18 de novembre de 2026, dimecres XXXIII: Basíliques de Sant Pere i Sant Pau

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII / II


Lectura primera Ap 4,1-11

Sant és el Senyor, Déu de l'univers,
que és, era i ha de vindre

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore una porta oberta en el cel, i aquella veu com un toc de trompeta, que abans m'havia parlat, ara vaig sentir que em deia: «Puja ací al cel, i et faré conéixer els fets que s'han de complir després». Immediatament l'Esperit s'apoderà de mi, i vaig vore un tron posat en el cel, on estava assentat algú que resplandia amb un to com de jaspi i de cornalina. Rodejava el tron una llum com la de l'arc iris, d'un to semblant al de la maragda. Al voltant hi havia vint-i-quatre trons, on estaven els vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. El tron centellejava de llamps, seguits per l'esclafit de la tronada. Davant del tron cremaven set antorxes enceses, que són els Set Esperits de Déu, i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al gel. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven davant i darrere. El primer vivent semblava un lleó; el segon, un bou; el tercer era com si tinguera una cara humana; i el quart, com una àguila en ple vol. Cada un dels quatre tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven a tot el voltant i cap al tron. Dia i nit no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de vindre».
I mentres aquells vivents glorificaven el qui s'assenta en el tron i viu pels segles dels segles, mentres l'honoraven i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant del qui s'assenta en el tron, el qui viu pels segles dels segles, l'adoraven i deixaven davant d'ell les seues corones dient: «Senyor, Déu nostre, sou digne de rebre la glòria, l'honor i el poder, perquè vós heu creat tot l'univers. Quan res no existia, vós vau voler que tot fora creat».

Salm responsorial 150,1-2.3-4.5 (R.: Ap 4,8b)

Lloeu a Déu en el seu santuari,
lloeu-lo en el baluard del firmament,
lloeu-lo per les seues gestes,
lloeu-lo per la seua grandesa.

R. Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l'univers.

Lloeu-lo al so dels corns,
lloeu-lo amb arpes i lires,
lloeu-lo amb tambors i danses,
lloeu-lo al so de flautes i corda. R.

Lloeu-lo amb címbals sonors,
lloeu-lo amb címbals triomfants.
Que lloe al Senyor tot el que respira. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit
per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 
i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 19,11-28

¿Per què no has posat en el banc els meus diners?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'escoltaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de forma imminent. Per això ell els va dir esta paràbola:
«Un noble se'n va anar a un país llunyà per a rebre la investidura reial i tornar-se'n. Va cridar deu dels seus servidors i va confiar a cada u una lliura de plata, dient-los que la negociaren mentres estava fora.
Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien com a rei.
Quan va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells servidors a qui havia donat diners per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït deu". I li va dir: "Molt bé, eres un bon administrador; com que has sigut fidel en poca cosa, ara et confiaré el govern de deu ciutats".
Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït cinc". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats".
Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu la vostra lliura, la tenia ben guardada en un mocador; tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu segar on no heu sembrat".
El Senyor li va respondre: "Les teues mateixes paraules et condemnen, mal servidor! Tu sabies que soc un home exigent, que reclame allò que no he entregat i vullc segarr on no he sembrat. ¿Per què no has posat en el banc la meua lliura, i ara jo la podria recobrar amb interessos?"
I va dir als presents: "Lleveu-li la lliura i doneu-li-la a qui en té deu".
Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té moltes!"
Però ell va insistir: "Vos ho assegure: a qui té, li donaran, però a qui no té, li llevaran també allò que té. I els qui no em volien com a rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».
Un vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem. 
 
Amb esta paràbola ens ensenya el Senyor que tots tenim uns dons o talents que hem de potenciar i hem de posar al servici dels altres. Tots tenim la capacitat d'amar i ajudar els altres. No podem caure en l'immobilisme, és a dir, no fer res, perquè al final donarem comptes de les nostres accions i ens reclamaran què hem fet amb eixes capacitats que Déu ens ha regalat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]


DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS

Memòria lliure


Recordem en esta celebració la Dedicació de les basíliques dels sants apòstols Pere i Pau a Roma. La primera d'elles va ser edificada per l'emperador Constantí damunt del sepulcre de sant Pere al tossal del Vaticà; en deteriorar-se pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada en este mateix dia del seu aniversari, l'any 1626. L'altra, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la Via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi, va ser reedificada íntegrament i dedicada el 10 de desembre de 1854. Amb la seua comuna commemoració es vol significar, d'alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat en l'Església.

Les lectures d'esta memòria són pròpies.

Lectura primera Fets 28,11-16.30-31

Finalment arribàrem a Roma

Lectura dels Fets dels Apòstols

Tres mesos després del naufragi ens férem a la mar en una nau alexandrina, que duia per insígnia els Dioscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on paràrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allí fins a Règium. Un dia més tard es va girar el vent del Sud, i el segon dia arribàrem a Puteoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allí els germans, informats de la nostra arribada, eixiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els va vore, va donar gràcies a Déu i es va animar.
Una vegada a Roma, van permetre a Pau viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. I va passar dos anys sencers en aquella estança llogada, on rebia tots els qui l'anaven a buscar, i obertament, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i clarins. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem.
Senyor, vos glorifiquem.
El cor gloriós dels apòstols
vos dona alabança.

Evangeli Mt 14,22-33

Maneu-me que vaja caminant per damunt de l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 
 
Després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles.
Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».

Meditació de l'evangeli


Del Papa Francesc, Àngelus, 10 d'agost de 2014

Este relat és una bella imatge de la fe de l'apòstol Pere. En la veu de Jesús que li diu: "Vine", ell va reconéixer el ressò del primer encontre en la riba d'eixe mateix llac, i immediatament, una vegada més, va deixar la barca i es va dirigir cap al Mestre. I va caminar sobre les aigües. La resposta confiada i disponible davant la crida del Senyor permet realitzar sempre coses extraordinàries. Però Jesús mateix ens va dir que som capaços de fer miracles amb la nostra fe, la fe en Ell, la fe en la seua paraula, la fe en la seua veu. En canvi, Pere comença a afonar-se en el moment en què aparta la mirada de Jesús i es deixa atropellar per les adversitats que l'envolten. Però el Senyor està sempre allí, i quan Pere l'invoca, Jesús el salva del perill. En el personatge de Pere, amb els seus impulsos i les seues debilitats, es descriu la nostra fe: sempre fràgil i pobra, inquieta i, amb tot, victoriosa, la fe del cristià camina cap a l'encontre del Senyor ressuscitat, enmig de les tempestats i perills del món.

Martirologi Romà


2. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Romà, màrtir, diaca a l'Església de Cesarea, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en vore com els cristians obeïen els seus decrets i s'acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i després de tallar-li la llengua, va consumar el seu gloriós martiri en ser estrangulat a la presó. (304)

3. A Colombier, a la regió de Bourges, a Aquitània, hui França, sant Patrocle [o Pàtrocle], prevere, que va ser ermità i missioner. (c. 576)

4. A la Bretanya Menor, també a França, sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica en una illa deserta, i com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre el nombre dels seus deixebles. (s. VI)

5. A Coutances, al territori de Nèustria, de nou a l'actual França, sant Romacari [o Runfari o Rufari], bisbe. (s. VI)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, així mateix a França, sant Teofred, abat i màrtir. (c. 752)

7. A Tours, població de Nèustria, actualment també a França, trànsit de sant Odó [o Ot], abat de Cluny, que va instaurar l'observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d'Aniana. (942)

8. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Takeya, Joan Yoshida Shoun i Doménec Jorge, tots els quals, pel nom de Crist, van ser cremats vius. (1619)

9. A Saint-Charles, a l'estat de Missouri, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Rosa Filipina Duchesne, verge de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i es va traslladar a Amèrica, on va obrir moltes escoles. (1852)

10. A Ceccano, al costat de Frosinone, a Itàlia, beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que, quan es preparava amb fervor i alegria al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. (1902)

11. Al lloc de Wal-Ruda, a Polònia, beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el fragor de la guerra, quan encara era adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defendre la seua castedat, agredida per un soldat. (1914)

12. A Madrid, beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa i Naveros i cinc companyes*, vèrgens de l'Orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs. (1936)

*Els noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany i Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera i Izaguirre, Maria Ainés (Ainés) Zudaire i Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola i Garagarza, i Maria Gràcia (Josepa Joaquima) Lecuona i Aramburu.

17 de novembre de 2026, dimarts XXXIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIII / II

Santa Isabel d'Hongria


Oració col·lecta


Oh Déu, que heu concedit a santa Isabel d’Hongria

reconéixer i venerar a Crist en els indigents;

doneu-nos, per la seua intercessió,

que puguem servir els pobres i els afligits

amb una caritat incansable.


Lectura primera Ap 3,1-6.14-22

Si algú obri la porta,
entraré a sa casa i menjaré amb ell

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana de Sardes, escriu-li: Açò diu el qui té els Set Esperits de Déu i les set estreles: Conec les teues obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet estàs mort. Desvetla't i, abans no es muiguen, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teues obres són insuficients als ulls del meu Déu. Recorda l'ensenyança que vas rebre, convertix-te i complix-la d'ara en avant. Si no et desvetles, vindré com un lladre: no sabràs l'hora que vindré. Però a Sardes tens unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Estes aniran amb mi vestides de blanc, perquè ho han merescut. Les qui aconseguiran la victòria aniran, per tant, vestides de blanc. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que les reconeixeré davant de mon Pare i dels seus àngels. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats cristianes.
I a l'àngel de la comunitat de Laodicea, escriu-li: Açò diu l'Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l'origen de tot el que Déu ha creat: Conec les teues obres i sé que no eres ni fred ni calent. ¡Si fores fred o calent! Però, ja que no eres ni una cosa ni l'altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te. Tu et penses que eres ric, molt ric, i que no et falta res, però no veus que eres el més miserable i digne de compassió, pobre, cego i nu. Si vols ser ric, si vols cobrir la teua nuesa vergonyosa, si hi vols vore, et recomane que em compres a mi or pur, refinat al foc, i vestits blancs, i pomada per a posar-te-la als ulls. Jo reprenc tots els meus amics i els dic la veritat. Sigues zelós i convertix-te. Mira, estic a la porta i toque. Si algú m'escolta i obri la porta, entraré a sa casa i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d'assentar-se amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m'he assentat amb mon Pare en el seu tron. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats.

Salm responsorial 14,1b i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: Ap 3,21)

Senyor, qui podrà viure en la muntanya sagrada?
El qui obra honradament,
practica la justícia
i diu la veritat com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.

R. Als qui aconseguiran la victòria,
els concediré assentar-se amb mi en el meu tron.

Mai no fa mal als altres,
ni carrega a ningú res infamant,
No compten als seus ulls els descreguts,
però honra els fidels del Senyor. R.

No fia els seus diners a interès,
ni accepta suborn contra l'innocent.
El qui obra així, no caurà mai. R.

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu ens ha estimat primer,
i ha enviat el seu Fill
com a víctima que expia els nostres pecats.

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l'home ha vingut a buscar
i a salvar allò que s'havia perdut

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i estava travessant-la. En això que un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia, perquè era baix d'estatura. Però ell, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar la vista i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar en ta casa». 
Zaqueu va baixar corrents i el va acollir amb alegria, i tots els que ho veren murmuraven, dient: «S’ha quedat en casa d'un pecador». Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns i, si he defraudat algú, li tornaré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui ha arribat la salvació a esta casa, perquè ell també és fill d'Abraham, i el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut». 
 
Tots sabem la història de Zaqueu, com va canviar la seua vida en trobar-se amb Jesucrist. Després d'acollir-lo en sa casa i passar temps amb Ell, la vida de Zaqueu no podia continuar sent igual. Eixa trobada fa que canvie la seua actitud i visca més concorde amb l'ensenyança evangèlica. Nosaltres també estem prop de Jesús: que ell faça canviar el nostre cor i que ens guie cap a la verdadera conversió.

Santa Isabel d'Hongria


Santa Isabel d'Hongria, religiosa terciària franciscana
, (mem. ob.) patrona de l’Orde Franciscà Seglar, titular d'una església parroquial de Sant Vicent del Raspeig.

Elisabet o Isabel, filla del rei Andreu d’Hongria, nasqué l’any 1207, i fou promesa com a esposa a un duc de Turíngia (Alemanya), Lluís, amb qui es casà a catorze anys i de qui tingué tres fills. Vivia tota donada a la meditació de les coses del cel. Després de la mort prematura del seu marit, abraçà la vida de pobresa, com a penitent franciscana. A l’hospital que erigí, ella mateixa servia els malalts. Morí el 1231 a Marburg.


Martirologi Romà

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Gregori, bisbe, que sent encara adolescent va abraçar la fe cristiana, va anar progressant en les ciències divines i humanes, i, ordenat bisbe, va brillar per la seua doctrina, virtuts i treballs apostòlics. Pels incomptables miracles que va realitzar, fou anomenat "Taumaturg". (270)

3. A Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, sants Alfeu i Zaqueu, màrtirs, que per confessar amb totes les seues forces a Déu i a Jesucrist Rei, després de molts turments van ser condemnats a mort, en el primer any de la persecució ordenada per l'emperador Dioclecià. (303)

4. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Aciscle [o Iscle] i santa Victòria, màrtirs. (s. IV)

L'any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seua gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per a interrogar-los. Després d'esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú. [font]

5. A Orleans, de la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Anià, bisbe, que, confiant només en Déu, l'auxili del qual no cessava de demanar amb oracions i llàgrimes, va alliberar la seua ciutat, assetjada pels huns. (c. 453)

6. A Viena del Delfinat (Vienne), a la regió de Burgúndia, també a França, sant Namaci, bisbe, que va exercir rectament oficis civils, i que va regir i va honrar la seu episcopal. (599)

7. A Tours, al territori de Nèustria, de nou a França, sant Gregori, bisbe, successor de sant Eufroni, que va escriure en llenguatge clar i senzill la història dels francs. (594)

Santa Hilda de Whitby, per
Archibald Keightley Nicholson
- Bradford (Anglaterra)
8. A Whitby, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, santa Hilda, abadessa, la qual, després d'abraçar la fe i rebre els sagraments de Crist, posada al capdavant del seu monestir, tant es va entregar a la formació dels monjos i monges en la vida regular, al manteniment de la pau i l'harmonia, al treball i a la lectura de les divines Escriptures, que semblava realitzar en la terra tasques celestials. (680)

9. A Ramosch, lloc de Rècia, a l'actual Suïssa, sant Florí, prevere, fidelment dedicat a la labor parroquial. (856)

10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Llàtzer, monjo, nascut a Armènia, el qual, insigne en la pintura artística d'imatges sagrades, va ser turmentat amb cruels suplicis en negar-se a destruir les seues obres per orde de l'emperador iconoclasta Teòfil, encara que després, calmades les controvèrsies sobre el culte degut a les imatges, l'emperador Miquel III el va enviar a Roma per a afermar la concòrdia i unitat de tota l'Església. (c. 867)

11. A Novara, a la regió italiana de Sicília, sant Hug, abat, que, enviat per sant Bernat de Claravall, va establir l'Orde cistercenc allí mateix i a Calàbria. (1172)

12. A Lincoln, a Anglaterra, sant Hug, bisbe, que era monjo cartoixà en vore's cridat a regir l'església d'esta ciutat, on va fer un treball excel·lent, igual en la defensa de les llibertats de l'Església que a arrancar els jueus de les mans dels seus enemics. (1200)

13. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Salomé, reina de Halicz (Galítsia), que, mort el seu espòs, el rei Colomà, va professar la Regla de les Clarisses i va exercir santament el càrrec d'abadessa en un monestir fundat per ella mateixa. (1268)

14. A Helfta, a la rodalia d'Eisleben, a Saxònia, actual Alemanya, aniversari de la mort de santa Gertrudis, verge, la memòria de la qual se celebrà el dia d'ahir. (1301/1302)

15. A Asunción, a Paraguai, sant Joan del Castillo, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, al poblat de les reduccions fundat aquell mateix any per sant Roc González i encomanat a les seues cures, per instigació d'un individu aficionat a arts màgiques, va ser maltractat amb cruels suplicis i finalment apedregat, cosa que el va portar a la mort donant testimoni de Crist. (1628)

16. A Nagasaki, del Japó, sants Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres dominics i màrtirs. El primer va treballar intrèpidament per l'Evangeli a les illes Filipines abans de passar al Japó, i el segon, primer a l'illa de Formosa, i després, en els seus últims anys i en la seua mateixa pàtria, va ser un incansable propagador de la fe a la regió de Nagasaki, fins que tots dos, amb ànim invicte, per ordre del governador Tokugawa Yemitsu, van ser sotmesos durant set dies als cruels turments de la forca i del tancament en una fossa, fins a entregar la seua vida. (1634)

17. En la mar, davant de Rochefort, a França, beat Llop Sebastià Hunot, prevere de Sens i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una vella nau allí ancorada, on va patir tota la duresa de la captivitat i va completar el martiri víctima de les febres. (1794)

18. A la localitat de Capaivca, al territori de Kíiv, a Ucraïna, beat Josafat Kocylovskyj, bisbe de Przemyśl i màrtir, que, durant l'opressió a la seua pàtria per un règim enemic de Déu, va entregar la seua ànima com a deixeble fidel de Crist. (1947)

16 de novembre de 2026, dilluns XXXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII / II

Lectura primera Ap 1,1-4;2,1-5

Recorda com eres abans de decaure i convertix-te

Comença l'Apocalipsi de sant Joan

Revelació que Déu donà a Jesucrist, per a fer conéixer als seus servents els fets que s'han de complir prompte. Jesucrist envià el seu àngel per a comunicar-ho a Joan, el seu servent, i Joan dona testimoni de tot el que ha vist, de les paraules de Déu, confirmades per Jesucrist. Feliços els lectors d'esta profecia i els qui l'escolten, si fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l'hora s'acosta.
Joan, a les set comunitats cristianes de la província d'Àsia. Vos desitge la gràcia i la pau de Déu, que és, era i ha de vindre, i dels Set Esperits que estan davant del seu tron.
Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana d'Efes, escriu-li: Açò diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or: Conec les teues obres, sé les penes que passes i la teua constància: sé també que no pots suportar els malvats: els qui es diuen apòstols, però no ho són, els has posat a prova i els has trobat falsos; eres pacient i constant, i no has flaquejat quan sofries pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l'amor que abans tenies. Recorda com eres abans i com has decaigut. Convertix-te i torna a obrar com abans.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: Ap 2,7b)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,
ni el veus pels camins dels pecadors,
ni s'entaula amb els arrogants,
sinó que es complau en la llei del Senyor:
la medita nit i dia.

R. Als qui aconseguiran la victòria,
els concediré menjar els fruits de l'arbre de la vida.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:
dona fruit quan li arriba el temps,
no li cauen les fulles,
tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;
seran com la palla que escampa el vent.
El Senyor guarda el camí del just,
però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Jo 8,12

Jo soc la llum del món,
diu el Senyor;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 18,35-43

¿Què vols que faça per tu? Que recobre la vista, Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cego, demanant caritat. En sentir que passava gent, va preguntar què era tot allò, i li explicaren que passava Jesús de Natzaret. I ell va cridar: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el reprenia per a fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi».
Jesús es va detindre i va manar que li portaren el cego i, quan ja el tenia prop, li va preguntar: «¿Què vols que faça per tu?» Ell va respondre: «Que recobre la vista, Senyor». Jesús li digué: «Recobra la vista; la teua fe t'ha salvat». A l'instant va recobrar la vista, i seguia a Jesús glorificant a Déu; i tot el poble, que ho havia vist, també alabava a Déu. 
 
El cego d'este evangeli està apartat, «a la vora del camí». Reconeix que Jesús és el Messies, i li demana compassió. No li importa el que diguen els altres, l'important és trobar-se amb aquell que pot ajudar-lo i salvar-lo. El Senyor, en vore la seua fe, el cura i li retorna la seua dignitat. Ja no es quedarà a la vora del camí, sinó que el seguirà glorificant a Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries

Santa Margarida d'Escòcia
Santa Margarida d'Escòcia.

Fem memòria hui de santa Margarida, nascuda a Hongria cap a l'any 1046. Casada amb el rei d'Escòcia, va donar a llum huit fills i va ser summament sol·lícita pel bé del regne i de l'Església; a la pregària i als dejunis afegia la generositat envers els pobres, i fou exemple d'esposa, mare i reina. Va morir a Edimburg l'any 1093.

Santa Gertrudis la Gran.

Santa Gertrudis, cognomenada "Magna", verge, que entregada des de la seua infància, amb molt de fervor i decisió, a la soledat i a l'estudi de les lletres, i convertida totalment a Déu, va ingressar en el monestir cistercenc de Helfta, prop d'Eisleben, a Saxònia, a l'actual Alemanya, on va progressar de manera admirable pel camí de perfecció, consagrant-se a l'oració i contemplació de Crist crucificat. Va morir el dia dèsset. (1301/1302)


Tota classe d'intolerància fonamentalista danya les relacions entre persones, grups i pobles. Esforcem-nos per a viure i ensenyar el valor del respecte, l'amor capaç d'assumir les diferències, la prioritat de la dignitat humana. (Papa Francesc: twit del 16 de novembre de 2020).

Aniversari de l'assassinat d'Ignasi Ellacuría, prevere i teòleg (San Salvador, 1989)

Sant Alfric d'Abigdon, bisbe de Canterbury (1005)

Martirologi Romà


3. A Càpua, lloc de Campània, sants Agustí i Felicitat, màrtirs, que, segons la tradició, van patir en temps de l'imperi de Deci. (c. 250)

4. A Déols, al territori de Bourges, a la Gàl·lia, hui França, commemoració dels sants Leocadi i Ludre [o Lusor], el primer dels quals, sent senador de les Gàl·lies i encara pagà, va rebre els primers pregoners de la fe en este territori i va convertir en església la seua pròpia casa; del segon, fill seu, es diu que va morir quan encara portava les vestidures blanques del baptisme. (s. IV)

5. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Euqueri, de l'orde senatorial, que primer es va retirar amb la seua família a la vida ascètica en una illa al costat de Lerins, i després, elegit bisbe de Lió, va consignar per escrit moltes passions de sants màrtirs. (449)

6. A la regió d'Helvècia, actual Suïssa, sant Otmar, abat, que al costat de la cel·la construïda per sant Gal va fundar un xicotet hospital per a leprosos i un cenobi sota l'observança de la Regla de sant Benet, i per defendre els seus drets, va ser deportat per veïns poderosos a una illa del Rin, on va morir. (759)

7. Al monestir de Cava de' Tirreni, a Campània, regió de l'actual Itàlia, beat Simeó, abat. (1141)

Santa Ainés d'Assís
8. A la vila de Soisy-Bouy, a França, mort de sant Edmund [o Edmon] Rich d'Abigdon, bisbe de Canterbury, que, deportat per defendre els drets de l'Església, va portar una vida santa entre els monjos cistercencs de Pontigny. (1240)

9. A Assís, població de l'Úmbria, a Itàlia, al convent de sant Damià, santa Ainés [o Agnés], verge, que en la flor de la joventut, seguint la seua germana santa Clara, es va abraçar de tot cor a la pobresa, sota la direcció de sant Francesc. (1253)
    Agnés [o Ainés] de Faverone nasqué a Assís l’any 1197. El seu nom de baptisme era Caterina. El 1212 seguí la seua germana Clara i abraçà la seua vida de pobresa. Fou enviada a fundar un nou monestir a Florència. Després va tornar a Assís, on va morir poc temps després de la seua germana, probablement el 27 d’agost de 1253.
10. A York, a Anglaterra, beat Eduard Osbaldeston, prevere de Lancaster i màrtir, el qual, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a Anglaterra com a sacerdot va ser condemnat a mort i penjat, en temps de la reina Isabel I. (1594)

entrada destacada

18 de novembre de 2026, dimecres XXXIII: Basíliques de Sant Pere i Sant Pau

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 4,1-11 Sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de vindre Lectura de ...

entrades populars