9 de gener de 2026, divendres

Dia 9 de gener

o bé dimecres després d'Epifania


Lectura primera 1Jo 4,11-18

Si ens estimem, Déu està en nosaltres

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, si Déu ens ha amat d'esta manera, també nosaltres ens hem d'amar els uns als altres. A Déu, no l'ha vist mai ningú, però si ens estimem, ell està en nosaltres i el seu amor ha arribat en nosaltres a la plenitud.
Sabem que estem en ell i ell en nosaltres perquè ens ha donat el seu Esperit.
Nosaltres l'hem vist i donem testimoni que el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món. Per això tot aquell que confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell. Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hem cregut en ell. Déu és amor, i qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell.
Nosaltres, pensant que ara, en este món, ja som com és Jesucrist, mirem el dia del juí amb tota confiança i, per això, el nostre amor ha arribat a la plenitud. L'amor no coneix la por, sinó que l'amor perfecte fa fora la por, perquè nosaltres temem quan ens amenaça un castic; per això només té por el qui no ha arribat a la plenitud en l'amor.

Salm responsorial 71,1-2.10.12-13 (R.: cf. 11)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al fill del rei la vostra justícia;
que guie el vostre poble amb justícia,
els vostres pobres amb rectitud

R. Vos adoraran, Senyor, tots els pobles.

Els reis de Tarsis i de les illes
li brindaran regals
els reis d'Aràbia i de Sabà
li faran ofrenesR.

Salvarà el pobre que clama,
el desvalgut que no té defensor.
S'apiadarà del pobre i del dèbil,
els salvarà de la mort. R.

Al·leluia 1Tm 3,16

Glòria a vós, oh Crist, proclamat a tots els pobles;
glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

Evangeli Mc 6,45-52

Els deixebles veren caminar a Jesús per damunt de l'aigua

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc 
 
Després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, en direcció a Betsaida, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a fer oració. A poqueta nit, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús estava sol en terra. Veent que patien remant, perquè el vent els era contrari, allà a la matinada va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua, com si volguera passar de llarg. Quan ells el veren caminant per damunt de l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven espantats. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por». Després pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. És que no havien entés allò dels pans, perquè tenien el cor endurit.
* * * * *

Aniversari del naiximent de mossén Josep Espasa i Signes, prevere valencià (1914)

Sant Eulogi de Còrdova, prevere i màrtir (mem. ll.)

Va nàixer a Còrdova a començament del segle IX, i allí va exercir el ministeri. És l'escriptor principal de l'Església mossàrab. Va ser el consolador i mantenidor dels perseguits per la fe, en la dificultosa situació de l'Església cristiana. Va sofrir el martiri el dia 11 de març de l'any 859, quan ja havia estat preconitzat bisbe de Toledo. Va morir decapitat. Molt poc després de mort, se li va començar a donar culte. 


Martirologi Romà


1. A Còrdova, ciutat d'Andalusia, sant Eulogi, prevere i màrtir(859)

2. A Ancona, al Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Marcel·lí, bisbe, que, segons va escriure el papa sant Gregori el Gran, per gràcia de Déu va deslliurar la ciutat d'un incendi. (s. VI)

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Adrià, abat, el qual, nascut a Àfrica, des de Nàpols va viatjar a Anglaterra, on, molt preparat en ciències eclesiàstiques i civils, va educar egrègiament gran nombre de deixebles. (710)

4. A Escòcia, sant Fil.là, abat del monestir de Sant Andreu, notable per la seua vida austera i per haver viscut en la solitud. (c. 710)

5. A la muntanya de l’Olimp, a Bitínia, a la Turquia actual, sant Eustraci, anomenat "Taumaturg", abat del monestir d’Abgaro. (s. IX)

6. A Thénezay, a la regió del Piteu [Poitou], a Aquitània, hui França, sant Honorat de Buzançais, que, mercader de bestiar, repartia els seus diners entre els pobres, i va perir assassinat per uns lladres als quals reprenia. (1250)

7. A Certaldo, lloc de la regió italiana de Toscana, beata Júlia de la Rena, del Tercer Orde de Sant Agustí, que va romandre tancada en una petita cel·la al costat de l'església, en la qual va viure només per a Déu. (1367)

8. A Ancona, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Antoni Fatati, bisbe, que en totes les missions que li van encomanar els Pontífexs Romans es va mostrar prudent i equànime, auster per a si i generós envers els pobres. (1484)

9. A la ciutat de Nancy, a França, beata Maria Teresa de Jesús (Alèxia) Le Clerc, verge, que juntament amb sant Pere Fourier, va fundar la Congregació de Canongesses Regulars de la Mare de Déu, sota la Regla de sant Agustí, per a l'educació de les jóvens. (1622)

10. A Seül, a Corea, santes màrtirs Àgata Yi, verge, els pares de la qual van morir també màrtirs, i Teresa Kim, viuda, que, tancades en la presó, primer van ser assotades i després degollades. (1840)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beats Josep Pawlowski i Casimir Grelewski, preveres i màrtirs, els quals, en ser envaïda Polònia en temps de la guerra, van ser deportats a este camp de concentració i van consumar el seu martiri en la forca. (1942)

8 de gener de 2026, dijous

Dia 8 de gener

o bé dimarts després d'Epifania


Lectura primera 1Jo 4,7-10

Déu és amor

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu i tot aquell que ama ha nascut de Déu i el coneix. El qui no ama no coneix a Déu, perquè Déu és amor.
Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, per a donar-nos vida gràcies a ell. L'amor és açò: no som nosaltres qui ens hem avançat a amar a Déu, sinó que ell ens ha amat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats.

Salm responsorial 71,1-2.3-4ab.7-8 (R.: cf. 11)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al fill del rei la vostra justícia;
que guie el vostre poble amb justícia,
els vostres pobres amb rectitud

R. Vos adoraran, Senyor, tots els pobles. 
 
Que les muntanyes duguen pau al poble, 
i les llomes, la justícia. 
Que guie els humils del poble, 
que salve els fills dels pobres. R. 
 
Que en els seus dies despunte la justícia, 
i una gran pau fins que es vele la lluna. 
Que domine de mar a mar, 
des del Riu fins a l'extrem de la terra. R.

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,
a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Mc 6,34-44

Jesús es revela com a profeta en la multiplicació dels pans

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, quan Jesús desembarcà, va vore una gran multutud i se'n va compadír, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament. Com que s'havia fet tard, els deixebles s'acostaren a dir-li: «Este lloc està despoblat i ja s'ha fet tard. Digueu adeu a la gent, i que vagen als masos i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar». Però Jesús els respongué: «Doneu-los menjar vosaltres». Ells li digueren: «Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris» Jesús els pregunta: «¿Quants pans teniu?». Ells ho miren i li diuen: «Cinc pans i dos peixos». Jesús els va manar que tots s'acomodaren en grups en l'herba verda. La gent es va posar en grups de cent i de cinquanta.
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als deixebles, i ells els servien a la gent; també els va repartir els dos peixos. Tots en menjaren i quedaren assaciats. Després arreplegaren dotze paneres plenes de trossos de pa que havien sobrat; i també les sobres dels peixos.
D'aquells pans, n'havien menjat cinc mil hòmens.



* * * * *

Aniversari de l'ordenació episcopal de mons. Enric Benavent i Vidal, arquebisbe de València (2005).


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de gener

1. A la ciutat de Hieràpolis, a Frígia, a l'actual Turquia, sant Apol·linar, home eximi per la seua doctrina i santedat, que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli. (s. II)

2. A la província romana de Lybia, hui Líbia, sants màrtirs Teòfil, diaca, i Eladi, que, després de ser torturats amb cascos esmoladíssims, van ser cremats vius. (s. III)

3. A Beauvais, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actualment França, sants Llucià, Maximià i Julià, màrtirs(c. 290)

4. A la ciutat de Metz, també a la Gàl·lia Bèlgica, sant Pacient, bisbe(s. IV)

5. A l'antiga província romana de Nòric, a les riberes del Danubi, sant Severí, prevere i monjo, que arribat a esta regió després de la mort d'Àtila, príncep dels huns, va defensar els pobles inermes, va aplacar els violents, va convertir els infidels, va fundar monestirs i va impartir instrucció religiosa als que la necessitaven. (c. 482)

6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Ligúria, sant Màxim, bisbe(c. 514)

7. Al monestir de Choziba, a l'actual Palestina, sant Jordi, monjo i eremita, que passava tota la setmana reclòs en la seua cel·la, però el diumenge orava amb els germans i departia amb ells sobre temes espirituals. (c. 614)

8. A la regió d'Aberdeen, a Escòcia, sant Natalà, bisbe, insigne per la seua caritat cap als pobres. (c. 678)

9. A Ratisbona, ciutat de Baviera, a l'Alemanya actual, sant Erard, oriünd d'Escòcia, el qual, desitjós d'anunciar l'Evangeli, va arribar a aquella regió, on va exercir la funció episcopal. (707)

10. A Moorsel, al territori de Brabant, hui Bèlgica, santa Gúdula, verge, que a sa casa es va dedicar enterament a practicar la caritat i l'oració. (c. 712) Patrona de Brussel·les

11. A la ciutat de Cashel, a Irlanda, sant Albert, bisbe, d'origen anglés, que per Crist va peregrinar durant molt de temps. (c. s. VIII)

12. A la ciutat hui italiana de Venècia, sant Llorenç Giustiniani, bisbe, que va il·lustrar esta Església amb la doctrina de la saviesa eterna. (1456)

13. A Newcastle upon Tyne, a Anglaterra, beat Eduard Waterson, prevere i màrtir, el qual, condemnat a mort per haver entrat al país com a sacerdot, en temps de la reina Isabel I va ser condemnat a mort i penjat. (1593)

14. Beata Euròsia Fabris Barban (1866- Pàdua, Itàlia 1932), mare de família, patrona dels Terciaris Franciscans del Vèneto.

7 de gener de 2026, dimecres

Dia 7 de gener

o bé dilluns després d'Epifania

Sant Ramon de Penyafort

Lectura primera 1Jo 3,22-4,6

Examineu quin esperit els porta i voreu si són de Déu

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, nosaltres obtindrem de Déu qualsevol cosa que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.
I este és el seu manament: que cregam en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres tal com ell ens va manar. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.    
Benvolguts, no vos fieu de qualsevol que semble inspirat, perquè corren pel món molts falsos profetes; examineu quin esperit els porta, i voreu si són de Déu. Un senyal per a conéixer l'Esperit de Déu és este: aquells que confessen a Jesucrist vingut en carn, és Déu qui els inspira, però aquells que no confessen a Jesús, no els inspira Déu, sinó l'Anticrist. Heu sentit que està a punt de vindre al món, però, de fet, ja està ací.
Fills, a vosaltres, que sou de Déu, no vos han pogut guanyar, perquè el qui està en vosaltres és més fort que el qui està en el món. Ells són del món; per això parlen d'acord amb el món, i el món els escolta. Nosaltres som de Déu: els qui coneixen a Déu ens escolten; els qui no són de Déu no ens volen escoltar; este és el senyal per a distingir l'esperit de la veritat de l'esperit de l'error.

Salm responsorial 2,7-8.10-11 (R.: 8a)

Ara proclame el decret del Senyor.
Ell m'ha dit: «Tu eres el meu fill;
jo t'he engendrat hui.
Demana-m'ho,
i et donaré els pobles com a herència,
posseiràs la terra de cap a cap».

R. Et donaré els pobles com a herència.

Per tant, reis, sigau sensats,
escarmenteu, governants de la terra.
Serviu el Senyor amb temor,
veniu tremolant a fer-li homenatge. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i curava, entre la gent, totes les malalties.

Evangeli Mt 4,12-17.23-25

El Regne del cel està prop

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan Jesús sentí dir que Joan havia sigut empresonat, se'n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s'havia de complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: «País de Zabuló i país de Neftalí, camí del mar, l'altra vora del Jordà, Galilea dels pagans; el poble que vivia a fosques ha vist una gran llum, una llum ha resplandit, per als qui vivien en el país tenebrós».
Des d'aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està prop». Jesús anava per tot Galilea, ensenyant en les sinagogues, anunciant la Bona Nova del Regne i curant, entre la gent, totes les malalties. La seua fama es va escampar per tot Síria; li portaven tots els qui patien de diverses malalties: endimoniats, epilèptics, invàlids; i ell els curava. I el seguia molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l'altra vora del Jordà.

Memòria obligatòria a Sogorb de Sant Joan de Ribera.

Sant Ramon de Penyafort (mem. ll.).

* * * * *

En el calendari antic se celebrava hui Sant Julià i Santa Basilissa, màrtirs. "Aparici VI dies aprés, sent Julià en l'endemà és"). Festa en honor a Sant Julià a Morella.

