10 d'abril de 2022: Diumenge de Rams

SETMANA SANTA

Diumenge de Rams en la Passió del Senyor


Diumenge de Rams en la Passió del Senyor, quan el nostre Senyor Jesucrist, com indica la profecia de Zacaries, va entrar a Jerusalem assegut sobre un pollí, i al seu encontre va eixir la multitud amb rams d'oliveres 
(elog. del Martirologi Romà).


Processó dels rams

- Lc 19, 28-40. Beneït el rei, que ve en nom del Senyor

Missa

- Is 50, 4-7. No he amagat la cara davant de les ofenses i sé que no quedaré avergonyit

- Sal 22 (21), 8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a): Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?

- Flp 2, 6-11. Jesucrist s’abaixà. Per això Déu l’ha exalçat

- Lc 22, 14 — 23, 56. Passió del nostre Senyor Jesucrist.

La processó de rams expressa de manera sensible el que ha sigut el nostre peregrinar de Quaresma. És la culminació de la pujada amb Crist a Jerusalem per a viure la pasqua amb Ell, que, «reconegut com a home per la seua presència, es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2 lect.). La litúrgia de hui, doncs, inclou els dos pols del misteri pasqual: rebuig i acceptació, ombra i llum, mort i vida. De l'alegria de la processó, passarem a la contemplació de la Passió de Crist en l'Ev. de la missa. Estos dos pols troben la seua expressió més completa i perfecta en l'altar de l'eucaristia, que, al mateix temps que sacrifici, és banquet festiu dels fills de Déu.

En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.

Aniversari de la defunció de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Combe Florey, Somerset, Anglaterra, 1966)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 d'abril

1. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Terenci, Africà, Màxim, Pompeu, Alexandre, Teodor i quaranta companys més, tots màrtirs, que en temps de l'emperador Deci van morir per la fe cristiana. (c. 250)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Apol·loni, prevere i màrtir. (s. inc.)

3. A Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, sant Pal·ladi, bisbe, que primer va ser abat del monestir de Sant Germà, i després, rebut l'episcopat, va participar en molts concilis i es va esforçar en la restauració de la disciplina eclesiàstica. (658)

4. A Gavelo, al territori de Venècia, a l'actual Itàlia, sant Beda el Jove, monjo, que, després d'estar servint durant quaranta-cinc anys a l'emperador, va triar servir al Senyor en el monestir la resta de la seua vida. (c. 883)

5. A Gant, ciutat de Flandes, actualment a Bèlgica, sant Macari, pelegrí, que va ser rebut entre els monjos de Sant Bavó, i a l'any següent va morir consumit per la pesta. (1012)

6. A Chartres, a França, sant Fulbert, bisbe, la doctrina del qual va nodrir a molts, i amb munificència i enginy va començar l'edificació de l'església catedral i va promoure la devoció a la Mare de Déu, Reina de Misericòrdia. (1029)

Sant Fulbert de Chartres

7. A Tunísia, al nord d'Àfrica, beat Antoni Neyrot, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, capturat pels pirates i conduït a l'Àfrica, allí va apostatar de la fe, però amb l'ajuda de la gràcia divina, el dia de Dijous Sant en la Cena del Senyor va reprendre públicament l'hàbit religiós, i a causa d'esta decisió va ser apedregat fins a morir. (1460)

8. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beat Marc Fantuzzi de Bolonya, prevere de l'Orde de Germans Menors, preclar per la prudència i la predicació. (1479)

9. A Valladolid, ciutat d'Espanya, sant Miquel dels Sants, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat, que es va entregar per complet a obres de caritat i a la predicació de la paraula de Déu. (1625)

10. A Verona, al territori de Venècia, a Itàlia, santa Magdalena de Canossa, verge, que espontàniament va renunciar a totes les riqueses del seu patrimoni per a seguir a Crist, i va fundar un institut doble, el de Filles i de Fills de la Caritat, per a fomentar la instrucció cristiana dels xiquets. (1855)

11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Bonifaci Zukowski, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps de guerra, infringit per les tortures, a causa de la fe va acabar el seu martiri en la presó. (1942)

- Beat Pere Maria Ramírez Ramos (1899- Armero, Colòmbia 1948). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

24 de novembre de 2024, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

Diumenge XXXIV SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN Cicle B Lectura primera Dn 7,13-14 El seu poder és etern Lectura de ...

entrades populars