Lectures del dia (AVL):
- Dt 26, 4-10: Professió de fe del poble elegit- Sal 91 (90), 1-2.10-11 12-13.14-15 (R.: 15b): Estigueu a la meua vora en els perills, Senyor- Rom 10, 8-13: Professió de fe de qui creu en Jesucrist- Lc 4, 1-13: L'Esperit el va conduir pel desert i era temptat
En la litúrgia de hui comencem el camí cap a la pasqua (orac. sobre les ofrenes). La meta d'este camí és la plenitud del misteri de Crist. I per a viure'l hem de conéixer-lo escoltant en este temps la seua Paraula, el nostre aliment més important que el pa material (cf. orac. després de la comunió). En el desert Jesús, ple de l'Esperit Sant, venç el diable (Ev.). Nosaltres, com Crist en els seus quaranta dies pel desert, comptem amb la força de l'Esperit Sant, i en l'Eucaristia trobem el pa del cel que alimenta la fe, consolida l'esperança i enfortix la caritat; és Crist mateix, el pa viu i verdader del qual hem de sentir gana (cf. orac. després de la comunió). Amb la seua força podrem véncer les temptacions en este desert de la vida.
Dia d'Hispanoamèrica
Aniversari del naiximent de l'humanista valencià Joan Lluís Vives i March (València, 1493)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 6 de març
2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, sant Victorí, màrtir. (s. inc.).
3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sant Quirze, prevere. (s. IV inc.)
4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a l'actual Turquia, que, desterrat per l'emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi. (c. 378)
5. A Toledo, a Hispània, sant Julià, bisbe, que va iniciar tres concilis en esta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. (690)
6. A Säckingen, al territori d'Helvècia, actual Suïssa, sant Fridolí, abat, el qual, oriünd d'Irlanda, va peregrinar per França fins que en esta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. (s. VIII)
7. A Metz, a Austràsia, hui França, sant Crodegang, bisbe, que va disposar que el clergat visquera com darrere dels murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida, i va promoure de manera admirable el cant a l'Església. (766)
8. A Síria, passió de quaranta-dos sants màrtirs, que, capturats a Amorio de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre en gloriós combat la palma del martiri. (848)
9. A Barcelona, ciutat de Catalunya, al Regne d'Aragó, sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan esta antiquíssima seu va ser alliberada del domini dels musulmans. (1137)
Aquest fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un muntó de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora, arquebisbe de Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).
Enterrat inicialment al claustre de la catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat en 1675. [font]
10. A Viterbo, lloc de Toscana, a Itàlia, beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc, que, assídua en les obres de caritat, a díhuit anys va consumar promptament el breu curs de la seua vida. (1253)
11. A Gant, ciutat de Flandes, a l'actual Bèlgica, santa Coleta Boellet, verge, qui durant tres anys va portar una vida austeríssima, tancada en una casa menuda al costat de l'església, i després, després de professar en la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l'esperit de pobresa i de penitència. (1447)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada