16 de gener de 2026, divendres I

DIVENDRES DE LA SETMANA I / II

Lectures de la missa:

Lectura primera 1S 8,4-7.10-22a

Vos queixareu del rei que heu volgut elegir,

però el Senyor no vos escoltarà

Lectura del primer llibre de Samuel 

 

En aquells dies, tots els ancians d'Israel es reuniren, anaren a l'encontre de Samuel a Ramà i li digueren: «Mira, tu t'has fet vell i els teus fills ja no són com tu. Dona'ns un rei que ens governe, com en totes les nacions».

Esta proposta no va agradar gens a Samuel, però Samuel ho encomanà al Senyor, i el Senyor li respongué: «Accedix a tot això que el poble et demana. No et rebutgen a tu, sinó que no em volen a mi com a rei».

Samuel va comunicar les paraules del Senyor al poble que demanava un rei. Els va dir:

«Si voleu tindre un rei, penseu bé com vos governarà.

Vos llevarà els fills i els obligarà a servir en els seus carros de guerra

i a escortar el seu propi carruatge,

o bé els farà oficials del seu exèrcit, 

al comandament de mil, de cent o de cinquanta soldats.

Els obligarà a llaurar els seus propis cultius 

i a segar els seus propis sembrats;

a fabricar les seues armes 

i els arreus dels seus carros de guerra.

Vos agarrarà les filles com a perfumistes, cuineres i pastisseres de palau.

S'apoderarà dels millors camps, de les millors vinyes,

dels millors oliverars, per a donar-los als seus oficials.

Exigirà el deu per cent dels vostres sembrats i de les vostres vinyes,

per a pagar els seus servidors i els seus cortesans.

Obligarà els vostres criats i criades i els vostres millors jóvens amb els vostres ases

i els farà treballar en obres públiques.

Vos exigirà el deu per cent dels vostres ramats.

Tots vosaltres sereu els seus esclaus.

El dia que això passe, vos queixareu del rei que heu volgut elegir,

però el Senyor no vos escoltarà».

El poble no va fer cas de les raons de Samuel i va respondre: «És igual: nosaltres volem un rei, i ser com les altres nacions. Volem un rei que ens governe, que vaja davant del nostre exèrcit i vinga amb nosaltres a la guerra». Samuel, després d'escoltar la decisió del poble, en va parlar al Senyor, i el Senyor li va dir: «Accedix a això que demanen: dona'ls un rei».

Salm responsorial 88,16-17.18-19 (R.: cf. 2a)

Senyor, feliç el poble que vos aclama:

caminarà a la llum de la vostra mirada;

celebrarà tot el dia el vostre nom,

enaltirà la vostra bondat.

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors

Perquè vós sou la glòria del seu poder,

alcem el front perquè ens feu costat.

Perquè el Senyor és el nostre escut,

i el Sant d'Israel és el nostre rei. R.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 2,1-12

El Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats ací en la terra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Al cap d'uns quants dies, Jesús va tornar a Cafarnaüm i, quan va córrer la veu que estava en casa, va acudir tant gent que no cabien ni davant de la porta; i ell els anunciava la paraula. 

I vingueren quatre hòmens que li portaren un paralític i, com que no li'l pogueren acostar per la multitud que hi havia, alçaren la teulada damunt del lloc on estava Jesús, van fer un forat i baixaren la llitera on anava el paralític. Jesús, en vore aquella fe, va dir al paralític: «Fill, queden perdonats els teus pecats».

Allí es trobaven uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: «¿Com pot dir això este home? Això és una blasfèmia: ¿qui pot perdonar pecats sinó Déu?» 

A l'instant, Jesús, que coneixia que pensaven això, els digué: «¿Per què penseu això en el vostre cor? ¿Què és més fàcil, dir al paralític "queden perdonats els teus pecats", o bé dir-li "alça't, carrega't la llitera i caminaç"? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home té la potestat de perdonar els pecats ací en la terra». 

I li diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a ta casa». 

Ell es va alçar immediatament, es va carregar la llitera i se'n va anar a la vista de tots. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu, i deien: «No hem vist mai res de semblant». 

 

* * * * *

Vigília de Sant Antoni, abat.

Beata Joana Maria Condesa i Lluch, verge

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 16 de gener

1. A Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sepultura de sant Marcel I, papa, que, com testifica sant Damas, va ser un pastor verdader, per la qual cosa va patir molt. Va ser expulsat de la seua pàtria i va morir en el desterrament després de ser denunciat falsament davant del tirà per alguns que menyspreaven la penitència que els havia imposat. (309)

2. A la ciutat d'Aulònia, a Il·líria, actual Albània, sant Dànat [o Dànax] de Vlöre, màrtir. (s. inc.)

3. A Rinocorurua, a Egipte, sant Melas, bisbe, que en temps de l'emperador arrià Valent va patir el desterrament per la seua adhesió a la fe ortodoxa, després de la qual cosa va descansar en pau. (c. 390)

4. A Arle [Arlés], ciutat de la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, sant Honorat, bisbe, que va fundar el cèlebre monestir a l'illa de Lerins i, després, va acceptar regir la seu d'Arle. (429)

• Sant Honorat de Lerins (o d'Arle), monjo i bisbe.

    Sant Honorat d'Arle, titular de l'església parroquial i patró de Vinalesa.

• Honorat de Lerins i la parròquia de Vinalesa.

5. A Moûtiers, a la Gàl·lia Vienense, també França en l'actualitat, sant Jaume, bisbe, deixeble de sant Honorat de Lerins. (s. V)

6. A la ciutat d'Oderzo, a la regió hui italiana de Venècia, sant Tizià, bisbe. (s. V)

7. Al voltant de Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, commemoració de sant Leobat, abat, a qui el seu mestre sant Urs va designar com a superior del monestir recentment fundat de Sénevière, que va governar santament fins a la seua vellesa. (s. V)

8. Al lloc de Dombes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Triveri, prevere, monjo i finalment eremita. (c. 550)

9. A Mézerolles, al costat del riu Authie, a la Gàl·lia, de nou a l'actual França, sant Furseu, abat primer a Irlanda, després a Anglaterra i finalment a la Gàl·lia, on va fundar l'abadia de Lagny. (c. 650)

10. A Bagno di Romagna, a Itàlia, santa Joana, verge, que, admesa en l'Orde Camaldulenc, es va distingir per la seua obediència i humilitat. (1105)

11. A Marràqueix, al Magreb, actual Marroc, sants màrtirs Berard, Otó i Pere, preveres, Acursi i Adjut, religiosos, tots de l'Orde dels Germans Menors, que, enviats per sant Francesc per a anunciar l'Evangeli als musulmans, van ser capturats a Sevilla i traslladats a Marràqueix, on els van ajusticiar amb l'espasa per orde del príncep dels sarraïns. (1226)

12. A Kandy, ciutat de l'illa de Ceilan, hui Sri Lanka, a l'Oceà Índic, sant Josep Vaz, prevere de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri, que es va entregar amb admirable ardor a predicar l'Evangeli per aquelles terres i incansablement va confirmar en la fe els catòlics que romanien dispersos i amagats. (1711). Canonitzat en 2015

Beata Joana Maria Condesa i Lluch

13. A Brescia, a Itàlia, beat Josep Antoni Tovini, el qual, sent mestre, es va ocupar a erigir nombroses escoles cristianes i a promoure la construcció d'obres públiques, i en tota la seua activitat va deixar testimoni de la seua oració i de les seues virtuts. (1897)

14. A València, beata Joana Maria Condesa i Lluch, verge, que, amb sol·lícita caritat i esperit de sacrifici envers els pobres, xiquets i, especialment, cap a les dones que treballaven fora de casa, es va entregar completament a la seua atenció. Va fundar per a la seua tutela la Congregació d'Esclaves de Maria Immaculada. (1916)

• Beata Joana Maria Condesa (Cercapou)

15. Beat Lluís Antoni Rosa Ormières (1809- Gijón, Astúries, Espanya 1890). Sacerdot francés, fundador de la Congregació de Germanes de l'Àngel de la Guarda, per a l'educació dels xiquets.