18 de maig de 2026, dilluns VII de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA VII DE PASQUA


Oració col·lecta

Senyor, que vinga damunt de nosaltres la força de l’Esperit Sant;
que complim sempre fidelment la vostra voluntat
i la manifestem amb la nostra manera de viure.

Lectura primera Fets 19,1-8

¿Vau rebre l'Esperit Sant quan vau creure?

Lectura dels Fets dels Apòstols

Mentres Apol·ló estava a Corint, Pau va retornar a Efes després de recórrer les terres altes. Allí va trobar uns creients i els va preguntar si havien rebut l'Esperit Sant quan van creure, però ells li respongueren que ni sabien que existira un Esperit Sant. Pau els tornà a preguntar: «¿I amb què vos van batejar?» Li contestaren: «Amb el baptisme de Joan». I Pau els va explicar com Joan batejava amb un baptisme de conversió, però deia al poble que cregueren en el qui venia després d'ell, o siga, en Jesús. 
Després d'esta explicació, van ser batejats en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els va imposar les mans, l'Esperit Sant va baixar damunt d'ells i començaren a parlar en llengües i a profetitzar. Eren uns dotze hòmens.
Després, i durant tres mesos, Pau va anar a la sinagoga i va parlar amb llibertat d'esperit sobre el Regne de Déu, amb paraules vives i convincents.

Salm responsorial 67,2-3.4-5ab.6-7ab (R.: 33a)

Que vinga Déu i es dispersen els enemics,
que fuigguen davant d'ell els qui l'odien,
que es dissipen com el fum;
igual que la cera es fon davant del foc,
que es perden els malvats davant de Déu. 

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé:
Al·leluia.

Que s'alegren els justos,
que exulten en presència de Déu,
que canten d'alegria.
Canteu al Senyor, alabeu el seu nom,
deixeu pas al qui ve damunt dels núvols. R.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,
és Déu en la seua santa casa.
Déu dona llar als sensesostre,
conduïx els captius a la prosperitat. R.

Al·leluia Col 3,1

Ja que heu ressuscitat juntament amb Crist,
busqueu les coses de dalt,
on està Crist, assentat a la dreta de Déu.

Evangeli Jo 16,29-33

Confieu, que jo he vençut el món

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps els deixebles digueren a Jesús: 
«Ara sí que parleu clar i sense emprar comparances; ara comprenem que ho sabeu tot i que no cal que vos fem preguntes: per això creiem que heu eixit de Déu». 
Els va respondre Jesús: 
«Ara ja creieu? S'acosta l'hora, millor dit, ja ha arribat, en què vos dispersareu cada u pel seu cantó i em deixareu a soles, encara que jo no estic a soles, perquè el Pare està amb mi. 
Vos he dit tot açò per a que trobeu la pau en mi: enmig del món tindreu tribulacions, però confieu, que jo he vençut el món».

* * * * *

Sant Joan I, papa i màrtir (mem. ll.).

Sant Joan I, papa
Després d’estudiar a Roma, fou elegit papa l’any 523. El rei got Teodoric el va enviar per a que intercedira, davant de l’emperador de Constantinoble, pels gots d’Orient que estaven oprimits. Fou molt ben rebut, però tingué poc èxit en la seua missió. I de retorn, Teodoric, enfadat, el retingué a Ravenna, on va morir l’any 526. Va ser venerat per l’Església de Roma a partir del segle XII. [font]

Sant Venanci, patró de Bunyol

Sant Fèlix de Cantalice, religiós caputxí, patró del raval del mateix nom a Castelló de la Plana

Sant Pròsper, bisbe de Tarragona

Teodor Úbeda
Aniversari de la mort de fra Gilabert Jofré, frare mercedari valencià, fundador de l’Hospital d’Ignoscens, Folls e Orats
Aniversari de la mort de mons. Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca, valencià (2003)

El 18 de maig de 2001 la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de maig

Sant Joan I, papa i màrtir, que, havent sigut enviat pel rei arrià Teodoric en ambaixada a l'emperador Justí de Constantinoble, va ser el primer pontífex romà que va oferir la Víctima Pasqual en aquella Església, però al seu retorn, detingut de manera indigna i encadenat en la presó pel mateix Teodoric, va perir com a víctima per Crist el Senyor, a Ravenna, a l'actual regió d'Emília-Romanya, a Itàlia. (526)

2. A Salona, lloc de Dalmàcia, hui Croàcia, sant Fèlix, màrtir durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (299)

3. A Egipte, sant Diòscor, màrtir, fill d'un lector, que, després de molts i variats turments, va consumar el seu sacrifici amb la decapitació. (c. 303)

4. A Alexandria, també a Egipte, sants Potamó, Ortasi i Serapió, preveres, i els seus companys, tots màrtirs. (s. IV)

5. A Ankara, a Galàcia, actualment Turquia, sants màrtirs Teòdot i la seua tia Tecusa, i Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Madrona i Julita, vèrgens, que, després d'haver sigut prostituïdes per orde del governador, van ser llançades després a un llac amb pedres lligades al coll. (c. 303)

6. Al territori d'Argòvia, a Helvècia, hui Suïssa, beat Burcard, prevere, que com a rector del poble de Beinwil, va cuidar amb assídua diligència pastoral el ramat a ell confiat. (s. XII)

7. A Uppsala, ciutat de Suècia, sant Eric IX, rei i màrtir, qui durant el seu regnat va governar sàviament el poble, va vetlar pels drets de les dones i va enviar a Finlàndia al bisbe sant Enric per tal que propagara la fe de Crist, però finalment, mentre assistia a la celebració de la Missa, va caure apunyalat en una agressió dels seus enemics danesos. (1161)

8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, beat Guillem, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1369)

9. A Roma, sant Fèlix de Cantalice, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, el qual, amb admirable austeritat i senzillesa, va exercir el treball de recaptar l'almoina a la ciutat eterna durant quaranta anys, sembrant al seu voltant pau i caritat alhora. (1587)

10. A Mergentheim, a Alemanya, beata Blandina (Maria Magdalena) Merten, verge de l'Orde de Santa Úrsula, que va unir a la vida contemplativa la cura de la formació humana i cristiana de xiquetes i adolescents. (1918)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Estanislau Kubski, prevere i màrtir, que en temps de guerra va entregar el seu esperit per Crist en una cambra de gas. (1942)

12. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, beat Martí Oprzadek, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, de nacionalitat polonesa, en la mateixa època i de la mateixa manera va aconseguir el regne celestial. (1942)

13. Beata Guadalupe Ortiz de Landázuri (1916- Pamplona 1975). Laica de la Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei. Professora i investigadora de Química. Va iniciar la labor apostòlica de l'Opus Dei a Mèxic. Va fer descobrir a moltes persones la santedat en el treball i en la vida ordinària.

at Cap comentari:
Labels: , , , ,

17 de maig de 2026, diumenge: Ascensió del Senyor

Solemnitat de l'Ascensió del Senyor

Hernando de los Llanos
Del retaule major de la Seu
de València

Solemnitat de l'Ascensió de nostre Senyor Jesucrist, quan quaranta dies després de la Resurrecció va ser elevat al cel en presència dels deixebles, seient a la dreta del Pare, fins que tornarà en la seua glòria a jutjar vius i morts (elog. del Martirologi Romà).

Lectures del dia:
 
Lectura primera Fets 1,1-11
 
S'elevà davant d'ells 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols 
 
En el meu primer llibre, Teòfil, vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar fins al dia que va ser endut al cel, després d'haver confiat la seua missió als apòstols que ell havia elegit, mogut per l'Esperit Sant.
Després de la passió, se'ls presentà i els donà moltes proves que estava viu, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava de les coses del Regne de Déu.
Un dia que menjaven junts, els recomanà que no s'allunyaren de Jerusalem, sinó que esperaren el compliment de la promesa del Pare que ja havien sentit dels seus llavis: «Perquè Joan», va afegir, «havia batejat amb aigua, però vosaltres, d'ací a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant». 
Els qui es trobaven reunits li preguntaren: «Senyor, ¿és que restablireu ara el regne d'Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra saber quin temps i quina hora ha marcat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vos vindrà damunt, rebreu una força que vos farà testimonis meus a Jerusalem, en tot el país dels jueus, a Samaria i fins al límit de la terra».
Després de dir açò, s'elevà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara estaven mirant al cel com ell se n'anava, quan es presentaren dos hòmens vestits de blanc, que els digueren: «Hòmens de Galilea, ¿què feu ací drets mirant al cel? Este Jesús que ha sigut emportat d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera que l'heu vist anar-se'n al cel».

Salm responsorial 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)
 
Aplaudiu, tots els pobles.
Aclameu a Déu amb crits de festa.
El Senyor, l'Altíssim, és temible,
el gran rei de tota la terra.

R. Déu puja entre aclamacions,
el Senyor, al so de trompetes.

O bé: 
 
Al·leluia.

Déu puja entre aclamacions,
el Senyor, al so de trompetes.
Canteu al nostre Déu, canteu-li. 
Canteu al nostre rei, canteu-li. R.

Déu és rei de tot el món:
canteu-li amb estil.
Déu regna sobre les nacions,
s'assenta en el tron sagrat. R.

Lectura segona Ef 1, 17-23

El va assentar a la seua dreta en el cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, 
Demane al Déu del nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, que vos done un esperit de saviesa i de revelació per a conéixer-lo; que il·lumine els ulls del vostre cor, per a que conegau a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria vos dona en herència als sants, i quina és la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, segons l'eficàcia de la seua força poderosa. 
La va desplegar quan ressuscità a Crist d'entre els morts i el va assentar a la seua dreta en el cel, per damunt de tots els principats i dels qui tenen autoritat, poder o senyoriu, i per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. 
Tot ho ha sotmés als seus peus, i a ell l'ha fet, per damunt de tot, cap de l'Església, que és el seu cos, plenitud del que ho ompli tot en tots.

Al·leluia Mt 28,19.20
 
Aneu a convertir tots els pobles;
jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. 
 
Evangeli Mt 28,16-20
 
Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra 
 
Acaba l'evangeli segons sant Mateu 
 
En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat, i en vore'l es prosternaren, encara que alguns dubtaren. Jesús s'acostà i els digué: «Se m'ha donat plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu a fer deixebles meus a tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo vos he manat. Mireu que jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». 
 
A. L'ascensió de Jesucrist és ja la nostra victòria. Ens deixa la promesa de l'Esperit Sant per a ser els seus testimonis. Ell és la nostra esperança enmig de la seua Església de la qual és cap. D'esta manera, la Paraula de Déu proclamada ens mostra la gran veritat de la fe: Jesús, el Verb de Déu fet humanitat com la nostra per a redimir-la, ha arribat a la consumació de la seua missió: la glòria al costat del Pare. Allí romandrà fins a la consumació final dels temps. La gran obra de Déu a través de Jesús ha començat, és un ja, però encara no. Que esta contemplació de la misericòrdia de Déu manifestada en Jesús siga el nostre principal motiu de confiança.

B. Jesús ressuscitat diu als deixebles que rebran la força de l'Esperit Sant per a ser els seus testimonis fins al límit de la terra. Ell és la nostra esperança enmig de la seua Església de la qual és cap i sacerdot etern que intercedix per nosaltres. D'esta manera, la Paraula de Déu proclamada hui ens mostra la gran veritat de la fe: Jesús, el Verb de Déu fet humanitat com la nostra per a redimir-la, ha arribat a la consumació de la seua missió, la glòria al costat del Pare. Allí estarà fins a la consumació final dels temps. La gran obra de Déu a través de Jesús ha començat: és un ja, però encara no.

C. Celebrem hui el misteri que professem en el Credo: Crist, una vegada ressuscitat d'entre els morts, va pujar al cel i està assegut a la dreta del Pare. Ens ha obert així les portes de la glòria per a fer-nos partícips de la seua divinitat (Prefaci II). Ell, com a cap nostre, ha volgut precedir-nos, perquè nosaltres, membres del seu cos (l'Església) (cf. 2a lectura), visquem amb l'ardent esperança de seguir-lo en el seu regne (Prefaci I). Una esperança que recolza també en saber que ell està amb nosaltres fins que torne ple de glòria (cf. Al·leluia i primera lectura).


Jornada Mundial de les Comunicacions Socials



* * * * *


Sant Pasqual Bailon

Sant Pasqual Bailon, religiós, patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló, de Vila-real i del Genovés, patró de les obres i congressos eucarístics.

Festa de Sant Pasqual al Genovés, Monforte del Cid i Vila-real.



Reflexió del papa Francesc


Entrevista concedida pel papa Francesc al pare Antonio Spadaro SJ, director de la revista La Civiltà Cattolica (L'Osservatore Romano del 21 de setembre de 2013)

«[...] A Buenos Aires rebia cartes de persones homosexuals que són verdaders "ferits socials", perquè em diuen que senten que l'Església sempre els ha condemnat. Però l'Església no vol fer això. Durant el vol en què tornava de Rio de Janeiro vaig dir que si una persona homosexual té bona voluntat i busca a Déu, jo no soc qui per a jutjar-la. En dir això he dit el que diu el Catecisme. La religió té dret d'expressar les seues opinions al servici de les persones, però Déu en la creació ens ha fet lliures: no és possible una ingerència espiritual en la vida personal. Una vegada una persona, per a provocar-me, em va preguntar si jo aprovava l'homosexualitat. Jo llavors li vaig respondre amb una altra pregunta: "Dis-me, Déu, quan mira a una persona homosexual, ¿aprova la seua existència amb afecte o la rebutja i la condemna?". Cal tindre sempre en compte la persona. I ací entrem en el misteri del ser humà. En esta vida Déu acompanya les persones i és el nostre deure acompanyar-les a partir de la seua condició. Cal acompanyar amb misericòrdia. Quan ocorre així, l'Esperit Sant inspira al sacerdot la paraula oportuna».


Martirologi Romà

Elogis del dia 17 de maig

Sant Pasqual Bailon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, a Vila-real, mostrant-se sempre diligent i benèvol cap a tots, va honrar constantment amb amor ardent el misteri de la Santíssima Eucaristia. (1592)

2. A Alexandria d'Egipte, sant Adrió, màrtir. (c. s. IV)

3. A Roma, a la via Salària Antiga, al cementeri de Basila, sant Víctor, màrtir. (c. s. IV)

4. A Niveduno, al costat del Danubi, a Escítia, actual Romania, sants Heracli i Pau, màrtirs. (c. s. IV)

5. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, commemoració de santa Restituta, verge i màrtir. (c. 304)

6. A Vercelli, a la regió de Ligúria, a Itàlia, sant Emilià. (s. VI)

7. A la ciutat de Guiyang, a la província de Guizhou, a la Xina, sant Pere Liu Wenyuan, màrtir i catequista, que va ser estrangulat a causa del nom de Crist. (1834)

8. A Casoria, prop de Nàpols, a Itàlia, beata Júlia Salzano, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes Catequistes del Sagrat Cor, per a ensenyar la doctrina cristiana i difondre la devoció a l'Eucaristia. (1923)

9. Al llogaret d'Orgosolo, a la regió de Sardenya, de nou a Itàlia, beata Antònia Messina, verge i màrtir, que a setze anys, entregada en obres a favor de l'Església, va defendre la seua castedat fins a la mort. (1935)

10. Al camp de concentració de la ciutat d'Oserlag, pròxim a Irkutsk, a Rússia, beat Ivan Ziatyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució desencadenada pels enemics de la fe, va meréixer seure a la taula del banquet celest dels justos. (1952)

at Cap comentari:
Labels: , , , , , ,

16 de maig de 2026, dissabte VI de Pasqua

Para el cristiano, como para una madre, el criterio del amor no viene determinado por circunstancias externas, sino por la dignidad de toda persona y por sus necesidades. Cuando miramos atrás y contemplamos cómo la historia de la devoción a la Mare de Déu ha sido una fuente que ha inspirado en tantos cristianos y cristianas esta caridad auténtica, que no distingue entre buenos y malos, entre próximos y extraños, entre los de aquí y los de fuera, entre los que piensan de un modo y los que piensan de otro modo, no podemos más que dar gracias a Dios. La prioridad de quien desea que su caridad no sea fingida es la vulnerabilidad de quien necesita ayuda. Cuando la caridad no se vive así, cuando no la vivimos con alegría y con el cariño de quien ama más a los demás que a sí mismo, no se vive cristianamente. Que la autenticidad de nuestra devoción a la Mare de Déu se manifieste en una caridad no fingida. 

 

(Enric Benavent, arquebisbe de València: Homília de la Missa d'Infants, 10 de maig de 2026)


DISSABTE DE LA SETMANA VI DE PASQUA


Lectura primera Fets 18,23-28

Apol·ló demostrava amb l'Escriptura en la mà 
que Jesús és el Messies

Lectura dels Fets dels Apòstols

Pau, després d'haver passat un temps a Antioquia, se n'anà a recórrer successivament la regió de Galàcia i de Frígia per a enfortir tots els creients. 
Apol·ló, un jueu natural d'Alexandria, que parlava molt bé i coneixia molt les Escriptures, va arribar a Efes. L'havien iniciat en el camí del Senyor, i parlava fervorosament sobre Jesús i s'explicava amb tota exactitud, encara que l'únic baptisme que coneixia era el de Joan. 
Apol·ló començà a parlar sense por en la sinagoga. Priscil·la i Aquila, que el van sentir, se l'endugueren a part per a exposar-li millor el camí de Déu. I, com que ell pensava anar-se'n a Acaia, els germans l'animaren a fer-ho, i escriviren als creients d'allí que l'acolliren. I realment, en arribar a Acaia, va fer molt de bé als creients amb la gràcia que Déu li havia donat, perquè públicament refutava els jueus amb energia, i demostrava amb l'Escriptura en la mà que Jesús és el Messies. 
 
Salm responsorial 46,2-3.8-9.10 (R.: 8a)

Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu a Déu amb crits de festa.
El Senyor, l'Altíssim, és temible,
el gran rei de tota la terra.

R. Déu és rei de tot el món.

O bé: 
 
Al·leluia.

Déu és rei de tot el món:
canteu-li amb estil.
Déu regna sobre les nacions,
s'assenta en el tron sagrat. R.

Els prínceps dels pobles s'han unit
al poble del Déu d'Abraham,
perquè són de Déu els escuts de la terra,
i ell és altament excels. R.

Al·leluia Jo 16,28

Vaig eixir del Pare i he vingut al món;
ara deixe el món i me'n torne al Pare.

Evangeli Jo 16,23b-28

El Pare ja vos ama, perquè vosaltres m'heu estimat i heu cregut

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 
«Vos dic amb tota veritat: tot allò que li demanareu al Pare en nom meu, vos ho concedirà. Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu, i obtindreu, i la vostra alegria serà completa. 
Fins ara vos parlava en comparances, però d'ara en avant ja no vos parlaré en comparances, sinó que vos parlaré clarament del Pare. Aquell dia demanareu en el meu nom, i no vos dic que pregaré al Pare per vosaltres: el Pare ja vos ama, perquè vosaltres m'heu estimat i heu cregut que jo he eixit de Déu. He eixit del Pare i he vingut al món; ara deixe el món i me'n torne al Pare».

* * * * *

Dia Internacional de la Convivència en Pau

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de maig

1. A Uzala, hui El Alia, a Tunísia, commemoració dels sants Fèlix i Gennadi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Osimo, al Picé, actualment regió de les Marques, a Itàlia, sants Florenci i Dioclecià, màrtirs. (s. inc.)

3. A Pèrsia, hui l'Iraq, sants Abdas i Abiés, bisbes i màrtirs, que van ser immolats en temps del rei Sapor II, juntament amb trenta-huit companys. (375-376)

4. Al lloc de Bouhy, al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, ara França, sant Pelegrí, màrtir, venerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

5. Commemoració de sant Possidi, bisbe de Calama, a Numídia, hui Guelma, a l'actual Algèria, deixeble i amic fidel de sant Agustí, qui el va assistir en la seua mort i va escriure sobre ell una admirable biografia. (c. 437)

6. A Troyes, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, sant Fídol, prevere, del qual es narra que va ser capturat pel rei Teodoric quan este devastava Alvèrnia, però va ser alliberat i instruït en el servici diví per l'abat sant Aventí, al qual va succeir. (c. 540)

7. A Irlanda, sant Brandá [o Brandan], abat de Clonfert, diligent propagador de la vida monàstica, de qui es compta una llegendària navegació. (577/583)

8. A Amiens, lloc de Nèustria, hui França, sant Honorat, bisbe. (c. 600)

9. A Gran Bretanya, sant Carentoc, bisbe i abat de Cardigan. (s. VII)

10. A Palestina, martiri de quaranta-quatre sants monjos, que van ser esquarterats pels sarraïns que van irrompre en la laura de Mar Sabas, en l'època de l'emperador Heracli. (614)

11. A Tolosa, a Aquitània, França en l'actualitat, sant Germeri [o Geremar], bisbe, que va maldar per estendre el culte de sant Sadurní i a assistir el poble que se li havia confiat. (s. VII)

12. A Gubbio, a la regió de l'Úmbria, sant Ubald, bisbe, que es va entregar a la labor de reformar la vida comuna dels clergues. (1160)

13. A Fermo, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Adam, abat del monestir de sant Sabí. (c. 1210)

14. A Bordeus, al territori de Gascunya, a França, sant Simó Stock, prevere, que, primer ermità a Anglaterra, va ingressar després en l'Orde dels Carmelites, que va guiar admirablement, sent cèlebre per la seua devoció singular a la Mare de Déu. (1265)

15. A Janow, prop de Pinsk, al costat del riu Pripjat, als confins de Polònia, sant Andreu Bobola, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que es va esforçar activament per la unió dels cristians fins que, havent sigut capturat per uns soldats cosacs, va donar de gust amb la seua sang el suprem testimoni de la fe. (1657)

16. Beats Simeó Cardon i 5 companys* (Casamari, Itàlia 1799), cistercencs i màrtirs, pertanyents a l'abadia de Casamari, assassinats per la incursió d'una quinzena de soldats jacobins francesos que fugien del Regne de Nàpols, per odi a la fe.

* Domenico Maria Zawrel, Albertino Maria Maisonade, Zosimo Maria Brambat, Modest Maria Burgen i Maturino Maria Pitri.

17. Prop de la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir, que en temps un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, va ser portat des de la sotmesa Polònia al camp de concentració de Dachau, on va emigrar a la glòria celestial entre tortures. (1942)

Nascut a Sokolowo (Polònia) el 28 d'agost de 1875, a 27 anys entra al seminari de Varsòvia i s'ordena de capellà el 1907. Després de passar un any a Torí amb els salesians torna a Polònia on regix diverses parròquies fins que és destinat a la de Sant Llorenç de Kutno, on fundarà un seminari salesià.

Fou premiat amb el títol de "prelat domèstic de Sa Santedat". Però el títol no el va salvar de la guerra que havia esclatat l'1 de setembre d'aquell fatídic 1939. Advertit que fugira de la parròquia no ho va voler fer i fou arrestat pels nazis l'octubre de 1941. Portat al camp de Dachau, va patir de tot fins que va morir el 16 de maig de 1942. Fou beatificat el 13 de juny de 1999.

18. A la ciutat de Drohóbych, a Ucraïna, beat Vidal Vladimir Bajrak, prevere de l'Orde de Sant Josafat i màrtir, que davant dels perseguidors de la religió va aconseguir el fruit etern a través del combat de la fe. (1946)

19. Beat Vladimir Ghika (Constantinoble 1873 - Jilava, Romania 1954), prevere, màrtir. Nascut com a ortodox, lliurement va optar per la plena comunió amb l'Església, fidelitat que va mantindre amb fermesa durant la repressió comunista, per la qual cosa, després d'un llarg període de tortures va rebre la palma del martiri.


at Cap comentari:
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

entrada destacada

18 de maig de 2026, dilluns VII de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA VII DE PASQUA Oració col·lecta Senyor, que vinga damunt de nosaltres la força de l’Esperit Sant; que complim sempre fi...

entrades populars