- Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de la creu, camí de misericòrdia i d'esperança (2025, abril 9)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Ecce homo, ecce Rex, ecce Deus (2024, març)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El misteri de la creu (2023, març 29)
En este dia l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per a consumar el seu Misteri pasqual. Per esta raó, en totes les misses es fa memòria de l'entrada del Senyor a la ciutat santa; esta memòria es fa o bé per la processó o entrada solemne abans de la missa principal, o bé per l'entrada simple abans de les altres misses. L'entrada solemne, no la processó, pot repetir-se abans d'aquelles misses que se celebren amb gran assistència de fidels. Quan no es puga fer ni la processó ni l'entrada solemne, és convenient que es faça una celebració de la paraula de Déu en relació amb l'entrada messiànica i a la passió del Senyor, ja siga dissabte a poqueta nit, ja siga diumenge a l'hora més oportuna.
La processó de rams expressa de manera sensible el que ha sigut el nostre peregrinar de Quaresma. És la culminació de la pujada amb Crist a Jerusalem per a viure la pasqua amb Ell, que, «reconegut com a home per la seua presència, es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu» (2 lect.). La litúrgia de hui, doncs, inclou els dos pols del misteri pasqual: rebuig i acceptació, ombra i llum, mort i vida. De l'alegria de la processó, passarem a la contemplació de la Passió de Crist en l'Ev. de la missa. Estos dos pols troben la seua expressió més completa i perfecta en l'altar de l'eucaristia, que, al mateix temps que sacrifici, és banquet festiu dels fills de Déu.
LECTURES
COMMEMORACIÓ DE L'ENTRADA DEL SENYOR A JERUSALEM
Evangeli Lc 19,28-40
Beneït el rei, que ve en nom del Senyor
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús continuava, davant de tots, pujant cap a Jerusalem. Quan s'acostava a Betfagé i a Betània, prop de la muntanya que es diu de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb este encàrrec: «Aneu al poble d'ací davant i, entrant, trobareu un burret lligat que encara no ha muntat ningú. Deslligueu-lo i porteu-me'l. Si algú vos pregunta per què el deslligueu, contesteu-li que el Senyor el necessita».
Els enviats se n'anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. I, quan estaven deslligant l'animal, els amos els preguntaren: «¿Per què el deslligueu?». Ells respongueren: «El Senyor el necessita». Portaren el burret a Jesús, el guarniren amb els seus mantells i ajudaren a Jesús a muntar-lo.
I tal com Jesús avançava, molts estenien els vestits pel camí. Quan ja s'acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seguidors, plens de goig, començaren a lloar a Déu a plena veu per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït el rei, que ve en nom del Senyor. Pau en el cel, i glòria en les altures».
Alguns fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: «Mestre, fes callar els teus seguidors». Ell va replicar: «Vos assegure que si estos callen, cridaran les pedres».
MISSA DE LA PASSIÓ
Lectura primera Is 50,4-7
No he amagat la cara davant de les ofensesi sé que no quedaré avergonyitLectura del llibre d'IsaïesEl Senyor Déu m'ha donat una llengua de mestre,per a donar als cansats una paraula d'ànim.Un matí i un altre, em desvetla,a fi que escolte com un deixeble.Déu, el Senyor, m'ha obert l'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;no he amagat la caradavant d'ofenses i salivades.El Senyor Déu m'ajuda:per això no em done per vençut;per això pare la cara com una rocai sé que no quedaré avergonyit.
Salm responsorial 21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)
Tots els qui em veuen es riuen de mi,fan carasses, mouen el cap:«S'ha adreçat al Senyor; que l'allibere;que el salve, si tant l'ama».R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?M'envolta un muntó de gossos,em rodeja una colla de malfactors,m'han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R.Es repartixen els meus vestits,es juguen als daus la meua roba.Però vós, Senyor, no vos allunyeu;força meua, no tardeu a ajudar-me. R.Anunciaré als meus germans el vostre nom,vos alabaré enmig del poble reunit.Fidels del Senyor, alabeu-lo,fills de Jacob, glorifiqueu-lo,reverencieu-lo, fills d'Israel. R.
Lectura segona Fl 2,6-11
Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Jesucrist, que era de condició divina,no volgué guardar zelosamentla seua igualtat amb Déu,sinó que es va fer no-res,fins a prendre la condició d'esclaui fe-se semblant als hòmens.Començà a comportar-se com un home qualsevol,s'abaixài es feu obedient fins a acceptar la mort,i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de qualsevol altre nom,a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,dobleguen el genoll al nom de Jesús,i tots els llavis reconeguenque Jesucrist és el Senyor,a glòria de Déu Pare.
Vers abans de l'evangeli Fl 2,8-9
Crist es feu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.Per això Déu l'ha exalçati li ha concedit aquell nomque està per damunt de qualsevol altre nom.
Evangeli Lc 22,14-23,56
Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant LlucCom desitjava menjar amb vosaltreseste sopar pasqual abans de la meua passió
C. Quan va ser l'hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols i els digué:
+ «¡Com desitjava menjar amb vosaltres este sopar pasqual abans de la meua passió! Perquè vos assegure que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobe el seu compliment en el Regne de Déu».
C. Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i afegí:
+ «Preneu açò i repartiu-vos-ho, perquè vos assegure que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu».Feu açò que és el meu memorial
C. I prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i els el donà dient:
+ «Açò és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu açò que és el meu memorial».
C. I després de sopar, feu igualment amb el calze, dient:
+ «Este calze és la nova aliança segellada amb la meua sang, escampada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traïx està prop de mi en esta taula. El Fill de l'home fa el seu camí, com ja havia sigut establit. Però ai de l'home que el traïx».Jo, entre vosaltres, soc com el qui servix
C. Ells començaren a discutir quin d'ells seria capaç de fer una cosa com esta. Després hi hagué una disputa entre ells sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué:
+ «Els reis de les nacions les dominen com si en foren amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. Entre vosaltres no ha de ser així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui servix. ¿Qui és més important, el qui s'assenta en taula o el que servix? ¿No ho és el qui s'assenta en taula? Per això jo, entre vosaltres, soc com el que servix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i igual que mon Pare m'ha concedit la reialaesa, jo també vos la concedixc a vosaltres: menjareu i beureu en la meua taula en el meu Regne, i vos assentareu en trons per a jutjar les dotze tribus d'Israel.Tu, quan siga l'hora, enfortix els teus germans
+ Simó, Simó, Satanàs vos ha reclamat a tots per a garbellar-vos com qui garbella blat, però jo he pregat per tu per a que no flaquege la teua fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enfortix els teus germans».
C. Pere li digué:
S. «Senyor, estic disposat a anar amb vós a la presó i a la mort».
C. Però Jesús li respongué:
+ «T'ho assegure, Pere: hui, abans de cantar el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes».Tot el que es refereix a mi s'està complint
C. Després els digué:
+ «Quan vos vaig enviar sense saquet, ni alforja ni sandàlies, ¿vos va faltar mai res?»
C. Li respongueren:
S. «No ens va faltar res».
C. Ell els digué:
+ «Per tant ara, el que tinga un saquet, que el prenga, i que faça igual el que tinga una alforja. I el que no tinga espasa, qu es venga el mantell i se'n compre una; perquè vos assegure que s'ha complit en mi allò que diu l'Escriptura: "Ha sigut comptat entre els malfactors". Tot el que es referix a mi s'està complint».
C. Ells li digueren:
S. «Senyor, ací hi ha dos espases».
C. Els respongué:
+ «Ja n'hi han prou».Ple d'angoixa, pregava més intensament
C. Va eixir i se n'anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué:
+ «Pregueu demanant de no caure en la temptació».
C. Després s'apartà cosa d'un tir de pedra, s'agenollà i pregava amb estes paraules:
+ «Pare, si ho voleu, aparteu de mi este calze; però que no es faça la meua voluntat sinó la vostra».
C. Se li aparegué un àngel del cel que el confortava. Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seua suor era com gotes de sang que queien fins a terra. Quan s'alçà de la pregària, va anar cap als deixebles i els trobà adormits de la tristor; i els digué:
S. «¿Per què dormiu? Alceu-vos i pregueu, per a no caure en la temptació».Judes, ¿amb un bes traïxes el Fill de l'home?
C. Encara parlava Jesús quan es presentà un grup gent; el qui es deia Judes, u dels dotze, anava davant d'ells i s'acostà a Jesús per a besar-lo. Jesús li digué:
+ «Judes, amb un bes traïxes el Fill de l'home?»
C. Els qui anaven amb Jesús, quan veren el que estava a punt de passar, digueren:
S. «Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?»
C. I u d'ells pegà un colp d'espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Però Jesús digué:
+ «Deixeu-los fer».
C. I li tocà l'orella i el curà. Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per a detindre'l:
+ «Heu eixit amb espases i garrots, com si jo fora un bandoler. Mentres estava amb vosaltres en el temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, l'hora del poder de les tenebres».Pere, en eixir, va plorar amargament
C. Se l'endugueren pres i el portaren al palau del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Encengueren foc al mig del pati, s'assentaren al voltant i Pere s'assentà amb ells. Una criada el veié vora el foc i, després de mirar-lo fixament, va dir:
S. Este home també anava amb ell».
C. Ell ho negà:
S. «No, dona; no el conec de res».
C. Poc després, un altre el va vore i va dir:
S. «Tu també eres d'ells».
C. Pere li contestà:
S. «No, home; no ho soc».
C. Cosa d'una hora més tard, un altre s'hi entossudí:
S. «Segur que este també estava amb ell: si fins i tot és galileu».
C. Però Pere replicà:
S. «No, home; no sé de què em parles».
C. En aquell moment, va cantar el gall. I el Senyor es girà i mirà a Pere; Pere recordà les paraules que el Senyor li havia dit: «Hui, abans de cantar el gall, m'hauràs negat tres vegades». I, en eixir, va plorar amargament.Fes de profeta: endevina qui t'ha pegat
C. Els hòmens que guardaven a Jesús, l'escarnien i li pegave. Li taparen la cara i li deien:
S. «Fes de profeta: endevina qui t'ha pegat».
C. I proferien contra ell moltes més injúries.Portaren a Jesús al sanedrí
C. Quan es va fer de dia, es van reunir el consell del Sanedrí del poble, els grans sacerdots i els mestres de la Llei i portaren a Jesús a la sessió del consell. Allí li demanaren:
S. «Si eres tu el Messies, digues-nos-ho».
C. Ell els contestà:
+ «Si vos dic que sí, no em creureu. Si vos faig preguntes, no em respondreu. Però des d'ara el Fill de l'home estarà a la dreta de Déu totpoderós».
C. Tots li digueren:
S. «Per tant, ¿eres el Fill de Déu?»
C. Ell els respongué:
+ «Sí que ho soc, teniu raó».
C. Ells digueren:
S. «¿Quina falta ens fan els testimonis? Nosaltres mateixos acabem de sentir-ho dels seus propis llavis».No trobe res en este home per a poder-lo inculpar
C. Llavors s'alçaren tots i el dugueren a Pilat. I començaren així l'acusació contra ell:
S. «Hem trobat este home que subleva el nostre poble, prohibix pagar tribut al Cèsar i diu que és el Messies, el rei».
C. Pilat l'interrogà:
S. «¿Eres tu el rei dels jueus?»
C. Ell li respongué:
+ «Tu ho dius».
C. Pilat digué als grans sacerdots i a la gent:
S. «No trobe res en este home per a poder-lo inculpar».
C. Però ells insistien:
S. «Revolta el poble amb les seues doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins ací».
C. Quan Pilat va sentir açò, preguntà si aquell home era galileu. Al saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, li l'envià. Precisament aquells dies Herodes es trobava a Jerusalem.Herodes, amb la seua tropa, el menyspreà
C. Herodes s'alegrà molt de vore'l: feia temps que ho desitjava, perquè sentia parlar d'ell i confiava vore-li fer algun prodigi. Li feu moltes preguntes, però Jesús no li contestà res. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. Finalment, Herodes, amb la seua tropa, el menyspreà i, per a riure's d'ell, li posà una peça de roba blanca i el tornà a enviar a Pilat. Aquell dia Herodes i Pilat, que havien estat enemistats, es reconciliaren.Pilat els va entregar a Jesús, tal com ells volien
C. Pilat convocà els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, i els digué:
S. «M'heu portat este home com si fora un agitador el poble, però jo, que l'he interrogat davant de vosaltres, no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar. Ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que meresca la pena de mort. El faré assotar per a escarmentar-lo, i el deixaré lliure».
C. Però tots alhora es posaren a cridar:
S. «¡A este, mateu-lo! ¡Solteu a Barrabàs!».
C. Barrabàs estava tancat en la presó per uns disturbis en la ciutat i un assassinat. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure a Jesús. Però ells cridaren:
S. «¡Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!».
C. Pilat respongué per tercera vegada:
S. «Però, este ¿quin mal ha fet? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemanar-lo a mort; el faré assotar per a escarmentar-lo i el soltaré».
C. Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucificaren. I s'imposaven a força de cridar. Per això Pilat va decidir satisfer la seua petició: va soltar aquell que estava en la presó per disturbis i assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar a Jesús, tal com ells volien.Dones de Jerusalem, no ploreu per mi
C. Quan se l'enduien, agarraren un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu per a que la portara darrere de Jesús. El seguia molta gent del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i ploraven per ell. Jesús es girà cap a elles i els digué:
+ «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè venen dies que la gent dirà: "Benaventurades les que no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat". Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt de nosaltres", i als tossals: "Cobriu-nos". Perquè, si a un arbre verd fan això, ¿què serà de l'arbre sec?».Pare, perdoneu-los que no saben què fan
C. En portaven dos més, que eren uns criminals, per a executar-los amb ell. Quan arribaren al lloc anomenat Gólgota, el crucificaren allí amb els criminals, un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Jesús deia:
+ «Pare, perdoneu-los, que no saben què fan».
C. Es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. El poble estava allí mirant-ho, però les autoritats deien, rient-se'n:
S. «Ell, que en salvava d'altres, que se salve a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit».
C. Els soldats també l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i li deien:
S. «Si eres el rei dels jueus,¡ salva't tu mateix!».
C. Damunt d'ell hi havia un rètol que deia: «Este és el rei dels jueus».Hui estaràs amb mi en el paradís
C. U dels criminals penjats en la creu, també li deia insultant-lo:
S. «¿No eres tu el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres».
C. Però l'altre, reptant-lo, li respongué:
S. «Tu que estàs patint la mateixa pena, no tens tampoc temor de Déu? I nosaltres la patim justament, perquè rebem el que mereixen les nostres accions, però este no ha fet res de mal».
C. I deia:
S. «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne».
C. Jesús li respongué:
+ «En veritat t'ho dic: hui estaràs amb mi en el paradís».Pare, a les vostres mans encomane el meu esperit
C. Ja era cap al migdia quan s'estengué per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la vesprada: el sol s'havia amagat. La cortina que tancava el santuari, s'esgarrà pel mig, i Jesús cridà amb tota la força:
+ «Pare, a les vostres mans encomane el meu esperit».
C. I, en dir açò, expirà.(Ací tots s'agenollen, i es fa una pausa).C. El centurió, després de vore el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:
S. «Realment, este home era innocent».
C. I tota la gent present en aquell espectacle, després de contemplar tot el que havia passat, se'n tornaven pegant-se cops en el pit. Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distància mirant-ho.Josep va posar el cos de Jesús en un sepulcre
C. Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d'Arimatea, població dels jueus, que esperava el Regne de Déu i no estava d'acord amb les decisions i actuacions del sanedrí. Este home es presentà a Pilat per a demanar-li el cos de Jesús. El va desclavar, el va amortallar amb un llençol i el va posar en un sepulcre tallat en la roca, on encara no havien posat ningú. Era la vespra del dia de la preaparació, a punt de començar el dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allí, veren el sepulcre i com enterraven el seu cos. Se'n tornaren i compraren perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.
Jesús decidix com vol entrar a Jerusalem, com un Messies humil i pacífic, defensor dels pobres i desvalguts, d'aquells que no tenen «rei» que els defenga. Tal com havia profetitzat Zacaries. I en les hores de la passió es mostra com el servent de Déu entregat i pacíficament sofrent d'Isaïes. I en la creu s'expressa com el servent sofrent del Salm que clama amb una infinita confiança a Déu Pare que guarda silenci, al seu Abba de Getsemaní. Acompanyant a Jesús en la seua passió, comprenem que Déu està present enmig dels nostres patiments quan entreveem l'esperança d'entrar amb ell a la Jerusalem del cel.
- J.M. Bausset: Diumenge de Rams (2017)
- Avel·lí Flors: Diumenge de Rams.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Pregària davant la creu de Crist (Himne de Laudes de Dissabte Sant)
- Missa d'À Punt: Davant la creu (Òscar Cala SJ)
- Missa d'À Punt: A la creu de Crist (Himne de Vespres de Diumenge de Rams).
- La paraula del dia: Vesta (AVL)
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 13 d'abril
 |
| Sant Martí I, papa i màrtir |
Sant Martí I, papa i màrtir, que després de condemnar l'heretgia dels monoteletes en el concili del Laterà, per orde de l'emperador Constant II, va ser arrancat de la seua seu per l'exarca Teodor Cal·liope, que va entrar per la força a la basílica del Laterà, i el va enviar a Constantinoble, on primer el va tancar en una dura masmorra sota estreta vigilància i després va ser exiliat al Quersonés, actual Crimea, lloc en el qual, passats uns dos anys, van concloure les seues tribulacions i va aconseguir la corona eterna. (656)
A Tarragona, ciutat d'Hispània, sant Hermenegild, màrtir, que sent fill de Leovigild, rei arrià dels visigots, es va convertir a la fe catòlica per mediació de sant Leandre, bisbe de Sevilla. Reclòs en la presó per disposició del rei, en haver-se negat a rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià, el dia de la festa de Pasqua va ser degollat per mandat del seu propi pare. (586)
Hermenegild vol dir “guerrer valent”. I ho va ser, de valent, el nostre sant. Fill del rei visigot Leovigild, que intentava unificar tots els regnes sota l’arrianisme (no a la divinitat de Jesucrist), la conversió al catolicisme d’Hermenegild, governador de la Bètica (Andalusia) va suposar un problema per a aquella unificació. Sense voler renunciar a la seua fe, fou empresonat a Tarragona i hi fou assassinat el 13 d’abril del 586.
Els sants Isidor, Gregori de Tours, Gregori Magne i Beda parlen del seu martiri, i el papa Urbà VIII introduí la seua memòria en el santoral el 1636. [font]
3. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, hui Turquia, sants màrtirs Carp, bisbe de Tiatira, Pàpil, diaca, Agatònica, germana de Pàpil, i molts altres, que, pel goig d'expressar la seua confessió cristiana, van ser coronats amb el martiri. (s. II)
4. A Ravenna, població de la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Urs, bisbe, que va traslladar la seu episcopal des de Classe a esta ciutat i va dedicar l'església catedral, en la festa de Pasqua sota el títol de la santa Anàstasi. En este mateix dia, passats alguns anys, va emigrar a la glòria de la resurrecció. (c. 425)
5. Al monestir de Santa Maria de Capelle, prop de Wast, a la regió de Boulogne, a França, beata Ida, qui, viuda d'Eustaqui, comte de Boulogne, va brillar per la seua liberalitat cap als pobres i pel seu zel en el decòrum de la casa de Déu. (1113)
6. A Saint-David, al territori de Càmbria, a Gal·les, hui el Regne Unit, sant Caràdoc, prevere i ermità, que sent tocador d'arpa en el palau reial, en constatar que allí es volia més als gossos que als hòmens, va decidir servir a Déu sota la direcció de l'abat Teliav. (1124)
7. Al monestir cistercenc de Roosendaal, a Brabant, a l'actual Holanda, beata Ida, verge, que des de jove va patir per part de son pare abans d'entrar en la vida religiosa, i amb l'austeritat quotidiana va imitar en el seu cos el Crist sofrent. (c. 1290)
8. Al monestir de Fonte Avellana, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Albertini, ermità i prior d'un grup d'eremites, que va anteposar la soledat als honors i va procurar conciliar les ciutats enemistades entre si. (1294)
9. A Città di Castello, de nou a l'Úmbria, santa Margarida, verge de les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, la qual, cega de naixement, deforme i abandonada pels seus progenitors, sempre va confiar en el seu cor, no obstant això, en el nom de Jesús. (1320) Canonitzada en 2021.
10. A Rochester, a Anglaterra, beats Francesc Dickenson i Miló Gerard, preveres i màrtirs que, després d'haver-se format en el Col·legi de Reims dels Anglesos, van tornar a la seua pàtria per a exercir clandestinament el ministeri sacerdotal, per la qual cosa, durant el regnant Isabel I tots dos van ser condemnats a la forca i després esquarterats. (1590)
11. A York, també a Anglaterra, beats Joan Lockwood i Eduard Catherick, preveres i màrtirs en temps del rei Carles I. El primer, de huitanta-set anys, que ja havia sigut condemnat dos vegades a la pena capital per ser sacerdot, va voler precedir en el patíbul al seu company més jove, que estava una mica angoixat davant de la mort, per a animar-lo a culminar el gloriós martiri. (1642)
12. Beat Serafí Morazzone (1747- Chiuso, Lecco, Itàlia 1822). Sacerdot diocesà, rector de Chiuso (Lecco). Exemplar en els quaranta-nou anys de l'exercici de ministeri pastoral en eixa parròquia.
13. A l'illa francesa de la Reunion, a l'Oceà Índic, beat Scubilion (Joan Bernat), religiós de l'Institut de les Escoles Cristianes, que va ensenyar incansablement als xiquets i va oferir ajuda als pobres i esperança als esclaus. (1867)
14. Al llogaret de Totoclán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Sabas Reyes Salazar, prevere i màrtir, que va ser executat durant la persecució mexicana per la seua fe en Crist Sacerdot i Rei de l'Univers. (1927)
15. Beat Roland Rivi (1931- Piane di Monchio, Mòdena, Itàlia 1945). Seminarista assassinat per odi a la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada