjo, que, enviat des del monestir de Pavia, va portar vida eremítica en esta ciutat. (s. VIII)

5. Al monestir de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Pere, que, havent seguit des de la seua joventut vida eremítica, va ser elegit bisbe de Policastro, però cansat del clam de la vida mundana, va tornar al monestir, on, constituït abat, va restablir admirablement la disciplina. (1123)

6. A Chambéry, a Savoia, hui França, beat Umbert, tercer comte de Savoia, que, coaccionat a deixar el claustre per a ocupar-se del govern, va tornar més tard a la vida monàstica, que va viure amb fidelitat. (1188)

7. A Londres, a Anglaterra, beats Cristòfol Bales, prevere, Alexandre Blake i Nicolau Horner, màrtirs, els quals en la persecució duta a terme sota el regnat d'Isabel I, van rebre, al mateix temps, la corona de la glòria. (1590)

8. Beata Maria Lluïsa de Lamoignon (1763- Vannes, França 1825). Esposa, mare de família, viuda en ser guillotinat el seu marit durant la Revolució Francesa. Fundadora i Superiora de les Germanes de la Caritat de Sant Lluís de Vannes, és coneguda com a Mare Sant Lluís.

9. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, regió de França, beata Plàcida (Eulàlia) Viel, verge, que va brillar pel seu zel i humilitat dirigint la Congregació de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia. (1877)

10. A Vicenza, ciutat d'Itàlia, beat Joan Antoni Farina, bisbe, el treball del qual en el camp de la pastoral va ser intens. Va fundar l'Institut de les Germanes Mestres de Santa Dorotea Filles dels Sagrats Cors, per a la formació de les jóvens pobres i ajuda a les persones afligides per la marginació. (1888)

11. A la vila de Berezwecz, prop de la ciutat de Glebokie, a Polònia, beats Miecislau Bohatkiewick, Ladislau Mackowiak i Estanislau Pyrtek, preveres i màrtirs, que, per la fe de Crist que professaven, en temps de guerra van ser empresonats i després afusellats. (1942)

12. Beat Zoltan Lluís Meszlényi (1892- Kistárcsa, Hongria 1951). Bisbe Auxiliar d'Esztergom Hongria, màrtir, pres del règim comunista en el camp de concentració de Kistarcsa, va morir aïllat, després de huit mesos d'una presó cruel, amb fred i fam, treballs forçats, violència i tortures.