DIJOUS DESPRÉS DE CENDRA
La Quaresma: elegir entre la vida i la mort
Hui et toca escollir entre la benedicció i la malediccióLectura del llibre del DeuteronomiMoisés s'adreçà al poble i li digué:
«Hui et toca elegir entre la vida i la mort, la felicitat i la desgràcia.Hui et mane que ames el Senyor, el teu Déu, que seguixques els seus camins i complixques els seus manaments, els seus preceptes, les seues normes. Si ho fas així, viuràs i seràs fecund, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país a on ara entraràs per a prendre'n possessió. Però si el teu cor s'allunya d'ell, si no l'obeïxes i et deixes portar a donar culte a altres déus i a adorar-los, hui vos faig saber que aneu de cert a la ruïna, que no viureu molts anys en la terra a on ara, després de passar el Jordà, entrareu per a prendre'n possessió.El cel i la terra són testimonis que hui et toca elegir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu tria la vida i viuràs, tu i la teua descendència. Ama el Senyor, el teu Déu, obeïx-lo, sigues-li fidel, i en ell trobaràs la vida; el Senyor allargarà els teus anys per a poder habitar en esta terra que ell havia promés als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob».
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: 39,5a)
Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i dia.R. Feliç aquell que confia en el Senyor.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el temps,les fulles no li cauen mai,totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injusts;seran com la palla que escampa el vent.El Senyor guarda els camins dels justs,i els dels culpables acaben mal. R.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,17
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Evangeli Lc 9,22-25
Qui perda la vida per mi, la salvarà᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles:«El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia».I deia a tota la gent:«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a ell mateix, que es carregue cada dia la seua creu i que em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la salvarà. ¿Què trau un home de guanyar tot el món si es perd o es fa mal a si mateix?»
MEDITACIÓ AMN EL PAPA FRANCESC
«Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a ell mateix, que es carregue cada dia la seua creu i que em seguixca (v. 24). D'esta manera indica el camí del deixeble verdader, mostrant dos actituds. La primera és “negar-se a un mateix”, que no vol dir un canvi superficial, sinó una conversió, una inversió de mentalitat i de valors. L'altra actitud és carregar-se la creu. No es tracta només de suportar pacientment les tribulacions diàries, sinó de suportar amb fe i responsabilitat aquella part de l'esforç, aquella part del patiment que comporta la lluita contra el mal. La vida dels cristians és sempre una lluita. Lluita contra el Mal. Així, el compromís d'“assumir la creu” esdevé participació amb Crist en la salvació del món. Pensant en açò, vetlem per a que la creu que penja a la paret de la nostra casa, o la menuda que portem al coll, siga un signe del nostre desig d'unir-nos amb Crist per a servir amb amor els nostres germans, especialment els més menuts i fràgils. La creu és un signe sagrat de l'amor de Déu, és un signe del sacrifici de Jesús, i no s'ha de reduir a un objecte supersticiós ni a una joia ornamental. En conseqüència, si volem ser deixebles seus, estem cridats a imitar-lo, gastant la vida sense reserves per l'amor de Déu i del proïsme. (Àngelus, 30 d'agost de 2020)
* * * * *
Aniversari del naiximent de l'humaniste valencià Joan Lluís Vives i March (València, 1493)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 6 de març
2. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, sant Victorí, màrtir. (s. inc.).
3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sant Quirze, prevere. (s. IV inc.)
4. Commemoració de sant Evagri, bisbe de Constantinoble, hui Istanbul, a l'actual Turquia, que, desterrat per l'emperador Valent, va descansar en el Senyor com a confessor eximi. (c. 378)
5. A Toledo, a Hispània, sant Julià, bisbe, que va iniciar tres concilis en esta ciutat i va exposar amb escrits la doctrina ortodoxa, donant mostres de caritat i zel per les ànimes. (690)
6. A Säckingen, al territori d'Helvècia, actual Suïssa, sant Fridolí, abat, el qual, oriünd d'Irlanda, va peregrinar per França fins que en esta localitat va fundar un doble monestir en honor de sant Hilari. (s. VIII)
7. A Metz, a Austràsia, hui França, sant Crodegang, bisbe, que va disposar que el clero visquera com darrere dels murs d'un claustre sota una exemplar regla de vida, i va promoure de manera admirable el cant a l'Església. (766)
8. A Síria, passió de quaranta-dos sants màrtirs, que, capturats a Amorio de Frígia i portats al riu Eufrates, van rebre en gloriós combat la palma del martiri. (848)
9. A Barcelona, ciutat de Catalunya, sant Oleguer, bisbe, que va assumir també la càtedra de Tarragona quan esta antiquíssima seu va ser alliberada del domini dels musulmans. (1137)
Este fill del secretari de Ramon Berenguer I, va fer col·lecció d’un muntó de càrrecs (i tots ben emprats): canonge de la catedral de Barcelona, canonge agustinià de Sant Adrià del Besòs, abat de Sant Ruf d’Avinyó, legat pontifici (participà en les campanyes de recuperació de Dertosa/Tortosa i Larida/Lleida), bisbe de Barcelona i, alhora, arquebisbe de Tarragona (la independitzà de la seu de Narbona i la restaurà després de la devastació sarraïna). Home de confiança dels comtes de Barcelona, morí a Barcelona (1137) on havia nascut (1060).
Enterrat inicialment al claustre de la catedral de Barcelona, fou traslladat a la capella del Santíssim. El seu culte va ser confirmat en 1675. [font]
10. A Viterbo, lloc de Toscana, a Itàlia, beata Rosa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc, que, assídua en les obres de caritat, a díhuit anys va consumar promptament el breu curs de la seua vida. (1253)
11. A Gant, ciutat de Flandes, a l'actual Bèlgica, santa Coleta Boellet, verge, qui durant tres anys va portar una vida austeríssima, tancada en una casa menuda al costat de l'església, i més tard, després de professar en la Regla de sant Francesc, va reconduir molts monestirs de Clarisses a la forma primitiva de vida, insistint principalment en l'esperit de pobresa i de penitència. (1447)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada