3 d'abril de 2022, Diumenge V de Quaresma

 Lectures del dia (AVL)

- Is 43, 16-21. Faré una cosa nova, perquè el meu poble puga beure en l’estepa

- Sal 126 (125), 1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3). ¡El Senyor obra meravelles en nosaltres, amb quin goig ho celebrem!

- Flp 3, 8-14. Per Crist m’he avingut a perdre-ho tot; així entre en comunió amb els seus patiments, configurant-me a la seua mort

- Jo 8, 1-11. Aquell de vosaltres que no tinga pecat que tire la primera pedra

La litúrgia de hui ens ajuda a viure els sentiments de Crist davant de la Passió: «Salveu-me de l'home traïdor i malvat. Vos sou el meu Déu i protector» (ant. d'entrada). L'eucaristia fa present l'amor de Crist per nosaltres en la seua Passió (cf. 1a orac.). La comunió eucarística hui farà que la nostra unió amb Crist, en vespres del seu misteri pasqual, siga una realitat que ens porte a ser comptats entre els membres de Crist (cf. orac. després de la comunió). Esta és la meta de la nostra conversió quaresmal; però encara no l'hem aconseguida. Hem d'acompanyar a Crist fins al final: «Córrec cap a la meta per aconseguir el premi que Déu ha convocat allà dalt per mitjà de Jesucrist.» (2 lect.).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'abril

1. A Roma, sant Sixt I, papa, que en temps de l'emperador Adrià va regir l'Església Romana, com a sisé pontífex després del benaurat Pere. (128)

2. A Tomis, a Escítia, a l'actual Romania, sants Crest i Pap, màrtirs. (c. s. IV)

3. A Tir, ciutat de Fenícia, hui el Líban, sant Ulpià, màrtir, que, sent encara adolescent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Maximí Daza va ser tancat en un odre amb una serp i un gos, i, submergit en la mar, va completar així el seu martiri. (306)

4. A Nàpols, a la regió de la Campània, actualment Itàlia, sant Joan, bisbe, que va morir en la nit santa de Pasqua mentre celebrava els sagrats misteris, i, acompanyat de multitud de fidels i neòfits, va ser inhumat el dia de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (432)

5. Al monestir de Medikion, a Bitínia, hui Turquia, sant Nicetas, abat, que, en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir presó i exili. (824)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, capital de Turquia, sant Josep, prevere, per sobrenom "Himnògraf", el qual, sent monjo, en la persecució desencadenada pels iconoclastes va ser enviat a Roma per a demanar la protecció de la Seu Apostòlica. Posteriorment, després de molts patiments, va rebre la custòdia dels vasos sagrats de l'església de Santa Sofia. (886)

7. A Chichester, ciutat d'Anglaterra, sant Ricard, bisbe, que va ser desterrat pel rei Enric III, i restituït després a esta seu, es va mostrar sempre generós a ajudar als pobres. (1235)

8. A Polizzi, a l'illa de Sicília, a Itàlia, beat Gandulf de Binasco Sacchi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va portar una vida solitària i austera, i va il·luminar aquella regió amb la predicació de la Paraula de Déu. (c. 1260)

9. A Penna, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Joan, prevere, un dels primers companys de sant Francesc, que va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense, on va ensenyar la nova forma de vida evangèlica. (1275)

10. A Lancaster, a Anglaterra, beats Robert Middleton, de l'Ordre de la Companyia de Jesús, i Torstan Hunt, tots dos preveres i màrtirs. Este últim, en voler alliberar el primer quan era conduït presoner, també va ser capturat i, sota el regnat d'Isabel I, els dos van ser condemnats a mort per ser sacerdots, arribant a través dels turments patits a la dreta de Crist. (1601)

11. A Udine, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Lluís Scrosoppi, prevere de la Congregació de l'Oratori de sant Felip Neri, que va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, per a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1884)

12. Prop de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beat Pere Eduard Dankowski, prevere i màrtir, que en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, va ser detingut per la seua confessió cristiana i turmentat fins a consumar el martiri. (1942)

- Beata Maria Teresa Casini (1864- Grottaferratta, Roma, Itàlia 1937). Fundadora de l'Institut de les Germanes Oblates del Cor de Jesús, que va oferir la seua vida per la santedat dels sacerdots.