Comença el temps d'Advent
L'Advent és temps d'espera, de conversió, d'esperança:
- espera-memòria de la primera i humil vinguda del Salvador en la nostra carn mortal; espera-súplica de l'última i gloriosa vinguda de Crist, Senyor de la història i Jutge universal;
- conversió, a la qual convida amb freqüència la Litúrgia d'este temps, mitjançant la veu dels profetes i sobretot de Joan Baptista: "Convertiu-vos, perquè està prop el regne dels cels" (Mt 3, 2);
- esperança gojosa que la salvació ja realitzada per Crist (cf. Rom 8, 24-25) i les realitats de la gràcia ja presents en el món arriben a la seua maduresa i plenitud, per la qual cosa la promesa es convertirà en possessió, la fe en visió i "nosaltres serem semblants a Ell perquè el vorem tal com és" (1 Jn 3, 2).
(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia, 96)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Comencem l'Advent (2024, novembre 27)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Advent (2023, novembre 29)
- Andreu Capella, bisbe valencià: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
- Salvador Giménez, bisbe valencià: Advent: esperem el Messies (2017).
Primera setmana d'Advent
DIUMENGE I D'ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 2,1-5
El Senyor reunix totes les nacionsen la pau eterna del Regne de DéuLectura del llibre d'IsaïesParaules revelades a Isaïes, fill d’Amós,
sobre Judà i Jerusalem.Al final dels temps s’alçarà ferma
la muntanya del temple del Senyor
en la cima de les muntanyes
i per damunt dels tossals.
Totes les nacions hi afluiran,
hi aniran tots els pobles dient:
«Vingueu, pugem a la muntanya del Senyor,
al temple del Déu de Jacob,
que ens ensenye els seus camins
i seguim les seues rutes,
perquè la llei ix de Sió;
de Jerusalem, l’oracle del Senyor».Ell posarà pau entre les nacions
i calmarà tots els pobles,
de les seues espases forjaran relles,
i corbelles de les seues llances.
Cap nació empunyarà l’espasa contra una altra,
ni s’entrenaran mai més per a fer la guerra.
Casa de Jacob, vingueu,
caminem a la llum del Senyor.
Salm responsorial 121,1-2.4-5.6-7.8-9 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor».Ja han arribat els nostres peusa la teua porta, Jerusalem.R. Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor».Allà pugen les tribus,les tribus del Senyor.A complir l'aliança d'Israel,a alabar el nom del Senyor.Allí estan els tribunals de justícia,els tribunals del palau de David. R.Desitgeu la pau a Jerusalem:«Que visquen segurs els qui t'estimen,que siga inviolable la pau dels teus murs,la quietud de les teues torres». R.Per amor dels meus germans i amics,deixeu-me dir: «Que hi haja pau dins de tu».Per la casa del Senyor, el nostre Déu,et desitge la felicitat. R.
Lectura segona Rm 13,11-14a
Tenim la salvació més prop de nosaltresLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaJa sabeu en quins moments vivim: ja és hora que vos desperteu, perquè hui tenim la salvació més prop que quan abraçàrem la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la foscor, revestim-nos de l’armadura de la llum. Comportem-nos dignament com a ple de dia: sense abusar de menjar i beure, sense plaers ni excessos, sense baralles ni enveges. Revestiu-vos de Jesucrist, el Senyor.
Al·leluia Salm 84,8
Senyor, feu-nos vore el vostre amori doneu-nos la vostra salvació.
Evangeli Mt 24,37-44
Vetleu i estigueu a punt᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«Quan vindrà el Fill de l’home, passarà com en temps de Noé. Els dies abans del diluvi tots menjaven i bevien i es casaven, fins al dia que Noé va entrar en l’arca. No havien advertit res quan els sorprengué el diluvi, i se’ls endugué a tots. Igual passarà en la vinguda del Fill de l’home. Aquell dia, si n’hi han en el camp dos hòmens junts, l’un se l’enduran i l’altre el deixaran; si hi ha dos dones molent juntes, l’una se l’enduran i l’altra la deixaran. Vetleu, per tant, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Heu de comprendre que si l’amo de casa haguera previst l’hora de la nit que arribaria el lladre, no s’hauria adormit ni hauria deixat que li entraren en casa. Estigau a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora que no penseu».
A. L'Advent és un temps d'alegre esperança davant de la vinguda del Senyor. Al mateix temps que ens preparem per a preparar la seua primera vinguda, mirem cap a la seua última vinguda en glòria i majestat al final dels temps. En este primer diumenge els textos litúrgics subratllen este segon aspecte. La nostra salvació està prop, ens diu sant Pau, una salvació en el regne etern de Déu a la qual estan cridats tots els pobles (1 lect). Hem d'estar en vetla per a estar preparats davant la vinguda del Senyor, perquè no sabem el dia ni l'hora (Ev). Una preparació que ens porta a deixar les obres del pecat i a viure la llum de l'Evangeli.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Advent, un nou començament (2025, novembre 26)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt:.
- V. F. Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
* * * * *
Comença la novena a la Puríssima o Novena de Guitarretes a Algemesí.
Aniversari de l'ordenació episcopal de Josep Pont i Gol, que fou, primer, bisbe de Sogorb i, després, de Sogorb-Castelló (Bellpuig, 1951)
Martirologi Romà
1. Sant Andreu, apòstol, natural de Betsaida, germà de Pere i pescador com ell. Va ser el primer dels deixebles de Joan el Baptista a qui va cridar el Senyor Jesús vora el Jordà i que el va seguir, portant amb ell el seu germà. La tradició diu que, després de Pentecosta, va predicar l'Evangeli en la regió d'Acaia, a Grècia, i que va ser crucificat a Patras. L'Església de Constantinoble el venera com a molt insigne patró.
- J.M. Bausset: Sant Andreu (2014)
2. A Milà, a la regió de Ligúria, sant Miroclet, bisbe, de qui fa memòria sant Ambrosi entre els bisbes fidels que el van precedir. (c. 314)
3. A la Bretanya Menor, hui França, sant Tugdual, cognomenat "Pabu", abat i bisbe, que va fundar un monestir a la ciutat de Tréguier. (s. VI)
4. Prop de Montesiepi, a la Toscana, regió de la Itàlia actual, sant Galgà Guidotti, eremita, qui es va convertir a Déu després d'una joventut dissipada i va viure la resta de la seua vida dedicat voluntàriament a la penitència corporal. (1181)
5. A Montpeller, a la regió de Provença, a França, beat Joan de Vercelli Garbella, prevere, mestre general de l'Orde de Predicadors, que va predicar incansablement la veneració al nom de Jesús. (1283)
6. A Ratisbona, al territori de Baviera, a Alemanya, beat Frederic, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, sent hàbil fuster, va sobreeixir pel fervor en l'oració, per l'obediència i per la caritat. (1329)
7. A Launceston, a Anglaterra, sant Cutbert Mayne, prevere i màrtir, el qual, abraçada la fe catòlica i ordenat sacerdot, va exercir el seu ministeri a Cornualla, fins que, sota el regnat d'Isabel I, condemnat a mort per haver donat a conéixer públicament una Carta Apostòlica, va ser conduït al patíbul, i així fou el primer alumne del Col·legi dels Anglesos de Douai a patir el martiri. (1577)
8. A York, també a Anglaterra, beat Alexandre Crow, prevere i màrtir, que, sent humil costurer, va ser ordenat prevere, fet pel qual, en temps de la reina Isabel I, va acabar gloriosament condemnat al patíbul. (1586)
9. Al lloc anomenat Quxian, a la província de Sichuan, a la Xina, sant Tadeu Liu Ruiting, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe. (1823)
10. A Hué, localitat d'Annam, hui Vietnam, sant Josep Marchand, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que sota l'imperi de Minh Mang, va ser condemnat al suplici dels cent assots. (1835)
11. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beat Miquel Ruedas Megías i sis companys, màrtirs,* religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)
*Els noms són: beats Diego de Cádiz (Jaume) García Molina, Nicèfor Salvador del Río, Ramon (Rafael) Tonceda Fernández, religiosos; Artur Donoso Murillo, Jesús Gesta de Piquer i Antoni Martínez Gil-Leonis, professos.
12. A València, beat Josep Otín Aquilué, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir. (1936)
13. Prop de Munic, a la regió de Baviera, d'Alemanya, al camp de concentració de Dachau, beat Lluís Roc Gientyngier, prevere i màrtir, que, en l'ocupació de Polònia durant la guerra, i entre els crims comesos pel règim enemic de la fe, va patir el martiri i va entregar el seu esperit al Senyor. (1941)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada