DIJOUS DE LA SETMANA XXII / II
Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església
Oració col·lecta
Oh Déu, vós cuideu del vostre poble i el conduïu amb amor;per la intercessió del papa sant Gregori,concediu l’esperit de saviesa als qui heu confiat el govern de l’Església,per a que el progrés de les ovelles siga el goig dels pastors.
Lectura primera 1C 3,18-23
Tot és vostre,però vosaltres sou de Crist, i Crist és de DéuLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, que ningú s'enganye ell mateix. Si entre vosaltres algú es creu sabut a la manera d'este món, que es faça ignorant, per a poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d'este món és ignorància. L'Escriptura diu: «Fa caure els sabuts en la seua pròpia astúcia». I també: «El Senyor sap que els pensaments dels sabuts no aguanten més que el fum». Per tant, que ningú pose el seu orgull en ningú. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.
Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 1a)
És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,el món i tots els qui l'habiten.Li ha posat els fonaments en els mars,l'ha assentat en les aigües abismals.R. És del Senyor la terra i tot el que l'ompli.¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?¿Qui pot estar en el seu temple sant?El qui te el cor net i les mans innocents,que no confia en els déus falsos. R.Serà beneït pel Senyor,li farà justícia el Déu que salva.Heus ací el poble que vos busca:que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.
Al·leluia Mt 4,19
Seguiu-me, diu el Senyor,i vos faré pescadors d'hòmens.
Evangeli Lc 5,1-11
Ho deixaren tot i el seguiren᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En una ocasió la gent s'aglomerava damunt de Jesús per a escoltar la paraula de Déu i ell, que es trobava a la vora del llac de Genesaret, va vore dos barques amarrades vora l'aigua. Els pescadors havien desembarcat i netejaven les xàrcies. Va pujar a una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartara un poc de terra, s'assentà i i va continuar ensenyant a la gent des de la barca.
Quan acabà de parlar, li va dir a Simó: «Tira mar cap a dins, i caleu les xàrcies per a pescar». Simó li va respondre: «Mestre, hem estat bregant tota la nit i no hem pescat res, però, si vós ho dieu, calaré les xàrcies». Ho feren i arreplegaren tant de peix, que les xàrcies s'esgarraven; i feren senyal als pescadors de l'altra barca que anaren a ajudar-los: s'arrimaren, i ompliren tant les barques que ja començaven a afonar-se.
Simó Pere, en vore açò, es va deixar caure als peus de Jesús i li va dir: «Senyor, aparteu-vos de mi, que soc un pecador». Una pesca com aquella els havia deixat atònits, a ell i a tots els qui anaven amb ell; i també a Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús li va dir a Simó: «No tingues por: des d'ara seràs pescador d'hòmens». Ells van traure les barques a terra, ho deixaren tot i el seguiren.
Els apòstols van rebre una missió que semblava impossible per a l'experiència humana, enfrontar-se a la tradició jueva multisecular i a l'imperi romà amb les seues religions adoptades i protegides pel poder absolut de Roma. També nosaltres ens enfrontem al món per a defendre causes que semblen condemnades al fracàs, tant com ho era pretendre pescar a aquelles hores del dia. Però amb el poder de Déu, en el seu nom, hem de tirar les xàrcies una vegada i una altra, amb tota confiança, perquè no actuem solos si ens sentim col·laboradors de la voluntat salvadora que es va manifestar en Crist Jesús. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
* * * * *
Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església (mem. ob.)
- J.M. Bausset: El papa sant Gregori el Gran (2015)
Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià monsenyor Artur P. Ros Murgadas, bisbe de Santander (2016)
MARTIROLOGI ROMÀ
Memòria de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església, que sent monjo va exercir ja de legat pontifici a Constantinoble i després, en este dia, va ser elegit Pontífex Romà. Va resoldre problemes temporals i, com a servent dels servents, va atendre els valors espirituals, mostrant-se com a verdader pastor en el govern de l'Església, ajudant sobre manera els necessitats, fomentant la vida monàstica i propagant i reafirmant la fe per totes parts, per a això va escriure moltes i cèlebres obres sobre temes morals i pastorals. Va morir el 12 de març. (604)
2. Commemoració de santa Febe, serventa del Senyor entre els fidels de Cèncrees, a Grècia, que va atendre sant Pau i a molts altres, segons escriu el mateix apòstol en la carta als Romans [16, 1-2].
3. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, santa Basilisa, verge i màrtir. (s. IV)
4. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Sàndal, màrtir. (c. s. IV)
5. A Toul, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Mansuet, primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
6. Al mont Tità, prop de Rímini, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Marí, diaca i anacoreta, portador al poble gentil de l'Evangeli i de la llibertat de Crist. (s. IV/V) [Fundador de la república de San Marino]
9. A l'antiga Caudium, actual Montesarchio, a Campània, també a Itàlia, sant Vitalià, bisbe. (s. VII)
10. A l'abadia de Stavelot, a Brabant, actual França, sant Remacle, bisbe i abat, qui, a més de l'abadia de Solignac, a Llemotges, en va fundar dos més: la de Stavelot i la de Malmedy, en la soledat boscosa de les Ardenes. (c. 671-679)
11. A l'illa de Lerins, a la Provença, de nou a França, sant Aigulf, abat, i companys, monjos, que, segons la tradició, van patir el martiri durant una incursió sarraïna. (c. 675)
13. Al territori d'Astino, a la Val Camonica, a la regió italiana de Llombardia, beat Guala, de l'Orde de Predicadors, bisbe de Brescia, qui va lluitar prudentment i esforçadament per la pau de l'Església i el bé comú, i va patir el desterrament en temps de l'emperador Frederic II. (1244)
14. A Nagasaki, al Japó, beats Bertomeu Gutiérrez, prevere, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i cinc companys*, màrtirs, que foren submergits tots en aigües sulfuroses bullint i després llançats al foc, pels qui odiaven la fe cristiana. (1632)
* Són els noms: beats preveres Vicent Carvalho i Francesc Terrero, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí; Antoni Ishida, de l'Orde de la Companyia de Jesús; Jeroni Jo; i Gabriel de la Magdalena, religiós de l'Orde dels Germans Menors.
15. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Brígida de Jesús Morello, qui, després d'enviduar, es va consagrar a Déu i va maldar per obres de penitència i caritat. Va fundar la Congregació de Religioses Ursulines de Maria Immaculada, dedicades a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1679)
16. A París, a França, passió dels beats Andreu Abel Alricy, prevere, més setanta-un companys*, màrtirs, la majoria preveres, tots els quals, després de ser reclosos al Seminari de Sant Fermí a manera de presó, i després de viure una matança el dia anterior, van ser assassinats pels qui odiaven l'Església. (1792) [Màrtirs de París]
* Estos són els noms: beats Renat Maria Andrieux, Pere Pau Balzac, Joan Francesc Maria Benoît o Vourlat, Miquel Andreu Silvestre Binard, Nicolau Bize, Pere Bonzé, Pere Briquet, Pere Brisse, Carles Carnus, Bertran Antoni de Caupenne, Jaume Dufour, Dionís Claudi Duval, Josep Falcoz, Gilbert Joan Fautrel, Filibert Fougère, Pere Joan Garrigues, Nicolau Gaudreau, Esteve Miquel Gillet, Jordi Jeroni Giroust, Josep Maria Gros, Pere Guérin du Rocher, Robert Francesc Guérin du Rocher, Iu Andreu Guillon de Keranrun, Julià Francesc Hédouin, Pere Francesc Hénocq, Eloi Herque o du Roule, Pere Lluís Joret, Jaume de la Lande, Gil Lluís Sinforià Lanchon, Lluís Joan Mateu Lanier, Joan Josep de Lavèze-Belay, Miquel Leber, Pere Florenci Leclercq, Joan Carles Legrand, Joan Pere Le Laisant, Julià Le Laisant, Joan Lemaître, Joan Tomàs Leroy, Martí Francesc Aleix Loublier, Claudi Lluís Marmotant de Savigny, Claudi Silvà Mayneaud de Bizefranc, Enric Joan Millet, Francesc Josep Monnier, Maria Francesc Mouffle, Josep Lluïs Oviefre, Joan Miquel Philippot,, Jaume Rabé, Pere Robert Régnet, Iu Joan Pere Rey de Kervizic, Nicolau Claudi Roussel, Pere Saint-James, Jaume Lluís Schmid, Joan Antoni Seconds, Pere Jaume de Turménies, Renat Josep Urvoy, Nicolau Maria Verron, Carles Víctor Véret, tots preveres; a més, Joan Carles Maria Bernard du Cornillet, canonge de l'abadia de Sant Víctor de París; Joan Francesc Bonnel de Pradel i Claudi Pons, canonges de l'abadia de Santa Genoveva de París; Joan Carles Caron, Nicolau Colin, Lluís Josep François i Joan Enric Gruyer, de la Congregació de la Missió; Claudi Bochot i Eustaqui Fèlix, de la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana; Cosme (Joan Pere) Duval, de l'Orde de Germans Menors Caputxins; Pere Claudi Pottier, de la Companyia de Jesús i Maria; i Sebastià Desbrielles, mestre d'escola a París, Lluís Francesc Rigot i Joan Antoni Josep de Villette.
17. També a París, el mateix dia i any, beats màrtirs Joan Baptiste Bottex, Miquel Maria Francesc de la Gardettte, Francesc Jacint Le Livec de Trésurin, que van patir similar situació en la presó de La Force, on van morir martiritzats per la seua fe en Crist. (1792)
18. A Seül, a Corea, passió dels sants Joan Pak Hu-jae i cinc companyes*, màrtirs, que, pel fet de ser cristians, en temps de persecució van ser portats davant del tribunal de criminals, on, després de patir cruels suplicis a causa de la seua fe, van morir finalment decapitats. (1839)
Els seus noms: santes Maria Pak Kun-agi Hui-sun, germana de santa Llúcia Pak Hui-sun; Bàrbara Kwon-hui, esposa de sant Agustí Yi Kwang-hon; Bàrbara Yi Chong-hui; Maria Yi Yon-hui, esposa de sant Damià Nam Myong-hyog; i Ainés Kim Hyo-dj.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada