18 de febrer de 2023, dissabte VI

Lectures de la missa:

Lectura primera He 11,1-7

Gràcies a la fe, comprenem que el món va ser fet per Déu

Lectura de la carta als cristians hebreus

Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conéixer per avançat allò que encara no veem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut.

Gràcies a la fe, comprenem que el món va ser fet per la paraula de Déu i que tot açò que veem té una causa invisible.

Gràcies a la fe, Abel presentà a Déu un sacrifici millor que el de Caín. Déu, acceptant els seus dons, va donar testimoni que era just per la fe, i és per la fe que encara parla després de mort.

Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra sense passar per la mort, i «ningú el va trobar més, perquè Déu se l'endugué». Abans d'endur-se'l, l'Escriptura declara que la seua vida era agradable a Déu. Ara bé, no és possible agradar a Déu sense la fe, perquè el qui s'acosta a Déu ha de creure que existix i que recompensa aquells que el busquen.

Gràcies a la fe Noé, advertit per Déu d'un futur que ell encara no veia; obeí a Déu i construí l'arca, per a salvar la seua família. La seua fe va posar en evidència la culpa del món, i ell heretà aquell favor de Déu que fa justos els creients.

Salm responsorial 144,2-3.4-5.10-11 (R.: cf. 1b)

Beneiré el vostre nom per sempre.

Vos beneiré de dia en dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és gran. No us canseu d'alabar-lo,

que la seua grandesa no té límits.

R. Beneiré el vostre nom per sempre, Senyor.

Una generació anuncia a l'altra

el que vós heu fet,

li fa l'alabança de les vostres proeses.

Ens fan saber la glòria del Senyor,

i jo celebre els seus prodigis. R.

Que vos enaltixquen les vostres criatures,

que vos beneïxquen els fidels;

que proclamen la glòria del vostre Regne

i parlen de la vostra potència. R.

Al·leluia Cf. Mc 9,6

El cel s'obrí, i es va sentir la veu del Pare:

«Este és el meu Fill, el meu amat, escolteu-lo».

 Evangeli Mc 9,2-13

Jesús es va transfigurar davant d'ells

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús prengué a Pere, Jaume i Joan, se'ls emportà, només a ells, dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món hauria pogut blanquejar-los tant.

Se'ls aparegué Elies amb Moisés, i conversaven amb Jesús. Pere diu a Jesús: «¡Rabí, ací ens trobem molt bé! Farem tres cabanyes: una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies».

Pere no sabia què dir, d'espantats que estaven. En aquell moment es formà un núvol que anava cobrint-los, i del núvol va eixir una veu: «Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu entorn, ja no veren a ningú més, sinó a Jesús a soles amb ells.

Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no explicaren a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home haguera ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren eixes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

Després preguntaven a Jesús: «Els mestres de la Llei afirmen que ha de vindre Elies com a precursor. ¿Què hi ha d'això?» Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de vindre a preparar-ho tot com a precursor. Però, ¿com és que l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt, i ha de ser tingut per no res? Per tant, d'Elies, jo vos assegure que ja ha vingut i que l'han tractat com han volgut, tal com ho deia l'Escriptura».

 

Santa Bernadeta Sobirós (mem. a França)

• J.M. Bausset: Santa Bernadeta Sobirós (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de febrer

1. A Beth Lapat [Gundixapur], al regne de Pèrsia, actual Iraq, passió dels sants Sadoth, bisbe de Selèucia, i cent vint-i-huit companys màrtirs -preveres, clergues i vèrgens consagrades-, que van ser capturats per haver rebutjat adorar el sol i, després de cruels turments, van patir tots ells la mort per sentència reial. (342)

2. A Toledo, ciutat d'Hispània, sant Eladi [o Hel·ladi], que, després d'haver dirigit els assumptes públics al palau reial, va ser abat del monestir d'Agali i, elevat després al bisbat de Toledo, es va distingir pels exemples de caritat. (632)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Tarasi, bisbe, insigne per la seua pietat i la seua erudició, que va iniciar el Concili Nicé II, en el qual els Pares van defensar el culte de les santes imatges. (806)

4. A l'abadia de Centule, a la regió de la Gàl·lia Ambianense, hui França, sant Angilbert, abat, que, després de deixar els càrrecs palatins i militars que ostentava, i amb el consentiment de la seua esposa Berta, que també va rebre el sant vel, va abraçar la vida monàstica i va regir amb èxit este monestir. (814)

5. A Coïmbra, a Portugal, sant Teotoni, que va peregrinar dos vegades a Jerusalem i, després de refusar el càrrec de custodi del Sant Sepulcre, va tornar a la seua pàtria, on va fundar la Congregació de Canonges Regulars de la Santa Creu. (c. 1162)

Beat Angèlic, per Luca Signorelli

6. A Roma, beat Joan de Fiesole, anomenat "Angèlic", prevere de l'Orde de Predicadors, que, seguint de prop a Crist, expressava en les seues pintures el que contemplava interiorment, a fi d'atraure els hòmens als béns eterns. (1455)

7. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Harrington, prevere i màrtir, oriünd del comtat de York, que durant el regnat d'Isabel I, a causa d'exercir el seu sacerdoci a Anglaterra, va ser condemnat a la pena capital, i a Tyburn va aconseguir la corona del martiri. (1594)

8. També a Londres, beat Joan Pibush, prevere i màrtir, que empresonat diverses vegades igualment en el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort a causa de la seua condició sacerdotal, i es va complir la sentència a Southwark, on va ser penjat i seguidament esquarterat. (1601)

9. Al lloc de Wuchang, a la província de Hubei, a la Xina, sant Francesc Regis Clet, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir, que durant trenta anys, i enmig de grans dificultats, va anunciar en aquells llocs l'Evangeli, però denunciat per un apòstata, després d'una llarga captivitat va ser estrangulat per la seua condició de cristià. (1820)

10. A Guizhou, també a la Xina, sant Joan Pere Néel, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París, que, acusat de predicar la fe cristiana, va ser lligat a la cua d'un cavall i arrossegat un llarg tros; sotmés després a tot gènere de burles i turments, finalment va ser decapitat. Amb ell van patir el martiri els sants Martí Wu Xuesheng, catequista, Joan Zhang Tianshen, neòfit, i Joan Chen Xianheng (1862)

11. A Bèrgam, a Itàlia, santa Gertrudis (Caterina) Comensoli, verge, que va fundar una congregació de religioses per a l'adoració del Santíssim Sagrament i l'educació de la joventut. (1903). Canonitzada en 2009.

12. A Rzeszow, població de Polònia, beat Jordi Kaszyra, prevere de la Congregació de Clergues Marianistes i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra va ser cremat pels perseguidors de l'Església a causa de la seua fe en Crist. (1943)