29 de juny de 2022, dimecres: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Simó, fill de Jonàs i germà d'Andreu, va ser el primer entre els deixebles que va confessar a Crist com a Fill de Déu vivent i, per això, va ser anomenat Pere. Pau, apòstol dels gentils, va predicar a Crist crucificat a jueus i grecs. Els dos, amb la força de la fe i l'amor a Jesucrist, van anunciar l'Evangeli a la ciutat de Roma, on, en temps de l'emperador Neró, tots dos van patir el martiri: Pere, com narra la tradició, crucificat cap avall i enterrat al Vaticà, prop de la via Triomfal, i Pau, degollat i enterrat a la via Ostiense. En este dia, el seu triomf és celebrat per tot el món amb honor i veneració (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: L'apòstol sant Pere (2015)

Sant Pere és titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.

Lectures de la solemnitat (AVL)

- Fets 12, 1-11. Ara sé de veres que el Senyor m’ha alliberat de les mans d’Herodes

- Sal 34 (33), 2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b). El Senyor m’ha alliberat de tots els meus patiments

- 2 Tim 4, 6-8. 17-18. Tinc reservada la corona de la justícia que em donarà en premi el Senyor

- Mt 16, 13-19. Tu ets Pere. Et donaré les claus del regne del cel

Pere i Pau van ser el fonament de la nostra fe cristiana i demanem hui mantindre'ns sempre fidels als seus ensenyaments (primera orac.). Pere va ser el primer a confessar la fe; Pau va ser el mestre insigne que la va interpretar; aquell va fundar la primitiva Església amb la resta d'Israel, este la va estendre a totes les gents (cf. Pf.). A Pere Crist el va fer cap visible de l'Església, pedra sobre la qual s'edifica i li va donar la potestat espiritual sobre tota l'Església (Ev.). A Pau el va convertir en el primer missioner i fundador d'esglésies. Els dos per camins diversos van congregar l'única Església de Crist i els dos van ser coronats pel martiri (cf. Pf. i 2 lect.). Perseverem en la fracció del pa i en la doctrina dels apòstols i així romanguem arrelats fermament en l'amor (cf. orac. després de la comunió).

Aniversari del naiximent del beat valencià Nicolau Factor (1520)

• J.M. Bausset: El beat Nicolau Factor (2014)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de juny

2. A Gènova, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Sir, venerat com a bisbe. (c. 330)

3. A Narni, a la regió d'Úmbria, també a la Itàlia actual, sant Cassi, bisbe, que, com referix el papa sant Gregori el Gran, cada dia oferia a Déu el sacrifici de reconciliació banyat en llàgrimes, i entregava en almoina tot el que tenia. Finalment, en el dia en què se celebra la solemnitat dels Apòstols, en el qual cada any acostumava a anar a Roma, després de celebrar l'Eucaristia a la seua ciutat i haver distribuït a tots el Cos de Crist, va retornar al Senyor. (558)

4. A Gurk, al territori de Caríntia, actualment Àustria, santa Emma, comtessa, que va viure quaranta anys com a viuda i va donar moltes almoines als pobres i a l'Església. (c. 1045)

5. En una nau enfront de les costes de l'illa de Mallorca, beat Ramon Llull, religiós del Tercer Orde regular de Sant Francesc i màrtir, el qual, home de gran cultura i il·luminada doctrina, per a propagar l'Evangeli de Crist va establir un diàleg fratern amb els sarraïns. (1316)

• J.M. Bausset: Beat Ramon Llull (2015)
• J.M. Bausset: El beat Ramon Llull reuneix els bisbes valencians, catalans i mallorquins(2016)

6. Al llogaret de Xiaoluyi, prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, sants màrtirs Pau Wu Juan, el seu fill Joan Baptista Wu Mantang i el seu nebot Pau Wu Wanshu, que, en la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan, van rebre junts la corona del martiri per confessar que eren cristians. (1900)

7. Al llogaret de Dujiadun, també prop de Shenxian, a la província xinesa d'Hebei, santes màrtirs Maria Du Tianshi i la seua filla Magdalena Du Fengju, que, en la mateixa persecució, tretes d'un canyar on s'havien ocultat, van morir per la seua fe en Crist, sent Magdalena enterrada quan encara no havia mort. (1900)

24 de juny de 2022, divendres: Sagrat Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús

Altar major de la basílica del Cor de Jesús

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, que, sent mans i humil de cor, exaltat en la creu va ser fet font de vida i amor, del qual s’assacia tota la humanitat.

Titular d'una basílica a València (l'església de la Companyia), i d'esglésies parroquials d'Alcoi, Elx, Manises i Torrevieja.

• Sagrat Cor de Jesús (Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Lectures de la solemnitat

- Ez 34, 11-16. Jo mateix faré pasturar les meues ovelles i jo mateix les duré a reposar

- Sal 23 (22), 1-3.4.5.6 (R.:1). El Senyor és el meu pastor: no em falta res

- Rm 5, 5b-11. Déu donà prova de l'amor que ens té

- Lc 15, 3-7. Veniu a celebrar-ho: he trobat l’ovella que havia perdut

El Cor de Jesús simbolitza l'amor infinit que Déu ens té (cf. primera orac. i sobre les ofrenes). Del seu cor traspassat en la creu, van brollar sang i aigua, els sagraments de l'Església. És la font de la salvació (Pf.). En participar en l'eucaristia ens unim més a Ell i podem reconéixer-lo present en els germans (cf. orac. després de la comunió).

Les lectures d'este any C ens presenten a Crist com el pastor que ens pastura, que ens fa descansar en prats deliciosos, ens porta al repòs vora l'aigua i allí ens retorna (1 lect. i salm resp.). És el pastor que ens busca com a ovelles perdudes, que s'alegra de trobar-nos i que ens recorda l'alegria en el cel per un únic pecador que es convertisca (Ev.). Ell va morir per nosaltres quan encara érem pecadors (2 lect.).

El 24 de juny de 1542 va nàixer a Fontiveros sant Joan de la Creu

El 24 de juny de 1885 va morir a Carlet la serventa de Déu Micaela Grau, fundadora de les Germanes de la Doctrina Cristiana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de juny

2. A Roma, a la via Salària Antiga ad Septem Palumbas, sants Joan i Festus, màrtirs. (s. inc.)

3. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simplici, qui, de noble i devota estirp, va viure en perfecta castedat amb la seua virtuosa esposa i després va ser elegit bisbe. (c. 375)

4. A la població de Créteil, a la regió de París, també a l'actual França, mort dels sants Agoard i Agilbert, i de molts altres més, màrtirs. (s. V/VI)

5. A Mechelen [Malines], al territori de Brabant, hui Bèlgica, sant Rumold, venerat com a eremita i màrtir. (775)

6. Al monestir de Lobbes, a Austràsia, de nou a Bèlgica, sant Teodulf, bisbe i abat. (776)

7. A la ciutat de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Goard, bisbe i màrtir, el qual, quan estava celebrant una Missa solemne amb el poble en la catedral, va ser blanc, juntament amb molts fidels, de les sagetes dels normands, mentre cantava "Amunt els cors". (843)

8. A Vestervig, a Dinamarca, sant Teodoric, prevere, missioner en esta regió, de qui es diu que va construir, amb fusta, la primera església. (c. 1065)

9. A la província de Sichuan, a la Xina, sant Josep Yuan Zaide, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe cristiana. (1817)

10. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, santa Maria de Guadalupe (Anastàsia) García Zavala, verge, que va participar activament en la fundació de la Congregació de Serventes de Santa Margarida Maria i dels Pobres, i es va distingir per les seues obres de caritat en favor dels necessitats i dels malalts. (1963) Canonitzada en 2013.

23 de juny de 2022, dijous: Nativitat de Sant Joan Baptista

Solemnitat de la Nativitat de Sant Joan Baptista

Solemnitat de la Nativitat de sant Joan Baptista, Precursor del Senyor, que, estant encara en el si matern, en quedar ple de l'Esperit Sant va exultar de goig per la pròxima arribada de la salvació del gènere humà. El seu naiximent va profetitzar la Nativitat de Crist el Senyor, i la seua existència va brillar amb tal esplendor de gràcia, que el mateix Jesucrist va dir no haver-hi entre els nascuts de dona ningú tan gran com Joan el Baptista (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Joan Baptista (2015)

Sant Joan Baptiste és titular de les parròquies d’Atzeneta d’Albaida, una d’Alzira, Beneixama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarjó, Bugarra, Callosa d’en Sarrià, Xiva, Llanera de Ranes, Manises, Muro, Sant Joanet, Set Aigües, Terrateig i Vallés. És a més titular, amb Sant Joan Evangeliste, amb el títol de Sants Joans de la parròquia d’este títol, a València, i de les de Quatretonda, Cullera, Estivella, Faura, Meliana, Potries, Puçol  Rotglà-Corberà. Amb Sant Vicent Ferrer és titular de la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València.

• Lectures del dia

La litúrgia de hui celebra el naixement de sant Joan Baptiste, el Precursor, el major dels nascuts de dona. Enviat per Déu, venia per a donar testimoniatge de la llum i preparar per al Senyor un poble ben disposat (ant. d'entrada). L'evangeli ens presenta les circumstàncies que van envoltar el naiximent del Baptiste. El nom de Joan significa «Déu ens ha mostrat el seu favor». El Pf. explica la missió de Joan Baptiste, que va anar obrint camins al Salvador i la presència del qual entre els hòmens va assenyalar amb tota claredat, com l'Anyell de Déu que lleva el pecat del món. Joan va arribar a donar la seua sang com a suprem testimoniatge pel nom de Crist. Imitem el Baptiste, obrint camins al Senyor, assenyalant-lo com a Salvador de tota la humanitat i sent els seus testimonis amb la nostra vida enmig del món.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juny

1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, a l'actual Turquia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb ànim seré van acceptar el martiri pel nom de Crist. (303)

2. Al monestir d'Ely, a Anglaterra oriental, santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa, que, filla de reis i així mateix reina de Northúmbria, després d'haver rebutjat per dos vegades el matrimoni, va rebre el vel monacal de mans de sant Wilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, on va dirigir maternalment les seues monges amb els seus exemples i consells. (679)

3. A Gwened [Vannes}, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Bili, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'eixa ciutat. (c. 914)

4. A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Lanfranc, bisbe, home de pau, que va patir molt per fomentar la reconciliació i la concòrdia en la seua comunitat. (1194)

5. A Onhaye, a Hainaut, a l'actual Bèlgica, sant Valeri, prevere, que va ser mort a colps de rem, mentre travessava el riu Mosa, per un prevere a qui recriminava els seus mals costums. (1199)

6. A Oignies, també a Hainaut, però a França ara, beata Maria, que, dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure en una cel·la, i després va iniciar i va reglamentar l'institut anomenat de les "Beguines". (1213)

7. A l'erm de Valmanente, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1496)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Tomàs Garnet, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi dels Anglesos de Valladolid, a Espanya, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dos vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, ajusticiat a Tyburn. (1608)

9. A Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs clergues, i a reconciliar amb Déu als presos empresonats i als condemnats a mort. (1860)

10. A Alatri, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, que va portar una vida humil i oculta, i va mostrar constantment la seua caritat atenent els malalts, especialment els pobres. (1945)

19 de juny de 2022, diumenge: Corpus Christi

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist

Custòdia processional de València
(Foto: M. Guallart)

Solemnitat dels Santíssims Cos i Sang de Crist, qui, amb estos aliments sagrats, oferix el remei de la immortalitat i la garantia de la Resurrecció.

La institució medieval d'esta solemnitat conegué certes dificultats: semblava que dedicar una festa a l'eucaristia menystenia no sols el caràcter eucarístic de cada missa, sinó sobretot el memorial de la institució i la celebració del Dijous Sant. Convé, doncs, que esta festa no eclipse en l'esperit dels fidels ni el Dijous Sant ni la natura eucarística de cada missa. Això s'aconseguirà fent ressaltar el lligam de l'eucaristia amb el misteri pasqual. El cos de Crist que adorem és el mateix que a la creu s'ha lliurat per nosaltres.

El Corpus Christi, que en els inicis era una festa orientada a reparar les irreverències i els mancaments comesos contra l'eucaristia, prengué aviat un caràcter triomfal. Al segle XIII, per imitació del Dijous Sant, ja es començà a organitzar la processó amb el Santíssim com a símbol de la glorificació apoteòsica de Crist. [font: MCL]

Processó: Com a celebració peculiar d'esta solemnitat està la processó, nascuda de la pietat de l'Església: en ella el poble cristià, portant l'Eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendix públic testimoniatge de fe i pietat cap al Santíssim Sagrament.

• Adoro te devote.
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2017)
• J.M. Bausset: Corpus Christi (2015)
• J.M. Bausset: 750 anys del Corpus (2014)
• Eugénic: El capellà de les Roques (1914)
• Paraules del dia: murta; processó, moma, corpus (AVL)

Lectures del dia:

- Gn 14, 18-20. Portà pa i vi

- Sal 110 (109), 1.2.3.4 (R.: 4bc). Ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec

- 1 Cor 11, 23-26. Cada vegada que mengem este papa i bevem este calze, anunciem la mort del Senyor

- Seqüència (opcional): Lauda, Sion, Salvatorem

 Lc 9, 11b-17. Tots en menjaren tant com en volgueren

La festa de hui se centra en l'adoració de l'eucaristia en la qual Crist és present verdaderament, realment i substancialment. Una presència que es prolonga fora de la missa en el sagrari.

L'oració col·lecta de la missa de hui subratlla la connexió de l'eucaristia amb la Passió de Crist, de la qual és memorial. La pau i la unitat de l'Església estan en el fons de l'oració sobre les ofrenes. En l'oració després de la comunió se subratlla la dimensió escatològica de la comunió, «signe del banquet del regne» que ens omplirà del goig de la divinitat.

La litúrgia de la Paraula ens presenta el sacrifici de Melquisedec, anticipació del de la missa (1 lect.). El sal. resp. ens recordarà a Crist com a únic i etern sacerdot de la Nova Aliança. En la 2 lect. se'ns recorda que l'eucaristia és el memorial de la mort del Senyor. I l'evangeli ens narra la multiplicació dels pans, signe profètic del banquet messiànic que és la comunió eucarística.

Dia de la Caritat

El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal

L'home no es més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)

L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)

El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de juny

Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs, qui, havent nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica, va viatjar per Itàlia durant diversos anys, durant els quals va fundar xicotets monestirs i va promoure la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar la seua labor al monestir de Val di Castro, al Picé, actual regió italiana de les Marques. (1027)

• J.M. Bausset: Sant Romuald (2015)

2. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Gervasi i Protasi, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs, que en este dia els va traslladar solemnement a la nova basílica que havia edificat. (transl. 386)

3. En les muntanyes Vosges, al territori de Burgúndia, a Austràsia, actual França, sant Deodat [o Adeodat], bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. (c. 679)

4. Al monestir de Fécamp, a Nèustria, de nou a la França actual, santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre cordialment i va atendre sant Leodegari [o Llogari], mutilat d'Ebroí. (c. 682)

5. A Saragossa, a Hispània, sant Lambert, màrtir. (c. s. VIII)

6. A Caltagirone, a la regió italiana de Sicília, beat Gerland, que, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, es va entregar generosament a la cura de les viudes i dels xiquets òrfens. (c. 1271)

Santa Juliana Falconieri

7. A Florència, a Toscana, actualment a Itàlia, santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l'Orde dels Servents de Maria, anomenades pel seu hàbit "Mantelates". (1341)

8. A Pesaro, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Miquelina, viuda, que va entregar tots els seus béns als pobres i, vestit l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, mendicant el seu pa va portar una vida humil i molt disciplinada. (1356)

9. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d'eixa ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seua provada fidelitat a l'Església catòlica de Crist van ser empresonats i mantinguts drets durant dèsset dies, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. (1535)

10. També a Londres, beat Tomàs Woodhouse, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució sota la reina Isabel I, va estar empresonat més de dotze anys, reconciliant amb l'Església catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. (1573)

11. Al llogaret de Wuyi, prop de la ciutat de Xianxian, a la província xinesa d'Hebei, sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant de l'altar. (1900)

Els seus caps quedaren exposats a les muralles de la ciutat. Joan Pau II va canonitzar-los amb dos jesuïtes més i cinquanta-dos laics, morts en aquell període, l'1 d’octubre del 2000.

- Beata Elena Aiello (1895- Roma 1961). Religiosa mística i fundadora de la Congregació de Religioses Mínimes de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist.

5 de juny de 2022, diumenge: Pentecosta

Solemnitat de Pentecosta

 Dia de Pentecosta, en el qual acaben els sagrats cinquanta dies de la Pasqua i es commemoren, juntament amb l'efusió de l'Esperit Sant sobre els deixebles a Jerusalem, els orígens de l'Església i l'inici de la missió apostòlica a totes les tribus, llengües, pobles i nacions (elog. del Martirologi Romà).

• Veni, Sancte Spiritus (seqüència del dia de Pentecosta)
• Veni, Creator Spiritus (Ràban Maur, s. IX)
• Invocació de l'Esperit Sant (Concili IV de Toledo, 633)
• Paraula del dia: Pentecosta (AVL)
• Sant Ignasi de Loiola: Eixir de mi mateix (pregària)
• Sant Ignasi de Loiola: Identificació amb Jesús (pregària)
• Enric Benavent, bisbe de Tortosa: El fruit de l'Esperit (2019)
• Avel·lí Florsi Bonet: Pentecosta, llengua i Església (2018)
• Avel·lí Flors i Bonet: Sant Agustí i Pentecosta (2009-2010)

Lectures del dia (AVL)

En Pentecosta, cinquanta dies després de la Pasqua, celebraven els israelites l'Aliança del Sinaí, escrita en les taules de pedra que Déu va entregar a Moisés, i per la qual van ser constituïts en poble de Déu. Estant reunits tots els deixebles aquell dia, als cinquanta de la resurrecció de Crist, va vindre sobre ells l'Esperit Sant, la llei de la Nova Aliança, escrita no ja en taules de pedra sinó en el cor de cada creient. En este dia van començar a ser el nou poble de Déu, l'Església, obert a tothom com s'expressa en el do de llengües que van rebre (cf. primera lectura i prefaci). Ja abans, Jesús ressuscitat havia donat l'Esperit Sant als apòstols perquè pogueren perdonar els pecats. L'Esperit continua venint a nosaltres pel baptisme i ens unix així a tots formant un sol cos en Crist.

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Dia Mundial del Medi Ambient

Acaba el Temps Pasqual

Santoral

Al carrer de Morvedre, a València, comencen les festes al Santíssim Crist de la Fe

• Carles Salvador: Història de la imatge del Sant Crist de la Fe (1951).
• Carles Salvador: Santíssim Crist de la Fe! (poema de 1952).
• Carles Salvador: El Crist de la Fe i la Verge de Copacavana (1953).
• Associació Santíssim Crist de la Fe.

Al barri de la Xerea, a València, festa del Sant Bult de Jesús

• Festivitat del Crist de Sant Bult

Sant Bonifaci, bisbe i màrtir, patró de Carcaixent i de Petrer

• J.M. Bausset: Sant Bonifaci (2015)