Així, en vers i amb influències marquianes i corellianes, [Joan Baptista Anyés] publicà unes cobles a La vida de sant Julià, abat y màrtyr, y de santa Basilyssa, verge, d’aquell sposa, abadessa de mil santes donzelles (València, 1527). Estan dedicades a Isabel de Cruïlles, deixeble espiritual d’Anyés i els personatges motiu del text, sant Julià i santa Basilissa, eren els patrons del monestir de monges agustines que hi havia prop de casa de l’autor. (Vicent Josep Escartí)

Aniversari del naiximent de Teodor Llorente i Olivares (València 1836)

Aniversari de l'ordenació episcopal del bisbe valencià Francesc Conesa i Ferrer (2007), actual bisbe de Solsona.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de gener

Sant Ramon de Penyafort, prevere de l'Orde de Predicadors, eximi mestre en dret canònic, que va escriure de manera molt encertada sobre el sagrament de la Penitència. Elegit mestre general de l'Orde, va preparar la redacció de les noves Constitucions, i després d'arribar a edat molt avançada, es va adormir en el Senyor a la ciutat de Barcelona. (1275)
2. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, sant Polieucte, màrtir, que, sent soldat, arran del decret de l'emperador Deci que obligava a sacrificar als déus, va trencar els ídols, per la qual cosa va ser cruelment martiritzat i, finalment decapitat, rebent així el baptisme amb la seua pròpia sang. (c. 250)

3. A la ciutat de Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, passió de sant Llucià, prevere de l'Església d'Antioquia i màrtir, el qual, il·lustre per la seua doctrina i eloqüència, en ser portat davant del tribunal, enmig de continus interrogatoris acompanyats de turments, es va mantindre intrèpid a confessar-se cristià. (312)

4. A Passau, a l'antiga província romana del Nòric, hui Alemanya, sant Valentí, bisbe de Rècia(c. 450)

5. A Pavia, ciutat de la Ligúria (hui Itàlia), sant Crispí, bisbe (467).

6. A Cira [Chur], al territori d’Helvècia, actual Suïssa, sant Valentinià, bisbe, que amb gran generositat va repartir almoines entre els pobres, va redimir els captius i va vestir els nus. (548)

7. Al monestir de Solenhac, a la regió de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Til.ló [o Tell o Till], deixeble de sant Eloi, que va ser orfebre i monjo. (c. 702)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Cir, bisbe, el qual, sent monjo a Paflagònia, va ser elegit per a ocupar la seu constantinopolitana, però, deposat després d'esta, va morir finalment en el desterrament. (714)

9. A Cenomanum, hui Le Mans, a França, sant Alderic, bisbe, que es va esforçar a promoure el culte a Déu i als sants. (856)

10. En els boscos pròxims a Ringsted, a Dinamarca, sant Canut, cognomenat Lavard, qui, fet duc d‘Schleswig, va exercir el poder amb equitat i justícia, afavorint la pietat del seu poble. Va morir assassinat per enemics que rebutjaven la seua autoritat. (1131)

11. A Palerm, ciutat de Sicília, a Itàlia, trànsit del beat Mateu Guimerà, bisbe d'Agrigent, de l'Orde dels Germans Menors, propagador devot del Santíssim Nom de Jesús. (1351)

12. A Suzuta, al Japó, beat Ambrosi Fernandes, màrtir, que es va dirigir a terres d'Orient amb finalitats de lucre, però, convertit, va ser admés com a religiós en la Companyia de Jesús i, després d'haver patit moltes privacions, va morir per Crist en la presó. (1620)

13. Al llogaret An Bai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuân, màrtir, el qual, pare de família i agricultor, per agenollar-se i orar davant d’una creu, negant-se a xafar-la, va ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

14. A la ciutat de Lieja, a Bèlgica, beata Maria Teresa (Joana) Haze, verge, fundadora de la Congregació de les Filles de la Creu, al servici de les persones dèbils i pobres. (1876)

15. Beata Lindalva Justo d'Oliveira (1953- San Salvador de Bahia, el Brasil 1993). Verge i màrtir. Religiosa de les Filles de la Caritat.

entrada destacada

9 de gener de 2026, divendres

Dia 9 de gener o bé dimecres després d'Epifania Lectura primera 1Jo 4,11-18 Si ens estimem, Déu està en nosaltres Lectura de la primera ...

entrades populars