11 de novembre de 2025, dimarts XXXII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I

Sant Martí de Tours

Oració col·lecta

Oh Déu, que fóreu glorificat per sant Martí de Tours 
en la seua vida i en la seua mort; 
renoveu en els nostres cors les meravelles de la vostra gràcia, 
de manera que ni la mort, ni la vida 
no puguen separar-nos mai del vostre amor.

Lectura primera Sa 2,23-3,9

Als ulls dels insensats semblava que moriren,
però ells han trobat la pau

Lectura del llibre de la Saviesa

Déu ha creat el ser humà per a la incorruptibilitat,
l'ha fet imatge d'allò que és ell mateix.
Però la mort ha entrat en el món per la malícia del diable,
i els seus partidaris l'han de patir.
Però les ànimes dels justs estan en mans de Déu,
i cap turment no les podrà tocar.
Als ulls dels insensats semblava que moriren,
la seua partida era tinguda per un mal,
el seu traspàs, aparentment, era un desastre.
Però ells han trobat la pau.
Els ulls humans veien les penes que patien,
però de fet tenien l'esperança plena de la immortalitat.
Després de corregir-los amb moderació,
Déu els donarà una felicitat immensa,
perquè els ha posat a prova
i ha trobat que eren dignes d'ell.
Els ha depurat com l'or en el cresol
i els ha acceptat com una ofrena en holocaust.
Quan el Senyor vindrà a visitar-los, resplandiran,
seran com les centelles que corren pel restoll;
governaran nacions i dominaran pobles,
i el Senyor regnarà entre ells per sempre.
Els qui confiaven en ell comprendran la veritat,
i els qui l'han estimat fidelment estaran amb ell,
perquè dona als seus sants el favor i la gràcia,
i vindrà a visitar els seus elegits.

Salm responsorial 33,2-3.16-17.18-19 (R.: 2a)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre en els llavis la seua alabança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Beneiré el Senyor en tot moment.

Els ulls del Senyor vetlen pels justs,
escolta quan demanen auxili.
El Senyor s'enfronta als malvats,
en la terra es perdrà el seu record. R.

Als qui clamen, el Senyor els escolta
i els trau de tots els perills.
El Senyor s'acosta als cors afligits
i sutura els cors trencats. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;
mon Pare l'estimarà i vindrem els dos a viure en ell.

Evangeli Lc 17,7-10

Som uns pobres servents:
només hem fet el que havíem de fer

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor va dir:
«¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torne del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més prompte, "Prepara'm alguna cosa de sopar, i estigues a punt de servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet allò que se li havia manat? Igualment vosaltres, quan haureu fet tot el que està manat, digueu: "Som uns pobres servents: només hem fet el que havíem de fer"».

Sant Martí de Tours


Església de Sant Martí i
Sant Antoni, a València
Sant Martí de Tours, bisbe (memòria ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.

Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seua sepultura. Nascut a Pannònia, a l'actual Hongria, de pares gentils, quan era soldat a les Gàl·lies i encara catecumen, va cobrir amb el seu mantell a Crist en la persona d'un pobre, i després, rebut el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant dels seus ulls l'exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clero i va evangelitzar els llauradors, fins que va anar a l'encontre del Senyor a Candes, població de França. (397)


Oració a Sant Martí


    1      O gran sacerdot humil i benigne,
    2      i ver confessor, Martí gloriós,
    3      o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
    4      i fel cavaller prudent i insigne,
    5      del Rei eternal qui és tot poderós,
    6      puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
    7      qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
    8      vullau-nos tenir a tots en memòria,
    9      pregant a Jesús que ens done victòria
    10     del gran Satanàs qui ens vol devorar.

    11     Puix és tant beneita la vostra història
    12     i feu per aquells qui us volen lloar,
    13     hajau-nos la vida que no és transitòria,
    14     puix és manifest i cosa notòria
    15     que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Beat valencià Josep Cecili de Jesús Maria (Josep) Alberich Lluch (memòria a Benicarló)

Nascut el 7/02/1865 a Benicarló (Castelló), mort l’11/11/1936 a Torredembarra (Tarragonès).Va fer el noviciat i professà al Desert de les Palmes. Entre altres activitats, es dedicà als malalts i a recollir almoines per al manteniment del col·legi carmelità. Va ser conventual de València, Matanzas (Cuba), San Clemente (Cuenca), Caravaca, Borriana i Castelló.
A l’inici de la guerra civil estava en el convent de San Clemente i fugí a refugiar-se a casa dels seus pares a Benicarló. Detingut a Vinaròs, va ser enviat al vaixell presó “Río Segre”, al port de Tarragona, on hi havia altres carmelites. Allí renovà els seus vots a mans del P. Elipi. Amb els seus companys, l’11 de novembre va ser afusellat al cementeri de Torredembarra.

Aniversari de la mort de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1971)

Aniversari de la mort del poeta Xavier Casp i Verger (2004)

Martirologi Romà


2. Al costat del llac Mareotis [o Mariut], a Egipte, sant Menes [o Menna], màrtir(295)

3. A Vença [Vence], lloc de Provença, a la Gàl·lia, hui França, commemoració de sant Verà, bisbe, que sent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat en el monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint-li la seua professió de fe en l'encarnació del Verb continguda en la carta a Flavià. (s. V)

4. A Molise, a la Itàlia actual, memòria de sant Menes, ermità, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Limassol, a l'illa de Xipre, trànsit de sant Joan el Caritatiu, bisbe d'Alexandria, famós per la seua compassió cap als pobres, i tan curull de caritat envers tots que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per a alleujar totes les necessitats de la ciutat, aportant per a això els béns de l'Església i exhortant contínuament els rics a l'exercici de la beneficència. (620)

6. Al monestir de Malonne, a Brabant, actual França, sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat(698)

7. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, sants i màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tindre entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, en els quals exposava la doctrina cristiana. (826)
8. Al monestir de Grottaferrata, en la rodalia de Frascati, pròxim a Roma, sant Bertomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va anar a l'encontre de sant Nil, la vida i els costums del qual va deixar per escrit, i al costat del qual va estar fins a la seua mort en el cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, obra que ell va continuar convertint-la en una escola de ciències i d'art. (1065)

9. A Nagasaki, al Japó, santa Marina d'Omura, verge i màrtir, que, empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seua castedat, va ser finalment cremada viva. (1634)

10. A Laski Piasnica, prop de Wejherowo, a Polònia, beata Alicia Kotowska, verge, de la Congregació de Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantindre fidelment les seues creences en Crist. (1939)

11. A Sofia, a Bulgària, passió del beat Vicent Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació Passionista de Jesucrist, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, va ser empresonat, cruelment vexat com a reu de lesa majestat, condemnat a la pena capital i finalment afusellat. (1952)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

23 de novembre de 2025, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

Diumenge XXXIV SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN Cicle C Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge c...

entrades populars