Diumenge XXXIV
SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,
REI DE TOT EL MÓN
Cicle C
Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.- J.M. Bausset: Crist Rei (2015)
Lectures del dia:
Lectura primera 2S 5,1-3
Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.
- J.M. Bausset: Crist Rei (2015)
Lectura primera 2S 5,1-3
Ungiren a David rei d'Israel
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, totes les tribus d’Israel anaren a buscar a David a Hebron per a dir-li: «Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teua carn. Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel, i el Senyor et va dir: "Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà"». Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a buscar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant del Senyor, i l’ungiren rei d’Israel.
Salm responsorial 121,1-2.4-5 (R.: 1)
Salm responsorial 121,1-2.4-5 (R.: 1)
Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor».Ja han arribat els nostres peusa la teua porta, Jerusalem.
R. Quina alegria quan em digueren:
«Anem a la casa del Senyor».
Allà pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l'aliança d'Israel,
a alabar el nom del Senyor.
Allí estan els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.
Lectura segona Col 1,12-20
Lectura segona Col 1,12-20
Ens traspassà al Regne del seu Fill estimat
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, doneu gràcies al Pare, que vos ha fet dignes de tindre part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens deslliurà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats.
Ell és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobirans, senyorius i autoritats. Tot ha sigut creat per ell i destinat a ell. Ell existix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell és l’origen, el primer dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell és en tot el primer. Déu volgué que residira en ell tota la plenitud. Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant en la terra com en el cel, per la sang de la creu de Jesucrist.
Al·leluia Mc 11,10
Al·leluia Mc 11,10
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Beneït el Regne del nostre pare David,
que està a punt d'arribar.
Evangeli Lc 23,35-43
Evangeli Lc 23,35-43
Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el poble estava allí mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient: «Ell, que n’ha salvat d’altres, que se salve a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». També se’n burlaven els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: «Si eres el rei dels jueus, salva’t a tu mateix».
Damunt d’ell hi havia un inscripció que deia: «Este és el rei dels jueus». Un dels criminals penjats en la creu l’injuriava dient: «¿No eres tu el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, reptant-lo, li respongué: «¿Tu no tens tampoc temor de Déu, tu que patixes la mateixa pena? Nosaltres la patim justament, perquè ens la mereixem. Este, en canvi, no ha fet res de mal».
I afegí: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «Jo et dic que hui estaràs amb mi en el paradís».
A. En la festa de hui contemplem el misteri del regne de Déu, que arribarà a la seua plenitud al final dels temps (cf. primera orac.). La unció de David com a rei d'Israel (1 lect.) ja anunciava a Crist gloriós i ressuscitat com a Rei de l'univers, ungit per l'Esperit Sant amb l'oli de l'alegria (cf. Pf.). Per a aconseguir eixa plenitud del regne de Déu que esperem, hem de viure amb el Senyor el misteri de la creu, on Ell regna coronat d'espines. En la creu Crist va consumar el misteri de la redempció humana i va sotmetre al seu poder la creació sencera (cf. Pf.). I, com el bon lladre (Ev.), hem de demanar cada dia: «Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne». L'eucaristia és sempre el senyal del regne futur que esperem obtindre, obeint els mandats de Crist, Rei de l'univers (cf. orac. després de la comunió).
B. Jesús és rei perquè regna en la creu, un rei que és condemnat pels poders religiosos i polítics, un rei que salva els altres i no a si mateix. Jesús va escoltar moltes peticions al llarg dels seus tres anys de predicació del Regne de Déu, però esta és la més especial. Fa falta molta fe per a creure que eixe ajusticiat al qual tots rebutgen d'ací a poc serà rei. És la intimitat del rei i el seu súbdit, una cosa infinitament més valuosa que tots els favors dels caps i reis d'este món. Jesús no ens salva com algunes vegades voldríem nosaltres, i és clar que el seu regne no és d'este món. Jesús ens salva amb una mirada de misericòrdia.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Amics de Jesús i constructors de pau (2025, novembre 19)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: El meu regne no és d'este món (Claret).
- Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
A. En la festa de hui contemplem el misteri del regne de Déu, que arribarà a la seua plenitud al final dels temps (cf. primera orac.). La unció de David com a rei d'Israel (1 lect.) ja anunciava a Crist gloriós i ressuscitat com a Rei de l'univers, ungit per l'Esperit Sant amb l'oli de l'alegria (cf. Pf.). Per a aconseguir eixa plenitud del regne de Déu que esperem, hem de viure amb el Senyor el misteri de la creu, on Ell regna coronat d'espines. En la creu Crist va consumar el misteri de la redempció humana i va sotmetre al seu poder la creació sencera (cf. Pf.). I, com el bon lladre (Ev.), hem de demanar cada dia: «Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne». L'eucaristia és sempre el senyal del regne futur que esperem obtindre, obeint els mandats de Crist, Rei de l'univers (cf. orac. després de la comunió).
B. Jesús és rei perquè regna en la creu, un rei que és condemnat pels poders religiosos i polítics, un rei que salva els altres i no a si mateix. Jesús va escoltar moltes peticions al llarg dels seus tres anys de predicació del Regne de Déu, però esta és la més especial. Fa falta molta fe per a creure que eixe ajusticiat al qual tots rebutgen d'ací a poc serà rei. És la intimitat del rei i el seu súbdit, una cosa infinitament més valuosa que tots els favors dels caps i reis d'este món. Jesús no ens salva com algunes vegades voldríem nosaltres, i és clar que el seu regne no és d'este món. Jesús ens salva amb una mirada de misericòrdia.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Amics de Jesús i constructors de pau (2025, novembre 19)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: El meu regne no és d'este món (Claret).
- Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
Memòries
Sant Climent de Roma, papa i màrtir (mem. si no cau diumenge).Sant Climent, papa i màrtir, tercer successor de l'apòstol sant Pere, que regí l'església romana i escrigué una esplèndida carta als corintis per tal d'enfortir entre ells els vincles de la pau i la concòrdia, del qual hui se celebra el soterrar del seu cos a Roma.
- J.M. Bausset: Sant Climent de Roma (2015)
- Pregària universal de Climent de Roma.
- Avel·lí Flors: La pregària cristiana més antiga per les autoritats de l'Imperi.
Sant Columbà, abat (mem. si no cau diumenge)
Sant Columbà, abat, irlandés de naiximent, que per Crist es va fer pelegrí per a evangelitzar les gents de les Gàl·lies. Va fundar, entre molts altres, el monestir de Luxeuil, que ell mateix va regir amb estricta observança, i obligat després a exiliar-se, va travessar els Alps i va construir el cenobi de Bobbio, a la regió italiana de Ligúria, famós per la seua disciplina i estudis, en el qual es va adormir en la pau, ple de mèrits envers l'Església. El seu cos va rebre sepultura en este dia. (615)
Aniversari del naiximent del compositor i director Krzysztof Eugeniusz Penderecki (1933)
- Sant Climent, papa i màrtir, tercer successor de l'apòstol sant Pere, que regí l'església romana i escrigué una esplèndida carta als corintis per tal d'enfortir entre ells els vincles de la pau i la concòrdia, del qual hui se celebra el soterrar del seu cos a Roma.
- J.M. Bausset: Sant Climent de Roma (2015)
- Pregària universal de Climent de Roma.
- Avel·lí Flors: La pregària cristiana més antiga per les autoritats de l'Imperi.
Sant Columbà, abat (mem. si no cau diumenge)
Sant Columbà, abat, irlandés de naiximent, que per Crist es va fer pelegrí per a evangelitzar les gents de les Gàl·lies. Va fundar, entre molts altres, el monestir de Luxeuil, que ell mateix va regir amb estricta observança, i obligat després a exiliar-se, va travessar els Alps i va construir el cenobi de Bobbio, a la regió italiana de Ligúria, famós per la seua disciplina i estudis, en el qual es va adormir en la pau, ple de mèrits envers l'Església. El seu cos va rebre sepultura en este dia. (615)
Martirologi Romà
3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, santa Felicitat [o Felícitas], màrtir. (s. inc.)
4. Prop de Chiusi, lloc de Toscana, a l'actual Itàlia, santa Mustiola, màrtir. (s. inc.)
5. A Cízic, a l'Hel·lespont, actualment a Turquia, sant Sisini, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, després de molts turments va morir a espasa durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (325)
6. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, França en l'actualitat, commemoració de sant Clement [o Climent], que és tingut com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
7. A Mèrida, ciutat de Lusitània, santa Lucrècia, màrtir. (306)
8. A Konya [Iconi], a Licaònia, a la Turquia actual, sant Amfíloc, bisbe, que va ser company en el desert dels sants Basili i Gregori Nazianzé, i també col·lega en l'episcopat. Esclarit per la seua santedat i doctrina, va lliurar moltes batalles en favor de la fe catòlica. (395)
9. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Severí, qui, reclòs en una cel·la, es va dedicar a la divina contemplació. (s. VI)
10. A Agrigent, a la regió italiana de Sicília, sant Gregori, bisbe, que va explicar els llibres sagrats per a aclarir al poble pla les coses de difícil comprensió. (638)
11. A Sint-Truiden [Saint-Trond], lloc de Brabant, a Austràsia, actual Bèlgica, sant Trudó, prevere, que va donar tots els seus béns a l'Església de Metz i allí mateix va edificar un monestir, on va reunir els seus deixebles. (695)
12. A Alba, a la regió del Piemont, a Itàlia actualment, beata Margarida de Savoia, qui, en quedar viuda, es va entregar a Déu al monestir de religioses de l'Orde de Predicadors, que ella mateixa havia fundat. (1464)
13. A Seül, a Corea, santa Cecília Yu So-sa, màrtir, que, quan era viuda i ja quasi octogenària, va ser despullada dels seus béns pels qui odiaven la fe, i empresonada i interrogada fins a dotze vegades, la van turmentar de tal manera amb assots, que va morir en la presó. (1839)
14. A la ciutat de Guadalupe, a l'estat de Zacatecas, a Mèxic, beat Miquel Agustí Pro, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, qui, en la cruel persecució contra l'Església, com si fora un facinerós va ser condemnat sense judici a la pena capital, i així va arribar al martiri que tan ardentment desitjava. (1927)
15. A Madrid, a Espanya, beata Maria Cecília (Maria Felicitat) Cendoya i Araquistain, verge de l'Orde de la Visitació i màrtir. (1936)
3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, santa Felicitat [o Felícitas], màrtir. (s. inc.)
4. Prop de Chiusi, lloc de Toscana, a l'actual Itàlia, santa Mustiola, màrtir. (s. inc.)
5. A Cízic, a l'Hel·lespont, actualment a Turquia, sant Sisini, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, després de molts turments va morir a espasa durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (325)
6. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, França en l'actualitat, commemoració de sant Clement [o Climent], que és tingut com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
7. A Mèrida, ciutat de Lusitània, santa Lucrècia, màrtir. (306)
8. A Konya [Iconi], a Licaònia, a la Turquia actual, sant Amfíloc, bisbe, que va ser company en el desert dels sants Basili i Gregori Nazianzé, i també col·lega en l'episcopat. Esclarit per la seua santedat i doctrina, va lliurar moltes batalles en favor de la fe catòlica. (395)
9. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Severí, qui, reclòs en una cel·la, es va dedicar a la divina contemplació. (s. VI)
10. A Agrigent, a la regió italiana de Sicília, sant Gregori, bisbe, que va explicar els llibres sagrats per a aclarir al poble pla les coses de difícil comprensió. (638)
11. A Sint-Truiden [Saint-Trond], lloc de Brabant, a Austràsia, actual Bèlgica, sant Trudó, prevere, que va donar tots els seus béns a l'Església de Metz i allí mateix va edificar un monestir, on va reunir els seus deixebles. (695)
12. A Alba, a la regió del Piemont, a Itàlia actualment, beata Margarida de Savoia, qui, en quedar viuda, es va entregar a Déu al monestir de religioses de l'Orde de Predicadors, que ella mateixa havia fundat. (1464)
13. A Seül, a Corea, santa Cecília Yu So-sa, màrtir, que, quan era viuda i ja quasi octogenària, va ser despullada dels seus béns pels qui odiaven la fe, i empresonada i interrogada fins a dotze vegades, la van turmentar de tal manera amb assots, que va morir en la presó. (1839)
14. A la ciutat de Guadalupe, a l'estat de Zacatecas, a Mèxic, beat Miquel Agustí Pro, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, qui, en la cruel persecució contra l'Església, com si fora un facinerós va ser condemnat sense judici a la pena capital, i així va arribar al martiri que tan ardentment desitjava. (1927)
15. A Madrid, a Espanya, beata Maria Cecília (Maria Felicitat) Cendoya i Araquistain, verge de l'Orde de la Visitació i màrtir. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada