DIJOUS XI DEL TEMPS ORDINARI / I
Oració col·lecta
Oh Déu, que voleu que tots els hòmens se salveni arriben a conéixer la veritat;mireu que immensa és la vostra collitai envieu-hi treballadors que prediquen l’Evangeli per tot el món,a fi que el vostre poble,reunit per la paraula de la vidai envigorit pels sagraments,avance pel camí de la salvació i de l’amor.
Lectura primera 2C 11,1-11
Vos vam anunciar gratuïtament la Bona Nova de DéuLectura de la segona carta de sant Pau als cristians de CorintGermans,
Deixeu-me dir una cosa! Té poc de trellat, però deixeu-me-la dir. El recel que tinc per vosaltres no és meu, sinó de Déu, perquè sempre he volgut que fóreu d'un sol espòs, com una verge intacta, digna de ser presentada a Crist. Però em fa por que, tal com la serp va seduir a Eva amb la seua astúcia, ara algú corrompa els vostres cors i vos aparte de la fidelitat i de l'honestedat que deveu a Crist.Estic veent que, si ve algú i vos anuncia un Jesús diferent del que vos vam anunciar, o si vos comunica un esperit diferent del que vau rebre, o vos parla d'un evangeli diferent del que vau acollir, ho accepteu tot amb una gran facilitat. Amb tot, jo crec que no desmeresc en res d'estos grans apòstols vostres. Si voleu, no em distingixc per l'eloqüència, però sí pel coneiximent, i vos ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió.Ja sabeu que, quan vos anunciàvem la Bona Nova de Déu, ho vam fer gratuïtament. ¿Vaig fer mal fet d'abaixar-me jo per a enaltir-vos a vosaltres? Per a poder-me dedicar al vostre servici he saquejat altres comunitats, millor dit, he acceptat que em mantinguen; perquè, estant a Corint, quan passava necessitat, no vaig acudir a ningú de vosaltres, sinó que em van proveir els germans vinguts de Macedònia. Sempre em vaig guardar de ser-vos una càrrega i me'n guardaré sempre. Tinc en mi la veritat de Crist quan vos assegure que no em deixaré llevar este honor en les regions d'Acaia. ¿Per què ho dic? ¿Perquè no vos estime? ¡Déu sap prou com vos estime!
Salm responsorial 110,1-2.3-4.7-8 (R.: 7a)
De tot cor alabe el Senyor,amb els justs davant del poble.Les obres del Senyor són grans,qui les estima, les estudia.R. La vostra acció, Senyor,és irrevocable i és justa.La seua gesta és gloriosa i esplèndida,la seua bondat durarà sempre.El Senyor, benigne i entranyable,instituí un memorial dels seus prodigis. R.La seua acció és irrevocable i és justa,les seues decisions mereixen confiança.assegurades per sempre més;ell les complix fidelment i amb rectitud. R.
Al·leluia Rm 8,15b
Heu rebut un Esperit que ens ha fet fillsi ens fa cridar: «Abbà, Pare!»
Evangeli Mt 6,7-15
La vostra pregària serà esta᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:«Quan pregueu, no parleu per parlar. com fan els pagans: es pensen que com més parlaran es faran escoltar. No feu com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament de què teniu necessitat.La vostra pregària serà esta:
Pare nostre del cel,que siga santificat el vostre nom,que vinga el vostre Regne,que es faça la vostra voluntat ací en la terra com en el cel;el nostre pa de cada dia, doneu-nos-el hui,perdoneu les nostres ofensestal com nosaltres perdonem els qui ens han ofés;i no permeteu que caigam en la temptació,ans deslliureu-nos del mal.
Si perdoneu als altres les seues culpes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà, però si no els perdoneu, no vos perdonarà tampoc el vostre Pare».
- El Parenostre (Cercapou)
- Guillem Anglés: El Parenostre (segle XIV)
* * * * *
Sant Romuald, abat (mem. ll.)El 19 de juny de 1623 va nàixer a Clarmont Blaise Pascal
L'home no és més que una canya, la més feble de la natura, però és una canya pensant. No cal que l'univers sencer s'arme per a esclafar-lo. Un vapor, una gota d'aigua basta per a matar-lo. Però encara que l'univers l'esclafara, l'home seria encara més noble que el que el mata, perquè sap que mor; i de l'avantatge que l'univers té sobre ell, l'univers no en sap res. Així, tota la nostra dignitat consisteix en el pensament. Per ací és d'on tenim d'elevar-nos, no de l'espai i del temps. Treballem, doncs, a ben pensar: heus ací el principi de la moral. (dels Pensaments)
L'home és tan gran, que la seua grandesa es manifesta en això mateix que ell es reconeix miserable: un arbre no es reconeix miserable. És veritat que és ser miserable reconéixer-se miserable; però també es ser gran conéixer que s'és miserable. Així és que totes estes misèries proven la seua grandesa. Són misèries d'un gran senyor, miséries d'un rei destronat. (dels Pensaments)
El 19 de juny de 1782 va nàixer a Saint-Malo (França): Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot
MARTIROLOGI ROMÀ
 |
| Santa Juliana Falconieri |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada