Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu
Solemnitat de l'
Assumpció de la Benaurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, consumat el curs de la seua vida en la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria del cel. Esta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel
papa Pius XII.
(1950)Lectures de la missa del dia
- Ap 11, 19a; 12, 1-6a. 10ab. Una dona vestida del sol, i la lluna davall dels peus
- Sal 44, 10bc.11-12ab.16. (R.: 10b). Teniu la reina a la dreta, vestida amb brocats d'or
- 1 Cor 15, 20-27a. Crist, el primer; després, els qui són de Crist
- Lc 1, 39-56. El Totpoderós ha fet en mi coses grans. Exalça els humils
Celebrem hui que la Mare de Déu, una vegada que va morir, no va conéixer la corrupció del sepulcre, sinó que va ser portada en cos i ànima al cel, on està ja per sempre intercedint per nosaltres. Així, ha sigut la primera a viure la resurrecció dels morts, la que va concebre en el seu si a l'autor de la vida, Jesucrist el nostre Senyor (cf. Pf.). Amb l'Assumpció al cel arriben a la seua plenitud les paraules de Maria en el Magníficat: «El Totpoderós ha fet en mi coses grans. Exalça els humils» (Ev.). Ella és figura i primícia de l'Església que un dia serà glorificada. I, en contemplar-la ja en el cel, ens animem en el nostre peregrinar i creix la nostra esperança d'arribar a la glòria de la resurrecció (cf. Pf. i orac. després de la comunió).
L'Assumpció de la Mare de Déu és titular de la Seu de València, de la Seu de Xàtiva, de la Seu de Sogorb, de la cocatedral de Castelló, de la basílica d'Alacant, de la basílica menor d'Elx, de l'església col.legial de Gandia, de l'església arxiprestal de Morella, de les esglésies parroquials d'Alaquàs, Albaida, Albocàsser, Alboraia, Aldaia, l'Alcora, Andilla, Aielo de Rugat, Aiora, Ares del Maestrat, Benaguasil, Benassal, Beneixida, Benimaclet, Benlloc, Biar, Bocairent, el Boixar, Cabanes, Camporrobles, Carcaixent, Càrcer, Carlet, Castalla, Castellfort, Castelló (Ribera Alta), Castelló de Rugat, Catí, Cervera del Maestrat, Cocentaina, les Coves de Vinromà, Dénia, Fanzara, Foios, Forcall, Gorga, Guadalest, Llíria, Llutxent, Lucena del Cid, Montesa, Montserrat, Museros, Navarrés, Oliva, Onda, Ontinyent, Ortells, Palanques, Patró, Pego, la Pelejana (la Vall d'Alba), Penàguila, Planes, la Pobla d'Alcolea (Morella), la Pobla de Benifassà, la Pobla del Duc, Portell de Morella, Ribarroja del Túria, Santa Pola, Sax, Sorita, Suera, Teresa de Cofrents, Torrent, Traiguera, Utiel, la Vall d'Uixó, Vallibona, la Vila Joiosa, Vilafamés, Villena, Vinaròs, Vistabella del Maestrat, Xert, Xilxes i Xixona; cotitular de l'església parroquial de Massarrojos. Festa de la Mare de Déu de Begonya, titular d'una església del Port de Sagunt.
«E quan venc que nós haguem l’església, sempre manam-hi fer altar de nostra dona sancta Maria, car en totes les viles, que grans fossen, que Déus nos havia donades a guanyar de sarraïns, haviem edificada església de nostra dona sancta Maria» (Llibre dels Fets de Jaume I).
Memòries
Beats valencians Josep Amorós, Josep Blasco i Eduard Ripoll, i companys màrtirs claretiansBeat valencià Josep Maria Peris i Polo, prevere, màrtir (memòria a Cinctorres) [goigs]; beat Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir valencià (memòria a Pego i Piles); beat valencià Agustí Hurtado i Soler (Doménec Maria d'Alboraia), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alboraia); beats valencians Joan Climent (Climent Adolf) Vea i Balaguer (memòria a la Jana i a Sant Mateu), Ildefons (Lluís Albert) Alberto i Flos (memòria a Benicarlo i l’Alcora) i Miquel (Exuperi) Alberto i Flos (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs. Venerable Matilde de Magdeburg, monja, filòsofa i mística (1282)Aniversari del naiximent a Lisboa de sant Antoni de Pàdua (1195)Aniversari de la fundació a París de la Companyia de Jesús (1534)Aniversari del naiximent de sant Òscar Romero, bisbe (1917)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 15 d'agost
|
Sant Tarsici |
2. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, commemoració de sant Tarsici, màrtir, que en defensar la Santíssima Eucaristia de Crist d'una furiosa torba de gentils que intentava profanar-la, va preferir ser apedregat fins a la mort abans que entregar les sagrades formes als gossos. (c. 257)
3. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, sants Estrató, Felip i Eutiquià, màrtirs. (s. inc.)
5. Commemoració de sant Alipi, bisbe de Tagaste, a Numídia, actual Algèria, que primer va ser deixeble de sant Agustí, després company seu de conversió, col·lega en el ministeri pastoral, correligionari en la lluita contra els heretges i, finalment, copartícip amb ell de la glòria celeste. (c. 430)
6. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Alemanya, sant Altfrid, bisbe, que va edificar l'església catedralícia i va afavorir la construcció de monestirs. (874)
7. A Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, mort de sant Esteve, rei dels hongaresos, la memòria del qual se celebra demà. (1038)
10. A Pallanza, prop de Novara, també a Itàlia, beata Juliana de Busto Arsizio, verge de l'Orde de Sant Agustí, insigne per la seua invencible fortalesa d'ànim, la seua admirable paciència i la seua constant contemplació dels béns celestials. (1501)
11. A Roma, sant Estanislau de Kostka, el qual, polonés d'origen, desitjós d'entrar en l'Orde de la Companyia de Jesús, va escapar de la casa paterna i es va dirigir a peu a Roma, on, admés en el noviciat per sant Francesc de Borja, va morir amb fama de santedat, aconseguida en breu temps realitzant els servicis més humils. (1568)
12. A la ciutat de Wenga, en la rodalia de Busira, al Congo Belga, actual República Democràtica del Congo, beat Isidor Bakanja, màrtir, que, iniciat en la fe cristiana en la seua adolescència, la va cultivar diligentment i amb valentia va donar-ne testimoniatge amb el seu treball. Per això, en odi a la religió cristiana, va ser sotmés a continus assots per part del director de la companyia colonial, i va entregar a Déu el seu esperit pocs mesos més tard, i va perdonar el seu botxí. (1909)
13. A la localitat de Chalchihuites, territori de Durango, a Mèxic, sants màrtirs Lluís Batis Sáinz, prevere, Manuel Morales, pare de família, Salvador Lara Puente i David Roldán Lara, que, per odi al cristianisme, van patir la mort durant la persecució mexicana. (1926)
14. A Barbastre, a la regió d'Aragó,
beats Lluís Masferrer Vila, prevere, i dèneu companys*, màrtirs de la Congregació de
Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que en el furor de la persecució contra l'Església van posar la seua vida en mans de Crist i es van unir en una abraçada amb els seus germans que, en altres dies i al mateix lloc, van patir la mort per a glòria del Senyor. (1936)
Els seus noms: Josep Maria Badia Mateu, Josep Figuero Beltrán, Eduard Ripoll Diego (de Xàtiva), Francesc Maria Roura Farró i Jesús Agustí Viela Ezcurdia, lectors; Josep Maria Amorós Hernández (de la Pobla Llarga), Joan Baixeras Berenguer, Josep Maria Blasco Juan (de Xàtiva), Rafael Briega Morales, Francesc Castan Messeguer, Lluís Escalé Binefa, Ramon Illa Sàlvia, Lluís Lladó Teixidor, Manuel Martínez Jarauta, Miquel Masip González, Faustí Pérez García, Sebastià Riera Coromina, Josep Maria Ros Florensa, i Alfons Sorribes Teixidó, estudiants.
18. A Motril, al costat de Granada, a la regió d'Andalusia, beat Vicent Soler, prevere de l'Orde d'Agustins Recol·lectes i màrtir, que en la mateixa persecució, va ser condemnat a mort juntament amb altres detinguts, als quals ell havia preparat piadosament per a morir, i, afusellat davant dels murs del cementeri, va aconseguir la glòria del triomf en Crist. (1936)
19. A Palma de Gandia, comarca de la Safor, beat valencià Carmel Sastre i Sastre, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució, seguint les petjades de Crist, va obtenir per la seua gràcia el premi de la vida eterna. (1936)
20. A la població de Tàrrega, prop de Barcelona, beat Jaume Bonet Nadal, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que, com a fidel deixeble, va meréixer ser redimit amb la sang de Crist. (1936)
21. A Pàdua, ciutat d'Itàlia, beat Claudi (Ricard) Granzotto, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va unir l'exercici de la seua professió religiosa amb l'art d'escultor, i en pocs anys va aconseguir la perfecció imitant a Crist. (1947)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada