19 de gener de 2025, diumenge II

• Enric Benavent Vidal, arquebisbe de València: Testimonis de l'esperança: carta pastoral amb motiu de la celebració del Jubileu ordinari de l'any 2025,

DIUMENGE II / Cicle C

Lectura primera Is 62,1-5

 

La nóvia portarà alegria al nóvio 

 

Lectura del llibre d'Isaïes 

 

Per amor de Sió no callaré, 

per amor de Jerusalem no descansaré, 

fins que no esclate com la llum la seua justícia 

i no brille com una antorxa la seua salvació. 

Els pobles voran el teu benestar, 

tots els reis contemplaran la teua glòria.

Et donaran un nom nou 

que els llavis del Senyor designaran. 

Seràs una corona de glòria en les mans del Senyor, 

i una diadema reial en les mans del teu Déu. 

Ja no et diran «Abandonada», 

ni anomenaran la teua terra «Desolada». 

A tu et diran «La meua estimada», 

i a la teua terra, «L'Esposada», 

perquè el Senyor et preferirà a tu, 

i la teua terra tindrà marit.  

Com un jove esposa una donzella, 

així t'esposaran els teus fills;

com la nóvia porta alegria al nóvio, 

així tu seràs l'alegria del teu Déu.

Salm responsorial 95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c (R.: 3)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,

conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

Aclameu el Senyor, famílies dels pobles,

aclameu la glòria i el poder del Senyor,

aclameu la glòria del nom del Senyor. R.

Adoreu el Senyor en el seu atri sant.

Que tremole davant d'ell tota la terra.

Digau a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»

Governa els pobles amb rectitud. R.

Lectura segona 1C 12,5-11

L'únic i mateix Esperit distribuïx els seus dons a cada u com ell vol

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, hi ha diversitat de carismes, però un sol Esperit; hi ha diversitat de ministeris, però un sol Senyor; hi ha diversitat d'actuacions, però un sol Déu que ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que cada u rep són en bé de tots. Un, gràcies a l'Esperit, rep el do de parlar amb saviesa; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do del coneiximent; un, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, en virtut de l'únic Esperit, rep el do de curar; un, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un, el de discernir els esperits; un, el do de parlar en diverses llengües; un altre, el do d'interpretar-les. Tot açò és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribuïx els seus dons a cada u tal com ell vol.

Al·leluia 2Te 2,14

Déu, valent-se de l'Evangeli,

ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,

el nostre Senyor.

Evangeli Jo 2,1-11

D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea

᛭ Lectura de l'Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, es van celebrar unes bodes a Canà de Galilea. Hi estava la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Com que el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, ¿tu i jo, què hi tenim a vore? Encara no ha arribat la meua hora». Sa mare diu als servidors: «Feu tot allò que ell vos diga». Hi havia allí sis gerres de pedra destinades a les pràctiques de purificació, usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda de quatre a sis poals. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua eixes gerres». Ells les ompliren fins a dalt. Després els digué: «Ara traeu-ne i porteu-ne al majordom». Ells li'n portaren. El majordom tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors si que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien poada. A continuació, el majordom crida el nóvio i li diu: «Tots servixen primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, servixen els vins més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor».

D'esta manera començà Jesús els seus signes a Canà de Galilea. Així manifestà la seua glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

La imatge matrimonial expressa l'amor de Déu a la humanitat, i esta imatge recorre tota la Bíblia. Jesús ens porta un nou temps en què Déu torna a renovar l'aliança amb el seu poble, basada en l'amor fidel i misericordiós. Però Jesús no vol només acontentar el poble d'Israel, sinó que la seua vinguda és per a que tots els pobles del món s'alegren també, per això, este banquet de bodes és com el banquet que Déu havia promés, per mitjà del profeta Isaïes, a tots, sense exclusions. Maria és la primera que sap qui és realment Jesús i què pot fer per nosaltres, per això demana al fill que es manifeste, i ens diu: «Feu tot allò que ell vos diga».

