15 de gener de 2026, dijous I

DIJOUS DE LA SETMANA I / II

Lectures de la missa del dia:

Lectura primera 1S 4,1b-11

Els israelites foren derrotats

i l'arca de Déu va ser capturada

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, els filisteus es reuniren per a combatre contra Israel. Els israelites eixiren a lluitar i acamparen prop d'Eben-Aèzer, mentres els filisteus acampaven a Afec. Els filisteus atacaren en orde de batalla. La lluita va ser dura, i els filisteus derrotaren els israelites, que perderen uns quatre mil hòmens en el camp de batalla.

Quan l'exèrcit d'Israel va tornar al campament, els ancians es preguntaven: «¿Per què el Senyor ha volgut que els filisteus ens derrotaren hui? Anem a Siló a buscar l'arca de l'aliança del Senyor: si l'arca ve enmig de nosaltres, ens salvarà dels nostres enemics».

Enviaren, per tant, gent a Siló per a portar l'arca de l'aliança del Senyor de l'Univers, que té els querubins com a carrossa. Els dos fills d'Elí, Ofní i Pinhàs, vingueren amb l'arca.

Quan l'arca va arribar al campament d'Israel, tot el poble va alçar un crit de guerra tan fort que la terra se somovia. Els filisteus sentiren el crit i es preguntaven: «¿Què deu ser esta escama tan increïble en el campament dels hebreus?»

Quan saberen que havia arribat al campament l'arca del Senyor, el pànic s'apoderà de l'exèrcit, perquè deien que havien vingut els déus dels israelites. Tots cridaven: «Ai de nosaltres! Açò no s'havia vist mai. Ai de nosaltres! ¿Qui ens salvarà de les mans d'estos déus tan poderosos? Són els déus que assotaren els egipcis amb tota classe de plagues en el desert. ¡Filisteus, sigau valents, porteu-vos com uns hòmens, si no voleu ser esclaus dels hebreus com ells ho han sigut de nosaltres! ¡Lluiteu com uns hòmens!»

Els filisteus lluitaren de valent, i els israelites, derrotats, fugiren cada u a la seua tenda. La desfeta va ser enorme: d'lsrael caigueren trenta mil guerrers, l'arca de Déu va ser capturada i moriren els dos fills d'Elí, Ofní i Pinhàs.

Salm responsorial 43,10-11.14-15.24-25 (R.: 27b)

Senyor, ara ens abandoneu i avergonyiu,

ja no eixiu amb els nostres guerrers;

ens feu fugir de l'enemic,

i el qui ens odia ens ho rapinya tot.

R. Senyor, allibereu-nos, per la vostra bondat

Heu fet de nosaltres el deshonor dels veïns,

mofa i befa dels de la redor;

som espill d'infortuni entre els pobles,

que mouen el cap amb aires de burla. R.

Desperteu-vos, ¿per què dormiu, Senyor?

Alceu-vos, no ens deixeu per sempre.

¿Per què ens gireu la cara

i oblideu la nostra pena i misèria? R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús anunciava la Bona Nova del Regne,

i curava entre el poble tota malaltia.

Evangeli Mc 1,40-45

La lepra desaparegué i quedà pur

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc 

 

En aquell temps, se li va acostar a Jesús un leprós i, agenollat, li va suplicar: «Si voleu, podeu deixar-me net». 

Jesús, compadit, va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vullc: queda net». 

A l’instant la lepra desaparegué, i quedà net. 

Jesús va fer que se n’anara de seguida, després d’advertir-lo severament: «No li digues res a ningú, però ves a presentar-te al sacerdot i oferix per a la teua purificació el que Moisés va ordenar: això els servirà de prova». Però ell, en anar-se’n, començà a pregonar el fet i a escampar-lo en tots els llocs, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap poble, sinó que es quedava als afores, en despoblat; però acudien a ell de totes parts.

• Tocar un leprós (Marc 1,40-45) (laparaula.com)

* * * * *

Aniversari del naiximent de Martí Luter King (1929)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de gener

1. A la ciutat d'Anagni, a la regió italiana del Laci, santa Secundina, verge i màrtir. (s. inc.)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Joan Calibita, de qui es conta que durant un temps va viure en un racó de la casa paterna, i després en una barraca (kalyba), completament donat a la contemplació, passant desapercebut fins i tot davant dels seus pares, que després de la seua mort només el van reconéixer per un exemplar de l'Evangeli, adornat en or, que ells mateixos li havien regalat. (s. V)

Santa Ida

3. A l'abadia de Cluain Chreadhail [Killeedy], a Hibèrnia, actual Irlanda, santa Ita [o Ida], verge i fundadora d'este mateix cenobi. (570)

4. A la ciutat de Rieti, a la Savina, hui la regió italiana del Laci, commemoració de sant Probe, bisbe, elogiat pel papa sant Gregori el Gran. (c. 570)

5. A Glanfeuil, al costat del riu Loira, al territori d'Angers, a la Gàl·lia, hui França, sant Maur [o Maure o Mur], abat. (s. VI/VII)

• J.M. Bausset: Els sants Maur i Plàcid (2015)

6. A la regió de Rodés, també a la Gàl·lia, santa Tarsícia, verge i màrtir. (s. VI/VII)

7. Al llogaret d'Hamme, a Brabant, actual Holanda, sant Ablebert o Emebert, bisbe de Cambrai. (c. 645)

8. A la ciutat de Chartres, al territori de Nèustria, actualment hui França, sant Malard, bisbe. (c. 650)

9. A Val di Non, a l'actual regió italiana de Trentino, sant Romedi, anacoreta, qui, després d'entregar a l'Església tots els seus béns, va portar vida penitent al lloc que encara porta el seu nom. (c. s. VIII)

10. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, mort de sant Bonet, bisbe de Clarmont. Era prefecte de Marsella en el moment de ser elevat a l'episcopat per a ocupar el lloc del seu germà sant Avit, però deu anys més tard va renunciar a la seu, es va retirar a l'abadia de Manhluec [Manglieu] i, després de peregrinar a Roma; al retorn va morir a Lió. (c. 710)

11. A Armo, prop de Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Arseni, eremita, cèlebre pel seu esperit d'oració i per la seua austeritat. (904)

12. A Saint-Gilles-les-Boucheries, a la regió de Provença, a l'actual França, beat Pere de Castellnou, prevere i màrtir, que, havent ingressat a l'abadia cistercenca de Fontfreda, va ser encarregat pel papa Innocenci III perquè anunciara en aquella regió la pau i instruïra sobre la verdadera fe, però va morir ferit per una llança d'alguns heretges. (1208)

13. A Città della Pieve, a l'Úmbria, a Itàlia, beat Jaume, anomenat "l'Almoiner", que es va mostrar bon advocat de pobres i oprimits. (c. s. XIII)

14. Al territori de Gualdo Tadino, també a l'Úmbria, beat Àngel, eremita. (1325)

15. A la ciutat de Fu'an, a la província de Fujian, a la Xina, sant Francesc Fernández de Capillas, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual va anunciar el nom de Crist primer a les Illes Filipines i després a Fujian, on durant la persecució sota els tàrtars va ser empresonat per llarg temps i finalment decapitat. (1648)

16. Al llogaret de Steyl, a Holanda, sant Arnold Janssen, prevere, qui, per a difondre la fe en les missions, va fundar la Societat del Verb Diví. (1909)

17. A Berlín, a Alemanya, beat Nicolau Gross, pare de família i màrtir, que, dedicat a les qüestions socials, es va enfrontar amb un règim contrari a la dignitat humana i a la religió. Per no voler actuar en contra dels preceptes de Déu, va ser empresonat i penjat, i va obtindre, així, la seua participació en la victòria de Crist. (1945)

18. Beats Valentí Palència Marquina i companys* (Suances, Cantàbria, Espanya, 1937). Sacerdot diocesà, director, capellà i professor del «Patronat de Sant Josep per a l'ensenyament i educació de xiquets pobres», i quatre dels xics del col·legi assassinats per odi a la fe.

* Donat Rodríguez Garcia, Germà García Garcia, Zacaries Cuesta Campo, Emili Huidobro Corrales.

14 de gener de 2026, dimecres I: Sant Joan de Ribera

SANT JOAN DE RIBERA

Festa a la diòcesi de València

Memòria ob. a la diòcesi d'Oriola-Alacant

Sant Joan de Ribera

Sant Joan de Ribera, arquebisbe de València

El Col·legi del Patriarca celebra la festa del seu fundador

Fill del duc d’Alcalá, nasqué a Sevilla (1532). Després de doctorar-se a Salamanca s’ordena de prevere (1557), i porta una vida de pregària i austeritat. Nomenat bisbe de Badajoz quan encara no tenia trenta anys, envià missioners per tots els pobles de la diòcesi. Ja als trenta-sis anys fou nomenat arquebisbe de València (1569), on desplegà una gran activitat pastoral: promogué la formació dels preveres, potencià la devoció a l’Eucaristia, visità la diòcesi múltiples vegades i no deixà de ser auster.


És el fundador del famós col·legi del Corpus Christi a València. Els darrers anys de la seua vida fou també virrei de València i, davant del problema dels falsos conversos, propugnà l’expulsió dels moriscos. El Greco pintà el seu rostre en la figura de Sant Agustí en el quadre de l'“Entierro del Señor de Orgaz”. Morí l’any 1611 i fou canonitzat el 12 de juny de 1960.

• J.M. Bausset: Sant Joan de Ribera (2015)
• Oració a sant Joan de Ribera.

Oració col·lecta

Oh Déu, que vau fer admirable el bisbe Joan de Ribera en el zel pastoral

i en l'amor al diví sagrament del Cos i la Sang del vostre Fill;

vos supliquem que, per la seua intercessió, 

ens feu participar per sempre del fruit de la redempció.

Lectures pròpies:

Lectura primera Ez 34, 11-16

 

Jo mateix faré pasturar les meues ovelles

Lectura de la profecia d'Ezequiel

Açò diu el Senyor Déu: 

«Jo mateix buscaré les meues ovelles i les cuidaré. Les cuidaré com el pastor cuida el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les arreplegaré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. Les faré eixir d'entre els pobles, les reuniré de tots els països, les faré vindre a la seua terra i les faré pasturar en les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. Les conduiré a les millors pastures i tindran la mallada en les muntanyes més altes d'Israel. Allà, en aquelles muntanyes, reposaran en un bon corral, i trobaran herba abundant.

Jo mateix faré pasturar les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu el Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, curaré la malalta, guardaré les grosses i robustes, les pasturaré totes amb justícia».

 Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs,

per l'amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor,

no em falta res.

Ni quan passe per una vall fosca,

no tinc gens de por.

Vos esteu al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Vos pareu una taula davant de mi

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor

m'acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

 Evangeli Jo 15,9-17

Ningú té un amor més gran

que el qui dona la vida pels seus amics

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Jo vos estime tal com el Pare m'estima. Mantingueu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments de mon Pare i em mantinc en el seu amor.

Vos he dit açò per a que la meua alegria siga també la vostra, i la vostra alegria siga completa.

Este és el meu manament: estimeu-vos els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que qui dona la vida pels seus amics. Sou amics meus si feu el que vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo; vos dic amics, perquè vos he fet saber tot allò que li he sentit a mon Pare. 

I no sou vosaltres els qui m'heu elegit, soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d'anar per tot el món i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I qualsevol cosa que demanareu al Pare en nom meu, vos la donarà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres». 

* * * * *

DIMECRES DE LA SETMANA I / II

Lectura primera 1S 3,1-10.19-20

Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Samuel, que encara era un xiquet, estava al servici del Senyor, a les ordes d'Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seua paraula, no solia mostrar-se en visió.

Elí tenia la vista tan dèbil que a penes s'hi veia. Una nit, mentres Elí descansava en la seua habitació i la llàntia de Déu encara no s'havia apagat, Samuel dormia en el santuari del Senyor, on es trobava l'arca de Déu.

El Senyor el cridà, i Samuel respongué: "Ací em teniu". Corregué cap a Elí i li digué: "He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». Elí replicà: «No t'he cridat. Ves-te'n a dormir». I el xiquet se n'anà a dormir.

El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'alçà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat. Torna-te'n a dormir». Samuel encara no sabia reconéixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no sé li havia revelat.

Per tercera vegada el Senyor cridà a Samuel, i ell s'alçà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Ací em teniu». En aquell instant Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el xiquet, i digué a Samuel: «Ves a dormir i, si et torna a cridar, li dius: "Parleu, Senyor, que el vostre servent vos escolta"».

El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel». Ell li respongué: «Parleu; que el vostre servent vos escolta».

Samuel es va fer major. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seues profecies. I tot el poble d'Israel, de Dan a Beerxeba, va saber que Samuel era de deveres un profeta del Senyor.

Salm responsorial 39,2a i 5.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)

Tenia esperança ferma en el Senyor.

Feliç aquell que confia en el Senyor

i no s'acosta als idòlatres

ni als enfangats en la mentira.

R. Ací em teniu:

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes,

que no cal holocaust ni víctima. R.

Per això vos dic: «Ací em teniu

-com està escrit en el meu llibre-,

Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,

amb la vostra llei en el cor». R.

Anuncie de gust la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mc 1,29-39

Jesús va curar molts malalts que patien diverses malalties

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.

La sogra de Simó estava en el llit amb febra, i de seguida li ho digueren a Jesús. Ell se li va acostar i, agarrant-la de la mà, la va fer alçar. Li desaparegué la febra i es posà a servir-los.

A poqueta nit, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tot el poble s'havia reunit davant de la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va expulsar molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.

De bon matí, quan encara era fosc, s'alçà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren: «Tota la gent està buscant-vos».

Ell els digué: «Anem a uns altres llocs, als pobles veïns, a predicar també allí, que per això he vingut».

I anà per tot Galilea, predicant en les sinagogues de cada lloc i expulsant els dimonis.

Aniversari de la mort de Lewis Carroll (1898)

Aniversari de la mort del bisbe valencià Antoni Vilaplana i Molina (2010)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 14 de gener

1. Commemoració de sant Potit, màrtir, que, després de patir turments a la ciutat de Sàrdica, a l'antiga província romana de Dàcia, hui Bulgària, va aconseguir finalment el martiri en ser executat per l'espasa. (s. inc.)

2. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sant Gliceri, diaca i màrtir. (s. inc.)

3. A la ciutat de Nola, a la regió italiana de Campània, sant Fèlix, prevere, el qual, segons conta sant Paulí, mentres creixia la persecució va ser empresonat i sotmés a cruels turments. Restablida la pau, va poder reintegrar-se als seus i va viure en la pobresa, fins a una venerable ancianitat, com a invicte confessor de la fe. (s. III/IV)

4. Commemoració dels sants monjos que a Raití i a la muntanya del Sinaí, llocs de l'actual Egipte, van ser martiritzats per la seua fe en Crist. (c. s. IV)

5. A la regió dels Ibers, hui Geòrgia, a l'altre costat de la mar Negra, santa Ninó [o Nina], qui, sent cristiana, va ser portada a aquell país, on per la seua vida santa va suscitar la reverència i admiració de tots, fins al punt d'abraçar la fe cristiana la mateixa reina, el fill de la qual va ser curat amb les seues oracions, i també el rei i tot el poble. (s. IV)

6. Al comtat de Gavaldà, actual França, sant Fermí, bisbe. (s. V)

7. A Clarmont, a Aquitània, també a la França actual, sant Eufrasi, bisbe, l'hospitalitat del qual alaba sant Gregori de Tours. (515/516)

8. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sepultura de sant Daci, bisbe, que en la controvèrsia dels Tres Capítols va defensar els criteris del papa Vigili, a qui va acompanyar a Constantinoble, on va morir. (552)

9. A la ciutat d'Écija, a la província romana de Bètica, actualment a Andalusia, sant Fulgenci, bisbe, germà dels sants Leandre, Isidor i Florentina. El seu germà Isidor li va dedicar el seu tractat Dels oficis eclesiàstics. (c. 632)

10. En Tagliacozzo, a la regió italiana dels Abruços, beat Odó [o Ot] de Novara, prevere de l'Orde dels Cartoixans. (c. 1200)

11. A la ciutat d'Udine, a la regió hui italiana de Venècia, beat Odoric Mattiuzzi de Pordenone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va viatjar per les regions dels tàrtars, dels indis i dels xinesos fins a la principal ciutat de la Xina anomenada Kambalik. En totes eixes regions va convertir a molts a la fe de Crist amb la predicació de l'Evangeli. (1331)

12. Al bosc d'Aralvaimozhi, a l'Índia, Sant Llàtzer (Devasahayam) Pillai, laic, pare de família i màrtir, per haver-se convertit al cristinisme (1752)

13. A Batàvia, lloc de Surinam, beat Pere Donders, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar amb caritat desbordant a atendre tant els cossos com a les ànimes dels leprosos. (1887)

14. Beata Alfonsa Clerici (1860- Vercelli, Itàlia 1930). Verge, religiosa de la Congregació de les Germanes de la Preciosíssima Sang de Monza, que va desenvolupar el seu apostolat com a mestra de jóvens.

13 de gener de 2026, dimarts I: Sant Hilari

DIMARTS DE LA SETMANA I DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1S 1,9-20

El Senyor es va recordar d'Anna i va tindre un fill, Samuel

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquell temps, després d'haver menjat a Siló, Anna s'alçà de la taula i va anar davant del Senyor a pregar. El sacerdot Elí estava a l'entrada del santuari. Anna, dolorida com estava, pregà el Senyor plorant i li va fer esta promesa: «Senyor de l'univers, si vos digneu mirar l'aflicció de la vostra serventa, si vos en recordeu i no la deixeu oblidada i li doneu un fill, vos l'oferiré, Senyor, per tota la vida, i no es tallarà mai els cabells, en signe de la seua consagració».

Veent que allargava la seua pregària davant del Senyor, Elí l'observava, i va notar que Anna, que pregava només interiorment, movia els llavis, però no se li sentia la veu. Pensant que havia begut massa, li digué: «¿Què fas tan beguda? ¡Ves a dormir el vi que portes!». Ella li va contestar: «No, senyor meu, no he begut vi ni cap altra beguda espirituosa, soc una dona afligida que esplaiava el cor davant del Senyor. No prengues la teua serventa per una qualsevol; anava parlant al Senyor perquè estic trista i apesarada».

Elí li respongué: «Ves-te'n en pau. Que el Déu d'Israel et concedixca allò que li has demanat». Ella li va dir: «Senyor, que puga tindre sempre el favor de la teua mirada». Aleshores la dona se'n va tornar, va entrar a la sala, va menjar i el seu semblant ja no era el d'abans.

L'endemà de bon matí, després d'adorar el Senyor, se'n tornaren a casa, a Ramà. Elcanà es va unir a la seua dona i el Senyor es va recordar d'ella: l'any següent va tindre un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.

Salm responsorial 1S 2,1.4-5.6-7.8abcd (R.: 1a)

Celebre de tot cor el Senyor,

alce el front gràcies a ell.

La meua boca es riu dels enemics,

soc feliç perquè ell m'ha salvat.

R. Celebre de tot cor el Senyor.

Als valents, els tremola l'arc,

però els covards s'armen de valor;

els farts es lloguen per un tros de pa,

però els famolecs s'embafen;

la dona estèril porta al món set fills,

però la que era fecunda queda erma. R.

És el Senyor qui dona mort o vida,

qui estaca en l'abisme o en trau fora.

És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,

qui abaixa o enaltix. R.

Alça de la pols el desvalgut,

trau el pobre de la cendra,

per a posar-lo entre els nobles,

i assignar-li un tron de glòria. R.

Al·leluia 1Te 2,13

Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat:

paraula de Déu, i no paraula humana.

Evangeli Mc 1,21b-28

Jesús ensenyava amb autoritat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús entrà en la sinagoga i es va posar a ensenyar. La gent s’admirava de la seua doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. 

En aquella sinagoga hi havia un home que portava un esperit maligne que es posà a bramar: «¿Què vols de nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres tu: el Sant de Déu». Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla, i ix d’este home.» I l’esperit immund el sacsejà violentament, llançà un gran crit i va eixir d’ell. Tots quedaren tan sorpresos que es preguntaven entre ells: «¿Què vol dir tot açò? Ensenya amb autoritat una doctrina nova i, a més, dona órdens als esperits immunds i l’obeïxen». 

I la seua fama s’escampava ràpidament per tota la regió de Galilea. 

• València Cristiana: El temps ordinari... que hui comença: la santedat del que és quotidià .

 

* * * * * 

Sant Hilari, bisbe (mem. ll.).

Sant Hilari

Sant Hilari, bisbe i doctor de l'Església, que va ser elevat a la seu de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, hui França, en temps de l'emperador Constanci, el qual havia abraçat l'heretgia arriana. Va lluitar intrèpidament en favor de la fe nicena sobre la Trinitat i de la divinitat de Crist, i va ser desterrat per esta raó a Frígia durant quatre anys. Va compondre els celebèrrims comentaris als Salms i a l'evangeli de sant Mateu. (367)

• J.M. Bausset: Sant Hilari, bisbe de Poitiers (2015)

Beat Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya, abat

Aniversari de l'ordenació episcopal (2001) d'Esteve Escudero i Torres, que fou bisbe auxiliar de València i bisbe de Palència

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 de gener

2. A Belgrad, ciutat de Mèsia, a l'actual Sèrbia, sants màrtirs Hermili i Estratònic, els qui, en temps de l'emperador Licini, van ser precipitats en el riu Danubi després de patir cruels turments. (c. 310)

3. A Trèveris, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Agrici, bisbe, que va transformar en església el palau que li va regalar santa Elena. (c. 330)

4. A la ciutat de Reims, també a la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, mort de sant Remigi [o Remí], bisbe, que, després d'haver iniciat al rei Clodoveu en la font baptismal i en els sagraments de la fe, va convertir al cristianisme a tot el poble franc. Al cap de més de seixanta anys en l'episcopat, va morir, cèlebre per la seua vida repleta de santedat. (c. 530)

5. A Glasgow, a Escòcia, sant Kentigern, bisbe i abat, que va establir en aquell lloc la seua seu, i de qui es conta que va reunir una gran comunitat de monjos, per a imitar la vida de la primitiva Església. (603/612)

6. A la ciutat de Capitòlies, a Batanea, hui Síria, sant Pere, prevere i màrtir, que acusat davant Walid, príncep dels sarraïns, de predicar en públic la fe en Crist, va consumar el seu martiri clavat en una creu, després que se li amputaren la llengua, les mans i els peus. (713)

7. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia, sants màrtirs Gumesind, prevere, i Servodeu, monjo, els quals, reconeixent-se com a cristians davant dels prínceps i jutges sarraïns, van perdre la vida per la fe en Crist. (852)

8. Al monestir d’Ilbenstad, a Alemanya, sant Godofred [o Godofreu o Jofré], que, sent comte de Cappenberg, va desitjar portar una vida més perfecta, per això va convertir el seu castell en monestir i, havent pres l'hàbit canonical, es va lliurar a servir pobres i malalts. (1127)

9. Prop d’Huy, a la regió de Lieja, a Bèlgica, santa Jutta o Ivet, la qual, havent quedat viuda, es va dedicar a curar leprosos i es va recloure més tard en una cel·la pròxima a ells. (1228)

10. A Milà, a la regió italiana de Llombardia, beata Verònica Negroni de Binasco, verge, que va entrar al monestir de santa Marta, on se seguia la Regla de sant Agustí, i allí es va dedicar profundament a la contemplació. (1497)

11. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, actual Vietnam, sants màrtirs Doménec Phạm Trọng  (An) Khảm, Lluc (Cai) Thìn, el seu fill, i Josep Pham Trong (Cai) Tà, tots els quals, en temps de l'emperador Tu Duc, van preferir els turments i la mort abans que xafar la Creu. (1859)

12. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, beat Emili Szramek, prevere i màrtir, que, oriünd de Polònia, en temps de guerra, va ser deportat a este lloc per defensar la fe en Crist, i allí va morir després d'haver estat turmentat de diverses maneres. (1942)

13. Beat Francesc Maria Greco (1857- Acri, Itàlia 1931). Sacerdot diocesà, rector i arxipreste, amb gran zel apostòlic, fundador de la Congregació de les Germanetes Obreres dels Sagrats Cors.