11 de juny de 2026, dijous X: Sant Bernabeu

SANT BERNABEU, APÒSTOL

Memòria

Oració col·lecta

Oh Déu, que volguéreu que sant Bernabeu, 

ple de fe i de l’Esperit Sant, 

fora elegit per a la conversió dels pagans; 

feu que l’Evangeli de Crist, 

que ell predicà amb valentia,

siga proclamat per totes parts d’obra i de paraula.

Lectura primera Fets 11,21b-26;13,1-3

Era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, a Antioquia, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.

Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, es va posar molt content, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.

Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. Va ser a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres, com ara Bernabé, Simeó dit el Negre, Lluci de Cirene, Manaén, que s'havia criat amb el tetrarca Herodes, i Saule.

Un dia que celebraven un acte de culte al Senyor amb dejuni, l'Esperit Sant els va parlar: «Separeu-me a Bernabé i a Saule per a dedicar-los a l'obra a què els cride».

Després del dejuni i de la pregària, els imposaren les mans i els despediren.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria

i els pobles contemplen la salvació.

El Senyor ha revelat la seua victòria

i els pobles contemplen la salvació.

L'ha mogut la misericòrdia

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Canteu al Senyor les vostres melodies,

canteu-les al so de les cítares;

aclameu el rei, que és el Senyor,

amb trompetes i clarins. R. 

 

Al·leluia Jo 13,34

 

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he amat. 

 

Evangeli Mt 10,7-13 

 

Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis

 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

En aquell temps, Jesús va dir als apòstols: «Pel camí anuncieu que el Regne del cel està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho heu rebut, doneu-ho també gratis. No guardeu en la faixa ni or ni plata ni coure, no prengueu alforja per al camí, ni dos túniques, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguen. Quan arribeu a una vila o a un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos en sa casa fins que moureu d'aquell lloc. Quan entreu en la casa, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa ho mereix, que reba la pau que li desitgeu; si no ho mereix, que esta pau torne a vosaltres».

 

Santoral

Sant Bernabeu o Bernabé, apòstol (mem. ob.)

Levita originari de Xipre, Bernabé tingué un paper important en la primera comunitat cristiana de Jerusalem i d'Antioquia. Diverses missions l'associaren als apòstols. Acompanyà sant Pau en els principis de la seua predicació, prengué part en el concili de Jerusalem (Ga 2, 9). Després se separà de Pau per a unir-se al seu cosí Joan Marc i anar a Xipre (Fets 15, 36). Es diu que el 488 el seu cos fou descobert a Salamina. [Font: MCL, p. 1244]

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 11 de juny

Memòria de sant Bernabeu o Bernabé, apòstol, home bo, ple d'Esperit Sant i de fe, que va formar part dels primers creients a Jerusalem, va predicar l'Evangeli a Antioquia i va introduir entre els germans a Saule de Tars, acabat de convertir. Amb ell va fer un primer viatge per Àsia per a anunciar la Paraula de Déu, va participar després en el Concili de Jerusalem i va acabar els seus dies a l'illa de Xipre, la seua pàtria, sense parar de difondre l'Evangeli. (s. I)

2. A Nàpols, a la regió hui italiana de Campània, sant Màxim, bisbe, que per la seua fidelitat a la fe de Nicea va ser desterrat per l'emperador Constanci, on va morir consumit per les tribulacions. (s. IV)

3. A Bremen, a Saxònia, actualment Alemanya, sant Rembert, bisbe d'Hamburg i Bremen, fidel deixeble i successor de sant Òscar, que va continuar el seu ministeri per terres de Dinamarca i Suècia, i en temps de les incursions dels normands es va preocupar de redimir els captius. (888)

4. A Magúncia, lloc de Francònia, de nou a l'actual Alemanya, beat Bardó, bisbe, el qual, sent abat del monestir de Hersfeld, va ser elevat a l'orde episcopal i va treballar amb summa sol·licitud pastoral per a bé de la seua església. (1051)

5. Al monestir de la Chambre, prop de Brussel·les, a Brabant, hui Bèlgica, santa Alícia o Aleida, verge, de l'Orde Cistercenc, que havent emmalaltit de lepra a vint-i-dos anys, es va veure obligada a viure marginada, i cap al final de la seua vida, perduda fins i tot la vista, ni un sol membre del seu cos va quedar sa, excepte la seua llengua per a cantar les lloances de Déu. (1250)

6. A Treviso, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Paris, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que va ser director espiritual de religioses durant setanta-set anys, i va morir a l'edat de cent huit anys. (1267)

7. A Gniezno, lloc de Polònia, beata Iolanda [o Iolant], abadessa, la qual, a la mort del seu espòs, el duc Boleslau el Piadós, va abandonar tots els béns temporals i, juntament amb la seua filla, va professar la vida monàstica en l'Orde de les Clarisses. (1298)

8. A Saluzzo, a la regió del Piemont, a la Itàlia actual, beat Esteve Bandelli, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi en la predicació i el sagrament de la Confessió. (1450)

9. A Salamanca, a Espanya, sant Joan de Sahagún González de Castrillo, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, amb la seua santedat de vida i els seus col·loquis constants, va aconseguir la concòrdia de les faccions existents entre els ciutadans. (1479)

10. A Tortosa, a Espanya, santa Rosa Francesca Maria dels Dolors (Maria Rosa) Molas i Vallvé, verge, que va transformar una associació de piadoses dones en la Congregació de Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, per a assistir a les persones afligides. (1876)

11. A Roma, santa Paula Frassinetti, verge, qui, enmig de grans dificultats, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Dorotea, per a la formació cristiana de les jóvens. Es va distingir per la seua fortalesa d'ànim, per la seua gran delicadesa en obrar i per l'energia amb què va dirigir el seu Institut. (1882)

12. A Ragusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, beata Maria Schininà, verge, que va triar una vida senzilla i humil, dedicada a curar malalts, abandonats i pobres, i va instituir les Germanes del Sagrat Cor, per a prestar ajuda a tot gènere de misèria. (1910)

13. Al llogaret de Kara-Kenpru, prop de Diyarbakir, a Turquia, beat Ignasi Maloyan, bisbe de Mardin, a Armènia, i màrtir durant el genocidi dels cristians perpetrat en aquella regió pels perseguidors de la fe. Havent refusat abraçar cap altra religió, després de consagrar el pa per a la refecció espiritual dels seus companys de captivitat, va ser afusellat juntament amb un ingent nombre de cristians, escampant la seua sang per a l'obtenció del fruit de la pau eterna. (1915)

10 de juny de 2026, dimecres X

DIMECRES DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 18,20-39

Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu:

convertiu el seu cor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el rei Acab convocà tots els fills d'Israel a la muntanya del Carmel i reuní també tots els profetes de Baal. Elies es va acostar al poble i va exclamar: «¿Quant de temps continuareu amunt i avall? Si el Senyor és el Déu verdader, seguiu-lo, i si és Baal, seguiu a Baal». Com que el poble no va saber què contestar, Elies els va dir: «De tots els profetes del Senyor jo soc l'únic que he quedat, mentres que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Porteu dos vedells; que ells en trien un, que el tallen i el posen damunt de la llenya de l'altar, però que no encenguen el foc. Jo prepararé l'altre vedell, el posaré damunt de la llenya del meu altar, sense encendre foc. Vosaltres invocareu el nom del vostre déu i jo invocaré el nom del Senyor; aquell dels dos que respondrà encenent el foc, és el Déu verdader».

El poble trobà bé la proposta i Elies digué als profetes de Baal: «Trieu un dels vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc». Ells prengueren el vedell que els van donar, el prepararen i des del matí fins al migdia estigueren invocant el nom de Baal cridant-li: «Baal, escolteu-nos!» Però no arribava cap resposta, per més que saltaven al voltant de l'altar que havien fet. A migdia, Elies es va posar a riure's d'ells i els deia: «Crideu més fort! Baal és déu, però potser ara està cavil·lós, o té faena o està fora de casa. Qui sap si dorm, però ja es despertarà». Ells bramaven tant com podien i es feien incisions amb punyals o amb llances fins que els rajava la sang. Van estar delirant des del migdia fins a l'hora de presentar l'ofrena; però no arribava cap resposta, ni els escoltava ningú.

Aleshores Elies va dir a tot el poble: «Acosteu-vos». I tots se li van acostar. Elies va refer l'altar del Senyor, que estava enderrocat. Prengué dotze pedres, per a representar les dotze tribus dels fills de Jacob, aquell Jacob a qui el Senyor havia comunicat esta paraula: «El teu nom serà Israel». Amb aquelles pedres va refer l'altar dedicat al nom del Senyor. Una vegada refet, el rodejà amb un solc com per a sembrar dos mesures de gra, va arreglar la llenya, va tallar el vedell i el posà damunt de la llenya. Després va dir a la gent: «Ompliu quatre gerres d'aigua i aboqueu-les damunt de la víctima». Quan ho hagueren fet, els va manar: «Torneu a fer-ho». Ells ho feren de nou, i els digué encara: «Feu-ho per tercera vegada». A la tercera vegada, l'aigua rajava per tots els costats i es va omplir el solc.

Ja era l'hora de presentar l'ofrena. Elies s'acostà a l'altar i va pregar així: «Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: Que tots, a Israel, sàpien hui que vós sou Déu a Israel i jo soc servidor vostre, i la vostra paraula m'ha manat tot açò que he fet. Escolteu-me, Senyor, escolteu-me. Que este poble reconega que vós sou l'únic Déu: convertiu el seu cor». A l'instant va caure el foc del Senyor, va consumir la víctima, la llenya, les pedres i la cendra, i va secar l'aigua del solc. En vore-ho, tot el poble es va prosternar i repetia: «¡El Senyor és l'únic Déu, el Senyor és l'únic Déu!»

Salm responsorial 15,1-2.4.5 i 8.11 (R.: 1)

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Jo dic al Senyor: «Sou el meu Déu,

no hi ha felicitat en mi sense vós».

R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Multipliquen els seus ídols,

van darrere dels falsos déus.

Però jo no els oferiré més sacrificis,

ni posaré en els meus llavis els seus noms. R.

Senyor, heretat meua i calze meu,

vós m'heu triat la possessió.

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, no cauré mai. R.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:

en la vostra presència, alegria plena;

al costat vostre, delícies per sempre. R.

Al·leluia Salm 24,4b.5a

Feu que aprenga, Senyor, les vostres sendes,

que camine en la vostra veritat.

Evangeli Mt 5,17-19

No vinc a abolir, sinó a donar plenitud

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. 

Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. 

Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel».

* * * * *

Servent de Déu Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte

El 10 de juny de 1953 va nàixer Dominique de Courcelles, historiadora de les idees

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 10 de juny

1. A la població d'Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Censuri, bisbe. (s. V)

2. A París, ciutat de Nèustria, de nou a França, sant Landeric, bisbe, de qui es conta que, en temps de fam, per a atendre els pobres va alienar els ornaments de l'església, i que va edificar un hospital al costat de l'església catedral. (657)

3. A Rochester, a Anglaterra, sant Itamar, bisbe, que va ser el primer de la regió de Kent a ser elevat a l'orde episcopal, i va brillar sempre per la dignitat de la seua vida i per la seua erudició. (656)

4. A Dobrowo, a Polònia, mort de sant Bogomil, bisbe de Gniezno, que, després de renunciar a la seua seu, va portar en este lloc vida eremítica, consumat per la seua austeritat (1182)

5. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Diana d'Andalò, verge, la qual, superant totes les dificultats que li anteposava la seua família, va prometre davant de sant Doménec abraçar la vida claustral i va ingressar al monestir de Santa Ainés, que ella mateixa havia fundat. (1236)

6. A Treviso, en el territori de Venècia, a la Itàlia actual, beat Enric de Bozen, fuster i analfabet, que entregava als pobres tot el que tenia, i ja al final, quasi sense forces, demanava el necessari per a viure, sense deixar de compartir-ho amb els captaires (1315).

7. A la ciutat de Buda, a Hongria, trànsit del beat Joan Dominici, bisbe de Dubrovnik, que, després de la pesta negra, va restaurar l'observança regular en els convents de l'Orde de Predicadors, i enviat després, a Bohèmia i Hongria per a contindre la predicació herètica de Joan Hus, allí el va sorprendre la mort. (1419)

8. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Green, prevere, i Gualter Pierson, monjos de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, per haver-se oposat al rei Enric VIII en les seues pretensions de suprem moderador en assumptes eclesiàstics, van ser tancats en llòbrega presó, on van morir de fam i malaltia. (1537)

Cartoixans de Londres que el 18 de maig de 1537 es van negar a donar el permís al rei Enric VIII per a que fora el suprem moderador de l’Església anglesa al marge de la Catòlica romana. Tancats en una presó llòbrega, van morir de fam i malaltia el 10 de juny següent. Foren beatificats el 9 de desembre de 1886. «Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!» (Mt 5,10). [font]

9. A la ciutat de Moerzeke-els-Termonde, prop de Gant, a Bèlgica, beat Eduardo Poppe, prevere, que, en temps difícils, amb els seus escrits i la seua predicació va propagar per Flandes la formació cristiana i la devoció a l'Eucaristia. (1924)

10. Beat Eustaqui Kugler (1867- Regensburg 1946). Religiós profés de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

9 de juny de 2026, dimarts X: Sant Efrem

DIMARTS DE LA SETMANA X / II

Lectura primera 1R 17,7-16

No es va buidar el pot de farina,

tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies

Lectura del primer llibre dels Reis

Al cap d'un temps, el torrent d'on bevia Elies es va secar, perquè no plovia en tot el país. El Senyor li va fer arribar la seua paraula, Li  va dir: «Ves a Sarepta de Sidó i queda't allí. He donat ordes que et mantinga una viuda d'aquella ciutat».

Elies se'n va anar a Sarepta. Quan arribà a la porta del poble, va vore una viuda que arreplegava llenya. Elies la cridà i li digué: «¿Pots dur-me un un gotet d'aigua per a beure?».

Mentres anava a buscar-lo, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et jure que no tinc gens de pa. Només tinc un grapat de farina i una miqueta d'oli. Ara estava arreplegant estes branquetes i anava a coure pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam».

Elies li va dir: «No tingues por. Fes-ho tal com dius, però cou primer un panet per a mi i dona-me'l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu: No es buidarà el pot de farina ni s'acabarà l'oli de la gerra, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra».

Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seua família van poder menjar: no es va buidar el pot de farina ni s'acabà l'oli de la gerra, tal com el Senyor havia anunciat per boca d'Elies.

Salm responsorial 4,2-3.4-5.7-8 (R.: 7a)

Responeu quan vos invoque,

oh Déu que em feu justícia.

Eixampleu-me el cor en el perill,

compadiu-me i escolteu la meua súplica.

I vosaltres, ¿quan de temps ofendreu el meu honor,

estimareu la vanitat i buscareu l'engany?

R. Que brille damunt de nosaltres, Senyor,

la claror de la vostra mirada.

Sapiau que el Senyor ha elegit

l'home que li és fidel;

el Senyor m'escolta

sempre que l'invoque.

Temeu el Senyor i no pequeu;

reflexioneu de nit i assereneu-vos. R.

Que brille damunt de nosaltres

la claror de la vostra mirada.

El goig que m'heu posat en el cor

és més gran que el d'ells

quan han tingut bona collita de blat i de vi. R.

Al·leluia Mt 5,16

La vostra llum ha de respandir davant de la gent:

que vegen les vostres bones obres

i glorifiquen el vostre Pare del cel. 

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, ¿amb què la salaran? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.

Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment, ha de resplandir la vostra llum davant de la gent: que vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel».  

 

MEDITACIÓ 

 

Del papa Francesc, Àngelus, 9 de febrer de 2014 

 

Tots nosaltres, els batejats, som deixebles missioners i estem cridats a ser en el món un Evangeli vivent: amb una vida santa donarem "sabor" als diferents ambients i els defendrem de la corrupció, com ho fa la sal; i portarem la llum de Crist amb el testimoni d'una caritat genuïna. Però si nosaltres, els cristians, perdem el sabor i apaguem la nostra presència de sal i de llum, perdem l'eficàcia. ¡Quina bella missió, la de donar llum al món! És una missió que tenim nosaltres. És bella! És també molt bell conservar la llum que rebem de Jesús, custodiar-la, conservar-la. El cristià hauria de ser una persona lluminosa, que porta llum, que sempre fa llum. Una llum que no és seua, sinó que és el regal de Déu, és el regal de Jesús. I nosaltres portem esta llum. Si el cristià apaga esta llum, la seua vida no té sentit: és un cristià només de nom, que no porta la llum, una vida sense sentit. Però jo vos voldria preguntar ara: com voleu viure? Com un llum encés o com un llum apagat? Encés o apagat? Com voleu viure? [la gent respon: Encés!] Llum encés! És precisament Déu qui ens dona este llum i nosaltres el donem als altres. Llum encés! Esta és la vocació cristiana.