Meditació amb el papa Francesc: Unes bodes a Canà de Galilea (2019/2016)

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió (2025)
• Missa d'À Punt (2025): Pregària de petició (Erik Alsgaard)

Jornada d'Infància Missionera

La Jornada de la Infància Missionera, organitzat per Obres Missionals Pontifícies (OMP), se celebra enguany el diumenge 19 de gener amb el lema "Compartixc el que tinc". Esta Jornada està dirigida als xiquets de tot el món per a que es formen en la missió i que la seua generositat servixca per a ajudar els missioners en el seu treball amb la infància.

Amb esta Obra Pontifícia, el Papa implica els xiquets del món per a ajudar altres infants com ells en les missions. I compta també amb adults compromesos que ajuden en esta formació durant tot l'any.

* * * * *

Segona jornada de Pregària per la unitat dels cristians

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Per la unitat dels cristians (2025)
• Sergi Gordo Rodríguez, bisbe de Tortosa: La unitat com a camí cap a l'amor (2025)
• Guions per a les celebracions eucarístiques o de la paraula i per a la pregària comunitària o personal (2025)

 Aniversari del naiximent del beat Gonçal Vinyes i Macip, prevere i poeta (Xàtiva 1883)

• Laura Sellarés: Gonçal Vinyes i Massip
• Agustí Colomer: Gonçal Vinyes, màrtir i valencianista (2007, novembre 11).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de gener

1. A Esmirna, a la Turquia actual, passió de sant Germànic, màrtir de Filadèlfia en temps dels emperadors Marc Antoní i Luci Aureli. Deixeble de sant Policarp, el va precedir en el martiri, i en ser condemnat pel jutge en el vigor de la primera joventut, va superar amb la gràcia de Déu el temor de la fragilitat corporal i va arribar a provocar ell mateix la fera que li van destinar per al seu sacrifici. (c. 167)

2. Prop d'Spoleto, ciutat de la regió actualment italiana d'Úmbria, sant Poncià, màrtir, que en temps de l'emperador Antoní va ser durament assotat amb vares i finalment travessat amb espasa, a causa de la seua fe en Crist. (s. II)

3. A la via Cornèlia, en la tretzena milla abans de Roma, al cementeri de Nimfa, sants Màrius, Marta, Audifaç i Àbac, màrtirs. (c. s. IV)

Sant Macari el Gran

4. Commemoració de sant Macari el Gran, prevere i abat del monestir d'Escetis, a Egipte, on, considerant-se mort al món, vivia només per a Déu, ensenyant-ho així als seus monjos. (c. 390)

5. Commemoració de sant Macari, anomenat "Alexandrí", també prevere i abat al monestir d'Escetis, a Egipte. (s. V)

6. A la ciutat de Lodi, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Bassià, bisbe, que va lluitar enèrgicament, juntament amb sant Ambròs de Milà, per a protegir el seu ramat de l'heretgia dels arrians que encara persistia en la seua diòcesi. (409)

7. A Como, ciutat de Llombardia, també a Itàlia, santes Alliberada i Faustina, germanes i vèrgens, que van fundar el monestir de Santa Margarida. (580)

8. Prop de Chartres, a Nèustria, actual França, sant Laumer, abat del monestir de Corbion, que havia fundat ell mateix en la soledat de Perche. (c. 593)

9. A Ravenna, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Joan, bisbe, el qual, mentre tot Itàlia era devastada durant la guerra contra els llombards, va proveir òptimament les necessitats de l'Església, com narra sant Gregori el Gran, papa, qui li va enviar el seu llibre de la Regla Pastoral. (595)

10. A Rouen, ciutat de Nèustria, actual França, sant Remigi, bisbe, germà del rei Pipí, que es va preocupar per introduir la manera romana en el cant de la salmòdia. (c. 762)

11. A l'illa de Corfú, a Grècia, sant Arseni, bisbe, que va ser un pastor completament dedicat al seu ramat i assidu en l'oració nocturna. (s. X)

12. A la ciutat de Sevilla, beat Marcel Spínola i Maestre, bisbe, que va fundar associacions de treballadors per a cooperar en el seu desenvolupament social, va combatre en defensa de la veritat i la justícia, i va obrir sa casa als indigents. (1906)