3 de setembre de 2026, dijous XXII: Sant Gregori el Gran

DIJOUS DE LA SETMANA XXII / II

Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església

Oració col·lecta

Oh Déu, vós cuideu del vostre poble i el conduïu amb amor;

per la intercessió del papa sant Gregori,

concediu l’esperit de saviesa als qui heu confiat el govern de l’Església,

per a que el progrés de les ovelles siga el goig dels pastors.

Lectura primera 1C 3,18-23

Tot és vostre,

però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, que ningú s'enganye ell mateix. Si entre vosaltres algú es creu sabut a la manera d'este món, que es faça ignorant, per a poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'este món és ignorància. L'Escriptura diu: «Fa caure els sabuts en la seua pròpia astúcia». I també: «El Senyor sap que els pensaments dels sabuts no aguanten més que el fum». Per tant, que ningú pose el seu orgull en ningú. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 1a)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. És del Senyor la terra i tot el que l'ompli.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui te el cor net i les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Mt 4,19

Seguiu-me, diu el Senyor,

i vos faré pescadors d'hòmens. 

 

Evangeli Lc 5,1-11

Ho deixaren tot i el seguiren

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En una ocasió la gent s'aglomerava damunt de Jesús per a escoltar la paraula de Déu i ell, que es trobava a la vora del llac de Genesaret, va vore dos barques amarrades vora l'aigua. Els pescadors havien desembarcat i netejaven les xàrcies. Va pujar a una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartara un poc de terra, s'assentà i i va continuar ensenyant a la gent des de la barca. 

Quan acabà de parlar, li va dir a Simó: «Tira mar cap a dins, i caleu les xàrcies per a pescar». Simó li va respondre: «Mestre, hem estat bregant tota la nit i no hem pescat res, però, si vós ho dieu, calaré les xàrcies». Ho feren i arreplegaren tant de peix, que les xàrcies s'esgarraven; i feren senyal als pescadors de l'altra barca que anaren a ajudar-los: s'arrimaren, i ompliren tant les barques que ja començaven a afonar-se. 

Simó Pere, en vore açò, es va deixar caure als peus de Jesús i li va dir: «Senyor, aparteu-vos de mi, que soc un pecador». Una pesca com aquella els havia deixat atònits, a ell i a tots els qui anaven amb ell; i també a Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «No tingues por: des d'ara seràs pescador d'hòmens». Ells van traure les barques a terra, ho deixaren tot i el seguiren. 

 

Els apòstols van rebre una missió que semblava impossible per a l'experiència humana, enfrontar-se a la tradició jueva multisecular i a l'imperi romà amb les seues religions adoptades i protegides pel poder absolut de Roma. També nosaltres ens enfrontem al món per a defendre causes que semblen condemnades al fracàs, tant com ho era pretendre pescar a aquelles hores del dia. Però amb el poder de Déu, en el seu nom, hem de tirar les xàrcies una vegada i una altra, amb tota confiança, perquè no actuem solos si ens sentim col·laboradors de la voluntat salvadora que es va manifestar en Crist Jesús. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església (mem. ob.)

• J.M. Bausset: El papa sant Gregori el Gran (2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià monsenyor Artur P. Ros Murgadas, bisbe de Santander (2016)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 de setembre

Memòria de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església, que sent monjo va exercir ja de legat pontifici a Constantinoble i després, en este dia, va ser elegit Pontífex Romà. Va resoldre problemes temporals i, com a servent dels servents, va atendre els valors espirituals, mostrant-se com a verdader pastor en el govern de l'Església, ajudant sobre manera els necessitats, fomentant la vida monàstica i propagant i reafirmant la fe per totes parts, per a això va escriure moltes i cèlebres obres sobre temes morals i pastorals. Va morir el 12 de març. (604)

2. Commemoració de santa Febe, serventa del Senyor entre els fidels de Cèncrees, a Grècia, que va atendre sant Pau i a molts altres, segons escriu el mateix apòstol en la carta als Romans [16, 1-2].

3. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, santa Basilisa, verge i màrtir. (s. IV)

4. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Sàndal, màrtir. (c. s. IV)

5. A Toul, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Mansuet, primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)

6. Al mont Tità, prop de Rímini, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Marí, diaca i anacoreta, portador al poble gentil de l'Evangeli i de la llibertat de Crist. (s. IV/V) [Fundador de la república de San Marino]

7. A Hibèrnia, hui Irlanda, sant Macanisi [o Mac Nisse], bisbe. (514)

8. A Milà, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Auxà. (c. 589)

9. A l'antiga Caudium, actual Montesarchio, a Campània, també a Itàlia, sant Vitalià, bisbe. (s. VII)

10. A l'abadia de Stavelot, a Brabant, actual França, sant Remacle, bisbe i abat, qui, a més de l'abadia de Solignac, a Llemotges, en va fundar dos més: la de Stavelot i la de Malmedy, en la soledat boscosa de les Ardenes. (c. 671-679)

11. A l'illa de Lerins, a la Provença, de nou a França, sant Aigulf, abat, i companys, monjos, que, segons la tradició, van patir el martiri durant una incursió sarraïna. (c. 675)

12. A Sées, lloc de Nèustria, així mateix a França, sant Crodegang, bisbe i màrtir. (s. VIII)

13. Al territori d'Astino, a la Val Camonica, a la regió italiana de Llombardia, beat Guala, de l'Orde de Predicadors, bisbe de Brescia, qui va lluitar prudentment i esforçadament per la pau de l'Església i el bé comú, i va patir el desterrament en temps de l'emperador Frederic II. (1244)

14. A Nagasaki, al Japó, beats Bertomeu Gutiérrez, prevere, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i cinc companys*, màrtirs, que foren submergits tots en aigües sulfuroses bullint i després llançats al foc, pels qui odiaven la fe cristiana. (1632)

* Són els noms: beats preveres Vicent Carvalho i Francesc Terrero, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí; Antoni Ishida, de l'Orde de la Companyia de Jesús; Jeroni Jo; i Gabriel de la Magdalena, religiós de l'Orde dels Germans Menors.

15. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Brígida de Jesús Morello, qui, després d'enviduar, es va consagrar a Déu i va maldar per obres de penitència i caritat. Va fundar la Congregació de Religioses Ursulines de Maria Immaculada, dedicades a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1679)

16. A París, a França, passió dels beats Andreu Abel Alricy, prevere, més setanta-un companys*, màrtirs, la majoria preveres, tots els quals, després de ser reclosos al Seminari de Sant Fermí a manera de presó, i després de viure una matança el dia anterior, van ser assassinats pels qui odiaven l'Església. (1792) [Màrtirs de París]

* Estos són els noms: beats Renat Maria Andrieux, Pere Pau Balzac, Joan Francesc Maria Benoît o Vourlat, Miquel Andreu Silvestre Binard, Nicolau Bize, Pere Bonzé, Pere Briquet, Pere Brisse, Carles Carnus, Bertran Antoni de Caupenne, Jaume Dufour, Dionís Claudi Duval, Josep Falcoz, Gilbert Joan Fautrel, Filibert Fougère, Pere Joan Garrigues, Nicolau Gaudreau, Esteve Miquel Gillet, Jordi Jeroni Giroust, Josep Maria Gros, Pere Guérin du Rocher, Robert Francesc Guérin du Rocher, Iu Andreu Guillon de Keranrun, Julià Francesc Hédouin, Pere Francesc Hénocq, Eloi Herque o du Roule, Pere Lluís Joret, Jaume de la Lande, Gil Lluís Sinforià Lanchon, Lluís Joan Mateu Lanier, Joan Josep de Lavèze-Belay, Miquel Leber, Pere Florenci Leclercq, Joan Carles Legrand, Joan Pere Le Laisant, Julià Le Laisant, Joan Lemaître, Joan Tomàs Leroy, Martí Francesc Aleix Loublier, Claudi Lluís Marmotant de Savigny, Claudi Silvà Mayneaud de Bizefranc, Enric Joan Millet, Francesc Josep Monnier, Maria Francesc Mouffle, Josep Lluïs Oviefre, Joan Miquel Philippot,, Jaume Rabé, Pere Robert Régnet, Iu Joan Pere Rey de Kervizic, Nicolau Claudi Roussel, Pere Saint-James, Jaume Lluís Schmid, Joan Antoni Seconds, Pere Jaume de Turménies, Renat Josep Urvoy, Nicolau Maria Verron, Carles Víctor Véret, tots preveres; a més, Joan Carles Maria Bernard du Cornillet, canonge de l'abadia de Sant Víctor de París; Joan Francesc Bonnel de Pradel i Claudi Pons, canonges de l'abadia de Santa Genoveva de París; Joan Carles Caron, Nicolau Colin, Lluís Josep François i Joan Enric Gruyer, de la Congregació de la Missió; Claudi Bochot i Eustaqui Fèlix, de la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana; Cosme (Joan Pere) Duval, de l'Orde de Germans Menors Caputxins; Pere Claudi Pottier, de la Companyia de Jesús i Maria; i Sebastià Desbrielles, mestre d'escola a París, Lluís Francesc Rigot i Joan Antoni Josep de Villette.

17. També a París, el mateix dia i any, beats màrtirs Joan Baptiste Bottex, Miquel Maria Francesc de la Gardettte, Francesc Jacint Le Livec de Trésurin, que van patir similar situació en la presó de La Force, on van morir martiritzats per la seua fe en Crist. (1792)

18. A Seül, a Corea, passió dels sants Joan Pak Hu-jae i cinc companyes*, màrtirs, que, pel fet de ser cristians, en temps de persecució van ser portats davant del tribunal de criminals, on, després de patir cruels suplicis a causa de la seua fe, van morir finalment decapitats. (1839)

Els seus noms: santes Maria Pak Kun-agi Hui-sun, germana de santa Llúcia Pak Hui-sun; Bàrbara Kwon-hui, esposa de sant Agustí Yi Kwang-hon; Bàrbara Yi Chong-hui; Maria Yi Yon-hui, esposa de sant Damià Nam Myong-hyog; i Ainés Kim Hyo-dj.

2 de setembre de 2026, dimecres XXII

DIMECRES DE LA SETMANA XXII / II

Lectura primera 1C 3,1-9

Treballem en l'obra de Déu,

i vosaltres sou camp de Déu,

edifici de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Jo, germans, no vos vaig poder parlar com a persones d'esperit, sinó com a gent de carn nascuda de poc a la vida cristiana. Vos vaig criar amb llet, no amb menjar, perquè no l'hauríeu pogut digerir. De fet, encara no ho podeu fer, perquè encara sou gent de carn.

Estes enveges i discòrdies que teniu, ¿què són sinó comportaments de gent de carn i massa humana?

Uns diuen: Jo soc de Pau, i d'altres: Jo soc d'Apol·ló. ¿Què vol dir això, sinó que encara sou uns simples humans? ¿Què són Apol·ló i Pau? Uns servidors que vos han encaminat a creure, cada u segons el do que li ha concedit el Senyor. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. Ací no compten per a res ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer. Que u plante i un altre regue és igual: cada u tindrà la paga que li correspon pel seu treball; nosaltres treballem en l'obra de Déu, i vosaltres sou camp de Déu, edifici de Déu.

Salm responsorial 32,12-13.14-15.20-21 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

feliç el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

Des de la casa on viu

observa cada habitant de la terra;

ell, que ha modelat tots els cors,

comprén totes les seues accions. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

És l'alegria del nostre cor,

confiem en el seu sant nom. R.

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 4,38-44

També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles,

que per això he sigut enviat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va eixir de la sinagoga i va entrar en casa de Simó. La sogra de Simó tenia molta febra i li pregaren per ella. Jesús se li va acostar, va manar a la febra que la deixara i la febra la va deixar. A l'instant ella es va alçar del llit i es va posar a servir-los.

A la posta de sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, li'ls duien, i Jesús imposava les mans a cada u i els curava. De molts d'ells eixien també dimonis, que bramavaven: «Tu eres el Fill de Déu», però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que ell era el Messies.

En fer-se de dia, va eixir cap a a un lloc solitari; la gent anava buscant-lo i, quan el trobaren, volien retindre'l per a que no se n'anara d'allí. Però ell els va dir: «També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles, que per això m'han enviat». I va continuar predicant per les sinagogues del país dels jueus.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de setembre

 1. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, sant Zenó [o Zenon], màrtir. (s. III)

2. A Nicea, també a Bitínia, martiri de santa Teodota amb els seus fills Evodi, Hermògenes i Calixt. (s. IV)

3. A Edessa, al territori d'Osroene, a Mesopotàmia septentrional, sant Habib, diaca i màrtir, que en temps de l'emperador Licini va ser condemnat a la foguera per orde del prefecte Lisànies. (322)

4. A Apamea, lloc de Síria, sant Antoní (o Antolí), màrtir de la fe, de qui es diu que els pagans el van matar per destruir ídols gentils quan tenia vint anys. (s. IV)

5. A Tarragona, a Hispània, sant Pròsper, bisbe. (s. IV/V)

6. A Lió, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Just, bisbe, que va renunciar al bisbat arran del concili d'Aquileia i es va retirar, juntament amb sant Viator (Viador), lector, a un desert d'Egipte, on va conviure durant alguns anys amb monjos de vida ascètica. Les restes mortals de tots dos van ser traslladats després a Lió. (d. 381)

7. A la muntanya de Soratte, a la via Flamínia, al Laci, regió de l'actual Itàlia, sant Nonós, abat. (c. 570)

8. A Autun, lloc de Burgúndia, hui França, sant Siacre o Siagre, bisbe, la ciència i el zel del qual van brillar en els concilis on va intervindre. (599/600)

9. A Avinyó, a la Provença, també a França, sant Agrícola, bisbe, que, després de portar vida monàstica a l'illa de Lerins, va succeir en l'episcopat son pare, sant Magne, de qui havia sigut auxiliar. (c. 700)

10. Al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Elpidi, el nom del qual va adoptar el poble que conserva el seu venerat cos. (c. s. XI)

11. A Pontida, al territori de Bèrgam, a Llombardia, regió actualment italiana, sants Albert i Vit [o Guiu], monjos. El primer, després de posposar armes i honors mundans per seguir a Crist, va fundar un monestir en la seua ciutat segons els costums cluniacencs, i el segon va governar este monestir. (c. 1096)

12. A la muntanya del Carmel, a Palestina, hui Israel, prop de la font d'Elies, beat Brocard, prior dels eremites, als qui sant Albert, bisbe de Jerusalem, va donar la Regla de vida, per a conduir-se dia i nit vigilants en l'oració i en la meditació de la llei del Senyor. (1231)

Prior d’un grup d’ermitans que vivien al Mont Carmel, a redós de la font d’Elies i a qui el patriarca de Jerusalem, sant Albert, entregà l’any 1210 la regla i la institució canònica de l’Orde del Carmel.

En Brocard (nom d’origen bretó que designa un animal proveït d’una punxa –‘broc’- i, per extensió, un guerrer ben armat) quedà constituït primer prior general dels Carmelites. Va morir vers el 1231, i fou enterrat al Mont Carmel. [font]

13. A Skänninge, a Suècia, beata Ingrid Elofsdotter, que en enviduar va dedicar tots els seus béns al servici del Senyor, i va vestir l'hàbit dominicà després d'una peregrinació a Terra Santa. (1282)

14. Beat Antoni Franco (1585- Lucia de Mela, Itàlia 1626). Prelat Ordinari de Santa Lucia del Mela, es va distingir pel seu zel pastoral, especialment amb els pobres i malalts.

15. A París, a França, martiri dels beats Joan Maria de Lau d'Allemans, Francesc Josep i Pere Lluís de la Rochefoucauld, bisbes, més noranta-tres companys*, clergues o religiosos, que, per negar-se tots ells a prestar el jurament impiament imposat als clergues en temps de la Revolució Francesa, van ser empresonats al convent dels Carmelites i, després, ajusticiats pels qui odiaven la religió. (1792)

Són els seus noms: beats Vicent Abraham, Andreu Angar, Joan Baptiste Claudi Aubert, Francesc Balmain, Joan Pere Bangue, Lluís Francesc Andreu Barret, Josep Bécavin, Jaume Juli Bonnaud, Joan Antoni Jacint Boucharène de Chaumeils, Joan Francesc Bosquet, Claudi Cayx-Dumas, Joan Charton de Millou, Claudi Chaudet, Nicolau Clairet, Claudi Colin, Francesc Dardan, Guillem Antoni Delfaud, Maturín Víctor Deruelle, Gabriel Desprez de Roche, Tomàs Nicolau Dubray, Tomàs Renat Dubuisson, Francesc Dumasrambaud de Calandelle, Enric Hipòlit Ermès, Armand de Foucauld de Pontbriand, Jaume Friteyre-Durvé, Claudi Francesc Gagnières des Granges, Lluís Llorenç Gaultier, Joan Gautier, Joan Goizet, Andreu Grasset de Saint-Sauveur, Joan Antoni Guilleminet, Joan Baptiste Jannin, Joan Lacan, Pere Landry, Claudi Antoni Radulf de Laporte, Robert le Bis, Maturín Nicolau le Bous de Villeneuve de la Villecrohaim, Oliveri Lefèvre, Carles Francesc Legué, Jaume Josep Lejardinier Deslandes, Jaume Joan Lemeunier, Vicent Josep le Rousseau de Rosencoat, Francesc Cèsar Londiveau, Lluís Longuet, Jaume Francesc de Lubersac, Gaspar Claudi Maignien, Joan Felip Marchand, Lluís Mauduit, Francesc Lluís Méallet de Fargues, Jaume Alexandre Menuret, Joan Baptiste Nativelle, Maties Agustí Nogier, Josep Tomàs Pazery de Thorame, Juli Honorat Ciprià Pazery de Thorame, Pere Francesc Pazery de Thorame, Pere Ploquin, Renat Nicolau Poret, Julià Poulain-Delaunay, Joan Robert Quéneau, Francesc Urbà Salins de Niart, Joan Enric Lluís Samson, Joan Antoni de Savine, Joan Antoni Bernabé Séguin, Joan Baptiste Maria Tessier, Llop Tomàs o Bonnotte, Francesc Vareilhe-Duteil, Pere Lluís Josep Verrier i Lluís Barreau de la Touche, de la Congregació de Sant Maur de l'Orde de Sant Benet; Joan Francesc Burté, de l'Orde dels Germans Menors; Apol·linar (Joan Jaume) Morel, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins; Ambròs Agustí Chevreux i Renat Julià Massey, de l'Orde de Sant Benet; Bernat Francesc de Cucsac, Jaume Gabriel Galais, Pere Gauguin, Pere Miquel Guérin, Jaume Esteve Felip Hourrier, Enric August Luzeau de la Moulonnière, Joan Baptiste Miquel Pontus, Pere Nicolau Psalmon i Claudi Rousseau, de la Companyia de Sant Sulpici; Carles Jeremies Bérauld du Pérou, Francesc Lluís Hébert i Francesc Lefranc, de la Companyia de Jesús i Maria; Urbà Lefèvre, de la Societat de Missions Estrangeres de París; Severí (Jordi) Girault, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, tots preveres; Lluís Aleix Maties Boubert, Esteve Francesc Deusdedit de Ravinel i Jaume Agustí Robert de Lézardières, diaques; Salomó (Guillem Nicolau Lluís) Leclercq, religiós de les Escoles Cristianes (canonitzat en 2016); August Nézel, clergue, i Carles Regis Mateos de la Calmette.

16. Al mateix lloc, dia i any, beats Pere Jaume Maria Vitalis, prevere, i vint companys*, màrtirs, que en els mateixos temps de turbulència van ser assassinats a l'abadia de San Germain-des-Prés, pels qui odiaven a l'Església. (1792)

Els seus noms són: beats Daniel Lluís André des Pommerayes, Lluís Remigi Benoist, Lluís Renat Nicolau Benoist, Antoni Carles Octavià du Bouzet, Joan Andreu Capeau, Armand Chapt de Rastignac, Claudi Fontaine, Pere Lluís Gervais, Sants Huré, Joan Lluís Guyard de Saint-Clair, Alexandre Carles Lenfant, Llorenç, Lluís le Danoist, Tomàs Joan Monsaint, Francesc Josep Pey, Joan Josep Rateau, Marc Lluís Royer, Joan Pere Simon, a més de Carles Lluís Hurtrel, de l'Orde dels Mínims, tots preveres; i Lluís Benjamí Hurtrel, diaca.

17. Beata Maria Lluïsa del Santíssim Sagrament Velotti (1826- Casoria, Itàlia 1886). Religiosa. Fundadora de les Germanes Franciscanes Adoratrius de la Santa Creu, per a l'educació cristiana de la joventut, l'assistència als malalts, ancians i discapacitats.

1 de setembre de 2026, dimarts XXII: Mare de Déu del Puig

Mare de Déu dels Àngels del Puig

(Festa a la diòcesi de València)

La festa mariana que hui celebrem en la nostra Església diocesana ens recorda la conquesta de la ciutat de València i, per tant, a qui és la patrona de l'antic Regne de València. En Maria recordem les obres grans que el Senyor ha fet a la nostra Església: els fruits de santedat, les obres apostòliques i la transmissió de la fe que, des dels apòstols, arriba als nostres dies. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Patrona de l'antic Regne de València, titular d'una església parroquial a València

• Vicent Sorribes: La Santíssima Mare de Déu del Puig (1951)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Puig (2015)
• Capella de la Mare de Déu del Puig (Seu de València)

Oració col·lecta

Oh Déu, que per la intercessió de la Santíssima Mare de Déu dels Àngels

vau restituir al vostre poble la llibertat del culte cristià;

concediu-nos que, per la seua mediació maternal,

ens vegem lliures del pecat en esta vida

i aconseguim disfrutar de la vostra presència en la glòria.

Lectures de la missa de la festa:

(Lectures del dimarts XXII, més avant)

Lectura primera Gn 12,1-7

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram:

«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.

Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:

«Donaré este país a la teua descendència».

I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut.

 Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

Servents del Senyor, alabeu-lo,

alabeu el nom del Senyor.

Siga beneït el nom del Senyor,

ara i per tots els segles.

R. Siga beneït el nom del Senyor,

ara i per tots els segles.

O bé:

Al·leluia.

Des de l'eixida fins a la posta del sol

alabeu el nom del Senyor.

El Senyor sobrepassa tots els pobles,

la seua glòria sobrepuja el cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,

que viu molt amunt,

i s'inclina per a mirar 

el cel i la terra? R.

Alça de la pols el desvalgut,

trau el pobre de la cendra

per a posar-lo entre els prínceps,

els prínceps del seu poble. R.

Al·leluia i vers abans de l’evangeli

Sou feliç, santa Verge Maria,

i digna de ser alabada per sempre:

de vós ha nascut el sol de justícia,

Crist Senyor nostre.

Evangeli Lc 1,46-55

Des d'ara totes les generacions em diran benaventurada 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, Maria va dir: 

 

«La meua ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,

perquè ha mirat la humilitat 

de la seua serventa.

Per això des d'ara totes les generacions

em diran benaventurada,

perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.

El seu nom és sant,

i la seua misericòrdia arriba 

a tots els qui creuen en ell

de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:

dispersa els hòmens de cor altiu,

destrona els poderosos

i exalça els humils;

ompli de béns els pobres

i deixa els rics sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

i s'ha recordat de la misericòrida

que havia promés als nostres pares,

a Abraham i a la seua descendència per sempre».

* * * * *

DIMARTS DE LA SETMANA XXII / II

Lectura primera 1C 2,10b-16

El que té mires purament humanes

no pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu.

Però el qui està ple de I'Esperit pot jutjar-ho tot

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'Esperit s'interna en tot, fins i tot en la profunditat de Déu. ¿Qui coneix un home sinó l'esperit mateix d'aquell home? Igualment, ningú coneix a Déu sinó l'Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó el que ve de Déu i, per això, podem conéixer els dons que Déu ens ha concedit.

I no parlem d'estos dons amb les paraules que ensenya la saviesa humana, sinó amb les que ensenya l'Esperit, perquè les realitats espirituals cal exposar-les en térmens espirituals.

El que té mires purament humanes no pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria interpretar amb els ulls de l'Esperit. Però el qui està ple de l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentres que a ell no el pot jutjar ningú. Ho diu l'Escriptura: «¿Qui pot conéixer el pensament del Senyor, que puga instruir-lo?» Però nosaltres tenim el pensament de Crist.

Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab.13cd-14 (R.: cf. 17a)

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures.

R. El Senyor és just en tots els seus camins.

Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,

que vos celebren els vostres fidels;

que proclamen la glòria del vostre regne,

que parlen del vostre poder. R.

Que recorden a tot el món les vostres gestes,

la glòria i l'esplendor del vostre regnat.

El vostre regnat s'estén a tots ets segles,

el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Totes les paraules del Senyor són fidels,

les seues obres són obres d'amor.

El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,

redreça els qui han entropessat. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Lc 4,31-37

Sé qui eres tu: el Sant de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea. Els dissabtes ensenyava a la gent, i estaven meravellats de la seua manera d'ensenyar, perquè parlava amb autoritat.

En aquella sinagoga hi havia un home que portava un esperit maligne, un dimoni, i es va posar a bramar: «Ei! ¿què vols de nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres tu: el Sant de Déu».

Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d'este home». El dimoni el va tirar al mig de tots i va eixir d'ell sense fer-li cap mal.

Tots quedaren plens d'estupor i, conversant entre ells, es preguntaven: «¿Què vol dir tot açò? Dona órdens amb autoritat i poder als esperits malignes i els fa eixir». I la seua fama s'escampà per tota la contornada. 

 

* * * * *

L'Església celebra hui dimarts 1 de setembre la XI Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació. Amb esta jornada s'inicia també el Temps de la Creació, un període ecumènic d'oració i reflexió que s'allarga fins al 4 d'octubre, festivitat de Sant Francesc d'Assís.

«com cada any des de 2015, els catòlics juntament amb els altres cristians, estem convidats a celebrar el Temps de la Creació. El dia 1, o el primer diumenge, de setembre es celebra la Jornada Mundial per la Cura de la Creació i, amb esta Jornada, comença el Temps de la Creació que finalitza el 4 d’octubre, festivitat de Sant Francesc d’Assís.

Enguany el lema de la Jornada és “Forjaran relles de les seues espases i corbelles de les seues llances” (Is 2,4). El lema del Temps de la Creació és “Immersió en l’Aigua Viva”, inspirat en el profeta Ezequiel (Ez 47, 9-12. Trenta quatre dies per a tindre en compte la nostra responsabilitat amb la creació en les nostres celebracions dominicals, en la nostra pregària diària, en escoles o amb els distints grups parroquials» (Secretariat d'Ecologia Humana de la diòcesi de València).

Festa de la Mare de Déu del Puig al Puig (2026)

Aniversari de la mort de l'escriptor Francesc Mauriac (1970)

• François Mauriac: Molt més pròxims com més allunyats de l'Església (1962)

Santoral

Santa Anna, profetessa

Sant Gil [o Gili o Egidi], abat, titular de l'església parroquial de Benifairó de les Valls.

• J.M. Bausset: Sant Gil (2015)

Beat Alfons Sebastià i Viñals, prevere i màrtir valencià (memòria a València)

Beata valenciana Empar (Maria del Refugi) Carbonell i Muñoz, filla de Maria Auxiliadora, màrtir (memòria a Alboraia).

Beat valencià Josep Prats i Sanjuan, prevere operari diocesà, màrtir († Tortosa, 1936) (mem. a Catí)

Va nàixer a Catí el 31 de juliol de 1874.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de setembre

1. Commemoració de sant Josué, fill de Nun, servent del Senyor, que en rebre la imposició de mans per Moisés fou ple de l'esperit de saviesa, i a la mort de Moisés va introduir de manera meravellosa al poble d'Israel, travessant el Jordà, en la terra de promissió (Jos, 1, 1).

2. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Sixt [o Sixte], considerat primer bisbe d'esta ciutat. (s. III)

3. A Càpua, a la regió actualment italiana de Campània, a la via Aquària, sant Prisc, màrtir. (s. IV)

4. A Todi, a l'Úmbria, també de la Itàlia actual, sant Terencià, bisbe. (c. s. IV)

5. A Dax, a Aquitània, hui França, sant Vicent, celebrat com a bisbe i màrtir. (c. IV)

6. A Zurzach, al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germania, a l'actual Suïssa, santa Verena. (s. IV)

7. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours. (490)

8. A Aquino, de la regió del Laci, a Itàlia, sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran. (570)

9. A la regió de Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, actual França, sant Egidi o Gil o Gili, el nom del qual adoptà la població que després es va formar a la regió de la Camarga, i on es diu que el sant havia erigit un monestir i completat el curs de la seua vida mortal. (s. VI/VII)

10. A Sens, lloc de Nèustria, hui també França, sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir a Déu abans que als prínceps. (c. 623)

11. A Venècia, a l'actual Itàlia, beata Juliana de Collalto, abadessa de l'Orde de Sant Benet. (1262)

12. A Florència, a la regió toscana, igualment a Itàlia, beata Joana Soderini, verge de l'Orde Tercer dels Servents de Maria, preclara per la seua pregària i austeritat de vida. (c. 1367)

13. A Madrid, a Espanya, beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys*, màrtirs, de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra pels qui odiaven la religió. (1936)

Els seus noms són: beats Procés (Joaquim) Ruiz Cascales, Eutimi (Nicolau) Aramendía García, Canut (Josep) Franco Gómez, Dositeu (Guillem) Rubio Alonso, Cesari (Marià) Niño Pérez, Benjamí (Alexandre) Cobos Celada, Carmel (Isidor) Gil Arano, Cosme (Simó) Brun Ararà, Cecili (Enric) López López, Rufí (Crescenci) Lasheras Aizcorbe i Faustí (Antoni) Villanueva Igual, religiosos.

14. A Paterna, a la província de València, beat valencià Alfons Sebastià Viñals, prevere i màrtir, que, estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. (1936)

15. A Barcelona, beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, vèrgens, de l'Institut de Maria Auxiliadora, que en la mateixa persecució, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. (1936)

16. Beat Josep Samsó i Elías (1877- Mataró 1936). Sacerdot diocesà, màrtir, assassinat per odi a la fe, l'1 de setembre 1936 durant la Guerra Civil Espanyola; va donar un verdader testimoni de Crist, va morir perdonant els seus perseguidors; encara hui és un model de dedicació a la catequesi i de caritat cap als pobres.