DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII / II
Lectura primera Ap 4,1-11
Sant és el Senyor, Déu de l'univers,que és, era i ha de vindre
Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig vore una porta oberta en el cel, i aquella veu com un toc de trompeta, que abans m'havia parlat, ara vaig sentir que em deia: «Puja ací al cel, i et faré conéixer els fets que s'han de complir després». Immediatament l'Esperit s'apoderà de mi, i vaig vore un tron posat en el cel, on estava assentat algú que resplandia amb un to com de jaspi i de cornalina. Rodejava el tron una llum com la de l'arc iris, d'un to semblant al de la maragda. Al voltant hi havia vint-i-quatre trons, on estaven els vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. El tron centellejava de llamps, seguits per l'esclafit de la tronada. Davant del tron cremaven set antorxes enceses, que són els Set Esperits de Déu, i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al gel. Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven davant i darrere. El primer vivent semblava un lleó; el segon, un bou; el tercer era com si tinguera una cara humana; i el quart, com una àguila en ple vol. Cada un dels quatre tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven a tot el voltant i cap al tron. Dia i nit no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de vindre».I mentres aquells vivents glorificaven el qui s'assenta en el tron i viu pels segles dels segles, mentres l'honoraven i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant del qui s'assenta en el tron, el qui viu pels segles dels segles, l'adoraven i deixaven davant d'ell les seues corones dient: «Senyor, Déu nostre, sou digne de rebre la glòria, l'honor i el poder, perquè vós heu creat tot l'univers. Quan res no existia, vós vau voler que tot fora creat».
Salm responsorial 150,1-2.3-4.5 (R.: Ap 4,8b)
Lloeu a Déu en el seu santuari,lloeu-lo en el baluard del firmament,lloeu-lo per les seues gestes,lloeu-lo per la seua grandesa.
R. Sant, sant, sant és el Senyor,Déu de l'univers.
Lloeu-lo al so dels corns,lloeu-lo amb arpes i lires,lloeu-lo amb tambors i danses,lloeu-lo al so de flautes i corda. R.
Lloeu-lo amb címbals sonors,lloeu-lo amb címbals triomfants.Que lloe al Senyor tot el que respira. R.
Al·leluia Jo 15,16
Soc jo qui vos he elegit
per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.
Evangeli Lc 19,11-28
¿Per què no has posat en el banc els meus diners?
¿Per què no has posat en el banc els meus diners?
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'escoltaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de forma imminent. Per això ell els va dir esta paràbola:«Un noble se'n va anar a un país llunyà per a rebre la investidura reial i tornar-se'n. Va cridar deu dels seus servidors i va confiar a cada u una lliura de plata, dient-los que la negociaren mentres estava fora.Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien com a rei.Quan va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells servidors a qui havia donat diners per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït deu". I li va dir: "Molt bé, eres un bon administrador; com que has sigut fidel en poca cosa, ara et confiaré el govern de deu ciutats".
Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït cinc". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats".Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu la vostra lliura, la tenia ben guardada en un mocador; tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu segar on no heu sembrat".El Senyor li va respondre: "Les teues mateixes paraules et condemnen, mal servidor! Tu sabies que soc un home exigent, que reclame allò que no he entregat i vullc segarr on no he sembrat. ¿Per què no has posat en el banc la meua lliura, i ara jo la podria recobrar amb interessos?"I va dir als presents: "Lleveu-li la lliura i doneu-li-la a qui en té deu".Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té moltes!"Però ell va insistir: "Vos ho assegure: a qui té, li donaran, però a qui no té, li llevaran també allò que té. I els qui no em volien com a rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».Un vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.
Amb esta paràbola ens ensenya el Senyor que tots tenim uns dons o talents que hem de potenciar i hem de posar al servici dels altres. Tots tenim la capacitat d'amar i ajudar els altres. No podem caure en l'immobilisme, és a dir, no fer res, perquè al final donarem comptes de les nostres accions i ens reclamaran què hem fet amb eixes capacitats que Déu ens ha regalat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'escoltaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de forma imminent. Per això ell els va dir esta paràbola:«Un noble se'n va anar a un país llunyà per a rebre la investidura reial i tornar-se'n. Va cridar deu dels seus servidors i va confiar a cada u una lliura de plata, dient-los que la negociaren mentres estava fora.Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien com a rei.Quan va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells servidors a qui havia donat diners per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït deu". I li va dir: "Molt bé, eres un bon administrador; com que has sigut fidel en poca cosa, ara et confiaré el govern de deu ciutats".
Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït cinc". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats".Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu la vostra lliura, la tenia ben guardada en un mocador; tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu segar on no heu sembrat".El Senyor li va respondre: "Les teues mateixes paraules et condemnen, mal servidor! Tu sabies que soc un home exigent, que reclame allò que no he entregat i vullc segarr on no he sembrat. ¿Per què no has posat en el banc la meua lliura, i ara jo la podria recobrar amb interessos?"I va dir als presents: "Lleveu-li la lliura i doneu-li-la a qui en té deu".Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té moltes!"Però ell va insistir: "Vos ho assegure: a qui té, li donaran, però a qui no té, li llevaran també allò que té. I els qui no em volien com a rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».Un vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.
DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS
Memòria lliure
- J.M. Bausset: La Dedicació de les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau (2014)
Finalment arribàrem a RomaLectura dels Fets dels ApòstolsTres mesos després del naufragi ens férem a la mar en una nau alexandrina, que duia per insígnia els Dioscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on paràrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allí fins a Règium. Un dia més tard es va girar el vent del Sud, i el segon dia arribàrem a Puteoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allí els germans, informats de la nostra arribada, eixiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els va vore, va donar gràcies a Déu i es va animar.Una vegada a Roma, van permetre a Pau viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. I va passar dos anys sencers en aquella estança llogada, on rebia tots els qui l'anaven a buscar, i obertament, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.R. El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel. R.D'un cap a l'altre de la terra,tots han vist la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i clarins. R.
Oh Déu, vos alabem.Senyor, vos glorifiquem.El cor gloriós dels apòstolsvos dona alabança.
Maneu-me que vaja caminant per damunt de l'aigua᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles.Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».
Meditació de l'evangeli
Del Papa Francesc, Àngelus, 10 d'agost de 2014


