12 de maig de 2026, dimarts VI de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VI DE PASQUA

Oració col·lecta

Oh Déu, feu que el vostre poble exulte sempre

de vore’s espiritualment rejovenit:

que els qui ara s’alegren

de sentir-se restituïts a la dignitat de fills

esperen el dia de la resurrecció

amb l’esperança segura del goig etern.

Lectura primera Fets 16,22-34

Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors ordenaren que els arrancaren la roba i que els assotaren. Després de colpejar-los de valent, els van tancar a la presó i manaren al carceller que els tinguera molt vigilats. El carceller, complint l'orde, els va dur a la part més fonda de la presó i els va lligar els peus.

Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presoners els escoltaven. De sobte, la terra va tremolar tan fort que va somoure els fonaments de la presó, i a l'instant s'obriren totes les portes i es trencaren les cadenes de tots. El carceller es va despertar i, en vore les portes obertes, va desembainar l'espasa per a matar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. 

Però Pau li cridà: «No, no ho faces, que tots estem ací». El carceller demanà llum, va córrer cap a dins i va caure tot tremolós als peus de Pau i de Siles. Els va dur fora i els va preguntar: «Senyors, ¿què he de fer per a salvar-me?» Ells li respongueren: «Creu en Jesús, el Senyor, i tu i tota la teua família vos salvareu». 

I van anunciar la paraula del Senyor a ell i a tots els de sa casa. A aquelles hores de la nit, el carceller se'ls va endur, els va sanar les ferides, i es va fer batejar immediatament amb tots els seus. Després els va pujar a casa, els parà taula i celebraren una festa de família per haver cregut en Déu.

Salm responsorial 137,1-2abc.2d-3.7c-8 (R.: 7c)

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,

vos cantaré en presència dels àngels.

Em prostraré davant del santuari

i enaltiré el vostre nom,

perquè estimeu i sou fidel.

R. La vostra dreta em salva, Senyor.

O bé: 

 

Al·leluia.

Les vostres promeses sobrepassen

el que havíem sentit de vós.

Quan vos invocava, m'escoltaveu,

heu enfortit la meua ànima. R.

La vostra dreta em salva.

Que el Senyor continue afavorint-me.

El vostre amor perdura sempre.

No abandoneu la vostra obra, Senyor. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,

diu el Senyor;

ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 16,5-11

Si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: 

«Ara me'n torne a aquell que em va enviar, i ningú de vosaltres em pregunta a on vaig, però el vostre cor s'ha omplit de tristor perquè vos ho he dit. Amb tot, vos dic la veritat: vos convé que me'n vaja; si no me'n vaig, no vos vindrà el Defensor; però, si me'n vaig, vos l'enviaré. 

I ell, quan vindrà, demostrarà la culpa del món respecte al pecat, la justícia i la condemna: respecte al pecat, perquè no creuen en mi; respecte a la justícia, perquè me'n vaig al Pare, i ja no em voreu més; i respecte a la condemna, perquè el príncep d'este món ja està condemnat». 

 

* * * * *

El 12 de maig de 1923 fou coronada canònicament a València la imatge de la Mare de Déu dels Desamparats.

El 12 de maig de 1961 el papa Joan XXIII proclamà sant Pasqual Bailon patró de la diòcesi de Sogorb-Castelló.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de maig

Sant Pancraç, Guercino (1616)

Sants Nereu i Aquil·leu, màrtirs, els quals, segons referix el papa sant Damas, eren dos jóvens que s'havien enrolat com a soldats i que, coaccionats per la por, estaven disposats a obeir les ordes impies del magistrat. No obstant això, després de convertir-se al Déu verdader, van abandonar el servici i, llançant els seus escuts, armes i uniformes, van acceptar el sacrifici contents del seu triomf com a confessors de Crist. Els seus cossos van ser sepultats en este dia al cementeri de Domicil·la, situat a la via Ardeatina de Roma. (s. III ex.)

Sant Pancraci [o Pancraç], màrtir, que, segons la tradició, va morir també a Roma en plena adolescència per la seua fe en Crist, i va ser sepultat en la segona milla de la via Aurèlia. El papa sant Símmac va alçar una cèlebre basílica sobre el seu sepulcre i el papa sant Gregori el Gran va convocar sovint al poble entorn del mateix sepulcre, perquè allí rebera el testimoni del verdader amor cristià. En este dia es commemora la sepultura d'este màrtir romà. (s. IV in.)

3. A Galatz, a Mèsia, actual Romania, sant Ciril, màrtir, que va ser martiritzat juntament amb sis companys. (c. s. III)

4.A Salamina, a Xipre, sant Epifani, bisbe, que va sobreeixir per la seua vasta erudició i coneiximent de les ciències sagrades, i va ser admirable també per la seua santedat de vida, per la seua gelosa defensa de la fe catòlica, per la seua generositat envers els pobres i pel seu poder taumatúrgic. (403)

5. A Agira, lloc de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Felip, prevere, el qual, oriünd de Tràcia, es va establir en esta ciutat. (s. V)

6. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Modoald [o Romoald], bisbe, que va fundar i ornamentar diverses esglésies i monestirs, i va constituir també diverses agrupacions de vèrgens. Va ser sepultat al costat de la seua germana Severa. (c. 647)

7. Al monestir de Marchiennes, a la regió de Cambrai, a França, santa Rictruda [o Rictrudis], abadessa, que, després de la violenta mort del seu espòs Adalbald, va prendre el vel religiós per consell de sant Amand i va governar amb gran encert les seues monges en el citat monestir. (c. 688)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Germà, bisbe, el qual, insigne per la seua doctrina i virtuts, va refutar amb gran persuasió l'edicte contra les imatges sagrades promulgat per l'emperador Lleó l'Isàuric. (733)

9. A la regió de Castella, a Espanya, en la localitat posteriorment designada amb el seu nom, sant Doménec de la Calzada, prevere, que va construir ponts i camins empedrats per a ús dels pelegrins jacobeus i, mogut per la seua immensa pietat, va edificar també un hospital de pelegrins, proveït de sales destinades a socórrer-los. (1060/1109)

10. A Bolonya, a la regió italiana d'Emília-Romanya, beata Imelda Lambertini, verge, acceptada des de molt xicoteta com a monja en l'Orde de Predicadors, on, sent encara jove, després d'haver rebut de manera admirable l'Eucaristia, va entregar immediatament el seu esperit. (1333)

11. A Aveiro, a Portugal, beata Joana, verge, filla del rei Alfons V, que va renunciar a contraure matrimoni en diverses ocasions i va preferir servir en l'Orde de Predicadors i ingressar en el monestir d'Aveiro. Es va convertir, així, en refugi de pobres, òrfens i viudes. (1490)

12. A Roma, beat Àlvar del Portillo (1914-1994) bisbe, prelat de l'Opus Dei.