* * * * *

Sant Efrem, diaca i doctor de l'Església (mem. ll.)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de juny

1. Sant Efrem [o Efraïm], diaca i doctor de l'Església, que primer va exercir a Nisibis, la seua pàtria, el ministeri de la predicació i l'ensenyament de la doctrina, i més tard, en envair Nisibis els perses, es va traslladar a Edessa, a Osroene, hui Turquia, on va iniciar una escola teològica amb els deixebles que l'havien seguit, en la qual va exercir el seu ministeri amb la paraula i els escrits. Va ser cèlebre per la seua austeritat de vida i la riquesa de la seua doctrina, i pels exquisits himnes que també va compondre va meréixer ser anomenat "cítara de l'Esperit Sant". (373)

2. A Roma, en la quinzena milla de la Via Nomentana, al lloc anomenat ad Arcas, sants Prim i Felicià, màrtirs. (s. inc.)

Estos dos màrtirs eren germans i varen ser decapitats per causa de la fe en Crist prop de Roma, al segle III. Al segle VII el papa Teodor feu portar les seues relíquies a l'església redona del Mont Celi, dedicada a Sant Esteve. [font: MCL, p. 1241]

3. A Nicea, ciutat de Bitínia, actual Turquia, sant Diomedes, màrtir. (s. inc.)

4. A Vernemet, a la regió d'Agen, a Aquitània, actualment França, sant Vicent, màrtir, que, segons conta la tradició, va consumar el seu propi martiri per Crist durant la celebració d'una festa pagana en honor del sol. (292)

5. A Siracusa, a la regió italiana de Sicília, sant Maximià, bisbe, a qui esmenta amb freqüència el papa sant Gregori I el Gran. (594)

6. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Columba, prevere i abat, que, natural d'Hibèrnia, hui Irlanda, i instruït en els preceptes monàstics, en la seua pàtria i finalment a Iona va fundar monestirs cèlebres per l'observança i pel cultiu de les lletres, i ja ancià, esperant el suprem dia, al peu de l'altar va reposar en el Senyor. (597)

7. A Andria, a la regió italiana de la Pulla, sant Ricard, bisbe, el qual, anglés de naixement i cèlebre pels seus mèrits, va acollir amb devoció les relíquies dels sants Erasme i Poncià. (1196)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Robert Salt, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII, per raó de la seua fidelitat a l'Església catòlica, va ser tancat en la presó de Newport, on va morir de fam. (1537)

9. En Reritiba, al Brasil, sant Josep d'Anchieta, prevere de l'ordre de la Companyia de Jesús, el qual, nascut a les Illes Canàries, va passar quasi tota la seua vida en les missions del Brasil, on va treballar intrèpidament i amb gran zel. (1597)

Josep d'Anchieta va nàixer a San Cristóbal de la Laguna, a l'illa canària de Tenerife, el dia 19 de març de 1534. Ingressà a la Companyia de Jesús el primer de maig de 1551 a la Província de Portugal. Passats dos anys, és destinat al Brasil on, mogut per l'amor a Crist, es dedica a la formació humana i cristiana dels indígenes sota la llum de l'Evangeli, perseverant incansable en una múltiple activitat apostòlica fins a la mort. Ordenat sacerdot el 1566, fou nomenat superior de les comunitats de Sant Vicenç i de Sant Pau; i, després de deu anys, Provincial de totes les Missions brasileres, on es mostrà, durant deu anys més, com a excel·lent superior i organitzador. Josep d'Anchieta fou el primer a compondre una gramàtica de la llengua indígena; i el primer també a escriure un catecisme en la mateixa llengua. Com a missioner apostòlic va procurar per tots els mitjans la promoció dels indígenes en els aspectes humà, social i moral. Així és com va meréixer, per part dels natius, el títol d'"Apòstol del Brasil". Morí el 9 de juny de 1597 a la ciutat brasilera de Reritiba, ciutat que, en honor seu, ara porta el nom d'Anchieta. El papa Joan Pau II el va inscriure en el catàleg dels beats l'any 1980 i el papa Francesc en el dels sants el 3 d'abril de 2014. [Font: Litúrgia de les Hores: propi de la Companyia de Jesús, 2016]

10. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Josep Imbert, prevere i màrtir, de l'Orde de la Companyia de Jesús, a qui, en els temps difícils de la Revolució Francesa, el papa Pius VI va nomenar vicari apostòlic de Moulins. Va ser empresonat, pels qui odiaven l'Església, en una nau presó, on va morir a conseqüència d'una fatal malaltia que allí va contraure. (1794)

11. A Roma, beata Anna Maria Taigi, mare de família, que, víctima de la violència del seu marit, va cuidar d'ell i dels seus set fills, educant-los convenientment, i es va distingir, a més, per la seua atenció a les necessitats espirituals i materials dels pobres i dels malalts. (1837)

12. Beat Moisés Tovini (1877-1930). Sacerdot diocesà de Brescia, rector del Seminari.

13. Beat Lluís Boccardo (1861-1936). Sacerdot i fundador de les Germanes de Crist Rei.