10 de febrer de 2023, divendres: Santa Escolàstica

Demà és la Jornada Mundial del Malalt

• Papa Francesc: Missatge per a la XXXI Jornada Mundial del Malalt (2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Cuida d'ell. Jornada Mundial del Malalt (2023)

Lectures de la missa:

Lectura primera Gn 3,1-8

Sereu igual com déus i coneixereu el bé i el mal

Lectura del llibre del Gènesi

La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor Déu havia fet. Va dir, per tant, a la dona: «Així, ¿Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li va respondre: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp va replicar a la dona: «No morireu! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal».

La dona, veent que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de vore, i que era temptador això d'adquirir coneiximent, en va collir i en va menjar; en va donar també al seu marit, que en menjà com ella, i se'ls obriren als dos els ulls. Llavors s'adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per a fer-se'n vestits. Quan l'home i la dona sentiren els passos del Senyor Déu que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la vesprada, s'amagaren entremig dels arbres del jardí, perquè no els vera el Senyor Déu.

Salm responsorial 31,1-2.5.6.7 (R.: 1a)

Feliç el qui ha sigut perdonat

i ha vist colgat el seu pecat:

Feliç l'home a qui el Senyor

no li apunta la falta

i té un cor sense replecs.

R. Feliç el qui ha sigut perdonat.

Ara reconec el pecat,

no vos amague més la culpa.

M'he dit: "Confessaré al Senyor la falta".

I vós m'heu perdonat el pecat comés. R.

Per això vos supliquen els fidels

en l'hora propícia;

la crescuda de l'aigua torrencial,

a ells, ni els arribarà. R.

En vós he trobat el meu refugi,

vós em guardeu del perill.

Em rodegeu de cants de llibertat. R.

Al·leluia Cf. Fets 16,14b

Obriu, Senyor, el nostre cor

i escoltarem atentament

les paraules del vostre Fill.

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que els sords senten i que els muts parlen

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.

Li portaren un sord, que a penes podia parlar, i li demanaven que li imposara les mans. Jesús se l'endugué a part, lluny de la gent, li ficà els dits en les orelles i li tocà la llengua amb la saliva. Després alçà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «Obri't».

A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho digueren a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven a tots. I, totalment meravellats, deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords senten i que els muts parlen».

Santa Escolàstica, verge (memòria ob.).

Memòria de la sepultura de santa Escolàstica, verge, germana de sant Benet, la qual, consagrada des de la seua infància a Déu, va mantindre una perfecta unió espiritual amb el seu germà, al qual visitava una vegada a l'any a Montecassino, a la regió italiana de Campània, per a passar junts una jornada de santes converses i alabança a Déu. (c. 547)

• J.M. Bausset: Santa Escolàstica (2015)

Aniversari del naiximent de Patrocini Agulló i Soler (Penàguila 1909), defensora del més necessitats

Dia Mundial dels Llegums

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 10 de febrer

2. A Magnèsia, a la província romana d'Àsia, actual Turquia, sants Caralampi, Porfiri i Bapte, que, juntament amb tres dones, van patir el martiri en temps de Septimí Sever. (s. III)

3. A Roma, a la desena milla de la via Labicana, sants Zòtic i Amanci, màrtirs. (s. II/IV)

4. Prop de Terracina, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Silvà, bisbe. (s. IV)

5. A la ciutat de Saintes, a Aquitània, hui França, sant Trojà, bisbe. (c. 550)

6. A Besançon, a Burgúndia, també França actualment, sant Protadi, bisbe. (c. 624)

7. A la regió de Rouen, a Nèustria, de nou a l'actual França, santa Austreberta, verge i abadessa, que va regir el monestir de Pavilly, fundat piadosament pel bisbe sant Audeno. (704)

8. A la gruta d'Stabulum Rhodis, prop de Grossetto, a la regió italiana de Toscana, sant Guillem, eremita de Malavalle, la vida del qual va inspirar i va donar origen a nombroses congregacions d'eremites. (1157)

9. Al monestir premonstratenc de Fosses, prop de Namur, a Lotaríngia, actual Bèlgica, beat Hug, abat, a qui el seu mestre sant Norbert, en ser elegit arquebisbe de Magdeburg, li va encomanar l'organització del nou Orde, que va regir sàviament durant trenta-cinc anys. (c. 1163)

10. A Rímini, ciutat d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Clara, viuda, que per mitjà de la penitència, mortificació i dejunis va expiar la vida dissoluta que havia portat abans i, després de reunir un grup de companyes en un monestir, va servir a Déu amb humilitat d'esperit. (1324/1329)

11. A Avrillé, a la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Fremond, juntament amb cinc companyes, màrtirs,* que durant la Revolució Francesa van ser afusellats per la seua fidelitat a l'Església catòlica. (1794)

* Els noms són: beates Caterina i Maria Lluïsa du Verdier de la Sorinière, germanes; Lluïsa Bessay de la Voûte; Maria Anna Hacher du Bois; i Lluïsa Poirier, esposa.

12. A Valverde del Camino, prop de Huelva, a la regió d'Andalusia, beata Eusèbia Palomino Yenes, verge de l'Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, que, donant un egregi exemple d'humilitat i evitant tota ostentació, va mostrar el seu esperit d'abnegació en les tasques més senzilles i va meréixer els dons de la gràcia. (1935)

13. Al llogaret de Krasic, prop de Zagreb, a Croàcia, beat Lluís Stepinac, bisbe de Zagreb, que va rebutjar amb fermesa les doctrines que s'oposaven a la fe i a la dignitat humana, i per la seua fidelitat a l'Església, després de prolongada presó, víctima de la malaltia i la misèria, va acabar egrègiament el seu episcopat. (1960)